núm

. 632

22 de juliol de 2016

La nova Abaceria, amb súper, pàrquing i cooperatives, al 2020

L’amplada de Sèneca al tram de l’establiment, 4,56 metres, clau per evitar la reobertura

Eduard Balsebre: “Rebem amb alegria i confiança que es tanqui la Llibreria Europa”

pàg. 4pàg. 4

ISSN - 1695-4793

6Vallcarca endarrereix el concurs d’idees fins al setembre

7Festa Major redobla la campanya de protecció del guarnit

X.T.

Xavi Tedó

SUPLEMENT

El projecte Cobertes verdes, en marxa

Arxiu/Laia Coll

Els paradistes votaran dimarts amb urnes

el projecte definitiu consensuat per l’Institut

Municipal de Mercats i el Districte de Gràcia

La proposta de Gràcia On Vas? de cedir espai de supermercat a economia solidària es fixa amb una entitat mare que regularà l’activitat

pàg. 6pàg. 6

‘La Gràcia que volem’ arrenca amb mil manifestants i noves cites al setembre

Xavi

Ted

ó

pàg. 5pàg. 5

2

22 de juliol de 2016l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

editorial

La Gràcia que volem sense especulació ni elitització no ha

aconseguit posar d’acord la majoria dels graciencs per sortir al

carrer i cosir ferides que no vénen de dos mesos enrere sinó que

tenen a veure amb la història d’aquest país, amb les ideologies i

les malfiances amb què hem crescut tots, i amb la creença basa

en una educació cristiana segons la qual sempre és millor re-

partir la culpa que assumir i compartir la responsabilitat. És cert:

la manifestació d’ahir només va aplegar tirant llarg un miler de

persones, però per primera vegada -segurament des dels temps

de la plataforma Anna Frank que demanava el canvi de nom de

Sèneca on hi ha la llibreria Europa- no s’havia vist tanta plurali-

tat en el caminar conjunt d’un

grup de persones que simple-

ment volen viure a Gràcia.

Algú podria pensar que l’esce-

nografia estava cuidada fins al

més mínim detall que fa que

quan cau el cartríó pedra no

hi hagi res. Però creiem des

d’aquest setmanari, que hem

tingut la sort de participar en

la construcció del diàleg que

han forjat les entitats, que

tenim alguna cosa, per petita

que sigui. La manifestació

d’ahir té molts retrats i també

podríem dir que en molts mo-

ments ningú sabia què fer perquè no hi havia lemes estudiats

conjuntament ni hi ha encara acords en massa coses més que el

desig d’una Vila sense especulació ni elitització.

Però tenim alguna cosa en comú ja. Ara mateix. Hi ha alguna

cosa en comú que no havíem posat mai en pràctica i que ha fet

que Lluïsos de Gràcia i el Banc Expropiat, les Colles de Cultura

Popular i l’Ateneu La Torna, l’Associació Cultural Heliogàbal i

la Kasa de la Muntanya, l’Oficina d’Habitatge i el Consell de

la Joventut, la Llibreria Taifa i la Llibreria Aldarull, uns i altres,

puguin dir que un dia van caminar junts per viure en un entorn

millor. També tenim una altra certesa: que hi haurà un altre dia,

perquè les 46 entitats que també han compartit el manifest en

un paper han decidit que se seguiran trobant al setembre per

preparar de moment una nova convocatòria més festiva. Tenim

feina. Benvinguts seran els que s’hi vulguin afegir. Per Gràcia i

sense egoismes.

Tenim alguna cosa en comú

cartes al director ull de dona

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i

DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a independent@debarris.com.

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

Olfa Belhassine, periodista

tunisiana, a La Independent

ens explicava que “el 14

gener 2011, des de les 10 del

matí fou un dia de Revolució a

Tunísia. Entre la multitud que

omplí per tot arreu l’avin-

guda Bourguiba, al centre

de la capital de Tunísia, hi

havia tants homes com dones

que es manifestaven: per la

dignitat, la llibertat, el treball,

la igualtat, la justícia social

i la democracia, en aquest

dia memorable. Dones de

totes les edats, de totes les

classes socials, de totes les

categories socio-professionals

desplegaren aquest dia per

l’espai públic una paraula

totalment lliure de la por i la

censura en una atmosfera de

fervor revolucionari. Les joves

blocaires i cyberdissidentes

havien participat prèviament

en la recollida i transmissió

d’informació sobre els crits i la

ira del carrer i van contribuir al

ressò mundial dels esdeveni-

ments de Tunísia. Les tunisia-

nes no van baixar la guàrdia

més tard, quan els islamistes

al poder des del 23 de octubre

del 2011 van tractar d’imposar

el concepte de “complemen-

tarietat de gènere”, en una

nova Constitució que s’estava

elaborant i que havia de subs-

tituir el principi de la “igualtat

de gènere” del 1956.

A la Festa Major de Gràcia li queden pocs serrells per tancar, sobretot des del vessant negociador que han de resoldre el Districte, l’ANC, el Casal Tres Lliris i els comerços i veïns de la plaça del Nord. L’ANC i Tres Lliris estan d’acord a fer una programació eminentment tranquil·la i diürna i el que és més important, a repartir-se els dies de programació. Però el Districte haurà de tenir molta mà esquerra per calmar els veïns, alguns dels quals estan recollint signatures perquè al Nord no hi hagi festa.

Tunisianes (I)

Conxa

Garcia

Segurament des del temps de la plataforma Anna Frank no s’havia

vist tanta pluralitat

SENGLARS A BARCELONALa presència de senglars a Bar-

celona és causa d’alarma i debat.

La gran proliferació d’aquests

porcs comporta conseqüències

negatives sobre conreus, boscs i

urbs si una criatura patís un atac.

Així doncs molts xerrameques

dels mitjans en proposen la causa i

en busquen la solució, però des de

ciutat ben pocs en treuen l’aigua

clara. La veritat és que Catalunya

pateix una població de senglars

molt superior a la de fa un segle,

és a dir, la invasió dels senglars no

és un tema d’aquest estiu de 2016.

L’explicació a tal fet presenta múl-

tiples causes que ens permeten

albirar la solució. A partir del segle

XVIII les millores tecnològiques de

la Revolució Industrial permeteren

elevar la producció d’aliments i la

reducció de malalties, en conse-

qüència la població catalana va

augmentar ràpidament. Allò va

tenir tres efectes que feren prolife-

rar els senglars pel nostre territori.

El primer l’augment de ramaderia

per aportar més aliments a la po-

blació creixent i l’extinció gradual

del llop com a depredador dels ra-

mats. Per desgràcia aquest animal

també esdevenia el depredador

natural dels senglars i per tant, a

menys llops més senglars. El se-

gon fet ha estat la globalització de

les urbs i la disminució del nombre

de caçadors amb elles, i a menys

caçadors més senglars. I el tercer i

últim efecte ha estat l’abandona-

ment progressiu de molts camps

agrícoles que amb el temps han

derivat en boscos, i a més bosc

més senglars. En definitiva, amb

pocs caçadors, molt bosc i cap

llop tenim cada dia més porcs pas-

sejant pel món urbà. Sabent això

que l’administració hi posi solució.

En altre cas, i si el bosc és de tots,

caça la teva part.

David RabadàUns i altres podrem dir que un dia vam

caminar junts per viure en un entorn millor

Fe d’errates: L’homenatge del

CEG als socis represaliats pel

franquisme (recollit a l’Indepen-

dent 631) també comptava amb

l’organització i suport de la Unió

Excursionista de Gràcia.

22 de juliol de 2016l’independent

3

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Man-

zanera i Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver,

Clara Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny, Èric Llu-

ent, Òscar Mejías, Mar Romero, Paula Solanas i Joanna Chichel-

nitzky. Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Conxa Garcia,

Pau Garcia, Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Àngel

Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere Martí, Joan

Millaret, Carles Nerín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Tris-

tram, Rafael Vallbona. Fotografia: Òscar Mejías, Laia Coll, David

Zorraquino. Maquetació: Marta G. Bravo i Sergi Lou. Disseny

web: Maria Vilarnau. Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263)

publicitat@independent.cat. Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Dipòsit legal: B-32.478-00

Sol·licitat control PGD

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

Més sobre l’Hospital de l’EsperançaLlegint L’Independent del 15

de juliol de 2016, que parlava

del tema de l’hospital de l’Espe-

rança, vam recordar un article a

L’Independent 529 (9-5-2014),

signat per J. Martí Valls, que

deia: “L’hospital de l’esperança

és un pavelló de l’Hospital del

Mar”, que ara voldríem recordar

perquè s’estan prenent decisi-

ons que els veïns demanàvem.

L’Hospital de l’Esperança és un

pavelló més de l’Hospital del

Mar, ja que el Parc de Salut Mar

té assignada pel CatSalut una

població dels districtes de Sant

Martí i Ciutat Vella (Area Inte-

gral Sanitaria del Litoral). L’Es-

perança visita, ingressa i tracta

aquests pacients que li envia

l’Hospital del Mar (del territori

litoral) que no pot ingressar i

tractar per falta d’espai, i ja no

tracta els usuaris de Gràcia. Se-

gons aquesta planificació els met-

ges de família dels CAP de Gràcia

ja han d’enviar els pacients que

requereixen visita o tractament

per metges especialistes al nostre

hospital de referència que ara és

Sant Pau. L’únic servei que és co-

munitari dels usuaris de Gràcia és

el Centre d’Urgències d’Atenció

Primària, que és com es diu ara el

servei d’urgències de l’Esperança

(únic CUAP dels deu a Barcelona

que tancava a les 20h).

Una vella reivindicació veïnal i del

Consell de Salut del districte era

que volíem el CUAP 24 hores i de

qualitat que ara, amb el nou ajun-

tament, hi caminem perquè s’ha

aconseguit que el CUAP el por-

tin els metges de primària i obre

fins a les 24 hores; i quan acabin

les obres de Larrard a finals d’any

X.T

El periodista Gerald Brenan

va escriure Al sur de Granada a

partir dels records que en va

acumular entre 1919 i 1936.

Va marxar dos mesos després

d’iniciada la Guerra Civil i en va

tornar el 1949 per escriure The face of Spain. “No sabria dir que

hi vaig trobar en l’aire, de dife-

rent”, apunta, mentre combina

la seva admiració per una terra

que el va atrapar i la malenco-

nia per la gana que hi passaven

les persones que hi vivien. El

periodista Gerard Maristany,

amb el seu amic Sergi Martín,

escrivien el 2008 a l’Indepen-

dent, a propòsit del turisme:

“per què no ens vénen a veure

a nosaltres? Per què Gràcia no

forma part de les rutes dels

guiris?”. Entre el 2010 i el 2016,

Maristany va viure a Oakland,

als EUA, i ara ha tornat. “Què hi

trobes de canviat, Gerard?”, li

pregunto. “El turisme”, respon

com un llamp. “Ha canviat com

un mitjó, sobretot pel turisme

jove; ara ve l’Obama de l’any

2050”, afegeix. Quina és la

Gràcia que volem? Això, amics

meus, només ho sap el vent.

