����������JULIOL 2004 Núm. 268 Preu 2

������ ���������������������������

La nova Clua

����������

�

����������

������ � ����������� ��������� ��� ��������������������� ������� ���� ��� ������������������������������������

La nova Clua

A la dècada de 1970, un grup de joves vaanar a viure al poble de Clua, que estavaen ruïnes i deshabitat. Després de moltesexperiències, aquests joves van dedicar-sea cuidar cabres i elaborar formatge.

Foto: Miquel Regué i Gili

4

5

6

11

17

23

19

26

32

37

40

46

48

50

15

12

34

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALPerspectives turístiques

NOTICIARIBreusEva Solanes escriu el llibre “Artesa de Segre”Exposició de Montse Farré

MUNICIPISAlòs arranja la plaça de la Font del Prat

LA NOGUERA

ESPORTSConcurs de pesca 2004

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSCodi postal a la vista!!!

PARTITS POLÍTICSERC informa

VIATGESIsrael: l’altre punt de vista

ARTESA, PAS A PASAntigues campanes d’obús al municipi de Foradada (part 11)

TEMA DEL MESLa nova Clua

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSL’IES i el Fòrum (III)

REPORTATGEArtesa al Fòrum

PARLEN LES ENTITATSResum del 1r Fòrum del Medi NaturalLes Artesenques Actives informen

CARTES A LA REDACCIÓUna diada històrica i centenàriaFesta de Sant CristòfolProtegim entre tots el nostre entornEn defensa de la veritat

MÚSICA, MESTRE!L’Orfeó canta a Ponts l’Estiu. Cercavins enceta una novaetapa. 111 alumnes a l’Escola de Música. El Curs dedirecció coral Terres de Lleida a Artesa

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Govern iinformes d’Alcaldia

LES REGIDORIES D’ARTESA INFORMENVisita del Bisbat a les esglésies del municipiVisita del representant territorial de l’esport de LleidaCampanya de la Fundació Esclerosi Múltiple

PROGRAMA DE LA FIRA DE S. BARTOMEU

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Jeroglífic. Problema d’escacs. Sense perdreels orígens

44

49

13

31

�

����������

Agenda ciutadanaDades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesa deSegre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.

Actes que sabem que es faran

�����������

���� �

JUNYDades facilitades pels ajuntaments d’Alòs de Balaguer, d’Artesade Segre, de Vilanova de Meià i de Foradada.

Municipi d’Artesa de SegreTemperatura mitjana del mes: 22°Temperatura màxima: 38° (dia 27)Temperatura mínima: 10° (dies 3, 4, 5, 14, 15 i 21)Amplitud tèrmica màxima: 20° (dia 27: màx. 38° i mín. 18°)Amplitud tèrmica mínima: 9° (dia 25: màx. 28° i mín. 19°)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 13 mm (dies 14 i 19)Total precipitacions: 30 mm

JUNY

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 1: Lamyae Taleb i Ourinah, filla de Hassen i de Fatymadia 6: Edna Fontanet i Vilanova, filla de Ferran i de TeresaDefuncions:dia 21: Joan Bertran i Novau (91 anys), natural d’Artesa de Segredia 23: Àngel Reig i Oriol (81 anys), natural d’AlbagésMatrimonis:dia 19: Montserrat Chinchilla i Fernández (d’Artesa)

Iban Manchón i Miñanoi (de Sanaüja)dia 26: Sílvia Armengol i Castellà (d’Alentorn)

David Galceran i Raïchs (d’Artesa)dia 26: Núria Fontanet i Ribera (d’Artesa)

Xavier J. Ginestà i Guiu (de Castellserà)

Municipi de Vilanova de MeiàDefuncions:dia 24 Antoni Torruella i Viñals (80 anys), natural de Puig de RialbMatrimonis:dia 12: Miguel A. Núñez i Pérez (de La Seu d’Urgell)

Rosa Madrid i Fernández (de Lleida)dia 12: Josefa Boix i Caballol (de Tòrrec)

Rafael Puyer i Sánchez (de Tàrrega)dia 26: Marisol Pallarés i Novau (de Tòrrec)

Jordi Borrell i Alsina (de Castellserà)

31 de juliol:- A les 20:30h, a la Sala d’Actes de l’Ajuntamentd’Artesa, conferència sobre Recerques arqueològiquesen el curs mitjà del Segre a càrrec dels professorsMercè Bergadà (Universitat de Barcelona) i Josep L.Peña (Universitat de Zaragoza). Organitza AssociacióCultural La Roureda- A Cubells, a les 22h, Cinema a la fresca, organitzatper l’Associació de Dones Mareselva5 d’agost:A les 17h, a la Dàlia Blanca, conferència audiovisuala càrrec de Ramon I. Canyelles sobre Pedrons, cape-lletes, creus i campanes d’obús al municipi d’Artesade Segre. Activitat inclosa dins del programa del 5èCurs d’Estiu d’Arquitectura Popular (del 2 al 6d’agost), que aquest es titula Religiositat i arquitectu-ra popular7 d’agost:- A les Piscines Municipals de Vilanova de Meià,Mulla’t per l’esclerosi múltiple, amb venda de samar-retes- A Vilanova de Meià, a les 22h, Concert de l’OrfeóArtesenc8 d’agost:A Vilanova de Meià, Festa d’homenatge a la gentgran, organitzada per l’Associació de la Tercera EdatMare de Déu de Meià. Al matí, missa. A la tarda, be-renar i ball al pati de l’escola21 i 22 d’agost:Fira de Sant Bartomeu a Artesa de Segre (veure pro-grama a la pàg. 48)

Municipi d’Alòs de BalaguerManquen dades.

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 22,8°Temperatura màxima: 37,8° (dia 30)Temperatura mínima: 10,1° (dia 3)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 6,8 mm (dia 14)Total precipitacions: 18,2 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 22 mm (dia 19)Total precipitacions: 38 mm

FESTESMAJORS

30 de juliol a 1 d’agostVilves31 de juliol:Colldelrat6, 7 i 8 d’agost:Alentorn

7 i 8 d’agost:TòrrecVall-llebrera13, 14 i 15 d’agost:Alòs de BalaguerSanta Maria de MeiàSeró

14 i 15 d’agost:RubióDel 18 al 23 d’agost:Cubells21 d’agost:Montsonís

21 i 22 d’agost:AnyaBoada27, 28 i 29 d’agost:BaldomarTorre de Fluvià

�

����������

��������

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural ����������

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIA La Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE825 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Perspectives turístiquesSempre ens hem queixat que Artesa i Comarca no té gaire atractiu perals turistes, ni tampoc infraestructures adequades per atendre’ls com cal(entengui’s hostals, restaurants, etc.). Segurament som pessimistes demena i, sobretot, no valorem ni cuidem el que tenim. Ara, a l’estiu, quanestem en plena època turística, és un bon moment per a reflexionar so-bre aquest tema. Respecte als atractius turístics, no acabaríem mai d’enumerar cas-tells, esglésies i paratges naturals que tenim a casa nostra i que són d’uninterès i una bellesa extraordinaris. Respecte al patrimoni històric, éscert que cal reconstruir, excavar i rehabilitar per poder-ho vendre com aproducte turístic. I dels paisatges, què podem dir del Segre, el Montsec,Sant Mamet i d’altres indrets? Senzillament que són magnífics, peròque corren un perill relatiu (parc eòlic, cabal mínim no garantit, purins...) Respecte a les infraestructures, aquí hi ha molt a dir. En primer lloc,manquen hostals i restaurants, però també càmpings i empreses turísti-ques. De fet, falta gent amb iniciativa i disposada a sacrificar-se perobrir i atendre uns establiments on s’ha de treballar principalment quanla resta dels humans fa festa: caps de setmana i períodes de vacances. Per tal de ser justos, però, hem de destacar com a aspecte positiu lesiniciatives de turisme rural, el mercat d’Artesa, l’aigua d’Alòs, els es-ports d’aventura a Vilanova, el castell de Montsonís... No obstant, faltacoordinació, promoció i, sobretot, que ens acabem de creure que el nos-tre producte és perfectament comercialitzable. Ara bé, el panorama actual no ens dóna massa motius per a l’optimis-me. D’uns anys ençà, es nota un cert estancament en les tradicionalsfestes majors que constitueixen un bona oferta lúdica durant els caps desetmana de l’estiu. Les piscines d’Artesa, que en el seu moment vanrepresentar un gran assoliment, amb el pas dels anys han quedat obsole-tes; el més greu, però, són els preus d’aquesta temporada, que l’ajunta-ment ha incrementat de manera desmesurada tenint en compte la relacióqualitat-preu del servei. Per no parlar de La Palanca de Vernet, que l’anypassat havia de veure unes millores que ja estaven pressupostades i finsi tot contractades. Aquest estiu, un any després, encara estan per fer. Unaltre pas enrere ha estat el tancament del càmping Cel de Rubió, abansde Pasqua. Les perspectives de futur d’aquest preciós racó vora el Segreno són gaire esperançadores. I Salgar? Una altra incògnita. Què en fa-rem quan marxi Mn. Roc? I a Vilanova, com és que encara no hi ha uncàmping? I... Sí que tenim un gran patrimoni natural i històric que ofereix moltespossibilitats de cara al turisme rural que cada vegada és més freqüent,però si no ens creiem que aquest sector econòmic pot ser important en elfutur també a la nostra comarca, si la iniciativa privada i l’impuls de lesadministracions no s’agafen de la mà, si no aprenem a vendre el pro-ducte del veí al mateix temps que potenciem el nostre i viceversa... lesperspectives no són gaire bones. Potser només és la calor d’aquesta se-gona quinzena de juliol que ens ha escalfat les idees i ens ho fa veureaixí, però pensem francament que no val a badar.

Col·laboradors/es del mes: Jesús Martí, Bep Riasol, Jordi Trepat,Sícoris, Joan Giribet, Ramon I. Canyelles, IES Els Planells, Rafa iRichard Córdoba, Jordi Alins, Plataforma per la Defensa del Montsec,Artesenques Actives, Ester I. Lara, Carme Barril, David Fusté, RamonMonfà, Jordi Esteban

����������

��������

Nou camió per als Bombers d’Artesa

Aquest estiu, els Bombers Voluntaris d’Artesa han estrenat un noucamió. Es tracta d’un Mercedes Ateco de 280 CV i amb una capa-citat per a 3000 litres d’aigua. El Departament d’Interior de la Ge-neralitat els ha canviat el vell Mercedes que tenien des de feia 17anys. Arran de la polèmica dels camions Egipcis (vehicles que vanprotagonitzar alguns accidents en anys anteriors), la Generalitats’ha decidit a renovar el seu parc mòbil. Actualment el Parc d’Artesacompta amb tres vehicles destinats a l’extinció d’incendis i al sal-vament de persones, que són el camió nou esmentat, un altre ca-mió Pegaso i una furgoneta Vanette habilitada com a vehicle desalvament (era l’antiga ambulància de la Germandat de SantSebastià). Per aquesta campanya d’estiu, el Parc compta amb vuitforestals, a més de dos bombers voluntaris de guàrdia a diari. D’al-tra banda, el passat 5 de juliol, els Bombers van haver d’extingirun incendi a Seró. Es van cremar unes 2 Ha. de rastoll i blat. L’in-cendi s’hauria iniciat a causa d’una espurna provocada per unamàquina empacadora que hi estava treballant.

Acusen un forn d’Artesa d’utilitzar additius prohibitsAgents de la Guàrdia Civil i inspectors de Sanitat van efectuardiverses inspeccions en forns de pa de 16 localitats de la provínciade Lleida. El dispositiu es va organitzar per buscar un producteprohibit que s’utilitza per augmentar el volum del pa, concreta-ment el bromat potàsic. En un forn d’Artesa i en un altred’Almacelles es va detectar aquest producte químic, que en gransquantitats pot provocar càncer. Fins al moment, no ha transcenditel nom del forn d’Artesa acusat d’utilitzar aquest producte prohi-bit. (Segre 4 i 6-07-04)

La Cooperativa canvia de gerentL’entrada d’un nou president a la Cooperativa d’Artesa, Josep Ca-nal, ha comportat canvis a la direcció de l’empresa. Així, el gerentJoan Camats va ser rellevat en el càrrec per Yves Charnet (queocupa el càrrec de director general de l’entitat). Camats s’ocuparàd’empreses vinculades, com són Alexan i Copemo, deixant a mansde Charnet les regnes de la Cooperativa. Els mals resultats de l’es-corxador L’Agudana estan afectant negativament l’empresaartesenca, ja que l’escorxador ha perdut 3,5 milions d’euros en elsdos últims anys. Les negociacions per vendre l’escorxador o, fins i

tot, per tancar-lo estan obertes. (Segre 01-07-04).D’altra banda, el Jutjat d’Instrucció número 1 deBalaguer ha arxivat les diligències obertes contra11 treballadors de la Cooperativa, acusats d’undelicte d’intrusisme i un altre de falsedat pel sis-tema d’elaboració de receptes i distribució de fàr-macs que aplicava l’empresa. El cas va ser inves-tigat per la Guàrdia Civil, però el Ministeri Fiscalno hi veu delicte, tot i que ha informat els Depar-taments d’Agricultura i Salut de la Generalitat persi el sistema utitlitzat per la Cooperativa suposauna infracció de caràcter administratiu. (Segre, 08-07-04).

Els Pallars volen el túnel de ComiolsAlcaldes i presidents dels Pallars Jussà i Sobiràvan acordar el passat 10 de juliol prioritzar el tú-nel de Comiols. Amb la construcció d’aquest tú-nel, i amb l’acabament de la N-II, les autoritatsd’aquestes comarques pirinenques veurien escur-çat el trajecte que porta a Barcelona, amb el con-seqüent benefici turístic i millora de la seva qua-litat de vida. Aquest túnel es construiria a l’alça-da de Folquer i permetria evitar les corbes del portde Comiols. Aquesta reivindicació ja l’han fet ar-ribar al conseller d’Obres Públiques JoaquimNadal.

L’ADF Sant Mamet arranja caminsDurant el que va d’any, l’Àrea de Defensa Fores-tal Sant Mamet (que engloba els municipisd’Artesa, Alòs, Vilanova, Foradada, Cubells iCamarasa) ha arranjat un total de 97 km de ca-mins rurals. També ha instal·lat 3 punts d’aigua, aLluçars, Montmagastre i la Torra de Fluvià, res-pectivament. Amb aquestes millores, aquesta as-sociació facilitarà el treball de bombers i pagesosen possibles incendis forestals.

Projecten millorar el nucli antic d’ArtesaA finals del mes de juny, un tècnic de la DireccióGeneral d’Arquitectura i Paisatge va visitar Artesa,per tal d’observar in situ el seu nucli antic i estu-diar les millores a fer-hi. En la visita, l’alcaldeParís li va manifestar la necessitat d’arranjar vo-reres i carrers i fer un estudi dels habitatges queamenacen ruïna. La Generalitat s’ha mostrat sen-sible per redactar un projecte i donar ajudes perrehabilitar el casc antic artesenc, dins d’un pla quecontempla millores a diferents localitats deCatalunya.

Mn. Roc se’n va a LinyolaA finals d’aquest mes de juliol, Mn. Roc Salvia iSetó ha estat nomenat pel Sr. Bisbe Joan EnricVives, com a rector de la Parròquia de l’Assump-ció de Linyola. Està previst que s’hi incorpori a

!

����������

��������

principis de setembre i es preveu que durant la primera quinzenase celebri una missa de comiat de Mn. Roc a Salgar.

Tanquen el càmping del Cel de Rubió

Com ja havia avançat La Palanca en la revista del mes d’abrild’enguany, el càmping del Cel de Rubió va tancar les seves portespocs dies abans de Pasqua. Fins ara, s’havia especulat amb la reo-bertura d’aquest equipament turístic, però segons el propietari ac-tual, el Sr. Antoni Sorribes, el càmping no tornarà a obrir. El tanca-ment és degut a les importants reformes que s’hi havien d’efectuarper adaptar-lo a la normativa actual (nova cuina i clavegueram) i ales demandes dels clients (bungalows, més serveis, etc.) i que elpropietari no ha dut a terme per l’elevat cost econòmic. Feia 38anys que el càmping funcionava, i encara que no tenia un granvolum d’ocupants, si que disposava d’una clientela molt fidel, ambalgunes rulots fixes i amb turistes nacionals i estrangers que repe-tien any rera any. El projecte va ser iniciat per Miquel Sorribes –pare de l’actual regent- a mitjans de la dècada de 1960, qui vaveure en el magnífic entorn de Rubió de Baix –amb el riu Segre i elseu castell- un reclam per a l’incipient turisme de l’època. El càm-ping havia passat per moments difícils, com la riuada de 1982,quan es va malmetre tot, o el minvant cabal del Segre, però semprehavia funcionat amb força. Amb aquest tancament, la pobre ofertaturística dels nostres municipis es veu més disminuïda encara.

Festes de finals de cursL’Agrupament Escolta i Guia Mare de Déu del Pla i la Llar d’In-fants Municipal El Bressol van coincidir en celebrar les seves res-pectives festes de final de curs durant el primer cap de setmana delmes de juliol. Mentre els primers ho van organitzar pel dissabte 3de juliol, els altres ho van fer per l’endemà. Això sí, les activitatsvan tenir lloc a la plaça de les Escoles Velles, on ambdues institu-cions tenen les seves respectives seus.

