ASPECTES QUE INCIDEIXEN EN LA QUALITAT DE LA FUSTA DEL POLLANCRE.

Francesc Camps

Enginyer Tècnic Agrícola. Estació Experimental Mas Badia, Fundació Mas Badia-IRTA. Jordi Salvia

Enginyer Agrònom. Estació Experimental Mas Badia, Fundació Mas Badia-IRTA. Enric Planas

Populicultor. Consorci Forestal de Catalunya

1. INTRODUCCIÓ. La populicultura és un dels sectors forestals més dinàmics, degut al seu cicle productiu que és especialment curt si es compara amb altres cicles forestals, i a la utilització de tècniques de producció més properes als conreus agrícoles que a les tradicionalment emprades en el món forestal. La fusta de pollancre ha estat tradicionalment emprada per a la producció de tauler contraxapat d’embalatge, destinat a la fabricació de caixes de fruita i altres embalatges lleugers. Aquesta utilització ha deixat de ser el principal mercat en quantitat, donada la competència que exerceixen altres materials (plàstic i cartró). Des de fa alguns anys, ha agafat el relleu la utilització de la fusta de pollancre per a la fabricació de tauler contraxapat industrial que s’utilitza en la construcció de mobles, interiors de vaixells, embalatges de productes d’alt valor afegit, joguines, etc., i que cada vegada té més importància econòmica. Les estadístiques oficials assenyalen que a tot l’estat es tallen uns 600.000 m3 de fusta de pollancre a l’any, de les quals una quarta part es destina a les serraries i tres quartes parts es destinen a la fabricació de contraxapat. D’aquests, una tercera part és per contraxapat industrial i dues terceres parts a contraxapat d’envàs. La situació a Europa és ben diferent, perquè es destina el 80% del volum de la fusta de pollancre al tauler contraxapat industrial i el 20% al tauler contraxapat d’envàs (ÁLVAREZ, 2003). La industria del contraxapat industrial, té unes exigències de qualitat molt més altes que les de xapa per envàs, que es podrien resumir en el desenrotllo de majors dimensions (de 2.5 a 3 metres), l’absència de nusos i una coloració clara. Aquestes exigències fan variar el valor de la fusta en funció de la qualitat necessària per a la indústria del contraxapat industrial, mentre que per a la indústria de l’embalatge hi ha un excés de fusta ofertada degut a la competència dels altres materials. 2. DEFINICIÓ DE LA QUALITAT DE LA FUSTA ADEQUADA PER LA INDUSTRIA DEL CONTRAXAPAT INDUSTRIAL. El desenrotllament dels troncs de pollancre a torades de 2,5 a 3 metres i les posteriors aplicacions del producte transformat requereixen una gran uniformitat de la matèria primera, malgrat que el pollancre, com a tot ésser viu, té una alta diversitat. Plantejada la demanda al revés, les característiques ideals d’un pollancre per a la seva utilització a la indústria del contraxapat industrial són:

1. Dimensions òptimes (110-125 cm de circumferència). 2. No presència de branques seques, ni nusos en els primers 6-8 metres. 3. Tronc sense curvatures, ni seccions ovalades. 4. Coloració de la fusta uniforme i blanquinosa. 5. Fusta d’arbres joves (menys de 15 anys) i de poca densitat.

Fotos 1 i 2.- Diferents processos de la producció del contraxapat industrial. Per a produir fusta segons aquesta demanda de la industria és indispensable prendre les decisions correctes en el moment de la plantació (elecció varietal, marc de plantació) i realitzar un maneig de la plantació acurat al llarg de la vida dels arbres (reg en el període estival, la poda adequada en el moment oportú, control de plagues i malalties, si s’escau i un bon manteniment de la fertilitat del sòl). 3. PRINCIPALS ASPECTES QUE AFECTEN A LA QUALITAT 3.1. CORRECTA ELECCIÓ VARIETAL Existeixen actualment 29 clons de pollancre inscrits en el catàleg nacional de clons de pollancre, malgrat que només cinc són habitualment plantats pels populicultors privats de forma significativa. Aquests són: MC: clon d’origen italià, masculí, bon creixement. Densitat: mitjana I-214: clon d’origen italià, femení, bon creixement. Densitat: baixa Canada blanc: clon d’origen francès, femení, creixement normal: Densitat: alta Triplo: clon d’origen italià, masculí, bon creixement. Densitat: mitjana Beaupré: clon d’origen belga, femení, bon creixement. Densitat: baixa-mitjana 3.2. MARC DE PLANTACIÓ Amb plantacions regulars, tradicionalment s’utilitzaven marcs de plantació petits (4 x 4 m2/arbre, és a dir, 625 arbres/ha). La indústria del desenrotllo necessita cada vegada més diàmetres més grans per tal de reduir el percentatge de rebuig. Per tant, per una mateixa quantitat de fusta es valoritza més econòmicament pocs arbres que molts arbres. Conseqüentment, els marcs de plantació han augmentat per tal d’obtenir major diàmetres, arribant a l’actualitat a marcs de plantacions de 6 x 6 metres (278 arbres/ha) amb un torn de 12 a 14 anys. 3.3. PODA

