Lady Hawke. La màgia de l´edat mitjana

8/6/2019 Lady Hawke. La mgia de ledat mitjana.

1/11


2/11

Fitxa tcnica i artstica:

Ttol original: Lady HawkProducci: Estats Units, 1984.Director: Richard Donner.

Productors: Richard Donner iLauren Shuler, per a TwentiethCentury Fox.Gui: Edward Khamara.Fotografia: Vittorio Storaro, enTechnovisi i Technicolor.Msica: Alan Parsons.Muntatge: Stuart Baird.Vestuari: Ana Cecchi.Decorats: WolfKroeger.

Efectes especials: John Richardson

Michelle Pfeiffer:Isabelle (Isabeau) dAnjou.Rutger Hauer: Etinne Navarre.Matthew Broderick: Phillipe.Leo McKern: Imperius.John Wood: El bisbe.Ken Hutchison: Marquet.

ACTIVITATS

1.- Quan els homes del bisbe senfronten per primer cop al capit Navarre, undells, Francesco, s mort per Marquet. Per qucreus quees produeix aquestassassinat?

2.- En qu consisteix el malefici patit per Isabeau i Ettinne? Quan succeeix latransformaci? Qu suposa aquesta situaci per als amants?

3.- Per qu tem el Bisbe dquila a Navarre? Per qu no vol matar el falc?

4.- Segons es diu a la pellcula, Isabeau i Navarre, foren trats per un clergue. Quis aquest clergue?

5.- Imperius vol redimir-se i troba una frmula per trencar la maledicci. Qu voldir redimir-se? En qu consisteix aquesta frmula? En qu consisteix,bsicament, un eclipsi?

6.- En les darreres seqncies, en la lluita dins la catedral es trenca el roset. Qudeu voler significar aix?


3/11

LA CRTICA OPINA SOBRE EL FILM

(...) Rodada en els castells i propietats en runes que la noble famlia Visconti ( de laqueLuchinoenfoudescendentcabdal)encaraposseeixalesproximitatsdelsmontsApenins, a la regi de Parma, Lady Halcn recrea una llegenda europea

dimpossibilitat amorosa, venjana passional i sortilegis. (...) La pellcula assoleix elsseus moments dintensitat en les escenes datmosfera o defectes; tota la part final en lacatedral, la seqncia del gel i la transformaci somtica enla darrera albadadelsamants, coronada per loportunitat de tocar-se breument abans de passar a sser llop ifalc. Molt simptic el personatge i el gest del jove Matthew Broderick (...).

Vicente Molina Foix.Fotogramas.

(...) Una obra plena dimaginaci, espectacular i prou culta, que s una bona distraccialhora que desvetlla la imaginaci. Un film amb pinzellades histriques aprofitades pera fer que ens aproximem a uns bells escenaris darquitectura llombarda, quereprodueixenacuradamentambients,vestuarisipersonatges,iquetambensproposaalgunes reflexions sobre lpoca medieval, sobre lEsglsia en el poder i el poder delEsglsia, tot aixen el context duna histria daventures aventures dins de laHistria banyades en el mar inesgotable de la llengua feta fantasia cinematogrfica,aquesta vegada per les mans expertes de Richard Donner.

Enginyosalasituacique,sensetrairelrerafonstortusdelpoca,alternalesforceshumanes amb les forces mgiques , les realitats i els somnis. La histria damor entreIsabelledAnjouiEtineNavarresvistapelsulls vids ,admiratsicautsdunjovepillet, que ens la va desvelant a mesura que ell la descobreix. El noi, enmig de latragdia de la parella - sempre junts i sempre fatalment separats s com el mitjancerde la felicitat (...). Sobta, certament, sobre aquest panorama medieval, la modernitat dela msica dAlan Parsons; no tant perqu no shi adigui, sin ms aviat perqunosaltres no estem habituats a una utilitzaci com la que aqu sen fa. En canvi, el quemenys conven s potser lelecci o la interpretaci del personatge del cavaller (RutgerHauer), massa intrigant per al seu paper, tot i que compleixi les exignciesimpecablement.

