lab06@umanresa - El Pou Digital · Número 316 - Gener 2016 l’opinió del lector Concerts a l’hivern a la Seu Vaig ser una de les afortunades de poder escoltar un concert magnífic,

Lab 0_6Edifi ci FUB2Av. Bases de Manresa, 108242 Manresa93 875 73 88

[email protected]/lab06

Centre de descoberta, recerca i documentacióper a l’educació científi ca a les primeres edats

Activitats científi ques per a infants de 0 a 6 anys. Amb l’escola. Amb la família.

Formació d’estudiants d’Educació Infantil

Formació permanent de mestres

Recerca educativa en didàctica de la ciència a les primeres edats

Amb la direcció dels estudis d’Educació Infantil del campus Manresa de la UVic-UCC.

Inauguració12 de gener de 2016

es taxes d’atur juvenil del país fan fere-dat, i també les dades sobre fracàs esco-lar i el nombre d’universitaris sobretitu-lats amb les portes del mercat laboraltancades i barrades. La crisi global hadevastat idees com l’antiguitat dels tre-balladors, les vides laborals abocades auna sola empresa i els negocis que sem-

blaven impermeables a qualsevol recessió. La inter-venció dels governs en les disfuncions del mercatlaboral –amb patronals i sindicats de còmplices i mésenllà d’ideologies– no aconsegueix res que no siguinpegats i fugides endavant, potser pensant que somdavant de l’enèsima crisi periòdica del capitalisme.Malauradament, però, creixen les bosses de pobresa iel poder adquisitiu disminueix, fet que repercuteixdirectament en l’alentiment del bucle en què es basael sistema capitalista. Lluny queden els anys vuitanta il“““eclosió dels grans brokers del parquet novaiorquèscapaços de fer diners a cabassos, com Gordon Gekko,a qui va donar vida Michael Douglas a la pel·lícula WallStreet (1987). Les conseqüències del boom immobiliaridel tombant de segle han estat funestes. Així, 25 anysdesprés tornem al cinema i contemplem dos films tanreveladors com indignants: la història d’El llop de WallSreet (2013) i la seva capacitat per vendre fum en unmercat financer volàtil o Margin Call (2011), l’al·legoriadel daltabaix de Goldman Sachs o, el que és el mateix,l’esclat de la bombolla immobiliària prèvia a la crisiactual. Fet el punt i a part, la solució màgica al canvide paradigma econòmic i l’obtenció del diner fàcilespeculant en l’àmbit borsari, financer o immo-biliari sol ser l’emprenedoria: la capacitat d’unmateix per engegar un negoci. De fet, aques-ta mateixa revista dedica una secció a acti-vitats que arrenquen de zero.

Però no tots els projectes orbiten sota elmateix signe. Les referències per a lamajoria d’emprenedors solen ser mésles escoles de negocis i el somni ameri-cà que no pas la pime tradicional catala-na amb els avantatges d’arrelament alterritori i a un mercat abastable; i elsinconvenients d’un bon nombre de lesja existents: la manca d’adaptació a la

modernitat o, si és el cas, la necessitat d’internaciona-litzar el negoci per obrir nous mercats. D’altra banda,també hi ha una alternativa molt arrelada al nostrepaís: l’empresa cooperativa. Històricament desenvolu-pada en l’àmbit agrícola, la base era mancomunaralguns processos o eines de treball i generar petiteseconomies d’escala beneficioses per a tot el col·lectiu.Però el règim cooperatiu no s’ha limitat al sector pri-mari. Des de ja fa anys, com veurem en aquest núme-ro, joves –sobradament preparats, per descomptat–han tirat endavant idees que abracen el règim coope-ratiu com una manera d’emprendre agafats de la mà,democratizant-ne riscos i decisions i, per damunt detot, respectant el territori, les persones que hi viuen il’economia local. El valor afegit és la xarxa. L’obtenciód’una sinergia que reverteix en iniciatives empresarialsd’esperit similar i fa circular la riquesa a través d’unmateix entramat. L’essència del règim és transforma-dora i topa amb els models empresarials creats per al’obtenció de guanys. Així i tot, ser soci d’una coopera-tiva requereix un compromís sever. Ho acaben dientles fundadores de l’escola L’Espill: «El cooperativismeés una manera de viure i veure les coses». Defugir lajerarquia i apostar per l’horitzontalitat en qualsevolprojecte –empresarial, social i polític– implica sacrifi-cis. A canvi, si els projectes funcionen, la riquesa que sen’obté –econòmicament i socialment– éssempre compartida.

3

Riquesa compartidaedito

rial

L

EL POU · GENER 2016

4 EL POU · GENER 2016

Redacció, administració, publicitat i subscripcions:Associació cultural El Pou de la gallinaPresident: Jaume PuigVicepresident: Jordi SardansSecretària: Lourdes MuñozTresorer: Francesc GarcíaVocals: Joan Badia, Joan Cals, Carles Claret,Ramon Fontdevila, Lluís Matamala, Josep R. Mora, Joan Segon, Teresa Torra i Joan Vilamala

Carrer Sobrerroca 26, 1r 1aApartat de Correus 1 - ManresaTelèfon i fax: 93 872 50 18www.elpou.cat [email protected]

Membre de l’AssociacióCatalana de la Premsa ComarcalPremi Tasis Torrent 1991Coordinador: Jordi SardansCap de redacció: Carles Claret

Redacció: Ramon Aran, Sílvia Berengueras,Núria Closas, Laura Coletas, Jordi Estrada, XaviLópez, Josep M. Oliva, Anna Pujol, FerranSardans.

Disseny: Domènec ÒrritMaquetació: Jana FontdevilaPortada: Francesc Rubí (a la fotografia, CellerCooperatiu de Salelles).

Fotografia: Jordi Alavedra, Francesc Rubí Col·laboradors: Isaac Bosch, Lluís Calderer,Maria Camp, Llorenç Capdevila, Ignasi Cebrian,Cercle Artístic de Manresa, Ferran Climent, PepCorral, Anna Crespo, Laura Estrada, CèliaFíguls, Manel Fontdevila, Ramon Fontdevila,Joan M. Gabarró, El Galliner, Jaume Gubianas,Dani Hernández, Robert Martí, Josep M. Mata,Eduard Merly, Anna Navarro, Maria Picassó,Alba Piqué, Guillem Puig, Laia Puig, Quadernsde Taller, David Torras, Laura Vidal, Mireia Vila,Joan Vilamala, Marc Vilanova, Lluís Virós.

Administració: Sílvia BerenguerasExpansió publicitària: Publicitat Clarena C/ Urgell, 38. Tel. 93 872 43 86Impressió:INOM, SA. Era de l’Huguet, 7. Tel. 93 878 41 20Distribució:Sobrerroca Centre SL. Tel. 93 873 92 34Dipòsit Legal:B-13.528-1987ISSN: 2253-6647

Amb la col·laboració de:

Les col·laboracions que apareixen signades a la revista no representen, necessàriament, l’opinió d’El Pou de la gallina

notícies del pou

Taula rodona sobre ‘parentsil·lustres’, al CasinoCoincidint amb la presentació de la revista del mes, el dia2 de desembre es va fer al Centre Cultural del Casino unanova taula rodona del cicle Temes del Pou, que va tractarsobre el tema: Parents il·lustres, i va comptar amb la pre-sència de Jordi Estrada, com a escriptor i autor del repor-tatge; Joan Vinyoli, professor i parent del poeta JoanVinyoli, i Mar Raluy, coordinadora de FormacióProfessional dels Serveis Territorials d’Ensenyament iparenta dels membres del circ Raluy.

Ja podeu reservar les tapes del Pou Com cada any, ja podeu reservar les cobertes per relligarels exemplars de l’any anterior, al preu de 7 euros. Podeufer-ho mitjançant l’adreça electrònica [email protected] obé trucant al telèfon 938725018. Recordem també que larevista ofereix un servei gratuït als subscriptors als qualsels falti algun dels números editats, sempre que en tin-guem existències.

5EL POU · GENER 2016

De mes a mes 6

D’aquí i d’allàJohn Mackellar. AnglaterraLaura Coletas 8

Vides separadesJosep M. Oliva / Jordi Sardans 9

TEMA DEL MES: Les cooperatives locals aposten pelcompromís social i amb l’entorn Redacció 10

EmprenedorsDronifyNúria Closas 19

Natura urbanaIgnasi Cebrian 20

IndretsLa discordança progressiva de Busa i BastetsF. Climent / J.M. Mata-Perelló 21

Vins del BagesAbadal Franc 2014Jaume Pont 22

Del tros al platLa fruita de l’atzarE. Merly/ G. Puig/ C.Fíguls 23

L’EntrevistaFrancesc Josep Archs i LozanoJordi Sardans 24

Patrimoni ciutadàCasa SitjesLluís Virós / Francesc Rubí 29

Fila culturalLa resistència manresana protagonitza la InnocentadaAina Font Torra 30

PropostesArt, cinema, música i teatre 32

Quadern obertAntolina Vilaseca 33

Fa 25 anys... Jaume Puig 34

Crònica social Mireia Vila 35

Fanal de cuaL. Capdevila / L. Calderer 36

el Cul del Pou 37

Número 316 - Gener 2016

l’opinió del lector

Concerts a l’hivern ala Seu Vaig ser una de les afortunades depoder escoltar un concert magnífic, eldia 8 de desembre. Feia molt de fred adintre de la Seu. El pitjor va ser no teniren compte tot un equip de músics can-taires i solistes. La soprano, magnifica,portava tan sols un sari de seda ambmàniga curta. Els assistents vàrempagar una entrada de vint euros. Jopregunto: no hauria valgut la pena ferpagar un xic més i portar algunes pla-ques que donessin almenys una micad’escalfor?

Crec que Manresa va quedar moltmalament en la qüestió d’acolliment itambé amb els oients. M’agradaria queno es tornés a repetir.

Francesca Garcia

El comissionatCom que he detectat un cert interèspel meu futur laboral entre gent queem coneix poc o gens, em permetréaprofitar aquest espai per explicar comha anat això del Comissionat delCentre Històric.

No és cap secret que després de trentaanys d’actuacions i inversions públi-ques, i malgrat els èxits puntuals acon-seguits, la situació del centre històric dela ciutat no és la que tots voldríem. Unsegle després que la burgesia abando-nés la Manresa antiga encara no hemaconseguit capgirar la tendència nega-tiva llavors iniciada. Constatant això, elsgrups municipals de CiU i ERC, amb l’al-calde al davant, arriben a la conclusióque cal algú que es dediqui en exclusi-va al centre històric, que resolgui petitsi grans conflictes i impulsi projectestransformadors. Pensen, també, queaquest algú hauria de tenir prou auto-nomia, criteri propi i iniciativa com pertibar d’aquest carro sense esperarordres assegut en una cadira, i aquestestiu arriben a la conclusió que un ser-vidor podria ser la persona.

He viscut molts anys al barri vell, me’lconec, m’hi coneixen i me l’he rumiatbastant. Em sento preparat i ambganes per fer de Comissionat delCentre Històric, però també sé, perquèés lògic, que hi deu haver altra gentque podria fer aquesta tasca tant omés bé que jo. Ara bé, no penso queun examen, unes oposicions, siguin lamillor manera de trobar la persona pera una feina com aquesta, en la qual elsconeixements requerits són difícil-ment compilables i l’actitud n’és el fac-tor determinant. Sempre he defensatla necessitat de càrrecs de lliure desig-nació (de confiança, si ho preferiu) pera determinades funcions i amb deter-minades condicions salarials i laborals(1.800 € al mes, en el meu cas). De fet,tots els grups polítics (i quan dic tots,vull dir tots) disposen de càrrecs d’a-questa mena quan tenen responsabili-tats de govern (o d’oposició…) en ins-titucions d’una certa importància.

En tot cas, i més enllà de la polèmicasobre la meva designació, a finals degener començo una feina que crecnecessària per a la ciutat i compto fer-la des de l’ampli marge d’autonomiadel qual disposaré, però també des dela coresponsabilitat amb el barri, ambla ciutat i amb tots els grups munici-pals sense excepció. Al capdavall, noveig qui hi guanyaria si jo renunciés afer una tasca que algú ha de fer i quecrec que puc fer bé. I és que ja ho deiael lema d’un club de futbol malaurada-ment desaparegut: «Ni Barça niMadrid, Barri Antic!».

Adam Majó(article publicat al Pou Digital

(www.elpou.cat)

PODEU ENVIAR-NOS LES VOSTRES OPINIONS,

amb una extensió màxima de 300paraules, a l’adreça electrònica:

[email protected] bé a la redacció de la revista:

carrer de Sobrerroca, 26, 1r.08241 Manresa (Bages).


de mes a mesAnna Montesinos presenta llibre de contes1 de desembre. La psicòloga Anna Montesinos pre-senta a l’Espai la Plana el seu primer llibre de contes:Criatures humanes i altres petits animals, amb il·lustra-cions de Montse Español.

La plaça Simeó Selga ja llueix4 de desembre. S’acaba la primera fase de la novaplaça de Simeó Selga, que millora la connexió entre elPasseig i el carrer de Carrasco i Formiguera, i comptaamb cinc aparells per fer exercicis físics.

Concert de luxe per la Puríssima

8 de desembre. La basílica de la Seu acull la interpre-tació de l’oratori La Passió de Maria, del compositorbritànic Howard Blake, coincidint amb el 525è aniver-sari de la Reial Confraria de la Puríssima.

La ciutat es mou per la Marató13 de desembre. La Plataforma Manresa Mobilitza’tper la Marató de TV3 recull 17.000 euros a Manresa, enaccions com l’entrepà més llarg de Catalunya, la cursaper la vida o el sorteig de Plats i Estrelles.

Santa Llúcia enceta el Nadal13 de desembre. Una cinquantena de parades a laplaça Major i a la baixada de la Seu i el pessebre vivental carrer del Balç i a la sala Gòtica de la Seu obren elcicle nadalenc, juntament amb la instal·lació del pes-sebre monumental al Casino, aquest any d’estilhebreu. D’altra banda, el pessebre vivent del PontLlarg aplega més de dues mil persones el dia de SantEsteve i el dia 28 arriba a la plaça Major el carter reial,per rebre-hi les cartes per als Reis.

Cau un fals sostre al Conservatori17 de desembre. Un fals sostre del teatreConservatori s’enfonsa i obliga a suspendre l’activitatque hi havia prevista per a l’endemà. Fonts del’Ajuntament informen que no hi ha cap problemaestructural i que es tracta d’un dany superficial.

S’aprova el pressupost per al 201617 de desembre. El pressupost de l’Ajuntament deManresa per al 2016, que ascendeix a 76,1 milionsd’euros, s’aprova amb els vots de CiU, ERC i PSC, l’abs-tenció de Ciutadans i Democràcia Municipal, i el voten contra de la CUP.

El Guimerà, sense trànsit18 de desembre. L’Ajuntament, d’acord amb la UBICi l’Associació de Comerciants del carrer de Guimerà,converteix el carrer en un illa de vianants durant totala campanya de Nadal, fins a l’11 de gener, en unaprova pilot que podria tenir continuïtat.

DiL i ERC resisteixen l’ascens de Podem

20 de desembre. Un total de 34.909 manresansparticipen en les eleccions al congrés de diputats ial senat espanyols (67,07% del cens), en què la can-didatura de Democràcia i Llibertat s’imposa amb8.356 vots (24,06%), seguida de prop per ERC, amb7.579 vots (21,82%). La tercera posició és per a En

S’inaugura l’Espai Manresa 1522

21 de desembre. A la plaça de Sant Domènec,s’estrena l’Espai Manresa 1522, la ciutat d’Ignasi.L’equipament ocupa 194,62 metres quadrats,amb entrada pel carrer del Mestre Blanch, a l’an-tic convent dels dominics. Finançat per laGeneralitat i la Diputació de Barcelona, el com-plex inclou el conjunt escultòric L’acollida, deRamon Oms, a la plaça Fius i Palà.

Foto: Ajuntament de Manresa


Comú Podem, amb 6.586 vots (18,96%), seguida delPSC, 4.678 vots (13,47%), Ciutadans, 3.085 vots(8,88%), el PP 3.042 (8,76%), i Unió 689 (1,98%). Peral senat, els tres candidats més votats són Santi Vidal(ERC), 9.932 vots, Miquel Àngel Escobar (DiL), 8.409,i Mireia Ingla (ERC), 8.265.

Moren Jordi Colomer i Ángeles Beltrán

21 de desembre. Mor als 62 anys el músic barceloníJordi Colomer, professor del Conservatori Professionalde Música de Manresa. El dia 30, mor als 58 anysÁngeles Beltrán, vinculada a moviments feministes icofundadora de Podem a la ciutat.

Reivindiquen el camí a la Creu del Tort

22 de desembre. Vuit entitats, entre les quals hi hal’Associació Cultural El Pou de la gallina, i 52 particu-lars demanen a l’Ajuntament que obligui el propieta-ri a enderrocar el mur que impedeix anar a la Creu delTort des del Pont Vell, perquè consideren que era uncamí públic.

Trenta anys de Campi qui Jugui

27 de desembre. El complex Vell Congost acullper tercera vegada el Saló de la Infància i laJoventut, que arriba a la 30a edició, amb l’eixtemàtic de la investigació científica policial i ambl’espai per als més menuts Microxics.

Una de freda...

