www.lariuada.cat | número 1 | juliol del 2010 | mitjà Pratenc de comunicació PoPular bimestral gratuït

la RiuadaA FONS PÀG. 2

4 Un any després d’inaugurar la T1, l’atur es dispara gairebé dos punts per sobre de la mitjana catalana4 La millora estiuenca de l’ocupació no pot amagar la davallada acumulada des de juny de 2009

El director de la terminal de càrrega del port de Barcelona, detingut per narcotràfic

ACTUALITAT PÀG. 5

ACTUALITAT PÀG. 4

Es substituiran les plaques amb simbologia franquista dels edificis per d’altres de l’empresa pública Adigsa, després de la iniciativa pre-sentada per la plataforma Esborrem el feixisme.

S’inicia la retirada de 32 plaques falangistes

ACTUALITAT PÀG. 5

L’estació de control dels Jardins de la Pau va enre-gistrar nivells de conta-minació per Ozó per sobre del llindar de protecció a la salut i d’informació a la població que estableix la legislació europea.

L’Ajuntament no va in-formar-ne la ciutadania, tot i els problemes de salut que pot provocar.

La contaminació per Ozó supera els límits de la UE

ACTUALITAT PÀG. 5

Han condemnat Honeywell Friccions a indemnitzar amb 153.000 euros un tre-ballador de l’empresa que pateix un càncer de pulmó. La plataforma local d’afec-tats per l’amiant esperen que la sentència serveixi de precedent.

Indemnització per a un afectat per l’amiant de Honeywell

XARXES PÀG. 7

Només tres de cada deu pra-tencs tenen com a llengua de relació quotidiana el ca-talà, el 40% de la població no el parla i més de la meitat no el sap escriure.

Més del 70% dels pratencs parlen habitualment en castellà

El Prat registra 5.316 aturats el juny, 600 més que l’estiu passat

Una plataforma ciutadana es mobilitza per conservar el teatre

ACTUALITAT PÀG. 4

2 la Riuada juliol de 2010 www.lariuada.cat

A FONS ELS PLANS ECONÒMICS AL PRAT, EN CRISI

El gener de 2009, el tinent d’alcalde de Promoció Econòmi-

ca, Juan Pedro Pérez, cons-tatava en una entrevista l’augment de les xifres de l’atur al Prat i posava les seves esperances en l’en-trada en funcionament de la nova terminal de l’aero-port, la T1, per recol·locar treballadors. Un any des-prés d’engegar-se la nova infraestructura, inaugu-rada el 17 de juny de 2009, la taxa d’aturats encara «sobrevola» la mitjana ca-talana i la contractació re-gistrada a juny de 2010 es concentra en treballs sen-se qualificació del sector dels serveis.

Segons les dades de l’Ob-servatori Comarcal (OC), depenent del Consell Co-marcal del Baix Llobregat, El Prat ha registrat 5.316 persones aturades aquest juny, 189 menys que el mes anterior, una disminució de més d’un 3% entre maig i juny de 2010, tant entre homes (un 4,53% menys) com entre dones (–2,28%). Mirats a curt termini, tots els indicadors apareixen en verd, però si s’examinen les xifres interanuals salten totes les alarmes: la millora

estiuenca d’enguany és in-capaç d’amagar la davalla-da acumulada. La variació relativa del mateix perío-de de l’any anterior arriba gairebé al 13%. En altres paraules, el juny de 2009 al Prat hi havia 605 persones menys a l’atur. Aquestes

xifres semblen minúscules comparades amb el con-junt del país, però el cas és que, a més d’ocupar els úl-tims llocs en quant a ocu-pació dins del Baix Llobre-gat, la taxa d’atur pratenca s’enfila sistemàticament uns dos punts per sobre de

la mitjana catalana en els darrers quatre trimestres.

Treball no qualificatEl Pla Delta, signat el

1994, pretén convertir les ampliacions del port i l’ae-roport, l’arribada del tren d’alta velocitat, la Línia 9

del metro i altres connexi-ons terrestres en els pilars del creixement econòmic local, i aposta per la forma-ció i l’ocupació qualificada. Però la desocupació entre la població més formada augmenta un 47% per als universitaris i un 9,6% per

als tècnics professionals su-periors entre juny de 2009 i 2010. Això sembla indicar que les noves infraestruc-tures encara no reverteixen en l’ocupació pratenca.

Tanmateix, el perfil de l’aturat pratenc continua sent el d’un home d’entre 25 i 44 anys, amb estudis secundaris i provinent del sector serveis. El gruix de la desocupació recau sobre la gent amb estudis primaris i secundaris amb 4.472 atu-rats aquest juny passat. Pel que fa a la contractació, se-gons l’informe de l’OC per al primer trimestre de 2010, el nombre de contractes baixa un 12% respecte al trimestre anterior, en es-pecial, de persones estran-geres. Per sectors, a banda dels serveis, la indústria, amb 871 aturats, i la cons-trucció, amb 700, són els àmbits més afectats, tot i la millora de juny.

REDACCIÓ

L’atur al Prat s’enlaira per damunt de la taxa catalana després d’un any amb la T1

TREBALL

A pesar de l’aposta municipal per la formació d’alt nivell, la desocupació entre la gent més formada s’incrementa respecte al juny de l’any passat

Els contractes a la comarca en el primer trimestre han caigut un 12%, en especial d’estrangers

Cares i creus

42 anys2 anys i mig a l’aturEmpleada de càtering«La reforma laboral no canviarà res. Crec que tot seguirà igual. Per a les per-sones que fa temps que es-tem a l’atur no hi ha res.»

