www.lariuada.cat | NÚMERO 6 | JULIOL-AGOST DEL 2011 | MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR BIMESTRAL GRATUÏT

la RiuadaA FONS PÀG. 2

✔ Diversos pratencs ens expliquen els motius que els han portat a organitzar-se i sortir al carrer a protestar contra la situació actual

ACTUALITAT PÀG. 5

XARXES PÀG. 7

Segons el Mapa de Lectura Pública, el Prat hauria de disposar d’una Biblioteca Central Urbana i dues Bibli-oteques Locals (o de barri).

Per nombre d’habitants calen dues biblioteques més al Prat

ACTUALITAT PÀG. 5

Es tracta d’una aturada tècnica que permet fer les obres de remodelació del centre, però no es pot descartar que l’execució es vegi afectada per les limi-tacions pressupostàries, ja que el seu cost es va estimar abans de les retallades.

El tancament del CAP Pujol Capsada s’afegeix a la retallada de l’atenció primària

ACTUALITAT PÀG. 4

Les conclusions d’un estu-di d’Ecologistes en Acció i un de la Fundació Mar contrasten amb la recent concessió de la bandera blava a la platja. En concret la Fundació Mar atorga la nota més baixa al Delta del Llobregat amb un 3,5.

Associacions ecologistes donen la bandera negra a la platja del Prat

ACTUALITAT PÀG. 5

El moviment adverteix que les retallades dràstiques en educació estan afectant no només els llocs de treball del personal, sinó també la qua-litat de l’ensenyament.

La ‘Marea Groga’ s’estén pels carrers en defensa de l’educació pública

Crònica d’una indignacióLa primera assemblea del 29 de maig va ser la més multitudinària en aplegar més de 200 persones. S.V.

El polítics s’apugen el sou amb el nou mandat

✔ Les noves regidories volen acontentar tothom

✔ Les noves disposicions anul·len les retallades de l’anterior mandat

Des de la primera nit del dilluns 16 de maig en que s’acampa a la plaça Catalunya de Bar-celona diversos són els pratencs que pernoc-ten i participen activament a les comissions i assemblees. Alguns posteriorment seran l’em-

brió de l’assemblea que es crearà a la nostra població. Aquesta, després d’uns mesos fre-nètics d’activitat, segueix activa i amb inten-ció de continuar. Els seus membres continu-en organitzant activitats i participant en les

nombroses mobilitzacions convocades arreu i, com tot el moviment, es troben en un perí-ode de refl exió per defi nir els objectius i orga-nitzar-se de cara a una tardor que es presenta convulsa.

Els polítics en l’acte de Constitució del nou Ajuntament al teatre Modern. M.A.

2 la Riuada juliol-agost de 2011 www.lariuada.cat

A FONS

En David, un pratenc de 25 anys, estava exul-tant aquells primers

dies: “És el millor que ens ha passat en molt de temps. És una eina que cal aprofi tar, tinc l’esperança que si no fa canviar les coses a curt ter-mini serà un referent per tot el que vindrà”.

Aquesta esperança de canvi va mobilitzar milers de persones convertint du-rant setmanes la plaça de Catalunya i la de la Vila en espais de debat on s’uniren protestes i lluites. Els motius dels participants eren molt variats. De fons un discurs de «cabreig» que criticava radicalment el sistema polí-tic, econòmic i fi nancer, un rebuig frontal a les mesures imposades des dels governs per afrontar la crisi en recau-re sobre les classes populars i afectar drets elementals com la sanitat i l’educació, l’exigència de replantejar el sentit de la democràcia i la representativitat, i l’oposició a tota mena de sigles parti-distes, lideratges i instituci-ons.

Les demandes de canvi que s’exigien des de les as-semblees, mecanisme de re-presentació horitzontal es-collit pel moviment, eren de molts tipus, tan diverses que algunes podien ser contra-dictòries. Alguns desconfi a-ven, s’ho miraven sense im-plicar-s’hi, però centenars de persones des del principi van participar activament en les comissions que es van anar creant. La multitud de persones que omplien les

places i el caràcter obert de totes les assemblees feia possible que moltíssima gent pogués sentir-se partí-cep del que estava passant.

L’infermera Ana Mª sentia «l’emoció de canviar aquest sistema tan fastigós que vi-vim a nivell mundial. Hem de començar des de baix a fer una transformació soci-al». Sergi refl exionava «es-pero que es creï i consolidi una consciència col·lectiva que les coses no van bé. Cal acostar el poder a la ciuta-dania i apostar per la màxi-ma participació de tothom”. Eduardo veia «l’oportunitat de conèixer gent que són afi ns a la meva forma de

pensar i basar-nos en unes idees sobre el món que ens agradaria construir entre tots.»

Gent de totes les condici-ons i edats s’han barrejat en aquest moviment de protes-ta, l’indignació és transversal i intergeneracional. Els més veterans amb d’altres lluites a l’esquena també l’acollien amb il·lusió. Luca explicava que «apareix una opció de lluita. Sembla el despertar d’un sector de la joventut que estava com adormit, i a sobre, ha fet un desafi ament a tota la política ofi cial». Hortènsia P. reconeix: «Estic aquí per redescobrir la gent del poble». La seva compa-nya d’assemblea Hortensia M. afi rma amb determina-ció: «He despertat a un món que desconeixia. He desco-bert l’engany en què vivim i ja no puc tornar a la meva vida anterior».

REDACCIÓ

De plaça Catalunya a plaça de la Vila

Cassolada de protesta el dia de l’acte de constitució del nou Ajuntament el passat 11 de juny. M.A.

SOCIETAT

El moviment dels indignats prepara una nova fase de mobilitzacions

El moviment dels indignats es va inici-ar el passat 15 de maig promogut per un grup � ns llavors desconegut denominat «Democràcia Real ja!». En un manifest, difós principalment per les xarxes soci-als, denunciaven sentir-se «indignats pel panorama polític, econòmic i social» i cri-daven a la mobilització per «construir una societat millor» convocant manifestacions a diferents capitals de l’estat a la que van respondre milers de persones.