Polèmiques musicalsNo és gens bo que el regidor de Cultura, Joan Calmet,estigui enfrontat amb l’associació de locals d’oci noc-turn, Manresa Nit. Si el consistori vol organitzar unarevetlla pròpia que afavoreix l’empresa gironina MngtEntertainment, que és la mateixa que s’encarrega d’or-ganitzar la disco al Congost per la Festa Major, perquèconsidera que li surt més bé econòmicament, té tot eldret a fer-ho sempre i quan s’hagin establert els pontsde diàleg necessaris amb els responsables de ManresaNit, que des de fa un temps omplen d’ambient culturali social algunes de les programacions de l’oci manresà.El que més molesta és la manca d’un diàleg seriós, comtambé la indefinició pel que fa a uns objectius com-partits, com sembla que indicaria qualsevol lògica quevulgui afavorir el conjunt de l’oferta lúdica i musicalciutadana. Més que cobrir una demanda per al públicadolescent, sembla que el desacord essencial està enel fet de promocionar iniciatives de fora, quan l’asso-ciació local estaria en condicions d’organitzar aquestesrevetlles. S’ha arribat a una situació de trencament queno afavoreix gens els interessos de la ciutat.

ICL ManresaDes del passat estiu, la polèmica multinacional israelia-na, propietària de l’empresa minera Iberpotash, queestà immersa des de fa anys en problemes judicials perla il·legalitat dels residus salins, gairebé ha triplicat l’a-portació al Bàsquet Manresa que fins ara feia la Bruixad’Or, que es manté com a coespònsor. Amb 500.000euros per a cadascuna de les properes tres temporadesajuden a consolidar el nou projecte de l’equip, quebona falta li feia després d’unes nefastes i avorridestemporades, llevat de la darrera en què l’actual entre-nador del València, Pedro Martínez, va haver de fermans i mànigues per mantenir-lo a Primera Divisió. Lacrisi econòmica i la desídia de l’exentrenador JaumePonsarnau van comportar una gran pèrdua de la massad’aficionats que seguien l’equip i conseqüentment vabaixar l’assistència al Nou Congost. Ara, sembla queaquesta estabilitat econòmica comença a veure’sreflectida a la pista, on un entrenador jove, IbonNavarro, ha sabut inculcar entusiasme i esperit de lluitaa nous jugadors, com el pivot Dejan Musli, gran referentdel nou Manresa. Amb la continuïtat del veterà DmitryFlis fins a final de temporada, el bon rendiment del baseAlex Hernàndez i la potenciació de la grada jove, elBàsquet Manresa encara el futur amb renovadesil·lusions i un objectiu fonamental: mantenir-se a l’ACB.

Foto: Ajuntament de Manresa

...I una de calenta


d’aq

uí i

d’al

là

m dic John Mackellar i tinc 23 anys. Vaignéixer a Chorley, una petita localitatsituada al nord-oest del Regne Unit. Enaquest indret, proper a Manchester, heviscut tota la vida fins aquest darrer any.Vaig cursar l’escola secundària i el batxi-llerat al meu poble i després la carrerade Dret a la Universitat de Manchester.

L’arribada a Catalunya va ser el dia 1 d’octubre d’a-quest mateix any, tot i que ja hi havia estat anterior-ment fent turisme. En concret, havia visitat dues vega-des la ciutat de Barcelona, que, per cert, em va encan-tar. Aquesta va ser una de les raons per les quals vaigdecidir venir a aquest país. Feia temps que tenia enment fer-hi una llarga estada perquè és un indret quedes de sempre m’ha cridat molt l’atenció.

Aquesta tardor vaig poder fer realitat el meu desig.Formo part d’un grup d’auxiliars de conversa i, a travésde l’anunci d’una empresa de Barcelona, vaig tenir l’o-portunitat d’anar a parar a l’escola de les Dominiques deManresa. En aquell moment, aquesta escola estava inte-ressada a contractar una persona nativa per al reforçoral de l’anglès i vaig tenir la sort de ser l’escollit. Ambaquesta feina també aconseguia un dels objectius quem’havia plantejat en venir aquí: millorar el castellà,aprendre català i guanyar experiència en el món de l’en-senyament, al qual no descarto dedicar-me en el futur.

Actualment sóc assistent de conversa en molts delscursos de l’escola, des de quart de primària fins a quartd’ESO, amb una dedicació de vint hores setmanals.Treballo amb grups d’estudiants amb els quals conver-sem sobre temes diversos que puguin resultar del seuinterès. La meva tasca se centra a ajudar-los a millorarl’expressió oral en anglès, ampliar el vocabulari i millo-rar-ne la pronúncia.

La meva primera impressió de Manresa va ser franca-ment bona. Penso que és una ciutat bonica i molt pràc-tica, ja que pots accedir fàcilment a qualsevol lloc a peu.Per a mi, aquí les ciutats són més tranquil·les. Creia queseria un veritable problema no parlar català i, en contrade la meva suposició, m’he sentit molt ben acollit.Tothom ha estat molt amable amb mi! Aquest tarannà

m’ha facilitat i fet més agradable poder practicar unales meves grans aficions, el ciclisme. Amb un grup ciclis-ta bagenc faig algunes sortides de tant en tant.

En aquests moments estic vivint a Sallent, amb la famí-lia d’una professora de l’escola de les Dominiques. Elcatalà és l’idioma que es parla sempre en aquesta llar iha estat així com he tingut l’oportunitat d’aprendre’l.Una de les coses que més m’ha sorprès ha estat el fortsentiment catalanista que es respira en aquest país,tant a nivell cultural com festiu.

Des que vaig arribar no he tornat al meu país d’origen.Amb la meva família, hi he mantingut contacte a travésde FaceTime i WhatsApp, i al desembre hi he anat pervisitar-los i celebrar el Nadal, però he retornat aBarcelona per celebrar el Cap d’Any.

Serà a partir del segon trimestre que m’instal·laré aManresa amb una altra família vinculada al centre. Al’estiu m’agradaria visitar d’altres indrets de Catalunyai no descarto quedar-m’hi a viure una llarga tempora-da. És per això que buscaré opcions per fer-ho possi-ble. A veure si hi ha sort!

E

John Mackellar. Anglaterra

«Una de les coses que més m’ha sorprèsha estat el fort sentiment catalanista que es respira en aquest país»

Laura Coletas

«La meva primera impressió deManresa va ser francament bona.Penso que és una ciutat bonica

i molt pràctica»

vides separades

Fer-se una «selfie»inc d’un temps en què les fotos eren un béescàs i per això les que tenim d’aquells anysles guardem com un tresor. Amb els aven-ços tècnics i la bonança econòmica, teniruna màquina de retratar –de més o menys

qualitat– va estar a l’abast de tothom i els nostres fonsfotogràfics van créixer ràpidament. Més tard, amb l’arri-bada de les càmeres digitals, la popularització de lafotografia es va disparar com mai ens ho haguéssimpogut imaginar i tots vam tenir fotos a dojo i d’una qua-litat impensable feia només uns anys. Però després vanvenir els mòbils que també feien fotos... i de la popula-ritat es va passar a la banalització. El mòbil no només hatret encant a la màgia de fer una foto, sinó que ha tras-tocat l’estètica fotogràfica i ha imposat uns hàbits queel que millor retraten és l’estupidesa dels nous temps.

La possibilitat d’autoretratar-se s’ha encomanat com lapesta i tothom es deleix per fer-se una selfie de grup,com si la gràcia estigués més en el propi acte de fer-sela selfie que no pas a tenir una foto junts. Perquè si fosaixí, el més normal és que la feina d’enquadrar i dispa-rar se li encarregués a algú que passés per allà i estigu-és disposat a fer-los aquell favor. Però és que no hovolen. Proveu d’oferir-vos com a fotògraf en un d’a-quells grups on un estira el braç fins a l’infinit per inten-tar que hi càpiguen tots... Us dirà que no, que volenuna selfie! És a dir, prefereixen una foto deforme abansque una de ben feta perquè allò important és dir ques’han fet una selfie. No és de ximples? Sí, no hi donemmés voltes: és de beneits. I és una beneiteria que hoenvaeix tot. A finals de desembre, amb La Vanguardiadel diumenge hi havia, com cada any, un calendari dela Fundació Talita, un institució que treballa per alsnens i joves discapacitats intel·lectuals. És una tradiciód’aquell calendari que cada mes estigui encapçalat peruna fotografia d’un personatge famós amb un nen ouna nena de la Fundació. Enguany també és així, peròles fotos, signades totes pel Pau Palacios, volen simularque són una selfie i cada personatge estira el braç fin-gint autoretratar-se! Voleu dir que estem bé del cap?Déu meu, quina enyorança del blanc i negre i d’unasocietat més normal.

VGeoparc de la Catalunya Central

al felicitar els actuals dirigents del Geoparc dela Catalunya Central, els geòlegs FerranCliment Costa i Josep M. Mata-Perelló,col·laboradors habituals del Pou, en la seccióIndrets, perquè amb la seva capacitat de tre-

ball han aconseguit que la Unesco els hagi reconegutuniversalment i hagi aprovat definitivament la creaciód’un programa de caire internacional per tal d’impulsarespecialment el Geoparc de la Catalunya Central. Es trac-ta, sens dubte, d’un reconeixement de prestigi que faque el geoparcs cada vegada siguin tinguts més encompte pel que fa a les seves possibilitats turístiques,com ja ha passat en d’altres indrets europeus.

Si des de l’any 2012, aquest geoparc ja formava part de laXarxa Europea, ara ha passat a ser reconegut oficialmenti individualment com a geoparc mundial de la Unesco.Concretament, el Geoparc de la Catalunya Central estàformat per les comarques del Bages i del Moianès, itambé per les coves de Collbató, a la comarca del BaixLlobregat. A més a més d’aquestes coves de salnitre,també en formen part les importants i prehistòriquescoves del Toll, al Moianès; els relleus dels parcs naturalsde Montserrat i Sant Llorenç de Munt; els meandres deCastellbell i Calders, i també la conca potàssica catalana,amb la falla del Mig Món de Súria (a cent metres del nucliciutadà, poc abans d’arribar a les cases de cal Trist) iCardona, amb minerals com la sal comuna i la potassa.Òbviament, centres neuràlgics de la ruta de la sal. Segonsexpliquen els directors del geoparc, l’important anticlinalde Súria es pot seguir més de 40 quilòmetres en superfí-cie, des de Navàs fins a Castellfollit de Riubregós. Caltenir present per la seva especificitat que el ParcGeològic i Miner que s’ha creat a l’entorn de la ciutat deManresa, que disposa d’un important Museu deGeologia, és de moment l’únic reconegut de l’estat espa-nyol. Es tracta que aquest patrimoni serveixi també coma nou recurs miner. Els impulsors del Geoparc de laCatalunya Central van aconseguir fa uns mesos la visitade la Comissió del Patrimoni Geològic d’Espanya per talde promocionar la conservació d’aquest patrimoni. Enaquests moments s’han documentat 46 punts d’interèsgeològic, miner i turístic, que inclou la cultura i la gastro-nomia, dins del Geoparc de la Catalunya Central.Enhorabona.

C

Josep M. Oliva Jordi Sardans



Les cooperatives localsaposten pel compromíssocial i amb l’entorn

l nou articulat legal volfacilitar el finançamentde les cooperatives, eli-minar-los càrreguesadministratives inne-cessàries i facilitar elstràmits per constituir-les. La idea connecta

amb la tradició que té el règim coope-ratiu a l’hora de tirar endavant projectesi generar llocs de treball al nostre país.Producte d’aquest pòsit històric, a prin-cipis dels anys vuitanta, l’escola L’Espillva decantar-se pel model cooperatiu,segons relata l’actual directora MercèLópez, «perquè la unió fa la força en unsmoments en què tothom fa una aporta-ció de feina. Ens movia un ideal demillora social més que no pas l’econo-mia». Els mestres han creat el seu propilloc de treball, alhora que generaven unmodel educatiu basat en la implicació ila responsabilitat. En l’àmbit pedagògic,«quan es parlava molt de l’autogestióamb els alumnes, es tracta d’un modelcoherent i sostenible que posa el centrea disposició de la persona», explicaRoser Flotats, l’actual presidenta de lacooperativa de mestres.

En el cas del segell mengemBages, lacoordinadora Alba Rojas comenta quel’esperit cooperatiu els ve «d’herència».La majoria dels socis, una desena, jahavien treballat en projectes d’iniciativasocial. Això fa que se sentin «còmodesamb l’estructura». De tota manera, elprojecte vehiculat a través de FrescoopSCCL centra el focus, explica l’Alba, «enel territori. El model cooperatiu compor-ta, essencialment, una idea transforma-dora i d’arrelament a l’entorn. Ens agra-

da moure’ns-hi i, alhora, compartim lesidees de relació entre el treball i el capi-tal i la riquesa que puguem generar».L’exemple de coresponsabilitat tambées pot traslladar a Salelles, en el cellercooperatiu amb gairebé una centúriade trajectòria que, en els últims anys,s’ha hagut de reinventar per afrontar elscanvis del sector i la crisi econòmica finsal punt que la seva funció originària ararepresenta un tant per cent força baixde l’activitat productiva. Josep Oliveras,

màxim responsable executiu, té clarque, en l’àmbit l’agrícola, seria impor-tant que els pagesos de la comarca s’a-nimessin a canviar al cultiu ecològic,cosa que permetria la reducció de lesimportacions de gra per a pinsos, d’al-tres zones de l’estat, i remarca tambéque «la ramaderia ecològica redueixconsiderablement la problemàtica dels

purins del bestiar. El porc ecològic éscar, però cal tenir en compte els costosque genera la gestió de la ramaderiaconvencional, especialment pel que fa ales feines de descontaminació».

Nil Camprubí, soci i responsable de lacomunicació de la cooperativa FentPaís, també introdueix «l’arrelament alterritori i el treball en l’economia real del’entorn proper» com un tret essencialdel seu projecte de propostes d’oci illeure. «La cooperativa és antipelotazo»afirma contundentment el Nil, «i nosal-tres volem predicar amb l’exemple. Sompetits i pròxims i volem treballar ambgent que sigui com nosaltres». L’altre ésque els socis «teníem clar que era unprojecte a llarg termini i havíem de fer-lo col·laborant conjuntament entre tots,ja que el capital humà és el més impor-tant que tenim».

AvantatgesLitus Tenesa, fundador de la discogràfi-ca manresana Propaganda pel Fet!, afir-ma contundentment que el modelcooperatiu també porta implícit «sercrític amb la societat i el sistema econò-mic imperant. Creure que hi ha altresformes d’organitzar-se significa no estargens d’acord amb l’estructura jeràrqui-ca de la resta de sistemes empresarials.

Amb la reforma de la llei catalana de cooperatives, feta a l’estiu del2015, la Generalitat pretén fomentar la creació de noves empresesen aquest règim i consolidar les existents. A la ciutat i a la comar-ca hi ha projectes de llarga trajectòria en aquest àmbit i n’han sor-git de nous com a alternativa als models obsolets i decadents delsistema capitalista clàssic i a l’hora d’accedir al món laboral.

tem

a de

l mes

E

Carles ClaretLaura ColetasJaume PuigJordi Sardans

«La cooperativa és antipelotazo. Som petits i pròxims i treballem amb gent com nosaltres. El capital humà és el mésimportant que tenim».

Fotografia: Francesc RubíFotografia: Francesc Rubí 11EL POU · GENER 2016

Nosaltres tenim clar que tot ha de serhoritzontal i que tothom qui treballa hade decidir sobre la tasca que duu aterme». Alba Rojas hi coincideix plena-ment i, a més, subratlla que és clau «lagestió democràtica de les iniciatives i,alhora, l’acompanyament a l’hora deprendre decisions de manera conjuntaa partir d’una informació que també éscompartida». En temps que es parlad’emprenedoria a dojo, l’Alba reflexio-na tot dient que l’empresa cooperativatambé esdevé una «iniciativa d’autoo-cupació que, evidentment, comportaresponsabilitats laborals i implicaciómàxima». Nil Camprubí no hi pot estarmés d’acord i subratlla que, si bé lacooperativa «no és la millor opció sis’han de fer grans inversions, el reparti-ment dels beneficis és proporcional a ladedicació que es presta a l’empresa i nopas a la participació econòmica ques’hagi fet inicialment en el projecte».

Camprubí afegeix que, sobretot en elssectors més joves, l’administració afa-voreix el treball cooperatiu des delprincipi de la presa democràtica i com-partida de decisions. A L’Espill corrobo-ren que la implicació esdevé la pedrade toc dels projectes. «Les coses no lesresolen uns altres, sinó que som partimplicada i no podem queixar-nos del’amo». Per això, el projecte ha de tenir«amplitud de mires per tirar endavant i,si cal, refer-lo per donar-li un caire mésactual», diu la Roser Flotats. La Rosermateix, conjuntament amb la MercèFlotats, són coresponsables d’un pro-jecte que ha celebrat 35 anys de vida.Consideren que una cooperativa és unestil de vida. Per justificar-ho, remar-quen set principis generals que elsdonen un marc d’actuació: l’adhesióvoluntària i oberta, la gestió democràti-ca, la participació econòmica dels socis,l’autonomia dels membres, la necessi-tat d’invertir part dels guanys en for-mació, la cooperació entre cooperati-ves i un interès ferri per la comunitat.Sobre els avantatges del sistemacooperatiu en un sector com l’agrícola,Josep Oliveras matisa que, tot i que esfunciona bastant com una empresa «iels productes es venen a preu de mer-cat», no hi ha el grau d’especulació d’al-tres àmbits econòmics. A més, «elsbeneficis tenen un retorn cooperatiu».

InconvenientsPer a Alba Rojas, en l’àmbit cooperatiu«la clau sol ser forjar una estructuraprou àgil per no encallar la presa dedecisions. Tot i ser compartit, el risc ésalt com en tota emprenedoria. Calposar-hi hores, repartir convenient-ment les càrregues de feina i aprofitaral màxim les capacitats de cadascundels membres que participin en el pro-jecte». D’alguna manera, doncs, l’as-semblearisme a l’hora de prendre unrumb o altre pot arribar a ser una armade doble tall. Per la seva part, LitusTenesa reitera la importància delsvalors consubstancials de l’empresa iles de xarxa cooperativa, tot i queadmet que «a nivell legal, sovint espensa que és millor crear societats limi-tades en l’entramat de les quals es

puguin obrir i tancar empreses, fer con-cursos de creditors, deixar deutes...».Malgrat que ha comportat més esforç,en el seu cas la filosofia ha pesat més. Iés que volien «constituir un projecteamb criteris i valors que també caliaaplicar a la marca, al registre legal».

