L’Agència Memòria 2008 - aca- Iniciaca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/memoria2008... · i s’ha avançat en els estudis d’anàlisi de riscos per a diversos càmpings

L’Agència

Memòria 2008

Agència Catalana de l’AiguaMemòria 2008

L’Agència

Activitats

Salutació .................................................................................................... 6

Introducció ................................................................................................ 8

1. Qui som? Presentació de l’Agència ........................................................ 13

Missió i estratègia ......................................................................................... 15 Relació amb la societat i el medi .................................................................. 15 Entorns de treball ......................................................................................... 17

2. Govern i organització ............................................................................... 19

Equip ............................................................................................................ 21 Altres entitats de l’aigua ................................................................................ 24

3. La gestió de l’aigua al segle XXI ............................................................. 29 El model de gestió ........................................................................................ 31

4. Aigua per a la vida .................................................................................... 33

Implementació de la Directiva marc de l’aigua (DMA) ................................... 35 Actuacions de sanejament ........................................................................... 41 El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes .......................... 41 Explotació dels sistemes de sanejament ................................................. 42

5. Aigua i canvi global ................................................................................... 57

La sequera al bieni 2007-2008 ..................................................................... 59 Antecedents i context .............................................................................. 59 Cronologia de l’episodi ............................................................................ 59 Actuacions operatives i infraestructurals .................................................. 68 Aportacions de les obres desenvolupades durant la sequera .................. 69 El Debat de l’Aigua ................................................................................... 70 Control del compliment del Decret de sequera ........................................ 70 Mecanisme d’informació i participació ciutadana..................................... 72 Informació ciutadana ............................................................................... 72 Nous riscos, noves amenaces: canvi global i espècies invasores ................ 74

6 Aigua, recurs únic ..................................................................................... 77

Actuacions d’abastament: PSAAC, subvencions, obres............................... 79 Embassaments ............................................................................................ 84

7. Les noves fonts d’aigua ........................................................................... 87

Actuacions de dessalinització i reutilització .................................................. 89 El procés d’implantació de la dessalinització ........................................... 89 Reutilització ............................................................................................. 95

8. Aigua i terra: actuacions al medi ........................................................... 97

Estudis de planifi cació d’espais fl uvials (PEF), programes de conservació i restauració d’espais fl uvials ............................................... 99

Protecció aigües subterrànies ...................................................................... 100 Control del medi ........................................................................................... 104 Aigües costaneres ........................................................................................ 114 9. Aigua i societat. La gestió al territori ..................................................... 121

Concessions ................................................................................................ 123 Autoritzacions d’abocament ......................................................................... 123 Informes realitzats per a altres administracions i organismes ....................... 124 Inspeccions realitzades al territori ................................................................. 124 Expedients d’autorització d’actuacions i usos de l’aigua .............................. 125 Expedients de valoració del tribut ................................................................ 125 Coordinació territorial ................................................................................... 126 Sancions ...................................................................................................... 126 Convenis de sanejament urbanístic .............................................................. 126

10. Aigua, responsabilitat compartida ......................................................... 127

Institucionalització ........................................................................................ 129 Participació .................................................................................................. 132 Relació amb els ciutadans i agents institucionals ......................................... 141 Dades de contacte ....................................................................................... 142 Canals i desenvolupaments digitals .............................................................. 143

11. Gestió econòmica, normativa i tributària .............................................. 151

Inversions ..................................................................................................... 153 Pressupostos ............................................................................................... 155 Fonts de fi nançament ................................................................................... 159 Àmbit jurídic i normatiu ................................................................................. 171 Recuperació de costos ................................................................................ 176

12. Estratègies d’organització i recursos .................................................... 177

Activitats formatives ..................................................................................... 179 Intercanvi científi c i tècnic ............................................................................. 180 Prevenció de riscos laborals: informació als treballadors .............................. 180 Qualitat dels serveis ..................................................................................... 181 Gestió documental ....................................................................................... 189

13. Annexos ...................................................................................................... 193

Annex 1: Contractació .................................................................................. 194 Annex 2: Legislació ...................................................................................... 207

6

Salutació El mes de març de l’any 2008 serà sempre recordat com el moment en el qual es va arribar

a un mínim històric en el volum de reserves hídriques disponibles per abastar els habitants

de la zona més poblada de Catalunya. L’objectiu del Govern ha estat en tot moment garantir

l’abastament i no arribar a fer talls d’aigua per als usos urbans, amb les repercussions que

això hauria pogut comportar i per això s’han hagut de prendre decisions que tenien impacte

social, polític i ambiental. S’ha treballat coordinadament amb els sectors implicats i cal fer

un reconeixement de l’esforç a tots ells i , també, al conjunt de la ciutadania que ha tingut un

comportament exemplar en la contenció i l’estalvi.

Durant aquest any, l’Agència Catalana de l’Aigua va posar en marxa, en col·laboració amb

l’Administració local, un seguit de mesures i actuacions sobre les quals s’ofereix informació

en aquesta Memòria, i que van aconseguir evitar el desabastament de la població i allargar

les reserves, garantint la màxima efi ciència en la distribució dels recursos disponibles. La

col·laboració activa i contínua de la ciutadania, que ha reduït el consum en gran mesura, ha

estat una de les peces clau en la consecució dels objectius marcats. Així mateix, la gestió

acurada de les reserves, les actuacions pal·liatives i estructurals d’emergència realitzades i

les precipitacions que es van produir a partir del mes de maig van permetre evitar l’entrada

en l’escenari d’emergència en totes les nostres conques, llevat de la de la Muga.

La feina de l’Agència, però, ha continuat a bon ritme durant l’any i, amb independència dels

aspectes relacionats amb la gestió de la sequera, s’ha continuat avançant en la implemen-

tació de la Directiva marc de l’aigua a Catalunya, respectant al màxim el calendari defi nit,

que fi nalitza l’any 2015, i del model de gestió que l’aigua que propugna el Govern i que es

fonamenta en els principis de la Directiva i de la nova cultura de l’aigua.

En aquest sentit, s’han desenvolupat els treballs de redacció del Programa de mesures i del

Pla de gestió del districte de conca fl uvial de Catalunya, enllestint i divulgant l’Esquema de

temes importants, document guia del Pla de gestió.

També s’ha donat un gran impuls als treballs relatius a la identifi cació dels impactes del canvi

climàtic sobre el sector aigua en el marc del tercer conveni entre l’Agència i la Fundació

Nova Cultura de l’Aigua, que és el referent per a la planifi cació de les mesures de diagnosi

d’adaptació que caldrà adoptar a partir d’ara.

Una altra fi ta important de l’any ha estat la fi nalització de la primera fase del Pla per a

l’efi ciència en l’ús de l’aigua per a reg agrícola, en col·laboració amb l’Institut de Recerca i

Tecnologia Alimentària, que permet disposar d’una diagnosi real de la situació existent per

poder avaluar l’estalvi potencial d’aigua i determinar les dotacions, les tècniques i les millores

tecnològiques que cal adoptar per a l’optimització dels usos agrícoles de l’aigua.

En l’àmbit del sanejament, s’ha continuat l’actualització dinàmica de les prioritats de les

actuacions del programa PSARU 2005, que ajusta l’evolució dels sistemes de sanejament i

del seu entorn a l’assignació més adequada dels recursos disponibles —fet que comporta

acords sobre els criteris de priorització de les actuacions de segon escenari (2009-2014)—,

als convenis de sanejament dels creixements urbanístics i a la defi nició tècnica del saneja-

ment en alta i baixa i dels informes de sostenibilitat ambiental.

7Salutació

Pel que fa a les actuacions al medi, s’han iniciat els processos d’informació pública de diver-

sos estudis de planifi cació d’espais fl uvials: al baix Llobregat i l’Anoia, el baix Ter i la Tordera

s’hi han fi nalitzat els treballs corresponents a les conques de la Muga i el Francolí. També

s’han fi nalitzat els treballs de redacció del Pla d’emergències contra inundacions de Tortosa

i s’ha avançat en els estudis d’anàlisi de riscos per a diversos càmpings de la demarcació de

Lleida. Cal ressaltar els treballs continuats del Programa de conservació i manteniment de

lleres i de línies de subvenció de restauració d’espais fl uvials, amb sengles línies de subven-

ció obertes a l’efecte, amb més de 300 actuacions realitzades durant l’any 2008.

Essent coherents amb el model de gestió de l’aigua a Catalunya i, alhora, amb la vulnera-

bilitat hidrològica del país, les actuacions desenvolupades al llarg del 2008 en els àmbits

d’abastament, sanejament i medi han suposat una inversió global de més de 426 milions

d’euros amb càrrec al pressupost de l’Agència, molt per sobre de les executades en exerci-

cis anteriors. Un esforç que caldrà mantenir en el futur, aplicant el fi nançament que corres-

pongui amb càrrec dels acords de fi nançament entre l’Estat i la Generalitat, en virtut de la

disposició addicional tercera de l’Estatut, per tal de superar els dèfi cits actuals.

Aquest model també comporta la necessitat d’avançar en la reorganització de l’Agència per

convertir-la en una organització més àgil, més efi caç i orientada al servei a la ciutadania. És

en aquest sentit que s’orienta la modifi cació dels Estatuts de l’Agència aprovada pel Consell

d’Administració i que s’ha elevat a tràmit de Govern.

Finalment cal fer esment de l’aposta clara del Govern a l’hora d’enfocar els plans de gestió a

través de l’enfortiment de la participació. En aquest sentit, cal destacar la fi nalització, durant

l’any 2008, de la majoria dels processos de participació al territori. Fruit d’aquest treball són

els resultats obtinguts en els processos efectuats a les conques internes, que donen unes

dades estadístiques inapel·lables: gairebé dues mil persones i més de mil entitats han pres

part activament en els processos corresponents a les 12 conques i subconques adscrites

a aquests àmbit, amb 1.861 propostes formulades, de les quals només 28 no han estat

acceptades. L’experiència es pot considerar extraordinàriament profi tosa i interessant per

fomentar la confi ança i la transparència de l’Administració davant la ciutadania i per desen-

volupar la corresponsabilitat en el disseny dels processos actuals i futurs, ja que ha estat

una gran oportunitat d’aprenentatge per a totes les parts interessades.

Francesc Baltasar i Albesa

Conseller de Medi Ambient i Habitatge

8

Introducció La introducció de la Memòria de l’any 2007 començava fent menció de l’episodi de sequera

perllongada que havia patit Catalunya durant tot aquell any, que havia batut el crític rècord

de ser l’any de sequera pluviomètrica l’episodi més greu d’aquestes característiques dels úl-

tims 67 anys. Enguany, cal començar la introducció amb una menció similar, ja que l’episodi

va continuar durant tot l’any 2008, encara que a partir del mes de maig va tenir lloc una

progressiva repetició de pluges que van anar ampliant les reserves de totes les conques

catalanes excepte la de la Muga, que s’ha mantingut en excepcionalitat durant tot l’any.

El relat de tot el que s’ha realitzat per reduir al màxim les afeccions provocades als diversos

usuaris a causa de l’episodi de sequera (la vuitena des del 1980) ocupa un capítol important

de la present Memòria i mostra, una vegada més, la manca d’infraestructures i les febleses

i els valors del país. La sequera ha deixat lliçons que cal aprendre, i ha evidenciat errors que

cal corregir. I això és feina de tothom davant de tots, també de l’Administració de l’aigua, que

té com a principal actuació en aquest aspecte la redacció d’un Pla de gestió de sequeres

àmpliament consensuat.

Com a notes destacades de la situació viscuda, cal remarcar la contenció de la demanda

gràcies a la col·laboració i la coordinació entre les administracions i els gestors de les xarxes

regionals i de distribució, així com l’estalvi aconseguit amb l’esforç de tothom i les mesures,

tant de contingència com estructurals, portades a terme amb caràcter d’emergència.

Les mesures de contingència atribuïbles a l’episodi de sequera 2007-08, amb un pressupost

de 102 M€, van aconseguir garantir l’abastament urbà sense fer talls de subministrament, i,

així, es va poder respectar la premissa del Govern de la Generalitat i l’objectiu per al qual tots

els implicats vàrem treballar junts. Això inclou, d’una banda, les mesures pal·liatives i, de l’altra,

les actuacions estructurals de sequera que es podran utilitzar en el futur. Juntament amb

l’estalvi i la contenció de la demanda, van fer possible que no s’entrés en fase d’emergència

en l’àmbit del sistema Ter-Llobregat. La recuperació de pous en desús (256) i la construcció

de pous nous (més de 40), la reutilització d’aigües regenerades, l’aportació d’aigua en vaixells

i l’ajut de la conca catalana de l’Ebre que, en el moment de màxima necessitat, amb els em-

bassaments amb una capacitat propera al 20% del total, es va considerar necessària, són les

mesures pal·liatives i de contingència que es van plantejar i desenvolupar per evitar entrar en

l’escenari d’emergència, per bé que l’última d’elles no es va arribar a executar atesa la recupe-

ració de les reserves a partir de les pluges del mes de maig.

Les mesures estructurals avançades, amb un pressupost de 405 M€ , es van adoptar amb

l’objectiu d’evitar en el futur nous episodis de sequera. D’acord amb el model de gestió pla-

nifi cat per l’Agència Catalana de l’Aigua, el Govern va decidir accelerar i impulsar un conjunt

d’actuacions estructurals i estratègiques per incrementar la seguretat i la garantia de dispo-

nibilitat per a l’abastament urbà.

Per tot el que s’ha exposat més amunt, podem assegurar que la sequera ha estat una opor-

tunitat per prendre consciència del VALOR de l’aigua, que s’aprecia més quan no n’hi ha, i

també de com n’és, de car, no disposar de recursos, així com de les greus repercussions

que això suposa en tots els àmbits de la nostra societat. D’aquí la necessitat de fer les in-

versions en infraestructures hidràuliques per no tornar a patir el que vam patir tant el 2007

com el 2008.

9Introducció

No ens podem oblidar de la sequera ni de les seves lliçons, ni tampoc de l’actitud responsa-

ble i exemplar de la ciutadania, que ha permès assolir uns nivells d’estalvi molt importants.

Més enllà del soroll mediàtic i de la tensió política, també hi ha hagut un comportament

proactiu i una col·laboració estreta amb l’Agència per part de les administracions compe-

tents (ajuntaments i ens locals supramunicipals), dels operadors —públics i privats— i dels

usuaris afectats. Això ha permès que tots junts hàgim pogut fer front de manera efi caç a

la gestió operativa de la sequera. Aprofi to aquestes línies per posar de manifest el nostre

agraïment a tothom, així com al personal de l’Agència per l’esforç i la dedicació, i al conjunt

de la ciutadania per aquest comportament exemplar.

Hem de garantir el fi nançament de les infraestructures del cicle de l’aigua i arribar a un acord

consensuat entre tots per l’aigua. La recuperació evident dels embassaments de Catalunya

al fi nal de l’any 2008 (amb l’excepció del de Boadella) ens atorga unes reserves que ens

donen temps sufi cient per començar a disposar d’infraestructures que millorin la garantia

de disponibilitat. I també per fer un debat serè i rigorós per assolir el màxim acord possible

del conjunt de la societat sobre el model de gestió de l’aigua a Catalunya, al voltant de la

Taula de l’Aigua.

Un model basat en els principis de la cultura d’apreciar l’aigua i en el compliment, no només

per imperatiu legal sinó per convicció plena, dels requeriments de la norma bàsica, la Direc-

tiva marc de l’aigua. Un model que aposta per la gestió sostenible de l’aigua en els diferents

àmbits de treball de l’Agència: l’àmbit ambiental, l’àmbit de garantia, l’econòmic, que passa

per la recuperació de costos, i el social, mitjançant els processos de participació, realitzats

amb l’objectiu de consensuar en la mesura del possible el model i el futur pla de gestió, i

com a pas previ a la constitució dels òrgans de participació permanent en el territori: els

consells de conca.

Un model que se sustenta en una planifi cació hidrològica acurada, basada en la diagnosi de

les problemàtiques de l’aigua a Catalunya i en els programes de mesures que conformaran

el Pla de gestió del districte fl uvial de Catalunya, i que incorpora un conjunt de més de 200

actuacions per incrementar la garantia de quantitat i qualitat a través de l’aportació gradual

de fi ns a 300 hm3/any addicionals d’aigua en l’horitzó 2009-2015 a tot el territori català, dels

quals 250 hm3 es destinaran a l’àmbit del sistema Ter-Llobregat.

Un model que no aposta per una única i gran solució, sinó per una suma de solucions, que

faran possible el reequilibri territorial i ambiental, i també resoldran greuges i dèfi cits:

• Ampliació, millora i efi ciència de les xarxes

• Dessalinització (aigua de mar en un país amb més de 400 km de costa)

• Reutilització d’aigües regenerades (25% d’aigua depurada)

• Recuperació d’aqüífers

I totes elles acompanyades d’una política real d’estalvi d’aigua que és possible aconseguir

i sostenir en el temps, com ja han demostrat els ciutadans i les ciutadanes durant els mo-

ments més durs de la sequera.

Manuel Hernández Carreras

Director de l’Agència Catalana de l’Aigua

L’Agència

1 Qui som? Presentació de l’Agència


La gestió integral de l’aigua és l’eix vertebrador de la política de l’aigua de la Generalitat de

Catalunya que omple de contingut la missió reservada a l’Agència Catalana de l’Aigua, com

a Administració de l’aigua de Catalunya. L’estratègia derivada d’aquesta missió es tradueix

en un enfocament de la planifi cació hidrològica que pretén administrar i utilitzar el patrimoni

aigua com un bé comú, fràgil, estratègic i únic que cal estalviar, que cal emprar de manera

racional, emfatitzant el criteri de contenció en la gestió de la demanda, que sempre ha de

prevaler sobre el de garantia de la quantitat de recurs sense límit. Cal, per tant, valorar tot

tipus d’aigua disponible i intentar que, sigui quina sigui la seva qualitat inicial, pugui estar a

l’abast de tots els usos, en funció de la seva idoneïtat.

Per arribar a aquest objectiu, cal desenvolupar línies de treball orientades a ordenar els

comportaments (recursos i demandes) i a dirigir, especialment, les inversions més efi cients

en infraestructures per al subministrament d’aigua o la millora de la seva qualitat a través

d’un conjunt de programes i mesures tendents a garantir tots els usos sense afectar els

ecosistemes aquàtics: estalvi de l’aigua, planifi cació de l’abastament i el sanejament,

reutilització, previsió de sequeres, preservació i recuperació de cabals de manteniment i

dels boscos de ribera. La protecció i la recuperació d’aqüífers és un element substancial

per al desenvolupament de la sostenibilitat i de la disponibilitat del recurs en moltes àrees

interiors de Catalunya.

Adquireix un paper de gran importància la percepció per part dels ciutadans de com es

gestiona l’aigua i, per tant, la transparència en la informació és bàsica. No es pot entendre la

participació ciutadana en els processos de presa de decisions sense una acurada i transparent

informació prèvia que s’ha d’iniciar des dels àmbits de la planifi cació hidrològica.

Aquest model de gestió de l’aigua, coincident plenament amb l’impulsat per la Unió Europea,

amb una data d’acompliment fi xada a la Directiva marc de l’aigua per l’any 2015, prioritza el

protagonisme dels elements culturals-vivencials i ecosistèmics, íntimament lligats a l’aigua,

sobre els conceptes tradicionals lligats a un recurs econòmic.

L’Administració de l’aigua, responsable en primera instància de la gestió, els reguladors i els

operadors, ens trobem immersos en un procés de canvi de paradigma cap a la sostenibilitat,

la subsidiarietat i l’efi ciència que prioritza l’adopció de mesures tendents a promoure el

benestar social i l’estabilitat ecològica.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és l’Administració amb plenes competències en matèria

del cicle integral de l’aigua en les conques internes de Catalunya; és una societat pública

adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat.

L’Agència exerceix la gestió integral del cicle de l’aigua tot i compartint amb les administracions

locals i la de l’Estat alguns àmbits del cicle de l’aigua. Entre els seus objectius principals té

el d’establir i fomentar una relació propera i intensa amb la societat, desenvolupant eines

de gestió i relació, imprescindibles per aconseguir una implicació adequada en la presa de

Missió i estratègia

Relació amb la societat i el medi

16

decisions mitjançant els mecanismes d’informació que garanteixin la transparència i arribin

de manera còmoda i senzilla als administrats. La geografi a física de Catalunya presenta una

acusada orografi a, cosa que implica la divisió dins del nostre àmbit nacional en dues grans

conques de superfície molt similar: les conques internes i les conques catalanes de l’Ebre.

El marc legal estatal que regula les competències de les administracions de l’aigua fi xa

amb claredat l’àmbit de conca interna com de responsabilitat administrativa plena de la

comunitat autònoma corresponent, mentre que les conques de rius que discorren per més

d’una comunitat són administrades per l’organisme de conca intercomunitari. Aquesta és la

raó per la qual, a les conques catalanes de l’Ebre, les competències en matèria d’aigües són

compartides entre la Confederació Hidrogràfi ca de la conca (CHE), amb seu a Saragossa i

l’Agència, cas similar al de la reduïda superfície catalana que pertany a la conca del Xúquer.

En el cas de la conca de la Garona, l’Administració actuant és també la CHE, compartint

igualment les competències amb l’ACA en aquest àmbit geogràfi c. Les administracions

locals també disposen de competències en la gestió de l’aigua, en tot el que fa referència

a la gestió de la distribució als usuaris i de l’evacuació d’efl uents en l’àmbit de les xarxes

municipals d’abastament i sanejament.

Aquest marc legal de competències regula també la relació de l’Agència amb la societat i

amb el medi, en funció de les atribucions en cada àmbit: plenes en les conques internes pel

que fa a la planifi cació i gestió de l’aigua en alta i l’ordenació del medi i compartides en les

conques intercomunitàries i internacionals (Ebre, Xúquer i Garona).

Per tant, la relació ACA-societat es basa, per una banda, en l’assumpció i el compliment

estricte dels principis i requeriments en relació amb l’accés a la informació ambiental: els

drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi

ambient. I de l’altra banda, en el respecte als principis de transparència en els aspectes

informatius i formatius, amb un protagonisme estel·lar de la pàgina web, que conté també el

recull de les publicacions, així com de la presència constant dels membres de l’Agència com

a ponents de congressos, xerrades divulgatives, seminaris, conferències, etc. I, per l’altra,

en el desenvolupament dels processos participatius que s’han desenvolupat durant l’any

2008 i que tindran el seu capítol especial en la present edició de la Memòria.

La relació amb el medi que implica una acurada gestió integral de les aigües superfi cials,

subterrànies i marines es tradueix en un intens treball en àmbits interrelacionats, com són la

inspecció, el control i la protecció del domini públic hidràulic, dels espais fl uvials i les aigües

litorals, a través de l’atorgament de concessions i autoritzacions, la planifi cació de l’espai

fl uvial, la incoació d’expedients sancionadors i l’aplicació de les mesures estructurals i de

gestió planifi cades per donar compliment als objectius defi nits.

La taula següent mostra la distribució d’àmbits d’actuació entre l’Administració autonòmica

i les entitats locals.


L’entorn de treball essencial de l’Agència no pot ser un altre que el de la implementació en

temps i forma, amb l’horitzó cada cop més proper de l’any 2015, de la Directiva marc de

l’aigua i les dues directives relacionades amb les nostres competències: aigües subterrànies i

inundacions. La Directiva marc fomenta el mètode: causa, pressió, estat, impacte i resposta.

Amb el document IMPRESS de pressions i impactes, redactat l’any 2004, disposem d’un

diagnòstic orientat de l’estat de les masses d’aigua que ha permès defi nir els programes

de mesures que cal adoptar per protegir les masses d’aigua en bon i molt bon estat (cal no

oblidar que la Directiva proclama abans de res el «no-deteriorament» del que encara està

bé). Durant l’any 2008 ha continuat el procés d’implementació d’aquestes mesures en els

plans de conca, després de passar pels processos reglats de participació pública que han

fi nalitzat aquest any.

Els treballs que cal realitzar en aquest context prioritzen la interdisciplinarietat entre experts

i la col·laboració entre administracions implicades, per donar solucions consensuades als

reptes de les directives: sequera, inundacions, repercussió del canvi global, recuperació del

bon estat ecològic en les aigües superfi cials, del químic i quantitatiu en les subterrànies,

restauració de riberes, efi ciència en el reg agrícola, manteniment dels cabals mínims

ambientals, defensa de l’espai fl uvial davant la pressió de les infraestructures i l’urbanisme.

Aquests aspectes omplen de contingut els plans de gestió de conca i per això són objecte

del coneixement, el debat i la crítica de la ciutadania.

L’economia de l’aigua s’ha de fonamentar en els costos creixents derivats d’uns serveis del

cicle de l’aigua de qualitat que garanteixin l’acompliment de la legislació vigent: l’Agència

Catalana de l’Aigua planteja un nou paradigma basat en la redistribució dels recursos locals

alliberats amb mesures d’estalvi, efi ciència i reutilització i en l’adequació del tipus d’aigua

Entorns de treball

Àmbits d’actuació de l’ACA i els ens locals

SanejamentGeneralitat (ACA): planificació i finançament al 100% del sanejament en alta (col.lectors, depuradores i plantes de tractament de fangs).Administracions locals: clavegueram, col.lectors i depuradores.

Generalitat (ACA): alta i serveis públics (ATLL/CAT). Suport a l’abastament local.Administracions locals: distribució domiciliària, captació, potabilització.

Abastament

Generalitat (ACA): embassaments, regeneració reutilització, dessalinitzadores, descontaminació d’aqüífers.Administracions locals: recursos subterranis i superficials.

Regulació i Disponibilitat

Generalitat (ACA): concessions i autoritzacions. Policia d’aigües. Planificació.

Ordenació del medi

Generalitat (ACA): inundacions, qualitat del medi. (litorals marins, espais fluvials). Administracions locals: pluvials i millores de l’espai fluvial / urbanisme.

Execució al medi

18

a l’ús destinat. Considera que aquestes decisions no poden seguir prenent-se mitjançant

l’enfocament tècnic sectorial de l’oferta, com s’ha fet fi ns ara, sinó que han de ser el resultat

d’una anàlisi econòmica i transdisciplinària sobre la millor i més efi cient gestió integrada

dels recursos i la demanda en el territori, que consideri la triple dimensió física, ambiental i

monetària del cost. La recuperació íntegra de costos, principi bàsic de la Directiva, suposa

interioritzar la idea de pagar per un servei imprescindible per a tots els usuaris potencials,

amb una tarifa que inclogui també els costos de retornar les aigües que hem fet servir al

medi en condicions legalment adequades des d’un punt de vista fi sicoquímic, biològic i de

preservació de l’entorn físic del riu (llera i marges) i de la vegetació de ribera.

2 Govern i organització


Els òrgans de govern de l’Agència són el Consell d’Administració, el director i el gerent. El

Consell d’Administració es composa de: el conseller de Medi Ambient i Habitatge (president),

el director de l’Agència (vicepresident), set vocals representants de l’Administració

autonòmica, un representant de l’Administració hidràulica estatal, quatre vocals per les

administracions locals, set representants dels usuaris de l’aigua i un vocal representant de

l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.

El director és l’òrgan de direcció i representació.

El gerent és l’òrgan de gestió.

A més, es tenen com a òrgans de consulta i participació: el consell per a l’Ús Sostenible de

l’Aigua i les comissions de desembassament.

L’Agència s’estructura en àrees, divisions, departament i unitats. L’organigrama de la pàgina

següent mostra les relacions i articulacions jeràrquiques de cada part de l’equip. Equip

22

COORDINACIÓ TERRITORIAL

DE LLEIDA

DIRECCIÓ

Gabinet del Director

GERÈNCIA

Adjunt a Gerència

COORDINACIÓ D'ÀREES

Tècnica

COORDINACIÓ DE DIVISIONS

Comunicació, Relacions

Institucionals i Participació

Planificació Ús Sostenible

de l'Aigua

Inspecció i Control

Ordenació Domini Públic Hidràulic

Tributària i d'Ingressos


DE BARCELONA

COORDINACIÓ TERRITORIAL DE GIRONA


DE TARRAGONA

COORDINACIÓTERRITORIAL

DE LES TERRES DE L'EBRE

Sistemes d'Informació

Assessoria Jurídica

Recursos

Recursos Humans i Organització

Organigrama ACA


L’any 2008 la distribució de personal per edats i gènere era la següent:

L’Agència té ubicats els seus serveis centrals a Barcelona i està desplegada territorialment a

través de 6 demarcacions (Girona, Tordera-Besòs, Llobregat-Foix, Tarragona, Lleida i Terres

de l’Ebre). També té personal a 7 embassaments (Boadella, la Baells, la Llosa del Cavall,

Sant Ponç, Sau i Siurana). En el gràfi c següent consta la distribució de personal en cada un

d’aquests àmbits:

Gràfic per edat home/dona

0 100 300200

Més de 65

Entre 55 i 65

Entre 45 i 54

Entre 30 i 44

Entre 20 i 29

Masculí Femení

Distribució del personal per lloc de prestació dels serveis

30

35

29

23

33

60

487

0 600300 400 500200100

Serveis Centrals

Embassaments (7)

D.T. de Barcelona

D.T. de Girona

D.T. de Lleida

D.T. de Tarragona

D.T. de les Terres de l'Ebre

24

El personal de l’Agència es regeix pel dret laboral, exceptuant les places que, en relació

amb la naturalesa i el seu contingut, quedin reservades a funcionaris públics. La selecció

del personal es fa d’acord amb els principis de mèrit i capacitat. A continuació es mostra la

distribució de la plantilla de l’Agència per categories amb una comparativa dels anys 2007

i 2008.

El marc legal ja esmentat al capítol anterior regula les competències de les administracions

de l’aigua catalana i estatal, així com el corresponent a les administracions locals.

En aquest marc competencial s’insereixen també les entitats locals d’aigua (ELA) i les

empreses públiques que ofereixen serveis en alta: Aigües Ter Llobregat (ATLL: empresa

pública del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya,

encarregada de prestar el servei d’abastament d’aigua potable en alta als municipis del seu

àmbit), Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT: ens format per la Generalitat de Catalunya,

ajuntaments i indústries de la província de Tarragona i representants de les dues comunitats

de regants del delta de l’Ebre, encarregat del subministrament d’aigua en alta), Consorci

de la Costa Brava (format per la Diputació de Girona més 27 ajuntaments del litoral gironí,

és l’ens encarregat de l’abastament i el sanejament en alta) i Mancomunitat d’Aigües de les

Garrigues (ens local amb competències sobre l’establiment, la construcció, el manteniment

i la prestació del servei d’abastament d’aigua potable a tots els municipis que integren la

Mancomunitat). També les empreses distribuïdores de subministrament domiciliari d’aigua,

operadores del servei de distribució competència dels ajuntaments. S’agrupen en dos

organismes: Associació d’Abastaments d’Aigua (AAA) i Agrupació de Serveis d’Aigua de

Catalunya (ASAC).

Altres entitats de l’aigua

Comparativa del personal de l'Agència per grups professionals

2007

1

59

76

229

75

236

30

10

716

2008

1

58

76

223

71

232

26

10

697

Alta direcció

Fora de conveni

Caps Unitat

Grups VI, VII, VIII i IX

Grup V

Grups III i IV

Grup II

Grup I

TOTAL

Grups professionals


Activitats

3 La gestió de l’aigua al segle XXI

313 La gestió de l’aigua al segle XXI

El principi de no-deteriorament de les masses d’aigua formulat a la Directiva marc de l’aigua

i adoptat per l’Agència implica adaptar les polítiques sectorials de l’aigua al nou model

europeu de gestió i administració del recurs. El canvi s’imposa i els actors implicats, des

de l’Administració a la ciutadania, han d’arribar a un compromís, a un consens mitjançant

el diàleg, la incorporació dels diferents punts de vista i la integració dels legítims interessos

de totes les parts. Cal, per tant, tenir en compte també l’objecte de l’ús i introduir un model

participatiu.

En el primer cas, els organismes de conca, des de la seva creació, han tingut sempre

molt en compte els usuaris, els han introduït en els seus òrgans de govern i han comptat

amb ells en la presa de decisions, mitjançant un procediment reglat mil·limètricament en la

Llei d’aigües. Però no han tingut tant en compte l’objecte de l’ús, és a dir l’aigua que és el

principal usuari del mitjà natural defi nit pel riu, el llac o l’aqüífer subterrani. L’aigua passa a

ser un bé públic que cal preservar i és independent de les fronteres estatals. En el segon, es

tracta d’adaptar-se al model interdisciplinari, interactiu, d’anada i tornada, participatiu basat

en la mútua confi ança, refl exiu i respectuós, fent la transició des del model unidireccional,

enfocat únicament al foment de l’obra pública, tan encomiable i necessari fa 80 anys com

revisable ara.

El futur de la gestió de l’aigua està en l’assumpció dels nous paradigmes: com millor sigui

la qualitat (i la quantitat) del recurs circulant o emmagatzemat en els aqüífers, millor serà

la qualitat de l’aigua subministrada per als diversos usos. Això exigeix assignar cabals

de manteniment en els rius, descontaminar aqüífers, depurar, integrar aigües del mar

dessalinitzades a les xarxes, reutilitzar i restaurar la vegetació de ribera.

Cal fer compatibles les derivacions del recurs amb la preservació del medi aquàtic, optimitzant

al màxim, és a dir invertint en reutilització planifi cada i racionalitzant les extraccions.

L’Administració de l’aigua ha d’imposar el seu criteri a l’hora de decidir quin tipus de recurs

s’utilitza per a un determinat ús, en funció de la qualitat mínima exigida per a aquest, ja que

hi ha molts usos que no necessiten aigua potable.

Els conceptes d’abastament, sanejament i medi emergeixen com a referents de la bona

gestió i són complementaris i impossibles de dissociar. Les polítiques de gestió de l’aigua a

Catalunya que, fi dels als principis de la Directiva marc de l’aigua, es basen en la sostenibilitat

ambiental, de garantia del recurs, social i econòmica. No hi ha quantitat sense qualitat, i no

hi ha una bona política de l’aigua sense internalització de costos i sense participació activa

de la ciutadania. Per fer possible aquests objectius, és necessari adreçar les inversions als

tres àmbits conceptuals: sanejament, reutilització i qualitat de les aigües; restauració del

medi i correccions hidrològiques; i abastament.

L’any 2008 serà recordat com un any especialment sec, un any més de Decret de sequera

en vigor: la crisi de la sequera s’ha gestionat en tot moment amb l’objectiu bàsic de garantir

el subministrament urbà i no fer restriccions, molt difícils de gestionar. Això comportava

prendre decisions, també difícils d’acceptar i d’entendre, que podrien tenir riscos ambientals,

institucionals, polítics i socials. La sequera ha posat en evidència que és car no disposar

El model de gestió

32

d’aigua propera i sufi cient i també ha posat en evidència errors i experiències de les quals

cal aprendre. El Pla de gestió de sequeres ha de ser un instrument que ajudi a superar

aquests errors i la rigidesa d’un decret que no fa possible la participació ni la fl exibilitat en

la gestió.

La sequera també ha posat en evidència, una vegada més, la vulnerabilitat de les conques

internes de Catalunya derivada de la manca de planifi cació històrica i que s’ha de resoldre

amb polítiques efi cients i amb infraestructures sufi cients i segures per garantir la disponibilitat

del recurs arreu del país per a la satisfacció de la demanda urbana i rural i la preservació del

medi sempre i, sobretot, també quan ens enfrontem a nous episodis de sequera.

La sequera ha estat una oportunitat per avançar la programació d’obres i actuacions que

permetin en 4 anys garantir la disponibilitat en quantitat i qualitat sufi cients, i no haver de

patir processos com els recentment viscuts. S’han mobilitzat un conjunt d’actuacions i

d’inversions importants, des d’obres merament pal·liatives fi ns a grans obres estructurals.

Per això, parlar de la gestió de l’aigua a Catalunya és parlar de «l’episodi de sequera 2007-

2008» i és, sobretot, parlar del present i del futur de les polítiques de gestió de l’aigua a

Catalunya.

4 Aigua per a la vida


Un dels procediments administratius on més es pot incidir per tal d’assolir, tal com fi xa la

Directiva marc de l’aigua (en endavant, DMA), el bon estat de les masses d’aigües és en la

tramitació de les autoritzacions d’abocament.

Un dels objectius de la DMA és assolir el bon estat de les masses d’aigua i en concret pel

que fa a aspectes hidromorfològics, com ara és el de l’estructura i la qualitat dels boscos

de ribera, i preservar en bon estat aquelles que ja el presenten actualment. En aquest sentit

la planifi cació d’espais fl uvials (PEF) suposa una important eina de diagnosi i de propostes

d’actuació, tant de millora de les zones detectades com a degradades com de conservació

de les identifi cades en bon estat, impedint noves ocupacions inadequades que afectin

aquests espais.

També cal destacar dins la implantació de la DMA la racionalització de l’explotació dels

recursos hídrics, fent una gestió integrada, cosa que comporta que les demandes d’aigua

estiguin justifi cades, que s’assigni la procedència més adequada de l’aigua i que es controli

a posteriori l’extracció i el seu impacte.

Document guia per a la redacció del Pla de gestió de l’aigua de Catalunya. Esquema

de temes importants

Al llarg del 2008 s’han desenvolupat els treballs de redacció del Programa de mesures i el

Pla de gestió del districte de conca fl uvial de Catalunya. En concret s’ha posat a la disposició

del públic en general l’Esquema de temes importants (ETI) i els continguts que cal incloure

en el Programa de mesures, donant compliment a l’article 14b del Reglament de planifi cació

hidrològica (Decret 380/2006). L’Esquema de temes importants, o Document guia per a

la redacció del Pla de gestió, tal com s’ha anomenat, revisa els principals problemes en

la gestió de l’aigua a Catalunya, tant des del vessant del medi i el compliment d’objectius,

com en el camp de la garantia de recurs per als diversos usos. El Document guia per a la

redacció del Pla de gestió de l’aigua a Catalunya es pot consultar a: www.gencat.cat/aca.

Noves metodologies de vigilància de les aigües costaneres

L’Agència Catalana de l’Aigua està desenvolupant, des de fa anys, noves metodologies per

a l’avaluació de la qualitat de les masses d’aigua costaneres atenent als criteris establerts

per la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE). Els indicadors pels quals s’han desenvolupat

metodologies pròpies, amb la col·laboració de centres de recerca i universitats, es poden

agrupar en elements biològics (fi toplàncton, macroalgues, posidònia i macroinvertebrats) i

elements fi sicoquímics, participant tots ells en l’avaluació de l’estat ecològic de les masses

d’aigua. Algunes d’aquestes metodologies ja han estat publicades en revistes científi ques.

Així mateix, l’Agència ha participat en els grups de treball de la UE per al desenvolupament de

metodologies a la Mediterrània, treballant i aportant les seves experiències en els exercicis

Implementació de la Directiva marc de l’aigua (DMA)

36

d’intercalibratge de la Comissió Europea. Durant el 2008 s’han publicat els resultats fi nals

dels exercicis d’intercalibratge entre ells, els relatius a les aigües costaneres.

Les metodologies desenvolupades han estat les següents: CARLIT i BENTHOS per a

les macroalgues (ACA-CEAB, CSIC), POMI per a posidònia (ACA-UB), MEDOCC per als

macroinvertebrats (ACA-CEAB, CSIC) i FAN per als indicadors fi sicoquímics (ACA-ICM, CSIC).

És important destacar que el desenvolupament de totes aquestes metodologies han implicat

diversos equips de treball experts i molts anys de dedicació. Queden encara alguns aspectes

que cal tractar en relació amb els indicadors que s’hauran d’anar polint més endavant. Tota

aquesta informació es pot trobar a la pàgina web de l’Agència (mediambient.gencat.cat/aca).

Aigües subterrànies

Dins els treballs d’implementació de la Directiva marc de l’aigua (DMA) respecte a les aigües

subterrànies, cal destacar els treballs realitzats per a l’elaboració del Programa de mesures

(segons requeriment de l’article 11 i especifi cacions de l’annex 6 de la DMA), així com la

determinació dels valors de referència i llindars segons la Directiva 2006/118/CE relativa a la

protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament.

Per al desenvolupament del Programa de mesures, que formarà part de la redacció l’any

2009 del Pla de gestió del districte de conca fl uvial de Catalunya, s’han iniciat els programes

de base següents:

• Mesures per a la reducció de la contaminació d’origen agrari:

- Pla de reducció de la contaminació d’origen agrari

- Programes d’actuació a les zones vulnerables

• Mesures per a la gestió i la protecció d’aqüífers:

- Recàrrega artifi cial d’aqüífers

- Àrees i perímetres de protecció

- Quantifi cació dels recursos d’aigua subterrànies

- Programa d’actualització d’aqüífers costaners

- Programa d’actualització d’aqüífers en medis al·luvials, amb fi ssures, detrítics i en medis

de baixa permeabilitat

- Aigües subterrànies salobres

- Programa de restauració d’aqüífers contaminats

- Criteris d’avaluació dels impactes d’infraestructures

- Criteris per a l’extracció d’àrids


Addicionalment, dins dels processos de participació engegats per l’Agència s’ha intervingut

tant en l’elaboració i la revisió de les documentacions sobre diagnosi, problemàtiques

i propostes de mesures, com en el grup de treball temàtic corresponent a la taula 2:

Contaminació agrícola i ramadera.

Finalment, durant l’any 2008, s’han continuat portant a terme diversos estudis de detall per

tal de millorar la caracterització de certes masses d’aigua, orientats a la gestió i l’explotació

sostenible d’aqüífers. En concret s’han realitzat estudis en els àmbits següents:

• Tremp-Isona (MAS 43)

• Salines-Bassegoda (MAS 3 i part de MAS 6)

• Lluçanès (part de MAS 11)

• Fluviodeltaic del Ter (MAS 33)

• Fluviodeltaic del Fluvià-Muga (MAS 32, en curs)

Indicadors de l’estat ecològic i procés d’intercalibratge a escala europea i noves

mètriques d’anàlisi de zones humides i rius

Com ja és ben sabut, un dels elements clau sorgits en la DMA és l’estat ecològic, defi nit

segons l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics. L’estat ecològic integra

dintre del seu concepte tots els components dels ecosistemes aquàtics, des de la fl ora i la

fauna aquàtiques o directament dependents de l’aigua fi ns als trets fi sicoquímics de l’aigua o

les condicions hidromorfològiques.

Atès que totes les masses d’aigua naturals han d’haver assolit el bon estat ecològic abans de

fi nalitzar l’any 2015, durant el 2008 s’han continuat els treballs de recerca que ajuden a trobar

eines correctes i útils per avaluar-lo:

Intercalibratge europeu d’índexs de determinació de l’estat ecològic

L’intercalibratge permet garantir que l’assoliment dels objectius ambientals de la DMA

sigui homogeni a tot el territori europeu: cal que els indicadors i els llindars de qualitat

siguin equiparables d’un lloc a l’altre del territori. El 2008 s’ha fi nalitzat la primera fase de

l’intercalibratge, amb una participació activa de l’ACA en diferents àmbits, amb l’establiment

dels llindars de qualitat per a determinades mètriques i paràmetres.

Concretament, s’han establert els nivells de tall de qualitat d’acord amb els macroinvertebrats

i les diatomees de diferents tipus de rius mediterranis; així, queden intercalibrats els

mètodes d’anàlisi usats a Catalunya (índex IPS per a les diatomees i índex IBMWP per als

macroinvertebrats). Posteriorment, s’han adaptat els tipus de rius intercalibrats als tipus

existents a Catalunya a fi de poder assignar-li a cada massa d’aigua el seu objectiu d’aquests

dos paràmetres.

38

Disseny d’indicadors de qualitat per a les zones humides de Catalunya

En aquells àmbits on l’intercalibratge europeu està menys treballat, l’ACA va decidir engegar

convenis amb investigadors a fi de dissenyar els indicadors d’estat ecològic més adequats.

Un cas és el de les zones humides, on durant el 2008 s’han fi nalitzat els mostrejos a més

de 100 llacunes i se les ha classifi cat en una tipologia, a fi de poder defi nir bé els indicadors

i els llindars de qualitat. Malgrat que els indicadors emprats no han pogut ser sotmesos a

cap exercici d’intercalibratge europeu, el contacte constant amb aquests exercicis permetrà

intercalibrar els mètodes dissenyats quan sigui el moment.

Disseny d’indicadors de qualitat de rius basats en peixos

Tot i que els índexs de qualitat basats en peixos existeixen des de fa anys, cap d’ells s’adapta

plenament a la fauna existent a Catalunya, pobra en espècies de forma natural però amb una

elevada endemicitat. Per poder dissenyar una mètrica vàlida al territori català calia, primer,

disposar de dades actuals de les masses d’aigua, tant de les poblacions piscícoles existents

com de les condicions del medi. Durant el 2008 han fi nalitzat els mostrejos a més de 300

punts, que deixen una base de dades actualitzada a punt per al disseny fi nal de l’indicador

més adient, que es preveu per a inicis del 2009.

Implantació de cabals de manteniment a Catalunya

L’any 2009 s’ha de redactar el Pla de gestió del districte de conca fl uvial de Catalunya, on

la gestió de l’aigua es planifi ca d’acord amb la Directiva marc de l’aigua. En aquest sentit,

durant l’any 2008 s’han continuat les línies engegades els anys anteriors a fi de permetre i

garantir que la gestió de l’aigua prevegi també el principi de la sostenibilitat ambiental, i s’ha

iniciat o continuat la redacció de plans i programes, amb les mesures per assolir el bon estat

ecològic.

L’alteració del règim de cabals i l’escàs cabal circulant provocat per l’elevat nombre de

detraccions i derivacions de cabal han estat identifi cats com uns dels principals problemes

a Catalunya per aconseguir el bon estat de les aigües superfi cials, amb un elevat risc de no

aconseguir els objectius marcats per la Directiva marc de l’aigua per a fi nals del 2015 en un

20% de les masses d’aigua superfi cials.

