ⒸO

lofS

.

La PAC a l l’horitzó del 2020Propostes legislatives

Ricard Ramon i SumoyDirecció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural Comissió Europea

Barcelona, 24 de novembre de 2011

2

Índex

1. Procés de reforma de la PAC

2. Reptes i objetius de la PAC

3. Propostes detallades per a la PAC

4. ¿Quines són les properes etapes?

3

¿En quin punt del procés de reforma de la PAC enstrobem?

Debat públic (ciudadans i organitzacions de la UE)

18 novembre 2010

12 octubre 2011

12 abril – 11 juny 2010

19-20 juliol 2010

23 novembre 2010 – 25 gener 2011

29 juny 2011

* MFP = Marc Financer Plurianual

Conferència pública

Propostes legislatives de la Comissió sobre la PAC

Comunicació de la Comissió «La PAC a l’horitzó del 2020»

Consulta sobre l’evaluació d’impacte (parts interessades)

Propuestes de la Comissió MFP 2014-2020*

2011-2013 Debat al Parlament Europeu i el Consell

Abans de la fi de 2013 Aprovació dels Reglaments i actes d’execució

Les propostes legislatives van acompanyades d’una evaluació d’impacte que contempla diferents alternatives d’evolució de la política, basant-se en una

anàlisi quantitativa i qualitativa exhaustiva

4

¿Com es finançarà la PAC?

• Les propostes de la Comissió sobre el pressupost de la UE per al període 2014-2020 mantenen la despesa de la PAC als nivells de 2013 en termes nominals

in billion EUR Current prices 2011 prices

- Pillar I - Direct payments and market-related expenditure 317.2 281.8

- Pillar II - Rural development 101.2 89.9

Total Pillar I and II 418.4 371.7

- Food safety 2.5 2.2

- Most deprived persons 2.8 2.5

- Reserve for crises in the agricultural sector 3.9 3.5

- European Globalisation Fund Up to 2.8 Up to 2.5- Research and innovation on food security, the bio-economy and sustainable agriculture 5.1 4.5

Total additional amounts Up to 17.1 Up to 15.2

Total proposed amounts for the period 2014-2020 Up to 435.5 Up to 386.9

Font: Comunicació de la Comissió «Un pressupost per a Europa 2020» – COM(2011) 500 final, part II.

5

Evolució de la despesa de la PAC 1980-2020 (a preus corrents)

Font: DG Agricultura i Desenvolupament RuralNotes:2011 = Pressupost; 2012 = Projecte de Pressupost; 2013 = Límit de rúbrica FEAGA per a pagaments directes i mesures de mercat + FEADER en compromisos. Desenvolupament rural per al 2013 incorpora la modulació voluntària del Regne Unit i l’Art. 136 “imports no gastats”. Atès que aquesta categoria desapareix a finals del 2013, els imports corresponents han estat incorporats als pagaments directes des de 2014.

0

10

20

30

40

50

60

70

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

in b

illio

n €

- cur

rent

pric

es

Export subsidies Other market measures Coupled direct payments Decoupled direct payments

Market-related expenditure Direct payments Rural development

EU-10 EU-12 EU-15 EU-25 EU-27

6

Índex

1. Procés de reforma de la PAC

2. Reptes i objetius de la PAC

3. Propostes detallades per a la PAC

4. ¿Quines són les properes etapes?

7

¿Quins són els reptes a què s’enfronta l’agricultura...?

Reptes

Ambientals

Econòmics

Territorials

• Reptes econòmics– Seguretat alimentària– Variabilitat dels preus– Crisi econòmica

• Reptes ambientals– Emisions de gasos d’efecte hinvernacle– Degradació dels sòls– Qualitat de l’aigua i de l’aire– Hàbitats i biodiversitat

• Reptes territorials– Vitalitat de les zones rurals– Diversitat de l’agricultura de la UE

Comunicació de la Comissió «La PAC en el horitzó del 2020»

8

Evolució en preus de les primeres matèries

Source: World Bank.

