La traicio dels liders complet - Centre d'Estudis Joan ... · ... Llibre de mill proverbs ... Però un punt que m'inquietava era la discrepància amb el PSUC sobre la ... reduïa

LA TRACI DELS LDERS

Qu us dir

Director: M. Costa-Pau.

Cos de redacci:

Llus Massanet.Consol Costa-Pau, Remei Brasc, Joaquim Ermengol, Roger CP,Daniel Bonaventura, Mariela Cspedes, Francesc Subirs.

Llus M. XirinacsLa traci dels lders

Llibres del Segle

1a edici: abril 1993 Llus M. Xirinacs, 1993 Llibres del Segle (L'Eix Editorial), 1993Plaa Poeta Marquina, 10 - 17002 GironaDisseny: Enric Pujol, a partir d'un tema de Magritte, sarcstica rplica a son torn del Balc, de Manet.ISBN: 84-8128-004-6Dipsit legal: B-10952-1993Imprs per Romany Valls, S.A., Capellades

Edici en format electrnic: gener 2015.

FUNDACI RANDA LLUS M. XIRINACS.http://xirinacs.cat http://xirinacs.wordpress.com

CENTRE D'ESTUDIS JOAN BARDINA.http://bardina.org http://chalaux.org

LA TRACI DELS LDERS

La traci dels lders I. Llus Maria Xirinacs.

Pgina 12.


No s aix, companys, no s aix.LLUS LLACH

Fora de coratge e lleialtat han parentesc.RAMON LLULL, Llibre de mill proverbs

Quan una responsabilitat s'exerceix en l'ordre del possible,comena a esdevenir irresponsable.

JACQUES DERRIDA, L'altre cap

Pgina 13.


Ho escric tal com ac -Barcelona- i ara -1992- em sembla que hovaig veure i ho vaig viure, un entre molts que tamb ho van viure iho van veure.

Pgina 14.


Pgina 15.

PRIMERA PART. LA SEMBRA LABORIOSA.

1971

Dimecres, 13 de gener

A un quart de dotze de la nit ha vingut a visitar-me la planamajor de la poltica del nostre pas. Han volgut acudir personalment,encara que els ha costat molt coincidir tots plegats. En faltava un quevindr dem.

M'han demanat formalment que abandoni la vaga de fam.Es fan responsables del que jo demano. M'han dit que com a patriotaja he fet prou i ms del que era el meu deure. Que el meu acte els haajudat a tirar endavant projectes que necessitaven una empenta.M'han dit moltes coses que jo sentia entre la boira. Justament enaquest moment culminant potser jo entrava en el fatdic coma. Noem trobava gens b. Els he donat les grcies per llur preocupaci iper la delicadesa de venir personalment a dir-m'ho. I de seguida, totveient que estava cansat, s'han acomiadat desprs d'assegurar-los queacceptava llur petici i els donava confiana i temps per desenrotllarllurs compromisos, a ells i a tantes persones responsables quem'havien visitat i escrit1.

Els que van venir aquella nit a l'hospital de la Creu Roja delcarrer Dos de Maig, de Barcelona, eren els components de laComissi Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya (CCFPC).

A tres quarts de dues de la matinada va arribar l'ltim quefaltava, Pujol. Pregunt si l'esperada visita havia tingut lloc. Li hovaig confirmar surant entre nvols. Volia saber si plegava de la vagade fam mentre m'ensenyava maliciosament un caramel. Li vaig dirque s, encara que per iniciar la recuperaci estava en mans delsmetges. El caramel torn al fons de la butxaca d'un abric gruixut.

Dijous, 14 de gener

A les deu del mat, quan faltaven quatre hores pels vint-i-un dies ipesava 58 quilograms, havent-ne perdut 14, en ple s de les facultatsmentals i amb relativa normalitat fsica segons les anlisis,electrocardiograma i electroencefalograma i tota mena

1Llus M. Xirinacs, Vaga de fam per Catalunya, Barcelona, NovaTerra, 1977, p. 158.


d'observacions, he plegat del dejuni2.Havia fet la meva primera vaga de fam un any i mig abans, a

Santa Ceclia de Montserrat, acompanyat de Josep Dalmau i unanoia de Gallifa, en solidaritat amb els sacerdots bascos tancats alseminari d'Erandio i condemnats a molts anys de pres a Zamora.

Les vagues de fam formen part de la panplia dels sistemesd'acci no violenta introduts a principis de segle pel mahatmaGandhi a l'frica del Sud i a l'ndia. Espordicament emprats aOccident, resultaven estranys. Jo els he utilitzats a bastament en leslluites menades al llarg de la transici que descric. Potser qui ms elsha popularitzat sn els objectors de conscincia, encapalats perPepe Benza. Tot coincidint amb el perode de la transici que tantescoses remogu, els objectors s'enfrontaren sols amb l'exrcitespanyol, i noms amb aquestes armes del poble venceren. Patirencstigs, maltractaments, vexacions, pres. Aquest s sempre el preud'aquest original trfic d'armes.

L'acci no violenta es men a Catalunya sobretot des delCasal de la Pau del carrer Bruc de Barcelona, on convisquerendiferents organitzacions no violentes, entre les quals destac el grupde Llus Fenollosa que coordinava ngel Colom i Colom, que tantem va ajudar.

A part l'estranyesa d'aquest mitj de lluita en els medispoltics clssics de l'oposici catalana, una altra causa represent apartir d'aleshores un fre a la meva dilatada actuaci. Era una actuaciintempestiva. No acostumava a estar prevista ni programada pels queaspiraven a dirigir la transici des de l'oposici al franquisme.Especialment pel PSUC. Ni mai no seria previsible. Sempre sorg dela meva independncia, fruit d'imperatius tics i del meu tarannpersonal, amb els seus inconvenients i avantatges. No tenia moltaexperincia de la histria poltica catalana. Per des del primermoment vaig copsar les resistncies subtils, el silenciament. I tambles utilitzacions partidistes interessades, les reconduccions de texts id'intencions. s comprensible. Jo promovia el que jo creia i els altresfeien el mateix segons el seu parer. Tanmateix, hauria de constituir

2Ibid., p. 159.

Pgina 20.


un motiu de reflexi el fet que sovint durant la transici lesintencions diferents dels diferents protagonistes de l'oposici vanrestar-se ms que sumar-se. Va ser un fet d'extrema gravetat i detristes conseqncies que dna la ra a la crtica feixista contra lapartitocrcia. La democrcia no consisteix noms en el lliure joccompetitiu de les diferents forces poltiques d'un pas. Aix tan solst sentit quan els aspectes fonamentals del pas sn assegurats. Cal lasuma d'esforos quan all ms fonamental s en perill o, pitjor,encara ni existeix. El fair play de les democrcies madures no existdurant la Segona Repblica Espanyola ni durant la guerra dels tresanys ni durant la transici que narrem. Una altra cosa fou el consensdel qual parlarem ms endavant i que no t res a veure amb aquestadefensa unitria del que s fonament de la llibertat.

Copio del butllet clandest d'Igualada, de tendncia USO,El Mussol3: CATALUNYA: Les necessries coordinacions: El fetest constatat de fa molts anys: el govern espanyol est dividit, peres mant grcies a la circumstncia que la divisi s major entrel'oposici. Per aix no s tampoc d'avui la preocupaci de moltespersones i grups de cara a aconseguir que la coordinaci de forcesdemocrtiques i antidictatorials sigui un fet. Aquesta coordinaci scada vegada ms urgent.

A tots els nivells conv que sigui realitzada una tasca declarificaci constant que permeti evitar tot conflicte encara que siguimnim, perqu s disgregador, entre les forces d'oposici, i permetide veure i de fer comprendre que els camps d'acci sn nombrosos ique totes les forces poden tenir-hi cabuda. Per tant, sempre calmantenir l'atenci desvetllada i no minimitzar esforos aliens depersones o grups concrets, i potenciar totes aquelles actituds iaccions que honestament i amb esperit no totalitari pretenen confluiren la lluita que el poble mant contra l'actual autoritarisme alienador.L'nica cosa que cal demanar sempre s la clarificaci mxima deles corresponents actituds i posicions i que les tctiques partidistes ode grup no posin mai en perill l'objectiu suprem i ms immediat dela lluita, aqu i ara, contra una estructura imperant negadora dels

3El mussol, febrer 1971.

Pgina 21.


drets ms elementals de la persona individual i de la nostrapersonalitat collectiva catalana.

Poc desprs de la vaga de fam vaig conixer l'advocat delPSUC Josep Sol Barber. Em salud efusivament i coment:

-Un signe inequvoc de l'ascensi de la lluita popular s ques'incorporen persones com tu, un capell d'un llogarret de laCatalunya profunda.

Ell ignorava la meva histria anterior. I s'equivocava en eljudici. La meva actuaci no naixia de la praxi espontnia del poblesenzill que encara dormia el son dels justos. Ja m'hauria agradat queell tingus ra!

Mogut per totes aquestes consideracions, especialment ambl'nsia de sumar esforos, em vaig fer del PSUC. (En vaig deixar deser definitivament l'any 1976.) s la primera vegada que ho dic enpblic. Ells en aix han estat tan delicats que mai no ho hanesventat, tot i que potser en certs moments els hauria esdevingutrendible. M'atreia la lluita dels pobres de la terra. En tota la mevavida i contra les meves inclinacions, en les coses importants he optatper posar-me al costat dels oprimits. Ha estat desastrs. Sempre etsescopit del torrent central de la histria. Tornar a recollocar-te costaesforos ciclopis o b resulta simplement impossible. El motiu de lameva entrada en el PSUC fou una opci de classe.

Per un punt que m'inquietava era la discrepncia amb elPSUC sobre la qesti nacional. M'agradava ms la visi d'AndreuNin o l'actitud de Joan Comorera, antic secretari general del PSUC,ambds finalment perseguits pels comunistes de tendncia stalinistai antinacional. Un dia vaig preguntar en confiana a Jordi Carbonellper qu un home tan conseqent com ell no s'havia fet del PSUC, toti tenir-hi tanta tirada i amics. Ell em digu:

-No m'he fet del pessa -com li agrada de fonetitzar- per laseva actitud davant el fet nacional.

-Doncs, per qu hi ets tan afeccionat? -Perqu em sembla que encerten en el plantejament de la

lluita de classes i perqu en la qesti catalana t personesd'inequvoc patriotisme, com Rafael Rib, Xavier Folch o Josep Sol

Pgina 22.


Barber. No sn determinants, s veritat, en els centres de decisidel partit. Ara manen els carrillistes de tendncia espanyolista. Perespero que un dia no lluny canvin les coses.

No li vaig dir res i vaig apuntar-m'hi perqu, tot i trencar-se'm el cor, l'opressi de classe era mundial i l'opressi nacionalcatalana noms afectava uns pocs milions d'homes. L'home del partitque va presentar-m'hi era un antic i extraordinari amic, JoaquimSempere, director de la publicaci Treball i company deMontserrat Roig, a qui vaig tenir el goig de conixer aleshores.