Per aquesta raó, una de les mesures previstes és la implantació d’un règim de cabals de

manteniment, i s’ha estat treballant en aquesta implantació des de l’any 2006 amb l’aprovació

del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya (Resolució

MAH/2465/2006, de 13 de juliol, DOGC núm. 4685 de 27.7.2006), que defi nia el règim de

cabals necessari per al bon funcionament dels ecosistemes fl uvials, assignant uns valors

mensuals de cabals de manteniment a diversos punts de la xarxa fl uvial i aportant la

metodologia de càlcul per determinar els cabals de la resta de trams fl uvials. Posteriorment,


per tal de concretar les determinacions del PSCM i adaptant-les a les especials circumstàncies,

singularitats i valor estratègic dels usos existents, es va iniciar el procés d’elaboració dels

plans zonals d’implantació de cabals de manteniment.

Per a la implantació dels plans zonals, s’ha realitzat un procés de participació pública, que

ha fi nalitzat l’any 2008, en què han intervingut els usuaris, els organismes i les institucions

afectades o aquells grups que hi estan estretament vinculats (explotadors, ecologistes,

agrupacions ambientalistes, pescadors, ajuntaments, etc.). També, durant el 2008, i fruit

del conveni signat entre l’ACA i la Fundación Nueva Cultura del Agua (FNCA), s’ha treballat

en una taula d’anàlisi del procés administratiu i jurídic per a la implantació dels cabals de

manteniment.

L’any 2008 han fi nalitzat els treballs tècnics per al desenvolupament del Pla zonal del Ter

superior i la conca del Gaià, i s’ha iniciat la redacció dels Pla zonal d’implantació de cabals

de manteniment a les conques de la Muga, el baix Ter, l’alt Llobregat i el Cardener, i el baix

Llobregat i l’Anoia.

A la conca de l’Ebre, les competències per a l’establiment dels cabals ambiental, com a part

de la planifi cació hidrològica, corresponen a la Confederació Hidrogràfi ca de l’Ebre (CHE en

endavant), però s’han desenvolupat els treballs de càlcul i validació de cabals ambientals

amb els mateixos criteris que en el PSCM de conques internes, per tal d’obtenir uns cabals

ambientals coherents per a tot Catalunya. Així, l’any 2008 s’han fi nalitzat els treballs de càlcul

de cabals ambientals a les conques del Segre, el Matarranya, les Nogueres, la Sénia i els

afl uents del baix Ebre a Catalunya i validació biològica en trams signifi catius de la xarxa fl uvial

de Catalunya (ACA 2006/08).

Aquests treballs inclouen l’anàlisi i l’establiment de cabals ambientals obtinguts mitjançant

diferents metodologies en 93 punts de càlcul de les conques catalanes de l’Ebre, efectuant

una validació biològica en 15 trams a partir d’un procés de simulació d’hàbitats en una i

dues dimensions. Igualment, es realitza la validació biològica en 15 trams més de les CIC. A

banda de la simulació d’hàbitats, la validació biològica inclou també l’estudi de les comunitats

íctiques aigua amunt i aigua avall de 10 aprofi taments, l’anàlisi de les problemàtiques segons

el grau d’alteració del règim de cabals circulants, i l’alteració hidrològica en alguns punts, per

comparar el règim regulat actual amb la situació natural, així com l’establiment d’hidroregions

en consonància amb les que el PSCM va determinar per a les CIC.

Pel que fa al curs principal de l’Ebre, l’any 2008 s’ha publicat una part dels estudis de

valoració i determinació del règim de cabals ambientals al tram baix del riu Ebre al seu pas per

Catalunya, que inclou una proposta de règim de cabals ambientals del tram fi nal del riu Ebre i

una validació biològica preliminar. Cal fer menció que el 29 de setembre del 2007, en el debat

de política general, el Parlament de Catalunya va aprovar instar el Govern de la Generalitat a

assumir el cabal ecològic de l’Ebre aprovat per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres

de l’Ebre, i a defensar-lo davant de l’Estat.

40

Redacció de plans i treballs per a la millora de la connectivitat fl uvial a Catalunya

Els àmbits fl uvials són indrets d’interès estratègic per a la conservació de la connectivitat

ecològica. Concentren una gran diversitat biològica, amb la presència d’hàbitats i espècies

d’alt interès, i canalitzen els moviments de moltes espècies d’animals, que utilitzen els rius

i les seves lleres com a zones de desplaçament a través del paisatge on hi troben refugi,

aliment i indrets segurs per desplaçar-se.

Als rius catalans hi ha una elevada presència d’infraestructures que suposen obstacles

a la mobilitat de la fauna, i en algunes d’elles s’han dut a terme actuacions de millora de

la connectivitat per als peixos per mitjà d’estructures tècniques molt diverses. Des de fa

temps s’està treballant per recollir informació i aportar criteris i tècniques per al disseny, la

construcció i el manteniment d’aquest tipus d’estructures de millora de la connectivitat. Per

tal de concretar aquestes tècniques a les característiques dels rius de Catalunya, l’Agència

ha fi nalitzat l’any 2008 els treballs d’avaluació de la connectivitat fl uvial a Catalunya, recollint

informació sobre les espècies de peixos migratòries de Catalunya, per determinar com

interfereixen les obres situades en el medi fl uvial en la migració de peixos, i duent a terme el

control d’alguns d’aquests sistemes per tal de poder fer un seguiment de la seva efectivitat.

Aquests treballs s’han realitzat mitjançant un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua

(ACA) i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, i han consistit en l’estudi de l’efi càcia

d’una selecció representativa de dispositius de pas per als peixos, mitjançant tècniques de

seguiment diverses, des de l’any 2006 fi ns al 2008.

L’any 2008 s’han iniciat els treballs per al desenvolupament de mesures per a la recuperació

de la funció connectiva en trams fl uvials especialment importants des del punt de vista de

la connectivitat ecològica, a través de la determinació dels principals punts crítics on s’hagi

trencat la connectivitat ecològica, l’establiment d’un programa de restauració i de recuperació

de marges i riberes dels punts crítics en trams naturals o seminaturals, i d’un programa de

millora de la connectivitat fl uvial, que prevegi la permeabilitat d’infraestructures hidràulica en

punts crítics.

D’altra banda, l’Agència ha desenvolupat diverses guies i manuals:

• Guia tècnica d’identifi cació i avaluació d’impactes sobre el medi fl uvial

• Guia tècnica d’impactes de les petites infraestructures i estructures sobre la fauna i els

hàbitats fl uvials. Mesures preventives i correctores

• Guia tècnica de minimització de l’impacte de les obres fl uvials sobre la continuïtat

• Manual de gestió ambiental dels aprofi taments hidràulics


Durant l’any 2006 l’Agència va aprovar defi nitivament per Acord del Govern de 20 de juny,

segons la Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, el Programa de sanejament d’aigües

residuals urbanes 2005 (PSARU 2005).

En el PSARU es fa una reprogramació de les obres i es relacionen les actuacions en sistemes

de sanejament que són exigibles per donar compliment a la legislació vigent, és a dir, la

Directiva 91/271/CEE, d’aigües residuals i, amb una perspectiva més àmplia, la Directiva

marc de l’aigua (Directiva 2000/60/CE), adreçada a la protecció de les aigües que pretén

aconseguir abans de l’any 2015 un bon estat de les masses d’aigua superfi cials, mitjançant

el desenvolupament de mesures de protecció, millora i regeneració d’aquestes aigües.

Per assolir aquestes fi tes amb èxit, el PSARU 2005 preveu més de 1.700 actuacions de

sanejament en alta, de les quals 1.544 corresponen a plantes de depuració i la resta a xarxes

de col·lectors i ampliacions de plantes existents, amb una inversió total de 1.526 M€ a les

quals s’han de sumar 300 M€ destinats al Programa de tractament de fangs, 75 M€ al

Programa de sanejament d’aigües residuals industrials (PSARI) i 1.325 M€ destinats a la

implantació de sistemes de retenció i control d’avingudes per pluges, per evitar descàrregues

dels sistemes unitaris i separatius, cosa que fa un total de 3.226 M€ destinats al Programa de

sanejament i qualitat d’aigües urbanes. El PSARU està organitzat en dos escenaris temporals

per prioritats, 2006-2008 i 2009-2014 que persegueixen una millor assignació dels recursos

disponibles mitjançant la priorització de les actuacions responent als mandats, les previsions

i els calendaris de la Directiva 2000/60/CE.

En aquest sentit, el PSARU 2005, tot i fi xar clarament els objectius fi nals esmentats, necessita

una actualització periòdica de les prioritats que ajustin l’evolució contínua dels sistemes de

sanejament i del seu entorn a l’assignació més adequada dels recursos disponibles. Per aquest

motiu, es preveu una actualització anual de les actuacions incloses a la seva programació.

Aquesta actualització dinàmica ha comportat, en el decurs del 2008, portar a terme estudis

locals supramunicipals per determinar possibles canvis planifi cats en el PSARU 2005:

Sanejament de Gualba, Riells i Viabrea i Sant Celoni, Sanejament de Riudellots de la Selva i

Campllong i Sanejament de la conurbació urbana de Girona.

De manera periòdica s’ha continuat reunint la Comissió Paritària del PSARU 2005, comissió

de seguiment integrada per representants de l’Agència Catalana de l’Aigua i dels ens locals

designats entre les dues associacions més representatives de Catalunya per poder continuar

defi nint i acordant la millor assignació dels recursos disponibles i la priorització de les

actuacions del PSARU 2005. S’han de destacar els acords següents:

• Convenis de sanejament dels creixements urbanístics

• Criteris de priorització de les actuacions del segon escenari

• Actualització 2007 del PSARU

• Defi nició tècnica del sanejament en ALTA, ISA i BAIXA

• Cobertura legal de les actuacions pendents d’execució del PSARU

Actuacions de sanejamentEl Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU)

42

En el gràfi c següent s’indica quin és el percentatge de població que disposa de sistemes

de sanejament.

Sanejament: gestió al territori

Les instal·lacions de sanejament les construeix l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) d’acord

amb la planifi cació establerta al Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU).

Aquestes instal·lacions són, durant el primer any de funcionament o de garantia, gestionades

per l’ACA com a ens gestor responsable. Passat aquest període de temps, l’Agència pot dur

a terme la cessió de la gestió al que serà l’ens gestor encarregat.

L’ens gestor o l’administració actuant pot ser l’ajuntament de la localitat on estigui la depuradora,

un consorci o mancomunitat de municipis si l’ajuntament en qüestió forma part d’algun

d’aquests dos òrgans de caire supramunicipal, o bé el Consell Comarcal corresponent per

l’àmbit geogràfi c.

El Decret 130/2003 (pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament) és la

norma de referència en la gestió dels sistemes públics de sanejament.

Actualment la gestió de les instal·lacions de tractament d’aigües residuals està organitzada

de la manera següent:

• Administració actuant: és l’administració responsable de gestionar el sistema de sanejament:

- Agència Catalana de l’Aigua

- Administració competent / Ens gestor

• Formes de realitzar la gestió del servei:

- Gestió directa:

- Empresa pública

- Empresa mixta

- Gestió indirecta:

- Empresa explotadora privada

91%Sistemes suficients

Sense sistemes

Sistemes insuficients

Percentatge de població amb sistemes de sanejament

5% 4%

Explotació dels sistemes de sanejament


Durant l’any 2008, l’Agència va gestionar el funcionament de 340 estacions depuradores

d’aigües residuals urbanes, 5 pretractaments, 24 terciaris i 14 instal·lacions de posttractament

de biosòlids —9 assecatges tèrmics i 5 compostages—, amb un cabal diari tractat de

1.816.881 m³/dia, un cabal reutilitzat de 108.925 m³/dia i una producció de biosòlids derivada

de 584.596 tones de matèria fresca amb una sequedat mitjana del 23,8%, que correspon a

139.297 tones de matèria seca (ms).

Dades d’explotació: balanç 2008

Noves instal·lacions

En aquest mateix any, s’han posat en funcionament un total de 6 noves instal·lacions de

depuració que es descriuen a la taula següent:

Capacitat de tractament de les instal·lacions

La capacitat de tractament és la següent:

Noves instal·lacions en servei durant l’any 2008

Estació depuradora d’aigües residuals (EDAR)

Ascò

Bingrau

Mont-Roig del Camp (Àrea costanera)

Serrabonica

Vallbona d’Anoia

La Valleta de Llançà

També durant aquest any ha causat baixa una instal·lació, Banyeres del Penedès (Saifores) per la integració d’aquesta EDAR al sistema de sanejament de La Riera de la Bisbal (El Vendrell).

Ribera d'Ebre

Osona

Baix Camp

Osona

Anoia

Alt Empordà

Ebre

Ter

Rieres Meridionals

Ter

Llobregat

Rieres de la Costa Brava

Capacitat(m3/dia)

750

44

8.880

40

7.592

50

Comarca Conca

Parc d’estacions depuradores públiques d’aigües residuals urbanes 2008

Tipus

Biològic

Llacunatge/ Tract. tou

Tractament primari

Pretractaments

2.771.201 97,51 15.828.341 97,98

1.100 0,04 - -

Les dades sobre h-e (habitants equivalents) i capacitat de tractament són les de disseny. Aquestes dades han estat revisades i actualitzades en funció de les modificacions dels tipus de tractament.

Total sistemes de sanejament

m³/dia % Habitantsequivalents

29.265 1,03 157.986 0,98

TOTAL EDAR

40.430 1,42 167.591 1,04

2.841.996 100 16.153.918 100

Capacitat de tractament Capacitat total

%

Nombre deSistemes deSanejament

302

34

4

340

5

345

44

Evolució del nombre d’EDAR en servei i cabal tractat

L’evolució del sanejament a Catalunya des de l’any 1997 es resumeix en les fi gures

següents:

Evolució de les depuradores en servei

210 225 246 270 290 297 314 328 330 335 340

204 219 242 248 275 279 301 320 326 330 336

1,52 1,54 1,56 1,53 1,61 1,96 1,97 1,851 1,879 1,810 1,820

* Dades a 31/12/08** No es disposen dades de 4 sistemes: La Galera que és una infiltració al terreny i la resta corresponen a la tipologia de fosa sèptica ( Avinyonet del Penedès, Font-Rubí i Olèrdola).

Nombre de depuradores en servei*Nombre de depuradores analitzades**Cabal tractat (Hm3/dia)

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Evolució del nombre de depuradores en servei

0 50 100 150 200 250 300 350 400

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997 188

210

225

246

270

290

297

314

328

330

335

340


Al llarg de l’any 2008, l’Agència ha dut a terme un gran nombre d’actuacions basades en

ampliacions i millores en el conjunt de sistemes de sanejament de Catalunya. Entre aquestes

actuacions destaquen aquelles orientades a l’optimització de producció de la qualitat de

l’aigua o dels fangs, d’optimització energètica i reposicions d’instal·lacions existents i

caducades. També s’han realitzat millores en la reposició d’instal·lacions per millorar la

garantia de tractaments.

L’evolució des de l’any 2005 fi ns al 2008 de la relació entre la capacitat de tractament de les

depuradores i els cabals tractats es mostra al gràfi c següent:

Nombre d'actuacions en sistemes de sanejament durant el 2008

Nombre d'ampliacions

Nombre d'actuacions de millora

13

1.948

Cabal tractat / cabal disseny (hm3/d)

0,000 0,500 1,000 1,500 2,000 2,500 3,000 4,000 4,500 5,0003,500

2008

2007

2006

2005

(hm3/dia)

Cabal tractat Cabal disseny

2,6881,851

2,7591,879

2,7621,810

2,8421,820

46

Cabals tractats i contaminació eliminada per conques

En aquesta taula es quantifi quen les tones eliminades de sòlids en suspensió, DQO, DBO5,

nitrogen i fòsfor durant l’any 2008 com a conseqüència del tractament de l’aigua residual en

les 340 depuradores repartides per tot el territori.

Cabals tractats i contaminació eliminada per conques 2008

Conca

Besòs (excepte EDAR Besòs)

Ebre

Fluvià

Foix

Francolí

Gaià

Garona

Llobregat (excepte EDAR Baix Llobregat)

Muga

Rieres Costa Brava

Rieres Garraf

Rieres del Maresme

Rieres Meridionals

Sènia

Ter

Tordera

SUBTOTAL

EDAR Besòs

EDAR Baix Llobregat

TOTAL

210.250

167.751

18.200

18.794

41.220

4.678

14.216

263.079

19.084

71.872

26.576

93.943

92.318

3.115

122.464

24.115

1.191.675

358.699

266.507

1.816.881

25.059

12.533

1.728

2.654

3.604

867

438

32.162

2.770

7.254

2.700

9.023

13.126

423

13.574

1.651

129.564

31.553

27.821

188.938

26.816

11.742

1.596

2.855

4.457

656

265

28.311

2.287

6.706

2.498

6.101

9.916

373

16.868

1.651

123.097

29.720

24.319

177.136

49.636

22.098

3.266

5.307

7.664

1.932

576

59.936

2.287

6.706

5.683

15.905

21.868

625

31.217

3.765

238.472

63.891

55.544

357.907

2.402

1.256

335

269

433

84

36

2.876

267

843

240

622

914

30

2.307

298

13.212

1.893

4.844

19.949

535

225

34

47

72

11

4

561

60

146

63

180

231

7

335

57

2.568

1.008

725

4.301

1.261.441

574.195

76.056

133.887

212.606

30.892

14.223

1.346.790

109.213

316.797

121.244

293.911

472.401

18.414

789.244

79.830

5.851.146

1.434.796

1.141.538

8.427.480

Cabal Tractatm3/dia

MES (1)t elim./any

DBO5 (2)t elim./any

DQO (3)t elim. /any

NT (4)t N elim./any

PT (5)t P elim./any

h-etractats

(1) Matèria en suspensió (2) Demanda biològica d'oxigen 5 dies (3) Demanda química d'oxigen (4) Nitrogen total (5) Fòsfor total


Rendiments de les EDAR en servei

Els rendiments en l’eliminació de la contaminació es resumeixen en la taula següent:

Reutilització

Durant l’any 2008 a Catalunya s’han reutilitzat 39,87 hm3 d’aigua residual depurada (dades

corresponents als terciaris públics). En realitat aquesta xifra és superior si es té en compte

que part de l’aigua que es reutilitza es tracta en instal·lacions privades de les quals no es

disposa de dades.

Aquest cabal correspon a un 6% de tota l’aigua tractada a les EDAR públiques de Catalunya:

després del tractament secundari, s’ha sotmès l’aigua a un tractament de regeneració:

fl oculació, coagulació, fi ltració, ultrafi ltració, osmosi, UV, cloració..., per tal que assoleixi els

nivells requerits que marca el Reial decret 1620/2007 (1).

L’ús que se’n fa d’aquesta aigua regenerada és: reg agrícola, reg de zones urbanes i

reg de camps de golf, neteja de carrers, recàrrega d’aqüífers, generació de cabals de

manteniment, etc.

A continuació s’adjunta un llistat amb les dades dels tractaments terciaris corresponents a

l’any 2008. En aquest llistat estan inclosos els tractaments de la Bisbal d’Empordà i Riells i

Viabrea, que tot i no correspondre a instal·lacions de tractament terciari pròpiament dites,

el seu procés de depuració es fa mitjançant un sistema de membranes (bioreactor de

membranes) que genera un efl uent amb qualitat de terciari.

(1) El Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, estableix el règim jurídic de la reutilització de les

aigües depurades. Estableix els valors màxims de paràmetres de qualitat i desinfecció per als diferents

usos i, a més a més, marca les analítiques i la periodicitat requerides. Cada categoria o tipus d’aigua

es defi neix per uns paràmetres de qualitat bàsics, i, a més, es fi xen diferents requeriments de qualitat

i condicionants per a cada ús.

Evolució rendiments durant l’any 2008

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Any

290

297

314

328

330

335

340

-

-

-

-

83,0%

84,0%

86,0%

Promig rendiment

d'eliminació de DQO

Nombre depuradores

en servei

275

279

301

320

326

330

336

Nombre depuradores

analitzades

1.606.844

1.958.800

1.972.069

1.851.074

1.879.482

1.805.558

1.816.881

Cabal tractat

(m3/dia)

9,3%

93,2%

87,1%

88,5%

87,0%

88,0%

90,0%

Promig rendiment

d'eliminació de MES

91,9%

94,5%

90,8%

91,4%

90,0%

91,0%

92,0%

Promig rendiment

d'eliminació de DBO5

48

Tractaments terciaris públics 2008 (continuació)

Bisbal d'Empordà, La*

Blanes

Cadaqués

Castell d'Aro

Colera

Les Cases d'Alcanar

Llançà

Lloret de Mar

Palamós

Pals

Piera

Port de la Selva

Portbou

Baix Llobregat

Riells i Viabrea*

Roses

Empuriabrava (SAC-Fora EDAR)

St Carles de la Ràpita (Fora EDAR)

St.Feliu de Llobregat

Tordera (Fora EDAR)

Torroella de Montgrí

Tossa de Mar

2.668,00

5.813,00

16,00

2.146,00

25,00

570,00

107,00

687,00

12,00

1.204,00

160,00

188,00

30,00

78.132,00

264,00

65,00

2.805,00

3.512,00

-

-

1.741,00

285,00

Reactor membranes per colació

Floculació + Coagulació + Filtració + UV+ Cloració

Filtració + Desinfecció UV

Filtració + UV + Cloració




Floculació + Coagulació+ Filtració + UV

Desinfecció Cl

Desinfecció Cl

Infiltració-percolació

Filtració + UV+ Cloració



Reactor membranes


Llacunatge


Filtre sorra + Cloració

Filtres de sorra +ultrafiltració + osmosi

Desinfecció UV + Cloració

Floculació + Coagulació+ Filtració + UV + Cloració

A- Recàrrega d'aqüífers per percolacióA- Recàrrega d'aqüífers per percolació

B- Usos/serveis urbans



B- Masses H2O públic (no bany)





D- Cultius ind/ Farratges ensitjats/ Cereals/ Oleaginoses



A- Recàrrega d'aqüífers per percolació

-


E- Boscs/ Zones verdes no públic

B- Masses H2Opúblic (no bany)

B- Cultius consum cru/ D'altres cultius per aspersió

-



Recàrregariu Daró

Recàrrega baixTordera

Reg agrícola /municipal

Reg campgolf / Agrícola

Reg agrícola

Usos ambientals (A llera i finalment a mar)Usos municipals /ambientals

Reg camp degolf / Agrícola

Usos municipals

Reg campde golf

Canal de rec(El Bedorc)

Usos municipals

Usos municipals

mantenimencabal ecològic riu Llobregat

Riera de SantLlop

Usos municipals

Parc AiguamollEmpordà/Reg agrícolaUsos ambientals /Badia d'Els Alfacs(a mar)

Reg agrícola

-

Reg camp degolf / Agrícola

Usos municiàls / ambientals

Tot l'any

Tot l'any

Ocasional segonsnecessitats

Temporada de reg


Tot l'any

Tot l'any

Temporadade reg

Tot l'any

Temporadade reg




Tot l'any

Tot l'any

Fora de servei

Tot l'any

Tot l'any


Tot l'any

Temporadade reg

Tot l'any

Tipusd'explotació

Destí aigua Tipus d'aiguaproduïda/ usos

Tipus detractament

Cabal tractat2008 m3/d

EDAR amb tractament Terciari


Biosòlids

Producció de biosòlids

La quantitat total de biosòlids generats a les 340 depuradores en funcionament a Catalunya

durant l’any 2008 ha estat de 584.596 tones de matèria fresca amb una sequedat mitjana del

23,8%. Així, s’han produït 139.297 tones de matèria seca, el 44% de les quals correspon a

les depuradores del Besòs i del Baix Llobregat —33% i 11% del total, respectivament

600.000

Evolució de la producció anual de biosòlids

0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 700.000

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

t mf/any

Tractaments terciaris públics 2008 (continuació)

Tipusd'explotació

Destí aigua Tipus d'aiguaproduïda/ usos

Tipus detractament

Cabal tractat2008 m3/d

EDAR amb tractament Terciari

Vendrell, El

Vilaseca-Salou

1.982,00

6.513,00

Floculació + Coagulació+ Filtració + UV + Cloració

Floculació + Coagulació+ Filtració + EDR+ Cloració



Usos ambientals

Reg zones verdes Port Aventura i Parcs Públics de Vila-Seca

Tot l'any

Tot l'any

Sant Feliu de Llobregat: el terciari no ha estat en ús durant el 2008. Actualment, en obres d’ampliació. Tordera: terciari no posat en funcionament encara. Es tracta del terciari que pertanyia a Fibracolor.

108.925,00 m3/diaTOTAL

50

Tractament de biosòlids

Durant l’any 2008 els biosòlids generats a Catalunya han estat sotmesos als següents

tractaments: digestió aeròbia o anaeròbia —tractament aplicat a la línia de fangs de la pròpia

EDAR—, compostatge i assecatge tèrmic. Addicionalment, una petita proporció de fangs,

que incompleixen els requeriments per ser aplicats al sòl, s’han sotmès a altres tractaments

—principalment compostatge gris i tractament especial. Val a dir que una gran part del fang

generat tractat a la pròpia EDAR mitjançant digestió és habitualment sotmès novament a

posttractament en plantes d’assecatge tèrmic o compostatge gris per reduir la quantitat fi nal

de residu gestionat.

El compostatge es pot dur a terme en plantes de titularitat pública o privada, mentre que la

totalitat de plantes d’assecatge tèrmic de fangs són de titularitat pública.

La taula següent recull una llista de l’actual parc d’instal·lacions de tractament de biosòlids

de titularitat pública, on s’hi inclou la situació de les instal·lacions durant l’any 2008 i s’hi fa

constar la seva capacitat de tractament nominal.

Parc d’instal·lacions públiques de posttractament de biosòlids. 2008

Instal·lació de posttractament

Tipus d'instal·lació

Any de posadaen servei

Estat durant el 2008

Capacitat de tractament (t mf/any)

Vic

Besòs

Baix Llobregat

El Terri

Granollers

Mataró

Montornès

Rubí

Sabadell-Riu Sec

Blanes

Manresa

Olot

Teià

Vila-seca

Vic

Assecatge tèrmic

Assecatge tèrmic amb cogeneració




Assecatge tèrmic amb cogeneracióAssecatge tèrmic amb cogeneració



Compostatge

Compostatge

Compostatge

Compostatge

Compostatge

Monoabocador de fangs

2.005

2.001

2.004

2.001

2.003

2.003

1.997

2.002

1.997

1.995

1.997

2.003

2.000

1.995

1.995

En funcionament

Aturat tot l'any per millores

En funcionament

En funcionament

En funcionament

Aturat 1 mes per millores

Aturat 7 mesos per avaria

En funcionament

Aturat 9 mesos per millores

En funcionament

En funcionament

En funcionament

Aturat tot l'any per ampliació

En funcionament

Inactiu / Pendent de clausura

40.000

160.000

60.000

9.800

17.000

10.600

10.000

30.000

15.700

9.000

10.000

10.000

20.000

25.000


Mitjançant els tractaments s’estabilitza la matèria orgànica, es redueix la quantitat de biosòlids

que caldrà eliminar i, de forma general, es milloren les condicions del material per a la seva

gestió posterior.

La pràctica totalitat del fang generat a Catalunya ha estat tractat abans de la seva destinació

fi nal. El següent gràfi c recull l’evolució dels tractaments a què han estat sotmesos els

biosòlids durant els darrers anys. S’observa l’increment de la quantitat total de fang tractada,

especialment mitjançant compostatge.

Compostatges externs: 47,4%

Fang no tractat: 0,8%

Altres tractaments (compostatge gris i tractament especial): 2,4%

Compostatges ACA: 6%

Tractament d'assecatges tèrmics: 21,1%

Digestió sense posttractamen: 22,8%

31.751

29.374

8.247

3.351 1.079

65.495

Destinació dels fangs tractats (tones de matèria seca) Total de fang generat: 139.297 t

Fang tractat

Fang no tractat

Total de fang generat

138.218

1.079

139.297

99,20%

0,80%

100,00%

52

Destinació fi nal dels biosòlids

Durant l’any 2008, la via de destinació fi nal dels biosòlids produïts per les EDAR urbanes de

Catalunya ha estat fonamentalment la valorització agronòmica. Al mateix temps, una part

dels biosòlids ha estat valoritzada energèticament en cimenteres, després del seu assecat.

En els casos que no ha estat possible la valorització dels fangs, aquests s’han destinat a la

disposició en dipòsit controlat.

L’aplicació al sòl inclou el fang que ha estat aplicat de forma directa a agricultura, el fang

compostat utilitzat en jardineria i l’utilitzat en la restauració d’activitats extractives.

La quantitat de biosòlids eliminats és sempre inferior a la del biosòlid generat per la reducció

deguda al tractament a què és sotmès el material abans de la seva disposició fi nal, especialment

en el tractament de compostatge.

Evolució dels tractaments aplicats als biosòlids

0 100.000 500.000 600.000300.000 400.000200.000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Compostatge ACA

Digestió sense posttractament

Compostatge extern Assecatge tèrmic Altres tractaments*

*Altres tractaments: compostatge gris i estabilització

t MF/any


El següent gràfi c recull l’evolució de les destinacions fi nals dels biosòlids durant els darrers

anys. S’observa l’increment de l’aplicació al sòl amb les seves diferents alternatives (agricultura,

jardineria i restauració d’activitats extractives).

Aplicació al sòl: 82,8%

Dipòsits controlats: 6,8%

Valorització energètica (cimentera): 10,4%

Destinació final dels biosòlids (tones de matèria seca)Total eliminat: 136.775 t

9.354

14.215

113.205

Evolució de les destinacions finals dels biosòlids

0 100.000 500.000300.000 400.000200.000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Aplicació al sòl Dipòsit controlat Emissari Valorització energètica

t MF/any

54

Grans instal·lacions

A més de l’anàlisi general, els biosòlids generats a les EDAR de Besòs/Montcada i Baix

Llobregat mereixen ser analitzats independentment per la magnitud de la seva producció.

• EDAR Besòs/Montcada: El fang líquid de l’EDAR de Montcada i Reixac és bombejat

mitjançant una canonada de 600 mm fi ns a l’EDAR de Besòs, on, juntament amb el fang

produït per aquesta EDAR, s’emmagatzema en forma líquida (entre 2 i 6% de matèria seca).

Posteriorment el fang es deshidrata.

L’EDAR de Besòs disposa d’una planta d’assecatge tèrmic per tractar el conjunt del fang

generat. Durant l’any 2008, l’assecatge tèrmic ha romàs aturat pels treballs de remodelació

que s’hi estan duent a terme. Consegüentment, la totalitat dels biosòlids del sistema Besòs/

Montcada ha estat gestionada en forma de fang deshidratat.

La producció estimada del conjunt Besòs/Montcada ha estat de 145.232 tones de fang

fresc amb una sequedat mitjana del 32%, cosa que representa 46.560 tones de matèria

seca (33% del conjunt de Catalunya). El fang ha estat enviat a compostatge per ser valoritzat

agronòmicament.

• EDAR Baix Llobregat: L’EDAR del Baix Llobregat va entrar en funcionament a fi nals de

l’any 2004 i és la segona en producció de biosòlids de Catalunya. L’EDAR té associat un

assecatge tèrmic de fangs.

La producció estimada ha estat de 60.865 tones de fang fresc amb una sequedat mitjana del

25%, cosa que representa 15.955 tones de matèria seca (33% del conjunt de Catalunya).

Tractament dels fangs de besòs

Tractament dels fangs

Fang tractat

Fang no tractat

TOTAL FANG GENERAT

46.560

0

46.560

100,0%

0,0%

t MS %


Durant el 2n semestre de l’any s’ha assecat el 100% del fang generat per l’EDAR del Baix

Llobregat. No obstant això, durant l’inici de l’any 2008 no s’havia aconseguit assecar tot el

fang produït. Així, en el conjunt del 2008 el 24,3% del fang generat s’ha hagut d’extreure com

a fang deshidratat.

El fang deshidratat ha estat destinat a l’aplicació en profi t de l’agricultura, mentre que els

destins del fang assecat s’han repartit entre la destinació agrícola esmentada i la valorització

energètica en plantes de fabricació de ciment.

Tractament d'assecatge tèrmic: 75,7%

Digestió sense posttractament: 24,3%

Fang no tractat: 0%

Tractament dels fangs a l'edar del baix llobregat (tones de matèria seca)Total de fang generat: 14.995 t

11.325

3.630

0

Valorització energètica (cimentera): 49,3%

Aplicació al sòl: 50,7%

Destinació dels fangs a l'edar del baix llobregat (tones de matèria seca) Total eliminat: 14.925 t

7.561 7.364

56

Costos econòmics: explotació ordinària i reposició i millores

Les despeses d’explotació i millores de l’any 2008 es desglossen en les partides següents:

98 10,73

113,93 10,01

131,65 30

158 40

151,42 37,50

Evolució comparativa de les despeses ordinàries i de les millores

0 50 250150 200100

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Explotació (M ) Millores (M )

163,63 39,93

Ad

min

istr

acio

nsac

tuan

tsA

CA

Despeses explotació 2008

Assistències tècniques

EDAR

Posttractaments

3.654.813

24.440.922

6.685.286

34.781.021

Explotació ( )

EDAR

Posttractaments

Altres

Total

105.373.846

23.063.829

128.437.675

413.290

163.631.986

2%

15%

4%

%

64%

14%

0,3%

Reposició i Millores ( )

-

10.568.578

498.396

11.066.974

27.639.995

1.227.774

28.867.769

-

39.934.743

26%

1%

%

69%

3%

-

5 Aigua i canvi global


El gener del 2007 l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) alertava sobre la manca de precipitacions

i ja es va començar a preparar la documentació necessària que va derivar al cap d’uns

mesos en el Decret de sequera, aprovat pel Govern de la Generalitat el 3 d’abril del 2007.

A començaments del 2007 les reserves embassades a les conques internes es trobaven al

voltant del 52%, seguint una tendència descendent que s’havia donat ja al llarg de tota la

tardor del 2006. Anàlogament, les conques catalanes de l’Ebre es trobaven al 55%.

L’evolució de les aportacions en els 12 mesos previs al gener del 2007 van suposar per al

sistema Ter-Llobregat la reducció de les aportacions fi ns al 19% de les aportacions mitjanes

històriques. Per tant, a començaments del 2007 calia preveure una evolució pessimista

d’aportacions al llarg dels mesos següents.

La situació de sequera viscuda fi ns a principis del mes de maig del 2008 ha estat la més greu

registrada a Catalunya en els darrers 68 anys. Es correspon a una concentració d’episodis de

precipitacions per sota de la mitjana històrica que van tenir lloc des del segon semestre del

2004 i que van extremar la vulnerabilitat dels sistemes d’abastament catalans.

Durant l’episodi de sequera 2007-08, la prioritat del Departament de Medi Ambient i Habitatge

i de l’Agència Catalana de l’Aigua ha estat, en tot moment, tal com preveu la llei, assegurar

l’abastament d’aigua potable a la població i evitar l’aplicació de talls de subministrament

domèstic, fet que s’ha aconseguit. D’altra banda, s’han desenvolupat actuacions que

permetran una millor situació de partida davant futurs períodes de sequera.

Si durant el 2007 i el 2008 no s’haguessin desenvolupat les mesures de gestió ni les obres

d’emergència, el percentatge de reserves embassades a data de 28 d’abril del 2008 hauria

arribat a baixar per sota del 10% i s’haurien produït talls de subministrament domèstic a la

regió metropolitana de Barcelona, la conurbació de Girona i la Costa Brava, amb una població

de més de 5,5 milions de persones afectades.

La gestió de l’episodi de sequera 2007-08 ha comportat l’avançament i l’agilització

d’actuacions previstes per a horitzons més llunyans (mesures estructurals avançades), però

que en avançar-se han signifi cat un augment de la garantia de subministrament a curt termini

(moltes d’elles ja estaven operatives a la fi nalització de l’episodi de sequera).

El 17 d’abril del 2007 es va activar el Decret 84/2007, de 3 d’abril, d’adopció de mesures

excepcionals i d’emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics, a tot el territori

per l’entrada en excepcionalitat 1 de la conca del Llobregat.

El Decret establia que l’escenari d’excepcionalitat 1 comportava la reducció del 15% de

les dotacions de rec a sistemes regulats, l’anul·lació dels desembassaments per a ús

exclusivament elèctric, la intensifi cació dels controls d’usuaris i les restriccions d’abocaments

La sequera al bienni 2007-2008Antecedents i context

Cronologia de l’episodi

60

i sistemes no fl uents. Per tal d’evitar el consum excessiu d’aigua, en aquest escenari es

limitaven els volums lliurats per a abastament urbà als dipòsits de capçalera municipal o

zones de subministrament en baixa, que havien de respondre a un valor màxim equivalent

a 270 l/h./dia, incloent-hi les fraccions servides des dels recursos propis municipals. A

més, s’activaven una sèrie de mesures generals d’aplicació a tots els municipis mentre

estigués activat el Decret, on es començaven a restringir els regs de parcs i jardins, es

prohibia l’ús d’aigua potable per a fonts i usos ornamentals, es fomentava el manteniment i

el reaprofi tament de l’aigua de piscines d’ús públic i privat, l’optimització de l’ús de l’aigua

en parcs aquàtics i altres instal·lacions lúdiques i la reducció de l’ús d’aigua potable de

xarxa municipal per a neteja viària, entre altres mesures.

Per tal d’informar a les administracions locals i altres actors afectats per aquestes

obligacions, a partir del mes de maig del 2007 es va començar una intensa operativa de

comunicació per carta, fax i telèfon, a ajuntaments, entitats subministradores, comunitats

d’usuaris, centrals hidroelèctriques, regants, etc. A la vegada, coincidint amb l’entrada en

vigor del Decret, es va començar a publicar a la pàgina web de l’Agència tota la informació

sobre la sequera.

Pocs dies després de l’activació del Decret de sequera es van produir una sèrie de pluges

que van provocar un increment de les reserves embassades. Cap al mes de juny es va

recuperar la tendència decreixent de les reserves com a conseqüència de la manca de

precipitacions i l’augment de la demanda que comporta el començament de l’estiu (demanda

d’abastament i reg). Anàlogament a l’evolució de les reserves embassades, l’estalvi sobre

la demanda d’abastament de la població també presentava al mes d’agost del 2007 una

tendència decreixent, típica del període estival.

El període més crític de l’episodi

Entre el 17 d’abril i l’1 d’agost del 2007 totes les conques catalanes van entrar en l’escenari

d’excepcionalitat 1, incloses les de l’Ebre. Primer la del Maresme (juny), seguida de les del

Fluvià i les rieres del Garraf i Ribes (juny), les conques catalanes de l’Ebre (juliol), la de la

Garona, el Daró, el cap de Creus i la costa Nord, el Ridaura, el Besòs, el Foix, la riera de la

Bisbal, el sistema Gaià-Francolí, el sistema Siurana-Riudecanyes, la costa Sud, la conca del

Ter (juliol) i fi nalment l’1 d’agost també la conca de la Muga.


La gestió de la comunicació amb els usuaris entre l’inici de l’episodi de sequera i el 31

d’octubre del 2007 conclou amb un total de 2.280 cartes enviades.

A inicis del mes de novembre, la conca de la Muga va entrar en l’escenari d’excepcionalitat

2. En aquest mes, les reserves embassades a les conques internes es trobaven al voltant

del 30% i la tendència continuava sent decreixent. A les conques intercomunitàries el volum

embassat era del 35% de la seva capacitat.

Excepcionalitat 2

Evolució dels escenaris de l’episodi de sequera 2007-2008

Llobregat

Maresme

Fluvià

Garraf iR. Ribes

Ebre

Besòs

Cap deCreus

Costa Sud

Daró

Foix

GaiàFrancolí

Garona

Ridaura

R. LaBisbal

Ter

Tordera

Muga

Normalitat Excepcionalitat 1

Decret 108/2008

Decret 257/2007

Decret 84/2007

DerogacióDecret

84/2007

2007 2008 2009

Abril Maig Agost Set. Oct. Nov. Des.JuliolJuny Abril Maig Agost Set. Oct. Nov. Des.Gen. Gen.Feb. Març JuliolJuny

62

Atesa la manca de precipitació i la davallada dels embassaments després de l’entrada en

excepcionalitat 2 de la conca de la Muga, l’Agència va prendre un seguit de mesures, com

la pròrroga del Decret de sequera fi ns al desembre del 2008 (Decret 257/2007, de 27 de

novembre), o l’activació de noves mesures de suport a l’abastament per incrementar la

disponibilitat en l’àmbit metropolità. A més, es van accelerar les actuacions previstes en la

planifi cació de l’Agència, com ara les obres de la dessalinitzadora del Llobregat —que està

previst que s’inauguri l’estiu del 2009—, l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera,

la connexió entre la potabilitzadora del Ter (Cardedeu-la Roca del Vallès- Llinars) d’Aigües

Ter-Llobregat (ATLL) i la dessalinitzadora de la Tordera i la construcció d’un nou centre

de dessalinització a la conca del Foix (Cunit-Cubelles), les quals augmentaran la garantia

d’abastament al sistema Ter-Llobregat i a l’àmbit del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).

En previsió d’un possible empitjorament de la situació hídrica, es van estudiar les alternatives

sobre la possibilitat de recórrer tant al suport mitjançant vaixells cisterna com al bombament

dels cabals regenerats del sistema terciari de la depuradora del Baix Llobregat, aigua amunt

de la potabilitzadora de Sant Joan Despí, per incrementar la recàrrega de l’aqüífer deltaic i

aportar cabal al riu, i també es van fer els estudis per plantejar alguna aportació temporal

d’auxili des d’altres conques (Segre, Ebre). Aquesta informació es va posar en coneixement

dels responsables del ministeri de Medi Ambient que eren els que havien d’autoritzar la

transferència. Per tal de pal·liar l’impacte negatiu de la sequera sobre l’agricultura, el 21

de desembre del 2007 es va aprovar per Llei 17/2007 l’exempció del cànon de regulació

als titulars de drets d’ús de l’aigua per a reg agrícola, benefi ciaris d’obres de regulació a les

conques internes de Catalunya i que, com a conseqüència de la sequera, havien patit una

reducció de, com a mínim, un 30% en la dotació d’aigua de reg respecte a la dotació mitjana

dels darrers tres anys.

Abans de fi nal d’any van començar a entrar en servei algunes de les actuacions aprovades

per via d’emergència per tal de millorar els recursos disponibles, com per exemple les millores

a l’abastament a les comarques del Solsonès, la Segarra, el Berguedà i el Baix Empordà,

entre d’altres.

Així mateix, es va posar en marxa una nova campanya de conscienciació per a l’ús racional de

l’aigua en tots els àmbits (domèstic, industrial i agrícola). Dins d’aquesta campanya s’incloïa

la distribució massiva de 1.300.000 mecanismes estalviadors d’aigua que permeten reduir

fi ns a un 50% el cabal de l’aixeta, realitzada a fi nals del mes de gener del 2008 a través dels

diaris. També es van ampliar els terminis i la dotació pressupostària de la convocatòria d’ajuts

destinats al fi nançament del transport d’aigua per a consum domèstic realitzat mitjançant

vehicles cisterna o similars (Resolució MAH/3752/2007, del 3 de desembre).

L’any 2007 va fi nalitzar amb un dèfi cit pluviomètric acumulat d’aproximadament el 40% del

valor anual de referència a les conques internes de Catalunya, tal com s’observa als gràfi cs

següents. Aquesta tendència va continuar durant el 2008.


L’any 2008 va començar a les conques internes de Catalunya amb una precipitació inferior

a la mitjana històrica. L’augment de les temperatures i la manca de pluges durant la segona

quinzena de gener va fer que durant aquest període la superfície de neu es reduís un 50% a

totes les conques de Catalunya.

La situació hídrica era cada cop més crítica i, tot i que al gener del 2008 es van intensifi car

les actuacions i les mesures de gestió, al febrer la sequera es va agreujar i el sistema Ter-

Llobregat va entrar en excepcionalitat 2, amb les reserves al 23,6%.

La previsió de març del 2008 indicava que, si es mantenia l’escassetat de pluges, no es podria

garantir l’abastament als 7,2 milions d’habitants de Catalunya a partir de l’octubre, fi ns i tot

amb l’important esforç d’estalvi que ja estaven fent tots els ciutadans. Per superar aquesta

situació calia comptar amb una aportació màxima de 4 hm3/mes per mantenir les reserves

embassades per sobre del 15%, per evitar així els talls de subministrament domiciliari fi ns

que es recuperessin els nivells dels embassaments o bé entrés en servei la dessalinitzadora

del Llobregat.

Les conques internes ja no donaven més de si i per això es van haver de considerar

aportacions de les conques catalanes de l’Ebre. En aquest sentit es van analitzar diverses

possibilitats que obligatòriament passaven per un acord amb el Govern central, entre elles la

del riu Segre (Isòvol), a través del Túnel del Cadí per reforçar la disponibilitat a l’embassament

de la Baells. Atesa la negativa del Govern central a tirar endavant aquesta proposta, ambdós

governs es van plantejar l’alternativa de la connexió temporal i extraordinària de la xarxa

del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb la xarxa d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), per

aprofi tar una part dels volums excedents de la concessió del CAT que fi ns aquell moment no

es feien servir.

Pluja de referència Pluja 2007

Any més sec (1998)Any més humit (2003)

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

Pluja de referència Pluja 2007


0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

Pluviometria acumulada durant l’any 2007

Conques internes Conques catalanes de l’Ebre

Gen. Feb. Març Ab. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Gen. Feb. Març Ab. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.