Una idea socialment compromesa és elmotor del projecte cooperatiu, però nosempre és senzill mantenir els rols i elsequilibris quan van mal dades. «Elscompromisos i les responsabilitatscompartides no són fàcils», apuntaMercè López des de l’Espill. «Ens caluna molt bona comunicació, un modelgestor i una governança compartidamolt consensuada. Cal revisar sempreels valors i els principis cooperatius queens donen la línia a seguir».

Celler Cooperatiu de Salelles. Foto: Francesc Rubí.


www.coopsalelles.com

Encara que aquesta cooperativa gairebé centenària estigui dins del terme deManresa, rep el nom del poble de Salelles, nucli del terme municipal de SantSalvador de Guardiola, perquè la seva fundació, l’any 1926, va estar molt vincu-lada a aquesta parròquia, que arribava històricament fins al barri del Xup, comens explica el gerent Josep Oliveras. El celler el van fundar 58 socis, «que hi vanaportar diners o jornals, en funció de les possibilitats de cadascú, amb l’objectiuprincipal d’elaborar el vi que fins llavors es feia a les tines de cada casa», comen-ta Oliveras. Era una època de molta activitat vitivinícola i «a Manresa hi funcio-naven tres grans destil·leries d’alcohol i moltes cases tenien tines –algunesencara es conserven–». Però el vi va anar de baixa i va caldre adaptar la coope-rativa a les noves necessitats, s’hi va instal·lar el molí d’oli –ara tancat– i es vananar ampliant els serveis, com ara el de maquinària agrícola (tractor, màquina desegar, embaladora, etc.), que molts pagesos no podien tenir en propietat.

De mica en mica, els cereals van anar guanyant protagonisme, van créixer les sit-ges i els magatzems per encabir el gra i als anys cinquanta del segle passat es vacomençar a fer pinso per als associats. El celler manté la producció de vins, deles DO Catalunya i Pla de Bages, però Oliveras explica que molts vinyaters hananat plegant i la majoria dels que queden prefereixen tenir el seu propi celler icomercialitzar-lo directament. Actualment, l’activitat estrella és l’elaboració depinso ecològic destinat a la ramaderia que segueix aquestes pautes, en la líniade les noves tendències que promouen els productes de Km 0. Actualment, elradi d’influència s’ha ampliat molt i venen a tot Catalunya i a la resta de l’estatespanyol, «fins i tot exportem a Canàries i a França», remarca Oliveras. El res-ponsable màxim de la cooperativa explica que també ofereixen serveis com-plementaris com la venda d’adobs, llavors, productes fitosanitaris o eines agrí-coles, i que «un dels apartats que es vol potenciar és el de l’agrobotiga, que ocu-parà un espai molt més ampli amb la remodelació que s’ha de fer aquest any».

Actualment, tenen uns 300 socis actius, la majoria de Manresa, Sant Joan deVilatorrada, Sant Salvador de Guardiola i la resta de la comarca. A lesinstal·lacions de l’empresa hi treballen una dotzena de persones, que fan fun-cionar les dues fàbriques de pinso –convencional i ecològic–, el celler, la màqui-na netejadora de gra, la pala apiladora, el camió per al repartiment de pinso i l’a-grobotiga, amb la comercialització de llavors, planters, flors, adobs, fitosanitaris,productes i accessoris complementaris per a l’agricultura i ramaderia...

Pel que fa al futur de la cooperativa, que té com a projecte immediat la refor-ma integral de les naus centrals per adaptar-les als nous usos, Oliveras és opti-mista, «sempre que sapiguem anar-nos adaptant a les necessitats dels nostresassociats. De fet –diu– si no haguéssim canviat ja no hi seríem». Per a ell, «elnostre futur és anar cap a una agricultura i ramaderia ecològiques i de proxi-mitat, destinada als petits productors, perquè actualment la ramaderia a granescala només és per a grans grups i corporacions. Nosaltres anem a servir alsque volen fer productes de més qualitat, de proximitat i ecològics». Tambécreu que hi continuarà havent demanda dels serveis que sempre ha ofert lacooperativa, com l’assessorament als socis i la tramitació d’ajuts a la pagesia.

Celler Cooperatiu de Salelles

Josep Oliveras, gerent de la cooperativa.

Josep Oliveras: «El nostrefutur és anar cap a unaagricultura i ramaderiaecològiques».


www.mengembages.coop

Frescoop, la SCCL que hi ha rere del segell mengemBages, associa una dese-na de persones, la majoria amb bagatge en el treball cooperatiu, que operenper obtenir rèdits econòmics i socials bàsicament a la Catalunya Central. AlbaRojas explica que el projecte té com a objectiu global «fomentar les xarxes d’e-conomia local a través de la comercialització de productes de proximitat». Lacooperativa vol esdevenir un nexe d’unió entre agricultors, pagesia i elabora-dors alimentaris i els clients que compren al detall o a col·lectivitats. Així, a partde dinamitzar la producció local, s’estableix una xarxa de consum creixentamb cada cop més actors implicats. La cooperativa va començar a caminar el17 de desembre del 2011 a partir d’un web de venda d’aliments Km 0 i ha anatcreixent amb cada cop més agents que participen de manera activa en la pro-ducció, elaboració i comercialització de productes sense renunciar al paperdidàctic i pedagògic sobre els avantatges del consum proper i responsable.

Fruit de la ràpida expansió, la marca també es pot trobar a la comarca veïna, apartir de la iniciativa germana mengemOsona, i comercialitza productes demengemPeix, un projecte paral·lel que té la seu al Baix Llobregat i distribueixpeix a tota la xarxa. Per a Alba Rojas, que havia treballat en altres projectesesportius i educatius en àmbit cooperatiu, l’entrada en el sector del consum deproximitat, innegablement, «ens ha brindat l’oportunitat d’anar ampliant el pro-jecte i, alhora, fer créixer la xarxa». La recuperació de les botigues de barri a laSagrada Família i a la Parada i la transformació del local fundacional al carrer delBruc han implicat un creixement exponencial en la venda al detall en paral·lel alque ja es feia en línia. A part del paper de mediació i comercialització, Frescoopva engegar, ara fa un any, l’elaboració de producte propi en el projecte Mengemde l’Hort. Els rèdits obtinguts amb l’horta associada a la marca són dobles. D’unabanda, «part de la producció es distribueix a partir de les nostres botigues o aaltres clients finals i, de l’altra, s’aprofita la iniciativa per a un programa formatiu-educatiu d’integració amb alumnes amb fracàs escolar que properamentampliarem amb una proposta pedagògica centrada en escolars interessats aconèixer l’entorn rural i el treball agrícola del costat de casa».

«Els objectius inicials de mengemBages no eren gaire pretensiosos. Volíemuna estructura que fos sostenible». Però, com reconeix l’Alba, el 2015 va obrirmoltes portes. La cogestió de l’espai gastronòmic de la Tossa és l’únic projec-te que conserva el nucli fundacional de Frescoop que, «en veure com anàvemperdent les iniciatives socials vinculades al sector públic, es va haver de rein-ventar a marxes forçades». La Tossa, ubicada a Santa Margarida de Montbui enplena comarca de l’Anoia, combina l’oferta d’un restaurant amb un entornd’interès cultural i una zona natural on és possible portar a terme una granvarietat d’activitats de lleure. L’estiu de 2015, a la cogestió de la Tossa, es vasumar l’acord amb L’Om Cafè-Restaurant per «fer una suma de marques degastronomia i producte de Km 0 i establir una quadratura final del cercle de laxarxa de mengemBages». L’Om, que aporta el valor afegit d’estar situat en plecentre històric de Manresa, ara s’abasteix i posa al plat la fruita, la verdura, leshortalisses i el peix que subministra Frescoop i hi compra conjuntament bonapart de la carn, els embotits, l’oli, el vi i altres productes a empreses i produc-tors que treballen en un radi inferior a 100 km de la capital del Bages.

Amb un creixement tan ràpid, és obvi que es generen petites disfuncions, jaque els fluxos de treball augmenten exponencialment a la multiplicació de lesramificacions de la xarxa. Per això, l’Alba Rojas estableix com a objectiu priori-tari de cara a l’any que comença «consolidar l’actual estructura i organitzar la

mengemBages

Alba Rojas: «Fomentemxarxes d’economia localcomercialitzant produc-tes de proximitat».

Isa Álvarez, Raúl Horneros i Alba Rojas, a la botiga demengemBages del barri de la Sagrada Família.


central de compres amb un projecte vinculat al territori tant com sigui possi-ble». L’espai central de distribució ha quedat ubicat al magatzem de la botigade la carretera del Pont de Vilomara, des d’on es serveix a les altres botigues,es reben les comandes que necessiten els dos restaurants vinculats a la xarxai, paral·lelament, es tramiten i distribueixen les peticions de les col·lectivitatsque també formen part de la xarxa de consum de la cooperativa.

www.propaganda-pel-fet.cat

Fa dinou anys es fundava la discogràfica Propaganda pel Fet! de la mà de duespersones: Carles Tenesa i Daniel Castellano. En els seus inicis, el segell, que és apunt de celebrar el vintè aniversari, editava cassets, poc després, CD i algun vinil.El vessant en el qual centraven l’activitat era l’edició, la distribució a diferentspunts de l’estat i la promoció de productes musicals. D’entrada, la figura jurídi-ca era d’associació cultural, però, a mesura que el projecte avançava, es va fernecessari un tercer soci per poder crear una cooperativa. El concepte, el modelempresarial i el tipus de gestió que portava implícita la SCCL va cridar l’atenciódels fundadors. I, especialment, el caràcter «no lucratiu, la idea de compartir eltreball i derivar-ne així la remuneració en l’empresa» explica el Litus Tenesa.

«Històricament», continua el Litus, «a Catalunya el moviment cooperativistaha aportat molt. En moments de crisi, s’ha vist que és la millor sortida. Els seusvalors són necessaris per sostenir la població. Les societats no s’apuntalenamb la gent rica, sinó amb la que treballa. I aquesta ha de poder tenir poderde decisió i part de la responsabilitat en les decisions». La implicació en el móncooperatiu els ha portat a col·laborar amb altres empreses regides per lamateixa governança com, entre altres, impremtes i serveis de missatgeria. I ésque, com conclou el Litus, «formar part d’una xarxa és important en la mesuraque, progressivament, tots plegats anem creixent».

Després de gairebé dues dècades, els membres de Propaganda pel Fet! consi-deren que s’han acomplert els objectius plantejats al principi. No han mantin-gut l’activitat, sinó que han pogut créixer. Actualment, l’empresa està forma-da per cinc socis treballadors encarregats de l’edició, la distribució i el mana-gement d’artistes i grups. Treballen amb una infraestructura basada en unaoficina des de la qual es gestiona tota l’activitat fent servir ordinadors i telèfon.Més enllà de les tasques merament administratives, hi ha les lligades als con-certs en directe. Molts dels grups amb els quals treballaven tenien dificultatsa l’hora de gravar discos. Per aquest motiu, van decidir encarregar-se tambédels enregistraments i acompanyar els artistes en tot el procés creatiu. Al final,com explica el Litus, acabes anant de la mà del conjunt: «l’agafes, n’edites eltreball, el promociones, fas gires de concerts, li gestiones els drets d’autor i,fins i tot, tens cura de generar marxandatge».

La representació d’artistes i bandes és una pota de l’activitat, però avui el pilarbàsic són les gires amb grups de música consolidats o que encara estan enfase promocional. Propaganda pel Fet! treballa conjuntament amb la SalaStroika i forma part d’un altre projecte, el de La Casa de la Música, orientat a laformació, creació, exhibició i difusió de la música popular. Des dels inicis finsa l’actualitat, l’empresa ha evolucionat molt. La ràpida implementació de lesnoves tecnologies i les demandes de la societat han propiciat un canvi en lagestió del funcionament i en el tipus de comunicació. Carles Tenesa constata

Propaganda pel Fet!

Tres dels socis de Propaganda pel Fet! dedicada a lapromoció i manejament musical.

Litus Tenesa: «La culturaha de ser un pilar bàsicde la societat. Hem depropiciar que sigui més plural».


la realitat que «antigament, tot es feia per telèfon, no tothom tenia correuelectrònic, no hi havia pàgines web. Les noves tecnologies han canviat moltles formes de mercat». I hi afegeix el canvi de paradigma de tots els segells dis-cogràfics: «si la gent es baixa la música per internet o l’escolta en streaming ino en paga res, has de saber funcionar de manera diferent i buscar altres vies.No pots batallar contra això. T’has d’adaptar als nous temps».

No obstant això, internet ha facilitat molt la seva tasca, ja que la difusió ja noes tanca en un marc geogràfic reduït. Això ha permès fer gires de concerts alsEstats Units, Mèxic, Veneçuela, Cuba, Xile, Uruguai... L’empresa ha intentat nolimitar-se a l’explotació només a nivell comarcal o nacional, ja que «la músicaés un llenguatge universal. Això s’ha d’aprofitar!». El fundador de la discogrà-fica creu que l’empresa té futur, sempre que continuïn com fins ara, adaptant-se als canvis que es produeixen a la societat, «amb una mentalitat oberta iamb noves formes de gestió». Si internet ha facilitat la difusió artística, l’IVAcultural espanyol els ha perjudicat notablement. Malgrat aquest entrebanc,volen tirar endavant fidels al projecte. «Creiem que la cultura ha de ser un delspilars bàsics de la societat», sentencia el Litus. «Com que ens en sentim part,hem de propiciar que sigui més plural».

www.fentpais.cat

El Nil Camprubí és un dels quatre socis actuals –l’abril de 2013 hi havia un cin-què soci que ara és només col·laborador– d’una iniciativa cooperativa que,fundacionalment, tenia com a repte «construir una xarxa d’empreses i institu-cions de lleure, oci i cultura que compartissin valors comuns. La gran premis-sa, però, era que havien de ser entitats o petites empreses i negocis arrelats al’entorn, les activitats de les quals acabessin retornant en el mateix territori»,explica el Nil. La idea de teixir una gran xarxa batega en el cor dels membresde la cooperativa, que sempre han tingut en ment crear «un segell de qualitati de confiança amb un feedback favorable» de bona part dels membres queinteractuen en la comunitat que coordinen bastint una xarxa de consum acti-va i renovada periòdicament. Fent País va néixer amb l’aportació de fons pro-pis dels socis treballadors que, com explica el Nil, «hem tingut la sort de sermultidisciplinaris i capaços de gestionar directament totes les àrees del pro-jecte». El valor afegit de les seves propostes d’oci, al marge del compromísamb el territori, és la relació amb entitats i projectes compromesos amb elmedi ambient i en la conservació del patrimoni, tant natural com monumen-tal i històric. Però el desenvolupament d’aquesta hipotètica xarxa de consumque visualitzaven els fundadors ha quedat momentàniament ajornada.

Perquè, com sol passar en moltes arrencades de negocis, l’activitat de l’em-presa en aquests primers dos anys i mig ha quedat molt centrada en una deles potes de finançament: la comercialització –amb prou èxit– de capses regalque contenen activitats de lleure que van des de l’allotjament en indrets ocases rurals fins a rutes per poblacions amb fils conductors culturals diversos,passant per jornades d’esports d’aventura o turisme relacionat amb el móndels vins o productes de proximitat. En la primera edició de propostes perregalar, l’abril del 2013, Fent País va comercialitzar una única guia amb pro-postes agrupades que es va exhaurir ràpidament. «A finals d’aquell mateixany», rememora el Nil, «ja vam llançar la segona edició de 12.000 unitats, ambpropostes diversificades, agrupades per franges de preu». L’edició més recent

Fent País

Tom Rubí, Ariadna Torras, Nil Camprubí i RogerCodina, actuals socis treballadors.


www.escola-espill.cat

Mercè López és la directora, tot i que prefereix anomenar-se coordinadora, iRoser Flotats, la presidenta de la cooperativa L’Espill, formada per dotze socistreballadors i una voluntària, que, actualment, gestiona l’educació de 238alumnes amb el suport d’alguns monitors de menjador i d’altres empleats ajornada parcial. La Mercè i la Roser representen la dualitat d’aquesta coopera-tiva de mestres sense ànim de lucre. L’escola situada a la torre Sucarrats delcarrer de Sant Joan comença el curs 1980-81 amb un grup de pares que volenfer una escola nova, «ja que veníem del model educatiu franquista i caliamodificar-lo en molts sentits», diu la Mercè López. Es van buscar mestres ifamílies que hi estiguessin interessades i amb predisposició al treball, tant pelque fa a les infraestructures com en l’àmbit pedagògic.

Escola L’Espill

inclou gairebé 700 activitats dividides entre quatre tipus de llibrets-guia decolor verd, blau, taronja i vermell, en funció del cost de les activitats que con-tenen. L’acollida entre el públic ha estat notable i, segons la cooperativa, desde 2013, han aconseguit vendre 15.000 capses d’activitats diverses. Cenyint-se a la filosofia sobre la qual es va bastir la cooperativa, «el gruix principal decol·laboradors són allotjaments, cases rurals, petits hotels, restaurants decuina de proximitat i pimes i micropimes. Defugim, òbviament, les granscadenes hoteleres i dels restaurants franquiciats o d’alta gamma».

Com dèiem, però, la idea inicial de Fent País –deixant a banda la capsa regal–portava implícita la fidelització dels usuaris-clients a partir d’una subscripcióque oferís descomptes i avantatges dins la gran oferta d’establiments i activi-tats amb els quals ja treballa la cooperativa. Però aquest supòsit inicial «l’hau-rem de revisar», reconeix el Nil, tenint en compte que el mercat és ple de tar-getes de centres comercials, cadenes, franquícies i clubs de socis de museus,cinemes i altres espais d’oci i cultura. Aquesta és l’empresa futura de Fent Paísque, des de Manresa, ja està força ben consolidada com a marca de referènciaa l’hora d’escollir opcions de lleure dins dels Països Catalans.