Tenem les reunions clandestines de la nostra tendra cllulaen un pis particular d'Igualada i, a falta de cap membre localqualificat segons el partit, ens venia un obrer de Terrassa a dirigir lesreunions i a portar-nos les consignes. Els d'Igualada rem potser unacolla de burgesos que calia redrear.

Sempre, per, he tingut clar que pertnyer a un partit noredua a zero la meva llibertat i responsabilitat personals ni elevava al'infinit el paper del partit. Hi ha dos mbits, tots dos bsics, el sociali el privat, i aquesta dualitat genera conflictes. L'adscripci en elpartit comunista representava la meva participaci en la lluitamundial dels oprimits. La lluita contra l'opressi nacional fou unaqesti meva, sempre en tensi amb el partit, i que vaig exercirplenament en el grup dels no alineats de l'Assemblea de Catalunya.

Aquesta adhesi al partit dels comunistes significava alinear-se amb la poltica internacional del bloc de l'Est, d'excelses virtuts iterribles errors. Tamb n'era conscient, i era una font de patiment.Les absurdes rebaixes de fons que els nostres dirigentseurocomunistes, aclaparats pel fenomen stalinista, feren en elsfunerals franquistes i les absurdes maniobres que caracteritzaren lesseves formes d'actuar, de seguida feren minvar la meva afecci pelPSUC, i desprs d'un llarg perode de tbia militncia, finalment elvaig deixar com per desgrcia hagueren de fer tants i tants altres.

Per qu no em vaig fer del PSAN, partit d'esquerres iindependentista? Principalment, perqu m'era poc conegut, ignorantcom era jo de la nostra prpia histria. I tamb perqu el partit notenia projecci internacional apreciable. En aquest aspecte el seu

Pgina 23.


esquerranisme semblava ms anhel que realitat. Tanmateix, cal queaquest nouvingut a la lluita en hores tardanes, des d'ac, retihomenatge a tants lluitadors que des de primera hora, en elsmoments ms negres del franquisme, mantingueren encesa lallumeneta de la ptria. He hagut d'aprendre molt d'ells.

Diumenge, 18 de gener

Vicenta Alcover i jo ens dirigem a casa de la meva mare venint del'hospital i trobrem Flix Mart Ambel. Deia ell:

-Ja hem resolt el teu cas; ara noms resta pendent el de JordiCarbonell.

Flix s una fura.Potser hi havia Pujol al darrere, no ho s. Es relacion amb

els poltics i aconsegu la redacci d'aquest document que m'havienpresentat:

Mentre el mn comentava els darrers moments del Procsde Burgos contra els setze patriotes bascos, la notcia de la vaga defam indefinida que vs haveu iniciat la nit de Nadal i el text de lavostra declaraci, van recordar al mn que el combat del poblecatal contra l'opressi continuava.

La vostra declaraci i la vostra adhesi al Manifest dels 300intellectuals de Montserrat s'identificaven amb aquest combat iexposaven els objectius concrets de la vostra acci: Amnistia generalper als presos poltics i socials; llibertats democrtiques i sindicals;justcia social; eleccions lliures, i llibertat nacional per a Catalunya.

Per aconseguir aquests motius han lluitat i continuenlluitant els millors fills del nostre poble. Per aconseguir-los moltsd'ells han donat la vida o sofert pres, tortura o exili. El vostre gestse suma en aquesta histria de sacrifici i de lluita, que s la millorpenyora del triomf de la causa del poble.

La vostra acci, que heu mantingut amb fermesa malgratles pressions i coaccions de tota mena que heu sofert i els trasllatsque us han imposat, no ha estat debades, n'estem segurs. Al contrari,creiem que ha contribut poderosament a sensibilitzar nombroses

Pgina 24.


persones, a responsabilitzar-ne d'altres, i a explicar arreu que nomspel cam del sacrifici, de la lluita i de la unitat el nostre pobleaconseguir la llibertat. El vostre gest ha contribut tamb a atreurel'atenci del mn sobre l'opressi que sofreix el poble catal i arecordar el dret dels catalans a l'autodeterminaci.

Creiem que els resultats que heu aconseguit fins ara sntots els que el nostre poble, en les circumstncies actuals, podiaesperar de la vostra acci. Creiem, per tant, que heu assolit elsobjectius que us vau imposar en iniciar-la. Per aix el nostre pobleno pot acceptar, avui, que el vostre sacrifici continu fins al final,fins a la mort.

En ple convenciment, quan estan a punt de complir-se elsvint dies de la vostra vaga, us preguem en nom de tot el querepresentem -i estem segurs que tamb en nom de tot el poble catal-que vulgueu donar per acabada la vostra acci. Creiem que podeufer-ho amb la plena convicci que heu acomplert amb escreix elvostre deure de ciutad i patriota.

El poble que ha comprs -i valorat- la vostra acci, usagrair, n'estem segurs, que escolteu el nostre prec.

Barcelona, 11 de gener de 19714.

Aquest era l'escrit, per de paraula em demanaren temps iconfiana per posar en prctica el meu prec sobre la uni de lesforces vives del pas amb vista a preparar seriosamentl'autodeterminaci nacional: Vost deixi'ns uns mesos. Si nocomplim la nostra paraula, no ens oposarem a una nova represa de lavaga de fam fins on vulgui...

La meva resposta comenava aix: En la meva reclusi m'ha arribat el missatge trams per

persones i organitzacions que em mereixen un profund respecte itenen per a mi una alta autoritat moral, per llur acci al servei delpoble catal. En aquest missatge se'm demana que posi terme al meudejuni, ara que compleix els primers vint dies. Desprs de

4Llus M. Xirinacs, op. cit., pp. 160-161.

Pgina 25.


reflexionar sobre les consideracions exposades en el missatge i demantenir converses amb diverses personalitats que m'han asseguratque s gaireb un fet el front nic de totes les forces poltiques deCatalunya que jo demanava en la meva declaraci, crec que tinc eldeure d'atendre llur prec.

Aix doncs, poso fi al meu dejuni...Barcelona, 14 de gener de 19715.

La idea de constituir l'Assemblea de Catalunya de capmanera se'm pot atribuir. Vegeu una versi ms aviat afecta al PSUCrecollida per A. Batista i J. Play6. La meva collaboraci fou unaempenta ms. Per potser va ser oportuna. El que s puc dir s que lameva acci en pro d'una lluita unitria no em fou suggerida perning; nasqu de la meva pura independncia.

Tanmateix, el projecte unitari era en gestaci de benendarrere. I, fruit de causes complexes, no podia ser una respostams adequada al meu desig. Desprs de llargs anys de divisi de lesforces d'oposici, finalment, al capdavall d'un llarg procs deconfluncies parcials, s'arribava a la uni somniada7.

Ja abans de 1969 se celebraven al Principat reunionsclandestines unitries no vinculants amb el nom de Taula Rodona.Noms eren informatives. A partir de 1969 es constitu la Comisside Forces Poltiques de Catalunya (CCFPC), formada per EsquerraRepublicana de Catalunya (ERC), Front Nacional de Catalunya(FNC), Moviment Socialista de Catalunya (MSC), Partit SocialistaUnificat de Catalunya (PSUC) i Uni Democrtica de Catalunya(UDC), ja amb intenci de promoure accions unitries.

Els set punts programtics van ser: 1) Llibertats democrtiques: llibertat de conscincia,

d'expressi, de premsa, d'associaci, de reuni, de

5Ibid., p. 162.6A. Batista i J. Play, La gran conspiraci, Barcelona, Empries,1991, pp. 89-100.7Llus M. Xirinacs, op. cit., p. 165.

Pgina 26.


manifestaci, sufragi universal i garanties individuals.2) Amnistia general, que havia d'incloure les responsabilitats

poltiques fins al moment de la promulgaci de l'amnistia.3) Llibertat sindical: el dret dels treballadors a organitzar-se

lliurement, amb independncia dels patrons, del govern idels partits poltics.

4) Dret de vaga.5) Adopci de mesures immediates per tal de millorar la

situaci de les masses treballadores i resoldre els problemesms urgents del pas en els aspectes social i econmic:ensenyament, poltica de salaris, sistemes de treball,collegiaci professional, assistncia social, sanitria i deprevisi.

6) Restabliment de l'Estatut d'Autonomia de 1932 com a basede partida perqu el poble catal pogus decidir lliurement elseu futur, reivindicant tamb el dret a l'autodeterminaci delspobles de l'Estat espanyol.

7) Convocatria d'unes corts constituents elegides per sufragiuniversal que, dins del marc de les llibertats, drets i garantiesesmentades en els apartats anteriors, configuressin per alfutur les institucions poltiques de l'Estat espanyol, posant fial perode provisional.

Alguns dels membres ms habituals de la CCFPC erenAntoni Gutirrez Daz, Josep Sol Barber i Ramon Capella, delPSUC; Joan Revents Carner i Josep Maria Raimon Obiols Germ,del MSC; Francesc de Borja Aragay i Joan Vallv, d'UDC; JoanCornudella i Joan Armet, del FNC, i Joan Borrell i Josep AndreuAbell, d'ERC8.

La gran acci unitria de la CCFPC fou la campanya apropsit del procs de Burgos que va fer sotraguejar el pas, l'Estat iel mn sencer, i que culmin el 3 de novembre de 1970. Encara spresent l'impacte de la gran campanya de manifestacions (1970) en

8A. Batista i J. Play, op. cit., p. 87.

Pgina 27.


solidaritat amb ETA i contra el procs de Burgos, a Barcelona ialtres ciutats del Principat i del Pas Valenci; enlloc de la pennsulala solidaritat no fou tan intensa i pblicament viscuda; de fet, perprimera vegada desprs de la invasi, nacionalisme i socialismes'identificaven en un moviment de masses de tanta amplitud; d'altrabanda, la divulgaci del coneixement sobre la realitat de la lluita alPas Basc sensibilitz, envers la fora revolucionria d'unnacionalisme popular, diversos sectors com l'estudiantil iComissions Obreres9.

La lluita entre el radicalisme ultra de la dreta i la tcticams o menys "aperturista" dels homes de l'Opus Dei s'ha anatdesenrotllant de manera ferotge al llarg del procs de Burgos10. Elfiscal demanava sis penes de mort (Xabier Izko, Joseba Dorronsoro,Jokin Gorostidi, Xabier Larena, Mario Onaindia i Eduardo Uriarte) i689 anys de pres.

Les mobilitzacions s'escamparen pertot arreu. El 14 dedesembre es decreta la suspensi durant sis mesos de l'article 18 delFuero de los Espaoles. Jo era a Igualada, comproms amb grupsclandestins del barri de Sant Maur, on actuava el sindicat USO, ambel seu lder natural Ramon Gmez, i en menor mesura el PSUC.Vam repartir propaganda amb gran risc i el darrer diumenge denovembre ens vam tancar a l'Esglsia arxiprestal d'Igualada per fer-hi una vaga de fam de vint-i-quatre hores.