Xerrada sobre la Cova del ParcoOrganitzat per l’Associació Cultural La Roureda, que actualmentgestiona el Museu del Montsec, el 16 de juliol al vespre va tenirlloc una xerrada sobre l’evolució dels treballs d’excavació a la Covadel Parco (Alòs de Balaguer) al llarg dels anys. A la Sala d’Actesde l’Ajuntament d’Artesa, davant d’una trentena de persones i des-

prés de la presentació de l’alcalde, els doctorsJosep M. Fullola i Xavier Mangado (membres del’equip que dirigeix l’excavació), van fer un re-pàs de l’excavació del jaciment des dels seus ini-cis tot projectant les diapositives que en mostra-ven l’evolució. La Cova del Parco va ser desco-berta pel veí d’Artesa Rafel Goma “Parco” el1974. Posteriorment, el doctor Joan Maluquer deMotes va dirigir les quatre primeres campanyesd’excavacions. Des de 1987, el doctor Fullola vaagafar el relleu del doctor Maluquer i, desd’aquells 3 m2 de l’anomenada “cata Maluquer”fins avui, ja s’ha excavat una extensió d’uns 40m2, enllaçant la cova amb la balma del costat, is’ha arribat a una profunditat que data de fa uns15.000 anys (període magdalenià del Paleolíticsuperior). El jaciment ha estat motiu de diversestesis doctorals, així com de la publicació d’algunsllibres i d’uns 40 articles científics. Properament,l’ajuntament d’Alòs disposarà d’una rèplica del’agulla d’os exposada al Museu d’Història deCatalunya, que s’ubicarà a la sala d’exposicionspermanents. Per altra banda, La Roureda ha pre-parat una altra conferència pel 31 de juliol sobreRecerques arqueològiques en el curs mitjà delSegre a càrrec de Mercè Bergadà (UB) i Josep L.Peña (Universitat de Zaragoza).

La revetlla del carrer Sitges

Com que als volts de Sant Joan els veïns del car-rer Sitges d’Artesa estan enfeinats amb la collita,i com ja vénen fent-ho els darrers anys, una vui-tantena de persones es van reunir el passat 10 dejuliol per celebrar la revetlla de Sant Joan. El bontemps no va acompanyar i van fer el muntatge entres garatges del carrer. En un es cuinava, a l’altrees va sopar i al tercer s’hi va fer el ball. La desin-teressada col·laboració de l’amic Martino va ferpossible que la ballaruca tingués música en direc-te (a la imatge).

"

����������

��������

Eva Solanes escriu el llibre “Artesa de Segre”l passat 11 de juliol es pre-sentà el llibre “Artesa de

Segre”, d’Eva Solanes iPotrony. Es tracta d’un com-pendi sobre la història delmunicipi artesenc, editat perCossètania Edicions dins lacol·lecció “la Creu de Terme”. La presentació del llibre es vafer al local de la Dàlia Blanca icomptà amb la presència deJosep Giralt, historiador i coor-dinador de la col·lecció, CarmeAlòs, directora del Museu deBalaguer, M. Antònia Pubill,consellera del Consell Comar-cal de la Noguera i SalvadorMaluquer, regidor de l’Ajunta-ment d’Artesa. L’autora tambéfou present a l’acte, on hi assis-tiren un centenar de persones. Eva Solanes i Potrony (Artesa deSegre, 1974) és llicenciada en Històriai Arqueologia per la Universitat Autò-noma de Barcelona. Actualment treba-lla al Museu de la Noguera, a Balaguer,i dirigeix l’excavació ibèrica-medievald’Antona. Ha participat en nombrosesexcavacions arqueològiques i és bonaconeixedora de la història recentd’Artesa, ja que ha participat activa-ment en entitats com el Cau, la Comis-sió de Festes, La Palanca i el Museudel Montsec. El llibre abarca els diferents perío-des de la història del nostre municipi,des de l’època dels dinosaures (on esfa esment de les petjades de la Vall

d’Ariet), passant pel Neolític (Cova delParco), per l’època ibèrica (poblatd’Antona), pels romans, visigots i mu-sulmans, per l’època medieval (quedeixà molts vestigis a casa nostra, comcastells i esglésies), fins arribar a la IIRepública, la Guerra Civil, el franquis-me i l’actualitat. En les pàgines inici-als, l’autora fa una breu introducciósobre la geografia, demografia i eco-nomia del municipi d’Artesa. El llibre compta amb 96 pàgines iresulta molt amè i fàcil de llegir i en-tendre. Està molt ben estructurat i té

intercalades en el text diferentsfotos i fitxes sobre indrets i ra-cons històrics, com sónAntona, el Castellot, Sant Sernide Vall-llebrerola, Comiols,Salgar i la Fàbrica. Eva Solanes ha tractat la his-tòria parlant dels grans esdeve-niments, però posant èmfasi enla vida quotidina, sovint deixa-da de banda en els tractats his-tòrics. A destacar l’apartat de-dicat al segle XVI, on l’autoraha elaborat un planòl de comera la ciutat d’Artesa a partirdel Llibre d’Estimes. Tambécal mencionar l’apartat sobre laGuerra Civil, on s’esmentendetalls molt interessants sobreaquest període a Artesa.

Fins ara s’havien publicat diferentsllibres i publicacions sobre la nostrahistòria, uns més extensos i uns altresmés senzills (des de la “Històriad’Artesa i Comarca” de Lladonosa,passant per “Artesa, avui i demà” dediversos autors, i per vàries publicaci-ons del Museu del Montsec, La Roure-da, el Club de Lectures, La Palanca,etc.). Amb aquest llibre, Eva Solanesposa a l’abast de tots els públics -desd’estudiants fins a jubilats- un resumde fàcil consulta i que ens apropa ambsenzillesa, rigor i passió a aspectes queconformen el nostre passat, present ifutur.

Text i fotos: Miquel Regué i Gili

E

#$

����������

��������

Exposició de Montse Farrél passat dia 9 de juliol es va in-augurar una exposició a Cam-

brils. Sota el títol de “FRAG-MENTS”, la Montse Farré, de Vilves,juntament amb la Núria Ivern, deCambrils, varen cloure un projecteprou original i ambiciós. L’exposiciócombina la pintura a l’oli sobre fus-ta (Montse Farré), amb la ceràmica(Núria Ivern). La particularitat de l’exposició ésdoble (i probablement, donat que l’artho permet, de particularitats en tindràmés, en funció de qui ho vegi). La primera particularitat és que laMontse Farré és arquitecta. És la mésgran dels 4 fills de cal Gasset de Vilves.Ja fa anys va emprendre el camí de l’ar-quitectura i, de fet, estava desenvolu-pant una tasca prou intensa. La inquie-tud artística, però, anava fent la sevafeina, i finalment es decidí per l’art i enconcret per la pintura (de moment). La segona particularitat, aquesta ex-posició és el primer resultat (com a pro-jecte) de la seva nova dedicació. Junta-ment amb la Núria Ivern (que és filòlo-ga i és de Cambrils), han desenvolupatun treball original i amb força perso-nalitat. Elles mateixes ha dit: “partimde la idea d’una obra no finita i dinà-mica, on la pintura i la ceràmica dia-loguen en una composició fragmen-tada”. L’exposició romandrà oberta fins eldia 29 de juliol, a la Sala Àmbits delCentre Cultural i Ocupacional de Cam-brils.

Text i fotos: Jesús Martí i Fernàndez

E

##

����������

�� ������

Alòs arranja la plaça de la Font del Praturant l’hivern passat, el pobled’Alòs de Balaguer va condicio-

nar la plaça dels gronxadors o tam-bé dita de la Font del Prat. Les obres que s’hi han dut a termesón la col·locació de nous gronxadors,que són més moderns i estan adaptats ala normativa sobre instal·lacions delleure. També s’han col·locat unes ba-ranes a la plaça i s’ha construït una novafont, que substitueix la vella. El pres-supost de les obres ha ascendit a 14.000euros, finançades a parts iguals per laDiputació de Lleida i l’Ajuntamentd’Alòs. A principis de mes de juliol,l’empresa Mobles Ros va organitzar enaquest indret una festa per als seus tre-balladors i pels fills d’aquests, a la quals’hi va sumar la jovenalla del poble. D’altra banda, l’Ajuntament presiditper Lluís Soldevila ha informat que desde fa unes setmanes ha entrat en funci-onament un repetidor de telefonia mò-bil de la companyia Movistar. Aquestainfraestructura, ubicada en un turó so-bre Alòs, dota el poble d’una coberturaque fins ara era nul·la.

D

Exposició de Diego Franco

L’artista Diego Franco, fincat a Alòs des de fa 35 anys,exposarà durant la Festa Major d’Alòs algunes de lesseves obres i pintures. L’exposició tindrà lloc al LocalSocial d’Alòs i està previst que s’allargui fins a finalsdel mes d’agost. El Diego va iniciar la seva activitat pro-fessional com a pintor publicitari i retolista per als Estu-dis Albericio de Barcelona. Eren temps en què les estre-nes cinematogràfiques eren anunciades amb vistositat, através de grans cartells pintats a mà que recreaven esce-nes de les pel·lícules. A partir de llavors es va iniciar enla pintura a l’oli i en la restauració de quadres. Posteri-orment s’ha dedicat a la confecció de mosaics i a la de-coració d’interiors. L’exposició mostrarà els diferentsmoments creatius que ha experimentat el Diego.

Festa Major d’Alòs 2004Divendres 13 d’agost

21:30 h. Sopar de germanor i Ball amb

TRIO MALVADissabte 14 d’agost

17:00 h. Concurs de Botifarra20:00 h. Ball de tarda amb

ZADIT SHOW23:30 h. Ball de nit i Marxa pel jovent amb

ZADIT SHOWLOS TREMENDOS

Diumenge 15 d’agost12:00 h. Ball-vermut i ballada de sardanes

17:00 h. Jocs per a la mainada20:00 h. Ball de tarda-nit amb

MAMBOTots els actes se celebraran a la pista poliesportiva

Text: MRGFotos: Bep Riasol

#%

����������

�������

El president de la Generalitat visita BalaguerEl divendres 16 de juliol, el President de la Generalitat Pas-qual Maragall va visitar les poblacions de Vila-Sana, Linyolai Balaguer. En aquesta última, Pasqual Maragall va fer unrecorregut amb l’alcalde de la ciutat, Miquel Aguilà, pel cen-tre històric, on va poder veure l’estat de degradació dels ha-bitatges i la problemàtica social del barri. Aquest estat fanecessària una actuació de rehabilitació, actuació que s’em-marcaria en el Pla de Govern català aprovat per a rehabilitarquaranta barris degradats de Catalunya en els propers quatreanys. Després, al Local de la Creu Roja si-tuat al Casc Antic, va atendre els mitjansde comunicació.

Vint anys de TranssegreAquest any, la Transsegre va celebrar el seuXX aniversari. El dissabte van ser 275 lesembarcacions que van sortir des deCamarasa. La novetat d’aquest any va serel límit en el nombre d’embarcacions ins-crites, per raons de seguretat. Les primeresen arribar a Sant Llorenç de Montgai vanser la nau Maria III, seguida de la barcaWop i la Família del Bosc. Els actes deldissabte a la nit van veure’s interromputsdesprés dels Castells de Foc, quan va co-mençar una forta tempesta que va fer mar-xar tothom a corre-cuita.

Pressupost del Consorci del MontsecDins la junta de govern extraordinària del Consorci delMontsec que es va realitzar el dia 8 de juliol es va aprovar elpressupost del 2004, d’1,4 milions d’euros, amb 7 vots afavor i 5 abstencions. En la junta celebrada el passat mes dejuny, el vicepresident primer del Consorci havia decidit reti-rar els pressupostos de l’ordre del dia davant els dubtes quevan mostrar alguns dels seus membres i que es van mantenir

a la junta del juliol. En aquesta darrera junta, també es vaaprovar l’adhesió del Consorci del Montsec al projecte “Terrade dinosaures” que duran a terme quatre Grups d’Acció Local(grups Leader Plus), entre ells el GAL Montsec Sostenible.Per altra banda, el Consorci, la Fundació Sorigué i l’artistatargarí Josep Minguell van signar un conveni per a la realit-zació d’un mural al fresc de 15x3m, que es realitzarà al ves-tíbul del Centre d’Observació de l’Univers d’Àger.

Més zones vulnerables pels purinsLa Generalitat de Catalunya va aprovarestendre la classificació de zones vul-nerables a la contaminació per purins a27 municipis de Lleida (fins ara n’hihavia 61). El nou mapa de zones conta-minades podria afectar la creació denoves granges de porcs i l’ampliació deles existents en aquestes poblacions, onles aigües subterrànies estan molt afec-tades pels nitrats provinents dels purins.Fins ara, a la comarca de la Noguera, hihavia 6 municipis afectats (Bellcaire,Foradada, Penelles, Preixens, Térmensi Vallfogona). Ara s’hi afegiran 5 muni-cipis més: Bellmunt, Cubells, Montgai,la Sentiu i part de Balaguer.

Música al castell de BalaguerEl dia 24 de juliol va tenir lloc al castell de Balaguer un delsconcerts englobats dins el XV Cicle de Música als Castells.Aquest any ha estat l’únic que s’ha fet a la comarca de laNoguera. En aquest concert, es va poder gaudir d’una sèriede peces tocades per un conjunt de violinistes, format perSimone Lambregts, Anna Colomer, Anna Carné, i CarolDuran, i per un acordionista, Núria Lozano.

Camp de treball a BalaguerDes del 2 fins al 15 de juliol, Balaguer va acollir el Camp deTreball Autonòmic, projecte en el que hi van participar vintnois i noies procedents de tot l’estat espanyol, amb edats com-preses entre els 15 i els 17 anys. Els participants van realitzarun treball de recuperació i restauració del Torrent dels Rucs, alParc Reial, i també de la zona del riu Segre, on habiten ànecsque donen vida a aquest indret.

Descobriment al jaciment de MonteróEls arqueòlegs que estan duen a terme actuacions en les es-tructures arquitectòniques del tossal de Monteró, a Camarasa,van trobar durant aquest mes de juliol una biga intacta defusta a la part central del jaciment. Aquesta biga, de 2 me-tres de llargada i 18 cm d’amplada, pertany al període ibero-romà (segle II aC) i podria pertànyer al sostre de les unitatsde l’habitació. Aquest descobriment ha permès tenir una ideade les mesures dels sostres i de com eren construïts, i tambéconèixer el tipus de fusta utilitzada en aquell període.

Anna M. Vilanova

#�

����������

�������

Concurs de pesca 2004l passat 18 de juliol un total de20 pescadors (18 sèniors i 2 in-

fantils) van participar en el Concursde pesca d’enguany amb 97 truitescapturades. El concurs va començar a les noudel matí i va tenir lloc fins a dos quartsd’una, en total tres hores i mitja depesca. La pesada es feia al pati de lesEscoles Velles, igual que l’entrega detrofeus. Es va fixar un límit de capturesa 10 truites i tot aquell que arribés alcontrol abans de la fi del concurs ambaquest límit tindria bonificació. Elsistema de puntuació és de mil puntsper truita més un punt per gram de peix. Únicament dos pescadors van arribaramb el “cupo” abans d’hora: JoanLlanes, primer, i Rubèn Fernández,segon. Un total de cinc pescadors vanaconseguir 10 captures, cosa que feiaaugurar una classificació molt ajustadapels tres primers llocs. Només Domingodel Pino va poder desplaçar del primerlloc al Joan pel pes de les sevescaptures, i tant sols per 210 gr. EnDomingo, a més, va aconseguir eltrofeu a la truita més gran amb unacaptura de 750 gr. Enguany s’ha notat una millora enel riu degut al funcionament del pantàde Rialb, tenint un cabal abundant(impensable per aquestes dates) i unatemperatura més baixa de l’aiguaafavorint l’esport de la pesca i el grannombre de captures. Esperem que enbreu tornem a tenir un Segre amb laqualitat que es mereix per poder-negaudir tots plegats.

Jordi Trepat

Classificacions:Sèniors:1r. Classificat: Domingo del Pino i Espinar (10 captures), 13.690 punts2n. Classificat: Joan Llanes i Cases (10 captures), 13.480 punts3r. Classificat: Rubèn Fernández i Pérez (10 captures), 13.440 punts

Infantils:1r Classificat: Marc Ticó i Vidal (1 captura), 1.320 punts2n Classificat: Joan Marc Huguet i Solé

E

Ànim, Joan!Els alpinistes artesencs Dominic Aldavó i Joan Roca, que periòdicament han il·lustrat aquestes pàgines amb lesinteressants narracions de les seves expedicions arreu del món, van sofrir un accident a mitjans d’aquest mes de juliolquan estaven practicant l’escalada als Alps francesos. El Joan va ser el que en va sortir més mal parat i ha hagut de ser intervingut quirúrgicament en un centre hospitalaride Niça. Tenim notícies que el 28 de juliol ha de ser traslladat a Barcelona. Des d’aquestes línies volem transmetre’ls força ànims i desitjar al Joan una ràpida recuperació.