(World Bank nominal price indices, 2000=100)

0

75

150

225

300

375

450

525

60019

86

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Fertilisers + 163 % Energy + 223 %

Agriculture + 50 %

9

Canvi climàtic- Possibles impactes en l’agricultura de la UE

▲ Risc d’inundacions▲ Estius més calorosos i sécs▲ Nivell del mar▲ Riscs de plagues i malalties▲ Rendiment de cultius, farratges▼ Salut i benestar animal

▼ Disponibilitat d’aigua▲ Risc de sequera, onades de calor▲ Risc d’erosió del sòl▼ Temporades de cultiu, rendiment de les collites▼ Superfícies cultivades óptimes

▼ Precipitacionsestiuenques▲ Precipitacionshivernals, inundacions▲ Durada de la temporada de cultiu, rendiments▲ Terrenys agrícolesadequats▲ Riscs de plagues i malalties

▲ Precipitacions hivernals, inundacions▼ Precipitacions

estiuenques▲ Risc de sequera, pressiò

hídrica ▲ Risc d’erosió del sòl▲ Rendiments, gamma de

cultius

Fonts: Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural, sobre la base delsinformes de l’AEMA, del CCI i dels estudis delsEstats membres

10

Importància del sector primari en l’ocupació

11

… i com els abordarà la PAC

Reptes

Ambientals

Objetius estratègics

Econòmics

Territorials

Objetius operatius

Millora de la sostenibilitat

Augment de la competitivitat

Major eficàcia

Comunicació de la Comissió «La PAC a l’horitzó del 2020» Propostes legislatives

Europa 2020

Simplificació

Desenvelupamentterritorial equilibrat

Produccióalimentària viable

Gestió sostenible dels recursos

naturals i canviclimatic

12

¿Amb quins instruments compta la PAC per a complirels seus objetius?

Millora de la sostenibilitat

Augment de la competitivitat

Major eficàcia

• Nou pagament «verd» en el Primer Pilar

• Reforçament de la condicionalitat en relació ambel canvi climàtic

• Dues prioritatsmedioambientals per al desenvolupament rural

• Investigació, innovació i transferència de coneixements i millora del sistema de assessorament a les explotacions

• Millors instruments econòmicsdavant de l’evolució delsmercats

• Reserva de crisi/ Instrumentsper a la gestió de riscs

• Millora de la posició delsagricultors en la cadena alimentària

• Investigació, innovació i transferència de coneixements i millora del sistema d’assessorament a les explotacions

• Redisseny dels pagamentsdirectes

• Marc estratègic comú per alsfons de la UE

• Redistribució dels pagamentsdirectes entre i dins dels Estatsmembres

• Redistribució de les dotacionsper al desenvolupament rural

• Simplificació de la política

Primer pilar Segon pilarFlexibilitat

13

Índex

1. Procés de reforma de la PAC

2. Reptes i objetius de la PAC

3. Propostes detallades per a la PAC

4. ¿Quines són les properes etapes?

14

Nou model per als pagaments directes (1)

• En 2014, els agricultors de la UE tindran dret a:

O

Règims obligatoris (tots elsEM):

– Règim de pagament bàsic– Pagament «verd»*– Règim per a joves agricultors

Un règim simplificat per als petits gricultors (obligatori per als EM però a elecció de l’agricultor)

Règims voluntaris (a elecció delsEM):

– Pagaments directes acoplats– Ajuda concedida a zones amb

desaventatges naturals

(+)

* Pagament per pràctiques agrícoles que contribueixin positivament al clima i al mediambient

Tots els pagaments subjectes a la condicionalitat

Tots els agricultors tindran accès al Sistema de Assessorament a les Explotacions

15

Nou model per als pagaments directes (2)