Susana Usia

40 anys1 any afectat per un EROLogística«És negativa per al treba-llador; fa més fàcil acomi-adar i treu coses que ja ha-víem guanyat. Tot i així, jo crec que s’ha de provar.»

Juan Carlos Vizuela

50 anys6 mesos a l’aturSupervisora de neteja«Cap solució. Tot està fet en contra del treballador. Mira’m a mi, portava 20 anys a l’empres i m’han fet fora com si res...»

M. Dolores Blanes

26 anys 1 mes a l’aturCarreter«No sé si solucionarà l’atur, però les condicions dels treballadors en general empitjoraran. Em sembla molt malament.»

Sergi González

33 anys1 mes a l’aturTècnic esportiu«No soluciona l’atur. La via que s’està prenent amb aquesta mesura no és l’adequada. Això és pa per avui i gana per demà.»

José Antonio Guerrero

45 anys 1 any a l’aturTècnica en logística«Home, sé que ens retalla els drets, però, tal i com està el tema, potser sí que hauríem de provar de can-viar alguna cosa.»

M. del Carmen Gómez

Creus que la reforma laboral arreglarà l’atur?

juliol de 2010 la Riuada 3

 A FONS www.lariuada.cat

ELS PLANS ECONÒMICS AL PRAT, EN CRISI

El Prat, per la seva localitza-ció, obeeix a les estratègies econòmiques i polítiques adoptades per a Barcelona i Catalunya. En els darrers temps, el paper que la me-tròpoli barcelonina ha volgut jugar en el context d’una eco-nomia globalitzada ha acce-lerat uns canvis en el nostre territori que ens han situat a la cruïlla d’unes infraestruc-tures que han pretès obrir l’economia catalana al món. L’estratègia seguida ha con-sistit, d’una banda, en la com-petència de Barcelona amb altres ciutats per atraure el turisme i els negocis i poten-ciar el comerç i l’hostaleria i inundar-nos de seus de mul-

tinacionals; i de l’altra, en la potenciació de les activitats logístiques i connectar les empreses catalanes al flux internacional de mercade-ries. La crisi posa en entredit aquesta direcció i vaticina la possibilitat del fracàs o/i evi-dencia que les ampliacions de les grans infraestructures (port, aeroport i tren d’alta ve-locitat) han respost a les ne-cessitats més immediates del capital a la metròpoli però, en contra del que se’ns deia, po-den posar en perill el creixe-ment econòmic a mitjà i llarg termini. El negoci que en tot cas ha sortit rodó és el de les pròpies obres d’ampliació de les infraestructures, pels be-neficis que han generat en les empreses constructores. En la resta d’activitats mencio-nades, la capacitat d’obtenir

beneficis s’ha paralitzat. La caiguda de les rendes sala-rials a nivell internacional ha provocat una notable dava-

llada en el turisme, i les em-preses ja no fan tants viatges de negocis. El trànsit de mer-caderies es redueix, com a

conseqüència del retrocés del comerç a causa de la situació de sobreproducció a nivell mundial, que conjuga un ex-

cés de capacitat productiva amb el descens de la deman-da solvent. Les xifres del 2009 són significatives: el trànsit

total del port de Barcelona va disminuir un 17%, el de con-tenidors un 29% i el de vehi-cles un 38%; i a l’aeroport, el trànsit de passatgers va caure un 10% i el de mercaderies un 14%.

La crisi ens revela el caràcter contradictori del capitalisme, i una idea interessant a tenir en compte és que les infraes-tructures poden deixar de ser un factor clau del creixement econòmic i convertir-se en un dels principals impediments per a la recuperació. Ens han ancorat a unes dinàmiques que més endavant podrien trobar-se en descomposició, i de les quals no ens en podem desdir. No sabem què passarà en el futur, i les turbulències de l’economia mundial ens provoquen un major descon-cert. Però cal plantejar-nos

que, en el nostre territori, la sobreacumulació en infra-estructures pot impedir un canvi de rumb, ja que frena la proliferació d’altres activi-tats que bé podrien engegar la recuperació econòmica o consolidar un creixement més sòlid. Les crisis devaluen moltes de les infraestructu-res desmesurades, i al nostre entorn ja ho estem notant: el 2009 l’aeroport va tenir unes pèrdues de 42 milions d’euros i un deute de 1.813 milions, mentre que els beneficis del port han disminuït un 57%. Les perspectives per al 2010 continuen sent negatives.

Advertim, doncs, de la con-tradicció d’acumular capital en forma d’infraestructures, i ens preguntem si el que era una solució es podria conver-tir en un problema.

Anàlisi

Propera parada: crisi

Elena Idoiate | Seminari d’economia crítica Taifa

L’Ajuntament del Prat anunciava, quan es va aprovar el Pla Delta (el 1994), que aquest projecte generaria “riquesa i moltes oportunitats d’ocupació”. Estimaven llavors que es crearien “més de 30.000 llocs de treball, conside-rant l’ampliació de les instal·lacions de l’aero-port, la nova activitat de serveis de la ciutat portu-ària i l’ampliació del ZAL”. Concretament, un estudi del 2002 sobre l’avaluació de l’impacte del Pla Delta a la comarca, les dades del qual es poden consultar a la pàgina web que l’Ajun-tament té sobre el projecte, estima que el 2005 aquest pla hauria d’haver pro-porcionat 7.992 llocs de feina; el 2010, 10.192 més, i el 2020 el càlcul és que,

en total, 37.043 persones estaran ocupant feines de logística en les diferents in-fraestructures. Però la crisi econòmica que pateix el país, no prevista fa 10 anys, haurà reduït, si més no, la xifra anunciada, tot i que el govern municipal no n’ha