La Palanca

#�

����������

��������������������� ���

Codi Postal a la vista!estiu impertorbable va fent laseva via. Va fent el seu camí men-

tre la llum diürna, que va assolir laseva màxima expressió als vols de ladiada de Sant Joan, ha començat debell nou la seva cíclica davallada i,poc a poc, la nit torna a guanyarprotagonisme. Aquesta mena de daltabaix astronò-mic, és tan vell com la mateixa pols delscamins i no hi ha cap llei dels homesentestats en prohibir i regular, que pugimodificar-lo doncs, si tal cosa fos pos-sible no tardarien gens, els legisladors,en transformar la nit en dia i el dia ennit... Mentrestant, tot i esperant l’esclafitde la diàspora estiuenca, ha estat notí-cia la disposició que estableix l’apari-ció del Codi Postal al nostre país.Aquesta mesura, diuen, facilitarà unamajor fluïdesa en el repartiment de lacorrespondència postal, el qual, darre-rament i dit sigui en llaor de la tantesprostituïda veritat, tenia molt que de-sitjar. Cal dir que l’acord, donada la espe-cial configuració d’aquest Principat,amb els serveis postals a càrrec de“Correos Españoles” i de la “Poste”francesa, s’ha assolit després d’una ne-gociació tripartida entre el Govern an-dorrà i els al·ludits serveis espanyols ifrancesos, tot i remarcant el fet que,

amb l’adhesió del jove Estat Andorrà ala Unió Postal Internacional, ja són 106els països de l’ample Món que utilit-zen el dit Codi Postal. Andorra, que havia estat temps eratemps el país de la tradició feta vida,piano a piano -com diuen els italians-davant el repte dels nous temps i sotal’imperatiu de “re-novar-se o morir”,ha anat tancant a lesmansardes de l’oblittot un cúmul d’hà-bits i costums, quehavien imperat finsdates ben recents en els diferents àm-bits de la vida comunitària. L’accepta-ció del comentat Codi Postal ratificaaquest procés “d’agiornamento” de laterra andorrana, uniformant-se amb laresta dels Estats mundials. Si en tempsno pas massa reculats s’acceptaval’obligació de fer córrer, amunt i avall,les sagetes dels rellotges cada prima-vera i cada tardor, no fa pas gaire ques’imposava el dogal del cinturó de se-guretat –no de castedat-, als conductorsde vehicles dins el territori de les Valls. Concernent a la primera de les ditesclaudicacions i a títol anecdòtic, recor-dem que, en els anys anteriors a l’ac-ceptació de l’adduïda mesura, el Paísdels Pirineus havia aconseguit vèncerla trama del temps, doncs aquells viat-

gers que sortien dela veïna Seud’Urgell, en el de-curs de l’estiu, a lesdotze del migdia –posem per cas- arri-baven a aquest prin-cipat a les onze imitja. Sembla men-tida, però era veritat. L’assoliment deltan cobejat Estat deDret, en substituciódel secular i indefi-nit concepte políticde la terra andorra-

na, que els tractadistes de dret interna-cional havien definit en un ampli ven-tall de formes, abastant des del“Senyoriu al de Principat, tot i passantper les consideracions de Co-Senyoriu,Co-Principat i fins i tot pel deRepúblicas” i amb la presència de lapetita Andorra, en els cencacles i orga-

nitzacions internacionals, s’ha imposataquesta ineludible necessitat d’adapta-ció als dictats universals, malgrat quetal decisió comporti una altra queixa-lada al fet diferencial Andorrà aquellque feu encunyar, en temps remots, alsvells patriarques encampedans, aque-lla emblemàtica expressió del: “Val mésmatar un home que perdre una costum”.I aquí no hi ha més cera de la que cre-ma. Enmig d’aquesta constant evolució,ara ha arribat l’hora d’estrenar un nouCodi Postal. Com sia que allà on manael patró no manen els mariners, per avisde navegants recordem a tots els usua-ris dels serveis postals de casa nostraque d’ara endavant, les primeres lletresdel Codi en qüestió són AD –identifi-cació del país- i a continuació, seguintl’ordre tradicional, els dígrafs 100, 200,300, 400, 500, 600 i 700, que corres-ponen respectivament a les Parròquiesde Canillo, Encamp, Ordino, laMassana, Andorra la Vella, Sant Juliàde Lòria i Escaldes-Engordany. I parade comptar. Per nostra part, infeliços mortals,esperem confiats que la dita i nova im-posició en el camp de la comunicaciócomporti una major i anhelada celeri-tat en el repartiment de la correspon-dència. AMÉN!

Sícoris

L’

Amb l’adhesió del jove Estat Andor-rà a la Unió Postal Internacional, jasón 106 els països de l’ample Mónque utilitzen el dit Codi Postal

www.artesadesegre.com

#!

����������

ls membres de l’actual GrupMunicipal d’ERC a l’Ajunta-

ment d’Artesa de Segre ja fa mésd’un any que estem treballant pelnostre municipi, fent, des de l’oposi-ció, totes aquelles propostes que cre-iem beneficioses pel seu desenvolu-pament. Des d’aquí, us fem arribar la infor-mació de la nostra actuació a l’Ajunta-ment des del gener fins al juny d’aquestany.

Durant aquests mesos se’ns a apro-vat la següent Moció:

- Moció sobre la variant d’Artesa deSegre (Aprovada en el Ple del 5 de fe-brer de 2004, presentada inicialment perERC i consensuada amb els altresgrups)

A continuació us presentem un re-sum de les propostes més destacadesque hem anat fent als Plens:

- Proposta d’iniciació d’una nova cam-panya de sensibilització i informacióde recollida selectiva (Ple 5/2/04)- Proposta de creació d’un nou camíd’accés, després de la benzinera, paral·-lel a la carretera d’Agramunt, per anaral cementiri (Ple 5/2/04)- Proposta de sol·licitud d’oberturad’una oficina del DARP (Ple 5/2/04)- Proposta d’insistir en l’arranjamentdel C/ La Fassina (Ple 5/2/04)- Proposta de senyalitzar adequadamentels passos de vianants de la Carrete-ra (Ple 5/2/04)- Proposta de gestionar una millor re-cepció d’emissores de ràdio i televi-sió (Ple 5/2/04)- Proposta d’arranjament de la zonad’esbarjo de La Palanca (Ple 5/2/04)- Proposta de creació d’un nou puntd’aigua al polígon industrial, per acarregar cubes (Ple 5/2/04)- Proposta de trasllat de la BàsculaMunicipal al polígon industrial (Ple5/2/04)- Proposta d’agilitzar les gestions perla construcció d’un Tanatori (Ple 5/2/04)

���������������

ERC informa- Proposta de substitució dels arbresmorts dels carrers del poble i plan-tada d’arbres nous al CEIP Els Pla-nells (Ple 4/3/04)- Proposta de lliurar als alcaldes o ales Juntes dels pobles agregats els plà-nols de serveis (Ple 4/3/04)- Proposta d’arranjament de les gote-res als despatxos dels Grups Muni-cipals de l’oposició (Ple 1/4/04)- Proposta de Celebració de la Com-memoració del 25è Aniversari delsAjuntament Democràtics (Ple 1/4/04)- Proposta de donar més informacióals regidors de l’oposició (Ple 1/4/04)- Proposta de fer les gestions oportu-nes per arranjar el camí de la Fontde la Teula (Ple 6/5/04)- Proposta de retirada de les senyalsobsoletes que anuncien l’existència dela Creu Roja i de la benzinera deComiols (Ple 3/6/04)- Proposta de renovació del clavegue-ram del C/ Nou aprofitant les obres dereparació de l’esfondrament (Ple 3/6/04)

Del total de preguntes fetes durantaquests darrers sis mesos, creiem ne-cessari destacar les següents. Per tal deno estendre’ns massa, només volem dirque no sempre hem obtingut una res-posta clara i entenedora a les nostresdemandes:

- Quina és la situació de les compensa-cions de l’Estat per la supressió del’IAE?- Com estan les obres d’encanonamentde La Secla i del C/ Prat de la Riba?- S’està fent alguna cosa amb les Nor-mes Subsidiàries?- Quin ha estat el resultat del tancamentdels comptes de l’exercici 2003?- Quina és la previsió d’arribada de labanda ampla al municipi?- S’està fent el projecte del Casal Cul-

tural? Si és així, qui el fa?- Per què no hi va haver una interven-ció d’un representat designat per LesCaramelles el Diumenge de Pasqua desdel balcó de l’Ajuntament com era tra-dicional?- Qui serà l’Agent d’Ocupació i de Des-envolupament Local per a la PromocióTurística del Municipi?- Com és que encara no s’han col·locatels cartells de municipi col·laboradordel Fòrum de les Cultures que ja fa diesque són al magatzem? (pocs dies des-prés es van col·locar)- Ha arribat alguna informació sobre laMoció de la Variant d’Artesa de Segre?- Quina amplada tenen els carrers de laurbanització del C/ de les Eresd’Artesa?

També ens agradaria destacar desd’aquestes línies que, per primer copen molts anys, es van aprovar els pres-supostos amb el vot favorable deTOTS ELS GRUPS.

I ara, com a punt final a aquest repàsde la nostra tasca, volem expressar lanostra disconformitat total amb elssegüents temes:

- Amb la informació donada al CAPsobre la jornada de realització de lesproves de l’osteoporosi, i amb la ma-nera com es va dur a terme.- Amb la poca informació que es dónaals regidors de l’oposició sobre temesmunicipals que creiem importants.

Grup Municipal d’ERCAjuntament d’Artesa de Segre

E

RÀDIO ARTESA 91.2 FM

#"

����������

������

Israel: l’altre punt de vistas difícil ara mateix abs-traure’s de la situació in-

ternacional en què es trobenaquests països de l’OrientMitjà. En aquests moments, ladisputa entre Israel i Palesti-na és pràcticament una guer-ra oberta, i no hi ha soluciósenzilla almenys per ara. Quan vaig visitar Israel la si-tuació era més tranquil·la, l’any1996. En aquells moments hihavia una calma tensad’entreguerra, però encara erapossible viatjar-hi. No obstant,els controls als aeroports erenllargs i molt rigorosos, i s’haviade ser molt cautelós amb elscomentaris, donat que aquestagent no anava de broma. El vol va ser amb escales, com decostum, a través d’Itàlia. Durava unestres hores des de Roma. Em van reco-llir a l’aeroport de Tel-Aviv, i em vandur a un hotel de platja, similar a unSalou, que hi havia més al nord de lacapital. Feia molta calor i, després delviatge, venia de gust prendre algunacosa fresca. A l’habitació m’esperavauna mica de fruita. Eren força amables.Tots parlaven anglès, encara que entreells barrinaven aquesta llengua, l’he-breu, que varen desenterrar als anyscinquanta, quan van fundar l’estatd’Israel. Fora, des de la part de l’hotelque estava –diferents edificis separatsper jardins i passadissos, tots amb airecondicionat– es veia la platja, moltgran, en desnivell, com en un petit pe-

nya-segat. Hi ha molta barreja de races aquí.Molts anys després, la població ha aug-mentat amb tots els jueus vinguts de totel món. Si la mare és jueva, la famíliaés jueva i, per tant, no importa la sevanacionalitat. Si ve a Israel té dret a allot-jament i subvenció per part del govern.És així com pots trobar en el país gentque parla castellà, vinguts d’Argenti-na, o d’altres països, i força immigrantsrussos i africans. Doncs res, tornant a la història, i des-prés de les visites pertinents a Tel Avivi a Haifa, on hi volien fer uns jardinspenjants més bonics que els de Babilò-nia, em vaig instal·lar una altra vegadaa l’hotel. Hi havia una festa a la platja,així que vaig anar-hi, un cop acabat desopar. Hi feien una barbacoa i, parlant

amb un noi argentí, vaig saberque eren treballadors del mateixhotel. Durant aquesta menad’escapada, vaig començar-mea horroritzar, perquè tothomportava pistola al “cinto”, i nopas amagada. La nota divertida va ser la deles síndries. Hi havia un“xiringuito” que només feia quepartir-les, una darrera l’altra. Ide camions plens d’aquestsfruits en vaig veure la tira. Sem-blava la fruita nacional. És clarque en plena nit encara feiamolta calor, i aquest fruit refres-ca molt. Després vaig podercomprovar que es prenia en totmoment i a tothora. També vaig

saber que els jueus són els mestres delshivernacles i de conrear al desert; però,de fet, plantant les plantes en plàsticd’escuma, i facilitant els nutrients a tra-vés del gota a gota. Un lluïment de tec-nologia. Feia molta però que molta calor, eracap al juny. Els aires condicionats enssalvaven. El sol, però, era molt peri-llós. Aquesta gent tenen un estiu de vuitmesos. I només viuen bé durant els dosmesos d’hivern. Els cotxes tenen coma obligatorietat, des de fa molts anys,portar l’aire de sèrie. D’altra banda, els vehicles –la ma-joria dels quals americans–, cotxes detot tipus. Els camions grans, preparatsper anar pel desert. Sembla que hi vanfer fira els americans en el seu moment.Les carreteres no eren cap meravella,

Tel Aviv Haifa

É

%$

����������

������

però almenys estaven asfaltades. Vaig provar per primera vegadamenjar àrab, el hoummus (crema decigrons), el moutabal (crema d’al-bergínia), tot sucat amb pa de pita,però que per a ells no era el menjarautèntic; perquè, és clar, ells no sónàrabs. Està clar que hi ha moltes in-fluències i mescla de cultures, i es-tan habituats a menjar diverses co-ses. El que està clar és que estantots barrejats, inclòs els àrabs ambells mateixos, com a Betlem, onpodies passar diferents controls quees podien considerar “fronteres”entre barris i zones de més densitatàrab o jueva. Jerusalem és molt interessant, en-cara que la zona antiga està partidaen quatre zones, i pels turistes no-més són visitables unes dues parts,les altres són massa perilloses. Esparla de les divuit portes de Jerusalem,perquè la part antiga està emmuralla-da. Ningú es barreja, aquí, cadascú sapon ha d’anar, però justament damunt delmur de lamentacions (típic jueu) hi hauna mesquita àrab a la que s’accedeixa través d’un passadís elevat. Al mur de les lamentacions, milersde jueus vestits de negre i amb els tira-buixons de cabell, resaven i deixavenmilers de paperets amb desigs entre lesseves escletxes. Sembla ser que els quevan vestits de negre tenen dret a soudel govern, o sigui que alguns d’ells non’estaven massa contents, d’això. Al mateix costat de Jerusalem, fentun recorregut exterior, es podia veureuna panoràmica prou bonica amb la tí-pica cúpula daurada i, pelcamí, també vam veure lescoves dels leprosos, segonsel passatge de la Bíblia. En el mateix dia, dedicatal turisme, vàrem viatjarcap al sud. Va ser interes-sant xafardejar des de la fi-nestra del cotxe el paisatge–molt similar al que podemtrobar per aquí, molt fami-liar– i també el diferent ti-pus de gent que volta perallí, fins i tot berbers. Pelcamí vaig fer una foto a unruquet molt mono que sem-bla ser és molt típic allí,

però que podria ser també el nostre ruccatalà. Al final del trajecte, arribem a l’ob-jectiu, el mar Mort, que és també forçainteressant, per diversos motius. El pri-mer és perquè està molt baix, per sotadel nivell del mar, o sigui que quan hivas, baixes com si fos des de dalt d’unamuntanya. Finalment arribes a baix detot i et trobes que, després de tot lo seci desèrtic que hi ha, la zona del marMort és un oasi. La frontera entre elverd i el marró és tan sobtada que espodria tallar amb un ganivet. La zonaés turística i preparada per a rebre mi-lers de visitants, siguin curiosos o gentque vingui a fer una cura de pell. Aixídoncs, un cop canviat i preparat pel

bany, em fico a l’aigua per a com-provar què té de diferent aquest maron no hi pot viure cap animal per-què té set vegades més sal que l’ai-gua dels mars. Bé doncs, al contac-te no sembla canviar res, però quant’estires a l’aigua, sí que és veritatque sures, que realment no t’enfon-ses, i la sensació de flotació és dife-rent. Acte seguit, el guia em fa se-nyes, que diu que m’agafi una micade fang i me’l fiqui per la pell. To-tal, m’agafo força argila de la negrai me la fico per tot el cos. Les vetesd’argila estan per tot arreu, o siguique no és difícil fer-ho. Te l’apli-ques a la pell, on adopta un colornegre, i un cop t’has esperat unabona estona al sol, sec, agafa uncolor gris clar lluent. És el momentde tornar a entrar a l’aigua i inten-tar netejar-se tota la crosta rígida.

Diuen que deixa la pell fina i supernetad’impureses, doncs això sembla. M’en-duc un parell de pots d’aquest fang persi algú a casa s’ho vol fer, i deixar labanyera bruta com de carbó. Finalment, el més interessant vasucceir quan em van convidar a visitarun kibbutz, molt típic i gairebé únicd’Israel. Es tracta d’una comunitat ocooperativa integral, on hi viuen elsmateixos cooperants en règim de “granfamilia”. Aquestes comunitats són bas-tant freqüents en aquests països i invo-lucren una bona part de famílies queviuen en forma de cooperativa, peròtotalment. És a dir, la subsistència dinsdel kibbutz passa per col·laborar en lesfeines que són beneficioses per a la co-

munitat, fins i tot en tasquesque puguin donar rendimenteconòmic extern i per tantingressos. Normalment elskibbutz produeixen llet pera consum propi i venda, ofins i tot produeixen algunproducte com si fossin unafàbrica. Els diners resul-tants, a part de servir per ala subsistència bàsica, s’in-gressen per a millores o ne-cessitats comunitàries. Elconjunt de les instal·lacionspertany a la comunitat, icada individu amb la sevafamília n’ocupa una casa o

Jerusalem. Via Dolorosa

Jerusalem. Mur de les Lamentacions

%#

����������

������

habitació. Després, la majoria de lesfeines es reparteixen d’acord a les ha-bilitats de cadascú: el qui és cuiner cui-na per tots, el qui és més culte dóna clas-ses als petits, i així. Perceben tambéalgun altre rendiment econòmic quepoden estalviar de forma individual,però gran part de les despeses i ingres-sos es reparteixen equitativament. Vaig poder veure, doncs, la cuina, elmenjador, ambdós preparats per a do-nar menjar a unes 60 persones, seguinttorns per a augmentar-ne la capacitat.També algunes altres instal·lacions co-munitàries, com tallers, granges, i al-tres. Si tu vols, era una mica com un grancàmping, oi, amb les caravanes i tot degent i criatures voltant. Una bona ex-periència. De fet, el viatge va ser instructiu ienriquidor i, com sempre, em donà unaidea més global de l’existència de l’és-ser humà i dels nostres fets diferenci-als. Això fa, sobretot, que un vulguicontinuar estimant allò que és d’un,però amb coneixement global.

