DIMARTS · 4 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14749 - AVUI / Any XL. Núm. 13619 - EL PUNT

1,20€

1801

77-1

1513

96®

1344

05-1

1641

06®

Sánchez no esmou de l’Estatut

REBUIG · El sobiranismealerta que no es pot tornara una pantalla passada

OPOSICIÓ · Front comúdel PP i Cs contra laproposta socialista

PROPOSTA · El presidentespanyol insisteix que lasortida és un nou Estatut

P6-12

Torra encaixa amb Gay de Montellà mentre González saluda el conseller Aragonès, en presència dels líders sindicals ■ EFE

Els agents socials fan una crida a la negociació amb l’Estat

Per una tardor en calma

Torra se centrarà en lamobilització pels drets

Van reprimir amb molta duresa elsvotants que hi havia a l’IES Pau Claris

Tres agents espanyols,investigats per l’1-O

CULTURA-ESPECTACLES P22,23

El festival de tardor de Girona i Saltprograma un centenar d’espectacles,la meitat dels quals d’autors catalans

Temporada Altafa un clam per lallibertat d’expressió

L’ESPORTIU

S’oferiran 1.500viatges gratuïtsper veure el partit

Futbol

El Girona esprepara peranar a jugara Miami

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE SETEMBRE DEL 2018

oques vegadeshe llegit un llibre

tan didàctic! Jordi Se-dó torna a encertar-la.En el seu darrer llibre,Els secrets del planeta

Mots, la terra és coberta de mots, i nohi ha altra forma de vida. Les discus-sions, els moments de tendresa sónvius i reals. L’objectiu és que, parlantde mots, els joves –es tracta d’un llibrejuvenil– vagin aprenent, fins i tot con-ceptes complicats de la llengua. Reco-mano vivament aquest llibre als in-fants i als joves. I també a aquells queestan aprenent la llengua. I també alsqui vulguin passar uns dies divertint-sei recreant les imaginatives situacions.

Un exemple (p. 129): “A Jo gairebé livan sortir espurnes dels ulls. Què po-dien oferir els petits pronoms a unacosa tan gran com el sintagma nomi-nal? Què se li havia acudit a aquella pa-raula plena de poder i d’ànsies de glò-ria? Ràpidament, Jo va contestar: Na-turalment que m’agradaria, però compodem nosaltres, pobres i petits pro-noms, contribuir a engrandir una cosa

tan magna com el sintagma nominal?Ho tinc tot previst –va dir Astúcia–, estracta que treballeu per a nosaltres.Més ben dit: es tracta que treballeu nopas per a nosaltres, sinó per nosaltres–va aclarir posant èmfasi en la diferèn-cia per a i per”.

Tot el relat té un to no sols didàctic,sinó també lleugerament irònic. Sabeuque m’he identificat en més d’un mot?

El que és més emocionant és que atot el planeta els mots són en català, iaixò és reconfortant. Les llengües peti-tes (demogràficament) sovint són mi-noritzades i, en el nostre cas, fins i totmenyspreades.

Ara fa un any, més o menys, Sedóens tornava a delectar amb un deliciósllibre de contes: Nou pisos d’un replà.

La llengua és un artefacte moltcomplex. I totes les llengües són igual-ment complicades i totes aptes per atota mena de comunicació. Ara bé, hiha llengües que, instrumentalment,són més o menys universals. Com deiael malaguanyat Jesús Tuson, totes lesllengües universals han estat precedi-des per un exèrcit...

P

Keep calmIsabel-Clara Simó

El planetaMots

Jordi Sedó torna aencertar-la amb ‘Els secretsdel planeta Mots’. Recomanovivament aquest llibre alsinfants i als joves

efenestració. Ara feia tempsque no usàvem la paraula. Hihavia hagut la d’Eugeni d’Ors,

la de Josep Pijoan... Abans, la de mos-sèn Cinto. La de mossèn Cinto es vasaldar amb una temporada al santuaride la Gleva. Després va tornar, ambmés força literària però no personal:va quedar molt deteriorat. D’Ors se’nva anar a Madrid a fer el falangista. Pi-joan, als Estats Units, on es va fer quà-quer, i després a Suïssa, on va morir.Pla el va anar a veure per escriure-li labiografia, i li devem la millor semblan-ça de Pijoan i el millor retrat de Suïssaescrit en català. Ara hem defenestratLluís Pasqual, director i fundador delTeatre Lliure. Josep M. Flotats, unsanys abans, també ho va ser? Se’n vaanar pel seu propi peu o va ser empèsfinestra avall? Em faig el desmemoriatexpressament. Si no defenestrem,tampoc no retenim. Evocant Pijoan,de qui parlar de “defenestració” potserés excessiu, Joan Fuster es pregunta-va: “Va fer algú el que calia per retenir-lo?” I més endavant: “Pijoan va asses-sorar Prat, i Prat li feu cas. La collitafou magnífica.” Com la collita de mos-

D

sèn Cinto, com la d’Ors, que també vaassessorar Prat de la Riba, com la deFlotats, com la de Pasqual... Me’n dei-xo. De Pijoan, Fuster afegeix: “Era unhome sobreïxent d’energia i d’impa-ciència, frenètic en la paraula i l’acció,vivaç, ambiciós.Hem de suposar que‘retenir-lo’ no devia ser fàcil: les indivi-dualitats excepcionals, la gent detremp desmesurat, sol pecar de ‘mo-lesta’, i és natural que xoqui amb el re-cel, la tossuderia o la limitació de mi-res d’aquells que tenen la paella pelmànec, personatges no sempre a l’al-tura de les circumstàncies”. Podríemaplicar el perfil als altres que hem dit,

afegint-hi el cosmopolitisme, oposat ala reclusió. Verdaguer va viatjar a Ter-ra Santa i a Rússia quan ningú no hofeia. De les excursions i curiositatsdels altres no cal parlar-ne.

També és cert que no tot s’ha d’atri-buir al “recel i limitació de mires” delsque fan la guitza. Els homes “sobre-ïxents d’energia i impaciència” tendei-xen a crear-se conflictes que els con-dueixen a la finestra per on s’estim-ben. El mossèn parlava amb el dimoni,d’Ors era un bufat, Pijoan es va ferl’antipàtic, Flotats era un aviciat. Pas-qual es veu que té mal caràcter. Unaactriu el n’ha acusat. Ell ho nega. Quidiu la veritat? La gent de teatre acos-tuma a dur-se la feina a casa: sempreinterpreten. Diu Pasqual amb amargorirònica: “Les xarxes han decidit quehe de ser substituït per una dona jo-ve.” No s’havia adonat de la tendènciadels temps: el tap generacional, la fe-minització de tot, les xarxes... Encarapot estar content: els altres van ser de-fenestrats o se’n van anar més joves.Tenia entrades per al seu espectaclesobre un Lorca inacabat. No el dirigi-rà. No sabrem mai com hauria quedat.

