L’Agència
Activitats
Salutació .................................................................................................... 6
Introducció ................................................................................................ 8
1. Qui som? Presentació de l’Agència ........................................................ 13
Missió i estratègia ......................................................................................... 15 Relació amb la societat i el medi .................................................................. 15 Entorns de treball ......................................................................................... 17
2. Govern i organització ............................................................................... 19
Equip ............................................................................................................ 21 Altres entitats de l’aigua ................................................................................ 24
3. La gestió de l’aigua al segle XXI ............................................................. 29 El model de gestió ........................................................................................ 31
4. Aigua per a la vida .................................................................................... 33
Implementació de la Directiva marc de l’aigua (DMA) ................................... 35 Actuacions de sanejament ........................................................................... 41 El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes .......................... 41 Explotació dels sistemes de sanejament ................................................. 42
5. Aigua i canvi global ................................................................................... 57
La sequera al bieni 2007-2008 ..................................................................... 59 Antecedents i context .............................................................................. 59 Cronologia de l’episodi ............................................................................ 59 Actuacions operatives i infraestructurals .................................................. 68 Aportacions de les obres desenvolupades durant la sequera .................. 69 El Debat de l’Aigua ................................................................................... 70 Control del compliment del Decret de sequera ........................................ 70 Mecanisme d’informació i participació ciutadana..................................... 72 Informació ciutadana ............................................................................... 72 Nous riscos, noves amenaces: canvi global i espècies invasores ................ 74
6 Aigua, recurs únic ..................................................................................... 77
Actuacions d’abastament: PSAAC, subvencions, obres............................... 79 Embassaments ............................................................................................ 84
7. Les noves fonts d’aigua ........................................................................... 87
Actuacions de dessalinització i reutilització .................................................. 89 El procés d’implantació de la dessalinització ........................................... 89 Reutilització ............................................................................................. 95
8. Aigua i terra: actuacions al medi ........................................................... 97
Estudis de planifi cació d’espais fl uvials (PEF), programes de conservació i restauració d’espais fl uvials ............................................... 99
Protecció aigües subterrànies ...................................................................... 100 Control del medi ........................................................................................... 104 Aigües costaneres ........................................................................................ 114 9. Aigua i societat. La gestió al territori ..................................................... 121
Concessions ................................................................................................ 123 Autoritzacions d’abocament ......................................................................... 123 Informes realitzats per a altres administracions i organismes ....................... 124 Inspeccions realitzades al territori ................................................................. 124 Expedients d’autorització d’actuacions i usos de l’aigua .............................. 125 Expedients de valoració del tribut ................................................................ 125 Coordinació territorial ................................................................................... 126 Sancions ...................................................................................................... 126 Convenis de sanejament urbanístic .............................................................. 126
10. Aigua, responsabilitat compartida ......................................................... 127
Institucionalització ........................................................................................ 129 Participació .................................................................................................. 132 Relació amb els ciutadans i agents institucionals ......................................... 141 Dades de contacte ....................................................................................... 142 Canals i desenvolupaments digitals .............................................................. 143
11. Gestió econòmica, normativa i tributària .............................................. 151
Inversions ..................................................................................................... 153 Pressupostos ............................................................................................... 155 Fonts de fi nançament ................................................................................... 159 Àmbit jurídic i normatiu ................................................................................. 171 Recuperació de costos ................................................................................ 176
12. Estratègies d’organització i recursos .................................................... 177
Activitats formatives ..................................................................................... 179 Intercanvi científi c i tècnic ............................................................................. 180 Prevenció de riscos laborals: informació als treballadors .............................. 180 Qualitat dels serveis ..................................................................................... 181 Gestió documental ....................................................................................... 189
13. Annexos ...................................................................................................... 193
Annex 1: Contractació .................................................................................. 194 Annex 2: Legislació ...................................................................................... 207
6
Salutació El mes de març de l’any 2008 serà sempre recordat com el moment en el qual es va arribar
a un mínim històric en el volum de reserves hídriques disponibles per abastar els habitants
de la zona més poblada de Catalunya. L’objectiu del Govern ha estat en tot moment garantir
l’abastament i no arribar a fer talls d’aigua per als usos urbans, amb les repercussions que
això hauria pogut comportar i per això s’han hagut de prendre decisions que tenien impacte
social, polític i ambiental. S’ha treballat coordinadament amb els sectors implicats i cal fer
un reconeixement de l’esforç a tots ells i , també, al conjunt de la ciutadania que ha tingut un
comportament exemplar en la contenció i l’estalvi.
Durant aquest any, l’Agència Catalana de l’Aigua va posar en marxa, en col·laboració amb
l’Administració local, un seguit de mesures i actuacions sobre les quals s’ofereix informació
en aquesta Memòria, i que van aconseguir evitar el desabastament de la població i allargar
les reserves, garantint la màxima efi ciència en la distribució dels recursos disponibles. La
col·laboració activa i contínua de la ciutadania, que ha reduït el consum en gran mesura, ha
estat una de les peces clau en la consecució dels objectius marcats. Així mateix, la gestió
acurada de les reserves, les actuacions pal·liatives i estructurals d’emergència realitzades i
les precipitacions que es van produir a partir del mes de maig van permetre evitar l’entrada
en l’escenari d’emergència en totes les nostres conques, llevat de la de la Muga.
La feina de l’Agència, però, ha continuat a bon ritme durant l’any i, amb independència dels
aspectes relacionats amb la gestió de la sequera, s’ha continuat avançant en la implemen-
tació de la Directiva marc de l’aigua a Catalunya, respectant al màxim el calendari defi nit,
que fi nalitza l’any 2015, i del model de gestió que l’aigua que propugna el Govern i que es
fonamenta en els principis de la Directiva i de la nova cultura de l’aigua.
En aquest sentit, s’han desenvolupat els treballs de redacció del Programa de mesures i del
Pla de gestió del districte de conca fl uvial de Catalunya, enllestint i divulgant l’Esquema de
temes importants, document guia del Pla de gestió.