L’èxit inesperat de la mobilització va em-pènyer molts dels participants, dels quals es desmarcarien els convocants inicials, a acampar a les places per exigir els canvis

que es demanaven, seguint l’estela del que havia succeït pocs mesos abans a la simbòlica plaça Tahrir del Caire. El desa-llotjament dels acampats de la plaça del Sol de Madrid per la policia la primera nit va fer d’espurna per estendre les acampa-des arreu de tot l’estat i multiplicar en mi-lers les persones que � ns llavors eren unes desenes.

A la plaça Catalunya de Barcelona el pri-mer dia no passaven de 30 les persones que hi dormien, però en pocs dies hi per-noctaven i participaven a les assemblees centenars de persones, convertint-se en una plaça referencial del moviment.

L’origen del moviment

L’apunt

He vist l’engany en què vivim. He despertat i ja no puc tornar a la meva vida anterior»

És molt important que es cohesioni un grup de gent disposada a lluitar en aquest poble»

juliol-agost de 2011 la Riuada 3

A FONS www.lariuada.cat

Inici de la protesta al PratEl que ha succeït a Barce-

lona aquests darrers mesos està íntimament relacionat amb com s’ha iniciat i evolu-cionat el moviment dels in-dignats al Prat. Va ser l’ame-naça de desallotjament de les places la matinada del 20 al 21 de maig, en motiu de la prohibició emesa per la Junta Electoral per la jor-nada de refl exió de les elec-cions municipals, la qual va fer que al Prat s’hi donés el primer acte de protes-ta. Juan va ser un dels seus impulsors, va començar re-collint signatures a la seva ferreteria «entre tres amics vam organitzar a través del Facebook una cassolada a la Plaça de la Vila pel diven-dres 20 de maig en suport de les acampades». Aquest primer acte espontani va reunir una quarentena de persones que es van solida-ritzar amb la protesta que es feia a plaça Catalunya a la mateixa hora, i on milers de persones van fer inviable el desallotjament.

Un nou intent va arribar el 27 de maig amb la polè-mica actuació dels mossos d’esquadra. L’excusa de netejar la plaça va servir per desmuntar l’infraes-tructura dels acampats i colpejar de forma violenta els concentrats que hi resis-tien pacífi cament. Aquesta actuació desproporcionada va donar una nova alenada al moviment a tot arreu. Un dia després, a la plaça de la Vila del Prat, una desena de persones muntaven una parada per recollir signatu-res en suport de les acam-pades i demanar la dimis-sió del conseller Felip Puig. Aquella tarda s’organitzaria una nova cassolada de pro-testa . A la nit, al voltant de la parada es van afegir les primeres tendes de cam-

panya i un primer grup de persones s’hi va quedar a dormir mentre apareixia un bloc de l’acampada a la xarxa. L’infraestructura es va mantenir a la plaça fi ns al 12 de juny com a espai de trobada, punt d’informa-

ció i difusió del moviment a nivell local.

L’Assemblea de la plaçaLa primera assemblea lo-cal es va celebrar el dia 29 de maig amb l’assistèn-cia d’unes 200 persones

després de la primera nit d’acampada i una cassola-da. Des de llavors cada diu-menge a les vuit de la tarda continuen realitzant-se a la plaça de la Vila, baixant-ne gradualment el nombre d’assistents. En aquella pri-

mera assemblea es va acor-dar mantenir l’acampada i decidir cada diumenge so-bre la seva continuïtat, es va estructurar en comissions que es reunien els dimarts i dijous, i es van marcar l’ob-jectiu de difondre a nivell local el moviment.

Els acampats a plaça Ca-talunya debatien en aquells moments si aixecar l’acam-pada, per descentralitzar el moviment en barris i pobles com a forma d’estendre’l ar-reu i enfortir-lo, com fi nal-

ment van fer. Albert, estu-diant de 19 anys, està molt d’acord amb aquest pas, creu que així «la gent podrà veure més refl ectits els seus objectius i expressar les se-ves intencions d’una forma més propera i realista, però sempre recolzant-se en l’ex-terior». Lola, educadora de 53 anys que porta sis anys al Prat, també hi és favorable: «Al Prat és molt important que es cohesioni un grup de gent disposada a llui-tar», per a ella l’objectiu és clar: «Hem de créixer com a persones capaces de fer una revolució». Olga, aturada de 33 anys, creu que «hem de començar a reorganitzar-nos com a poble, ajudar-nos els uns als altres i tenir cura del veí».

L’assemblea ha organitzat nombroses activitats i s’han realitzat diversos contactes amb sectors de la població en lluita i d’altres assemble-es. El mes de juny va ser el més actiu destacant diverses cassolades i manifestacions, especialment polèmica la de l’11 de juny en protesta con-tra la constitució de l’ajun-tament on es van increpar els regidors; xerrades sobre la situació laboral, la sobira-nia alimentària i d’alterna-tives al capitalisme; tallers de pancartes; assemblees sobre la crisi i una jornada el 18 de juny al Fondo d’en Peixo amb teatre, concerts i sopar en solidaritat amb un represaliat pratenc. A més, han participat com a as-semblea local dins del bloc comarcal en les diverses mobilitzacions que s’han fet a Barcelona com la pro-testa davant del parlament contra les retallades del 14 i 15 de juny, la manifestació internacional del 19 de juny per una democràcia real i les darreres del 20 de juliol per aturar les retallades.