informat al respecte. El desenvolupament de

l’Eixample Nord del Prat promet 30.000 llocs de tre-ball més, a banda de 6.000 habitatges i 80.000 metres quadrats de superfície co-mercial (web del Consorci Prat Nord). Aquest projecte,

però, sembla que està atu-rat, ja que l’empresa pro-motora Vértix, encarregada de tirar-lo endavant, ha demanat la resolució i revi-sió del conveni signat amb el govern municipal, al-legant, entre d’altres punts, que la situació econòmica ha canviat en aquest temps i que no ha d’assumir les càrregues pactades, és a dir, tot allò que ha de pagar a banda dels costos d’urba-nització (una part del cost del cobriment de l’autovia, les obres de l’estació inter-modal i del Metro i la cons-trucció d’un equipament). Sembla, doncs, que aquest projecte va per llarg i, amb ell, els 30.000 llocs de tre-ball previstos, que sumats als del Pla Delta, dóna una xifra similar a la d’habi-tants que té el Prat.

Entre el Pla Delta i el Prat Nord es calculen 60.000 llocs de treball

REDACCIÓ URBANISME TREBALL REDACCIÓ

Promoció econòmica facilita la discriminacióSi un empresari vol discri-minar persones per raó de raça, religió o discapacitat a l’hora de contractar tre-balladors, al Prat ho pot fer. Gràcies al centre de Promo-ció Econòmica de l’Ajunta-ment. L’entitat fa signar als aturats que s’inscriuen a la seva borsa de treball un document pel qual l’auto-ritzen «a fer ús de les dades personals facilitades i a comunicar-les a les empre-ses», «incloses aquelles que fan referència a qüestions relatives a la salut, religió, origen racial o creences».

Fixar-se en aquests trets per decidir si es dóna feina a algú contradiu el princi-pi de no discriminació que fixa qualsevol norma fona-mental. Però Promoció Eco-nòmica les recull perquè, indiquen les seves treballa-dores, encara hi ha empre-saris que, per exemple, no

accepten «moros». I sembla que l’organisme local que ha de facilitar la recerca de feina als aturats prefereix satisfer aquestes peticions en lloc de garantir els drets dels treballadors.

Si un empresari vol discriminar persones per raó de raça, religió o discapacitat, al Prat ho pot fer

Es signa un document que autoritza a comunicar dades a les empreses

4 la Riuada juliol de 2010 www.lariuada.cat

ACTUALITAT

L’històric edifici de l’Ar-tesà, situat al carrer Cen-tre, ha estat històricament punt neuràlgic de la vida social pratenca. El seu cafè és avui dia herència del llegat històric, i exemple de punt de trobada per als pratencs i pratenques. Part de l’espai, però, rau avui en dia en estat d’abandó. L’antic teatre sobreviu tot i la deixadesa municipal. Des de l’Assosiació de Ve-ïns del Nucli Antic, s’im-pulsa una campanya que, sota el lema ‘Salvem l’Arte-sà’, vol recuperar i rehabili-tar l’antic teatre.

Des de la seva compra per part de l’Ajuntament, el 2003, se n’han declarat dues façanes patrimoni

arquitectònic. La resta del teatre ha estat clausurada, tancant-ne els accessos, desmantellant-ne l’interi-or i no fent-hi cap reforma ni adeqüació, fet que ha agreujat el deteriorament de l’edifici, fins a dia d’avui on no s’hi recomana entrar per perill a possibles en-sorraments.

En contraposició a l’ac-titud del Consistori, des de la plataforma s’aposta per la recuperació de l’espai, amb la creació d’escoles de teatre i sales d’assaig. Do-tant de vida l’espai, com quan en temps pretèrits companyies i artistes de renom com Dagoll Dagom, Núria Feliu o Quico Pi de la Serra hi anaven a assa-jar, atrets, no només per la seva arquitectura, sinó també per la bona sonori-tat de la sala.

La plataforma Salvem l’Artesà ha desenvolupat diverses activitats i accions en el marc de la campanya. Una d’elles és una recolli-da de signatures en de-fensa de l’espai, que ja té

el suport de més de 3.000 ciutadans. Altres activitats com dinars populars, cer-caviles, xerrades i exposici-ons han gaudit d’una bona acollida entre la població. Tot plegat amb l’objectiu de mantenir viu un espai que conforma la identitat d’un poble, reconeguda a la comarca i arreu del país.

El veïnat en defensa de l’Artesà

PATRIMONI

Un acte a l’interior del teatre de l’Artesà, quan encara funcionava.

La plataforma reclama la rehabilitació de l’antic teatre i l’adaptació per a usos socials i culturals

Més de 3.000 signatures donen suport a la campanya i exigeixen a l’Ajuntament un canvi d’actitud

El proper setembre es re-soldrà el cas d’un veí acu-sat d’agredir diversos Mos-sos d’Esquadra. L’acusació data del 17 de juny de 2007, quan fou detingut a Barce-lona, en dirigir-se cap a una marxa per al dret a mani-festar-se. La convocatòria es va desenvolupar en un ambient tens i va finalitzar amb els manifestants ro-dejats per un cordó policial

que impedia entrar i sortir qualsevol persona.