També s’ha donat un gran impuls als treballs relatius a la identifi cació dels impactes del canvi
climàtic sobre el sector aigua en el marc del tercer conveni entre l’Agència i la Fundació
Nova Cultura de l’Aigua, que és el referent per a la planifi cació de les mesures de diagnosi
d’adaptació que caldrà adoptar a partir d’ara.
Una altra fi ta important de l’any ha estat la fi nalització de la primera fase del Pla per a
l’efi ciència en l’ús de l’aigua per a reg agrícola, en col·laboració amb l’Institut de Recerca i
Tecnologia Alimentària, que permet disposar d’una diagnosi real de la situació existent per
poder avaluar l’estalvi potencial d’aigua i determinar les dotacions, les tècniques i les millores
tecnològiques que cal adoptar per a l’optimització dels usos agrícoles de l’aigua.
En l’àmbit del sanejament, s’ha continuat l’actualització dinàmica de les prioritats de les
actuacions del programa PSARU 2005, que ajusta l’evolució dels sistemes de sanejament i
del seu entorn a l’assignació més adequada dels recursos disponibles —fet que comporta
acords sobre els criteris de priorització de les actuacions de segon escenari (2009-2014)—,
als convenis de sanejament dels creixements urbanístics i a la defi nició tècnica del saneja-
ment en alta i baixa i dels informes de sostenibilitat ambiental.
7Salutació
Pel que fa a les actuacions al medi, s’han iniciat els processos d’informació pública de diver-
sos estudis de planifi cació d’espais fl uvials: al baix Llobregat i l’Anoia, el baix Ter i la Tordera
s’hi han fi nalitzat els treballs corresponents a les conques de la Muga i el Francolí. També
s’han fi nalitzat els treballs de redacció del Pla d’emergències contra inundacions de Tortosa
i s’ha avançat en els estudis d’anàlisi de riscos per a diversos càmpings de la demarcació de
Lleida. Cal ressaltar els treballs continuats del Programa de conservació i manteniment de
lleres i de línies de subvenció de restauració d’espais fl uvials, amb sengles línies de subven-
ció obertes a l’efecte, amb més de 300 actuacions realitzades durant l’any 2008.
Essent coherents amb el model de gestió de l’aigua a Catalunya i, alhora, amb la vulnera-
bilitat hidrològica del país, les actuacions desenvolupades al llarg del 2008 en els àmbits
d’abastament, sanejament i medi han suposat una inversió global de més de 426 milions
d’euros amb càrrec al pressupost de l’Agència, molt per sobre de les executades en exerci-
cis anteriors. Un esforç que caldrà mantenir en el futur, aplicant el fi nançament que corres-
pongui amb càrrec dels acords de fi nançament entre l’Estat i la Generalitat, en virtut de la
disposició addicional tercera de l’Estatut, per tal de superar els dèfi cits actuals.
Aquest model també comporta la necessitat d’avançar en la reorganització de l’Agència per
convertir-la en una organització més àgil, més efi caç i orientada al servei a la ciutadania. És
en aquest sentit que s’orienta la modifi cació dels Estatuts de l’Agència aprovada pel Consell
d’Administració i que s’ha elevat a tràmit de Govern.
Finalment cal fer esment de l’aposta clara del Govern a l’hora d’enfocar els plans de gestió a
través de l’enfortiment de la participació. En aquest sentit, cal destacar la fi nalització, durant
l’any 2008, de la majoria dels processos de participació al territori. Fruit d’aquest treball són
els resultats obtinguts en els processos efectuats a les conques internes, que donen unes
dades estadístiques inapel·lables: gairebé dues mil persones i més de mil entitats han pres
part activament en els processos corresponents a les 12 conques i subconques adscrites
a aquests àmbit, amb 1.861 propostes formulades, de les quals només 28 no han estat
acceptades. L’experiència es pot considerar extraordinàriament profi tosa i interessant per
fomentar la confi ança i la transparència de l’Administració davant la ciutadania i per desen-
volupar la corresponsabilitat en el disseny dels processos actuals i futurs, ja que ha estat
una gran oportunitat d’aprenentatge per a totes les parts interessades.
Francesc Baltasar i Albesa
Conseller de Medi Ambient i Habitatge
8
Introducció La introducció de la Memòria de l’any 2007 començava fent menció de l’episodi de sequera
perllongada que havia patit Catalunya durant tot aquell any, que havia batut el crític rècord
de ser l’any de sequera pluviomètrica l’episodi més greu d’aquestes característiques dels úl-
tims 67 anys. Enguany, cal començar la introducció amb una menció similar, ja que l’episodi
va continuar durant tot l’any 2008, encara que a partir del mes de maig va tenir lloc una
progressiva repetició de pluges que van anar ampliant les reserves de totes les conques
catalanes excepte la de la Muga, que s’ha mantingut en excepcionalitat durant tot l’any.
El relat de tot el que s’ha realitzat per reduir al màxim les afeccions provocades als diversos
usuaris a causa de l’episodi de sequera (la vuitena des del 1980) ocupa un capítol important
de la present Memòria i mostra, una vegada més, la manca d’infraestructures i les febleses
i els valors del país. La sequera ha deixat lliçons que cal aprendre, i ha evidenciat errors que
cal corregir. I això és feina de tothom davant de tots, també de l’Administració de l’aigua, que
té com a principal actuació en aquest aspecte la redacció d’un Pla de gestió de sequeres
àmpliament consensuat.
Com a notes destacades de la situació viscuda, cal remarcar la contenció de la demanda
gràcies a la col·laboració i la coordinació entre les administracions i els gestors de les xarxes
regionals i de distribució, així com l’estalvi aconseguit amb l’esforç de tothom i les mesures,
tant de contingència com estructurals, portades a terme amb caràcter d’emergència.