64

Cap a fi nals de març es va assolir el punt més crític quan les reserves van arribar a estar molt a

prop del 20%, fet que signifi cava l’entrada en emergència al sistema Ter-Llobregat. A causa de

la gran contenció de la demanda i de l’acurada gestió dels recursos amb l’ajustament precís

de l’oferta a la demanda no es va entrar en fase d’emergència durant el mes de març.

Si el Govern no hagués actuat des de l’activació del Decret de sequera el mes d’abril del 2008

s’hauria disposat només d’un 10% de reserves d’aigua als embassaments, amb els problemes

que això comportaria, tals com difi cultats en la potabilització i talls domiciliaris. Gràcies, però,

a les mesures d’emergència iniciades el 2007 a l’empara del Decret de sequera 84/2007, a

data d’abril del 2008, el 10% de la demanda es cobria amb recursos extraordinaris, fet que

ajudava a endarrerir l’entrada en l’escenari d’emergència, prevista inicialment per al mes de

març.

El 28 d’abril del 2008, el Govern de la Generalitat de Catalunya va constituir la Taula Nacional de

la Sequera, organisme integrat per representants governamentals, dels grups parlamentaris,

agents socials, territorials, acadèmics i ambientals més representatius que estaria operatiu

fi ns a la fi nalització de l’episodi de sequera, amb l’objectiu d’aconseguir el màxim d’informació

sobre les conseqüències de les actuacions aprovades o previstes, i al mateix temps conèixer i

atendre les percepcions d’aquestes actuacions en el territori i en els sectors principals.

El 13 de maig va arribar al port de Barcelona el primer vaixell carregat d’aigua procedent

de Tarragona. Entre els mesos de maig i juny, es van realitzar 24 viatges, amb un total de

527.700 m³ d’aigua transportada.

La gestió de la comunicació amb els usuaris en el període més crític de l’episodi de sequera

conclou amb un total de 1.601 cartes enviades, amb la resposta directa de més de 1.800

trucades ateses pel personal de l’ACA i 2.000 trucades a través de la línia específi ca del

telèfon 012 oberta a aquest efecte, amb la creació d’un portal web dedicat íntegrament a la

sequera i amb l’atenció a més de 4.000 peticions d’informació dels mitjans de comunicació.

Recuperació dels sistemes

Durant la segona setmana del mes de maig es van produir precipitacions importants al camp

de Tarragona i es va iniciar un episodi de llevantada que va produir una recuperació parcial de

les reserves. Tot i això, i amb l’objectiu de garantir la recuperació sostinguda dels recursos i

l’efecte de la contenció de la demanda, el dia 15 de maig es va publicar el Decret 108/2008,

de modifi cació del Decret 84/2007 i, a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge, el

Govern va decidir mantenir en excepcionalitat 2 les conques del Ter, el Llobregat i la Muga.

L’estalvi d’aigua a les xarxes d’abastament assolit a fi nals de maig del 2008 a l’àmbit Ter-

Llobregat va ser gairebé d’un 20%, valor que fi ns i tot es va superar durant el mes de juny.

El 29 de maig l’Agència informava que, tot i el canvi de tendència en relació amb l’evolució

de les precipitacions i de les reserves embassades, era necessari continuar amb una part

signifi cativa de les mesures extraordinàries, tot i que es prescindia dels vaixells i, el 3 de juny,


es va acordar el pas del sistema Ter-Llobregat a l’escenari d’excepcionalitat de nivell 1, mentre

que la conca de la Muga continuava en excepcionalitat 2. A mitjan juny del 2008 les reserves

embassades a les conques internes es trobaven al 62% i a les conques intercomunitàries el

volum embassat era del 77% de la seva capacitat.

Per tant, el dia 3 de juny, ja que no es donaven els supòsits que feien necessari el Reial decret

llei 3/2008, el Govern català va sol·licitar al Govern de l’Estat la derogació del RDL 3/2008,

de 21 d’abril, de mesures excepcionals i urgents per garantir l’abastament de poblacions

afectades per la sequera a la província de Barcelona.

El 7 de juny va descarregar l’últim vaixell d’aigua potable al port de Barcelona.

La conca de la Muga va ser una de les menys afavorides per les pluges durant l’any 2008 i les

seves reserves embassades continuaven disminuint ininterrompudament. Aquesta situació va

obligar a portar a terme una campanya de reg de mínims (dotacions de supervivència), amb

uns volums d’embassament destinats a reg inferiors al 10% dels que correspondrien a un any

normal. La reducció de volums desembassats va ser possible per combinació de diversos

factors: la migració d’aquell any cap a cultius de secà (gira-sol), el reforç puntual en parcel·la

de reg amb pous poc profunds i les aportacions complementàries de recursos provinents

dels pous d’emergència executats per l’Agència Catalana de l’Aigua, amb un volum de 0,36

hm3/mes.

Els valors d’estalvi d’aigua de xarxa supramunicipal que van situar-se per sobre del 20% a

fi nals del mes de maig van disminuir a partir del juny. Tot i que es va produir un estalvi mitjà de

l’ordre del 5% (el més gran experimentat als darrers anys a la primera quinzena d’octubre), el

comportament de les xarxes era molt heterogeni com s’observa a la taula següent:

Contenció de la demanda per xarxa supramunicipal

Xarxa Supramunicipal

Aigües Ter-Llobregat (ATL)

Aigües de Manresa

Consorci Costa Brava Centre

Consorci Costa Brava NordAigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter

Aigües de Figueres

Promig (ponderat per habitants servits)

Contenció de la demanda assolidarespecte els valors promitjos 2005-07

6,2%

5,4%

-1,3%

-13,2% (*)

2,7%

3,2%

5,0%

(*) La xarxa del Consorci Costa Brava Nord a l’àmbit de l’Alt Empordà augmenta les seves demandes un terç fruit de l’esgotament progressiu dels recursos locals dels municipis als que abasteix.

66

Les precipitacions de fi nals d’octubre i principis de novembre del 2008 (episodi de Tots

Sants) van recuperar clarament els volums embassats al sistema Ter-Llobregat, i van situar

les reserves per sobre del 70%, però no van benefi ciar la conca de la Muga on les reserves

embassades continuaven amb la seva disminució gairebé ininterrompuda des dels episodis

de maig i juny.

Final de l’episodi

Les pluges dels mesos d’octubre i novembre del 2008 van suposar el pas a l’escenari de

normalitat del sistema Ter-Llobregat mitjançant l’Acord del Govern del 16 de desembre

de 2008. Posteriorment, les precipitacions del mes de desembre i principis de gener van

consolidar aquesta recuperació, i van situar les reserves per sobre del 81%. Amb aquesta

situació dels embassaments del sistema Ter-Llobregat es garantia una situació de normalitat

durant tot l’any 2009 tant per al reg com per a l’abastament.

Pluja de Referència Pluja 2008


Pluja de Referència Pluja 2008


Conques internes Conques catalanes de l’Ebre

Gen. Feb. Març Ab. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Gen. Feb. Març Ab. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

Pluviometria acumulada durant l’any 2008


Els episodis de precipitacions en forma de neu que van esdevenir a fi nals de desembre i els

primers dies de gener afegits als dels mesos d’octubre i novembre, es van refl ectir tant en les

conques internes com en el total de Catalunya en valors de superfície nival, a mitjan gener,

molt superiors als de la majoria de campanyes hivernals precedents (anys del 2002 al 2007).

A partir d’aquestes dades i dels volums equivalents d’aigua en forma de neu, s’esperava una

primavera amb aportacions als embassaments considerades com ordinàries a les conques

internes i superiors a la mitjana a les conques catalanes de l’Ebre.

Les reserves a la conca de la Muga van ser una de les més afavorides amb les precipitacions

de fi nals de desembre, i van sortir així de la tendència decreixent experimentada als darrers

mesos i van experimentar una notable recuperació de més de 15 hm3 (25% de la seva

capacitat). Aquesta recuperació va provocar l’entrada de la conca de la Muga en l’escenari

de normalitat d’acord amb els llindars indicatius del Decret 84/2007.

Pel que fa a les conques catalanes de l’Ebre, una vegada fi nalitzada la campanya de reg i

després de les precipitacions de desembre i principis de gener, els volums embassats en

aquestes conques se situaven al voltant del 65% i amb previsió d’incrementar-se amb vista a

la primavera amb les aportacions d’origen nival esperades.

hm3

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Normalitat Excepcionalitat 1 Excepcionalitat 2

2006 2007 2008

600

500

400

300

200

100

0

Mínimreserves

DS 108/2008

DS 84/2008

Pròrroga DS 257/2007

Evolució de les reserves al sistema Ter-Llobregat. Període Gener 2006 - Gener 2009

Reserves embassades

al Ter-Llobregat

%

Emergència

Abril Oct.Gen. Juliol Abril Oct.Gen. Juliol Abril Oct.Gen. Gen.Juliol

68

Cal destacar que durant tot l’episodi de sequera 2007-08 es van enviar des de l’Agència un

total de 4.793 cartes als usuaris implicats en la gestió del recurs hídric.

El dia 13 de gener del 2009 el Govern va derogar el Decret de sequera 84/2007, segons

publicació al DOGC del Decret 5/2009. La situació que justifi cava aquesta decisió era la

següent:

• D’acord amb el nivell de reserves existents a inicis de gener del 2009, el sistema Ter-

Llobregat s’havia recuperat completament i calia esperar que el sistema es mantingués en

normalitat durant tot l’any 2009.

• En el cas de la conca de la Muga la situació de les reserves a l’embassament de Boadella,

així com de l’indicador pluviomètric a la conca de cap de Creus i costa Nord, era de

normalitat d’acord amb els llindars indicatius del Decret 84/2007, i existia la previsió que en

el cas de mantenir-se la tendència d’aportacions d’aquest període es pogués donar una

campanya de reg en normalitat durant l’any 2009, i es garanteix en tot cas els abastaments

urbans que depenen de l’embassament.

• En el cas de l’embassament del Catllar, malgrat que en aquests moments es trobava en

situació d’excepcionalitat 1 segons els llindars indicatius del DS 84/2007, no justifi cava el

manteniment del Decret de sequera per si mateix, ja que no hi ha usos prioritaris que en

depenguin.

• La resta de les conques i els sistemes de Catalunya es trobaven en situació de normalitat.

Des de l’inici de l’episodi de sequera s’han invertit 507 M€. D’aquests, només 38,5 M s’han

destinat a mesures pal·liatives, no incloses en la planifi cació existent de l’Agència, que han

estat conseqüència de la situació d’escassetat de recursos provocada per l’episodi (entre

elles el transport d’aigua en vaixells i l’abastament d’emergència amb camions cisterna,

amb 17,2 M€ i 2,0 M€, respectivament, però també les campanyes de comunicació i la

recuperació de pous o construcció de nous pous que no tindran una vida útil en recuperar-se

de la normalitat). Les actuacions d’aquest tipus no s’incorporen a les xarxes d’abastament

i, per tant, els costos que se’n deriven no es tradueixen en infraestructures que permetin

cap tipus d’ús futur. La resta d’inversions (63,5 M corresponents a actuacions estructurals

de sequera i 405 M destinats a mesures estructurals avançades) serviran per incrementar la

disponibilitat d’aigua amb obres permanents que milloraran l’abastament a tot el país.

La taula següent mostra els costos imputables directament a la sequera (mesures pal·liatives

i estructurals de sequera), és a dir, no s’inclouen els costos de les mesures estructurals

avançades, ja que aquestes són actuacions ja previstes a la planifi cació de l’Agència i que,

per tant, s’haurien dut a terme, tot i que posteriorment.

Actuacions operatives i

infraestructurals


Entre les mesures estructurals de sequera cal remarcar la recuperació de més de 180 pous i

captacions en desús, mentre que en relació amb les obres estructurals avançades es poden

destacar, com a més signifi catives, l’ampliació de la dessalinitzadora de Blanes (52,3 M€),

la connexió d’aquesta dessalinitzadora amb la potabilitzadora de Cardedeu (115,3 M€) i la

infraestructura que permetrà aportar cabals regenerats al Llobregat (28,8€).

Durant la sequera s’ha intensifi cat l’execució d’una sèrie d’actuacions que aportaran una millor

garantia de subministrament i la disponibilitat de nou recurs, com ara: l’entrada en funcionament

de la dessalinitzadora del Baix Llobregat (l’estiu del 2009), l’ampliació i la millora de tractament

a la potabilitzadora d’Abrera (en construcció), l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera

(es preveu que entri en servei a fi nals del 2009), la connexió entre les potabilitzadores del

Llobregat i el Ter, el tram Fontsanta-Trinitat (2011), o la impulsió de les aigües regenerades

del terciari de la depuradora del Llobregat per a la seva reutilització, i també la rehabilitació de

pous i millores en potabilització d’aigua subterrània, entre d’altres.

Catalunya disposarà a mig termini de noves instal·lacions del cicle de l’aigua que aniran entrant

en servei de manera gradual i progressiva —en funció de les necessitats i de la planifi cació

hidrològica que determini el Pla de gestió de l’Aigua de Catalunya— i que podran aportar fi ns

a 300 hm3 addicionals d’aigua cada any. L’aportació de nous recursos es basa en l’estalvi

i l’efi ciència, la reutilització d’aigua regenerada, la recuperació d’aqüífers i la dessalinització

d’aigua marina.

Aquest conjunt de mesures, que a curt i mitjà termini propiciaran nous cabals al país, han

de permetre alhora i de forma prioritària l’establiment gradual i progressiu del cabal al riu

Actuació

Actuacions de subministrament

Millora de disponibilitat per quantitat (garantia)

Millora de qualitat

Actuacions de control

Subvencions a municipis per recuperació urgent de captacions en desús

Actuacions de sensibilització, difusió i comunicació

Altres

TOTAL

Costos de les actuacions de l’aca atribuïbles a l’episodi de sequera 2007-08 (excepte actuacions estructurals avançades)

75,0

15,1

0,1

2,2

3,6

3,7

2,3

102

73,5

14,8

0,1

2,2

3,5

3,6

2,3

100%

Cost (milions ) % sobre el total

Aportacions de les obres desenvolupades durant la sequera

70

Ter, i contribuir així a l’establiment dels cabals ambientals refl ectits al Pla sectorial de cabals

de manteniment de les conques internes de Catalunya que va aprovar el Govern el juliol del

2006, mitjançant els corresponents plans zonals.

En defi nitiva, tota aquesta inversió servirà per incrementar la disponibilitat d’aigua a Catalunya

fi ns a 300 hm3 en l’horitzó 2012 i per fer front a futurs episodis de sequera amb millor garantia

d’abastament.

En portes de la fi nalització de l’episodi de sequera, es va plantejar aprofi tar l’estructura

representativa de la Taula Nacional de la Sequera per tal d’abordar un nou debat participatiu

amb uns objectius i una fi losofi a més amplis: el Debat de l’Aigua a Catalunya, amb una

perspectiva a mitjà i llarg termini.

Aquest procés de debat es va iniciar l’1 de desembre del 2008, amb l’objectiu de construir un

procés de participació i discussió enriquidor, similar al liderat per l’Agència Catalana de l’Aigua

en els processos participatius de la implementació de la Directiva marc de l’aigua (DMA) a

tot el territori català, que ha permès a la ciutadania incidir en la redacció del Programa de

mesures i del Pla de gestió del districte de conca fl uvial de Catalunya.

L’objectiu essencial d’aquest procés és poder debatre amb rigor i amb la serenitat necessària

el model de gestió i de fi nançament de l’aigua a Catalunya per intentar arribar al màxim

consens possible sobre el model cap al febrer del 2010, data molt pròxima al termini establert

per la DMA per a la fi nalització de la redacció del Pla de gestió.

Aquest nou espai de debat acull la presència d’experts i representants de l’àmbit institucional,

territorial, acadèmic, econòmic i social vinculats al món de l’aigua amb l’objectiu d’arribar a

un consens i acordar solucions a mitjà termini, i més enllà de l’any 2025, que permetin aplicar

polítiques de l’aigua amb garanties d’èxit polític i acord social.

Els resultats de tot el procés del Debat de l’Aigua es faran públics i tothom els podrà consultar

al llarg de la primavera del 2010.

El nombre de sol·licituds d’autorització de captació de recursos presentades en total ha estat

de 217. D’aquestes peticions, 150 han estat relacionades amb sol·licituds de subvenció per

a la recuperació de captacions en desús (convocatòria MAH/92/2008, de 19 de gener) i les

altres 67 han estat peticions d’autorització de derivació d’aigua temporal independents de

l’ordre de subvencions.

El Debat de l’Aigua

Control del compliment del

Decret


El sentit de les resolucions dictades en relació amb aquestes peticions ha estat:

En relació amb l’origen de l’aigua que se sol·licitava en aquestes autoritzacions:

Pel que fa als usos als quals es pretenia destinar l’aigua d’aquestes autoritzacions:

S’han incoat 174 expedients sancionadors per incompliments relacionats amb el Decret

de sequera.

Resolucions dictades de les sol·licituds d’informació

Positiva

Denegatòria

Total

113

94

207

Caràcter de la resolució

Nombre de resolucions dictades

Origen de l’aigua de les autoritzacions de captació de recursos sol·licitades

Subterrània

Superficial

Reutilitzada

Marina

Altres (aqüeducte ATLL, mixte, etc)

Origen de l'aiguaNombre de

peticions presentades

173

13

21

1

9

92

8

6

0

8

Atorgades

75

5

12

1

0

Denegades

Origen de l’aigua de les autoritzacions de captació de recursos sol·licitades

Abastament

Agrícola

Domèstic

Ramader

Industrial

Contra Incendis

Ambiental

Recreatiu

Ús de l'aiguaNombre totalde peticions

186

10

8

7

2

2

1

1

100

3

3

4

0

1

1

1

Atorgades

77

6

5

3

2

1

0

0

Denegades

72

Durant l’episodi de sequera del 2007 i el 2008 es van utilitzar els òrgans ordinaris de gestió dels

embassaments: les comissions de desembassament i les juntes d’explotació. Normalment

aquests òrgans es reuneixen dues vegades l’any; en canvi, el 2007 i el 2008 les trobades van

ser 3 i 5, respectivament. Els membres que componen aquests òrgans són representatius de

tots els col·lectius d’usuaris (abastadors, regants i hidroelèctrics), així com d’administracions

locals i autonòmiques (ajuntaments, Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament

de Residus -EMSHTR-, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Departament

d’Innovació, Universitats i Empresa) i de sectors econòmics, com cambres de comerç.

Algunes sessions fi ns i tot varen incorporar agents socials, com sindicats agraris.

Per complementar aquests òrgans i portar a terme les seves decisions, l’Agència fomenta

des de fa anys uns grups de treball sectorials i/o territorials que gestionen el recurs dia a dia.

Més concretament:

• Les campanyes de reg són tradicionalment gestionades, i durant la sequera també ho van

ser, per juntes integrades per regants i tècnics de l’Agència i del Departament d’Agricultura,

Alimentació i Acció Rural per regular quinzenalment les dotacions de reg que caldrà derivar

per cada comunitat de regants.

• La gestió de l’abastament metropolità de Barcelona implica trobades setmanals entre

l’Agència, el Departament de Salut, Aigües Ter-Llobregat (ATLL), l’ Entitat Metropolitana

de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR) i Agbar on es distribueixen els

recursos dels diversos àmbits: embassaments del Ter i del Llobregat, l’aigua dels aqüífers,

la reutilització del Baix Llobregat, etc.

Més enllà dels òrgans ordinaris de gestió es van generar multitud de trobades entre l’Agència i

els sectors més afectats per la sequera, com eren el regants del Ter i el Muga, la Confederació

d’horticultura i planta ornamental de Catalunya (CHOC), el gremi de fabricants de piscines,

etc., tots ells dirigits i gestionats des del Comitè Permanent de Sequera, on es trobaven

representats tant l’Administració hidràulica com ATL, CAT, EMSHTR, l’AMC i FCMC.

Periòdicament s’informava de tots els temes pertinents i s’incorporaven les propostes de

la Comissió Interinstitucional creada pel Decret de sequera, on hi havia representació de

les administracions locals i dels departaments de la Generalitat directament afectats o amb

competències per gestionar la sequera.

Al llarg de l’any 2008, amb l’agreujament provocat per la persistència de l’episodi de sequera

s’han multiplicat de manera molt important les peticions d’informació i les trucades referents

a la temàtica de la sequera. Per aquesta raó, es van dur a terme diferents iniciatives per poder

atendre totes les peticions i els dubtes davant l’allau de consultes provinents de tots els

sectors de la societat catalana.

Mecanismes d’informació i

participació durant la sequera

Informació ciutadana


A- Nou portal de la sequera. A partir de l’11 de març, s’habilita una pàgina web específi ca

sobre la sequera (que disposa també d’un correu electrònic d’enllaç). Al cap de l’any rep

més de 832.000 visites.

B- Línia específi ca d’atenció ciutadana: 012. Des del 27 de març, mitjançant el treball i

la col·laboració conjunta entre l’ACA i la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la

Generalitat de Catalunya, es va habilitar una línia de telèfon específi ca per atendre totes

les consultes de caire general. Les trucades eren ateses per un grup de persones que

van ser formades per a l’ocasió per part de personal del Departament de Comunicació

i Relacions Institucionals de l’Agència. El 012 va resoldre aproximadament un 95% de

totes les consultes que van rebre, mentre que la resta les van resoldre directament tècnics

especialitzats de l’ACA.

C- Al mateix temps, també es va habilitar un protocol intern per atendre totes les trucades

referents a la sequera des de l’Agència tant les procedents del 012 com les que es rebien

directament a l’ACA (Ajuntament i administracions públiques, premsa, etc.).

D-

A partir dels mesos de juliol i agost es va començar a detectar una gran davallada de les

trucades i les sol·licituds d’informació gràcies a la recuperació dels volums d’aigua embassada

que van aportar les pluges de maig i juny.

Volum de trucades ateses pel 012 durant l’any 2008

Gen. Feb. Mar. Abr. Maig Ago. Set. Oct. Nov. Des. TotalJun.

104- --- 977 572 572 70 4 1 1 2049

Jul.

Volum de trucades ateses per la centraleta de l’ACA durant el 2008

520

PremsaAdm.

públiques

Centresd'ensenyament

i cívics Concessionaris EmpresesEntitats

subministradores Particulars Altres Totals

352 26 141 254 16 430 71 1810

74

En el seu últim informe presentat el 2007, el Panell Intergobernamental del Canvi Climàtic

(IPCC) ha determinat que l’origen de l’escalfament global i del conseqüent canvi climàtic, ja

inqüestionable, és, fonamentalment, antròpic. A més, aprofundeix de forma molt destacada

en la diagnosi dels impactes previstos amb la millora paulatina del coneixement i la seva

escala en diferents camps.

El canvi climàtic, però, només és una part del denominat canvi global, el procés que s’està

donant a pràcticament tot el món amb la intensa modifi cació de les condicions naturals

dels ecosistemes, fruit d’un creixement demogràfi c exorbitant al llarg de tot el passat segle

i un desenvolupament extrem en tots els camps; la generació d’energia, la gestió agrícola i

forestal, la urbanització, la sobreexplotació hídrica, etc.

Aquests canvis, o els seus efectes, es manifesten i s’afronten en molts diferents àmbits i de

forma molt diversa arreu del món. L’aigua només és un dels sectors implicats, tot i que es

preveu que serà un dels que podran patir impactes més destacats.

En general, es pot dir que les estratègies per afrontar els impactes del canvi climàtic en el sector de

l’aigua, com en altres, passen per la diagnosi dels seus impactes, la mitigació de les seves causes

(en la mesura del que correspon) i l’adaptació a les condicions futures. De fet, les estratègies

d’adaptació a les noves condicions del canvi climàtic requereixen primer desenvolupar una diagnosi

el més detallada i fi able possible sobre quines seran les condicions futures de referència.

Per això, i fruit del 3r conveni entre l’Agència i la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, s’ha continuat

l’elaboració de l’informe sobre la diagnosi i els impactes del canvi climàtic al sector aigua a

Catalunya. Aquest informe constituirà el document de referència per a la planifi cació de les

mesures d’adaptació que a partir d’ara es considerin necessàries i per a la seva elaboració

s’ha comptat amb la col·laboració de diferents experts tant de l’Agència, com de la Fundació,

com del món universitari, i s’ha treballat en quatre taules tècniques específi ques al voltant dels

efectes i els impactes en:

• El clima.

• La hidrologia.

• Els ecosistemes aquàtics.

• Les implicacions socioeconòmiques (entorn, exclusivament, del sector aigua).

Durant el 2008, l’Agència Catalana de l’Aigua ha mantingut i ampliat treballs de prevenció i

control d’espècies invasores als ecosistemes aquàtics, tant en masses d’aigua continentals

com en aigües marines.

El musclo zebrat (Dreissena polymorpha) és una de les espècies invasores de més impacte.

Per aquest motiu, s’han pres mesures per a la seva prevenció i control, tant a les conques

catalanes de l’Ebre com a les conques internes de Catalunya. A grans trets, les línies d’actuació

durant el 2008 han estat les següents:

• Monitoratge de larves (juliol i setembre). S’han contrastat diferents protocols de presa de

mostres (pesca vertical i arrossegament de xarxa de plàncton, fi ltrat d’aigua superfi cial), en

coordinació amb la Confederació Hidrogràfi ca de l’Ebre.

Nous riscos, noves amenaces: canvi global i espècies

invasores


• Control de repoblacions de peixos en zones de pesca intensiva i controlada, i verifi cació

de no-presència de larves a piscifactories i tancs de repoblació, en coordinació amb la

Direcció General del Medi Natural.

• Revisió dels criteris per a l’autorització d’activitats al domini públic hidràulic, duent a terme

ajustaments en els processos d’autorització a les conques internes de Catalunya. S’ha

procedit al confi nament administratiu de la navegació a motor, així com en la instrucció de

procediments de neteja d’embarcacions lleugeres i a motor. Per aquest motiu s’ha dotat

d’equipaments de desinfecció a clubs nàutics als embassaments de Sau (Ter) i la Baells

(Llobregat), així com a la presa de Boadella (la Muga). Com a mesura complementària, s’està

actualitzant la informació existent sobre accessos a les masses d’aigua, en coordinació

amb els responsables dels clubs nàutics i el Cos d’Agents Rurals.

• Comunicació i participació. S’han impulsat activitats de comunicació amb entitats i sectors

interessats i afectats a l’àmbit de la navegació i la gestió d’infraestructures de rec. De

manera complementària, s’han editat materials informatius i s’ha portat al territori una

exposició itinerant sobre el musclo zebrat i altres espècies invasores. Tots aquests materials

estan disponibles mitjançant la pàgina web de l’ACA.

• Foment de la recerca. Per tal d’impulsar actuacions amb un fonament científi c sòlid, es va

promoure la constitució d’un comitè assessor amb integrants de diferents universitats i

centres de recerca (UAB, UB, UdG, UdL i IRTA). Igualment, l’ACA ha donat suport a projectes

i treballs de recerca de suport a models i tècniques innovadores de detecció, prevenció i

control del musclo zebrat. En aquest sentit, hi ha tres iniciatives que cal esmentar:

- Desenvolupament i models i tècniques per a la gestió del musclo zebrat.

- Defi nició d’escenaris de prealerta i alerta, i disseny de fulls de ruta per a la prevenció i la

mitigació d’impactes.

- Ús de tècniques genètiques per a la detecció de larves de musclo zebrat.

D’altra banda, al llarg de l’any 2008, l’ACA ha continuat realitzant el programa de control

de macroalgues invasores. Aquest programa es fa sobre 186 punts al llarg del litoral de

Catalunya, que són prospectats en cicles de dos anys i que es distribueixen en dues xarxes

de monitoratge: la xarxa per a la prevenció de la implantació de Caulerpa taxifolia (portada

a terme sobre 126 estacions —cales o platges i ports o varadors— mostrejades en apnea i

amb un propulsor mecànic subaquàtic o un planador a remolc de l’embarcació) i la xarxa per

a la prevenció de noves espècies macroalgals invasores (que es realitza sobre 60 localitats

—caps exposats i formacions rocoses submergides— i que es fa en immersió amb equips

d’escafandre autònom). Aquest any s’han completat les prospeccions sobre 62 estacions

de la primera xarxa (control de Caulerpa taxifolia) i 30 localitats de la segona (vigilància de

macroalgues invasores).

Aquest programa ha permès la detecció i el seguiment de dues espècies introduïdes que

presenten un elevat comportament invasiu: Womersleyella setacea, descoberta l’any 2006

a la costa de Palamós i que en dos anys ha arribat a colonitzar alguns punts del cap de

Creus i la costa de Sant Feliu de Guíxols i Caulerpa racemosa var. cylindracea, observada

76

a la zona de Vilanova i la Geltrú el passat mes de desembre i que serà estudiada al llarg

de properes campanyes. D’altra banda, no hi ha indicis de l’alga Caulerpa taxifolia al

litoral català.

Moderada

Mitja

Alta

Molt alta

Incidència d’especies al·loctones

Mapa de les espècies invasores als rius catalans

6 Aigua, recurs únic


Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya (PSAAC)

L’Agència Catalana de l’Aigua ha avançat en la redacció del Pla sectorial d’abastament

d’aigua a Catalunya (PSAAC), tant en el context de les grans actuacions de millora de la

disponibilitat, com en l’abastament en alta a escala local.

El PSAAC incorpora, entre altres, les actuacions previstes en l’àmbit de la generació de

nous recursos d’aigua, tant a conseqüència de la modifi cació del Pla hidrològic nacional

com d’altres de noves que cobriran les necessitats a mitjà i llarg termini. Aquest conjunt

d’actuacions inclou la dessalinitzadora del Llobregat i les projectades a la Tordera i al Foix,

així com diverses actuacions de creació, connexió i optimització de xarxes, la reutilització, i la

descontaminació i el posterior aprofi tament d’aqüífers.

Dins el context del PSAAC, durant aquest any 2008 s’han redactat els plans directors de

l’abastament del servei municipal d’abastament d’aigua subvencionats a la primera ordre de

subvenció adreçada als ens locals i part dels corresponents a la segona. Això ha suposat tenir

310 plans directors redactats per municipis de menys de 5.000 habitants, amb un import de

subvenció de prop de 2,5 M€, i dotar així a gran part dels ens locals de Catalunya d’una eina

essencial per a la gestió dels seus serveis d’abastament.

Per altra banda, el PSAAC ha servit també de referència per a la gestió de l’històric episodi

de sequera que s’ha donat al nostre país, i ha recopilat tota l’experiència que se n’ha derivat

per a la seva integració.

Subvencions en matèria d’abastament

Estalvi i millora de l’efi ciència en els usos urbans

Durant l’any 2008 s’han desenvolupat part de les actuacions dels ens locals dirigides a

l’adopció d’iniciatives relacionades amb l’estalvi d’aigua i amb l’aprofi tament de recursos no

prepotables, subvencionades per l’Agència Catalana de l’Aigua en la convocatòria atorgada

l’any 2007. S’han desenvolupat iniciatives de tipus normatiu, divulgatiu, educatiu i de control

per afavorir l’estalvi i la reutilització d’aigua, i d’infraestructures per reduir el consum d’aigua

potable per part de determinats usos mitjançant la seva substitució per recursos de diferent

qualitat procedents de la reutilització, les capes freàtiques o la pluja, amb un import de

subvenció de prop d’1 M€.

També s’ha iniciat una línia de treball adreçada a estudiar i impulsar el coneixement sobre

l’aprofi tament de recursos no potables, pel qual l’Agència ha dut a terme un estudi sobre

la percepció social i el règim de funcionament dels sistemes d’aprofi tament de recursos no

potables a Sant Cugat del Vallès. Aquest estudi avalua amb detall els sistemes de reciclatge

d’aigües grises, els sistemes d’aprofi tament d’aigües pluvials i els sistemes de reutilització de

l’aigua de rentat de fi ltres de piscines instal·lats a Sant Cugat del Vallès arran de l’aplicació

de la seva ordenança municipal d’estalvi d’aigua. D’altra banda, l’Agència ha dut a terme

diverses sessions tècniques de treball, amb l’objecte de recollir l’experiència de les empreses,

les associacions i els gremis, els ens locals, els investigadors i els experts, sobre l’aprofi tament

dels recursos no potables i la millora de les ordenances municipals d’estalvi d’aigua en aquest

àmbit, per tal de fomentar l’efi ciència en els usos urbans de l’aigua.

Actuacions d’abastament: PSAAC, subvencions i obres

80

Pla per a l’efi ciència en l’ús de l’aigua per a reg agrícola

L’any 2008 s’ha fi nalitzat la primera fase del Pla per a l’efi ciència en l’ús de l’aigua per a reg

agrícola, mitjançant conveni específi c de col·laboració tècnica entre l’Agència Catalana de

l’Aigua i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

L’objectiu principal del Pla, en una primera fase qualitativa i preliminar, és disposar d’una diagnosi

real de la situació existent per poder avaluar l’estalvi potencial d’aigua, tenint present la zona

que es pot regar i el conreu existent, en el qual s’ha de determinar quines són les dotacions

de consum actuals dels regadius a Catalunya, caracteritzar la tecnologia i les tècniques de reg

aplicades per a les diferents zones i cultius, i determinar les oportunitats de millora tecnològiques,

metodològiques i de gestió per a l’optimització dels usos de l’aigua de reg.

Aquesta diagnosi permetrà avaluar, mitjançant l’aplicació de l’eina informàtica desenvolupada,

l’estalvi potencial d’aigua assolible, tenint present els conreus existents i les tècniques de reg

aplicades. També ajudarà a determinar les oportunitats de millora tecnològica i metodològica en

la gestió de l’aigua de reg. En aquest sentit, l’eina s’ha aplicat, a mode de prova pilot, al càlcul

de la demanda d’aigua als regs del baix Ter, la qual cosa ha suposat la signatura del conveni

específi c de col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua, el Departament d’Agricultura,

Alimentació i Acció Rural, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i les comunitats de

regants de la presa de Colomers i del Molí de Pals, per al fi nançament de les infraestructures de

reg agrícola destinades a la millora de l’efi ciència dels regs i l’optimització de l’ús de l’aigua, amb

un termini d’actuació comprès entre el segon semestre del 2009 i fi nals del 2010, un pressupost

de 28 M€ i un estalvi esperat del 10% sobre la demanda habitual de reg al baix Ter.

La segona fase prevista del treball quedarà incorporada al Pla de regadius de Catalunya

2008-2020 que duu a terme el DAR, i que ha de permetre fi xar les propostes infraestructurals

encaminades a assolir aquests potencials d’optimització.

Valoració econòmica dels benefi cis domèstics deguts a la millora de qualitat de l’aigua

d’abastament a la regió metropolitana de Barcelona com a conseqüència de les actuacions

previstes a la planifi cació hidrològica

La garantia sanitària de l’aigua a les xarxes d’abastament de Catalunya és total, amb una

sistemàtica de control estricte i continuat, malgrat que en bona part dels àmbits, especialment

a la regió metropolitana de Barcelona (RMB), encara hi ha una qualitat organolèptica (gust i

olor) defi cient.

Les millores previstes amb l’entrada en servei de nous tractaments a les potabilitzadores del

Llobregat, així com de les aigües de les dessalinitzadores, permetran una millora destacada

a curt termini en els caràcters organolèptics de l’aigua servida i això representarà importants

benefi cis per als ciutadans.

L’Agència ha elaborat un estudi on estima i quantifi ca part d’aquests potencials benefi cis,

entre els quals es poden destacar el perllongament de la vida útil d’electrodomèstics, la

dosifi cació inferior de sabons o la necessitat de menys compra d’aigua envasada.


A títol orientatiu, per entendre que signifi carà la millora prevista de la qualitat de l’aigua, es

pot dir de manera simplifi cada que tot l’abastament de Barcelona i rodalies assolirà uns

paràmetres similars als que avui s’observen als àmbits subministrats des del Ter.

Si establim una comparativa o un paral·lelisme amb els diferents tipus d’aigua envasada que

es poden trobar al mercat i que, com es veurà, representen un sector signifi catiu on infl uiran

les millores previstes, es pot dir també que en el futur l’aigua de la xarxa tindrà una qualitat

química i organolèptica similar a la de bona part d’aquestes aigües comercials.

El resum dels benefi cis anuals estimats a les llars dels municipis de l’àmbit d’abastament ATLL

per a les millores previstes de la qualitat de l’aigua d’abastament el trobem a la fi gura següent:

Element d’anàlisi

Electrodomèstics

Reactius i productes d’higiene personal

Despesa energètica

Canonades domèstiques

TOTAL

/llar/any

68,12

43,27

13,97

24,22

149,58

/any

11.561.509

7.343.991

2.370.336

4.110.571

25.386.407

Àmbit Llobregat Total

/llar/any

28,73

20,99

9,96

9,33

69,01

/any

40.223.972

29.388.228

13.947.231

13.065.356

96.624.787

/llar/any

23,3

17,92

9,41

7,28

57,91

/any

28.662.462

22.044.238

11.576.895

8.954.784

71.238.379

Àmbit mixtTer-Llobregat

Paràmetres de qualitat de l’aigua d’abastament actuals i previstos a l’àmbit de la RMB que actualment només rep cabals del riu Llobregat

0 200 1000 16001400600 800400

Duresa total (mg/l CaCO3)

Conductivitat (S/cm)

Calci (mg/l Ca)

Sulfats (mg/l SO4)

Potassi (mg/l K)

pH

Situació actual Situació futura

82

Les obres hidràuliques de l’Agència: execució directa i indirecta

S’adjunten taules indicatives del nombre d’actuacions que ha executat directament l’Agència,

les subvencionades i les executades per l’Administració local en el marc de les convocatòries

d’ajut existents i el volum d’inversió corresponent a cada tipus d’actuació durant l’any 2008:

Àmbit

Abastament

Intervenció en el medi

Sanejament

Total

Execucióindirecta

Inversió

130.317.493,78

21.109.209,97

31.320.151,59

182.746.855,34

N.

202

50

94

346

Volumd'inversió

% Indirecta

58,89%

40,95%

24,18%

45,42%

% Directa

41,11%

59,05%

75,82%

54,58%

Nombre d'actuacions

% Indirecta

56,11%

26,74%

20,89%

34,70%

% Directa

43,89%

73,26%

79,11%

65,30%

Total

Inversió

221.302.772,30

51.549.341,28

129.540.449,65

402.392.563,23

N.

360

187

450

997

Execució directa

Inversió

90.985.278,52

30.440.131,31

98.220.298,06

219.645.707,89

N.

158

137

356

651

Beneficis econòmics i per llar, segons àmbit d’abastamenet, a causa de les millores previstes de la qualitat de l’aigua als municipis de la RMB

0 10 50 706030 4020

Electrodomèstics

Reactius i productes

d’higiene personal

Despesa energètica

Canonades domèstiques

Àmbit Llobregat Àmbit Ter-Llobregat


A continuació es mostren les gràfi ques comparatives de les obres d’emergència per sequera

realitzades durant els anys 2007 i 2008 amb els pressupostos corresponents. Es pot

comprovar que el 74% dels pressupostos destinats corresponen a l’any 2008.

Les següents gràfi ques comparatives ens mostren el nombre de subvencions atorgades i dels

pressupostos destinats a les subvencions per a la millora dels abastaments dels municipis de

Catalunya entre 2006 i 2008.

Convocatòria 2006

Convocatòria 2007

Convocatòria 2008

Nombre de convocatòries Volum d'inversió

12

82

39

670.102,35

1.524.063,44

5.920.581,04

Emergències 2007

Emergències 2008

Nombre d'actuacions

28

81

Volum d'inversió

131.299.237,33

37.348.078,74

84

Les gràfi ques que es mostren tot seguit indiquen les aportacions hídriques que han rebut

els diferents embassaments de les conques internes de Catalunya gestionats per l’Agència i

l’evolució mensual d’aquestes aportacions durant l’any 2008. S’hi pot comprovar l’important

increment d’aportacions de les pluges de la primavera, que va suposar la sortida de l’escenari

més crític d’excepcionalitat per a totes les conques excepte la conca de la Muga. També es

pot observar el descens de nivells durant els mesos d’estiu i la ràpida recuperació de la tardor

i l’hivern.

Sistema Ter

Gen. Feb. Març Ab. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.0

50

100

150

200

250

300Volum embassat, en hm3

Volum embassat, en hm3

Gen. Feb. Març Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.0

5

10

15

20

25

30

Evolució de la capacitat dels embassaments de les conques internes de Catalunya

Embassament de Boadella (Darnius)

Embassaments


Sistema Ter-Llobregat



50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

Sistema LLobregat



20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

Sistema Siurana-Riudecanyes



1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

7 Les noves fonts d’aigua


El nou model de gestió de l’aigua a Catalunya ha fet una aposta important per la dessalinització

com a font de recurs complementari, de la màxima garantia i qualitat, dins d’un conjunt més

ampli d’actuacions on també són presents propostes cabdals de gestió de la demanda, de

recuperació d’aqüífers i de reutilització d’aigües regenerades. Aquest model es fonamenta, pel

que respecta a la dessalinització, en instal·lacions fl exibles i modulars, el règim d’explotació

de les quals variarà en funció de l’evolució de la demanda i de la situació hidrològica i tenint

en compte allò que estableixi la planifi cació hidrològica a través del Pla de gestió de l’aigua de

Catalunya. Això contribuirà a fer possible l’increment de l’actual garantia davant de qualsevol

situació climàtica viscuda fi ns ara, comptant amb els creixements demogràfi cs previstos per

als pròxims 15 a 20 anys, que ja són ja objecte de revisió tenint en compte les condicions de

context econòmic de caire global.

Més enllà de la planta de la Tordera en servei des del 2003 amb una producció anual de 10

hm3, l’estiu del 2009 es posarà en marxa una peça destacable d’aquest nou model de gestió

amb l’entrada en funcionament de la nova dessalinitzadora del Llobregat, que tindrà una

capacitat de producció de fi ns a 60 hm3/any.

Es treballa a molt bon ritme també per l’entrada en servei el quart trimestre del 2009 de

l’ampliació, al doble de capacitat actual (10 hm3/any), de la dessalinitzadora de la Tordera

i la seva connexió amb la potabilitzadora del Ter (primavera del 2010). A la vegada, la nova

captació d’aquesta instal·lació es desenvolupa ja per donar servei tant a la planta actual en

procés d’ampliació fi ns a 20 hm3/any com per a la futura instal·lació (segona dessalinitzadora

de la Tordera) de fi ns a 60 hm3/any (a construir en dues fases).

Finalment, la planta del Foix permetrà subministrar cabals tant a Aigües Ter Llobregat com al

Consorci d’Aigües de Tarragona. En aquest sentit, s’està fi nalitzant la redacció del projecte

(que preveu una capacitat de tractament en primera fase de 20 hm3/any, ampliables fi ns a 60

hm3/a) i es preveu que es pugui licitar durant el segon semestre del 2009 un cop superat el

tràmit corresponent d’informació pública.

El procés d’implantació de la dessalinització

Actuacions de dessalinització i reutilització

90

La dessalinització, a més de constituir una millora de la garantia i la disponibilitat de cabals,

contribuirà també a una millora molt destacada de la qualitat de l’aigua a la regió metropolitana

de Barcelona. Així, s’espera que, a curt termini, i comptant també amb les millores dels

tractaments d’electrodiàlisi reversible i d’osmosi inversa a les potabilitzadores d’Abrera i Sant

Joan Despí, la qualitat organolèptica de l’aigua de l’àmbit del Llobregat assolirà un gust i

sabor similars als que avui té al vessant Ter en l’àmbit d’Aigües Ter-Llobregat.

Tordera 1Connexió Cardedeu - Tordera

Tordera 2

LlobregatConnexió Fontsanta - Trinitat

Foix

20 hm3 (2009)-

30 hm3 ampliables a 60 hm3

60 hm3

-

20 hm3 ampliables a 60 hm3

Les dessalinitzadores de Catalunya 2009-2015


El règim de funcionament

El règim d’explotació fi nal de les dessalinitzadores que aportin recurs al sistema Ter-Llobregat

serà fruit de diversos factors:

• El nivell de reserves dels embassaments i dels aqüífers.

• La satisfacció del nou volum de demandes requerides com a conseqüència del creixement

de les xarxes regionals sempre amb valors de dotació continguda.

• L’assoliment dels cabals ambientals establerts en els plans zonals d’implantació del Pla sectorial

de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, especialment al Baix Ter.

• Racionalitat econòmica en la combinació equilibrada dels diversos costos del recurs aportat

per cada font de subministrament, per poder aplicar gradualment els costos d’operacions

i d’explotació als usuaris.

La despesa energètica

Aquest pes més gran dels recursos no convencionals (dessalinització, reutilització d’aigües

regenerades i tractaments avançats tant per a la recuperació d’aqüífers com, en general, per

a les noves exigències sanitàries) repercutiran en una despesa energètica específi ca del cicle

integral de l’aigua més elevada.

L’Agència ha iniciat estudis preliminars per a l’avaluació d’aquests efectes i l’anàlisi del seu pes

en el conjunt del sector energètic català. En aquest sentit, actualment s’estima que la captació,

el transport, el tractament, la distribució, el sanejament, la depuració i la reutilització del conjunt

de cabals de Catalunya suposen gairebé 320.000 tones de CO2 equivalent. Aquesta despesa

elèctrica suposa prop del 0,6% dels 60 Mt emeses avui a Catalunya. En termes de consum

energètic estrictament elèctric, el pes dels 746 Gwh al conjunt català és de poc més del 2%.

