Embed Size (px)
DESCRIPTION
Abril 2013
Citation preview
Consell de Redacció: Roser Argemí, Isabel Fernández, Jacqueline Jacquet, Ma. Antònia
Juan, Laura Prat, Cisco Tomàs
Col·laboradors habitualsMaïthé Chansard, Jordi Coll,
Lourdes Llauró, Tristán Quintana, Clara Romaní
Portada: Maïthé Chansard
Disseny i maquetació: Natàlia Arranz
Tancament de l’edició: 31 de març de 2013
Tirada: 500 exemplars
Distribució: Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments
del barri
Periodicitat: El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost)
Edició
D.L. B-8389-2007
Lavalldevidre és una publicació gratuïta.
El cost d’impressió d’un exemplar és de 0,75 euros.
El cost total de la publicació es finança amb els anuncis
dels comerciants i amb l’aportació de l’Associació
de veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera, que cobreix la resta. L’equip de redacció i maquetació hi col·labora
de franc.
Quan l’hagis llegida, no la llencis.
Passa-la!
Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán
C/Reis Catòlics 16-3408017 Barcelona
Telèfon: 93 406 90 53www.ccvazquezmontalban.com
Amb el suport de:
211 AbRIL 2013
Podeu consultar els números endarrerits de La Vall de Vidre al blog
de l’associació de veïns. www.vallvidrera-aavv.
blogspot.com
Bars, Granja i Restaurants A Vallvidrera són els nostres punts de trobada
Can TrampaLa Sílvia, el Javier i la Toni
La Granja L’Alberto i els clients
Vinos DulcesL’Anna i l’Àfrica
Cívic barLa Maria, l’Aris i la Thais
La ColomaEn Joan i la Toñi
Pinya 2 La Conchi , el seu pare
Antonio i el seu oncle Paco
Cap als 30 anysAquí teniu el número 211, un número especial per celebrar els nostres Aquí teniu el número 211, un número especial per celebrar els nostres 20 anys d’existència. Hem volgut recollir una mica la nostra histò20 anys d’existència. Hem volgut recollir una mica la nostra histò··ria, que és també part de la vostra. Ens hi han ajudat diversos col·ria, que és també part de la vostra. Ens hi han ajudat diversos col·laboradors, a més dels membres del Consell de Redacció: Associació laboradors, a més dels membres del Consell de Redacció: Associació de veïns de Vallvidrera, Ignasi Coll, Olga Gil i Núria Puig, Jordi Garde veïns de Vallvidrera, Ignasi Coll, Olga Gil i Núria Puig, Jordi Gar··cia, Jordi Fornos, Grup Patrimoni. Aquest número marca a més l’inici cia, Jordi Fornos, Grup Patrimoni. Aquest número marca a més l’inici d’una nova etapa: ens renovem. Ja veieu que ara sortim en dos colors i d’una nova etapa: ens renovem. Ja veieu que ara sortim en dos colors i la capçalera es modernitzarà en el proper número; però el nostre conla capçalera es modernitzarà en el proper número; però el nostre con··tingut serà, com sempre, seriós i documentat. L’equip, que s’ha ampliat tingut serà, com sempre, seriós i documentat. L’equip, que s’ha ampliat i espera ampliar·se encara més, ja sabeu que està obert a tothom. Ens i espera ampliar·se encara més, ja sabeu que està obert a tothom. Ens trobem al Centre Cívic un dia al mes, anunciat a l’Agenda de La Vall de trobem al Centre Cívic un dia al mes, anunciat a l’Agenda de La Vall de Vidre. També ens podeu escriure a Vidre. També ens podeu escriure a [email protected]@yahoo.com..
Esperem continuar comptant amb la vostra lectura i el vostre interèsEsperem continuar comptant amb la vostra lectura i el vostre interèsLa REDaCCió
Festa d’intercanvi:
un llibre per una rosaSant Jordi, tot i haver esdevingut una festa bastant consumista, també mostra valors més immaterials com són el compartir, l’alegria de sortir al carrer, renovar o enfortir les relacions socials... Els pares pensen en regalar llibres als fills, aquests també en poden regalar als pares i, segons la tradició, és l’home qui dóna una rosa a la dona i ella qui entrega un llibre a l’home. Alguns antropòlegs, com Joan Prat, han estudiat les festes populars, però ja parlarem d’aquest tema en una altra ocasió. Avui crec que escau parlar d’un important antropòleg francès influent en l’antropologia econòmica, Marcel Mauss (1872·1950), i el seu Assaig sobre el do (Essai sur le don. Forme et raison de l’échange dans les societés archaiques, 1925). En aquesta obra Mauss mostra que en les societats tradicionals no occidentals es canvien les coses no pel seu valor, sinó pel valor de canvi: aliances, solidaritat... A la vegada, donar obliga l’altre a realitzar un contra·do, encara que pot ser retardat en el temps. L’antropòleg recull costums d’altres pobles a partir del treball d’antropòlegs com Bronislaw Malinowski i Franz Boas. Destaquen el kula de les illes Trobrinad (intercanvi d’ornaments de petxina realitzat entre socis barons del Pacífic occidental, que acompanyen al comerç de béns), i el Potlatch entre els kwakiutl de la costa del Pacífic nord·est de Nord·amèrica (cerimònia de repartiment de béns i aliments que proporcionen prestigi a l’amfitrió, i que esdevé un mitjà d’equilibrar la distribució irregular dels recursos). Mauss considera que el do i el contra·do estan presents en tota societat. El 23 d’abril ens mostra la vigència del valor del donar i de l’intercanvi. Bona festa!
CLaRa RomaníCLaRa RomaníLlicenciada en Antropologia Social i Cultural
L’esclat d’un barriEl centre comercial Pedralbes Centre exhibeix durant tot el mes d’abril l’exposició de fotografies sobre la transformació del barri de Vallvidrera des del 1850 fins avui; com Vallvidrera passa de viure de l’agricultura i la ramaderia a ser annexionat a Sarrià i posteriorment esdevenir vila d’estiueig de la burgesia barcelonina.
“Fem un cafè..? Et ve de gust una copa? Una cerveseta..? I si dinéssim plegats...?”Ens entaulem o ens quedem a la barra. Bars, Granja o restaurants, són els llocs ideals per xerrar amb l’amic o el veí.
Gràcies per existir!
3
En aquesta ocasió ens agradaria fer una mica de balanç de com s’ha transformat el nostre barri i les nostres for·mes de relacionar·nos gràcies als canvis que han passat al llarg de tots aquests anys, i agrair a La Vall de Vidre haver estat el fil conductor de la nostra memòria escri·ta, del seu dia a dia, mes a mes. Moltes vegades clavats en la realitat diària, no veiem els canvis socials i físics del nostre entorn; la perspectiva que donen els anys que han anat passant, fa que ens adonem de com ha anat canviant tot. Fullejar els 211 números de La Vall de Vidre ens hi ajuda.
Apuntarem alguns dels canvis esdevinguts als llargs d’aquest període.
Fa vint anys, el curs 92·93, va ser el primer de l’Es·cola Nabí al nou edifici. Després d’anys d’anar d’un cos·tat a l’altre, allotjada en fins a tres locals, la Nabí estre·nava una escola nova i preciosa.