Josep Ma.Lpez Llav.Avui.


4/11

Largument de Lady Halcn, pres de les llegendes originries del segle XIII, reuneixelements ms que suficients per a captivar lespectador actual, cada vegada msdisposat a admetre la influncia del fantstic en lmbit real i, ms encara, a deixar-seseduir pels encants de la imaginaci fabulosa abans dacatar les consabudes pautes dela vida quotidiana. (...).

La pellcula de Richard Donner reuneix, a ms, una bona raci daventures, daccionsibaralles,desituacionscompromesesperalsherois,enlesquehaurandeburlar elperill amb astcia i habilitat (...).

(...) Lady Halcn brinda la sempre benvinguda oportunitat dsser testimonis de comels pries -el lladre, el monjo i els amants malets aconsegueixen imposar-se, endesigual combat, als poderosos el bisbe-, de forma que els qui representen laperseguida marginalitat guanyen la batalla als qui detenen, amb prepotncia icorrupci, el ceptre de lautoritat.

Lady Halcn t les virtuts duna narraci neta, elegant i fluda. Lacci transcorre enformososparatgescristallinamentfotografiatsperVittorioStoraro,sense cursileria isense complaena. I, a ms, la pellcula t una msica molt suggestiva, produda perAlan Parsons, que ven grata i eficament les imatges, les idees, les emocions i,naturalment, la histria mateixa.

Manuel Hidalgo.ElPas.

ACTIVITATS

1.- Busqueu al diccionari les paraules subratllades.

2.- Feu la vostra sinopsi del film.

3.- Desprs de llegir les opinions de la crtica sobre la pellcula, redacteu uncomentari personal en el mateix sentit.


5/11

PARLA EL DIRECTOR

Coneguem ara les opinions fora interessants i suggeridores del director sobre la seva obra,publicades per la revista cinematogrfica francesa LEcran Fantastique (La pantallafantstica).

En principi lactor previst per fer el paper del brivall era Dustin Hoffman. Per Hoffman noarribava a decidir mai si tenia ganes dinterpretar o no Lady Hawk. Sobre aquest fet, Donnerdiu el segent: Vaig haver de renunciar, desprs dhaver passat hores senceres al telfonamb ell, per a intentar convncer-lo , dia i nit, durant setmanes. Finalment tot acab b enel millor daquests mns, doncs vrem triar Matthew Broderick, qui est excellent enaquest rol. No crec que nhagussim pogut trobar un altre de millor (...) ell aporta alpaper una ingenutat quasi infantil, all on Dustin Hoffman lhauria acostatprobablement a una forma molt ms fosca. Dustin hauria mostrat, sens dubte, la mateixadesimboltura, hauria fet del personatge una mena de trinxeraire, per hauria estat unadult, alg que sap el que pot esperar de la vida.

QuantaNavarre,semblaevidentaDonnerqueRutgerHauerestavafetperaencarnarelpaper:Us heu preguntat mai quants actors podrien interpretar els herois romntics, nobles,valerosos, a cavall, vestits de negre i amb una espasa al costat, tot aix duna formacreble?, deixa anar amb un gran somriure.

FouMichellePfeifferquiobtinguelpaperdIsabeau.JahaviavistactuarMichelle,relataDonner. Lhavia trobada intelligent i forabonica. Perno la veia comlactriu msapropiada per aquest paper. Aix que vaig tornar a Europa. Tenem all una personaformidablequesocupavadeladistribuci.Totselsactorsinteressants,elsenregistrava.

Sense, daltra banda, procedir a una veritable audici. s conformava amb discutir ambells una estona. Penso que hom sap ms sobre un actor o una actriu en discutirsimplementambell,enllocdedemanar-lidinterpretarunaescena.saixqueaquestapersonaemfeuarribarunacassetteenregistradadeMichelle.Nolimancavenenergies.Ens vam dir que era formidable, i vrem acceptar el risc. s realment una actriuremarcable,dunabellesaquetallalal.

