CYAN MAGENTA AMARILLO NEGRO (AUTO) - Pub: ANDORRA-ND Doc: 00197L Red: 100% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Proba ND Filmacion: 0 - Dia: 21/03/2010 - Hora: 21:37

˝˝˝˝˝˝˝˝˝˝˝˝00˝001˝

22dl.

DILLUNS22 DE MARÇ DEL 20101,20 y

EL PERIÒDIC D’ANDORRA +EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

«El que fem a lacapital i a Escaldesno és centralisme,el que fem ésandorranitat»

Pàgines 6 i 7ENTREVISTA CONJUNTA ALS CÒNSOLS DE LA CAPITAL I D’ESCALDES

El comísde capitalsaugmentael 640% entres mesos

EFECTES DE LA CRISIPàgina 3

L’Andorrainèditadels 50 i 60de CatalàRoca3EL PERIÒDIC localitza alCol.legi d’Arquitectes deCatalunya dos centenarsd’imatges ‘andorranes’

PATRIMONI FOTOGRÀFIC Pàgines 16 i 17

L’interior de la mítica sala de festes de La Rotonda,captada pel fotògraf català a l’agost de 1968. b

«Ha d’imperar elprincipi d’igualtat.

No hi pot haverdiferències segons

la parròquia»

Antoni Martí Rosa FerrerCÒNSOL D’ESCALDES-ENGORDANY CÒNSOL D’ANDORRA LA VELLA

3En 80 dies s’han intervingut526.000 y més que en el 2009

FONS FRANCESC CATALÀ ROCA / COL.LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

TONY LARA

CYAN MAGENTA AMARILLO NEGRO (AUTO) - Pub: ANDORRA-ND Doc: 01697L Red: 100% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Proba ND Filmacion: 0 - Dia: 21/03/2010 - Hora: 20:49

˝˝˝˝˝˝˝˝˝˝˝˝00˝016˝el Periòdic d’AndorraCultura iEspectacles

DILLUNS22 DE MARÇ DEL 201016

RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI FOTOGRÀFIC

L’Andorra inèdita de Català RocaEL PERIÒDIC localitza a l’arxiu del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya dos centenars d’imatges ‘andorranes’del gran fotògraf català. Hi retrata amb el seu ull humanista un país pres pel turisme de neu, basar i toros

T. LARA. / A. LUENGO*ESCALDES-ENGORDANY

Al riquíssim patrimoni gràfic engran part inèdit que els últims me-sos ha anat revelant EL PERIÒDIC–des de pioners com ara AmadeuBordalba, que va descobrir Andorraa principi del segle XX, fins alsCuyàs, Salvany i Gabriel Casas, quela treballen al segon terç de lacentúria– li faltava la patum, la es-trella indiscutible de la fotografiacontemporània. I aquest és precisa-ment el lloc de privilegi que ve aocupar Francesc Català Roca (Valls,1922-Barcelona, 1998), un delsnoms fonamentals de la fotografiacatalana, espanyola i europea delsegle XX, que entre mitjan anys 50

i principi dels 70 va realitzar unmínim de tres safaris per terra an-dorrana. El resultat són dos cente-nars llargs d’imatges que EL PE-RIÒDIC ha localitzat a l’Arxiu foto-gràfic del Col.legi d’Arquitectes deCatalunya (COAC). Un tresor fins arainèdit –només la sèrie sobre el Pesse-bre Vivent d’Engordany s’havia pu-blicat al número de gener del 1956de la desapareguda Revista de actuali-dades, arte y letras– i que ara veu lallum per primera vegada.

Català Roca hi retrata en el pri-mer dels seus periples, al Nadal del1955, un país que encara s’està es-polsant el seu ensopiment secularperò que comença a descobrir els en-cants de la modernitat (i els benefi-

cis del turisme). Al costat del Pesse-bre Vivent, excusa del viatge, passala reglamentària revista del patrimo-ni arquitectònic –Sant Climent dePal, Sant Joan de Casellas, Sant Martíde la Cortinada, la Casa de la Vall, elpont d’Engordany–, s’escapa fins aEnvalira per documentar les prime-

res fornades d’esquiadors i, atenció,també s’atura en l’incipient formi-gueig de turistes que detecta a la ca-pital i Escaldes. Conviuen en la mira-da de Català Roca l’Andorra rural,folklòrica i romànica amb els ecosde les grans urbs europees que sapcaptar, per exemple, en l’home quefa el badoc davant de les galeriesCristall d’Escaldes. L’efervescència,la vitalitat de la seva avinguda Carle-many –un anar i venir d’automòbils,motocicletes i vianants–, contrastaamb les estàtiques imatges d’aques-ta mateixa via només un decenniabans, tal com la va retratar eltambé fotògraf Josep Alsina.