Con

dici

onal

itat

•Si

mpl

ifica

ció

–C

anvi

clim

àtic

O

Règim de pagament bàsic• Definició d’agricultor actiu• Nous drets el 2014

• Quantitat regional o nacional fixa per hectària

Pagament «verd»• Diversificació de cultius (70+25+5)• Pastures permanents• Zona d’interés ecològic (7%)

• 30 % de la dotació de PD

Règim per a joves agricultors• < 40 anys, que comencen • Durant 5 anys

• Fins al 2 % de la dotacióde PD

Règim per a petitsagricultors

• Simplificació de solicitud i control

• Pagament a tant alçatque serà determinatpels EM

• A partir de 2014

• Fins al 10 % de la dotació de PD

Ajudes acoplades a la producció

• Ampla gamma de sectors• Fins al 5% o 10% de la

dotació de PD a decidir per els EM

Ajuda a zones ambdesaventatges naturals

• Fins al 5 % de la dotació de PD

Reducció gradual i limitació (capping) (excepció: pagament verd)

16

Redistribució dels Pagaments Directes – Un terç de la diferència entre el nivell actual i el 90% de la mitjana UE per al 2020

* Calculated on the basis of all direct aids on the basis ofCouncil Regulation (EC) No 73/2009, after modulationand phasing-in, except POSEI/SAI and cotton andpotentially eligible area 2009

0

100

200

300

400

500

600

700

800M

alta

Paí

ses

Baj

os

Bél

gica

Italia

Gre

cia

Chi

pre

Din

amar

ca

Esl

oven

ia

Alem

ania

Fran

cia

Luxe

mbu

rgo

Irlan

da

EU

-27

Aus

tria

Hun

gría

Rep

.Che

ca

Finl

andi

a

Sue

cia

Bul

garia

Esp

aña

Rei

no U

nido

Pol

onia

Esl

ovaq

uia

Por

tuga

l

Rum

anía

Litu

ania

Est

onia

Leto

nia

EUR/ha

DP new distribution (EUR/ha)** DP status-quo (EUR/ha)*EU-27 average (EUR/ha) 90% of EU-27 average (EUR/ha)

Source: European Commission - DG Agriculture and Rural Development

* Calculat en base a tots els pagaments directes del Reglament del Consell (CE) No 73/2009, després de modulació i phasing-in, excepte POSEI/SAI y cotó i zona potencialment elegible per al 2009

** Calculat en base a l’Annex II de la Proposta de Reglament de Pagaments Directes per a la demanda del 2019 (pagaments del 2020) i zona potencialment elegible 2009

17

Millors instruments per fer front a l’evolució del mercat (OCM)

Aug

men

tdel

fina

nçam

entp

era

rece

rca

i inn

ovac

ióFò

rum

pera

l m

illorf

unci

onam

entd

e la

cad

ena

alim

entà

ria

Xarxa de seguritat millorada• Mesures excepcionals – major flexibilitat i major coherència• Intervenció pública/emmagatzematge privat – simplificat, major

capacitat de resposta a les crisis• Reserva per a crisis

Mantenir l’orientació al mercat

Promoure l’acció comuna – Millora de la posició delsagricultors en la cadena alimentària

• Facilitar el reconeixement de: Organitzacions de Productors (OP), Associacions d’OPs, Organitzacions Interprofessionals

• Vincle amb els fons de desenvolupament rural (mesures de cooperació i ajudes a la creació)

• Fi de determinats règims d’ajudes• Fi dels límits a la producció (sucre, vi)

Consum sostenible. Fruita i llet a les escoles

• Augment del finançament• Possibilitat de cofinançament privat

Vincle amb el consumidor

Respostescomuns alsreptes econòmics i ambientals

Competitivitatdels productorsagrarisindividuals

1818

Marc Comú estratègic, regles comunes per al seguiment i l’evaluació,l’eligibilitat, els instruments financers i les xarxes locals

Contracte de partenariat

Desenvolupament ruralFEADER

Altres fons estructurals(FEDER, FSE, Fons de Cohesió)