El film t un gran inconvenient per a qui shagi dencarregar de la campanya publicitria; s unfilm difcil.

El nostre problema ms gran, confirma Donner, es vendre el film. No s per on agafar-lo.Dimonis, si sabs almenys de quin gnere es tracta, per comenar! No s un film de mgiai bruixeria; no s una comdia. s una histria damor i daventura, espurnejadadhumor i acci, i que es desenvolupa en un context medieval. s tot aix alhora, i moltesaltres coses ms encara.

s tamb un film previsible: Faig sempre films previsibles, proclama orgullosament. Crecque lnica manera de narrar una histria damor que no sigui previsible s la de fermorir els herois a la fi o dimpedir que es trobin de nou, per aix no minteressa.Magraden els films sense sorpreses. Per a mi, dun film que sacaba b en trec unaenergia considerable. Res no magrada ms que sortir duna sala desprs dhaver vist un

film que acaba b; em sento en forma. s molt estimulant . No puc suportar sentir-medesprs dhaver vist un film.


6/11

ACTIVITATS

1.- Segons Richard Donner, si el paper del brivall lhagus interpretat DustinHoffman hauria estat diferent, hauria estat un personatge sense la ingenutatinfantildeMatthewBroderick,unpersonatgequesapelquepotesperardelavida. Qu vol dir el director amb aquestes paraules?

2.- Com diu el director, resulta difcil definir Lady Hawk. Si hagussiu de fer elseu llanament publicitari, quines frases i expressions utilitzareu?

3.- A lltim pargraf del text, es diu que s un film previsible. Qu vol diraix? Donner s partidari de fer i veure pellcules amb final feli. Quina s lavostra opini sobre aix? Creieu que, en general, les pellcules han dacabar b?

Per qu?


7/11

LEUROPA FEUDAL

Lacci de la pellcula es desenvolupa durant el segle XIII, al nord dItlia. Europavivia immergida dins el feudalisme. Per, qu era el feudalisme? El feudalismeconsistia en una societat les caracterstiques de la qual serien: un alt grau de

dependncia dhome a home, amb una classe de guerrers especialitzats que ocupen elsesglaons de la jerarquia social, una fragmentaci del poder pblic que crea en cadapasunajerarquiadinstitucionsautnomes,queexerceixeneninterspropielspodersatributs normalment a lEstat.

La societat feudal estava dividida en dos grans grups o estaments: el dels privilegiats,format per dos ordes, la noblesa i el clergat; i els dels no privilegiats, que erenmajoritriament pagesos.

El primer grup estava format pels grans latifundistes, que eren amos de la terra i tenien

dretssobrelesterresdelspagesos.Lesarmes(bellatores)iloraci(oratores)erenelsseus oficis respectius. Tenien el privilegi de no pagar impostos, de ser els nics quepodien dur armes, dimpartir justcia, de no treballar... Cal dir, tamb, que els altscrrecs de lEsglsia (bisbes, abats) solien acaparar-los els fills de les famlies nobles.

El grup dels no privilegiats, constitua lestament dels laboratores. Eren els quetreballavenlaterrapermantenirelsguerresielsclergues.Descendiendelscamperolslliures, dels colons o dels esclaus de lImperi Rom.

La societat feudal vista per un personatge de lpoca

Lorde eclesistic noms compon un sol cos. En canvi, la societat est dividida en tres

ordes. A part del ja esmentat, la llei reconeix dues condicions ms: el noble i el serf

que no es regeixen per la mateixa llei. Els nobles sn els guerrers, els protectors de les

esglsies.Defensentotelpoble, elsgransigualqueelspetits,ialmateixtempses

protegeixen ells mateixos. Laltra classe s la dels serfs. Aquesta raa de desgraciats

no posseeix res sense sofrir-ho. Ells subministren provisions o vestits a tothom, perqu

els homes lliures no poden valer-se sense ells. Aix doncs la Ciutat de Du, que s

tinguda per una, en realitat s triple. Uns resen, els altres lluiten i els altres treballen.