Nil Camprubí: «Volemcrear un segell de qualitati confiança, amb un feedback favorable».

A l’esquerra, última edició de les capses regal de Fent País. Al costat, matinal de construcció a L’Espill.


Van començar com a escola activa i unitària amb disset infants i després es vananar desglossant en els diferents nivells. L’objectiu era fer una escola on el nenfos feliç i anés trobant les eines per anar aprenent: «Es tractava d’incentivar lesganes d’aprendre amb il·lusió dins d’un entorn favorable», explica la Roser.Inicialment, el projecte el conformaven pares i mestres, però, gradualment, elseducadors van assolir gairebé tota la responsabilitat de funcionament. «Es vapassar de ser una cooperativa mixta de treball i consum a una de mestres detreball associat». Un altre valor de l’escola és el de servei públic: «És un tretcaracterístic diferent a d’altres cooperatives, on volem invertir tot generantil·lusió i renovació pedagògica». Es tracta d’una escola laica i catalana.

Al cap dels anys, pensen que han assolit els objectius plantejats quan vanconstituir l’escola. «Quan tenia disset nens ningú no es creia que pogués tirarendavant, i aquest octubre hem fet el 35è aniversari i ho podem reafirmaramb un orgull enorme», diu la Mercè López, que també assenyala la voluntatde servei públic i el treball amb persones proactives que han creat el seu propiespai. Aquests 35 anys els ha donat un prestigi guanyat amb treball. Entenenque l’objectiu no té final perquè la cooperativa i sobretot l’escola és un ensviu. Roser Flotats remarca que ara viuen un moment de revifalla, amb el reptede fer entrar persones noves, per tornar a fondre idees i forces com una mane-ra de renovar la il·lusió. A diferència dels anys vuitanta, ara calen unes altreseines: una formació, pensar en la cooperativa de l’any 2020 com a mínim i unprojecte més global.

L’estructura actual té en compte dos espais: el consell rector i l’equip directiu delcentre. Tot plegat es regeix per l’assemblea de socis i es gestiona a través delconsell, on es reparteixen diverses tasques de caràcter més executiu. Per altrabanda, l’equip directiu s’encarrega de coordinar pedagògicament el present ifutur de l’escola. Hi ha una connexió forta entre la cooperativa i l’escola, fins alpunt que el claustre de mestres i l’assemblea de socis queden vinculats. Quantal finançament, l’Espill compta sobretot amb les persones. L’escola no és unespai tancat, així que «sortim fora a fer coses que ens aportin una font de recur-sos». És una escola oberta, que vol participar de la comunitat. Pel que fa a les ins-tal·lacions, «l’edifici és de lloguer i tan sols tenim en propietat el pati de dalt, permotius d’herència», assenyalen. Partidàries del creixement sostenible, «ens hemfet més grans amb sacrifici i valorant molt cada pas que fèiem». Tot i així, quedaclar que «no volem posseir res com a cooperativa, ja que no tenim ànim de lucrei valorem molt la participació dels pares que col·laboren i assessoren tot apor-tant eines que ens fan falta per treballar amb els nens».

A l’escola L’Espill pensen que el futur és il·lusionant i de canvi generacional: «Enscalen nous socis per refundar el projecte. Estem contentes perquè ens en ocu-pem: les coses no vénen soles. Cal un treball de formació, triar el personal i sabertransmetre als infants el valor de la cooperació. Els nous que s’incorporen a l’es-cola també s’impliquen amb il·lusió i potencial. Hem de saber lligar l’experièn-cia amb l’energia de la gent jove i gestionar-ho perquè també és un valor».

L’Espill vol ser una escolaoberta que participi de lacomunitat.

Carnestoltes al pati de l’escola, ubicada a la torreSucarrats.


LES TAPES DEL POUEl Pou, però d’etiqueta

Comandes al tel. 93 872 50 18 o a [email protected]

Vols saber què passa a Manresa?Subscriu-te al Pou per al 2016!

Retalla o fotocopia aquesta butlleta i fes-la arribar a la redacció d’El Pou de la gallina, al carrer Sobrerroca,26, 1r. 08241 Manresa (Bages). També pots enviar-nos un correu electrònic a l’adreça [email protected]

Nom i cognoms

Adreça

Població CP Tel.

Se subscriu a El Pou de la gallina, de a de 2016 per

un import de 3,90 euros per exemplar, que pagarà:

Titular

Caixa o banc

Codi IBAN

Us demano que els rebuts al meu nom que presentarà l’Associació Cultural El Pou de la gallina siguin

pagats amb càrrec al compte núm.

(signatura)

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICAMONTSERRAT SLC Manresa – SCC Bages. Carrer de Jaume I, 8, 2n Tel. 93 872 17 07 [email protected] www.facebook.com/SLCdeManresa

LlumCat 2016 és la quarta edició d‘un con-curs virtual i en format paper, de llengua icultura catalanes, centrat en el coneixe-ment de la història i la tradició de la Festa dela Llum de Manresa organitzat pel Centrede Normalització Lingüística Montserrat.

S’hi podrà participar del 21 de gener al 22de febrer de 2016, entrant al webhttp://www.cpnl.cat/xarxa/cnlmontserrat/.Consta de 10 preguntes i és obert a tothom.

Amb aquesta activitat el CNL Montserratpretén difondre, una manera lúdica i cul-tural, un dels fets històrics que mésimpacte han tingut en el desenvolupa-ment econòmic, demogràfic i cultural dela ciutat de Manresa.

Cada any, una entitat de la ciutat és l’encar-regada d’administrar la Festa de la Llum.Aquest any, aquest honor el té el ClubTennis Manresa, que commemora els 50anys de la fundació del Club. El LlumCat2016 s’ha volgut dedicar especialment al’entorn de les instal·lacions del Club TennisManresa, unes instal·lacions que confluei-xen amb la Sèquia, l’obra cabdal que moti-va la celebració de la Festa de la Llum.

El LlumCat ha estat possible gràcies a lacol·laboració de: Ajuntament de Man resa,Associació Misteriosa Llum, Carre fourManresa, Diesa restauració, El Pou de laGallina, El Setmanari, Kursaal,Manresa+comerç, Manresainfo.cat, Regió7,Garoina, Contrast Fotografia, Club TennisManresa i Cinemes Bages Centre.

LlumCat 2016El concurs de la Festa de la Llum de Manresa


Núria Closas

Segur que més d’un cop heu desitjat veure les coses desd’una altra perspectiva. Desconnexions o Liberia Comm - u nity són algunes de les empreses que ho han aconsegu-it gràcies a Dronify. L’Alba Ribas, l’Unai Cabanes il’Agustí Cabanes graven imatges aèries amb drones enun projecte familiar que han iniciat amb molta il·lusió.

uè us diferencia de la resta d’empreses quegraven amb drones?—Unai Cabanes: Intentem que els projectescomencin i acabin dins de Dronify. Això faci-lita molt més les tasques, és molt més barat icohesiona molt més tot el projecte.

—Quins projectes heu fet fins ara?—Agustí Cabanes: Hem fet un anunci de txacoli per alPaís Basc i espots publicitaris per a una empresa que esdiu Desconnexions. També vam treballar conjuntamentamb TV3 per fer les imatges aèries per a un vídeo deLiberia Community, que ha elaborat una aplicació per agent amb problemes de comunicació, amb Pep Guardiolacom a presentador del producte. I actualment estem fentun projecte amb la Seu de Manresa.

—Els vostres clients són sempre empreses?—U.C.: Nosaltres fem espots publicitaris i vídeos quepoden servir per fer inspeccions, per immobiliàries, perterrenys, per empreses de seguretat o per festes particu-lars, sempre dins de la legalitat.

—Per què vau crear Dronify?—A.C.: L’Alba ja estava dins del món audiovisual i ens vamtreure el títol. Vam pensar que teníem prou art per fer-ho ique al cap d’un temps en podríem tenir un benefici. —U.C.: És el resultat d’haver treballat sempre per altragent i sentir-te poc valorat. Al final tens ganes de ser elteu propi cap i prendre les teves decisions.

—Tothom pot gravar amb drone?—Alba Ribas: Per poder gravar i comercialitzar, necessitestenir un títol de pilot de drones i constar a AESA com a ope-rador. Com a particular pots gravar si no vols vendre lesimatges, tot i així està regulat en zones urbanes.

—Quina valoració faríeu del sector?—A.R.: És un món molt nou, hi ha molt poca informació.Hem fet les mil i una per tenir-ho tot legalitzat, fins i totestem apuntats l’Agencia Estatal de Seguridad Aèrea, coma operadors amb permís per volar. Però hi ha un buit legali la gent grava i vola per la ciutat. Nosaltres no hi entremperquè volem ser una empresa professional i rigorosa.

—Quines dificultats heu tingut per emprendre?—A.C.: Hem tardat sis mesos a legalitzar-ho. Ens hem trobatamb complicacions a l’hora d’interpretar la documentació,amb temps d’esperes, i hem hagut d’enviar molta docu-mentació a Madrid. Vam haver de fer un manual amb estu-dis de seguretat, què faríem en hipotètics accidents: si per-dem el senyal del drone, si el perdem de vista o si xoca.

—Què li diríeu a algú que vol emprendre?—A.C.: Ara que ho veig amb perspectiva crec que ha anatbé fer-ho amb calma. Has de creure en la teva idea, dife-renciar-te una mica de la resta, no vendre el mateix queven tothom.—U.C.: De noms en vam pensar nou, de logos quinze, depàgines web en vam dissenyar deu... Comences amb una,però si creus en el projecte, creus que pots anar millorant,t’exigeixes més i tens ganes de fer-ho millor.

«Vam fer un manual amb estudis de seguretat aeronàutics per gravar amb els drones»em

pren

edor

s

Emprenedors: Agustí Cabanes, Unai Cabanes i Alba Ribas. Data:maig 2015. Sector: audiovisual. Públic: empreses i públic engeneral. Xarxes: facebook, twitter. Definició: projecte joveaudiovisual amb drones, que engloba diferents disciplines de lacomunicació, des de l’àudio, la imatge, el guionatge, l’animació3D i la producció musical. Adreça: dronify.cat.

Q Equip Dronify.


La biodiversitat

Ignasi Cebrianna

tura

urb

ana

l conjunt d’espècies biolò-giques que viuen en unaregió s’anomena biodiver-sitat. Aquest terme el vautilitzar per primera vega-da el biòleg nord-americàE. O. Wilson l’any 1988 i desde llavors ha esdevingut un

terme popular. La diversitat biològica és,però, des del punt de vista científic, elnombre d’espècies i la seva abundànciaen un ecosistema concret. Hi ha ecosis-temes, com les selves tropicals i elsesculls coral·lins, que tenen un grannombre d’espècies i cadascuna amb unabundància similar. Alguns, com uncamp de conreu, tenen poques espèciesmolt abundants i n’hi ha d’altres ambmolts pocs individus.

A la biodiversitat li atorguem diferentsvalors. Valor utilitari, tot el que mengemprové de la natura. Valor recreatiu, pas-sejar per la natura ens fa gaudir. Valormoral; les espècies biològiques tenendret a existir per si mateixes. Valor estètic; plantes i ani-mals són model de molts artistes. Valor cultural; perexemple, el Floquet de neu forma part de la cultura bar-celonina. I el valor ecològic; totes les especiés biològi-ques són importants per al manteniment dels ecosiste-mes on viuen. El valor ecològic el podem trobar a tresescales diferents: global o biosfèrica, catalana i local.

Des d’una escala global, la biodiversitat que tenim elsmanresans pot semblar insignificant. Però qualsevolespècie té un valor clau i, de vegades, desconegut dinsde la biosfera. Només com a exemple: tenim una granbiodiversitat d’espècies d’ocells, unes 130, i també grandiversitat d’espècies d’arbres, unes 100. És un nombrealt d’espècies, si tenim en compte que a tot Catalunyapodem trobar més de 375 espècies d’ocells i més de 200d’arbres, comptant espècies forestals, fruiters i arbres noautòctons. La diversitat de Manresa és prou gran, doncs,comparada amb la de l’entorn més pròxim, però petita sila comparem amb les selves tropicals. En una àrea de 10quilòmetres quadrats hi ha més de 400 espècies d’ocellsi unes 750 espècies d’arbres.

A escala de Catalunya, el pla del Bages i, per tant,Manresa, són uns corredors biològics indispensables. Simirem els espais naturals de tot el país, observarem quea la Catalunya central n’hi ha pocs i aïllats. Castelltallat,Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac i Montserrat. Hiha una falta de connectivitat ecològica entre aquestsespais i la resta del territori, potenciada només pels riusque actuen de corredors naturals. Són espais naturalsenvoltats per barreres amb poca permeabilitat biològi-ca. Caldria incrementar la connectivitat entre els espais iaixí també augmentaríem la biodiversitat total.

Finalment, la biodiversitat a escala més local, no cal dir-ho, té una importància cabdal. Una alta diversitat biolò-gica indica un bon estat de salut de l’ecosistema i pertant dels que hi viuen, inclosos nosaltres, els humans.Una alta biodiversitat, per exemple d’ocells, pot indicar-nos indirectament que l’aigua que rebem a Manresa téuna bona qualitat biològica o pot indicar-nos que elsecosistemes més pròxims funcionen correctament. I, alrevés, una baixa biodiversitat pot ser un símptoma queels ecosistemes no funcionen prou bé.

EFotografia 1: La riera de Guardiola al seu pas pel terme de Manresa, reserva de biodiversitat.Fotografia 2: El Cardener, corredor ecològic del pla de Bages.

questa extensa zona es troba situada enles immediacions de Sant Llorenç deMorunys, al seu migdia, tot i que el petitterme municipal queda fora del conjuntgeològic. Situat fonamentalment dintredel Solsonès, es reparteix pels munici-pis de Navès i Guixers. Hi ha un enclava-ment que pertany a Montmajor (Valie -

lles de Busa), de la comarca del Berguedà.

Geològicament forma part del que s’anomena Avant–País Plegat. Es situa a l’indret on els Pirineus (ubicatsimmediatament més al Nord), ensopeguen amb elsmaterials terciaris de la Depressió Geològica de lÉbre ies pleguen en aixecar-se i avançar cap el Sud. S’hi podenveure els materials terciaris afectats pel plegament piri-nenc i com s’han anat afectant a mesura que s’ha produ-ït el plegament. Es pot veure com els més antics (situatssobretot a la Serra de Bastets) es veuen gairebé verticals,o inclinats al revés; mentre que els més moderns (a laSerra de Busa) són lleugerament horitzontals. Fins i tot,es pot veure com aquests es situen sobre el primers. Aixòsi, entre els primers i els darrers hi ha tot un ventall pro-gressiu d’inclinacions, que ens marca el temps del plega-ment, ja que hi ha uns sediments que es van capgirant almateix temps que són afectats pel plegament. Aquest

temps es pot concretar entre uns 45 i uns 30 milions d’a-nys enrere. Tot aquest conjunt va ser estudiat l’any 1973pel gran geòleg Oriol Riba, amb un nou terme geològic aescala mundial, que el va batejar amb el nom de discor-dança progressiva. Des d’aleshores és un exemple utilit-zat en tota la literatura geològica.

Nom del paratge: Discordança progressiva de Busa-Bastets.Situació geogràfica: Navès i Guixers (Solsonès). I terme deMuntanyola, Valielles de Busa (Berguedà). Situació geològica:Forma part del denominat Avant–País Plegat, a la zona de con-tacte entre els Pirineus i la Depressió Geològica de l’Ebre.Procedència del nom: Ve de la creixent diferència d’angleentre els sediments més antics (Serra de Bastets) i els mésmoderns (Serra de Busa). Importància geològica: Elementgeològic molt important dintre de la literatura geològica uni-versal, definit en aquests indrets de la Catalunya Central, perprimera vegada en el món. A partir d’aquí va ser aplicat a altresindrets de la Terra. Materials geològics: Són eminentmentconglomerats, pertanyen a l’era terciària (Cenozoic) i són elsmés antics de lÉocè Superior, d’una edat d’uns 45–33 milionsdánys enrere; mentre que els més moderns ja són de lÓligocèInferior, dúna edat dúns 33–30 milions dánys. Edat de for-mació: Correspon al moment del plegament en aquest indret ies situa entre els 45 i els 30 milions d’anys. Curiositats interes-sants: Hi han passat molts estudiosos d’arreu del món i és undels llocs més interessants de la geologia de la CatalunyaCentral, que formarà part del futur Parc Geològic i Miner de lescomarques del Solsonès i Alt Urgell. També és part de laGeozona 152, establerta del departament de Medi Ambient.


La discordança progressiva de Busa i Bastets

Ferran Climent Costa / Josep M. Mata-Perelló(Geoparc de la Catalunya central)

indr

ets

A

Abadal Franc2014

l nou etiquetatged’Abadal per a lesnoves anyades ha mar-cat una modernitzaciódel celler. L’evolució enelaboració i imatgedels vins és necessàriaper estar al capdavant

del mercat vinícola mundial. AbadalFranc n’és una mostra.

El cupatge cabernet franc i ull de llebrefa anys que els dóna bons resultats. Elcabernet franc és fruitós, sedós i ambmolta matèria colorant. L’ull de llebre,escàs al Bages, li aporta més fruita,complexitat i suavitat. Un lleuger pasper bóta farà que els vins s’harmonit-zin, que poleixin els seus tanins i for-min un conjunt fresc, fruitós i rodó.