Albert

Balanzà

Bones vacances

Àngels Tomás i Pep Martí, Barcelona en Comú de Gràcia

el bloc

tribuna

pacients? L’Esperança pot que-

dar-se sent un centre sanitari,

amb el compromís ja pres de ser

un centre de caràcter totalment

públic, del districte i de tota la

zona nord, d’especialitats que

cada cop seran més necessàries

i a Barcelona encara són serveis

amb dèficit d’equipaments, i

més tenint en compte les pro-

jeccions demogràfiques d’enve-

lliment progressiu i augment de

la cronicitat, especialitats i ser-

veis com la rehabilitació i la fisi-

oteràpia, l’hospitalització sòcio-

sanitària i geriàtrica i l’atenció a

la salut mental tan oblidada.

En aquest sentit, sobre el futur

a mig termini d’aquest hospital,

en el darrer Consell de Salut del

districte de Gracia es va acordar

formar part de la comissió que

estudiarà el pla estratègic de

futur de l’Esperança que po-

sarà en marxa l’ajuntament de

Barcelona i el Servei Català de

la Salut.

estarà obert les 24 hores al CAP

Larrard. A aquestes urgències hi

van els ciutadans i ciutadanes de

Gràcia i si cal ingrés, han de ser en-

viats a l’hospital de Sant Pau (no al

del Mar).

La resta de l’hospital de l’Esperan-

ça encara haurà de donar servei

durant uns anys més a l’hospital

i usuaris del Mar fins que no esti-

guin acabades les obres d’amplia-

ció d’aquell hospital. De moment,

d’aquí a un any aproximadament,

els pacients del litoral que fan

tractament rehabilitador ambu-

latori i han de pujar a fer-lo fins a

l’Esperança, un cop estiguin aca-

bades les obres de les noves àrees

terapèutiques de fisioteràpia en el

Fòrum en uns mesos, podran anar

ja al Centre Fòrum (que és del Parc

de Salut Mar i és a Sant Martí).

Aquest mateix any, passat l’estiu,

també baixaran al centre Fòrum

pacients de sociosanitari que vi-

uen a Sant Martí o Ciutat Vella, per

major comoditat dels pacients i

els seus familiars. Però l’Esperança

es tornarà a omplir de malalts del

Mar a causa de les seves obres de

futur.

Què podem dir del futur de l’Es-

perança quan d’aquí uns anys el

Mar ja pugui tractar tots els seus

Els herois de Gràcia, un altre

18 de juliol

El 18 de juliol d’aquest any com-

memorem el 80è aniversari de

l’inici de la Guerra Civil a partir

d’una sublevació militar contra

el govern que democràticament

havia estat escollit pocs mesos

abans. Una acció que com altres

indrets a Barcelona va ser atura-

da per les forces lleials a la Re-

pública ajudades per una massa

popular de persones que la ma-

tinada i matí del 19 de juliol van

plantar cara als revoltats. Mal-

grat haver aturat els amotinats a

la ciutat, la guerra va ser inevita-

ble. Després de gairebé tres anys

acabava la guerra i començava

una dictadura en tot el país amb

mà de ferro i una repressió bru-

tal i desmesurada.

Però això no era nou al país, on

al llarg del segle XIX i comen-

çaments del XX la mà allargada

dels militars amb els seus aixe-

caments i les revoltes populars

van estar molt presents. Una

situació on Barcelona, així com

els altres pobles del pla, no van

estar exemptes de bullangues

i barricades constants, promo-

gudes per les classes populars,

davant de la situació de misèria i

poca esperança de vida que hi ha-

via per les males condicions nutri-

tives, sanitàries, d’habitatge, entre

altres coses.

Una d’aquestes revoltes es pro-

duí el juliol de 1856, després del

cop d’estat del general O’Donnell

contra Espartero i que va suposar

la destitució d’aquest darrer de

les seves funcions. A Barcelona,

aquesta destitució va desembocar,

el 18 de juliol, en una revolta po-

pular en la qual milicians i obrers

s’apoderaren de la ciutat durant

quatre dies, aixecant nombroses

barricades en els barris populars

del Raval i de Sant Pere. També a

Gràcia i Sants, on el republicanis-

me i el sindicalisme estava molt es-

tès, la revolta es produir però amb

un rerefons diferent.

En un d’aquests avalots a Gràcia,

el coronel Ravell amb sis dels seus

oficials, quedaren atrapats dins de

la Casa de la Marquesa, -ubicada

en el passeig de Gràcia a tocar el

carrer de Sèneca- per una multitud

que va acabar calant foc a la casa

amb els militars a dins. Uns dies

després, el dia 22 de juliol, el ge-

Arxiu

Josep Maria Contel, president del Taller d’Història de Gràciatribuna

tenir també a un geperut molt

apreciat a la Vila, que va ser exe-

cutat el 4 d’agost. Un any més

tard va ser detingut l’autèntic

geperut que havia pres part en

els fets i només fou condemnat

a deu anys de presó.

Enterrats a la fosa comú del ce-

mentiri de Poblenou, el 1868

poc després de la Revolució de

setembre encapçalada pel Ge-

neral Prim, els graciencs van su-

fragar una placa de mabre que

hi van col·locar a tocar el seu en-

terrament. D’això fa cent seixan-

ta anys i potser és l’hora de que

aquests herois tinguin també a

Gràcia el seu lloc.

neral Zapatero, amb noves tropes

arribades des de Mallorca, i recol-

zat per un ampli dispositiu artiller,

va ordenar un atac general contra

els revoltats, sense les mínimes

garanties pels sublevats, amb el re-

sultat final de seixanta-tres militars

i quatre-cents civils morts.

Davant l’ofensiva de l’exèrcit un

grup de graciencs va fugir de la

vila, sent perseguits i capturats

finalment a Sallent. Traslladats a

Barcelona, el 28 de juliol varen ser

conduïts en òmnibus fins a Gràcia,

prop del lloc on el coronel i els seus

homes varen perdre la vida, on fo-

ren afusellats sense judici previ.

Dies després, les autoritats van de-

4

22 de juliol de 2016l’independent

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||política

”Aquí hi parlava gent vetada a l’estranger per negar l’holocaust”, diu l’expromotor de la Plataforma

Albert Balanzà

Poca gent coneix que la Plata-forma Anna Frank éreu inici-alment tres persones.Sí. Tot va començar un dia que el Carles Espona, que va morir el 2001, i jo estàvem fent una cer-vesa. Teníem perfils diferents: un gestor i un artista. El referent era Amsterdam, on havien fet una campanya per putejar la monar-quia: demanava que en un carrer es posés el nom d’un anarquista. Amb aquesta idea vam pensar a canviar el tram del carrer Sèneca de la llibreria per Anna Frank.

I el tercer era l’ara exregidor de Gràcia Guillem Espriu.

Eduard Balsebre: “Rebem amb alegria i confiança que es tanqui la Llibreria Europa”

De fet érem quatre. Abans del Gui-llem vam parlar amb la comunitat jueva, amb la Coni Antolinos, i des-prés amb ell, president del Consell de la Joventut de Barcelona. S’hi van afegir més col·lectius però el que ens va donar ressò internacio-nal va ser el suport de la casa d’An-na Frank d’Amsterdam i el centre Simon Wiesenthal de Los Ángeles. La propietària de l’Anna Frank Huis, Mies Giep, que va amagar la família Frank, va escriure a Ma-ragall explicitant que una llibreria nazi hauria d’estar tancada.

Va ser l’intent més reeixit de protesta contra la llibreria.Sí, però sobretot va ser un canvi

A.B

Eduard Balsebre ha estat una cara coneguda a Gràcia des que va ser designat conseller de BCN En Comú i conseller tècnic. Va deixar la primera línia al gener per motius de salut. Però la trajectòria d’aquest filòleg, es-criptor, blocaire, gestor cultural i viatger solidari està marcada per haver estat un dels tres impulsors de la Plataforma Anna Frank, el primer i únic precedent de gran mobilització contra la Llibreria Europa. Fa 20 anys.

Eduard Balsebre després de l’entrevista a l’Independent

Entrar al govern és un abans i un després per al PSC actual?La visibilitat del PSC havia de millorar i aquestes primeres set-manes ens està anant molt bé al govern. Ja hem obert totes les

A.B

Alberto Lacasta, a la seu del PSC

“Ara és temps de moderar la radicalitat”carpetes, des de Nits Liles a joven-tut. La feina està sent molt fluïda.

Té raó l’oposició quan es queixa que no se l’informa?Quan ets al govern saps que no disposes de totes les hores del dia per informar l’oposició, però és un dret i jo m’hi comprometo en les meves carteres.

El PSC és el partit que ha go-vernat Gràcia quasi sempre. Què podeu aportar a BEC?Podem aportar confiança. La gent

Entrevista al portaveu del PSC, Alberto Lacasta, nou conseller de govern

Alberto Lacasta (L’Hospita-let, 1981) és el representant del PSC al govern de BEC a Gràcia. En aquesta entrevis-ta, Lacasta analitza les prime-res setmanes de pacte.

entrevista Albert Balanzà

té bon record dels governs socia-listes, des d’Espriu als consellers Vinyals o Musons. BEC també ha governat, com a ICV...

Ara sou vosaltres el soci petit.Els temps canvien. Ara és temps que l’esquerra moderada moderi la radicalitat, que sempre és més difícil. Però en temes de fons no tenim problemes d’entesa.

Per què el PSC no és majori-tari? Digue’m un fet concret.Per exemple, confondre el govern

amb estar al carrer. Se’ns ha clas-sificat com a establishment i és normal que es castigui el govern.

Com pot ser que en anteriors governs no s’hagi abordat el cas IES Vallcarca?

No hauria de passar i és molt greu, i la informació hauria de fluir millor.

Contents per l’operatiu contra la llibreria Europa?Hem recolzat Unitat contra el Racisme perquè aquesta llibre-ria no existeixi ni a Gràcia ni a enlloc. Contents, però esperant que es consolidi el procés.

Topeu amb BEC pel pla Va-llcarca. Quin acord sortirà?Esperem que segueixin les ex-propiacions i es faci la via verda.

Abaceria 2020 era una pre-visió antiga. Ara és real? Acabada sí. Tirem endavant per començar ja i tenir els prepara-tius per començar l’obra.

d’enfocament. El moviment an-tifeixista deia: “s’ha de tancar la llibreria”. Nosaltres dèiem: “no cal tancar-la”. Compartíem l’objectiu final, però el que volíem era que totes les cartes que hi arribessin i tothom qui hi escrivís -simpatit-zants del moviment nazi- hagués d’escriure el nom d’Anna Frank.

No vau aconseguir l’objectiu, però es va reformar el carrer amb símbols de minories.Això ens va portar a trencar la re-lació amb l’Ajuntament, que va te-nir por. Es va aprovar al ple, però hi va haver problemes polítics....també oposició dels veïns.Va ser una oposició sobredimen-

sionada. Per a alguns veïns era canviar papereria. I l’Ajuntament ni va voler assumir els costos del canvi amb ajuts ni va fer una cam-panya de sensibilització promesa.