Les mesures de contingència atribuïbles a l’episodi de sequera 2007-08, amb un pressupost
de 102 M€, van aconseguir garantir l’abastament urbà sense fer talls de subministrament, i,
així, es va poder respectar la premissa del Govern de la Generalitat i l’objectiu per al qual tots
els implicats vàrem treballar junts. Això inclou, d’una banda, les mesures pal·liatives i, de l’altra,
les actuacions estructurals de sequera que es podran utilitzar en el futur. Juntament amb
l’estalvi i la contenció de la demanda, van fer possible que no s’entrés en fase d’emergència
en l’àmbit del sistema Ter-Llobregat. La recuperació de pous en desús (256) i la construcció
de pous nous (més de 40), la reutilització d’aigües regenerades, l’aportació d’aigua en vaixells
i l’ajut de la conca catalana de l’Ebre que, en el moment de màxima necessitat, amb els em-
bassaments amb una capacitat propera al 20% del total, es va considerar necessària, són les
mesures pal·liatives i de contingència que es van plantejar i desenvolupar per evitar entrar en
l’escenari d’emergència, per bé que l’última d’elles no es va arribar a executar atesa la recupe-
ració de les reserves a partir de les pluges del mes de maig.
Les mesures estructurals avançades, amb un pressupost de 405 M€ , es van adoptar amb
l’objectiu d’evitar en el futur nous episodis de sequera. D’acord amb el model de gestió pla-
nifi cat per l’Agència Catalana de l’Aigua, el Govern va decidir accelerar i impulsar un conjunt
d’actuacions estructurals i estratègiques per incrementar la seguretat i la garantia de dispo-
nibilitat per a l’abastament urbà.
Per tot el que s’ha exposat més amunt, podem assegurar que la sequera ha estat una opor-
tunitat per prendre consciència del VALOR de l’aigua, que s’aprecia més quan no n’hi ha, i
també de com n’és, de car, no disposar de recursos, així com de les greus repercussions
que això suposa en tots els àmbits de la nostra societat. D’aquí la necessitat de fer les in-
versions en infraestructures hidràuliques per no tornar a patir el que vam patir tant el 2007
com el 2008.
9Introducció
No ens podem oblidar de la sequera ni de les seves lliçons, ni tampoc de l’actitud responsa-
ble i exemplar de la ciutadania, que ha permès assolir uns nivells d’estalvi molt importants.
Més enllà del soroll mediàtic i de la tensió política, també hi ha hagut un comportament
proactiu i una col·laboració estreta amb l’Agència per part de les administracions compe-
tents (ajuntaments i ens locals supramunicipals), dels operadors —públics i privats— i dels
usuaris afectats. Això ha permès que tots junts hàgim pogut fer front de manera efi caç a
la gestió operativa de la sequera. Aprofi to aquestes línies per posar de manifest el nostre
agraïment a tothom, així com al personal de l’Agència per l’esforç i la dedicació, i al conjunt
de la ciutadania per aquest comportament exemplar.
Hem de garantir el fi nançament de les infraestructures del cicle de l’aigua i arribar a un acord
consensuat entre tots per l’aigua. La recuperació evident dels embassaments de Catalunya
al fi nal de l’any 2008 (amb l’excepció del de Boadella) ens atorga unes reserves que ens
donen temps sufi cient per començar a disposar d’infraestructures que millorin la garantia
de disponibilitat. I també per fer un debat serè i rigorós per assolir el màxim acord possible
del conjunt de la societat sobre el model de gestió de l’aigua a Catalunya, al voltant de la
Taula de l’Aigua.
Un model basat en els principis de la cultura d’apreciar l’aigua i en el compliment, no només
per imperatiu legal sinó per convicció plena, dels requeriments de la norma bàsica, la Direc-
tiva marc de l’aigua. Un model que aposta per la gestió sostenible de l’aigua en els diferents
àmbits de treball de l’Agència: l’àmbit ambiental, l’àmbit de garantia, l’econòmic, que passa
per la recuperació de costos, i el social, mitjançant els processos de participació, realitzats
amb l’objectiu de consensuar en la mesura del possible el model i el futur pla de gestió, i
com a pas previ a la constitució dels òrgans de participació permanent en el territori: els
consells de conca.
Un model que se sustenta en una planifi cació hidrològica acurada, basada en la diagnosi de
les problemàtiques de l’aigua a Catalunya i en els programes de mesures que conformaran
el Pla de gestió del districte fl uvial de Catalunya, i que incorpora un conjunt de més de 200
actuacions per incrementar la garantia de quantitat i qualitat a través de l’aportació gradual
de fi ns a 300 hm3/any addicionals d’aigua en l’horitzó 2009-2015 a tot el territori català, dels
quals 250 hm3 es destinaran a l’àmbit del sistema Ter-Llobregat.
Un model que no aposta per una única i gran solució, sinó per una suma de solucions, que
faran possible el reequilibri territorial i ambiental, i també resoldran greuges i dèfi cits:
• Ampliació, millora i efi ciència de les xarxes
• Dessalinització (aigua de mar en un país amb més de 400 km de costa)
• Reutilització d’aigües regenerades (25% d’aigua depurada)
• Recuperació d’aqüífers
I totes elles acompanyades d’una política real d’estalvi d’aigua que és possible aconseguir
i sostenir en el temps, com ja han demostrat els ciutadans i les ciutadanes durant els mo-
ments més durs de la sequera.
Manuel Hernández Carreras
Director de l’Agència Catalana de l’Aigua
151 Qui som? Presentació de l’Agència
La gestió integral de l’aigua és l’eix vertebrador de la política de l’aigua de la Generalitat de
Catalunya que omple de contingut la missió reservada a l’Agència Catalana de l’Aigua, com
a Administració de l’aigua de Catalunya. L’estratègia derivada d’aquesta missió es tradueix
en un enfocament de la planifi cació hidrològica que pretén administrar i utilitzar el patrimoni
aigua com un bé comú, fràgil, estratègic i únic que cal estalviar, que cal emprar de manera
racional, emfatitzant el criteri de contenció en la gestió de la demanda, que sempre ha de
prevaler sobre el de garantia de la quantitat de recurs sense límit. Cal, per tant, valorar tot
tipus d’aigua disponible i intentar que, sigui quina sigui la seva qualitat inicial, pugui estar a
l’abast de tots els usos, en funció de la seva idoneïtat.