Els tres ordes viuen plegats i no patiran una separaci. Els serveis de cada un

daquests ordes permeten lesfeines dels altres dos. Icada un,al seu torn, prestasuport als altres. Mentre aquesta llei ha estat en vigor, el mn ha estat en pau.

Adalber: Carmen ad Rotberthum regem francorum. 998.

ACTIVITATS

1.- Quantes ordes diu lautor que formen la societat feudal ? Quines sn?

2.- Quina s la feina de cada orde i quines relacions hi ha entre els diversos ordes?

3.- Com tracta lautor lorde dels pagesos?


8/11

La lluita de classes

Els pagesos es trobaven sotmesos. Gran part de les seves collites i de la seva feinaanaven a parar a mans dels senyors, nobles o eclesistics.

Vapassarque el ducatde Normandia vaesdevenir teatre dediscrdia perqu en

diversos comtats de la ptria normanda els pagesos van formar nombrosos grups, on

vandecidirunnimementviurealseualbir.Pretenienaplicarlessevesprpieslleis,

tant en lexplotaci del bosc com en ls de les aiges, sense tenir en compte el dret

establert anteriorment. Per fer conixer aquestes decisions, cada grup daquesta

multitud rebel va elegir dos delegats, els quals van portar les decisions a una

assembleageneralencarregadadeconfirmar-les.Quanelduchovasabervaenviar

immediatament contra ells el comte Ral amb molts cavallers, per acabar amb

aquesta ferocitatagressiva i dispersaraquestes assemblees de camperols. Aquells,

executant sense vacillar les ordres rebudes, es van apoderar immediatament dels

delegats aix com dalguns homes ms i, desprs dhaver-los tallat les mans i els peus,van enviar a la resta aquests homes, que ja no servien per a res, a fi i efecte de

dissuadir-losdelasevaempresaidaconseguirque,enelfutur,fossinmsdcils,

enfront del temor de cstigs tan terribles. Desprs daquesta experincia , els pagesos

van renunciara les seves assemblees i van tornara larada .

Guillaume de Jumiges. Histria de Normandia.

ACTIVITATS

1.- On van tenir lloc els esdeveniments que es relaten? Qu intentaven els pagesosCom pensaven aconseguir-ho?

2.- Com va reaccionar el duc? Qui va enviar contra els pagesos? Quina relacidevia haver-hi entre el comte Ral i el duc?

3.- Et sembla brutal lactuaci dels nobles? Per qu devien utilitzar aquest terrororganitzat?


9/11

CONTE MEDIEVALEsquirols. (Fent cam)Lletra i Msica: Joan Vilamala

ITemps era temps hi havia,en un poblet medieval,un bar de mala jeia,que a tothom volia mal.

Amb carrossa d'or i platapassejava tot superbpel seu terme que moriad'esquifit i famolenc.

IIXics i grans mig morts de gana,li sortien al seu pas,demanat-li amb ulls plorosos,que tingus d'ells pietat.

Per ell somreia i burletaels cridava amb veu de tro:"A pencar males abellesnecessito molt ms or".

IIIEls diumenges a la tardaorganitzava un gran joc:"Vilatans vinga a la festa,a la festa de la mort!

Vull setze joves per bandaamb espases i garrotsa fer d'escacs a la plaai que guanyin els ms forts".

IVXics i grans, mig morts de penali sortien al seu pas,demanant-li amb ulls plorososque tingus d'ells pietat.

Per ell somreia i burletaels cridava amb veu de tro:"A jugar, vatua l'olla,

que a mi m'agrada aquest joc!"

VUn joglar pass pel poble,avanada la tardor,que amb senzilla veu cantavai aix deia la can:

"Ai del poble, ai de la vila,que t un lladre per senyor,si vol pau que sigui justa,l'haur de guanyar amb suor".

VIXics i grans, tots l'escoltaven,li donaven la ra,els naixia l'esperana,

van anar a trobar el bar.

Per ell somreia i burletaels cridava amb veu de tro:"Us far tallar una orella,si escolteu el trobador!"