La fiscalia acusa el pra-tenc d’un delicte d’atemp-tat i vàries faltes de lesi-ons, i demana dos anys i tres mesos de presó, el que suposa ingrés a un centre penitenciari, i 2.700 euros d’indemnització. Per la seva banda, l’acusació dels Mossos demana 2 anys i 6 mesos i 3.050 euros. Els fets

més greus que l’imputen es basen en el relat d’un agent que va exposar que amb un sol cop de colze li van ser fracturades dues dents di-ferents a ambdues bandes de la mandíbula. Pel que fa a les lesions que presentava el detingut, els Mossos les qualifiquen d’autolesions. L’activista assegura que l’actuació va ser un escar-ment, i qualifica les acusa-

cions de prefabricades per justificar les seves lesions i la detenció, ja què, temps abans, va ser acusat pel ma-teix agent per una falta de desobediència a l’autoritat. En aquell judici creuat, els agents van ser absolts dels fets pels quals el veí els ha-via denunciat i va ser con-demnat, en una sentència que reproduïa sense com-plexos la versió policial.

REDACCIÓ

Els Mossos d’Esquadra demanen ingrés a presó per a un activista pratenc

JUDICIAL

MEDI AMBIENT REDACCIÓ

S’aprova una passarel·la sense informe d’impacte

El 13 de maig es va dur a terme l’aprovació inicial del projecte de la passarel-la de vianants sobre l’Es-tany del Remolar, que connectarà la platja de Vi-ladecans amb la del Prat de Llobregat i que s’ubicarà dins d’un espai de la Xarxa Natura 2000, sense haver presentat cap informe me-diambiental. La zona en

qüestió és una de les po-ques existents a Catalunya i molt poc corrent a la resta d’àrees naturals de la costa del mediterrani espanyol.

DEPANA, Defensa del Patrimoni Natural, ha pre-sentat al·legacions a aquest projecte amb l’objectiu de preservar aquest espai na-tural i evitar-ne la seva de-gradació.

MEDI AMBIENT REDACCIÓ

Al·legacions contra les noves instal·lacions de rem i pàdel

DEPANA va presentar, el passat 15 de juliol, les corresponents al·legacions a la «Modificació Puntual del Pla General Metropo-lità al Parc del Riu», que el Ple Municipal celebrat el 2 de juny va aprovar inicial-ment. Aquesta modificació contempla destinar una zona dedicada actualment a Parcs i Jardins urbans a

instal·lacions per a la pràc-tica de rem i pàdel. Aquest fet pot implicar un ús pri-vatiu de l’espai, així com una degradació de l’entorn, ja que el desenvolupament normal i segur del rem pot comportar un drenatge pe-riòdic de la zona navegable i eliminar la vegetació de ribera, fet que suposaria un elevat cost mediambiental.

POLÍTICA REDACCIÓ

Comencen a retirar les plaques falangistesEl passat mes de maig el consistori va procedir a la substitució de 32 plaques amb simbologia franquista per d’altres de l’empresa pública ADIGSA. L’acord pres a la Comissió de No-menclàtor es deriva de la iniciativa per la desaparició de la simbologia franquista dels carrers presentada al ple de març de 2009 per la plataforma Esborrem el Feixisme.

El març es van fer dues reunions de la Comissió (veure la Riuada 0), on membres de la Plataforma van demanar el compli-ment de l’acord municipal de retirada de les plaques

de l’any 2005 i la substitu-ció del nom de set carrers que consideraven relaci-onats amb el franquisme. Un membre d’aquesta en-titat ha declarat a la Riuada que «tot i alegrar-nos per la retirada de plaques, encara esperem una mesura idèn-tica sobre els noms dels carrers». En aquest sen-tit, la Comissió va acordar recollir les informacions aportades i derivar-les al Ple: «Serà aquest, per una-nimitat, majoria qualifica-da o simple, qui aprovarà o no que determinats noms formin part dels carrers de la ciutat». Tot i això, aquest tema encara no té data.

Una plataforma ciutadana es mobilitza per salvar el teatre

REDACCIÓ

juliol de 2010 la Riuada 5

 ACTUALITAT www.lariuada.cat

El passat 10 de juny, el seminari d’economia crí-tica Taifa va protagonitzar, al C.C. Ribera Baixa, una jornada on es va explicar de forma entenedora per a tothom el funcionament del capitalisme, actual sis-tema econòmic, i el per-què s’ha arribat a l’actual situació de crisi, així com per què aquesta vegada la repercussió d’aquesta crisi ha estat global.

La jornada va comptar amb la presència d’una vintena de participants, a qui se’ls va oferir un dinar popular.

El seminari Taifa divulga les causes de la crisi

ECONOMIA

José Mestre, director de la Terminal de càrrega del port de Barcelona i distin-git aquest any amb el pre-mi al millor empresari del sector logístic, està empre-sonat per la seva presump-ta relació amb una xarxa de narcotràfic.

La policia el va dete-nir, juntament amb altres 14 persones, el passat 22 de juny, després d’haver trobat a la seva terminal un contenidor procedent d’Argentina que amagava 202 quilograms de cocaï-na. En una altra operació també es van comissar 150

quilograms en una nau del Prat. Mestre, que és un dels empresaris més rics de Catalunya, president del Grupo Mestre i propietari de l’empresa portuària Ter-cat, tenia a la seva mansió de Pedralbes sis quadres de Miró, quatre de Picas-so, a més d’un Rolls Royce valorat en 500.000 euros, un Mercedes SLR McLaren (549.000 euros) i set cotxes més, tots comprats aquest any. Ara, l’Audiència Naci-onal l’acusa d’oferir la seva empresa per a introduir grans quantitats de cocaï-na al país.