Per arribar a aquest objectiu, cal desenvolupar línies de treball orientades a ordenar els
comportaments (recursos i demandes) i a dirigir, especialment, les inversions més efi cients
en infraestructures per al subministrament d’aigua o la millora de la seva qualitat a través
d’un conjunt de programes i mesures tendents a garantir tots els usos sense afectar els
ecosistemes aquàtics: estalvi de l’aigua, planifi cació de l’abastament i el sanejament,
reutilització, previsió de sequeres, preservació i recuperació de cabals de manteniment i
dels boscos de ribera. La protecció i la recuperació d’aqüífers és un element substancial
per al desenvolupament de la sostenibilitat i de la disponibilitat del recurs en moltes àrees
interiors de Catalunya.
Adquireix un paper de gran importància la percepció per part dels ciutadans de com es
gestiona l’aigua i, per tant, la transparència en la informació és bàsica. No es pot entendre la
participació ciutadana en els processos de presa de decisions sense una acurada i transparent
informació prèvia que s’ha d’iniciar des dels àmbits de la planifi cació hidrològica.
Aquest model de gestió de l’aigua, coincident plenament amb l’impulsat per la Unió Europea,
amb una data d’acompliment fi xada a la Directiva marc de l’aigua per l’any 2015, prioritza el
protagonisme dels elements culturals-vivencials i ecosistèmics, íntimament lligats a l’aigua,
sobre els conceptes tradicionals lligats a un recurs econòmic.
L’Administració de l’aigua, responsable en primera instància de la gestió, els reguladors i els
operadors, ens trobem immersos en un procés de canvi de paradigma cap a la sostenibilitat,
la subsidiarietat i l’efi ciència que prioritza l’adopció de mesures tendents a promoure el
benestar social i l’estabilitat ecològica.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és l’Administració amb plenes competències en matèria
del cicle integral de l’aigua en les conques internes de Catalunya; és una societat pública
adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat.
L’Agència exerceix la gestió integral del cicle de l’aigua tot i compartint amb les administracions
locals i la de l’Estat alguns àmbits del cicle de l’aigua. Entre els seus objectius principals té
el d’establir i fomentar una relació propera i intensa amb la societat, desenvolupant eines
de gestió i relació, imprescindibles per aconseguir una implicació adequada en la presa de
Missió i estratègia
Relació amb la societat i el medi
16
decisions mitjançant els mecanismes d’informació que garanteixin la transparència i arribin
de manera còmoda i senzilla als administrats. La geografi a física de Catalunya presenta una
acusada orografi a, cosa que implica la divisió dins del nostre àmbit nacional en dues grans
conques de superfície molt similar: les conques internes i les conques catalanes de l’Ebre.
El marc legal estatal que regula les competències de les administracions de l’aigua fi xa
amb claredat l’àmbit de conca interna com de responsabilitat administrativa plena de la
comunitat autònoma corresponent, mentre que les conques de rius que discorren per més
d’una comunitat són administrades per l’organisme de conca intercomunitari. Aquesta és la
raó per la qual, a les conques catalanes de l’Ebre, les competències en matèria d’aigües són
compartides entre la Confederació Hidrogràfi ca de la conca (CHE), amb seu a Saragossa i
l’Agència, cas similar al de la reduïda superfície catalana que pertany a la conca del Xúquer.
En el cas de la conca de la Garona, l’Administració actuant és també la CHE, compartint
igualment les competències amb l’ACA en aquest àmbit geogràfi c. Les administracions
locals també disposen de competències en la gestió de l’aigua, en tot el que fa referència
a la gestió de la distribució als usuaris i de l’evacuació d’efl uents en l’àmbit de les xarxes
municipals d’abastament i sanejament.
Aquest marc legal de competències regula també la relació de l’Agència amb la societat i
amb el medi, en funció de les atribucions en cada àmbit: plenes en les conques internes pel
que fa a la planifi cació i gestió de l’aigua en alta i l’ordenació del medi i compartides en les
conques intercomunitàries i internacionals (Ebre, Xúquer i Garona).
Per tant, la relació ACA-societat es basa, per una banda, en l’assumpció i el compliment
estricte dels principis i requeriments en relació amb l’accés a la informació ambiental: els
drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi
ambient. I de l’altra banda, en el respecte als principis de transparència en els aspectes
informatius i formatius, amb un protagonisme estel·lar de la pàgina web, que conté també el
recull de les publicacions, així com de la presència constant dels membres de l’Agència com
a ponents de congressos, xerrades divulgatives, seminaris, conferències, etc. I, per l’altra,
en el desenvolupament dels processos participatius que s’han desenvolupat durant l’any
2008 i que tindran el seu capítol especial en la present edició de la Memòria.
La relació amb el medi que implica una acurada gestió integral de les aigües superfi cials,
subterrànies i marines es tradueix en un intens treball en àmbits interrelacionats, com són la
inspecció, el control i la protecció del domini públic hidràulic, dels espais fl uvials i les aigües
litorals, a través de l’atorgament de concessions i autoritzacions, la planifi cació de l’espai
fl uvial, la incoació d’expedients sancionadors i l’aplicació de les mesures estructurals i de
gestió planifi cades per donar compliment als objectius defi nits.
La taula següent mostra la distribució d’àmbits d’actuació entre l’Administració autonòmica
i les entitats locals.
171 Qui som? Presentació de l’Agència
L’entorn de treball essencial de l’Agència no pot ser un altre que el de la implementació en
temps i forma, amb l’horitzó cada cop més proper de l’any 2015, de la Directiva marc de
l’aigua i les dues directives relacionades amb les nostres competències: aigües subterrànies i
inundacions. La Directiva marc fomenta el mètode: causa, pressió, estat, impacte i resposta.
Amb el document IMPRESS de pressions i impactes, redactat l’any 2004, disposem d’un
diagnòstic orientat de l’estat de les masses d’aigua que ha permès defi nir els programes
de mesures que cal adoptar per protegir les masses d’aigua en bon i molt bon estat (cal no
oblidar que la Directiva proclama abans de res el «no-deteriorament» del que encara està
bé). Durant l’any 2008 ha continuat el procés d’implementació d’aquestes mesures en els
plans de conca, després de passar pels processos reglats de participació pública que han
fi nalitzat aquest any.
Els treballs que cal realitzar en aquest context prioritzen la interdisciplinarietat entre experts
i la col·laboració entre administracions implicades, per donar solucions consensuades als
reptes de les directives: sequera, inundacions, repercussió del canvi global, recuperació del
bon estat ecològic en les aigües superfi cials, del químic i quantitatiu en les subterrànies,
restauració de riberes, efi ciència en el reg agrícola, manteniment dels cabals mínims
ambientals, defensa de l’espai fl uvial davant la pressió de les infraestructures i l’urbanisme.
Aquests aspectes omplen de contingut els plans de gestió de conca i per això són objecte
del coneixement, el debat i la crítica de la ciutadania.
L’economia de l’aigua s’ha de fonamentar en els costos creixents derivats d’uns serveis del
cicle de l’aigua de qualitat que garanteixin l’acompliment de la legislació vigent: l’Agència
Catalana de l’Aigua planteja un nou paradigma basat en la redistribució dels recursos locals
alliberats amb mesures d’estalvi, efi ciència i reutilització i en l’adequació del tipus d’aigua
Entorns de treball
Àmbits d’actuació de l’ACA i els ens locals
SanejamentGeneralitat (ACA): planificació i finançament al 100% del sanejament en alta (col.lectors, depuradores i plantes de tractament de fangs).Administracions locals: clavegueram, col.lectors i depuradores.
Generalitat (ACA): alta i serveis públics (ATLL/CAT). Suport a l’abastament local.Administracions locals: distribució domiciliària, captació, potabilització.
Abastament
Generalitat (ACA): embassaments, regeneració reutilització, dessalinitzadores, descontaminació d’aqüífers.Administracions locals: recursos subterranis i superficials.
Regulació i Disponibilitat
Generalitat (ACA): concessions i autoritzacions. Policia d’aigües. Planificació.
Ordenació del medi
Generalitat (ACA): inundacions, qualitat del medi. (litorals marins, espais fluvials). Administracions locals: pluvials i millores de l’espai fluvial / urbanisme.
Execució al medi
18
a l’ús destinat. Considera que aquestes decisions no poden seguir prenent-se mitjançant
l’enfocament tècnic sectorial de l’oferta, com s’ha fet fi ns ara, sinó que han de ser el resultat
d’una anàlisi econòmica i transdisciplinària sobre la millor i més efi cient gestió integrada
dels recursos i la demanda en el territori, que consideri la triple dimensió física, ambiental i
monetària del cost. La recuperació íntegra de costos, principi bàsic de la Directiva, suposa
interioritzar la idea de pagar per un servei imprescindible per a tots els usuaris potencials,
amb una tarifa que inclogui també els costos de retornar les aigües que hem fet servir al
medi en condicions legalment adequades des d’un punt de vista fi sicoquímic, biològic i de
preservació de l’entorn físic del riu (llera i marges) i de la vegetació de ribera.
212 Govern i organització
Els òrgans de govern de l’Agència són el Consell d’Administració, el director i el gerent. El
Consell d’Administració es composa de: el conseller de Medi Ambient i Habitatge (president),
el director de l’Agència (vicepresident), set vocals representants de l’Administració
autonòmica, un representant de l’Administració hidràulica estatal, quatre vocals per les
administracions locals, set representants dels usuaris de l’aigua i un vocal representant de
l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.
El director és l’òrgan de direcció i representació.
El gerent és l’òrgan de gestió.
A més, es tenen com a òrgans de consulta i participació: el consell per a l’Ús Sostenible de
l’Aigua i les comissions de desembassament.
L’Agència s’estructura en àrees, divisions, departament i unitats. L’organigrama de la pàgina
següent mostra les relacions i articulacions jeràrquiques de cada part de l’equip. Equip
22
COORDINACIÓ TERRITORIAL
DE LLEIDA
DIRECCIÓ
Gabinet del Director
GERÈNCIA
Adjunt a Gerència
COORDINACIÓ D'ÀREES
Tècnica
COORDINACIÓ DE DIVISIONS
Comunicació, Relacions
Institucionals i Participació
Planificació Ús Sostenible
de l'Aigua
Inspecció i Control
Ordenació Domini Públic Hidràulic
Tributària i d'Ingressos
COORDINACIÓ TERRITORIAL
DE BARCELONA
COORDINACIÓ TERRITORIAL DE GIRONA
COORDINACIÓ TERRITORIAL
DE TARRAGONA
COORDINACIÓTERRITORIAL
DE LES TERRES DE L'EBRE
Sistemes d'Informació
Assessoria Jurídica
Recursos
Recursos Humans i Organització
Organigrama ACA
232 Govern i organització
L’any 2008 la distribució de personal per edats i gènere era la següent:
L’Agència té ubicats els seus serveis centrals a Barcelona i està desplegada territorialment a
través de 6 demarcacions (Girona, Tordera-Besòs, Llobregat-Foix, Tarragona, Lleida i Terres
de l’Ebre). També té personal a 7 embassaments (Boadella, la Baells, la Llosa del Cavall,
Sant Ponç, Sau i Siurana). En el gràfi c següent consta la distribució de personal en cada un
d’aquests àmbits:
Gràfic per edat home/dona
0 100 300200
Més de 65
Entre 55 i 65
Entre 45 i 54
Entre 30 i 44
Entre 20 i 29
Masculí Femení
Distribució del personal per lloc de prestació dels serveis
30
35
29
23
33
60
487
0 600300 400 500200100
Serveis Centrals
Embassaments (7)
D.T. de Barcelona
D.T. de Girona
D.T. de Lleida
D.T. de Tarragona
D.T. de les Terres de l'Ebre
24
El personal de l’Agència es regeix pel dret laboral, exceptuant les places que, en relació
amb la naturalesa i el seu contingut, quedin reservades a funcionaris públics. La selecció
del personal es fa d’acord amb els principis de mèrit i capacitat. A continuació es mostra la
distribució de la plantilla de l’Agència per categories amb una comparativa dels anys 2007
i 2008.