“Ha dit: lesxarxes han deciditque sigui substituïtper una dona jove

Vuits i nous

Defenestració de PasqualManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE SETEMBRE DEL 2018

om que ahir era com una menad’inici de curs polític, i com queavui el president Torra ha de

pronunciar la famosa conferència alTeatre Nacional de Catalunya, suposoque per això el president Pedro Sán-chez va voler també ahir començar lasetmana dient-hi la seva. I en una en-trevista a la SER va deixar anar la se-va proposta per resoldre l’encaix deCatalunya a Espanya: votar un nou Es-tatut. I tots els mitjans, ahir i avui, envan plens. Sánchez diu que “el que es-tà en joc a Catalunya no és la indepen-dència sinó la convivència” (suposoque ho devia dir pel que estan fent Ciu-tadans i el PP) i que el que cal és votarun Estatut perquè “Catalunya ara ma-teix té un Estatut que no va votar”. Sa-ben què em passa, a mi, amb PedroSánchez? Que tinc un déjà vu. Aixòque va dir ahir, i que ahir tothom vaconsiderar una gran novetat, Sánchezja ho va dir a mitjan juliol al Congrés

C “La fórmula deSánchez perresoldre la situacióés tota una novetat:un nou Estatut.Brillant, Pedro!

dels Diputats. “La crisi s’ha de resol-dre amb una votació”, va dir alesho-res, i hi va afegir: “Cal avançar en elmarc estatutari, i que els catalans vo-tin per quedar-se, no per separar-se.”Ufff, Pedro, quin déjà vu. Un nou Es-tatut? Per tornar-lo a votar (que sí queel vàrem votar en el seu moment) iperquè després el TC (perquè la cursaaquesta que hi ha entre Ciutadans i elPP serà també per veure qui el porta

primer als tribunals) el torni a tom-bar? Que la solució per a Catalunyaera un nou Estatut, Pedro –i mira queens ho poses fàcil–, ja ho pensava Za-patero el 2013 (“Apoyaré el Estatu-to...”) i som on som. No sé veure en laproposta de Sánchez cap novetat.Hem millorat les formes (venint d’ungovern del PP tampoc costava massa)però continuem encallats en el fons. Isi reformar l’Estatut és tot el que elPSOE és capaç d’oferir als catalans,em fa l’efecte que som al cap del car-rer. A excepció feta, és clar, que totsplegats ho consideréssim un referèn-dum de veritat –a les urnes sempreguanyem– i Sánchez estigués disposata acceptar una declaració d’indepen-dència si la majoria de catalans aquestcop vota que no, que no vol un nou Es-tatut sinó anar-se’n. Si tots els del sí (imira que fa anys que hi estem, amb elsí) ara votéssim que no, Pedro, ensdeixaries marxar?

‘Déjà vu’Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

La conferència que el presi-dent Quim Torra pronunciarà

aquest vespre al Teatre Nacional deCatalunya s’interpreta com el tretde sortida d’un nou curs polític que,de moment, arrossega les mateixesincògnites amb què va acabar l’an-terior. Catalunya continua sensetrobar el seu encaix a Espanya i nosembla pas que, vistes les propos-tes fetes ahir pel president PedroSánchez, hi hagi cap solució a lacantonada. Una situació prou com-plicada, que ho és encara més quanbona part de l’anterior govern cata-là és a l’exili o a la presó (amb l’ame-naça d’unes condemnes que sónuna barbaritat) i quan Ciutadans i elPartit Popular han dedicat l’estiu aenterbolir l’ambient i a alimentar lacrispació.

El govern català en general, i elseu president en particular, tenen elrepte i la responsabilitat d’afrontaraquest nou curs evitant una escala-da innecessària de tensió però, al-hora, sense renunciar al mandat del’1-O i del 21-D. La via de diàleg ober-ta amb el govern espanyol ha decontinuar sent l’aposta principal del’executiu, però cal no oblidar (i elgovern Sánchez faria bé de nomenystenir-ho fent propostes decurt recorregut) que una majoria decatalans ha optat per la via de l’es-tat propi o que, en tot cas, un vui-tanta per cent dels ciutadans vol-drien el referèndum acordat que elgovern espanyol es nega a negociar.

Aquesta radiografia de la situa-ció fa preveure un nou curs políticcomplicat en què l’immobilisme nonomés no resoldrà el conflicte sinóque corre el risc d’enverinar-lo te-nint en compte que som a les por-tes d’un judici que la immensa ma-joria dels catalans no entén. AvuiQuim Torra farà la seva anàlisi de lasituació i la seva proposta. Caldràanalitzar-ne la viabilitat.

Nou curs,incògnitesvelles

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El govern argentí va anunciar ahir un nou impost ales exportacions que el president Macri va reco-nèixer com a “dolentíssim” però necessari per su-perar els 70 anys de dèficit fiscal crònic. “Hi pothaver gent que pensi que som un grup de sàdics”va dir el ministre Dujovne. Ben segur que sí.

DIRECTOR DE TEMPORADA ALTA

Sàdics

La 27a edició de Temporada Alta, que entre el 5d’octubre i el 10 desembre inclourà 98 especta-cles, vol ser un clam a favor de la llibertat d’ex-pressió, un tema ben actual davant el risc d’auto-censura que genera la por de ser perseguit als jut-jats o a les xarxes per qüestions polítiques.

-+=

-+=

InflexibleTheresa May

La por i l’autocensuraSalvador Sunyer

-+=

Mauricio Macri

A punt d’entrar a la fase decisiva de les negocia-cions amb Brussel·les, May manté una imatge in-flexible descartant la convocatòria d’un nou refe-rèndum i refusant de modificar el seu pla sobre elBrexit. Tàctica clàssica de tot negociador. Posicióferma per tenir marge per a les concessions.

PRIMERA MINISTRA BRITÀNICA

PRESIDENT DE L’ARGENTINA

De reüllMarga Moreno

Descuits

n dels destrets més greus que està patint elsobiranisme és la dificultat de comunicar una simple

autodefinició de forma correcta i sense tergiversacionsmalèvoles per part dels adversaris polítics i mediàtics.Aquests sovint recorren a fal·làcies atribuint defectespersonals o errors puntuals a tot un col·lectiu, en aquestcas feliçment divers; o a descontextualitzacions, o afalsos dilemes, equiparant per exemple discrepància ambla Constitució amb delinqüència. Els intents d’explicació,que Foucault hauria definit com a parresia, que en grec

antic significava aproximadament“dir-ho tot”, prendre la paraulalliurement i manifestar-se (amb elrisc de rebre clatellada), han estatútils més enllà dels Pirineus, sensetantes traves, però sovint infecunds ifins contraproduents Ebre enllà.Aquests dies, a les xarxes, s’haproduït un fenomen esperançador,

arran de la serp d’estiu dels llaços de posar i treure. Estracta de la resposta massiva de molts ciutadans del’Estat d’omplir espais virtuals i físics de llaços grocs, fentarribar, per primer cop de forma tan consistent, unasolidaritat per molts inesperada. La resposta ha estat al’altura i a Twitter ja hi ha un munt d’ofertes de catalansamb l’etiqueta “a casa meva n’hi caben dos” perquè elsespanyols que ho desitgin vinguin a passar l’Onze deSetembre entre nosaltres i que vegin sense intermediarisperversos “el que passa a Catalunya”. I és que a moltsaquesta “internacionalització” se’ns havia descuidat.

U

Explicar-nosEbre enllà esfeia difícilamb tantsintermediarisperversos

http://epa.cat/c/f874lr

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE SETEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

e estat un cop alValle de los Caí-

dos. Va ser durant unaexcursió escolar perEspanya a mitjansdels setanta. En Fran-

co encara no havia mort, però ja es res-pirava, almenys en el nostre entorn, uncert ambient contrari al règim impreg-nat amb un incipient catalanisme i ambmoltes ganes de democràcia i llibertat,que ja ens feia veure determinades co-ses amb ulls crítics, malgrat l’edat. Ambaquesta perspectiva vam fer la visita alValle, un lloc que ens va semblar, ja lla-vors, d’una estètica feixista i nacional-catòlica insuportable per a qualsevoldemòcrata. Vam quedar molt impres-sionats per la foscor d’aquella basílica iencara més quan vam topar amb latomba de José Antonio, icona del fran-quisme, a qui ens feien adorar de petits.Recordo que vam riure una mica persota el nas davant d’ella, cosa que ensva costar alguna amenaça de l’herma-no. Respecte, ens va demanar. Massatard. Nosaltres ja li havíem començat aperdre el respecte al règim i més que li

perdríem els mesos i anys a venir. “Ma-les influències”, entre d’altres, de dosgrans professors, l’Albert Bou i en JoanSurroca, a qui el nostre grup de Torroe-lla de Montgrí no estarem mai prouagraïts per tot el que ens van ensenyarsobre política, cultura, història i estimaal país.

Vam fer aquella visita al Valle senseque ningú ens expliqués que tot allò hohavien construït presoners republicansi, encara menys, que hi havien dut res-tes de soldats morts justament lluitantcontra tot allò que significava aquellmonument.

El Valle de los Caídos és una vergo-nya espanyola i hauria de ser enderro-cat i les restes dels qui són enterratshaurien de ser tornades a les seves ter-res. Ara en trauran Franco, però l’andrò-mina quedarà allà, ignomínia d’un estati d’una societat que ha estat incapaç degirar full. D’un règim bastit, com bé vaconstatar l’ONU el 1946, amb l’ajuda del’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista. Ai-xò, però, ja es veu que no importa gairea ningú, sobretot a un PSOE que, enca-ra que fos per la memòria de tots elssocialistes que van combatre Franco,hauria d’haver mogut peça fa anys.

H

Full de rutaMiquel Riera

El Valle del’odi

El Valle de los Caídos és unavergonya espanyola,ignomínia d’un estat que haestat incapaç de girar full

1any

El procés viurà un punt àlgidamb l’aprovació de la llei i laprevisible convocatòria delreferèndum. El govern espanyoli el TC es mantenen amatents.

10anys

20anys

Madrid restringirà laimmigració per l’atur. Elministre afirma que lescontractacions en origen“s’acostaran al punt zero”.

El Partit Nacionalista Basc creuque el canvi de sigles d’HerriBatasuna prova quel’organització terrorista ETAentra en la via política.

Setmana clau La immigració Canvi de siglesTal diacomavui fa...

Llarena aBrussel·lesb Quan en Llarena ha parlaten àmbits diguem-ne perso-nals, ha quedat clar que la se-va base ideològica és forçacontrària al catalanisme inde-pendentista. Això implicad’immediat que no pot resul-tar gaire objectiu com a jutge.Així s’entén que tant als fugitscom als empresonats inde-pendentistes els consideri de-linqüents per rebel·lió ambviolència, tot i que totsaquests separatistes no parend’insistir, de paraula i ambfets, que són pacifistes. Mal-grat tot, en Llarena continuajustificant els cops de porradels antidisturbis durant l’1-Oen defensa de la ConstituciónEspañola. Vaja, que si es potapallissar en nom de la Cons-titución potser és que tenimuna llei injusta i amoral, se-nyor Llarena. Tot i així, aquestmagistrat manté processatslíders catalans no violents so-

ta el jou d’una llei del 1978, ésa dir, molt arnada. ¿No deuser que aquest jutge s’ancoraen una ideologia? Si fos així,ha prevaricat. Desitjo sabercom justificarà tot això davantBrussel·les. La veritat vol po-ques paraules, la mentida maino en té prou.DAVID RABADÀ I VIVESBarcelona

Cada errada, unatac mésb Ho vivim quasi a diari. Somen un entorn mediàtic domi-nat pels mitjans que, senseescrúpols, manipulen i men-teixen quan els convé, és a dir,sempre que sigui en detri-ment de la llibertat d’expres-sió, de la democràcia, no con-trolada per ells, o de l’hones-tedat. La darrera ha estat ladeclaració d’una errada en latraducció al francès sobre lademanda a Llarena a Bèlgica.El resultat: fum sobre els fons,la detenció i l’exili de persones

sense judici, amb càrrecs in-existents, i presó. Fum recon-vertit en “mentides”, segonsaquests mitjans, de Puigde-mont. Si us plau, benvolgutsactivistes per la defensa delsnostres representants elegits idels demòcrates en general,mireu de no fer errades, mal-grat que sou humans, perquèa l’altra banda l’humanismeés considerat una feblesa dig-na del bombardeig mediàtic,de moment, més acarnissat. Isi les feu, les errades, mante-niu-les en secret, com el méspreuat.JOSEP JALLÉ I ALARICardedeu (Vallès Oriental)

Caixes d’estalvisètiquesb Hom parla elogiosamentd’aquelles caixes d’estalvisque tant de bé i bo varen fer aCatalunya possibilitant moltesiniciatives privades, cooperati-ves i accions socials. La famdepredadora dels bancs, tèr-

boles consciències, com inú-tils i interessades gestionsd’alts directius, van posar fi alpatrimoni comú de les caixes.

Estem en una fase recons-tructiva de Catalunya. Foraconvenient preveure la recu-peració d’estructures d’inde-pendència financera, ambguanys que anessin a obra so-cial, projectes i suport a inicia-tives privades que ara no sónpossibles.

Trobem a faltar l’assistènciapersonalitzada d’abans. Aratenim una notòria assistènciade màquines i una freda aten-ció dels anònims empleatsdels bancs. El control de no-ves caixes d’estalvis en petitesunitats financeres hauria depermetre una tasca coopera-tiva que alhora ens desvincu-lés de trusts financers que do-nen una desconeguda utilitatals nostres diners, i conèixeron va a parar la plusvàlua quela seva gestió pugui generar.JORDI BUFURULL GALLEGOCastellterçol (Vallès Oriental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

l 4 de febrer de 1956 el polígrafCarles Fages de Climent va dictaruna conferència, que va fer fama,

al Casino Menestral de Figueres amb eltítol de Vila-sacra, capital del món. Elpoeta va repetir-la a Vila-sacra mateixper la festa major del mateix any i ladissertació va encetar el camí de la lle-genda. I quan va ser editada el 1967,amb presentació d’Alexandre Deulo-feu, va fer-se cèlebre, malgrat que elfranquisme ambiental i la particularmarginalitat que va viure l’escriptor noho facilitessin. Avui és a l’abast, edita-da per Llibres del Segle el 2003 ambpròleg de Vicenç Pagès.

CAL TENIR PRESENT que el clima políticdels anys de Vila-sacra... només tolera-va pràctiques públiques menors o ad-dictes. Provincianes com ara el PremioInmortal Ciudad de Gerona i regiona-listes amb el sostre fixat per Coros yDanzas. El que avui en diuen naciona-lisme català –l’únic nacionalisme ambcara i ulls és l’espanyol– era a les bece-roles futbolístiques però encara no ales castelleres. L’ara tan popular inde-

E pendentisme era dues ratlles escritesen alguna edició de preguera. Tot aixòho diem perquè a Vila-sacra..., per po-der parlar del seu país i que no el detin-guessin, Fages va practicar tres estra-tègies. Una, “concentrar” Catalunya al’Empordà: les comarques eren tingu-des per políticament inofensives, d’in-terès per a poetes i a gastrònoms. Dues,servir-se de la ironia adobada amb unpessic d’humor i un pols de cinisme, ali-ments narratius que Fages cuinavacom un xef: vegin els més de 2.500 epi-grames i similars que ens va deixar. I,tres, usar la ucronia –canviar un fethistòric clau per imaginar escenarisdistints als reals–, recurs de gran ren-diment literari: per no anar més lluny,Avel·lí Artís Gener i Toni Soler se n’hanservit. Per plantejar una Catalunya no-tablement diferent de la que els acotxa-va, altera el resultat de la batalla de Mu-ret (1213), perduda per Pere el Catòlicperquè, “hom de fembres” que era,

hauria passat la nit anterior folgant... ino s’aguantava dret. Fages l’imaginavictoriós per permetre’s raonar que lacapital del nou estat consolidat i ambtota la Provença –i que arribaria al mésgran prestigi i poder mundial– no hau-ria estat Barcelona, i encara menys Gi-rona o Perpinyà, ni, per evitar gelosies,Castelló d’Empúries o Figueres. Milraons geoestratègiques haurien asse-nyalat Vila-sacra. A partir d’aquí, barralliure: irònic, a vegades cínic i sempredivertit, el podem llegir a la reedició es-mentada. El to del text permet a Fages,com en els epigrames, donar-nos notí-cia del seu pensament sobre la unitat ila defensa de la llengua (llevat d’arti-cles, com Fuster o l’esmentat Pla, va es-criure sempre en català); de la concep-ció del país, integrat en una confedera-ció “sinal·lagmàtica i commutativa” depobles ibèrics, és clar, amb Portugal in-clòs, semblant a la de Jaume I o Pere elCerimoniós. Això sí: monàrquica per-què el seu federalisme no és pas repu-blicà. Els vigilants del Movimiento de-vien considerar Vila-sacra...una atza-gaiada de per riure.