En aquests anys el carrer Reis Catòlics ha anat can·viant molt la seva fesomia i ha esdevingut un carrer de serveis i equipaments: la deixalleria, la millora del camp de futbol, l’escola bressol la Puput, el Centre Cívic i la Bi·blioteca ·que van substituir fa 10 anys l’antic local social de l’associació, popularment conegut per la Llauna·, la
De dilluns a divendres de 9 a 20h, dissabte i diumenge de 9 a 16h
T. 93 406 9160
Entre setmana: menúCaps de setmana: “platillos” i racions
EMERGÈNCIES: 112
BoMBERS: 080
PoLICIA NACIoNAL: 091
MoSSoS I GUÀRDIA URBANA: 088
GUÀRDIA URBANA SARRIÀ: 93 291 43 53
CAP VALLVIDRERA: 93 406 84 53
CAP LES PLANES: 93 280 56 32
oFICINA DE CoLLSERoLA: 93 280 21 07 93 280 65 83
BIBLIoTECA CoLLSERoLA- JoSEP MIRACLE: 93 406 91 11
CENTRE CíVIC VALLVIDRERA- VázqUEz MoNTALBáN: 93 406 90 53
_telèfonsque calrecordar
l’associaciódeveïnsinforma
Fullejant els 210 números de La Vall de Vidre
20 anys de vida de barriLa Vall de Vidre La Vall de Vidre celebra vint anys. Per a nosaltres, com associació de veïns, és una gran satisfacció celebra vint anys. Per a nosaltres, com associació de veïns, és una gran satisfacció haver estat al llarg d’aquests anys al cantó dels diferents equips que han fet possible la publicació haver estat al llarg d’aquests anys al cantó dels diferents equips que han fet possible la publicació de l’informatiu mensual del barri.de l’informatiu mensual del barri.
La Llauna, el local construït pels veïns de Vallvidrera el 1981
L’edifici amb el Centre Cívic i la Biblioteca va substituir el 2002 l’antic local veïnal
Pedrera, amb un aparcament de barri i habitatge soci·al que no han pogut ser, i un centre d’alimentació. Ha millorat el pavimentat del carrer, s’ha inaugurat el camí escolar, i hi ha un bus de barri cap al barri del Rectoret.
La mobilitat del nucli urbà ha millorat amb els bu·sos de barri en connexió amb el Tibidabo, i el Baixador i Mas Guimbau, el nou funicular, l’asfaltat i millora dels carrers Casetes·Pelfort, Llebrencs, Mont d’Orsà, les esca·les de l’Església, Algarbes, Llicorella, … i la urbanització dels carrers del barri de la Budellera.
Pel que fa a l’entorn, han millorat la protecció i prevenció contra·incendis, les zones de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, el pantà amb la rehabilitació de la caseta del guarda. La compra del Tibidabo per part de l’Ajuntament de Barcelona va obrir una nova etapa d’aquest parc emblemàtic de la ciutat, tot i que darre·rament no es veuen clares les intencions del consistori respecte al seu futur. La Torre de Collserola ja forma part de l’skyline de Barcelona i de la vida de Vallvidrera, amb avantatges i inconvenients.
Totes les millores han estat en molts casos reivindi·cades des de l’associació de veïns, i sempre que hem po·gut, han estat tutelades i millorades des de l’associació. La nostra associació, que té més de seixanta anys de re·corregut, ha volgut sempre col·laborar amb unes estruc·tures municipals moltes vegades massa allunyades de la nostra realitat i dels nostres problemes. Per aquest motiu l’any 2010 vam dir prou a un deteriora·ment de les relacions amb l’Ajuntament i vam fer una consulta per la Independència municipal, amb molt èxit de participació, que va marcar un punt d’inflexió. Es·perem que la política municipal d’ara en·davant sigui més pro·pera i participativa.
En aquests mo·ments la necessitat de nova saba i participa·ció en l’associació de veïns i en l’equip de redacció de La Vall de Vidre, fa necessària una crida al compromís a veïns i veïnes, per tal que reforcin i empenyin l’entitat i la revista en el segle XXI. Cal un relleu generacional per enfocar el futur del barri; cal la col·laboració de més persones, d’edats diferents, a les discussions, a la presa de decisions; cal fer pinya per continuar l’adaptació a les necessitats actuals.
5lesnostrespàginesgrogues
El comerç a Vallvidrera els darrers 20 anysSegons el diccionari, comerç és el conjunt d’activitats de compra venda i bescanvi de productes dirigides a posar en Segons el diccionari, comerç és el conjunt d’activitats de compra venda i bescanvi de productes dirigides a posar en contacte producció i consum. El comerç és l’eix que mou l’economia d’un país, d’una ciutat, d’un barri…contacte producció i consum. El comerç és l’eix que mou l’economia d’un país, d’una ciutat, d’un barri…
L’era dels súpersEl primer autoservei de Vallvidrera fou el de Miquel Tirado i la Mª Rosa a dins del mercat, que obrí l’any 1988. Amb una superfície de 114 m² i 80m² de magatzem, funcionà amb èxit notable fins al tancament del mercat al 2009.L’autoservei Crespo que començà l’any 1958 entre colmado i súper, fins que el 1999, utilitzant part del magatzem, es transformà en el supermercat de la plaça. Especialistes en fruites i verdures, el Joan Crespo pare i Joan Carles fill, procuren portar allò que la gent demana i que no hi falti de res. Reparteixen a domicili.L’agència Europa Press informà el 28 de juliol de 2011 de l’obertura d’un supermercat de la cadena Condis al barri de Vallvidrera amb 900 m² de superfície, amb seccions de peixateria i fleca i 17 places d’aparcament a l’edifici de la Pedrera. La notícia va ésser molt ben rebuda per gent del barri i pels habitants de sectors més allunyats del nucli central de Vallvidrera.
Queviures, carnisseria i fornUn altre comerç important a la plaça va ser la xarcuteria Albert que traslladà la seva parada del mercat a la plaça l’any 1985. L’Albert Cervera oferia productes d’alta qualitat: formatges i pernil d’aglà tallat a mà. La seva afició per la cuina el portaren al 2001 a obrir una altra botiga de menjars cuinats i pollastres a l’ast que funcionà amb gran èxit. Malauradament l’Albert ens deixà, però abans traspassà la botiga a l’Albert Pallarés de Rostisseria Albert el 2006. Actualment és tancat.La carnisseria Gómez y Oliete començà l’any 1985, malgrat que el senyor José (q.e.p.d.) obrí abans, l’any 1967. Llavors carnisseria i tocineria eren separades. L’any 1993 varen reformar la botiga i els dos establiments s’ajuntaren tal i com els veiem ara. La seva especialitat és el pernil en dolç i la paletilla serrana. També bona carn.En tot poble entranyable hi ha un forn. El nostre és l’antic forn de Pere Bertran que en un anunci de
Des de fa molt temps, el comerç a Vallvidrera ha estat dut a terme per moltes persones que amb el seu esforç diari ens han portat a casa allò essencial per a la supervivència, el benestar i allò que no és tan necessari, però que ajuda a viure. El comerç a Vallvidrera s’ha hagut d’adaptar a les variacions de clientela de l’estiu a l’hivern, a la demanda del públic en funció de les seves necessitats segons les exigències del mercat. Ha experimentat bons moments, quan viure a Vallvidrera es va posar de moda, i d’altres més dolents com ara l’obertura de les grans superfícies, però sempre s’ha desenvolupat dins d’una competència sana que ha fet millorar i créixer molts del seus comerços.