Com ho vivíeu estant relacio-nats per carrera funcionarial o política amb l’Ajuntament?Va haver-hi un enfrontament. Sandoval va acabar fent el que volia. I per això quan amb Clos va inaugurar la reforma no hi vam anar. Millor això que res, però des-prés ja vam fer la nostra vida.

De què va servir allò vista l’operació judicial actual?Tot el que fas té conseqüències. Nosaltres volíem evidenciar que a la Barcelona olímpica i democràti-ca hi havia un centre de difusió del nazisme amb impacte al món. Ens preocupaven més els actes que la llibreria. Ara qualsevol pas que es faci des del vessant policial, judici-al o veïnal, ho rebem amb alegria.

Ara l’Ajuntament argumenta que l’establiment no té llicèn-cia justament per fer actes. Quines garanties hi ha que sigui el cop definitiu?Hi haurà dificultats, però la infor-mació que m’arriba és confiança. Pot ser que es deixin de fer con-ferències. Aquí ha vingut a parlar gent que no pot parlar en els seus països per negar l’holocaust.

“Per la potencial problemàti-ca derivada de l’afectació de les activitats sobre l’espai ur-bà i donades les condicions acústiques en carrers estrets s’estén la limitació de l’am-plària mínima de 5 metres a tots els establiments de con-currència pública regulats pel present PE”. Aquest és el punt del pla d’usos al qual s’ha agafat el Districte de Gràcia per acon-seguir fer inviable la reober-tura de la Llibreria Europa, que té llicència de llibreria però no de sala d’actes. La tesi de Gràcia, com la de la investigació policial i judi-cial, és que l’establiment té com a activitat principal la celebració d’actes, i com a tal hauria de demanar llicència. Però el pla d’usos no per-met demanar cap llicència en carrers de menys de cinc metres d’amplada i en el tram de Sèneca on hi ha la llibreria la façana sobresurt fins a reduir l’amplada a 4,56 metres. Aquest setmanari ai-xí ho ha anat a mesurar. “És un pal a la roda; no és una clausura”, apunten amb certa cautela fonts del Dis-tricte. L’establiment pot tor-nar a reobrir com a llibreria, sense fer actes, perquè per això sí que té llicència, però la inspecció actuarà si hi ha queixes.

Una llicència

impossible per

44 centímetres

políticapolítica 22 de juliol de 2016l’independent

5

Prou digne. Aquest ha estat el sentiment compartit respecte al resultat de la manifestació que una cinquantena d’entitats han treballat en les últimes setmanes amb un document de mínims que, arran del conflicte pel Banc Expropiat, s’ha traduït en el desig d’una Gràcia sense especu-lació ni elitització.

Albert Balanzà

Prop d’un miler de manifestants, representants de les 46 entitats convocants i simpatitzants a tí-tol personal, han exhibit aquest dijous al vespre pluralitat fins al mínim detall sota el lema La Grà-cia que volem. Dues mostres: la manifestació ha arrencat a la pla-ça Revolució amb una pancarta portada pels Lluïsos de Gràcia, l’Ateneu Rosa de Foc, la platafor-ma Gràcia On vas? i el Banc Ex-propiat i el manifest llegit al final de la marxa a la plaça de la Vila

A.B

Manifestants de La Gràcia que volem aquest dijous pujant pel carrer Verdi

s’ha repartit, paràgraf a paràgraf, entre Lluïsos, l’Associació Veïnal Vila de Gràcia, el Moviment Po-pular de Gràcia i el Banc Expropi-at. Entre el públic s’hi podia veure des de l’exdiputat i activista graci-enc David Fernàndez fins al regi-dor de Gràcia, Eloi Badia, i gent de l’ANC i la CUP locals.

La marxa ha fet un recorregut més llarg del previst inicialment i ha enllaçat les places Revolu-ció, Diamant, Torrent de l’Olla, Sol i Vila durant una hora. No hi ha hagut incidents de cap mena, malgrat que un petit dispositiu de Mossos d’Esquadra esperava amb sis furgonetes als Jardinets. Tam-

Quaranta-sis entitats exhibeixen pluralitat a favor d’una Vila sense especulació ni elitització

‘La Gràcia que volem’ arrenca amb mil manifestants i noves cites al setembre

bé una part dels manifestants duien caretes de Manuel Bravo Solano, l’amo del local on hi havia el Banc Expropiat. Però la conclu-sió principal és que les reunions plurals de les entitats de Gràcia continuaran al setembre i també a la tornada de curs hi haurà una manifestació festiva.

L’Armadillo, de moment, no serà desallotjatA. B.

L’edifici okupat per famílies L’Ar-madillo, del carrer Sant Salvador 16, habitat des de l’11 de febrer de 2013, ha superat la primera data de desallotjament, que tenia fixada per al 27 de juliol i fonts municipals apunten que no hi ha d’haver cap nou anunci similar “fins al setembre o octubre”. En aquest context, el Districte i l’Ar-madillo es van reunir el passat 5 de juliol, un cop es va comprovar la data de desallotjament i es va activar el contacte amb l’Oficina d’Habitatge municipal i la Uni-tat Contra l’Exclusió Residencial, també de l’Ajuntament. Fonts mu-nicipals han apuntat que l’Oficina d’Habitatge està elaborant un in-forme sobre les unitats familiars que viuen a l’Armadillo per “trobar alternatives cas per cas” en cas de desallotjament, perpo no descar-ta possibilitats de pactar amb la financera propietària un lloguer social perquè els veïns segueixin allotjats allà.

6

22 de juliol de 2016l’independent

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat

breus

El quiosc de jocs a les places atrau 50 nens a cada sessióA. B.

El Districte ha fet un primer ba-lanç de les activitats de la mesura de govern Places de Gràcia, espai públic i convivència a partir de l’assistència a les activitats lúdi-ques com el quiosc de jocs o els tallers familiars que s’han engegat des del 13 de juny i que es faran fins al 30 de juliol. Una mitjana de 40-50 nens de manera diària han participat en el quiosc i els tallers familiars sumen unes 120 perso-nes. El quiosc de jocs promociona l’ús infantil de les places a les tar-des d’estiu i als matins de dissabte a partir d’un bagul amb rodes que conté jocs populars i tradicionals (xapes, bales, baldufes, patacons); jocs psicomotrius (cordes, gomes, xanques, malabars i twister) i altres llocs populars d’arreu (bi-llar holandès, criquet). Els tallers oberts per a tota la família es fan a la plaça del Diamant.

El bisbe Taltavull, a les Germanetes dels Pobres de Sant SalvadorEl bisbe Sebastià Taltavull ha pre-sidit aquest divendres la celebració de l’eucaristia a les Germanetes dels Pobres del carrerSant Salva-dor on s’ha agraït els 25 i 50 anys de professió de les religioses.

El mercat de l’Abaceria, pendent de reformar,

en una imatge recent

Ha estat un camí lent i complex, amb debats intensos protago-nitzats per nombrosos agents i amb els paradistes esgotats per un procés que semblava no tenir data de tancament. Ara els mo-viments de les darreres setmanes fan preveure que la reforma de l’Abaceria té projecte definitiu i terminis: el trasllat a la carpa està previst el darrer trimestre de 2017 i, amb una durada de dos anys d’obres, el nou mercat s’estrenaria el 2020. Només falta que els comerciants ratifiquin la proposta amb una votació formal a la seu del Districte dimarts vinent.

Silvia Manzanera

Després de les darrers reunions i l’estudi de viabilitat encarregat pel Districte -que han pogut veure els paradistes- l’Abaceria ja té un pro-jecte de reforma a sobre de la taula a punt d’aprovar-se; es farà amb la votació corresponent el proper dimarts a la seu del Districte. Pe-rò després de l’assemblea dels pa-radistes, que va tenir lloc aquest dimarts quan la junta de l’associ-ació va exposar el resultat de les negociacions, el projecte compta el suport de la majoria dels comer-ciants de l’Abaceria. El nou mercat, doncs, comptarà amb supermercat i pàrquing, dos

La nova Abaceria, amb supermercat, pàrquing i cooperatives, llesta el 2020

X.T

dels elements que més discus-sió han provocat durant el debat del projecte. Això sí, els metres quadrats del supermercat s’han reduït dels 1.200 inicials a 700, i l’aparcament també tindrà menys places que les previstes en el pri-mer document. La proposta de la plataforma Gràcia cap a on vas de destinar una zona per a coopera-tives de consum s’ha materialitzat amb la creació d’una cooperativa de cooperatives que, segons expli-ca Jeroni Magrans, portaveu dels paradistes, regularà l’activitat amb els criteris marcats per l’Institut i pels comerciants de l’Abaceria. Amb el sí definitiu dels paradistes la propera setmana, la roda per es-

Els paradistes votaran dimarts el projecte definitiu consensuat per l’Institut de Mercats i Districte

trenar mercat en menys de quatre anys es posa en marxa, complint la demanda àmpliament reivindica-

da dels paradistes, “esgotats” per reformar un mercat “que no com-pleix cap mínim”, clou Magrans.

X. T.

Vallcarca superarà el primer any de mandat de BCN En Comú com tants altres anys, sense novetats de grans canvis en l’horitzó im-mediat, al marge dels moviments que el sector privat comença a fer al número 24 del carrer Farigola. El principal element de canvi, el concurs d’idees internacional que l’Ajuntament va anunciar al març

L’illa de Cambrils, en part okupada, entra al concurs i es frena l’enderroc

Vallcarca endarrereix al setembre el concurs d’idees per al nou barri antic

-avançat a l’Independent núm. 618- està encara en una versió esborrany i amb la participació de nous col·lectius dinamitzadors com Volta. També en aquest àmbit hi ha hagut la decisió oficial d’in-cloure tota l’illa de Cambrils (la peça AA5) en l’espai d’intervenció del concurs que, en principi, im-plicava el nucli antic que formen els carrers d’Argentera, Cambrils i Calendau i tota la banda següent

de l’avinguda fins a sota del pont. La peça AA5, a més, ha ornat a registrar okupacions en el seu ex-trem nord i l’Ajuntament confirma que no hi ha data d’enderroc i rea-llotjament dels veïns.Paral·lelament al concurs d’idees hi ha el debat d’usos de Can Carol i l’exConsolat de Dinamarca que, tot i que ha celebrat ja cinc reu-nions amb els veïns, el calendari proposat ha revelat que la cosa

va per llarg i que la data d’inau-guració que figura en el timing de l’Ajuntament parla del desembre de l’any 2019.Els veïns, posicionats en dos lluites diferents i de moment no conciliables, segueixen pugnant

per la inclusió de l’avinguda en els plans de transformació: l’As-sociació de Veïns Gràcia Nord-Vallcarca ha aconseguit el suport d’una part del govern (PSC). Els moviments socials segueixen re-cuperant La Fusteria.