El resultat és un vi accessible des delprimer moment i amb una capacitatd’envelliment moderada, ja que el seugran atractiu és la fruita fresca. Quanevolucioni ens recordaràfruites més madures i méssuavitat en boca, però noconvé guardar-lo gairetemps; perdria la identi-tat dels raïms compo-nents. A mesura que elvi envelleix aparei-xen notes que s’allu-nyen del seu origen.

En un any difícil comva ser el 2014, l’expe-riència i l’edat de lavinya van ajudar amantenir una quali-tat acceptable mal-grat les dificultats cli-matològiques.

Jaume Pont, sommelier del Setè Cel


vins del BagesJaume Pont

E


del tros al plat

La fruita de l’atzarEns allunya del perillamb les seves vitamines.Si t’acabes l’últim grilltots els refredats fulmines.

ls cítrics van ser introdu-ïts a la península ibèricapels àrabs el segle XI.Aquests no els volienpas pel suc o la carn,sinó per les propietatsmedicinals i la bellesa.De fet, és tot un plaer

passejar per un jardí amb tarongers, i sia més aquests han florit, ens veuremimmersos dins d’un perfum molt agra-dable. La flor, anomenada tarongina,en castellà rep el nom de flor de azahar,que prové de l’àrab, azzahar. Els àrabstenien un joc que consistia a llançaruns daus, i en una de les cares hi haviadibuixada una flor de taronger. D’aquí,aquest joc, i per extensió totes els fetsrelacionats, van rebre el nom d’atzar.Potser per atzar també van arribar elscítrics a casa nostra. La llima va arribarcap al segle XII, la taronja dolça el segleXV i la mandarina cap al 1800. El con-reu de la taronja es fa a base d’empelts,buscant la combinació de peus resis-tents a les adversitats del sòl amb varie-tats que no presentin llavors. És peraixò que rarament trobem llavors dinsdels grills. Aquest fet ha esdevingut unproblema per a les abelles, ja queaquestes pol·linitzen els tarongers delsconreus, i aleshores hi ha una autèntica

fecundació i conseqüentment un piny-ol o llavor. Això és considerat un desas-tre pels productors, ja que els consu-midors refusem els exemplars ambpinyol. Per tant, les abelles tenen vetatl’accés a aquestes plantacions, és a dirque la mel de tarongina cada cop seràmés difícil de trobar.

Cap al segle XV, l’alimentació de lesexpedicions a mar era realment pobra.Es diu que subsistien a base de cansa-lada i pa sec. Els mariners van comen-çar a desenvolupar uns símptomesben esfereïdors: genives inflamades,les dents els queien, tenien les cuixes inatges ennegrides, que havien de serpunxades per extreure’n la sang podri-da... però van descobrir que, en arribara port, després de menjar fruita i ver-dura fresca, en remetien els símpto-mes. Va ser llavors quan es va desco-brir l’autèntic antídot per a l’escorbut:la vitamina C. I la taronja, i en generaltots els cítrics, en tenen concentra-cions molt elevades. Mengeu tarongessense manies, feu-ne suc, unes postressuculentes o bé un plat amorosit ambla seva carn i per què no, la seva pell.Això sí, recordeu que el fruit fresc,madurat a l’arbre i acabat de collir és elque més propietats té. Del Baix Ebrefins a València, resseguint tota la costamediterrània, el conreu de taronges,mandarines i llimones és dels mésimportants d’Europa. I a Alcanar oXerta en fan una autèntica festa.

Carbassa amb ceba ofegada,pernil i taronja(plat elaborat per Eduard Merly)Ingredients (4 persones): 400 ml d’ai-gua o brou, 20 g greix de pernil, 2cebes, 2 grans d’all, 1 carbassa violí,2 taronges, una mica de gingebrefresc, farigola, oli d’oliva vergeextra, sal i pebre.

Elaboració: Peleu la ceba i els alls,talleu-ho en juliana ben fina. Reserveu-ho. Escalfeu una cassola, un cop calen-ta afegiu-hi un bon raig d’oli. Tot segu-it afegiu-hi la ceba i l’all i coeu a focbaix amb la tapa amb una mica de saldurant uns 30 minuts. Remeneu-ho detant en tant. Mentrestant, peleu i talleula carbassa a daus regulars més omenys d’un centímetre i mig d’ample i3 cm de llarg. Reserveu-ho. Passats els30 minuts, afegiu-hi els daus de car-bassa i apugeu el foc a potència mitja.Incorporeu-hi el brou o aigua i el greixde pernil sense pell ni la part groga delgreix, ja que hi donaria notes ràncies.Coeu-ho amb la cassola destapadadurant uns 20 minuts més. Peleu lestaronges amb un ganivet traient-li lapart blanca i talleu-les a rodanxes d’undit de gruix. Marqueu en una paellaben calenta amb una mica d’oli durantuns 30segons per banda. Reserveu. Peremplatar, poseu la carbassa a la baseamb una mica de ceba i un punt del

caldo. Poseu una rodanxade taronja al damunt i des-esgraneu una altra rodanxade manera que quedi lapolpa repartida pel plat.Ratlleu una mica de pell detaronja i gingebre fresc (prè-viament pelat). Acabeu-hoamb unes fulles de farigolafresca pel damunt.

Eduard Merly i Guillem Puig. Poema de Cèlia Fíguls

E



Francesc JosepArchs i Lozano

Jordi SardansFotos: Francesc Rubí

uina és la història delCETIM?—Neix el 1955. En -guany hem celebrat el60è aniversari, amb lapresència del presidentde la Generalitat, ArturMas. Llavors les comar-ques del Bages, el Ber -

guedà i l’Anoia s’estaven recuperant del’estancament econòmic posterior a laSegona Guerra Mundial. S’acabaven lesrestriccions elèctriques i començava unaèpoca de creixement econòmic caracte-ritzada per un gradual desenvolupa-ment industrial, per l’augment notablede la immigració a Catalunya i per la pre-sència del turisme de masses a la costa.El Bages creixia gràcies al poten ciald’una indústria prou diversificada enquè destacava el tèxtil, la metal·lúrgia i lamineria. El Berguedà recuperava laplena ocupació de les fàbriques tèxtilsde les colònies fabrils i la mineria. Pelque fa a l’Anoia cal remarcar la indústriatèxtil, especialitzada en el gènere depunt i la indústria de la pell. En aquestescircumstàncies, el nombre de pèritsindustrials va créixer notablement i aixòva fer que se sentís la necessitat de tenira prop una delegació del Col·legi dePèrits Industrials de Barce lona, que vanéixer a les antigues dependències de laCambra de Comerç i Indústria de Man -resa del carrer Pedre gar. Des del seu nai-xement i fins al 1970 el primer presidentva ser l’industrial Ra mon Casals Car -dona. En aquells mo ments, la delegacióagrupava uns 100 col·legiats.

—Quina en va ser la progressió?—Del 1970 al 1980, sota les presidènciesde Josep M. Villalba i Josep Gómez

Pardo, la delegació va arribar als 170col·legiats. Eren uns nous moments decrisi de la indústria tèxtil de les nostrescomarques, que també va causar l’es-tancament de la institució. Del 1980 al2004 la presidència va correspondre aDomènec Valero, que va aconseguir quela delegació passés a ser demarcaciód’enginyers tècnics del Col·legi de PèritsIndustrials de Catalunya i que el 1995 esconvertís en Col·legi d’En ginyers TècnicsIndustrials de Man resa, amb 400 col·le -giats. En el període 2004 fins el 2011,sota la presidència d’Albert GómezPardo, es va arribar als 950 col·legiats.

—Com valores el teu deganat des del2011 fins a l’actualitat?—Poder treballar pels companys i per lapròpia professió és un privilegi. Actu -alment superem els 1.100 col·le giats, enel nostre àmbit geogràfic: Ba ges iBerguedà, tot i que tenim col·le giatsd’arreu de Catalunya i també de l’estat.Ara a Catalunya hi ha sis col·legis d’engi-nyers tècnics i graduats: Bar celona,

Tarragona, Lleida, Girona, Vila nova i laGeltrú i Manresa. En els dos darrerscasos perquè tenim escoles università-ries a la ciutat, com és la Politècnica.Estem coordinats en l’àmbit català pelConsell dels Col·legis d’Enginyers Tèc -nics i Graduats de Cata lunya, i en l’esta-tal, pel Consejo General de IngenierosTécnicos Indus triales d’Es panya, queagrupa 49 col·le gis professionals i untotal de 85.000 col·legiats. Pel que fa aCatalunya, som uns 11.500.

Activitats—Quines activitats porta a terme elCol·legi a Manresa?—Giren a l’entorn de tres eixos princi-pals: el col·legiat, la professió i elcol·legi. A part del que ens atorga la llei,com a entitat de dret públic que som ique actuem d’alguna manera per dele-gació de l’administració, en els temesdels visats, certificació de documenta-ció, per als col·legiats som també prove-ïdors de serveis de tota mena, per tal defer-nos atractius, ja que a la pràctica, la

Q Degà del Col·legi Professional d’Enginyers Tècnics Industrials iGraduats de Manresa des de l’any 2011 i reelegit el 2014, ésenginyer tècnic industrial i enginyer en organització industrial, iactualment treballa dins la direcció d’Operació i Mantenimentdel grup italià Enel. Des que va entrar a Fuerzas Hidroeléctricasdel Segre SA, ha desenvolupat una llarga trajectòria professio-nal. Del 2003 al 2007 va ser director de Zona de Fecsa Endesa aManresa. Del 2008 al 2010, va ser adjunt al director d’Explotaciód’Endesa a Catalunya i del 2010 al 2014, subdirector d’Anàlisi dela Distribució d’Endesa a l’estat espanyol. Des del 2009 és pro-fessor associat de la UPC. També va ser president de l’AMPA delConservatori Professional de Música, té el carnet d’entrenadorprovincial d’handbol i és aficionat al modelisme ferroviari.

l’ent

revi

sta


col·legiació és voluntària. Tenim conve-nis amb establiments, comerços, enti-tats bancàries, de formació i amb asses-sories tècniques, jurídiques i compta-bles que poden utilitzar els nostrescol·legiats. També defensem elscol·legiats davant de l’administració,sobretot en la defensa dels projectesque hi presenten. Defensem la profes-sió davant de l’intrusisme professional icol·laborem amb l’administració, perexemple, en la redacció de lleis o regla-ments, com ara la de serveis professio-nals. Pel que fa a la institució, el col·legiés l’organització que ens permet portara terme les nostres activitats. Tot plegat,bàsicament, en benefici de la societaton vivim i a la qual servim. El Col·legiserveix per garantir que els tècnics des-envolupin la capacitat professional,redactin projectes d’acord amb el queestableix la legislació vigent i construei-xin infraestructures. Tenen una cober-tura de responsabilitat civil pels impre-vistos, sobretot pel que fa a la seguretatindustrial. Els enginyers tècnics i gradu-ats industrials també tenim una mutua-litat pròpia d’àmbit estatal que ens pro-porciona tot un seguit d’avantatges decara a les assegurances.

—Com esteu organitzats internament?—Hi ha una organització mínima queestableix la llei de col·legis professionals,on es diu que hi ha d’haver un degà, unvicedegà, un secretari, un vicesecretari,un tresorer, un interventor i diversosvocals, fins a un màxim total de 18 per-sones, com és el nostre cas. Tots elsmembres de la Junta de govern delCol·legi ho són voluntàriament i demanera altruista. Cobreixen tots elsàmbits de l’activitat professional. Peraixò, som una junta extensa. A més,tenim els nostres representants i puntesde llança al Berguedà, amb més d’uncentenar de col·legiats, com també elstenim a l’Anoia, que tot i no ser del nos-tre àmbit, vénen per proximitat i per l’a-tenció que els dispensem. A més d’a-questa estructura establerta per llei,estem organitzats per comissions: for-mació, ensenyament, relacions institu-cionals i estatuts, lúdica i exercici lliure.En la darrera renovació de junta, el 2014,vam presentar un programa amb 64accions a realitzar, de les quals durantaquest primer any ja n’hem dut a termeel 60%. Cal remarcar que som el tercercol·legi de Catalunya amb nombre decol·legiats. Primer és Barcelona, amb6.200; després Tarragona amb 1.400; i en

tercer lloc, Manresa que supera els 1.100.Malgrat aquests anys de crisi econòmica,hem tingut un creixement lent, peròconstant, perquè estem fent una bonafeina, tot i que ens falta difondre-la més.Ajudem a la difusió de l’enginyeria alsinstituts, per tal que es despertin novesvocacions. Cal saber que, després d’ADE(Administració i Direcció d’Em pre ses),som la segona professió més demanda-da actualment de la societat. Gràcies a lanostra Borsa de treball, les empreses ensvénen a demanar enginyers.

—Amb quins altres col·legis o entitatsteniu relació?—Tenim una intercol·legial tècnica alBages amb els enginyers industrials,arquitectes i arquitectes tècnics. Hi hamolt bona relació entre tots, com hoprova el fet que enguany hem fetcagar el tió amb els fills i néts delscol·legiats, amb una participació de 66nens i nenes, a la casa Lluvià, seu delsarquitectes. Fem activitats comunes,com cursos compartits dins la forma-ció específica de cada col·lectiu. Tam -bé hem col·laborat amb Òmnium il’ANC, i vam formar part del Pacte pelDret a Decidir, per decisió de la junta.

Noves tecnologies—Com han incidit les noves tecnolo-gies en la vostra professió?— S’ha passat del regle de càlcul a lescalculadores programables i hemhagut de recórrer als ordinadors. Nosols s’ha millorat des del punt de vistade càlcul sinó també del de producció,com és el cas de la indústria de l’auto-mòbil, on han aparegut els autòmatsprogramables, els robots i els progra-madors numèrics. Tot això, s’ensenya ales universitats de manera generalista,però en el nostre cas es requereix quees facin cursos especialitzats a lesaules, per exemple, en impressores 3Do en idiomes, per anar posant al dia

tots els col·legiats que ho desitgin.

—Com incideix el Col·legi en la ciutat?—Per la seva pròpia activitat en pro dela seguretat industrial, tenim una certarelació amb els tècnics de l’Ajuntament,que sovint ens demanen el parer enaspectes industrials. Participem enactes d’altres entitats, col·laborem en larecollida d’aliments... Concretament, latardor vinent organitzarem amb elsenginyers industrials i amb d’altrescol·legis professionals de l’àmbit del’enginyeria, el 4t Congrés d’Enginyeriaen Llengua Catalana que s’ha de cele-brar a Manresa. També hi ha un grup detreball sobre l’any ignasià. Participemen el Consorci Viari de la CatalunyaCentral, en el Patronat de la UniversitatPolitècnica a Manresa i col·laborem enla defensa i promoció de l’EscolaPolitècnica Superior d’Enginyeria deManresa. Així mateix, formem part delCentre Tecnològic de Manresa (CTM) iestem a favor de la Plataforma Pro -mineria i de la seva promoció.

El Bages i Manresa—Què ha passat amb el teixit indus-trial del Bages?—Ha patit una forta crisi econòmica i decompetència, sobretot pel que fa almetall. Ha notat els efectes de la globa-lització, especialment pel que fa als cos-tos de la mà d’obra, que ha comportatla deslocalització de moltes empreses.Cada vegada són més necessàries unesbones comunicacions, que tinguin encompte la proximitat amb ports i aero-ports, i també ens cal una millora signi-ficativa del transport ferroviari. Ara bé,també és cert que al Bages i al Berguedàens hem sabut reinventar i hem passata construir indústries no tan grans, peròmolt selectives i especialitzades, perobtenir més valor afegit. —Quina és la teva valoració de l’estaten què es troba la ciutat avui dia?


—És evident que calen recursos perpoder bellugar les coses. Penso queara la voluntat municipal, per fer-ho hiés. No podem oblidar que l’Ajunta -ment té un endeutament, però tambéés veritat, que ara es comença a recu-perar econòmicament. Em consta quea partir d’ara es durà a terme, pel capbaix, l’arranjament de carrers i la millo-ra dels accessos a Manresa.

—Per què t’estableixes a Manresa?—Per raons familiars i professionals. Vacoincidir que tenia la xicota manresana,que vaig acabar la carrera i que va apa-rèixer una plaça de tècnic projectista aManresa. Tot plegat combinat va ferque veiés clar que el futur personal iprofessional s’encarava cap a aquí, on jatreballava la meva futura dona, com aperruquera a cal Subirana. Després, idurant 34 anys, s’ha dedicat a l’ense-nyament en la formació professional de

la Imatge Personal. Em vaig presentar al’oposició interna de l’empresa i vaigguanyar la plaça. Tot va anar rodat.

Professional—Com va anar la teva etapa a la ciutat?—Professionalment va ser molt interes-sant i personalment encara més. Van seruns anys de molta activitat en totes lesàrees, vam formar un bon equip, ambgent que ens coneixíem perquè ensvam formar i vam créixer plegats des del’any 1978. Per tant, va ser relativamentfàcil assolir els objectius fixats. Com quem’agrada molt la relació humana, em vapermetre conèixer molta gent, des delsalcaldes de més de 200 ajuntaments aentitats, associacions de veïns... Encaraconservo bons amics d’aquell temps. Vaser una experiència molt agradable.

—Com et va actualment?—Em relaciono amb nous companysque tenen formes de fer diferents, cosaque em proporciona un nou enriqui-ment professional i personal. Ampliarfronteres sempre és un repte, quem’he agafat com un creixement sobre-tot personal, que valoro tant com el

professional. M’agradaria jubilar-meals 65 anys i crec que aleshores el quemés recordaré seran les relacionshumanes i personals que he establertal llarg de tota la vida professional.

Docència—Com va ser el que fessis classes al’EPSEM?—Buscaven un enginyer per cobrir lavacant d’un professor que s’havia jubi-lat, al departament d’Enginyeria Elèc -trica. Vaig pensar que podria aportarals estudiants els coneixements i l’ex-periència en el camp de la distribucióelèctrica, em vaig presentar a les opo-sicions i les vaig guanyar. Estem par-lant de l’any 2009.