L’eix d’un barriAra fa vint anys, Vallvidrera tenia un mercat municipal, diverses botigues, un forn, un quiosc, una pastisseria, una farmàcia, un consultori veterinari, dues perruqueries, un taller mecànic, una lampisteria o dues, un servei tècnic, dues fusteries, una tintoreria, una granja i diversos establiments del ram de l’hostaleria dels quals se’n parla apart.Al llarg d’aquests anys hi ha botigues que han ampliat els seus serveis per cobrir·ne la manca del servei corresponent al barri, com ara el forn, que incorporà una mica de pastisseria; La tintoreria, avui la Mandarina, del Ferran i la Gemma que ofereix roba, complements i articles per a la llar; i encara s’han creat dos nous centres a la plaça del Funicular de massatges i d’estètica natural, on hi havia la perruqueria de l’Antònia. La tenda Foto CD ha incorporat una ferreteria, el mecànic ha instal·lat una màquina per canviar pneumàtics i es poden fer claus a la lampisteria del Francesc i la Carol. Petjades, botiga
al servei de les nostres mascotes. No cal oblidar els serveis de jardineria i les floristeries que han anat passant d’uns als altres o que han coexistit, com la floristeria Núria i la Botànica. I la reaparició d’un estanc.Tampoc no és gens menyspreable, a causa de la bombolla immobiliària, l’increment de negocis immobiliaris fins al nombre de quatre. El primer Finques i Serveis, avui desaparegut, que s’inicià a mitjans vuitanta. Finques Agulla va néixer amb una oferta molt personal de donar servei de qualitat fa 15 anys i actualment ha gestionat 18 pisos de lloguer al nou edifici municipal a la Pedrera del carrer Reis Catòlics. I Finques Llebrenc que s’incorporà l’any 2001 amb la intenció, malgrat la crisi, d’invertir hores de treball, obrint dissabtes i fent publicitat als mitjans, a La Vall de Vidre per descomptat.
El tancament del mercat municipalUn dels esdeveniments més importants per al comerç a Vallvidrera va ser el tancament del Mercat Municipal l’estiu de 2009. La Vall de Vidre, en el seu article “Història d’un mercat”, nº166 de març del mateix any, ens explica la reforma que experimentà el 1987 per motius obvis de falta de clientela i per adequar·lo a les actuals normes de sanitat. Aquest fet donà molta il·lusió als comerciants i clients: la carnisseria de la Montserrat Cervera, sempre tan polida amb el seu davantal brodat, on desfeia ella mateixa la carn i tenia un somriure per a tothom (llegiu La Vall de Vidre nº 63 de juliol de 1999); la tocineria de la Fina, la pesca salada de Masclans de Sarrià, la polleria de l’Àngels, les fruites i verdures de l’Antonio i la Mercè, una peixateria que va durar molt poc, i el bar La Pera de la Teresa; tot
això complementat amb l’autoservei Maria Rosa, de concepció moderna. Semblava que tot aniria molt bé, però com diu l’article, l’eufòria va durar poc. De mica en mica varen anar tancant les parades i restaren el súper, la carnisseria, la fruiteria i el bar. La desintegració del mercat pot ser un fenomen local de Vallvidrera, però també respon a un tòpic generalitzat a tots els mercats que, a més de clientela, necessiten una renovació constant. Mirant una mica enrere, diuen que hi havia parades a la plaça a l’aire lliure, entre la farmàcia i la caixa Penedès; en deien el “mercadillo”. Ara no hi ha parades; tenim les nostres botigues, algunes han desaparegut per raons naturals o de la competència, com la peixateria la Platgeta, però altres han donat i continuen aportant una qualitat de servei cada dia millor, donant confiança i prestigi al poble de Vallvidrera.
La Vall de Vidre (2003) deia així: “un pa amb tradició, el nostre avi ja el feia fa 65 anys”. Calculo doncs, que el va obrir cap a 1928. Després de tres generacions, passà a mans de Pedro i Carmen, tot i que en Joan Pere Bertran hi col·labora aportant tècnica i producte. És una veritable boutique del pa artesà. Hi ha coca de forner i de sant Joan, pizza, xapata autèntica i un pa especial els dies festius que s’acaba a l’instant.
Més i més serveisEl 1995 aparegué a Vallvidrera Foto CD·Electro so portada per en Dani de Simón i la Mati. El fet de tocar moltes coses amb gran encert i esperit de servei van fer progressar molt aquesta botiga que passà d’un primer establiment al carrer Alcalde Miralles, i d’allà a la plaça. Ells no entenien com la gent anava a comprar a Barcelona. El Dani ha presidit l’Associació de Comerciants durant vuit anys, ha participat en entrevistes a la ràdio i sol·licitat diverses millores a l’Ajuntament de Sarrià a favor del comerç de Vallvidrera.El 19 de juny de 2009 la cadena Schlecker obrí un local a l’antiga botiga del Dani, on es pot comprar productes envasats, cosmètics i de neteja. Obren els dissabtes a la tarda.
Cultura i salutUn dels símbols del creixement cultural de Vallvidrera va ser l’obertura del quiosc la Kktua el gener de 1984. Pots comprar·hi des del diari, llibres, mapes de Collserola … fins a accessoris per a bicicletes recentment. Recordo que l’Anna Tomás, la seva fundadora, em va proporcionar una còpia del conegut llibre “Història documentada de Vallvidrera” de Mn. Llorenç Gotès que s’imprimí en motiu del mil·lenari de Vallvidrera. El conservo ben enquadernat com un autèntic tresor.La farmàcia Martínez Torres obrí les seves portes a plaça de Vallvidrera 5, el 1980. La Mapi contractà la Manoli, seriosa i eficaç, i han estat al servei del barri durant 33 anys.Algú es recorda de la botiga Ecodelícies de la Kati al començament del carrer Mont d’Orsà? Tenia cosmètics i fins i tot menjar ecològic.
Voldria demanar disculpes si no he nombrat algú. Li cedeixo el dret d’ampliar·ho o modificar·ho. Anirem fent història juntament amb La Vall de Vidre que ara fa 20 anys.
ignasi CoLLignasi CoLLLa Rosin, la deessa del comerç de Vallvidrera
La Kktua persistent
La Montse, la Teresa i la Maria Rosa davant del mercat
6 7
Per fi tots junts! Reunits i podent gestionar una escola pública, amb una línia pedagògica definida i coherent al servei de la població de Vallvidrera.
I en un edifici nou, pensat i dissenyat per a ser escola! Encara que no va ser fàcil, el terreny el cedia l’Ajuntament de Barcelona. Era un tros de terra ben estret i massa aprofitat que, per acabar·ho d’adobar, s’estenia a banda i banda del carrer. L’arquitecte, Josep Zazurca, va haver d’enginyar·se·les per fer·ho possible, resultant un edifici original i funcional que no sempre ha estat gaire ben valorat pels habitants de Vallvidrera.