L’ús de la fusta de pollancre per aplicacions cada amb més valor afegit, juntament amb la necessitat d’estandarditzar i homogeneïtzar la matèria primera, fa cada dia més indispensable la poda com a pràctica cultural en les explotacions forestals. La diferencia de preus entre la fusta podada i la fusta sense podar, o la fusta ben podada i la fusta deficientment podada s'incrementarà en el futur pel fet que es preveu que hi haurà un excedent de fusta de mitjana o poca qualitat, i la fusta de bona qualitat tindrà cada vegada més valor. La poda és una inversió justificada pels criteris següents:

• Millora el preu de venda de la fusta en peu. El preu de la fusta en peu ve donat per l'espècie i la presència o absència de defectes visibles externs. A França, es calcula que el preu de la fusta tova podada s'incrementa al voltant del 200 %, mentre que pel que fa a les fustes dures oscil·la del 220 al 550 % (HUBBERT i COURRAUD, 1989).

• Fa la venda més fàcil.

EI mercat tendirà a valorar més la fusta de qualitat en detriment de la normal.

• Indispensable per a la formació de l’arbre. Els progressos de la genètica forestal i el cost de les plantacions obliguen, cada vegada més, a reduir la densitat de plantació. En aquestes plantacions, la poda de formació és imprescindible, i s'assoleix més ràpidament el diàmetre òptim de comercialització.

• Ajuda a homogeneitzar la producció i millora la resistència al vent.

La poda no afecta el vigor dels arbres quan no sobrepassa el terç o la meitat de l'alçària total de l'arbre. Les podes de formació tenen un efecte beneficiós perquè l'eliminació de les forquetes millora notablement la resistència al vent i redueix el risc d'esqueixament de l'arbre en abatre'l.

Evidentment, el principal aspecte negatiu de la poda és el seu cost. Els tipus de poda que es practiquen de forma habitual a les pollancredes són:

• Poda de formació de creixement Consisteix a formar troncs rectes i sense bifurcacions, podant les branques que competeixen amb la guia (si no hi ha una guia definida, cal escollir-ne una), i frenar o suprimir les branques que puguin restar desenvolupament al tronc. Es realitza en els primers anys de la plantació, i s'actua sobre una longitud del tronc que varia dels 6 a 8 metres, en funció dels estris de poda de que es disposen. Les podes de formació són una necessitat en les plantacions a baixes densitats, ja que els espaiaments afavoreixen el desenvolupament de les branques laterals. En les varietats de pollancres, que normalment no tenen una bona dominància apical, és imprescindible.

• Poda de neteja del fustal

Consisteix a formar troncs de fusta neta de nusos o altres defectes i apte per a les aplicacions industrials de la fusta més exigents, tallant les branques del tronc des del sòl fins a una alçada adequada. Existeixen diversos criteris de poda de neteja del fustal. Els més importants són el silvícola i el tecnològic, malgrat que tots els criteris tenen un denominador comú: cal podar de manera suau i progressiva, sense causar traumes a l'arbre. Respecte al pollancre, el criteri tecnològic s’adapta millor a les necessitats actuals per a la producció de fusta de qualitat.

Aquest criteri de poda consisteix a utilitzar com a punt de referència, en comptes de l'alçada de l'arbre, la gruixària del tronc. Es poda de manera periòdica, des del punt del tronc on aquest tingui un diàmetre determinat. En pollancre aquest diàmetre és al voltant dels 12 cm de diàmetre cap avall, fins a una alçada de 6-8 metres segons la tecnologia de poda emprada i tipus de comercialització.