Joan Ferrerós

La capital del mónTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE SETEMBRE DEL 2018

Valtònyc. RAPER EXILIAT A BÈLGICA

“Que l’Audiència espanyola lliuri les armes i es dissolguicom a banda organitzada i d’extrema dreta que és ”

La frase del dia

ome de les es-trelles, no obli-

dis mai que tu i joens hem posat ca-lents a les escalesd’una basílica de fa-

çana barroca, hem abandonat el di-nar intacte a la taula de qualsevolrestaurant i hem deixat de deixar lapàgina en blanc. L’amor passió excitala creativitat, sí, com el vi de l’Em-pordà, però t’encadena a una infini-tat de cicatrius mal tancades que ba-teguen com un sepulcre encès. Ambaquest panorama, acabes escollint lasolitud o la companyia dels gats. Noés egoisme, ni molt menys, però siningú s’atreveix a estimar-te, agraei-xes que no et vagin esberlant capesde pell. Com deia Nietzsche, tot elque es fa per amor es fa més enllàdel bé i del mal. Sobretot quan des-coneixes el mal, només hi veus el bé itires milles. Tinc l’olfacte desenvolu-pat, a aquestes alçades. La donacontemporània gaudeix de l’homemisteriós, i viceversa. Soc amant deles causes perdudes i no me’n pene-deixo. Tot s’aprèn a còpia de fracas-sos i jo soc una principiant absolutaen moltes batalles. Tinc tendència aapagar el foc amb benzina. I, de fet,ja ho saps: no desxifro el perill finsque ja ha passat. Necessito la vidaper escriure, l’aire lliure, el carrer. Almenjador de casa no hi passa res. Jono tinc les teves sabates de valent, niporto el teu llamp dibuixat a l’ull.Molts amants parlen un dialecte còs-mic, són herois per un dia i seguei-xen el vent inquiet de l’altra banda del’univers. Només nosaltres sabemestar junts a distància. Els ulls can-vien, la mirada, no. Em fas sentirimantada, home de les estrelles, i joja he après a volar en cercles. Ah, percert: tinc uns llençols nous. De colornegre. T’encantarien.

H

De set en setAnna Carreras

Starman

“Barcelona hade ser referent encreativitat, recerca,cultura iconeixement

arcelona ha estat governadapels socialistes o pels comunis-tes des de fa 40 anys, amb l’úni-

ca excepció de Xavier Trias. Sobta encanvi que, quan un personatge de l’òr-bita sobiranista es vol postular com aalcaldable, parli sempre únicament dePasqual Maragall i mai de Trias. Enca-ra que no li donés temps en quatreanys, i malgrat tots els seus defectes,amb Trias i el seu equip Barcelona dei-xava de viure de renda dels grans esde-veniments del passat (Jocs Olímpics) odels petits i oblidables (Fòrum de lesCultures) i començava a preguntar-sequina era la seva aposta de futur. La co-sa anava de sensibilitat social, de conei-xement, cultura i recerca, de smart ci-ties, de ser un desacomplexat focusd’inversió econòmica, de preparar-seper a ser capital d’un Estat i de col·labo-ració publicoprivada. Potser era insufi-cient. Però com a mínim ja no anava detramvies, ni de jocs d’hivern, ni de mul-ticulturalitats i cosmopolitismes mal-entesos. Ens preguntàvem què volíemser. Anàvem bé.BARCELONA HA DE TENIR EL SEU PROPI SO-BIRANISME. És més que evident ques’ofega, com ho fa Catalunya, pel fet detenir els focus de decisió massa lluny(en tots els terrenys: finançament, in-fraestructures i connexions, diplomà-cia exterior, salaris, serveis bàsics...).També s’ofegava fins al 1881, quan lesmuralles li impedien créixer física-ment. La famosa “societat civil” era vi-va malgrat tot, i encara ho és ara, peròper molt viu que tinguis el sector privato associatiu, hi ha un moment que unadecisió política ha d’enderrocar la mu-ralla. Evidentment, es va decidir des deMadrid. Només llavors va poder eixam-plar-se. El sentit del sobiranisme a Bar-celona és aquest: no pot créixer més, nifísicament ni anímicament, sense deci-sions polítiques alliberadores. És a Bar-celona on es pot argumentar de mane-ra més plausible, material, objectiva, la

B necessitat d’una sobirania pròpia (id’una agitació social constant): mentreCatalunya no disposi d’eines pròpiesper a erigir la ciutat en capital del Medi-terrani, aquesta viurà temptada pelsinvents estranys i els models obsolets.O encara pitjor: nostàlgies noucentis-tes. Fugim-ne. Si us plau.BARCELONA NECESSITA UN ESTAT PROPI aqui fer de capital però necessita, sobre-tot, tornar a eixamplar-se per dins. Aser ella mateixa. Les muralles es vanenderrocar perquè la ciutat rebentavad’activitat, de vitalisme, de moderni-tat, de modernisme, de riquesa, de pro-grés i de revolta. Barcelona no pot rela-xar-se vivint de renda, en aquest cas,dels dogmatismes ideologicoestèticsd’Ada Colau. Ni encara menys pot con-fiar el seu futur en els jacobins vingutsde la cort francesa. Però és que, si con-

tinua posant el pilot automàtic de l’èxitturístic i de la bellesa, es regalarà moltbarata a uns o a altres. Ara mateix la ca-ricatura de Barcelona és la del decoratde cartró: entra pels ulls, i a més s’hi viumolt bé..., però sembla adormida. Pro-vin d’agafar un turista a la Sagrada Fa-mília i expliquin-li, avui, qui són els“nous modernistes” de la ciutat. On sónla recerca, passió, cooperació, geniali-tat, inquietud, ambició, autoorganitza-ció, missatge, fe, art i amor necessarisper a fer quelcom assimilable avui a laSagrada Família. Podem dir que som,avui, la ciutat “on passen les coses”?L’avantguarda, el futur, el talent? Somla ciutat desperta de dia i de nit, decidi-da a avançar París i Londres com a mí-nim en alguna cosa? Posem per cas lagastronomia, per exemple: és avui Bar-celona, amb tot el seu talent culinari, el“place to be”? No té prou ingredientspropis per tenir tanta oferta intercan-viable? Deixant de banda el World Mo-bile Congress, realment presentemuna ciutat amb producte genuí i inimi-table? Presentem una ciutat que escla-ta, que necessita créixer i que la reco-neguin com a capital del Mediterrani?Oferim un model propi, amb marca,amb ADN, amb visió pròpia del món?Hem decidit ja en què volem ser refe-rent? O bé ens limitem a debatre sobremanters, turistes, noms de places ibustos de reis?PEL SEU PASSAT I PER LA IMATGE QUE ENCA-RA CONSERVA, Barcelona ha de ser refe-rent en creativitat, recerca, cultura iconeixement. Créixer per dins, inte-riorment, per a poder descavalcar lamuralla totalitària dels Estats i de lesvelles ideologies. Aquest és el sobira-nisme que ha de buscar Barcelona, i ai-xò no ho arregla tot, ja ho sé, però Bar-celona és l’única ciutat del sud d’Euro-pa que pot fer aquesta aposta. Quansaps qui ets i què vols fer, la resta deproblemes no desapareixen, però sensdubte deixen d’ofegar-te.

Jordi Cabré. Escriptor

Retorn a BarcelonaTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE SETEMBRE DEL 20186 |

Els republicansneguen que hi hagivelocitats diferents del’independentisme

El jutjat veu accions“perilloses” enl’actuació delsagents a l’institutPau Claris

ERC defensaels eixos deldiscurs d’avuide Torra

El jutgeimputa trespolicies perl’1-ONacional

Pedro Sánchez va tornar asituar el debat català en unpunt en el qual deixa en-treveure que el seu execu-tiu no té cap intenció demoure’s: o referèndumd’autogovern o res. Si bé laproposta del dirigent delPSOE de renegociar l’Esta-tut i sotmetre’n el resultata votació en cap cas no ésnova, el llogater de LaMoncloa –que aquest dar-rer dies ha jugat a l’acuit iamagar amb una eventualreedició del 155– va volerestrenar el curs polític es-panyol situant aquest ofe-riment com una línia in-franquejable davant la per-sistència de l’independen-tisme català de posar fil al’agulla a encetar conver-ses amb l’Estat per convo-car un referèndum d’auto-determinació. L’estratègiade Sánchez des que va as-sumir la presidència delgovern és la de voler-sepresentar com un dirigentamb iniciativa política pertal d’intentar desmarcar-se de l’immobilisme quecriticaven al seu anteces-sor, Mariano Rajoy, i és peraixò que pretén col·locarl’escenari polític al 2020,emfasitzant la necessitatd’una nova reforma deltext legal català, amb elbenentès que, com ell ma-teix havia dit recentment,“els catalans tenen un Es-tatut que no és el que vanvotar”.