Queda clar que el viatge cap a lamodernitat ja ha començat i que

serà, probablement, irreversible.Així ho demostra la segona sèrie an-dorrana conservada al COAC. Tot ique Català Roca no va datar aquestsnegatius, el cartell d’una grandiosacorrida de novillos que havia de tenirlloc a la Monumental d’Escaldes–amb el rejoneador Conde de San Re-my com a cap de cartell– permet si-tuar-nos a l’agost del 1968. Vet aquíuna sèrie fascinant on el fotògraf janomés té ulls per a un turisme cosígermà del de sol i pandereta que enaquestes mateixes inunda les plat-ges espanyoles. Català Roca es quedaenganxat a les escenes costumistes (iconsumistes) que es troba pel carrer:dues dones agenollades davant d’unaparador; el bisbe Benlloch vigilant

AVINGUDA MERITXELL (ANDORRA LA VELLA) 3 La imatge estàpresa des de l’actual Escale; al fons, la Rotonda (1955).

TURISME DE NEU 3 Som encara al 1955 i els primers esquiadors jaensenyen la poteta a la capital amb els seus primitius esquís de fusta.

AVINGUDA CARLEMANY (ESCALDES) 3 Vianants i automobilistes, al’altura del Garatge central, l’actual Centre d’art (1955).

MODERNITAT 3 Les galeries Cristall, en una escena de cine negreque evoca l’efervescència de les grans ciutats del moment (1955).

COLLITA ‘ANDORRÀ ROCA’

Entre mitjan anys 50 iprincipi dels 70 varealitzar tres safarisandorrans, amb propde 200 fotografies

CYAN MAGENTA AMARILLO NEGRO (AUTO) - Pub: ANDORRA-ND Doc: 01797L Red: 100% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Proba ND Filmacion: 0 - Dia: 21/03/2010 - Hora: 20:49

˝˝˝˝˝˝˝˝˝˝˝˝00˝017˝Cultura iEspectacles

DILLUNS22 DE MARÇ DEL 2010 17el Periòdic d’Andorra

EL ROVELL DE L’OU 3

Raríssima vista interior de lacèlebre sala de ball de lacapital regentada perl’empresari Melcior Larrosa ion el Mestre Roure va exercircom a director artístic. La fotoestà presa el 1968. Segons lescròniques, la sala va tancar afinal del decenni (a l’esquerra,a dalt). Vista de l’avingudaCarlemany d’Escaldes, amb laCasa Lacruz –avui, farmàciaGuerrero– en primer terme (abaix, a l’esquerra).

HUMOR CATALÀ 3 L’estàtua sedent del bisbe Benlloch vigila els parroquians dela terrassa de l’Isard, a l’actual plaça Benlloch de la capital (1968).

BODEGÓ AMB SENYORES 3 Dues turistes baden davant d’una joieria (1968).La imatge evoca les secretàries de Jorge Herralde, cèlebre obra de Colita.

FOTÒGRAF

FRANCESC CATALÀ ROCA

Va aprendre l’ofici alcostat del seu pare, eltambé fotògraf PereCatalà Pich, i vacompaginar lafotografia documentalamb la publicitària il’artística. La fundacióPedro Barrié, de Vigo,li consagra una granretrospectiva sota eltítol Obras maestras.

l’autor

l’aperitiu dels turistes a la terrassade l’Isard, on avui s’aixeca el Comúde la capital; uns raríssims interiorsde la Rotonda, amb el magnífic mu-ral que decorava l’escenari, i el càm-ping d’Encamp, amb Radio Andorraal fons, on quatre decennis despréshavia d’actuar el diví Bob Dylan. Ca-talà Roca veu l’Andorra dels toros iles ampolles de sifó, de les minifaldi-lles, els basars i els barrets mexi-cans. És possible que el fotògraf ca-talà efectués encara una tercera visi-ta a Andorra. La numeració dels ne-gatius indica que és posterior a l’an-terior. Probablement a la primerameitat dels anys 70. Som a l’hivern ien aquesta ocasió pujarà fins al Pasde la Casa per retratar l’última fron-tera del país, amb les corrues de cot-xes estacionats davant de l’hotel Ci-mes i els esquiadors muntats en pri-mitius telecadires.