Del 12 al 14 de desembre entre 250 i 300 intellectuals es tancaren aMontserrat a instncies de grups cristians i del PSUC en solidaritatamb les reivindicacions basques. En el seu manifest reclamen, ams, que sigui establert un estat autnticament popular quegaranteixi l'exercici de les llibertats democrtiques i dels drets delspobles i nacions que formen l'Estat espanyol, incls el dretd'autodeterminaci. El 23 de desembre, Cassi M. Just, Abat deMontserrat, public a Le Monde de Pars unes declaracions

9Josep Ferrer, Per l'alliberament nacional i de classe, Barcelona,Avanada, 1978, pp. 134-135.10El mussol, nm. 4, 1-I-1971.

Pgina 28.


detonants d'adhesi al manifest i a la tancada dels intellectuals aMontserrat. ETA segrest el cnsol Eugen Behil a Donostia i eldeix anar la nit de Nadal, just quan comenava la meva vaga defam. El 28 de desembre es van confirmar nou penes de mort. Haviaguanyat el sector dur del rgim. Per desprs de grans pressions, eldimecres dia 30 s'impos la commutaci.

El partit d'oposici dominant en tota aquesta operaci era el PartitSocialista Unificat de Catalunya (PSUC). Els textos de lesreivindicacions signats per ells denoten una secreta preocupaciperqu no es trenqui l'estat, en lnia amb el Partit ComunistaEspanyol (PCE). Contrasta amb el to de les reivindicacions del meumanifest, premonitries dels quatre punts de la futura Assemblea deCatalunya i reconegudes per la comissi, expressades en estildirecte. El Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), acabatde separar del Front Nacional de Catalunya (FNC), no collabor enla Comissi Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya(CCFPC) per raons nacionals i de classe11.

A mi, el PSUC aleshores ja em festejava. Jo encaradesconeixia les dures experincies de la competitivitat poltica.Vessava d'idealisme marxista -pot ser idealista el marxisme?-Ensenyava marxisme als obrers d'Igualada. -Era marxisme all queels ensenyava?- Per discrepava de la dependncia del PSUCrespecte del PCE i de la base terica poc clarament nacional delcomunisme.

Quan em trobava en plena vaga de fam, colpit pel meu gest, JordiCarbonell, aleshores director de la Gran Enciclopdia Catalana, puja Santa Maria del Cam i se m'ofer per fer el que calgus. Ell, comja he dit, estava molt a prop del PSUC. Per atribueixo la seva ofertaa un acte independent seu.

Jo escriuria, ms tard, a J. M. Batista i Roca, president delConsell Nacional Catal (CNC) de Londres, perqu es presents a lafrontera i es deixs detenir, tot repetint el gest de Francesc Maci en

11Josep Ferrer, op. cit., pp. 22-23.

Pgina 29.


la caiguda de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Calia aprofitarla feblesa del rgim. Aquells dies jo no sabia ni que exists elpresident de la Generalitat, Josep Tarradellas. Sc fill de parescatalans silenciosos del fet nacional. M'he format fora de Catalunya.

Enmig de la vaga de fam, en un moment dol en qu perrespecte se m'escoltava molt, vaig proposar aix a Carbonell:

-Tu ets ben vist per un ampli ventall de forces poltiques isocials. Per qu no et busques un representant del Principat, un delPas Valenci, un de les Illes Balears i Pitises i un de la Catalunyadel Nord, i amb el suport dels grups de l'oposici proclameu ungovern provisional dels Pasos Catalans? Si us detenen, hauran picatl'ham.

Rest sorprs i entusiasmat. Ja pensava en personesconcretes. Jo cercava un acte de sobirania. Vol cap a Barcelona. Elspoltics assenyats el desenganyaren. La meva impressi s que lanegativa el corfer. Em fu l'efecte que em va voler compensar ambuna herocitat. Es deix detenir i noms declar en catal. Eltorturaren, el tancaren en una cella condicionada per a pertorbatsmentals i aix qued servit el cas Carbonell. Envi el seu fill a unatancada a Santa Maria del Cam per donar-me suport. Grcies a lesgestions de persones com Flix Mart, sort en llibertat provisional el31 de gener de 1971.

Dimarts, 23 de febrer

Una idea, llanada feia mesos, s'acceler en pocs dies: laconvocatria de l'Assemblea de Catalunya dins el territori nacionalcatal. A causa de la repressi, de la situaci de clandestinitat, nopodia pensar-se en una primera sessi multitudinria i de llargadurada. Es decid, doncs, organitzar un treball de preassemblea, queen realitat constitu la veritable assemblea. En successivesaportacions i correccions s'aconsegu un text que contenia lesdiferents contribucions dels convocats. Es titul Cap a l'Assembleade Catalunya12.

12Llus M. Xirinacs, op. cit., pp. 165-166.

Pgina 30.


Aquell dia, sota l'impuls i la mediatitzaci de la ComissiCoordinadora de Forces Poltiques de Catalunya, es constitu unacomissi preparatria que redact i difongu mpliament dins elsmedis de la clandestinitat el document13. A. Batista i J. Play14assenyalen, com a inspiradors possibles de la idea de laconvocatria, Joan Revents (MSC), Antoni Gutirrez (PSUC), JoanCornudella (FNC), Xavier Castell, Pere Portabella (af al PSUC iportaveu de l'Assemblea Permanent d'Intellectuals), Francesc Vila-Abadal (socialista) i Pere Ignasi Fages. Hi hagu el vist-i-plau de laTaula Rodona i de la CCFPC. Afegeixen: Tothom coincideix aafirmar que el Guti va tenir en aquest perode inicial un paperfonamental. Tamb afirmen que Antoni Gutirrez havia presentati discutit el projecte de l'Assemblea de Catalunya amb la direcci delPSUC i amb Santiago Carrillo, secretari general del PCE, que li vadonar tot el seu suport. La poltica del Partit Comunista, el Pacteper a la Llibertat, havia obtingut el primer xit notable amb lafundaci de l'Assemblea de Catalunya15.

La futura Comissi d'Enlla, en un recull de documents del'Assemblea de Catalunya16, deia: El doble encert de la CCFPC enllenar la idea fou de no voler-se atribuir l'exclusiva de cap funcirectora i comptar des del primer moment amb altres forcesdemocrtiques i antifranquistes per tal d'erigir-se en comissipreparatria. La CCFPC, constituda en aquell moment per cincpartits poltics catalans, hauria pogut caure fcilment en la temptacide sentir-se prou representativa per elaborar un programa polticmnim i oferir-lo al poble de Catalunya com a fonament de laproposada Assemblea. En aquest cas, la composici de l'Assemblea

13Josep Ferrer, Semblana de Salvador Casanova i Gran,introducci a Salvador Casanova, Per una nova Ibria, Barcelona,La Magrana, 1988, pp. 28-29.14A. Batista i J. Play, op. cit., pp. 88-90.15Paul Preston, El triunfo de la democracia en Espaa, Barcelona,Plaza & Jans, 1986.16Assemblea de Catalunya. Recull de Documents, fotocopiat, febrer1975, p. 1.

Pgina 31.


de Catalunya, avui, seria ben altra i sens dubte fora ms limitada.Josep Ferrer parla d'impuls i mediatitzaci per part de la

CCFPC. Potser caldria parlar ms estrictament d'impuls imediatitzaci, sobretot, per part del PSUC, del PCE i, en quasiltima instncia, per part de l'eurocomunisme, els partits germans del'entorn europeu. El 1962, arran del seu des congrs, el PartitComunista Itali (PCI) comen a prendre distncies respecte delPartit Comunista de la Uni Sovitica (PCUS). Ms tard, quantingu lloc la invasi de Txecoslovquia, tamb altres partits, coml'espanyol (PCE), el catal (PSUC) o el francs (PCF), encetaren unmoviment d'estratgia reformista que s'anomen eurocomunisme ique trenc la poltica clssica stalinista de blocs. Se substitua, al'interior de cada Estat, la dictadura del proletariat per la majoriasocial electoral mitjanant un aprofundiment democrtic de lasocietat civil, tot promovent l'aliana del proletariat amb les classesmitjanes, per arribar a acords al cim d'un Estat escalat de dintre delsistema capitalista17.

Enrico Berlinguer, a Itlia, el 1973 el configur en forma decomproms histric entre el PCI i la Democrcia Cristiana. AEspanya, i des de l'exili, Carrillo ja havia proposat el Pacte per a laLlibertat. El volia per a Espanya. Els comunistes catalans se liavanaren. Potser la burgesia espanyola encara no estava a punt i lacatalana s. Hi ha una diferncia abismal entre el conjunt de laburgesia espanyola i la catalana. L'espanyola s una burgesiaconservadora, feudalitzant, minoritria, poc culta, autoritria. Lacatalana, en canvi, s ms progressista, liberal, extensa, culta, atentaal problema social, democrtica. Aix no s idea meva. Camperolsgallecs o del SOC andals, obrers madrilenys, bascos i asturians sem'han exclamat: Si nosaltres tingussim la vostra burgesia!

Malgrat la independitzaci de l'eurocomunisme respecte dela ptria del proletariat (la Uni Sovitica), no podem pensar quela separaci fos total. Ans al contrari. La Uni Sovitica continuajudant els antics companys de viatge. Tinc anotat en el meu diari

17Vegeu Santiago Carrillo, Escritos sobre Eurocomunismo, Madrid,Forma, 1977.

Pgina 32.


(17-10-1974), d'haver-ho llegit en els peridics, que el PCUS dnasuport al PCE de Carrillo i abandona la facci ms stalinistad'Enrique Lster.

Recordo que en una d'aquelles visites que fiem de tant en tant agent acabalada a la recerca de subvencions, Jaume Carner, de BancaCatalana, sense venir a tomb ens digu, a Jaume Rodri i a mi:

-Vosaltres ocupeu-vos de l'Assemblea de Catalunya i deixeu-nos a nosaltres a part.

Vosaltres volia dir els treballadors i la petita i mitjanaburgesia, i nosaltres, la seva alta burgesia, de la qual altura mstard cauria estrepitosament, empentat per altures ms altes. Esconsiderava, doncs, fora d'aquell Pacte per a la Llibertat a lacatalana que era l'Assemblea. En aquests temps fundacionals, elprepartit pujolista em sembl que guardava una certa distncia ambl'Assemblea comandada implcitament pel PSUC, al qual seguien elsaltres membres de la CCFPC, especialment el MSC, i una muni degrups territorials i sectorials de tota mena. Miquel Sellars, semprepresent en la taula de la permanent, podia ser el representant delpujolisme. Els plantejaments de l'Assemblea eren prou oberts peratreure molts grups i persones independents, i fins i tot gent no gensafecta al PSUC.

Malgrat el que diuen A. Batista i J. Play, ara crec que elvist-i-plau de Carrillo al Guti degu ser fora condicionant. A ell liinteressava una Assemblea d'Espanya. El Pacte per a la Llibertat noincloa la separaci de Catalunya. L'avanament de Catalunyacomportava greus perills. I el Guti compl. Des del primer momentimpuls, per tamb mediatitz.

En tot el que segu a continuaci cal distingir doscomponents: a) l'estrictament catal i b) les obedincies foranes. Laconcepci i el dinamisme de l'Assemblea d'arrel estrictamentcatalana fou creativa, expansiva, popular, entusiasmadora, peringnua i massa poc crtica per desinformada. Les diferentsobedincies foranes, i en especial la comunista, van implicar frens,prudncies, condicions, retallades, vetos, retencions d'informaci,

Pgina 33.


etc. Flix Cucurull, que mai no ha amagat el seu inters pelcomunisme, fa pocs anys em digu:

-Si des de l'inici de l'Assemblea de Catalunya se n'hagusexcls els que no eren independentistes, no hauria estat un fenomende masses tan ampli, per l'independentisme ara seria molt ms fort ino s'haguessin perdut vint anys.

I fa pocs mesos, August Gil Matamala digu pblicamentque aleshores ell no volgu integrar-se en l'Assemblea de Catalunyaperqu ja havia treballat amb el PSUC i n'estava escarmentat. Jo, encanvi, en aquells dies no n'estava, malgrat no escapessin a la mevavista les manipulacions, les petites conspiracions a l'ombra, lespressions tan poc democrtiques. Per sc menys idealista del quesembla i pensava que si els comunistes volien esdevenirl'avantguarda de la democratitzaci del poble, no podien gastargaires miraments. Ms idealista em semblava Carrillo, que somniavaen un pacte entre la burgesia espanyola i el comunisme proletari.

I cal afegir, en honor a la veritat i com tothom reconeixia,que el pes de la dedicaci per endegar i gestionar l'Assemblea foumrit dels comunistes. I que aquests comunistes catalans conceberenambiciosament l'Assemblea com un mbit ampli, tot coincidint ambles altres formacions participants. En aquells temps els comunistesaconseguiren engrescar mplies capes de poblaci, moltespersonalitats destacades, i llur propi partit experiment uncreixement espectacular. Qui treballa ms s just que tambs'endugui els millors fruits.

Aquesta assemblea pretn ser una reuni de representantsde partits poltics catalans, de grups, d'organitzacions paralegals,d'altres organitzacions i personalitats que a Catalunya mantinguinuna activitat o puguin eventualment desenrotllar-la contra ladictadura franquista, i reconeguin l'opressi a qu est sotmesa lapersonalitat nacional de Catalunya, sense altra exigncia perparticipar-hi que la d'una actitud de dileg. (Cap a l'Assemblea deCatalunya).

La comissi preparatria era formada per representants de laCCFPC, Taula Rodona, Comissions Obreres, grups cristians de

Pgina 34.


defensa dels drets humans, Assemblea Permanent d'Intellectuals deMontserrat i Comunitats Cristianes de Base. En moltes d'aquestesorganitzacions, militants o simpatitzants d'alguns partits,especialment del PSUC, figuraven com a representants i fcilmentpodien portar l'aigua de les decisions al seu mol. El problema de larepresentativitat proporcional esdevenia insoluble. Larepresentativitat sols podr ser mesurada pel sentit de responsabilitati per l'actitud dels que vulguin comprometre la prpia presncia.(Cap a l'Assemblea de Catalunya).

La comissi preparatria propos la constituci del'Assemblea com un organisme de dileg permanent entre les forcesde Catalunya; que aquesta nomens una permanent encarregada devetllar per l'acompliment dels acords presos en la seva primerasessi, de fer d'enlla entre els seus membres, i de preparar la sessisegent; que es redacts un comunicat amb els acords del'Assemblea i que s'organitzs una campanya de difusi delcomunicat i de lluites per a la consecuci dels objectius poltics quees decidissin. Molts vam treballar arreu de Catalunya per preparar laprimera sessi, sempre en el mn forosament redut de laclandestinitat.

Divendres, 23 de mar

Auto del juez Jaime Mariscal de Gante. Juzgado de OrdenPblico. Madrid. RESULTANDO que el sacerdote Don Luis MaraXirinacs Damians redact unas hojas que luego fueron impresas amulticopista y distribuidas profusamente en Barcelona y provincia,en las que demandaba elecciones de verdad en los PasesCatalanes: "Pido unas elecciones de verdad. Sin amnista no puedehaber elecciones de verdad. Sin libertad de informacin no puedehaber elecciones de verdad. Con la opresin capitalista, inclusopor parte de los mismos catalanes, no puede haber elecciones deverdad. Amigo: T eres el pueblo. Vosotros sois el pueblo. De todosnosotros depende que nuestro pas tenga la autodeterminacin quelos 250 intelectuales reunidos en Montserrat en el da 13 de

Pgina 35.


diciembre pedan. "Y termina: "Pido la autodeterminacin para losPases Catalanes." Dichas hojas estn fechadas en Santa Mara delCamino, el 25 de diciembre de 1970. CONSIDERANDO que loshechos relacionados revisten los caracteres de un delito depropagandas ilegales del artculo 251 del Cdigo Penal. SEDECLARA procesado (sumario 83/1971). SE DECRETA la libertadprovisional. REQUIERASELE fianza por valor de 30.000 pts.Procedimiento de urgencia" (12-03-23).

El 3 de febrer, el bisbe de Vic ja coneixia la intenci del TOP(Tribunal de Orden Pblico) d'instruir-me procs. Rpidament livaig escriure per expressar-li la meva voluntat que no es fessin servira favor meu les atribucions que li donava la situaci concordatriad'aleshores, i que permets el normal exercici de la justcia que emcorresponia com a ciutad.

Havia estat cridat el dia 9 de mar al jutjat d'Igualada adeclarar a instncies del TOP (Madrid). Em vaig negar a declarar sino era en catal, com havia fet abans Jordi Carbonell. Em posaren unintrpret. Em pregunt el jutge els motius de la vaga de fam. Li vaigfer a mans els dos papers ciclostilats amb el meu nom mecanografiatal peu -corpus delicti-. Estava tot cofoi de poder lliurar al TOP unmaterial tan til per poder-me processar. La vaga de fam no figuravatipificada com a delicte. La propaganda illegal, s. Li vaig dir queaquells papers no havien estat ni escrits ni reproduts ni distributsper mi, i que jo ignorava qui els havia redactat, tot i que reflectienles meves intencions, segurament recollides de paraula per algunvisitant. No em fu cas. Em vaig negar a firmar la declaraci perquno era redactada en catal18. Aix es comenava a dibuixar la mevalluita no-violenta contra el rgim.

Mentre, la repressi contra l'Assemblea d'IntellectualsCatalans continuava. La retirada del passaport s la mesura mscomunament aplicada. Als cantants, a ms, els han retirat el carnetprofessional i, per tant, es veuen impossibilitats d'exercir llurprofessi. Tamb, 95 persones han estat multades pel Govern Civil

18Vegeu Llus M. Xirinacs, op. cit., pp. 171-172.

Pgina 36.


de Barcelona amb quantitats que oscillen entre les 15.000 i les40.000 pessetes. Tres d'ells han estat empresonats19. Tamb van sermultades 40 persones assistents a un dejuni en solidaritat amb lameva vaga de fam, celebrat a Santa Maria del Cam els dies 9 i 10 degener.

Dilluns, 19 d'abril

Se le emplaza para que dentro del trmino de cinco dascomparezca ante el Tribunal de Orden Pblico, por medio deAbogado y Procurador que le defienda y represente, bajoapercebimiento, si no lo verifica, de serle nombrado entre los quese encuentran en turno de oficio.

S'havia decretat la llibertat provisional, amb obligaci depresentar-se els dies 1 i 15 de cada mes. A ms, se'l requereix perqudoni una fiana de 30.000 ptes. per assegurar les possiblesresponsabilitats. Com que no ha pagat, s'ha intentat l'embargamentdels seus bns; per ats que no n'hi havia, se l'ha declaratinsolvent20. En una escalada de la meva resistncia pacfica haviadecidit no defensar-me ni cercar advocat. Pels terminis peremptorissemblava que l'afer era molt urgent.

Cada quinze dies em presento al jutjat on queda constnciade la meva llibertat escapada, i va augmentant l'impacte del fet.Conferncies, jornades, discussions, colloquis, papers, res no frenal'ona expansiva: ni els processos en el TOP ni les multes ni lallibertat fsica disminuda ni les amenaces. L'estil no violent de lluitava assaonant lentament la nostra terra. Avana la preparaci del'Assemblea de Catalunya. Els no violents fan una llarga marxa desde Ginebra21 en suport dels objectors de conscincia. Vaig anar arebre'ls a Puigcerd. La gurdia civil els va impedir entrar en territori

19La Cadena, butllet clandest d'informaci popular d'Igualada,mar 1971.20La Cadena, abril 1971.21Llus M. Xirinacs, op. cit., p. 173.

Pgina 37.


de l'Estat espanyol.J. Ferrer22 explica amb detall com Salvador Casanova, a

Granollers, es dedic a posar en contacte molts sectors ciutadans finsa assolir la formaci de l'Assemblea Democrtica de Granollers.D'una manera semblant jo vaig intervenir en la formaci delCollectiu d'Igualada davant l'Assemblea de Catalunya. I tants i tantsaltres grups poltics, territorials i sectorials que figurarien en la llistadels signants del document fundacional del 7 de novembre. Lahistria de l'entusiasta formaci de cadascun s tasca que demanariala collaboraci de molts. Salvador Casanova diu: Tot i que la ideafos llanada per la Coordinadora de Forces Poltiques, l'Assembleade Catalunya va nixer des de la base, i com a home de comarquespuc dir que moltes van participar ben activament en la comissiorganitzadora del perode de preassemblea23.

La comissi preparatria, bo i recollint les moltesaportacions i comentaris que li arribaven referents al primerdocument, en redact un segon: Reflexions sobre el treball depreassemblea (abril de 1971). Breu resultat de la reflexicollectiva. L'Assemblea projectada volia ser una prova de la nostracapacitat poltica per exercir els drets d'expressi, de reuni...Enunciava la que esdevindria clssica definici en sentit ampli decatal: s tot aquell que viu i treballa a Catalunya. Definiciinsuficient promoguda per aquells que preveien que els seus futursvots vindrien de l'emigraci. Posava les coses molt fcils per evitarreaccions en contra. Era una definici del catal material. Hifaltava la definici del catal formal: Qui viu, treballa aCatalunya i vol ser catal.

S'hi tocava el delicat tema de la por a la instrumentalitzaci.I s'intentava resoldre'l per una via que en realitat no resolia res, comes comprovaria posteriorment, sobretot en els moments crucials.L'Assemblea seria sobirana. Podria canviar les directrius delsiniciadors. Que cadasc defenss b, per amb sentit de

22Josep Ferrer, op. cit., p. 29.23D'una entrevista publicada dins Josep M. Colomer, Assemblea deCatalunya, Barcelona, 1976.