Jerusalem

Durant el dia que constituïa la torna-da, encara vaig poder visitar el mar deGalilea, que no tenia res d’especial; itambé el centre històric de Betlem, quetenia una església consagrada a Jesús.En aquest cas podríem parlar de unamica de teatre, perquè la ciutat fins itot era més musulmana que jueva, i de

fet el monument éscristià –els jueus nor e c o n e i x e nJesucrist, encaraque segueixen lesprimeres escriptu-res. Tot plegat, unembolic de propor-cions gegantines.

I l’anècdota final, la tornada en avió.A la duana, primera que no em van dei-xar entrar fins a les 12 de la nit (l’avióera a la 1 de la matinada), i vaig arribara les 7 de la tarda! Em vaig llegir no séquants llibres. Després, l’interrogatori,que de fet es repeteix una vegada i unaaltra, preguntant diverses vegades onhavia estat, qui era el meu amic a Israel,si havia estat a Betlem (musulmà) oJericó (ídem), i tal i tal. Repetidament,a veure si m’equivocava. A un amic livan desmuntar fins els bolígrafs. Persort no va ser el meu cas. Bé, fins al proper viatge!

Joan Giribet i Carlí

%�

����������

�������������

Antigues campanes d’obús al municipi de Foradada (Part 11)

a presumible intenció de provi-sionalitat que s’ha mantingut al

llarg de més de 60 anys a les 15 es-glésies estudiades fins ara en aquesttreball, s’ha fet realitat en altres tem-ples del nostre territori. Algunes de les esglésies que entemps passats lluïen una campana debomba d’aviació avui no la mantenen,ja sigui per la possibilitat –generalmenteconòmica– de dotar el campanar de lestradicionals campanes de fosa, per lasimple desaparició dels caps d’obús, oper l’enrunament de l’església, per ci-tar alguns exemples reals. En aquestacatalogació de ben segur que se’ns hau-ran passat per alt moltes esglésies que,en un moment o altre de la seva histò-ria, han vist penjats del campanar capsd’obús o altres estris alternatius pertransmetre als vilatans els diferentsmissatges, els quals, amb tocs metàl·-lics d’arbitrària afinació, han anat su-plint les campanes espoliades durant laguerra civil. En aquestes darreres partsde l’estudi intentarem aportar el quehem pogut anar esbrinant de les cam-panes d’obús que havien penjat delsnostres campanars i que avui ja no hisón. En el capítol d’aquest mes exposa-rem les dades obtingudes sobre les cam-panes que havien existit al municipi deForadada, concretament les penjades ales esglésies de Foradada i Sant Urbà,a més de dues unitats d’aquests estrisque amb finalitats similars estaven si-tuades a l’Era del Negre, a Rubió delMig i a l’Era de cal Cinto, a Rubió deSols. Deixarem per als propers capítolsque han de tancar el conjunt de partsque ha configurat aquest treball, les es-glésies de Montsonís i Rubió del Migal municipi de Foradada; Montargull iCollfred, a Artesa de Segre; Boada almunicipi de Vilanova de Meià, i SantCristòfol a la Baronia de Rialb.

Sant Josep de Foradada (Fora-dada)Com a la pràctica totalitat de les esglé-sies de la zona, durant la guerra es va-ren baixar les dues campanes que hi

havia al temple, una de les quals es vatrencar en aquest despenjament. Aquesta església havia estat utilitza-da per hospital compartint espai ambdependències de cal Barril on també hihavien llits instal·lats per als ferits imalalts. Prèviament, però, l’església vafer les funcions de centre disciplinari,essent els seus presoners la mà d’obraque utilitzà l’exèrcit republicà perconstruir fortificacions, refugis i túnels. Al damunt de la cuina situada a lapart esquerra de l’edifici hi havia unacampana d’obús que la feien servir elsdisciplinaris per cridar a missa. Aques-ta campana es va trobar prop del poble.El Sr. Josep M. Barril i Clua, tot co-mentant-nos aquest relat, ens explicaque en aquell temps d’obusos se’n ve-ien arreu, ens diu que ell mateix va ferexplotar-ne un encenent una foguera ique aleshores, al ser les bombes encaranoves, costava menys desmuntar-les, jaque amb el temps s’oxidaven fent mésdifícil el desencaixar les diferents parts.Acabada la guerra, aquesta campana iuna segona es van penjar al campanaron hi romangueren fins a finals delsanys 50, quan es va canviar la campa-na d’obús per una de fosa, que el propiSr. Barril va anar a buscar a una agèn-cia de transports a Balaguer. Les cam-panes d’obús que penjaven d’un ferro

travesser es deixaren a la base del cam-panar junt amb els jous de les antiguescampanes. Els jous encara hi són, lescampanes varen desaparèixer, proba-blement per a ser venudes com a ferra-lla. El Sr. Barril ens fa notar que l’actualcampanar presenta la peculiaritat detenir un esbarzer a la seva unió amb lateulada de l’església. En els darrerestemps, fins que es va fer la restauracióexterior del temple, també hi havia unafiguera que, com l’esbarzer, creixiaentre les pedres i el ciment de la paret. El 28 de maig del 2000, amb el fi-nançament municipal i una importantaportació econòmica de l’exmestra deForadada, la Sra. Josepa Farrando, esbeneí una nova campana fosa aGratallops i dedicada a Sant Urbà, pa-tró de la població. Els repics de la in-auguració els va fer el mestre campa-ner Jaume Porta de Rubió, amb qui hemparlat darrerament i ens ha aportat for-ça informació per aquest treball. Per amés informació sobre aquesta campa-na podeu veure el reportatge d’en Mi-quel Regué publicat al número 218 dela nostra revista corresponent al maigdel 2000. Dades posicionals:Calibració GPS: 31 T ED50x = 335186 y = 4638155Latitud N 41º 52’ 38.7”Longitud E 1º 00’ 49.9”Altitud: 464 m.s.n.m.Orientació: 160º

Ermita de Sant Urbà de Fora-dada (Foradada)A l’ermita de Sant Urbà, situada en unturó dins del poble, hi havia hagut unacampana igual a les que penjaven del’església parroquial de Foradada. El Sr.Antoni Montané, conegut a la contradacom l’Hostaler i que a la seva infànciava fer 7 anys d’escolà a Foradada, enscomenta que molt sovint havia de to-car a missa repicant la campana fetaamb el tros de bomba que penjava delcampanar de Sant Urbà, de la mateixamanera que ho feia amb les que penja-ven de Sant Josep de Foradada. El Sr. Montané, ens diu que eren

Església de Foradada

L

%�

����������

�������������

obusos de 500 kg, és a dir, ens està con-firmant que eren les bombes anomena-des SD-500, el tipus més comú queveiem penjat a les esglésies de la co-marca. Volem recordar una vegada mésque aquest model de bomba, originàri-ament alemanya, era llençada pels avi-ons de la División Cóndor, essent el seucalibre l’anomenat antibúnquer, juntamb les SD-250 que feien la meitat depes i que també tenien aquesta defini-ció. El Sr. Montané ens explica que vaser Mn. Magí Pomé, el darrer rector queva viure a Foradada, qui acabada laguerra va penjar el cap d’obús al cam-panar d’aquesta petita ermita construï-da molt probablement entre els seglesXVII i XVIII, època de gran prolifera-ció de noves esglésies i de remodelacióde les antigues esglésies romàniques.Donat que l’arrebossat no ens deixaveure la disposició original dels carreusamb els que es va construir, l’única re-ferència visual per datar-la és la sevasimilitud amb altres esglésies de la zonapertanyents a aquesta època, les qualspresenten una planta quadrada de peti-tes dimensions, teulada a dues aigües,porta dovellada i com a úniques ober-tures, a més de l’entrada, una petita fi-nestra a cada costat de la porta. A mitjans dels anys 60 els veïns deForadada, treballant a jova, varen ferunes reformes a aquesta esglesiola queconsistiren en la reconstrucció del sos-tre i l’arrebossat de les parets. Llavorsencara hi havia la campana d’obús.Avui no se sap ni qui, ni com, ni quan,ni perquè aquest tros de bomba no hiés, romanent el campanar sense capcampana però amb el travesser de fer-

ro que evidencia lavuitantena de qui-los que va suportar,donada la curvatu-ra que ens presen-ta. A la fotografiafeta per Josep M.Gavín l’octubre del1972 per al catàlegd’esglésies deCatalunya, el cam-panar ja era buit.Aquest campanarestà coronat peruna creu de ferro

amb la forma habitual de les creus que,situades damunt d’un pedró o d’unmonòlit, commemoren les Santes Mis-sions. Aquesta missió es va realitzarl’any 1965, molt probablement coinci-dint amb les reformes de l’església. Sant Urbà és el patró del poble deForadada i el dia de la seva celebracióes fa festa gran i es canten els goigs delsant a l’ermita. La tradició expressadaen els goigs del sant ens diuen que an-tigament, al poble, hi varen haver unesfebres que produïen mal de cap, llavorsels vilatans van invocar Sant Urbà peral seu patronatge sobre el mal de cap.Acabada la missa d’aquesta festa esdóna als assistents coca de sucre bene-ïda, que guareix aquest mal. Dades posicionals:x = 335192 y = 4630337Latitud N 41º 52’ 44.6”Longitud E 1º 00’ 50.0”Altitud: 492 m.s.n.m.Orientació: 320º

Era de Cal Negre. Rubió del Mig(Foradada)En aquesta ocasiótractarem una ubi-cació ben diferentper a la utilitzacióde les campanesd’obús, tot i quel’ús és el mateix. Sibé quan es tracta dela campana d’unaesglésia, aquestinstrument es con-verteix en patrimo-ni del lloc i elsanuncis que ema-nen del seu so van

dirigits al conjunt de la col·lectivitat,en el cas que ens ocupa els missatgeseren exclusius per a una família deter-minada. En el primer terç del segle XX el Sr.Celdoni Porta era el campaner deRubió. La família Porta habitava la casaconeguda amb el sobrenom de Cal Ne-gre de Rubió del Mig. Aquest nom vede que, a l’estiu, després de dos mesosde treball a l’era, els nois de la casa tor-naven al poble amb una pell molt bru-na per l’efecte de les radiacions solars. El Sr. Jaume Porta, fill del Sr.Celdoni, va seguir l’ofici de campaneri ara ens explica com varen trobar labomba d’aviació que varen instal·lar a

l’era de la seva propietat en una dataincerta entre els anys 1940-1941. Aquesta campana es va trobar reple-gant material de guerra al terme d’Alòsde Balaguer, a la partida de l’Obaga, ala Roureda del Cosme, Fonts d’Alós.El lloc esmentat va ser triat per anar ala recerca de material ja que prèviamenthavien vist que en els atacs de l’avia-ció aquest va ser un punt on hi haguéuna forta concentració de bombardeigs.

Ermita de Sant Urbà

Era de Cal Negre. Al darrera entrada d’una interesant cabana

El Sr. Jaume Porta. Campaner de Rubió

%�

����������

�������������

En aquest cas es va trobar el casc buitd’una bomba explotada, molt probable-ment a força metres de distància delcràter que deuria formar l’impacte. El Sr. Porta ens comenta que el bàn-dol nacional va trinxar totes les serresde la zona i que a la punta de la Serrade Boada hi havia l’observatori d’enNegrín amb el rojos. La massacre vaser de tal magnitud que els habitantsd’aquesta contrada van estar enterrantmorts durant quinze dies. El Sr. Porta,que hi va col·laborar, ens diu que comque la pobresa era important treien lessabates als morts abans d’enterrar-los. La campana, d’uns 80 kg, la varentreure del punt on va ser trobada a pesfins portar-la a un lloc on hi podia arri-bar una cavalleria i des d’allí, arrosse-gada amb un estiràs, la van transportarfins l’era. Un cop arribada a l’era es vadisposar plana al terra de manera de queno s’esmorteís el so i la tocaven ambun martell. Els tocs servien per anunci-ar reunions, hores de menjar, avisos...Si hi havia urgència, el toc era ràpid; sil’avís no requeria immediatesa, el tocera més lent. El Sr. Jaume Porta és cam-paner perquè va aprendre l’ofici ambels ensenyaments del seu pare ambaquesta campana d’obús. Cada any, desde fa més de 20, participa a la trobadade campaners d’Os de Balaguer. La utilitat d’aquesta campana va ar-relar fins al punt que, quan sonava eltoc corresponent, hi anaven els gossos,pollastres i gallines per menjar. Entreels anys 1943 i 1946, anys en que el Sr.Porta va estar fent el servei militar,aquesta bomba d’aviació va desaparèi-xer. Dades posicionals:x = 332874 y = 4638910Latitud N 41º 53’ 01.4”Longitud E 0º 59’ 08.9”Altitud: 383 m.s.n.m.

Era de Cal Cinto. Rubió de Sols(Foradada)De la mateixa manera que a l’era deCal Negre de Rubió del Mig, a cal Cin-to, a Rubió de Sols, hi havia una cam-pana del mateix tipus amb la mateixautilitat. Aquesta campana estava a l’erai penjava aguantada pel seu interior ambuna pua d’arreu de llaurar clavada alterra. El Sr. Ramon Serentill i Farré va

recollir el cap d’obús ara farà 60 anysjunt amb el seu germà, en aquella èpo-ca ell tenia 10 anys i el germà 8. Labaixaren rodolant des de la muntanyaque forma la Serra de la Vall, a sobrede la seva masia. Aquesta serra estàcoronada pel Puig de Rubió, de 439metres d’alçada. Varen tardar uns quin-ze dies per portar-la fins a casa perquèeren 80 kg de pes i cada dia la feienrodolar una mica. El problema estavaen les trinxeres on, per evitar d’enclo-tar la bomba, havien de posar troncs ipedres per fer-larodolar pel damunt.També complicavamolt el transport laforma cònica quediagonalitzava elredol. El Sr. Serentillencara guarda elcap d’obús, esquer-dat, al cobert decasa seva. El seupensament és que,si un dia s’arriba a El Sr. Ramon Serentill a l’antiga era

Campana de Cal Cinto amb la seva pua d’arreo

restaurar l’antiga església parroquial dela Immaculada, aquesta campana s’hau-ria de penjar a la seva espadanya. Dades posicionals:x = 334499 y = 4641447Latitud N 41º 54’ 24.9”Longitud E 1º 00’ 16.8”Altitud: 302 m.s.n.m.

AgraïmentsSempre he comentat que sense l’ajut del’altruisme existent a la comarca emseria molt difícil tirar endavant aques-ta feia. És per això que, en aquesta oca-sió, vull donar les gràcies al Sr. Salva-dor Boliart, alcalde de Foradada, perposar-me en contacte amb una personaque coneix molt bé el territori i la sevahistòria i amb el que és un plaer estarestona escoltant les seves vivències delsdifícils anys de la guerra, el Sr. JaumePorta, el qual, a la vegada m’ha obertnoves vies de consulta. També el Sr.Josep M. Barril i el Sr. Antoni Montané,de Foradada, que m’han donat notíciessobre les esglésies del seu poble. Al Sr.Ramon Serentill, que m’ha ofert la hos-pitalitat i la confiança per deixar-mefotografiar la campana del seu cobert ila proposta de fer-me de guia en la vi-sita al castell i l’església de Rubió deSols. A tots ells el meu més sincer agra-ïment.

Text i fotografiesRamon I. Canyelles

www.artesadesegre.net

%

����������

�����������

La nova Cluala dècada de 1970, un grup de jo-ves va instal·lar-se al poble aban-

donat de la Clua de Meià. Aquellsnois i noies rebels van iniciar unanova vida en comú, lluny de la frenè-tica activitat urbana; van reconstruirun poble que estava despoblat i enruïnes. Amb el pas del temps, van ori-entar la seva activitat cap a l’elabo-ració de formatge de cabra artesa-nal.

Els inicisQuan van arribar a Clua, a finals delsanys 70, els artesencs es miravenaquests nois amb cara de sorpresa i noentenien ben bé què hi havien vingut afer. Alguns els van batejar com a“hippies”, altres van dir que estavenbojos d’anar a viure a un poble al migdel bosc, deixat de la mà de Déu i sen-se cap servei bàsic; les males llengüesdeien que eren anarquistes, anaven des-pullats, prenien drogues i no feien brot.La tendència de llavors, i la d’ara, ésabandonar els pobles per anar a les ciu-tats. Això i el fet que al món rural lavisió de la vida era (i és!?) més tanca-da, que feia quatre dies que la dictadu-ra franquista havia acabat, i que els ru-mors i xafarderies als pobles s’escam-pen com la pólvora, va fer que la gentfos injusta amb ells.