Narrador abans que artista

Tot plegat constitueix un exempleparadigmàtic de la manera de treba-llar de Català Roca. Ho constata Jau-me Orpinell, responsable de l’arxiufotogràfic del COAC i gran coneixe-dor de l’obra de l’autor: «És un dels

primers fotodocumentalistes mo-derns. Es considerava abans unnarrador que no pas un artista quepretenia explicar a través d’imatgesla història que tenia al davant. I aAndorra va fer exactament el ma-teix: plantar-se al carrer a captar lavida que passava pel davant. Enaquest cas, el turisme d’estiu i el tu-risme d’hivern, el de neu i el de ba-sar». Val a dir que Català Roca encar-

na, quasi en exclusiva, la baula per-duda entre la gran fornada defotògrafs catalans de la preguerra ci-vil –els Emili Godes, Josep Sala,Agustí Centelles i Pere Català Pich,el seu pare– i la generació dels 60 en-cara en actiu, amb Maspons, Mise-rachs, Pomés, Masats i Colita al cap-davant. Mestre indiscutit de la foto-grafia catalana de la segona meitatdel segle XX, tot just ara la crítica es-pecialitzada el comença a reivindi-car com un dels grans noms de la fo-tografia europea, al costat de pa-tums com ara Brassaï, Doisenau iCartier-Bresson, amb qui compartia–sense saber-ho, perquè no en vaconèixer l’obra fins al 1955– la con-cepció de la fotografia com l’art decaptar l’instant decisiu, fugint del pic-torialisme i la dèria pel fotomuntat-ge i la manipulació fotogràfica deles generacions anteriors.

Tècnicament, Català Roca va here-tar un cert gust patern pel contrast ipels jocs d’ombres –perceptible enalgunes de les obres andorranes–,però de seguida es va decantar per lafotografia documental i humanista,que treu l’estudi al carrer. No peraixò renuncia a retocar els negatius–treballava amb un format quadrat

que després li permetia reenqua-dar la imatge al laboratori peradaptar-la al format apaïsat o verti-cal, segons les necessitats. La sevava ser, a més, una mirada compas-siva i solidària, que evita conscient-ment les situacions de marginaciói que intenta sempre elevar elsseus personatges, sense caure en latemptació de recrear-se en lamisèria. A diferència de molts delsseus coetanis –pensem només en elmagnífic treball de Virxilio Viéitezexposat al CAEE–, Català Roca fuigdel posat i aposta per una fotogra-fia espontània, que té en la pacièn-cia la millor arma de combat:«Triava el lloc, la llum i l’enquadra-ment, i a partir d’aquí només eraqüestió d’esperar que passés elpersonatge per disparar, com uncaçador la seva presa». I no va sermai un fanàtic del blanc i negre: apartir dels anys 60 va començar aexperimentar amb el color, al de-cenni següent ja s’hi va passar ambarmes i bagatges, i no se’n feia fal-ses il.lusions: «Amb el blanc i ne-gre passarà com amb el llatí, quearribarà el moment que ja ningúno l’entendrà». H

*aluengo@andorra.elperiodico.com

TEMÀTICA

Es queda enganxat alque troba pel carrer:veu l’Andorra dels torosi el sifó, els basars i elsbarrets mexicans

PATUM INTERNACIONAL

Ocupa un lloc entre elsgrans de la fotografiaeuropea, al costat delsDoisneau, Brassaï iCartier-Bresson

Una gota de 200negatius en unoceà de 200.000

33 El fons fotogràfic de Fran-cesc Català Roca és un oceà in-tegrat per més de 200.000 nega-tius, 17.000 fulls de contacte, labiblioteca especialitzada delfotògraf i la seva col.lecció decàmeres. Des del 2008 està di-positat a l’Arxiu fotogràfic delCol.legi d’arquitectes de Cata-lunya, institució amb la qual vamantenir estrets lligams profes-sionals a través de la revistacol.legial, A. C.. El fons CatalàRoca és la joia de la corona,però l’Arxiu es completa ambcol.leccions de Josep Sala, Mar-garet Michaelis, Lluís Casals,Oriol Maspons, Ferran Freixa,Humberto Rivas i Joan Fontco-berta, entre d’altres, així com–alerta– el fons Domènech iMontaner, inclosa la col.leccióde fotografia del romànic català(i andorrà). Es pot consultar lliu-rement amb cita prèvia.

FONS FRANCESC CATALÀ ROCA / COL.LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA