Equo capta el progressisme catalàUn nou projecte a mig camí entre IU i elPSOE pretén emergir electoralment elproper 20N.

>> Països Catalans 4

Protestes a les Illes contra BauzàEn aquest breu termini de temps el presi-dent del Govern ha acumulat abastamentdeclaracions d'intencions i despropòsits con-tra la llengua.

>> Països Catalans 5

Telefònica condemnadaEl passat 21 de setembre el Jutjat 4 de Bar-celona va condemnar Telefònica a readme-tre immediatament un treballador acomia-dat.

>> Economia 12

SUM

ARI

JORDI NAVARRO PÀG. 2 // JORDI MARTÍ PÀG. 2 // AQUIL·LES RUBIO PÀG.3 // ABEL CALDERA PÀG.16

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 7.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

211DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2011Periòdic popular dels Països Catalans

Jordi Oviedo, activista contral’alta tensió

A la contraportada d’aquest número entrevistem Jordi Oviedo,por-taveu de la Plataforma contra l'Alta Tensió de la Vall d'Albaida.

DDeettiinngguuttss eellss iinnddiiggnnaattss ddeell PPaarrllaammeenntt Fins a 7 persones havien estat detingu-des a Barcelona al tancament d'aquestaedició de L'ACCENT per haver participaten la protesta del moviment dels indig-nats el 15 de juny per intentar impedirl'aprovació al Parlament de Catalunyad'un paquet de retallades impulsades pelgovern d'Artur Mas.

>>Països Catalans 7

Un any més, el 9 d'octubre ja és aquí,carregat de mobilitzacions endefensa del poble valencià i d'unfutur lliure per als Països Cata-lans. Enguany, l'esquerra indepen-

dentista convoca amb el lema “Defensem lallengua, lluitem pel país”.

En un any en què els atacs a la llengua hanestat constants arreu de la nació, el manifestindependentista assenyala directament l'arreldel problema: “La nostra llengua suposa ungreuge, un atac a les essències del nacionalis-me espanyol, una prova fefaent que som un

poble amb la seua pròpia identitat i les seuessingularitats, i que això està per damunt delsseus deliris de grandesa hispànica”.

També aquest darrer any s'ha començat aevidenciar l'erosió del poder omnímode del PP.Les organitzacions independentistes avisenque “han canviat un president acusat de corrup-ció, per un altre pertanyent al clan polític delsFabra, el més corrupte i caciquista de tot elpaís, i que controla per estos mètodes i des defa generacions les institucions de Castelló”.

També l'esquerra independentista ha estatpresent en les mobilitzacions contra “una cri-

si que està provocant estralls en el nostre poble,amb un índex d’atur que ja supera el 24% alPaís Valencià, amb una economia destruïda perl'ensorrament del sector de la construcció, ladesfeta ja fa anys de l’agricultura i la indús-tria, i una caiguda cada vegada més profundadel sector serveis. Els salaris es redueixen, noparen de tancar empreses i els EROs amena-cen els llocs de treball de milers de valencians”.

Des del 9 d'octubre passat, el País Valenciàha viscut un cicle de mobilitzacions socials iveïnals importants i diversificades. A l'En Pro-funditat d'aquest número fem un repàs d’a-

questes mobilitzacions i del treball organitza-tiu que hi ha al darrere. Des de L'ACCENT hemvolgut fer una radiografia exhaustiva i alho-ra general del treball de base i de construccióde la unitat popular que està duent a termel'esquerra independentista valenciana en laseua doble lluita contra el govern antivalen-cià del PP i l'estigma derrotista del regionalis-me de via estreta dels altres territoris de lanació, i que aixeca acta de la vitalitat del movi-ment independentista al País Valencià.

>>En Profunditat 8 i 9 + Editorial 3

ENTREVISTA

Els Mossos també foren dianes de la indignació popular

L’ACCENT 211DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 201102 OPINIÓ

FFeeiinnaa mmuunniicciippaall aaGGiirroonnaaJORDI NAVARRO GIRONA

El passat dijous 22 de setembre,en una reunió de portaveus a l'A-juntament de Girona es va fixarla data del Fòrum de els obresdel TAV, que serà el proper 14d'octubre. Aquesta data és moltimportant i ha de servir per fixaruna estratègia comuna i ciuta-dana gironina per plantar caraa ADIF.

Pel que sembla, la visita quehi havia pendent amb el minis-tre de Foment, José Blanco, noes produirà. Ho trobo indignanti molt perillós. Amb l'enrenoude les eleccions pel mig ens tro-barem que ningú vindrà a donarexplicacions fins ves a saberquan. I mentrestant els veïns iel conjunt de ciutadans i ciuta-danes de Girona, vinga aguan-tar l'enrenou de les obres! Pre-cisament, l'altre dia un conegutarticulista, escriptor i tertulià,

l'Antoni Puigverd, es queixavaque aquestes obres han estat undesastre i que la decisió d'enca-bir una estació d'aquestes carac-terístiques al centre de la ciutatha estat un error, i que cal esme-nar-lo.

Reivindico un cop més elfamós programa de TV (transpa-rència informativa) que s'haviad'exigir a ADIF, i que s'ha per-dut pel camí; i espero que l'es-pai del Fòrum serveixi per rear-mar-nos d'arguments i de forçaper plantar cara a ADIF, aquestpoder fàctic que té la ciutat potesenlaire.

A la Junta de Portaveus tam-bé es va fer esment a la iniciati-va dels plens itinerants, que pro-perament s'anunciarà quan i dequina manera es farà... Aquestamesura serà molt important perGirona, perquè marcarà un abansi un després en termes de parti-cipació. La política és una einaper resoldre problemes: cal ques'apropi a la ciutadania perquèse la faci seva, buscant fórmu-les imaginatives i originals. I ésben clar que aquesta ho és.

PUNT DE MIRA

No és cap ximpleria tot el que estàpassant amb l'educació pública enaquest estat on vivim. I dic estatperquè malgrat les competènciesautonòmiques és, encara ara, l'es-tat qui marca les línies mestres i lestendències d'actuació generals enel territori que li és propi. Durantanys hem assistit a un continuatpatrocini, amb diners públics, d'es-coles privades destinades en la sevamajoria a acollir els fills i les fillesde les classes altes o de les mitjanestirant cap a dalt. Les més elitistespreparaven les classes dirigents iles que no ho eren tant preparavenles i els qui els portaven les palan-ganes. Tot i això, l'escola pública esnodria d'un professorat que, des-prés de lluites molt intenses als vui-tanta va aconseguir un nivell devida adequat al desgast que la pro-fessió provoca; i amb això no vulldir que altres oficis, feines o tre-balls no mereixin retribucions ivacances similars. La pujada denivell de vida va anar aparelladaamb una potenciació del raonamentdavant de la superstició, de la llumdavant de la foscor, del coneixementdavant de l'ordre, del saber davantdel dogma. No era "l'esperit de l'è-poca" sinó la lluita continuada i enaquest cas efectiva per establirmodels pedagògics alliberadorsdavant del profundament autorita-ri que als Països Catalans sota Espan-ya heretàvem de la passada dicta-dura.

Ara tot ha canviat. L'escola públi-ca és posada en dubte dia sí i diatambé. L'absoluta majoria de notí-cies que hi van aparellades són nega-tives i potencien percepcions per-sonals que es poden tenir però quela realitat, tossuda, desmenteix diarere dia. Milers i milers de profes-sionals defensen a les seves aulesque és mentida que l'escola estiguitan en crisi que calgui enviar elsinfants amb recursos als capellansi les monges. Això seria entès com-pletament si no hi hagués hagut unareformulació dels graus d'importàn-

cia que alguns conceptes han presen els darrers anys. Ja no importaser bona persona sinó treballadorcompetitiu, ja no importa aprendreen la complexitat que aquesta parau-la porta aparellada sinó saber algu-na cosa concreta per obtenir unsdiners a canvi de l'aplicació d'aques-ta cosa que sabem fer, ja no cal apren-dre a ser lliure i respectuós amb laresta d'éssers humans sinó triom-far (xafant a qui sigui)... És ben clarque aquests conceptes no són nousperò també ho és que la prolifera-ció del seu ús ha vingut dirigida isi voleu imposada amb tota la sub-

tilitat o violència que el context ons'han desenvolupat demanava.

A l'aparador de l'ultraliberalis-me de l'Escola de Chicago, a Xile,els ho han dit clar: cal pagar perestudiar. I a Madrid, l'EsperanzaAguirre ja s'atreveix a formular elmateix amb paraules no tan durescom és la realitat del país ameri-cà. S'ha acabat l'escola com a ani-velladora social, com a espai per alsaber i el coneixement. El mercat,voraç com sempre però ara amb ladirecta posada, s'ha llençat damuntescoles i instituts per treure'n bene-fici. Res no quedarà que no ens

puguin vendre ja que l'educació alsseus ulls ha esdevingut també mer-caderia. Es tracta de la mateixalluita de classes de sempre. Ensvolen maquinetes dòcils per a lesseves cadenes de muntatge fins queno en trobin altres que ho facinmés barat i més ràpid. I és segurque ens arribaran a fer creure quecal ser competitius, formar treba-lladors obedients i, recitant Orwell,flexibles, que s'adeqüin a tot. Ensdemanen un cap tou, permeable alsseus missatges de domini per con-vèncer-nos que estem en crisi per-manent i ens cal saber tot allò tèc-nic que calgui, sense pensar si potser, sobretot sense pensar. Perquèen el fons aquesta és només unaguerra contra el pensament, con-tra el pensament que ens pot ferlliures o alliberar-nos, o mantenir-nos esclaus feliços. Que ja se sapque amb la llibertat no es pot espe-cular en els mercats de valors i pertant, en el seu món, no serveix pera res... I ara més que mai, "nosal-tres no som d'eixe món".

GGuueerrrraa aa mmoorrtt ccoonnttrraa eell ppeennssaammeenntt

COL·LABORACIÓ JORDI MARTÍ FONT

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: CarrerMaldonado,46 baixos,46001València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera 34 bai-xos,08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa:: ppcc@lac-cent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiissttrriibbuucciióó:: 61554 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28. CCoonnsseellll ddee RReeddaacc-cciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarriba, Andreu Ginési Abel Caldera. PPaaïïssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Cal-dera (coords.), Joan Ballester, Guillem Colom, PepGiner, Andrés González. OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall::Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: JosepMaria Soler, Pau Tobar (coords.), Joan Sebastià Colo-mer, Borja Català. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C., Almu-dena Gregori, Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Rafaei Escobar.CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera.DDiissttrriibbuucciióó:: XavierGispert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo::

Número 211 Tirada: 4.000 exemplars Númerode dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitatdels articles d’opinió recau exclusivament en elsseus autors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

“La política és unaeina per resoldre

problemes: cal ques'apropi a la

ciutadania perquèse la faci seva,

buscant fórmulesimaginatives

i originals”

"No hi ha pitjor manera de convèn-cer els que et presenten com unconseller que circula per Catalun-ya amb les tisores de les retalladesa la mà que anunciar a so de bom-bo i platerets unes mesures i rec-tificar al cap de pocs dies davantl'allau de protestes" (José Antich,"L'error de Cleries", La Vanguar-dia, 30 de setembre). D'aquesta fra-se, prenyada de sentit, se'n potdeduir un principi bàsic de la ide-ologia burgesa: l'objectiu de la polí-tica no és prendre decisions quebeneficiïn el conjunt de la pobla-ció, si no "convèncer els que et pre-senten com un conseller que circu-la per Catalunya amb les tisores deles retallades a la mà". El proble-ma no està en les retallades si noen haver deixat que la voluntatpopular condicionés aquestes reta-llades. Un precedent gravíssim carel conseller ha hagut de rectificarni que sigui una mica i el populat-xo pot arribar a adonar-se que aques-tes retallades presentades com unafatalitat -"o les retallades o el dilu-vi universal"- en realitat eren per-fectament prescindibles. Però elpensament circular de les elits ésimpermeable a aquestes evidències:"Les retallades són doloroses i enmoltes ocasions, encara que justi-ficades, d'una comprensió socialmolt difícil". La gent educada i ele-gant sap que aquestes retalladesestan perfectament "justificades",però la democràcia té el petit defec-te que cal convèncer tota una collade brètols de "comprensió" limita-da. Això recorda el "NIMBY" ( "Notin my backyard"), un concepte

anglès de gran èxit entre les elitsconservadores. Es podria traduirper "no a la meva eixida" i es refe-reix a l'oposició popular a mesurescom la construcció d'una carrete-ra, una central nuclear, etc. Segonsaquest concepte, l'esmentada opo-sició tindria un caràcter puramentegoista i rebutjaria mesures d'in-terès general per salvar interessosparticulars (el propi habitatge, lapròpia salut, etc.). La burgesia oels que hi treballen a sou tenen unavisió global sobre l'interès general,però han de convèncer tota unamassa lamentablement illetradaque no veu més enllà del seu melic("és lògic que sigui així, ja que darre-re de cada cas hi ha una persona").Així, la postura d'Antich no repre-senta un cas i una persona -perexemple el director d'un diari con-

servador propietat d'un comte ifinançat per una sèrie d'empresesobjectivament interessades en unapressió fiscal i unes despeses sala-rials baixes, uns serveis públics pri-vatitzats, etc.-. I ara! Representauna visió universal i desinteressa-da. Llàstima que la incultura gene-ral impedeixi als treballadors iusuaris de les residències ascendira aquesta atalaia del coneixementi superar la seva curta i esbiaixa-da visió particular. Però cal no cau-re en la desesperació: "Els ciuta-dans ho viuen amb por, encara queés exagerat dir que hi ha una granalarma social". A la mateixa pàgi-na hi ha un petit article sobre elstrilers de la Rambla, problema gra-víssim, pel que es veu, que "malau-radament forma part del paisatgeurbà" i pel qual "la imatge de la ciu-tat se n'ha ressentit". Els trilerssón el darrer exemple d'una sèried'alarmes socials -reals o suposa-des- amb les causes més inversem-blants: la grip A, el "botellón", lavisibilitat de la prostitució, l'oku-pació, les mesquites, les burques,els coloms, les acampades i el quees vulgui. Però ara resulta quedavant el pànic generalitzat -i moltjustificat- a l'atur, la hipoteca o ellloguer, l'amenaça de la margina-litat social, el risc de tenir proble-mes greus de salut i no rebre assis-tència gratuïta o rebre-la tard, deno poder pagar l'escola als propisfills, etc "és exagerat dir que hi hauna gran alarma social". Cadascúexplica la pel·lícula segons li va.Queda clar que Antich i els seusamics no tenen aquests problemes.

No a la meva eixida

"El pessimisme és un afer de laintel·ligència; l'optimisme, de lavoluntat". Amb aquesta frase elgran comunista italià AntonioGramsci sintetitzava la màximaleninista de la necessitat de con-jugar, en la praxi revolucionària,la teoria i l'acció. L'anàlisi seriosai rigorosa de la realitat, que ensporta en moltes ocasions al des-ànim, ha d'anar acompanyada dela confiança i l'ànim per a capgi-rar, en benefici dels pobles, la situa-ció d'injustícia, desigualtat, espo-li i explotació que patim la immen-sa majoria de la humanitat.