Can Carol és un dels edificis afectats pel nou pla

X.T

“Porxo alt, sense soterrani i que

defensi les mans petites”

L’arquitecte Daniel Bravo, que va compartir el seu punt de vista sobre com hauria de ser el mercat de l’Abaceria amb diverses xerrades amb la pla-taforma Gràcia cap a on vas, assegura que la manera més rà-pida i barata de fer la reforma, a més de justa i sostenible, és una reforma “que entengués el mercat com un porxo alt, sense

soterrani per a vehicles i amb vocació de defensar les mans petites”. I afegeix: “Posar-hi un supermercat és tan obscè com plantar-lo al bell mig de la plaça del Diamant. Tampoc hi caben clubs del gourmet eco-burgès. Cal rebatre les lògiques d’ESADE que confonen el dete-riorament del continent amb la decadència del contingut”.

[1]

111juliol2016

La sostenibilitat guanya signants en la restauració

editorial

Vius i verds

Cobertes mosaic és un dels projectes del grup de treball Efi -cicència energètica i energies renovables, dins del Compromís de Barcelona pel Clima. Els seus responsables treballen en el projecte pilot d’un mosaic de cobertes amb instal.lacions que combinen les energies renovables amb espais agrícoles i verds,

captació i aprofi tament de l’aigua de pluja i aprofi tament per a usos lúdics, integrats en diferents tipologies d’edifi cis i usuaris. S’ha creat un equip de treball interdisciplinari d’experts en: aigua, alimentació, verd i energies renovables. La participació de la ciutadania per assolir-ne l’objectiu és fonamental

La Panxa del Bisbe es ‘compromet’ a seguir pràctiques ecològiques

La primera ciutat del món que va implementar una llei per a la cons-trucció de cobertes sostenibles va ser Toronto. El resultat: 1,2 milions de metres quadrats de verd en diferents tipus d’edifi cis, i un es-talvi energètic anual de més de 1,5 milions de kWh per als propietaris d’aquests edifi cis. Després de la ciutat canadenca, Copenhaguen també va aprovar una llei similar per cobrir amb vegetació les seves teulades amb l’objectiu d’esdevenir neutra en carboni per al 2025. A Suïssa, un altre exemple, els terrats verds són obligatoris en tots els edifi cis nous. Més dades recollides i difoses pels promotors del projec-te: a la ciutat de Mèxic, fent un salt a l’altre continent, les persones que utilitzen aquesta iniciativa reben el 10% de descompte en el pagament dels seus impostos de propietat. No serem pioners en aquest àmbit, això està molt clar. Però ara, amb la posada en marxa dels nous projec-tes liderats per les organitzacions membres de Barcelona + Soste-nible, amb motiu del Compromís de Barcelona pel Clima, és un bon moment per sumar accions que contribueixin a fer una ciutat més sostenibles. I el que és més im-portant, fer-ho amb la participació i implicació de la ciutadania. Des d’ara i fi ns el desembre de 2017 institucions, entitats i veïns tenen temps (i oportunitats) per posar en comú idees, objectius, inquie-tuds i esforços per fer els terrats de la ciutat uns espais verds, vius i sostenibles. No ho desaprofi tem perquè, vist el resultat en d’altres llocs, és un front que val molt la pena tenir obert.

Arxiu

Cobertes verdes: reaprofitament dels terrats

[2] [el tema del mes]

Punt Verd de CollserolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Alfons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.

Punt Verd de BarriPlaça Gal·la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i festius, tancat.

Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30.Telèfon: 93 218 30 97

Aula Ambiental Bosc Turulll’AULA Passeig Turull, 2-4, 08023 BarcelonaTelèfon: 93 213 39 45Horari: De dimarts a divendres de 10 a 14.30hDimecres matí de 11.00 a 14.30hDimecres tarda de 16.00 a 19.00hUn dissabte al mes de 10 a 14hDifusió de les activitats també per Facebook i Twitterwww.boscturull.cat

Escoles + sosteniblesLa Fàbrica del Sol. Pg. de Salvat Papasseit, 1. Tel 93 256 25 99. Fax 93 237 08 94 [www.bcn.cat/escolessostenibles]

Serveis d’interès

més sostenible

El projecte Cobertes mosaic fa una crida a les comunitats de la ciutatEn motiu del Com-promís de Barcelona pel Clima, han sorgit nou projectes lide-rats per les organit-zacions membres de Barcelona + Sosteni-ble. Aquests equips de projecte estan tre-ballant des del mes de març i tiraran enda-vant les seves inicia-tives fi ns al desembre del 2017; una d’elles, les Cobertes Mosaic.

Silvia Manzanera

Barcelona va aprovar el ‘Com-promís de Barcelona pel Clima´ el passat mes de novembre de 2015 per fer de la ciutat un referent capdavanter en protecció climàtica. Així, des de la xarxa d’organitzacions Barcelona + Sostenible s’han engegat diverses iniciatives amb equips de projectes vinculats per materialitzar aquest Compromís. Un d’aquests projectes és el de Cobertes Mosaic, l’objectiu del qual és promoure la instal.lació de cobertes que combinen ins-tal.lacions d’energies renovables amb espais agrícoles i verds i de captació d’aigua de pluja. Ciutats com ara Toronto o Copenha-guen són pioneres en aplicar aquestes polítiques per fomentar les cobertes verdes.

Segons els responsables del projecte, aquests són els principals benefi cis dels terrats verds: 1. Absorbeixen fi ns al 80% de la pluja, ajudant a reduir els problemes d’inundació.2. Redueixen les temperatu-res urbanes.3. Protegeixen l’edifi ci dels raigs UV i dels canvis brus-cos de temperatura.4. Incrementen la protecció de la impermeabilització del immoble.5. Serveixen per conrear productes d’autoconsum, reduint els costos per als residents.6. Contribueixen a una mi-llor qualitat de l’aire a les ciutats.7. Usen espais desaprofi tats de l’edifici, convertint-los en zones d’esbarjo per als residents.

Els beneficis dels terrats

verds

Els benefi cis d’aquestes cobertes mosaic van des de la millora de l’aïllament tèrmic i acústic, la creació d’espais verds de gaudi o la revalorització de la fi nca fi ns a l’augment de la biodiversitat urbana, la millora de l’escorren-tia de pluja o la minimització de l’efecte illa de calor i la millora de la qualitat de l’aire.L’equip busca comunitats de propietaris de Barcelona que tinguin interès per instal.lar una d’aquestes solucions i que vulguin treballar amb l’equip de projecte de Cobertes mosaic per documentar tots els passos del procés i poder-ho compartir amb la resta de la ciutadania.Els costos de la instal.lació hauran de ser assumits per la comunitat de veïns que podrà

Arxiu/Laia Coll

Vista del barri del Coll-Vallcarca des de l’Aula Turull

optar a les subvencions per a la rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, de fi ns el 50%. L’equip de treball es compromet a aju-dar a la comunitat durant tot el procés: xerrades i entesa amb als veïns, tramitacions de permi-sos, tramitació de la subvenció, disseny i selecció de la millor combinació i instal·lació.Així, totes aquelles comunitats amb “ganes de ser pioners i tenir una coberta verda i sostenible per construir-la al llarg del 2017” -tal i com s’explica a la crida- només han d’escriure un correu electrònic a cobertamosaic@gmail.com. Entre les cobertes

presentades es triaran tres, dis-tribuïdes en diferents barris, per convertir-les en un exemple per altres comunitats. Segons la guia de Terrats i Co-bertes Verdes de l’Ajuntament, aquesta iniciativa afegeix una capa d’aïllament addicional a la coberta. Les diferències de temperatura de més de 100 ºC al llarg d’un any o les de 60 ºCen 24 hores d’un sostre tradi-cional o de graves a l’estiu, així com la incidència directa de la radiació UV, acceleren l’envelli-ment de la membrana imper-meabilitzant, faciliten l’aparició d’esquerdes i, finalment, s’hi

Exemple de coberta veda en uns edifi cis de la ciutat de Montecarlo

getty images

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de l’Independent de Gràcia: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Xavi Tedó. Coordinadora del suplement De Verd: Silvia Manzanera. Redacció: Xavi Tedó, Ignasi Fortuny, Mar Romero, Òscar Mejías. Maquetació i disseny original: Sergi Lou. Publicitat: Hector Giménez (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset SA. Dipòsit legal: B-32.478-00

Amb el suport de:

fan goteres. Tant la vegetació com el substrat protegeixen la membrana impermeabilitzant mitjançant l’amortiment de les fl uctuacions de temperatura. A més, les cobertes verdes ajuden a eliminar els contaminants de l’aire, ja que impedeixen que les partícules en sus pensió es fi xin a les cèl·lules solars. La partici-pació de la ciutadania, doncs, és fonamental que aconguir l’objec-tiu: instal.lar -en el termini de dos anys- un total de tres cobertes sostenibles; elaborar un protocol per futures actuacions i generar material divulgatiu.

[3]

escoles + sosteniblesescoles + sostenibles

Les escoles i les Ampes de les escoles Baldiri Reixac, Reina Elisenda, Kostka i Turó del Car-gol, així com, les associacions de veïns de la Vila de Gràcia i de la Salut, Parc Güell i Sanllehy, hem adreçat una carta al Districte i, un altra a TMB, demanant-los que millorin la freqüència i la capacitat de passatge del bus de barri 116.

El bus 116 té un paper ver-tebrador de la mobilitat d’una part de Gràcia i, sobretot, del barri de la Salut, que atesa la seva orografia requereix un servei de transport públic com el que ofereix aquesta línea. Doncs, per una banda, l’uneix amb la xarxa de metro, les parades de Joanic i Lesseps, la qual cosa, equival a dir que connecta el barri de la Salut amb la resta de la ciutat i més enllà amb l’entorn metropolità. Però, per altra banda, fa més ac-cessibles pels veïns i veïnes del barri equipaments sanitaris de

Escoles i veïns reclamen la millora del bus 116

primer ordre, com el CAP Lar-rard o l’Hospital de l’Esperança, culturals, com la biblioteca Jaume Fuster, comercials com el mercat de Lesseps i socials, com el futur Centre de serveis socials del barri. I, és clar, també és un mode de transport molt utilitzat per desplaçar-se a les quatre escoles que hem nom-brat anteriorment.

Sense oblidar que, també, comunica amb el Park Güell i que, a més dels ciutadans de Barcelona que l’utilitzen per anar-hi, cada cop són més el turistes que el fan servir.

Són les persones grans, les criatures més petites, amb el seus acompanyants, i les perso-nes amb mobilitat reduïda, els principals usuaris del 116. Així doncs, per tot plegat, podem constatar que més enllà de facilitar la mobilitat interna i amb l’exterior del barri, aquesta línea de bus té una clara funció de cohesió social, al garantir el

dret a la mobilitat dels ciutadans i el seu accés als serveis bàsics.