VIIEls vilatans es negarena pagar ms els tributs,

a palau armats anareni parlaren sense embuts:

"No et volem per bar nostre,no et volem, vs-te'n d'aqu,que si et quedes, ai de tu,a la forca has de morir".

VIIIXics i grans tots a la unali cantaven la can:

"Ai del poble, ai de la vila,que t un lladre per senyor".

Per ell callava i de rbiase li corsecava el cor,mentre el poble repetiala can del trobador:

"Ai del poble, ai de la vilaque t un lladre per senyor,si vol pau que sigui justa,l'haur de guanyar amb suor".


10/11

Lorde religis

A la pellcula, lactuaci duna jerarquia eclesistica, el bisbe, t molta importnciaperaldesenvolupamentdelsfets.slencarnacidelmal.elcertsquelEsglsiavatenir una influncia absoluta en la vida i en la cultura medievals. Un instrument decisiu

daquesta influncia fou el monestir. Per determinades imatges del film, intum que lavida a quila, el poble, gira al voltant de la catedral i del monestir.

La vida en un monestir

Horari doracions en un monestir benedict :

Matines: Entre les 2:30 i les 3 de la matinadaLaudes: Entre les 5 i les 6 del mat, i acabaven a trenc dalbaPrima: Cap a les 7:30, una mica abans de laurora.Tera: Cap a les 9.

Sexta: Migdia (en un monestir en qu els monjos no treballaven al camp, aquesta era, alhivern, tamb lhora de dinar).Nona: Entre les 2 i les 3 de la tardaVespres:Capales4:30,asolponent(lareglaprescriusoparabansnoesfacifoscdeltot).

Completes: Cap a les 6 (els monjos sen van al llit abans de les 7).


11/11

De la regla de Sant Benet:

Ra per la qual, considerem que shan dordenar tots dos temps segons aquest pla:

des de Pasqua fins al 14 de setembre, al mat, sortint de prima, treballaran en all que

calgui fins prop de lhora quarta. Ms des de lhora quarta fins a la sexta,

aproximadament,queesdediquin alalectura.Desprsdelasexta,enacabatdedinar

descansaran als seus llits amb molt de silenci, i si potser alg vol llegir, que llegeixi

perasimateix,demaneraquenomolestilaltre.Quelanonaesdiguimsdhora,

dins lhora vuitena, i que tornin a treballar fins a vespres en all que calgui. Per si

les condicions del lloc o la pobresa exigeixen que socupin en la recollecci de les

messes, que no sentristeixin, ja que aleshores sn en veritat monjos, quan viuen de la

feina de les seves mans.

Creiem que per a la refecci quotidiana, tant a sexta com a nona, basten a totes les

taulesduesmengescuites,tenintencomptelesdiversesnecessitats;afiqueelqui

potser no pugui prendren de luna, en mengi de laltra.

Nhihaprouamb unalliurallargadepaperdia,tantsi nomshihaunarefeccicom

si hi ha dinar i sopar.

Per a lagenament dels llits, nhi ha prou amb un llenol, un cobrellit, una manta i un

coix.

Aquestsllitshandeserinspeccionatssovintperlabat,perqunohihagicapobjecte

en propietat.

Isialgselitrobaalgunacosaquenohagirebutdelabat, queselsotmetiauncstig molt sever. I per tallar de soca-rel aquest vici de la propietat, que labat doni

totelquecalgui,aixs:cogulla,tnica,escarpins,calat,cenyidor,ganivet,estilet,

agulla, mocador i tauletes, per tal deliminar tot pretext de necessitat.

Sant Benet : Regla (fragments).

ACTIVITATS

1.- Qu era una regla monstica?

2.- Quina relaci existia entre el seu horari i el dia solar? Per qu nosaltres,actualment, no seguim tant el dia solar?

3.- Quina era la funci dels monjos?

4.-Quvoldirellema oraetlabora?Enquinallenguaescrivienipregavenelsmonjos?

5.- Qu deu voler dir que els monjos tenien el domini cultural de la societat feudalpagesa?

Documents

Lady Hawke. La màgia de l´edat mitjana