Aquest repte militant es tornaa plantejar aquest 9 d'Octubre enparticular i el nou curs polític engeneral, tant al País Valencià comals Països Catalans. I és que, mal-grat la cosmètica dimissió de Camps,el desgast del PP que alguns entre-veuen després dels resultats elec-torals del 22 de Maig, o la pèrduade credibilitat dels gestors del capi-talisme (banca, patronal, polítics),sembla que els fonaments del sis-tema es troben ben arrelats i ni laindignació generalitzada ni les con-tínues retallades i pèrdua de dretssocials són capaces de materialit-zar-se en una oposició sistèmicareal. Aquesta és la difícil, dura, ipessimista realitat, que empitjora-rà a mesura que avancen els mesosindependentment del resultat elec-toral del 20 de Novembre. Una rea-litat que ens aboca a la misèria.

Així que ens toca armar-nos del'optimisme més encoratjador, i dela voluntat més ferma per tal d'a-frontar a Occident el quart any decrisi capitalista, evitar el triomfde la barbàrie i consolidar les basesde la transformació social i la inde-pendència nacional. Aquest és eldesafiament quasi etern de l'Es-querra Independentista i el d'En-davant (OSAN): esdevenir l'instru-ment de lluita de les classes popu-lars. No ser cap referent, ni capaliat, ni el moviment a qui recó-rrer quan les coses es posen benmagres. Sinó ser part d'aquestesclasses populars, l'expressió polí-

tica dels seus anhels i dels seusinteressos de classe.

Algunes persones pensaran queamb els resultats electorals de laCUP i el significatiu avanç polític,institucional i territorial ja estanposats els primers maons. Hi esticd'acord, entenent també que enca-ra cal refermar unes bases ideolò-giques sòlides, lligades al marxis-me com a teoria i praxi del canvisocial, a prova de les conjunturesque, de moment, dirigeixen altres.Així com unes bases militants dis-ciplinades i compromeses. Imper-meables als cants de sirena querecurrentment entonen els mes-siànics de la burgesia pàtria. Undia Colom, un altre Laporta, araJunqueras.

Per a transitar el camí que jahan fet abans que nosaltres el PSUC,ERC o UPV, no cal iniciar al viat-ge. El camí de les renúncies, delscàlculs electorals, de l'interclassis-me, dels diferents "ritmes" i "rea-litats", de l"ara és el moment", jaha estat recorregut molt abans, iels resultats en són ben coneguts.En nom de la centralitat, de la fide la marginalitat, de l'acceptaciómediàtica del discurs polític, de lafamosa "tia Maria" que ara sí ensvota, de la formalitat institucio-nal, han passat a engreixar les files

del possibilisme lluitadors incan-sables, marxistes sense retret, inde-pendentistes inqüestionables. Com-panyes i companys honestos. Mili-tants de pedra picada. Per a feraquest camí és preferible, i terri-blement més pràctic, esdevenir l'a-la esquerrana i assembleària d'ERCo del BNV. Des de ja. Abandonar elbon invent que fins ara ha esde-vingut la CUP. Deixar-nos de debatsCUP sí CUP no, autonòmiques síautonòmiques no, TEI sí TEI no,País Valencià sí País Valencià no.

Sempre que el debat gire al vol-tant de com construir pas a pas l'al-ternativa popular i revolucionà-ria, des d'Endavant (OSAN) treba-llarem amb la lleialtat i honeste-dat amb què ho hem fet des de lanostra fundació, com ho demostrenles desenes de militants que parti-cipen en les assemblees locals dela CUP, s'han presentat en candi-datures, són regidores, o partici-pen als diferents òrgans de direc-ció. Ara bé, si el que es planteja ésprendre un rumb on els eixos ide-ològics, les formes de coordinació,o el desenvolupament territorialposen en qüestionament els prin-cipis de la lluita de classes, el con-sens entre tots els agents, o la uni-tat territorial, Endavant (OSAN)sempre plantarà batalla perquè eldebat deixa de ser organitzatiu iorgànic i passa a ser ideològic.

Independència, Socialisme, Paï-sos Catalans són quelcom més queconsignes. Tothom coneixem quiles ha cridades en moments d'exal-tació patriòtica per a després rene-gar-ne en la seua pràctica diària.No hi ha dreceres fàcils ni caminsja transitats a l'horitzó estratègicque ens planteja la consecució dela independència i el socialismeper al conjunt dels Països Catalans.Hi ha llargues travessies del desert,incomprensions i solitud, que hemd'afrontar amb intel·ligència, opti-misme i voluntat. Aquest, sí, és l'ú-nic camí.

*Aquil·les Rubio és militantd'Endavant (OSAN)

L’ACCENT 211 OPINIÓ 03

Del 9 endavant

Fa un any, milers de valencians i valencianes eixírem al carrer per

protestar contra les retallades socials i nacionals. Ha passat un any, i

també han passat unes eleccions locals i autonòmiques i -unes quan-

tes- amenaces de col·lapse general del sistema financer. Però si fa no

fa, tot continua igual: enguany, de nou, eixirem al carrer per defen-

sar les reduïdes prestacions socials de què gaudim i per defensar la

nostra identitat, i en concret la llengua, que més que mai està en punt

de mira de l'espanyolisme. I, més o menys, hi serem els mateixos.

Ha passat un any i malgrat les catastròfiques xifres macroeconò-

miques, el poble continua desmobilitzat. En tot aquest temps, l'esque-

rra independentista i, en conjunt, els moviments socials no han sigut

capaços de despertar i canalitzar el malestar popular. Només el feno-

men dels indignats sembla haver trencat les fronteres d'una esquerra

anticapitalista incapaç de difondre el seu discurs a la societat d'una

manera efectiva i generalitzada. Les acampades i les mobilitzacions

paral·leles van alterar durant un temps la pau social a què tant ben

acostumada està la nostra classe dominant. Però quasi sis mesos des-

prés i amb unes noves eleccions a tir de pedra, no està clar que aquest

moviment puga repetir l'èxit d'aquell 15 de maig. De fet, l'última ona-

da repressiva que han patit no ha pogut despertar les mostres de soli-

daritat que es visqueren a la primavera d'enguany.

En tot cas, passe el que passe amb els indignats, pareix indiscuti-

ble que no han canviat substancialment els paràmetres en què es mou

la nostra societat: l'esquerra institucional continua incapaç de bastir

un projecte potent i vertaderament d'esquerres, el món laboral conti-

nua segrestat pels dos grans sindicats còmplices de les reformes labo-

rals i de les descomunals xifres d'atur i els moviments socials, mal-

grat el protagonisme creixent, no han pogut esdevenir una seriosa

amenaça a les polítiques neoliberals.

D'altra banda, l'escalada repressiva d'aquests dies -les detencions

dels indignats que bloquejaren l'entrada a un Parlament que havia

d'apropar retallades socials; o a recent detenció d'un músic lleidatà

acusat d'apologia del terrorisme pel contingut de les seues lletres- dei-

xa ben clar quin és el camí pel qual han apostat els poders de l'Estat:

les retallades són tan inqüestionables, com necessària és la repressió

per impedir que se qüestionen. Aquesta equació la veurem repetida

cada cop amb major intensitat. I per fer-hi front, caldrà una major

organització tant si es tracta d'indignats com dels moviments socials

tradicionals.

Però, potser encara cal que toquem un fons més fons perquè la gent

desperte; o potser l'exemple de lluites -i de victòries, en molts casos-

en realitats properes ens obri la porta a una nova fase de consciencia-

ció popular. De moment, però, sabem que ens espera una nova ofensi-

va espanyolista i neoliberal que prendrà nova forma després del 20-

N. Perquè per bé que, en plena campanya electoral, el PP intenta sua-

vitzar el seu discurs i projectar una imatge "de centre", com la que va

aconseguir Aznar en el seu temps, ningú no dubta que allò que porta

Rajoy a la cartera són tisores, tisores i més tisores. Les mateixes tiso-

res que té Zapatero, si fa no fa, però sense la necessitat de dissimular

els retalls per no perdre els seus votants.

És important que davant la previsible nova ofensiva espanyolista,

l'esquerra independentista no entre en el joc del regionalisme burgès,

que, com ha succeït aquests darrers anys, intentarà canalitzar el cata-

lanisme de la població cap a la defensa dels seus interessos de classe.

Així mateix, assistirem a una radicalització de l’esquerra institucio-

nal que intentarà reviscolar a l’ombra de les polítiques dels conserva-

dors.

D'avant d'aquest panorama és fonamental que l'esquerra indepen-

dentista es mantinga ferma en les seues apostes actuals: això és la

implicació en les lluites socials alhora dedica esforços a reforçar la

unitat del moviment. Sols amb una estratègia clara i constant podrem

resistir totes les tempestes que, amb tot el que ha plogut, encara estan

per vindre.

E D I T O R I A L

IInntteell··lliiggèènncciiaa,, ooppttiimmiissmmee,, vvoolluunnttaatt

AQUIL·LES RUBIO* COL·LABORACIÓ

DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2011

SIMÓN VÁZQUEZ COL·LABORACIÓ

A crits, amb litres de tinta, ambgrans imatges, amb pel·lícules,anuncis, llibres, articles,... ens pro-clamen que hem de treballar perla pau, i en concret per la pau social.Entre tots ens en sortirem, totshem de fer un esforç col·lectiu iavançar en aquests temps difícils.

I ens diuen que no fem prou perla pau social, nosaltres, pobres denosaltres, que cada dia treballemmés i més per la pau social, per lasimbiosi, per a què no hi hagi cap

mena de violència. Nosaltres, pací-fics i pacifistes, apostem comple-tament per la pau social.

Això si, no apostem per una pausocial basada en la pau dels cemen-tiris, volem la pau social perquè novolem que hi hagi aquesta contra-dicció, l'Obama ens deia no és llui-ta de classes és matemàtiques, doncsnosaltres estem completament encontra de que hi hagi lluita de clas-ses, lluita entre pobles, lluites desexe-gènere,...

I per què? alguns és pregunten.Doncs molt fàcil, volem la pau socialper què no volem que hi hagi clas-ses, no hi haurà lluita entre poblesperquè volem conviure de igual aigual amb tots els pobles del móni no volem conflictes de sexe-gène-re per què volem un món comú deiguals entre iguals.

Això si, no pensem deixar delluitar per aconseguir la pau sociali treballant en aquesta línia hau-rem de fer cas als nostres cantau-tors i com ens deia Silvio, la gue-rra és la pau del futur, per tant perla pau social, guerra, guerra i gue-rra!

Per la pau social...

ABEL CALDERA BERGA

Un nou projecte a mig camí entreIU i el PSOE pretén emergir elec-toralment el proper 20N. Sota elnom genèric d'EQUO s'ha dissen-yat un projecte polític estatal queagrupi allò que s'ha vingut a auto-anomenar la “nova esquerra”, unseguit de propostes polítiques dematriu oenegera, molt vinculadesa l'ecologisme i amb una pàtina de“moviment social”. Molt il·lustra-tiu d'això és que el seu coordina-dor estatal, Juan López de Uralde,ha estat durant 10 anys el directorde Greenpeace-España.

A nivell organitzatiu, Equo ésuna plataforma que agrupa 35 enti-tats polítiques d'orígens molt diver-sos, que van des d'organitzacionshistòriques fins a assemblees cre-ades expressament per a formarpart del nou partit. Precisament,aquesta diversitat interna és la queha portat a l'organització a apos-tar per candidatures diferenciadessegons la realitat de cada circums-cripció. Als Països Catalans, Equoha acabat aterrant de la mà delsecosocialistes locals que, de fet,han servit de referència per a laseva constitució. Iniciativa delPoble Valencià (integrant de Com-promís) i IniciativaVerds (soci elec-toral del PSM) en formen part, men-tre que Iniciativa per Catalunya elreconeix com a projecte germà iexerceix de referent de l'espai verdi progressista.

L'espai verd i progressistaAquest espai no és la primera vega-da que s'intenta articular a nivellestatal. Fa una quinzena d'anys l'a-ventura de l'escissió d'IU anome-nada Partido Democrático de laNueva Izquierda va acabar ambCristina Almeida i Diego LópezGarrido entrant directament alPSOE. Aquella escissió, però, tin-gué conseqüències diverses a curttermini entre organitzacions d'es-querres dels Països Catalans, i con-duí al Principat al trencament d'I-niciativa i el sorgiment d'EUiA.També en aquella conjuntura calsituar l'origen de l'aparició decorrents internes dins EU al PaísValencià i les Illes que una dècadamés tard desembocarien en novesorganitzacions.

L'existència als Països Catalansd'un espai com el que vol represen-tar Equo ja ve de lluny. Fa ja moltsanys que existeix una densa xarxaassociativa de matriu oenegera,que articula uns segments socialsque existeixen en molta més mesu-ra que a altres indrets de l'estat.Es tracta de classes mitges urba-nes, vinculades al treball intel·lec-tual i imbuïdes d'un fort progres-sisme però alhora allunyades de lacultura obrera clàssica, i amb unacultura política molt vinculada alvoluntariat i als projectes de can-

vi gradualista i ètic. És sobre aques-ta base social, i sobre la capacitatde conservar part dels quadreobrers, que Iniciativa per Catalun-ya va aconseguir fer la transiciódel PSUC a l'ecosocialisme. Tambédins el camp del nacionalisme il'independentisme, experiènciesdels anys 80 com Nacionalistes d'Es-querra o l'Agrupament d'Esquerresdel País Valencià bevien en partd'aquesta cultura política.

L'aterratge d'Equo de la mà deCompromísEl valencianisme del Bloc ha nave-gat en aquests darrers anys entrela indefinició ideològica i l'encerten la tàctica electoral. De voler,sobre el paper, aglutinar un valen-cianisme transversal i cada cop méscentrista, es passà a l'èxit electo-ral d'una coalició d'esquerres. Si el2007 ningú dubtava que el Compro-mís primigeni era un matrimonide conveniència, i va durar poc mésde cinc setmanes, el Compromís de2011 acabà esdevenint un projecte

polític per se, que aglutinà un blocsocial respectable i obrí perspecti-ves polítiques noves al País Valen-cià. Així doncs, la inèrcia de lesurnes ha invalidat, almenys demoment, l'estratègia de la terceravia i el centrisme valencianista.

Les bases de l'actual Compromíssemblen força clares: la força orga-nitzativa i territorial del Bloc mésel lideratge de Mònica Oltra, d'IPVen un context d'oposició frontal alPP. Compromís ha aglutinat un votantiPP que ja no podia aglutinarun PSOE anquilosat i entrampat enles querelles internes. Valencianis-me i progressisme genèrics, i ferbandera de l'ètica i la política debase ha resultat una recepta d'èxitque ha permès trencar el biparti-disme i situar el valencianisme comuna opció electoralment possibi-lista.

Els dubtes, però, sorgeixen sobrela viabilitat de la coalició en unescenari polític diferent. La volun-tat del Bloc d'esdevenir una orga-nització nacionalista equidistanti autònoma, amb capacitat varia-ble de pactes, pot xocar frontal-ment amb la tendència de l'ecoso-cialisme d'esdevenir la crossa per-manent del PSOE.