La qüestió, però, és quela seva reiterada propostaja fa temps que ha caiguten sac foradat i ahir ma-teix ho va poder tornar acomprovar davant la furi-

bunda rèplica del PP i deCs i la indiferència delspartits de govern a Catalu-nya, que tenen la majoriaal Parlament, els quals as-seguren que la major partde catalans ja fa temps quesón en una altra fase, queés la que ahir el socialistava tornar a defugir: “Hihaurà d’haver un referèn-dum per l’autogovern, noper l’autodeterminació”,va afirmar Sánchez en unaentrevista a la Cadena Ser.Ateses les respostes rebu-des per part dels diferentsinterlocutors que hauriende fer possible encetar eldebat estatutari, és forçaevident que la seva propos-

ta no té cap mena de viabi-litat, però li ha servit peravançar-se a la conferèn-cia de Quim Torra, en laqual el president establiràel seu full de ruta, insistintque l’objectiu del governsocialista és continuar dia-logant i oferint projectes.

Només el PSCDe fet, només Miquel Icetava sortir a defensar les in-tencions de Sánchez ad-duint que passar per les ur-nes un nou Estatut és“l’única manera de sortirde l’atzucac”. El primer se-cretari del PSC s’instal·la-va, doncs, en la tesi de “vo-lem un vot per unir”. Encanvi, el PP i Cs –tant aBarcelona com a Madrid–van voler deixar clar al pre-

sident espanyol que no ac-ceptaran que passi les lí-nies vermelles que en elseu dia va marcar la sen-tència del TC. El líder po-pular, Pablo Casado, vaanar més enllà, suggerintque aquesta oferta és fruitdels acords ocults entre elsindependentistes i el so-cialista per guanyar la mo-ció de censura, i, en aquestpunt, va alertar que l’auto-govern català “no és am-pliable” i que si tira enda-vant qualsevol propostaque “trenqui la igualtat detots els espanyols” topa-ran amb la dura oposiciódel grup dels conserva-dors.

Per raons absoluta-ment contràries, l’enèsi-

ma crida socialista a nego-ciar un Estatut per am-pliar l’autogovern tampocno va caure bé a les files in-dependentistes. La porta-veu de l’executiu, Elsa Ar-tadi, va assenyalar que “eldebat a la societat no és so-bre l’Estatut”. I hi va afa-gir: “Aquest debat el vamsuperar fa alguns anysamb un referèndum que,precisament no es va res-pectar. De fet tampoc hi haconcreció en l’autogovernque proposa Sánchez.”

Dret d’autodeterminacióEn termes similars es vaexpressar la portaveud’ERC, Marta Vilalta, queva destacar: “La situaciósegur que es resoldrà vo-

tant, però no hem fet lesmobilitzacions que hemfet els darrers anys per re-clamar més autogovern oun nou Estatut. La ciuta-dania vol abordar el dret al’autodeterminació”, se-gons informa Òscar Pa-lau.

En tot cas, Torra, queahir també va ser entrevis-

tat a Els Matins de TV3, vareplicar una anterior afir-mació de Sánchez –en laqual el socialista acusava elpresident de dirigir-se no-més a una “minoria majo-ritària, però que no és lamajoria” de catalans– inci-dint que, avui dia, l’inde-pendentisme ja té “unamajoria social suficient”

Montse OlivaMADRID

Una oferta perenneLÍNIA · Sánchez obre el curs políticespanyol amb la proposta reiterada devotar en un “referèndum d’autogovern”NO · Topa amb la indiferènciasobiranista i el rebuig frontal del PP i Cs

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“No hi ha capconsulta per llançarals catalans que nopassi pel trencamentde la igualtat”

Pablo CasadoPRESIDENT DEL PP

“Sens cap dubte. Laproposta és unreferèndum perl’autogovern, no perl’autodeterminació”

Pedro SánchezPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

El president del governespanyol, Pedro Sánchez, ahir,durant la seva entrevista a laCadena Ser ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Artadi i Vilaltaalerten que no esvol tornar a unapantalla passada

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE SETEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7

Tardor calentao de diàleg polític

L’APUNT constants al diàleg. Ahir, al mateix temps que Sánchezproposava com a solució un referèndum d’autogoverna Catalunya, Iceta demanava a totes les forces quepreparin un ambient favorable a solucions acordades.Semblen escenaris certament contraris, si no és quecada dia estem més acostumats al relat polític, que noa la realitat política.Xavier Miró

Tothom anuncia una tardor calenta referint-se, els uns,a una sentència que preveuen dura contra els presospolítics, o a una commemoració de l’1-O i de la decla-ració del 27-O que els altres preveuen polèmica. Però,alhora, els presidents Torra i Puigdemont, Oriol Jun-queras com a president d’ERC des de la presó o Mi-quel Iceta com a primer secretari del PSC fan crides

El president Quim Torraexplicarà avui a les set dela tarda al TNC els eixos enquè basarà l’activitat polí-tica d’aquesta legislatura,com a mínim en aquestnou curs que acaba de co-mençar, que es preveuconvuls i polèmic, amb elsmembres de l’anterior go-vern en presó preventiva ia les portes d’un judici enquè se’ls acusa de rebel·lió.

En una entrevista a Elsmatins de TV3, el presi-dent ja va avançar que laconferència El nostre mo-ment “recull les veus” detot el govern, també la delspresos i exiliats, així com

les reivindicacions de l’in-dependentisme més cen-trat, admetent que dins elgovern i les formacions po-lítiques “hi ha ritmes dife-rents”. Amb tot, com reco-neixia ahir Torra, la seva“obsessió” serà trobar el“punt d’unitat” que per-meti unir esforços en lalluita pels drets civils i elsdrets socials, amb la recu-peració de les lleis impug-nades i suspeses pel TCdurant el govern de Rajoy,i l’exercici del dret a l’auto-determinació. I per acon-seguir-ho, Torra va posarsobre la taula la organitza-ció d’una “marxa” similara les mobilitzacions als Es-tats Units que als anys sei-xanta van permetre recu-

perar drets i capgirar la si-tuació de repressió demolts ciutadans. Unesmarxes que Torra tambévol portar a Catalunya–avui en donarà més de-talls– per reivindicar elsdrets civils, socials i polí-tics. Aquests seran els tresprincipals eixos entorndels quals girarà l’activitat

política, sense oblidar quehi haurà una sentència delSuprem que els dirigents iels processats ja han quali-ficat d’“injusta” i que ahirel mateix president va ad-metre que “no acatarà”.“No pensem acceptar capsentència que no sigui l’ab-solució”, va reiterar. I perdonar resposta a aquest

punt, Torra també busca-rà la unitat de les forcespolítiques a través del de-bat i les resolucions parla-mentàries, i és aquí oncreu que pot trobar-seamb la CUP i el Comuns,als quals també anirà acercar per aprovar el pres-supost. Torra va recordarque, en aquest sentit, lesenquestes indiquen queun 80% de la ciutadaniaestà en contra de la repres-sió de l’Estat i la situaciódels presos polítics i que elmateix percentatge esta-ria d’acord amb la celebra-ció d’un referèndum i encontra de la monarquia.