Pgina 38.


coresponsabilitat, les seves opinions, i que tracts d'aconseguirconsens. s cert que la lnia del PSUC mereixeria guanyar en quasitots els temes discutits. Treballaven ms i eren ms. Els nacionalistesi independentistes inequvocs gaireb no hi eren. Per tamb s certque l'irresoluble problema de les deficincies representativesafavoria els comunistes. Llur veu era duplicada, triplicada,quadruplicada per la presncia ms o menys confessada i conegudadels seus en moltes instncies diferents. Haurien perms aquestasoluci tan discutible al problema de la por a la instrumentalitzacisi no haguessin tingut la seguretat prvia de llur predomini?

Un altre tema delicat que es tractava en aquest segondocument era el paper dels poltics i del poble en el restabliment d'unmnim marc democrtic com a totes les tendncies que permetsdesprs l'exercici i la concurrncia en llibertat de les diferentsopcions poltiques: Definir una alternativa democrtica queconfiguri les exigncies mnimes a partir de les quals es retorni alpoble el poder de decisi. Aquesta s la nostra interpretaci decom el poble voldr organitzar sobiranament el seu futur; altramentes desvirtuaria la funci de l'assemblea, marginant el poble de ladiscussi. Aqu sembla indubtable la professi de fe en la primaciadel poble. Desprs veurem que no fou aix. A l'hora de la veritat, elpoble va ser arraconat fins a l'extrem que avui fa vergonya parlar deel poble. Es parla aspticament de societat civil. I el pobleroman desencisat, desmotivat i en el ms lamentable dels marasmesen relaci amb la cosa pblica, la res publica. No hi ha repblica, hiha oligarquia maquillada de repblica... com sempre a l'Estatespanyol.

Els futurs quatre punts de l'Assemblea ja hi apareixiendibuixats. Em reservo el comentari per al dia de llur aprovacidefinitiva. Una ltima qesti era evitar plantejar la reivindicaci dela naci catalana plena: els Pasos Catalans. Guany, previsiblement,la posici que els silenciaria en el comunicat definitiu. Amb unagran dosi d'ingenutat o d'hipocresia el document concloa: En totcas, la comissi preparatria considera unnimement que elrestabliment de les llibertats democrtiques a tot l'Estat espanyol, i

Pgina 39.


per tant a les terres catalanes, constituir una important contribuciper arribar a solucions justes i definitives d'aquestes qestions.

Dimecres, 25 de maig

Des de la finestra entreoberta d'una petita recambra de la rectoriaadossada a la parrquia de Crist Rei del barri de la Sagrera deBarcelona, Vicenta Alcover, Jordi Juli i jo vigilvem la gran plaaassolellada. La policia s'havia anat desplegant per davant. No espodia entrar ni sortir sense que et demanessin la filiaci. El vicarihavia vingut i ens havia recomanat d'estar-nos amagats i sense fersoroll. Hi havia amenaa d'escorcoll. Els drets concordataris hoimpedien, per mai no se sabia el que podia passar. rem tancats al'habitaci dels mals endreos. Hi romangurem cinc hores. Desprs,la policia marx i pogurem sortir sans i estalvis. La resta delscongregats havien pogut fugir abans per la porta del darrere, que deseguida fou tamb interceptada.

Era l'intent de celebraci de la primera sessi de l'Assembleade Catalunya. Tota la preparaci s'havia enllestit en noms quatremesos desprs d'acabada la meva vaga de fam. Jo no podia desitjarms diligncia. La CCFPC havia complert la promesa que em va fer.N'estava molt satisfet. El mrit va ser de gent decidida que en tanpoc temps van actuar amb gran eficcia, fent prendre conscincia imobilitzant amplis sectors de poblaci poc o molt desperts davantl'alternativa.

La policia flair l'emplaament de la reuni en el darrermoment, poc abans de comenar, quan una part dels assembleistes jaeren a lloc. La bona organitzaci permet una retirada tctica sensegaires detencions. El detall de tota aquesta operaci ja s als llibresd'histria. No cal repetir-lo aqu.

Noms vull consignar la constant ajuda de bona part delclergat catal, i el seu suport a les lluites per la justcia i lademocrcia. Certament, l'Esglsia com a instituci ha acumulat alllarg de la seva bimillenria histria un gran poder en formad'influncia, de propietats, etc. En aquells anys difcils, parrquies,

Pgina 40.


monestirs i convents donaren aixopluc i cobertura a molts obrers,poltics, escoltes, estudiants... individualment i en grups. L'Esglsiacristiana catalana de nivell mitj mostr la seva maduresa.

Aquesta vegada va ser Joan Carrera Planas qui ens trob ellocal.

Recordo un policia amenaador de Jefatura, de ViaLaietana, que una vegada em va dir: Vern ustedes, cuando selevante la veda de curas. Justament pocs anys abans havien estatagredits molts capellans en una manifestaci a la mateixa ViaLaietana. Al gener de 197124 una de les ponncies del ConsejoNacional del Movimiento deia: La confusin ideolgica por partedel clero fue una aportacin grave al movimiento regionalista. Latriste historia del Monasterio de Montserrat esta jalonada deactitudes subversivas absurdas, cuyo vrtice se alcanza en el "fin desemana" del pasado mes de Diciembre y en su vergonzoso"manifiesto"... ltimamente, dada la eficaz labor que determinadasminoras polticas catalanizantes integradas por religiosos eintelectuales llevan a efecto a travs de los mas variados medios,cual son la nova can catalana, la campaa del cataln en lasescuelas y la enorme difusin de libros editados en cataln, hacenque el problema adopte cada da una imagen mas preocupante.

Dimecres, 20 de juliol

L'intent fracassat de celebraci de la primera sessi de l'AC genercrtiques i desnims. Tanmateix, la preparaci continu endavant. Esfu una reuni de preassemblea que ampliava el ventall d'assistentsinteressats en aquest projecte poltic d'oposici al franquisme que esconvertiria en mirall per a les altres terres de l'Estat espanyol iadmiraci del mn sencer. Els assistents van ser:

Moviment Socialista de Catalunya.Esquerra Republicana de Catalunya.

24El mussol, 1-IV-1971.

Pgina 41.


Front Nacional de Catalunya.Partit Socialista Unificat de Catalunya.Anton Canyellas, Uni Democrtica de Catalunya.Taula Rodona.Comissions Obreres.Agust de Semir, del Grup Cristi de Drets Humans.Assemblea Permanent d'Intellectuals de Montserrat.Comunitats Cristianes de Base.Organitzaci Comunista Bandera Roja.Federaci Catalana del PSOE.Professionals: metges, enginyers, llicenciats en lletres,

advocats, professors numeraris d'universitat, representants de lapagesia.

Gent de Lleida, Tortosa, Reus, Tarragona, Manresa, Garraf,Alt Peneds, Matar, Sabadell i Valls Oriental.

Estudiants.Comissi de Solidaritat.Partit Socialista d'Alliberament Nacional.Comissions de barri.

Magnfica llista!Redactaren un tercer document: Pel Cam de l'Assemblea de

Catalunya. Unnimement s'acorda tirar endavant la primera sessi.Es repeteix l'mplia convocatria del primer document. Cal feravanar i reforar la lluita contra els intents d'intensificar la repressiper part del rgim.

En La Cadena, d'Igualada25, es deia: Als cinc mesos del procsde Burgos, desprs del major triomf dels pobles de l'Estat espanyolcontra la dictadura feixista, els diaris parlen de la presentaci, en el"Teatro de las Cortes Espaolas", d'un projecte de llei que modificasensiblement molts articles de la Llei d'Ordre Pblic. El rgim estespantat; la gran fora manifestada per arrencar de la mort els sis

25La cadena, nm. 4, juny 1971.

Pgina 42.


militants bascos ha fet trontollar la vella estructura posant aldescobert les seves contradiccions. Aquest nou intent d'endurir larepressi, el manteniment de la suspensi de l'article 18 del Fuerode los espaoles, l'empresonament dels dirigents obrers i polticsfins i tot desprs de pagar la fiana imposada, la crueltat amb quhan estat tractats a la Model de Barcelona, no sn sin unes mostresde la inseguretat i feblesa del sistema.

En contra d'aquest projecte de llei alguns collegisprofessionals (advocats, arquitectes, consell general de l'advocacia,metges, enginyers... ) i diferents personalitats de l'estat han formulatprotestes al govern espanyol. Els intellectuals, els estudiants i elmoviment obrer manifesten llur refs davant aquesta nova formad'opressi.

Per, qu intenta aquest projecte de llei? Citarem noms lesmodificacions ms importants que pretn d'imposar:

-Creaci, en els llocs ms importants del pas, de tribunalsespecials per tal que actun sumriament durant els estats d'excepci.

-Les multes no solament augmenten el seu import quatre ocinc vegades en comparaci de les actuals, sin que, a ms, podranser imposades pels mateixos alcaldes. El projecte prescriu que eldipsit previ, necessari per interposar recurs, equivalgui a la totalitatde la multa. No podran gestionar-se els recursos per la via judicialsin per la via poltica (autoritats del Movimiento). Qui no puguipagar sofrir arrest substitutori que d'un mes s'elevar a tres mesos.

-Per poder ingressar en els centres d'ensenyament caldrobtenir un certificat de bona conducta expedit pel governador de laprovncia. (Ressaca del moviment internacional del maig francs de1968. Sembla que el CESID va ser fundat per reprimir-ne lesconseqncies).

Llegeixo en el meu diari26:Dia nefast. Des de la primavera el govern espanyol tracta

de fer aprovar a les Corts el projecte d'una reforma de la Llei d'OrdrePblic de 30 de juliol de 1959. s una reforma trgica que arrenca,del precari control, les ms arbitrries actuacions de l'executiu

26Llus M. Xirinacs, op. cit., p. 174.

Pgina 43.


(governaci): multes exorbitants, retencions a comissaria fins a tresmesos (abans, fins a tres dies), detenci sense mandat judicial,etctera. s qualificada d'estat d'excepci permanent. Els collegisprofessionals de Barcelona i Madrid han protestat. El govern haaprofitat l'atonia informativa de l'estiu per aconseguir-ne l'aprovaci.Ha obligat els procuradors a Corts a votar tot donant el nompblicament, per a comprometre'ls... Resultat: 379 vots a favor, 14en contra (representants sindicals, dels advocats, de les famlies) i 4abstencions; faltaren a l'hemicicle 120 procuradors. MonsenyorCantero, bisbe de Saragossa, s'abstingu. Guerra Campos i el bisbede Len votaren a favor.

El poble estiueja. El rgim celebra consells de guerra contraETA, apuja els serveis pblics, avana les eleccions de nousprocuradors, mata obrers a Getafe, Erandio, Granada, etctera.L'Estat no estiueja.

Davant aquests fets els preparadors de l'Assemblea van fer pinya. Enel nou document hi havia una introducci, un resum del treball depreassemblea, una anlisi poltica, l'esborrany de les paraules quepronunciaria qui presids la primera sessi, i el projecte decomunicat final, tot molt ben preparat.