Al Bloc són conscients que aramateix el seu marge de maniobraés limitat. Es pot dir que l'èxit deCompromís ha congelat el poder denegociació del Bloc. Compromís ésuna coalició d'èxit i l'electorat noentendria que es destruís perassumptes de pactes i coalicionsexternes al País Valencià. Per tant,no han tingut més remei que accep-

tar l'homologació politica d'Equoal País Valencià de la mà d'IP, fentimportants cessions tant en les llis-tes com en el nom de la coalició, sibé conserven el cap de llista deValència, el lloc amb més possibi-litats de sortida.

... i d'IV a les IllesA les Illes, Equo també ha utilitzatels verds locals, IniciativaVerds,per a sumar-se a una coalició amb

alguna opció. En aquest cas, haestat el PSM qui aportarà gran partdel capital electoral a una coalicióque seguirà els paràmetres del Com-promís valencià.

Alhora, aquesta coalició comp-ta amb l'avantatge de representaren exclusiva la bandera del nacio-nalisme a les Illes, ja que el regio-nalisme de dretes, tant la Lliga comConvergència, ja han anunciat queno concorreran a les eleccions esta-tals després del fracàs electoral dela passada primavera.

L'aspecte polèmic d'aquesta coa-lició progressista i nacionalista haestat l'exclusió d'ERC de la matei-xa, degut a la ja clàssica rivalitatamb el PSM per a liderar el nacio-nalisme progressista balear.

El patrocini d'ICVAl Principat Iniciativa per Cata-lunya ha esdevingut el referentprincipal d'Equo. Tot i no ser unpartit integrat dins d'Equo, sí queel reconeix com a projecte germà,reproduint en certa manera l'es-quema organitzatiu del PSUC i elPCE. De fet, sense la potència d'ICVprobablement Equo no s'haguésconstituït o ho hagués fet en unsaltres paràmetres.

Tot i així, aquest reconeixementno ha estat exempt de conflicteamb el seu soci EuiA, referent alPrincipat d'IU, competidor i prin-cipal damnificat pel sorgiment d'E-quo. La solució adoptada ha estatla de mantenir la coalició electo-ral i possibilitar un escenari flexi-ble en la composició dels grups par-lamentaris segons siguin els resul-tats electorals.

Perspectives electoralsSi prenem com a referència lesenquestes electorals realitzadesfins ara, cap d'elles dóna represen-tació a Equo en aquells territorison és la part principal de la candi-datura. En canvi, totes les enques-tes indiquen una tendència a l'al-ça de les candidatures en què Equoparticipa als Països Catalans. Ini-ciativa per Catalunya espera con-solidar la seva representació al Con-grés, mentre al País Valencià s'al-bira el primer diputat valencianis-ta des de la Segona República i ales Illes Balears aconsegueixen treu-re el cap a les enquestes amb el 0-1. El fet que la representació polí-tica d'Equo sigui tota de partits pre-existents i dels Països Catalans potposar en dubte la viabilitat del pro-jecte, tot i que d'altra banda es potpensar que en un context de mobi-lització social, tenir visibilitat ales corts espanyoles podrà ajudara captar part del descontentamentsocial. Amb tot, l'aspecte previsi-blement més difícil de gestionarserà el fet que si s'assoleixen elsrepresentants valencians i mallor-quins, serà gràcies a actors políticsexterns a l'ecosocialisme que tenenel seu projecte polític propi, i queés força allunyat del d'Equo.

En tot cas, la catifa vermella quese li ha posat a una formació alie-na als Països Catalans demostra ladependència política de certa esque-rra il·lustrada amb el marc espan-yol. Si bé ningú pot negar la “sen-sibilitat nacional” a les Iniciati-ves, queda clara l'absència de pro-jecte nacional de l'ecosocialismedels Països Catalans i la incertesaestratègica del nacionalisme pro-gressista.

L’ACCENT 211DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 201104 PAÏSOS CATALANS

Joan Baldoví, antic alcalde de Sueca pel Bloc i cap de llista per València de Compromís

Operació EQUOEquo intenta reeixir a Espanya ajudada pel progressisme dels Països Catalans

“El Bloc té conge-lat el seu poder de

negociació per l'èxitde la proposta de

Compromís”

“L'operació Equoevidencia la diferèn-cia entre tenir sensi-

bilitat nacional itenir projecte

nacional”

L’ACCENT 211 DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2011 PAïSOS CATALANS 05

XAVIER GISPERT ZEGRÍ PALMA

L'espai públic, l'educació i els mit-jans de comunicació. Aquests sónels tres grans fronts oberts pel pre-sident del Govern balear, JoséRamón Bauzá, en la seva batallacontra la llengua catalana a lesIlles. En tres mesos de mandat, elmàxim líder del PP balear ha dei-xat molt clara la seva disposició aacabar amb totes les normatives iiniciatives que protegeixin elmallorquí.

En aquest breu termini de tempsel president del Govern ha acumu-lat abastament declaracions d'in-tencions i despropòsits contra lallengua. Tant és així, que la possi-bilitat que el català deixi de serrequisit a l'administració és nomésuna de les moltes mostres que reflec-teixen la situació d'emergència quepateix la llengua a les Illes. El cata-là no es trobava en un context tanthostil d'ençà que va morir el gene-ral Franco.

De fet, en les darreres setmanesel Govern del PP ha premut l'acce-lerador fins a posar-se per sobre deles expectatives de les seves prò-pies bases. El passat 23 de setem-bre, el consellerd'Administra-cions Públiques,Simó Gornés, vaanunciar que laLlei de Normalit-zació Lingüísticaserà modificada,malgrat que elpropi presidentde l'executiuhavia descartataquesta possibi-litat abans de leseleccions delmaig passat,quan encara eracandidat.

A més, un diadesprés que el conseller anunciésla modificació de la llei, José RamónBauzá va anunciar, per primer cop,que imposarà el castellà a les emis-sions d'IB3, l'Ens Públic de Ràdio-televisió de les Illes Balears. Unasituació que deixarà molt afeblidala normalització del mallorquí aen el món de la comunicació.

Companys de viatgeEn aquesta croada contra la llen-gua, a Mallorca Bauzá gaudeix amés de tot el suport i complicitatdels seus companys de viatge: lapresidenta del Consell, MariaSalom, i el batle de l'Ajuntamentde Palma, Mateu Isern. A diferèn-cia del cap del Govern, tots donshan executat ja decisions políti-

ques que ataquen la llengua de ple. Val a dir, però, que no es pot acu-

sar l'aparell propagandístic del PPd'haver amagat els seus desitjos.Abans de guanyar les eleccionsmunicipals, insulars i autonòmi-ques, tant Bauzá com Isern i Salomhavien advertit de les seves inten-

cions, algunesde les quals vanarribar a adqui-rir el grau depromesa, comara el tanca-ment de Ràdio iTelevisió deMallorca(RTVM).

De fet, laintroducció delcastellà a IB3suposarà acabardefinitivamentamb el catalàcom a llenguad'ús mínim enl'àmbit audiovi-

sual, ja que se suma a la fi de lesemissions de RTVM. El passat 28 desetembre, la Junta General de l'ensva autoritzar l'execució de l'Expe-dient de Regulació d'Ocupació ambel qual es deixen centenars de tre-balladors a l'atur i s'inicia la liqui-dació definitiva de l'única empre-sa pública que emetia íntegramenten català des de la seva fundació.

Durant les darreres setmanes,doncs, els principals líders del PPbalear no han estalviat ni un cèn-tim a l'hora de demostrar que exe-cutaran les seves amenaces contrael català, i que fins i tot aniran mésenllà. En aquest sentit, l'anunci demodificar la Llei de NormalitzacióLingüística és, probablement, elmés greu des del punta de vista de

protecció del mallorquí, ja que estracta d'una normativa històricaaprovada per consens al Parlamenten 1986, durant un mandat del pro-pi PP balear.

Tan assumida està la políticacontra el català dins el partit, queel conseller Simó Gornés va donara conèixer lesintencions delPP vers la Llei deNormalitzacióde formacol·lateral, coma conseqüènciad'una altra notí-cia: la voluntatdel Govern demodificar la Lleide Funció Públi-ca per tal d'eli-minar el catalàcom a requisit al'administraciói convertir-lo enun mèrit més.Això, malgrat que el Tribunal Supe-rior de Justícia de les Illes Balears(TSJIB) ha fet pública una sentèn-cia que avala l'actual interpreta-ció de la normativa.

Perill pels “mínims”Aquesta és, doncs, la principal viaoberta pel PP en l'espai públic, mal-grat que ja se n'han posat marxaaltres de significatives. És el cas,per exemple, de Palma, on a prin-cipis de juliol l'equip de governmunicipal liderat per Mateu Isernva ordenar acomiadar els dinamit-zadors de barris que treballavenpel departament de NormalitzacióLingüística de l'Ajuntament. Pos-siblement, la primera mesura con-tra el català que va prendre la dre-ta espanyola després de fer-se amb

les principals institucions de lesIlles Balears.

La llarga llista de mesures -i pos-sibles mesures- contra la llenguano s'atura aquí, ja que l'educaciópública també està ara en mans delPP, i José Ramón Bauzá ja ha expres-sat en reiterades ocasions (abans i

després de leseleccions) la sevaferma intencióde derogar elDecret deMínims de l'Edu-cació, que garan-teix que totes lespersones queestudien a lesIlles tingui el 50% de les horeslectives en cata-là.

Paradoxal-ment, en aquestcamp de batallael Govern balear

ha hagut de validar, públicamenti per primera vegada, la unitat dela llengua. Tanmateix, ho ha fetper atacar-la. Bauzá ha trobat unbon aliat en el Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya (TSJC)arran de la sentència contra el sis-tema d'immersió a les escoles delPrincipat.

El mandatari del PP balear vasortir a la palestra pocs dies des-prés que es fes pública la interlo-cutòria contra el català per equi-parar la situació a les Illes i dema-nar a la Generalitat de Catalunyaque assumís la sentència. A més vaaprofitar per treure pit i dir que aBalears “es compleixen les lleis”.Una afirmació que se sustenta sobreuna base prou sòlida: que ell can-viarà la llei vigent.

RRTTVVMM:: mmééss eennllllààddee llaa lllleenngguuaa X.G. PALMA

El tancament de RTVM es va conver-tir en el seu dia en una de les pro-meses de la presidenta del Consellde Mallorca, Maria Salom, i per com-plir-la va col·locar al capdavant del'empresa un ex membre d'UPyD,José Manuel Carrillo.

Val a dir, però, que la liquidacióde RTVM i el final de les emissions,que probablement culminaran afinals d'aquest mes, respon també aaltres impulsos polítics: a banda deser l'únic mitjà audiovisual fet ple-nament en mallorquí des del seu nai-xement, molts dels seus treballadorsestaven contractats en plantilla, i elPP mai havia arribat a controlar ladirecció de l'ens.

És possiblement per això queMaria Salom ha preferit tirar peldret i tancar RTVM sota el pretextde la crisi i les retallades, ja que unaaltra sortida podria haver-li suposathaver de justificar quatre anys decensures, acomiadaments i conflic-tes interns.

Les primeres protestes, independentistesX.G. PALMA

D'ençà que José Ramón Bauzá vaaccedir a la presidència del Govern,han estat multitud de persones,entitats i col·lectius els que s'hanllançat a la jugular del PP a travésde comunicats i de la premsa i latelevisió: des de les principals cen-trals sindicals fins l'Obra CulturalBalear o els partits de l'oposició.

Ara, a més, s'acaba de posar enmarxa la campanya “Tenim la parau-la: a Mallorca, en català”, impulsa-da per Endavant (organització del'Esquerra Independentista deMallorca) amb el suport de múlti-ples persones que volen fer oposi-ció “des de tots els àmbits i senseambigüitats”, segons les seves prò-pies paraules. L'objectiu, diuen, ésdocumentar la situació d'emergèn-cia i afrontar-la de cara”. A més,asseguren estar disposats a, si cal,“practicar la insubmissió lingüís-tica” en àmbits que estan en perill,com l'educació o a l'administració.

La campanya acaba de néixer iel polèmic vídeo promocional de lacampanya ja va animar el debat ala xarxa. A més, dos dies després dela presentació, una quinzena depersones van boicotejar el parla-ment del president Bauzá durantla inauguració de l'any acadèmic ala Universitat de les Illes Balears(UIB).

La protesta va tindre un gran ressò a les Illes

BBaauuzzáá lliiddeerraa llaa mmaajjoorr ooffeennssiivvaa ccoonnttrraa eell ccaattaallàà ddeessddeell ffrraannqquuiissmmeeEls principals camps de batalla són l’ensenyament, el sectoraudiovisual i l’administració

“Es modificarà la Llei de Normalit-

zació, es derogarà elDecret de Mínims i

s'eliminaran elsdinamitzadors

lingüístics ”

“La castellanitzaciód'IB3 i el tancamentde RTVM deixaran

Mallorca amb el sector audiovisual

tocat de mort”

L’ACCENT 211DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 201106 PAïSOS CATALANS

JORDI SOLER BARCELONA*

El corredor mediterrani és l’eix decomunicació que uneix Perpinyà iAlacant. Es tracta, per tant, de l’eixvertebrador d’un territori de mésde tretze milions de persones i degran potència econòmica. Tanma-teix no podem entendre’n la impor-tància mirant només cap al seuinterior. El corredor és el suportfísic de les relacions econòmiquesi territorials dels Països Catalansamb el nucli de la Unió Europea iles ribes central i sud de la medi-terrània.

En realitat, parlem d’una zonade pas natural per la qual disco-rria ja la Via Augusta romana i queal llarg dels segles ha vertebrat un

territori cultural i econòmic. Avuiel que es reclama és la connexióferroviària d’alta velocitat per amercaderies i passatgers que desde Montpeller ha d’arribar a tocard’Àfrica, tota vegada que ha desituar Barcelona i València a menysde dues hores.

Com impactaria la construcció delcorredor mediterrani en l'estruc-tura econòmica dels Països Cata-lans?La inversió en la construcció delcorredor tindria efectes immediatsamb la creació de 65 mil llocs detreball i una expansió del PIB supe-rior al 2% durant els propers anys.

Ara bé, el més important són elsefectes a llarg termini, en el can-vi del model productiu. El creixe-ment basat en l’especulació finan-cera i immobiliària ha col·lapsat.El corredor és fonamental per laindústria exportadora, que ha deliderar la sortida de la crisi; per-met crear una porta logística denivell internacional; i afavoreixl’evolució del turisme de sol i plat-ja cap a altres modalitats relacio-nades amb el turisme urbà o denegocis. Però a més seria clau perendegar una política ambiciosa d’as-sociació en molts àmbits, des de lainnovació a les fires o el petitcomerç. Es tracta d’estructures eco-nòmiques similars que competei-xen en un món global i es benefi-cien de la cooperació interna.

Quin seria l'abast real en vertebra-ció nacional de la construcció delcorredor mediterrani?La vertebració nacional que propi-cia el corredor té diferents capesque, a més, juguen a diverses esca-les. El resultat final dependrà dela interacció entre elles, és a dir,de la capacitat de fer de l’eurore-

gió de l’arc mediterrani un espaique sigui local i global a la vegada.

En aquest sentit, el debat haestat focalitzat cap als aspectes cul-turals i productius, però oblida laimportància del sistema urbà. Dis-posem d’una xarxa de ciutatspotents, amb una sorprenent cohe-rència interna, que el corredor

reforçarà. Del que passi en aques-ta dimensió –que espacialment ésla més propera, democràtica i trans-gressora- depèn en bona mesuraaquella vertebració.