Gent de tota condició i edat s’ha barrejat en aquest moviment de protesta

El moviment està en un període de refl exió organitzant-se per a la tardor

A la pregunta sobre l’evolució del movi-ment sembla haver unanimitat en tots els membres de l’assemblea en que aquesta és una lluita de llarg recorregut que no s’ha aca-bat. El moviment ha tingut diverses fases i a hores d’ara es troba en un moment en què la participació multitudinària del principi ha bai-xat i el mes d’agost obre un període de re� e-xió per agafar forces de cara a una tardor que es presenta convulsa. Per a Pablo, arquitecte de 32 anys «és difícil saber cap a on va, entenc que cap a un partit polític no, seria un contra-

sentit», per a Lola es tracta de «trobar formes d’organització a partir de les assemblees que siguin sòlides». Per a Joaquín, treballador de la neteja, «hauria de recollir l’opinió de la gent treballadora i dels aturats». Per a Luca «sem-bla que no hi ha uns objectius massa clars a nivell general i això és un dels desa� aments que té aquest moviment». Per a Sara, estudi-ant i aturada de 24 anys «l’Assemblea d’aquí és molt jove, és molt nova i hem d’aprendre d’altres assemblees». Tot i així, pensa que «les coses encara s’enduriran més, la gent ho pas-sarà pitjor i llavors tornaran a unir-se, sortir al carrer, i liar-la de veritat, ara a cadascú li ha d’arribar el seu moment per despertar».

El futur del moviment

Cal dir-ho

No hi ha uns objectius massa clars, és un dels desafi aments d’aquest moviment»

4 la Riuada juliol-agost de 2011 www.lariuada.cat

ACTUALITAT

Segons un informe d’Eco-logistes en Acció sobre les «Banderes Negres 2011 Catalunya», el Delta del Llobregat s’endu una forta crítica. El col·lectiu culpa de la degradació del Del-ta als impactes de la des-trucció del curs natural del riu —desviament declarat il·legal pel Tribunal Su-

prem—, a l’alteració de tot el Delta del Llobregat, a la pèrdua de zones agrícoles i a l’afectació de la dinàmi-ca costera i de les llacunes litorals.

La Fundació Mar, per la seva banda, considera en un estudi que el Delta del Llobregat és la zona més degradada del litoral cata-

là, amb la nota més baixa de 3,5 sobre 10. Aques-ta baixa nota s’atribueix a l’extracció de sorra del fons marí per regenerar les platges, on s’ha detectat una baixa biodiversitat.

Aquests estudis contras-ten amb la bandera blava que ha rebut la platja per primera vegada.

REDACCIÓ

Ecologistes en Acció hissa la bandera negra a la platja del Prat

MEDI AMBIENT

La dragadora ha degradat el fons marí. E.R.

Carles Lordan, treballa-dor de Comecla SAL, sub-contractat per l’empresa Damm, va morir el passat 23 de maig a conseqüència de les greus complicacions mèdiques derivades de les cremades produïdes arran de l’accident laboral que va patir un mes abans, el 13 d’abril, mentre efectuava tasques de manteniment a una caldera a la planta que la cervesera té a la localitat del Prat de Llobregat. Els altres dos treballadors afec-tats pel sinistre evolucio-nen favorablement. Els fets continuen sota investigació de l’inspecció laboral.

Es dóna el cas que Lor-dan, treballador de 47 anys i soci de la cooperativa pra-tenca Comecla, va adquirir notorietat pública per ser un dels membres funda-dors del popular grup de Rumba «Los Manolos», Lor-dan era vocalista, baixista i guitarrista del grup.

Mor un dels treballadors sinistrats a la Damm

TREBALL

Viladecans crearà un nou passeig marítim de 580 me-tres als terrenys de l’antic càmping La Ballena Alegre, expropiat amb motiu de l’ampliació de l’aeroport. El projecte ja havia estat presentat dos cops pel con-sistori de Viladecans a la Generalitat i sempre s’havia tirat enrera, perquè l’orga-nisme competent conside-rava que, abans d’aprovar-lo, calia tirar endavant el pla especial del Delta, i reblava que no és coherent validar projectes parcials, sense te-nir en compte l’impacte de la totalitat de projectes a la zona.

El Ministeri aprova un polèmic passeig a Viladecans

MEDI AMBIENT

Els sous de l’alcalde, els regidors i els dife-rents càrrecs electes

de l’Ajuntament del Prat són més alts que els que cobra-ven el juny de l’any passat, quan es van retallar el sala-ri seguint les directrius del Govern de reduir sous dels funcionaris per afrontar la crisi. Ara, però, en una època en què el ciutadà pateix per a conservar el seu lloc de tre-ball i ha vist disminuir poc a poc els seus ingressos, els polítics deixen enrere aquell retall solidari.

El Ple del passat 30 de juny va aprovar aquestes re-tribucions, ja que no estan fi xades per llei. Així, l’alcal-de cobra ara 70.300 euros anuals (2.165 euros més que l’any passat); els vuit tinents d’alcalde, 55.400; els regi-dors adjunts a l’àrea, 52.500; i els regidors amb delegació, 32.800 euros.

També es va establir el que perceben els regidors (sen-se dedicació exclusiva) per cada Ple al qual assisteixin: 500 euros per cada sessió plenària –l’última, la del 7 de juliol, va durar quinze minuts–. Aquesta xifra, que en molts casos es tracta de la meitat del salari mensual d’un pratenc, encara és més

alta en el cas de l’assistència a la Junta de Portaveus: 1.400 euros per als dos represen-tants dels grups polítics de l’oposició (Antonio Gallego i Jordi Gili) per cada reunió. Aquestes dues quantitats, que també havien patit una reducció d’un 5 i un 6% res-pectivament el juny del 2010, tornen a estar intactes, com abans d’aquesta retallada.

Confi ança i partitsI d’entre les retribucions pactades en aquest cas per al personal eventual que ocupa càrrecs de confi ança,

n’hi algunes que criden molt l’atenció, com els 77.200 eu-ros bruts anuals que cobra el coordinador dels Serveis d’Urbanisme, una quantitat que supera la de l’alcalde, màxim responsable de la institució. O els 64.200 euros del director de Coordinació, Serveis Centrals i Economia, que també cobren el direc-tor d’Urbanisme i Territori; el d’Espai Públic; i el de Pro-moció Econòmica i Comerç.

D’altra banda, la dotació anual per als grups muni-cipals amb representació al consistori és de 205.320

euros, repartits, segons la quantitat de regidors que té cada formació política, de la següent manera: ICV: 84.960 euros; PPC: 49.560; PSC: 42.480 i CIU: 28.320.

Fer content el PSCL’Ajuntament del Prat ha estrenat una regidoria: la de Comerç i Turisme, que penja de l’Àrea de Promo-ció Econòmica, Comerç i Turisme i que ocupa Marta Mayordomo (PSC). També hi ha hagut un canvi subs-tancial a la regidoria de Salut Pública i Consum, que ara,

amb la també socialista Ana Isabel Fernández al capda-vant, necessita una dedi-cació completa que abans no necessitava. Es tracta de dues modifi cacions que el govern veu necessàries, però algunes veus apunten que es tracta d’un dels requisits del pacte ICV i PSC, perquè aquesta formació, tot i per-dre regidors en aquestes últimes eleccions, no perdi carteres. L’aprovació de l’or-ganització del Consistori i les retribucions, doncs, sembla que han acontentat tothom, govern i oposició.

REDACCIÓ

La crisi no retalla els sous dels políticsMEDI AMBIENT

La creació de noves regidories acontenta tothomFont: Ajuntament del Prat de LlobregatFont: Ajuntament del Prat de Llobregat

juliol-agost de 2011 la Riuada 5

ACTUALITAT www.lariuada.cat

El Departament de Sa-lut de la Generalitat està realitzant una

sèrie de supressions de ser-veis en l’atenció primària i urgent durant l’estiu que inclou el tancament tem-poral, del 18 de juliol al 9 de setembre, del CAP Pujol i Capsada. Ofi cialment es tracta d’una aturada tèc-nica per a fer el trasllat a una nova zona mentre es facin les obres de remode-lació. No es pot descartar

que l’execució del projecte d’obres al Pujol i Capsada es vegi afectada per les li-mitacions pressupostàries, ja que el seu cost, de gaire-bé 6 milions d’euros, es va estimar l’octubre del 2008 i el Departament compta ara amb menys diners. El Ser-vei Català de la Salut ha dit en repetides ocasions que no s’eliminarien serveis que fi nalment s’han acabat tan-cant, i fonts sindicals temen que retallades temporals es

tornin defi nitives. Està pre-vist suprimir les especialiats del CAP Ramona Via i diri-gir els usuaris a l’hospital de Bellvitge, amb la qual cosa s’allargaran encara més les llistes d’espera.

Les retallades agreugen el dèfi cit de mitjans personals i materials que ja patíem. Des de fa més d’un any la Generalitat no permet am-pliar les plantilles i estableix limitacions en la cobertura de les places quan els treba-

lladors es jubilen, estan de baixa o se’ls acaba el con-tracte. Actualment, als cen-tres del Prat hi ha diversos llocs de treball no coberts (2 infermeres, 2 metges, 1 administratiu) i d’altres que es cobreixen amb reducció de jornada (2 infermeres, 1 metge i 1 administratiu). Aquest deteriorament del servei afecta greument als usuaris que pateixen ma-lalties urgents i requereixen una atenció ràpida.

Tanquen el CAP Pujol i Capsada per obres mentre es retalla l’atenció primària

SANITAT

Usuaris i sindicats temen que les retallades temporals es tornin defi nitives. E.R.

REDACCIÓ SALUT REDACCIÓ

Les retallades eliminen el Grup de Suport a la LactànciaEl Grup de Suport a la Lactància del Prat de Llo-bregat, que fi ns al maig de 2011 funcionava al CAP Pujol i Capsada, ha cai-gut víctima de les retalla-des pressupostàries de la Generalitat en la sanitat. Ara, les famílies afectades lluiten contra aquesta de-saparició i ja han recollit més de 700 signatures de suport.

El grup de suport a la lactància té com a objec-tiu l’impuls de l’alletament natural i fa de suport a la dona i la família en aspec-tes relacionats amb la cri-ança durant el postpart. Gràcies a aquest servei, fi ns

ara, centenars d’infants del Prat han “gaudit dels bene-fi cis físics i emocionals de la lactància”, reivindiquen les famílies afectades, que s’han mobilitzat per recu-perar aquest servei al Prat. A més de la recollida de sig-natures, també han enviat als Serveis de Salut locals i comarcals un escrit en què manifesten la importància del tema, ja que “hi ha en joc la salut física i emocio-nal dels més de 700 nens i nenes que cada any neixen al Prat”. També han acon-seguit el suport de mitjans de comunicació impresos i electrònics i han presentat el cas al Síndic de Greuges.

LLENGUA REDACCIÓ

AENA rebutja el nom en català de l’aeroport del PratLa Plataforma per la Llen-gua ha denunciat que AENA mantindrà en castellà la nova denominació de l’ae-roport de Barcelona, que a partir d’ara inclouran la re-ferència al municipi on està situada la infraestructura. S’esperava que es pogués aprofi tar per catalanitzar la denominació que l’aeroport té des del franquisme, però no ha estat així. AENA ha optat per mantenir la deno-

minació, afegint-hi la refe-rència a El Prat com marca la nova normativa. El nom serà «Aeropuerto de Barce-lona - El Prat». Tot i les peti-cions de la Generalitat, en-titats i de l’Ajuntament del Prat, que el 2008 van dema-nar la forma catalana, AENA manté el criteri de l’ordre franquista de setembre de 1965, segons el qual la caste-llana és l’única forma ofi cial per als aeroports.

El moviment ‘Marea groga’, que s’ha escampat per tot Catalunya per a reivindicar un ensenyament públic de qualitat davant les retallades del Govern, ha arribat també al Prat. Mestres, alumnes i fa-mílies dels diferents centres educatius s’han concentrat cada dimecres, des del mes

de maig, a la plaça de la Vila i davant la font de la Moreneta de l’avinguda Montserrat llu-ïnt la samarreta groga amb un missatge clar: “Sos Ense-nyament públic de qualitat”.

Adverteixen que les retalla-des dràstiques en educació estan afectant no només els llocs de treball del personal,

sinó també la qualitat de l’ensenyament. Així, l’insti-tut Baldiri Guilera ha passat en un any de tenir un pres-supost de 200.000 euros a 145.000 (un 25% menys), tal com explica Gabriel Almi-rante, professor de secun-dària d’aquest centre. I al Salvador Dalí s’hi destina un

28% menys de diners. D’altra banda, aquest curs ja hi ha hagut dos acomiadaments al servei de neteja d’aquests dos instituts, i a partir d’ara no es cobriran les baixes del personal no docent i només se substituirà el 50% dels professors que es jubilin. Al-mirante també es qüestiona l’ètica de la mesura planteja-da pel govern de fi nançar els centres educatius mitjançant la publicitat. Tota la informa-ció es pot trobar al bloc el-pratesmou.blogspot.com.

REDACCIÓ

La ‘Marea groga’ també es concentra als carrers del Prat

ENSENYAMENT

Els infants a l’entrada de l’escola del Parc. M.R.

6 la Riuada juliol-agost de 2011 www.lariuada.cat

OPINIÓ

la Riuada la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL:DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000 exemplars EDITA I DISTRIBUEIX:EDITA I DISTRIBUEIX: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)PUBLICITAT:PUBLICITAT: publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar redaccio@lariuada.cat o visitar redaccio@lariuada.cat www.lariuada.cat

la Riuada la Riuada la Riuada la Riuada

La tiraLa tira Xavi Blasi

veure per creureveure per creure

Davant de la imatge mostra-Davant de la imatge mostra-da a la dreta, si vosté circu-da a la dreta, si vosté circu-la pel Prat del Llobregat, el la pel Prat del Llobregat, el mirall l’ajudarà a comprovar mirall l’ajudarà a comprovar si ve cap vehicle per la seva si ve cap vehicle per la seva dreta:dreta:A) Sí, sempre que tregui més A) Sí, sempre que tregui més del 50% del cos per la � nes-del 50% del cos per la � nes-tra i giri el cap 90º a la dreta.tra i giri el cap 90º a la dreta.B) No, com la majoria B) No, com la majoria d’aquests miralls al Prat. d’aquests miralls al Prat.

Pregunta Pregunta d’autoescolad’autoescola

clau de voltaclau de volta

Marc SeguraMarc Segura

Hi ha gent que no entén Hi ha gent que no entén per què el crit dels indig-per què el crit dels indig-nats del Prat en gran me-nats del Prat en gran me-sura es va personalitzar en sura es va personalitzar en l’alcalde tractant-se d’un l’alcalde tractant-se d’un polític d’un partit «d’es-polític d’un partit «d’es-querres» com és Iniciativa-querres» com és Iniciativa-Verds. Verds.

Per a mi, existeixen di-verses raons. La primera, i verses raons. La primera, i potser principal, és que, no potser principal, és que, no representant-me (cal te-representant-me (cal te-nir en compte que només nir en compte que només va obtenir el 18,12% i, su-va obtenir el 18,12% i, su-mats els rebuts pel partit mats els rebuts pel partit del qual rep suport, el PSC, del qual rep suport, el PSC, no arriben al 28% dels ciu-no arriben al 28% dels ciu-tadans del Prat amb dret a tadans del Prat amb dret a vot) i, a més, obtenint un vot) i, a més, obtenint un resultat electoral que no resultat electoral que no representa a la majoria (ni representa a la majoria (ni tan sols dels qui van fer ús tan sols dels qui van fer ús d’aquest dret, un 35,55%), d’aquest dret, un 35,55%), el seu discurs, i el de tots el seu discurs, i el de tots els regidors, sempre ha es-els regidors, sempre ha es-tat l’oficialista del sistema: tat l’oficialista del sistema: “Hem rebut més vots que “Hem rebut més vots que els altres, tenim la majoria els altres, tenim la majoria i hem rebut el mandat de i hem rebut el mandat de governar la ciutat per qua-governar la ciutat per qua-tre anys. I el sistema ens tre anys. I el sistema ens permet triar l’opció de no permet triar l’opció de no haver de respondre davant haver de respondre davant els nostres ciutadans fins els nostres ciutadans fins d’aquí uns altres quatre d’aquí uns altres quatre

anys». Això es demostra al pre-

guntar-nos: quantes con-sultes s’han realitzat al Prat en aquests anys de govern “d’esquerres“ ? Quantes ve-gades se’ns ha preguntat si volíem el seu model de transformació urbana i ter-ritorial? Quantes vegades si estàvem d’acord, o no, amb una ordenança apro-vada?

Segons ells aquestes con-sultes ja es fan cada quatre anys en les eleccions. Tot i que en cap d’elles han ob-tingut el suport majoritari de la població amb dret a vot. I si segueixen així, cada vegada seran menys els que confiïn en aquest dret. D’altres raons podrien ser, per exemple, que s’han reduït les subvencions a les entitats ciutadanes i no les que reben els partits amb representació a l’ajunta-ment. O que els regidors poden aparcar a les zones blaves del municipi sense pagar res com fa qualsevol altre ciutadà. Que no els paguem prou? O potser no poden utilitzar el transport públic?

Aquest, precisament, és el tipus de democràcia en la qual molts no creiem i el tipus de polítics que no vo-lem que ens representin.

Després alguns s’estra-nyen que la gent els xiuli.