—Com va això de ser professor?—N’estic molt content. A part de lesexplicacions de les assignatures, com-plemento les classes amb l’experiència

de casos reals que els alumnes aprofi-ten i agraeixen.

Conservatori de Música—Quina va ser la teva relació amb elConservatori de Música?—Era l’època en què hi havia de direc-tora la Lluïsa Viñas i el Conservatori teniauns 600 alumnes, entre ells els meusfills. A més d’una gran directora, hi haviaun alt nivell de professorat, amb gentcom Joan Arnau i tants d’altres. S’hi feiamolta activitat, amb una gran col·labo-ració entre els pares de l’AMPA i la direc-ció. Allà on ells no arribaven, si podíem,ho fèiem nosaltres, sobretot pel que fa ales activitats extraescolars, com ara sor-tides, excursions i intercanvis fins i totinternacionals, però també partitures iactivitats pròpies, com el concert deNadal o els finals de curs, on fèiem detot, des de porters i acomodadors a por-tar cadires d’una banda a l’altra.

—Quines activitats més significativesrecordes com a president de l’AMPA?—Era quan hi havia de director FerranGuillén i recordo que vam fer el con-cert de Nadal al Palau de la Música, a

Barcelona.

—Has continuat amb la teva passióper l’handbol?—No. Ara només veig alguns partits delBarça d’handbol per la televisió. En gau-deixo perquè l’equip està entre els tresmillors del món. A Martorell vaig podercompartir unes vivències interessants,tot i que només va durar un any. Alesho -res, treballava i estudiava, però, a més,feia d’entrenador d’handbol a l’equipfemení de la penya blaugrana deMartorell, on tenia dues jugadores queformaven part de la selecció espanyola:la barcelonina Montserrat Sirvent i laberguedana Maria Àngels Casafont. Elpresident de la penya blaugrana deMartorell era Robert Tendero, que anysmés tard va ser president de la federaciócatalana d’handbol i després de l’espa-nyola. L’entrenador masculí de la penyaera Emilio Alonso, que va ser selecciona-dor estatal, quan per primera vegada laselecció espanyola va guanyar la selec-ció soviètica d’handbol. Vam coincidir aMartorell en els equips masculí i femení.Mentre ell era un professional d’alt nivellde l’handbol, amb moderns mètodesd’entrenament, jo no vaig passar de serun amateur, tot i que vaig aprendremoltes coses al costat seu. Ell era profes-sor d’INEF a la Residència Blume aEsplugues de Llo bregat. Va quedar-nosuna bona amistat.

Política—En política, has evolucionat fins al’independentisme?—Si. He seguit una evolució com moltagent del país. No havia anat mai a capmanifestació. Arran de la retallada del’Estatut del 2010 em vaig desencantardel meu emmirallament per un estatfederal, que no té res a veure amb l’ac-tual tercera via, però que funciona alsEstats Units, Alemanya o Suïssa. El queem semblava possible vaig entendre,de cop, que era impossible. Només hiha dues possibilitats: quedar diluïts dinsl’estat espanyol o prendre el nostrepropi camí. En cap moment he cregutque hagi de ser ràpid, ni encara menysfàcil. En l’àmbit personal i professionalja ho tinc tot fet, però aposto per aques-ta via perquè els meus fills tinguin unpaís millor. Faré tot el que estigui a lameva mà per ajudar-hi. Malgrat tots elsentrebancs que ens posen i ens posa-ran, estic segur que ens en sortirem.—És factible la creació d’un estat cata-là independent?

«Tenim la capacitat d’organitzar any rere any

manifestacions públiques amb més d’un milió i

mig de persones al carrer, sense que es tombi ni

una paperera ni es trenqui un sol got»


el perfilrancesc Josep Archs Lozano neix a Martorell el 28de març de 1956. El seu pare, Jaume, nascut aBarcelona, era electricista, i la seva mare,Antònia, provenia de Taberno (Almeria). Va anara la guarderia de les monges, les Mares

Mercedàries, d’on va passar al col·legi nacional, el grupescolar Correa Véglison. Tot seguit estudia a l’acadèmiaparticular que els Menéndez Arango havien obert aMartorell. Fa l’ingrés i el primer i segon de batxillerat lliuresi s’examina a l’institut Lluís de Peguera de Manresa. Fa detercer fins a COU a l’institut de Martorell, obert aleshores.Als 17 anys, concretament el 2 de maig de 1973, entra coma auxiliar administratiu a Fuerzas Hidroeléctricas del SegreSA, a Martorell. El curs 1974-1975 es matricula a laPolitècnica de Manresa i estudia de tarda Enginyeria Tèc -nica Industrial, en l’especialitat de màquines elèctriques.Entre les seves aficions d’aquells anys, destaca l’handbol,juga amb el Martorell i es treu el carnet d’entrenador pro-vincial. Acaba els estudis el 1978, any en què guanya unconcurs intern d’oposició de l’empresa i passa a treballar aManresa, a l’Oficina Tècnica, com a projectista. Aquell anyfa el servei militar a Barcelona, a l’actual Escola del Treball,on hi havia les dependències dels que feien milícies. Està ales oficines i aprofita les tardes per fer hores a l’empresa, aMartorell. El 1980 es casa amb Conxita Palomas, filla deCastellgalí i expubilla de Manresa, amb qui tenen dos fills:el Jordi, llicenciat amb Administració i Direcció d’Empreses(ADE) i l’Aïda, enginyera de mines. Als 44 anys fa el segoncicle d’enginyeria a la Universitat de Vic, el 2000.

Pel que fa a la feina, el 1982 és nomenat cap de zona a SantVicenç de Castellet de l’empresa Fuerzas Hidroeléctricasdel Segre SA fins al 1984, en què passa a dirigir l’oficina tèc-nica de Projectes del sector de Manresa. L’any 1988 la com-panyia és absorbida per Fecsa, amb la consegüent reorga-nització dels llocs de treball. Fins al 1992, coordina l’oficinatècnica de la zona de Manresa. Passa per diferents càrrecs:del 1992 al 1997 és cap de Projectes i Treballs de la zona de

Manresa. De 1997 al 1999, cap de Manteniment. Del 1999al 2003, cap de Distribució. Del 2003 fins al 2007, és direc-tor de la zona de Fecsa Endesa a Manresa, que englobavaBages, Berguedà, Osona, Anoia i la Cerdanya. Del gener del2008 fins al 2010 és adjunt al director d’Explotaciód’Endesa a Catalunya. Del 2010 al 2014, subdirectord’Anàlisi de la Distribució d’Endesa a l’estat espanyol i apartir del 2015 treballa dins la direcció d’Operació iManteniment del grup italià Enel, propietari d’Endesa, queabraça l’àmbit d’Itàlia, Romania, Espanya, Xile, Argentina,Brasil, Colòmbia i Perú. Des del 2009 és professor associatde la UPC i imparteix classes a la Escola Politècnica Superiord’Enginyeria de Manresa.

Aficionat al modelisme ferroviari, és soci de l’Associaciód’Amics del Ferrocarril de Sant Vicenç de Castellet i delsAmics del Ferrocarril del Bages. Va ser també membre del’AMPA del Conservatori Professional de Música deManresa durant una dècada, on va ocupar diversos càr-recs, des de vocal a president, quan hi estudiaven elsseus fills. Col·legiat l’any 1980, des del 1984 forma part dela junta directiva com a vocal i secretari del Col·legiProfessional d’Enginyers Tècnics Industrials i Graduats deManresa (CETIM). Des de l’any 2011 és degà del Col·legi iha estat reelegit el 2014.

F

—N’estic convençudíssim. Per ser inde-pendents, ens calen dues coses: voler ipoder. Ens cal ser una majoria i despréssaber-nos emancipar. Catalu nya és clarque pot viure sola, des del punt de vistade ser autosuficient, tot i formant partde la Unió Europea. Aquest fet ja no eldiscuteixen ni els que estan més en con-tra de la independència. Com quesaben que ho podem ser, tenen por queho assolim realment. Nosaltres som el16% de la població de l’estat i el 22% delPIB. Des del punt de vista dels espany-ols, és lògic que estiguin molt preocu-pats perquè ja no serà el mateix, tot ique Catalunya es pot arribar a plantejarque, encara que sigui un estat indepen-dent, durant un temps pugui ajudar

l’estat veí. És com en un divorci, on hi hacanalla petita que fins que arribi a lamajoria d’edat se’ls pot passar una pen-sió. Però acotat en el temps i en la quan-titat. No com ara.

—Serà molt problemàtic?—Possiblement. Quan veig que els quesón contraris al procés estan nerviosospenso que és perquè l’opció és possi-ble. M’agafo al que deia Ghandi: primer,t’ignoren; després, se n’enriuen; méstard, t’ataquen, i al final, ja hem guany-at. Ara estem en el tercer esglaó. No seràfàcil, però pot ser una realitat. Nosaltrestenim la capacitat d’organitzar any rereany manifestacions públiques amb mésd’un milió i mig de persones al carrer,

sense que es tombi ni una paperera nies trenqui un sol got. On es veu aixòarreu del món? El que volem fer és moltgros i no serà fàcil. Depèn de la nostravoluntat, de la capacitat de resistir men-talment i de no deixar-nos desanimarper dificultats que surten, que davant laHistòria es perdran en la memòria delstemps. Si el procés, tal com espero, vaavançant, tindrem d’entrebancs gros-sos; l’estat espanyol és molt potentcomparat amb nosaltres, internacional-ment establert. Mentre nosaltrescomencem a treure el cap, econòmica-ment tenen la clau dels diners... Perònosaltres tenim la força de la voluntat,de la democràcia i de l’exercici del vot.Tard o d’hora s’haurà de negociar.


patrimoni ciutadàLluís Virós. Foto: Francesc Rubí

Gener 2016

Casa Sitjesquest edifici plurifamiliar és dels quedóna més personalitat a la part cen-tral del Passeig, un dels espais méscaracterístics de la ciutat davant delCasino, tot i que ha de competir ambl’agressivitat arquitectònica dels edifi-cis que té a banda i banda. És una

obra de l’arquitecte Alexandre Soler i March constru-ïda el 1925 i està pensada en un estil entre modernis-ta i historicista.

Es tracta d’un edifici d’habitatges entre mitgeres ambplanta baixa, tres pisos i un àtic afegit posteriorment.L’element més destacat és la façana, que presentauna composició clàssica i simètrica, establerta a partirde la tribuna, amb diferents graus d’acabats i dedecoració, a mesura que es puja de nivell: contun-dència estilística en la planta principal; personalitza-ció diferenciada en el segon nivell; integració longi-tudinal amb tractament únic de baranes en el tercer iprolongació del cos central que conforma el darrernivell o coronament de l’edifici. A la planta baixa hi haun arc gran central carpanell i dos de laterals semicir-culars (el de la dreta serveix d’accés a l’escala). Lafaçana està centrada per una tribuna amb arcs recol-zats sobre columnes que ocupa el primer i el segonpis; al tercer hi ha una galeria també sostinguda percolumnes. A ambdós costats de la tribuna hi ha bal-cons decorats amb brancals i llindes classicistes ibaranes de ferro colat.

El catàleg de Manresa protegeix l’edifici de maneraparcial per la importància històrica, tipològica, com-positiva i artística, perquè mostra com AlexandreSoler i March va afirmar, a través de l’arquitectura, lavoluntat de deixar empremta en el tram més burgèsdel Passeig.

patrimoni ciutadà

A

PER SABER-NE MÉS:- BARAUT, Anton; BOVER, Imma, El Modernisme al Bages, a Dovella, núm. 3, Manresa, desembre de 1981.


La resistència manresana protagonitza la Innocentada

Aina Font Torra

gustí Soler i Mas –l’almamater de la Innocentadade Manresa– explicava enun article publicat a larevista Dovella l’any 1999que «l’origen de les inno-

centades se situa en l’època medieval,concretament al segle X, quan es vacomençar a estendre el costum denomenar bisbe, abat o papa un nendurant tot el dia 28 de desembre.Aquesta tradició va començar a créixerfins al punt que, durant el dia delsSants Innocents, els pobles i ciutats esburlaven de l’autoritat i feien represen-tacions humorístiques de misses, judi-cis, sessions d’ajuntament i sobretotde gestes militars». Això va durar fins ala primera meitat del segle XX, peròdesprés de la Guerra Civil Espanyola esvan prohibir tota mena de símbols irepresentacions burlesques cap a l’au-toritat i els més poderosos.

L’any 1957, una colla de gent jove deManresa, entre els quals hi havial’Agustí –que en aquell moment teniadisset anys– van decidir que volien res-taurar l’antiga tradició de les innocen-tades. Tal com explica el mateix Soler iMas, «quan vam sol·licitar el permíspertinent per fer-la ens el van denegar,ja que en aquell moment no es podiendir textos catalans dalt d’un escenari,llevat de quatre obres autoritzades».Davant la negativa, el que van optarper fer els joves va ser demanar permísper fer una audició de sardanesd’Innocentada a l’interior del teatre dela Societat Coral Sant Josep, assegu-rant que el que durien a terme durantla funció seria del tot legal i respectu-ós. Com era d’esperar, però, un copamb el permís a la mà, els impulsors dela idea van acabar duent a terme elque en un primer moment volien fer.

«Tota la presentació es va fer en català:hi va haver acudits escenificats, cants idanses, tot sota el pèndol que en unmoment o altre la policia suspendria lafunció. Espectadors i actors ens vam

fer còmplices i vam transgredir l’ordreestablert», explicava Soler i Mas.

Guerra del FrancèsI així és com va començar la que actu-

La Innocentada de Manresa arriba a la 59a edició sense perdre elseu caràcter irreverent i satíric, sota l’organització de l’AgrupacióCultural del Bages. La producció teatral es representa al teatreConservatori, en sis funcions, durant el tercer i el quart cap desetmana de gener. Porta per títol 1808. Crònica del paper socarri-mat i està escrita per Joan Barbé.

fila

cultu

ral

A

Il·lustració: Anna Crespo.


alment coneixem com la Innocentadade Manresa, que enguany celebra la59a edició i que no ha perdut el seucaràcter irreverent i satíric. Amb elpatrocini de l’Agrupació Cultural delBages, ja fa anys que la producció tea-tral es representa al teatre Conser -vatori, en sis funcions, durant el terceri el quart cap de setmana de gener.

Aquest any la Innocentada porta pertítol: 1808. Crònica del paper socarrimati està escrita per Joan Barbé. Es tractad’una obra de caire històric, que posasobre la taula i de manera còmica elsfets que va viure la capital del Bagesdurant la Guerra del Francès, quanl’any 1808 les tropes napoleòniquesvan entrar a Espanya amb l’excusad’envair Portugal i van signar, amb elRegne d’Espanya el Tractat deFontainebleau. Com ja és sabut, uncop les tropes franceses van penetrar ala Península Ibèrica, Napoleó va can-viar de plans i va envair Espanya perposar-hi com a governador el seugermà, Josep Bonaparte.

És en el marc d’aquesta invasió france-sa que se centra l’obra d’enguany,que, malgrat contenir escenes on apa-reix l’exèrcit francès i la família deNapoleó, i també els reis i els mem-bres de la cort espanyola, l’acció prin-cipal passa a la capital del Bages. I ésque Manresa va ser el primer municipide l’estat que es va rebel·lar contral’invasor i va protagonitzar l’episodihistòric que es coneix com la cremadel paper segellat. El 2 de juny de l’any1808 el poble es va apoderar delpaper oficial que acabava d’arribarsegellat amb el nom del lloctinent delregne –el cunyat de l’emperadorNapoleó, Joachim Murat–, el va cre-mar a la plaça de l’Ajunta ment i en vaescampar les cendres. Aquesta accióes va dur a terme un cop van abdicarCarles IV i Ferran VII –els monarquesborbons– en favor del general francès,per por a l’esclavitud a la qual elspodria sotmetre el govern intrús.

L’AgustinaL’espectacle d’enguany, a més, tambéparla de les mítiques batalles del Bruc,concretament de la primera, que vatranscórrer el 6 de juny de l’any 1808 ique va tenir com a protagonista elsantpedorenc Isidre Llussà, batejatposteriorment com a Timbaler delBruc i que, tal com explica la llegendava ser qui amb el seu timbal va ferretrocedir les tropes franceses lidera-des pel general Schwartz, que es vanpensar que el so del tambor era el d’unexèrcit molt més nombrós que el seu.

Però segurament, i per a sorpresa demolts, hi ha un personatge clau en eldesenvolupament de l’obra de teatre,sense el qual moltes de les escenesque transcorren no serien possibles. Estracta de l’Agustina, una bacallaneramanresana que no es diu així percasualitat. I és que, tal com explicaJoan Barbé, «vaig aprofitar per basaraquest personatge en la míticaAgustina d’Aragó que, encara que enrealitat no era de Manresa, va néixer aCatalunya i també va ser una personaque va lluitar contra els francesosdurant la Guerra Napoleònica».

La persona encarregada de dirigir l’es-pectacle és el santjoanenc Pere Font,que ja és el tercer any que assumeix elrol de director i que afirma que és unorgull per a ell poder tornar a formarpart d’un projecte que fa tants anysque està en marxa. Tot i així, asseguraque el text de Barbé és «diferent» i«atractiu», però recalca que «és moltimportant que arribem al públic, per-què si el text és bo però els actors nol’interpreten bé, ja podem plegar. I aixòés el que intento. Encara que m’agra-

daria poder treballar individualmentamb cadascun dels personatges que hisurten, i això és impossible perquè sónmolts i el temps que tenim és limitat,procuro transmetre’ls la confiança per-què arrisquin i provin coses noves».