Per què l'Estat espanyol s'oposa alcorredor i quin interès té en prio-ritzar el corredor central?

La cultura política espanyola esperd amb els mapes. L’extensió dela primera xarxa de ferrocarrils aEspanya acabà en fallida. Als minis-teris la cartografia demostra teniruna immensa capacitat seductora:plasma el relat.

Les infraestructures per a l’es-tat espanyol són una qüestió pro-fundament política. Durant el fran-quisme l’ample de via del ferroca-rril va ser un instrument de ladefensa nacional. Després de l’en-trada a l’OTAN i la UE s’ha inver-tit en una dotació aeroportuària,d’autovies i tren d’alta velocitatfenomenal sense tenir en comptecap criteri d’eficiència. Davant laComissió Europea s’utilitzen elsarguments de l’equilibri territo-rial, la permeabilitat dels Pirineuso de Portugal, amb l’únic objectiude convertir Madrid en una ciutatglobal.

Romà Perpinyà fa 80 anys pro-posava pensar la costa dels PaïsosCatalans no com un mar, sinó comun riu. Una imatge increïblementsuggerent que potser es vol evitara qualsevol preu.

*Jordi Soler és economista i geògraf

De què parlem quan parlem decorredor mediterrani?

“Disposem d’unaxarxa de ciutats

potents, amb unasorprenent coherèn-

cia interna, que elcorredor reforçarà”

ANÀLISI

REDACCIÓ BARCELONA

El passat 29 de setembre hi haguémobilitzacions arreu dels Països Cata-lans per a commemorar el primeraniversari de la vaga general i recla-mar la necessitat d'una nova convo-catòria de vaga.

A Barcelona, convocades per CNT-AIT, CGT, CNT-Catalunya, CoBas, Soli-daritat Obrera, COS i IAC, unes 2000persones, segons els convocants, esvan manifestar pel centre de la ciu-tat a quarts de vuit de la tarda perrebutjar les retallades i denunciarla precarietat laboral i la situacióeconòmica.

La marxa va començar davant laseu de la patronal Foment Nacionaldel Treball, a l'edifici de la qual esvan llançar ous i pintura. Desprésseguí per la Via Laietana, la plaçade Sant Jaume, carrer de Ferran ipujà per la Rambla fins a la plaça deCatalunya i la plaça de la Universi-tat, on es feren uns breus parlamentsde diferents sindicalistes, que vancoincidir a apostar per mantenir lesmobilitzacions i caminar cap a unanova vaga general.

També a Barcelona hi hagué diver-ses accions de protesta tant durant

el matí, com a la tarda. Al vespre, esfer una concentració de 200 perso-nes a l'Hospital 2 de maig i despréses va fer una tancada a l'Hospital deSant Pau, afectat per un ERO massiu.

A València, cap a les 19:30 es vanconcentrar davant del Banco de Espa-ña vora un miler de persones con-vocades per la Plataforma pels DretsSocials (PDS) i sindicats alternatiuscom la COS.

Poc després iniciaren una mani-festació que arribà fins al Parterre

i seguidament es dirigí fins a la seude la Delegació del govern espanyol,al carrer Colón. Durant la manifes-tació les consignes més corejadesfòren en contra del capitalisme ireclamant una altra vaga general.

Cal recordar que a la vaga del 29Shi hagué més de 50 manifestantsferits a causa de les càrregues de laPolícia Nacional espanyola.

A Palma es van manifestar des deS'escorxador fins a la Plaça d'Islàn-dia; a Alacant la manifestació va

començar a la Subdelegació delGovern, al plaça de la Muntanyeta,on centenars de persones van assis-tir a la marxa convocada per sindi-cats com CGT, COS o IntersindicalValenciana. A Castelló, els manifes-tants es van concentrar a la PlaçaM. Agustina convocades per la Coor-dinadora Repartim el treball i lariquesa.

A Tarragona, al matí 50 personeses van concentrar davant la inspec-ció de treball i a la tarda 150 perso-nes es van manifestar a Reus a laPlaça Mercadal, convocades per l’As-semblea Popular de Reus, que agru-pa l'Esquerra independentista, l’a-campada del 15-M i la CGT. A Lleidala concentració va ser als Camps Eli-sis.

Manifestacions massives contraels desnonamentsD'altra banda, el passat dissabte 25de setembre, Barcelona, València,Palma, Alacant, Lleida, Girona, Tarra-gona, Benidorm i Gandia van serescenari de mobilitzacions pel dreta l'habitatge i contra els desnona-ments. Les marxes de Barcelona iValència van aplegar milers de per-sones.

Mobilitzacions socials arreu del territori en commemoració del 29S

El corredor mediterrani no ésuna prioritat de l’Estat espanyol

València acollí una de les manifestacions més concorregudes // FOTO: Marc Candela

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Fins a 7 persones havien estat detin-gudes a Barcelona al tancamentd'aquesta edició de L'ACCENT perhaver participat en la protesta delmoviment dels indignats el 15 dejuny per intentar impedir l'apro-vació al Parlament de Catalunyad'un paquet de retallades impulsa-des pel govern d'Artur Mas. Entredilluns 3 i dimarts 4 d'octubre,agents dels Mossos d'Esquadra leshavien anat a buscar quan sortiende casa i les havien portat a comis-saria. Un cop allà, i després de pren-dre'ls declaració, els van entregaruna citació per acudir a l'Audièn-cia Nacional espanyola i les vandeixar anar a totes.

Les detingudes, i la resta de per-sones que conformen la llista amb22 noms que el conseller d'Interior,Felip Puig, ha anunciat que han decomparèixer davant del tribunalespanyol, s'havien de traslladar adeclarar a Madrid el dijous 6 i diven-dres 7.

El mateix dilluns en què es vanconèixer les quatre primeres deten-cions, més d'un miler de personeses van concentrar a la plaça Cata-lunya i després es van manifestarfins la plaça Sant Jaume per soli-daritzar-se amb les persones detin-gudes i donar suport al moviment

dels indignats.L'advocat d'un dels detinguts,

Jaume Asens, denunciava el mateixdia de l'arrest, que per entregaruna citació de l'Audiència Nacio-nal no calia fer una detenció, i quehavia estat una decisió dels Mos-

sos d'Esquadra, ja que el tribunalespanyol no havia demanat que esfes cap arrest.

Manos Límipias darrere lesdenúnciesLa Fiscalia Superior de Catalunya

era qui estava investigant els fetsdel Parlament del 15 de juny. Peròel cas va passar a l'Audiència Nacio-nal perquè el grup ultradretà ManosLimpias va presentar una denún-cia a aquest tribunal.

Legalment, Manos Limpias és

un sindicat, però no té presènciaen cap centre de treball ni constaque tingui seccions sindicals en capempresa.

Aquest grup que ha estat al darre-re d'altres querelles a l'AudiènciaNacional

El bloqueig del ParlamentEls fets pels quals han encausat les22 persones van generar un rebuigfrontal de tota la classe políticaprincipatina i de tots els mitjansde comunicació de manera unàni-me. Tot i això, la resposta del movi-ment dels indignats al cap de pocsdies va ser massiva: entre 100.000i 200.000 persones van manifes-tar-se al centre de Barcelona encontra de les retallades i en suportal descontentament popular con-tra el sistema polític i econòmic.

L’ACCENT 211 DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2011 PAÏSOS CATALANS 07

MMoorr aa MMaannrreessaa uunn jjoovvee ccuussttooddiiaattppeellss MMoossssoossdd’’EEssqquuaaddrraaREDACCIÓ BARCELONA

Aquest 3 d'octubre ha mort Mus-tapha el Marrakchi, el jove deManresa que fou hospitalitzat faun mes en coma mentre es tro-bava custodiat pels Mossos d'Es-quadra. Tal i com informàvemen el darrer número de L'AC-CENT, el cas presentava forçaombres i havia suscitat la pro-testa de diversos col·lectiussocials del Bages. Així, el 23 desetembre 300 persones es con-centraren davant l'ajuntamentreclamant veritat i justícia.Segons informa el grup de suport,els dies abans els Mossos d'Es-quadra pressionaren la famíliaper tal que desconvoquessin laconcentració i també tempteja-ren telefònicament diversos res-ponsables de les mesquites man-resanes per calibrar els ànimsentre la comunitat amazic. Lafamília ha decidit portar el casals tribunals.

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

El cantant lleidatà de rap PabloHasel va ser detingut el dimarts 4d'octubre i enviat a l'AudiènciaNacional espanyola. Segons lesinformacions de què disposavaL'ACCENT al tancament de l'edi-ció, agents de la Policia Nacionalespanyola el van detenir a casaseva, li van regirar el domicili, seli van emportar material infor-màtic i el van enviar a Madrid.

Les darreres notícies és que estrobava incomunicat sota custò-dia policial. I que l'haurien detin-gut pel contingut polític de lesseves lletres.

“Yo fusilaría a Zapatero”Les lletres per les quals l'AN sem-bla que el vol imputar són les delsseus diversos treballs, en què carre-ga durament contra el sistema polí-tic i econòmic. Entre d'altres, ales seves cançons inclou frases com

“Yo fusilaría a Zapa-tero en la plaza de LasVentas", "merece unabomba TelevisiónEspañola" o "vivan losGRAPO".

Precisament, faaproximadament unany, en una entrevis-ta que li van fer al blocCincuentaytresdías,ja li preguntaven siera conscient que l'Au-diència Nacional elpodia encausar si lesseves lletres aconse-guissin certa popula-ritat. I Pablo Hasel contestava: “Ensóc conscient i n'assumeixo lesconseqüències. No trobaria sentita la meva vida sense protestar pelque, fent servir la lògica, és injust.Em sentiria tan buit i absurd quehauria de suïcidar-me. Aleshores,què és un judici al costat d'un suï-cidi? Si m'han de portar a judici

per desitjar la mort a ZP i als seussequaços, que portin a judici a 35milions de ciutadans d'aquestEstat. Aquest tonto del cul no ésmés que un títella, però sens dub-te no aprecio gens la seva vida,s'ho ha guanyat a pols. Això sí, sócconscient que lliure faré més malque pres, per això encara no he

pres el camí de la lluita armada,que en el cas dels GRAPO, respec-to molt”.

I al final afegia: “Si em portena l'Audiència Nazi-onal nomésm'estaran donant més veu i raó.De totes formes, continuo sentmolt underground com perquè aixòsucceeixi”.

Pablo Hasel, a l’Audiència Nacional espanyola per les lletres de les seves cançons

Els mossos les van veure de tots els colors per aturar les protestes dels indignats

Al tancament d'aquesta edició de L’ACCENT, set persones havien estat detingudes i més tard alliberadesamb l’ordre de comparèixer a l’Audiència Nacional espanyola

Escalada repressiva contra els indignats

Pablo Hasel ha estat detingut per ordre de l’Audiència Nacional espanyola

Detingut un cantant de rap de Lleida

DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 201108 EN PROFUNDITAT

VALÈNCIAEls barris de la ciutat han viscut alsdarrers anys una certa revifalla en lesseues lluites. El cas més emblemàtic deprotesta continuada és El Cabanyal-Canyamelar on des de fa anys el veï-nat s'oposa a l'ampliació de l'avingu-da Blasco Ibàñez un projecte que pas-saria pel bell mig d'aquest barri mari-ner i que destrossaria la seuaidiosincràsia i el seu patrimoni. L'A-bril de 2010 els veïns van oposar elsseus cossos a la destrucció del seu barriamb el resultat de diverses personesferides per una càrrega policial quedonà la volta al món. El projecte estàaturat per l'Estat però la política dedegradació del barri i compra de terrenyper part de l'Ajuntament continuaavant, de manera que les espases con-tinuen esmolades.

Salvem el Botànic és una altra deles llargues lluites que ha obtingut unavictòria contundent als darrers anys.La plataforma cívica ha aconseguitfinalment guanyar la partida als espe-culadors i aturar definitivament el pro-jecte d'hotel al solar dels Jesuïtes, queprovocaria a més d'un impacte visualmolt fort, una degradació de l'entorndel Jardí Botànic de València. Precisa-ment el passat divendres 30 de setem-bre, una festa al Botànic celebrava l'è-xit obtingut i animava a perseverar perampliar encara més el jardí.

En els darrers temps, però, la llui-ta veïnal ha pres força també en altresbarris. Aquest és el cas de Benimacleton la plataforma ciutadana “Benima-clet Viu” -que aplega des de l'esquerraindependentista fins les AMPA- i l'As-sociació de Veïns han impulsat nom-broses iniciatives autogestionades.Aquest és el cas de la Universitat Lliu-re de Benimaclet, el pàrquing autoges-tionat pel veïnat sobre un solar aban-

donat, l'escola popular de pilota valen-ciana, la cooperativa de consum res-ponsable, el projecte d'horts urbans -recentment amenaçats pel propietaridel sòl: el BBVA,... A banda d'això s'haimpulsat una efectiva coordinació veï-nal contra les agressions feixistes, sen-se precedents a la capital del Túria.

“L’eclosió del Moviment 15-M ha afavorit en bona

part l'organitzacióassembleària dels veïns de la ciutat”

Al cor de la ciutat el barri de Vellu-ters ha estat un altre dels focus de llui-ta més ressenyables. A l'històric barrivalencià el veïnat ha tractat de com-batre la degradació amb diferents pro-jectes que tenen per objectiu recupe-rar els carrers com a espai de convi-vència. La campanya Recuperem elPrincesa Reviscolem el barri, que pre-tenia l'expropiació del solar de l'anticteatre Princesa i la construcció en elseu lloc d'un centre sociocultural, públici de gestió veïnal, va servir per unir elbarri contra l'evidència del seu aban-dó institucional. Aquesta campanyaaconseguí que l'Ajuntament es com-prometera a expropiar el terreny i aedificar en el seu lloc un equipamentcultural. A hores d'ara, però, amb l'ex-cusa de la manca de liquiditat, el con-sistori no ha fet més que tímids intentsde caminar cap a aquest objectiu. Entot cas les iniciatives no han deixat de

succeir-se, és el cas d'Imagina Vellu-ters, promoguda pel col·lectiu d'arqui-tectes Sostre que obrí un concurs deprojectes per tal d'edificar equipamentspúblics en els diferents solars del barri.Més d'un centenar de projectes forenpresentats i centenars de veïns de Vellu-ters participaren de l'elecció d'aquellsque creien més adequats al barri. Sos-tre ja ha iniciat les gestions per tal quel'Ajuntament ho faça possible. Per altrapart, l'Assemblea de Ciutat Vella (15-M) va netejar i posar en funcionamentun esplai comunitari en el solar de laPlaça de la Botja a Velluters. Malgratque va ser tapiat per l'Ajuntamentpoques setmanes després, la lluita perla recuperació d'espais públics conti-nua endavant a Ciutat Vella. Així hopalesa el cicle de “Cinema en valenciàa la fresca” impulsat pel Racó de la Cor-bella, l'Associació de Veïns El Palleteri el Servei de Normalització Lingüísti-ca de la Universitat de València, queva viure un rotund èxit de participa-ció veïnal el juliol passat.