Despesa energètica de la captació, el transport i eltractament dels recursos hídrics

Captació i transport

Tractament i potabilització

Dessalinització

Distribució

Sanejament i depuració

Reutilització (només terciaris)

TOTAL / Promig

0,20

0,06

3,40

0,30

0,30

0,12

0,96

1.026,3

767,3

10,0

777,3

730,0

70,0

3.380,9

205,26

46,04

34,00

233,19

219,00

8,40

745,89

88.057

19.750

14.586

100.039

93.951

3.604

319.986

Rati kwh/m3Hm3

anuals Gwh/anyTn CO2

anuals equivalentsSituació actual

92

Els usos que fem de l’aigua, però, són el principal consumidor energètic, enfront de la seva

gestió. Dins d’aquests usos es poden distingir els de caràcter domèstic (englobats dins

de la denominada aigua calenta sanitària, ACS) i els de la indústria i els serveis (hospitals,

poliesportius, etc.). El conjunt associat a l’ACS a Catalunya s’ha estimat en un 15% del

consum d’energia domèstica total, cosa que representa el 2% del consum energètic total

o de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i per tant suposa unes quatre vegades

més que la gestió del cicle integral de l’aigua (freda). Per completar aquest balanç energètic

encara hi ha pendent estimar la part associada als usos industrials i de serveis, però aquests

càlculs, actualment en elaboració, encara no estan disponibles. A falta d’aquests càlculs, es

pot estimar que el conjunt de la gestió de l’aigua a Catalunya pot arribar a representar més

del 3% de l’energia total consumida a Catalunya, cosa que podria ser equivalent a d’un 8 a

un 12% del sector elèctric.

Els escenaris futurs estimen un creixement de la població de fi ns a 8,5 milions d’habitants al

conjunt de Catalunya per a l’any 2027. Si bé, com ja s’ha esmentat, les prognosis s’estan

revisant com a conseqüència de les condicions de l’actual context econòmic global.

Segons la gestió actual i les actuacions previstes a la planifi cació hidrològica vigent, les

emissions totals en aquest horitzó poden pujar fi ns a unes 620.000 tones de CO2, i doblar així

el seu pes en el conjunt de sectors emissors de gasos d’efecte d’hivernacle.

El pes de la dessalinització serà important, però en termes relatius serà molt més important el

simple creixement de la demanda d’abastament (per efecte del creixement demogràfi c previst). Cal

tenir present que els 200 hm3 previstos procedents de la dessalinització representaran només de

l’ordre d’un 22% del conjunt de cabals subministrats a les xarxes d’abastament de Catalunya.

28%

58%

Captació i transport

Tractament i potabilització

Dessalinització

Distribució

Sanejament i depuració

Reutilització (només terciaris)

Aigua calenta sanitària

Altres usos industrials i de serveis

Percentatge de despesa energètica dels diferents usos de l'aigua

1%1%

4%

4%

4%

0%


D’altra banda, i atès aquest gran pes de la despesa energètica en l’ús de l’aigua, s’ha

estimat que l’assoliment d’un estalvi d’uns 15 hm3 anuals (aproximadament un 2% dels

volums subministrats a les xarxes del conjunt de Catalunya), mitjançant diferents mesures

d’estalvi en l’ús de l’aigua domèstica (reductor de cabal i airejadors en aixetes, renovació

d’electrodomèstics més efi cients), permetria el corresponent estalvi energètic d’unes 123.000

t/any de CO2 equivalent. Dit d’una altra manera: aquesta reducció d’emissions aconseguida

amb l’estalvi energètic en l’ús de l’aigua calenta sanitària permetria compensar un 40% de les

noves emissions generades pels processos de dessalinització (en l’horitzó 2015).

En aquest sentit, cal tenir present el gran esforç realitzat al llarg de les últimes sequeres en la

contenció de les demandes, quan s’han assolit reduccions de consums urbans d’aigua d’entre

el 5 i el 10% respecte a les referències dels últims anys. Part d’aquest estalvi, aproximadament

un 60%, correspon als consums domèstics. Caldrà ara determinar quina part d’aquestes

millores es consoliden amb vista al futur, en situacions de normalitat hidrològica, i per tant

constitueixen millores efectives en la despesa energètica associada tant en la gestió com en

l’ús de l’aigua.

Dades de la planta dessalinitzadora de la Tordera

La ITAM de la Tordera ha subministrat, de manera regular i continuada, a les ETAP de

Palafolls (Consell Comarcal del Maresme), Tossa-Lloret (Consorci de la Costa Brava) i Blanes

(Ajuntament de Blanes) un total de 10.096.953 m3, distribuïts de la manera següent:

55%

20%

25%

Consell Comarcal del Maresme

Consorci Costa Brava

Blanes

Distribució del total d'aigua per usuaris durant el 2008

94

Volum acumulat d'aigua enviada per la ITAM a les diferents ETAP al 2008

819.373

2.237.322

960.311

1.512.853

4.158.997

1.882.745

1.688.201

4.623.690

2.149.102

1.875.429

5.132.250

2.345.926

2.036.124

5.553.984

2.506.845

986.344

2.687.649

1.201.240

1.166.277

3.197.785

1.424.551

1.345.657

3.688.602

1.644.746

135.282

348.824

121.805

313.041

853.649

284.575

504.103

1.368.653

472.912

672.285

1.834.049

710.266

Volum m3

12.000.000

10.000.000

8.000.000

6.000.000

4.000.000

2.000.000

0

Blanes Consorci Costa BravaConsell Comarcal del Maresme

Gen. Feb. Abr. Maig Juliol Oct. Nov. Des.Set.AgostJunyMarç

Volum acumulat d'aigua enviada per la ITAM a les diferents ETAP al 2008

188.074

403.273

250.045

169.176

470.395

237.999

184.357

464.693

266.357

182.278

508.560

196.824

159.606

421.734

160.919

117.966

450.327

240.929

133.997

510.136

223.311

108.397

490.817

220.195

128.253

348.824

121.805

195.777

504.825

162.770

126.019

515.004

188.337

128.186

465.396

237.354

Gen. Feb. Abr. Maig Juliol Oct. Nov. Des.Set.AgostJunyMarç

600.000

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

0

Blanes Consorci Costa BravaConsell Comarcal del Maresme

Volum m3


El preu mitjà satisfet al concessionari per l’aigua dessalinitzada que ha subministrat al llarg del

2008 ha estat de 0,48 €/m3. El 70% d’aquesta tarifa és per satisfer les despeses energètiques.

El consum energètic unitari mitjà ha estat de 3,8 kwh/m3.

Pel que fa a la producció, a diferència del 2007 en què hi van haver fi ns a quatre temporals

destacables que van afectar la línia de producció, durant el 2008 no s’han produït situacions

excepcionals que hagin alterat la producció, la qual cosa ha permès fi ns i tot superar

lleugerament els objectius fi xats al Protocol d’Explotació.

Durant l’any 2008 s’ha continuat treballant en el desenvolupament i la implementació de

diferents actuacions de reutilització, activitat considerada d’interès públic per part de

l’Administració de l’aigua en la mesura que permet una millora de la disponibilitat de recursos

i l’assoliment dels requeriments de la Directiva marc de l’aigua.

Els cabals reutilitzats en l’any 2008, són de l’ordre de 51 hm3 (dels quals el 39,87% procedeix

d’EDAR públiques), xifra superior al volum reutilitzat durant l’any 2007, que va ser de 44,2

hm3.

Programa de reutilització d’aigua a Catalunya

Durant aquest darrer any, s’ha continuat treballant en el Programa de reutilització i s’han

afegit noves actuacions principalment de depuradores que aboquen els seus cabals a mar

(versió 2.7 del PRAC). A fi nals d’any es va redactar l’Informe preliminar de sostenibilitat

ambiental per tal d’iniciar-ne la tramitació. Així mateix, ha estat presentat inicialment al Consell

d’Administració de l’Agència.

El Programa recull una sèrie d’actuacions de reutilització que cal desenvolupar per l’Agència en

els propers anys, amb una previsió d’inversió total d’uns 330 M€ i amb l’objectiu d’assolir la

xifra dels 200 hm3 d’aigua reutilitzats. Durant aquest darrer any, els projectes més notables

han estat els següents:

• Sistema de reutilització del baix Llobregat: inici de les obres de tractament terciari i segona

fase de la barrera hidràulica, obres de dessalinització i conduccions d’aigua per a reg

agrícola, conduccions per a usos industrials i municipals a la zona Franca.

• Canonada de retorn de a 2 m3/s fi ns a l’assut de Molins de Rei, del sistema de reutilització

del baix Llobregat, que permet disposar de cabals addicionals en les captacions del riu

Llobregat en cas d’emergència.

• Reutilització industrial a Tarragona, per deslliurar cabals per a abastament de poblacions,

actualment en fase de redacció de projecte d’obres. A més a més, s’han iniciat converses

amb les indústries per tal de defi nir el model de gestió i de repercussió de costos.

Reutilització

96

• Reutilització industrial en l’àmbit alt del baix Llobregat (EDAR de Rubí i Martorell), la qual

també es troba en fase de redacció de projecte.

• Execució del terciari de l’EDAR de Sant Feliu i aprovació del projecte del terciari de Gavà.

• Inici de la redacció dels projectes del terciari a Llançà, Port de la Selva i Colera.

• Licitació de l’obra de connexió de la xarxa de clavegueram de Sant Pere Pescador i

l’Armentera a l’EDAR de l’Escala amb terciari destinat al retorn de l’aigua al Parc Natural

dels Aiguamolls de l’Empordà i per a ús agrícola.

8 Aigua i terra: actuacions al medi


L’objectiu fonamental de la planifi cació dels espais fl uvials de les conques catalanes és el

coneixement exhaustiu de cada conca a partir del diagnòstic, des del punt de vista ambiental,

hidràulic i morfodinàmic, mitjançant un estudi detallat dels rius per així establir i defi nir les

propostes d’actuació tendents a aconseguir una adequada catalogació de les lleres, d’acord

amb el que fi xa la Directiva marc de l’aigua i la Directiva d’inundacions, i a minimitzar els

riscos d’inundabilitat dels terrenys adjacents a aquestes lleres, mitjançant l’adopció per part

de l’Administració competent en cada cas, d’actuacions de gestió del territori i la realització

d’obres de defensa de zones consolidades, si cal.

Aquests estudis es complementen i fonamenten en acurats estudis d’inundabilitat i amb

actuacions continuades sobre el territori com són les incloses al Programa de manteniment i

conservació de lleres i al Programa de restauració d’espais fl uvials.

Pel que fa al programa PEF, al llarg del 2008 s’ha iniciat ja la informació pública i la consulta

institucional dels PEF del baix Llobregat i l’Anoia, el baix Ter i la Tordera, han fi nalitzat

pràcticament els treballs corresponents al Francolí i la Muga i han prosseguit els corresponents

al Foix, el Ridaura i la riera de Calonge, de Gaià, el Besòs i el Fluvià.

En col·laboració amb l’Institut Cartogràfi c de Catalunya s’ha avançat en els treballs de

delimitació de zones inundables de l’alt Ter, l’alt i mig Llobregat, el Cardener, el Segre, el Valira,

la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i part catalana de la conca de l’Ebre, on en la

part més deltaica s’han iniciat estudis de detall bidimensionals propis de zones molt planeres,

com és el cas d’aquest delta.

En col·laboració amb l’Institut Geològic de Catalunya s’ha millorat molt la informació de zones

potencialment inundables amb criteris geomorfològics i la identifi cació i la classifi cació del risc

de cons de dejecció de règim torrencial.

S’ha avançat en els estudis d’anàlisi de riscos per a diversos càmpings de la demarcació

de Lleida, d’acord amb el conveni subscrit amb l’Associació Professional d’Empresaris de

Càmpings i Ciutats de Vacances de Lleida i província i la Direcció General de Protecció Civil.

S’han fi nalitzat els treballs de redacció del Pla d’emergències contra inundacions de Tortosa,

d’acord amb els criteris que fi xa la Direcció General de Protecció Civil.

En aquest període s’han dut a terme unes 250 actuacions, amb un cost total de més de 7 M€

en el conjunt de la xarxa fl uvial de Catalunya, amb l’objecte de millorar la funcionalitat hidràulica

i disminuir així el risc de danys per inundacions, tot mantenint la funcionalitat ambiental.

Estudis de planifi cació d’espais fl uvials (PEF), programes de conservació i restauració d’espais fl uvials

Urbanisme i inundacions

Programa de manteniment i conservació de lleres

100

Dins la línia de subvencions de restauració d’espais fl uvials s’han fi nalitzat actuacions iniciades

al 2007 i s’han iniciat 28 corresponents a la convocatòria següent. Així mateix s’han fi nalitzat

les actuacions previstes en diverses zones del Llobregat i del Cardener segons convenis amb

el Consell Comarcal del Bages i amb l’Ajuntament de Sallent.

Estan així mateix en fase molt avançada els projectes de recuperació ambiental del riu Llobregat

en el seu tram fi nal, amb un cost total de 12 M€ segons conveni amb el Ministeri de Medi Ambient.

Es continua treballant en els diversos treballs referents a les PEF, i es preveu per al 2009

l’aprovació defi nitiva dels PEF de baix Llobregat i Anoia, baix Ter i Tordera, i l’inici dels tràmits

d’aprovació dels de Francolí i Muga.

Addicionalment als treballs d’implementació de la DMA, també s’han estat desenvolupant

diversos estudis enfocats directament en la possibilitat de recuperació d’antics recursos

subterranis abandonats, emmarcats dins nombroses actuacions de recuperació d’antics

pous en el Pla de sequera. En concret, a part dels estudis ja realitzats anteriorment en els

àmbits del delta del Llobregat i vall baixa, la cubeta d’Abrera o la cubeta de la Llagosta, durant

l’any 2008 en l’àmbit del pla de Barcelona-delta del Besòs s’ha fi nalitzat el treball de base per

desenvolupar un model hidrogeològic per a l’obtenció d’alternatives d’aprofi tament per a la

producció d’aigua de consum.

A grans trets, la recuperació plantejada a l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona

(essencialment el delta del Besòs, el pla de Barcelona i la cubeta de la Llagosta) té una

previsió al voltant d’uns 25 hm3/any. En els darrers dos anys ja s’estan extraient uns volums

subterranis addicionals de l’ordre d’uns 10 hm3/any gràcies a la recuperació dels pous de

SGAB a Santa Coloma de Gramenet, i properament es preveu una extracció anual addicional

de més de 10 hm3 provinents d’antics pous de la cubeta de la Llagosta, comptant l’aportació

del Rec Comtal.

La presència de nitrats a les aigües subterrànies és l’impacte més estès i de difícil solució. Per

tant, aquest any s’han continuat amb els treballs de diagnosi de la causalitat de la contaminació

per nitrats d’alguns abastaments públics en les zones vulnerables de Catalunya, que ens

permeten aprofundir en la complexitat de la problemàtica i així fer propostes amb vista a

resoldre la problemàtica en l’àmbit de les captacions destinades a l’abastament públic.

La Directiva de nitrats 91/676/CEE, relativa a la protecció de la contaminació produïda per

nitrats utilitzats en l’agricultura, estableix unes obligacions als estats membres com són la

revisió de les zones vulnerables i l’elaboració d’un informe de la situació, que s’han de fer

cada quatre anys. S’ha elaborat l’informe quadriennal, corresponent al període 2004-2007

sobre l’estat i les tendències del medi aquàtic i les pràctiques agràries, que es va remetre a la

Programa de restauració d’espais

fl uvials

Protecció de les aigües

subterràniesEstudis per a

la recuperació d’aqüífers

Nitrats


Comissió de la UE i s’han dut a terme els estudis de detall que han fonamentat la proposta de

l’ACA de nova designació de zones vulnerables prevista per a l’any 2009.

Des de l’Agència s’ha participat en el projecte que ha desenvolupat una prova pilot de

biodesnitrifi cació in situ, realitzada a Roda de Ter, en l’entorn d’un antic pou municipal, en

desús des del 1994 per l’alt contingut en nitrats, superiors a 200 mg/l. Els resultats permeten

concloure que la bioremediació in situ mostra viabilitat per eliminar els nitrats de les aigües

subterrànies i assolir nivells de potabilitat.

Dins del conveni de col·laboració amb el Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de

Catalunya (GESFER), per la millora de la fertilització nitrogenada dins de l’àmbit territorial de

les comarques del Solsonès, el Bages i l’Anoia s’ha executat un dispositiu de control per tal

de fer un seguiment i control de la qualitat de les aigües subterrànies i valorar la resposta de

l’aqüífer a les pràctiques de fertilització.

Gestió integrada dels recursos hídrics i de la dessalinització per a la sostenibilitat

de l’aqüífer de la vall baixa i delta de la Tordera

L’aqüífer de la vall baixa i delta del riu Tordera (Girona) és estratègic per al desenvolupament

socioeconòmic de la regió, ja que proveeix nombrosos municipis, i s’utilitza tant com a aigua

potable com a industrial i agrícola. Fins a l’any 2002 representava l’únic recurs hídric de la zona,

sent la seva extracció d’uns 37 hm3/any, per la qual cosa tenia problemes de sobreexplotació

que van derivar en un augment substancial de la intrusió marina. Aquell any van entrar en

funcionament dues accions per a la millora dels recursos: 1) la recàrrega artifi cial de l’aqüífer

en 4 hm3/any amb aigua regenerada de l’EDAR Blanes i 2) la planta dessalinitzadora Tordera-1

que subministra un total de 10 hm3/any a les tres principals companyies d’abastament que

extreuen aigua de l’aqüífer. Pels motius esmentats, les extraccions d’aigua subterrània es van

reduir a partir del 2002 i la qualitat de l’aigua del subsòl ha millorat considerablement des de

llavors.

La demanda anual d’aigua a la regió és altament estacional, de manera que les necessitats

més signifi catives es donen a l’estiu per l’increment del turisme i per l’agricultura. En l’actual

sistema de gestió, la planta dessalinitzadora subministra sempre i de manera constant durant

tot l’any la mateixa quantitat d’aigua, de manera que la diferència fi ns a cobrir la demanda

s’extreu de l’aqüífer. A l’hivern s’extreu poca aigua subterrània, i és a l’estiu quan es donen

més bombatges i descensos. Com a conseqüència d’això algunes zones de l’aqüífer no

estan completament recuperades de la intrusió marina, i les aigües subterrànies tenen valors

de clorurs lleugerament elevats.

En un futur pròxim la disponibilitat d’aigua serà superior. La planta dessalinitzadora s’ampliarà

fi ns a doblar la seva capacitat de producció a 20 hm3/any, i estan en estudi algunes accions de

recàrrega artifi cial de l’aqüífer. Aquestes accions plantegen la possibilitat de nous escenaris de

gestió integral dels recursos. Durant l’any 2008 s’ha treballat en la planifi cació d’un nou model

Actuacions desenvolupades

102

de gestió integrada de tots els elements (aqüífer, planta dessalinitzadora i recàrrega artifi cial)

per a la Tordera, que permeti la sostenibilitat de l’aqüífer i un ús més efi cient dels recursos

hídrics subterranis. A diferència del sistema de gestió actual, es proposa per a un futur un

model en el qual s’extregui sempre la mateixa quantitat d’aigua subterrània per minimitzar

els descensos i evitar la intrusió marina, per cobrir les puntes estacionals de la demanda

amb aigua de la planta dessalinitzadora, i enviar l’aigua sobrant produïda a altres xarxes de

distribució (ATLL). Per això s’ha utilitzat un model numèric MODFLOW calibrat de l’aqüífer i

s’han simulat diversos escenaris de gestió, per avaluar en tots ells els impactes sobre l’aqüífer.

Es demostra que, d’aquesta manera, es pot extreure la mateixa quantitat d’aigua subterrània

que ara, o fi ns i tot més, amb menys impacte sobre l’aqüífer, i que la demanda pot arribar a

cobrir-se fi ns i tot sota les previsions de creixement poblacional per al 2025.

Barrera hidràulica contra la intrusió marina al delta del Llobregat

La barrera hidràulica per frenar la intrusió salina a l’aqüífer profund del Llobregat (Barcelona),

injectant aigua regenerada, és el primer projecte d’aquestes característiques que es fa a

Espanya, i és pioner a Europa. L’aqüífer principal del delta del Llobregat és una reserva

estratègica d’aigua per a l’abastament a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i

està afectat per processos d’intrusió marina des del 1970, producte de la sobreexplotació i de

l’excavació de la capa superior confi nant. Per resoldre aquesta situació, l’Agència Catalana

de l’Aigua està duent a terme diverses accions, entre les quals destaquen la construcció

d’una barrera hidràulica positiva amb injecció d’aigua per detenir l’avenç de la intrusió. La

barrera, formada per una sèrie de 14 pous d’injecció, eleva el nivell d’aigua de l’aqüífer a prop

de la costa i evita que l’aigua salada penetri terra endins, recarregant a més l’aqüífer.

La barrera hidràulica es desenvolupa en dues fases. La primera fase va entrar en funcionament

el març del 2007, havent-se injectat ja en l’aqüífer més de 700.000 m3 a raó de 2.500 m3/

dia amb tres pous. L’aigua d’injecció és aigua regenerada de l’EDAR del Baix Llobregat

(Barcelona), havent passat per diferents tractaments: secundari, terciari, ultrafi ltració, osmosi

inversa (només el 50%) i desinfecció per UV.

No han aparegut de moment problemes de rebliment als tres pous d’injecció, principalment

per l’alta qualitat de l’aigua i l’estricte règim de neteges dels pous, el qual es fa mitjançant

contrarentats amb electrobombes submergibles i aire comprimit. El rebliment és la principal

causa de fracàs en les experiències d’injecció directa d’aigua en aqüífers, i es controla aquí

permanentment amb la relació entre el cabal que s’injecta i l’ascens de nivell a cada pou.

L’impacte de la injecció per la barrera està sent altament positiu en aquesta primera fase,

i s’ha observat en els punts de control de la xarxa local de l’aqüífer, situats tots ells en un

radi inferior a 1 km dels pous d’injecció. Les analítiques i el seguiment de camp mostren la

disminució a l’aqüífer de clorur, sodi, calci, magnesi, ferro i amoni, i un lleuger augment dels

nitrats, presents també en l’aigua d’injecció.


La segona fase de la barrera representa l’ampliació de la primera, i està actualment en

construcció. S’espera que sigui operativa el mes de juny del 2009. Amb això s’aconseguirà

arribar a un cabal total d’injecció de 15.000 m3/dia amb 14 pous per frenar la intrusió marina.

A més dels punts de control ja existents, també s’està procedint a la perforació de 16 nous

piezòmetres de control.

Recàrrega artifi cial d’aqüífers

Dins del marc del conveni multilateral entre l’ACA i el Departament de Medi Ambient i Habitatge,

l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, la comunitat d’usuaris de

l’aigua del delta del Llobregat (CUADLL) i la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB)

per al fi nançament i l’execució del sistema de recàrrega del baix Llobregat, s’estan duent a

terme, entre altres projectes, dos sistemes de basses de recàrrega dins d’aquest àmbit.

Concretament, les basses de Sant Vicenç dels Horts, amb una capacitat d’infi ltració potencial

de 2 hm3/any estan executades i pendents de fer l’assaig d’infi ltració. Les basses de Santa

Coloma de Cervelló, amb una capacitat d’infi ltració potencial de 8 hm3/any estan en fase

d’estudi.

de 0 a 500 de 500 a 1000 mg/l

Pous d’injecció d’aigua regenerada

> 2000 mg/l de 1000 a 2000 mg/l

Mapa de diferències de clorur a l’aqüifer profund del Llobregat entre maig de 2007 i maig de 2008. La reducció de clorurs a l’aigua subterrània mostra clarament l’impacte de la injecció d’aigua regenerada en els pous de la barrera hidràulica (1a fase).

104

Els projectes més destacats previstos per a realitzar o fi nalitzar durant el proper exercici anual

en aquest àmbit són els següents:

• Decret sobre aigües subterrànies (en fase de redacció d’esborrany), per substituir el Decret

328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en

matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, per tal de crear

un nou marc normatiu per a la gestió de les aigües subterrànies a les conques internes de

Catalunya.

• Establiment d’un règim d’explotació conjunta de les aigües superfi cials i les aigües

subterrànies de la riera d’Arbúcies: en fase de redacció.

• Plans directors d’usos dels aqüífers Carme-Capellades i de la cubeta d’Abrera.

• Propostes de normes d’explotació de les masses d’aigua subterrània intercomunitàries de

la Cerdanya i Vicfred-Guissona (Segarra).

• Determinació dels valors genèrics de referència per a la restauració d’aigües subterrànies

en emplaçaments contaminats per fonts d’origen puntual (Projecte QUASAR). Pendent de

la seva aprovació pel Consell d’Administració de l’Agència.

El laboratori de l’Agència Catalana de l’Aigua va dur a terme totes les tasques i les determinacions

analítiques necessàries per al control sistemàtic de la qualitat de les aigües superfi cials, el

control de la qualitat de les aigües subterrànies per donar compliment a la Directiva marc de

l’aigua i la caracterització de les afeccions al medi relacionades amb abocaments. També va

fer estudis específi cs referents a diferents aspectes relacionats amb la qualitat del medi hídric

i anàlisis a petició d’altres administracions, organismes o cossos de l’Estat.

El laboratori disposa d’un sistema d’assegurament de la qualitat d’acord amb els criteris i les

especifi cacions de les normes europees ISO 9001:2000 i EN ISO 17025. En aquest sentit, cal

deixar constància de l’assoliment de la certifi cació de conformitat del sistema de qualitat del

laboratori amb els requisits de la norma ISO 9001 atorgada per Applus, la qual cosa suposa

un reconeixement del bon funcionament del laboratori en relació amb un estàndard d’àmplia

acceptació internacional.

L’organització del laboratori està estructurada en tres unitats funcionals: Biologia i Química

General, Química Orgànica i Espectroscòpia.

Durant l’any 2008 va analitzar un total de 6.282 mostres, en les quals va determinar més de

92.000 paràmetres.

Una de les funcions que va desenvolupar el laboratori, dintre del marc de l’ordre de 19 de

maig de 1995, és la supervisió tècnica del reconeixement i el registre dels establiments tècnics

auxiliars de l’ACA. Dins les tasques de manteniment d’aquest registre s’han organitzat durant

l’any 2008 dos exercicis d’intercomparació per tal de controlar els laboratoris reconeguts.

Control del medi

Laboratori

Projectes per al 2009


El registre de laboratoris reconeguts està publicat a la pàgina web de l’Agència i el 2008 va

tancar amb 64 laboratoris reconeguts.

El laboratori ha adaptat els criteris tècnics i les necessitats funcionals als requeriments de la

Directiva marc de l’aigua per tal de donar compliment al Programa de seguiment i control.

L’Agència disposa d’un equip de guàrdia que assegura la rebuda dels avisos d’incidències al

domini públic hidràulic i, si és necessària, la presència de tècnics al lloc de la incidència per

fer-ne el seguiment; quan cal, s’activen els dispositius adients per tal de pal·liar els efectes

nocius sobre el domini públic hidràulic. Al llarg del 2008 s’han enregistrat 678 incidències a

guàrdies.

El Programa de control de les aigües subterrànies inclou el control quantitatiu i el control

químic d’acord amb el que especifi ca l’article 8 de la DMA. Els resultats dels programes

de control s’utilitzaran principalment per establir l’estat quantitatiu i qualitatiu de les masses

d’aigua subterrànies, així com per valorar les tendències en condicions naturals i les que

resulten de l’activitat antròpica.

La xarxa de control quantitativa està formada per 427 piezòmetres distribuïts pel territori.

Durant l’any 2008, s’han perforat 28 nous piezòmetres que complementen la xarxa ja existent.

La freqüència de mesura és mensual excepte pels limnígrafs amb registres continus i els 15

piezòmetres monitoritzats.

Percentatges d’actuacions durant l’any 2008 segons la tipificació de les incidències

Afeccions a Sistemes de Sanejament

Afeccions al Domini Públic Hidràulic

Alertes a mar

Accidents de transport

Afeccions a peixos

Accident a indústria

Simulacres

Avisos meteorològics

53,2%

21,5%

5,3%

5,2%

4,8%

3,7%

3,4%

2,9%

%Tipologies

Guàrdies i emergències

Control de l’estat de les aigües subterrànies d’acord amb la Directiva marc de l’aigua. Xarxes, punts de mostreig i analítiques

106

La xarxa de control qualitatiu es descriu a la taula que segueix. Està formada per la xarxa

de vigilància requerida al conjunt de masses d’aigües subterrànies i les xarxes operatives

situades a les masses d’aigua subterrànies classifi cades com en risc.

Situació dels punts de control de la xarxa de quantitat

Masses d’aigua en risc (IMPRESS)

Masses d’aigua sense risc (IMPRESS)

Piezòmetres


La Mesa Tècnica dels Aqüífers del Llobregat (METALL) és un òrgan adscrit al Departament de

Control del Medi i els Ecosistemes Aquàtics de l’Àrea d’Inspecció i Control i té dos objectius

principals:

• Avaluació dels impactes que les infraestructures projectades o en execució provoquen de

manera conjunta sobre els aqüífers (efecte barrera, efecte drenatge, esgotaments temporals,

etc.) i proposta, si és necessari, de correccions per minimitzar-los.

• Seguiment i control de les obres mitjançant una xarxa de control per verifi car que els

impactes de les infraestructures són admissibles, així com corroborar l’efi ciència de les

mesures correctores implementades.

Xarxa de control qualitatiu

Vigilància

Operativa Nitrats

OperativaPlaguicides

Operativa Salinitat

Operativa Episodis de contaminació

Masses d’aigua Subterrània

Zones declarades Vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari

Masses d’aigua subterrània en risc amb pressió agrícola elevada

Masses d’aigua subterrània en risc costaneres

Masses d’aigua subterrània en risc amb pressió industrial elevada

742

686

107

161

155

Anual

Semestral

Anual

Anual

Anual

Paràmetres generals, anions i cations majoritaris, components del cicles del nitrogen i metalls traça.

Paràmetres generals i components del cicles del nitrogen.

Plaguicides organoclorats, organofosforats, triazines,fenilurees, anilides, cloroacetilanilides, tiocarbamats i herbicides àcids.

Paràmetres generals i clorurs.

Paràmetres generals,compostos organohalogenats volàtils i dissolvents industrials.

LocalitzacióNúmero

d’estacionsFreqüència de mostreig AnalíticaXarxa

Seguiment i control de les infraestructures al delta del Llobregat

108

En relació amb el primer dels objectius esmentats anteriorment, en la taula següent es recullen

els principals estudis avaluats per la METALL durant l’any 2008, que en conjunt sumen 16

actuacions.

Aqüífers de la vall baixa i delta del Llobregat

Aqüífer de la cubeta de Sant Andreu de la Barca

Aqüífers de la cubeta d’Abrera

Esparraguera

Terrassa

Martorell

Rubí

Molins de Rei

Sant Boi deLlobregat

Sant Feliu de Llobregat

el Prat de Llobregat

L’Hospitalet de Llobregat

Àmbit d’actuació de la METALL


Respecte al seguiment i el control hidrogeològic de les infraestructures, tant en fase d’obra

com d’explotació, durant l’any 2008 s’ha duplicat el nombre de campanyes iniciades en

relació amb les existents, a causa de la reactivació de les obres de les línies 9 i 10 del metro

en el delta. En el 2008 el nombre de seguiments actius ha estat de 17.

Dels seguiments operatius la major part se centren en el control dels possibles impactes temporals

que les obres provoquen en els aqüífers, per exemple els associats a esgotaments necessaris

per construir en sec. D’aquest tipus són els controls que s’han portat a terme en les obres de la

dessalinitzadora, la línia 1 i les línies 9 i 10 del metro. Hi ha altres xarxes de control que tenen per

objectiu avaluar els impactes permanents de les infraestructures, és a dir, aquells que perduren

una vegada construïda l’obra. En l’actualitat hi ha implementades xarxes d’aquest tipus per al

seguiment del TGV, les obres d’ampliació del port de Barcelona i la línia 9 del metro.

El disseny de la xarxa de control (nombre de punts, ubicació i característiques), així com els

paràmetres que es monitoritzen i la freqüència de determinació, es defi neix en funció de la

tipologia i la magnitud dels impactes esperats, segons les avaluacions realitzades prèviament.

Els seguiments inclouen la mesura del nivell freàtic, dels volums extrets (esgotaments), les

Recull dels estudis avaluats per la METALL per tipologia i infraestructura (2008)

Infraestructura

Projectes constructius

Projectes d'esgotament

8

-

-

2

1

13

1

-

1

-

-

2

-

-

1

-

-

1

Línies 9 i 10 de metro

Línia 1 de metro

Rodalies RENFE

Dessalinitzadora Barcelona

Altres

Totals

Estudis informatius

Seguiments realitzats per la METALL segons la infraestructura considerada (2008)

Infraestructura

Línies 9 i 10 de metro

Línia 1 de metro

Rodalies RENFE

Dessalinitzadora Barcelona

TGV

Port de Barcelona

TOTALS

Seguiments operatius

7

-

2

-

-

-

9

Iniciats el 2008

2

-

2

2

1

1

8

Iniciats anteriorment

110

analítiques per determinar la hidroquímica de les aigües, els paràmetres in situ i, en ocasions,

la realització de perfi ls verticals de conductivitat elèctrica i temperatura. Els punts de control

dels quals es fa un seguiment són de l’ordre de 140.

Les dades recollides en les campanyes de seguiment són analitzades i interpretades.

Amb aquestes dades s’elaboren periòdicament, per a cadascuna de les infraestructures

controlades, informes en els quals s’avalua l’evolució temporal i espacial dels impactes.

Durant el 2008, dintre del Programa per a la utilització i la millora de la qualitat de les aigües

subterrànies, la METALL ha coordinat l’elaboració de diferents criteris relacionats amb

l’avaluació d’impactes d’infraestructures, les extraccions d’àrids i les actuacions davant les

contaminacions puntuals.

Respecte a la producció científi ca, la METALL ha presentat dues comunicacions sobre les

avaluacions d’impacte i el seu seguiment, i ha col·laborat en l’elaboració d’una tercera, en les

Jornades sobre l’Aigua i les Infraestructures en el Medi Subterrani organitzades per l’Asociación

Internacional de Hidrogeólogos (IAH) - Grupo español, que van tenir lloc a Barcelona.

S’estan tramitant 226 expedients de restauració d’aqüífers. El 25% dels expedients es troben

en fase de caracterització, un 35% estan portant a terme actuacions de restauració i un 40%

es troben en fase de seguiment.

El control en les aigües superfi cials continentals —dut a terme al llarg de l’any 2008— s’ha fet

atenent a allò que explicita el corresponent Pla de seguiment i control de les masses d’aigua

de l’àmbit territorial de Catalunya.

Expedients de restauració

d’aqüífers

Control de l’estat de les aigües

superfi cials continentals

d’acord amb la Directiva marc de

l’aigua

Control de la qualitat de les aigües superficials continentals durant el 2008

Rius

Embassaments

Llacs

Peixos

Sediments

Xarxa musclo zebrat

Xarxa automàtica (XACQA)

TOTAL

367

30

1

17

28

43

26

512

2.866

262+24

9

-

-

-

De continu

3.161

213

0

0

-

-

-

-

213

208

24

1

-

-

-

-

233

3.287

310

10

20

30

86

De continu

3.743

Estacions de control

Control en Índexs

fisicoquímics

Control ensubstàncies

prioritàries

Control en índexsbiològics

ControlsanualsÀmbit


En el marc del Pla de seguiment i tal com estableix la Directiva marc de l’aigua, s’han controlat

masses d’aigua en els àmbits de rius, llacs i embassaments atenent a índexs fi sicoquímics,

biològics en macroinvertebrats i fi tobentos, i substàncies prioritàries.

Pel que fa a la Directiva de substàncies perilloses, s’han fet els controls corresponents en

sediments i biota (peixos).

En l’àmbit del control d’espècies invasores, s’ha continuat duent a terme el control del

musclo zebrat.

La Xarxa Automàtica de Control de la Qualitat de les Aigües (XACQA) s’ha mantingut operativa

en les 26 estacions de control distribuïdes al llarg de les conques de la demarcació, oferint

controls en temps real i de continu, d’un seguit de paràmetres fi sicoquímics útils per a la

identifi cació d’episodis de contaminació i la seva gestió efi caç.

L’Agència Catalana de l’Aigua disposa permanentment d’informació sobre la quantitat i la

qualitat de l’aigua circulant pels rius a diferents punts del territori. Una part d’aquestes dades

són subministrades per les xarxes automàtiques i en altres casos per xarxes manuals. Totes

elles confi guren el Sistema d’Informació del Cicle de l’Aigua en el Territori (SICAT).

L’avantatge de les xarxes automàtiques és la disponibilitat, quasi en temps real, de valors com

els cabals, els nivells de l’aigua o diferents paràmetres associats amb la qualitat. D’aquesta

manera, els responsables de gestionar els diferents recursos disposen d’informació

permanentment actualitzada per prendre les seves decisions.

En el SICAT s’integren diferents subxarxes. Es diferencien les unes de les altres per l’objecte

de la seva mesura (la qualitat o la quantitat) i per la tecnologia implicada. Aquesta última està

íntimament lligada amb la criticitat de les dades, és a dir la importància de disposar d’aquestes

dades, fi ns i tot en situacions extremes, per a la presa de decisions. Cal pensar que la gestió

hídrica necessita dades de qualitat per solucionar tant les situacions de normalitat com també

les relacionades amb situacions d’excepcionalitat, bé sigui per sequera o bé per riuades.

Les xarxes de control

Principals característiques de la xarxa de control de l'Agència Catalana de l'Aigua

SAIH

XACQA

EAC

Manuals

Punts actius

Piezometria

TOTAL

Automàtica

Automàtica

Automàtica

Manual

Manual

Automàtica

Hidrològiques

Qualitat

Hidrològiques

Hidrològiques

Hidrològiques

Hidrol / Qual

Alta

Mitja

Mitja

Baixa

Baixa

Baixa

99

26

47

15

41

14

242

680

220

112

15

0

38

1.065

AutomàticaManual Variables Criticitat

NúmeroPunts

Variables controladesSubxarxa

112

A la taula següent es presenten algunes dades rellevants sobre el volum de dades gestionades

i facilitades pel SICAT:

A la taula següent es presenta un resum de les diferents actuacions executades, tant en

l’àmbit del projecte SICAT com als contractes associats a la gestió de la sequera durant l’any

2008, relacionades amb les millores realitzades a la xarxa de control de l’ACA.

SAIH

XACQA

EAC

Manuals

Punts actius

Piezometria

Xarxes de control SICAT

41%

11%

19%

17%

6%

6%

SAIH

XACQA

EAC

Manuals

Piezometria

Nombre de variables de la xarxa de control

4%

63%

1%

11%

21%

Volum de dades gestionades i facilitades pel SICAT

Dades possibles

Dades vàlides

Punts de control del medi

Variables

Indicador Any 2008

50.442.481

45.160.301

242

1.065

Actuacions de millora i desenvolupament del SICAT

Nous punts de control

Millores i desenvolupaments

TOTALS

Sequera

15

4

19

SICAT

10

69

79

Total

25

73

98


Assegurar el funcionament correcte d’aquest conjunt d’infraestructures i equipaments no és

senzill. Cal dur a terme, contínuament, tasques de manteniment i millora per tal de garantir la

funcionalitat de la xarxa i la bondat de les dades generades. En aquest sentit, a continuació

s’enumeren les actuacions de manteniment portades a terme durant l’any 2008 a les diverses

subxarxes:

A més a més, com no podria ser d’una altra manera, tota aquesta tasca es fa amb una

estricta subjecció a les normatives de prevenció de riscos i de caràcter mediambiental.

Durant l’any 2008 s’han planifi cat un total de 484 accions correctores de les 935 identifi cades,

que representen aproximadament un 52%. D’aquestes accions planifi cades s’han executat

unes 263, que és un 54% de les planifi cades (un 28% del total d’accions identifi cades). La

resta s’han reprogramat per a l’any 2009. Així mateix, s’ha d’especifi car que s’han planifi cat i

executat, prioritàriament, les accions greus i més greus.

En referència a la gestió mediambiental de les actuacions que s’han executat a la Unitat de

Xarxes de Control durant l’any 2008, s’ha iniciat el control documental de la gestió de residus

(rectifi cadors elèctrics, terres humides (fangs), bateries i armaris, torres i quadres elèctrics) i

s’ha redactat el manual de gestió mediambiental.

Resum de l'activitat de manteniment del SICAT

SAIH

EAC

Manuals

XACQA

Total

2.570

670

316

1.698

5.254

688

150

59

928

1.825

787

250

104

409

1.550

470

186

5

231

892

625

84

148

130

987

Nombre d’actuacions

Manteniment d’assistència

Mantenimentpreventiu

Manteniment correctiu

Activitatsde milloraSubxarxa

114

Tota aquesta activitat té un component econòmic que no s’ha de menystenir. El pressupost

executat per la Unitat de Xarxes de Control en tasques de manteniment del SICAT durant el

2008 ha estat de 8,7 M€, distribuïts segons es presenta al gràfi c següent:

Durant l’any 2008 s’ha continuat desenvolupant el Pla de seguiment i control (PSiC) de

l’Agència, iniciat l’any 2007, per avaluar l’estat ecològic i químic de les masses d’aigua

costaneres segons la DMA.

En les tasques de control i avaluació de l’estat de les aigües costaneres han participat diferents

centres de recerca experts en medi marí litoral: Institut de Ciències del Mar (ICM), Centre

d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de

Barcelona (IIQAB) del Consell Superior d’Investigacions Científi ques (CSIC) i Departament

d’Ecologia i Oceanografi a Litoral de la Universitat de Barcelona (UB).

Indicadors fi sicoquímics: el control d’aquests indicadors té per objectiu avaluar la qualitat

de les aigües costaneres i les badies del delta de l’Ebre segons les seves característiques

tròfi ques i la infl uència que reben del continent.

Per tal d’avaluar la infl uència antròpica del continent sobre les masses d’aigua costaneres i

badies del delta de l’Ebre, la xarxa de control té localitzades una sèrie d’estacions al llarg de

la franja litoral (125 estacions), des de la línia de costa (camp pròxim: 85 estacions) fi ns a una

distància lineal de 5 km mar endins (camps mitjà i llunyà amb 36 i 4 estacions respectivament).

Els indicadors fi sicoquímics que es mesuren in situ són els següents: temperatura, salinitat,

pH i oxigen dissolt, i es prenen mostres per a la determinació dels nivells de nutrients dissolts

en l’aigua (nitrats, nitrits, amoni, fosfats i silicats) i dels nivells de clorofi l·les com a indicador

de la biomassa de fi toplàncton.

Millora

Manteniment

Recanvis

Nivell de servei

Recursos humans

Direcció tècnica

Distribució del cost de les actuacions de la unitat de xarxes de control

9%

45%

23%

4%

12%

7%11%

Aigües costaneres

Control de l’estat de les aigües

costaneres d’acord amb la Directiva marc de l’aigua


Indicadors biològics: el seu control s’ha dut a terme a les aigües costaneres i a les

badies del delta de l’Ebre. Els elements i les estacions mostrejats a les aigües costaneres

han estat: fi toplàncton (118 estacions de control), macroalgues (caracterització de tots els

trams rocallosos de la costa catalana) i posidònia (30 estacions de control). Pel que fa a les

badies del delta de l’Ebre s’han mostrejat els elements biològics en les estacions següents:

fi toplàncton (7 estacions de control), Cymodocea (13 estacions de control) i macrofauna (23

estacions de control).

Control de tòxics: aquests controls permeten establir l’estat de les aigües costaneres i de

les badies del delta de l’Ebre pel que fa a la contaminació química. Les mostres s’han pres

tant en aigües (39 estacions de control) com en sediments (54 estacions de control) marins.

Les estacions han estat distribuïdes al llarg de totes aquelles zones del litoral susceptibles de

patir aquests tipus de contaminació. Els compostos mesurats arran d’aquests mostrejos són

bàsicament les substàncies prioritàries (metalls pesants i microcontaminants orgànics).

Durant l’estiu del 2008, s’ha dut a terme el Pla de vigilància de la qualitat de les platges i

aigües litorals, des de l’1 de juny fi ns al 26 de setembre i, com cada any, aquest Pla ha estat

integrat pel Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges, iniciat l’any 1990,

i el Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals i les platges, iniciat l’any 2001. Les

activitats s’han dirigit i coordinat des de la Unitat d’Aigües Marines, que ha fet el seguiment

de les actuacions dels inspectors de platges, de les embarcacions de prevenció i neteja, i de

l’avioneta per al control diari de les aigües litorals. Les tasques d’inspecció a les platges i de

recollida de mostres d’aigua de mar s’han desenvolupat durant 17 setmanes consecutives

i les de les embarcacions, durant 13 setmanes, entre els mesos de juny i setembre. Cada

setmana s’han publicat al web de l’ACA els resultats de la qualitat de les aigües de bany, els

sòlids fl otants recollits i un butlletí informatiu setmanal del conjunt d’actuacions.

En la temporada de bany del 2008 s’ha dut a terme la plena implementació de la nova Directiva

europea sobre la gestió de les aigües de bany, 2006/7/CE, tant a les aigües costaneres (215

platges) com a les aigües continentals (12 zones de bany interior) i, com en anys anteriors, el

control de les aigües de bany s’ha efectuat amb la col·laboració de la Facultat de Medicina i

Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili.

Pel que fa a les platges, la xarxa de vigilància ha estat composta per 79 platges a la demarcació

de Girona, 62 a la de Barcelona i 74 a Tarragona. S’han efectuat 15.851 inspeccions, amb

una mitjana setmanal de 927 i s’han recollit i analitzat 4.165 mostres d’aigua de mar, en les

quals s’han avaluat els indicadors microbiològics de la nova Directiva, que corresponen a

Escherichia coli i enterococs intestinals. Pel que fa a les aigües de bany continentals, s’han

controlat 2 zones a Barcelona, 5 a Girona, 4 a Lleida i 1 a Tarragona, i s’han analitzat, en total,

65 mostres.