En el resum del treball de preassemblea tornava a esmentar-se elfantasma de les possibles manipulacions i dels oportunismes de lainstrumentalitzaci. Se li treia importncia sense resoldre'l. Elscomunistes continuaven sent majoritaris i amb un capteniment molthbil arrossegaven molta altra gent. Cal recordar que a Rssia, abansde la revoluci, els bolxevics de Lenin cantaven lloances dels sovietsclandestins de fbrica, de territori i de l'exrcit mentre elsdominessin ells.

Quan els controlaven els menxevics blasmaven els soviets com ainstruments de la burgesia reaccionria. Igual passa en la prcticacomunista ja des dels temps de Marx amb el tema nacional. Quan lanaci s seva cal enfortir-la, i quan no ho s el nacionalisme es

Pgina 44.


converteix en un fenomen burgs.En tota aquesta problemtica falta introduir el model mental

de camp neutre. En la vida social i poltica hi ha realitats bsiquesque subsisteixen per sota la lluita de classes: persona individual,parella-famlia, barri, municipi, comarca, regi, naci. Laconfrontaci de classes no esdev dialctica sin catastrfica quanno s'accepta un camp com als dos antagonistes enfrontats.L'aufhebung (superaci) de la dialctica de Hegel s negar totconservant, destruir tot restaurant; s dur a la realitzaci plenaall que es contradiu i pel fet de contradir-ho. Cal una maduresapoltica que no acabo de saber trobar, fora d'admirables excepcions,per distingir entre el camp de joc i els equips enfrontats que hijuguen, entre la pissarra i all que s'hi escriu, entre la baralla decartes i els jugadors. Estripar la baralla perqu es perd o defensar-lanoms perqu es guanya sn actituds infantils. El resultat s negatiufins i tot per als que guanyen, si guanya alg.

En el tema tamb difcil de la representativitat, posat que leseleccions sn impossibles, es preconitzava i es practicava unaobertura fora generosa. Partits diferents, grups variats,individualitats significatives hi eren invitats. S'intentava un equilibripoltic, social, geogrfic, confessional.

Es demanava: -Elevar l'actitud a activitat, s a dir, passar de la potncia a

l'acci, procs que moltes vegades es feia difcil ats que costavatrobar el cam i l'orientaci.

-Accentuar el procs de coresponsabilitzaci, en el sentit quela gent treballs en les accions que prviament havia ajudat aconfigurar i que, per tant, se sents vinculada al seu desenrotllament.

-Avanar en el cam del trencament de la clandestinitat quepotenciaven tant les actituds com els fets de manera que fos msdifcil la inhibici de molts.

-Contribuir a desfer reserves davant els que eren aqu idavant els que no havien volgut venir.

-Obtenir noves aportacions al procs de coordinaci polticaunitria.

Pgina 45.


En l'apartat d'anlisi poltica es raonava la crisi creixent del rgim.Enfront dels immobilistes, de 1956 a 1974 la collaboraci deministres de l'Opus Dei intent introduir un cert aperturisme permodernitzar les estructures arcaiques del rgim. El 1971 les duestendncies es neutralitzaven i produen un immobilisme impotentexpressi clara de l'esgotament poltic del sistema. Nomsprogressava la repressi. A Catalunya s'anava perdent la por. Obrers,pagesia, estudiants, educadors, intellectuals, artistes, professionals,nova esglsia catalana, barris amb problemes d'habitatge, detransports, d'escoles, hospitals, centres escolars clamaven per lamanca de llibertat i de justcia social. Calia un programa com. Esfeia necessria la convergncia d'objectius i d'acci.

Es proposava constituir un secretariat o una permanent ambels segents objectius:

-Vetllar per l'acompliment dels acords.-Mantenir l'esperit de porta oberta.-Concretar en la prctica les formes d'articulaci i

coordinaci.-Establir les bases d'una segona sessi en un termini no

superior a vuit mesos, de mode que results ms mplia irepresentativa.

-Constituir aquelles comissions de treball i estudi que escreguessin necessries.

La impressi que dna el to del document s de plena conscincia dela importncia del moment, i de la fora i responsabilitat delscatalans; impressi que desapareixeria a partir de 1974.

Tot fa creure que ens apropem a noves i decisives lluites. Iaquesta constataci ha de fer-nos veure amb claredat les necessitatspoltiques del moment. [...] Nosaltres preconitzem la sortida noviolenta de la dictadura cap a un rgim democrtic. Cada vegada estms en la conscincia de tots la necessitat de mantenir els nostresprincipis sense cap mena de collaboraci directa o indirecta amb elrgim. Aix fa necessari que, amb una gran ponderaci per tamb

Pgina 46.


amb gran fermesa, refusem qualsevol maniobra que representi lacontinuaci de la dictadura.

Tota una allocuci rupturista sense clivelles que acabava:Tots nosaltres podem donar exemple i fer que de Catalunya surti lafora impulsora d'un ampli moviment unitari a tot l'Estat espanyolcapa d'enderrocar la dictadura. Un Petrograd-Barcelona produintla caiguda de Moscou-Madrid i de totes les Rssies-Espanyes.Voldria el Lenin-Carrillo eurocomunista venir a liderar elcapgirament des de Catalunya? Era un gol que li volien marcar elscomunistes catalans? Seria exportable aquesta Assemblea deCatalunya? Ni Pi i Margall ni Francesc Camb ni el cop d'estat deMiguel Primo de Rivera, ordit a Barcelona, ni l'Assemblea deCatalunya, ni darrerament l'operaci electoral de Miquel RocaJunyent han estat viables a Espanya endins. Som espciesnacionals diferents i tot trasplantament genera rebuig. I a fe de Duque s'ha intentat. Una vegada ms a Catalunya es produa una accigenuna que seria esclafada en el moment oport. Ho sabien jaaleshores els dirigents? Jo crec que la majoria, no. Algunes forcesque es mantingueren a distncia de l'Assemblea ho temien.

Potser els del PSUC i afins s que ho sabien i, com es veur,potser fins i tot ho volien. Alg altre dels que lluitaven dinsl'Assemblea tamb ho sabia sense voler-ho. Per confiava en podermaniobrar a temps per evitar l'ensulsiada. Criatura! Jo era tamb unacriatura menor d'edat en poltica que veia anomalies en elfuncionament democrtic intern per que creia que eren peccataminuta inherents a la naturalesa humana.

Dissabte, 17 d'agost

Ahir em van citar al jutjat d'Igualada. Volien llegir-me l'ExhortoCr. 280/71 del Tribunal d'Ordre Pblic de Madrid. Segurament estractava de la qualificaci fiscal. Qu deu demanar? Un, dos, tresanys de pres? Estava citat a les 13 hores. Vaig passar un matdolent dubtant entre seguir el corrent i pressionar a l'hora del judici ob comenar a estrnyer ara. El cor em demana fa temps aix segon.

Pgina 47.


Per se'm fa una muntanya adoptar una actitud de no-cooperacioberta amb el rgim; voreja el sucidi civil. A ms, tinc altresresponsabilitats que amb aquest pas se'n van en orris. Quina s laresponsabilitat primera? Casualment caigu en les meves mansaquesta citaci: "Com deia un savi d'una tribu ndia de Mxic: quantinguis dos camins concentra't i segueix desprs, tranquil, aquell ontens el cor." Em vaig concentrar, i el cor em digu "endavant". Novaig anar a veure el jutge a les 13 hores. A les 13 hores 15 minuts eljutge i la gurdia civil es movien. Telefonades, indagacions. "Se lihaur de posar com a mnim una multa de 250 pessetes per nocompareixena injustificada". Cap d'aquestes gestions no va arribar ala meva persona, l'interessat.

Avui m'han telefonat del Jutjat d'Igualada. s l'agutzil. -No ve?-No, no vinc.-Ens obligar a fer pujar la gurdia civil.-Facin el que creguin convenient. La meva actitud no va

contra vosts. Va contra el TOP. Dispensin les molsties.He penjat el telfon. Quan vindran? Se m'ha fet un nus a la

gola. Sembla un pas definitiu. Alg m'ha ofert d'amagar-me a casaseva:

-No ser pas el primer que s'hi amaga.-No m'amago.

Comenava la meva campanya de no-cooperaci amb el rgim. Alscomunistes, amb el seu estil poltic barroc, matisat, poc popular isemblant a les enccliques papals, els agrad que en diguscampanya de refs de la illegalitat feixista. s estrany que no hisorts el mot configurar, tan de moda en aquells dies. Eren tanfills de burgs els nostres dirigents comunistes! El Guti, pediatre degran, de jove va ser president del Centre Intern d'Acci Catlica delcollegi de les Escoles Pies del carrer Diputaci de Barcelona. Jotamb -anche io- hi anava i hi era aspirant. Josep Benet havia estatescol de Montserrat i desprs, d'Uni Democrtica de Catalunya(l'equivalent de la democrcia cristiana al nostre pas). La gran

Pgina 48.


empresa Danone era de la famlia de Pere Portabella. Etctera. Oh,ironia! Dos pisos ms amunt de casa meva, en el 29 del carrerLlria, hi vivia el jove Carles Ferrer Salat, que era alumne delsjesutes del carrer Casp on ens trobvem sovint, perqu jo hi anava apracticar el costum de la comuni diria.

Desprs, ell seria president de la patronal espanyola (CEOE)i ens trobarem en l'avi del pont aeri que jo agafava per anar alSenat de Madrid.

He preparat un paper -el meu manifest del "refs"- per siem venien a detenir:

"Em nego a collaborar amb el rgim vigent. No em presentoal jutge en la meva actual situaci de llibertat provisional. No m'hepresentat a un requeriment del jutge d'Igualada de part del TOP deMadrid. No em defensar. No vull la llibertat provisional.

"-Causa: aquest rgim no t base legal:"-Nega l'autodeterminaci al meu pas. "-La seva justcia militar assassin el nostre president

legtim, Llus Companys."-Durant ms de trenta anys ha empresonat sense treva els

poltics d'oposici, s'ha intensificat l'explotaci capitalista, haemmudit la informaci, ha augmentat dia a dia la repressi.

"-S'acaba d'aprovar una absurda llei d'ordre pblic; un bisbes'ha abstingut, dos han dit que s, cap no s'hi ha oposat.

"-El meu poble estiueja mentre l'estat aprofita el temps pervotar lleis absurdes, per avanar eleccions a procuradors a Corts, perapujar els preus, per jutjar els lders del poble, per tancar revistes ieditorials, per matar obrers.

"-L'Esglsia calla o diu s; aix, no s fer poltica?"-Les Corts espanyoles sn pura hipocresia, com les

eleccions sindicals i municipals. "-s un rgim brutal que es mant per la fora i per una

pantomima de lleis aprovades per la fora. "-Faig d'antiGuerra Campos, faig antipoltica. He trigat

molts anys a veure-ho clar. Fins i tot abans de la vaga de fam ja veiaque ho havia de fer. Avui ha estat el dia. No ho faig fcilment. Deixo

Pgina 49.


moltes coses a contracor... Per aix altre s primer. I comeno lameva petita campanya de no-cooperaci amb totes lesconseqncies. Jo no sc espanyol d'una Espanya com la que tenim,no sc catal d'una Catalunya burgesa i capitalista. Jo sc catald'una Catalunya del poble treballador i espanyol d'una Espanyademocrtica de veritat [sic].