Al nordoest de la ciutat, Campanarés un altre dels barris on la lluita veï-nal ha renascut als darrers mesos. Lacessió per part de l'Ajuntament d'unsolar públic d'ús escolar a la privadaUniversidad Católica de Valencia, haestat l'espurna que ha encès la indig-nació al barri. La Plataforma per l'En-senyament Públic de Campanar -queagrupa tot el teixit associatiu del barri-ha recollit vora 1500 al·legacions con-tra la resolució municipal i ha orga-nitzat diferents protestes als carrer.En la zona de Tendetes és la sanitat laque està en risc, el trasllat de l'hospi-tal “La Fe” al sud de la ciutat ha dei-xat el nord d'aquesta sense cap hospi-tal de titularitat pública. A part delsproblemes ocasionats als pacients, eltrasllat ha suposat també un gran colpeconòmic per aquest humil barri en el

qual la vida girava en torn a l'hospi-tal. Baix el crit de “Volem la Fe” milersde veïns s'han sumat a les quatre mul-titudinàries manifestacions pel man-teniment de l'hospital. Campanar estàvivint una època de mobilitzacions comfeia molts anys que no es coneixia, elsegüent pas és coordinar aquestes dueslluites per tal de reivindicar equipa-ments sanitaris i educatius públics ide qualitat al barri.

Per altra part l'eclosió del Moviment15-M ha afavorit en bona part l'orga-nització assembleària dels veïns de laciutat. La decisió d'impulsar assemble-es als barris de València ha servit pertal que barris com Saïdia, Patraix, Marí-tim, Russafa, Sant Isidre, Benimàmet,...tradueixen les seues reivindicacions apartir d'aquests fòrums. A hores d'arael 15-M té implantació en setze barrisde la ciutat.

La notícia més fresca, però, és lainaugració d'un nou centre social aquest7 d'octubre al barri popular de l'Olive-reta. El Casal Obrer i Popular “Fran-cesc Santacatalina” ha estat impulsatentre altres per la Coordinadora Obre-ra Sindical (COS) i representa tot unpas en l'obertura de nous espais per-què s'obri en un barri on fa molt detemps que no hi ha hagut una organit-zació popular estable. Així doncs, ésun nou horitzó de lluita per l'esquerraindependentista de València que par-ticipa activament del projecte.

ALACANTA la ciutat d'Alacant diferents sónels projectes bandera d'aquests últimstemps. Per un costat tenim la dinà-mica de reapropiació de solars perpart del veïnat del barri de Caroli-nes. Aquesta lluita es va encetar fa

dos anys i mig amb l'okupació del'Hort Comunitari de les Carolines,un espai veïnal que ha estat enjar-dinat i on es conreen verdures detemporada. L'Hort s'ha convertit enun lloc de trobada per al veïnat delbarri que l'utilitza entre altres cosesper organitzar sopars i fer vida alcarrer. En el segon aniversari del'Hort de les Carolines s'okupà unnou solar que ha sigut batejat comla Teranyina i que després de nete-jar-ho i condicionar-ho s'ha conver-tit també en zona enjardinada deconreu.

“En agricultura ecològica Alacantcompta amb un

projecte capdavanter,es tracta de la cooperativa de producció, distribució i consum ‘Terratrèmol’”

En agricultura ecològica Alacantcompta amb un projecte capdavan-ter, es tracta de la cooperativa deproducció, distribució i consum“Terratrèmol”. El col·lectiu comptaamb al voltant de 300 persones asso-ciades i té per objectiu l'agriculturatradicional, respectuosa amb el medinatural i enfocada a l'autoconsum il'autogestió.

La lluita alacantina també es mou-rà a les ones, el projecte de Ràdio

Feia temps que el País Valencià no vivia un cicle demobilitzacions tan fort com l’actual, la protesta tornaa fer-sse palesa en múltiples formes de nord a sud del

territori. Des de L’Accent hem vo l’actualitat d'aquest repunt del co ques valencianes.

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 211

Mutant -ràdio lliure i assembleàriade la ciutat- està començant a obrir-se pas. Tot i que encara no ha comen-çat a emetre s'està treballant de valentper fer-la realitat i ja es compta ambbona part de l'equip necessari perposar-la en marxa.

En l'àmbit juvenil la coordinado-ra d'assemblees de joves de l'Alacan-tí, juntament amb Maulets i l'Assem-blea de Joves de El Campello, orga-nitzaren en aquest municipi el Pri-mer Aplec de Joves de L'Alacantí.L'Aplec que tingué lloc l'1 d'Octubrei coincidia amb les festes del poble,i reuní a centenars de joves en unesjornades molt diverses en les qualsla lluita per la llengua i la culturadel país hi estigué ben present: jocde pilota, taller de danses popu-lars, música en català,...

Però el projecte estrela aAlacant vorà la llum aquestdissabte 8 d'octubre amb lainauguració del Casal Popu-lar “Tio Cuc”. Un espai assem-bleari i molt obert que té perobjectiu reagrupar als catalano-parlants de la ciutat d'Alacant ipromoure l'ús de la llengua entrela població. El Casal compta ja ambuna cinquantena de socis i està situatal bell mig d'Alacant, molt prop dela Plaça de Bous. Els actes d'inaugu-ració començaran a les 18:30 amb unhomenatge a Miquel Grau a la Pla-ça dels Cavalls i després es marxa-rà en cercavila fins el Casal on hihaurà una picaeta i un homenat-ge a Ovidi.

LA PLANAA Castelló el 29 de setembre de l'anypassat, amb motiu de la vaga gene-ral, es presentà la Coordinadora

Repartim el Treball i la Riquesa,com a xarxa unitària de lluita anti-capitalista que agrupa un ampleventall de col·lectius, sindicatsi organitzacions, i en la qualparticipa activament l'esque-rra independentista. Enaquest any de vida la Coor-dinadora ha tingut una acti-vitat significativa en l'àm-bit de la defensa dels drets

socials a Caste-lló i

en el seuprimer ani-

versari estàimpulsantunes JornadesAnticapitalis-tes que culmi-

naran aquest 8d'octubre amb un concert

de Hip-Hop i una fira d'en-titats.En l'àmbit de la defensa de

la llengua s'ha constituït recent-ment la coordinadora Castellóper la llengua. Aquest projecteampli i plural impulsat per l'Es-querra Independentista de LaPlana feu la seua presentació

en el Correllengua celebratel passat 30 de setembre a

la capital de la comarca.La participació notable

de xiquets de les esco-les en valencià de laciutat, que acompanya-

ven la flama de la llen-gua, fa albirar un revis-

colament de la lluita pelcatalà a la comarca. De fet,

amb Castelló per la Llengua,es preveu que la commemora-

ció de les Normes de 1932 siga moltmés multitudinària que en edicions

anteriors.

Perúltim també cal des-

tacar l'autoorganització ques'està promovent en l'àmbit de lesfestes populars de la Plana. La Coor-dinadora de Festes Majors Autoges-tionades de La Plana, que agrupaentre altres els festers de Borriol,Betxí, Almassora, i Castelló, és l'ei-na per donar-se suport mutu a l'ho-ra d'organitzar les celebracions decada poble. La maduració del projec-te es veu entre altres coses en l'ad-quisició d'un equip de música auto-gestionat d'ús col·lectiu.

COMARQUES CENTRALS VALENCIANESA les comarques centrals la lluitacontra l'Alta Tensió continua sentuna bandera. El juliol passat unanodrida manifestació va recórrer elscarrers d'Ontinyent per oposar-se alpas de les línies d'Alta Tensió percomarques centrals. Les obres con-tinuen avançant i també les protes-tes, amb diferents marxes, concen-tracions i assemblees, durant tot l'es-tiu. De fet, la lluita contra l'Alta Ten-sió se saldà poc després de lamanifestació amb dos detinguts perdefensar la terra.

A Xàtiva es treballa en la plata-forma ciutadana “Xàtiva contra laCrisi” s'ha convertit en l'espai assem-bleari -estil 15-M- que agrupa totesles persones sensibles que s'oposena les retallades des de l'àmbit muni-

cipal. També ací l'A-juntament del PP ha

concedit terrenys públics ala Universidad Católica de Valen-

cia de manera que s'espera malamaror.

D'altra banda a Gandia enguanys'ha impulsat la Fira de Gandia Auto-gestionada (FIGA), en el marc de lesfestes majors. Seguint l'estela de lesmúltiples iniciatives de festes popu-lars autogestionades que estan sor-gint arreu del País Valencià, Gandiaha organitzat la FIGA. L'objectiu ésmostrar que hi ha una alternativapopular al model de festes espanyo-lista i consumista promogut per l'A-juntament.

Pel que fa a la Marina entre elsdiversos projectes que hi ha en mar-xa podem destacar que enguany s'hainaugurat el nou espai del Casal Popu-lar de Benissa, un espai assemblea-ri i autogestionat al bell mig del poble,que servirà per reunir el bo i el millorde la comarca. Per la seua banda aPedreguer una nova assemblea d'a-turats i aturades ja ha començat acaminar i ha iniciat els contactesamb l'Ajuntament per tal d'exigirtreball per al poble.

La quantitat de fronts oberts (reta-llades sanitàries, tancament d'em-preses, reforma de la constitució,desnonaments...) posaran a prova lacapacitat de l'esquerra independen-tista d'empènyer aquests movimentsi d'acumular forces en la perspecti-va de la unitat popular.

Un dels indicadors, no l'únic, quemostrarà el grau de penetració del'EI en les lluites socials serà la capa-citat de la COS d'esdevenir una einamillorada, creïble per al propi movi-ment i amb projecció d'esdevenir partimportant del sindicalisme comba-tiu.

olgut apropar-nnos a ombat a les comar-

PAU TOBAR VALÈNCIA

VICENT MARQUÉS MONTCADA

El passat 15 d'agost, festa de la Ban-dera paraguaiana, Encarnación, latercera ciutat en població del paíssud-americà, va viure una jornadade mobilitzacions. El president de laRepública, Fernando Lugo, va triarla seua localitat natal, capital del dis-tricte d'Itapúa, per inaugurar unasèrie d'obres emblemàtiques amb lavoluntat de promoure la seua accióde govern de la qual es complien 3anys.

Però des de primera hora del matícentenars de reclamantes l'espera-ven al llarg de la via d'accés al Barriode San Isidro, primera parada del seuitinerari, on tenia previst inaugurarl'església de San Isidro Labrador aixícom una sèrie d'equipaments cultu-rals i esportius. El veïnat, apostat abanda i banda de la precària carre-tera, esperava expectant l'arribadadel president paraguaià.

Entre un fort dispositiu militar ide seguretat, pancartes amb lemescom "Director Ija Pu" (mentider, enguaraní), "Queremos cobrar", "Idem-nización a familias 60 viviendas malconstruidas", "Víctimas de YaciretáSOS" eren exhibides pels habitantsde les diferents Etapas, barris de veïnsreallotjats després de les inundacionsde la presa de Yaciretá.

A més a més, 15 associacions d'a-fectats reclamaven en una carta ober-ta a Lugo i a Miguel Fulgencio, Quen-cho, director de la Entidad Binacio-

nal Yaciretá (EBY), el complimentdels acords de la Comissió Interins-titucional creada a l'efecte. Merce-des Sanabria, dirigent veïnal de l'E-tapa 6, afirmava que "som víctimesdel funcionariat corrupte de l'EBY".Els habitatges d'aquest nou barri, aca-bades de construir fa només 2 anys,no tenen ciments, estan plenes d'es-

cletxes, humitat i florits, les juntesde portes i finestres no tanquen correc-tament i "quan bufa una mica el vent,tremola tota la casa. Tenim por, pre-ferim eixir fora abans que ens caigaal damunt."

Els fets es remunten a l'any 2009.L'EBY, central de producció hidroe-lèctrica que aprofita els salts d'aigua

del riu Paraná, va arribar a la cota83 per damunt del nivell del mar,inundant diferents parts de la ciu-tat d'Encarnación i forçant la pobla-ció de diferents barriades a marxardel seu lloc d'origen d'un dia per l'al-tre. L'empresa es va comprometremitjançant una Acta de Compromi-so a reubicar els habitants a altres

emplaçaments a més de garantir-losuna mínima xarxa de serveis (trans-ports, escoles, sanitat), oferir pro-grames d'inserció laboral i indem-nitzar-los amb 12 milions de guara-nís.

El 17 de gener del mateix anycomençaren els despropòsits. Barrisde nova trinca situats al costat d' unacantera d'extracció de pedra, prome-ses incomplertes pel que fa als ser-veis socials i, sobretot, diversos tempsen les reubicacions. Açò va provocarque familiars o veïns d'un mateixbarri es troben ara dividits amb laconseqüent desestructuració de laxarxa de relacions personals. A més,estan allunyats del nucli urbà, cosaque impedeix exercir els seus oficistradicionals, com ara venedors dechipa, paletes, taxistes, ceramistes ialtres professions de la zona comer-cial coneguda com zona baja, prope-ra a l'antic port, reconvertida ara enun ampli espai de passeig, esbarjo iespeculació urbanística, La Costane-ra.

Finalment, els reclamantes méscombatius de les Etapas, comandatsper les Comissions Veïnals aconse-guiren lliurar-li a Lugo el manifesten mà i arrancar-li la promesa d'a-nalitzar el cas després de seguir lacomitiva presidencial inauguraciórere inauguració. Mentre la cartaoberta està en estudi Mercedes, Ire-ne o Daniel continuaran la lluita perrecuperar, encara que siga, part dela seua vida anterior.

L’ACCENT 211DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 201110 INTERNACIONAL

La presa ha suposat la destrucció d’ecosistemes i formes de vida molt preuades// FOTO:Edu Gómez

El negoci de l’aigua

Els desplaçats per la presa de Yaciretá en peu de guerra

Els afectats d’aquest macro embassament del Paraguai reclamen vivendes dignes i rehabilitació professional

Els EEUU mantenen una

forta presència alpaís amb bases

militars”

V.M. MONTCADA

La presa de Yaciretá, explotadaconjuntament per l'Argentinai el Paraguai a través de la Enti-dad Binacional, és una de lesrepreses més grans d'Amèricadel Sud. Aprofita els salts d'ai-gua de Yacyretá-Apipé al riuParaná i es troba situada entreles ciutats d'Ituizangó i Ayolas.Genera una potència de fins a3100 megawatts i emmagatze-ma 1600 hm³. Junt a Itaipú, ges-tionada també amb un altrepaís, en aquest cas el Brasil,garanteix l'abastiment elèctricals paraguaians que, paradoxal-ment, paguen les factures elèc-triques més altes d'Amèrica delSud. La construcció de Yacire-tá ha generat un fort impacteambiental i social, com ara ladestrucció i alteració de gransàrees de selva, negaments decamps de cultiu, així com tam-bé desplaçaments de població.L'empresa ha sigut acusada de

corrupció, violació de dretshumans i atemptats contra elMedi Ambient. Algunes d'aques-tes denúncies es troben actual-ment en tràmit a la Corte Inter-americana de Derechos Huma-nos. Fins a vuit directors gene-rals han exercit el càrrec elsdarrers tres anys entre denún-cies de malversació de dinerpúblic, venda d'informació pri-vilegiada, tràfic d'objectes deluxe, compra de voluntats d'al-guns dirigents veïnals o prosti-tució. Impulsada des del 1973pels generals Stroessner i Perón,ha tardat gairebé 40 anys a arri-bar a la cota màxima (83) entredenúncies de corrupció o des-viaments de fons. També hagenerat tensions polítiques perla intenció dels governs para-guaians de revisar les clàusu-les, favorables a la part argen-tina. El darrer any, diversosexperts plantegen el risc que l'o-bra es col·lapse per no resistirtanta capacitat acumuladora.