Amb la perspectiva que donen els anys pensem que l’edifici de l’Escola Nabí és en l’actualitat un dels edificis més aprofitats de tot Vallvidrera, juntament amb el Centre Cívic. A més de ser utilitzat com a escola de 9 a 5 de la tarda, s’hi desenvolupen activitats des de les 8 del matí fins a les 9 del vespre. S’inicia el dia amb el servei d’acollida matinal i s’acaba amb activitats diverses organitzades tan per l’escola com pels veïns. Al llarg d’aquests anys l’edifici ha acollit, a part de les activitats extraescolars organitzades per l’escola i obertes a tots els nens i nenes del barri, grups de gimnàstica, bàsquet, futbol i tenis de taula per a adults, grups de dansa, assajos de teatre i de la coral, les activitats del Centre Cívic quan aquest va estar en obres, tertúlies literàries, conferències, concerts
i un llarg etcètera. Cal també destacar l’activitat dels patis oberts que permet que la pista de l’escola estigui oberta als veïns en horari de cap de setmana. Tenim clar que es tracta d’un edifici públic i que com a tal cal amortitzar·lo tant com sigui possible.
El fet d’ubicar l’escola al final d’aquell carrer, que semblava que es perdia entre el bosc, va obrir una artèria nova al barri que amb el temps va anar consolidant·se. En l’actualitat Reis Catòlics és un dels carrers importants i més freqüentats de Vallvidrera. Podem dir que va ser l’edifici de l’escola Nabí el que va “colonitzar” aquell carrer solitari però a poc a poc s’hi van anar afegint altres serveis: el punt verd, el centre cívic Manuel Vázquez Montalbán, la biblioteca de Collserola·Josep Miracle, les reformes del CAP, l’escola bressol La Puput, la reforma del camp de futbol, la construcció d’un nou edifici amb aparcament i superfície comercial a l’inici del carrer...
A part dels canvis estructurals, volem deixar constància d’un altre canvi força beneficiós, tan per al barri com per a l’escola. Fa vint anys menys de la meitat de l’alumnat de l’escola era de Vallvidrera, la resta venia de Barcelona i del Vallès. Actualment més d’un noranta per cent són del barri i volem remarcar que, a part de la zona de Vallvidrera de dalt, un bon nombre d’alumnes provenen del Baixador de Vallvidrera.
Recordem el primer número de La Vall de Vidre. A la pàgina tres sortia la inauguració del nou edifici de l’escola Nabí, era un article força crític ja que semblava que l’edifici no complia les necessitats del barri, que havia de ser més polivalent i que havia estat fet sense comptar amb la participació dels veïns. Esperem que la perspectiva d’aquests vint anys hagi pogut canviar una mica aquesta primera valoració.
oLga giL i núRia PuigoLga giL i núRia Puig
La Vall de Vidre ha fet 20 anys!
La Nabí n’ha fet ... 4120 anys acompanyant-nos cada mes amb les notícies del barri, amb temes interessants, amb les 20 anys acompanyant-nos cada mes amb les notícies del barri, amb temes interessants, amb les aportacions dels veïns. aportacions dels veïns.
A l’Escola Nabí, fa vint anys, estàvem a punt de A l’Escola Nabí, fa vint anys, estàvem a punt de canviar d’edifici.canviar d’edifici. Fins llavors havíem estat repartits entre diferents edificis de Vallvidrera: des de 1975 ocupàvem Villa Luisa (Mont d’Orsà, 4) i Villa Amparito (Reis Catòlics, 7), i a partir del curs 1988, després de passar a la xarxa pública i fusionar·nos amb l’antiga escola pública de Vallvidrera també vam utilitzar el seu edifici del carrer Casetes on hi havia els cursos de parvulari.
En aquells moments el fet d’ocupar edificis propers al centre del barri ens hi feia més presents: autocars aparcats a la plaça del semàfor, esperant els nens i nenes per anar a piscina o d’excursió; pares, mares, avis i cangurs anant a portar i a recollir criatures; fileres d’alumnes, cada migdia, d’un local a l’altre per anar a dinar; concerts de nadal a l’església; festes de carnaval a la plaça Pep Ventura; reunions generals i assemblees anuals de pares i mares al local social, la Llauna li dèiem.Eren temps complicats, havíem lluitat per una escola pública de qualitat cosa que ens havia requerit molt de temps, paciència i constància, moltes reunions, manifestacions i concentracions, però... ho havíem aconseguit! Ara calia lluitar per un nou edifici, per un equipament en condicions. Així doncs l’octubre de 1993, ara fa vint anys, vam inaugurar el nou edifici de l’escola Nabí, al final del carrer Reis Catòlics. I és que ja en teníem moltes ganes!
El nou edifici molt utilitzat pel barriEl nou edifici molt utilitzat pel barri
La tradicional celebració dels
Jocs Florals
Un lloc privilegiat per a una escola esplèndida
8 9
Els darrers 20 anys
del Centre de SalutD’ICS (Institut Català de la Salut) a EBA (Entitat de Base Associativa)
Limpieza de comunidades, escaleras, pàrkings, cristales, abrillantado de suelos...
Daniel Mil699 848 123
(Trabajador autónomo)
Forn de VallVidreraPa artesà des de 1909De dilluns a divendres: 6.30-14h i 17-20hDissabte i diumenge: 7.30-14h
Menjar casolà per emportar(Dissabtes, diumenges i festius)
Carrer Alcalde Miralles 4 / T. 600 64 79 57
T. 93 406 80 42M. 600 36 79 29
Pl. Vallvidrera, 7 Bxos08017 BarcelonaTel. 93 406 84 17
Plaça de Vallvidrera 1 - 08017 BarcelonaTel.Fax: 93 406 76 99
Electricitat, aigua, gas calefacció, aire condicionat, cuines, banys, piscines, pladur, alumini, fusteria,
pèrgoles, pintura, desguassos, antenes, manyà, claus... Venda d’articles i materials de lampisteria...
Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a
[email protected], o escriviu-nos a les
bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.
Quan des de Quan des de La Vall de VidreLa Vall de Vidre se’m va demanar un article per al número extra dels 20 anys de la primera se’m va demanar un article per al número extra dels 20 anys de la primera publicació, se’m va obrir l’interrogant de com iniciar el que volia explicar. Va ser al Teatre de Sarrià, publicació, se’m va obrir l’interrogant de com iniciar el que volia explicar. Va ser al Teatre de Sarrià, durant el lliurament del document de la memòria oral del districte a l’arxiu històric de la ciutat de durant el lliurament del document de la memòria oral del districte a l’arxiu històric de la ciutat de Barcelona, que recentment vam poder gaudir al Centre Cívic, que em vaig adonar de la importància Barcelona, que recentment vam poder gaudir al Centre Cívic, que em vaig adonar de la importància que té que entre tots reconstruïm la història i l’esdevenir del nostre barri al llarg dels anys. que té que entre tots reconstruïm la història i l’esdevenir del nostre barri al llarg dels anys. La Vall de La Vall de VidreVidre ha estat testimoni dels canvis profunds que s’han produït a Vallvidrera i barris de la muntanya ha estat testimoni dels canvis profunds que s’han produït a Vallvidrera i barris de la muntanya en els darrers quinquennis i el número extra que avui teniu a les vostres mans serà, potser d’aquí uns en els darrers quinquennis i el número extra que avui teniu a les vostres mans serà, potser d’aquí uns anys, de lectura obligada per als nostres fills i néts per entendre la societat en què viuran. És per això anys, de lectura obligada per als nostres fills i néts per entendre la societat en què viuran. És per això que vaig pensar en explicar com havia vist jo els canvis des que vaig començar a treballar a Vallvidrera que vaig pensar en explicar com havia vist jo els canvis des que vaig començar a treballar a Vallvidrera fins al dia d’avui. És clar que és un punt de vista subjectiu, però està fonamentat amb molta informació fins al dia d’avui. És clar que és un punt de vista subjectiu, però està fonamentat amb molta informació que molts de vosaltres –lectors de l’any 2013– no teniu, i que molts ni heu viscut perquè heu arribat que molts de vosaltres –lectors de l’any 2013– no teniu, i que molts ni heu viscut perquè heu arribat a Vallvidrera fa pocs anys. D’altres reconeixereu coses viscudes i reviureu moments i persones, potser, a Vallvidrera fa pocs anys. D’altres reconeixereu coses viscudes i reviureu moments i persones, potser, oblidats.oblidats.