"-Si amb el nom de Du a la boca no es respecta l'home, nocal perdre temps inculcant el respecte a Du. Pels seus fruits elsconeixereu. La religi de veritat pledeja a favor de l'oprimit i rescatal'esclau de la seva tribulaci.

"-Adu. Ja sona la tercera campana. s l'hora27.

On era la urgncia? La reacci arrib cinc dies desprs. Esperava laparella de la gurdia civil i no venia. Cada cotxe, cada moto, lespasses mossegant la sorra del cam d'en Serrallonga de la Torre deClaramunt, on jo vivia... No, no van venir. Als cinc dies em lliurarenla cdula d'una segona citaci. Van tenir prou pacincia. Per no hihavia res a fer. No hi vaig anar. Vaig explicar als familiars i amicsde Barcelona els darrers esdeveniments. Em digueren que la reaccivindria a poc a poc. L'engranatge s'havia empassat una pedreta itardaria a palesar l'avaria.

Em va sortir a la superfcie un vell corc. Feia molt de tempsque pensava renunciar al Documento nacional de identidad. La sevapossessi era signe de romandre voluntriament lligat a l'extrem dela cadena que em feia esclau d'un estat regit per un rgim amb elqual no volia cooperar. Deixar anar l'extrem de la cadena fra lameva mort civil, amb greus conseqncies. El DNI era el senyal dela meva adhesi individual al sistema. Desprendre-men esdeveniatamb un signe qualificat que el poble entendria perfectament perinculte que fos. Convertir-se en indocumentat! El gra ms baix dela societat. Llei de vagos y maleantes... M'aconsellaren que elmoment ms oport per al lliurament del document era el de la vistadel procs del TOP.

27Ibid., pp. 174-177.

Pgina 50.


El diumenge dia 25 el secretari d'Argenola, municipi de la mevaparrquia, Santa Maria del Cam, no em va presentar la terceracitaci. En canvi, l'havien citat a ell el dimecres anterior. Li vanpreguntar qu passava i si ell sabia els motius de la meva nocompareixena. No els sabia. Jo no li havia explicat res per nocomprometre'l en un afer que depassava l'mbit de les sevesvivncies. Aix, doncs, no va poder explicar-los res. Li van dir:

-Per, no sap aquest home que incorre en desacato a laautoridad?

L'ltim argument. Qui gosaria? El secretari em va dir:-Prepari's per una visita de la gurdia civil.Li vaig respondre: -Fa dies que l'espero.

Dimecres, 1 de setembre

En comenar la preparaci del nou curs, els responsables del pasvan oferir de donar suport a la meva actitud per tal que un gest detestimoniatge personal esdevingus un fet de transcendncia social.Vaig accedir-hi. La campanya de refs, de no-cooperaci, de no-suport, de desconnexi amb el rgim vigent, el diguem no! deRaimon resson primer de tot dintre meu. Dic no! i faig no!.

Van anar passant molts dies i moltes coses. Pel que fa al meuprocs, al jutge d'Igualada no li cabia al cap que em negus apresentar-me. Es pensava que hi havia impossibilitat material oalgun malents. Consult ac i all. Es convenc que jo no empresentaria. Al jutjat d'Igualada tot aix represent un terratrmol.Les coaccions i les amenaces no hi havien valgut. Aleshores curs alTOP de Madrid l'avs de la meva no compareixena, sense volerprendre la iniciativa de detenir-me. No vaig saber la resposta deMadrid. Tanmateix, la gurdia civil voltava els vespres pels entornsde casa. Tamb vigilaven la gent que em venia a veure. Abans, tantsbramuls i tantes presses. Ara, prudncia i calma.

Pgina 51.


Mentre, anvem organitzant la comarca de l'Anoia. El 3 de juliol, vanixer l'organitzaci unitria Collectiu de l'Anoia, fruit de laconvergncia de molts grups de lluitadors obrers, gent de barriades,del mn de la cultura, del catalanisme d'esquerres, professionals,comerciants, cristians, anarquistes, socialistes, sindicalistes,cooperativistes. No estava dominat per cap grup poltic.

En els seus estatuts deia: No acceptar ni la sevainstrumentalitzaci, ni la destrucci de la radical i irrenunciableautonomia comarcal. [Per] sabrem renunciar als interessos localsquan calgui en b del conjunt. Es van muntar les ComissionsObreres. Es tract d'integrar els universitaris igualadins mssensibilitzats que estudiaven a Barcelona. S'afin la informaciclandestina, es millor el grup d'estudis...

Al mes d'agost la gurdia civil de Getafe mat el treballador PedroPatio, casat i amb dos fills petits. Ja havien mort en enfrontamentsamb la fora pblica obrers d'Erandio (Bizkaia) i Granada. Aquellmes d'octubre la policia va matar el treballador Antonio RuizVillalba. La tensi es feia irresistible. El ministre de governaci,Toms Garicano Goi, i el mateix vicepresident del govern, LuisCarrero Blanco, van venir a Barcelona per seguir els fets de prop.Ferit el 18 d'octubre, Ruiz Villalba mor quinze dies desprs.

En un mbit ms local, a ms de les lluites de PuntoBlanco d'Igualada, en aquest comenament de curs han estatacomiadats per la direcci de l'escola Mowgli els mestres deprimria Montserrat Dalmau, Ramona Cisquella i Montserrat Garca,i els mestres de batxillerat Vicenta Alcover, M. ngels Mascar iLlus M. Xirinacs. Llur delicte s haver desitjat una escola menysclassista i una direcci ms democrtica28.

28Informaci popular, butllet clandest d'informaci d'Igualada,nms. 1, 4, 6.

Pgina 52.


Diumenge, 7 de novembre

La placeta de Sant Agust era gaireb buida. El temple, amb elsbaixos neoclssics i la part alta espellada com el mrtir SantBartomeu, oferia l'aspecte desolador de sempre. Vicenta Alcover ijo, comissionats pel Collectiu de l'Anoia, hi arribrem desprs depassar per davant d'una comissaria molt propera. El semfor, unanoia asseguda amb una guitarra, marcava llum verda. Entrrem algran temple parroquial de Sant Agust Vell. Hi deien missa. Caliaesperar. Passrem per la sagristia cap a les golfes plenes ja d'altresassembleistes.

Finalment, en la nau central del temple, amb gran solemnitati emoci -rem ms de tres-cents-, cap a migdia s'inici la primerasessi plenria de l'Assemblea de Catalunya. Discursos i discussions.Presidia Josep Andreu i Abell, antic president del Tribunal deCassaci de Catalunya. Es respectava una certa continutat amb lanostra prpia legalitat prefranquista, perqu Josep Andreu i Abelles deixava guiar pels comunistes. Ms tard no passaria igual amb elrespecte a la continutat legal de la presidncia de la Generalitat. Lesdues mesures!

Recordo una ancdota sobre la discussi del segon punt delsquatre aprovats. A ms de les llibertats democrtiques fonamentalsja incloses en el projecte es volia afegir que garanteixin 1'accsefectiu del poble al poder econmic i poltic. Aix del podereconmic per al poble anava fora ms enll de la revoluci burgesa.Implicava un component clarament d'esquerra que ultrapassava elmodel de democrcia liberal. Aparentment, all que ms sorprn sque els nics que s'oposaren aferrissadament a la inclusi delconcepte poder econmic van ser els del PSUC. Amb aix sol jaqueda dibuixada la lnia general que adoptaria aquest partit, totseguint el PCE, durant la transici: uni en la cspide d'esquerres iburgesia contra el feixisme, deixant de banda la revoluci, larepblica, la sobirania dels pobles. Si aix no s traci! A

Pgina 53.


l'Assemblea calia no espantar els burgesos. Ja he dit que els gransburgesos no hi eren. I els petits alaren la m a favor de la clusula!Els comunistes es quedaren sols defensant la burgesia. All es veial'idealisme del PSUC. Defensaven una unitat ideal que en realitatfora de l'Assemblea no existia (lluita permanent entre pujolistes icomunistes) i ignoraven la unitat concreta que hi havia en aquellaassemblea.

Tots estvem d'acord excepte ells. Vicenta Alcover i jorepresentvem el Collectiu d'Igualada (Anoia), que havia elaborat,com tants d'altres, una Presa de posici davant l'Assemblea deCatalunya, tretze punts substanciosos. Els quatre punts fonamentalsfruit del consens no anaven contra cap dels nostres tretze. Aixdoncs, ens vam abstenir d'intervenir per alleugerir la sessi. Jo emsentia molt feli de participar des de la base. Irnicament he de dirque aquesta propensi meva d'aliar-me amb els de baix sempre haestat el principal obstacle perqu la meva actuaci poltica prengusvolada. S'ha de donar una puntada de peu a l'escambell que t'ha fetpujar si vols penjar-te al llum! En tots els rgims que he conegutsempre s'obre un fossat entre el poble i el poder.

Un cop hagurem passat a la part prctica, jo vaig intervenirtot oferint la meva campanya de no-cooperaci amb el rgim i vaiganunciar que en la primera ocasi retornaria el DNI a les autoritatscom a signe d'un trencament radical.

A la sortida no hi va haver entrebancs. Tornrem a passarper davant la comissaria. No vam notar cap senyal d'esverament. Alvespre es fu la roda de premsa clandestina. I el sistema s'anadonant lentament del que havia succet i els seus ulls no volienveure. Seguiren escorcolls, detencions, fugues, exilis, multes,registres, processos. El governador civil va poder estrenar aquellaLlei d'Ordre Pblic nova de trinca. Impos multes a cor que vols. De100.000 pessetes a Mari Vila-Abadal Vilaplana, a Alexandre CiriciPellicer i a Joan Vallv Ribera, i de 500.000 a Josep Andreu Abell ia Josep Sol Barber29.

Per la transcendncia que tingu i per les conseqncies que

29El Correo Cataln, 16-XI-1971.

Pgina 54.


anirem explicant permeteu-me que transcrigui el comunicat sencer-la declaraci- de la primera sessi de l'Assemblea:

Nosaltres, catalans de diferents tendncies, pertanyents i nopertanyents a organitzacions poltiques, de diversos sectors de lapoblaci, obrers, camperols, estudiants, intellectuals, professionals iciutadans en general, de Barcelona i de comarques, reunits enAssemblea malgrat que som conscients que les actualscircumstncies dificulten d'esgotar les possibilitats de representaci,formulem la present Declaraci:

L'actual crisi del rgim, de la qual el procs de Burgos fouuna clara manifestaci, la progressiva presa de conscincia i lamobilitzaci de les classes populars, i la necessitat d'oposar-nosfermament a la maniobra continuista d'instaurar Juan Carlos com asuccessor, a ttol de rei, del dictador, exigeixen l'adopci unitriad'una alternativa democrtica basada en els punts mnimsacceptables per les forces i sectors representats a l'Assemblea, algunsdels quals tenen objectius divergents a llarg termini, per quecoincideixen en l'objectiu immediat de l'enderrocament delfranquisme. Aquests punts de coincidncia sn els segents:

1. La consecuci de l'amnistia general dels presos i exiliatspoltics.

2. L'exercici de les llibertats democrtiques fonamentals:llibertat de reuni, d'associaci -inclosa la llibertat sindical-, demanifestaci i dret de vaga, que garanteixin l'accs efectiu del pobleal poder econmic i poltic.