Espectacle coralI és que, de fet, una de les característi-ques principals d’aquest espectacletradicional manresà és el caràctersocial que té. Ja en l’època d’AgustíSoler i Mas eren multitud els actors iactrius que pujaven dalt de l’escenariper formar part de la Innocentada.Aquest any són gairebé una quarante-na els personatges que hi apareixen, amés dels membres del cos de ball del’Esbart Manresà i les persones que fande figurants. És precisament aquestoverbooking d’actors el que preocupaFont: «Crec que el funcionament de laInnocentada té un problema, i és quesempre s’escullen els mateixos actorsen comptes de pensar que és una obranova i que, per tant, hi tenen cabudapersones diferents amb ganes de ferun bon producte».

«És clar que quan una cosa es conver-teix en tradicional comporta unesexigències que crec que s’han de res-pectar, com per exemple fer sortir lagent que fa molts anys que hi surt,però crec fermament que cal una rege-neració». En aquesta línia Barbé parlade la Passió d’Olesa de Montserrat, unatradició, diu, «que ha tingut una evolu-ció any rere any que fa que l’espectacleguanyi en qualitat i en professionali-tat». Director i guionista coincideixen amatisar que la Innocentada és una pro-ducció important «que no es portacom una producció important».

Born, 24 - 08241 Manresa - Tel. [email protected]

Àngel Guimerà, 74 08241 Manresa Tel. 93 873 38 82www.parcir.com [email protected]


propostesMÚSICA Marc Vilanova

Duet fantàstic per començarn aquest primer mes del 2016, us destaquem enprimer lloc la visita dels osonencs Obeses. Labanda de Tona liderada per l’excèntric ArnauTordera continua la seva gira Llegendària perterres bagenques tot presentant el tercer disc,

Monstres i Princeses (Sala Stroika, dissabte 30 de gener,22:30 h). Canviant d’espai, ens movem cap al teatreKursaal, on la banda de versions bagenca Autoput pre-sentarà la seva nova producció Amb vistes al Léman, unespectacle que vol homenatjar el mític cantant deQueen, Freddy Mercury, en complir-se 25 anys de la sevamort. Un espectacle farcit de rock and roll i acompanyatsamb el Cor Nuar i la Big Hand de Santi Serratosa.

CINEMA Laura Vidal

El despertar de la forçaa molt de temps, en una galàxia molt, molt llu-nyana... són molts als quals des de fa gairebé 40anys aquesta frase els posa els pèls de punta ihan convertit l’estrena de l’episodi VII de lasaga en la pel·lícula més esperada i rendible

dels últims anys. El 1977 George Lucas plantava una lla-vor arriscada i visionària estrenant La Guerra de lesGalàxies sense cap garantia d’èxit i inesperadamentarrossegava milions de persones al seu món galàctic iinaugurava una nova manera de fer ciència ficció queamb els anys ha enganxat totes les generacions quel’han seguit. L’any 2015, després d’haver tornat als inicisde la història amb la nova trilogia de Lucas, J.J. Abramstenia un repte majúscul heretant la franquícia sota l’a-tenta mirada ja no del seu creador, sinó de les legions defans molt més perilloses fins i tot que les pròpies tropesde l’Imperi. Abrams sacseja el film original per tornar aposar les bases d’una història senzilla i ja coneguda,amb una factura impecable i detalls que portaran moltsa reviure la primera vegada que van descobrir el món dela força. Abandonant per fi el croma i tornant als esce-naris reals, el director fa un exercici de nostàlgia portadaals nostres dies, amb un noudolent de pel·lícula, al qualqueda molt de camí per emu-lar Darth Vader, i converteixuna noia en protagonista dela festa, cosa que ja tocava.Després d’aprendre a estimarles últimes pel·lícules, El des-pertar de la força ens diu queel futur de Star Wars està pervenir i que, si ho fan bé, potser molt interessant.

TEATRE Joan Morros

Woody Allen al Kursaala programació del Toc de Teatre del Kursaalcomençarà amb la comèdia Marits i mullers,una adaptació feta per l’Àlex Rigola d’un delsmillors films de Woody Allen. Rigola ofereix unretrat cru de les relacions de parella, ho fa amb

un humor subtil i demostra la seva capacitat de tractarqüestions complexes de manera planera i amena.Resulta impossible no veure’s reflectit en moltes de lessituacions que viuen els protagonistes. L’Andreu(Benito), escriptor i professor de literatura, i la seva donaMònica (Glaenzel), que treballa en una revista d’art, nopoden creure’s que els seus millors amics, la Sandra(Monclús) i el Joan (Carreras), aparentment una parellaperfecta, hagin deciditseparar-se. A partir d’a-questa notícia, la pare-lla comença a plante-jar-se si el seu matri-moni es basa en unarelació realment sòlida.

ART Maria Camp

Per començar l’anys proposem encetar l’any apropant-vos alRacó d’Art de la Llibreria Papasseit. Hi podreuvisitar una exposició de Teo Peiró. Es tractad’una mostra de rostres, de retrats, de la màd’aquest il·lustrador i dissenyador gràfic que

s’ha anat endinsant en el món de la pintura. Les tècni-ques que utilitza són fruit de combinar certa mimesi dela fotografia amb la voluntat d’alterar les maneres for-mals, cromàtiques i expressives de representar. Unaaltra proposta per aquest gener, a Manresa mateix, és elconcurs fotogràfic Memorial Modest Francisco, que ensarriba cada dos anys a l’Espai 7 del Centre Cultural delCasino. I sortint de la ciutat us animem a visitar duesexposicions. Una és a Vic, al Museu Episcopal, que ensofereix fins a mitjan febrer Viatjar a l’Edat Mitjana, unamostra que vol apropar-nos a com eren els viatges enaquella època: on s’anava, qui viatjava, per quins moti-us... mitjançant obres, objectes i testimonis. Per acabar,al Centre d’Art Bòlit de Girona hi ha l’exposició d’una deles artistes vives internacionals de més renom i que méscontrovèrsia generen: Orlan, que ha convertit el seu cosen el suport, la matèria primera i l’eina visual del seu tre-ball. Serà oberta fins a final de mes.

E L

UF


quadern obertAntolina Vilaseca


fa 25 anysJaume Puig

Ja hi havia molts manresans a l’estranger

mb el títol de: Canviar de país: una experiènciaenriquidora, el reportatge central de la revistade febrer, elaborat per Joan Morros i JosepMaria Oliva, recollia les experiències d’una dot-zena de manresans, que residien en llocs tan

diversos com França, Suïssa, Hongria, Gran Bretanya,Luxemburg, Canadà, Estats Units, Costa Rica o Mèxic.

Avis que no trobaven acollimentUn reportatge de Lídia Gilabert, Alba Gros i ClaraPerramon explicava que a Manresa hi havia prop de14.000 persones de més de seixanta anys i repassavaels problemes dels avis amb problemes de salut. ElServei d’Assistència Domiciliària (SAD) s’havia fetpetit, tenia set treballadors i es feia càrrec d’una cin-quantena de casos a la setmana, però el regidor JosepMaria Serra anunciava a la revista que ben aviat s’am-pliaria la prestació amb vuit cuidadores familiars i unaassistent social.

El Museu de GeologiaEn un altre reportatge, de Joan Vila, la revista entrava alMuseu de Geologia Valentí Masachs, instal·lat a l’EscolaUniversitària Politècnica, que exposava uns 600 mine-rals, però tenia uns fons de 2.000, a més d’una quanti-tat similar de fòssils. El llavors director del Museu, JosepM. Mata, explicava que rebien uns dos mil visitants al’any, molts dels quals eren escolars.

La revista il·luminava el pou ignasiàEl dia 15 de gener, el president de l’Associació CulturalEl Pou de la gallina, Ramon Fontdevila, i l’alcaldeSanclimens signaven un conveni pel qual, en el marc del’Any Ignasià, l’associació editora de la revista es com-prometia a finançar la il·luminació del Pou de la Gallina,monument ignasià del carrer de Sobrerroca, que esta-ven restaurant els alumnes de l’escola-taller de CasaCaritat.

Apagada general per Cap d’AnyEl dia 1 de gener, a un quart de dues de la nit, una ava-ria a l’estació receptora del Congost deixava sensellum bona part de la ciutat durant tres hores, amb for-tes protestes del Gremi d’Hostaleria. Dos dies més tard,la cinquena edició del Campi qui Jugui tancava ambrècord d’assistència (20.000 visitants). El dia 7 eradetingut i traslladat a la presó Model l’insubmís ToniFrancitorra. I els dies 15 i 19 de gener, centenars d’es-tudiants i ciutadans en general es manifestaven contrala Guerra del Golf.

Hi havia un bon grapat de manresans queper alguna raó o altra havien anat a viure al’estranger. Alguns temporalment i d’altresper quedar-s’hi. Una feina atractiva o l’am-pliació d’estudis eren els motius més fre-qüents a l’hora d’anar a viure fora del país.Alguns han tornat i altres encara hi són.

A

L’Imma Vives amb les seves companyes de treball al Centre de rehabili-tació de Nicaragua, on va treballar dos anys.


crònica social

iumenge 12 de juny de 1983. Després d’unallarga marxa des de Manresa per la comarcal1411, un grup de manifestants es concentra aVilafruns per donar suport als miners tancatssota terra des del 31 de maig. Els miners recla-

maven un conveni propi, desvinculat del que recentmenthavien firmat els principals sindicats d’Explosivos RíoTinto. ERT formava part d’un grup estatal químic i miner, ien aquell moment estava travessant una situació econò-mica complicada. Tot això feia que el nou conveni col·lec-tiu d’empresa, a més de comportar greus retallades, noreconegués salarialment els riscos específics del treball ales mines de potassa del Llobregat.

Durant els dies que va durar la tancada, els miners deSallent i Balsareny van ser notícia a tots els mitjans decomunicació i van mostrar una capacitat de mobilitza-ció excepcional. Van enviar delegacions a negociar ambel Govern central i la Generalitat, mentre altres companys i familiars omplien sis autobusos per anar-se amanifestar a la plaça de Sant Jaume, i la majoria decomerços d’un i altre poble abaixaven les persianes ensenyal de suport. Aleshores la filial de Sallent i Balsarenytenia 621 treballadors i es pot dir que les dues pobla-cions vivien de les mines.

La tensió creixia cada dia que passava, no només perquèja n’eren molts sense cobrar i les economies familiarsse’n començaven a ressentir, sinó perquè es temia per lasalut dels miners tancats. La direcció de l’empresa, pocdisposada a cedir, va impedir en algunes ocasions elsubministrament de queviures i medicaments a l’inte-rior dels pous, i fins i tot va tallar-ne temporalment l’ai-gua potable. D’aquí la proclama dels manifestants: «ERTasesina, quiere matarnos de sed y hambre». 4 dels 61tancats no van poder suportar les dures condicions i vanhaver de ser evacuats amb símptomes de deshidrataciói desnutrició, juntament amb alteracions nervioses cau-sades pel fet de no haver menjat durant dies.

Després de moltes negociacions sense acord, ERT va deci-dir acabar amb el conflicte interposant una denúncia per

ocupació il·legal de les seves instal·lacions. El 21 de juny,la Guàrdia Civil va dissoldre la multitud congregada alvoltant dels pous, al mateix temps que s’enviava unaordre judicial de desallotjament a les galeries i se n’im-pedia la comunicació amb l’exterior. Aquella mateixanit, els miners, per voluntat pròpia, van començar a sor-tir des dels pous de Vilafruns i Sallent per retrobar-seamb les seves famílies. Havien estat 22 dies tancats a500 metres de profunditat, estaven esgotats però satis-fets d’haver resistit amb dignitat. Ja no els quedavenrecursos per negociar i la principal prioritat era enaquells moments evitar que els participants a la vagafossin sancionats, però una vegada més havien demos-trat a tothom fins on eren capaços d’arribar.

No era la primera vegada que es declaraven en vaga:ho havien fet per primer cop el 1972, en què van des-afiar l’amenaça de la repressió franquista. Des d’ales-hores les mobilitzacions havien estat gairebé contínu-es, ja fos per demanar la readmissió dels vaguistes aco-miadats, per sumar-se al clam general d’amnistia queva recórrer el país entre 1976 i 1977 o bé per reivindi-car millores en les primes i en la seguretat. I seguirienmanifestant-se per assolir noves conquestes sindicals:no tardaria a arribar el conveni propi i, l’any 1986, elrègim especial de la mineria del carbó, amb conces-sions com la jubilació anticipada.

Fotografia: Enric Berengueras

Mireia Vila

Vaga a les mines de Sallent (1983)

D


fanal de cua

L’horrore llegit amb avidesa i commoció l’últimanovel·la de Martin Amis, La zona d’interès(Anagrama), una obra que retrata l’horror delscamps d’extermini des d’una perspectiva, simés no, peculiar. Com a lector, l’he trobat

excel·lent. Com a ésser humà, absolutament inquietant.Hi ha qui l’ha qualificat de «comèdia brutal». A diferènciad’obres com les de Primo Levi o del nostre Amat-Piniella,que fan literatura a partir de la pròpia experiència com avíctimes de la barbàrie nazi, a La zona d’interès la trama secentra, sobretot, en la vida quotidiana dels botxinsd’Auchwitz: esdeveniments socials, flirtejos, converseseducades, debats sobre teories estrafolàries (com la teo-ria del gel còsmic, segons la qual els aris noprocedeixen dels simis, sinó dels qui vivienen el continent enfonsat dels atlans), oestrès laboral dels comandaments. Tot prenun nou significat pel fet de produir-se apoques passes de l’horror més inhumà. Unhorror que treu el cap, aquí i allà de lanovel·la, com les extremitats dels cadàvers(«residus naturals») que, accidentalment,guaiten quan es desfà la part de la lona d’uncamió just en el moment que arriba un trenamb 100 ancians i nens jueus a qui es vol fercreure que els espera una dutxa, un llit tou iun bon àpat. És esborronador, per exemple,l’atabalament dels oficials nazis que nosaben com desfer-se de la quantitat de cos-sos que genera a diari el camp; o la fortorque, per més que intentin recrear un espai de convivèn-cia sofisticada per compartir amb les famílies, ho envaeixtot. Algunes escenes mostrarien un patetisme ridícul, finsi tot còmic, si no fos per les monstruositats que sabemque cometen els protagonistes, com Paul Doll, el coman-dant del camp, que, veient l’alçària dels talons de la sevadona, corre a posar-se pàgines d’un llibre a la sola de lesseves botes, per no semblar més baix que ella.

«Sota el nacionalsocialisme et miraves al mirall i t’hiveies l’ànima –diu el personatge Golo Thomsen, nebotdel jerarca nazi Martin Boorman–. Et descobries. Totsvam descobrir, o vam revelar, indefensos, qui érem».Pell de gallina!

HMissatge reial

n un llibre de poemes escrits entre 1956 i1975, Postals d’Itàlia, de Jordi Sarsanedas,n’hi ha un de molt breu, precís, lúcid i con-tundent titulat A alguns que s’estranyen denosaltres. En ell, l’autor planta cara als «jaco-

bins beats i gaditans metòdics». És a dir, als forjadorsd’un nou intent de unidad de España disfressat amb ori-pells de modernor. Per a ells érem i continuem essentun «arbre torçat, mesell, tan obstinat a viure, / en unracó molest / del racional jardí geopolític». En definitiva,«el poble nosa» que «es refusa a assemblar-se a la imat-ge que en fa el vostre desig».

Com podeu suposar, no és cap dels sig-nificats d’aquestes festes allò que m’hadut una vegada més a la lectura delpoema sinó els comentaris llegits a pro-pòsit del discurs de Nadal del reid’Espanya. Perquè a força més d’unsegle de la Revolució francesa i de lesCorts de Cadis, Felipe VI ha emprès unviatge sideral de marxa enrere amb lamàquina del temps, per tal de recupe-rar la imatge de la monarquia absolutis-ta que va imposar el seu –no pas digneni gloriós– avantpassat de nom comú ide memòria infausta.

Amb un aspecte més que agreuja lamala fe i el passadisme del missatge. I

no ho dic pel no reconeixement de la realitat deCatalunya –cosa que ja era d’esperar–, sinó d’unamanera molt especial per haver-se girat d’esquena a lamassa nombrosa població sense feina i en estat depobresa i al problema de l’acollida dels refugiats.

Els catalans que ja fa molt temps vam dir, i seguimdient, prou!, anem caminant endavant. Com sigui i comes pugui, però sempre endavant. Plantant cara altiva-ment a la supèrbia borbònica amb l’últim vers delpoema de Sarsanedas. Perquè som com som: «No heud’esperar que presentem excuses».

E

Llorenç Capdevila Lluís Calderer

Dani Hernández Massegú


es de les eleccions municipals a Manresapodríem dir que a la ciutat no hi ha passatres d’extraordinari. Els més pessimistes pot-ser parlarien del sosteniment de la línia demediocritat habitual. Aquella grisor malal-

tissa que només amoroseixen els migrats llums deNadal. El govern municipal està instal·lat en aquellainoperància i/o impàs que desespera, ras i curt. Tambépodria ser que el ciutadà de peu –sempre distret– nosap veure que a la Casa Gran s’hi està produint l’efected’aquells iogurts que fan que l’organisme treballi perdins encara que, des de fora, no se’n noti l’efecte... Bé,en honor a la veritat direm que sí que han passat coses:des de la polèmica bizantina de la baixada dels Drets, alnomenament del xèrif-comissionat, Adam Majó, pas-sant per la campanya del 27-S que, amb la sinergiacreada per l’artefacte polític Junts pel Sí, ha fet desco-brir a més d’un convergent i potser a més de dos repu-blicans que, massa sovint, mostren que es tenen mésganes de fer coses amb els veïns que amb els qui escomparteix el piset.