1992: El consultori del doctor FerrerL’any 1992 el CAP (Centre d’Atenció Primària) de Vall·vidrera tenia la seva ubicació al soterrani del portal de l’avinguda de Vallvidrera num. 246 (abans Villa Isabel ). Aquest local, de titularitat privada, que havia inaugurat molts anys abans el doctor Baxarías, tenia la senzillesa dels consultoris rurals de comarques. En ell hi visitava aleshores el doctor Ferrer Mayol, acompanyat del pedia·tra doctor Carlos Royo, i les infermeres Teresa Vendrell i Rosa Bosch, que ocupava la plaça de practicant de zona. Tots ells pertanyien a l’ICS (Institut Català de la Salut), que era l’encarregat de gestionar el centre. El local, com he dit, era petit, però amb un despatx ampli i amb una sala d’exploració que, encara ara, recordo per la seva llu·minositat natural i per tota la quantitat de material que hi havia a les seves prestatgeries, el vell aparell de RX
La consulta de l’Avinguda de Vallvidrera
El doctor Josep Baxarías
El doctor Joan Ferrer
11lesnostrespàginesgrogues
inutilitzat, en fi amb un toc “retro” que li donava auten·ticitat. En ell s’hi feien cues de bon matí, puig que s’obria a les set del matí, per tenir el primer “número” i ser el primer en visitar·se. Des de feia temps el doctor Ferrer havia iniciat el procés de confeccionar les històries clí·niques i de tenir un arxiu, la qual cosa no era comuna a molts ambulatoris que encara no havien accedit a la re·forma. Llavors la consulta era de dues hores al matí, i en acabar, es traslladava a les Planes, al local municipal de l’Elèctric, on hi havia el despatx mèdic. A la tarda el doc·tor Ferrer feia la visita del que es coneixia com “iguala”.
Malauradament aquell any, el doctor Ferrer va caure malalt i jo em vaig veure de sobte abocat a prendre les regnes de la consulta que coneixia ja per les substituci·ons que hi feia durant els estius. El mateix Joan Lluís em va trucar abans d’ingressar a l’hospital i em va demanar que em fes càrrec de l’ambulatori. Posteriorment, i en veure que el doctor Ferrer no es podria reincorporar a la seva plaça, vaig accedir·hi interinament, i a les oficines de l’ICS, la inspecció mèdica, i entre els companys, vaig passar a ser “el metge de Vallvidrera”. D’aquesta manera, com si es tractés d’un poblet d’alta muntanya, era consi·derat el nostre consultori, allunyat i remot. Aquell any la senyora Teresa Vendrell es va traslladar al CAP Manso i es va incorporar com infermera la senyora Maria Ventu·ra. D’aquell antic local encara recordo amb nostàlgia l’es·cala que baixava des del carrer al soterrani, aquelles pa·rets estucades, blanques, el despatx amb aquella llibreria plena de llibres de consulta, la taula de color vermellós de fusta de “cirerer” i aquell balcó que s’obria a la ciutat, amb una vista envejable. Vista que encara avui us podeu imaginar o fins i tot veure·la si us acosteu a “la Coloma” i entreu al menjador.
1993: Canvi de local, cap a una nova gestióL’ any 93 va ser l’any del trasllat al nou local, sota el mercat de Vallvidrera, ubicació que continua sent l’ac·tual. El canvi va suposar, en principi, un augment de la superfície que s’utilitzava. Tres despatxos i una sala d’espera més generosa i amplia. Tot i així, el local es compartia amb l’associació de veïns i amb les treballa·dores socials de l’Ajuntament de Barcelona del carrer Salvador Mundi de Sarrià. El personal continuava sent el mateix, fins que la infermera senyora Maria Ventu·ra va marxar a l’ambulatori de les Corts. Va ser llavors quan la senyora Maria Canals va incorporar·se com a infermera. En aquell moment tot el personal, excepte el pediatra doctor Royo, érem interins. La mecànica de la consulta continuava sent la mateixa de sempre, amb l’horari de dues hores per al metge i atenent a de·manda tot el que venia, mentre el centre restava obert tot el matí. Com que no hi havia personal adminis·tratiu, per saber el torn de cadascú hi havien uns nú·meros que s’anaven agafant per ordre d’arribada i que la infermera retirava a partir d’una hora determinada per assenyalar que ja no hi haurien més visites aquell
dia. Paral·lelament es va tirar endavant tota la feina de seguir confeccionant les històries clíniques de la població assignada, el que va comportar tenir un espai important per a arxiu.
Al país ja s’havia iniciat la reforma de l’atenció primà·ria l’any 1984, però aquesta encara no havia arribat a la muntanya ja que seguien existint la figura de metge i pediatra “de cupo”, que en termes laborals volia dir amb una dedicació de dues hores diàries. Aquesta era, però, una dedicació que no es corresponia a la realitat, i l’empremta deixada pel doctor Ferrer amb la seva bonhomia i dedicació feien que la feina s’allargués tot el matí. En realitat només faltaven convertir en Area Bàsica de Salut algunes zones de Barcelona ciutat i entre elles totes les de Sarrià·Sant Gervasi. El total de “cartilles” assignades al Cap de Vallvidrera era de 2.300. Aquestes anomenades “cartilles” les expedia el Instituto Nacional de Seguridad Social quan el treballador es donava d’alta, i era el document que identificava la persona com a beneficiària del servei nacional de salut.
1994-2000: Vallvidrera creix. Programació de les visitesDurant aquells anys, l’ambulatori que fins aleshores havia estat dirigit directament des de la inspecció mè·dica de zona, situada al carrer Numància, va passar a dependre de la gerència de l’ambulatori de Sant Elies. Aquell canvi va propiciar una primera ampliació ofici·al de l’horari passant a ser considerat ja com Àrea Bà·sica de Salut, i que s’iniciés la programació de les visi·tes, la qual cosa va comportar un canvi de mentalitat de la gent a l’hora d’accedir al centre. Va costar que els veïns s’acostumessin a la nova manera de fer, per·què estava molt arrelat entre la població l’accés sense cita prèvia. En principi només es programava la visita de medicina de família mentre la pediatria es deixava com sempre, és a dir no programada. Això va compor·tar una primera informatització que només afectava la programació de visites, tan del centre com de les especialitats. Aquells anys van servir perquè l’equip humà s’anés consolidant, i únicament es va produir el canvi de pediatra quan el doctor Carlos Royo va ser destinat a Sant Elies. En Francesc Fornaguera, un pe·diatra jove i amb empenta va pujar a Vallvidrera i va continuar la bona feina del doctor Royo. La pediatria a Vallvidrera sempre va tenir, i té, un gran reconeixe·ment entre la població.
Quant al nivell de funcionament general, res no va canviar. Aquells anys van ser de fort creixement demogràfic al nostre barri, i això es notava cada cop més a la llista d’espera per visitar·se, la qual cosa obli·gava a allargar les hores de visita.