3. El restabliment provisional de les institucions i delsprincipis configurats en l'Estatut de 1932, com a expressi concretad'aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al pleexercici del dret d'autodeterminaci.

4. La coordinaci de l'acci de tots els pobles peninsularsen la lluita democrtica.

Com a objectius immediats, fem una crida a tot el poblecatal -i considerem catalans tots aquells qui viuen i treballen aCatalunya- perqu incorpori la perspectiva global del canvidemocrtic a cada una de les seves lluites concretes, i perqu

Pgina 55.


intensifiqui l'esfor per a una rpida obtenci de:a. La unitat d'acci de totes les forces democrtiques.b. La solidaritat en la lluita en favor dels represaliats.c. L'acabament de la repressi i la consecuci de l'amnistia. Per tal de vetllar per l'aplicaci dels acords de l'Assemblea,

s elegida una Comissi Permanent, la qual impulsar totes lesiniciatives tils per aconseguir la mobilitzaci popular, fomentaraccions unitries i preparar una nova sessi de l'Assemblea deCatalunya, ms mplia i ms representativa.

Catalunya, novembre de 1971.

Aquest document va ser aprovat unnimement per:

Comissi Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya, integradaper Esquerra Republicana de Catalunya, Front Nacional deCatalunya, Moviment Socialista de Catalunya, Partit SocialistaUnificat de Catalunya i Uni Democrtica de Catalunya.

Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels PasosCatalans.

Federaci Catalana del Partit Socialista Obrer Espanyol.Partit Obrer Revolucionari Trotskista.Bandera Roja.Taula Rodona.Comissions Obreres de Barcelona, Manresa-Sallent,

Sabadell, Valls Oriental, Terrassa, Baix Llobregat, Tarragona,Matar, Blanes, Badalona, Lleida i Sallent.

Uni General de Treballadors.Bloc Catal d'Estudiants: secci universitria del FNC.Joventut Obrera de FNC.Joventuts Comunistes de Catalunya.Estudiants de les Universitats Central i Autnoma de

Barcelona de Periodisme, Aparelladors, Dret, Medicina, Farmcia,Filosofia, Econmiques, Enginyers, Cincies, ATS i Enginyers deTerrassa.

Professors de les Universitats Central i Autnoma de

Pgina 56.


Barcelona.Professors no numeraris de totes dues universitats.Comissions Obreres organitzades per sectors.Comissions de Solidaritat.Assemblea Permanent d'Intellectuals i de Professionals

Catalans.Comissions Pageses.Comissions de Barri.Comunitats Cristianes de Base.Grup de No-Violents.Representants d'Ambients Cristians.Comits d'Acci d'Educadors.Plataformes Professionals de Periodistes, Metges, Tcnics,

Advocats, Aparelladors, Enginyers, Arquitectes, Llicenciats,Educadors, Comissi de Cinema.

Dones Democrtiques.Una vintena de personalitats assistents a ttol individual.Comarques: Alt i Baix Peneds, Garraf.Poblacions: Barcelona, Amposta, Tortosa, Reus, Tarragona,

Igualada, el Prat de Llobregat, Gav, St. Vicen dels Horts, Manresa,Terrassa, Sabadell, St. Feliu de Codines, St. Lloren Savall,Cerdanyola, Ripollet, Castellar del Valls, Granollers, Badalona,Ripoll, Matar, Caldetes, Malgrat, Blanes, Girona, Lleida, Vic,Figueres, Torell, Vilafranca del Peneds, Manlleu, Centelles,Arenys de Mar, Canet de Mar, Calella, Pineda, Sant Pol.

Nou institucions legals.

Poques assemblees clandestines de resistncia al llarg de la histriade la humanitat deuen haver aplegat un ventall tan ampli derepresentacions, ni que fossin implcites.

No cal dir que el poder del PSUC controlava molts d'aquestsgrups, comits, comissions i plataformes. I que alguna d'aquestesentitats no tenien gaireb ning al darrere. Per, en general, passavajustament el contrari. Darrere molts d'aquests noms de la llista s'hiamagava una autntica Assemblea en petit a escala local, comarcal o

Pgina 57.


sectorial. Aix van ser importants, entre d'altres, les assemblees deManresa, Valls Oriental, les Terres de Ponent.

Fem ara un breu comentari als famosos quatre puntsprogramtics, fonament de la unitat poltica catalana durant moltsanys30.

1. L'amnistia. Vella reivindicaci unitria. Imprescindible ala sortida de qualsevol etapa desptica. Reivindicaci simple i claraen aparena. D'interpretaci ambivalent. s l'oblit jurdic d'actespunibles en un marc determinat, inevitable quan aquest vol canviar-se. Indubtablement volia dir l'oblit de totes les penes que pesavensobre els represaliats del franquisme. Era el seu sentit primari. Per,implicava tamb l'oblit de totes les barrabassades comeses pelrgim? Perqu aix potser afavoria ms el sistema que l'oposicidurant tants anys perseguida. No hi hauria un procs democrticcontra el franquisme? Restarien impunes tantes arbitrarietats,despossements, empresonaments, tortures, persecucions,afusellaments...? No era aix un signe de feblesa de la democrciadavant el feixisme?

Crec que l'oposici accept aquesta feblesa ja de bell antuvi.Que esgrim l'amnistia com la firma definitiva del tractat de pau dela Guerra dels Tres Anys. Hi havia entre l'oposici molta por a ques reprodussin els enfrontaments del temps de la Segona RepblicaEspanyola i que menessin a una nova guerra civil. Llegeixo a LaVanguardia31 unes paraules de Pasqual Maragall, del PSC-PSOE,alcalde de Barcelona, arran de la campanya contra el passat de JoanAntoni Samaranch, president del Comit Olmpic Internacional, apropsit de la celebraci dels Jocs Olmpics de Barcelona: Enaquest pas es fu una transici que ha estat considerada un model.La base d'aquesta transici era mirar el futur i no el passat i si hemaprs quelcom s que no volem una altra guerra civil. Ens ho hemprohibit, no ho admetrem. I entre els costos d'aquesta transici hi hauna certa discreci respecte al passat.

En canvi, el franquisme temia que l'amnistia s'interprets en

30Josep Ferrer, op. cit., p. 30.31La Vanguardia, 17-VII-1992, p. 15.

Pgina 58.


un sentit restringit que noms afavors l'oposici i que ells serienpassats per la mola. La mala conscincia! Per aix s'hi van oposaraferrissadament fins al final. Altrament haurien cedit ms aviat.Vull, doncs, deixar clar que hi ha dues interpretacions de l'amnistia:l'estricta, temuda pel rgim, que noms afavoria l'oposici, i l'ampla,pressuposada per l'oposici, que afavoria totes dues parts, perafeblia l'oposici davant del rgim.

2. Les llibertats democrtiques. L'enumeraci de lesllibertats i drets democrtics en el text no s exhaustiva, nomsindicativa. Reivindicaci tamb molt entenedora i clara en aparena,s ambivalent en el fons. Tots en aquells moments estvemassedegats de llibertat. La revoluci francesa que demanava llibertat,igualtat i fraternitat deix ad calendas graecas la consecuci de lesdues darreres exigncies. Era el pur liberalisme all que esdemanava o quelcom ms a l'esquerra? Crec que la majoriaesquerrana de l'Assemblea volia llibertat i justcia social. La provaen va ser que la majoria afeg la condici que les llibertatsgarantissin l'accs efectiu del poble al poder econmic i poltic.Crec que alguns van callar i deixar fer, sense creure gens en aquestaexigncia. Com he dit, foren els comunistes, la valentia dels quals noes pot negar, els que donaren la cara i intentaren retirar la clusuladel poder econmic. Noms volien l'accs del poble al poderpoltic? Crec que s. I tan sols en el sentit superrestringit de lesdemocrcies formals occidentals, que de la revoluci francesa enno han parat de conspirar contra la igualtat i contra la fraternitat ennom de la llibertat... dels ms forts. Penso que a Santiago Carrillo lisemblava pura utopia aprofitar la transici per imposar un sistemasocialista que d'altra banda ja no veia prou clar. En aix podiaconsiderar-se'l realista. Per la conseqncia immediata, que esdedua i que s'esdevingu inexorablement, va ser la quasi desaparicidel comunisme. Era un tosc abandonament. L'altra esquerra, laindependent de l'eurocomunisme, no era tan organitzada, i per tantera menys poderosa, per intentava sobreviure. Fou, a la llarga, msrealista.

3. L'Estatut d'Autonomia com a pas cap a

Pgina 59.


l'autodeterminaci. La gent cridaria pels carrers l'any 1976:Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia!. Aix, el seny del poblesimplificava un redactat llarg, barroc i fosc. Segurament el FNC, elPSAN, Estat Catal i molts altres grups volien la independncia rasadels Pasos Catalans. Per la majoria dels assistents no gosavenapuntar tan alt. I els comunistes, llevat d'una tendncia internaminoritria ja esmentada ms amunt, no volien ms que un nouEstatut, que, en tot cas, no fos inferior al del 1932. Concedien el dreta l'autodeterminaci, perqu des de Lenin era indiscutible, perconfiaven en llur pes per evitar que l'exercici d'aquest dret dugusalgun dia a la separaci d'Espanya. Catalunya era la rica, els altrespobles eren els pobres. Calia igualar.

Enginyaren, doncs, un possible procs que s'iniciaria ambuna Generalitat provisional i que acabaria amb un referndumd'autodeterminaci convenientment preparat en l'etapa provisional.Els independentistes s'avingueren al redactat definitiu perqudeixava la porta oberta al referndum d'autodeterminaci. Avui,quan tants pobles de l'Est europeu van accedint, incruentament o no,a la independncia desprs d'una llarga etapa d'opressi nacional,alguns creiem que la nostra transici fou el moment ideal perplantejar declaradament la independncia. Per, quants la volien enaquells moments?

a) La volien directament els grups independentistes.b) La volien, per obtinguda gradualment en situacions futures

ms oportunes, una mplia majoria silenciosa (la que posatantes banderes catalanes als balcons durant els JocsOlmpics de Barcelona).

c) Noms volien un bon estatut d'autonomia els partits lligatsorgnicament amb la resta d'Estat espanyol.

s palesa, doncs, l'ambivalncia de l'enunciat d'aquest tercerpunt.

4. Coordinaci de la lluita dels pobles peninsulars. sevident que per treure'ns del damunt el rgim es feia imprescindiblela coordinaci de la lluita. Alguns no veurien res ms que aix enaquest punt. A part que, segons el defectus redactat, en els pobles

Pgina 60.