Figura 1.- Esquema de les intervencions de poda d’una planta en els primers cinc anys (extret de ENCC, 1994).

Qualsevol criteri de poda es indispensable aplicar-lo allunyat de dogmatismes o criteris fixes i cal adaptar-lo a les necessitats i possibilitats de l’explotació en qüestió.

• Esporga de mamadors

Consisteix a podar els brots de mamadors que han sortit en el tronc després d'una poda de neteja de fustal. És típica en oms, pollancres, roures, castanyers, til·lers, etc. De vegades, aquesta producció de brots epicòrmics és la reacció de l'arbre a una poda excessiva o a un atac de paràsits, i aquest tendeix a re-equilibrar-se fent brotar les gemmes adormides del tronc i provocant un deteriorament important de la qualitat de la fusta.

És important que tothom que vulgui produir fusta de qualitat tingui ben present aquests tres tipus de poda. Cal assegurar un creixement equilibrat dels arbres, considerant que la presència de branques laterals pot afavorir el creixement del tronc, i que la poda de les branques que fan competència a l'ull exalta la dominació apical. L'època de poda més adient és just abans de l'època de creixement de l'arbre, és a dir la primavera abans de l'inici de la brotació. Aquesta època permet una bona cicatrització de la ferida, i evita l'exsudació de saba per aquesta, atès que el teixit ha tingut temps d'assecar-se i els vasos conductors s'obstrueixen abans de l'ascens de la saba. L'esporga dels mamadors es pot fer durant els mesos d'estiu, per tal d'evitar-ne la reaparició i que afecti la qualitat de la fusta. En la poda, cal procedir de manera gradual, però amb la màxima rapidesa quan es tracta d'assegurar una acció correctora de la forma del tronc. D'aquesta manera, aconseguim la màxima eficàcia de la poda amb una incidència mínima en el creixement de la planta. 3.4. RÈGIM HÍDRIC En les nostres condicions ambientals no podem plantejar-nos el correu del pollancre per a la producció de fusta de qualitat, sense preveure disposar d’una alimentació hídrica suficient en el mesos estivals. Aquests mesos son els de major consum d’aigua per part dels pollancres i en els que, en règims mediterranis, se’n disposa habitualment de menys. Els efectes de la manca de disponibilitat d’aigua en les pollancredes, a part de provocar un fre en el seu desenvolupament, sobretot predisposa a l’arbre a l’afecció de paràsits de debilitat com

poden ser els fongs dels gèneres Cytosphora i Discosporium, i el xilòfag Melanophila picta. Aquests atacs provoquen amb rapidesa la mort de plantacions senceres, i la millor manera de combatre’ls és la irrigació de la plantació. Les condicions edàfiques, juntament amb el règim pluviomètric i la fondària del nivell freàtic si n’hi ha, determinen juntament amb l’evapotranspiració de referència (ETo) de la zona i el coeficient de conreu (Kc), el règim de regs de la plantació (figura 2).

0,00

0,25

0,50

0,75

1,00

1,25

Kc

Abril Maig AgostJuliolJuny Setembre

Kc=1.05

Figura 2.- Coeficient de conreu del pollancre, calculat per plantacions adultes, a partir de les experiències de balanç d’aigua dels anys 1995 i 1996 a l’Estació Experimental Agrícola Mas Badia (BONANY i CAMPS, 1997). 3.5. CONTROL DE PLAGUES I MALALTIES Les tècniques de conreu intensiu utilitzades i, sobretot, la realització de plantacions monoclonals ha permès una millora substancial en els rendiments productius de les plantacions, però també ha incrementat la susceptibilitat a determinades adversitats i paràsits que poden afectar a les pollancredes. Existeixen nombroses adversitats (fisiopaties, plagues i malalties) que poden afectar a aquesta espècie forestal que estan descrites la bibliografia (CAMPS, 2001; ENCC, 1994; SORIA, 1992), malgrat que exceptuant les malalties foliars, els taladres de la fusta i alguns lepidòpters defoliadors, solen tenir una incidència localitzada i moltes vegades anecdòtica. Les principals espècies de barrinadors que poden afectar econòmicament a les plantacions són: Gypsonoma aceriana (en viver o en el primer any de plantació), Parathrene tabaniformis (en els primers anys de plantació), Cryptorrynchus lapathi (a qualsevol edat) i Saperda carcharias (en plantacions adultes). Stilpnotia salicis (antigament anomenada Leucoma salicis) és l’insecte defoliador que pot comportar una pèrdua important de massa foliar. Les principals malalties foliars que actualment tenen una importància econòmica a les nostres plantacions de pollancre són rovells del gènere Melampsora (foto 3) i en menor incidència Marssonina brunnea. El rovell del pollancre (Melampsora spp.) presenta una simptomatologia característica com son les uredòspores (pústules de coloració taronja) a la fulla que poden provocar defoliacions importants en els mesos estivals i seguidament un debilitament general de l’arbre. La principal espècie de rovell (Melampsora larici-populina) té diferents races que presenten diferents sensibilitats als clons de pollancre existents i poden ocasionar canvis ràpids i intensos en la seva propagació en el temps i en l’espai. Aquests són més espectaculars quan la varietat