A més de referir-se a laintervenció d’aquesta tar-da, Torra també es va mos-trar partidari d’una vagageneral si així ho volen elsciutadans i va assegurarque Puigdemont mantin-drà l’acta de diputat mal-grat que el jutge Pablo Lla-rena els ha suspès de sou ifuncions, ara ja no cobren iresta pendent saber comel Parlament executaràaquesta demanda del ma-gistrat, tenint en compteque cal el vot de tots els di-putats de JxCat i ERC pertirar endavant les resolu-cions i les proposicions dellei. ■

Torra centrarà el discursen la crida a la unitat i lamobilització pels dretsa La recuperació de les lleis impugnades pel TC i el referèndum, bases del pla detreball a El president trasllada al Parlament la resposta a una sentència “injusta”

Emma AnsolaBARCELONA

“Qualsevol sentènciaque no siguil’absolució seràinjusta, nol’acatarem”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Arribaré fins al final,el meu únic límit és elParlament, on rau lasobirania del poble”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El president Quim Torra, ahir en la seva intervenció al programa ‘Els matins’ de TV3 abans de pronunciar la conferència anual ■ EL PUNT AVUI

que ocupa l’espai “central”del país i que, a més, ja estàforça mobilitzat, concloïa.

Finalment, Sáncheztambé va voler respondrea la reclamació d’ERC per-què doni ordres a la fiscaliageneral de l’Estat amb vis-ta al judici pel procés. Vaadduir que el seu executiurespecta “l’autonomia”d’aquest òrgan i que, pertant, no es té intenció defer cap mena d’indicaciósobre la situació dels acu-sats. Ahir, de fet, ho va re-iterar el vicepresident Pe-re Aragonès, i a ell es vaadreçar el president espa-nyol per assenyalar que noes farà ni la menor indica-ció que qüestioni el paperdels fiscals. ■

e

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE SETEMBRE DEL 20188 | Nacional |

l judici del procés serà elplat fort d’aquest tardor. Nohi ha data assenyalada per a

la vista, tot i que la intenció de lajudicatura és que la sentència esconegui abans d’acabar aquestany. Després vindran els recur-sos, etc. El judici serà de grantranscendència i per això convin-dria que fos televisat en la sevaintegritat. Hi ha malfiança de ma-

E nipulació per part dels mitjans decomunicació. El panorama políticha estat tan trepitjat que hi hapersones que no creuen res d’allòque s’interpreta. El ciutadà té totel dret de voler treure’n l’aiguaclara i veure des del sofà el judicien directe. La cara dels acusats,dels acusadors i dels testimonis.La decisió és potestat única i ex-clusiva del jutge. El judici del 9-N

va ser televisat i per al de La Ma-nada no va haver-hi permís. No hiha un reglament que autoritzi odesautoritzi l’emissió en directe.Tot i que la Constitució Espanyolaespecifica que les actuacions ju-dicials seran públiques. En defini-tiva, el jutge té l’última paraula.

Els juristes contraris a l’emis-sió televisiva de judicis argumen-ten que la presència de càmeres

pot cohibir aquells testimonis quevolen col·laborar amb la justícia.Creuen que els mateixos advo-cats, fiscals i jutges poden sentiruna pressió diferent si saben quela seva activitat s’està veient perla televisió. Els favorables a televi-sar el judici creuen que la justíciaseria més efectiva perquè la sevaactivitat tindria llum i taquígrafs.Així ho creuen als Estats Units, on

hi ha un canal per internet –Cour-troom Wiew Network– que emetjudicis civils a tothora i amb gransaudiències.

Bona part del soroll polític quehi haurà en els pròxims mesosserà al voltant del judici. Seria im-prescindible poder-lo veure en di-recte i en reemissions. Ajudaria afer que hi haguera menys confu-sió.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

El judici de l’1-O s’ha de veure en directe per la televisió

Lluís FalgàsPeriodista

“No creiem que hi hagi ve-locitats diferents” en l’in-dependentisme. Ras i curt,la portaveu d’ERC, MartaVilalta, no es va donar peral·ludida ahir per les parau-les en aquest sentit del pre-sident Quim Torra al matía TV3, amb qui tanmateixva voler fer pinya amb vistaa la conferència que pro-nunciarà avui per marcarles pautes d’actuació im-mediates. “No en sabemels detalls, però segur querespon al sentir majoritaridel govern i del movimentindependentista”, indica-va Vilalta, que confirmavaque Torra ha “consensuat icompartit” en els últimsdies les idees bàsiques queexpressarà, tant amb elsconsellers com amb elspresos i exiliats.

Vilalta, en tot cas, va ha-ver de tornar a respondreals que acusen el partit devoler alentir el procés. “Sermés i més forts –com con-tinua reclamant– no és in-compatible amb continuaravançant cap a la Repúbli-ca”, defensava. “No hi hacap canvi d’estratègiad’ERC, però sí que volemadaptar-nos al moment ac-tual a l’hora de concretarles línies de la ponència po-lítica” aprovada a principid’estiu, explicava. I les pre-misses del partit ja les dei-

xava clares: diàleg i nego-ciació, per “treure dels jut-jats” el conflicte i buscar-hiuna solució política; accióde govern en forma de “po-lítiques de progrés” i unitatamb les reclamacions de laciutadania, i reactivació dela mobilització al carrer,començant per la Diada.“Volem evidenciar que,malgrat la repressió,aquestes àmplies majorieshi continuen sent”, subrat-llava Vilalta, que ho em-marcava en l’inici d’una“campanya pels drets ci-vils i polítics” en què tambésituava la pròxima obertu-ra d’una oficina específica

que depengui de Vicepresi-dència.

Ahir a la tarda es va reu-nir l’executiva d’ERC en“sessió de treball ordinà-ria”, segons fonts internes,que va refermar-se enaquestes línies i en va con-tinuar debatent les concre-cions. La idea és marcarperfil propi en el debat so-bre l’estratègia unitàriaque s’està bastint, per a laqual cosa Vilalta admetiaque hi ha hagut “contac-tes” les últimes setmanesamb altres forces i enti-tats, i aposta perquè es va-gin intensificant i consoli-dant els pròxims mesos. ■

ERC fa pinya amb Torra inega “velocitats diferents”a Remarca que no ha canviat d’estratègia, si bé està en procés per “adaptar” les concrecions a laconjuntura actual a Expressa el suport a les línies bàsiques pactades que el president indicarà avui

Òscar PalauBARCELONA

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ahir al migdia després de la permanent del partit ■ E. FONTCUBERTA / EFE

Vilalta va evitar confirmar l’a-cord entre ERC i JxCat que elpresident Torra avançava lavigília a El Punt Avui per apli-car la suspensió als sis dipu-tats processats per rebel·lió.“S’hi està treballant des del’inici de l’estiu i s’està avan-çant positivament”, és tot elque explicava. “No hi ha nove-tats concretes, quan hi hagil’acord definitiu, la mesa o elsportaveus ja el faran públic”,tancava Vilalta. El vicepresi-dent del Parlament, JosepCosta, tampoc va confirmar

l’acord a la tarda, i es va re-metre al que diguin els grups.Fonts de JxCat admetien queper ara no s’ha tancat res i noés immediata la formalitzacióde cap pacte. Costa indicavala “normalitat” que el debatde política general sigui al’octubre, però no es descartaque es fixi un altre ple abans,com vol Cs, que exigeix el mo-nogràfic sobre la convivènciaajornat al juliol. En aquestcas, caldria accelerar l’acordper garantir la majoria inde-pendentista en les votacions.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

No confirmen l’acord amb JxCat

El primer secretari delPSC, Miquel Iceta, va de-manar a Quim Torra queen la seva conferènciad’inici de curs polític “notanqui cap porta al diàleg”malgrat els compromisosque adquireixi i “sigui qui-na sigui la seva interven-ció”. En aquest sentit, el lí-der socialista va celebrarl’article d’Oriol Junquerasa El Periódico com unaaposta pel diàleg i com unamostra més que “cada cophi ha més gent” que ho veunecessari. Després de de-manar a Torra també quefaci un discurs adreçat atots els catalans i no no-més a la meitat, Iceta vareafirmar que la prioritatha de ser el diàleg “Catalu-nya endins” entre partits iciutadans “i amb la restade forces polítiques i ciuta-dans espanyols”. Respecteal judici als dirigents em-presonats, Iceta defensa laseparació de poders i instaels polítics independentis-tes a no repetir errors. Enaquest sentit, per exem-ple, considera que la ratifi-cació de la declaració sobi-ranista que van fer al 5 dejuliol els partits indepen-dentistes al Parlament vaser un error “com una casade pagès”, sobretot perquèno beneficia els presos:“Cal deixar actuar la justí-cia però treballar per uncontext el més favorableper la solució.” Demana alspolítics “preparar l’am-bient favorable a solucionsacordades”. ■

Iceta demanaa Torra que notanqui capporta al diàleg

Xavier MiróBARCELONA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE SETEMBRE DEL 201810 | Nacional |

Per complir el mandat delTSJC d’impedir l’ús d’es-pais públics per al referèn-dum de l’1-O, algunsagents de la policia espa-nyola van fer un ús exces-siu de la força “amb ac-cions desproporcionades iperilloses”, a més “nos’aprecia que cap agent fosatacat de manera violentaper ciutadans” i els poli-cies actuants “no van ferdanys a les instal·lacions”.