El cert és queaquests nois busca-ven una vida dife-rent i autosuficient.Al principi eren 9nois i noies i vivienen dos cases queanaven arreglant apoc a poc. Van co-mençar criant besti-ar de tot tipus: co-nills, gallines, porcsi cabres, i cultivantun hort. No teniencap tipus de patri-moni, ni tampoc tenien bagatge com apagesos, ni terres, ni eines, ni informa-ció. Els inicis van ser molt durs, elsconills es morien, les verres no criaveni les gallines se les menjaven les àli-gues o la mostela. Les úniques ques’adaptaven a la zona i a ells, eren lescabres. Així, l’atzar i la necessitat vanfer que aquestes bèsties banyudes esconvertissin en el sustent de la febleeconomia d’aquells aventurers.

Claudi i Eusebi Cortés: els pionersEl primer que va arribar a Clua va serel Claudi Cortés. El seu pare era de calBoliart de la Vall d’Ariet, però haviamarxat a viure a Guissona. El joveClaudi va visitar la Vall d’Ariet junt alseu pare, i al passar per Clua va quedarimpressionat per la bellesa i tran-

quil·litat de l’entorn. A principis delsanys 70 va comprar una casa a Clua (calCairó) i la va començar a arreglar, perpassar-hi algunes temporades. El seugermà Eusebi es va instal·lar a Clual’any 1976, tenia un petit ramat i el tre-ia a pasturar. Alguns amics del Claudi il’Eusebi van fer estades al poble i tam-bé els va agradar. Buscaven retornar alsorígens i sentir “lo autòcton”; i van co-mençar a comprar-hi cases i a refer elpoble. A partir de l’estiu de 1978 vanarribar el Jordi de Barcelona, elPepucho de Valladolid, la Maria Àn-gels de Guissona (la seva família veniade Jaén), la Maria Àngels de Madrid(la “Boti”, com li diuen ells) i el Juanjod’Astúries, entre d’altres. Entre tots hofeien tot. “Sort que érem joves”, diu elJordi, “era com Àfrica, no hi havia car-retera, ni tampoc llum ni aigua”.

Les cabres i el formatgeLes cabres els van donar la matèria pri-ma per elaborar els formatges: la llet.Aquells joves agosarats van començara fer formatges de manera rudimentà-

La família Cortés de visita a la Vall d’Ariet i Clua Estat ruïnos en què es trobava una de les cases Imatge actual de dos cases refetes

AA

%!

����������

�����������

ria, havien llegit alguna cosa sobre eltema i havien preguntat a algun artesàcom ho feia. Amb el pas del temps vanadquirir coneixements de forma auto-didacta i participant en diferents cur-sos. Amb els anys va arribar l’especia-lització i la feina ben feta. Van crearuns formatges únics: el “Formatge delMontsec” i el “Suau de Clua”. El pri-mer és fort i gros i combina diversosgustos de forma equilibrada i original.El segon és més fi, més suau, tal i comindica el seu nom. És per al gran pú-blic. Es tracta de dos formatges d’avant-guarda, que uneixen la tradició amb lamodernitat. Són elaborats amb llet crua,cosa que els distingeix d’altres ques’autodenominen formatges artesans ique no tenen res a veure amb el quefan a Clua. Set medalles d’or en dife-rents tasts i concursos nacionals i in-ternacionals avalen el “Formatge delMontsec” i dos premis més són la tarjade presentació del “Suau de Clua”. Fanpoca producció, però aposten per laqualitat. Els treuen els formatges delsdits i exporten a USA i Itàlia.L’expresident Pujol és un dels moltssibarites que disfruten amb el format-ge de Clua.

El renaixement de CluaEl poble s’ha anat transformant a unritme lent, però sense pausa. Quan vanarribar-hi, totes les cases estaven en-sorrades i no hi vivia ningú. Ara hi havuit habitatges reformats i Clua comp-

ta amb 15 habitants. Hi ha diversos pro-jectes per rehabilitar més cases i algunscomencen a apostar pel turisme rural.L’any 1985 van portar l’aigua al poble,amb mànegues que la conduïen desd’una petita presa situada al riu Boix.El 2001 van fer un pou per garantir-seun bon subministrament. L’any 1994van comptar amb els primers telèfonstrack. L’any 1996 va arribar la llum; finsllavors havien anat tirant amb grupselectrògens. La primavera de 2003 vanveure complert un gran somni, esperatdes de feia 10 anys: la carretera. Es vacondicionar i asfaltar el camí que uniaClua amb Baldomar -de 5,5 km-, la qualcosa els ha fet guanyar temps i como-ditat en els seus desplaçaments. Diuenque els agradaria que l’Ajuntamentd’Artesa s’impliqués més en l’arranja-ment i manteniment del poble. Actual-ment hi ha diversos murs que estan cai-guts i una “muntanya de porqueria”davant l’església, que necessiten actu-acions urgents.

Els protagonistesMoltes de les persones que van passarpel poble han marxat (l’Eusebi,l’Antonio, el “Chope”, l’Esteve, laNeus i molts d’altres), però ha arribatgent nova. El Pepe fa ceràmica artesa-na i la Carme treballa el cuir. El Claudiva i ve de Guissona i del Pirineu, peròencara conserva la casa de cal Cairó,que lloga per turisme rural. Explica quela senzillesa i austeritat del poble sónels atractius que el fan un lloc especial.

Respecte als que fa més anys que hisón, hi ha el Jordi, que és el comercialde la formatgeria i l’“ambaixador” delpoble (fa uns mesos va ser escollit Pre-sident de l’Associació Nacional de For-matge Artesà, que compta amb un cen-tenar d’associats). El Juanjo i la “Boti” són els encarre-gats d’elaborar uns 300 formatges dià-riament. Són molt exigents amb ellsmateixos. El Juanjo és autèntic. Primerens diu que no vol parlar amb periodis-tes perquè ningú ha de fer res de la sevavida. Després ens atén afablement a laformatgeria, tot explicant-nos amb pas-sió com elaboren el formatge. És unautodidacta i un perfeccionista. Li agra-da fer la feina ben feta i és molt críticamb les pràctiques alimentàries actu-als, on la química ho ha envaït tot. Ensdiu que prefereix guanyar-se modesta-ment la vida fent un treball artesanal, afer-se ric “industrialitzant” el procésd’elaboració dels formatges. La Maria Àngels i el Pepucho s’ocu-pen de les més de 200 cabres de raçamurciano-granadina que hi ha a Clua.Les munyeixen dos cops al dia, cadas-cuna treu un litre de llet al matí i unaltre a la tarda, els set dies de la setma-na. Les porten a pasturar a la serra i lescuiden amb molta cura. La Maria Àn-gels es desviu pels seus animals, elsmima i els està a sobre; una mal treballpot fer que la llet surti dolenta i s’hagide llençar. Des de fa uns anys, han separat l’ac-tivitat de les cabres de la dels format-

Panoràmica de la Clua de Meià

Gos pastor amb el ramat de cabres al fons

�����������

%&

����������

ges. Al principi feien les feines de for-ma rotativa, ara s’han especialitzat i entreuen més rendiment. El Jordi, elJuanjo i la “Boti” són socis-propietarisde la Cooperativa Formatgeries deClua. La Maria Àngels es va quedar lescabres i els ven la llet; el Pepucho, des-prés d’uns anys de treballar en una fà-brica a Artesa, ha tornat a Clua per aju-dar-la a ocupar-se del ramat. El Jordi ens comenta que porten unavida senzilla, amb molt esforç i treball

Jordi Conejero deixa tastar el formatge de Clua al conseller Guàrdia (Fira de Sant Bartomeu 2002) Granja de cabres a Clua

per tirar endavant. Diu que per fer elnegoci més rendible haurien d’augmen-tar la producció. La Maria Àngels ensexplica que els inicis van ser molt dursi que ningú creia en el seu projecte;manté que és molt sacrificat, però queestà contenta de com li van les coses iveu el futur amb optimisme.

A mode de conclusióClua estava destinada a desaparèixer,però una colla de somniadors la va sal-

var. La transformació que ha sofert elpoble i el seu entorn durant aquests anysés un exemple a seguir per tots. És elparadigma de començar de zero i ferrealitat un projecte, a través d’un es-forç individual i, sobretot, col·lectiu. Lagent que va començar aquesta “histò-ria” ha anat evolucionant al llarg delsanys, però ha sabut mantenir la riquesaautòctona i ha sabut combinar la tradi-ció amb la modernitat.

Text i fotos: Miquel Regué i Gili

Després de munyir les cabres, la llet es trasllada a un di-pòsit d’acer inoxidable i s’escalfa a 35 ºC durant una hora.S’hi afegeix el quall (un enzim natural dels rumiants). Perl’acció d’aquest, la llet es qualla i es separa la part sòlidadel xirigot (l’aigua). La quallada es fica en uns motllos ies compacta amb una premsa, per acabar de treure-li l’ai-

gua i donar-li la forma. S’hi afegeix la salmorra (aigua ambsal) que li potencia el gust i actua de conservant. L’orejatconsisteix en assecar el formatge de forma natural, es creauna crosta per fora que fa d’escorça i el fa hermètic. Per dinsqueda humit i per fora sec. El formatge es deixa madurar enun lloc fresc, de 3 setmanes a 2 mesos, segons la temporada

L’elaboració del formatge

%"

����������

�����������

i les condicions del lloc. Durant aquest temps el formatgesofreix un procés de fermentació interna que li acaba de con-figurar el sabor i l’olor. El formatge ja està enllestit, a puntde ser comercialitzat i menjat. El fet d’elaborar el formatge amb llet crua li dóna un sa-bor especial, que perd quan la llet es pasteuritza. Treballar

amb llet crua és més delicat ja que hi ha més perill que elproducte es faci malbé; perquè no passi això s’ha de tre-ballar amb la màxima higiene i no deixar passar gaire tempsdes que es munyeixen les cabres fins que s’elabora el for-matge. A les imatges: fases del procés d’elaboració del formatge Suau de Clua

Cinc cèntims sobre la història de CluaLa Clua de Meià -o senzillament Clua- està situada entrela Vall d’Ariet i Baldomar, en un coster a l’esquerra delbarranc de la Clua o de Catarena,que desguassa al riu Boix. Les primeres notícies d’aquestlloc són de l’any 1059. Arsenda vadonar unes vinyes situades en aquestindret al monestir de Santa Mariade Meià. Hi fou bastida l’esglésiade Sant Julià –d’origen romànic ique depenia de Sant Miquel deMontmagastre; en època barroca esreconstruí- i el castell de la Clua,que pertanyien a la família Meià.Prop del poble hi ha l’església tro-glodítica de Sant Martí, possible-ment d’origen premusulmà,reconvertida a presó. L’any 1311 elcastell seria donat per Dolça deCervera al seu fill Pere d’Ayerbe;aquest el permutà al rei Jaume II perpropietats a l’Aragó. L’any 1718 a Clua hi vivien 17persones. I el 1849, hi havia 33 ha-bitants. Segons el diccionari dePascual Madoz, a mitjans de segleXIX, Clua tenia 20 cases i produïa sègol, civada, patates,vi i oli i s’hi criaven vaques i ovelles. El pressupost delpoble era de 300 rals i s’abastien de l’aigua de les nom-broses fonts de l’indret. Als anys 1920 s’hi construí un molí. Fins l’any 1926,

Clua formà part del municipi de Baldomar; aquell any,Baldomar i els seus agregats (Vernet, Clua i la Vall d’Ari-et) van ser annexionats al municipi d’Artesa de Segre.

Durant la Guerra Civil es cremà latalla de Sant Julià, que després elpoble reposaria amb la compra d’unnou sant per 180 pessetes. Durantla dècada dels anys 1960 el pobleva quedar totalment despoblat. L’úl-tima família que va marxar de Cluava ser la formada per Josep Terré iAntònia Ribó i els seus sis fills, quehabitaven cal Pere i van marxar aviure a Baldomar (on tingueren unaltre fill). Va ser l’any 1965. Aques-ta família encara conserva la sevacasa a Clua i hi passa algunes tem-porades. L’Antònia Ribó, originà-ria de cal Cabàs de Tòrrec, ens ex-plica que als anys 1950, Clua tenia22 habitants (que vivien a cal Fus-ter, cal Pau, cal Viudo, cal Miqueló,cal Cairó, etc.) i que s’hi feien unesbones festes majors. A principisdels 70, uns alemanys es van inte-ressar per la compra del poble sen-cer (església inclosa), tot i que el

projecte no va reeixir. (Bibliografia: “Història d’Artesa” de Josep Lladonosa;“Fets, costums i llegendes. La Noguera II” de JoanBellmunt i Figueras; “Inventari d’esglésies de la Nogue-ra” de Josep M. Gavín)

A dalt, església troglodítica de Sant Martí (reconvertidaa presó). A sota, església barroca de Sant Julià

�#

����������

����� ���������������� ����

L’IES i el Fòrum (3)s presentem dos escrits més que vàrem presentar al Fòrum Universal de les Cultures on els nostres alumnesreflexionen sobre el món en què vivim i el que ens agradaria viure.

“Aquest planeta és molt competitiu per això les condicions per la pau són molt remotes, per exemple: les indústries i elspaïsos bèl·lics necessiten les guerres per tirar endavant la seva economia, encara que això suposi matar el seu poble. Després els terroristes són també un punt clau per eradicar els incidents internacionals, ja que pels ideals d’uns quants,mor molta gent innocent. Però a vegades, aquests suposats terroristes fan aquests atemptats per voler alliberar el seu poble de la tirania dels païsosque els controlen, com per exemple; Rússia està controlant la República Txetxena i aquesta es vol independitzar definitiva-ment, però Rússia no els deixa; els intimida fent incursions al seu territori i per això fan atemptats, però no crec que aquestasigui la fórmula de fer les coses. El que haurien de fer és asseure’s els representants d’ambdós països i parlar sobre el temaen qüestió. Això és molt bonic de dir però a la realitat es podran passar anys i anys matant-se els uns als altres sense resoldre res. Un altre problema d’aquest planeta és que els països, per augmentar el seu capital, fan malbé zones belles del planeta, onhi ha el remei de moltes malalties actualment incurables per la medicina moderna. Dins d’aquestes zones existeixen tribus i cultures diferents i si exterminem aquests paratges, destruirem la cultura i lanatura mundial.”

Tomàs Pons i Jiménez (CFGM Comerç)

LA DESIGUALDAD“La desigualdad la define el diccionario como calidad de desigual, creer a una persona o a una cosa distinta de otra. La gente habla siempre de la igualdad, pero ¿dónde está?, ¿se ha escondido? No la encuentro. En este mundo, como diceel grupo musical Els Pets: “N’hi ha que són turistes, altre només immigrants. Un món, dues classes de persones”. Paseando por cualquier ciudad precisamos esta evidencia: gente con elevada capacidad económica, gente de niveleconómico medio, gente pobre e inmigrantes, y siempre lo mismo, la pobreza no disminuye. Sólo hace falta encender el televisor para oír repetidamente la misma información: nuevas pateras llegan a las costas deGibraltar. Cada año más pateras, cada mes más gente huyendo de su país, cada semana más niños, cada día más inmigrantesbuscando un futuro mejor, cada hora más inquietud y desesperación, cada minuto diluye una posible esperanza y en cadasegundo alguien pierde la vida pidiendo una nueva oportunidad. El desequilibrio económico y social es claro en nuestra sociedad y en el mundo, a veces paseando por la calle u oyendolas noticias me pregunto por qué no puede haber un planeta que ofrezca a todos las mismas oportunidades, pero todavíanadie ha logrado responder a mi cuestión. Hace unos años se empezó a hablar de globalización, un nuevo concepto en el diccionario mundial. Se han organizadovarios congresos respecto a este tema, todos ellos han levantado gran expectación y han causado importantes accidentes,entre los cuales destaca la muerte de un chico italiano que protestaba contra la nueva iniciativa de los países capitalistas. No sé si la globalización contribuirá a ayudar a la población tercermundista, lo cierto es que si gran parte del dinero quelos países capitalistas destinan al ejército fuera a manos de estas gentes su vida mejoraría considerablemente, ¿para quésirven los ejércitos? Para hacer guerra y ¿por qué queremos hacer guerra? La paz en el mundo sería un regalo maravilloso,la guerra sólo es una excusa para los intereses de unos pocos. En conclusión, lo mejor sería destinar este dinero a aquellas personas que lo necesitan para comprar comida, hacerescuelas, hospitales... Con la vida y el futuro del ser humano no se puede jugar.”

Alba Boher i Baró (2n Batxillerat)

U

El Fòrum Universal de lesCultures

tindrà lloc a Barcelona alllarg de 141 dies i 141 nits,des del 9 de maig fins al 26

de setembre de 2004

�%

����������

��������

Artesa al Fòruml passat 19 de juliol va ser el diad’Artesa al Fòrum de les Cultu-

res, que aquesta primera vegada esva celebrar a Barcelona, a la zona Di-agonal Mar. La definició dels objec-tius del Fòrum és molt més amplaque una senzilla explicació d’inten-cions, però es resumeixen en tres con-ceptes bàsics: diversitat cultural, des-envolupament sostenible i condicionsde la pau. Es va sortir d’Artesa de bon matíamb tres autocars, dirigits pel batlleDomènec París, la regidora de cultura,Carme Barril, el regidor responsable deles aportacions al Fòrum, JosepGalceran. Val a dir que els autocars es-taven plens de representants de les en-titats d’Artesa i d’alguns acompa-nyants. En l’acte de recepció ens van acom-panyar unes noies guies i ens va donarla benvinguda l’Aisha Miró, la filla delGanges, la noia hindú d’adopció cata-lana que ha escrit dos llibres, un clarexemple d’immersió cultural i que parlaun català suau i melós. Acabat l’acte de recepció, es visitàles ciutats cantonada amb maquetes deles cantonades més famoses del món.