El marc legal ja esmentat al capítol anterior regula les competències de les administracions
de l’aigua catalana i estatal, així com el corresponent a les administracions locals.
En aquest marc competencial s’insereixen també les entitats locals d’aigua (ELA) i les
empreses públiques que ofereixen serveis en alta: Aigües Ter Llobregat (ATLL: empresa
pública del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya,
encarregada de prestar el servei d’abastament d’aigua potable en alta als municipis del seu
àmbit), Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT: ens format per la Generalitat de Catalunya,
ajuntaments i indústries de la província de Tarragona i representants de les dues comunitats
de regants del delta de l’Ebre, encarregat del subministrament d’aigua en alta), Consorci
de la Costa Brava (format per la Diputació de Girona més 27 ajuntaments del litoral gironí,
és l’ens encarregat de l’abastament i el sanejament en alta) i Mancomunitat d’Aigües de les
Garrigues (ens local amb competències sobre l’establiment, la construcció, el manteniment
i la prestació del servei d’abastament d’aigua potable a tots els municipis que integren la
Mancomunitat). També les empreses distribuïdores de subministrament domiciliari d’aigua,
operadores del servei de distribució competència dels ajuntaments. S’agrupen en dos
organismes: Associació d’Abastaments d’Aigua (AAA) i Agrupació de Serveis d’Aigua de
Catalunya (ASAC).
Altres entitats de l’aigua
Comparativa del personal de l'Agència per grups professionals
2007
1
59
76
229
75
236
30
10
716
2008
1
58
76
223
71
232
26
10
697
Alta direcció
Fora de conveni
Caps Unitat
Grups VI, VII, VIII i IX
Grup V
Grups III i IV
Grup II
Grup I
TOTAL
Grups professionals
313 La gestió de l’aigua al segle XXI
El principi de no-deteriorament de les masses d’aigua formulat a la Directiva marc de l’aigua
i adoptat per l’Agència implica adaptar les polítiques sectorials de l’aigua al nou model
europeu de gestió i administració del recurs. El canvi s’imposa i els actors implicats, des
de l’Administració a la ciutadania, han d’arribar a un compromís, a un consens mitjançant
el diàleg, la incorporació dels diferents punts de vista i la integració dels legítims interessos
de totes les parts. Cal, per tant, tenir en compte també l’objecte de l’ús i introduir un model
participatiu.
En el primer cas, els organismes de conca, des de la seva creació, han tingut sempre
molt en compte els usuaris, els han introduït en els seus òrgans de govern i han comptat
amb ells en la presa de decisions, mitjançant un procediment reglat mil·limètricament en la
Llei d’aigües. Però no han tingut tant en compte l’objecte de l’ús, és a dir l’aigua que és el
principal usuari del mitjà natural defi nit pel riu, el llac o l’aqüífer subterrani. L’aigua passa a
ser un bé públic que cal preservar i és independent de les fronteres estatals. En el segon, es
tracta d’adaptar-se al model interdisciplinari, interactiu, d’anada i tornada, participatiu basat
en la mútua confi ança, refl exiu i respectuós, fent la transició des del model unidireccional,
enfocat únicament al foment de l’obra pública, tan encomiable i necessari fa 80 anys com
revisable ara.
El futur de la gestió de l’aigua està en l’assumpció dels nous paradigmes: com millor sigui
la qualitat (i la quantitat) del recurs circulant o emmagatzemat en els aqüífers, millor serà
la qualitat de l’aigua subministrada per als diversos usos. Això exigeix assignar cabals
de manteniment en els rius, descontaminar aqüífers, depurar, integrar aigües del mar
dessalinitzades a les xarxes, reutilitzar i restaurar la vegetació de ribera.
Cal fer compatibles les derivacions del recurs amb la preservació del medi aquàtic, optimitzant
al màxim, és a dir invertint en reutilització planifi cada i racionalitzant les extraccions.
L’Administració de l’aigua ha d’imposar el seu criteri a l’hora de decidir quin tipus de recurs
s’utilitza per a un determinat ús, en funció de la qualitat mínima exigida per a aquest, ja que
hi ha molts usos que no necessiten aigua potable.
Els conceptes d’abastament, sanejament i medi emergeixen com a referents de la bona
gestió i són complementaris i impossibles de dissociar. Les polítiques de gestió de l’aigua a
Catalunya que, fi dels als principis de la Directiva marc de l’aigua, es basen en la sostenibilitat
ambiental, de garantia del recurs, social i econòmica. No hi ha quantitat sense qualitat, i no
hi ha una bona política de l’aigua sense internalització de costos i sense participació activa
de la ciutadania. Per fer possible aquests objectius, és necessari adreçar les inversions als
tres àmbits conceptuals: sanejament, reutilització i qualitat de les aigües; restauració del
medi i correccions hidrològiques; i abastament.
L’any 2008 serà recordat com un any especialment sec, un any més de Decret de sequera
en vigor: la crisi de la sequera s’ha gestionat en tot moment amb l’objectiu bàsic de garantir
el subministrament urbà i no fer restriccions, molt difícils de gestionar. Això comportava
prendre decisions, també difícils d’acceptar i d’entendre, que podrien tenir riscos ambientals,
institucionals, polítics i socials. La sequera ha posat en evidència que és car no disposar
El model de gestió
32
d’aigua propera i sufi cient i també ha posat en evidència errors i experiències de les quals
cal aprendre. El Pla de gestió de sequeres ha de ser un instrument que ajudi a superar
aquests errors i la rigidesa d’un decret que no fa possible la participació ni la fl exibilitat en
la gestió.