Són les tres conclusionsque recull la interlocutòriadel titular del jutjat d’ins-trucció número 7 de Bar-celona, amb la qual impu-ta a tres agents de la poli-cia espanyola delictes delesions i contra la integri-tat moral en la seva actua-ció a l’institut Pau Clarisde Barcelona. A partir delssis vídeos i 30 fotografiesanalitzades, el jutge hidescriu com alguns agentsdonen cops de puny, pun-tades de peu i estiren delscabells veïns asseguts a les

escales del centre.La resolució, del 16 d’a-

gost passat, va ser difosaahir perquè un d’aquestsagents, el sotsinspectoramb número professional70231 (que actuava ambel número d’identificació4U21), havia de declarardemà com a imputat, jun-tament amb un altreagent (el 81585), per lesseves actuacions en el des-allotjament de l’escola Me-diterrània, i davant la do-ble imputació del primer,el magistrat Francisco Mi-

ralles ha acordat suspen-dre la declaració perquè esprepari la seva defensa i seli faci l’interrogatori versla seva actuació en els doscentres de votació l’1-O.

Per ara, hi ha quatre po-licies espanyols imputatsper la seva actuació enpunts de votació de Barce-lona, on més de 200 afec-tats van denunciar vexa-cions policials. La penalis-ta Anaïs Franquesa, delcentre Irídia, que portal’acusació particular de di-versos lesionats i afectats,es va felicitar ahir de lestres noves imputacions.“S’està avançant en les in-vestigacions, en què es de-mostra la desproporciona-litat global de la policia i enconcret d’aquest sotsins-pector en dues escoles”, vadeclarar Franquesa.

“El cop de peu volador”El magistrat és força críticamb l’actuació dels tresimputats de l’institut PauClaris (els agents amb elsnúmeros professionals94662, 107905 i el sots-inspector citat), i tambéamb més d’un agent queno ha pogut ser identifi-cat, un dels problemesgreus que arrossega la in-vestigació de les càrreguespolicials. “No s’entén elmotiu pel qual un delsagents, que no ha pogutser identificat, dona uncop de peu volador, una ac-ció que pot causar gravís-simes lesions a algun ciu-tadà”, sosté el magistrat.

El sotsinspector, ambdoble imputació, és qui valesionar els dits de MartaTorrecillas, de la qual el fis-cal volia la imputació, i queel jutge ha denegat, en as-segurar que “no fa cap ac-tuació delictiva, sinó aga-far-se amb una personaper no ser arrossegada es-cales avall”, clou el jutge. ■

El jutge imputa a tres agentsaccions “perilloses” l’1-O

Mayte PiulachsBARCELONA

a Són tres policies espanyols que van actuar a l’institut Pau Claris de Barcelona, i un d’ells ja és investigatpels seus cops a l’escola Mediterrània a Denega la imputació d’una dona ferida a la mà com volia el fiscal

Les investigacions judicialscontra agents dels Mossos,acusats de “passivitat” i depermetre l’1-O, també conti-nuen. El titular del jutjat d’ins-trucció 2 de Sabadell ha de-manat ara al TSJC el pla decoordinació policial que li vaentregar el gabinet, formatpels tres cossos policials i di-rigit pel coronel Diego Pérezde los Cobos. També sol·licitaa la direcció dels Mossos els

Un ciutadà és empès escales avall per agents durant el referèndum de l’1-O a l’institut Pau Claris, en un dels vídeos aportats al jutjat de Barcelona ■ ARXIU

noms dels agents de la regiópolicial metropolitana nordque estaven de servei, de per-mís, de vacances o de baixaentre el 27 de setembre i l’1d’octubre, a més de de les co-municacions de diferentsxats policials, a través delsquals la Guàrdia Civil els acu-sa d’espiar-los. Aquest jutgeja investiga la cap de la regió,la comissària Cristina Manre-sa, i l’intendent Xavier Creus.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els xats dels Mossos, al jutjat

8165

89-1

1920

04Q

El jutjat de Gant decidiràel 17 de setembre si execu-ta l’euroordre i extradeix al’Estat espanyol el raperJosep Miquel Arenas, àliesValtònyc, condemnat auna pena de tres anys depresó per apologia del ter-rorisme, injúries a la coro-

na i amenaces. El jutge bel-ga va escoltar ahir les ver-sions de la fiscalia i les de-fenses una vista oral que,segons un dels tres lletratsde Valtònyc, Simon Be-kaert, va anar “bé” i va do-nar peu a ser “optimistes”.El lletrat entén que no esdonen les condicions per al’extradició. “Hem expli-cat que no hi ha una doble

incriminació pels fets delsquals l’Estat espanyol acu-sa Valtònyc; és a dir, queels delictes pels quals estàcondemnat a l’Estat no te-nen un equivalent auto-màtic en el dret belga.

La defensa també argu-menta, segons l’advocatGonzalo Boye, que el deValtònyc no és en cap casun cas de terrorisme i re-

corda que la sentència es-panyola és contrària a lesresolucions del TribunalEuropeu dels Drets Hu-mans (TEDH), en especialen relació amb l’article 10sobre la llibertat d’expres-sió. “És evident que aquestcas és sobre drets humansi llibertat d’expressió a totEuropa”, insisteixen elsadvocats, que entenenque la decisió que prenguila justícia belga “tindràefectes sobre el sistemad’extradició i és importantdibuixar una línia entre elque és acceptable entre es-tats i el que no ho és”, hadit Simon Bekaert. ■

Bèlgica decidirà sobreValtònyc d’aquí a 14 diesRedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE SETEMBRE DEL 2018 | Nacional | 11

1727

84-1

1891

71Q

La firma de l’Acord Inter-professional de Catalunya(AIC), formalitzada ahir alPalau de la Generalitat, vaservir als agents socials perreivindicar el diàleg i la ne-gociació davant l’augurid’una tardor calenta enl’àmbit polític. Sindicats ipatronals van coincidir,amb matisos, a rebutjaruna rentrée postestival deconfrontacions i van feruna crida a bastir ponts en-

tre Catalunya i l’Estat perevitar “profecies autocom-plertes” de fractura social,en paraules de Javier Pa-checo, secretari general deCCOO.

Va ser precisament Pa-checo qui va aixecar la lle-bre durant l’acte de la sig-natura de l’AIC, que enprincipi era eminentmentprotocol·lari, quan durantla seva intervenció va ferun toc d’alerta davant elsrepresentants institucio-nals presents, entre elsquals hi havia, a més del

president Torra, el vice-president del govern, PereAragonès; el conseller deTreball, Afers Socials i Fa-mílies, Chakir el Homrani,i la consellera d’Empresa iConeixement, Àngels Cha-con. “Cal entendre el valorde la concertació i el con-sens –va indicar Pacheco–dins de les responsabilitatspolítiques.” El líder sindi-cal va fer una crida “a la re-cuperació de la cohesió so-cial”, i ho va exemplificarrecordant les fortes dife-rències entre represen-

tants empresarials i sindi-cats que, va subratllar, nohan estat obstacle per arri-bar a pactes.