V.M. MONTCADA

Com afirma l'escriptor guara-ní Alfredo Boccia "el Paraguaiocupa en Amèrica Llatina, méso menys, el mateix paper araque fa cent anys". És un delspaïsos sud-americans més des-coneguts i oblidats. Els seusescassos 400 mil km quadratsi 6 milions d'habitants es tro-ben envoltats de grans gegantsregionals com l'Argentina o elBrasil. Retallat territorialmenta la Guerra de la Triple Alian-ça (1864-1870) i exhaurit econò-micament per la nova metrò-poli britànica, mai va poderrecuperar l'experiència eman-cipadora i autàrquica dels anysde Rodríguez de Francia.

Els EEUU mantenen una for-ta presència, reforçada des demitjans dels 70, al país ambbases militars, delegacions dela CIA, la DEA o els Peace Corps.

L'inusitat creixement econò-mic del Paraguai, 14,5% l'any2010, la importància geoestra-tègica així com les abundantsmatèries primeres encara perexplotar (aqüífer guaraní, gasdel Chaco, potencial bio dieselde les plantacions de soja)poden convertir el Paraguai enun país clau en el futur polí-tic i econòmic de l'àrea. Es trac-ta, sense dubte, d'un aliat des-itjable.

V.M. MONTCADA

Fernando Lugo va aconseguiramb la victòria a les eleccionspresidencials d'abril del 2008trencar amb l'hegemonia i con-tinuïsme de més de seixantaanys del Partido Colorado, ambla dictadura militar d'AlfredoStroeesner pel mig (1954 -1989).Ho va fer, però, amb una àmpliacoalició que engloba diversospartits i inclou l'altra gran fac-ció política tradicional, el Par-tido Liberal Radical Auténtico.

Amb un programa centraten la reforma agrària, la millo-ra de la justícia, la gratuïtat dela sanitat o la defensa de lasobirania nacional, les decep-

cions i desacords després de 3anys no s'han fet esperar. "Noquiso, no pudo, no le dejaron"és un comentari habitual entreles classes populars, que el vota-ren massivament, i malgrat elretard de les millores socialsencara li donen un marge deconfiança.

Amenaçat diverses vegadesde mort i amb l'entramatmediàtic, l'ABC Color d'AldoZuccolillo al capdavant, cla-rament posicionat en la seuacontra, Lugo malda per per-filar polítiques més esquerra-nes en un govern multicolori amb el poder municipal idepartamental del PartidoColorado intacte.

El país de la sopa dura

De la Teologia d’Alliberament a president qüestionat

L’ACCENT 211 DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2011 INTERNACIONAL 11

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

“Som el 99%. Ens estan fent fora decasa nostra. Ens veiem obligats a triarentre els aliments i el lloguer. Ensneguen una atenció mèdica de quali-tat. Estem patint per la contaminaciódel medi ambient. Estem treballantllargues hores per pocs diners i sensedrets, si és que tenim feina. No estemrebent res, mentre que l'1% ho estàrebent tot. Som el 99%”. Amb aquestapremissa es presenta una campanyaque s'està estenent pels Estats Units ique, com el moviment dels indignats,s'oposa a l'actual sistema polític i eco-nòmic que està abocant a l'exclusió i auna vida més precària cada vegada unapart més gran de la població.

Quan denuncien que l'1% ho està

reben tot es refereixen al fet que l'1%de nord-americans concentra la majo-ria de riqueses del país. Mentrestant,la resta de la població pateix atur, pre-carietat laboral, desnonaments, aten-ció mèdica deficitària i manca d'accésals aliments.

Aquest moviment ha pres voladasobretot aquest mes de setembre arrande la campanya “Ocupem Wall Street”,que ha acampat des del 17 de setembredavant del cor financer a Nova Yorkper denunciar la responsabilitat de labanca en la crisi econòmica actual.

El manifest que articula el movi-ment alerta: “La nostra nació, la nos-tra espècie i el nostre món estan en cri-si. Els Estats Units han de jugar unpaper important per trobar-hi una solu-ció, però no podem permetre que la

cobdícia del capitalisme i els políticscorruptes defineixin la política del nos-

tre país”.Una de les accions més contundents

que ha fet aquest moviment va ser l'o-cupació el dissabte 1 d'octubre del míticpont de Brooklyn. La policia va des-allotjar una a una les 700 persones quehi havia assegudes. Totes elles haurande comparèixer davant de tribunalspenals per alteració de l'ordre públic.

Arreu dels Estats UnitsEl moviment no es limita a Nova Yorki s'està escampant per tot Estats Units.A Massachussets, 3.000 manifestantsvan ocupar durant uns minuts la seudel Bank of America, i dues personesvan ser detingudes; a San Franciscovan ser centeners els que es van mani-festar davant les oficines del ChaseBank, i sis van ser arrestats; i a Was-hington, Boston o Chicago també hi hahagut protestes.

ORGANITZACIÓ KURDOCIDE WATCH-CHAK

Des de quan exerceix l'alcal-dia? El 28 de maig de 2004 vaig serescollit alcalde del districte deDiyarbakir Sur amb el 56% delsvots. L'any 2007 vaig ser depo-sat per les autoritats judicials,però vaig ser novament reele-git l'any 2009 amb els 66% delssufragis.

Quan i com el van detenir?Com van ser els primers diesreclòs?L'11 de desembre de 2009 el Tri-bunal Constitucional de Tur-quia va dictar la il·legalitzaciódel Partit de la Societat Demo-cràtica (DTP), que llavors comp-tava amb 21 escons a la GranAssemblea Nacional Turca. Pocsdies després em van detenir iarrestar. Vaig estar a la presódurant 6 mesos i les meves con-dicions físiques i psicològiqueseren molt dolentes. Quan vaigadvertir les autoritats de lameva malaltia, en un primermoment em van dificultar rebreatenció mèdica per tractar-la.Per culpa de la meva malaltiano podia menjar els àpats queservien a la presó ja que empodien causar coàguls a la

sang. La desnutrició em va cau-sar greus seqüeles, entre ellesel fet que perdés pràcticamentla mobilitat.

Si finalment té l'oportunitatd'anar a l'estranger per trac-tar-te, quines són les possibi-litats reals de millora? Qui-nes són les teves expectati-ves? Crec que si tinc l'oportunitatde viatjar a l'estranger la pos-sibilitat de recuperació aug-menta significativament. Elstractament mèdic que esticrebent en l'actualitat està afec-tant negativament les mevesdefenses. Les dosis que prencara són molt elevades i aixòimplica riscs, com l'augmentde les hemorràgies i d'altresefectes secundaris greus.

D'acord amb aquestes cir-cumstàncies els tribunals podenoptar per cancel·lar la mevaprohibició de viatjar. Sóc unalcalde conegut i la meva loca-lització és molt fàcil. Crec queés molt positiu que l'opiniópública nacional i internacio-nal conegui el meu cas i d'a-questa manera es pugui exer-cir pressió sobre el Parlamenti el Ministeri de Justícia turc.El paper del Parlament Euro-peu hauria d'intervenir.

“Si no puc sortir de Turquia és complicat que pugui sobreviure”

XXXXXXX

““SSoomm eell 9999%% ii nnoo eennss mmaannttiinnddrreemm eenn ssiilleennccii””

Abdullah Demirbas és alcalde del dis-tricte de Diyarbakir Sur, el centre dela capital del Kurdistan. El desembrede 2009 va ser arrestat en el marc del’operació policial turca contra el Par-tit de la Societat Democràtica (DTP),la marca electoral dels kurds, que vaser il·legalitzada. Encara té 27 causesobertes, per les quals li demanen 212anys de presó acusat de fer propagan-da d'organització terrorista, el PKK.

Recentment li han permès abando-nar la presó a causa del seu greu estatde salut. Demirbas pateix TrombosisVenosa Profunda, una malaltia que,per la teràpia i la medicació que neces-sita, requereix atenció sanitària a l’es-tranger.Actualment l’estat de Demir-bas s’ha agreujat molt i hauria de viat-jar fora per tractar-se. El problema ésque, malgrat els informes mèdics i elsnombrosos recursos que ha presen-tat a la Comissió del Parlament Turc,té prohibida la sortida de Turquia finsal moment.

És una més de les conseqüènciesde la negació de drets bàsics a la pobla-ció kurda a Turquia.

ENTREVISTA

Abdullah Demirbas, alcaldede Diyarbakir Sur

La indignació també esclata als EUA

La protesta està tenint una certa popularitat

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

El passat 21 de setembre el Jutjat 4 deBarcelona va condemnar a Telefònica areadmetre immediatament un treballa-dor acomiadat. L'empresa al·legava quesimplement l'havia acomiadat amb laindemnització mínima en aplicació de ladarrera Reforma Laboral en casos de bai-xa mèdica.Però la sentència declara pro-vat que l'acomiadament tenia la sevafonamentació en la condició de sindica-lista de l'empleat, i que el seu acomia-dament s'explicava en el marc de la man-ca d'acord entre seu sindicat, Co.bas, i la

direcció en la negociació del nou Conve-ni Col·lectiu.

Els fets es remunten al passat 4 defebrer, quan l'empleat de Telefòni-ca van rebre una carta al seu domi-cili. El treballador acomiadat deBarcelona tenia totes les caracte-rístiques per a ser la primera víc-tima de la nova Reforma Laboral al'empresa: és empleat de dècades al'empresa, està afiliats al sindicatcombatiu Cobas, i havia patit diver-sos processos d'Incapacitat Tempo-ral en els darrers mesos, fet pelqual els metges de la sanitat públi-ca l'havien donat de baixa mèdicaper a poder recuperar la salut i tor-nar a la feina.

Acomiadament objectiu amb lanova Reforma LaboralLa carta de Telefònica era freda iconcreta. En aplicació estricta dela nova Reforma Laboral, al treba-llador se l'acomiada per "absentis-me", a pesar de ser baixes mèdi-ques justificades, amb una indem-nització de 20 dies per any treba-llat (amb només 12 a càrrec del'empresa, i 8 abonats pel Fons deGarantia Salarial públic), i amb untopall màxim de 12 mensualitats,per haver portat a terme "faltesd'assistència al treball justificadesi intermitents", superiors al 20%en 2 mesos

A la seva carta, l'empresa reco-neix que les baixes mèdiques hanestat "justificades" pel metge de laSeguretat Social, però argumenten

que "la seva prestació de serveis noresulta rentable, fet pel qual noexisteix cap altre solució que fina-litzar el seu contracte de treball".En resum, acomiadat pel curiósdelicte d'estar malalt.

El treballador, amb el suport delComitè d'Empresa, i de gran partde la plantilla, va demandar l'em-presa per haver-lo acomiadat només

per ser actiu sindicalment, i perpresionar als seus companys a accep-tar la signatura del nou ConveniCol·lectiu.

Només unes setmanes desprésel Comitè d'Empresa estatal, ontenen representants la CoBas, laCGT, la central gallega CIG i les bas-ques ELA i LAB, entre d'altres, vaconvocar vaga per unes hores el 24

de febrer a totes les seus de l'em-presa a l'Estat espanyol, amb unseguiment important entre els com-panys de Barcelona (amb un 60%),i amb una manifestació d'un milerde persones que va recórrer el cen-tre de la ciutat. Segons dades sin-dicals, en total gairebé 6000 per-sones van secundar una vaga perdemanar la readmissió dels aco-

miadats a Barcelona i Madrid.

Sentència contundentLa resolució del Jutjat 4 de Barce-lona dona tota la raó, tant al tre-ballador demandant com a les pro-testes sindicals.

Primerament, la jutgessa deixaprovat que el treballador era afi-liat a Cobas, i que no només s'ha-via destacat en la lluita sindical,sinó que anava el cinquè a la llis-ta per a delegat al Comitè d'Empre-sa amb aquest sindicat, llista quefinalment va ser la més votada.Alhora, es deixa constància tambéde que l'empresa i el Comitè esta-ven en procés de negociació delConveni, sense arribar a cap acord.

Sota aquestes premisses, la sen-tència afirma que l'acomiadamentes va donar precisament per "lapública i coneguda activitat sindi-cal" del treballador, en el marc dela manca d'acord entre Cobas i l'em-presa en la negociació del ConveniCol·lectiu. Demostra alhora la sevasorpresa la jutgessa davant del fetde que a Telefónica no s'hagués por-tat a terme cap acomiadament enbase a aquest tipus de baixes en lesdarreres dècades, fet que encaraposa més enfasi en les intencionsno legals de l'empresa.

Finalment, la sentència decla-rar nul a tots els efectes l'acomia-dament, i condemna a Telefónicaa readmetre al treballador al seumateix lloc de treball.

L’ACCENT 21112 ECONOMIA DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2011

REDACCIÓ BARCELONA

Segons denuncia el sindicat CGTa la seva plana web del Principat,els dividends que el president deTelefónica, César Alierta, repar-teix entre els accionistes, 6.755milions d'euros, dupliquen el costtotal de l'ERO aprovat, xifrat en2.700 milions d'euros, que destrui-rà 6.500 ocupacions.

En la mateixa línia de contras-tos, la CGT també ha denunciat quementre l'ERO de Telefònica rebai-xa al 66% del salari la remunera-ció dels treballadors acomiadats,la retribució total del consell i dela Direcció de Telefònica va sersuperior als 42 milions d'euros el2010. De fet, l'operadora és la ter-cera companyia de l'Ibex 35 amb

una retribució més alta, només perdarrere del Santander de Botín (101

milions d'euros) i de ACS de Flo-rentino Pérez (47,8 milions d'eu-

ros). Encara més, Alierta és l'exe-cutiu del seu sector millor pagatd'Europa, amb 8,6 milions d'eurosen efectiu i en accions, més unaaportació al fons de pensions d'al-tres 6,6 milions d'euros.

CGT ja ha anunciat que presen-tarà un recurs d'alçada contra l'E-RO. "No només perquè falten lesdades econòmiques del primersemestre d'aquest any i perquè s'a-porten causes econòmiques en unaempresa amb beneficis". A més,explica el sindicat, la redacció delPla Social "és inconcreta, moltimprecisa, i no dóna plenes garan-ties dels compromisos de creaciói garantia d'ocupació, ni solucióals problemes que causarà la des-trucció d'ocupació massiva a Tele-fònica".