REDACCIÓ

José Mestre, un «empresari exemplar» del port empresonat per narcotràfic

JUDICIAL

«Gent dels rius», així es deia la trobada de col·lectius en defensa dels recursos hí-drics dels Països Catalans, que es va fer a Sant Boi de Llobregat, el 12 i 13 de juny, i que va comptar amb la par-ticipació de plataformes del Llobregat, l’Ebre i el Xúquer. La secció local d’Òmnium, organitzadora de l’acte, va explicar que la intenció era «donar a conèixer la pro-blemàtica ambiental dels espais fluvials i deltaics». A més del debat i la reflexió, hi va haver l’actuació de Terrer Roig, banda musical de les Terres de l’Ebre.

Trobada pels rius dels Països Catalans

SOCIETAT

L’empresa Honeywell Friccions va ser condem-nada, el passat més de juny, a indemnitzar amb 153.000 euros un treballa-dor de l’empresa que pa-teix un greu càncer de pul-mó. La sentència es basa en l’incompliment reiterat del protocol de vigilància sanitària per part de Ho-neywell, antigament cone-guda com Jurid.

La plataforma local d’afectats per l’amiant es-pera que la sentència ser-veixi de precedent legal del qual se’n puguin beneficiar altres pratencs afectats, que es calcula que poden ser més 200, entre veïns, treballadors i familiars.

Aquesta entitat ofereix assessorament legal i mè-dic al Centre Cívic Jardins de la Pau, tots els primers dijous de mes, entre les 16 i les 18 hores, per a totes les persones interessades.

Sentència favorable per als afectats per l’amiant de Honeywell

SOCIETAT

Els nivells de contaminació per Ozó troposfèric al Prat van superar, els passats 22 de maig i 5 de juliol, el llin-dar de protecció a la salut que estableix la legislació, tal com va enregistrar la Xarxa de Vigilància i Pre-visió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA). La Directiva eu-ropea fixa aquest llindar en que no se superi durant vuit hores seguides una mitjana de concentració d’Ozó de 120 micro-grams per metre cúbic, però l’estació de con-trol de la contaminació ubi-cada als Jardins de la Pau va marcar valors més alts, de les 11 a les 18 i de les 13 a les 20 hores, respectivament.

Però no només això, sinó que el dia 5, durant dues d’aquestes hores, es va su-perar el que s’anomena llindar d’informació a la població; és a dir, un nivell a partir del qual una expo-

sició de durada breu suposa un risc per a les persones, sobretot per als grups de població més sensibles, i que l’administració ha d’in-formar als ciutadans quan se sobrepassen. Aquest lí-mit, que només està definit per l’Ozó, està situat en 180 micro-grams per metre cú-bic de mitjana de concen-tració horària, mentre que al Prat es va arribar als 193 a les tres de la tarda i als 184 a les quatre. L’Administració, però, no va advertir ni infor-mar els pratencs d’aquest risc, tot i la obligatorietat de la normativa vigent.

Falta de transparènciaAmb l’arribada de l’es-

tabilitat atmosfèrica, amb l’augment de temperatu-res i l’absència de pluges i vent, els nivells d’Ozó pu-gen considerablement i es converteix en el principal contaminant fins al final

de l’estiu. Però les autori-tats incompleixen la llei i, no només no adverteixen dels seus perills, sinó que no prenen mesures per tal d’evitar-ho, com ara l’ela-boració d’un estudi al res-pecte. Cal recordar que la

presència d’aquest oxidant a l’aire pot produir, entre altres problemes de salut, una disminució de la capa-citat respiratòria del 30%.

Tot i que El Prat té tres es-tacions de control de conta-minació i l’Ajuntament as-

segura que funcionen totes, la XVPCA de la Generalitat només mostra les dades de l’ubicada als Jardins de la Pau, i alguns sectors de la població denuncien que des de finals de l’any passat només funciona aquesta.

REDACCIÓ

La contaminació per Ozó al Prat supera el llindar de protecció a la salut

MEDI AMBIENT

L’estació de control de contaminació dels Jardins de la Pau. F.M.

Mestre és responsable de les càrregues del port. A.S.

6 la Riuada juliol de 2010 www.lariuada.cat

OPINIÓ

la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

dipòsit legal: GI-352-2010 | tiratge: 5.000 exemplars edita i distribueix: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)publicitat: 654 07 17 43 | publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions d’El Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat

veure per creure

Tots estem d’acord que cal protegir la població de plagues indesitjables i més ara que la calor ja s’ha instal·lat, però el que no ens queda clar és quina pobla-ció pretén atacar l’agent de la imatge: la del mosquit ti-gre o la de vianants ociosos? El detall de la seva màscara és inquietant, no?

Plaga d’humans al delta

clau de volta

Alfredo Pérez

Recentment el nostre Ajuntament ens ha infor-mat de dues actuacions als carrers del Prat: la instau-ració de zona blava en un tram de Verge de Montser-rat i la creació d’una xarxa de bici-carrers.

La zona blava, ens l’ex-pliquen (amb fulletons a la bústia o a la revista El Prat), dient-nos que «donarà ser-vei a un amplíssim sector de la ciutat amb forta implanta-ció de comerços, oficines de gestió, etc. ». Això s’enten-dria si fossin NOVES places d’aparcament, però no: han agafat places gratuïtes i les han fet de pagament. Ens prenen per idiotes? Si volen fer que l’aparcament al Prat sigui de pagament, que ho facin, però que ens venguin la idea com si aquesta fos pel nostre bé, com a mínim sona cínic, en uns temps en què l’economia dels ciuta-dans és més que precària.