Després les maquetes a escala de tresciutats: New York, Tòkio i Strasburg,aquesta darrera com exemple del des-envolupament urbanístic sostenible. Tot seguit es començà el passeig pelFòrum i per la Haima, per començar lacerimònia del Talismà. El talismà queaportà Artesa era un punt de llibre con-feccionat per les Puntaires i l’Associa-ció d’Artesenques Actives del nostremunicipi. En paraules del batlle, senyor París:“El punt del llibre simbolitza la cultu-ra, sens dubte el motor que ha de fermoure la nostra societat, el nostre món.És també un símbol de sostenibilitat,del desenvolupament sostenible, undels eixos d’aquest Fòrum. Amb ellvolem demostrar com és possible unirels materials que ens ofereix la Naturai amb les nostres mans treballar-los pera donar-ne un fruit. I li hem volgut do-nar el color verd perquè és un colord’esperança, però també dels boscosque envolten el nostre municipi i queens acompanyen i acullen en el nostredia a dia”. Ja hem dit que el Fòrum és molt mésque una Fira-Exposició. Fent un recor-regut per tot el que ofereix el Fòrum al

visitant, pots vivenciar en directe unbocinet de la vida de cada un dels paï-sos. Per uns moments pots fer una im-mersió arreu del món i viure de mane-ra més propera la història, la manerade viure, menjar i divertir-se de païsosben llunyans. Tot queda com més a prop a travésde copsar els costums, la gent, els ves-tits, sempre amb la música i la dansacom fils conductors bàsics dels senti-ments que ells ens volen comunicar. Hi havia exposicions estàtiques i es-pectacles en viu. Destaca l’exposiciódels Guerrers de Xi’an (Xina) i una al-tra sobre tatuatges i deformacions delcos humà en diferents països, a més deles que hem dit de les cantonades. En l’aspecte d’espectacles, l’ofertaés molt més ampla. Sobretot la gentpredisposada a gaudir dels efectes vi-

E

��

����������

��������

suals i sonors, sense plantejar-sed’aprofundir en altres aspectes trans-cendents del Fòrum, pot passar-s’hod’allò més bé gaudint dels espectaclesque ofereix. Destaquen el Gegant dels 7 mars,Cabaret, una noia brasilera, la pirotèc-nia del vespre (símbol de la pau), elstimbalers africans, Les Reines (una or-questra molt especial), els tallers dedansa, Sobre la Pell del Món, Somnisd’unes nits d’estiu, El circ (uns acrò-bates increïbles), L’arbre de la memò-ria, teatre i un llarg etcètera.

Eines i sorpreses del FòrumBasant-se tot en la comunicació i lesseves diverses eines, es pretén ressal-tar les riqueses ètniques de les nacions,els valors intrínsecs de cada país, peraportar-los en un aparador ample comés el Fòrum, que permeti mitjançant elscontrastos un desenvolupament econò-mic en comú, partint d’un desenvolu-pament social. Entenem que tot això, dit d’aquestamanera, pot semblar molt teòric, difí-cil de portar a la pràctica. Que podiasemblar un somni utòpic, massa idealde bon començament. Però conformes’ha anat avançant en el dia a dia delFòrum, en les idees, la gent, els plànols,els projectes, les obres i tanta afinitatd’espais i paraules en comú, han fet elmiracle que la interculturalitat i els ob-jectius en comú semblin a l’abast, coma més propers. Potser el gran secret del’èxit del Fòrum rau en què al portar a

la pràctica el compartir, el fet de con-viure amb ganes de crear en el dia adia, tot esdevé més fàcil. L’ètica, el cooperar, el respecte perles diferències, la diversitat dins laglobalitat, els llenguatges i valors es-pecífics de cada grup ètnic, tot desvelauns aspectes diferencials i, alhora, unesafinitats profundes que ens demostrenque de fet no som tant diferents en ur-gències concretes ni en necessitats bà-siques. Aquesta és la humanitat on totssom iguals i en la que tots desitgemassolir la felicitat. Qualsevol expressió, de vegades, entractar de portar-la a la pràctica, sovintesdevé feixuga, complexa. En el Fòrumque ens ocupa, l’assoliment d’objectius

Teresa Rosell i Divina Mateo, amb l’alcalde, Domènec París, mostrant el talismà artesenc que varen con-feccionar les Puntaires i l’associació Artesenques Actives

en un entramat d’antuvi tan complicat,ha sorprès de vegades les expectativesdels mateixos organitzadors, per lamateixa senzillesa en produir-se els re-sultats finals. És tanta gent, treballantper lo mateix, al mateix temps, allò queho facilita.

Causalitats i perspectives delFòrumEl dia 19 encara no era oficial, peròpocs dies després va ser-ho. Estem par-lant d’un edifici singular molt properals dos hotels de l’entrada del Fòrum,que ha estat escollit com a seu de lescomunicacions a nivell de tot l’EstatEspanyol. El dia que nosaltres vamanar-hi hi treballava un equip de tèc-nics i paletes, amb una grua, a marxesforçades. Es tracta d’una plataformaalta, que sobresurt espectacularment dela façana i que la gent ens acostuma-rem a veure a la televisió. El lloc nopodia ser més adient: un Centre de Co-municacions just al costat del Fòrum,que és un punt de comunicació univer-sal en estat pur. Si fóssim malpensats,que no ho som, diríem que els d’Artesavam donar-hi una “espenteta”. Fins aquí, per avui, ja està bé. Enfuturs comentaris us ampliarem la in-formació i els esdeveniments. De mo-ment ens quedem amb la grandesa deles coses petites.

Bartomeu Jové i Serra

���� ������ �����

Resum del 1r Fòrum del Medi Natural

La pau, el desenvolupament i la justícia van lligats entre ells. No podem parlar dedesenvolupament econòmic sense parlar al mateix temps de les condicions de lapau. O potser és possible desenvolupar-se econòmicament en un camp de batalla?

Aung San Suu Kyi, Premi Nobel de la Pau 1991

a uns dies en aquesta mateixa re-vista vam explicar com va anar

la presentació del primer Fòrum delMedi Natural, a càrrec del Consellerde Medi Ambient, Sr. Salvador Milà. El passat 12 de juny es va celebrar elprimer Fòrum del Medi Natural, al’Hotel El Montanyà de Seva (Osona). Per part de la Plataforma per la De-fensa del Montsec, va assistir-hi enJordi Solà, de l’Associació MontsecActiu. Van ser prop de 150 assistents:grups de 4x4, motoristes, FederacióCatalana de Pesca. Depana, Ipcena,Federació d’entitats excursionistes,Fundació Territori i Paisatge, ICHN,UB, Centre tecnològic forestal deCatalunya, i altres. Per part de l’Ad-ministració van venir el Conseller deMedi Ambient i els Directors Generalsdel Medi Natural, Sr. Ramon Luque, iel de Participació Ciutadana. Es tractà d’un procés de participacióobert, amb sessions plenàries i grupsde treball, on cada participant podiaproposar un tema de debat. Llavors es

recollirien les conclusions i es passari-en escrites al conseller. El grup de treball on va participar laPlataforma va ser: Parcs eòlics en es-pais naturals protegits versus PEINi figures de protecció previstes en ells.Parc Natural = conservació ambien-tal/desenvolupament rural, i les con-clusions:- revisar i adaptar la Llei 12/1985, de13 de juny, d’espais naturals, a partirde l’experiència acumulada en aquests20 anys- analitzar, redefinir i millorar els es-pais PEIN- elaborar un Pla d’acció pels espaisprotegits a partir dels resultats obtin-guts en l’avaluació sobre aquests espais,amb una periodicitat de 10 anys- creació de nous espais i connexió en-tre ells, amb especial atenció als rius- polítiques interdepartamentals i crea-ció d’un òrgan específic amb capacitatdecisòria sobre els projectes i les actu-acions en el medi natural- destinar més recursos econòmics i

humans- moratòria pels parc eòlics i redacciód’un nou mapa eòlic I resumint el Fòrum en general:- inclusió per escrit d’objectius- compromisos de l’administració res-pecte a la continuïtat del Fòrum i a latransparència i transferència de la in-formació horitzontal. Per exemple pen-jar un document-resum amb les conclu-sions de totes les intervencions i debatsd’aquest primer Fòrum a la web: http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/participació_publica/medinatural.jsp- en funció de les prioritats, crear tau-les noves de treball no sorgides enaquesta primera trobada. Per exemple:temes de pesca, creació de l’Agènciadel medi natural o la nova llei sobreboscos

Plataforma per laDefensa del Montsec

M. Neus BertranJosep Galceran Sellart

plataformamontsec@lleida.org

F

��

����������

��

����������

���� ������ �����

Les Artesenques Actives informenes Artesenques Actives hem fet l’última reunió de la tempora-da i en ella hem renovat la junta, tot quedant de la següent

manera:

Presidenta: Leocàdia GilVicepresidenta: Montse PortaTresoreres: Teresa Dalmau i Dolors PotronySecretària: Maria BenachLes membres que acaben al desembre han quedat com a vocals per feruna renovació menys brusca i explicar a la nova junta com es gestional’entitat.

Les últimes activitats que hem portat a terme són:

-El 3 de juny vam anar a Figueres a visitar el Museu Dalí en motiu del’any Dalinià. La visita va ser força profitosa i concorreguda.

-El 3 de juliol vam organitzar i gaudir d’un sopar-revetlla obert a tot elpoble, reunint un total de 85 artesencs i artesenques. Agraím la col·-laboració de l’Ajuntament que ens va cedir taules i cadires.

-L’11 de juliol hem participat activament en la campanya per l’escle-rosi múltiple a les piscines municipals, tot fent la recaptació de fonspertinent a l’acte. Degut a la poca concurrència ja que el dia no vaacompanyar gens en allò referent a la temperatura, hem repetit la re-captació el diumenge 18 de juliol en el mateix lloc. Hem cregut queuna causa tan important com aquesta no ens permetia escatimar-hi es-forços.

Artesenques Actives

L

�!

����������

!�������� �����"

Una diada històrica i centenàriaPermeteu-me recordar que el proper dia4 d’agost, diada de Sant Domènec iFesta Major en aquells anys, es com-plirà el centenari de la portada d’aigüesals domicilis i fonts públiques d’Artesade Segre. Fa 10 anys i uns mesos vaig publi-car un article a La Palanca convidantl’Ajuntament d’aleshores a posar unaplaca recordant aquella efemèride a la

façana de cal Boet del carrer de SantJoan. En aquesta casa hi havia viscut imort la persona que va promocionar lacitada millora per la nostra vila: el Sr.Joan Rosell, alcalde d’Artesa de Segrel’any 1904. El consistori de 1994 no va conside-rar oportuna la recordança del fet ni dela persona citada, malgrat la bona vo-luntat al respecte del Sr. Jaume

Campabadal, alcalde en aquella data. Solament em mou el recordar aques-ta data tan important en aquell momenti retre un particular homenatge a unapersona molt important en la petita his-tòria de la nostra vila.

Magí Serra i Piqué

Festa de Sant CristòfolDes de La Palanca felicito a tots elsorganitzadors i xòfers en general ambmotiu de la festa de Sant Cristòfol quees va celebrar el dia 11 de juliol. Ja va començar al matí, a la una delmigdia, amb la benedicció dels cotxesi camions pel nostre Mn. Pere. I a la

tarda amb el berenar popular per a tot-hom, que va ser un èxit. Hi havia moltagent. Va ser una festa molt maca. També felicito al Sr. Joan Carbonellque, a més de ser un gran músic quetoca molt bé per fer ballar la gent, éstambé un artista.

Llàstima que no se’n celebrin mésde festes com aquesta al nostre estimatpoble d’Artesa de Segre. Un artesenc de soca-rel.

Ramon Camats i Solé

Protegim entre tots el nostre entorn

###$��� �$���

Des de fa molts anys vinc, almenys uncop o dos a l’any, a Artesa de Segre, jaque hi vaig estar durant molt de tempsde petit i hi tinc, per diferents circums-tàncies, uns records especials. M’agrada recórrer els carrers i veu-re com, any rera any, ha anat canviantla fesomia d’aquesta ciutat que estimo.Alguns canvis han estat per millorar id’altres potser no tant, però en conjuntArtesa es va modernitzant sense per-dre l’essència del que havia estat anysenrera. L’entorn d’Artesa, però, està patintmés la instal·lació de noves activitatseconòmiques i és una llàstima queaquestes no es puguin compaginar ambla cura d’aquest paisatge que és patri-moni de tots. És una llàstima que, per exemple, aVernet s’hagi fet un magatzem tan gran

bres feta vora el Santuari de Salgar pera la instal·lació d’un dipòsit molt lleigque trenca tota l’harmonia del paisatgeque envolta Salgar, el riu i l’antiga cen-tral del Molí. Almenys en aquest cass’hagués pogut pintar d’un altre color itornar a plantar els arbres que es varenarrancar per tapar-lo (adjunto una foto). Hem de prendre consciència entretots que el paisatge forma part de lesnostres vides i que és més important pelnostre equilibri del que ens pensem.Entre tots l’hem de protegir, encara hisom a temps. Agraeixo a La Palanca la publica-ció de la present carta, tot felicitant-losper la labor que fa la revista per la ciu-tat, la comarca i pels que en tenim tantsrecords.

Josep Doménech i Feliu

vora dels trulls, en una zona que s’ha-gués hagut de preservar. També emsembla una llàstima la destrossa d’ar-

�"

����������

!�������� �����"

En defensa de la veritat

FORMACIÓ PROFESSIONAL CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ

· GESTIÓ ADMINISTRATIVA· CURES AUXILIARS INFERMERIA

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR· ADMINISTRACIÓ I FINANCES

I SI NO HAS APROVAT L’ESO - PLA DE GARANTIA SOCIAL· AUXILIAR D’OFICINA AMB INFORMÀTICA

Aquest curs dóna la possibilitat de preparar-se per a la prova d’accésals cicles formatius

CENTRE DE FORMACIÓPROFESSIONAL

ACSER SCCLANTIGA ACADÈMIA SERRA

C/ Sant Lluís, 50Tel. 973 44 59 12

BALAGUER

Sols després que l’últim arbre hagi estat tallat, sols després quel’últim riu hagi estat enverinat, sols després que l’últim peix hagiestat pescat, sols llavors descobriràs que el diner no es pot menjar

(Profecia dels indis CREE)

En el passat número de juny de La Pa-lanca es va publicar una carta del se-nyor Lluís Xandri i Serra referida altracte rebut per l’Ajuntament d’Artesade Segre i, especialment, per l’alcaldesenyor París; però aquest senyor no ensha dit tota la veritat. Jo sóc un ciutadà del nucli anticd’Artesa que políticament estic a anysllum en la manera de veure les cosesdel senyor París i el seu consistori; però,com que respecto la democràcia, enca-ra que el senyor París sigui batlled’Artesa sense el meu vot, el conside-ro el meu alcalde i en aquesta actuaciótindrà sempre el meu recolzament i fe-licitació per la decisió presa. El senyor Xandri fa referència al res-pecte que sent per tothom i a l’educa-ció que han de tenir les persones. Se-nyor Xandri!, que no recorda els sarausque vostè organitza quan algú aparcaalgun vehicle davant la porta del seugaratge? I no hi té gual! Pel que fa a

l’educació, també vull mencionar un fetprotagonitzat pels seus néts que, en cer-ta ocasió, van menysprear i insultar unaveïna fins al punt que quasi s’arriba ales mans. No ens vulgui donar lliçonsde respecte i educació perquè vostè non’és cap model. Fets aquests aclariments, em centra-ré ara en el fons de la qüestió, que ésque vostè no diu la veritat. No és veri-tat que només arrangés la teulada decasa seva, cosa que veig lògic, sinó que,durant molt temps, un empresari local,treballant fins i tot a les nits, va entrarbigues i va fer obres que afectaven pa-rets i sostres, la qual cosa és del tot cri-ticable i condemnable quan se sap queaixò no es pot fer i, per tant, la llei hocastiga. Per tant, no es tracta només dequatre bigues, sinó de més coses. Tampoc és veritat que la teulada es-tigui descoberta, ja que el paleta queva contractar va col·locar totes les teu-les al seu lloc desobeint l’ordre de

l’Ajuntament de parar les obres, hemde suposar que a instància seva. Finalment, vull deixar clar que tot-hom té dret a defensar el seu patrimo-ni, però sense saltar-se les normes ur-banístiques “a la torera” i tampoc éspropi d’una persona educada i que res-pecta les altres persones faltar al res-pecte i menysprear l’alcalde d’Artesade Segre pel sol fet de fer la seva feina,per la qual ha estat escollit democràti-cament. Jo sóc d’aquelles persones quediu vostè que avui són avis, però nohavia pogut anar mai a l’escola on vos-tè donava classes perquè, com a moltsd’altres, ens consideraven “rojos”, iamb molt d’orgull. Bé, només deixar dit que, per la mevapart, no hi haurà contrarèplica perquèconsidero que, explicada la veritat, tot-hom es podrà fer una idea del tema queens ocupa.