Malauradament, a conseqüèn-cia de ser un vehicle petit i d’aquest elevat ús que se’n fa, més d’un cop el bus va atapeït i provoca que s’hagin de quedar persones a les parades, sense poder pujar, amb els inconve-nients que això provoca. Això passa massa sovint, en les hores punta d’entrada a les escoles. A més el curs vinent, amb una classe addicional de P3 (bolet), a l’escola del Turó del Cargol, amb alumnes nous, els quals, majoritàriament viuen per sota de la Travessera de Dalt, fa pre-veure que la situació s’agreujarà.Per aquests motius, les escoles i les associacions de veïns i veïnes més afectades, hem tornat a reclamar que es solucioni, d’una vegada per totes, aquesta pro-blemàtica que fa massa que dura.

Albert Vilallonga, AMPA de l’escola Turó del Cargol

Arxiu

L’escola Turó del Cargol, un dels col·lectius que reivindiquen la millora del bus de barri 116

Barranc mediterrani, un pulmó de la ciutat

El passat dissabte 4 de juny a la festa de fi de curs de l’escola Mare de Déu del Coll es va inaugurar el nostre Barranc Me-diterrani. Sonava la novena sim-fonia de Beethoven interpretada pels nostres companys i dirigida per l’Oriol, el professor de músi-ca. L’acte consistia en presentar al públic una part del treball que portem a terme els darrers anys, dins la nostra participació en el programa Escoles + Sostenibles de Barcelona amb la presència de les famílies, de l’alumnat i del professorat. Aquest barranc s’ha anat transformant progres-sivament en un bell espai i un pulmó de la ciutat com es pot

contemplar Al pati de l’olivera, tenim plantes aromàtiques (Jardí d’aromes), on l’alumnat d’ESO va identifi car els noms de les espècies en català, castellà i llatí.

Agraïm l’assistència de l’ Al-ba Galofré, coordinadora del programa Bcn E+S, com a re-presentant de l’Ajuntament que coordina el nostre Projecte Triennal (2013-16).

Hem disposat d’una llibreta on la gent ha pogut expressar la seva opinió, anotar suggeri-ments... Alguns companys feien visites guiades per l’hort i pel barranc.

Escola Mare de Déu del Coll

Escola Mare de Déu del Coll

Imatge del jardí vertical de Mare de Déu del Coll

Escola Mare de Déu del Coll

Cartell del Barranc Mediterrani, inaugurat recentment

[4] [per darrere][4]

“És igual on visquis, el compromís és respectar allò que ens envolta”

Sempre heu estat curosos amb el medi ambient i ara heu signat el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Què implica això?Ser conscients amb el medi ambient. Sig-nifi ca tractar bé la gent que treballa en el negoci i, alhora, tractar bé el planeta. Al fi nal és respectar tot el que ens en-volta. Ser sensibles amb el medi ambient i pensar que, encara que estiguem a la ciutat i ens sembla que no es pot fer res, sempre es pot fer alguna cosa a favor del medi. És el compromís de respectar el que ens envolta.

Quines tècniques utilitzeu per portar a terme aquest compro-mís?Reciclem i intentem separar els residus, com molts fem a casa. Però en un restau-rant el volum de reciclatge és més alt i és més complicat, perquè hi treballa molta gent. A més del reciclatge, treballem en la prevenció de residus. L’oli és un dels

Xavier Codina, cuiner i afi ci-onat a l’escalada, va obrir el restaurant La Panxa del Bisbe fa nou anys. Com a bon amant de la muntanya, també és una persona preocupada pel medi ambient. Des de fa un any i mig, el seu popular restaurant s’ha traslladat a Torrent de les Flors, 158. De sempre, Codina combina qualitat gastronò-mica de cuina catalana i de proximitat sense renunciar al respecte amb l’entorn. Ara han signat el Compromís Ciu-tadà per la Sostenibilitat.

El cuiner Xavier Codina, després de signar el Compromis Ciutadà per la Sostenibilitat

elements més contaminants que generen els restaurants, és molt important que no vagi a parar mai a l’aigüera. Tots els olis usats es recullen per al reciclatge. Som un dels pocs restaurants on oferim l’aigua gratuïta, ja que la fi ltrem i per tant no és embotellada.

I això com afecta econòmica-ment el negoci?Fas més negoci comprant l’aigua i venent-la, però el nostre compromís és amb el medi ambient, que és on invertim nosal-tres i la majoria de clients ho agraeixen. És evident que també hi ha costos, però a la llarga és benefi ciós, no solament pel compromís amb el medi ambient, també perquè t’estalvies la quantitat d’ampolles d’aigua que has de comprar, no necessites que vingui algú a portar-les... I reciclar no és pas una feina feixuga, sí és més temps, però no és feixuga. És molt important ser conscient amb el medi, i la separació de residus fa que ho siguis. Tot plegat és com un procés recíproc, tu ajudes l’entorn i els clients t’ho agraeixen.

Silvia Manzanera D’on ve aquest interès per apos-tar per la reducció de residus i ser respectuós amb el medi?És una cosa que hem intentat sempre. Ho fem des de fa molts anys. A La Panxa del Bisbe fa nou anys que estem oberts, i sempre hem intentat ser el màxim respectuosos possible, però en els res-taurants on anteriorment he treballat també ho he intentat.

Fa any i mig vau canviar de local i vau venir aquí.Vam venir aquí perquè l’altre local es va quedar petit, i aquest és més bonic i té un hort. Però l’altre local encara l’utilitzem i ara és La Panxolina. Allà hi ha el mateix estil de cuina, però amb una carta comple-tament diferent i amb el caràcter únic de l’Elena, ella hi posa el toc especial.

L’hort és per al restaurant?No, és més aviat un hobby, ja que és un terreny molt petit com per utilitzar els productes a la cuina. El tenim perquè la gent sàpiga d’on vénen les coses, però

els productes ens els mengem nosaltres. També ens fa il.lusió, menjar-nos-els, ja que som nosaltres qui en tenim cura.

La vostra cuina és típica catalana, tracteu amb productes de km 0? Quan és temporada procurem comprar a la gent del voltant. Amb els anys vas coneixent amics, proveïdors, clients que et diuen que té un amic que porta ta-ronges ecològiques de València, un altre que et diu que té un hort... El problema és que la temporada és molt curta, i quan aquesta acaba comprem als llocs de distribució normal, als mercats. Però sempre intentem fer cartes de productes de temporada.

Utilitzeu aquesta sensibilitat amb el medi ambient com a mis-satge per captar clients?La veritat és que mai n’hem fet bandera. Els clients saben que treballem amb la prevenció de residus, però nosaltres no en presumim, tampoc. Molts clients ens coneixen de fa temps, perquè és un res-taurant que ja porta més de nou anys. I no vénen atrets pel tema de la sensibilització amb el medi, que, tot i que ho agraeixen, en realitat vénen pel menjar. Com he dit abans, sempre intentem de ser respectuo-sos amb el medi ambient, però no en fem bandera, ni a les xarxes socials.

Creus que a Gràcia hi ha més sensibilitat per al medi? La visió general és que sí, que la gent és respectuosa amb el medi ambient. No solament hi ha restaurants que reciclen, també hi ha botigues que ho fan, i més a Gràcia, que és un barri amb un punt de sensibilitat i fi ns i tot alternatiu.

I el turisme? Els veus com una oportunitat o com una amenaça?No crec que hi infl ueixi de cap manera. Tots els clients són benvinguts. En relació amb el reciclatge, pel que fa al nostre local, no importa d’on vingui la gent. És igual si fas paelles per a guiris o plats per a la gent del barri. Per sort nosaltres no estem situats al rovell de l’ou.

BCN + Sostenibles

22 de juliol de 2016l’independent

7

Per primera vegada els festers estrenaran marxandatge amb tasses i bosses

La Festa Major de Gràcia ha presentat aquest divendres, junt amb la tradicional samarreta del dibuix del cartell guanyador, una nova campanya per a la protecció dels guarnits que redo-bla i actualitza un dels missatges més insistents dels últims anys entre els festers. Però ara l’estén a multitud de suports, fins i tot a les barres i camions de Sanmi-guel, el principal patrocinador. Aquest serà el principal missatge d’afirmació de la Festa Major.

Albert Balanzà

La nova fase de la campanya Res-pectem el guarnit - el lema no can-via- ha engegat a partir del treball de síntesi de les propostes que ha treballat una comissió formada per una desena de carrers i pretén anar més enllà de mesures que ja s’havien activat en els últims anys com la possibilitat de tramitar de-núncies exprés o no retirar el guar-nit abans de l’últim dia de festa.Entre les noves mesures, segons explica el vicepresident de la Fun-dació Festa Major, Sergi Font, hi ha la difusió en el marc de la festa del logo proguarnits que es va ele-gir a finals de maig i l’acompanya-ment d’aquest logo amb el lema en una nova bandera que estarà pre-sent a tots els carrers. El logo i el lema també es faran visibles en globus i en cintes deli-mitadores per a tota mena d’actes, però el que més sortida tindrà és el nou mocador, que afegeix als dos elements gràfics un altre missatge escrit: Posa-te’l, tu també el gau-deixes. Barres i camions de San-miguel també s’afegiran a la cam-panya. “Volem que el missatge es faci viral”, apunta Font. En aquest

Fundació Festa Major

La Fundació Festa Major intensifica la campanya de protecció dels guarnits

Festa Major redobla la campanya per a la protecció dels guarnits

sentit hi ha en estudi un concurs d’instagram amb la proposta que els visitants es retratin amb les se-ves mans en forma de cor -com el logo- en algun espai de la festa.D’altra banda, en tant que prova pilot, la Festa Major ha decidit ini-ciar la venda de marxandatge pro-

La diada castellera canvia de dia

i es farà dissabte 20 a la tarda

La Festa Major a plaça de la Vila, sota la responsabilitat dels Castellers, tindrà enguany importants canvis de dates, a banda de novetats en la pro-gramació de grups musicals. El principal canvi és el pas de la diada castellera de diumenge al migdia a dissabte a la tarda. Aquest canvi no farà abaixar el

nivell i, a banda dels Castellers de la Vila de Gràcia, el cartell es completarà amb els Castellers de Vilafranca i els Xiquets de Reus. A plaça de la Vila la pro-gramació enguany puja un ni-vell amb el fitxatge de l’Orques-tra Diversiones (dia 16), Doctor Prats (dia 18) i els 10 anys de Pastorets Rock.

L’Espai de Gats i el Gatuari donen suport a l’acollida

A. B.

Gràcia ha estrenat en el termini de quinze dies dos establiments on el gat és el principal prota-gonista, l’un des del vessant de cafeteria per a socis i l’altre des del vessant de cooperativa d’aco-llida. Tots dos establiments s’ins-piren originàriament en els Cat Cafè japonesos, però cadascun adapta detalls. L’Espai de Gats del carrer Terol es planteja com una cafeteria i ha trigat gairebé un any -tenia data inicial d’obertura per al 15 d’agost passat- a aixecar la per-siana. Ho farà aquest divendres

Gràcia estrena una cafeteria i una associació per als gats

22 després d’haver obert fa una setmana les visites als socis. Les impulsores són dues sòcies, una txeca i una catalana. La Tereza apuntava a l’Independent ara fa un any que el lloc seria “súper tranquil”. El Gatuari del carrer Sant Llu-ís no té cafeteria però sí botiga però sobretot, tal com apunta Enric Sintes, el seu model és una cooperativa sense afany de lu-cre i d’iniciativa social. “Volem afavorir l’adopció en particular dels anomenats gats invisibles, aquells que estan en llarga du-rada en refugis i protectores”, apunta Sintes.