I l’altra iniciativa, els bici-carrers: han pintat una sè-rie de carrers amb el logo d’una bici, i ens venen (un altre cop) un bici-carrer. Les persones que fem servir la bici (en general d’una forma cívica) per moure’ns per la ciutat, ja sabem per on hem de circular. Si volien fer un

servei, haurien de fer una xarxa molt més gran d’apar-caments per a bicicletes, i així no ens obligarien a fer servir fanals, senyals i arbres –cosa que prohibeix la nor-ma– i que, ens temem que tard o d’hora, constituirà una nova excusa per repar-tir sancions.

A banda de la despesa (petita, però inútil) en fulle-tons informatius i pintures a l’asfalt, la sensació que ens queda és que, o ens prenen per idiotes, o realment som idiotes i ens tracten en con-seqüència.

Bici-carrers i zona blava...

l’apuntÓscar Rando | Coordinador del Festival Esperanzah

En un moment en què estem replantejant el nostre futur com a entitat, ja que Gats farà 10 anys d’aquí 5 mesos, la reflexió al voltant del projecte del Festival Esperanzah està més present que mai en el nostre dia a dia, ja que una entitat que aposta per la transformación social ha de ser conscient que aquesta es fa des de la base i des del convenci-ment de moltes persones.Un bon amic sempre em diu que busqui les respostes dins de les mateixes preguntes, i en la pregunta-proposta per fer aquest article està en gran part la resposta a la nostra aposta d’organitzar el Festival Esperan-zah. Fa temps vaig fer un parell d’apostes molt clares: la de fer

coses des d’una òptica relacional i la de deixar de fer coses només per als que estem ja convençuts que el món ha de canviar cap a un model més just i millor repar-tit. La suma és molt important en aquest moment històric en què ens juguem el futur del planeta, i cada cop amb menys cartes guanyadores.

Els Zapatistes sempre han dit que volen un món on càpiguen molts mons, i aquest és un dels eixos, juntament amb l’aposta per un treball relacional, que ha de marcar el caràcter d’aquest festival.

Quan parlem de societat re-lacional, ho fem des de l’òptica d’entendre que alguns, els pode-rosos, són més responsables que els desposseïts dels problemes al món; però davant la urgència que tenim avui de modificar la

nostra relació amb el món en què vivim, és més urgent que mai prendre consciència que no-més relacionant i sumant nous convençuts, podrem aconseguir aquest món possible i necessari.

Esperanzah és una oportuni-tat perquè grups, persones, col-lectius, entitats, empreses o la pròpia Administració Pública ens puguem relacionar a través d’un procés participatiu i horitzontal per buscar estratègies que ens permetin «contaminar» a moltes persones.

Ho fem des de la cultura, ja que aquesta és la que ens pot marcar el camí a seguir. Definir el que volem ser com a societat en el futur des d’un model de festi-val molt determinat és utilitzar la cultura com a eina de mobilitza-ció i transformación social.

Deia Galeano que l’única

possibilitat de demostrar que la realitat es podia transformar era canviar-la una miqueta. Veure els vídeos i la resposta dels veïns de Sant Cosme al voltant d’Esperan-zah ens reafirma en que aquest és el bon camí i que comencem a “contaminar” en positiu

Són moltes les coses que ens reafirmen en la necessitat de tre-ballar tots junts amb un projecte molt transversal per a la con-secució d’un món millor, però tenim molt clar que sense el su-port d’altres entitats, col·lectius o moltes més persones fracassa-rem en l’intent. És la història del món i, al final, el poderós sempre ha pogut amb les classes més po-pulars, encara que siguem més i siguem els que realment tenim les moltes claus que ens obriran les portes d’aquests escenaris desitjats. Salut i Esperanzah!

Esperanzah!

La tira

Si volen que l’aparcament sigui de pagament, que ho facin, però que no ens venguin que és pel nostre bé

Si volien fer un servei de bici-carrer, haurien de fer una xarxa molt més gran d’aparcaments per a bicicletes

juliol de 2010 la Riuada 7

 XARXES www.lariuada.cat

LLENGUA REDACCIÓ

Només 3 de cada 10 pratencs parlen habitualment en català

El 71% dels pratencs fan servir el castellà com a llen-gua habitual i un 10% no entén el català. Aquestes dades, extretes d’una en-questa que l’Ajuntament va realitzar l’any 2005, alerten sobre l’ús social del català al Prat, que està per sota de la mitjana de les poblacions del Baix Llobregat, segons l’Enquesta d’Usos Lingüís-tics de la Població de 2008 de la Generalitat. Així, no-més 3 de cada 10 pratencs tenen com a llengua de re-lació quotidiana el català, el 40% de la població no el parla, gairebé una quarta part no el llegeix (23,7%) i més de la meitat no el sap escriure (52,3%).

No hi ha cap estudi fetDe fet, el govern munici-

pal no té cap estudi espe-cífic sobre l’estat de la llen-gua catalana al Prat, ja que aquesta informació pertany a una petita enquesta dins d’un treball que l’Ajunta-ment sí va dur a terme per

conèixer la sensibilitat de la població envers els mit-jans de comunicació locals. Aquestes dades, però, fan palesa una realitat denunci-ada per diferents col·lectius sobre la situació de la llen-gua a Catalunya. El Consell Social de la Llengua Catala-na advertia, el setembre de 2009, que els joves “són la franja més capacitada per utilitzar el català en tots els àmbits, i són els que menys el fan servir”.

Aquests mateixos experts diuen que s’han de potenci-ar els mitjans de comunica-ció en català per canviar la situació, però una part del butlletí municipal del Prat està escrit en castellà “per reflectir la realitat social en relació a l’ús de la llengua de la ciutadania”, segons explica el Departament de Premsa i Comunicació de l’Ajuntament, que afegeix que “s’intenta escriure en castellà aquells articles que tindran lectors amb dificul-tats per entendre el català”.