A propòsit A propòsit del dia de del dia de constitució de constitució de l’ajuntamentl’ajuntament

l’apuntl’apuntRoser TorresRoser Torres

Divendres 22 de juliol es feia públic un informe de la feia públic un informe de la UGT que relatava que a Ca-UGT que relatava que a Ca-talunya hi havia 149.000 jo-talunya hi havia 149.000 jo-ves que ni estudien ni treba-ves que ni estudien ni treba-llen. Això equival a un 22,8% llen. Això equival a un 22,8% del total de joves.del total de joves.

Lluny d’anàlisis seriosos, els mitjans de comunica-els mitjans de comunica-ció s’han llançat al coll del ció s’han llançat al coll del jovent. La � gura del clàssic jovent. La � gura del clàssic ni-ni reapareix, i amb ell el ni-ni reapareix, i amb ell el tòpic i l’insult. Que si dropos, tòpic i l’insult. Que si dropos, inútils, borratxos, incons-inútils, borratxos, incons-cients, mandrosos, etc. Un cients, mandrosos, etc. Un nou exemple de periodisme nou exemple de periodisme veraç! Un assisteix perplex a veraç! Un assisteix perplex a un circ en el qual ningú s’ha un circ en el qual ningú s’ha parat a pensar que la taxa parat a pensar que la taxa d’atur general està al voltant d’atur general està al voltant d’atur general està al voltant

del 20%, i caram, ningú diu que el 20% de la població activa és ni-ni! Ningú ha dit que bona part d’aquests 149.000 joves si no treballen és perquè estan a l’atur, per-què no troben feina. Tampoc s’ha dit que només un 8,7% d’aquests joves ha tingut la possibilitat de rebre una oferta formativa per part de l’estat.

Una vegada més el circ comunicatiu carrega contra el jovent, l’estigmatitza i pre-tén deixar-lo com un llast social. Lluny de la re� exió serena i constructiva del que ha de ser el futur d’aquest país, veiem atònits com tot s’hi val per un titular ben cridaner que faci pujar audi-ències i visites. Potser aniria sent hora de parlar dels con-sent hora de parlar dels con-

tractes temporals i precaris que hem d’aguantar. De les nul·les expectatives socials que tenim al davant, quan s’ha evidenciat que l’ascen-sor social que va permetre als nostres pares tenir millor qualitat de vida que els seus pares està ben aturat, i que amb prou feines podrem mantenir el seu nivell adqui-sitiu.

Potser toca parlar ja d’un model econòmic i social que esclavitza i ens aboca literal-ment a un futur de merda. Un futur de merda al que tampoc ens podem resignar, del que no ens hem d’evadir. Un sistema que ens conver-teix en mercaderia tant bon punt arribem a la universitat (si en tenim ocasió) prepa-rant-nos per a ser espremuts rant-nos per a ser espremuts

més tard en algun precari lloc de treball. Moltes de no-saltres al sector serveis, on la precarietat es fa més patent, regal d’aquells que van de-cidir convertir el nostre país en el balneari d’Europa a cò-pia de totxo i ciment.

El jovent però, seguirem estudiant, seguirem treba-llant, però sobretot cal que comencem i/o que seguim lluitant i treballant perquè un dia aquest futur de mer-da que alguns ens venen com a inevitable sigui trans-format per unes perspecti-ves i condicions de vida dig-nes i en igualtat. El canvi, no és possible o impossible: és necessari. I el jovent, potser no tenim ni treball ni feina, el que segur que ja no ens queda, però, és paciència!queda, però, és paciència!

Ni-ni. Ni rigor ni Ni-ni. Ni rigor ni respecte.respecte.

juliol-agost de 2011 la Riuada 7

XARXES www.lariuada.cat

CULTURA

El diccionari de l’IEC diu que el patrimo-ni és el «conjunt de

béns, de valors i de crèdits que posseeix una persona o una institució». D’entra-da tots pensem que els pa-trimonis personals estan formats per béns materials (diners, propietats...) i que els patrimonis col·lectius (com els d’un municipi) també estan formats bàsi-cament per béns materials (arquitectònics, artístics, naturals...). Hi ha, però, as-pectes culturals que també són patrimonials i que po-den ser fi ns i tot immateri-als. Per exemple, elements de cultura popular de ca-ràcter oral, com dites i re-franys locals. A banda de la seva importància com a patrimoni lingüístic lo-cal, sovint presenten una creativitat evident. N’hi ha

que ens parlen del temps (“Trons a Remolar, aigua al pla”), de costums (“Fer-se el tonto per no pagar el pont”), del tarannà de la

gent (“Semblar de cal Tet”), de bromes (“Anar a la far-màcia a buscar tres unces d’arrel de campanar)”, de sortides sorprenents (“Et

pica el cul, sardina a la plaça!”), mostren aspectes vulgars de la parla (“A Gavà ja t’hi pots cagar. I al Prat ja m’hi he cagat”), etc.

Són expressions que els informants de molt avan-çada edat confessen ha-ver sentit a les àvies i que corren el perill de desapa-

rèixer. Algunes d’aquestes dites i refranys pratencs es poden consultar (i comen-tar) al bloc Trons a Remo-lar, que forma part d’una recerca dins de la Beca Jaume Codina de l’Ajunta-ment del Prat.

JOAN PUIGMALET

«Això ho deia la meva àvia» tronsaremolar.blogspot.com

REPORTATGE

Hi ha aspectes culturals, com dites i refranys, que tenen valor patrimonial i creatiu

Al bloc Trons a Remolar es poden consultar i comentar diverses dites pratenques

El divendres 16 de se-tembre a partir de les deu de la nit, el pati de l’Arte-sà es convertirà de nou en l’espai improvisat d’assaig de la colla castellera de Cornellà, la colla que apa-drina el Prat i que també representa la vila als con-cursos de castells.