2001-2002: Vents de canvi amb el nou segle.El canvi de segle va ser l’inici de molts i importants canvis. La població assignada es va gairebé doblar, ar·ribant a 3.800 persones. El 2001 ja es va generalitzar per a tota la població l’ús de la targeta sanitària en substitució de les antigues “cartilles”. Es va incorpo·rar a l’equip la figura de l’administratiu, incorporant la senyoreta Keren Cuevas. A principis de l’any 2002 un grup de facultatius del CAP de Bonaplata fan un pas important i formen una Entitat de Base Associa·tiva (EBA) i opten, seguint el model que la Genera·litat de Catalunya va aprovar l’any 1990, de separar les funcions d’assegurador públic de les de proveïdors de serveis sanitaris, per un model d’autogestió (LOSC oct 1995). Amb aquest marc legal es presenten al con·curs públic que el Catsalut va convocar per gestionar les àrees bàsiques de Sarrià i Vallvidrera·Les Planes i n’obtenen la gestió. El personal del CAP de Vallvidrera va passar en bloc a pertànyer a la nova entitat profes·sional que gestionaria els centres, amb la il·lusió de iniciar una nova etapa professional.
L’equip actual del CAP Vallvidrera
2003: L’EBA (Entitat de Base Associativa) es fa càrrec de les Àrees de Sarrià, Vallvidrera, les Planes. El mes de març d’aquell any inicia la seva singladu·ra el model actual. El canvi a nivell d’organització va ser molt important. Es fa una remodelació interior de l’ambulatori, ubicant un espai per a l’atenció dels usu·aris a càrrec del personal administratiu. Es dedica un espai de la sala d’espera a la construcció d’uns lavabos independents dels del Mercat. El centre s’incorpora de ple a la realitat informàtica, hi ha canvis en els pro·veïdors, tan de proves diagnòstiques com de l’atenció especialitzada. La programació de tots els actes mè·dics com d’infermeria es realitzen gràcies al programa d’història clínica electrònica OMI atenció primària. Per a tots els professionals va ser un principi dur, ja que haver de transcriure tota la informació acumu·lada en paper era una feina ingent que s’havia de fer al mateix temps que se seguia l’activitat del dia a dia.
Marxa el doctor Fornaguera a principis de l’any 2003 i s’incorpora la doctora Alícia Mainou com a pediatra.
Aquesta nova singladura va representar a nivell del personal, un gran canvi. Vam passar de la solitud del professional aïllat a la seva consulta, a formar part d’un col·lectiu, on es compartien coneixements, ob·
12 13
agendaabril
De l’1 al 30 d’abril, de 10 a 21h Exposició: L’EscLat d’un barri: La transformació dEL barri dE VaLLVidrEra (Pedralbes Centre)
Dimecres 10, 17:30h sac dE rondaLLEs: darabuc Ens ExpLica ELs sEus contEs A càrrec de Darabuc A partir de 3 anys (2)
Divendres 12, 19:30h Exposició fotogràfica: Etiòpia (AFNE Associació de Famílies de Nens i Nenes d’Etiòpia) Del 12 al 30 d’abril (1)
Divendres 12, vespre projEcció documEntaL town of runnErs (de Jerry Rothwell) AFNE i Runners Vallvidrera (entrada gratuïta) (1)
Dissabte 13, concErt cLoEnda dE La mastErcLass dE joan pons (3)
Diumenge 14, 8:30h sarrià camina! Les excursions dels Centres: Sant Sadurní de Gallifa (Desplaçament en cotxes particulars) Organitza Centre i Teatre de Sarrià amb el CE Els Blaus (Plaça de Sarrià)
Diumenge 14, 12h baLLada dE sardanEs (Cobla baix Llobregat) Organitza Taula d’Entitats de Sarrià (Plaça de Sarrià)
Dilluns 15, 19h La VaLL dE VidrE Tancament del núm. de maig (1)
Dilluns 15, 20:30h EL documEntaL dEL mEs: no sóc una EstrELLa dE rock (a partir de la història de la pianista Marika bournaki) (3)
Dimarts 16, 17:30h xErrada pEr a La gEnt gran: sEgurEtat Viària i ciutadana A càrrec de Guardia Urbana del Districte Sarrià Sant Gervasi (1)
Dimarts 16, 20h tErtúLia: aLimEntació rEsponsabLE Amb Adela Sunyer (3) Sala Tramuntana
Dimecres 17, de 18 a 20h pEtit cicLE dE muntanya: què caL comprar? què nEcEssitEm rEaLmEnt? Per a nois i noies a partir de 16 anys (1)
Dimecres 17, 19h sant jordi: trEs històriEs d’amor, sExE i ràbia A càrrec de Raquel Riba i
Raja, Patrícia Muñiz i Natxo barrau i Salguero, amb l’acompanyament musical d’Alejandro Cano (2)
Divendres 19, 17:30h La LLEgEnda dE sant jordi (Titelles, espectacle familiar) A càrrec de la Cia. Sebastià Vergés (1)
Dissabte 20, 10h a pEu pEr coLLsEroLa: La primaVEra a coLLsEroLa A càrrec de Claudia Yagüe (1)
Dissabte 20, 12h ELs 20 anys dE La VaLL dE VidrE Presentació del número especial. Actuacions de la Coral Infantil i la Coral Collserola, Subhasta i brindis (1)
Diumenge 21, 18h programació dE L’Espai a / Esbart: ara i abans Per l’Esbart Ciutat Comtal, de barcelona (3)
Dimecres 24, 17:30h sac dE rondaLLEs: contEs a La Vora dEL foc A càrrec de Victòria Lepori. A partir de 3 anys (2)
Dimecres 24, 19h cLub dE LEctura Cal inscripció prèvia (2)
Divendres 26, 17:30h taLLEr: fEs La tEVa bossa (per a nens i nenes de 8 a 12 anys). A càrrec de Marina Granica (1)
Divendres 26, 20:30h concErt dE santi arisa: taVErna dE poEtEs (3)
Dissabte 27, 13h música aL parc: masara traorE (Música tradicional africana) (1)
Dissabte 27, de 10 a 14 h taLLEr: L’hort aL baLcó A càrrec de Tarpuna Cooperativa (1)
Dilluns 29, 20:30h EL documEntaL dEL mEs: no sóc una EstrELLa dE rock (a partir de la història de la pianista Marika bournaki) (3)
Dimarts 30, actiVitats intErgEnEracionaLs: (grans amb pEtits) (1)
Mariona Rosselló amb Ricard Piera i Joan de Haro en una activitat musical a la Biblioteca
jectius, pràctica clínica, s’unificaven criteris, i també bons i mals moments en la vida quotidiana. Però la feina es realitza d’una manera ordenada, usant una eina tan important com la història clínica informa·titzada i tenint com objectiu una atenció millor i més eficient.