La sequera també ha posat en evidència, una vegada més, la vulnerabilitat de les conques
internes de Catalunya derivada de la manca de planifi cació històrica i que s’ha de resoldre
amb polítiques efi cients i amb infraestructures sufi cients i segures per garantir la disponibilitat
del recurs arreu del país per a la satisfacció de la demanda urbana i rural i la preservació del
medi sempre i, sobretot, també quan ens enfrontem a nous episodis de sequera.
La sequera ha estat una oportunitat per avançar la programació d’obres i actuacions que
permetin en 4 anys garantir la disponibilitat en quantitat i qualitat sufi cients, i no haver de
patir processos com els recentment viscuts. S’han mobilitzat un conjunt d’actuacions i
d’inversions importants, des d’obres merament pal·liatives fi ns a grans obres estructurals.
Per això, parlar de la gestió de l’aigua a Catalunya és parlar de «l’episodi de sequera 2007-
2008» i és, sobretot, parlar del present i del futur de les polítiques de gestió de l’aigua a
Catalunya.
354 Aigua per a la vida
Un dels procediments administratius on més es pot incidir per tal d’assolir, tal com fi xa la
Directiva marc de l’aigua (en endavant, DMA), el bon estat de les masses d’aigües és en la
tramitació de les autoritzacions d’abocament.
Un dels objectius de la DMA és assolir el bon estat de les masses d’aigua i en concret pel
que fa a aspectes hidromorfològics, com ara és el de l’estructura i la qualitat dels boscos
de ribera, i preservar en bon estat aquelles que ja el presenten actualment. En aquest sentit
la planifi cació d’espais fl uvials (PEF) suposa una important eina de diagnosi i de propostes
d’actuació, tant de millora de les zones detectades com a degradades com de conservació
de les identifi cades en bon estat, impedint noves ocupacions inadequades que afectin
aquests espais.
També cal destacar dins la implantació de la DMA la racionalització de l’explotació dels
recursos hídrics, fent una gestió integrada, cosa que comporta que les demandes d’aigua
estiguin justifi cades, que s’assigni la procedència més adequada de l’aigua i que es controli
a posteriori l’extracció i el seu impacte.
Document guia per a la redacció del Pla de gestió de l’aigua de Catalunya. Esquema
de temes importants
Al llarg del 2008 s’han desenvolupat els treballs de redacció del Programa de mesures i el
Pla de gestió del districte de conca fl uvial de Catalunya. En concret s’ha posat a la disposició
del públic en general l’Esquema de temes importants (ETI) i els continguts que cal incloure
en el Programa de mesures, donant compliment a l’article 14b del Reglament de planifi cació
hidrològica (Decret 380/2006). L’Esquema de temes importants, o Document guia per a
la redacció del Pla de gestió, tal com s’ha anomenat, revisa els principals problemes en
la gestió de l’aigua a Catalunya, tant des del vessant del medi i el compliment d’objectius,
com en el camp de la garantia de recurs per als diversos usos. El Document guia per a la
redacció del Pla de gestió de l’aigua a Catalunya es pot consultar a: www.gencat.cat/aca.
Noves metodologies de vigilància de les aigües costaneres
L’Agència Catalana de l’Aigua està desenvolupant, des de fa anys, noves metodologies per
a l’avaluació de la qualitat de les masses d’aigua costaneres atenent als criteris establerts
per la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE). Els indicadors pels quals s’han desenvolupat
metodologies pròpies, amb la col·laboració de centres de recerca i universitats, es poden
agrupar en elements biològics (fi toplàncton, macroalgues, posidònia i macroinvertebrats) i
elements fi sicoquímics, participant tots ells en l’avaluació de l’estat ecològic de les masses
d’aigua. Algunes d’aquestes metodologies ja han estat publicades en revistes científi ques.
Així mateix, l’Agència ha participat en els grups de treball de la UE per al desenvolupament de
metodologies a la Mediterrània, treballant i aportant les seves experiències en els exercicis
Implementació de la Directiva marc de l’aigua (DMA)
36
d’intercalibratge de la Comissió Europea. Durant el 2008 s’han publicat els resultats fi nals
dels exercicis d’intercalibratge entre ells, els relatius a les aigües costaneres.
Les metodologies desenvolupades han estat les següents: CARLIT i BENTHOS per a
les macroalgues (ACA-CEAB, CSIC), POMI per a posidònia (ACA-UB), MEDOCC per als
macroinvertebrats (ACA-CEAB, CSIC) i FAN per als indicadors fi sicoquímics (ACA-ICM, CSIC).
És important destacar que el desenvolupament de totes aquestes metodologies han implicat
diversos equips de treball experts i molts anys de dedicació. Queden encara alguns aspectes
que cal tractar en relació amb els indicadors que s’hauran d’anar polint més endavant. Tota
aquesta informació es pot trobar a la pàgina web de l’Agència (mediambient.gencat.cat/aca).
Aigües subterrànies
Dins els treballs d’implementació de la Directiva marc de l’aigua (DMA) respecte a les aigües
subterrànies, cal destacar els treballs realitzats per a l’elaboració del Programa de mesures
(segons requeriment de l’article 11 i especifi cacions de l’annex 6 de la DMA), així com la
determinació dels valors de referència i llindars segons la Directiva 2006/118/CE relativa a la
protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament.