Programes de desenvolupament rural

Desenvolupament rural i Estratègia 2020

Inclusió social,reducció de la

pobresa,desenvolupament

econòmicen les zones rurals

Competitivitat de tots els tipusd’ agricultura

i viabilitatde les explotacions

Organització dela cadena

alimentària igestió de riscos

Restaurar, conservar

i millorar elsecosistemes

Eficiència delsrecursos, economiabaixa en carboni i

resistent alcanvi climàtic

Transferènciade coneixement

i innovació

Prio

ritat

s

Innovació, Canvi climàtic i Mediambient com a temes transversals

El nou marc per al desenvolupament rural (1)

1919

• Simplificació i harmonització de les normes – Marc Estratègic Comú i contracte de Partenariat– Examen d’eficàcia basat en objectius i condicionalitats ex ante

• Enfocament estratègic reforçat: els Estats membres seran responsables per a– Traduir les prioritats EU 2020 i de desenvolupament rural en acció…– …tenint en compte les necessitats específiques a nivell local/regional/nacional

• Programació a nivell nacional o regional a través de– Establiment d’objetius quantificats a nivell de programa vinculats a les diverses prioritats– Ús d’un menú de mesures que es poden combinar en diversos paquets per a fer front a les

prioritats i conseguir els objetius– Possibilitat de sub-programas temàtics

• Finançament– Assignació d’imports per Estat Membre d’acord amb criteris objetius i històrics– Co-finançament

• Marc Comú de Seguiment i Evaluació

• Partenariat Europeu per a la Innovació ‘Productivitat agrícola i sostenibilitat’

El nou marc per al desenvolupament rural (2)Marc comú per als fons plurianuals de la UE

2020

Prioritats i mesures clau• Transferència de coneixements, accions d’informació i serveis de assessorament

• Inversions en actius físics:

– Percentatge de suport més alts per a joves, inversions col·lectives i projectes integrats

• Desenvolupament empresarial i de les explotacions

– Suport ampliat a petits agricultors, joves i petites empreses

• Suport a la creació d’agrupacions de productors en tots els Estats Membres de la UE

• Mesures agroambientals i sobre el clima: més flexibilitat i suport a accions conjuntes

• Cooperació renforçada significativament, incloent projectes pilot, circuits curts, promociólocal, etc.

• Menú de mesures de gestió de riscs

• Enfocament Leader reforçat amb altres fons de la UE

• Partenaridat Europeu per a la Innovació i Premi per a la cooperació local i innovadora

El nou marc de desenvolupament rural (3)

2121

Exemples

• Instruments– Un règim simple i específic per als petits agricultors (al voltant de d’un 30% dels beneficiaris)– Pagament “verd” el més simple possible, només amb mesures d’impacte ambiental i

gestionables/controlables sense cost extra important

• Pagaments

– Una única agència de pagaments per a totes les mesures de la PAC en cada Estat/Regió– Pagaments als beneficiaris a partir de costos simplificats o a preu fet (segon pilar)

• Controls

– Els Estats Membres amb sistemes de control que funcionen adequadament i baixos nivellsd’error podran ser autorizats a reduir el nombre de controls

– Condicionalitat: reducció i simplificació de les obligacions (13 Requisits Legals de Gestió en lloc de 18 i 8 BCAM en lloc de 15); règim simplificat per a infraccions menors; menysprobabilitats de controls per als agricultores integrats en sistemes de certificació

Un objectiu important: la simplificació

22

Índex

1. Procès de reforma de la PAC

2. Reptes i objetius de la PAC

3. Propostes detallades per a la PAC

4. ¿Quines són les properes etapes?

23

¿Quines són las properes etapes?