CCoonnddeemmnnaa aa TTeelleeffòònniiccaa ppeerr aatteemmppttaarr ccoonnttrraa

eellss ddrreettss ssiinnddiiccaallss

Els beneficis dels accionistesdupliquen el cost dels acomiadaments de l’ERO

“El treballador, ambel suport de gran

part de la plantilla,va demandar l'em-presa per haver-loacomiadat només

per ser actiu”

LEs protestes han sigut contants fins aconseguir la sentència

xxxxxxxxxx

L’ACCENT 211 ESPORTS 13

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barce-lona // Assemblea de Joves de Cardedeu // AteneuCorberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ate-

neu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // AteneuPopular Arrels Doctor Otero 11,Beniarrés //Ateneu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la Sèquia Manresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barra-queta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular QuicoSabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // Escola Valenciana Josep Grollo, 91// El Forn Giro-na //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Terrassa // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2011

RAFA ESCOBAR MANISES

Quan pensem en la bicicleta com aun mitjà de locomoció habitual, atots ens ve al cap la imatge de lesciutats daneses, holandeses o ale-manyes en les que l'ús d'aquest vehi-cle per al transport interurbà ésun fenomen habitual, sens dubteaquest ha segut un dels emblemesde la major consciència ecològicaexistent en aquests països, on moltsdels seus habitants prefereixen adiari utilitzar un vehicle no moto-ritzat per als petits desplaçamentsdintre de la ciutat.

Fins fa poc de temps i malgratles característiques climàtiques delnostre territori, la bicicleta com amitjà de transport es limitava apetits sectors de la població majo-ritàriament d'extracció estudian-til. La bicicleta era concebuda úni-cament en la seua vessant esporti-va, tant a la carretera com a la mun-tanya, on grups i penyes ciclistescada cop més nombrosos inunda-ven carreteres o vies rurals cadacap de setmana.

La pràctica esportiva de la bici-cleta ha crescut de forma exponen-cial els darrers anys, es podria dirque ha deixat de ser una discipli-na per a iniciats que devoren qui-lòmetres a les carreteres i/o acce-deixen a llocs impossibles per lamuntanya, per a passar a ser unesport que està a l'abast econòmici físic de qualsevol persona.

L'explicació d'aquest boom ésdiversa, per una banda l'oferta debicicletes de diferents tipus s'haincrementat, fent-se assequible pera totes les butxaques, el mateix hasucceït amb els complements neces-saris per a la pràctica del ciclisme.Per altra banda, ha segut determi-nant l'habilitació de noves vies,circuits i recorreguts ciclistes, aixícom l'increment de clubs i penyesi en conseqüència de curses ciclo-turistes.

Aquest creixement ha segutparal·lel en molts casos al de lacarrera a peu, de manera que elspracticants d'un esport solen prac-ticar també l'altre. Això es reflec-teix molt bé en l'eclosió que elsdarrers anys ha tingut l'esport com-binat en les seues varietats de tria-tló o duatló, bé d'asfalt, bé de cros.

L'augment de la pràctica espor-tiva en general també es deu a unmajor interès i preocupació per

tenir un mode de vida saludable,mentalitat que de mica en micas'ha anat implantant en amplis sec-

tors socials acompanyada d'una pre-ocupació més gran per l'estètica,una preocupació que molts cops técom a conseqüència la pràctica del'esport.

Però potser el fenomen que mésha cridat l'atenció els darrers anyscom dèiem línies amunt ha segut

l'amplia difusió de la bicicleta coma mitjà de transport interurbà, cadacop més a les ciutats catalanes mol-tes són les persones que han adop-tat aquesta opció per acudir al seucentre de treball, d'estudi o a lesseues reunions socials.

Aquest canvi de tendència haprovocat l'aparició de lucratiusnegocis municipals de lloguer debicis, així com un increment moltimportant del parc ciclista urbà.Tot això en unes ciutats que noestan preparades per assumir aquestincrement. En molts casos els carrilsbici existents són escassos i sensecontinuïtat i els ciclistes es veuenabocats a circular per les grans avin-gudes o bé per les voreres, amb lesconsegüents molèsties per als via-nants.

En aquest context, en moltsmoments a les nostres ciutats enstrobem amb una circulació caòti-ca en la que els ciclistes es juguenla vida a les carreteres i els via-nants a les voreres, mentre que elscarrils bici en molts casos no sónrespectats per vianants o vehicles.Es podria dir que la difusió massi-

va de la bicicleta a les ciutats noha vingut precedida d'un condicio-nament previ i gradual de les matei-

xes a la diversitat de vehicles quehi circulen, de la mateixa maneraque no s'ha difós una cultura deltransport sostenible.

Les ciutats catalanes i en gene-ral gran part de les ciutats del sudi l'est d'Europa tenen un urbanis-me enfocat totalment als automò-

bils com a mitjans de locomoció.La inserció de la bicicleta a ciutatscom Barcelona o València està sentcomplicada perquè la seua difusióes veu complicada per la lentitudde les administracions les quals nomostren un interès real en adap-tar les infraestructures viàries almateix ritme que el creixement delparc ciclista.

En aquest sentit la ciutat deValència és un cas paradigmàtic.Mentre l'Ajuntament s'ha donatmolta presa en concedir la contra-ta del lloguer de bicicletes a l'em-presa Valenbisi, vinculada econò-micament al Conseller Juán Coti-no, les vies ciclistes a la ciutat sónescasses, sense continuïtat i enmolts casos sense manteniment ino existeix un projecte coherentque connecte tots els punts neuràl-gics de la ciutat. Aquesta situaciócombinada amb el ja esmentat aug-ment del nombre de bicicletes cir-culants ha incrementat el nombred'atropellaments i accidents en elsque es veuen involucrats ciclistes.

Tot açò ha desembocat en l'apa-rició d'associacions i col·lectius quedefensen els drets dels ciclistes itreballen per la difusió d'un con-cepte de ciutat sostenible basadaen la difusió de mitjans de trans-ports no motoritzats i no contami-nants. Açò per exemple a la ciutatde València es plasma en l'apari-ció del moviment anomenat mas-sa crítica, que la tarda d'un diven-dres al mes fa una convocatòriaciclista per prendre de forma rei-vindicativa els carrers de la ciutatfent una passejada per algunes deles principals vies de la mateixa.

En definitiva, el transport inte-rurbà en bicicleta a les nostres ciu-tats té doncs encara molts obsta-cles per superar, mentre les admi-nistracions continuen enfocant elproblema des d'una perspectiva acurt termini i en molts casos regi-da per l'ànim de lucre, el proble-ma continuarà creixent en la matei-xa mesura que ho faça el nombrede bicis circulants. De la mateixamanera mentre no existisca unaconsciència de sostenibilitat a lesnostres ciutats, aquestes continua-ran sent patrimoni dels automò-bils i de la contaminació que aquestsgeneren, mentre el nombre crei-xent de ciclistes tractarà de sobre-viure de la millor manera possibleal caòtic trànsit urbà.

Diversos factors han motivat un boom de la bicicleta a les ciutats del nostre país

Les bicis han ocuapt moltes vorereseens els últims anys

L’ús de la bicicleta creix en el marc d’unes ciutats motoritzades

“Mesos després de laresolució judicial elsquatre alliberats sin-dicals de CCOO i UGTcontinuen sense pre-sentar-se a treballar a

les cotxeres”

“Mesos després de laresolució judicial elsquatre alliberats sin-dicals de CCOO i UGTcontinuen sense pre-sentar-se a treballar a

les cotxeres”

L’ACCENT 211DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 201114 CULTURA

Oriol Fuster i Cabrera AMPOSTA

En un dels seus poemes més cone-guts, Mario Benedetti diu:“Compañera / Usted sabe / quepuede contar conmigo. / No has-ta dos o hasta diez: / puede con-

tar conmigo”. Salvant les distàncies –cul-turals, temporals, estilístiques, geogràfi-ques, etc.– podem dir que amb Feliu Ven-tura passa una cosa semblant. Potsernomés ens obsequia amb novetats disco-gràfiques cada quatre o cinc anys: peròsabem que podem confiar en ell.

Amb Música i lletra, doncs, Feliu nodecep. Ni tampoc s'estanca. Després delbon resultat d'Alfabets de futur (Propa-ganda pel Fet!, 2006), un treball de sonori-tats potser més ambicioses, el cantautorde Xàtiva torna als orígens i se'ns presen-ta pràcticament despullat. Veu i guitarres,un quartet de corda, quatre tocs de per-cussió i un acordió quasi anecdòtic confi-guren la musicalitat d'una obra que mal-grat l'aparent simplicitat resulta d'unaqualitat indiscutible.

Ja ho indica el nom, però. Música i lle-tra no pretén, en realitat, ser més queaixò: un conjunt de melodies –excel·lent-ment arranjades per Borja Penalba– alservei d'una col·lecció de lletres. Unes lle-tres que, com ens té acostumats, oscil·lenentre un intimisme flagrant (“Històriad'un sofà”, “Present”, “Finalment” o“Adéu”) i una denúncia social que tambéesdevé evident en alguns casos (“Torn depreguntes” o “El nus de la corbata”) peròque apareix més o menys carregada desubtilesa en d'altres (“Lluna de safrà”,“Els guants de la metàfora” o “Tràfic itrànsit”).

Ens trobem, doncs, davant un treballque no generarà unanimitat en les reac-cions. Hi haurà qui l'acusarà de lent i sim-

ple, fins i tot d'avorrit; tot dient que repre-senta una excessiva simplificació musicalrespecte Alfabets de futur o fins i tot Barri-cades de paper. D'altres en lloaran l'inti-misme que desprèn la majoria del disc, icom es contrasta amb si mateix pujant elritme i els decibels en alguns moments con-crets. Més enllà d'això, però, és innegableque parlem d'un disc molt madur, on s'hacuidat fins al mínim detall: ho demostratambé el “luxe” del disseny i la portada, acàrrec d'Antoni Miró.

Resulta ben significatiu, de fet, quedesprés de cinc anys de silenci discogràfic–que no de “rascar-se la panxa”: durantestos anys hem pogut seguir-ne treballscom Llits, del Teatre Nacional de Catalun-ya, o les col·laboracions en projectes d'al-

tres músics– Feliu Ventura presente estetipus de disc. Un disc que en algunsmoments –amb la “Història d'un sofà(Lloc 5)”, per exemple– recorda, pel seuminimalisme, a aquell primer –i primitiu,si el comparem amb l'actualitat– casset,L'única diferència, en què un joveníssimFeliu musicava Joan Salvat-Papasseit ocantava A la cara. Amb una indiscutiblemillora fruit de l'experiència, és clar.

Lents o no, carregats de distorsió o no,és innegable que en temps de culte a laradiofòrmula i a la testosterona musical–sí, també en la nostra “bruta, trista i dis-sortada” llengua– treballs com Música illetra són autèntics “presents” per a lesnostres oïdes. I que ho siguen per moltsanys, per favor.

SSaanntt AAnnddrreeuu aammbb llaa ccrreeaacciióó lliitteerrààrriiaaJosep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Malgrat la modèstia ambquè va néixer i creix,poc a poc, el Concursliterari “La FàbricaZero” va consolidant-se.

Nascut a recer de la Festa Major Reivin-dicativa de Sant Andreu, enguany jase'n celebra la seva quarta edició. El seuobjectiu és la promoció de la creacióliterària socialment compromesa. S'hipremien dues categories, la prosa, ambtreballs no superiors als 10.500 caràc-ters, i la poesia, amb una llargàriamàxima de 3.000 caràcters. La reduïdadimensió del certamen impossibilitaque els premis puguin ser en metàl·lic,però per això s'ha rodejat de col·labora-dors com la llibreria La Sirga, La CiutatInvisible Edicions i Sant Andreu Teatre,que preparen un lot cultural pels vence-dors. Els interessats tenen fins el 20 denovembre per fer-los arribar els seusoriginals, que seran valorats aquella

mateixa setmana.

Marc Pastor i Sanz VALÈNCIA

I811. El setge de Tarragona es publicaoportunament per recordar els fetsocorreguts a la ciutat durant la Gue-rra del Francès ara fa tot just dos-cents anys. Així, no només ens pre-

senta un drama fruït de la invenció delsautors sinó que l'aprofita per vehicular unaexposició dels diversos aspectes relacionatsamb el setge. El guió segueix els passos d'unnen que arriba com a refugiat a Tarragonaamb els seus pares, tot fugint de les tropesnapoleòniques. Una vegada allí, serà testi-moni dels moments més significatius delconflicte, coneixerà les misèries de la gue-rra, alguns personatges típics d'aquesta isabrà dels moviments i les tàctiques militarsd'ambdós bàndols. Àngel-O Brunet demostraen aquest sentit gran habilitat per enllaçarla cronologia del setge amb la vida del prota-gonista, de manera que arribem a saber per

ell de gran quantitat de fets. Així mateix,

també demostra comptar amb una grandocumentació a l'hora de reproduir des d'es-cenaris de la ciutat fins als usos, costums ivestits de l'època. No apunta cap pretensióexcessiva i potser per això mateix aconse-gueix els seus objectius, que no són altresque entretenir el lector i fer-lo atendre alsfets històrics. Quant a aquests últims, potserper donar més varietat o per tal d'abastarels més àrids, es recorre a una tècnica mix-ta. Així, al costat d'una narració més clàssi-ca de còmic, trobem certs passatges amb unaestructura que ens recorda a les auquesmedievals. En aquests es dóna pas a unaexplicació en estil directe de l'evolució delconflicte, amb texts curts acompanyatsd'il·lustracions. L'aspecte gràfic de 1811. Elsetge de Tarragona compta amb els dibuixosd'Hugo Prades i Josep Lluis Zaragoza. El seuestil sembla ideat per atreure un públicjuvenil però, pot ser gaudit fàcilment perqualsevol. En tot cas, és destriable la sevahabilitat amb la narració gràfica, que per-

met de marcar unritme àgil, entene-dor i expressiucapaç de fer atrac-tiva la lecturatant en les esce-nes d'acció comen aquelles decaire més dra-màtic. Tambés'agraeix molt laqualitat d'unaambientació des-criptiva que ens permet de viure elque degué ser la ciutat en aquella època.A més, l'edició es presenta acompanya-da de diversos materials que ens perme-tran d'ampliar els nostres coneixe-ments sobre la matèria. A banda d'unpròleg i un epíleg que ens posen enantecedents històrics i ens parlen de lesconseqüències, s'inclou una cronologiadel setge, un parell de plànols, un con-

junt de fotografiesactuals de diverseslocalitzacions i unabibliografia bàsicasobre el tema que ensconvida a informar-nospel nostre compte. Enconjunt, 1811. El setge deTarragona representaun immillorable exem-ple de gènere històricben entés, on s'aprofitala validesa del llenguatgedel còmic com a einadivilgativa i d'entreteni-ment. A banda d'estarpublicat en català, té tam-bé al seu favor un missatgepacifista que es reafirma alfinal de l'obra i que serveixde contrapunt necessari a

l'historicisme bèl·lic.

MMúússiiccaa ii lllleettrraa:: FFeelliiuu VVeennttuurraa

EEll ggèènneerree hhiissttòòrriiccbbeenn eennttééss

Fitxa tècnica

1811. El setge de TarragonaGGuuiióó:: Àngel-O Brunet DDiibbuuiixx:: Hugo Prades i Josep Lluís Zaragoza “Zar” EEddiittoorr:: Ajuntament de Tarragona PPààggiinneess:: 64

exterior, duen l'organització a prendremesures desesperades per fer front a situa-cions desesperades, a enrocar-se en posi-cions de força que tanmateix li impedei-xen evolucionar. Afirma Llorca que no calanar lluny en l'espai o el temps per trobarcasos similars, en què l'extrema esquerra

L’ACCENT 211 DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2011 CULTURA 15

Eduard Escombra BARCELONA

El mundo que fue y el que es(Pablo Llorca, 2011), és una posa-da en escena inèdita i moltdetallada de la militància comu-nista en presons franquistes. A

la part final veiem a més, mitjançant unseguit de salts temporals, com aquest com-promís ferm va quedant desfasat a mesuraque l'entorn i el mon canvien amb unavirulència exponencial. Això confereix ales lluites de generacions predecessoresun caràcter en part anacrònic, degut a ladificultat cada cop major d'aferrar-se adogmes inamovibles, a un clar contrastentre “El món que va ser i el que és”.