Segons la mateixa co-lla, aquest assaig obert és una forma d’agrair el su-port que ha rebut del Prat i d’incentivar la gent a ex-perimentar, encara que només sigui per una esto-na, la sensació de partici-par en un castell.

Està previst que la colla de Cornellà actuï el diven-dres 24 i el dissabte 25 de setembre dins dels actes previstos de festa Major. A més d’ells i la colla dels Capgrossos de Mataró, s’hi podrà veure també per primer cop al Prat l’actua-ció dels Castellers de Ma-llorca.

Els castellers de Cornellà faran un assaig obert abans de Festa Major

CULTURA

La Generalitat té la res-ponsabilitat d’elabo-Lponsabilitat d’elabo-Lrar i mantenir el Mapa Lrar i mantenir el Mapa L

de Lectura Pública de Cata-lunya, que estableix el tipus de servei que correspon a cada població. La darrera actualització del Mapa és de l’any 2008, i estableix que El Prat de Llobregat, per la població de 62.663 del moment, hauria de dis-posar d’una Biblioteca Cen-tral Urbana i dues Bibliote-ques Locals (o de barri) que en depenguessin. Es propo-sava que l’antiga Biblioteca Antonio Martín passés a ser una de les biblioteques de barri, i es construïssin la Biblioteca Central Urbana i l’altra de Barri que manca-ria.

Des del 2008, la situa-ció bibliotecària al Prat ha fet un salt qualitatiu amb la creació del Cèntric i el trasllat en aquest espai de l’esmentada Biblioteca An-tonio Martín, que disposa

de 3.028 metres quadrats de superfície. No arriba als 3.759 previstos pel MLP com a Central Urbana, però cal tenir en compte que al recinte del Cèntric també hi ha d’altres equipaments com l’auditori i sales d’ex-

posicions i d’estudi, que poden ser utilitzats per la biblioteca i els seus usuaris. Amb la previsió d’arribar progressivament als 100.000 documents, la Biblioteca Antonio Martín seria una bona Central Urbana, però

mancarien les dues biblio-teques de barri, ja que han desaparegut l’antiga bibli-oteca, que potser no era convenient conservar com a biblioteca de barri com proposava el MLP per ser massa propera a la nova,

i també ha desaparegut la Sala de Lectura Sant Jordi situada a l’Avinguda Mont-serrat que depenia de Cai-xa d’Estalvis de Catalunya, que tot i no formar part de la Xarxa de Lectura Pública feia la seva feina.

REDACCIÓ

El Prat se salta el Mapa de Lectura Pública CULTURA

Per nombre d’habitants al Prat hi falten dues biblioteques més

8 la Riuada juliol-agost de 2011 www.lariuada.cat

XARXES

facebook / twitter

gaudeixel Prat!

—Que et va fer saltar i aga-far la càmera?—Tenia un treball fi x a l’ae-roport amb la idea de com-prar-me una casa, un cot-xe... però no era feliç i em sentia frustrat. Parlant amb mi mateix vaig arribar a la conclusió que en realitat volia fer pel·lícules.

Com que treballava a l’ae-roport, els viatges em sor-tien molt econòmics i vaig començar amb una càmera fent fotos fi ns que em van deixar una càmera de ví-deo. Vaig aprofi tar l’oportu-nitat d’anar a Telaviv i vaig acabar a Palestina fent un documental.—Enyores l’aeroport?—Sí, enyoro els bons mo-ments amb els companys i el sentit de companyeris-me.—Li faries un documental?—Faria un documental de qualsevol cosa, a tot se li pot treure suc.—Com van ser els inicis?—Durant set anys vaig estar a Iberia amb contractes pre-caris de sis mesos. Ja m’es-taven a punt de fer fi x quan vaig anar a Palestina a fer el documental. Em quedava una setmana per acabar el rodatge i al tornar a la feina em van dir que presentés un justifi cant mèdic per expli-car la setmana de retard o que me n’anava al carrer. Jo vaig optar per signar la car-ta d’acomiadament, perquè vaig veure que el meu futur era treballar amb la càme-ra.—Nablus, Jibara, Txiapes, estàs fent la volta al món en una revolució? — El meu primer documen-tal «Palestina, vivir en Na-blús» va guanyar el festival de cinema a Cuba. Era la primera vegada que fi lma-va i no sabia ni com anava

la càmera de vídeo. Després vaig anar a Bolívia i a Txia-pes i vaig fi lmar dos docu-mentals, el de Txiapes el va comprar TV3 i el de Bolívia el van passar en un festival de cinema i el va comprar la televisió veneçolana. Lla-vors vaig veure que els tres primers reportatges de la meva vida eren reconeguts professionalment i que po-dia viure d’això.—Com t’has format a nivell professional?—Vaig aprendre d’una for-ma autodidacta. Vaig tenir una espècie de professor, Carlos Delfa, que és el que em va deixar la càmera per anar a Palestina i va ser el

que va muntar i editar el do-cumental. Veient com ho va fer ell, vaig aprendre i amb el documental de Bolívia, ja vaig començar a muntar-ho jo a casa. —Has tingut algun proble-ma per fi lmar en països en confl icte? —Sí. A Palestina l’exèrcit is-raelià i a Txiapes la policia. Sempre és la policia. Per part dels palestins, molt acolli-dors, vaig fl ipar. M’oferien el que necessités i sempre em convidaven a dormir a casa d’algú, a sopar...—Has pensat passar-te a la fi cció alguna vegada?—M’agradaria molt, però són molts calers i s’ha de pagar la gent: il·luminació, maquillatge, actors, assa-jos, tècnic de so... per això necessito fer-me un nom de manera que un productor pugui creure en mi. En can-vi per fer un documental només necessito un guió, un escenari real i el que pas-sa en aquell moment.