2004-2006: Més personal, més equipamentsEn aquesta fase la població assignada al cap de Vall·vidrera arriba a 4.000 persones, Físicament el lloc és el mateix, però la incorporació de noves persones a l’equip, la senyora Magda Armengol com a adminis·trativa substituint la senyora Keren Cuevas que mar·xa a l’estranger, i el doctor Salvador Giménez com a Metge de família, donen al centre una major capacitat d’atenció a la població i una projecció per poder asso·lir els nivells de qualitat exigits per l’administració. El centre es dota de nous equipaments sanitaris (un electrocardiògraf, un desfibril·lador, un esterilitzador de material, un dermatoscop, un saturador d’oxigen i un espiròmetre). A partir del 2006 l’equip queda ja configurat com està en l’actualitat, amb dos metges de família, una pediatra, dues infermeres, una ad·ministrativa i la treballadora social senyoreta Núria López que s’incorpora a l’equip un cop per setmana. En aquests anys es consolida el model EBA i tots els professionals i usuaris s’adapten progressivament al seu funcionament. En aquest moment doncs havíem passat de tenir un equip de quatre persones l’any 1993 a 8 persones l’any 2006.
2007-2012: Temps difícilsAquest darrers cinc anys l’EBA (Entitat de Base As·sociativa) ha renovat el seu contracte amb el CATSA·LUT, ha mantingut l’equip bàsic, amb la incorporació del doctor Plaza com a pediatra un dia per setmana, el reforç de l’àrea administrativa amb la senyora Fran·cesca Nieto i la marxa de la persona amb més antigui·
En 20 anys Vallvidrera ha passat de:En 20 anys Vallvidrera ha passat de:
2.300 “cartilles” a 4.000 usuaris
4 a 9 persones per atendre els pacients
El CAP, d’un consultori particular, a un consultori municipal, dotat de tecnologia i equipament moderns
tat del centre de Vallvidrera, la senyora Rosa Bosch, que és destinada al centre de Sarrià (Cap Bonaplata). Es posa en marxa la possibilitat de programació de visites per Internet, i s’optimitza l’organització interna de l’equip, que permet tenir una atenció en activitats de control de malalties cròniques pel servei d’inferme·ria i una major dedicació del temps del metge a la vi·sita de processos aguts o que requereixen més temps. En el decurs del 2011 i 2012, s’introdueix el format de recepta electrònica que permet agilitzar les prescripci·ons evitant moltes visites de repetició. Aquests anys el centre ha de fer front a les retallades en Sanitat, man·tenint el mateix grau de resolució de problemes i la qualitat assistencial. Son temps difícils per a tothom.
2013: Més tecnologia de cara al futurL’any comença amb la implementació del nou progra·ma informàtic, evolució de l’anterior, molt més àgil i amb més prestacions, que ens permetrà tenir contacte directe amb els nostres usuaris amb les tecnologies de la informació, permetent,de forma segura, l’accés al “canal pacient”. Aquesta aplicació permetrà gestionar a distància, d’acord amb la conformitat de l’usuari, la recepta electrònica, els resultats d’anàlisis, etc., i estal·viar en definitiva desplaçaments i temps.
Potser d’aquí vint anys més, a la nostra societat hau·ran canviat molts dels rols que avui cada un de nosal·tres exerceix, potser en aquest local que ara ocupa el centre de salut de Vallvidrera s’hi ubiqui algun altre equipament, o potser, fins i tot podrem arribar a esta·blir contacte amb el nostre metge o infermera des de casa estant, amb una altra manera de fer, amb més o menys tecnologia, i al rellegir aquestes ratlles, en for·mat digital ·és clar·, ens adonarem que les coses sem·pre tenen un esdevenir lògic i que només coneixent els orígens podem fer·nos càrrec d’on som... i d’on venim.
JoRDi gaRCiaJoRDi gaRCiaMetge
(1) centre cívic Vallvidrera-m. Vázquez montalbán Tel.93 406 90 53
(2) biblioteca collserola-josep miracle Tel. 93 406 91 11
(3) teatre de sarrià. C. Pare Miquel de Sarrià, 8 - 08034 Barcelona. Reserves al contestador: 93 203 97 72
14 15
Reparació de TV, vídeo, informàticaInstal·lació d’antenes
Servei ràpid a domiciliCtra. de l’Església, 4 - 93 406 81 01 - 689 38 86 81
Camí de Barcelona a Vallvidrera, 7108017 Barcelona
T. 93 406 94 56 / 93 406 84 30M. 609 344 758 / 639 711 991
Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a
[email protected], o escriviu-nos a les
bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.
VEnda dE bicicLEtEs, taLLEr i parking
Estaciò de FGC de SarriàTf: 93 280 48 49
DTE. 10%
lectors de la revista
Pot semblar un exercici fàcil, sobretot quan des de fa més de 20 anys has estat formant part del mobiliari que consulta rere consulta adequava les sales que per un dia es convertien en Col·legi Electoral (a la Guarderia del carrer Casetes, a l’antic Centre de Serveis a l’actual CAP o al Centre Cívic actual), però quan un vol ser equànime, objectiu, contemporitzador i honest narra·dor de la realitat electoral a Vallvidrera, tem caure en la subjectivitat de la valoració i el tracte dels noms i les sigles. Sempre me les he donat d’objectiu, però no és difícil acceptar que sovint se’m veu el tortell, tal com m’heu dit alguns alguna vegada i que he acceptat amb resignació... que difícil és!... de tota manera, el fet d’in·tentar ser objectiu ja és una bona manera d’ensenyar el tortell, no?... ah, doncs llavors ja m’agrada, mira!
En fi, que per fallar gols s’ha de ser a l’àrea i per equi·vocar·se, com diu la dita, s’ha de tenir boca. Per tant, obrim la boca del llop i llencem·nos·hi... al cap i a la fi, res del què digui agradarà a tothom i tot el que digui podrà no agradar a ningú. Ara bé, el que no em ve de gust fer és només parlar de números i de qui ho ha fet millor o pitjor, de qui convenia més o qui més mal ens ha fet. Tot és subjectiu i per a aquells que creiem que la política encara val la pena, ningú no aconseguirà que el sota·signant, malgrat tenir la seva ideologia, per una vegada la deixi de banda.
Què se’n pot dir de Vallvidrera i la seva relació amb les consultes electorals? Sobretot i per damunt de tot, que li han interessat. Fins i tot aquelles que per poc o mal explicades semblava que no aportaven res. Pobres Eleccions Europees, ningú no les estima, són unes in·compreses!
En totes les altres, què? En cada valoració que he fet sempre he excel·lit l’alta participació de Vallvidrera, sempre per damunt de les mitjanes amb qui compa·rar·se. Curiós que a Barcelona per exemple, ciutat molt participativa, la muntanya sempre ha es-tat dels barris amb més percentatge de participació. Gran cosa! Sempre entre 4 i 6 punts per damunt de les mitjanes de Barcelona ciutat, per exemple. I això ha estat molt bo, perquè ens indi·ca realment qui tenim al costat i amb qui convivim. Participacions per damunt del 70 i 75% ens donen una visió més propera de la realitat de qui som per aquí dalt la muntanya. Una muntanya que des de sempre en de·mocràcia ha tingut un color molt clar, en tant que els altres han anat fent els seus papers d’acompanyament, ara tu, ara jo, ara els dos, ara un altre, ara un de nou,
Vallvidrera VOTA!aparicions de puja i baixa que han anat configurant aquest divertit termòmetre de la voluntat política del barri.