Potser per això, Pere Culell es va desesperar quan ERCva esquivar, després de les municipals, comprometre’sdirectament amb la governabilitat de la ciutat fent tàn-dem amb CiU. Sense rumb –«y en el lodo» que afegi-rien Los Panchos–, el company Ramon Fontdevila haressorgit com l’au fènix i s’ha transmutat en frontissaper forjar un acord entre ERC i CiU i redistribuir el carti-pàs municipal introduint-hi regidors d’Esquerra quesupleixin els buits de l’alineació convergent que, laveritat, no aconsegueix xutar gaire a porteria. El que acasa dels pobres sempre se n’ha dit de dos fer-ne un,vaja. Tot sigui per engegar el motor al ralentí deManresa i accelerar alguns processos somorts en elcamp de la rehabilitació i dinamització del centre his-tòric, el planejament urbanístic o el paper de la ciutatcom a enclavament geogràfic a la Catalunya futura. Endefinitiva, que, si l’alcalde Junyent amb les habilitats degestor de molt despatx i poca política de cisellat socialno se’n surt, potser ho arreglarem posant-hi una micade lubricant que engrani millor les peces. A veure siaquest 2016 es nota una bona accelerada.

ELCULDELPOUREVISTA D’OPINIÓ I OPINIÓ GENER 2016 - NÚM. 223

DReformes municipals

37

Il·lustració: Isaac Bosch


BUGADA AL POUMassa brossa...La primera esbandida de l’any és undels clàssics de la secció. L’incivismeque assota els carrers de Manresa.Durant les últimes setmanes, les obresal carrer del Joc de la Pilota i a una partde la plaça d’Europa, a part d’afecta-cions de trànsit i circulació de vianants,van obligar a desplaçar els contenidorsa la plaça dels Infants i als voltants. Lagent, que és ximpleta i en porta més alspeus que al cap, resulta que devia tro-bar massa llunyana la distància delscontenidors i, en comptes de fer trentametres més, va decidir llençar la brossade tot tipus a les papereres del carrersdel Carme i de Serarols. Com que,òbviament, la pudor era insuportable,algú es va cuidar d’advertir al personalque allò no era un contenidor i, comveieu a la imatge, convidava a deixar labrossa en el contenidor més pròxim.Trist, però cert.

... i massa pixaradaContinuem amb la falta d’urbanitat i elscartells dissuasoris. El que reproduïm alcostat d’aquestes línies està enganxat ala façana de la perruqueria de FrancescCarafí, al carrer dels Esquilets, just alcostat de cal Tomasa, i n’és responsableel mateix estilista. Deu ser que aquellapart del carrer, pel color o pels airesprovinents del seu establiment, és moltidoni per concentrar-hi els pipins delsgossos que, com és habitual, actuenamb el consentiment, la desídia i la

total impunitat dels seus amos. Peraixò, el missatge del rètol, ben visible,clar i català, es dirigeix als propietarisdels animals. A veure si hi ha algunamillora o, contràriament, el cartell escomença a esgrogueir.

La Sagrada FamíliaLa imatge que reproduïm és del dia 3de gener al vespre en una de les repre-sentacions de la Nit Viva que s’ha por-tat a terme durant les festes nadalen-ques a Fonollosa. L’estampa seria d’unpessebre vivent habitual si no fos quela verge Maria i el sant Josep que hiapareixen són força coneguts. I tambéel presumpte nen Jesús que, en realitat,és una nena i es diu Aina. Els figurantssón els seus pares: la Rosa Clarena —filla del poble— i el Joan Piqué —filladoptiu—, responsables de comunica-ció del Kursaal i de l’Ajuntament deManresa respectivament. Van ser paresper segona vegada recentment i, ésclar, a Fonollosa no van poder evitarcol•locar-los al seu portal.

Calendari de luxePodríem dir que el calendari del Pou ésun dels objectes de marxandatge méspreuats pel públic manresà des de fauna bona colla d’anys. Però no volemser tan narcisistes i us mostrem unapetita joia que l’amic Ignasi Segon,mestre i bon fotògraf com el seugermà Joan, fa cada any (i ja en vanset). També és un calendari, com elnostre, però està il·lustrat amb magní-fiques fotografies. Aquest 2016 té coma tema el modernisme català. Dotzeimatges que, com diu ell mateix, «sonúnicament un petit tast d’allò que vansaber construir amb molt d’art els nos-tres avantpassats i que ens ho sentimnostre». Hi ha instantànies de la casaBatlló o la casa Milà a Barcelona, peròtambé de la casa Solà Morales d’Olot,de la Masia Can Negre de Sant JoanDespí... i de la Torre Lluvià, de Manresa,no caldria sinó! L’Ignasi fa arribar elcalendari imprès a una trentena defamiliars i amics propers, i per correuelectrònic a unes 150 persones més.

QUINTÍ TORRA CORDONS


Els Carlins revifenSant MiquelEl patrimoni modernista té una vàluaimportantíssima, com a Manresa larepresentació d’Els Pastorets de JosepM. Folch i Torres que fa més de centanys que es representen als Carlins,sota la coordinació del Casal FamiliarRecreatiu. L’espai toca al devastat car-rer de Sant Miquel que, de tant en tant,ens dóna alguna alegria amb l’obertu-ra de portes d’alguna iniciativa comer-cial enmig de tanta persiana abaixada.La gent del Casal ja fa anys que mante-nen una cartellera al principi del vial onhi ha l’entrada principal de l’entitat, alcarrer de la Sabateria. La idea és queels vianants que pugen cap a la plaçaMajor hi vegin els cartells que anun-

cien tant Els Pastorets com la resta demuntatges que s’hi representen la restade l’any. Però, recentment, l’entitat hafet un pas més i, com veieu a la foto, haaprofitat un petit local del Sant Miquelon hi havia hagut una perfumeria perestablir-hi un aparador promocional ipunt de venda d’entrades anticipades o

els dies de funció, ja que –suposo– lataquilla dels Carlins és massa petita peratendre de cop les aglomeracions depúblic. Aplaudeixo la idea, tant pel quesignifica per a la tradició l’emplena-ment de les funcions del casal, com perla dinamització que tant necessita elbarri i aquest carrer especialment.

DES DE LA BUTACA D’EN VOLTAIRE

ls humans, com a animalsautodefinits com a racionals,som un cos fet per buscar iaportar menjar al nostre cer-vell. Portem anys d’evolució,

buscant, sobretot malgré l’OMS, prote-ïnes i, en justa mesura, hidrats de car-boni i greixos; darrerament se’ns haanat la mà en aquets darrers compo-nents i el sobrepès i l’obesitat formen

part de les noves maneres emmalaltir.

El cervell consta, mal comptades, d’en-tre 80.000 i 100.000 milions de neuro-nes que es parlen, entre elles, ambunes substàncies (els neurotransmi-sors) i s’exciten com un cablejat elèc-tric (ho sento de veres, pare Freud), lesemocions vénen després. La conductahumana ve regulada i és una conse-qüència d’aquest funcionament. Si ésbo o dolent, i per tant la conducta ésbona o dolenta, és una consideraciómoral de la tribu a la qual pertanyem.Aquest pilot de neurones, de tant entant, es reuneixen en diversos nuclisque intenten sincronitzar moviments,conductes, pensaments, sensacions…

i a més, l’escorça cerebral, perquèsi la coberta del cervell actua,

sobretot la part frontal, de granregulador dels impulsos, emo-cions, decisions…

Al mig del cervell hi ha un nuclide neurones anomenat accumbens que jeu sobre el septe cere-bral. Aquest nucli és el que jugaun paper més important en lasensació de plaer i la recerca.

Totes les substàncies addictives, i lesaddiccions sense substància: màqui-nes escurabutxaques, conductes derisc, conductes que ens proporcionenplaer, etc., passen per l’excitació del’accum bens i la suposada regulació del’escorça prefrontal.

Sabem que el nucli s’estimula demanera igual en les fantasies que en laseva satisfacció; és perillós perdre elsentit de la realitat i deixar-nos portarper una percepció modulada per unentorn adulador i que ens fa creureque som collonuts. Tot plegat per rao-nar que no és bo aguantar a les cadiresdel poder (el poder el tenen les multi-nacionals, amb més pressupost quemolts estats) gaires anys. En un paísamb una clara consciència, no cal tra-dició democràtica, la majoria de lídersde partits participants en les eleccionsdel 27-S i del 20-D haurien d’haverdimitit ja que no han guanyat. En elnostre país els reflexos dels comporta-ments feixistes fan que associem elspartits als lideratges personals, i elnucli accumbens dels esmentatslíders… en gran manera, estimulat.L’evolució té, encara, camí per fer.

L’HOMENOT DE LA PIPA

EBon i evolutiu 2016!

39


TANTA ROBA I TAN POC SABÓ

VA COM VA

JAUME GUBIANAS

LLUM DEGÀS

les seves memòries, l’es-criptor i polític manresàVicenç Prat evoca les bar-ques que, els diumenges ala tarda, passejaven la gent

entre el Pont Vell i la palanca del’Estació, entremig de parades de xur-ros, cavallets i pianos de maneta. Aixòs’esdevenia cap als anys 30 del seglepassat, en un temps en què encara hihavia qui es banyava al riu, qui hi pas-sejava per la riba –Prat parla dels«ramats de soldats i criades»– o hipatinava pel damunt, quan l’aigua esglaçava. Fins i tot s’hi veia algun pes-cador i algun peix. Amb els anys, lesfàbriques van tancar i la ciutat va créi-xer d’esquena al riu. Van desaparèixerles barques, les passejades i l’olor decacauets. A canvi, el brogit incessant

del trànsit rodat de la nova carreterad’entrada i sortida de la ciutat endirecció al Bages Sud i a Barcelona vasubstituir la ronquera dels anticstelers. Per bé que de tard en tard s’hanfet algunes actuacions de millora del’entorn, el riu Cardener continua pas-sant per Manresa amb més pena queglòria. Ara que el pont Nou ha estatrestaurat, tocaria d’estendre la rehabi-litació de la llera i de les vores fins alpont Vell. No cal reposar-hi les bar-ques ni les barraquetes de fira, però sínetejar la llera del riu i desbrossar-lo,agençar-ne la riba i dibuixar-hi un plà-cid camí de ronda, amb bancs i fanals,i un bé de déu de flors per fer menyssolitària la soledat dels plàtans.

ADe pont a pont


QUI NO CONEIX... LO GAITERDEL CALDERS

EL SENYOR RAMONIL·LUSTRACIÓ: MARIA PICASSÓ

22.12.15Ai, la CUP, ves qui ho diria: ens ha posat l’ai al cor. Som en una loteria. Esperem que tinguem sort!Avui toca loteria i aviat els Innocents, que tenim a tocar el dia.Bon lector, oi que m’entens?Un nou estat, què punyetes!, lliure i ben nostre ara ens cal.Sigui d’esquerres o dretes, que si és estat , tant se val.

27.12.15El que al cel escup,escup a sa cara;aquest cop la CUPla pot pagar cara.Bona nit tingueu parents,que demà serà un gran dia, el dia dels Innocents,innocents tots, qui ho diria!

29.12.15Renoi, que són enredaires!¿Tant els costa decidirals i les, vull dir els cupaires,per fer pinya amb Junts pel Sí?Primer ens diuen que dissabte,després diuen que diumengeens diran si en Mas és apte;són de can Penja i despenja. Ens han ben fet la punyetaendarrerint el procés.Està vist: la furgonetaja no dóna per a més. Si volen pujar que pugin,que els allargarem la mà.I si no, ves, que madurini que s’ho facin mirar!

Post factum

Any nou, vida nova.Perquè ho vol la CUP,passarem pel tub.Tenim nova prova.Renoi, quin martiriles seves lliçons!¿Fent-se el harakirivolen eleccions?

olita Rovira Borràs, i tant quela coneixeu! De Dolors nomésse’n devia dir el primer diaperquè sa mare la rebatejàLolita i, des d’aleshores, ha

estat Lolita per sempre. La Lolita rossai d’ulls blaus -bellíssima!-, que alscatorze anys ja combinava els estudisamb l’aprenentatge de perruqueria acal Subirana. De rentar caps a penti-nar. I a poc a poc, va incorporar tambéles manicures, les depilacions i… elmaquillatge! Totes les cares li deienalguna cosa, i d’aquella descoberta vadecidir que, d’això, ella en provaria deviure. Dit i fet: la Lolita fou de les pri-meres manresanes a estudiar estètica–esthéticien!– a Barcelona, i és allà onel món se li va obrir. Ara, vora els cin-quanta anys d’ofici, es pot dir que hatocat totes les tecles. Des de prepararnúvies per a casaments fins a treballarper al Liceu. També ha fet moltes tem-porades de teatre o a discoteques,amb maquillatges corporals per aPachá-Sitges, o a l’Ou, de Calafell. I hatreballat per una i altra televisió, aManresa, i fins les nacionals.

Lolita Rovira, una artista del maquillatge

Incansable («cada vegada m’agradamés aquesta feina») la Lolita també hafet centenars de cursos que li han per-mès desenvolupar tota la fantasia i art,incorporant tècniques innovadorescom el làtex. Per això, la discreció habi-tual de la seva tasca desapareix quanparticipa en bona part de les manifes-tacions més multitudinàries de la cul-tura popular: a la Fira de l’Aixada i a laInnocentada de Manresa. I la fira de lesbruixes de Sant Feliu Sasserra? Iaquells maquillatges del parc del’Agulla, a punt del castell de focs? Lallista és llarga, com ho és l’entusiasmeque hi aboca: o no ho sabeu que,sense la Lolita, Manresa gairebé esquedaria sense els Reis d’Orient?Vestits, perruques i maquillatge, tot hoté a punt per a una ficció que tindràaquests dies l’admiració de milers imilers de persones. Com la tenen elsgegants, a qui la Lolita, des de daltd’una escala, pentina i arregla abansde cada Festa Major, en una feina queés d’alçada i risc. Tan alta com la sevadisponibilitat: i és que, mentre pugui,la Lolita maquillarà. Segur!

L


EPITAFI ELCULDELPOUMOSSÈN GUDIOL

ai prou ben ponderats germans i germa-nes. Aquest mes estic excitat. Excita -díssim! Que Déu em perdoni abans d’en-gegar l’enfilall de retrets que, tot seguit,em disposo a glossar. Dos cops per set-

mana vaig a Olesa a veure la tieta Asunción, que va fentla viu-viu en una residència. Hi vaig en un cotxet que,gentilment, em deixa el tiet Francisco que, entre nosal-tres, valdria més que no conduís perquè no veu un boua tres passes. Però, en fi, a mi ja em va bé disposar d’unvehicle encara que estigui atrotinat. El viatge m’obliga–perquè, com comprendreu l’ofici no em dóna perpagar autopistes com la C-16– a circular pel controver-tit eix del Llobregat. Maria Santíssima, quina vergonya!Quin escàndol! Darrerament, em fa l’efecte que, encomptes de voler reduir-hi la sinistralitat s’han conjuratper augmentar-la. Entre cons, tanques de ciment, ratllesde tots els colors, llums i senyals que no es detecten finsque hi ets al damunt, grues que cauen i intervencionsinterminables als vorals, n’hi ha per engegar-los tots a lam...! Encara bo que el batlle de Manresa, per primer copde manera més o menys enèrgica, va demanar solu-cions per un tema que fa feredat i que, als que vivim alBages, ens fa sentir com si ens fessin pipí directament ala gargamella. Per Déu, que ja està bé! Ja n’hi ha proud’aquesta broma!

L’estratègia per fomentar l’ús de l’autopista ha estattan descarada històricament que no té perdó de Déu.Des de la Generalitat, la sensibilitat per la mortalitat ala C-55 també se’ls en fum de la virolla. El tram deManresa a Abrera no ha interessat mai. Per als que vana la Cerdanya o a fer snowboard a Andorra, se’ls haarreglat la sortida de Barcelona, habilitat un autopista,desdoblat la carretera de Manresa a Berga i endreçat elpas fins al Túnel del Cadí. El far west que hi ha entre elBages Sud i el nord del Baix Llobregat no interessa. Hihem anat fent pegadets i, això sí, col·locant-hi radars.Per la mort de Déu! Quin frau! Si suméssim les inter-vencions –algunes francament inútils– que s’han fetdurant anys, ja tindríem una autovia en condicions ohauríem pagat l’amortització de l’autopista més revira-da i cara de l’estat. En les últimes intervencions, l’ob-jectiu s’ha centrat a construir una mitjana que impe-deixi la invasió del carril de sentit contrari. Però fer-larobusta i de ciment no devia entrar al pressupost. Elresultat ha estat una tanca de fireta que ja està aixe-cant polseguera. Déu n’hi do! És difícil cagar-la tant entan poc temps. Si no fos que m’estimo tant la tieta, horesoldria anant amb tren o trucant-li per telèfon. De lesfreqüències i la velocitat del cavall de ferro no cal nique en parlem. I el diàleg per telèfon amb la tia és unaodissea. És sorda com una tàpia.

C-55, aneu a la m...!

M

C/ Urgell, 35 - Tel. 93 872 99 97MANRESA

Aromateràpia - Espelmes aromàtiquesObjectes de regal i decoració...

Objectes de decoració - Florsartificials - Moble auxiliar

FINANCEM LA SEVA COMPRA

FINS A 12 MESOS SENSE INTERÈS

p

PRESSUPOSTPARTICIPATIU

MANRESA 2016

Tens un projecte per Manresa?Si tinguessis 50.000 euros, què faries per la teva ciutat?

Presenta la teva proposta al’Ajuntament de Manresaa través d’una entitat. El termini acaba el 31 de gener.

Els projectes seleccionats es mostraran en una exposició del 9 al 24 de març, es presentaran en una sessió pública l’1 d’abril

I es podran votarde l’1 al 10 d’abril presencialment i per web i mòbil.

www.manresa.cat/pressupostparticipatiu2016

Documents

lab06@umanresa - El Pou Digital · Número 316 - Gener 2016 l’opinió del lector Concerts a l’hivern a la Seu Vaig ser una de les afortunades de poder escoltar un concert magnífic,