—Quin és el millor punt de vista per fer una història?—El teu. No vulguis com-plaure a ningú, assemblar-te a ningú, digues el que hagis de dir. Pot agradar o no, però sempre digues la veritat i amb dignitat, és la teva història.—Vuit projectes en sis anys, et queden històries per ex-plicar?—Clar, sempre, a cada can-tonada. A mi m’agradaria anar a Grozni, a Líbia... no viuré tants anys per fer totes les pel·lis que m’agradaria fer, em moriré i no hauré acabat de fer tot el que vol-dria fer.—I què estàs fent ara?—El documental sobre els Indignats: el que passa i el sentiment que hi ha. Per fi hi ha una mica de cultura democràtica entre la gent d’aquest país que ha estat molts anys adormida i cal canviar aquesta dinàmica.

Una mica més de respon-sabilitat i una mica menys

de pandereta i olé. Una mica més de sentit comú i de fer les coses bé.La gent ha despertat i ara està més informada gràcies a Internet i les xarxes so-cials, la televisió ja no és el referent i el poder ja no pot controlar el discurs.—Li veus futur a tot això?—Li veig el futur d’una so-cietat menys ingènua i més informada, sobretot la gent jove. Sortiran grups de pres-sió que actuaran a través de les xarxes socials i assoliran la democràcia real. Ara, cos-tarà anys.—Què t’indigna més del Prat?—S’haurien de fer les coses millor i no es fan, com a tot arreu. Per reduir emissions de CO2 els edifi cis públics haurien de tenir plaques so-lars, un exemple és el Cèn-tric que no en té. Es podria fer una banca pública per la gent del Prat crear empreses pròpies del Prat. Un Prat que es pugui autogestionar.

REDACCIÓ

«Faria un documental de qualsevol cosa, a tot se li pot treure suc»Sergi Sandúa | realitzador de documentals

ENTREVISTA

El festival de cinema de Jibara va premiar el primer documental de Sandúa . R.C.

No vulguis complaure ningú, semblar-te ningú, digues el que hagis de dir amb dignitat, és la teva història»

Vocació per explicar històries

Sergi Sandúa té 39 anys, és realitzador de documentals i actualment treballa per al Prat Comunicació. Professional autodidacta un bon dia va volar de l’aeroport del Prat per explicar l’ocupació israeliana de Palestina a Nablús. Ara ja fa uns sis anys que es dedica del tot a la producció audiovisual i ja porta vuit projectes a la motxilla.

LLEGIU L’ENTREVISTA A: www.lariuada.cat

contrapuntcontrapunt

La gala dels La gala dels ÒscarsÒscarsMillor pel·lícula:Millor pel·lícula: L’austeritat amb la que ens obsequien amb la que ens obsequien els polítics verbalment però els polítics verbalment però que després no percebem que després no percebem en la realitat. Combinar la en la realitat. Combinar la famosa frase “ens hem d’es-famosa frase “ens hem d’es-trènyer el cinturó” per una trènyer el cinturó” per una banda, i a la vegada no re-banda, i a la vegada no re-baixar regidories i mantenir baixar regidories i mantenir uns sous molt per sobre de uns sous molt per sobre de la mitjana de la població és la mitjana de la població és digne de les millors súper-digne de les millors súper-produccions: aquelles ca-produccions: aquelles ca-paces de muntar una gran paces de muntar una gran campanya de màrqueting campanya de màrqueting per un bluf de llargmetrag-per un bluf de llargmetrag-te.te.Millor interpretació:Millor interpretació: La de Rafa Duarte fent el difícil pa-Rafa Duarte fent el difícil pa-per de polític transparent tot per de polític transparent tot assegurant que a la web mu-assegurant que a la web mu-nicipal sempre s’han publicat nicipal sempre s’han publicat les actes amb els acords pre-les actes amb els acords pre-sos als plens. Curiosament sos als plens. Curiosament aquesta vegada va tenir raó aquesta vegada va tenir raó (segurament perquè ho ha-(segurament perquè ho ha-via anunciat amb antelació) via anunciat amb antelació) i hem pogut veure publicats, i hem pogut veure publicats, entre altres coses, els sous entre altres coses, els sous dels càrrecs de l’ajuntament. dels càrrecs de l’ajuntament. Però quantes vegades hem Però quantes vegades hem visitat la web municipal i ens visitat la web municipal i ens hem trobat amb els plens de hem trobat amb els plens de feia tres mesos? Caldrà vigi-feia tres mesos? Caldrà vigi-lar en els propers....lar en els propers....Millor direcció artística: Millor direcció artística: Sens dubte pels qui progra-Sens dubte pels qui progra-men la cerimònia del ple de men la cerimònia del ple de constitució al Teatre Modern constitució al Teatre Modern i fan que els polítics jurin el i fan que els polítics jurin el seu càrrec donant el cul al seu càrrec donant el cul al públic. Una composició ar-públic. Una composició ar-tístico-metafòrica de primer tístico-metafòrica de primer nivell.nivell.Millor producció:Millor producció: Per la nova Regidoria de Comerç i nova Regidoria de Comerç i Turisme. Amb les obres que Turisme. Amb les obres que estan per acabar a la plat-estan per acabar a la plat-ja no ens sorprendria que ja no ens sorprendria que ens convertíssim en un lloc ens convertíssim en un lloc de peregrinació de turistes de peregrinació de turistes cansats del xivarri de Barce-cansats del xivarri de Barce-lona. Passaríem del turisme lona. Passaríem del turisme de “de “tupper i espardenya” dels tupper i espardenya” dels tupperantics càmpings (Cala Gogo, antics càmpings (Cala Gogo, Toro Bravo) a un nivell més Toro Bravo) a un nivell més internacional, això sí, sota el internacional, això sí, sota el beneplàcit d’AENA. Ja sabeu beneplàcit d’AENA. Ja sabeu que les millors produccions que les millors produccions sempre compten amb grans sempre compten amb grans empreses que les � nancen.empreses que les � nancen.