que ha perdut la resistència està més estesa. Això va succeir a principis dels anys noranta amb el clon Luisa Avanzo (sensible a la raça E3) a Itàlia, sud de França i Catalunya; y posteriorment a Bèlgica, nord de França i Alemanya amb el clon Beaupré (sensible a la raça E4) àmpliament divulgat en aquelles contrades.

Foto 3.- Plantació de pollancre cv. ‘Luisa Avanzo’ afectada per Melampsora laricii-populina en el mes de juliol. 3.6. MANEIG DEL SÒL. Les pràctiques que s’inclouen en aquest apartat fan referència a les tècniques de conreu per al control de la vegetació adventícia i la fertilització si és necessària. Els primers anys d’una plantació de pollancres és quan la competència amb la vegetació natural és més intensa. Facilitar el creixement de les arrels superficials que el pollancre desenvolupa i evitar competència pels nutrients i l’aigua en son els objectius principals. El pollancre és molt sensible a aquesta competència i afecta de forma significativa al seu creixement (BARNÉOU et al., 1982). El manteniment del sòl pel control de les plantes herbàcies es pot portar a terme amb el treball del sòl amb estripadora de discs o estris similars o bé amb l’aplicació d’herbicides del tipus Glifosat donat que té una bona relació eficàcia-preu. La pràctica de la fertilització en les pollancredes només té una eficàcia que compensi el seu cost en sòls molt pobres de matèria orgànica. Sòls pobres i aptes pel correu del pollancre solen ser sòls al·luvials amb un percentatge de sorres important. L’aplicació de fertilitzants orgànics o fertilitzants químics localitzats a l’entorn del plançó poden ser una pràctica per corregir la deficiència de nitrogen. Hi ha sòls al·luvials amb un contingut de calcari actiu significatiu que poden dificultar l’absorció de determinats micronutrients al pollancre com són el ferro i/o manganès. Aquests micronutrients es poden subministrar a la planta en forma de quelats, tan amb aplicacions foliars com amb aplicacions al sòl. 4. BIBLIOGRAFIA. ÁLVAREZ, C.; 2003. Clones de chopo interesantes para los populicultores y los fabricantes de tablero contrachapado. Jornada de populicultura Mas Badia. No publicat.

BARNÉOUD, C.; BONDUELLE, P.; DUBOIS, J.M.; 1982. Manuel de Populiculture. Association Forêt-Cellulose (AFOCEL). 319 pp. BONANY, J.; CAMPS, F.; 1997. Poplars for Farmers. AAIR Project CT94-1753. Final Technical Report. No publicat. CAMPS, F. 2001. Principales plagas y enfermedades del chopo. I Simposio del chopo. Zamora, pp. 223-231. CAMPS, F. 1994. Manteniment de les plantacions de pollancre. Apunts de silvicultura 3. pp. 53-56. ENCC, 1994. Principali avversità del pioppo. Pioppi. pp.51-64. HUBERT, M.; COURRAUD, R.; 1989.Poda y formación de los árboles forestales. Ed. Mundi-prensa. 300 pp. SORIA, S.; 1992. Patología de las choperas. Tratamientos. Los Chopos, nociones de populicultura. Ed. Colegio de Ingenieros de Montes y Caja Rural del Duero, pp. 61-74.