Francesc Amorós Peruga

L’Orfeó canta a Ponts l’Estiul passat dissabte 3 de juliol de2004, l’Orfeó Artesenc, convidat

per la Coral Pontsicana, va inaugu-rar el Cicle de Concerts Ponts l’Es-tiu amb un concert a la plaça del Blatde Ponts en el qual ambdues coralsvan dedicar un merescut homenatgeal compositor Josep Lluís Guzman iAntich, actualment resident a Ponts.

E

�%�����������&

Josep Lluís Guzman i AntichNascut a Sabadell el 15 maig de 1954,va cursar els estudis de flauta traves-sera, harmonia, contrapunt i fuga alConservatori Superior de Música deBarcelona, i els de composició i ins-trumentació al Conservatori Superiorde Badalona. Participà en diversos cursets deflauta travessera, direcció coral i com-posició (entre altres, al IX i XVII cursM. de Falla 1978 i 1986). En el camp de la música decambra fou membre fundadorde l’Orquestra de Joventuts Mu-sicals de Sabadell i del «QuartetLaietà», grup de música barrocaamb el qual va donar nombrososrecitals arreu de Catalunya (1976-80) i va gravar per RNE. Ha desenvolupat la docènciadins l’àmbit de l’ensenyament dela Música al Conservatori de Sabadell,on fundà l’Orquestra de Cambrad’aquest centre (1982-85). També fouprofessor i director a l’Escola muni-cipal de Música de Sta. Coloma deGramenet (1984-87), i professor alConservatori de Manresa (1987). Desdel 1985 al 1994 ha estat professor alConservatori municipal de Cervera.Des de 1990, és Cap d’Estudis a l’Es-cola de Música de Ponts, població onresideix actualment. Entre 1999 i 2003també va impartir docència a l’Esco-la Municipal de Música d’Artesa deSegre. Entre el gener de 1992 i l’oc-tubre de 1998 va dirigir la CoralPontsicana i entre 1999-2001 les Ca-ramelles de Ponts. Des del setembrede 2002 dirigeix l’Orfeó de Tremp. La seva obra compositiva se’nsmostra hereva d’aquells corrents estè-

Va ser sobre l’any 1997, quan l’Or-feó Artesenc, aleshores dirigit perRamon Casals i Muntada, i la CoralPontsicana, dirigida per Josep LluísGuzman i Antich, van trobar-se per pre-parar l’Aplec de Corals de la ZonaNord. Una de les cançons que varen in-terpretar conjuntament va ser Una ma-tinada fresca, tradicional del Vallès i

harmonitzada pel mateix director de laCoral Pontsicana. Des d’aleshores, hanestat una bona colla les cançons quel’Orfeó Artesenc ha cantat d’aquestimportant i fructífer compositor delsnostres temps, que algú compara ambel mestre Manuel Oltra. Ara, set anys després, i aprofitant labona entesa entre aquestes dues corals

tics que varen definir la generació de la2a República. D’entre elles cal destacar:-Cançó de llaurar, Càntic dels Cànticsi Els camins del sol, per a orquestra,estrenades totes elles per l’OrquestraCiutat de Barcelona (1982, 86 i 91),-Dos poemes d´Emily Dickinson, per amezzosoprano i conjunt de cambra, se-leccionada a la 3a. Tribuna de Jovescompositors de la Fundació March (84),-Moviment per a un estiu, ballet sobre

el Ball del vano i el ram, estrenat perl’Esbart de Sant Cugat i l’Orquestra decambra de Cervera (1992),-Confidències a Antonio Machado, so-bre poema de Pere IV, per a soprano iorquestra, estrenat a la Faràndula deSabadell per l’Orquestra Simfònica delVallès i Ma.Teresa Garrigosa (1997),-Camí de cançons, recull de 33 cançonsper a piano basades de melodies reco-llides el 1929 per Joan Tomàs i JoanAmades a Ponts i Tiurana. Gravació LaMà de Guido (Ars Harmònica AH 086)1998 (57’30’’),-Cançoners del meu país, recull de 44cançons tradicionals catalanes princi-palment per a duets de violí. GravacióLa Mà de Guido (Ars Harmònica AH126) 2001 (70’50’’),-Montserrat del meu record fantasia pera cobla i percussió estrenada per la

Cobla Sant Jordi dins del cicle «Co-bla, cor i dansa al Palau» (2004). La seva OBRA CORAL constad’obra original i d’harmonització iglossa de l’Obra del Cançoner Po-pular de Catalunya, d’entre les qualsesmentem:-Cançons populars de la Segarra: 15harmonitzacions i glosses de danses icançons per a baríton i soprano solis-tes, cor mixt a 4 veus + instruments

tradicionals; Gravació La Mà deGuido (Ars Harmònica AHO22)1997 (35´).-Cançons de la Noguera:Roseret de roses blanques, Can-çó de carnestoltes, Pastors ipastores, Música és...-Cançoner Popular de Ponent: 4harmonitzacions i glosses, Lamuller del gavatxot i Un cantper a Ariadna (de la Segarra) i

El bon caçador (El Solsonès) i Can-çó de pastor (La Noguera) que for-men part d’aquest projecte dut a ter-me pel Cor de Cambra de l’AuditoriEnric Granados de Lleida sota la di-recció de Xavier Puig (2003). Ha quedat finalista en diversos pre-mis de composició i ha obtingut tam-bé als Premis de Reus (1989, 1995),al I Concurs Catalunya de composi-ció coral (FCEC 1995) i al I Concursde composició de música de cambra“Joaquim Maideu” (1998). Part del seu catàleg està editat a publi-cacions Clivis, Dinsic i a Mà de Guido. Les seves obres han estat interpreta-des i difoses, a part de Catalunya, aPortugal, França, Alemanya, Suïssa,Moràvia, Rússia, Israel, Japó i Espanya. És membre de l’Associació Cata-lana de Compositors des de 1981.

�$

����������

�#

����������

�%�����������&

noguerenques (Sergi Valls ha dirigit laCoral Pontsicana entre el 1998 i el2004) varen decidir realitzar conjunta-ment el concert inaugural de Ponts l’Es-tiu. Al mateix temps, com un gest degratitud, també es va voler realitzar unmerescut homentage al compositor LluísGuzman per la seua tasca en pro de les nos-tres cançons i la cultura musical catalana. El concert va començar puntualmenta tres quarts d’onze de la nit amb la in-tervenció per separat d’amdues coralsque varen interpretar, en total, sis can-çons del mateix Guzman. Tot seguit vanunir-se formant un cor de cinquantacantaires, per interpretar fins a vuitobres més, quatre del mateix Guzman,Una matinada fresca, Música és...,Basatxoritxu (ocellet salvatge) i Can-çó de Taverna (aquesta darrera en mo-tiu del 150è aniversari del naixementd’Apel·les Mestres), i quatre obres d’al-tres autors però prou conegudes en el

món coral, Cant del Poble, Cant de ves-prada i d’adéu, l’Empordà i El Cantde la Senyera. El concert va finalitzar amb unaentrega d’uns records d’ambdues coralsa Guzman i amb un sopar de germanorque la Coral Pontsicana va obsequiar

als cantaires artesencs, que es va rea-litzar a la plaça de l’Església i que vafinalitzar, com no amb més cançons,ben entrada la matinada.

Sergi Valls i Jovéwww.orfeoartesenc.org

Cercavins enceta una nova etapal passat divendres 23 de juliol,Cercavins va actuar al Festival

de Ritmes Ètnics Paupaterres deTàrrega, encetant una nova etapacap a un estil de música folk-fusiód’estils en general i amb força caresnoves. L’any 2002 Cercavins va gravar elseu primer disc, La cova del Creco, dicsque va presentar a Artesa a finals demaig. Aleshores el grup estava formatper Meritxell Freixes (violí i mandoli-na), Salvador Maluquer (baix), JaumeMedico (gralla, flabiol i veus), BepMuñoz (tarota, flauta i veus), GerardSala (bateria) i Enric Ros (guitarres iveu) i assajaven a Vilves, a Cal Creco(d’aquí el nom del disc). Durant aquellestiu van fer saltar molta gent amb lesseves cançons per diferents pobles i ciu-tats d’aquestes terres i altres terres però,acabat l’estiu, es van tancar de nou aVilves per crear noves cançons, un nouestil, un segell propi. Durant aquest dos anys Cercavins haanat canviant progressivament, tant enl’estil com en els membres. Dels fun-dadors del grup resten Josep Muñoz iJaume Medico i de La cova del Creco

Meritxell Freixes i Gerard Sala, i du-rant aquest temps s’hi han afegit Davidi Dani Mardones (guitarra elèctrica ibaix elèctric), Hector Beveride (acor-dió i buzuki, un tipus de llaüt) i la dar-rera en arribar, ara fa sis mesos, MercèBrescó, l’actual veu del grup. Amb tots aquests canvis, el passat di-vendres 23 de maig van iniciar una novaèpoca amb una actuació al Festival deRitmes Étnics Paupaterres de Tàrregaon van compartir escenari amb el va-lencià Miguel Gil i un grup senegalès,i es va poder veure aquest nou estil on

hi trobem la fusió de diferents ritmesdel pop, de la música rock... amb no-ves melodies, nous sons de caire celta.També han editat un EP promocionalamb tres cançons (Demà, Dins meu iMil colors), que es ven en diferentsbotigues de Lleida. Durant els propers mesos ja tenenconcerts pel sud de França als quals,de ben segur, en podran afegir forçamés, després del concert de divendrespassat.

Sergi Valls i Jové

E

!��$�������� ���'(

��������������

���$�')*+((,--

És un establiment modern, pensat perrespondre a les teves necessitats.

A Condis volem que estalviïsen les teves compres.

Per això, els nostres preus són petitsi les ofertes grans.

Horari comercial:De dilluns a dijous: Matins 8,30h a 14,00h

Tardes 17,00h a 21,00hDivendres i dissabte: 8,30h a 21,00h MIGDIA OBERT!!Diumenges: 8,30h a 14,00h

��

����������

�%�����������&

111 alumnes a l’Escola de MúsicaAula Municipal de Músicad’Artesa de Segre, que va obrir

el període de matrícules entre el 28de juny i el 2 de juliol, tindrà 111alumnes el proper curs. Aquesta setmana, de les 10h a les14h, l’Aula estava a la disposiciód’aquells alumnes, tan antics com denova admissió, que tenien el desig d’es-tudiar-hi el curs vinent. Aquest any, com ja s’havia informatamb anterioritat, l’escola ofertava unnou pla d’estudis. Un nou pla on escontempla tots els aspectes musicals,totes les edats i totes les persones queen qualsevol moment o circumstànciade la seva vida desitgen realitzar unaactivitat musical.

L’Aula municipal de músicad’Artesa de Segre desitja que tothompugui gaudir de la gran sensació de fermúsica. Algun cop heu observat la sen-sació que crea un nen quan juga? Doncsla música ha de ser com un joc on ex-perimentem noves sensacions i produ-ïm sons emocionants. L’Aula municipal de música contem-pla una ensenyança des dels tres anysen endavant. Qualsevol edat és apta peral nostre centre, la música no té edat,tan sols un entusiasme d’aprendre, gau-dir i gaudir d’un entorn musical. Per tant, hem realitzat les nostresmatrícules com cada any i hem acabatamb un bon nombre d’alumnat. Final-ment, s’han matriculat 111 alumnes, dels

quals 12 són adults i els 99 restants sónalumnes que cursen totes les altres va-rietats de la nostra oferta musical. A part, la nostra aula està a disposi-ció de totes aquelles persones que sen-se voler cursar estudis musicals tenenganes de venir a cantar. Es pot venir acantar a qualsevol edat. El nostre termini de matrícula ha fi-nalitzat, però per a qualsevol dubte es-tarem a la vostra disposició. Moltes grà-cies per confiar en la música i en totsnosaltres!

Ester I. Lara i Rodríguez

El Curs de direcció coral Terres de Lleida a Artesaa Federació Catalana d’EntitatsCorals, amb la col·laboració de

l’Ajuntament d’Artesa de Segre il’Orfeó Artesenc, organtiza el IIICurs de Direcció Coral de les Terresde Lleida a Artesa de Segre. El curs va dirigit a totes les personesmajors de 16 anys i s’estructurarà endos nivells. El nivell A (iniciació) pera totes les persones que s’inicien en el

camp de la direcció coral, on s’hi tre-ballaran preferentment cànons i parti-tures a dues i tres veus. El nivell B (ni-vell mitjà) està adreçat als qui han cur-sat el nivell d’iniciació o bé a directorsi directores amb experiència quevulguin ampliar els seus coneixements(s’hi treballaran preferentment partitu-res a tres i quatre veus). Els professorsseran Enric Navàs i Sergi Valls, i en les

dues darreres sessi-ons es comptaràamb Xavier Puig iElisenda Carrascocom a professorsconvidats. En aca-bar el curs es lliura-rà als alumnes uncertificat d’assis-tència. Aquest cer-

tificat tindrà efectes de reconeixementoficial d’activitats de formació perma-nent adreçada al professorat. El curs es realitzarà en dissabtes (de10:00 a 14:00 i de 15:30 a 18:00 h.)els dies 2 i 23 d’octubre, 20 de novem-bre, 11 de desembre, 15 i 29 de gener al’Aula Municipal de Música d’Artesade Segre (edifici Escoles Velles). El preu del curs és de 207 euros (166per membres de corals federades, cal-drà presentar un justificant). Les inscripcions finalitzen el 15 desetembre. Per a més informació, elsinteressats poden posar-se en contacteamb la secretaria de la FCEC(93.268.06.68), visitant el webwww.fcec.info o per correu electrònica sergi@orfeoartesenc.org o bé afcec@fcec.info.

L’

L

� .�����"��� �������������

Mes de junySESSIONS DE PLE

Ple ordinari: 03-06-04

S’aprova, per unanimitat, lesactes de les següents sessions: ordinà-ria (6-05-2004) i extraordinària (16-05-2004).

S’aprova unànimement la pro-posta d’aprovació dels comptes gene-rals dels pressupostos municipals i delpatronat emissora municipal de ràdiode l’any 2003.

S’aprova unànimement reco-nèixer al senyor Jaume Farrando Alés,una antiguitat corresponent a quatretriennis, amb efectes del dia 4 de maigde 2004.

S’aprova unànimement la mo-ció per a la celebració del 25è aniver-sari dels Ajuntaments democràtics.

S’aprova unànimement la pro-posta d’aprovació del text refós del plaparcial del sector de l’Institut, promo-gut per Matella, SA.

S’aprova unànimement la pro-posta de devolució de les següents fi-ances: a Sorigué, SA., l’import de laqual és de 3.005,06 euros i a “Cobrainstalaciones y servicios” amb un im-port de 5.878,72 euros.

S’aprova unànimement la Cer-tificació núm. 2, per import de10.187,87 euros, corresponent a l’obraarranjament de l’església de Vilves (1afase), signada per l’arquitecte Sra. M.Àngels Espar Canal i realitzada perl’empresa Fons Aumedes, SCCL.

Ple extraordinari: 10-06-04

S’aprova la proposta de revisióde llicència d’obres, núm. 58/2002,atorgada amb data 4 de març de 2003,per a la construcció d’un magatzemagrícola a la parcel·la 123 polígon 12de Collfred.Vots a favor: 7 (CiU, PSC i PP)

Abstencions: 3 (ERC)

S’aprova unànimement la certi-ficació núm.5, per import de 14.915,81euros, corresponent a l’obra de dotacióde graderia a la sala escolar del pavellópolisportiu, realitzada per l’empresaConspamone, SL.

ACORDS DE LA JUNTA DE GO-VERN LOCAL(dels dies 10 i 17 de juny)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres, establiments i autoritzacionsde guals:- A Pere Jubete Farré, per pintar la fa-çana de l’edifici situat a la Ctra.d’Agramunt, 31.- A Juan Romero Solís, per canviar teu-les de l’edifici situat a la parcel·la 141del polígon 15.- A Jaume Blasi Ingla, per la construc-ció d’una caseta adossada a l’explota-ció avícola del polígon 5, parcel·la 317de Vernet.- A Neus Farré Aran, per l’enderrocd’un nou envà a l’edifici situat al c/Argila, 6 de Vernet.- A Josep M. Sinca Espinal, per ade-quar una edificació situada al c/ l’Es-glésia, 1 de Colldelrat.- A Joan Macià Cercós, per col·locaruna caixa telefònica, en el solar de laCtra. de Montsonís, 11.- A Bisbat d’Urgell, per arranjament dela teulada de la sagristia de l’esglésiaparroquial d’Artesa.- A Domingo Armengol Farré, per pin-

tar la façana de l’edifici situat al c/ delForn, 1 d’Alentorn.- A Xavier Rendé Pujol, per canviarrajoles de la terrassa de l’edifici situatal c/ la Font, 17 de Baldomar.- A J. Giribets, R. Almuzara, A.Giribets, D. Giribets, CB., per la cons-trucció de dos habitatges unifamiliarsal solar situat a la travessera del Campde Futbol, 3.- A Ramon Font Tomàs, per la recons-trucció de la coberta d’un edifici situ-at al c/ Raval, d’Anya.- A Tashia, SL., per instal·lar l’activi-tat de productes pel tractament de l’ai-gua, a situar al polígon 2, parcel·la 13del Polígon El Pla.- A M. Ángeles Rescalvo Jiménez, perdesenvolupar l’activitat d’una explo-tació de cabres de llet, al polígon 2,parcel·la 193 d’Artesa.- A Ricard Monfort Barril, per pavi-

mentació de recollida d’aigües, al c/l’Església, 9 de Baldomar.- A Josep Morros Reig, per arranjamentde la façana de l’edifici situat al c/ SantsCosme i Damià, 27.- A Teresa Ribó Caubet, per arranja-ment de la façana, de l’edifici situat alc/ Monges, 36.- A Olis J. Macià, SL., per rebaixar elpaviment actual, als baixos de l’edificidel c/ les Eres, s/n.- A Francesc Solé Monfà, per pavimen-tar el garatge de l’edifici situat a la pla-ça Major, 29.- A Josep Pijuan Boliart, per pintar lafaçana de l’edifici situat a la Travessiade l’Església, 2.- A Modest Jou Ríos, per canviar lesteules de ca la Minga, situada a Seró.- A Josep Fontanet Ros, per pintar lafaçana de l’edifici situat al c/ EduardMaluquer, 15.- A Josep Pijuan Boliart, la concessióde l’autorització d’entrada de vehicles,a l’edifici situat al c/ Mare de Déu delPla, 3.- A Assessoria Camats GardelCorreduria d’Assegurances, SL., perl’obertura i instal·lació d’una activitatdestinada a les assegurances, al c/ Marede Déu del Pla, 48.