Partint d'un extens procés de documen-tació bibliogràfica i d'un seguit d'entrevis-tes, Llorca construeix una ficció força tea-tralitzada en què una acció armada contraun militar d'alt rang, produeix la caigudad'una impremta i de la cúpula del partit ala clandestinitat. De la confluència delsprotagonistes a la presó, neixen un seguitde relacions i lluites que perduren durantdècades, malgrat les grans dificultats percomunicar-se i sobreviure col·lectivamenten un context extremadament hostil. Arri-bats a la transició, el PC canvia sobtada-ment d'estratègia per deixar de bandaaquells vells militants que, ja a l'actuali-

tat, mostren el seu desconcert enfront unmón globalitzat i uns joves que ara canalit-zen les seves energies envers lluites antira-cistes, ecologistes, antiglobalització...

Segons el propi Llorca, el film vol mos-trar com la ferotge repressió i les gransdificultats de comunicació entre interior i

de determinats països i determinades èpo-ques, ha hagut d'optar per estructures des-proveïdes de democràcia i crítica inter-nes, per tal de sobreviure i respondre ambímpetu al setge i els cops que li propina elsistema.

Un compromís ferm, una idea justa,l'entrega total a una causa, unes trajectò-ries vitals coherents i conseqüents, quetanmateix es desenvolupen al marge d'allòque succeeix al carrer, d'un entorn en quètot canvia cada cop més de pressa, on defet resulta més i més difícil aferrar-se alque sigui: una llar, una feina, un ideal, uncine. Objectius i mètodes, fins i mitjans,fons i forma, teoria i pràctica, les vellesdisputes entre materialistes i idealistesrequereixen dur-se a terme, ahir comavui, al terreny de les idees i la matèria.

D'ençà de l'estrena el passat mes d'abrilal Festival de Cine de Las Palmas de GranCanaria, on va rebre el premi al milloractor per la interpretació de Pedro Casa-blanc, el film es pot adquirir el DVD a unpreu raonable a www.lacicatriz.net, ontambé s'hi pot trobar abundant informa-ció i un tràiler. En la fórmula de distribu-ció, com en el rodatge amb HD, Llorca i laseva productora exploren les possibilitatsde les noves tecnologies, els potencialsque aquestes ofereixen en el camp de laproducció i distribució cinematogràfica.

Els cossos oblidatsSalvador IborraOnada Edicions, 2009

El passat dijous 29 de setembreens llevàvem amb la trista notí-cia de la mort violenta del jovepoeta de València Salvador Ibo-rra. Recollint les paraules del

seu amic Pau Vinyes, que afirmava que“el millor homenatge és fer córrer elsseus mots i escampar-los per la terra i elcel”, volem posar el nostre granet desorra recomanant el darrer poemari quepublicà, Els cossos oblidats, amb el qualguanyà el Premi de Poesia Jaume Bru iVidal de la ciutat de Sagunt 2009.

Sabaté. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-11960)Antonio Téllez SolàEditorial Virus, 2011

Francesc Sabaté Llopart, el Quico, ésun dels maquis més populars del nos-tre país. L'Antonio Téllez Solà, queparticipà també de la resistènciaarmada a la dictadura franquista, el

prengué com a referència per tal d'explicar, através d'ell, el conjunt del moviment guerrillerque s'inicià el 1944 després d'observar que a lacaiguda del nazisme alemany i del feixisme ita-lià no la seguia la del franquisme. Ara, vintanys després de la seva publicació, l'EditorialVirus ens en presenta una nova edició traduïdaal català que servirà per refrescar la històriad'aquells que no es resignaren a la derrota.

Obra Completa (XIX Volum)Josep Maria de SagarraEdicions 3 i 4, 2011

Arran del cinquanta aniversaride la seva mort han estatpublicats alguns treballs quees refereixen a la seva produc-ció literària. Per altra banda,

algunes editorials han aprofitat tambéper fer reedicions, d'entre les quals desta-quen les dues de Quaderns Crema, L'àni-ma de les coses i El Perfum del dies, querecullen les seves col·laboracions a LaPublicitat i Mirador respectivament. Amés, l'Editorial 3 i 4 presenta també elXIXè volum de la seva Obra Completa, queconté les obres de teatre La filla del Car-mesí, Gardènia i El cas del senyor Palau,el gènere que el feu popular gràcies a unllenguatge col·loquial i absolutamentautèntic.

Jo confessoJaume CabréEdicions Proa, 2011

En Jaume Cabré, que porta anys en elmón de la literatura, va aconseguir,amb Les veus del Pamano, el seudarrer treball publicat el 2004, unaimportant popularitat. L'impacte de

l'obra la va dur a ser traduïda a una desena dellengües i a fer-ne una pel·lícula que estàseguint l'estela exitosa de la novel·la. Ara, ambJo confesso, entrem en la vida de l'Adrià Ardè-vol, un home nascut a Barcelona el 1946 i que,en percebre els primers símptomes de la pre-sència d'una malaltia degenerativa, decideixfer balanç de la seva vida. Aquest punt de par-tida és usat però per en Cabré per fer una com-pleta reflexió sobre el Mal al llarga de la histò-ria.

LLeeccttuurreess rreeccoommaannaaddeess

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa EEll mmuunnddoo qquuee ffuuee yy eell qquuee eess

LLllaarrggmmeettrraattggee ssoobbrree llaa lllluuiittaaddeell PPCCEE eenn pprreessoonnss ffrraannqquuiisstteess

L’ACCENT 211DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 201116 CONTRAPORTADA

PPrroouu MMeessssiieessABEL CALDERA BERGA

Aquest dilluns passat, quan acabà elprograma de TV3 El Convidat queentrevistava Mikimoto, les xarxessocials ja estaven creant l'enèsimWilliam Wallace de l'independentis-me. Unes declaracions de Miquel Cal-çada sobre la seva voluntat de parti-cipar en política des d'una òptica inde-pendentista foren suficients per aencimbellar-lo al tron de nou líderque el país catalunyès necessita. Sem-bla que aquest sobiranisme eferves-cent necessiti d'un líder per a suplirles seves mancances polítiques, i allàon un dia hi hagué Carretero, des-prés Laporta, després López Tena, aras'hi vulgui situar a Miquel Calçada.Com si no n'haguessin tingut prouja...

Els mateixos que busquen lídersde forma desesperada són els qui miti-fiquen Bildu, sense adonar-se que sónincapaços de citar cap nom de caplíder de Bildu, obviant la preeminèn-cia de les organitzacions per damuntdels lideratges individuals pròpia deles esquerres independentistes.

Però tampoc s'acaben aquí les inco-herències polítiques de part d'aques-ta constel·lació sobiranista. Aquestpassat dilluns, els qui porten mesosrepetint a Twitter i Facebook que “caldeixar-se d'esquerres i dretes, que pri-mer la independència i després javeurem”, aplaudien amb les orellesla reflexió de Miquel Calçada sobreque el que calia era pensar en quèfaríem el dia després de la indepen-dència.

Malgrat tot, però, i des d'una pos-tura ideològica força allunyada del'esquerra independentista, MiquelCalçada mantingué una coherènciaque brilla per la seva absència enaltres latituds del sobiranisme. S'ex-clogué com a líder personalista, s'u-bicà ideològicament en un centre libe-ral difús sense pretendre fer bande-ra del transversalisme i exclogué CiUcom a força independentista. Men-trestant, aquí, n'hi ha que aplaudei-xen amb les orelles a qui sembla quetingui prou carisma de lideratge, sen-se ni tan sols reflexionar sobre el quediu.

LA REMATADA

OCTAVI RUIZ XÀTIVA

Ens podries explicar quan i perquè naix la Plataforma contral'Alta Tensió?La Plataforma contra l'alta tensióde la Vall d'Albaida naix el febrerde 2011. Som un grup de col·lectiussocials diversos i de persones a títolindividual que ens oposem a laconstrucció d'una línia d'alta ten-sió que travessa part de les serresde la nostra comarca. S'activa espe-cialment el mes de juny quan s'i-nicien les obres en terme d'Albai-da. A més, s'ha de dir que el setem-bre de 2010 a les muntanyes per onha de passar la línia hi va haverun incendi intencionat que ens fasospitar una possible relació i queha sigut també un factor clau pera la mobilització i l'importantrebuig social. La transnacionalIberdrola és la que està impulsantla construcció d'aquesta infraes-tructura amb el consentiment dela Generalitat Valenciana. Els orí-gens d'aquest projecte arranquendels anys 90.

Durant aquests mesos heu treba-llat tant des de la via legal comdes de la denúncia i mobilitzacióal carrer, quina ha estat l'activi-tat en aquestes dues vies?Hem considerat que les accions perparalitzar les obres havien de donar-se en tots els fronts possibles i queles unes havien de complementarles altres. L'opció legal ha consis-tit en la interposició d'un recurscontenciós administratiu contra elprojecte, atés que hi ha una sèried'irregularitats considerables, espe-cialment pel que fa a l'estudi d'im-pacte ambiental que, entre altrescoses, és anterior als incendis. Fareferència a unes condicionsambientals que no són les actuals,en què el risc d'erosió és molt ele-vat. No es respecta un Paratge Pro-tegit Municipal, la presència d'ausprotegides, etc.

Pel que fa a la mobilització alcarrer, ha estat bastant intensa idiversa: concentracions, manifes-tacions, xerrades informatives, bici-festacions, concerts, penjada depancartes, premis literaris esco-lars, excursions, etc. Una de lesaccions a destacar podrien ser lesvisites als treballs de construccióde la línia amb l'objectiu d'aturarles màquines i a més denunciartotes les irregularitats que es come-tien quant a prevenció d'incendisforestals. Hi havia dies que els ope-raris estaven treballant amb el

màxim nivell d'alerta per foc pos-sible...

Quins interessos considereu ques'amaguen darrere d'aquest pro-jecte?En aquest projecte, com en bonapart de les macroinfraestructuresque travessen el territori, els inte-ressos privats empresarials estanper damunt de tot. En primer lloc,no s'ha demostrat la necessitat dela línia en una comarca en què l'ac-tivitat industrial tèxtil s'ha deslo-calitzat i ha caigut a nivells testi-monials. Considerem que pretenenassegurar el negoci que tenen a leszones costaneres i a les grans ciu-tats. En la nostra comarca, hi ha

plantejat un parc eòlic just en laserra oposada d'on van les torresd'alta tensió. A més, Iberdrola alPaís Valencià té una situació de pri-vilegi i de domini. Les relacionsamb el poder polític són clares ifluïdes. Un parell d'exemples: finsfa poc hi havia a València la seud'Iberdrola Renovables i José LuisOlivas, expresident de la Genera-litat, és membre del Consell Exe-cutiu com a representant de Ban-caixa (Bankia). Hi ha fins i tot la"Fundación Generalitat Valencia-na-Iberdrola", que depén de la Con-selleria d'indústria i comerç...

Quin paper han jugat els Ajunta-ments afectats en el projecte?S'ha produït algun canvi d'acti-tud arran de les eleccions muni-cipals del passat 22 de maig?Els ajuntaments d'Albaida, Benis-soda, Agullent i Ontinyent s'hananat afegint i interposant conten-ciosos administratius. Abans,havien presentat esmenes al pro-jecte que la Conselleria mai ha escol-tat. Les eleccions han fet canviaruna mica la resposta dels ajunta-ments, potser més a Ontinyent iAgullent. Es mantenen contactesperò ens agradaria una major impli-cació i suport per la seua part, comper exemple que es canviaren decompanyia elètrica.

El passat juliol vàreu patir dife-rents detencions de membres dela Plataforma, creieu que aques-ta ha sigut una resposta a la vos-tra tasca en contra de la líniad'Alta Tensió? Com es troba actual-ment aquest procés judicial?Evidentment les detencions, fetes

amb caràcter selectiu,tenien l'objectiu d'ate-morir-nos i tractar d'a-turar la nostra lluita. Elsdelictes pels quals s'acu-sava els activistes ereninfames i de poca consi-deració com es veurà enun possible judici. Sabemque la Guàrdia Civil harebut ordres d'altscomandaments per posarfi a les protestes, cosaque per altra part ensporta a pensar en l'abastde les nostres mobilitza-cions. Hem denunciataquest cos policial perdetenció il·legal i pelregistre irregular que esféu a un vehicle delsdetinguts. També, sem-bla que hi ha noves

denúncies contra més activistes perpart de l'empresa zamorana queestà fent les obres.

Fa pocs dies el Tribunal Superiortombava el recurs contra la sus-pensió de les obres. En quina situa-ció legal us trobeu ara mateix?Aquest recurs demanava la suspen-sió cautelar de les obres. Ens que-da un recurs contenciós adminis-tratiu contra la decisió de la Gene-ralitat de no demanar un nou infor-me d'impacte ambiental desprésdels incendis de 2010. Els Ajunta-ments s'hi han adherit. No sabem,però, quan es resoldrà; potser lesobres ja hauran acabat.

Quines línies de treball teniu pen-sades des de la Plataforma percontinuar denunciant aquest pro-jecte?La via legal segueix un camí incert.Tractem de mobilitzar els veïns iveïnes amb xerrades informativessobre els efectes negatius d'aques-tes línies i el model econòmic delqual deriven. Per exemple, aquestdivendres 7 d'octubre hem convo-cat una perolada amb judici popu-lar a Iberdrola i la Generalitat, pre-parem una manifestació, canvis decompanyia elèctrica, etc.

En definitiva, més enllà d'aques-ta infraestructura concreta, prete-nem obrir un debat per plantejarquin és el model de vida i de con-sum que fa possible la presència il'acceptació d'aquestes infraestruc-tures que sota un suposat "interésgeneral" beneficien les empreses iel manteniment de l'statu quo delpoder polític: Forta és la roca, peròmés forta qui la derroca.

“Els mateixos que busquen líders de

forma desesperadasón els qui mitifiquen

Bildu”

Entrevistem a Jordi Oviedo portaveude la Plataforma contra l'Alta Tensióde la Vall d'Albaida.Aquesta Platafor-ma té com objectiu aturar el projec-te de l'Alta Tensió promogut per Iber-drola i que travessa una part impor-tant de la serra dels pobles de Benis-soda, Albaida, Agullent i Ontinyent.Ens explica quina és la seua lluita, enquina situació es troben ara mateix ila repressió que han patit al llarg d'a-quests mesos de lluita.

Jordi Oviedo,portaveu de la

Plataforma contral’Alta Tensió de la

Vall d’Albaida

ENTREVISTA

““LLaa GGuuààrrddiiaa CCiivviill hhaa rreebbuutt oorrddrreessppeerr ppoossaarr ffii aa lleess pprrootteesstteess””