Pla de vigilància de la qualitat de les platges i aigües litorals durant la temporada de bany

Control de la qualitat de les aigües de bany, segons la nova Directiva 2006/7/CE

116

Els resultats de la qualifi cació fi nal de la qualitat de les aigües de bany de les platges indiquen

que el 92,6% de les platges han obtingut la categoria Excel·lent, amb 199 platges qualifi cades

amb aquesta categoria, el 5,6% ha obtingut la categoria Bona, amb 12 platges en total,

i només 4 platges (l’1,9%) han obtingut la categoria Sufi cient. Cap de les 215 platges

controlades ha obtingut la categoria Insufi cient.

Per a la prevenció i la millora de les aigües litorals l’ACA ha disposat, durant l’estiu del 2008,

igual que en temporades de bany anteriors dels mitjans següents: 17 inspectors de platges,

que diàriament han vigilat, a peu de platja, l’estat de les aigües de bany; un mitjà aeri, amb

base a l’aeroport de Sabadell, que ha sobrevolat diàriament tota la costa per fer el control

de l’estat de les aigües litorals i detectar episodis de contaminació; i 52 embarcacions de

prevenció i neteja que han estat distribuïdes en 30 ports base al llarg de tot el litoral. El

control dels mitjans tècnics s’ha fet a temps real, des de les 7 h fi ns a les 18 h, tots els

dies de la setmana sense interrupcions, i han actuat en tots els casos que s’ha considerat

necessari realitzar tasques de millora per restituir la qualitat de les aigües litorals. Així mateix,

les embarcacions també han efectuat tasques de recollida de sòlids fl otants.

Pel que fa a les actuacions de millora, durant l’estiu del 2008, s’han efectuat en total 280

actuacions a diferents llocs de la costa per resoldre afeccions motivades per causes diverses,

tant antròpiques com d’origen natural. Les més freqüents s’han degut a factors antròpics,

amb un 65% del total d’actuacions, destacant sobretot la recollida de sòlids antròpics.

92,5%

Excelent

Bona

suficient

1,9%

5,6%

92,5%

Excelent

Bona

suficient

41,7%

41,7%

16,7%

Zones de bany interior de CatalunyaPlatges de Catalunya

Qualitat de les aigües de bany

Actuacions de protecció i millora

de les aigües litorals i recollida de sòlids fl otants


Durant l’estiu del 2008 hi ha hagut set episodis d’afecció especialment rellevants i que han

determinat les actuacions més destacades. Dos s’han produït al litoral de Girona, 2 al de

Barcelona i 3 al de Tarragona. Davant d’aquests episodis, l’ACA ha realitzat actuacions de

control, seguiment i millora en els quals han estat implicats tots els mitjans humans i tècnics

necessaris, en funció de la naturalesa i la localització de l’afecció. Els episodis han estat els

següents: un vessament d’oli de palma, que va afectar el litoral del Barcelonès i del Baix

Llobregat; tres episodis a causa de vessaments d’hidrocarburs: la platja de la Pineda de Vila-

seca, aigües de la reserva natural de les Illes Medes i aigües interiors del port de Tarragona;

dos episodis a causa de mals funcionaments en els sistemes de sanejament; i fi nalment

grans taques de mucílag d’origen natural que van afectar les aigües litorals i les platges del

Barcelonès i del Maresme.

Cal destacar, també, que les embarcacions al llarg de les seves jornades de treball han

efectuat 24 rescats d’embarcacions i banyistes, en els quals s’han remolcat 21 embarcacions

i s’ha donat ajuda a 46 persones.

Pel que fa a la recollida de sòlids fl otants, durant l’estiu del 2008, s’han recollit un total

de 622,4 m3 de sòlids fl otants a les aigües litorals de Catalunya. Un 61% d’aquest volum

correspon a sòlids d’origen humà (majoritàriament plàstics) i el 39% restant, a restes d’origen

natural (principalment restes de vegetals terrestres i marins). En comparació d’altres estius,

el volum recollit el 2008 ha estat un 14% inferior al del 2007 i un 31% inferior a la mitjana del

període 2002-2007.

13%

5%

45%

Sòlids

Hidrocarburs i olis

Sanejament

Altres (antròpics)

Troncs i canyes

Escumes

Organismes del mar

Decoloracions

Altres (naturals)

14%

12%

5%

3%

1%

2%

Actuacions de les embarcacions per tipus d'afecció

118

Durant l’estiu del 2008 s’ha desenvolupat el Projecte Medusa 2008, iniciat en fase pilot l’any

2007, amb l’objectiu d’ampliar i millorar els coneixements sobre el fenomen de l’arribada de

meduses al litoral de Catalunya, principalment durant els mesos d’estiu. Dintre del Projecte

Medusa s’han inclòs tota una sèrie d’activitats adreçades a la informació i la formació dels

ciutadans en general i especialment als ens locals que s’ocupen de la prevenció i la gestió de

les zones de bany. Pel que fa a la divulgació pública de la informació, i com a novetat destacada

de la campanya del 2008, s’ha creat dintre del web de l’ACA un nou apartat informatiu sobre

meduses que inclou un bloc d’informació general i un bloc específi c de resultats d’observació

diària de meduses a les platges i a les aigües litorals. Dintre del bloc d’informació s’ha publicat

una guia i un pòster per a la identifi cació de les espècies de meduses més freqüents a la costa

catalana, i també un manual de prevenció per a les picades i els seus efectes.

Durant l’estiu del 2008, la freqüència d’observació de meduses a les platges ha estat

relativament baixa, i s’ha observat només en un 3% de les inspeccions efectuades (valor

similar al del 2007). Com altres estius, l’observació de meduses ha estat molt heterogènia al

llarg de la costa però, tot i la gran variabilitat en les dades d’observació d’aquests organismes,

s’han pogut identifi car quatre sectors litorals en els quals s’ha produït més incidència: des de

Colera fi ns a Castell-Platja d’Aro, des de Begur fi ns a Calonge, des de Premià de Mar fi ns a

Barcelona i des de Calafell fi ns a Mont-roig del Camp. Les espècies predominants han estat,

de més a menys freqüència d’observació, les següents: Pelagia noctiluca, Aurelia aurita,

Cotylorhiza tuberculata, Chrysaora hysoscella i Rhizostoma pulmo. Sent Pelagia noctiluca

també l’espècie dominant l’estiu del 2007.

Al llarg de l’any 2008 s’han continuat realitzant amb la col·laboració de l’Institut de Ciències

del Mar (CSIC) estudis de les característiques biològiques i ecològiques de les espècies de

meduses causants de les proliferacions a la costa catalana.

32%

13%

15%5%

21%

14%

Restes de vegetals marins

Altres antròpics

Olis i greixos

Volum total: 622,4 m3

Plàstics

Restes de vegetals terrestres

Fustes antròpiques

Matèria orgànica

Percentatge de sòlids flotants

Evolució dels sòlids flotants recollits0%

800

1000

600

400

200

0

1200

Antròpics Naturals Mitjana 2002-2007: 953 m3

Volu

m r

ecol

lit (m

3 )

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Informació, observació i estudi de les

proliferacions de meduses a la costa

catalana


Amb l’experiència del Pla pilot de recollida de meduses desenvolupat el 2007, l’Agència

Catalana de l’Aigua va dissenyar el 2008 un Pla d’actuació basat en un dispositiu

d’embarcacions per a la seva recollida (36 embarcacions pesqueres – a través d’un conveni

amb les confraries de pescadors- i 52 embarcacions de l’ACA), que s’activaria només en

situacions excepcionals d’arribada d’eixams de meduses a les zones de bany (presència

elevada de meduses a menys de 200 metres de la línia de la costa i bandera vermella hissada

per poder desenvolupar la recollida).

Aquest dispositiu va estar activat durant tot l’estiu però no es va posar en marxa en cap ocasió,

atès que no es va produir cap situació que requerís la recollida d’aquests organismes.

Durant el 2008 s’ha dut a terme aquest Programa de vigilància, iniciat l’any 2000, que té com

a objectiu principal la detecció, el seguiment i el control a la costa catalana d’organismes

fi toplanctònics que poden posar en perill la salut i el benestar de les persones o la qualitat

del medi marí.

Per a la detecció anticipada de proliferacions algals nocives s’ha controlat, durant tot l’any,

una xarxa de mostreig composta per nou ports: l’Estartit, Palamós, Arenys, port Olímpic,

Barcelona, Vilanova, Tarragona, Cambrils i l’Ametlla de Mar. S’han detectat quatre episodis

de proliferacions d’espècies potencialment tòxiques i set de no tòxiques. El 2008 s’ha produït

almenys un episodi fi totòxic a tots els ports controlats, excepte el de Palamós, l’Ametlla de

Mar i Cambrils, en els quals no s’ha produït cap proliferació.

Per a la vigilància de les proliferacions a les platges i el compliment de la DMA, s’ha controlat

tot l’any una xarxa de mostreig formada per 2 zones de referència, 6 zones d’intercalibratge i

6 zones de risc; i durant els mesos d’estiu s’ha fet un mostreig extensiu de 240 zones de bany

al llarg de tot el litoral. L’observació d’algun episodi de fi toplàncton s’ha produït en menys

d’un 10% de les zones de bany objecte de control.

Pel que fa als resultats de les platges s’han produït diverses proliferacions de fi toplàncton

no tòxiques que han causat descoloracions a l’aigua de bany. Es tracta d’un fenomen

natural que ha incidit, sobretot, en algunes platges de les comarques gironines de l’Alt i

Baix Empordà: desembocadura del riu Muga, a Castelló d’Empúries, platja de l’Estartit i cala

Montgó de Torroella de Montgrí, platja del Grau de Pals, platges de Castell i la Fosca de

Palamós i platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols. També s’han produït proliferacions a

les platges d’Avellaners de l’Ampolla, i a la platja dels Prats de Vila-seca, aquesta última a

causa de la seva proximitat al port de Tarragona. Les proliferacions s’han produït a fi nals de

juliol i principis d’agost, així com algun dia puntual de fi nals de juny o principis de setembre,

coincidint sempre amb bonança meteorològica i mar calmada, factors que afavoreixen la

formació de les proliferacions.

Vigilància de les proliferacions de fi toplàncton nociu i tòxic a la costa catalana

9 Aigua i societat: la gestió al territori


L’efi ciència en la gestió del domini públic hidràulic és una peça fonamental en l’ordenació i la

protecció del territori i, més concretament, dels ecosistemes aquàtics que alimenten el cicle

integral de l’aigua.

Aquesta gestió és concreta, d’acord amb la normativa vigent en matèria d’aigües, en la

tramitació i l’ordenació de les autoritzacions, les concessions i els permisos necessaris per a

l’ús del domini públic hidràulic i els seus espais associats, l’abocament d’aigües residuals al

medi o a un sistema públic de sanejament i la captació d’aigües superfi cials o subterrànies.

A continuació es detallen les actuacions realitzades l’any 2008 en aquest àmbit.

L’Agència tramita i resol les sol·licituds d’ús de l’aigua, atorgant o denegant les concessions

corresponents per a qualsevol tipus d’ús de les aigües superfi cials o subterrànies. La taula

següent és el resum dels expedients concessionals resolts durant el 2008.

L’Agència Catalana de l’Aigua atorga autoritzacions d’abocament al medi hídric amb totes

les garanties d’absència d’afeccions ambientals d’allò disposat a la legislació vigent. S’han

informat 1.167 expedients de llicències o autoritzacions ambientals tramitades dins del marc

de la Llei de la intervenció integral de l’Administració ambiental. Així mateix, s’han resolt 210

expedients d’autorització d’abocament a EDAR (directes o mitjançant camions cisterna) en

aplicació del Reglament dels sistemes públics de sanejament i 338 expedients d’abocament

a medi, ja sigui a mar aplicant la Llei de costes o a llera aplicant la Llei d’aigües.

Concessions

Expedients concessionals resolts el 2008

Concessions (Inclou aqüífers de la Galera i Aldea-Camarles)

Inscripció de transmissions

Autorització de modificació de característiques concessionals

Disposicions transitòries de la Llei d’Aigües

Requeriments

Declaració de caducitat de concessions

Autoritzacions d’emergència (sequera)

Inscripcions en el Registre d’aigües

471

67

38

66

111

24

207

995

1.979TOTALS

Autoritzacions d’abocament

La gestióal territori

124

Durant el 2009 estarà fi nalitzat el Pla especial de reordenament d’abocaments (PERA), que

donarà les pautes d’actuació en aquells sistemes de sanejament amb problemàtica de

funcionament a causa d’abocaments industrials.

L’Agència emet els informes preceptius relatius a les seves competències per garantir una correcta execució de les obres, que realitzen altres administracions i organismes públics, que

poden afectar al domini públic hidràulic i a l’espai fl uvial. Pel que fa a les obres promogudes

pel Ministeri de Foment (Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya, Demarcació de

Costes a Catalunya, Direcció General d’Energia i Mines), l’Administrador d’Infraestructures

Ferroviàries, ACESA-ABERTIS, GISA, ATLL, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya,

INCASÒL i Regs de Catalunya, SA, hem tramitat aproximadament 300 informes tècnics.

La policia de lleres és una tasca fonamental per garantir, a través de la inspecció continuada

del medi hídric, el compliment de les condicions imposades als concessionaris i el control dels

abocaments. La tasca inspectora durant el 2008 es resumeix a la següent taula:

Inspeccions realitzades al

territori

Activitats industrials i assimilables

Captacions i centrals hidroelèctriques

Dades del medi

Depuradores

Extracció d'àrids - obres - abocaments de sòlids - neteges de llera - tala d'arbres ocupacions - navegació - moviment de terres

Granges i produccions agràries

TOTALS

1.951

208

157

963

613

76

3.968

Girona

673

226

464

601

265

17

2.246

Lleida

12.390

1.144

2.328

3.912

3.164

155

23.093

TOTAL

4.578

215

113

699

886

7

6.498

Tordera Besòs

690

198

595

313

125

18

1.939

Terres de l'Ebre

915

84

286

445

601

6

2.337

Tarragona

3.583

213

713

891

674

31

6.105

LlobregatFoix

Informes realitzats per a altres

administracions i organismes


Expedients d’autorització d’actuacions i usos de l’aigua

Les actuacions al domini públic hidràulic i als terrenys situats als marges dels rius són objecte

de la tutela de l’Agència que incoa i resol els expedients d’autorització d’obres i actuacions en

aquestes zones, imposant les condicions adients per garantir l’absència d’afeccions.

Els expedients de valoració del tribut són els corresponents a les tramitacions necessàries per

determinar l’import del cànon de l’aigua que han de satisfer els diferents usuaris (domèstics

i industrials) en funció de les dades declarades pels mateixos als models DUCA i B6 i, de les

actuacions de comprovació realitzades d’ofi ci per l’Agència

Girona

Lleida

Llobregat-Foix

Tarragona

Terres Ebre

Tordera-Besòs

TOTAL

161

123

276

150

279

205

1.194

Informes urbanístics

389

109

463

249

176

305

1.691

ObresTerritorial

1.568

1.153

1.282

929

1314

861

7.107

TOTAL

-

14

-

-

32

-

46

Informes per la

Confederació Hidrogràfica

de l'Ebre

646

794

411

344

352

232

2.779

Extracció d'àrids, usos recreatius,

tales i neteges de lleres, derivacions

d'aigües i altres

372

113

132

186

475

119

1.397

Pous (aprofitaments

d'aigües subterrànies)

Expedients de valoració del tribut

Girona

Lleida

Llobregat-Foix

Tarragona

Terres Ebre

Tordera-Besòs

TOTAL

707

367

963

295

211

1.003

3.546

Demarcació territorial Nombre d'expedients

126

L’Agència és una administració propera a la ciutadania. A través de les seves delegacions

territorials es fa possible atendre, informar i recollir propostes i sol·licituds que es formulen

des del territori, facilitant una resposta àgil i vàlida a les qüestions plantejades i una resolució

efi caç dels problemes detectats.

S’han tramitat 183 expedients de denúncia, 432 expedients de requeriment i 895 expedients

sancionadors.

S’han resolt 125 expedients de requeriment i 721 expedients sancionadors, amb un import

total de 4,1 M€.

La Llei d’Urbanisme estableix la obligació dels promotors de fi nançar al seu càrrec la part

proporcional de sanejament en alta dels nous sòls urbanitzables, aspecte que es concreta

mitjançant la signatura d’un conveni amb l’Agència. En el Programa de sanejament d’aigües

residuals urbanes (PSARU- 2005) s’estableixen els mecanismes reguladors d’aquests tipus

de convenis.

Coordinació territorial

Reunions amb Ajuntaments

Ajuntaments atesos

Reunions amb Consells Comarcals

Reunions de coordinació SSTTi Delegació Govern

Sessions de Participació

TOTALS

86

71

5

45

14

221

63

48

6

50

42

209

142

101

6

15

110

374

116

71

2

6

54

249

119

82

17

48

90

356

Coordinació territorial 2008 Girona Tarragona Barcelona LleidaTerres de

l'Ebre

Sancions

Convenis de sanejament

urbanístic

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Terres de l'Ebre

TOTALS

5.455.791

3.560.240

2.879.929

5.462.868

7.459.465

26.818.293

17

9

6

7

12

51

Nombre de convenis Import total amb IVA

10 Aigua, responsabilitat compartida


Des del Departament de Comunicació, Relacions Institucionals i Participació (CRIP) es

resolen durant l’any un gran nombre de peticions d’informació i totes aquelles preguntes

parlamentàries mitjançant la col·laboració de diferents agents de l’ACA, per respondre a

qüestions que ens plantegen els ciutadans, les empreses o entitats de tota mena.

El capítol de sequera, que va viure els seus moments més intensos durant els primers sis

mesos de l’any 2008, va fer augmentar el volum de sol·licituds d’informació i la relació

parlamentària respecte a l’any 2007. A la taula següent es mostra la comparativa entre els

anys 2007 i 2008:

D’aquestes sol·licituds rebudes durant l’any 2008, el 46% van ser resoltes directament pel

Departament del CRIP.

Al mateix temps, es va habilitar també un protocol intern per atendre totes les trucades

referents a la sequera des de l’ACA. Totes aquelles qüestions que no es podien atendre a

través del 012, es derivaven a l’ACA, incloent-hi les consultes de les entitats i els ajuntaments,

així com les de la premsa.

Totes les millores del web que s’han dut a terme durant el 2007 i el 2008, juntament amb

la necessitat de millorar la informació sobre l’estat i la gestió de la sequera i el seu accés a

través de la pàgina web, han fet també que durant l’any 2008 les visites s’hagin duplicat d’un

any per l’altre només a la pàgina inicial del web de l’ACA (www.gencat.cat/aca). La taula

següent refl ecteix el volum de visites de les pàgines més vistes del web de l’ACA i del web de

la sequera habilitat a partir de l’11 de març del 2008 i la seva comparativa respecte als anys

2007 i 2008.

Institucionalit-zació Evolució de sol·licituds d’informació i visites al web. Comparació 2007-2008

Resum comparatiu de sol·licituds d’informació i preguntes parlamentàries

Sol·licituds d’informació

Expedients d’informació ambiental

Iniciatives parlamentàries i revisions

TOTAL

2.689

26

442

3.157

1.692

5

195

1.892

2007 2008

Visites a la pàgina web

130

S’han rebut 6 visites de delegacions d’altres països, s’ha participat o col·laborat en 20 actes

i jornades i en 3 fi res. Finalment, s’han organitzat les inauguracions o jornades de portes

obertes de 5 obres executades per l’Agència.

Exposicions itinerants i material divulgatiu

L’Agència Catalana de l’Aigua disposa d’un total de quatre exposicions itinerants de caire

divulgatiu i que es poden sol·licitar gratuïtament a través de la pàgina web, per exposar en

diferents iniciatives municipals que les entitats interessades organitzin. Per altra banda, l’ACA

disposa de material divulgatiu que s’ofereix per donar suport a les jornades o actes que es

programen a escala municipal i que acompanyen les exposicions itinerants.

Visites i participació en

activitats externes

Web Sequera

Preguntes més freqüents de la sequera

TOTAL

874.063

32.545

906.608

Pàgines visitades 2008

Resum comparatiu de visites al web de l’ACA i al web de la sequera

Pàgina inicial web ACA

Gestió de la sequera

Estat dels embassaments (descàrrega pdf)

TOTAL

477.289

51.925

394.997

924.211

208.597

3.470

64.970

277.037

2007Pàgines visitades 2008

Accions de comunicació de

l’Agència Catalana de l’Aigua durant

el 2008


Premsa i atenció als mitjans

L’episodi de sequera 2007-2008 ha tingut indubtablement una repercussió mediàtica molt

superior a la d’altres episodis anteriors (sequeres 1998, 2000, 2002, etc.), especialment a

partir del gener del 2008, en què el sistema Ter-Llobregat va entrar en excepcionalitat 2 i es

va agreujar així la situació i el perill de possibles restriccions a l’estiu, un fet que es percebia

cada vegada com quelcom més evident i proper.

Cal recordar que aquesta ha estat la pitjor sequera dels darrers 60 anys (comparable a les que

va patir Barcelona durant els anys 40 del segle XX).

Durant el 2008 s’han atès les peticions dels mitjans que han contactat amb el Departament

de Comunicació, Relacions Institucionals i Participació de l’Agència Catalana de l’Aigua,

coordinant les respostes amb el servei de premsa del Departament de Medi Ambient i

Habitatge. La majoria de peticions s’han centrat a demanar informació sobre l’episodi de

sequera que ha generat, durant el període més crític de la sequera, més de 4.000 impactes

només en premsa escrita en tan sols cinc mesos.

Resum de les exposicions itinerants sol·licitades

Exposicions sol·licitades

Municipis sol·licitants

Exemplars de material divulgatiu enviat

111

58

24.388

Relació amb els mitjans de comunicació

Notes de premsa

Dossiers de premsa

Rodes de premsa

Sequera(*)

Campanya aigües litorals

TOTAL

136

11

12

1

160

(*)En aquestes compareixences, presidides pel conseller i que es van intensificar entre els mesos de gener i juny, es va informar de totes les actuacions desenvolupades per garantir el subministra-ment d’aigua a tota la població.

132

Campanyes de sensibilització en mitjans de comunicació

Durant l’any 2008 s’han dut a terme diferents campanyes de sensibilització als mitjans de

comunicació:

Exposicions

Durant els mesos d’estiu es va dur a terme també una exposició al Palau Robert de

Barcelona, «Garantir l’aigua del futur», desenvolupada en col·laboració amb la Direcció

General de Difusió Corporativa, que seguint la línia de la campanya anterior pretenia convidar

el públic a refl exionar sobre les problemàtiques entorn de l’aigua i explicava el model de

gestió de l’aigua a Catalunya i les mesures planifi cades i en execució per garantir la qualitat

i la disponibilitat d’aigua.

El dret de la ciutadania a prendre part en els afers públics i a les decisions sobre el futur del

nostre entorn ha de ser, i està sent, un dels objectius estratègics per vertebrar la política de

l’aigua del nostre país.

Implicant la població, oferint-li tota la informació disponible per tal que puguin conformar-se

una opinió, cercant fórmules de consulta que, alhora, fomentin la participació activa, garanteix

un acostament al territori i una implicació de la seva gent vers l’Administració de l’aigua,

l’Agència Catalana de l’Aigua, i de les seves actuacions i projectes de present i futur, les quals

Campanyes de sensibilització realitzades als mitjans de comunicació durant el 2008

Instal·la’m

Junts podem fer front a la sequera

Estem treballant per assegurar l’aigua per tothom

Estalvi d’aigua domèstic per combatre la sequera: campanya de difusió massiva de dispositius reductors de consum, en la que es van distribuir 1.200.000 unitats + tríptic sobre les actuacions pal·liatives i estructurals en execució per fer front a la sequera.

Sequera: aquesta campanya és una evolució de l’anterior “Si vols aigua, tanca l’aixeta”. La campanya obre el ventall del públic destinatari i la fa extensiva a tots els usuaris de l’aigua

Nova campanya informativa sobre les mesures urgents i pal·liatives en execució i les programades a curt termini per garantir l’abastament

19 i 20 de gener

Març - abril

Maig - juny

Encartament en premsa escrita:· Premsa d’abast nacional.

· Principals diaris de premsa comarcal.

Televisió, ràdio, premsa escrita

Premsa escrita

Temàtica SuportsMesCampanya

Participació

El dret a la participació


cerquen aconseguir la màxima qualitat de l’element aigua, una recuperació i protecció dels

ecosistemes aquàtics i una garantia de disponibilitat i de correcta gestió del recurs.

L’any 2006 van iniciar-se els processos de participació, en termes de proves pilot per defi nir

el model i la metodologia, amb la voluntat de promoure, garantir i facilitar que els diferents

sectors i la ciutadania participin en la planifi cació i la gestió del cicle de l’aigua, fent que les

nostres actuacions siguin més riques i encertades, i millorem l’efi ciència a la gestió pública.

L’aplicació de la Directiva marc de l’aigua (DMA) ens va aportar un marc legal per tal de

planifi car la gestió del cicle integral de l’aigua i, alhora, des de l’Administració hídrica,

aconseguir la implicació de tots els sectors en relació amb l’aigua, sectors mediambientals,

socials i econòmics.

En aquest context s’han estat desenvolupant en el territori un total de 15 dels 16 processos

de participació planifi cats en conjunt a Catalunya, dels quals 12 corresponen a les conques

internes i 3 a les conques compartides, és a dir, a les conques catalanes de la Garona, l’Ebre

i els seus afl uents catalans. Durant el 2009 es preveu desenvolupar el procés que queda

pendent en l’àmbit de les Terres de l’Ebre.

Els processos a les conques internes

Com ja s’ha assenyalat, s’ha assolit un objectiu molt ambiciós: completar els processos en tot

el territori de les conques internes, segons un calendari de treball molt detallat.

Els processos de participació

1r mes

2n mes

3r-4t mes

6è mes

Sessions informatives

Tallers sectorials (debat de l’IMPRESS)· Administració· Agroramader i forestal· Empresarial (industrial, energètic)· Ambiental (recerca, divulgació, assossiacions)

Sessió plenària valoració IMPRESS

Tallers de propostes: grups de treball temàtics· Contaminació industrial, urbana i sanejament· Contaminació associada a pract. agrícoles i ramaderes· Qualitat hidromorfològica i biològica· Estalvi, consums i abastament· Cabals de mantenimentSessió plenària de presentació de les propostes dels grups de treball

Sessió plenària de retorn

(2h)

(3h)(3h)(3h) (3h) (3h)

(3h)(3h)(3h) (3h) (3h)

(3h)(3h)(3h)

(3h)

(3h)

(3h)

(2h)

(3h)

134

Garantir la màxima difusió i participació dels processos vers la ciutadania i les entitats

públiques i privades ha exigit com a pas previ l’elaboració d’una base de dades, la qual ha

anat perfeccionant-se al llarg del desenvolupament de les sessions participatives. Un dels

resultats és la creació d’una base de dades informatitzada i de molta utilitat tant per als

futurs processos participatius que es desenvolupin, com per a totes aquelles actuacions de

l’Agència Catalana de l’Aigua en el si de la participació: debats de l’aigua, consells de conca,

altres programes de planifi cació de l’aigua, etc.

Propostes planificades/acceptades ACA: 80

Propostes acceptades/en estudi derivades del procés: 41

Propostes competència altres administracions/organismes: 50

Propostes no acceptades: 15

TOTAL participants: 1.766 persones 1.311 entitats representades

43%

22%

27%

8%





Retorn propostes: 1.529

40%

3%

34%

22%

Resultats a les conques internes (12 àmbits)


Els processos a les conques catalanes de l’Ebre i a la Garona

Al llarg del juny del 2008 van iniciar-se els processos de les conques catalanes de l’Ebre

(intercomunitàries) i la Garona. La característica principal és que es tracta d’un àmbit hidrològic

amb dues administracions hidràuliques amb competències repartides sobre el mateix àmbit:

l’Agència Catalana de l’Aigua i la Confederació Hidrogràfi ca de l’Ebre (CHE).

Això ha comportat que, en primer lloc, fos imprescindible redefi nir l’esquema dels processos, atès

que en aquelles qüestions competència de l’Agència Catalana de l’Aigua es podia concloure el

procés amb una sessió de retorn, on es donessin respostes sobre la valoració de les propostes

formulades pels participants. En aquelles qüestions on la CHE té la plena competència (encara

que sigui necessari que l’ACA emeti algun tipus d’informe al llarg del procés administratiu), va

resoldre’s per establir espais de debat que hem anomenat seminaris.

El Seminari aplega un grup de participants i representants d’entitats dels diferents sectors i

persones a títol individual (grup de debat) d’arreu de la conca —participants en els processos i

actors importants de la conca— que, després de la presentació de diversos experts plantejant

mesures de les problemàtiques, totes ells des de diferents perspectives, se centren en un

debat de mesures i propostes per tal d’abordar i reduir la problemàtica en qüestió.

Als seminaris es van debatre els temes següents:

• Ús efi cient de l’aigua.

• Cabals ambientals.

• Contaminació difusa (associada a pràctiques agrícoles i ramaderes, i altres orígens).

El procés de participació per a les conques catalanes de l’Ebre ha quedat estructurat de la

manera següent:

1r mes

2n mes

3r-4t mes

6è mes

Sessions informatives ( tant per actors rellevants com altres per a públic en general.)

Tallers sectorials (debat de l’IMPRESS)· Administració· Agroramader i forestal· Empresarial (industrial, energètic)· Ambiental (recerca, divulgació, assossiacions)

Sessió plenària valoració IMPRESS

Tallers temàtics:· Contaminació urbana, industrial i sanejament· Qualitat hidromorfològica i biològica

Sessió plenària de propostes: Presentació de les propostes dels diferents grups de treball

Seminaris:· Ús eficient de l’aigua· Cabals ambientals· Contaminació difusa

Sessió plenària de retorn

(2h) (2h) (2h)

(3h) (3h)

(3h) (3h)

(3h)(3h)(3h)

P2(2h)

(3h)

(2h)

P1(2h)

Tallers temàtics:

R(2h)

Seminaris:

(3h) (3h) (3h)

136

Particulars: 16

Administracions: 129

Agroramader/forestal: 49

Industrial/energètic/empresa: 41

Recerca. Educació ambiental i entitats socials: 97

Resultats a les conques catalanes al l’Ebre (excepte conques de les terres de l’Ebre) (3 ambits)

TOTAL participants: 448 persones 331 entitats representades

5%

12%

39%

29%





Retorn propostes: 186 (només dos tallers: qualitat i contaminació/sanejament)

43%

8%

27%

22%

15%

Particulars: 97

Administracions: 459

Agroramader/forestal: 204

Industrial/energètic/empresa: 273

Recerca. Educació ambiental i entitats socials: 610

TOTAL participants: 2.212 persones 1.642 entitats representades6%

17%

28%

37%

12%

Resultats finals dels processos desenvolupats


Observant els gràfi cs es poden extreure les conclusions següents:

• El signifi catiu nombre i la gran diversitat de persones i entitats que han participat de forma

activa en un o altre moment dels diferents processos.

• El fet que, de totes les propostes formulades pels participants de mesures que cal aplicar,

un 40% ja es corresponen amb plans o programes previstos o en execució per part de

l’Agència Catalana de l’Aigua.

• Només un 3,8% de les propostes han estat plenament refusades. Val a dir que en tots

els casos s’ha explicat als participants els motius que justifi caven aquesta no acceptació:

ambientals, socials i/o econòmics.

Els bons resultats que s’han assolit s’han aconseguit a partir del treball transversal dels

responsables dels diferents departaments de l’Agència, així com de la col·laboració dels

diferents responsables territorials de l’Agència Catalana de l’Aigua, els quals han apropat a la

ciutadania tota aquesta informació.

Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA)

L’Agència Catalana de l’Aigua disposa des de l’any 2000 d’un espai de participació a tot

Catalunya, el Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA). Aquest espai de participació

està pensat per abordar temes estratègics relatius al cicle de l’aigua, la seva gestió i qualitat

tant per a l’abastament com per a la preservació del medi natural.

Al llarg del 2008 van tenir lloc set sessions i es van aprovar dos dictàmens:

• Dictamen del Programa de seguiment i control de les conques internes de Catalunya.

• Dictamen sobre el Programa de reutilització d’aigua a Catalunya.





Retorn propostes: 186 (només dos tallers: qualitat i contaminació/sanejament)

40%

4%

33%

23%

Espais participatius

138

Consells de conca

Actualment, tal com s’està fent a la resta d’Europa, s’estan creant espais de participació

més propers al territori i vinculats a les diverses conques hidrogràfi ques. Aquests espais

de participació, els consells de conca, són clau per debatre els plans de gestió de conca

que es deriven de la Directiva marc de l’aigua. Espais de participació, on les persones que

hi participen representant entitats o empreses no són només aquelles amb un dret sobre

l’aigua, sinó que també són tots els «actors» del riu, totes aquelles entitats que fan alguna

activitat relacionada o que treballen per a la seva preservació o recuperació: ajuntaments,

consells comarcals, entitats ambientals, organitzacions sindicals, representants dels usos

industrials de l’aigua, sector agrícola i ramader, representants dels usos recreatius de l’aigua,

representants dels usos d’abastament per a població, representants dels usos domèstics de

l’aigua, comunitats d’usuaris i regants, així com el Departament de Medi Ambient i Habitatge

i la mateixa Agència Catalana de l’Aigua.

L’aprovació pendent de la modifi cació dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua permet

preveure que a partir del 2009 s’impulsi una prova pilot per a la futura creació dels consells

de conca.

Convenis

L’objectiu dels convenis és l’establiment del marc de col·laboració entre les entitats. Es

dirigeixen a promoure iniciatives de sensibilització, al foment de l’educació ambiental i la

participació activa d’entitats i ciutadania al voltant de temes relacionats amb l’aigua i els

ecosistemes fl uvials. Es fa especial èmfasi a la difusió de la DMA i al procés participatiu que

se’n deriva, i també a l’impuls decidit i concertat del foment de les iniciatives basades en la

participació ciutadana pel que fa a la protecció dels ecosistemes fl uvials.

• Conveni entre el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i l’Agència

Catalana de l’Aigua

• La fi nalitat d’aquest conveni ha estat la d’articular la col·laboració d’ambdues parts per a

l’acompliment, dins de les competències de la Generalitat, de la Directiva marc de l’aigua,

en referència a la implementació de processos de participació i el servei de dinamització

i secretaria de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, tant en una

col·laboració econòmica, com de suport i intercanvi d’experiències participatives per tal de

poder millorar el model participatiu implementat.

Concertació social


• Conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Associació Hàbitats per a

l’impuls del Projecte Rius per tal de contribuir al foment de la participació ciutadana entorn

dels espais fl uvials a Catalunya

• L’objecte d’aquest conveni ha estat l’establiment del marc de col·laboració entre ambdues

entitats per poder desenvolupar activitats dirigides a promoure iniciatives de voluntariat

ambiental i participació ciutadana en la conservació dels espais fl uvials de Catalunya.

• Conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua i la Xarxa de Custòdia del

Territori per a la contribució de la custòdia del territori en la protecció, la gestió, la conservació

i la recuperació de les masses d’aigua de Catalunya


entitats per desenvolupar projectes que contribueixin a la custòdia del territori en l’àmbit

de les aigües superfi cials de Catalunya i, en concret, l’elaboració d’un programa 2008 de

custòdia del territori per a la protecció, la gestió i la conservació del medi natural en espais

terrestres i marins en l’àmbit de les aigües superfi cials de Catalunya.

• Conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua i la Xarxa per una Nova Cultura

de l’Aigua


entitats per poder desenvolupar activitats dirigides a fomentar la participació en el procés

d’implementació de la Directiva marc de l’aigua de manera especial per part de les entitats

compromeses en la promoció d’una nova cultura de l’aigua i, per tant, la col·laboració de

la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua en el procés participatiu que ha endegat l’Agència

Catalana de l’Aigua respecte a la redacció del Pla de gestió del districte de conca fl uvial de

Catalunya.

• Conveni amb Ecologistes en Acció per a la campanya de sensibilització «La sequera: per un

canvi d’hàbits en l’ús municipal i domèstic de l’aigua»

• Aquest conveni va subscriure’s com a actuació davant la greu situació de sequera. En aquest

marc va fer-se necessari desenvolupar una campanya ambiental que inclogués informació

sobre la sequera, les seves conseqüències i com afrontar-la destinada, principalment, a la

ciutadania i a les administracions més properes, els ajuntaments.

140

• Conveni amb la Fundació Nova Cultura de l’Aigua

• Aquest conveni específi c subscrit amb al Fundació Nova Cultura de l’Aigua ha tingut per

objecte desenvolupar i promoure diversos espais de refl exió, entre aquests, un format per

experts de diferent formació (participativa, jurídica, etc.) per tal que assessorin l’Agència

Catalana de l’Aigua en la creació de dinàmiques de processos participatius a l’entorn de la

Directiva marc de l’aigua.

Festa de l’Aigua

El 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua i el Departament de Medi Ambient i Habitatge,

juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, organitza la Festa de l’Aigua. Un esdeveniment

cultural que combina la sensibilització ciutadana amb les activitats artístiques i educatives

que valoren una relació sostenible amb el medi, on l’any 2008 han participat activament 12

entitats socials relacionades amb la gestió de l’aigua.

Fa deu anys el Departament de Medi Ambient i Habitatge va iniciar la celebració d’un

esdeveniment de sensibilització entorn de l’aigua i el medi.

La Festa de l’Aigua s’ha convertit en una cita anual de reconegut prestigi per participar, gaudir

del programa d’actes i refl exionar sobre tots els aspectes relacionats amb aquest recurs.

En la darrera dècada, la societat catalana ha pres consciència que l’aigua és un bé vital

i fràgil que cal cuidar i preservar. L’aigua no és només un recurs, és una part inseparable

de l’entorn: l’aigua és natura, l’aigua és salut, l’aigua és paisatge, en defi nitiva, l’aigua és

vida i alhora és un patrimoni col·lectiu que cal preservar per a les generacions futures.

L’any 2008 la sensibilització entorn de l’aigua ha tingut un signifi cat especial. La situació

de sequera ens obliga a continuar insistint en la importància de l’estalvi en tots els àmbits,

mentre la feina i les inversions per millorar el sanejament, la reutilització i l’efi càcia en la

gestió i l’estalvi d’aigua continuen. La implementació de la Directiva marc de l’aigua de

la Unió Europea avança i la majoria de processos de participació ja han començat. Una

iniciativa que posa en relació la ciutadania, les administracions i els usuaris perquè

tothom pugui intervenir en la diagnosi i la presa de decisions sobre el cicle de l’aigua.

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat l’any 2008 Any Internacional del

Sanejament. Més del 40% de la població mundial no disposa d’un sanejament adequat de

l’aigua. Aquesta situació comporta difi cultats en la sanitat, l’alimentació i el desenvolupament

en general.

La gestió de l’aigua apel·la a la responsabilitat personal, col·lectiva i global. I cada edició de

la Festa de l’Aigua vol ser un recordatori dels valors col·lectius a favor del desenvolupament

sostenible.


Un dels objectes d’interès de l’Agència recau en l’opinió que expressen els ciutadans i els

sectors socials. Tots podem col·laborar per millorar l’Agència. Per això, l’Agència vol convidar

tothom a donar la seva opinió en relació amb la protecció, la política i la gestió de l’aigua. I

per aquest mateix motiu hem creat un espai de proposta, d’opinió i de refl exió que anirem

nodrint amb els aspectes més nous. El seu refl ex més fi del es troba en la plataforma d’Internet

de l’Agència.

A tall d’exemple d’aquest plantejament proactiu que serveix per poder refl exionar i, en la

mesura del possible, millorar la nostra gestió, hi ha la recollida d’opinions sobre la «Campanya

de platges». En aquest cas, l’espai d’opinió resta obert durant la temporada de bany, i fi ns

al 30 de setembre, data en la qual es recullen tots els comentaris i els suggeriments rebuts.

Durant el mes d’octubre es publiquen al web les conclusions sobre les aportacions rebudes.

La ciutadania pot jugar un paper important en la vigilància i la tutela del seu medi aquàtic

proper: per això, seria ideal una situació en la qual el nivell de conscienciació i motivació

de la societat fos tan elevat que cada ciutadà fos un guarda compromès amb la missió de

l’Agència, la preservació del medi aquàtic, i exigís al mateix temps el màxim zel i compliment.

El canal de denúncies pretén obrir i fomentar aquesta ruta.

Una carta de serveis s’entén com «un o més documents amb informació d’utilitat per als

usuaris i els ciutadans en general, sobre els serveis que s’ofereixen i la unitat que els presta,

els drets que els assisteixen, les condicions del servei, en termes de compromisos sobre

l’efi càcia i qualitat de la prestació, i els mecanismes de participació dels ciutadans i usuaris

en la millora de la prestació».

L’elaboració i la implantació de les cartes de serveis als diferents departaments de la Generalitat

és un projecte de la Direcció General de Modernització de l’Administració Pública, la qual

depèn del Departament de Governació. Això ha suposat incloure aquest projecte als objectius

estratègics i operatius dels diferents organismes dependents de cada departament.

En aquesta línia, l’Agència va començar a treballar en la implantació d’una carta de serveis

que recollís els compromisos de l’organització en el camp de l’atenció al ciutadà. Així,

durant l’any 2007 es va encetar el projecte de disseny, millora i desenvolupament del Servei

d’Atenció al Ciutadà, el qual va establir les millores que cal implantar en cadascun dels canals

de comunicació amb el ciutadà i que, a través de diverses fases, fi nalitzarà amb l’esmentada

Carta de Serveis del Servei d’Atenció al Ciutadà.

Com a part d’aquest projecte, durant l’any 2008, i a partir de l’anàlisi i el diagnòstic de la

situació actual de l’atenció presencial i telefònica, es va començar a treballar amb les unitats

organitzatives per defi nir la responsabilitat en l’atenció dels diferents nivells de servei, establint

uns acords i començant a defi nir l’eina informàtica que donarà suport a l’aplicació pràctica

dels esmentats acords de servei.

Relació amb els ciutadans i els agents institucionals

Projecte d’implantació d’una carta de serveis

142

Durant l’any 2008 es van continuar realitzant tot un seguit d’actuacions per tal de racionalitzar

i millorar la infraestructura de comunicacions de les diferents demarcacions i embassaments,

com ara la instal·lació d’enllaços via satèl·lit o la substitució de diverses centraletes.

Així mateix, es va treballar, juntament amb el CTTI, en la preparació del canvi previst cap

al nou model de comunicacions, quant a dades i veu, que la Generalitat de Catalunya ha

establert a l’àmbit corporatiu.

L’any 2008 es van atendre a les centraletes telefòniques de l’Agència més de 295.000

trucades.

Així mateix, cal fer esment d’un dispositiu especial establert per tal de donar resposta als

requeriments d’informació sobre la situació de sequera, coordinadament amb el 012.

Qualsevol persona o entitat pot denunciar a l’Agència Catalana de l’Aigua les actuacions

susceptibles de perjudicar l’aigua, les lleres, els marges i les zones properes, els aqüífers, i

també els abocaments al mar.

Els particulars poden formular les denúncies, verbalment o per escrit, davant de:

L’Agència Catalana de l’Aigua

C/ Provença, 204-208

08036 Barcelona

Tel.: 93 567 28 00

Fax: 93 567 27 80

A/e: [email protected]

També ho poden fer a qualsevol registre públic, als agents de l’autoritat, a les comunitats

d’usuaris o als òrgans amb competència similar, en cas d’infraccions que afectin les aigües

que subministren; i, en general, davant d’empleats de l’Agència que ofereixin serveis de

guarda, inspecció o anàlegs, en canals, embassaments o séquies.

A la bústia general de l’Agència podeu escriure-hi qualsevol observació. Per fer-ho heu

d’accedir a la pàgina inicial de l’Agència (www.gencat.cat/aca) i seleccionar «Contacte».

Pel que fa als processos de participació, podeu deixar-nos qualsevol tipus de suggeriments

accedint a la pàgina web de l’ACA, a la secció «Participació» i a l’apartat «Espais

participatius», mitjançant el formulari «Bústia d’opinions», o bé per mitjà del correu electrònic:

[email protected].

Telefonia

Dades de contacte

Bústia de suggeriments


Barcelona

Ofi cines centrals

Demarcació de Barcelona

C/ Provença, 204-208

08036 Barcelona

Tel.: 93 567 28 00

Fax: 93 567 27 80

Demarcació territorial de Tordera-Besòs

Demarcació territorial de Llobregat-Foix

C/ Provença, 260

08029 Barcelona

Tel.: 93 567 28 00

Fax: 93 567 27 80

Girona

Demarcació territorial de Girona

C/ Ciutadans, 11

17004 Girona

Tel.: 972 21 38 12

Fax: 972 21 37 27

Lleida

Demarcació territorial de Lleida

Av. Alcalde Areny, 24

25002 Lleida

Tel.: 973 28 96 20

Fax: 973 26 89 70

Tarragona

Demarcació territorial de Tarragona

Rambla Nova, 50

43004 Tarragona

Tel.: 977 21 45 56

Fax: 977 21 41 86

Reus

Demarcació territorial de Tarragona

Ofi cina de Reus

Av. Prat de la Riba, 41 bis

43201 Reus

Tel.: 977 33 18 52

Fax: 977 33 09 85

Tortosa

Demarcació territorial de les Terres de l’Ebre

C/ Àngel, 6

43500 Tortosa

Tel.: 977 44 61 55

Fax: 977 44 50 14

Xarxa d’implantació territorial i ofi cines

Canals i desenvolupa-ments digitals

• Actuacions relacionades amb la reorganització i la modernització de l’Agència:

- Implantació de l’arquitectura tecnològica sobre la qual s’optimitzaran i es desenvoluparan

els processos de negoci de l’ACA

- Optimització del procés d’informes urbanístics

• Actuacions als sistemes d’informació per a la gestió interna

- Implantació d’una nova aplicació SAP per a la gestió de la tresoreria i l’endeutament de

l’Agència.