X.T

El Gatuari (dalt) i Espai de Gats (baix) són els nous establiments de gats

pi més enllà de la imatge puntual del cartell de cada any. Per prime-ra vegada, la Fundació posarà a la venda a la seu i en alguns carrers material com tasses, dessuadores, samarretes i bosses amb el logo -de fet també nou; només té un any- del logo de Festa Major.

societatsocietat

8

22 de juliol de 2016l’independent

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a independent@debarris.com o bé un fax al 93 217 06 80

recomanem

VII Aniversari de Gent Normal. Con-

cert amb les bandes Parlament, Pol-

seguera, Me and the Bees i Lost Fills

per celebrar set anys de la web cul-

tural Gent Normal. La festa tindrà un

altre escenari, a més de l’Almo2bar,

amb una sessió de dj amb Miqui Ote-

ro + La Foneteca Barcelona.

Divendres 22 de juliol a les 20.30

h a l’Almo2bar i a les 00.30 al Con-

tinental Bar

Gracia Latina (De l’Or, 19), a les 22.30 h

Concert: Shine.

BCN Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22.30 h

Dimarts 26 de juliol

Loqueterroting Jam Session.La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 21 h

Concert: El Justi.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

Sessió flamenca: Gandom Garousi. Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21.30 h

Concert: Señor Nadye.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Dimecres 27 de juliol

Nocturna Discordia Sessions.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 20 h

Cinema: Tangerine.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21 h

Concert: Charo Tris.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

Concert: Matt Lee.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 22 h

Soda Soul Sessions.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22 h

Dijous 28 de juliol

A ballar salsa amb música en viu.La Caja Fuerte (Bruniquer, 57), a lees 21 h

Flamenc: Rayuela.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

Sessió flamenca: Gandom Garousi.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21.30 h

Concert: Lémur.

Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Soda Jam session: Santi Colomer & Marc Cuevas & Nico Sánchez.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22.30 h

ENTITATS

Dissabte 23 de juliol

Matí solidari pels refugiats: We ara

Mums and we have plans. Festa solidà-

ria amb tallers d’aigua, titelles i pinta

cares. Actuació de la Diabòlica. Amb el

suport de Lluïsos.

Plaça del Nord, a partir de les 10 h

Dimarts 2 d’agost

Exposició: Il·lustracions de la Festa Ma-

jor de Gràcia. Recull de dibuixos a càr-

rec de Martí Viladomat Llorens sobre

els 18 carrers i places de la Vila de Grà-

cia de la Festa Major 2015.ç

La Violeta (Maspons, 6)

Dijous 18 d’agost

XI Torneig d’escacs (partides ràpides).

Organitza Club d’Escacs Tres Peons i

Fundació Festa Major + XV Torneig de

tennis taula.

El Centre (Ros de Olanbo, 9), a les 10 h

Amb el suport de:

Concert: Los Super Ratones Argentinos.CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Concert: Manu Míguez.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

Concert: Jafla.

Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Edu Quindós.La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 22 h

Concert: Fritz and the Cat.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 22.15 h

Concert: Albert Bello & Oriol Saña.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22.30 h

Rumbakana.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h

Dissabte 23 de juliol

Jornada de música electrònica.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 19.30 h

Concert: Wednesday Lips.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20 h

NassOOs de trinxera (Clown per a adults).

La Caja Fuerte (Bruniquer, 57), a les 20 h

Concert: Tomas Brothers Nico & Manu.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

Concert: Tori Sparks & El Rubio & Pepe Camacho.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22.30

Concert: Jhana canta Clara.La Caja Fuerte (Bruniquer, 57), a les 22.30 h

Jazz: Albert Bello & Oriol Saña Quartet.BCN Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22.30 h

Diumenge 24 de juliol

Concert: Jam Bluegrass.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20 h

Jaume Ferrer Trio.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 20.30 h

Concert: Durània.

La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 21 h

Vladimir Santana & Yuma Project.

EXPOSICIONS

Fins el 29 de juliol

La GaleriaH2O presenta Zu Verschenke, un projecte en curs que explora una eco-

nomia informal als carrers de Berlín que

opera fora dels marges de la llei.

Galeria H2O (Verdi, 152)

Fins al 30 de juliol

Exposició A la feina com a casa. El Grup

Artístic Zô3, amb la col·laboració del

Grup d’Estudis del Coll-Vallcarca, mos-

tra un recull de fotografies de tots els co-

merços i empreses que han existit al Coll-

Vallcarca des de principis de segle.

CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15)

Fins el 31 de juliol

Exposició Dibuixos de personatges i he-rois de tebeos. Recull d’il·lustracions de

l’aficionat Josep Callejón sobre personat-

ges mítics de la generació dels tebeos. Es

podrà visitar totes les tardes de la setma-

na i el matí de dijous.

CC El Coll- La Bruguera (Aldea, 15)

Fins al 6 d’agost

Exposició Ser (I) Gráfico. Presentació de

l’obra original de l’impressor Agustín Vi-

llasana. Mostra també una selecció dels

artistes més reconeguts de Veneçuela

com Carlos Cruz-Diez, Mercedes Pardp,

Manuel Espinoza, Santiago Pol, Sigfredo

Chacon, Jose Antonio Davila i Rolando

Peña, entre d’altres.

Del 9 de juliol al 6 d’agost, a Verdi 102 (baixos 1)

Fins el 31 de setembre

Exposició El croquis herramienta del ar-quitecto. Mostra la importància del cro-

quis en l’inici i el desenvolupament del

projecte arquitectònic en un recull de

250 mostres. Ha estat ideada i planejada

per l’arquitecte Ignacio Sanfeliu Arboix.

Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20-22)

ACTES

ACTESDivendres 22 de juliol

Concert: Lemur.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20 h

Concert: La Festa Colorá.La Caja Fuerte (Bruniquer, 57), a les 21 h

cartellera

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• La leyenda de Tarzán. 16.15, 19.15 i 22.15.

• Ahora me ves 2. 16.00, 19.00 i 22.00.

• Election: La noche de las bestias. 16.00, 18.10 i

20.20.

• Independence Day: Contraataque. 22.30.

• La correspondencia. 16.15, 19.15 i 22.15.

• Money Monster. 16.05, 18.15, 20.20 i 22.25.

• Ice Age: El gran cataclismo. 16.00, 18.10 i 20.20.

• Expediente Warren: el caso Enfi eld. 22.15.

• La clase de esgrima. 16.00 i 20.20. Dj, 16.00.

• Buscando a Dory. Dj, 20.20.

• Mi amigo el gigante. 18.00 i 22.20.

• Premonición. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Buscando a Dory. 16.05, 18.05, 20.25 i 22.30. dj,

16.05, 18.15 i 22.30.

CINEMES GIRONA. Girona, 177• Neu i els arbres màgics. 16.45.

• Money Monster. 18.00 i 22.00. 16.00 i 20.00.

• Demolición. Dv, ds, dc i dj, 22.00. Dg, 20.00.

• Albert. 16.00.

• 1944. Dl, dm, dc i dj, 18.00. Dv, ds i dg, 18.00. Dl,

dm, dc i dj, 20.00.

• Casa Asia / Fire: Spa Night. Ds, 20.00.

• La distancia más larga. Dc, 20.00.

• LATcinema: Carta a una sombra. Dv, 20.00.

• El verano de Sangaile. Dv, ds, dc i dj, 18.00 i 22.00.

Dg, dl i dm, 18.00 i 20.00.

• El peso de la manta. Dj, 20.00.

• Festival de cine migrante. Dv, 20.00.

• Sâdaka, la senda del yoga. Ds, 20.00.

CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català.

933487748 www.cinemestexas.cat]

• Sala 1: El rei Borni. 16.00, 18.00 i 20.00. Spotlight.

22.00. Dg 24 i dl 25, Castors Zombies. 24.00.

• Sala 2: Memento. 15.50, 18.00 i 20.10. Estranys al paradís. 22.15. Dg 24 i dl 25, La cabanya del bosc. 24.00.

• Sala 3: La modista. 18.00 i 20.00. La joventut. 22.15.

• Sala 4: El capital humà. 15.50 i 20.20. La millor oferta. 18.00. Cor gegant. 22.15.

SESSIONS TEXAS NANOS. En català i 3 €.16.00

Del divendres 22 de juliol i fi ns dijous 28 de juliol cada

dia sessió infantil a les 16.00:

• Sala 4: Els cinc i el misteri de la joia amagada.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Infi erno azul. 15.45, 17.25, 19.05, 20.50 i 22.30.

• Lolo. 16.05, 18.05, 20.10 i 22.30.

• La clase de esgrima. 16.05 i 22.10.

• Money Monster. 18.10, 20.15 i 22.30.

• La correspondencia. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Bruja, más que bruja! 15.10 i 18.00.

• Viva. 20.00.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Buscando a Dory. Dv, dl, dm, dc i dj, 16.00 i 22.30.

Ds i dg, 22.30.

• Mi amigo el gigante. 18.00.

• 7 diosas. 20.15.

• Ahora me ves. 16.00, 18.00, 20.10 i 22.20.

• Si Dios quiere. 16.10, 18.20, 20.30 i 22.30.

• Ice Age: El gran cataclismo. 16.05 i 18.10. Ds i dg,

16.05.

• Un hombre de altura. 20.20.

• Todos queremos algo. 22.15.

• Cerca de tu casa. Dm, 20.15.

• Las vacaciones del señor Hulot. Dj, 20.15.

VERDI KIDS:

• Ice Age: El gran cataclismo. Ds i dg, 18.10.

• Buscant a la Dory. Ds i dg, 16.00.

TEATRES

ALMERIA TEATRE, Sant Lluís, 64• El show de Happy Pollo. 27/07

• La gent que em veu. 28/07

• De la miss a la mitad. 22/07

SALA PORTA 4, Església, 4-10• El morir de Anselmo. Ds 21.30 i dg 19 h.

• Selecció de personal. Dg, 21.00

• L’expedient. Dv, 22 h

TEATRENEU, Terol, 25• Impro show Summer Edition. Dv, 23.00. Ds, 21.30.

Dg, 19 h

• Agencia matrimonial: 7D amor. Ds, 19.30.

22 de juliol de 2016l’independent

9

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||cultura

Puño y Letra, la mostra de litera-tura equatoriana de Barcelona, arriba aquest divendres i dissabte a la Vila per apropar les lletres i la cultura d’aquest país llatino-americà. La llibreria gracienca Sons of Gutenberg i les editorials independents d’Equador prete-nen envair Gràcia amb xerrades, recitals poètics, música i cinema per establir ponts de coneixe-ments i amb un objectiu solidari: els diners recollits es destinaran al projecte de l’ONG CRS, que treballa a la zona afectada pel terratrèmol que va devastar la costa del país el passat abril.