La Comissió va presentar el 12 de octubre una sèrie de propostes destinades a millorar la eficàcia de la PAC per a aconseguir una agricultura més competitiva i sostenible que garanteixi l’existència de zones rurals dinàmiques

Ara comencen els debats amb les altres institucions ambl’objetiu de començar a aplicar la reforma a partir de l’1 de

gener de 2014

24

Per a més informació

• La PAC després del 2013http://ec.europa.eu/agriculture/cap-post-2013/index_en.htm

• Comunicació de la Comissió ‘La PAC a l’horitzó del 2020’http://ec.europa.eu/agriculture/cap-post-2013/communication/ index_en.htm

• Evaluació d’Impactehttp://ec.europa.eu/agriculture/analysis/perspec/cap-2020/index_en.htm

• Propostes legislativeshttp://ec.europa.eu/agriculture/cap-post-2013/legal-proposals/index_en.htm

25

El futur de la PAC resumit

Innovació, transferència de coneixements, gestió de riscos, cooperació en la cadenaalimentària

Sostenibilitatmillorada

Competitivitatrenforçada

Major eficàcia

Pagament verd, condicionalitat renforçada, eficiència en l’ús dels recursos, investigaciói innovació

Millor focalització, redistribució, Marc Estratègic Comú, simplificació

26

Moltes gràcies

27

Pressupost de Pagaments Directes i Desenvolupament rural com a % del PIB (mitjana 2007-09)

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

Mal

ta

Bél

gica

País

es B

ajos

Italia

Gre

cia

Chi

pre

Din

amar

ca

Eslo

veni

a

Ale

man

ia

Fran

cia

Luxe

mbu

rgo

EU-2

7

Irlan

da

Aus

tria

Hun

gría

Rep

.Che

ca

Espa

ña

Finl

andi

a

Suec

ia

Rei

no U

nido

Bul

garia

Polo

nia

Eslo

vaqu

ia

Rum

anía

Port

ugal

Litu

ania

Esto

nia

Leto

nia

% GDP

Pagos Directos (%PIB) Desarrollo Rural (%PIB) Media UE para PD (%PIB) Media UE para PD+DR (%PIB)

Pagaments Directes: despesa declarada a la DG AGRIDesenvolupament Rural: mitjana anual per al període 2007-2013

Font: Comissió Europea - DG Agricultura i Desenvolupament Rural i Eurostat

282828

Examen d’eficàcia, “fites” i condicionalitats ex-ante

• Enfocament comú per a tots els fons del Marc Estratègic Comú (MEC)• Reserva de eficàcia: 5% del pressupost de cada fons del MEC en cada Estat

Membre quedarà en reserva al principi del període de programació• Examen d’eficàcia: per a cada fons del MEC, la Comissió durà a terme un examen

de l’eficàcia de cada programa(es) en col·laboració amb els Estats Membres el 2017 i 2019.

• Assignació de la reserva d’eficàcia després de l’examen de l’eficàcia de 2019, la reserva d’eficàcia de cada fons en cada Estat Membre serà atribuït a aquell (o aquells) programes o prioritats que han aconseguit les fites o objetius(“milestones”) establerts al principi del període de programació.

• Condicionalitats Ex-ante: estableixen condicions essencials que han de ser respectades per cada Estat Membre abans de l’inici dels programes, o al principide la implementació (basat en un pla de acció):

– Condicionalitats ex-ante generals: comú per a tots els fons del MEC

– Condicionalitats ex-ante específiques de cada fons

– Condicionalitats macroeconòmiques: vinculades a la coordinació amb les polítiques econòmiques dels Estats Membres

El desenvolupament rural en el nou marc

2929

Comparació dels imports de la PAC previstos per a 2013 i 2020

in billion EUR (current prices)

2013 2020

Markets 3.31 2.70Direct payments 42.17 43.45Pillar 1 45.48 46.15

Pillar 2 - RD 14.82 14.46

TOTAL CAP 60.30 60.61

Notes:

Per a 2013, els imports de desenvolupament rural inclouen la modulació voluntària del Regne Unit i del Article 136 “imports no gastats”. Atès que aquestes categories deixen d’existir en 2013, els correspondents imports han estat incorporats en elspagaments directes a partir de 2014.