- Adaptació del nou pla general comptable al sistema fi nancer de l’Agència.

- Desenvolupament de la part de SAP de l’aplicació «Inventari de personal» que resideix a

la IntraACA.

144

- Estudi i anàlisi de l’abast d’implantació de la solució SAP EH&S per cobrir les necessitats

i els requeriments per portar a terme la gestió de la prevenció, la seguretat laboral i la

coordinació empresarial de l’Agència.

- Activació d’un nou servei per poder visualitzar l’estat de les peticions de marcatges.

- Implantació d’un nou control de disponibilitat a un àmbit global del pressupost, així com

un control de planifi cació que permeti gestionar el pressupost per línies estratègiques

d’actuació (sanejament, abastament, etc.).

- Implantació de les tres primeres fases de cinc corresponents al Projecte GEEC (Gestió

electrònica d’expedients de contractació), que pretén adaptar els procediments de

contractació a les directives comunitàries de contractació.

- Implantació de la funcionalitat d’impressió massiva d’inspeccions.

- Optimització de l’intercanvi d’informació d’inspeccions amb les administracions actuants

mitjançant el fi txer XML.

- Implantació de la funcionalitat que permet generar cartes de pagament per a les sol·licituds

del certifi cat d’inscripció al Registre d’Aigües i al Cens d’Autorització d’Abocaments.

- Optimització del procés d’autoritzacions d’abocaments mitjançant la unifi cació de les

subtipologies «Connexió a EDAR» i «Abocament amb connexió EDAR» en «Abocament

amb connexió EDAR», la modifi cació de la vista de depuració dels expedients i la creació

de la subtipologia «Abocament a EDAR pública».

- Optimització del procés d’autoritzacions d’ús mitjançant la creació de la subtipologia

d’expedient «Aprovació PEF (planifi cació de l’espai fl uvial)».

- Implantació de la funcionalitat que permet relacionar activitats i ubicació amb documents

des del registre d’entrada.

- Optimització de la gestió dels acusaments de recepció d’entrada i sortida per registre.

- Optimització de les sortides de registre mitjançant SICER.

- Actualització de les taules del registre corporatiu de la Generalitat S@rcat.

- Optimització de l’aplicació d’actes de coordinació territorial per tal de permetre fer el

seguiment de les accions.

- Optimització del procés de reobertura d’expedients.

- Implantació de la funcionalitat que permet a l’Arxiu gestionar la ubicació externa

d’expedients i documents.

- Implantació d’una eina de gestió i transformació de càrregues: Data-Integrator.

- Migració de tots els processos de càrrega existents (28).

- Adaptació del procés de càrrega de fons europeus a la nova tecnologia ETL.


- Creació d’un datamart pel Departament de Control de Gestió amb tota la informació de

despeses i inversions.

- Millora en el procés d’inspeccions: rendiment i consistència d’informació.

- Revisió dels processos d’estadístiques territorials.

- Extraccions d’informació per organismes externs (DMAH-Ministeri de Medi Ambient): llistat

EPER, SCAT VII, subvencions, etc. Canvi de proveïdor de centre de competències.

- Redacció de les directrius tècniques per al desenvolupament d’aplicacions Business

Intelligence.

- Creació de la metodologia de gestió de projectes de BI i determinació dels punts de

control en aquesta tipologia de projectes.

- Implantació BO Mobile - Visualització de la informació de reporting en dispositius

mòbils.

- Procés de depuració de subjectes i activitats d’ubicació.

- Implantació d’un nou mecanisme de cerca per minimitzar l’entrada de duplicats:

Daurum.

- Estudi de diferents solucions i alternatives per implantar un carrerer.

• Web

Durant l’any 2008, el web de l’Agència Catalana de l’Aigua ha experimentat grans canvis per

afavorir l’accés de la informació als ciutadans. Durant aquest període el portal públic de l’ACA

ha passat per diferents processos de millora i modernització, que han inclòs:

- La implantació d’una nova plataforma digital amb millores de navegabilitat i

accessibilitat.

- La redacció i la implantació d’un manual d’estil.

- La revisió, l’actualització i la posada al dia dels continguts del web.

- La revisió, la correcció i la traducció dels tres idiomes amb què es visualitza el web i la

publicació.

- Implantació d’una eina (JIRA) per a la gestió de les tasques de manteniment del portal

per tot l’equip de treball (responsables web de les àrees i divisions, Departament de

Comunicació, Relacions Institucionals i Participació, suport idiomàtic i Unitat Web).

- Integració del portal amb l’eina d’autenticació d’usuaris (CA Siteminder) i amb l’eina de

modelització de processos (AquaLogic BPM).

- Creació de l’aplicació de gestió de continguts i la de gestió de pàgines protegides.

- Creació de la biblioteca d’estils.

146

- Migració del web de l’ACA al nou portal.

- Migració de les aplicacions web al nou estil del portal.

- Desenvolupament de millores tècniques per al manteniment del portal.

- Integració amb el cercador del Gencat i amb l’eina corporativa d’elaboració d’estadístiques

(Webtrends on demand).

• Desenvolupament d’aplicacions web

- Desenvolupament d’un nou portal per a les tramitacions.

- Adaptació de l’aplicació SGQA (sistema de gestió de qualitat de les aigües) a la Directiva

sobre la gestió de la qualitat de les aigües de bany 2006/7/CE.

- Desenvolupament d’una aplicació web per a la cerca de ferreteries adherides a la

campanya de venda de mecanismes estalviadors d’aigua.

- Desenvolupament d’una aplicació per a la consulta de les dades municipals de volums

facturats i càrrega contaminant abocada segons cànon de l’aigua.

• Intranet

- Participació en la publicació del Butlletí de recursos humans (Apersones).

- Desenvolupament de l’aplicació «Inventari de personal».

- Integració de les aplicacions amb el nou apartat de serveis generals.

- Modifi cació de l’apartat de recursos humans, especialment de prevenció de riscos

laborals.

- Separació de «Recursos» i «Recursos humans» com a seccions independents.

• Consultoria Pla de sistemes del cicle de l’aigua

S’identifi ca la situació actual dels sistemes d’informació que donen suport a la part tècnica de

la gestió del cicle de l’aigua, les necessitats actuals i futures d’aquests usuaris, amb l’objectiu

de defi nir el nou model de sistemes tècnics de l’ACA per a l’ABASTAMENT, el MEDI i el

SANEJAMENT, així com el pla de ruta dels pròxims tres anys per portar-ho a terme. El fet de

portar a terme aquest Pla de sistemes donarà un millor servei al ciutadà i per tant una millor

imatge externa de l’ACA, ja que es disposarà d’informació unifi cada, centralitzada i orientada

al negoci.


• Sistemes de suport a la Directiva marc de l’aigua

Participació en els sistemes que donen suport a la implantació de la Directiva marc de l’aigua

de l’Agència, des dels punts de vista següents:

- Programa de seguiment i control: implantació dels indicadors d’acompliment del bon

estat ecològic.

- Programa de mesures: bases de dades i cartografi a necessàries per a la defi nició dels

programes de mesures que cal portar a terme per assolir els reptes de la DMA.

Model i gestió del cicle integral de l’aigua a l’Agència

Medi HídricAigües superfi cials, subterrànies i marines

Disponibilitat i qualitat dels recursos hídrics

Captació

Consum agrícola

Dessalinització Consum industrial

Producció

Supervisió de l’ús de l’aigua

Gestió i control del medi

Ús urbà

Ús agrícola

Ús industrial

Distribució i consum urbà

Reutilització

Sanejament

Usos agrícoles, industrials i urbans Retorn

COMPLIMENT

Compliment d’objectius piezomètric

Compliment d’objectius químic

Compliment d’objectius ecològic

OBJECTIUS

ESTAT

Estats de protecció

Compliment de normatives

Normatives LLINDAR TOLERAT REFERÈNCIA

Índexs

Sèries de dades SIX (variables)

Qualitat índex Biològics, Físicoquímic i hidromorfològics

Qualitat índex Químic i piezomètric

ESTAT Piezomètric

ESTAT Químic

ESTAT Ecològic

QUALITAT Biològica

QUALITATFísicoquímica

QUALITATHidromorfològica

MA

SS

A D

’AIG

UA

ES

TAC

IÓ

148

• Implantació del nou SIG corporatiu

Projecte pilot, de caire principalment tecnològic, per analitzar la viabilitat de corporativitzar en

una base de dades tota la informació cartogràfi ca, per una banda, i, per l’altra, unifi car les

eines de consulta i anàlisi SIG en entorn web, on la tecnologia de base és l’ARCGIS Server.

Aquest projecte assenta les bases per poder canviar l’enfocament del SIG a l’Agència, en el

qual la informació geogràfi ca i la seva anàlisi ha de formar part directa de la gestió tècnica en

el cicle de l’aigua i no ser merament un element consultiu. Per altra banda, ha de permetre

comunicar-nos amb l’exterior d’una manera més entenedora, ja que la informació geogràfi ca

és una part molt important del negoci de l’ACA, ja que aquest es troba en el territori.

• Serveis i suport SIG

Suport en les necessitats actuals SIG de l’Agència, en el manteniment de la cartografi a, la

generació de mapes i els serveis en general tant als tècnics de l’ACA com les entitats externes

i el ciutadà quan requereixen informació de l’Agència de caràcter cartogràfi c.

• Defi nició SAMCAT 5.0

Per a la gestió del recurs hídric en l’abastament, el seguiment d’avingudes i el control del

medi, és necessari disposar de sistemes d’adquisició i càlculs i visualització de dades en

TEMPS REAL, a partir d’estacions de control repartides pel territori. Actualment, els sistemes

SAIH (quantitat), XACQA (qualitat) i XACWATT (minicentrals) estan en sistemes obsolets i no

unifi cats ni funcionalment ni tecnològicament. La defi nició de SAMCAT 5.0 assenta les bases

per poder afrontar amb garanties el repte de disposar d’un sistema corporatiu de caire crític.

HIDRO Client

VISCAT

ConvenisPunts integrats

Concesions Subrogracions

Subcontratació dadaPunts ACA

SDIM

Business Objects

AdministradorsConsulta i accés a la informació

Sistemes d'emmagatzemament i càlculs

CALCAT

SAMCAT

SIX

HIDRO Servidor

Sistemes d’adquisició i monitoratge

Comunicacions

Sistemes remots

RTAP TOPKAPI

Altres

Editor pantalles SL-GMS

Gestors comunicacions

Gestors productes (minicentrals)

Gestor punts automàtics

Gestor alarmes

Gestor llindars

Gestor variables calculades

SGI


• Actuacions de la Unitat Singular d’Informació Tributària

- Implantació de SAP als processos de l’Àrea Tributària i d’Ingressos (ATI)

- Des del mes de març es troba operativa la primera fase del desplegament de l’entorn

SAP a l’ATI per donar cobertura a tots els seus processos de negoci. S’ha utilitzat la

tarifa d’utilització de l’aigua (TUA) com a tribut de prova, i preveu totes les seves fases:

determinació de preu, de volum, facturació, i gestió del cobrament.

- La segona fase d’aquest desplegament ha entrat en fase de licitació al fi nal de l’exercici.

Inclou la gestió de la resta de tributs de l’ACA, exceptuant la determinació del cànon de

l’aigua, que queda pendent d’una tercera fase.

- Dispositiu DUCA (Declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua)

- Des de l’any 2005 la presentació de la DUCA té una periodicitat de quatre anys. Per tal de

prevenir l’arribada d’una «allau» de declaracions pel compliment d’aquest primer termini,

s’ha actuat d’ofi ci, generant des de l’ACA el corresponent esborrany de la DUCA que cal

presentar per a cada subjecte. Això s’ha fet a partir de les dades existents en els nostres

sistemes a partir de declaracions anteriors.

- En funció del tipus de subjecte i de les dades existents, els esborranys enviats poden ser

validats directament a través del web de l’ACA, per telèfon o presencialment a qualsevol

de les nostres ofi cines.

- Aquesta iniciativa ha permès millorar la imatge de l’ACA cap a l’exterior, facilitant la

presentació de la DUCA a molts usuaris externs que han escollit aquesta opció per

complir amb la seva obligació.

- Procediment d’ofi ci

- S’ha iniciat un desenvolupament que permetrà automatitzar parcialment el procediment

d’ofi ci que es duu a terme anualment des del DDT. El procés consisteix bàsicament en la

comparació de les dades declarades en la DUCA pel subjecte, respecte a les dades que

provenen de les inspeccions efectuades.

D’acord amb uns criteris establerts, es recupera de manera conjunta tota aquesta informació

i se li presenta a l’usuari perquè la pugui comparar i decidir com cal actuar.

Per tal que la comparativa sigui fi able, el procés automàtic es restringeix a un col·lectiu

d’establiments.

11 Gestió econòmica, normativa i tributària


El pla d’acció de l’ACA 2007-2010 i el pressupost de 2008 es troben estretament vinculats

als terminis previstos per la implantació de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA 2000/60/CE),

així com al contracte programa 2006-2010, aprovat pel Govern de la Generalitat el juliol

de 2006. D’aquesta manera, el pressupost anual esdevé l’ instrument a través del qual la

Agència Catalana de l’Aigua explicita i quantifi ca els objectius per al proper any, en el marc

del Pla d’Acció de l’ACA 2007-2010.

Les inversions en infraestructures inclouen les diferents actuacions relatives als diferents

àmbits d’actuació, és a dir sanejament, disponibilitat i abastament, medi, així com altres

actuacions infraestructurals de naturalesa ambiental.

Aquestes actuacions són portades a terme tant per l’ACA, com per diferents administracions

locals bé sigui via conveni, bé a través de les diferents ordres de subvencions que es

convoquen. Així mateix, cal indicar que s’inclouen en aquest epígraf les transferències de

l’ACA a ATLL pel fi nançament de part de les infraestructures que aquesta entitat executa.

Les 786 actuacions desenvolupades al llarg del 2008 en els àmbits d’abastament, sanejament

i medi han suposat una inversió global de més de 426 milions d’euros amb càrrec al pressupost

de l’Agència.

Aquest volum d’inversió ha estat molt per sobre de les executades en exercicis anteriors a fi

de poder fer front tant a les necessitats urgents en relació amb la vulnerabilitat hidrològica del

país com també a l’activació i acceleració de les infraestructures hidrològiques estratègiques

del model de gestió de l’aigua a Catalunya.

Inversions

Execució directa (ACA)

Execució indirecta (ajuts locals)

TOTAL

222.048.023

204.064.647

426.112.670

Volum d’inversió

Nombre d'actuacions

Execució directa (ACA)

Execució indirecta (ajuts locals))

TOTAL

48,98%

51,02%

100,00%

395

401

786

154

Total d’execució directa i indirecta (ACA + ajuts locals)

Abastament


Sanejament

TOTAL

76

63

246

385


d’execució directaTipologia

Total d’execució directa i indirecta (ACA + ajuts locals)

Abastament


Sanejament

TOTAL

57,17%

12,37%

30,46%

100,00%

%

243.617.039

52.697.512

129.797.743

426.112.671

374

98

314

786

Nombre d'actuacionsTipologia Inversió

Actuacions d’execució indirecta (ajuts locals)

Abastament


Sanejament

146.432.044

25.049.200

32.583.403

298

35

68


Actuacions d’execució directa (ACA)

Abastament


Sanejament

97.185.372

27.648.312

97.214.340

76

63

246


97.185.372

27.648.312

97.214.340

222.048.024

Inversió d’execució

directa

298

35

68

401


d’execució indirecta

146.432.044

25.049.200

32.583.403

204.064.647

Inversió d’execució

indirecta

374

98

314

786


totals

243.617.416

52.697.512

129.797.743

426.112.671

INVERSIÓ TOTAL


El balanç de situació de l’Agència al 31 de desembre de 2008 es mostra a continuació: Pressupostos

Actiu corrent

Deutors i altres comptes a cobrar

Per ingressos de dret públic

Deutors varis

Altres crèdits amb les Administracions Públiques

Inversions financeres a curt termini

Derivats

Periodificacions a curt termini

Efectiu i altres actius líquids equivalents

Tresoreria

TOTAL ACTIU

227.638.287,21

122.010.312,54

34.037.315,57

22.972.486,69

65.000.510,28

433.273,88

433.273,88

104.084.149,32

1.110.551,47

1.110.551,47

2.049.579.810,27

Balanç al 31 de desembre de 2008 (euros)

Actiu 31/12/2008

Actiu no corrent

Immobilitzat intangible

Programaris

Immobilitzat material

Propi

Infraestructures en curs

Infraestructures en funcionament

Infraestructures pendents de classificar

Inversions en empreses del grup a llarg termini

Instruments de patrimoni

Inversions financeres a llarg termini

Derivats

1.821.941.523,06

11.939.777,27

11.939.777,27

1.809.098.968,28

39.591.215,67

258.049.608,59

1.317.793.675,28

193.664.468,74

869.758,51

869.758,51

33.019,00

33.019,00

156

Passiu corrent

Deutes a curt termini

Deutes amb entitats de crèdit

Derivats

Altres passius financers

Creditors i altres comptes a pagar

Creditors per compres o adquisicions de serveis

Creditors varis

Altres deutes amb les Administracions Públiques

Periodificacions a curt termini

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU

472.586.194,68

136.976.524,16

135.523.170,76

568.138,56

885.214,84

334.534.754,47

332.706.914,68

425.764,31

1.402.075,48

1.074.916,05

2.049.579.810,27

Passiu no corrent

Provisions a llarg termini

Obligacions per prestacions a llarg termini al personal

Deutes a llarg termini

Deutes amb entitats de crèdit

Derivats

Altres passius financers

Periodificacions a llarg termini

1.074.710.395,63

470.951,17

470.951,17

1.070.889.602,23

1.048.323.997,14

3.275.902,37

19.289.702,72

3.349.842,23

Patrimoni Net i Passiu 31/12/2008

Patrimoni net

Recursos permanents

Patrimoni propi

Resultats negatius d’exercicis anteriors

Aportacions al fons patrimonial

Recursos generats aplicats al procés inversor

Recursos cedits

Resultat de l’exercici

Ajustaments per canvi de valor

Operacions de cobertura

Subvencions, donacions i legats rebuts

502.283.219,96

59.408.040,34

101.328.105,39

(-) 110.014.553,50

169.250.615,96

955.285.305,72

(-) 973.395.223,55

(-) 83.046.209,68

(-) 4.705.256,44

(-) 4.705.256,44

447.580.436,06


El compte de pèrdues i guanys corresponent a l’exercici anual acabat a 31 de desembre de

2008 es mostra a la taula següent:

Compte de pèrdues i guanys corresponent a l'exercici acabat el 31 de desembre de 2008 (euros)

Operacions continuades

Ingressos de dret públic

Despeses activitat ordinària d’explotació

Explotacions infraestructures del cicle de l’aigua

Reposicions i grans reparacions de sistemes

Anàlisi i control d’aigües

Manteniment xarxa control d’aigües

Programa del medi marí litoral

Programa de millora i manteniment de lleres

Altres ingressos d’explotació

Depeses de personal

Sous, salaris i assimilats

Càrregues socials

Provisions

Altres despeses d’explotació

Transport d’aigua mitjançant vehicles cisterna

Cànon de control d’abocaments

Costos de gestió i recaptació

Compensació ingressos CAT

Serveis exteriors

Tributs

Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per incobrables

Amortització de l'immobilitzat

Imputació de subvencions d'immobilitzat no financer i altres

Deteriorament i resultat per alienacions d'immobilitzat

Resultat per alienacions i altres

344.847.587,75

(-) 239.308.082,85

(-) 169.779.023,12

(-) 41.875.402,54

(-) 8.736.703,16

(-) 5.025.363,83

(-) 5.700.095,27

(-) 8.191.494,93

7.490.692,83

(-) 34.201.851,47

(-) 26.298.994,80

(-) 7.776.889,94

(-) 125.966,73

(-) 72.280.616,75

(-) 18.841.300,23

(-) 1.136.390,79

(-) 4.094.637,70

(-) 2.500.000,00

(-) 42.791.306,08

(-) 3.369.433,13

452.451,18

(-) 42.978.311,28

6.514.056,08

(-) 2.778.291,68

(-) 2.778.291,68

158

Compte de pèrdues i guanys corresponent al'exercici acabat el 31 de desembre de 2008 (euros) (continuació)

Altres resultats

Resultat d'explotació

Ingressos financers

De valors negociables i altres instruments financers

Despeses financeres

Per deutes amb tercers

Deteriorament i resultat per alienacions d'instruments financers

Deteriorament i pérdues

Resultat financer

Resultat abans d'impostos

Impost sobre beneficis

Operacions interrompudes

Resultat de l'exercici procedent d’operacions interrompudes

RESULTAT DE L'EXERCICI

(-) 139.443,24

(-) 32.834.260,61

5.582.185,37

5.582.185,37

(-) 55.567.555,19

(-) 55.567.555,19

(-) 226.579,25

(-) 226.579,25

(-) 50.211.949,07

(-) 83.046.209,68

-

-

(-) 83.046.209,68


El cànon de l’aigua, que va entrar en vigor l’1 d’abril del 2000, està regulat pel Decret legislatiu

3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües

de Catalunya. Aquest és el principal ingrés de l’Agència Catalana de l’Aigua, al qual se li

hauran d’afegir altres ingressos propis entre els quals cal destacar de manera especial per la

seva importància els cànons de regulació, la tarifa d’utilització i el cànon de derivació.

A continuació s’exposen per concepte els quadres resum de les dades dels diferents ingressos

corresponents als anys 2007 i 2008 (dades sense IVA ni anul·lacions d’exercicis anteriors).

Així mateix, atès que el cànon de l’aigua es recapta en part a través de les entitats

subministradores d’aigua (ES) o bé directament per l’Agència Catalana de l’Aigua, en un

segon quadre es detallen els mateixos conceptes en funció de la seva naturalesa i origen.

Fonts de fi nançament

Cànon de l’aigua

Increment de la tarifa de sanejament (ITS + CS)

Cànon d’infraestructura hidràulica

Sancions

Interessos, recàrrecs i altres ingressos

Taxes

Cànon d’ocupació / Cànon concessional

Cànon de regulació, tarifa d’utilització i derivació

TOTAL

2007

315.220.648

10.174

90.071

3.219.876

551.932

1.452.212

334.468

18.166.326

339.045.708

Ingressos per concepte 2008

327.035.533

29.085

56.553

4.113.640

1.095.002

1.697.842

339.466

20.297.185

354.664.306

Recaptat mitjançant entitats subministradores

Cànon de l’aigua

Increment de la tarifa de sanejament

Cànon d’infraestructura hidràulica

Recaptat directament per l'ACA

Cànon de l’aigua – fonts pròpies

Cànon de sanejament

Cànon infraestructura hidràulica

Recaptat per l’ACA (altres ingressos)

Interessos de demora

Sancions i recàrrecs

Altres ingressos i taxes

Cànon d’ocupació / Cànon concessional

Cànon de regulació, tarifa d’utilització i derivació

TOTAL

2007

262.865.466

262.865.349

116

0

52.455.427

52.355.299

10.058

90.071

23.724.815

318.741

3.333.297

1.571.983

334.468

18.166.326

339.045.708

Ingressos per origen 2008

268.344.087

268.322.941

0

21.146

58.777.084

58.712.592

29.085

35.407

27.543.135

891.176

4.162.906

1.852.402

339.466

20.297.185

354.664.306

160

Pel que fa al nombre de liquidacions efectuades en relació amb els ingressos esmentats són

les següents:

El cànon de l’aigua està defi nit per la Llei com un impost amb fi nalitat ecològica, i grava l’ús

real o potencial de l’aigua i la contaminació que, un cop utilitzada, es pugui produir.

Ha sofert en el decurs del temps, des de la seva entrada en vigor, diverses modifi cacions per

fer-lo encara més fi del a l’esperit de protecció al medi ambient que l’inspira.

El tipus aplicable a l’ús domèstic s’incrementa un 7,2% i es modula en funció del tram de

consum, de manera que els límits dels trams de consum, els coefi cients de tram i preus per

al 2008 queden establerts de la manera següent:

En el cànon de l’aigua aplicable als usos industrials i d’altres activitats econòmiques,

l’actualització dels tipus impositius i dels valors dels paràmetres de contaminació també han

sofert un increment del 7,2%.

Cànon de l’aigua (fonts pròpies i act. ec. per càrrega contaminant)

Altres ingressos

Tributs antics

Sancions Tributàries

Rebuts impagats del cànon de l’aigua. (Xarxa) (*)

TOTAL

2006

17.619

3.226

3

100

5.116

26.064

2005

13.989

3.220

19

208

5.398

22.834

Nombre de liquidacions emeses 2007

16.080

3.623

20

37

7.359

27.119

2008

16.454

4.577

7

5

5.605

26.648

TOTAL

64.142

14.646

49

350

23.478

102.665

El cànon de l’aigua

0 - 3

4

5

6

7

etc.

1r tram

< = 10

< = 13

< = 16

< = 19

< = 22

Persones 2n tram

> 10 < = 18

> 13 < = 24

> 16 < = 30

> 19 < = 36

> 22 < = 42

3r tram

> 18

> 24

> 30

> 36

> 42

Base ( /m3) (*)

coeficient

a aplicar ( /m3)

1r tram

0,3724

1

0,3724

Tipus impositiu 2n tram

0,3944

2

0,7888

3r tram

0,3944

5

1,9720

Base imposable mensual per a usos domèstics m3


Industrial general

Industrial específica

Matèries en suspensió

Matèries oxidables

Sals solubles

Matèries inhibidores

Nitrogen

Fòsfor

Avicultura de posta

Bestiar equÍ

Boví de llet

Cabrum reposició

Cabrum reproducció

Cabrum sacrifici

Cría de boví

Engreix d'ànecs

Engreix de galls dindi

Engreix de guatlles

Engreix de perdius

Engreix de pollastres

Engreix de vedells/lles

Ovelles de reposició

Ovelles de reproducció

Oví d'engreix

Pollets de recria

Porcí de transició

Porcí d'engreix

Producció de conill

Producció porcina

Vaques alletans

Vedelles de reposició

2007

0,1164 /m3

0,4564 /m3

0,3526 /kg

0,7054 /kg

5,6436 /Sm3/cm

8,3661 /equitox

0,5355 /m3

1,0712 /m3

0,0507 /plaça

6,5255 /plaça

7,4663 /plaça

0,3667 /plaça

0,7346 /plaça

0,2473 /plaça

0,7844 /plaça

0,0233 /plaça

0,0453 /plaça

0,0042 /plaça

0,0095 /plaça

0,0233 /plaça

2,239 /plaça

0,4587 /plaça

0,9227 /plaça

0,3074 /plaça

0,0095 /plaça

0,394 /plaça

0,8583 /plaça

0,4407 /plaça

1,7897 /plaça

5,2265 /plaça

3,7358 /plaça

Tarifa 2008

0,1248 /m3

0,4893 /m3

0,3780 /kg

0,7562 /kg

6,0499 /Sm3/cm

8,9685 /equitox

0,5741 /m3

1,1483 /m3

0,0544 /plaça

6,9953 /plaça

8,0039 /plaça

0,3931 /plaça

0,7875 /plaça

0,2651 /plaça

0,8409 /plaça

0,0250 /plaça

0,0486 /plaça

0,0045 /plaça

0,0102 /plaça

0,0250 /plaça

2,4002 /plaça

0,4917 /plaça

0,9891 /plaça

0,3295 /plaça

0,0102 /plaça

0,4224 /plaça

0,9201 /plaça

0,4724 /plaça

1,9186 /plaça

5,6028 /plaça

4,0048 /plaça

%

7,22%

7,21%

7,20%

7,20%

7,20%

7,20%

7,21%

7,20%

7,30%

7,20%

7,20%

7,20%

7,20%

7,20%

7,20%

7,30%

7,28%

7,14%

7,37%

7,30%

7,20%

7,19%

7,20%

7,19%

7,37%

7,21%

7,20%

7,19%

7,20%

7,20%

7,20%

Increment de tarifes

De manera resumida, s’enumeren a continuació les modifi cacions realitzades l’any 2008 en el

tribut i que afecten en concret els sectors industrials i les altres activitats econòmiques:

• Increment base dels paràmetres generals i específi cs: aquest increment serveix per adequar

els preus unitaris a l’evolució de costos i a l’augment del servei prestat.

• Aplicació del coefi cient d’abocament a sistema ka = 1,2 pel que fa a abocaments a mar

d’aigües residuals no tractades en una depuradora pública, fets per mitjà de col·lectors o

162

d’emissaris submarins públics i pel que fa a liquidacions de cànon de l’aigua emeses amb

posterioritat a l’1 de gener del 2008.

• Continuació de l’eliminació gradual dels trams de la tarifa general: la modifi cació dels

coefi cients reductors per a grans consumidors d’aigua tracta de reforçar els aspectes

mediambientals del cànon de l’aigua, així com millorar-ne el caràcter equitatiu i solidari.

En relació amb la gestió del cànon de l’aigua aplicable a les indústries, cal distingir d’una

banda els proveïments d’aigua efectuats a partir de les entitats subministradores (ES) i

liquidats per aquestes (cànon de l’aigua de xarxa); i de l’altra el cànon de l’aigua que liquida

directament l’Agència Catalana de l’Aigua corresponent als proveïments d’aigua que efectuen

els administrats a partir de captacions pròpies, així com el dels establiments industrials i les

activitats econòmiques als quals se’ls determina el cànon segons la càrrega contaminant

determinada en la Declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua.

A partir de l’1 d’abril del 2005, la DUCA bàsica passa a tenir una vigència de quatre anys.

Com que gran quantitat d’establiments catalans es poden trobar obligats a declarar durant

l’últim trimestre del 2008, l’ACA posa en marxa, des del 15 d’octubre del 2008, un sistema per

facilitar i agilitzar la presentació de la Declaració. A aquest efecte, s’ha procedit a l’enviament

d’esborranys de DUCA als usuaris obligats, la millora de l’accés a la informació i l’ampliació

de les vies de presentació de declaració i confi rmació de l’esborrany. Aquestes vies han

estat telemàtiques (Internet i correu electrònic), telefòniques i presencials (concertació de cita

prèvia).

En relació amb el dispositiu DUCA, les vies de presentació de les declaracions a partir de l’inici

de l’enviament dels esborranys (15 d’octubre del 2008) han estat:

Declaració de l’ús i contaminació de l’aigua

Vies de presentació

Bàsica

Abreujada

TOTAL

Esborranys enviats

1.221

10.338

11.559

Esborranys retornats

2%

18%

17%

30

1.907

1.937

1.059

5.545

6.604

Esborranys presentats

87%

54%

57%

Presentació de les declaracions a partir de l’inici de l’enviament dels esborranys

BàsiquesVies de presentació

0%

0%

32%

24%

20%

22%

100%

3

6

434

323

271

299

1.336

Confirmació telefònica de l’esborrany

Confirmació web de l’esborrany

e-DUCA per Internet

e-DUCA per correu electrònic

Paper

Altres

TOTAL

Abreujades

33%

30%

3%

8%

7%

20%

100%

1.802

1.658

144

419

394

1.125

5.542


El cànon de regulació està destinat a repercutir, tal com estableixen la Llei d’aigües i el

seu Reglament, costos de la inversió, despeses d’explotació i conservació de les obres

hidràuliques de regulació i altres despeses de caràcter indirecte.

El cànon de regulació

Nombre i imports de liquidacions

Nombre de liquidacions

Concepte 2008

776

211

363

1.350

2007

656

243

408

1.307

Cànon d’ocupació

Cànon de regulació - Cànon de derivació

- Tarifa d'utilització de l'aigua

Altres ingressos - Cànon concessional - Taxes per informe

- Taxes per proves analítiques i mostreig

TOTAL

Imports nets

Concepte 2008

248.029

20.571.603

421.959

21.241.591

2007

230.386

18.407.713

295.427

18.933.526

Cànon d’ocupació

Cànon de regulació - Cànon de derivació

- Tarifa d'utilització de l'aigua

Altres ingressos - Cànon concessional - Taxes per informe

- Taxes per proves analítiques i mostreig

TOTAL

Evolució dels ingressos procedents del cànon de regulació

Cànon de regulació

Import

20.491.545

6.645.105

6.577.221

6.911.539

6.677.497

47.302.907

Any

2000-2004

2005

2006

2007

2008

TOTAL

Altres conceptes econòmics referents als ingressos

164

Durant l’any 2008 es va gestar la introducció de millores en la tramitació del procediment

d’aprovació del cànon de regulació, amb la fi nalitat de simplifi car un procediment complex i

amb certes llacunes, que requeria una norma unifi cadora i a la vegada clarifi cadora. Finalment,

les esmentades millores es van aprovar mitjançant la Llei 16/2008, de 23 de desembre, de

mesures fi scals i fi nanceres, que va modifi car els apartats 3 i 4 i va afegir els apartats 5 a 8 de

l’article 78 del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de

la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. En concret, aquests apartats aclarien el terme

de benefi ciari i els seus indicadors, i concretaven els tràmits d’aprovació i liquidació d’aquest

tribut.

La Llei també preveu la fi gura de la tarifa d’utilització, que grava la disponibilitat o ús de

l’aigua dels subjectes benefi ciats per obres hidràuliques específi ques, fi nançades totalment o

parcialment per l’Agència Catalana de l’Aigua, incloses les de correcció del deteriorament del

domini públic hidràulic derivat de la seva utilització.

En aquest sentit, des del 2003, es repercuteixen els costos de la ITAM de la Tordera,

dessalinitzadora de Blanes, a les entitats abastades amb aigua procedent d’aquesta

instal·lació, que es va construir per tal de pal·liar el dèfi cit d’aigua que hi havia en l’àmbit de la

baixa Tordera, amb una producció de 10 hm3 d’aigua l’any.

La tarifa d’utilització

Fogars de la Selva

Tordera

BlanesPalafolls

Malgrat de Mar

Santa Susanna

Àmbit d’aplicació de la TUA (Aqüífer de la Baixa Tordera)


El desenvolupament de la tarifa d’utilització va generar una nova fórmula, amb l’objectiu de

repercutir els costos de la dessalinitzadora de Blanes de manera més equitativa i justa, que

va ser d’aplicació amb l’entrada en vigor de la Llei 21/2005, de mesures fi nanceres, l’1 de

gener de 2006.

L’àmbit territorial d’aplicació d’aquesta nova fórmula correspon a l’aqüífer de la baixa Tordera

i defi neix com a persones benefi ciades tant als usuaris directes de la dessalinitzadora de

Blanes com els que ho siguin d’aprofi taments d’aigua efectuats dins d’aquest àmbit.

Els elements bàsics d’aquesta fi gura són:

• Base imposable: la base imposable és el volum d’aigua captada.

• Tipus i coefi cients: amb la nova Llei de mesures del 2008 s’actualitza el tipus de la tarifa

d’utilització de l’aigua i es fi xa en 0,2364 €/m3. Aquest tipus s’afecta i modula per uns

coefi cients segons l’origen de la captació d’aigua i el seu tipus d’usuari.

Els imports liquidats des de l’entrada en funcionament de la dessalinitzadora de la Tordera són:

Coeficients segons l'origen i el tipus d'usuari de la captació

Tipus Ús/Origen

1

0,5

0,5

0,1

2008

Coeficient Implantació

0,2364

0,1182

0,1182

0,0236

Coeficient Implantació

1

1

1

1

Captació de la dessaladora

Captacions del medi:

Entitats subministradores

Industrials

Agrícoles

Cànon d'utilització

Any consum

3.294.753

4.267.323

4.425.726

4.053.444

3.768.250

3.224.477

23.033.972

Imports facturatsAny

Any liquidació

417.798

4.725.706

3.778.095

6.227.930

3.689.768

4.194.675

23.033.972

2003

2004

2005

2006

2007

2008

TOTAL

166

D’altra banda, en l’àmbit de competències de la Generalitat, l’ocupació, la utilització o

l’aprofi tament de béns del domini públic hidràulic de les lleres de corrents naturals, continus i

discontinus, dels llits de llacs i llacunes i dels embassaments superfi cials en lleres públiques,

que requereixin concessió o autorització administrativa, meritaran una taxa denominada

cànon d’ocupació de béns del domini públic.

Com a altres fi gures relacionades amb els ingressos de l’ACA podem mencionar:

• L’Agència també recapta el cànon de derivació corresponent a la concessió d’aigua de

l’Ebre del CAT.

• Els cànons concessionals pels salts de presa dels embassaments de Boadella, la Baells i

Sant Ponç.

• Les taxes per actuacions de presa de mostres i anàlisis.

L’Agència Catalana de l’Aigua liquida i recapta aquestes exaccions d’acord amb el procediment

establert per la normativa vigent en matèria d’aigües. A més, s’apliquen les normes que

regulen la percepció de tributs de la Generalitat.

Així mateix, l’any 2005 s’ha abonat per compte de tercers l’import corresponent al cànon de

control d’abocament de l’any 2004 per evitar un sobrecost addicional als contribuents de la

part catalana de la conca de l’Ebre i el Xúquer.

Els rebuts pendents de pagament abans de ser notifi cats a l’abonat passen per diversos

estats que el validen. Els estats pels quals passen són els següents, amb l’ordre indicat:

introduït, comptabilitzat, validat i notifi cat. Al desembre de l’any 2008 un 94% dels rebuts ja

es trobaven en estat validat, passat un mes només des de la seva presentació (data límit: el

20 de novembre).

El cànon d’ocupació i

utilització de béns del domini públic

Altres fi gures

Gestió dels rebuts pendents de

pagament

Gestió de les declaracions de les EESS dels rebuts pendents de pagament: introduir, comptabilitzar, validar

Emissió de les liquidacions RIN

Emissió dels terminis d’ajornament AEN

Atenció al client: trucades i visites

2006

610 models45.000 rebuts

4.230 liquidacions

10.200 terminis

2007


6.600 liquidacions

10.000 terminis

6.400 trucades / visites

2008


5.100 liquidacions

8.600 terminis

5.500 trucades / visites


De la tramitació i la gestió del cànon de l’aigua i de les altres fi gures tributàries es deriven una

sèrie d’actuacions, de les quals s’esmenten a continuació les més signifi catives:

Els processos de recaptació duts a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua permeten la

simplifi cació progressiva de la gestió i es potencien les eines telemàtiques:

Tramitacions i actuacions tributàries

Recursos de reposició entrats

Recursos de reposició resolts

Execucions de sentències/reclamació economicoadministratives

Resposta a peticions d’expedients (Junta de Finances I Jutjat contenciós)

Informes/actuacions juridicotributàries

Informes procediments de recaptació

Actuacions relacionades amb peticions suspensió d’executivitat

Procediments sancionadors tramitats

Procediments concursals tramitats

Procediments de gestió entitats subministradores (comprovació limitada)

IMPORT TOTAL FACTURAT

IMPORT TOTAL AFLORAT

Actuacions d’obtenció d’informació i d’assessorament

2006

820

311

50

307

271

483

67

104

154

330

1.379.653,20

2006

346

2007

494

474

218

92

197

501

125

35

137

405

1.909.931,37

2007

283

2008

307

261

38

40

137

459

105

93

250

377

1.023.076,58

4.332.888,54

2008

280

Tramitacions relacionades amb la recaptació dels ingressos propis de l’ACA

Declaracions de facturació d’aigua en xarxa per correu

Declaracions de facturació d’aigua en xarxa per web

TOTAL

2006

274

841

1.115

2007

345

896

1.241

2008

317

981

1.298

168

En els supòsits d’usos de l’aigua industrials i assimilables el tipus corresponent al cànon de

l’aigua (€/m3) resulta de la suma d’un tipus de gravamen general, corresponent a l’ús, i d’un

tipus de gravamen específi c, corresponent a la contaminació.

Existeix també la possibilitat d’aplicació del cànon de l’aigua segons quotes.

La determinació d’aquest cànon s’efectua, per aquells usuaris d’aigua que hi estan obligats,

a partir de la presentació de la corresponent Declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua

(DUCA) i dels volums trimestrals declarats (B6).

Autoliquidacions Cànon de l’aigua Correu

Autoliquidacions Cànon de l’aigua Web

TOTAL

2006

610

3.157

3.767

2007

676

3.359

4.035

2008

568

3.607

4.175

Reclamacions de Saldos Pendents

2006

530

2007

431

2008

178

Expedients de retorn d’ingressos i/o compensacions

Certificats de descobert

Imports

2006

157

5.231

8.650.406

2007

204

7.360

7.554.481

2008

255

6.177

6.881.346

Sol·licituds d’Ampliació dels trams del Cànon de l’aigua

Fins el 2006

269.256

2007

24.509

2008

17.906

Tramitacions relacionades amb

la determinació del cànon de

l’aigua aplicat als usos industrials

i altres activitats econòmiques

2006

2.603

23.819

564

26.986

2007

2.498

24.048

732

27.278

2008

2.331

24.090

816

27.237

Tarifa individualitzada segons càrrega contaminant

Tarifació per volum

Quotes

TOTAL

Cens d’establiments (amb resolució) segons el sistema de tarifació


Per a la correcta determinació del cànon de l’aigua a aquests usuaris, al llarg de l’any 2007,

s’han dut a terme els procediments de determinació, de correcció de les dades declarades,

així com els de revisió d’ofi ci en funció de les inspeccions realitzades, que es mostren en el

quadre següent:

A partir de les declaracions tributàries i les actuacions d’ofi ci practicades, s’obtenen dades

dels paràmetres de contaminació d’acord amb els que es determina el tribut.

Declaracions d’ús i consum de l’aigua

2006

782

819

519

2.120

2007

343

694

462

1.499

2008 (*)

1.487

6.049

1.025

8.561

Bàsica

Abreujada

Altres

TOTAL

Declaracions per a la facturació del subministrament de fonts pròpies

2006

15.340

15.340

2007

15.399

15.399

2008

14.564

14.564

Declaracions (model B6)

TOTAL

(*) A causa del sistema d’enviament dels esborranys s’han comptabilitzat les declaracions fins al 15 de febrer del 2009

Fins al 2006

2.178

373

2.131

2007

1.213

434

1.722

2008

1.751

459

2.057

Requeriments per a valoració del tribut

Tràmits per a valoració del tribut

Resolucions per a valoració del tribut

2006

16.917

737

119

17.773

2007

15.256

694

130

16.080

2008

15.353

926

175

16.454

Liquidacions a usuaris industrials

Liquidacions a usuaris domèstics

Liquidacions a usuaris ramaders

TOTAL

170

A continuació es mostra l’evolució dels darrers anys d’alguns d’aquests paràmetres agrupats

per sectors i destí de l’abocament. Tanmateix, cal tenir present que aquestes dades no es

corresponen exactament amb la contaminació dels sectors industrials de Catalunya, ja que

només provenen d’aquells establiments als quals se’ls determina el cànon de l’aigua segons

la contaminació abocada (mesurament directe).

Càrrega contaminant abocada per sectors segons tipus de medi receptor

Abocament a EDAR (Tm/DQO)

2008

4.519

6.267

4.031

1.086

1.210

4.051

21.163

2007

5.573

6.406

4.651

1.117

1.149

4.690

23.587

2006

5.769

6.897

5.067

2.680

1.996

4.534

26.942

2005

5.298

7.530

6.025

2.716

2.710

4.733

29.013

Sector Productiu

DG Químic

DA Alimentari

DB Tèxtil

DE Paperer

DC Adobadors (*)

Altres

TOTAL

Abocament a Llera (Tm/DQO)

2008

6.187

855

572

1.189

123

2.575

11.502

2007

5.445

904

314

1.220

81

2.750

10.716

2006

5.444

999

408

1.669

81

2.708

11.310

2005

6.397

997

429

1.680

64

2.734

12.301

Sector Productiu

DG Químic

DA Alimentari

DB Tèxtil

DE Paperer

DC Adobadors (*)

Altres

TOTAL

(*) Considerem l'entrada en funcionament de la EDAR dels Adobadors d'Igualada a partir de l'any 2006



L’Agència Catalana de l’Aigua té competències en els àmbits relacionats amb els aspectes

legals en tres àmbits de gestió:

Donar suport en aspectes jurisdiccionals contenciosos administratius (en coordinació amb el

Gabinet Jurídic de la Generalitat), civils i concursals, a més de realitzar els informes jurídics

preceptius en els expedients d’atorgament de concessió i aprofi tament d’aigua i la tramitació

i la resolució dels recursos potestatius de reposició, els recursos d’alçada i els recursos

extraordinaris de revisió interposats contra els actes de l’Agència.

Abocament per Sectors Productius (Tm/DQO)

2008

10.706

7.121

4.603

2.275

1.333

6.626

32.664

2007

11.019

7.310

4.966

2.337

1.230

7.440

34.303

2006

11.212

7.897

5.475

4.349

2.077

7.242

38.252

2005

11.695

8.527

6.454

4.397

2.774

7.467

41.314

Sector Productiu

DG Químic

DA Alimentari

DB Tèxtil

DE Paperer

DC Adobadors (*)

Altres

TOTAL


Evolució dels volums abastats per sectors

2008

63.090.452

32.036.354

15.574.934

15.529.823

1.810.026

62.537.082

190.578.671

2007

63.757.700

32.972.000

15.777.793

15.279.842

1.762.214

61.323.289

190.872.838

2006

65.937.857

33.244.433

17.139.526

17.891.022

1.851.170

60.155.595

196.219.603

2005

67.833.369

33.087.223

18.475.960

17.984.928

2.122.797

59.885.887

199.390.164

Sector Productiu

DG Químic

DA Alimentari

DB Tèxtil

DE Paperer

DC Adobadors

Altres

TOTAL

Afers judicials

Àmbit jurídic i normatiu

172

Les actuacions realitzades durant l’any 2008 han estat les següents:

Procediments contenciosos administratius Actuacions

126

352

Interposats contra l'ACA

Recursos en tràmit

Informes Art. 114 RDPH

32

24

Sol·licitats

Emesos

Tramesa d'informes/ Proves documentals a tribunals

118

25

Procediments on és part l'ACA

Procediments aliens a l'ACA

Recursos administratius

302

242

387

Entrats

Resolts

Pendents

Sentències

Favorables

Contràries

Informes a demandes

Informes contra suspensió

Altres informes jurídics/ Notes jurídiques

77

27

67

33

197

Procediments civils i mercantils

Incidents concursals

Altres

1

5

Tramesa informes proves documentals

Procediments aliens a l'ACA 13


Les actuacions durant el 2008 s’han concentrat en quatre àmbits: la sequera, la modifi cació

dels Estatuts de l’Administració hidràulica de Catalunya, la planifi cació hidrològica i l’aplicació

de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de

2006, relativa als serveis en el mercat interior.