Silvia Manzanera

La proposta gairebé va picar a la porta i la gent de Sons of Guten-berg no va poder dir que no. “Se’ns va oferir l’opció d’organitzar una mostra de literatura independent d’Ecuador i cada vegada s’apun-tava més gent i la cosa es feia més i més gran”, explica Adrià Rodrí-guez, un dels seus responsables. Aquest suport, a més d’escriptors i artistes equatorians, ha vingut de la mà del Consolat. “Tenen una es-cena independent impressionant però aquí no arriba; creiem que aquesta iniciativa pot representar una mostra d’aire fresc a l’escena literària barcelonina”, afegeix el llibreter gracienc. Així, la mostra

X.T.

Poesia, música i cinema a la primera Mostra de literatura equatoriana a Gràcia

inclou tot un programa ple de lli-bres, poesia, música, “sensacions i sabors” equatorians que fugen “del folklor” i ensenya la “identitat pròpia” d’un país i un moviment cultural “molt interessant”, segons Rodríguez. A més, tots els diners que es recollin durant aquests dos dies (divendres tarda i dissabte) es destinaran al projecte de CRS, una organització que treballa en la zona de Chamanga, Muisne i Tabuga, amb processos de parti-cipació amb la població afectada i desplaçada a causa del terratrèmol que va devastar la costa el passat mes d’abril.

Cartells de l’esdeveniment ‘Puño y Letra’ al centre de la Vila

Aquesta edició ha atorgat el primer premi a l’artista romanesa Daina Luckacs, establerta a la nostra ciu-tat des de fa molts anys, ja que va estudiar pintura a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Luckacs ja havia obtingut altres premis en aquest concurs i finalment la seva fidelitat ha merescut el reconeixe-ment que tant esperava. La seva obra La cueva “expressa en ter-mes netament pictòrics la necessi-

Daina Luckacs

Aproximació a l’art contemporanitat que tots tenim de trobar refugi per modest que sigui i també per com transmet la seva compassió per aquells que no el trobem”. El segon premi ha correspost a The Rappers (Els Rapers) de Berto Martínez, i el tercer, per l’obra Vic-tor d’Elena Llorens.En quant als premis d’Aficionats, el guanyador ha estat Francisco Salas amb El duende, “per com suggereix un espai urbà indeter-

Més de 300 obres participen al concurs de pintura del Passeig de Sant Joan

Recentment s’ha celebrat la XVI edició del concurs de pin-tura al passeig de Sant Joan, on han participat una setante-na d’artistes amb més de tres-centres obres. La proposta, plenament consolidada, manté les dues categories: general i d’aficionats, en un intent de donar cabuda a tothom.

reportatge Ramón Casalé

minat com entre boires, que al temps que aboca diverses possi-bilitats, ens invita a endinsar-nos-

hi encuriosits”. El segon premi l’ha obtingut Luz matinal de Francisco Rodríguez, i el ter-cer premi ha estat per a Daniel Garrido per La Colonización , ja que “trobem una encertada sín-tesi de visions d’un món orien-tal d’un atractiu exotisme i una distanciació d’un subtil humor”.Des de fa tres anys també es do-na el Premi Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, per als alumnes o ex-alumnes amb millor obra presentada, que després faran una exposició conjunta a la mateixa Facultat. Es tracta de Daiana Luckacs, Berto Martínez, Elena Llorens, Joan Lalucat i Francisco Salas.

‘De Damasc a Idomeni’, l’espectacle solidari impulsat pel Lliure

El 12 de setembre el Teatre Lliu-re oferirà un espectacle solidari amb l’ONG Proactiva Open Arms, amb la participació de 60 grans noms de l’escena catalana. Se-ran dues funcions el mateix dia (20 h i 21.30 h) amb l’objectiu de mantenir el vaixell de salvament marítim Astral en actiu durant un mínim de 15 dies. Per això es necessiten 22.400€, que s’acon-seguirien omplint les dues fun-cions amb una aportació mitjana de 70€ per persona. No es cobra-rà l’entrada sinó que els donatius es faran a la sortida directament a l’ONG, en efectiu o amb targeta. S’ha establert un import mínim de 50€ per persona.

Cedida

breus

Divendres 22 de juliol20 h. iN~con.sistencias: poesia

en Dub, poesia i música elec-

trònica, Geovanny Narváez i

David Andrade.

Dissabte 23 de juliol12 h. Videoconferència: Central Dogma “Del hazlo tú al

hagámoslo juntos”.

14 h. Mote, achiote y barraga-nete: sabores del ombligo del mundo.16 h. Del tintí i altres personat-

ges de l’imaginari equatorià

amb Ángela Arboleda, narra-

dora oral.

17 h. Xerrada: El realisme en la narrativa equatoriana. A càr-

rec de l’escriptor Eddy Paucar.

19 h. Recital: Llacta, poesia i cançó amb la poeta Lucía Mos-

coso Rivera i els músics Dani

Pucha i Santiago Basante.

21h. Projecció del documental

Labranza oculta. Cineatica films.

Projeccions continuades i ban-

da sonora de la mostra.

principals actes La Fontana obre la convocatòria per les residències de teatreL’Espai Jove La Fontana man-tindrà la convocatòria de les residències juvenils d’arts escè-niques fins al proper 16 de se-tembre. La iniciativa està dirigi-da a joves entre 16 i 29 anys que formin part d’una companyia de dansa o teatre i que vulguin preparar la peça a l’equipament gracienc durant tres mesos. La Fontana acull un total de quatre residències cada trimestre.

La llibreria Sons of Gutenberg impulsa la iniciativa amb el suport d’autors i del Consolat d’Equador

‘La cueva’, pintura guanyadora

10

22 de juliol de 2016l’independent

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||esports

La brillant actuació de Nora Garcia i Queralt Cerro, amb quatre medalles, impulsa el club gracienc

Les gimnastes del Club Espor-tiu La Salle Gràcia ha tornat a brillar al Campionat d’Espanya celebrat a Guadalajara. Trenta-dues gimnastes de Nivells i Via Olímpica classificades per dispu-tar aquesta competició sortien el 5 de juliol de Barcelona buscant el reconeixement a tot l’esforç de la temporada i tornen a casa amb 6 medalles i grans resultats als nivells més alts.

Xavi Tedó

La primera medalla va ser per la gimnasta de la categoria Nivell 2 Grans Alexandra Escolano, que va obtenir el bronze a l’aparell de paral·leles asimètriques. Nora Garcia del Nivell 3 Petites va fer-se amb la medalla de plata en la mateixa disciplina i el bronze en terra. La quarta medalla va ser per a Lucía Gómez, en la cate-goria N4 petites, en paral·leles asimètriques, on va guanyar el bronze. La seva regularitat en els quatre aparells li van permetre ser cinquena a la classificació ge-neral. Les últimes dues medalles van ser per a Queralt Cerro en Nivell 2 Petites, on va assolir el bronze a la classificació general dels quatre aparells. A més a més, el seu gran exercici de paral·leles asimètriques li atorgava també el tercer lloc en aquest aparell.A les portes de pujar al podi es va

La Salle Gràcia

La delegació de La Salle Gràcia que va

participar al Campionat d’Espanya

quedar Inés Allué en Paral·leles Asimètriques al Nivell 3 Grans, finalment quarta. També amb la mel als llavis es va quedar Ainhoa Martínez en la categoria nivell 7 de Via Olímpica després de bri-llar en els quatre aparells. Tot i l’excel·lent competició realitzada, Martínez es va haver de confor-mar amb la quarta posició gene-ral i el quart lloc en l’aparell de paral·leles asimètriques. També cal destacar la brillant competició de Mar Olivé, que va aconseguir la cinquena posició a l’aparell de Paral·leles Asimètriques.

La Salle Gràcia obté sis medalles al Campionat d’Espanya de gimnàstica

El Gràcia Gimnàstic Club es queda amb el medaller a zero

El Gràcia Gimnàstic Club torna a casa sense aconseguir cap po-di perquè dels deu integrants de l’equip, nou debutaven. Només va repetir Ferran Gon-zález, que l’any passat va asso-lir la medalla d’or en la disci-plina de salt del Nivell 1. De fet, aquesta va ser l’única medalla que va guanyar el conjunt gra-cienc en la màxima competició estatal. Enguany González ha

competit al Nivell 5 i ha quedat setè de la classificació general aconseguint el millor resultat del club i demostrant la seva progressió tot i la seva joven-tut, atès que té deu anys. Pel que fa a les quatre noies que hi han pres part, cal destacar l’ac-tuació d’Andrea Cedeño, que ha quedat desena de la classi-ficació general i es postula com un dels valors emergents.

X. T.

L’Europa s’estrenarà el 21 d’agost al Nou Sardenya contra un nou-vingut: La Jonquera, que debuta a Tercera i que s’enfrontarà per primer cop als graciencs en com-petició estatal. La primera sor-tida del conjunt escapulat, que es va posar a treballar dimarts després de presentar-se davant l’afició, serà a Peralada una set-

Els escapulats comencen a treballar a l’espera de fitxar un porter i un atacant

L’Europa debutarà a casa contra La Jonquera, que s’estrena a Tercera

mana més tard. L’equip de Poch s’enfrontarà a un rival directe, el Vilafranca, a la tercera jornada a casa. L’Europa disputarà tots els derbis primer a Gràcia. El Júpiter visitarà el Nou Sardenya a la sete-na jornada (2 d’octubre), la Mon-tañesa ho farà a la jornada 14 (13 de novembre) i el Sant Andreu, dues jornades més tard (27 de no-vembre). La Diada de Sant Jordi acollirà la tornada del gran der-

bi entre andreuencs i graciencs al Narcís Sala. En el tram final de la primera i segona volta els escapulats se les veuran amb el Granollers, el Palamós i el Saba-dell B. El conjunt de Poch acabarà la lliga rebent el filial arlequinat. La primera volta acabarà el 18 de desembre i la segona començarà el 8 de gener perquè no hi haurà partit durant les festes de Nadal. Així mateix, només hi haurà una

jornada intersetmanal (12 d’oc-tubre) en què l’Europa es despla-çarà fins a Castelldefels. L’equip també es beneficiarà del fet que no hi hagi rondes classificatòries de la Copa de Regions UEFA, que

acostumen també a provocar un gran desgast. El cos tècnic espera concretar el fitxatge d’un porter que supleixi Gianni i un davanter de garanties en els propers dies per tancar ja la plantilla.

La Jonquera va superar el Santboià en la fase d’ascens a Tercera

La Jonquera

breus

El Torneig de Ràpides de Festa Major, el 18-A al CentreX. T.