Camil Ros, secretari ge-neral d’UGT, va estard’acord en la necessitatd’avançar en l’autogovern id’assumir el màxim decompetències reclamadesdurant l’acte per Torra, pe-rò va recordar als respon-sables polítics catalans lanecessitat de desenvolu-par atribucions que ja estenen, com per exemple enFP, que, va lamentar, “nos’estan aplicant”.

Comptar abans d’actuarCap dels responsablesd’agents socials va volerparlar d’aturades de país,com la que han proposatalgunes veus per comme-morar l’1-O. Per JosepGonzález, president de Pi-mec, “les coses no s’arre-glen perjudicant l’econo-mia”, va assegurar. Ros,per la seva banda, va apel-lar al discurs d’UGT queindica que “entre la unila-teralitat i el 155 hi ha unespai molt important perrecórrer”. El líder ugetistacreu que “cal buscar i ac-tualitzar els consensosamplis, de 70% o el 80%,com ara els que estan encontra de la presó preven-tiva o del dret a decidir, ien funció d’aquests pren-dre les accions, però no al’inrevés”.

Precisament ahir a latarda, Pacheco i Ros esvan reunir durant dueshores amb el presidentd’Òmnium Cultural, JordiCuixart, al centre peniten-ciari de Lledoners (SantJoan de Vilatorrada). A lasortida, els dos líders sin-dicals van reclamar la lli-bertat dels presos i van ex-igir trobar una “solució po-lítica a un problema polí-tic”. ■

M. MorenoBARCELONA

Sindicats i patronals esposen com a model de diàlega Els agents socials fan una crida a la negociació amb l’Estat per evitar una tardor calenta entermes polítics a Es mostren contraris o molt reticents a una possible aturada de país l’1 d’octubre

Durant l’acte, el president dela Generalitat, Quim Torra, vafer una reivindicació de lespotencialitats del país per po-sicionar-se com a membre“del club dels estats adapta-tius i dinàmics, com ara Dina-marca, Àustria, Suïssa, Suè-cia, Noruega o Irlanda”. PerTorra, la proximitat en la ges-tió fa d’aquests països elsmés ben preparats per assu-mir els canvis de l’entorn i la

Membres del govern i representants patronals i sindicals durant l’acte de signatura de l’AIC ■ MARTA PÉREZ / EFE

globalització. “Catalunya hade ser la Dinamarca del sud”,va subratllar el president, queva elogiar l’AIC com un “acordnecessari”, que se suma a lareivindicació del govern perobtenir plenes competènciesen l’àmbit laboral per corregirsituacions de vulnerabilitat iefectes de la crisi com el fet“inadmissible” que “hi hagipersones amb contracte defeina en risc de pobresa.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Catalunya, “Dinamarca del sud”

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE SETEMBRE DEL 201812 | Nacional |

1371

79-1

1716

50T

La demanda de llibertatdels líders del procés repre-saliats, i del poble catalàper poder decidir el seu fu-tur, protagonitzarà l’acteinstitucional de la Diadad’enguany, que el govern iel Parlament organitzaranconjuntament el dia 10 alvespre. “És una Diada moltespecial políticament i hu-manament, i la volem dedi-car als presos polítics i exi-liats al voltant de la idea dellibertat, les llibertats que

fa un any que estan ame-naçades o manllevades”,explicava en la presentacióahir la consellera de la Pre-sidència, Elsa Artadi. Peraixò l’acte principal, prepa-rat a contrarellotge des definal de juny per l’escenò-graf Lluís Danés, consisti-rà en una “Marxa per la Lli-bertat” que sortirà del Par-lament, encapçalada pelseu president, Roger Tor-rent, i el de la Generalitat,Quim Torra, i que durà apeu la flama del Canigó,amb una primera parada alBorn Centre Cultural. Allà

hi haurà la part institucio-nal amb la formació de laguàrdia d’honor dels Mos-sos, la hissada de la senye-ra i la interpretació delCant de la Senyera. Des-prés, la comitiva seguiràfins a la plaça de Sant Jau-me, on la flama es lliurarà aun missatger que entraràal Palau “per simbolitzar elretorn de la llum” desprésde mesos de foscor i paràli-si imposats pel 155. Enaquell moment, de l’edificisortiran els artistes queoferiran un breu especta-cle a la plaça, amb la parti-

cipació de músics des delsSetze Jutges fins a l’actua-litat, com Roger Mas, Nú-ria Graham, Judit Nedder-mann i la col·laboració deTxarango, a més de la ba-llarina Marta Carrasco. Amés, es llegiran textosd’autors vinculats a com-memoracions del 2018com Pompeu Fabra, MariaAurèlia Capmany o Ma-nuel de Pedrolo. “Volemque sigui contundent, me-tafòric i colpidor, per reco-llir la idea de llibertat”, in-dicava Artadi. En la matei-xa línia, el cartell triat re-

ivindica la llibertat d’ex-pressió, tot mostrant lesquatre barres de la senyeratapades per una cinta ad-hesiva “que és el símbol dela censura”, segons ella, sibé en un dels extrems ja escomença a aixecar perquè“es reverteix la il·lusió”. “Hiérem, hi som i hi serem”,resumia sobre el significatde la celebració.

Abans de l’acte, al Parla-ment –que el dia 11 cele-brarà una jornada de por-tes obertes, igual que el Pa-lau– s’hi haurà celebratl’acte de lliurament de laseva Medalla d’Honor, enla categoria d’or, a l’Asso-ciació de Mestres Rosa

Sensat, un col·lectiu “es-sencial per a la vertebracióde la societat”, segons ex-posava el vicepresident,Josep Costa. El guardó volreconèixer també els do-cents pel foment de la llen-gua i pel model educatiu iconvivencial que estenen.

A més dels actes a Bar-celona, el govern n’organit-zarà a totes les vegueries iallà on té delegacions ober-tes a l’estranger, incloentles ciutats on hi ha exiliats:Brussel·les, Ginebra iEdimburg. Organitzaràtambé un acte a Madrid eldia 13, presidit pel delegatFerran Mascarell i la ma-teixa Artadi, que explicavaque s’hi convidaran repre-sentants del govern espa-nyol, si bé no va concretarquins. ■

Una marxa per portar“la llum” al Palau, l’acteinstitucional de la Diadaa Encapçalada per Torra i Torrent, durà la flama del Canigó i s’aturarà abans alBorn a Parlament i govern dediquen la celebració a la llibertat dels represaliats

Ò. PalauBARCELONA

La consellera Elsa Artadi i el vicepresident del Parlament Josep Costa, ahir amb el cartell de la Diada del 2018 ■ A.G./ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

10-09-18A dos quarts de 9 s’iniciaràla Marxa per la Llibertat entreel Parlament i la Generalitat,el principal acte institucional.

Les organitzacions de l’es-querra independentistade l’entorn de la CUP vandemanar ahir “una ofensi-va popular” a partir del’11-S perquè no creuen enl’acció del govern de JxCati ERC ni en la de la mesadel Parlament presididapel republicà Roger Tor-rent. En una roda depremsa per presentar elsactes de la Diada, els por-taveus d’Alerta Solidària,Arran, COS, Endavant,SEPC i CUP van alertarque el Parlament està“buit de contingut, sotmèsals articles 155 i 135 de laConstitució Espanyola”, ique ni la mesa ni el governde Torra estan disposats“a plantar cara ni a ser ve-ritablement útils” per al’autodeterminació ni perrecuperar drets socials.Aquestes organitzacionsconvoquen a manifesta-cions a la plaça del Vi de Gi-rona, el 8 de setembre, ales 6 de la tarda; i l’11-S, ala plaça de la Paeria deLleida a les 12 del migdia;al matí, al carrer Ferran deBarcelona, organitzadaper Arran Jovent; a les18.30 h a la plaça Urqui-naona, i a les 20.00 h a laplaça Mercadal de Reus.Amb tot, tant dirigents dela CUP participaran a lamanifestació de l’Assem-blea Nacional Catalana(ANC) com militants de laformació prendran parten els diversos actes ofi-cials o d’entitats organit-zats arreu del país. ■

LaCUP volacció populari no creu en ladel Parlament

Xavier MiróBARCELONA