Sequera

S’ha participat en l’elaboració del Reial decret llei 3/2008, de 21 d’abril, de mesures

excepcionals i urgents per garantir l’abastament de poblacions afectades per la sequera

a la província de Barcelona, la modifi cació del Decret 84/2007, de 3 d’abril, d’adopció de

mesures excepcionals i d’emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics i la

seva pròrroga mitjançant el Decret 254/2008, de 16 de desembre.

Posteriorment, es va prorrogar per segona vegada la vigència del Decret 84/2007, de 3

d’abril, mitjançant la publicació del Decret 254/2008, de 16 de desembre.

També s’han redactat les bases de les convocatòries d’ajuts per recuperar captacions

en desús, d’abastament en alta o per abastar amb camions cisterna i se n’ha tramitat la

publicació al DOGC.

Estatuts de l’ens d’abastament Aigües Ter Llobregat

L’any 2008 s’ha culminat la reforma dels Estatuts, mitjançant l’aprovació del Decret

236/2008, de 25 de novembre, que obeïa a la necessitat d’adaptar-se al nou marc normatiu

tant en matèria d’aigües com en matèria de contractació. Els aspectes més rellevants de la

modifi cació estatutària han estat: deixar constància que determinades funcions passen a ser

exercides per l’Agència, la modifi cació del Consell d’Administració de l’ens per tal de garantir

una representació paritària entre els representants de la Generalitat i els ens locals destinataris

del servei d’abastament i l’adequació dels seus procediments de contractació.

S’ha ultimat la tramitació dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua que es troben

pendents del dictamen de l’alt òrgan consultiu del Govern, de la Comissió Jurídica Assessora.

Cal destacar que de l’aprovació dels Estatuts depèn no solament l’adaptació de l’actual

estructura orgànica de l’Agència a les noves necessitats constatades després de nou anys

d’activitat, sinó també completar la seva estructura mitjançant la creació dels anomenats

consells de conca, com a òrgans específi cs per canalitzar la participació social amb tasques

d’òrgans col·legiats en la gestió de l’aigua.

Planifi cació hidrològica

S’ha redactat part del text i elaborat informes respecte de l’adequació a la legalitat del

Programa de reutilització d’aigua a Catalunya i el Programa d’actuacions per a la gestió dels

fangs de depuració d’aigües residuals urbanes a Catalunya (2009-2014).

Desenvolupament normatiu

174

Atesa la importància de l’aigua regenerada com a nou recurs, s’ha considerat que calia un

complement reglamentari en matèria de reutilització, en desplegament de les previsions de

l’article 109 del text refós d’aigües i de la disposició addicional catorzena del Decret legislatiu

3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües

de Catalunya, que preveu específi cament la possibilitat que qui dugui a terme l’activitat de

regeneració efectuï la distribució de l’aigua que regenera entre els diferents usuaris.

Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el

mercat interior

Persegueix simplifi car els procediments administratius, instaurar un sistema de fi nestreta

única i restringir els supòsits en què es podrà supeditar l’accés a una activitat o el seu exercici

a un règim autoritzatori.

Per donar compliment a aquest mandat, l’Estat així com totes les comunitats autònomes

s’han vist immerses en un procés de revisió de les normatives. Pel que fa a l’Agència Catalana

de l’Aigua, el procés es desglossa en tres fases: relacionar la normativa, avaluar-la i efectuar

les corresponents propostes de modifi cació en funció del resultat de l’avaluació. Durant l’any

2008 s’han fi nalitzat els treballs corresponents a la primera fase.

Desenvolupament d’altres aspectes jurídics

Relacions amb les comunitats de regants i usuaris, cobertura jurídica les alteracions

competencials en el si de la mateixa Agència o de la seva representació institucional en altres

ens o administracions i elaboració d’informes sobre disposicions publicades o sentències del

Tribunal Constitucional i la seva difusió a través de la IntraACA.

Elaboració de la informació que s’ha de proporcionar per donar resposta a les

demandes d’informació de la Comissió Europea en el si de procediments d’infracció

Grau de compliment de la Directiva 91/271/CEE del Consell, de 21 de maig de 1991, sobre

el tractament de les aigües residuals urbanes i de la Directiva 91/676/CEE del Consell, de 12

de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda

pels nitrats utilitzats en l’agricultura.

Respostes al Síndic de Greuges: l’any 2008 s’han elevat a 48

• Assessorament. Les funcions que es desenvolupen en aquests aspectes són instruir i

resoldre els expedients de responsabilitat patrimonial derivats de l’actuació dels òrgans;

tramitar les sol·licituds de nul·litat d’actes (revisió d’actes) dictats per l’Agència i elaborar

les corresponents propostes de resolució o inadmissió; redactar convenis de col·laboració;

elaborar informes jurídics de diversa naturalesa; assessorar jurídicament l’òrgan de


contractació de l’ACA. Altres tasques desenvolupades són el Secretariat Tècnic de la

Mesa Tècnica Paritària, el Reglament dels serveis públics de sanejament, formar part de

la Comissió de Seguretat de Protecció de les Dades de Caràcter Personal de l’Agència

Catalana de l’Aigua i de dos grups de treball, el corresponent a l’exercici del dret d’accés

a la informació ambiental i el relacionat amb el Projecte d’avaluació del model de gestió

documental i d’informació de l’Agència Catalana de l’Aigua.

• Defensa penal: en aquests aspectes s’atenen les sol·licituds d’informació i documentació

procedents dels Mossos d’Esquadra, del Seprona, dels jutjats d’instrucció, penals, de

l’Audiència Provincial de les diferents fi scalies provincials, així com d’altres administracions

(ajuntaments, Consell Comarcal, etc.). També se sol·licita informació a jutjats, Fiscalia

i Mossos d’Esquadra, necessària per a la tramitació dels diferents expedients tramitats

per l’Agència Catalana de l’Aigua (sancionadors, de requeriment, etc.). Es realitzen

comunicacions a les diferents àrees de l’Agència dels procediments incoats per la jurisdicció

penal i que comporten la suspensió dels expedients sancionadors; també del seu estat

judicial. Finalment, es presenten denúncies per fets considerats constitutius d’un possible

delicte contra el medi ambient, davant de la Fiscalia o del Jutjat corresponent. Fent, així

mateix, un seguiment de les denúncies formulades, presentant els escrits que requereix la

instrucció d’un procediment penal (escrit de compareixença, preparació de declaracions,

proves pericials, recursos, escrit de qualifi cació jurídica, etc.), la celebració del judici oral i

l’execució de la sentència i es fan les actuacions necessàries per a la defensa de l’Agència

Catalana de l’Aigua, com a responsable civil subsidiari.

Durant l’any 2008, s’ha coordinat la preparació de les declaracions tant de testimonis com de

perits, que s’han d’aportar als procediments penals. Així com la preparació de les proves que

cal practicar durant la instrucció judicial.

En l’àmbit intern, s’han fet sol·licituds de suport als Mossos d’Esquadra, com a policia

administrativa, per tal de dur a terme actuacions pròpies de la competència de l’Agència

(temes d’expropiació, obres de col·lectors, etc.).

També s’han elaborat informes jurídics relacionats amb procediments penals en tràmit.

Expedients de responsabilitat patrimonial resolts 15

Expedients de responsabilitat patrimonial en tràmit 17

Expedients de revisió d’actes 4

Informes jurídics i notes 172

Informes jurídics de convenis 62

Informes jurídics al reconeixement o renovació dels establiments tècnics auxiliars de l’ACA 9

Redacció i gestió de convenis 2

Assistència jurídica a meses de contractació (contractes) 87

Recursos administratius resolts 5

176

La publicació de la Directiva marc del l’aigua, el 22 de desembre del 2000, i la seva posterior

transposició al nostre ordenament jurídic, l’any 2003, condiciona un conjunt de canvis en la

futura planifi cació, gestió i control de les masses d’aigua i dels recursos hídrics, mitjançant les

autoritats competents de les respectives demarcacions hidrogràfi ques.

La DMA estableix en el seu article 9 que els estats membres hauran de tenir en compte

el principi de recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua. L’orientació que

proporciona la DMA, que tendeix a la recuperació íntegra dels costos i la necessitat d’assolir

la sostenibilitat dels diferents serveis associats al cicle de l’aigua, obliga a encetar un debat i

a iniciar una revisió dels models tarifaris existents.

És en aquest sentit, que l’octubre del 2008 es planteja al consell d’aministració l’inici del

debat sobre el model de gestió i de fi nançament que es desenvoluparà al llarg del 2009 amb

l’objectiu de poder incorporar les alternatives de recuperació de costos del cicle de l’aigua en

el Pla de gestió de conca.

Recuperació dels costos

12 Estratègies d’organització i recursos


Un dels objectius estratègics de l’Agència és potenciar el desenvolupament professional i

competencial dels seus treballadors i treballadores, tant en el vessant tècnic com en les seves

habilitats personals, per tal de poder adaptar-se als nous reptes actuals.

L’any 2008, la política de formació a l’Agència ha potenciat els punts següents:

• La realització d’accions formatives per a professionals interns en els àmbits de caire legal,

tècnic o administratiu segons ha previst el Pla de formació.

• Adequar i optimitzar la formació externa a temàtiques de caire tècnic.

• Dinamitzar els mitjans i els recursos per organitzar la formació, incloent-hi accions formatives

que utilitzen nous mitjans i eines de comunicació i difusió de coneixements. És el cas de

l’e-learning i la videoconferència, que s’han utilitzat com a eines de suport per fer la formació

més accessible a tots els treballadors i les treballadores de l’Agència.

• Proporcionar formació sobre les directrius fi xades a la Llei de protecció de dades i sobre

temàtica referent a la prevenció dels riscos laborals.

• S’ha començat a treballar mitjançant proves pilot en la realització de recorreguts formatius

per a diferents col·lectius, per tal d’optimitzar recursos i aconseguir una millor adequació de

la persona al lloc de treball que ocupa i desenvolupa.

Activitats formatives

Distribució del nombre d’hores de formació per blocs temàtics

Blocs formatius

Ofimàtica

Sistemes d’informació

Idiomes

Coneixements organitzatius

Coneixements tècnics

Habilitats de gestió

Hores de cursos

120

63

160

8

280

212

180

A continuació s’esmenten el seguit de jornades organitzades per l’Agència o que han comptat

amb la seva col·laboració durant el 2008:

• Jornades sobre l’Aigua i les Infraestructures en el Medi Subterrani

• Escassetat i gestió de l’aigua sota el clima mediterrani

• Jornada sobre Problemes Analítics en les Aigües Regenerades

• I Jornada sobre Participació en la Gestió de l’Aigua

• Jornades AEUAS: La gestió de les crisis hídriques

• Ambientalització de les activitats de platja

• 3a Setmana i+ de la Custòdia del Territori

• Taula rodona: «Aigua subterrània i canvi climàtic»

• Jornada: La tarifa de l’aigua com a eina de gestió

• Tornem a la Tordera

• La Festa del Mar

• Jornades: Anem al riu! GDT

• Jornada Informativa sobre els Riscos d’Infecció Biològica i d’Intoxicació per Agents Químics

en les Plantes de Posttractament de Fang de Depuració d’Aigües Residuals

• I Jornades sobre Ambients Aquàtics i Biodiversitat

• Contaminació industrial als rius. Efectes sobre la qualitat de l’aigua, la biota i l’agricultura

• Jornada: L’impacte dels residus de l’embassament de Flix (ACA)

• Regeneració i reutilització d’aigües a la indústria

La prevenció de riscos laborals a l’Agència en aquest any 2008 s’ha orientat especialment cap

a la defi nició i la implantació d’un nou model de comunicació i informació als treballadors.

En aquest sentit, s’ha dissenyat un projecte complet de comunicació en el qual s’han

reorganitzat els canals d’informació i els continguts per arribar de la manera més efi caç

possible als treballadors i les treballadores amb l’objectiu de reduir al màxim els accidents i

les malalties professionals.

Les claus principals d’aquest projecte han estat:

• La defi nició d’una nova política de prevenció de riscos laborals.

• La creació d’un identifi cació visual específi ca, mitjançant el color taronja.

• La creació d’una carpeta perquè cada treballador pugui mantenir arxivada en un lloc únic

tota la informació de prevenció.

Intercanvi científi c i

tècnic

Prevenció de riscos laborals:

informació als treballadors


• La utilització del calendari 2009 de l’Agència per transmetre missatges de prevenció durant

el proper any.

• L’inici de la distribució d’informacions amb els nous formats, política de prevenció, actuació

en cas d’accident i fi txa d’informació de riscos en tasques administratives.

• La creació d’un eslògan preventiu específi c per a l’Agència.

Durant aquest període, cal destacar el canvi cultural que s’ha donat en tots els àmbits de

l’Agència envers la prevenció de riscos laborals. Això s’ha concretat en una integració efi caç

en diferents processos de treball com per exemple en l’àmbit de serveis, embassaments,

punts de control del medi i altres. Aquesta integració ha permès que la prevenció s’inclogui

en el dia a dia de les feines i passi a ser una part més de les diferents accions i no un requisit

aliè a l’activitat exercida.

Tot aquest esforç i participació conjunta han fet que aquest any 2008 els nivells d’accidentalitat

de l’Agència continuïn sent molt baixos, 6 accidents amb baixa i 20 sense baixa. És important

conèixer que el 50% dels accidents amb baixa han estat accidents in itinere, fet que ens ha de

fer refl exionar sobre la necessitat de mantenir una actitud preventiva dins i fora de la feina.

Finalment no ens podem oblidar de fer esment de la continuada tasca que s’ha realitzat en

altres aspectes preventius com la formació en prevenció de riscos laborals, el seguiment dels

centres de treball i obres de construcció, les avaluacions dels llocs de treball, la vigilància de

la salut i l’activitat assistencial, entre d’altres.

L’any 2007 es va iniciar el procés d’implantació del sistema de gestió ambiental dels edifi cis

EMAS als edifi cis de Barcelona de l’Agència Catalana de l’Aigua.

L’objectiu específi c de l’EMAS és promoure la millora contínua del comportament ambiental

de les organitzacions mitjançant:

• La implantació d’un sistema de gestió ambiental (SGA).

• L’avaluació sistemàtica, periòdica i objectiva d’aquest sistema.

• La informació al públic i a les parts interessades.

• La formació i la implicació activa dels treballadors.

En el desenvolupament de la implantació d’un EMAS, es fi xen uns objectius ambientals

concrets per a cada any. Aquests objectius abasten tots els camps. En el cas de l’Agència

Catalana de l’Aigua (ACA), i en concret d’unes ofi cines, els objectius estan englobats en

diferents àmbits, els principals són: consums, paper, residus, compliment de la legislació,

soroll i emissions.

Qualitat dels serveis

182

Durant l’any 2008, s’ha dut a terme una auditoria energètica a tots els edifi cis i un programa

per a la implantació de bones pràctiques ambientals a les ofi cines, adreçades als treballadors

de l’ACA i que inclou aquests àmbits:

• Efi ciència en l’ús del paper.

• Gestió dels residus de l’ofi cina.

• Efi ciència en l’ús de l’aigua.

• Efi ciència energètica.

En el procés d’implantació d’un EMAS s’identifi quen set fases:

• Fase I

• Planifi cació del projecte i elaboració de l’anàlisi ambiental

• Es fa una planifi cació global del projecte i una sensibilització del personal implicat. També es

realitza una anàlisi ambiental completa de les instal·lacions i se’n presenten les conclusions.

És la base sobre la qual es treballarà la posterior implantació.

• Fase II

• Disseny i elaboració de la documentació

• Fase III

• Implantació de l’SGA

• Durant el procés d’implantació, es planifi quen les activitats que cal anar implantant, i es

controlen indicadors ambientals. És una fase de prova i serveix per avaluar l’efi càcia del

sistema.

• Fase IV

• Formació i sensibilització

• És una de les parts característiques de l’EMAS, per implicar tot el personal.

• Fase V

• Elaboració de la declaració ambiental

• Fase VI

• Auditoria interna de l’SGA

• Fase VII

• Validació i verifi cació

L’any 2008 s’han dut a terme les sis primeres fases d’implantació i només queda pendent

la validació i verifi cació del sistema per obtenir la certifi cació EMAS als nostres edifi cis de

Barcelona.


Durant el 2008 s’han realitzat les auditories energètiques per donar compliment de l’Acord del

Govern per al desenvolupament d’un programa d’estalvi i efi ciència energètica en els edifi cis

i els equipaments de la Generalitat de Catalunya, i s’han proposat tot un seguit de mesures

per disminuir el consum d’electricitat.

Durant l’any 2008 s’han instal·lat detectors de presència i temporitzacions a les zones dels

lavabos, els arxius, els passadissos, els magatzems, etc., detectors d’intensitat de llums en la

il·luminació propera a la façana de l’edifi ci de Provença 260, programacions d’encesa tenint

en compte els horaris de treball de l’ACA.

Tot això ha permès una reducció important de consum d’electricitat.

Evolució del consum d’electricitat als dos edificis de l’ACA a Barcelona

0,00 5,00 15,00 20,00 25,0010,00indicador kwh/m2

indicador kwh/m2

2006 2007 2008

Consum d'electricitat a Provença 204-208

mesos

anys

gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Indicador anual de kwh/m2 a Provença 204-208

0 50 100 150 200 250

2006

2007

2008 192,4009371

197,8391588

212,7292827

184

0,00 5,00 15,00 20,00 25,0010,00indicador kwh/m2

indicador kwh/m2

2006 2007 2008

Consum d'electricitat a Provença 260

mesos

anys

gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Indicador anual de kwh/m2 a Provença 260

0 50 100 150 200 250

2006

2007

2008 125,0264384

134,6255364

173,702638


També al 2008 s’ha dut a terme una ecoauditoria de l’ús de l’aigua als edifi cis de Barcelona,

s’han instal·lat airejadors a totes les aixetes, totes les cisternes són de doble descàrrega,

s’han implantat bones pràctiques en la neteja dels vehicles, regs de les plantes i en la neteja

general de les ofi cines.

Evolució del consum d’aigua als dos edificis de l’ACA a Barcelona

0 100 300 400200m3

305312312

341342

327

284284

301

323289

280

Consum d'aigua a Provença 204-208

0 250 750 1.000500

2006 2007 2008

m3

745655

633

836677679

623586

530

679712

667

Consum d'aigua a Provença 260

1r

2n

3r

4t

1r

2n

3r

4t

trimestres

trimestres

186

S’ha realitzat tota la senyalització de bones pràctiques a les ofi cines de l’ACA per tal d’assolir

uns objectius de reducció i minimització de consums energètics i de gestió de residus.

Efi ciència en l’ús de l’aigua

Efi ciència en l’ús d’energia


Efi ciència en l’ús de paper

Recollida selectiva

188

Al 2008 s’ha creat el portal de serveis generals, que ha estat una eina viva i dinàmica que

permet ampliar i actualitzar tota la gestió de serveis d’interès general i de difusió de les bones

pràctiques, implantació de l’EMAS, i acompliment de fi tes de l’Acord del Govern. Ha estat el

nostre mecanisme d’informació contínua a tot el personal de l’ACA per informar.

Pel que fa al parc mòbil, durant el 2008 la fl ota de vehicles de l’ACA ha realitzat 2.500.000

km. Aquest quilometratge ha suposat un total de 30.000 sortides i la mitjana és d’uns 26.000

km/any per cotxe.

Els vehicles amb un ús més intensiu al llarg del 2008 han estat les furgonetes, ja que en algun

cas han arribat als 35.000 km/any.

Aquest desplegament de la fl ota ha suposat un cost en combustible de 202.493 €.

Per garantir al màxim l’absència de riscos als usuaris, durant el 2008 s’ha renovat el 50% de

la fl ota. Un total de 60 vehicles s’han substituït per antiguitat i quilometratge acumulat.

El consum de la fl ota és força variable, entre els 5,4 l/100 km dels cotxes més petits, o bé

els 5,7 l/100 km del vehicle amb un funcionament híbrid, a un màxim d’uns 12 l/100 km

consumits pels vehicles tot terreny o bé els turismes de gamma alta.


Després de cada ús es fa un control programat de l’estat del vehicle, i 100 és la mitjana de

sortides setmanals.

L’estudi de les emissions de CO2, tenint en compte les tipologies de vehicles de l’ACA, arriba

a la conclusió que els vehicles tot terreny són els més inefi cients, amb un elevat consum de

combustible al mateix temps que les emissions també són molt altes, la qual cosa contrasta

amb el vehicle més efi cient, que és el que porta motor híbrid, amb una emissió de 104 g/km.

Pel que fa al servei de missatgeria durant l’any 2008, s’han fet un total de 1.136 repartiments,

tenint en compte que no s’inclouen els tres viatges diaris entre els edifi cis de l’ACA a Barcelona,

ni el viatge diari al DMAH.

De cara el 2009, l’Agència té com a projecte destacat elaborar un document anomenat Guia

de climatització d’edifi cis a partir de l’energia geotèrmica. Aquest document informatiu va

adreçat a empreses i particulars on s’estableixen les exigències tècniques i jurídiques per a

l’autorització de dita activitat que comporta captació d’aigua i abocament.

L’any 2007 es va encetar un pla d’actuació i millora en gestió documental a l’Agència Catalana

de l’Aigua amb els objectius següents:

• El compliment de tots els requeriments de la norma UNE ISO 15489:2001, Informació i

documentació – gestió documental.

• L’adequació als requeriments de la LAECAP (Llei d’accés electrònic dels ciutadans a les

administracions públiques), que va ser aprovada durant l’any 2007, la qual estableix, per a

les comunitats autònomes, un horitzó d’aplicació a l’any 2010.

• La millora de l’efi càcia i l’efi ciència de l’organització.

• La facilitació de la gestió del coneixement intern de l’organització.

Gestió documentalProjecte de gestió documental electrònica GESTDOC2.0

Càlcul estimatiu de les emissions anuals

NO

X Km anuals recorreguts

2.295.059

Emissions Nox (gNOx/veh-km)

0,66

Emissions Nox Kg

1.514,7

CO

2 Km anuals recorreguts

2.295.059

Emissions CO2 (gCO2/veh/km)

170

Emissions CO2 Kg

390.160

Par

tícul

es Km anuals recorreguts

2.295.059

Emissions partícules (gPM/veh-km)

0,04

Emissions Partícules Kg

91,8

190

Durant l’any 2008, i a partir de l’anàlisi efectuada l’any 2007, es van continuar portant a terme,

juntament amb la Divisió de Sistemes d’Informació, els subprojectes necessaris per tal d’assolir

els objectius ressenyats. Cal destacar-ne dos per la seva rellevància: la determinació de les

polítiques de gestió documental de l’Agència i la defi nició de l’arquitectura informàtica que

ha de donar suport a aquesta gestió. Així mateix, es va treballar intensament per determinar

el mapa documental de l’Agència, eina imprescindible que estructurarà tota la documentació

que gestiona l’Agència.

Durant l’any 2008, l’arxiu central ha rebut un total de 641 transferències des de les diverses

unitats organitzatives, quantitat que suposa un increment de 358,9 metres lineals en la

documentació arxivada.

Transferències a l’arxiu central

Transferències de documentació a l’arxiu central

Nombre transferències

30

40

7

30

12

1

5

92

5

1

418

641

Espai (m)

37,7

65,4

11,3

51,3

25,9

2,0

8,6

32,0

4,7

0,1

119,9

358,9

Nom unitat

Transferències per unitats directives

Àrea d’Inspecció i Control

Àrea d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic

Àrea de Planificació i Ús Sostenible de l’Aigua

Àrea Tècnica

Àrea de Tributació i Ingressos

Direcció

Divisió d’Assessoria Jurídica

Divisió de Recursos

Divisió de Recursos Humans

Divisió de Sistemes

Gerència

TOTAL


A fi nals de l’any, el total de documentació custodiada per l’arxiu central era el següent:

Durant l’any 2008 es van trametre 2.444 metres lineals a custòdia, ja que l’arxiu central de

l’Agència està ocupat al 90% de la seva capacitat.

Durant l’any 2008, a conseqüència del greu episodi de sequera que va viure Catalunya, i que va

motivar la cerca d’informació especialitzada a l’arxiu, així com diverses revisions d’expedients

d’autoritzacions de sanejament, hi va haver un volum considerable de sol·licituds de préstecs

d’expedients custodiats per l’arxiu central.

Durant l’any 2008 es va continuar incrementant el nombre de documents escanejats i

introduïts de manera electrònica en el sistema de gestió, amb l’objectiu declarat que en els

propers anys deixi de circular el paper i que tota la tramitació es faci de manera electrònica,

tal com estableix la Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans a les administracions

públiques.

Dipòsits Metres totals del dipòsit

4.490

18.848

23.338

Arxiu central a Barcelona

Custòdia

TOTAL

Préstec

Evolució del nombre de préstecs

2003 2004 2005 2006 2007 2008

87 952 3.581 3.788 8.353 6.179

Taulell de documentació

Evolució dels documents de gestió electrònica

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

17 9.843 42.924 52.806 52.795 57.962 59.308 72.411

192

Projectes per al 2009

Durant l’any 2008 es va abordar per part del Departament de Comunicació, Relacions

Institucionals i Participació, juntament amb la Divisió de Sistemes, el canvi de la interfície

amb què l’Agència es presenta a Internet. Aprofi tant que el projecte incloïa la migració dels

continguts des de l’antiga pàgina web cap al nou portal, es va realitzar la revisió del català de

totes les pàgines, així com la seva traducció al castellà i l’anglès, de manera que, en aquest

moment, l’Agència es presenta a tot el món en tres idiomes.

Així mateix, durant l’any 2008 es va continuar donant suport a tota l’Agència en diferents

projectes comunicatius, com ara a les III Jornades Tècniques de Gestió de Sistemes de

Sanejament d’Aigües Residuals o els butlletins de platges que, des del 15 de juny i fi ns al

15 de setembre, donen informació sobre l’estat de l’àmbit costaner. Aquestes accions van

exigir la defi nició i la fi xació de terminologia específi ca relacionada amb l’àmbit d’actuació de

l’Agència i múltiples consultes als organismes responsables de la normalització lingüística,

especialment el Termcat.

D’altra banda, la greu sequera que va viure Catalunya va obligar a un esforç informatiu que va

donar lloc a un gran volum de documentació que va haver de ser revisada i, en molts casos,

traduïda.

En aquest àmbit, l’Agència destaca el Projecte d’adaptació de la informació continguda en el

Registre d’Aigües per tal de poder fer efectiu el dret d’accés dels ciutadans per via telemàtica

al seu contingut en els termes de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels

ciutadans als serveis públics.

Suport idiomàtic

Annexos

194

Contractació d’infraestructures realitzada per l’ACA

La construcció d’infraestructures que porta a terme l’ACA té com a origen els diferents plans

i programes aprovats, que es plasmen en el Programa d’Infraestructures Hidràuliques de

Catalunya (PICH), així com en les actuacions que s’incorporen en el PICH, com a conseqüència

de les successives actualitzacions que es porten a terme.

D’acord amb el marc de referència del contracte programa 2006-2010, aprovat el 25 de

juliol de 2006, i de les actuacions que conformen el PICH, les diferents inversions a realitzar

es programen en el temps i s’integren en el pressupost que cada any aprova el Consell

d’Administració de l’ACA.

Expedients adjudicats

Durant l’any 2008 s’han adjudicat 220 expedients, per un valor de 256,56 M€. La relació

d’adjudicacions de contractes d’infraestructures portada a terme per l’ACA al llarg de l’any

2008 és la que es relaciona tot seguit

ANNEX 1. Contractació

28

41

69

26870

20

16

36

19

26

45

69

151

220

12,73

18,64

31,36

0,91

30,91

31,82

9,09

7,27

16,36

8,64

11,82

20,45

31,36

68,64

1

5

2

6

3

7

4

8

%

Resum numèric per tipologia

Obres Concurs Obert

Cons I A.T. I Serveis Concurs Obert

Obres Menor

Cons I A.T. I Serveis Menor

Obres Negociat Sense Publicitat

Cons I A.T.I Serveis Negociat Sense Publicitat

Obres EmergènciesCons I A.T. I Serveis Emergències

SUBTOTAL OBRESSUBTOTAL CONS I A.T. I SERVEIS

TOTALS

Totals des de 01/01/2008 fins a 31/12/2008

95.282.986,04

4.483.646,72

99.766.632,76

51.091,73

1.154.081,26

1.205.172,99

32.537.788,73

1.588.772,50

34.126.561,23

113.766.989,01

7.698.133,31

121.465.122,32

241.638.855,51

14.924.633,79

256.563.489,30

37,14

1,75

38,89

0,02

0,45

0,47

12,68

0,62

13,30

44,34

3,00

47,34

94,18

5,82

Subtotals Núm.

d’Expedients%

195Annexos

Obres concurs obert

CT07001748 · ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA DELS SISTEMES D’ÀGER,

XERALLO I RONÍ. T.M. ÀGER, SARROCA DE BELLERA, RIALP · 1.526.775,28 €

CT07002493 ·TRANSVASSAMENT DEL REC SUSANNA AL MANOL ALS TERMES MUNICIPALS DE FIGUERES I EL

FAR D’EMPORDÀ · 2.093.696,45 €

CT07002568 · COL·LECTORS EN ALTA DE LA CONNEXIÓ DE BONAVISTA A L’EDAR DE TARRAGONA · 426.325,15 €

CT07002648 · PROJECTE DE SOTERRAMENT DE LA RIERA TARGA I DELS TORRENTS DANIEL I LLOVERES, DES

DE LA SEVA CONFLUÈNCIA AMB LA RIERA SALVET, FINS EL LÍMIT D’AIGÜES AMUNT DEL NUCLI URBÀ. T.M.

VILASSAR DE DALT · 6.018.744,85 €

CT07002660 · COL·LECTORS EN ALTA I ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE SARRAL. T.M.

SARRAL · 1.229.765,16 €

CT07002733 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I EXECUCIÓ DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ

DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA DE PRADES · 1.220.846,51 €

CT07002108 · AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE TÀRREGA · 4.217.423,14 €

CT07002721 · MILLORA DELS COL·LECTORS EN ALTA DE L’AMETLLA DE MAR. T.M. L’AMETLLA DE MAR ·

1.316.399,54 €

CT07002641 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I EXECUCIÓ DE LES OBRES DE DESDOBLAMENT DE

L’ETAP DE MONTFULLÀ. T.M. BESCANÓ · 14.618.556,87 €

CT07002800 · SUBSTITUCIÓ DE LA CANONADA DIÀMETRE 700 ENTRE EL PASTERAL I L’ETAP DE MONTFULLÀ.

TERMES MUNICIPALS DE LA CELLERA DE TER, ANGLÈS I BESCANÓ · 17.422.374,40 €

CT07002802 · SUBSTITUCIÓ D’UN TRAM DE CANONADA DIÀMETRE 500 ENTRE PLATJA D’ARO I CALONGE I

CONTINUACIÓ FINS A L’ETAP DE TORRENT DE LA CANONADA D’ABASTAMENT A LA COSTA BRAVA CENTRE ·

8.227.940,35 €

CT07002822 · ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUA €

CT07002921 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I EXECUCIÓ DE LES OBRES D’AMPLIACIÓ DE

L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE LA JONQUERA · 3.502.939,30 €

CT07003157 · NOUS COL·LECTORS A L’ALFORJA· 380.358,39 €

CT07003152 · ENDEGAMENT DE LA RIERA DE CALONGE TRAM 2 0+600 A 2+030. T.M. CALONGE · 5.605.215,00 €

CT07003153 · ENDEGAMENT DE LA RIERA DE CALONGE TRAM 1 PK 0+000 A 0+600. T.M. CALONGE ·

6.961.015,72 €

CT08000137 · COL·LECTORS EN ALTA DEL FAR DE L’EMPORDÀ · 239.850,17 €

CT07003248 · “EDAR I COL.LECTORS EN ALTA GERRI DE LA SAL; EDAR I COL.LECTORS EN ALTA DE FIGUEROLA

D’ORCAU;EDAR D’ISONA I CONCA DELLA; COL.LECTORS EN ALTA DE LA POBLA DE SEGUR;COL.LECTORS EN

ALTA D’ESPOT; OBRES COMPLEMENTARIES A L’EDAR D’ESPOT; SANAJEMENT D’ESTAIS” · 3.078.554,38 €

CT08000389 · ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA DE CAN MASSUET - EL

FAR. T.M. DOSRIUS · 3.843.185,00 €

CT07002792 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I EXECUCIÓ DE L’OBRA DE L’ESTACIÓ DEPURADORA

D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA DE CAN FORNACA. T.M. RIUDARENES · 1.053.778,58 €

CT08000257 · PROJECTE MODIFICAT DELS COL·LECTORS EN ALTA DE LA URBANITZACIÓ LA BARONIA DEL

MAR A L’EDAR DE CALAFELL. TERMES MUNICIPALS BELLVEI I CALAFELL · 1.053.920,78 €

196

CT08001176 · MODIFICAT DEL DESGLOSSAT D’ENDEGAMENT, RECUPERACIÓ I INTEGRACIÓ MEDIAMBIENTAL

DEL RIU ANOIA EN UN TRAM D’IGUALADA I SANTA MARGARIDA DE MONTBUI (ANOIA) .PK 1+100 - 3+193. 2A

FASE: RECUPERACIÓ I INTEGRACIÓ. T.M. IGUALADA I SANTA MARGARIDA DE MONTBUI · 1.010.687,72 €


DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I DELS COL·LECTORS EN ALTA DEL NUCLI DE LAVERN AL TM DE

SUBIRATS · 696.857,38 €

CT08000938 · COL·LECTORS EN ALTA DE PRADES. T.M. PRADES · 301.829,71 €

CT08000941 · IMPLANTACIÓ DEL SISTEMA DE TELECONTROL I AUTOMATITZACIÓ DE LES ESTACIONS DE

BOMBAMENT DEL SISTEMA DE SANEJAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP (ÀREA COSTANERA) · 115.978,74 €


DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA D’ALEIXAR · 818.222,82 €


DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I DELS COL·LECTORS EN ALTA DEL NUCLI DE SANT PERE SACARRERA

AL TM DE MEDIONA · 879.878,40 €

CT08001116 · ESTACIONS DEPURADORES D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA D’ÀREU, ALTRON,

SAURÍ, ALINS, AUBÈRT, ESPUÍ, TORRELAMEU, ALGERRI, ARRÒS, SORT, LA GUÀRDIA DE TREMP, LA POBLETA

DE BELLVEÍ, LA PORTELLA (W) I LA PORTELLA · 5.490.113,82 €

Consultoria i assistència tècnica concurs obert

CT07001993 · DIRECCIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I DIRECCIO DE LES OBRES DE

MILLORA I CONDICIONAMENT DE L’EDAR DE L’ALDEA · 127.400,00 €

CT07002084 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS

EN ALTA DE SOLIVELLA · 67.733,29€

CT07002482· REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I

COL·LECTORS DE LES URBANITZACIONS LES FARRERES, SANT DANIEL, TERRABRAVA I ÀGORA PARC I ROCA-

ROSSA. T.M. TORDERA · 84.800,63€

CT07002494 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DEL TRANSVASAMENT DEL REC SUSANNA AL MANOL. TM FIGUERES

I EL FAR D’EMPORDÀ · 67.832,58 €

CT07002604 · REDACCIÓ DELS PROJECTES CONSTRUCTIUS PER LA MILLORA DE LA XARXA D’ABASTAMENT

DAIGUA POTABLE DELS MUNICIPIS DE TALAMANCA I MURA, I DEL SECTOR DE L’OLLER DE CALDERS.TERMES

MUNICIPALS ARTÉS, CALDERS, MURA I TALAMANCA · 58.550,00 €

CT07002659 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DELS COL.LECTORS EN ALTA I L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES

RESIDUALS DEL SARRAL. T.M. SARRAL · 74.214,62 €

CT07002662 · DIRECCIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I DIRECCIÓ DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ

DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL.LECTORS EN ALTA DE PRADES. T.M. PRADES · 94.898,89 €

CT07002675 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU PER LA NOVA AMPLIACIÓ DE LA CAPACITAT DE

L’EDAR DE L’AMETLLA DE MAR · 132.534,72 €

CT07002791 · DIRECCIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I DIRECCIÓ DE LES OBRES DE

L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS DE CAN FORNACA, AL TM DE RIUDARENES ·

60.000,00 €

197Annexos

CT07002845 · DIRECCIÓ CONJUNTA DE LES OBRES D’ENDEGAMENT DE LA RIERA DE CALONGE. TRAM 1 PK

0+000 A PK 0+600 I TRAM 2 PK 0+600 A PK 2+030. T.M. CALONGE · 242.500,00 €


L’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE LA JONQUERA · 150.530,00 €

CT07002937 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE LES MILLORES DELS COL·LECTORS EN ALTA DE L’AMETLLA DE

MAR · 61.800,00 €

CT07003007 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DELS COL.LECTORS EN ALTA DE LA CONNEXIÓ DE BONAVISTA A

L’EDAR DE TARRAGONA · 32.300,00 €

CT07003154 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE CANALITZACIÓ DE LA RIERA DE PALAFOLLS EN EL

TRAM 0: SOTA EL PONT DE RENFE I PLATJA AL TERME MUNICIPAL DE MALGRAT DE MAR · 74.800,00 €

CT07003155 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS DE

LES BORGES DEL CAMP · 97.000,00 €

CT07003278 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DEL COL·LECTOR EN ALTA DE CONNEXIÓ DE

L’URBANITZACIÓ RIUMAR AL SISTEMA DELTEBRE · 24.522,65 €

CT07003286 · COORDINACIÓ EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DEL

SISTEMA DE SANEJAMENT DE L’ALT MARESME I DEL SEU ENCAIX PAISATGÍSTIC · 476.280,00 €

CT08000264 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DELS NOUS COL·LECTORS A L’ALFORJA DEL CAMP · 40.099,00 €

CT08000272 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DEL PROJECTE MODIFICAT DELS COL.LECTORS EN ALTA DE LA

URBANITZACIÓ LA BARONIA DEL MAR A L’EDAR DE CALAFELL. TERMES MUNICIPALS CALAFELL I BELLVEI ·

46.826,14 €

CT08000811 · REDACCIÓ DEL PROJECTE BÀSIC I DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DE LA DESSALINITZADORA

DEL FOIX. T.M. CUNIT · 683.250,00 €

CT07002639 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DEL SOTERRAMENT DE LA RIERA DE TARGA I DELS TORRENTS

DANIEL I LLOVERES, DES DE LA SEVA CONFLUÈNCIA AMB LA RIERA SALVET, FINS EL LÍMIT D’AIGÜES AMUNT

DEL NUCLI URBÀ, AL TERME MUNICIPAL DE VILASSAR DE DALT · 146.334,27 €

CT07003239 · DIRECCIÓ CONJUNTA DE LES OBRES DE L’EDAR I COL.LECTORS EN ALTA DE GERRI DE LA SAL,

DE L’EDAR I COL.LECTORS EN ALTA DE FIGUEROLA D’ORCAU AL TM D’ISONA I CONCA DELLÀ, DE L’EDAR

D’ISONA I CONCA DELLÀ, DELS COL.LECTORS EN ALTA DE LA POBLA DE SEG · 143.003,11 €

CT08000552 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE TRACTAMENT TERCIARI DE L’EDAR DE VALLS ·

69.250,00 €

CT08001128 · ANÀLISI I GESTIÓ DE LA CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS DESTINADES ALS ENS LOCALS PER

A LA REALITZACIÓ D’INVERSIONS PER A L’EXECUCIÓ D’ACTUACIONS D’ABASTAMENT EN ALTA DURANT ELS

ANYS 2009 I 2010 · 80.425,44 €

CT08000348 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS

DE CAN MASSUET-EL FAR S. TM DOSRIUS · 167.317,47 €

CT08000296 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DEL NOU COL·LECTOR / SOBREEIXIDOR SUBMARÍ A

L’ÀREA LITORAL DE CUBELLES (DESEMBOCADURA DEL RIU FOIX). T.M. CUBELLES · 99.506,00 €

CT08000297 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU D’ACTUACIONS PER REDUCCIO DE SOBREEIXIMENTS

A LES ESTACIONS DE BOMBEIG PRINCIPAL I PLATJA DEL SISTEMA CUNIT-CUBELLES. T.M. CUBELLES ·

35.142,80 €


L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I DELS COL·LECTORS EN ALTA DEL NUCLI DE LAVERN AL TM

DE SUBIRATS · 63.635,00 €

198


L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I DELS COL·LECTORS EN ALTA DEL NUCLI DE SANT PERE

SACARRERA AL TM DE MEDIONA · 54.800,00 €

CT08000637 · REDACCIÓ DEL PROJECTE D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA ESTACIÓ DEPURADORA

D’AIGÜES RESIDUALS DE SANTA BÀRBARA · 37.500,00 €

CT08000800 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE LA NOVA ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES

RESIDUALS D’ALCOVER · 91.376,96

CT08000801 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’EDAR I COL·LECTORS EN ALTA DEL POBLE NOU

DEL DELTA. T.M. AMPOSTA · 34.755,88 €

CT08000814 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU D’ADEQÜACIÓ PER A LA MILLORA AMBIENTAL I

PAISATGÍSTICA, MITJANÇANT TÈCNIQUES DE BIOENGINYERIA I D’HIDRÀULICA, DEL PROJECTE D’ENDEGAMENT

DE LA RIERA DE SANTA SUSANNA DEL PK 0+639,89 AL PK 1+782,84 (EXCLOENT EL TRAM DEL PK · 72.521,87 €

CT08000816 · REDACCIÓ DELS PROJECTES CONSTRUCTIUS DE LA NOVA ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES

RESIDUALS DE BOTARELL, DE L’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE RIUDOMS

I DEL TRACTAMENT DE FANGS A L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE SANT JAUME DELS ·

124.351,99 €

CT08000826 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU D’AMPLIACIÓ I MILLORES DE L’ESTACIÓ DEPURADORA

D’AIGÜES RESIDUALS DE CALAF · 35.000,00 €

CT08000860 · REDACCIÓ DELS PROJECTES D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ D’INSTAL·LACIONS DE PLANTES

DE COMPOSTATGE A LES EDARS DE L’ESCALA, EL VENDRELL I SALLENT.· 41.311,77 €

CT08000861 · REDACCIÓ DEL PROJECTE D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE DIGESTIONS ANAERÒBIES A

LES ESTACIONS DEPURADORES DE VILA-SECA I SALOU, CAMBRILS I FONDARELLA · 33.000,00 €

CT08001112 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE LES DEPURADORES D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA

D’ÀREU, ALTRON, SAURÍ, ALINS, AUBÈRT, ESPUI, TORRELAMEU, ALGERRI, ARRÒS, SORT, LA GUÀRDIA DE

TREMP, LA POBLETA DE BELLVEÍ, LA PORTELLA (W) I LA PORTELLA · 277.400,00 €

CT08001175 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DEL MODIFICAT DEL DESGLOSSAT D’ENDEGAMENT,RECUPERACIÓ

I INTEGRACIÓ MEDIAMBIENTAL DEL RIU ANOIA EN UN TRAM IGUALADA I SANTA MARGARIDA DE MONTBUI

(ANOIA) PK 1+100-3+193. 2A FASE:RECUPERACIÓ I INTEGRACIÓ.T.M.IGUALADA I SANTA MARGARIDA ·

55.225,00 €

CT08001185 · REDACCIÓ DEL PROJECTE D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEPURADORA I COL·LECTORS

D’AIGÜES RESIDUALS DE SANT JOAN DE MEDIONA · 44.750,00 €


L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA D’ALEIXAR · 79.166,64 €

Obres menor

CTN0801567 · TREBALLS A LA SIMA APARESCUDA A LA MOTA ESQUERRA DEL RIU LLOBREGAT, AIGÜES

AMUNT DEL PONT DE LA C-32. T.M CORNELLÀ DE LLOBREGAT · 12.093,64 €

CTN0801859 · REPOSICIÓ DE VORERES I GUALS DEL CARRER MENÉNDEZ I PELAYO DE MOLINS DE REI ·

38.998,09 €

199Annexos

Consultoria i assistència tècnica menor

CT07002497 · ASSESSORAMENT EN LA DEFINICIÓ DEL CIRCUIT DE TRAMITACIÓ AMBIENTAL DELS PROJECTES

DE L’ÀREA TÈCNICA DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA · 10.300,00 €

CT08000125 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU D’ELIMINACIÓ D’AIGÜES BLANQUES DE L’EDAR DE

TORRES DE SEGRE · 3.300,00 €

CT08000289 · ACTUALITZACIÓ DEL PROJECTE D’ACTUACIONS DE MILLORA DE LA CANALITZACIÓ DE LA

RIERA D’ARENYS DE MAR · 10.120,00 €

CT07000813 · TREBALLS D’ACTUALITZACIÓ DEL PROJECTE DE L’EDAR I COL·LECTORS DE SANT ANIOL DE

FINESTRES. T.M. SANT ANIOL DE FINESTRES · 3.000,00 €

CT08000282 · REDACCIÓ DEL PROJECTE D’ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL DEL RIU RIDAURA. TRAM IV (PK

0+000 A 1+100). MODIFICAT NÚM. 1. T.M. CASTELL-PLATJA D’ARO · 10.300,00 €

CT08000288 · ESTUDI HIDRÀULIC DE LES DIFERENTS ALTERNATIVES PROPOSADES PER A LES OBRES DE

CANALITZACIÓ DE LA RIERA DE PALAFOLLS, TRAM II: PK 0+457,5 - PK 0+946. T.M. MALGRAT DE MAR ·

10.300,00 €

CT08000548 · ESTUDI PER A LA DIAGNOSI DE L’ESTAT HIDROMORFOLÒGIC DEL TORRENT DE CAN LLOBATERAS.