El Torneig de Escacs de Partides Ràpides a 10 minuts de la Festa Major, organitzat pel Club d’Es-cacs Tres Peons, se celebrarà el di-jous 18 d’agost a partir de les deu del matí al Centre Moral, situat al número 9 del carrer Ros de Olano. El torneig es jugarà pel sistema Suís, a set rondes, amb un màxim de 100 jugadors que no s’hauran d’nscriure prèviament. Els juga-dors que vulguin participar-hi hauran d’acreditar-se a la taula de control des de les 9 fins a deu mi-nuts abans de les deu en què es fa-rà l’emparellament de la primera ronda. S’admetran incorporacions de jugadors encara que el torneig estigui començat. Pel que fa als premis, obtindran trofeu els cinc primers classificats del torneig, la primera classificada femenina; el primer menor de quinze anys i el primer major de 65 anys.

El prebenjamí i benjamí del CN Catalunya, subcampions en relleusEl relleu del 4x50 lliures categoria conjunta de 9 anys i el de categoria masculina de 10 anys del CN Cata-lunya es van proclamar subcam-pions al Campionat de Catalunya Prebenjamí i Benjamí.

22 de juliol de 2016l’independent

11

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||activitat econòmicaactivitat

L’objectiu d’aquesta finestra virtual és fidelitzar clients a les xarxes amb promocions i ofertes

La prestigiosa empresa de tecnologia, Toro Development, posa en marxa aquest divendres l’aplicació Àgora Gràcia, que vol enfortir els vincles entre el teixit comercial i els clients millorant les estratègies i la comunicació. Una nova finestra virtual gratuïta que ha de servir per impulsar el petit comerç a l’hora de fer front a les grans empreses, que es troben en una situació de superioritat.

Xavi Tedó

Aprofitant que tenen la seu a Gràcia, al número 371 del carrer Còrsega, Toro ha decidit iniciar a Gràcia aquesta prova pilot que podria estendre’s a d’altres barris de la ciutat. “Comencem aquí per-què som d’aquí i Gràcia és un gran centre comercial amb carrerons estrets”, assenyala Miguel Bonilla, Onboarding Manager d’aquesta empresa que treballa per crear noves maneres d’activar el comerç amb el telèfon mòbil. Els comerços que no han de pagar cap quota per inscriure’s, poden controlar i gestionar el seu perfil de manera ben senzilla i sempre amb l’assessorament dels seus impulsors perquè hi ha botigues que no tenen ni correu ni pàgina web. L’objectiu, com remarca Bo-nilla, és “crear una nova finestra al client perquè el mòbil sempre el tenim a les nostres mans”. De

X.T.

David Alandí, Miguel Bonilla i Josep Monés, en primer terme, a la seu de l’empresa

moment s’hi han adherit 120 co-merços i els seus promotors con-fien a arribar al miler i als 10.000 usuaris actius a finals d’any. El dissenyador David Alandí anota que “posem a disposició dels co-merciants un lloc on ningú està per sobre de l’altre tot potenciant la marca Gràcia”. L’aplicació, que gaudeix d’un mapa interactiu, es divideix per categories i s’hi pot

Agora Gràcia crea el primer portal per al petit comerç local en una aplicació

trobar des de botigues d’alimenta-ció o de moda fins a bars, restau-rants o llibreries, que han de fer públiques les seves ofertes i pro-mocions per fidelitzar la clientela, que només haurà de passar el mò-bil per un dispositiu amb xip que tindran els comerços i anirà acu-mulant punts. “Volem que la gent de Vallcarca conegui els Cinemes Texas i que la gent de Camp d’en Grassot sàpiga que a Vallcarca hi ha una hamburgueseria on s’hi menja molt bé” explica Bonilla. El projecte s’ha pogut tirar enda-vant gràcies a una subvenció de la UE de més d’un milió d’euros: “El Programa Horitzó 2020 busca

enfortir el petit comerç perquè les grans plataformes com Amazon s’estan menjant les botigues de barri, ara instal·laran el seu cen-tre logístic a Barcelona i a Ma-drid en una hora ja tens producte fresc a casa” revela el manàger, que considera que els establi-ments de barri necessiten “una eina digital per afrontar les seves problemàtiques”. Josep Monés, Product Manager de la compa-nyia tecnològica, remarca que “ Àgora Gràcia es vol obrir també a les entitats” i apunta que orga-nitzaran un concurs de fotos per Festa Major “amb la voluntat de donar-nos a conèixer”.

El projecte subvencionat

per la UE vol ajudar les

botigues i fer front a les

grans plataformes

La històrica botiga Nens i Nenes es traspassa

X.T.

Nens i Nenes, la històrica botiga de roba i complements del carrer Gran de Gràcia, just davant del metro Fontana, ha anunciat que es traspassa per jubilació. Des-prés de 38 anys darrere el taulell, tal com recorda un dels rètols més visibles de l’establiment, en Josep Levy ha decidit tancar en les properes setmanes, si arriba a un acord de traspàs amb els pri-mers interessats que ja han tru-cat. “Tot ha estat una seqüència de fets, entre l’encarregada que es jubila i nosaltres que estem cansats”, explica Levy a l’Inde-pendent. L’adéu de Nens i Nenes, on s’hi podia trobar des de guants a calcetes o bates, ha causat com-moció entre el veïnat, en un car-rer on la franquícia ja és una ca-racterística de gairebé la meitat de les botigues. Però Levy posa en valor el comerç tradicional, malgrat la decisió de traspassar el negoci: “la gent volia que segu-íssim i nosaltres no tanquem per manca de feina”. Ara mateix da-ta de tancament no n’hi ha però els actuals amos de l’establiment també admeten que no volen que arribi la pròxima tardor sense ha-ver trobat un relleu.

X.T.

12

22 de juliol de 2016l’independent

La vida que veiem

Tribut a Montserrat RoigSom a les portes d’una nova edició del Correllengua, i tant la CAL com la munió d’entitats, col·lectius i persones que el fan possible ja escalfen motors. Són molts els incentius que fan d’aquesta edició una oportuni-tat ben especial per viure la festa de la llengua i la cultura. Per un cantó la possibilitat d’homenat-jar una de les autores literàries més estimades i recordades, Montserrat Roig, i per l’altre la voluntat que el món de l’escola es faci seu el Correllengua, ofe-rint un ampli i variat ventall de recursos.Efectivament, com va passar en l’edició de 2014 amb Ma-ria-Mercè Marçal, una dona, Montserrat Roig, torna a ser protagonista del Correllengua. Enguany, i per primer cop, la CAL va voler obrir a tots els

socis i organitzadors el procés de tria del personatge a recordar en aquesta edició. Prèviament, es van preseleccionar cinc personatges: Joan Salvat-Papasseit, Maria del Mar Bonet, Mercè Rodoreda, Ja-cint Verdaguer i la pròpia Mont-serrat Roig. El resultat de l’en-questa va ser aclaparador: un 71% dels participants van indicar que estaven “molt d’acord” a escollir-la com a autora. Els motius per a recordar Roig són ben coneguts: el fet que enguany es compleix el 25è aniversari de la seva pèrdua, la seva indubtable vàlua literària, la ferotge defensa que feu de la igual-tat de la dona, el profund sentit crític del periodisme, la denúncia dels horrors del nazisme i la fer-ma defensa de la llengua catalana fan que esdevingui un personatge únic. I en aquest record, la CAL no restarà sola i altres entitats inpul-

saran l’any Roig. Aquest és el cas de l’Associació de Dones Periodis-tes que ha col·laborat estretament amb la CAL en l’elaboració de l’ex-posició “Montserrat Roig: 45 anys de vida, 25 de llegat” i ofereix la possibilitat de programar cicles de xerrades a l’entorn de l’autora en les seves múltiples vessants. Tant l’exposició com els col·loquis s’ofereixen com a recurs per als organitzadors. També el col·lectiu Amical de Ravensbrück s’ha ofert a recordar, mitjançant una altra ex-posició i un cicle de xerrades, una de les facetes més reconegudes de Roig, la de periodista d’investiga-ció que va permetre recuperar la memòria històrica dels milers de republicans i republicanes cata-lanes represaliades als camps de concentració del nazisme. I a totes aquestes bones perspectives cal sumar-hi una de gens menysprea-

ble, la celebració de l’acte d’inici del Correllengua que en aquesta edició tindrà lloc a la vila mares-menca de Canet de Mar, una vila amb una estreta vinculació amb Montserrat Roig donat que va ser l’escenari de molts estius en família. Les autoritats i entitats locals, van acceptar sense dub-tar-ho el repte que els va oferir la CAL i ja treballen per a cele-brar-ho com cal. L’acte d’inici del Correllengua 2016 serà el dissabte 9 de juliol a Canet de Mar, on l’escriptora estieujava. A Gràcia se celebrarà el diven-dres 21 i dissabte 22 d’octubre a la plaça Lesseps per primer cop per simbolitzar la unió entre barris. L’altra pota sobre la qual es vol vertebrar el Correllengua 2016 és la d’aprofundir el lligam amb el món de l’escola. L’any passat la CAL ja va fer un es-forç per a adaptar continguts i recursos a la realitat educativa i 32 centres del Principat van programar activitats de promo-ció del Correllengua. Enguany s’ha reforçat aquest compromís i s’ha publicat al web una nova edició de materials. Un conjunt d’activitats lingüístiques adap-tades a cada tram educatiu que es posen a l’abast dels mestres perquè treballin l’estima per la llengua a les aules.

La CAL homenatja l’escriptora en el 25è aniversari de la seva

mort

Marc Prohom, coordinadcor del Correllengua

L’escriptora serà la gran protagonista de la vintena edició del Correllengua

La seva vàlua literària, el seu compromís feminista

i amb les víctimes del nazisme, claus en la tria

la torratxa

Periodisme de

proximitat

Fa uns 16 anys, l’Associació

Americana (EUA) d’Editors

de Periòdics (ASNE), la

més gran del món tant per

número de mitjans, com per

la seva influència, va realitzar

l’estudi més extens fins al

moment sobre què opina-

ven els lectors de la cober-

tura informativa que oferien

els mitjans. L’enquesta, per

extensió, cobria gairebé tota

la població dels EUA. Aquest

esforç no tenia sentit, perquè

el teló de fons era l’avanç

devastador d’Internet i els

canvis que començava a

patir la indústria dels media.

Un dels sis punts que més

preocupaven als lectors

va sorprendre a ASNE i als

mitjans: cada vegada que

un lector estava prop d’una

notícia patia un desencant

perquè el que llegia no tenia

relació amb el que havia

vist. ¿Què passa quan no

estic a prop? ¿A què respon

aquestes diferències entre el

que passa i el jo veig? Però

ni l’enquesta ni el lector es

van preguntar: ¿és possible

el contrari? ¿És l’únic punt de

vista? Si així fos, per què se-

guim llegint diaris. O els que

no llegim diuen exactament

allò que han de dir malgrat

que no ho sabem? El primer

exercici per respondre és el

que feia un mestre de la co-

municació. Entrava a l’aula,

es treia una sabata, la tirava

sobre la taula i deia: escriviu

sobre el que ha passat. Mai

hi va haver coincidència en

les 30 redaccions. I no hi

havia una qüestió d’interès

amb ell, la fàbrica de sabates

o la de paper.

Luís Àngel

Fernández

Hermana

Pilar Aymerich