CULTURA REDACCIÓ

Marxa a Barcelona el Festival de Cinema de Medi Ambient

El Festival Internacional de Cinema del Medi Ambi-ent (FICMA), que fins ara es programava al Prat, s’ha traslladat a Barcelona, on ha celebrat enguany la seva 17a edició. El seu direc-tor, Jaume Gil, explica que la raó principal d’aquesta decisió ha estat el fet que “volíem créixer i hem con-siderat que a Barcelona es troba el públic interessat per aquest tipus de festival, com ara els universitaris”. Tot i que Gil assegura que “la col·laboració amb el Prat es manté”, aquest any no-més s’hi han projectat qua-tre documentals, al Cinema Capri, i la resta de progra-mació s’ha concentrat als

cinemes Alexandra de Bar-celona. Aquesta marxa re-presenta una pèrdua per al Prat, pel nivell del certamen i l’interès dels temes medi-ambiental que s’hi tracten, però el govern municipal raona que la seva aporta-ció econòmica “és només una part del que necessita el Festival” i que el canvi de seu és “una decisió de mutu acord per tal que pugui ob-tenir els recursos necessa-ris”. Gil insisteix en que “es compensarà aquest trasllat amb un programa d’acti-vitats relacionades amb l’audiovisual”, que es durà a terme al Prat durant aquest any i que rebrà subvenció de l’Ajuntament.

El tinent coronel Felipe Diaz Sandino, que des de de-sembre de 1931 comandava l’aeròdrom del Prat, descri-via en les seves memòries com la nit prèvia al cop va demanar reforços a l’alcal-de del Prat, Josep Gibert, d’ERC: “Digui a tots els ho-mes d’aquest poble que es-tiguin disposats a empunyar les armes per defensar-la (la República), que vinguin im-mediatament a aquest ae-ròdrom”. Aproximadament 500 pratencs van presentar-se “arribant autobusos plens d’obrers de diferents edats amb un esperit veritable-ment emocionant”.

Aquesta ràpida respos-ta dels obrers pratencs fou possible gràcies a l’alt nivell organitzatiu dels sindicats locals. Va ser a ells als pri-mers que l’alcalde va trans-metre la demanda de San-

dino. En aquell moment la Paperera portava mesos en una dura vaga per millores laborals, i La Seda se’n va declarar aquell mateix dia seguint les consignes que s’estendrien a tot Catalunya. La majoritària CNT i en me-nor mesura l’UGT controla-ven els comitès que a partir de llavors gestionarien la col·lectivització de la prime-ra i l’incautació de la sego-na per fabricar material de guerra. La situació al camp, on la majoria de treballadors

eren jornalers adscrits a les mateixes sindicals, també va afavorir aquesta resposta. D’una població d’unes 9.000 persones, 1.735 treballaven en aquestes fàbriques i unes 1.000 ho farien en la posteri-or col·lectivització del camp, la més gran de la comar-ca, ocupant la totalitat dels conreus fins l’entrada dels franquistes. Els sindicats es convertirien en els autèntics dirigents de la situació a tra-vès del comitè local de mi-lícies antifeixistes, format el 22 de juliol amb 10 compo-nents (4 de la CNT, 3 UGT, 2 ERC i 1 d’Estat Català) i que, de facto, va substituir aquells primers mesos el Consistori.

La reacció popularLa situació al Prat aquell

diumenge era de calma ten-sa, esperant les notícies que arribaven de la capital. Els

centenars de pratencs que van anar a l’aeròdrom es van ubicar a “llocs de protecció avançats i prestant serveis auxiliars de transports de bombes i benzina”, abastint les esquadres d’avions que, comandades per Sandino, bombardejarien de forma decisiva les possicions ene-migues a la capital. D’altres, es trobaven als carrers de Barcelona, on es van testi-moniar alguns ferits. El lloc amb més presència de pra-tencs va ser la caserna de Pedralbes, que fou el primer quarter on els militars s’ai-xecaren i també el primer en ser derrotat. D’allà i de la resta de quarters, sortiri-en les armes que possibili-tarien que els carrers fossin controlats per un moviment popular revolucionari dirigit pels treballadors sense pre-cedents en la història.

L’actuació dels treballadors pratencs el 19 de juliol de l’any 1936

REDACCIÓ HISTÒRIA

Detall de la plaça de la Vila durant la Guerra Civil. ‘Memòria i compromís’

La resposta dels obrers fou possible gràcies a l’alt nivell organitzatiu dels sindicats locals

Els militars que s’aixecaren a Barcelona trobaren centenars de persones preparades per combatre’ls

8 la Riuada juliol de 2010 www.lariuada.cat

XARXES

a la contra

Màtrix està fallant

M’agrada el futbol i, na-turalment, m’agrada ce-lebrar les victòries. L’altre dia, l’equip del meu barri va aconseguir un humil èxit i vaig decidir celebrar-ho. El meu equip no mou masses, no ha guanyat sis títols ni desperta les passi-ons de La Roja, però a mi m’agrada. Així que vaig decidir penjar la seva ban-dera al balcó, agafar una vuvuzela, saltar al carrer amb quatre amics i bufar fins que el cervell quedés sense oxigen o fins que les orelles diguessin prou, el que petés abans. Podeu pensar que una celebració tan menuda podria passar sense pena ni glòria, però l’autoritat, sempre atenta, em va fer veure què equi-vocat que estava.

Sortint a la via acompa-nyat del meu gos i embo-licat amb la bandera del meu equip, un agent de paisà va materialitzar-se de darrera d’un arbre i em va aturar. Només a qua-tre passes de casa meva resulta que havia incom-plert més d’una desena d’articles de diverses or-denances municipals.