T.M. BARBERÀ DEL VALLÈS · 10.140,00 €

CT08000347 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA PEL CONTROL I VIGILÀNCIA MEDI AMBIENTAL DE LES OBRES DE

L’EMBASSAMENT DE REGULACIÓ A LA RIERA DE CASTELLCIR. T.M. CASTELLCIR · 10.300,00 €

CT08000756 · ASSESSORAMENT EN EL SEGUIMENT I CONTROL DE LA POSADA EN MARXA DE LES BORES DE

LA PLANTA POTABILITZADORA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC PER CORRENT ASCENDENT AMB DOBLE ETAPA

ANAERÒBIA-AERÒBIA PER REDUIR LA CONTAMINACIÓ DE NITRATS · 9.975,00 €

CT08000759 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA PER L’ESTUDI DE VIABILITAT AMB TÈCNIQUES DE BIOENGINYERIA DE

L’ENDEGAMENT, RECUPERACIÓ I INTEGRACIÓ MEDIOAMBIENTAL DEL RIU ANOIA EN UN TRAM D’IGUALADA I

SANTA MARGARIDA DE MONTBUI (ANOIA) PK 1+000 - PK 3+193 1ª FASE.- ENDEGAMENT · 6.500,00 €

CT08000862 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE RESTAURACIÓ DE L’ESTANY DE VILAÜT I

CONSTRUCCIÓ DE LES OBRES DE REGULACIÓ DELS DRENATGES. T.M. PAU · 10.340,00 €

CT08000871 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE RESTAURACIÓ DE L’ESTANY DE TEC I CONSTRUCCIÓ

DE LES OBRES DE REGULACIÓ DELS DRENATGES. T.M. CASTELLÓ D’EMPÚRIES · 10.340,00 €

CT08000940 · DIRECCIÓ DE LES OBRES I COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT PER A L’EXECUCIÓ DE

L ‘OBRA D’IMPLANTACIÓ DEL SISTEMA DE TELECONTROL I AUTOMATITZACIÓ DE LES ESTACIONS DE

BOMBAMENT DEL SISTEMA DE SANEJAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP (ÀREA COSTANERA) · 10.250,00 €

CT08001038 · REDACCIÓ DE L’ANÀLISI DE RISC I DE LA PROPOSTA DE CLASSIFICACIÓ DE LA PRESA DE

L’EMBASSAMENT DE CASTELLCIR · 10.340,00 €

CT08001022 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DEL COMPLEMENTARI NÚM. 1 DEL MODIFICAT DEL

MODIFICAT NÚM. 2 DE L’EDAR I DELS COL·LECTORS EN ALTA DE MONTBRIÓ DEL CAMP · 6.000,00 €

CT08000804 · DIRECCIÓ DE LES OBRES I COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT PER A L’EXECUCIÓ DE

L’OBRA DEL PROJECTE COMPLEMENTARI PER L’ABOCAMENT A LLERA DE LES AIGÜES RESIDUALS DE L’EDAR

DE MONT-ROIG DEL CAMP (ÀREA COSTANERA) · 8.000,00 €

CT08001012 · DIRECCIÓ DE LES OBRES COMPLEMENTÀRIES DE L’ENDEGAMENT DE LA RIERA DE SANTA

SUSANNA ENTRE ELS PK 1+200 A 1+250 FRONT EL COL·LEGI D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA. TM SANTA

SUSANNA · 8.743,75 €

200

CT08001044 · COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT I ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA DIRECCIÓ D’OBRA DEL

COMPLEMENTARI DE L’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE GRANOLLERS ·

10.340,00 €

CT08001102 · REDACCIÓ DEL PROJECTE MODIFICAT DE L’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES

RESIDUALS DE MANLLEU· 10.300,00 €

CT08001137 · REDACCIÓ DE L’INFORME EN EL RECURS CONTENCIÓS ORDINARI NÚM. 1216/1995 · 1.400,00 €

CT08001146 · REDACCIÓ DEL PROJECTE COMPLEMENTARI DE LES OBRES D’ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL

DEL RIU RIDAURA. T.M CASTELL PLATJA-D’ARO. TRAM IV · 10.300,00 €

CT08001118 · COORDINACIÓ EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES DEL COMPLEMENTARI 1

DE L’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE TORDERA · 5.950,00 €

CT08001177 · ESTUDI DE DIAGNOSI DELS COL·LECTORS EN ALTA DE SAUS-CAMALLERA. T.M. SAUS ·

10.340,00 €

CT08001222 · ESTUDI DEL DESVIAMENT DEL REG PELLETER A LA ZONA DE L’EDAR DE RIUDEBITLLES. T.M.

SANT PERE DE RIUDEBITLLES · 10.300,00 €

CT08001260 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE LA LÍNIA DE SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC A

L’EDAR DE LES BORGES DEL CAMP. T.M. LES BORGES DEL CAMP · 5.500,00 €

CTN0802302 · ASSESSORIA EN L’AVALUACIÓ DE L’IMPACTE AGROPECUARI DE LA CANONADA CAT-ATLL I

ASSISTÈNCIA TÈCNICA EN LA PREPARACIÓ DELS PROCESSOS PREVIS A LES ACTES PRÈVIES A L’OCUPACIÓ

· 49.951,92 €

CTN0801394 · COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT DURANT LA FASE D’EXECUCIÓ DE LES OBRES

D’ABASTAMENT A LA VALL DEL LLOBREGÓS DES DEL NOU DIPÒSIT DE GUISSONA. T.M. GUISSONA ·

24.000,00 €

CTN0801356 · TREBALLS COMPLEMENTARIS A LA REDACCIÓ DEL PROJECTE D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ

DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA.

T.M. SANT LLORENÇ DE LA MUGA · 2.000,00 €

CTN0801572 · AIXECAMENT TOPOGRÀFIC PER A LA REDACCIÓ DELS PROJECTES DE RESTAURACIÓ DELS

ESTANYS DE VILAÜT I TEC. T.M. PAU · 6.830,00 €

CTN0801439 · REDACCIÓ DE L’ESTUDI DE L’AFECCIÓ AL RÈGIM HIDRÀULIC DEL RIU LA SÈNIA PER L’ABOCAMENT

D’AIGÜES PLUVIALS DES DEL CAMÍ DELS CAMPETS. T.M. ALCANAR · 10.300,00 €

CTN0801642 · REDACCIÓ DEL PROJECTE COMPLEMENTARI DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGUES RESIDUALS

DE MAÇANET RESIDENCIAL. T.M. MAÇANET DE LA SELVA · 5.700,00 €

CTN0801566 · DIRECCIÓ DE LES OBRES I COORDINACIÓ EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES

D’EXCAVACIÓ I DIAGNOSI DE LA SIMA APAREGUDA A LA MOTA ESQUERRA DEL RIU LLOBREGAT, AIGÜES

AMUNT DEL PONT DE LA C-32, AL TM DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT · 9.802,63 €

CTN0801396 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU COMPLEMENTARI NÚM. 1 DE L’ESTACIÓ DEPURADORA

D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA DE LA POBLA DE LILLET. T.M. LA POBLA DE LILLET · 6.000,00 €

CTN0801738 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’EDAR I COL·LECTORS DEL SECTOR CAN

DOMÈNECH. T.M. TORDERA · 15.000,00 €

CTN0801737 · REDACCIÓ DE L’ANNEX AMBIENTAL DEL PROJECTE DE COL·LECTOR EN ALTA PER AL

SANEJAMENT DE LES FAÇANES DEL TER. T.M. SANT PAU DE SEGÚRIES · 10.300,00 €

CTN0801571 · REDACCIÓ DEL PROJECTE COMPLEMENTARI DE CONSTRUCCIÓ DEL COL·LECTOR PER A LA

CANALITZACIÓ DE PLUVIALS AL RIU SÈNIA DES DE LA CRUÏLLA DE LA CARRETERA TV-3319. T.M. ULLDECONA

· 9.307,63 €

201Annexos

CTN0801884 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA DIRECCIÓ D’OBRA DE LES OBRES DEL COMPLEMENTARI DEL

PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL DEL RIU RIDAURA. TRAM II: OK 2+200 A PK

2+650. T.M. CASTELL-PLATJA D’ARO · 10.255,67 €

CTN0801778 · REDACCIÓ DEL PROJECTE DE REPOSICIÓ DE LA LLERA DEL TORRENT GRAN D’ABRERA SOTA

EL PONT QUE UNEIX EL POLÍGON INDUSTRIAL BARCELONÈS I EL POLÍGON INDUSTRIAL SANT ARMENGOL.

T.M. ABRERA · 5.400,00 €

CTN0802042 · PROJECTE MODIFICAT DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL DEL

RIU RIDAURA. TM. CASTELL-PLATJA D’ARO. TRAM III: PK 1+100 A PK 2+200 · 6.600,00 €

CTN0802082 · ESTUDI SIMPLIFICAT D’ALTERNATIVES DEL RIAL DE LA RECTORA. T.M. ARENYS DE MUNT ·

15.000,00 €

CTN0802093 · TREBALLS DE LOCALITZACIÓ DE SERVEIS EN LA TRAÇA DE LA CANONADA PASTERAL -

MONTFULLÀ · 6.000,00 €

CTN0802081 · REALITZACIÓ DE MAQUETA I IMATGES DE VISUALITZACIÓ DEL PROJECTE D’ENCAIX PAISATGÍSTIC

DE LA DEPURADORA DE L’ALT MARESME NORD · 9.000,00 €

CTN0802347 · DIRECCIÓ D’OBRA I COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES DE MILLORA

D’ELIMINACIÓ D’AIGÜES BLANQUES EN L’EDAR DE TORRES DE SEGRE · 1.700,00 €

CTN0802304 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA DIRECCIÓ DE LES OBRES DEL COMPLEMENTARI DE DOSIFICACIÓ

DE DIÒXID DE CLOR A L’EDAR D’ALGUAIRE · 6.296,10 €

CTN0802403 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU D’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES

RESIDUALS D’ALCARRÀS · 38.500,00 €

CTN0801924 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA DIRECCIÓ DE LES OBRES DE L’AUTOMATITZACIÓ I CONTROL DE

L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE LLORET DE MAR · 15.298,20 €

CTN0802264 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA EN EL PROCÉS D’ESTUDI D’OFERTES EN DIVERSES LICITACIONS ·

49.990,00 €

CTN0802405 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES D’EMERGÈNCIA PER A LA RECUPERACIÓ

DE RECURSOS SUBTERRANIS AMB TRACTAMENT D’OSMOSI AL MUNICIPI DE PORTBOU · 7.000,00 €

CTN0802267 · ESTUDI D’ALTERNATIVES DELS COL·LECTORS EN ALTA I EDAR DE TÍRVIA · 2.300,00 €

CTN0802092 · NOU PROJECTE D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ DELS COL·LECTORS EN ALTA I EDAR DE

LLAVORSÍ · 39.500,00 €

CTN0802260 · REDACCIÓ DELS PROJECTES CONSTRUCTIUS DE L’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA

D’AIGÜES RESIDUALS DE LINYOLA I COL·LECTOR EN ALTA PER LA CONNEXIÓ DE SEANA I BARBENS AL

SISTEMA BARBENS-SEANA-IVARS. T.M. LINYOLA, BARBERNS I BELLPUIG · 45.000,00 €

CTN0802492 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DURANT LA FASE D’EXECUCIÓ DE LES OBRES

D’EMERGÈNCIA DE L’HABILITACIÓ I CONNEXIÓ DELS POUS DE SEQUERA DE PONT DE MOLINS AMB LA XARXA

D’ABASTAMENT D’AIGÜES DE FIGUERES, SA · 17.000,00€

CTN0802402 · DIRECCIÓ DE LES OBRES D’EMERGÈNCIA PER A LA RECUPERACIÓ DE RECURSOS SUBTERRANIS

AMB TRACTAMENT D’OSMOSI AL MUNICIPI DE PORTBOU · 22.500,00 €

CTN0802542 · REDACCIÓ DEL DOCUMENT AMBIENTAL DEL PROJECTE DELS TREBALLS DE MILLORES A

L’EDAR DE SITGES-SANT PERE DE RIBES · 4.000,00 €

CTN0802501 · DIRECCIÓ DE LES OBRES D’EMERGÈNCIA DE L’HABILITACIÓ I CONNEXIÓ DELS POUS DE

SEQUERA DE PONT DE MOLINS AMB LA XARXA D’ABASTAMENT EN ALTA D’AIGÜES DE FIGUERES, SA ·

48.000,00 €

CTN0802259 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA

D’AIGÜES RESIDUALS DE PONTS · 32.400,00 €

202

CTN0802265 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DELS COL·LECTORS EN ALTA DE CONNEXIÓ AL

SISTEMA DE LA RIERA DE LA BISBAL. T.M. LA BISBAL DEL PENEDÈS · 49.750,00 €

CTN0802517 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU PER A L’AMPLIACIÓ DE L’EDAR DE BESCANÓ ·

45.500,00€

CTN0802698 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA DIRECCIÓ DE LES OBRES I COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT

DEL PROJECTE COMPLEMENTARI 1 DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DEL

NUCLI DE MAÇANET RESIDENCIAL. TM MAÇANET DE LA SELVA· 10.200,00 €

CTN0802636 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE LA REDUCCIÓ DE NUTRIENTS A L’EDAR DE

GUISSONA · 34.850,00 €

CTN0802845 · ASSESSORAMENT AMBIENTAL PER A L’ACTUACIÓ DE L’OBRA D’URBANITZACIÓ DE L’ENTORN

DELS EDIFICIS, DE L’ESTREP ESQUERRE I MIRADOR DEL PANTÀ DE FOIX. T.M. CASTELLET I LA GORNAL ·

3.600,00 €

CTN0802618 · REDACCIÓ DELS PROJECTES CONSTRUCTIUS DELS COL·LECTORS DE QUEIXANS I LES

PERERES A L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE VILAR D’URTX I DESCONNEXIÓ D’AIGÜES

BLANQUES DEL SISTEMA D’ALP. T.M. ALP I FONTANALS DE CERDANYA · 36.450,00 €

CTN0802753 · DETERMINACIÓ OLFATOMÈTRICA DE LES EMISSIONS DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES

RESIDUALS DE VALLBONA D’ANOIA · 30.480,36 €

CTN0802823 · REDACCIÓ D’UN PLEC DE BASES PER A LA SUPERVISIÓ DELS PROJECTES QUE REALITZI

L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA · 42.000,00 €

CTN0802855 · REDACCIÓ DE LA PROPOSTA DE RESTAURACIÓ AMBIENTAL I RECUPERACIÓ PAISATGÍSTICA EN

L’ÀMBIT COMPRÈS ENTRE MOLINS DE REI I EL PRAT DE LLOBREGAT · 49.980,00 €

CTN0802856 · REDACCIÓ DE LA PROPOSTA DE RESTAURACIÓ AMBIENTAL I RECUPERACIÓ PAISATGÍSTICA EN

L’ÀMBIT COMPRÈS ENTRE ABRERA I EL PAPIOL · 49.960,00 €

CTN0900135 · COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES D’EMERGÈNCIA PER A LA PERFORACIÓ

DE TRES NOUS POUS I UNA PLANTA DE TRACTAMENT D’OSMOSI INVERSA A COLERA · 13.000,00 €

CTN0803005 · COORDINACIÓ EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES D’EMERGÈNCIA PER A LA

CONSTRUCCIO DE NOVES CAPTACIONS DE RECURSOS SUBTERRANIS A PERALADA · 44.700,00 €

Obres negociat sense publicitat


DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE LA COMA I LA PEDRA · 464.938,00 €

CT07003160 · ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL DEL RIU LLOBREGAT. TRAM COMPRÈS ENTRE EL PONT DE

L’AUTOVIA C-246 I EL PONT DE MERCABARNA. PEÇA DE REMAT DEL PASSEIG-MALECÓ AMB EL TALÚS

D’AIGÜES ALTES · 49.985,00 €

CT07003164 · ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL DEL RIU LLOBREGAT. TRAM COMPRÈS ENTRE EL PONT DE

L’AUTOVIA C-246 I EL PONT DE MERCABARNA. INTEGRACIÓ PAISSATGÍSTICA DEL PASSEIG-MALECÓ AMB EL

TALÚS D’AIGÜES ALTES · 49.754,00 €

CT07003292 · COMPLEMENTARI NÚM. 1 DE REDACCIÓ DEL PROJECTE I CONSTRUCCIÓ DE L’AMPLIACIÓ I

ELIMINACIÓ DE NUTRIENTS DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE SABADELL-RIU SEC. 1A

FASE · 1.492.357,01 €

CT08000193 · AMPLIACIÓ DE L’EDAR DE TERRASA · 25.501.000,00€

203Annexos

CT08000803 · COMPLEMENTARI PER L’ABOCAMENT A LLERA DE LES AIGÜES RESIDUALS DE L’EDAR DE MONT-

ROIG DEL CAMP, AL TERME MUNICIPAL DE MONT-ROIG DEL CAMP (BAIX CAMP) · 85.085,00 €

CT08000824 · COMPLEMENTARI 1 DE ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL DEL RIU RIDAURA, AL T.M. DE CASTELL-

PLATJA D’ARO. TRAM II: PK 2+200 A PK 2+650 · 319.093,75 €

CT08000934 · COMPLEMENTARI 1 DE COL·LECTOR DE DESGUÀS DE PLUGES AL MONESTIR DE MONTSERRAT,

FASE 2. T.M. MONISTROL DE MONTSERRAT · 272.249,2 €

CT08000947 · COMPLEMENTARI 1 DE ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL DEL RIU RIDAURA, AL T.M.DE CASTELL-

PLATJA D’ARO. TRAM III: PK 1+100 A PK 2+200 · 800.740,00 €


DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE CIUTAT JARDÍ I SANT GENÍS DE PALAFOLLS · 874.880,59 €

CT08001179 · COMPLEMENTARI PER L’EXECUCIÓ DE LES OBRES COMPLEMENTÀRIES DE L’ENDEGAMENT DE

LA RIERA DE SANTA SUSANNA ENTRE ELS PK 1+200 A 1+250 FRONT EL COL·LEGI D’EDUCACIÓ INFANTIL I

PRIMÀRIA AL T.M. SANTA SUSANN · 155.797,25 €

CT08001311 · COMPLEMENTARI PER LA CONSTRUCCIÓ D’UN CENTRE TRANSFORMADOR PER L’E.B.A.R.

NAVATA. SISTEMA DE SANEJAMENT DE NAVATA · 55.024,43 €

CT08001326 · COMPLEMENTARI 1 DE ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL DEL RIU RIDAURA AL T.M. DE CASTELL-

PLATJA D’ARO. TRAM IV: PK 0+000 A PK 1+100 · 786.579,38 €

CTN0801742 · COMPLEMENTARI 1 DE AMPLIACIÓ DEL CANAL LATERAL DE L’AP-2 DE LA RIERA DE SANT

JUST FINS EL RIU LLOBREGAT, OBRA DE REGULACIÓ I DESGUÀS DEL PAS SOTA L’AUTOPISTA I DERIVACIÓ

AL COL.LECTOR DEL GOVERNADOR, AL TM DE SANT FELIU DE LLOBREGAT · 373.100,65 € CTN0801743 ·

COMPLEMENTARI 1 DE CONSTRUCCIÓ DEL PROJECTE INTERCEPCIÓ I DESGUÀS DEL CANAL LATERAL DE

L’AUTOPISTA AP-2 I LA RIERA DE COMERÇ FINS EL RIU LLOBREGAT SOTA L’AUTOPISTA, AL TERME MUNICIPAL

DE SANT FELIU DE LLOBREGAT (BAIX LLOBREGAT) · 373.641,57 €

CTN0802165 · AUTOMATITZACIÓ I CONTROL DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE LLORET

DE MAR · 497.006,81 €

CTN0802228 · COMPLEMENTARI 1 DE COL·LECTORS EN ALTA PER AL SANEJAMENT DELS NUCLIS D’AVINYÓ

NOU I LES GUNYOLES. T.M. D’AVINYONET DEL PENEDÈS · 22.898,12 €

CTN0802534 · COMPLEMENTARI NÚM. 1 DE REDACCIÓ DE PROJECTE I CONSTRUCCIÓ DE L’ESTACIÓ

DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DEL NUCLI DE MAÇANET RESIDENCIAL. TM DE MAÇANET DE LA SELVA

· 197.921,08€

CTN0802451 · COMPLEMENTARI NÚM. 1 DE NOVA ESTACIÓ D’AFORAMENT EA-09 AL RIU LLÉMENA. TM

GINESTAR · 54.640,36 €

CTN0802445 · COMPLEMENTARI NÚM. 1 DE NOVA ESTACIÓ D’AFORAMENT EA-40 AL RIU SER. TM SERINYÀ ·

111.096,50 €

Consultoria i assistència tècnica negociat sense publicitat

CT07002740 · REDACCIÓ DEL PROJECTE D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA

D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTOR EN ALTA DE L’ALBI · 22.000,00 €

CT07002840 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I

COL·LECTORS EN ALTA DEL NUCLI DE LLABIÀ. T.M. FONTANILLES · 19.475,00 €

CT07002988 · REDACCIÓ DEL PROJECTE D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA ESTACIÓ DEPURADORA

D’AIGÜES RESIDUALS AL MUNICIPI DE MOIÀ · 20.040,00 €

CT07003149 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’EDAR I COL·LECTORS EN ALTA D’AIGÜES

RESIDUALS A CASERES · 17.425,00 €

204

CT07003293 · COMPLEMENTARI D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA DIRECCIÓ D’OBRA I LA COORDINACIÓ EN

MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT DE LA REDACCIÓ DEL PROJECTE I CONSTRUCCIO DE L’AMPLIACIÓ DE

L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE SABADELL-RIU SEC. 1A FASE · 49.613,88 €

CT08001078 · DIRECCIÓ TÈCNICA DE LA SEQUERA · 296.858,00 €

CT07002656 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE LA MODIFICACIÓ DE L’ACTUAL TRAÇAT DE LA XARXA DES DE

L’ANTIGA EB FINS EL CLAVEGUERAM DE REUS A ALMOSTER. T.M. ALMOSTER I REUS · 20.700,00 €

CT08000195 · DIRECCIÓ DE LES OBRES D’AMPLIACIÓ DE L’EDAR DE TERRASSA · 995.596,30 €

CT08000366 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DEL PERLLONGAMENT DEL COL·LECTOR DE LA RIERA

MARIONA ENTRE EL CARRER AMADEU VIVES I L’AVINGUDA DE BARCELONA, A MOLINS DE REI · 13.000,00 €

CT08000541 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DELS COL·LECTORS EN ALTA DEL FAR D’EMPORDÀ

· 23.317,20 €

CT08000932 · COMPLEMENTARI 1 DE COORDINACIÓ EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT I DIRECCIÓ D’OBRA

DEL COL·LECTOR DE DESGUÀS DE PLUGES AL MONESTIR DE MONTSERRAT, FASE 2. T.M. MONISTROL DE

MONTSERRAT · 11.200,00 €

CT08000705 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE REFORMA I MILLORES DELS COL·LECTORS EN

ALTA I REFORMA DELS DESSORRADORS D’ENTRADA A L’EDAR D’ARBÚCIES · 19.350,00 €

CT08000613 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’EDAR I COL·LECTORS D’ESCALADEI. T.M. LA

MORERA DEL MONTSANT · 19.900,00 €


L’EDAR DE CIUTAT JARDÍ I SANT GENÍS DE PALAFOLLS · 22.845,66 €

CT08000946 · REDACCIÓ DEL PROJECTE D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LES ESTACIONS DEPURADORES

D’ULTRAMORT · 17.119,96 €

CT08001056 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DELS COL·LECTORS EN ALTA DE PRADES · 20.331,50 €

Obres emergència

CT08000369 · OBRES D’AMPLIACIÓ DE LA ITAM DE LA TORDERA A 20 HM3 AMB TOMA OBERTA PER 80 HM3

· 48.636.091,00 €

CT08000639 · EXECUCIÓ D’INSTAL·LACIONS PORTUÀRIES I D’ACONDICIONAMENT DE RECURSOS PROPIS DE

L’ABASTAMENT DE LA CIUTAT DE TARRAGONA · 2.242.918,83 €

CT08000714 · INFRAESTRUCTURA D’APORTACIÓ D’AIGUA POTABLE MITJANÇANT VAIXELLS AL PORT DE

BARCELONA · 10.093.555,41 €

CT08000718 · NOVES CAPTACIONS DE RECURSOS SUBTERRANIS DE L’AQÜÍFER DE VALLVERA-SITJAR ·

1.559.802,36 €

CT08000722 · RECUPERACIÓ DE RECURSOS A L’ÀMBIT DE LA COSTA DE TARRAGONA, TER-TORDERA I

FLUVIÀ-MUGA · 3.000.000,00 €

CT08000723 · SEGONA FASE DE LA BARRERA HIDRÀULICA AL LLOBREGAT: IMPULSIÓ I INJECCIONS ·

10.000.000,00 €

CT08000719 · RECUPERACIÓ DE DIVERSOS POUS EN L’ÀMBIT DE REUS · 995.690,85 €

CT08001168 · RECUPERACIÓ DE LA XARXA DE CAPTACIÓ D’AIGÜES FREÁTIQUES D’AITASA. T.M. TARRAGONA

· 786.662,84 €

CT08001182 · RECUPERACIÓ D’APROFITAMENTS DE RECURSOS SUBTERRANIS A L’AQÜIFER CALCARI DE

GIRONA PER APORTACIÓ DE CABAL CIRCULANT AL RIU TER I ONYAR. T.M. GIRONA · 2.192.192,91 €

CT08001241 · APROFITAMENT D’AIGÜES SUBTERRÀNIES DESTINADES A COMPLEMENTAR ELS CABALS

CIRCULANTS DEL REC DE SENTMENAT EN EL SEU PAS PER LA PLANA DEL BAIX TER · 1.567.140,00 €

205Annexos

CT08001242 · APORTACIÓ DELS CABALS DE L’EDAR DE L’ESCALA: CONNEXIÓ ENTRE L’EDAR I LA LLERA DEL

REC DEL MOLÍ. T.M. L’ESCALA ·.267.100,90 €

CT08001244 · APORTACIÓ DELS CABALS DE L’EDAR DE PALAMÓS: CONNEXIÓ ENTRE L’EDAR I EL RIU DARÓ

· 17.189.669,11 €

CT08001250 · CONSTRUCCIÓ DE NOVES CAPTACIONS DE RECURSOS SUBTERRANIS COM A COMPLEMENT

AL CABAL DE MANTENIMENT AL RIU I PER L’ABASTAMENT A PONT DE MOLINS, GIRONA, BESCANÓ I ANGLÈS

· 2.993.705,36 €

CT08001325 · APORTACIÓ DELS CABALS DE L’EDAR DE GIRONA: CONNEXIÓ ENTRE L’EDAR I L’ASSUT DELS

REGANTS DE VINYALS I CERVIÀ-SANT JORDI-COLOMERS. T.M. GIRONA · 751.349,45 €

CTN0801390 · ABASTAMENT A LA VALL DEL LLOBREGÓS DES DEL NOU DIPÒSIT DE GUISSONA. T.M. GUISSONA

· 1.718.736,11 €

CTN0802404 · OBRA D’EMERGÈNCIA PER A LA RECUPERACIÓ DE RECURSOS SUBTERRANIS AMB

TRACTAMENT D’OSMOSI AL MUNICIPI DE PORTBOU · 500.000,00 €

CTN0802482 · OBRA D’EMERGÈNCIA PER A LA CANALITZACIÓ DE POUS DES DE PONT DE MOLINS FINS L’ETAP

DE FIGUERES · 1.294.942,98 €

CTN0803003 · OBRA D’EMERGÈNCIA PER A LA CONSTRUCCIO DE NOVES CAPTACIONS DE RECURSOS

SUBTERRANIS A PERALADA · 3.077.430,90 €

CTN0900133 · PERFORACIÓ DE TRES NOUS POUS I UNA PLANTA DE TRACTAMENT D’OSMOSI INVERSA A

COLERA · 900.000,00 €

Consultoria i assistència tècnica emergència

CT08000091 · COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT DURANT LA FASE D’EXECUCIÓ DE L’OBRA DE

RECUPERACIÓ DE RECURSOS DEL REC COMTAL I DE DIFERENTS POUS EN L’ÀMBIT METROPOLITÀ. ST. FELIU

DE LLOBREGAT, GAVÀ, PAPIOL, MONTCADA I REIXAC I LA LLAGOSTA · 301.490,00 €

CT08000304 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT EN FASE D’EXECUCIÓ DE L’OBRA DE L’AMPLIACIÓ DE LA

ITAM DE LA TORDERA A 20 HM³ AMB TOMA OBERTA PER 80 HM³ · 596.240,00 €

CT08000305 · DIRECCIÓ AMBIENTAL DE L’EXECUCIÓ DE LES OBRES DE L’AMPLIACIÓ DE L’ITAM TORDERA A 20

HM³ AMB TOMA OBERTA PER 80 HM³ · 882.000,00 €

CT08000542 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE L’AMPLIACIÓ DE LA ITAM DE LA TORDERA A 20 HM³ AMB TOMA

OBERTA PER 80 HM³ · 1.771.650,00 €

CT08000724 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT EN FASE D’EXECUCIÓ DE L’OBRA DE LA

INFRAESTRUCTURA D’APORTACIÓ D’AIGUA POTABLE MITJANÇANT VAIXELLS AL MOLL D’INFLAMABLES DEL

PORT DE BARCELONA, NOVES CAPTACIONS DE RECURSOS SUBTERRANIS DE L’AQÜÍFER DE VALLVERA-

SITJAR I REC · 198.450,00 €

CT08000740 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE LA INFRAESTRUCTURA D’APORTACIÓ D’AIGUA POTABLE

MITJANÇANT VAIXELLS AL MOLL D’INFLAMABLES DEL PORT DE BARCELONA, NOVES CAPTACIONS DE

RECURSOS SUBTERRANIS DE L’AQÜÍFER DE VALLVERA-SITJAR I RECUPERACIÓ DE RECURSOS A L’ÀMBIT DE

LA COS · 558.600,00 €

CT08000721 · DIRECCIÓ CONJUNTA DE LES OBRES DE RECUPERACIÓ DE DIVERSOS POUS EN L’ÀMBIT

DE REUS I EXECUCIÓ D’INSTAL·LACIONS PORTUÀRIES I D’ACONDICIONAMENT DE RECURSOS PROPIS DE

L’ABASTAMENT DE LA CIUTAT DE TARRAGONA · 148.500,00 €

CT08000737 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DURANT LA FASE D’EXECUCIÓ DE LES OBRES DE

RECUPERACIÓ DE DIVERSOS POUS EN L’ÀMBIT DE REUS I EXECUCIÓ D’INSTAL·LACIONS PORTUÀRIES

I D’ACONDICIONAMENT DE RECURSOS PROPIS DE L’ABASTAMENT DE LA CIUTAT DE TARRAGONA ·

49.500,00€

206

CT08000807 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE LA SEGONA FASE DE LA BARRERA HIDRÀULICA AL LLOBREGAT:

IMPULSIÓ I INJECCIONS. T.M. EL PRAT DE LLOBREGAT · 450.000,00 €

CT08000809 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT EN FASE D’EXECUCIÓ DE L’OBRA DE LA SEGONA

FASE DE LA BARRERA HIDRÀULICA AL LLOBREGAT: IMPULSIÓ I INJECCIONS. T.M. EL PRAT DE LLOBREGAT ·

150.000,00 €

CT08001169 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE RECUPERACIÓ DE LA XARXA DE CAPTACIÓ D’AIGÜES FREÀTIQUES

D’AITASA. T.M. TARRAGONA · 35.000,00 €

CT08001183 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE LA RECUPERACIÓ D’APROFITAMENT DE RECURSOS SUBTERRANIS

A L’AQÜÍFER CALCARI DE GIRONA PER APORTACIÓ DE CABAL CIRCULANT AL RIU TER I ONYAR · 74.872,20 €

CT08001246 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DURANT LA FASE D’EXECUCIÓ DE LES OBRES DE

RECUPERACIÓ DE LA XARXA DE CAPTACIÓ D’AIGÜES FREÀTIQUES D’AITASA. T.M. TARRAGONA · 1.800,00 €

CT08001248 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DURANT LA FASE D’EXECUCIÓ DE L’OBRA

D’APROFITAMENT D’AIGÜES SUBTERRÀNIES DESTINADES A COMPLEMENTAR ELS CABALS CIRCULANTS DEL

REC DE SENTMENAT EN EL SEU PAS PER LA PLANA DEL BAIX TER · 24.000,00 €

CT08001249 · DIRECCIÓ DE LES OBRES D’APROFITAMENT D’AIGÜES SUBTERRÀNIES DESTINADES A

COMPLEMENTAR ELS CABALS CIRCULANTS DEL REC DE SENTMENAT EN EL SEU PAS PER LA PLANA DEL

BAIX TER · 141.600,00 €

CT08001292 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DURANT LA FASE D’EXECUCIÓ DE L’OBRA DE LA

RECUPERACIÓ D’APROFITAMENTS DE RECURSOS SUBTERRANIS A L’AQÜÍFER CALCARI DE GIRONA PER

APORTACIÓ DE CABAL CIRCULANT AL RIU TER I ONYAR · 23.850,18 €

CT08001318 · DIRECCIÓ D’OBRA I COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT PER A L’EXECUCIÓ DE NOVES

CAPTACIONS DE RECURSOS SUBTERRANIS COM A COMPLEMENT AL CABALDE MANTENIMENT AL RIU I PER

L’ABASTAMENT A A PONT DE MOLINS, GIRONA, BESCANÓ I ANGLÈS · 205.000,00 €

CT08001321 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT PER A L’APORTACIÓ DELS CABALS DE LES EDAR’S DE

L’ESCALA, GIRONA I PALAMÓS PER A REG AL BAIX TER · 215.550,35 €

CT08001323 · DIRECCIÓ DE LES OBRES PER A L’APORTACIÓ DELS CABALS DE LES EDAR’S DE L’ESCALA,

GIRONA I PALAMÓS PER A REG AL BAIX TER · 999.758,72 €

CTN0801343 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA AL PROCÉS D’EXPROPIACIÓ DELS BÉNS I DRETS AFECTATS PER LES

OBRES D’EMERGÈNCIA DE LA CONDUCCIÓ ENTRE EL CONSORCI D’AIGÜES DE TARRAGONA I EL SISTEMA

TER-LLOBREGAT. TRAM C · 180.000,00 €



TER-LLOBREGAT. TRAM B · 180.000,00 €

CTN0801355 · COORDINACIÓ DE LA GESTIÓ EXPROPIATÒRIA DELS BÉNS I DRETS AFECTATS PER LES OBRES

D’EMERGÈNCIA DE LA CONDUCCIÓ ENTRE EL CONSORCI D’AIGÜES DE TARRAGONA I EL SISTEMA TER-

LLOBREGAT · 64.000,00 €



TER-LLOBREGAT. TRAM A · 172.800,00 €

CTN0801393 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE L’ABASTAMENT A LA VALL DEL LLOBREGÓS DES DEL NOU DIPÒSIT

DE GUISSONA. T.M. GUISSONA · 77.374,62 €

CTN0803004 · DIRECCIÓ DE LES OBRES D’EMERGÈNCIA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE NOVES CAPTACIONS DE

RECURSOS SUBTERRANIS A PERALADA· 123.097,24 €

CTN0900134 · DIRECCIÓ DE LES OBRES D’EMERGÈNCIA PER A LA PERFORACIÓ DE TRES NOUS POUS I UNA

PLANTA DE TRACTAMENT D’OSMOSI INVERSA A COLERA · 63.000,00 €

207Annexos

Relació de legislació

• Resolució MAH/92/2008, de 9 de gener, per la qual es fa pública la convocatòria de

subvencions adreçades als municipis connectats a xarxes d’abastament supramunicipal

per fer front a les despeses derivades de la recuperació urgent de captacions en desús

(DOGC 5057 de 28.01.08). Correcció d’errades DOGC 5069 de 13.02.08.

• Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei

d’avaluació d’impacte ambiental de projectes (BOE 23 de 26.01.08).

• Reial decret 9/2008, d’11 de gener, pel qual es modifi ca el Reglament del domini públic

hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril (BOE 14 de 16.01.08).

• Ordre MAM/85/2008, de 16 de gener, per la qual s’estableixen els criteris tècnics per a la

valoració dels danys al domini públic hidràulic i les normes sobre presa de mostres i anàlisis

d’abocaments d’aigües residuals (BOE 25 de 29.01.08). Correcció d’errades BOE 48 de

25.02.08.

• Edicte de 22 de gener de 2008, pel qual es dóna publicitat a l’Acord del Consell

d’Administració de 13 de desembre de 2007, d’establiment de sistemes de control efectiu

de cabals concessionals (DOGC 5061 de 01.02.08).

• Resolució MAH/159/2008, de 23 de gener, per la qual es fa pública la convocatòria de

subvencions adreçades a les persones titulars de drets d’ús d’aigua per a reg agrícola

subjectes al pagament del cànon de regulació en la part catalana de les conques

intercomunitàries (DOGC 5062 de 04.02.08).

• Reial decret 232/2008, de 15 de febrer, sobre ampliació de mitjans patrimonials adscrits

als serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya pel Reial decret 2646/1985, de 27 de

desembre, en matèria d’obres hidràuliques (presa de la Llosa del Cavall) (DOGC 5074 de

20.02.08).

• Resolució MAH/600/2008, de 28 de febrer, per la qual es fa pública l’ampliació del termini

de presentació de sol·licituds de subvencions adreçades als municipis connectats a xarxes

d’abastament supramunicipals per fer front a les despeses derivades de la recuperació

urgent de captacions en desús (DOGC 5085 de 06.03.08).

• Directiva 2008/32/CE del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de març de 2008, que

modifi ca la Directiva 2000/60/CE, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació

en l’àmbit de la política d’aigües, pel que fa a les competències d’execució atribuïdes a la

Comissió (DOUE L 81 de 20.03.08).

• Resolució MAH/1014/2008, d’1 d’abril, per la qual es fa pública la convocatòria de

subvencions adreçades als ens locals per a la realització d’inversions per a l’execució

d’actuacions d’abastament en alta (DOGC 5107 de 09.04.08).

• Reial decret llei 3/2008, de 21 d’abril, de mesures excepcionals i urgents per garantir

l’abastament de poblacions afectades per la sequera a la província de Barcelona (BOE 97

de 22.04.08).

ANNEX 2. Legislació 2008

208

• Decret 106/2008, de 6 de maig, de mesures per a l’eliminació de tràmits i la simplifi cació de

procediments per facilitar l’activitat econòmica (DOGC 5131 de 15.05.08).

• Decret 108/2008, de 15 de maig, de modifi cació del Decret 84/2007, de 3 d’abril, d’adopció

de mesures excepcionals i d’emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics

(DOGC 5132 de 16.05.08).

• Resolució MAH/1669/2008, de 16 de maig, per la qual es fa pública la convocatòria de

subvencions per a la realització d’actuacions de gestió, conservació i recuperació d’espais

fl uvials (DOGC 5145 de 04.06.08).

• Resolució MAH/1700/2008, de 22 de maig, del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, de

delegació en el gerent de funcions en matèria de contractació (DOGC 5146 de 05.06.08).

• Acord GOV/128/2008, de 3 de juny, pel qual s’aprova el Programa de seguiment i control

del districte de conca hidrogràfi ca o fl uvial de Catalunya (DOGC 5180 de 24.07.08).

• Resolució de 6 de juny de 2008, de la Secretaria d’Estat de Medi Rural i Aigua, per la

qual es publica l’Acord del Consell de Ministres de 6 de juny de 2008, pel qual es declara

la concurrència de la causa de cessament de la vigència del Reial decret llei 3/2008, de

21 d’abril, de mesures excepcionals i urgents per garantir l’abastament de poblacions

afectades per la sequera a la província de Barcelona (BOE 138 de 07.06.08).

• Directiva 2008/56/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juny de 2008, per la

qual s’estableix un marc d’acció comunitària per a la política del medi marí (Directiva marc

sobre l’estratègia marina) (DOUE L 164 de 25.06.08).

• Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de taxes i

preus públics de la Generalitat de Catalunya (DOGC 5161 de 27.06.08).

• Anunci pel qual es fa pública la Resolució de 29 de juliol de 2008, dictada pel director

de l’Agència Catalana de l’Aigua, en la qual s’acorda atorgar les quantitats màximes

subvencionables indicades en la llista annexa, destinades a fi nançar les despeses derivades

de la recuperació urgent de captacions en desús (DOGC 5193 de 12.08.08).

• Reial decret 1386/2008, d’1 d’agost, d’ampliació de mitjans patrimonials adscrits als serveis

traspassats a la Generalitat de Catalunya pel Reial decret 2646/1985, de 27 de desembre,

en matèria d’obres hidràuliques (reutilització de l’efl uent de l’estació depuradora d’aigües

residuals del Baix Llobregat) (DOGC 5214 de 12.09.08).

• Reial decret 1387/2008, d’1 d’agost, sobre ampliació de funcions i serveis traspassats

a la Generalitat de Catalunya pel Reial decret 1404/2007, de 29 d’octubre, en matèria

d’ordenació i gestió del litoral (DOGC 5214 de 12.09.08).

• Ordre ARM/2656/2008, de 10 de setembre, per la qual s’aprova la instrucció de planifi cació

hidrològica (BOE 229 de 22.09.08).

• Resolució de 13 d’octubre de 2008, de la Direcció General de l’Aigua, per la qual es publica

el conveni entre el Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí, la Conselleria de Medi

209Annexos

Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de l’Aigua, per

al fi nançament d’infraestructures del cicle integral de l’aigua a Catalunya (BOE 260 de

28.10.08).

• Resolució MAH/3123/2008, de 20 d’octubre, per la qual es fa pública la modifi cació de la

convocatòria de subvencions adreçades als ens locals per a la realització d’inversions per a

l’execució d’actuacions d’abastament en alta feta pública per la Resolució MAH/1014/2008,

d’1 d’abril (DOGC 5244 de 27.10.08).

• Directiva 2008/99/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de

2008, relativa a la protecció del medi ambient mitjançant el Dret Penal (DOCE L 328 de

06.12.08).

• Decret 236/2008, de 25 de novembre, de modifi cació dels Estatuts de l’ens d’abastament

d’aigua Aigües Ter Llobregat (DOGC 5272 de 04.12.08).

• Resolució MAH/3690/2008, d’1 de desembre, per la qual es fa pública l’ampliació de la

dotació pressupostària i dels terminis de realització de les despeses i de presentació de

sol·licituds i de documentació establerts a les bases de la convocatòria de subvencions

destinades a fi nançar les despeses extraordinàries realitzades per ens locals i generades pel

transport d’aigua destinada al consum domèstic, mitjançant vehicles cisterna o similars, feta

pública per la Resolució MAH/2451/2006, de 19 de juliol (DOGC 5277 de 12.12.08).

• Resolució MAH/3702/2008, de 2 de desembre, per la qual es fa pública la modifi cació de

la convocatòria de subvencions adreçades als ens locals per a la realització d’inversions per

a actuacions d’abastament en alta feta pública per la Resolució MAH/1506/2007, de 17 de

maig (DOGC 5278 de 15.12.08).

• Directiva 2008/105/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008,

relativa a les normes de qualitat ambiental en l’àmbit de la política d’aigües, per la qual es

modifi quen i deroguen ulteriorment les Directives 82/176/CEE, 83/513/CEE, 84/156/CEE,

84/491/CEE i 86/280/CEE del Consell, i per la qual es modifi ca la Directiva 2000/60/CE

(DOUE L 348 de 24.12.08).

• Decret 254/2008, de 16 de desembre, pel qual es prorroga la vigència del Decret 84/2007,

de 3 d’abril, d’adopció de mesures excepcionals i d’emergència en relació amb la utilització

dels recursos hídrics (DOGC 5282 de 19.12.08).

• Reial decret 2090/2008, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de

desenvolupament parcial de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat

mediambiental (BOE 308 de 23.12.08).

• Llei 15/2008, de 23 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al

2009 (DOGC 5288 de 31.12.08).

• Llei 16/2008, de 23 de desembre, de mesures fi scals i fi nanceres (DOGC 5288 de

31.12.08).

Edita:

Generalitat de Catalunya, 2009

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Agència Catalana de l’Aigua

Juliol, 2009


Carrer Provença 204-208

Barcelona 08036

www.gencat.cat/aca

Disseny conceptual i coordinació:

Departament de Comunicació, Relacions Institucionals i Participació


Disseny gràfic i producció:

Barcino Solucions Gràfiques, SL

DL: B-31576 / 2009

Aquesta publicació ha estat realitzada amb paper ecològic:

100% (lliure de clor) estucat mat

Documents

L’Agència Memòria 2008 - aca- Iniciaca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/memoria2008... · i s’ha avançat en els estudis d’anàlisi de riscos per a diversos càmpings