Un barri que s’ha anat movent també una mica com un petit sismògraf, malgrat que mai no hi ha hagut cap tsunami electoral digne de relleu o d’alerta, segons fos hivern o estiu, si fos una època apàtica o una època viva i plena amb desig de reivindicar tot allò reivindicable. Pujant i baixant, però mai quedant·se quiet. Una opinió política al barri que malgrat tot no ha influït de manera determinant en la relació entre els veïns i veïnes com lamentable·ment pogués passar quan tots nosaltres érem molt pe·tits o simplement no érem. Ull viu! Que tampoc no fa tant, eh? Jo ja era major d’edat, i encara estic en edat laboral, que encara hi havia gent a la presó per... PEN·SAR! Sortosament allò ha passat i ja no existeix. Enca·ra que evidentment existeixen altres fenòmens socials que tampoc deixen que la vida al barri sigui tranquil·la com a molts ens agradaria.
Eleccions europees Eleccions autonòmiques (Juny 1994) (Novembre 2012)
Cens: 1.413 1.974Participació: 56,82% 72,25%
Un barri políticament, o millor dit ideològicament, bas·tant definit. Definit en tant que obre la boca per parlar i opinar amb la llibertat, i sovint lleugeresa, que tant ens defineix per a altres coses. “Som la Muntanya”, diem a vegades... “Som Diferents”, diem sovint...
Políticament, a Vallvidrera, hem estat poc variables. Els moviments en els resultats han existit però no han causat daltabaixos preocupants per a ningú. Si més no, han ajudat a la reflexió, però hara·kiris jo no n’he vist! La vida ha continuat fent el seu rumb. El color gua·nyador sempre ha estat el mateix i la nostra paraula en vot ha fet palès amb comoditat i serenor la nostra variabilitat emocional. Després de 20 anys, a Vallvidre·ra, segueixen manant els mateixos... els mateixos, 20 anys després... quina qualificació en clau política tin·dria això?...
Com sempre demanava quan escrivia a La Vall de Vi-dre amb més assiduïtat, SI US PLAU, VOTEU... EL QUÈ CREIEU, PERÒ VOTEU!...
Felicitats a La Vall de Vidre, pels 20 anys complerts!
JoRDi FoRnosJoRDi FoRnos
17lesnostrespàginesgrogues
Joan i Joana, els primers nadons anunciats a La Vall de Vidre, ara tenen 17 anys
A A La Vall de Vidre La Vall de Vidre núm. 28, febrer del 1996, es podia llegir a “Informació del barri”:núm. 28, febrer del 1996, es podia llegir a “Informació del barri”:
Els havíem portat la pàgina de La Vall de Vidre on figurava el seu naixement, perquè ho veiessin. Però, de tota la vida que ho sabien, els pares respectius guardaven el número 28... de La Vall de Vidre gairebé com un tresor! A més, La Vall de Vidre els és familiar, “es comenta a casa, l’últim número es passeja pel menjador” ens diuen tots dos. De fet el Joan i la Joana, o la Joana i el Joan, tenen tantes coses en comú que gairebé sempre coincideixen.
Els primers records
Són els records de la guarderia del carrer Casetes.
Com es pot tenir records de guarderia?
Doncs, sí. La Joana recorda “l’olor del menjador” i en Joan “quan baixàvem a la piscina i que ens recollia la mare de la Joana”. Era la piscina de Can Caralleu. Carnestoltes a Casetes 1999. Joan el tigre i Joana la granota
La Joana i en Joan en l’entrevista
La guarderia i després, la Nabí
Tota la primària.
Els sembla que en aquest aspecte van tenir una infància molt especial, diríem que paradisíaca? L’ambient familiar, l’entorn de la natura, els mestres, el Pere, el Ricard...donen la impressió, a més ells ho afirmen, que són el que són, gràcies a la Nabí.
I després?
Ara, la Joana fa el batxillerat d’Art i Disseny a la Massana. “Fèiem tants treballs manuals, tants treballs de fang...”. Li agrada el dibuix. “Potser faré il·lustració...”.
En Joan ha triat batxillerat social, història i literatura, va a l’Institut Montserrat. Pensa al periodisme
“m’agradaria, però...” no ho té massa clar encara.
Política a la Massana i al Montserrat?
“Sí, fem vagues, ens manifestem, estem en contra del Wert”
Vallvidrera, som un poble
El Joan i la Joana es veuen al matí al funi i es troben pel poble, a Vallvidrera et trobes sempre! És un poble! Els amics de Barcelona se’n riuen quan porten la samarreta de
El Joan havia nascut el 2 de gener, la Joana, el 13. Eren els primers El Joan havia nascut el 2 de gener, la Joana, el 13. Eren els primers nadons que anunciava nadons que anunciava La Vall de Vidre. La Vall de Vidre. Ara, el Joan i la Joana tenen Ara, el Joan i la Joana tenen 17 anys i –hem tingut sort– viuen a Vallvidrera, es coneixen i han 17 anys i –hem tingut sort– viuen a Vallvidrera, es coneixen i han acceptat de ser els “Personatges” d’aquest número especial.acceptat de ser els “Personatges” d’aquest número especial.
Vallvidrera. “Sou de la muntanya, oi?”
“Ens veiem els divendres, a la Nabí... Hi ha futbol”. En Joan forma part de l’equip de Futbol Sala. “Ens agrada tornar a l’escola, veure com ha canviat, ara hi ha més tecnologia!”
Una activitat per a la Joana? Des de fa tres anys fa de Rovelló als Pastorets.
Sortir a Vallvidrera?
Segons com, ho tenen fàcil. Per quedar és perfecte! “Quedem a la plaça del Pi (Basses d’en Barral) i anem cap amunt, per tenir vistes a Barcelona. Anem també a casa d’un o d’un altre.” Si van a Barcelona van més aviat per Gràcia, al Centre Fontana. Els agrada l’ambient de barri, les festes de carrer, la música ballable, la rumba. “Som rumberos, el reggae, l’ska...”
Ens recomanen un grup jove, “Random, són d’aquí, són molt bons!”.
El problema és tornar des de Barcelona. Entre setmana hi ha transport fins a les 12! Els divendres i dissabtes fins a les 2... O si no el primer tren al matí. Manca un bus de nit, encara que sigui cada hora. Però, ara en aquests temps de crisi, més val no somiar·ho... Hi ha coses més importants!
PD. No cal dir que els vam fitxar per a La Vall de Vidre: articles d’en Joan, il·lustrats per la Joana!
JaCquELinE JaCquET i maRia anTònia JuanPrimera col·laboració de la Joana a La Vall de Vidre
núm. 96, novembre 2002Papallona dibuixada a la biblioteca
Josep Miracle
18 19
20 anys defensant els nostres monumentsAls “Vitralls” en Cisco Tomàs ens ha anat explicant la nos·tra història lligada als nostres monuments: església, ermites, masies, creus de terme... El Grup Patrimoni de l’Associació de Veïns lluita perquè Ajuntament, Diputació i Consorci els conservin.
Entre tota la riquesa de monuments que tenim i que consten en el Catàleg de Patrimoni de Collserola, n’hem seleccionat 4 perquè són únics, perquè són a prop del poble i perquè encara hi som a temps.
La casa en venda (carrer Alcalde Miralles, 14) Arquitecte Bonaventura Conill
La granja modernista de Can Llevallol (Camí de la Reineta, enllà de la cua del Pantà) Arquitecte Josep Pujol i Brull
Els safarejos del Sanatori (es veuen des de la biblioteca Josep Miracle) Arquitecte Joan Rubió i Bellver
Santa Maria de Vallvidrera (Baixador de Vallvidrera) Gòtic Tardà
Paper Cyclus Offset 100% reciclat