Es veu que pertorbava la pau i l’ordre ciutadà, que el meu gos (6 quilos de bès-tia) no portava morrió (fan morrions talla XS?), que atemptava contra la nor-mativa de contaminació acústica i que ho feia fora d’hores. Ahh, me n’obli-dava, i que havia apagat incívicament un cigarret al terra. L’agent, tan ràpid com sagaç, va adonar-se de la coincidència entre la meva improvisada capa i la bandera d’un balcó proper i va afegir als meus càrrecs el fet d’embrutar visualment el paisatge. Aneu molt amb compte amb què celebreu i de quina manera ho feu.

[Aquesta situació és fic-tícia, les ordenances, no].

El Globus és una entitat dedicada al lleure infantil i juvenil, amb una dilatada trajectòria al barri de Sant Jordi i amb un llarg recorre-gut a les seves esquenes.

Recentment va celebrar el seu 25é aniversari amb una trobada en què es van convocar totes aquelles persones que durant aquest temps han estat relaciona-des amb l’entitat.

El Sergio i la Laura, dos membres de l’equip d’aquesta associació, ex-pliquen, des de dins, quina és la seva experiència en aquesta entitat. El Sergio té 33 anys; va entrar-hi en fa més de deu com a objec-tor de consciència i s’hi va quedar...

—Què et va fer decidir a quedar-t’hi? —M’agrada estar ocupat, organitzar i projectar. Hi vaig trobar una feina social, que necessita coordinació de grup i molta aportació personal.—Com van ser els teus ini-cis?—Al principi vaig pensar: «Acabaré dels nervis!». Re-cordo que el primer dia vaig flipar amb els nens que hi havia a l’esplai, perquè són nens amb unes pro-blemàtiques que no vegis. Però em vaig adaptar molt ràpid, i em vaig involucrar moltíssim fent un munt d’hores. Vaig fer casals, co-lònies, esplai diari... i, l’any següent, em vaig treure el títol de monitor. —I ara?—Porto les relacions amb el Movibaix, les subven- cions, assegurances, comp-tabilitat, nòmines, etc.—El món del monitor sempre has estat una mica castigat des de l’òptica la-

boral. Han variat les con-dicions des de que vas co-mençar?—Ara tots treballem amb contracte, però abans érem voluntaris. Tots, però, ho combinem amb altres fei-nes o estudis. —Com us ha afectat la re-tallada de subvencions?—Aquest any hi ha ha-gut menys nens a causa d’aquesta retallada de sub-vencions de l’Ajuntament. Cal tenir present que la majoria dels nens vénen a través de Serveis Socials, i això s’ha notat. La mitjana de nens a l’esplai diari és d’entre 12 i 16 a cada grup, i aquest any ha estat força ir-

regular. Uns 5 nens al grup de 3-5 anys, uns 10 o 12 al grup de 6-9 anys i uns 10 o 12 també al de 8-9 anys.—Com us organitzeu a l’esplai diari?—Cada grup té un taller diferent cada dia, que orga-nitzen els monitors. Així, els nens tenen activitats dife-rents i no tenen un monitor fix. Aquest ha estat un can-vi molt positiu tant per als monitors com per als nens. Tenim una sala d’audiovi-suals, una de psicomotri-citat i teatre i una de tallers amb una petita cuina.—I les activitats d’estiu?—Fem casals i colònies. Els nens s’apunten per setma-nes. La setmana més forta s’hi han apuntat 102 nens.

La Laura te 27 anys i com-bina l’esplai amb la co-ordinació d’un menjador escolar. Va entrar-hi com a monitora esporàdica d’es-tiu, i ja porta tres anys a l’esplai diari.

—Com veus el futur de l’esplai davant la situació actual? —Hi ha més demanda per part de les famílies i menys diners. L’Ajuntament hau-ria de gestionar-ho d’algu-na manera, repartint millor les ajudes, per exemple. Hi han moltes famílies a l’atur i sense ingressos.—Quina es la vostra rela-ció amb altres entitats?—No hi ha un treball de xarxa, així que la relació es mínima. Formem part de la Comissió d’Entitats, però només fem coses puntuals: Mostra d’entitats, Pratifolk, Pratijoc, Carnaval... Creiem que les associacions haurí-

em de relacionar-nos més entre nosaltres, sense in-termediaris, però ningú hi posa gaire interès en que sigui així.—Què canviaries de l’es-plai El Globus?—M’agradaria tenir un lo-cal més gran per poder fer més activitats i poder crear un grup de joves, perquè no hi ha activitats per a nens entre 13-16 anys i tant als que són de l’esplai des de petits com als seus amics els aniria molt bé per no es-tar al carrer.—I el que més t’agrada? —L’oportunitat que es dóna a les famílies i als nens d’anar a llocs i fer coses que d’una altra ma-nera no podrien fer. Cada trimestre organitzem una sortida conjunta amb els nens i les seves famílies. M’agrada veure com s’ho passen bé. Es nota molt la diferència entre els nens de l’esplai i els que passen les hores al carrer.

REDACCIÓ

«Es nota la diferència entre els nens de l’esplai i els que passen hores al carrer» Sergio i Laura | Membres de l’esplai El Globus

ENTREVISTA

Sergio te més de 10 anys de rodatge al C.E. El Globus. P.M.

Aquest any hi ha hagut menys nens degut a la retallada de subvencions de l’Ajuntament»

Al principi vaig pensar: «Acabaré dels nervis!». El primer dia vaig flipar amb els nens»