��

����������

� .�����"��� �������������

INFORMES DE L’ALCALDIA

Ramon Giribet Boneta, en repre-sentació de l’Associació cultural LaPalanca, ha demanat una subvenció de1.800 euros per al funcionament i edi-ció de la revista La Palanca durant l’any2004. S’acorda atorgar-la.

L’Associació d’Amics del PobleSaharaui ha fet arribar la comunicacióde què una família de Baldomar vol ferl’acolliment d’un nen saharaui i dema-na a l’Ajuntament que es faci càrrecde les despeses de desplaçament valo-rades en 500 euros. S’acorda atorgarl’ajuda.

S’ha publicat l’aprovació inici-al de la planificació quadriennal del Plaúnic d’Obres i Serveis de Catalunya.Artesa de Segre hi és inclosa ambl’atribució de subvenció per a les se-güents obres:- Casal cultural amb una assignació de300.000 euros.- Biblioteca Pública amb una atribucióde 277.550 euros.- Rehabilitació local social a Vilves.- Pavimentació Plaça de Sant Ponç, aVall-llebrera.- Adequació del carrer de l’Argila, d’ac-cés a Vernet.

- Mur de contenció i xarxa per a des-guàs d’aigües pluvials a Montargull.- Pavimentació de carrers a Anya.- Adequació del carrer de la Mesquitade Baldomar.- Pavimentació del carrer del Mig delPont d’Alentorn.- Rehabilitació parcial de l’edifici dellocal social de Colldelrat.- Pavimentació i xarxa de clavegueramals carrers del Forn i del Castell deTudela de Segre.

- Pavimentació del carrer de les Eres icondicionament de rotonda d’entrada aSeró.- Millora de la xarxa de sanejament iadequació dels entorns de la carreteraa Alentorn.Pel que fa al Bombeig i xarxa d’abas-tament i distribució d’aigua a Collfred,

el bombeig i xarxa d’abastament i dis-tribució d’aigua a Collfred i el Mur decontenció i xarxa per a desguàs d’ai-gües pluvials a Montargull es preveuenper al 2004.

S’ha publicat l’aprovació inici-al de la planificació quadriennal delFEDER. Artesa de Segre no hi constacom a beneficiària de cap ajut. Es for-mularà la corresponent reclamació i esdemanarà al PUOSC que s’hi incloguinobres que no han obtingut subvencióper correspondre a nuclis agregats queno estan reconeguts per l’INE.

La Direcció General de CentresDocents ha comunicat l’atorgamentd’una subvenció de 6.960,00 euros pera la creació de 20 places més d’EI a laLlar d’Infants el Bressol.

El Consell Comarcal de la No-guera ha comunicat que en la seva ses-sió Plenària del dia 3 de juny ha apro-

vat la declaració de l’Ermita de la Marede Déu del Pla d’Artesa de Segre, coma bé cultural d’interès local.

Carme Barril i Brescó

��

����������

FESTA MAJOR

D’ANYA 2004

dies 21 i 22 d’agost

Dissabte dia 21

A les 23:30h, sessió conti-nua de ball amb la músicaactual en directe, d’avui i desempre, dePERE COSTA SHOWA m b ” M A R X AANYERA” a tope i forçagresca fins la matinada pera tots els que se sentin jo-ves.I com cada any, hi hauràcoca a dojo i mistela a doll.

Diumenge dia 22

A les 13h, SANTA MISSA.A les 17:30h, els Reis del’Humor,ELS PALLASSOS

FADUNITOA les 20h, sessió llarga deball, amb el sarau i fi de Fes-ta Major, i que vostè sem-pre recordarà del

DUOZADIT SHOW

Organitza:GRUP CULTURAL “LATRAVESSA” d’Anya

��� ������������������� .����

�

����������

ATENCIÓ COMERCIANTS I EMPRESARISD’ARTESA I COMARCA!!!

Us informem que hem començat a elaborar el llibret de la Festa Major. Voleu conservar el mateixanunci? El voleu canviar? Voleu anunciar-vos de nou?Doncs comenceu-vos-ho a pensar, perquè aviat tindreu notícies de la comissió.

Us recordem que teniu temps fins el 23 d’agost.

LA COMISSIÓ DE FESTES D’ARTESA DE SEGRE

Visita del representant territorial de l’esport de Lleida

Des de la Regidoria d’Esports, el di-marts 13 de juliol, es va concretar lavisita del Representant Territorial del’Esport de la Demarcació de Lleidasenyor Antoni Costes. D’incorporació recent en el càrrec,el Delegat va manifestar la seva inqui-etud per saber si els municipis de la De-marcació de Lleida tenen els equipa-ments esportius que els pertoquen se-gons la seva quantitat d’habitants, el seupes específic dins de la zona on estan iles inquietuds i la quantitat de movi-ment esportiu que genera la zona. Tam-bé es va interessar per l’estat d’aquestsequipaments. Així, va visitar en companyia del’Alcalde, el Regidor d’Esports i un Re-gidor delegat de la Comissió d’Esports,les instal·lacions esportives municipals(Pavelló d’esports, Camp de futbol iPiscines municipals). En cadascunad’elles es va poder entrevistar amb elpresident i altres membres de les enti-tats esportives (inscrites en el registreoficial d’entitats esportives) que nor-malment hi desenvolupen les seves ac-tivitats. Així, el Club de Futbol Artesade Segre, el CENG, els Arquers delMontsec i el CUDOS, van fer saber al

Delegat les seves necessitats i les se-ves inquietuds. Agraïm la disponibilitat d’aquestespersones per aconseguir que el Dele-gat tingués una visió real del tarannàesportiu d’Artesa de Segre. Al final delmatí se li va oferir un refrigeri a basede productes autòctons que va poder de-gustar en companyia de les persones an-teriorment esmentades. Per la seva part

es va acomiadar valorant la trobada demolt profitosa i manifestant que fariaallò que estès a les seves mans tant perpoder millorar les infrastructures espor-tives existents com per construir-ne denoves. Tal com ell assentí, esperem queaquesta no sigui l’última vegada quepuguem gaudir de la presència del Re-presentant Territorial de l’Esport.

Campanya de la Fundació Esclerosi MúltipleEls passats dies 11 i 18 de juliol es vacelebrar el Mulla’t per l’Esclerosi Múl-tiple a les instal·lacions de les piscinesmunicipals d’Artesa de Segre. L’Ajuntament vol agrair a tots els

ciutadans i ciutadanes del nostre muni-cipi la seva participació en l’esdeveni-ment, així com també a l’Associaciód’Artesenques Actives i al senyorFrancisco Bessone, encarregat de les

piscines municipals, la seva col-laboració en l’organització i el desen-volupament d’aquest acte.

Ajuntament d’Artesa de Segre

Ets una persona creativa?Ets una persona que t’agrada participar?

T’agradaria fer pública la teva obra d’art?T’agradaria guanyar uns quants “eurets”?

Doncs no t’ho pensis més!!!

Ara tens l’oportunitat de demostrar les teves habilitats artístiques.Si tens temps i ganes pots començar a fer la portada del llibret de la Festa Major.

Quan el tinguis acabat, tens temps de portar-lo a l’Ajuntament fins el dia 18 d’agost.

LA COMISSIÓ DE FESTES D’ARTESA DE SEGRE

�!

����������

��� ������������������� .����

Visita del Bisbat a les esglésies del municipiEl passat 29 de juny es va realitzar unavisita a les esglésies i rectories en malestat de tot el municipi. La comitivaestava formada pel Delegat per als as-sumptes econòmics del Bisbat d’Urgell,mossèn Josep Maria Mauri, el rector dela parròquia d’Artesa mossèn PereBalagué, l’alcalde de l’Ajuntamentd’Artesa en Domènec París i el capd’Àrea dels Pobles Agregats en JosepGalceran. L’objectiu d’aquesta jornadaera veure sobre el terreny l’estat en quèes troben moltes de les propietats delBisbat, assentar les bases per frenar laseva degradació i mirar de recuperarl’enteresa dels edificis. Vàrem visitar l’església i la rectoriade Collfred, l’església de Vilves (aca-bada la 1a fase de les obres) i la sevarectoria, l’església de Folquer, les es-glésies vella i nova de Montargull, lade la Vedrenya, rectoria i església deMontmagastre, la de Colldelrat, la deTudela de Segre, rectoria i església deSeró, i la de Clua. La de Baldomar esva visitar uns dies abans, a causa del’enfonsament de part de la teulada. Mossèn Mauri va comunicar l’inte-rès del Bisbat en mantenir totes les es-glésies, per petit que sigui el nucli ones troben. A més va quedar gratamentsorprès de la bellesa del paisatge que hiha arreu del nostre municipi, manifes-tant que ho hem de mantenir i promocio-nar adequadament i de manera integral.

Com a conclusió, va quedar clar quecal establir un Pla director. Planificar,tant les accions a fer com el seu finan-çament, i marcar un calendari per do-nar prioritat a les actuacions, perquè a

curt termini s’aconsegueixi el saneja-ment, i a mig, la consolidació i conser-vació d’aquest patrimoni arquitectònici cultural, que tot i ser propietat del Bis-bat, en gaudim tots els vilatans.

������������/������� ��0������

�&

����������

Programa d’actes de la 561a Fira de Sant BartomeuDivendres 20 d’agost

22:00h Conferència-col·loqui: Vi i salutA càrrec del Dr. Jesús Caballero, metge adjunt de

Medicina Intensiva de l’Hospital General de la Vall d’Hebron.Hi intervindrà també el Sr. Joan Cuscó, president de la Fun-dació per a la investigació del vi i de la nutrició (FIVIN).

Lloc: Sala d’Actes de la Cooperativa d’ArtesaOrganitza: FIVIN

Dissabte 21 d’agost

11:00h Torneig 3x3 de bàsquet. 25è aniversari del CENGLloc: Pista poliesportivaOrganitza: CENGPartits de futbol base del CE Artesa de SegreLloc: Camp d’esportsOrganitza: EFAP

12:00h Inauguració de la FiraA càrrec de l’Hble. Sr. Antoni Siurana Zaragoza, con-

seller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat deCatalunya

Lloc: Entrada del recinte firalRecorregut de les autoritats pel recinte firalSector de l’automoció. Sector de la maquinària agrí-

cola i ramadera. Zona dels productes artesans. Sector co-mercial i serveis. Zona dels melons. Mostra d’oficis arte-sans. Sector de les entitats i associacions

Parlaments institucionals i refrigeriLloc: Pl. Ajuntament

14:00h Degustació de paellaVenda de tiquets a l’estand d’informacióLloc: Recinte firal

16:30h XVIII Torneig de BitllesLloc: Ctra. MontsonísOrganitza: Club de Bitlles Montmagastre

17:00h Partits de futbol base del CE Artesa de SegreLloc: Camp d’esportsOrganitza: EFAP

17:30h II Gran tast de vins popular de CatalunyaDirigit pel Sr. Pere Tàpies, director del programa Tà-

pies Variades de Catalunya RàdioLloc: Recinte firalOrganitza: Consell Regulador DO Costers del Segre

i Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI)

19:00h Inauguració de la XII Mostra de Vins de la DOCosters del Segre

Lloc: Zona dels vins

20:00h Final del Torneig 3x3 de bàsquet. 25è aniversaridel CENG

Lloc: Pista poliesportivaOrganitza: CENG

21:30h Festa del ViSopar de germanorLloc: Zona dels vins

23:30h Ball CountryA càrrec del grup Liner Dance L-136 de BaldomarLloc: Recinte firal

Diumenge 22 d’agost

9:00h Tirada al PlatLloc: Camp de TirOrganitza: Club de Tir Olímpic Antona

10:00h VII Trobada de puntairesLloc: C/ Sants Cosme i DamiàOrganitza: Grup de Puntaires d’ArtesaVII Concurs de pintura ràpidaInscripcions fins a les 12:00h a l’estand d’informació

10:30h II Concurs de Pintors LocalsInscripcions fins a les 13:00h a l’estand d’informació

18:00h Lliurament de premis del VII Concurs de pintu-ra ràpida

Lliurament de premis del II Concurs de PintorsLocals

Lliurament de premis del Concurs de productesestranys del camp

Lloc: Carpa firal

18:30h Exhibició d’aeròbic, gimnàstica rítmica i balls desaló

Lloc: Recinte firalOrganitza: Gimnàs Altis

20:00h Partit de futbol. Trofeu Fira del MelóCF Mollerussa (Preferent)CE Artesa de Segre (1a regional)Lloc: Camp d’esports

21:00h Cloenda de la Fira

www.artesadesegre.com www.artesadesegre.com

�"

����������

1����

�$

����������

�� �2���

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

On vas de vacances?

Problema d’escacs

Juguen les blanquesMat amb dues jugades

Encreuat per Jordi Alins

Boicot

El boicot és l’acord que duu a terme ungrup de persones de no tenir relacionscomercials, o de qualsevol altra mena,amb algú, en senyal de protesta per al-gun comportament que consideren in-acceptable. El nom ens ve d’un senyor,el capità Charles Cunningham Boycott,un irlandès a qui un comte va encarre-gar el cobrament d’impostos als page-sos del seu territori. Els camperols tro-baven que aquells tributs eren un abúsi van convenir de no pagar-los. D’aixòfa uns cent cinquanta anys. El fet es vacomentar molt als mitjans escrits i elnom del recaptador va passar a formarpart dels diccionaris generals.

Diccionari EtimològicComplementari de la

Llengua Catalana II, 39,Joan Coromines

OLOR

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Encantadora.- 2. Carbó. Riuen.- 3. Oto. Unes. Si.- 4. Número. slaV.- 5. Or. Me.Moure.- 6. marB. Talp. L.- 7. I. Iode. Dall.- 8. Sentiner. La.- 9. T. Gir. senoD.- 10. En. T. Ep. arO.- 11.Subscriptor.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficA Roma (aroma).Problema d’escacs1- Dh8, Rh5 (si Rf4; 2- Dd4++); 2- Af5++

Horitzontals1. Persona especialment bella.- 2. Exemple de negror. Contrari de plo-ren.- 3. Forma prefixada procedent del grec que significa orella. Deter-minant femení plural. Amb accent afirmació, sense, condició.- 4. Dadaque ens permet localitzar una casa situada en un carrer. Al revés, que esrelaciona amb la ciutat de Viena.- 5. Metall usat per fer joies. Pronomde primera persona. Canviar de lloc.- 6. Al revés, crit d’un bou. Animalque viu sota terra fent túnels i dipositant muntets de terra. Consonantque pot representar mitja centena.- 7. Vocal tancada. Element químic elsímbol del qual és representat per la novena lletra de l’alfabet. Conjuntd’herba a punt de segar.- 8. Mariner que, en els llaguts, estiba la xarxai desempesca el peix. Nota musical o article.- 9. Consonant dental. Accióde donar un tomb al voltant d’un eix. Al revés i plural, complementd’home.- 10. Preposició o article masculí. Lletra que ocupa el lloc vin-tè de l’alfabet. Interjecció que expressa sorpresa, desacord o límit. Alrevés, prega.- 11. Persona fidel a una publicació.Verticals1. Plural, especialista en negocis.- 2. Conjunt natural. Lletra que potrepresentar dos fonemes vocàlics. Sense roba.- 3. El nom d’un metall.

Lloc on s’estomaquen el boxadors. La primera consonant de l’abecedari.- 4. Mes hebreu que correspon a la lluna de juliol.Nom genèric que es dóna a les botifarres, llonganisses, botifarrons, xoriços, etc.- 5. Fer mal, danyar. Expressar oralment. Ennúmeros romans, cent.- 6. Consonant dental. Negació. Al revés, contrari de brut. Terminació d’infinitiu.- 7. Al revés, llocon separaven el gra de la palla. Part del cos amb què es pot acariciar. Nom donat a diversos arbustos espinosos.- 8. Desferen un líquid. Consonant sorda.- 9. Vocals que formen una paraula amb sentit. Instrument òptic molt conegut. Nascut.- 10.Pregar. Ocell parlador.- 11. Que posa a nivell.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

�/���

La imatge és de l’església de Sant Julià de Clua. Està presa al capvespre i és un exemple de la bellesa d’aquestpoble i del seu entorn. L’església és d’origen romànic, tot i que l’actual edifici és barroc. (Foto: Claudi Cortés)