Per al desenvolupament del Programa de mesures, que formarà part de la redacció l’any
2009 del Pla de gestió del districte de conca fl uvial de Catalunya, s’han iniciat els programes
de base següents:
• Mesures per a la reducció de la contaminació d’origen agrari:
- Pla de reducció de la contaminació d’origen agrari
- Programes d’actuació a les zones vulnerables
• Mesures per a la gestió i la protecció d’aqüífers:
- Recàrrega artifi cial d’aqüífers
- Àrees i perímetres de protecció
- Quantifi cació dels recursos d’aigua subterrànies
- Programa d’actualització d’aqüífers costaners
- Programa d’actualització d’aqüífers en medis al·luvials, amb fi ssures, detrítics i en medis
de baixa permeabilitat
- Aigües subterrànies salobres
- Programa de restauració d’aqüífers contaminats
- Criteris d’avaluació dels impactes d’infraestructures
- Criteris per a l’extracció d’àrids
374 Aigua per a la vida
Addicionalment, dins dels processos de participació engegats per l’Agència s’ha intervingut
tant en l’elaboració i la revisió de les documentacions sobre diagnosi, problemàtiques
i propostes de mesures, com en el grup de treball temàtic corresponent a la taula 2:
Contaminació agrícola i ramadera.
Finalment, durant l’any 2008, s’han continuat portant a terme diversos estudis de detall per
tal de millorar la caracterització de certes masses d’aigua, orientats a la gestió i l’explotació
sostenible d’aqüífers. En concret s’han realitzat estudis en els àmbits següents:
• Tremp-Isona (MAS 43)
• Salines-Bassegoda (MAS 3 i part de MAS 6)
• Lluçanès (part de MAS 11)
• Fluviodeltaic del Ter (MAS 33)
• Fluviodeltaic del Fluvià-Muga (MAS 32, en curs)
Indicadors de l’estat ecològic i procés d’intercalibratge a escala europea i noves
mètriques d’anàlisi de zones humides i rius
Com ja és ben sabut, un dels elements clau sorgits en la DMA és l’estat ecològic, defi nit
segons l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics. L’estat ecològic integra
dintre del seu concepte tots els components dels ecosistemes aquàtics, des de la fl ora i la
fauna aquàtiques o directament dependents de l’aigua fi ns als trets fi sicoquímics de l’aigua o
les condicions hidromorfològiques.
Atès que totes les masses d’aigua naturals han d’haver assolit el bon estat ecològic abans de
fi nalitzar l’any 2015, durant el 2008 s’han continuat els treballs de recerca que ajuden a trobar
eines correctes i útils per avaluar-lo:
Intercalibratge europeu d’índexs de determinació de l’estat ecològic
L’intercalibratge permet garantir que l’assoliment dels objectius ambientals de la DMA
sigui homogeni a tot el territori europeu: cal que els indicadors i els llindars de qualitat
siguin equiparables d’un lloc a l’altre del territori. El 2008 s’ha fi nalitzat la primera fase de
l’intercalibratge, amb una participació activa de l’ACA en diferents àmbits, amb l’establiment
dels llindars de qualitat per a determinades mètriques i paràmetres.
Concretament, s’han establert els nivells de tall de qualitat d’acord amb els macroinvertebrats
i les diatomees de diferents tipus de rius mediterranis; així, queden intercalibrats els
mètodes d’anàlisi usats a Catalunya (índex IPS per a les diatomees i índex IBMWP per als
macroinvertebrats). Posteriorment, s’han adaptat els tipus de rius intercalibrats als tipus
existents a Catalunya a fi de poder assignar-li a cada massa d’aigua el seu objectiu d’aquests
dos paràmetres.
38
Disseny d’indicadors de qualitat per a les zones humides de Catalunya
En aquells àmbits on l’intercalibratge europeu està menys treballat, l’ACA va decidir engegar
convenis amb investigadors a fi de dissenyar els indicadors d’estat ecològic més adequats.
Un cas és el de les zones humides, on durant el 2008 s’han fi nalitzat els mostrejos a més
de 100 llacunes i se les ha classifi cat en una tipologia, a fi de poder defi nir bé els indicadors
i els llindars de qualitat. Malgrat que els indicadors emprats no han pogut ser sotmesos a
cap exercici d’intercalibratge europeu, el contacte constant amb aquests exercicis permetrà
intercalibrar els mètodes dissenyats quan sigui el moment.
Disseny d’indicadors de qualitat de rius basats en peixos
Tot i que els índexs de qualitat basats en peixos existeixen des de fa anys, cap d’ells s’adapta
plenament a la fauna existent a Catalunya, pobra en espècies de forma natural però amb una
elevada endemicitat. Per poder dissenyar una mètrica vàlida al territori català calia, primer,
disposar de dades actuals de les masses d’aigua, tant de les poblacions piscícoles existents
com de les condicions del medi. Durant el 2008 han fi nalitzat els mostrejos a més de 300
punts, que deixen una base de dades actualitzada a punt per al disseny fi nal de l’indicador
més adient, que es preveu per a inicis del 2009.
Implantació de cabals de manteniment a Catalunya
L’any 2009 s’ha de redactar el Pla de gestió del districte de conca fl uvial de Catalunya, on
la gestió de l’aigua es planifi ca d’acord amb la Directiva marc de l’aigua. En aquest sentit,
durant l’any 2008 s’han continuat les línies engegades els anys anteriors a fi de permetre i
garantir que la gestió de l’aigua prevegi també el principi de la sostenibilitat ambiental, i s’ha
iniciat o continuat la redacció de plans i programes, amb les mesures per assolir el bon estat
ecològic.
L’alteració del règim de cabals i l’escàs cabal circulant provocat per l’elevat nombre de
detraccions i derivacions de cabal han estat identifi cats com uns dels principals problemes
a Catalunya per aconseguir el bon estat de les aigües superfi cials, amb un elevat risc de no
aconseguir els objectius marcats per la Directiva marc de l’aigua per a fi nals del 2015 en un
20% de les masses d’aigua superfi cials.
Per aquesta raó, una de les mesures previstes és la implantació d’un règim de cabals de
manteniment, i s’ha estat treballant en aquesta implantació des de l’any 2006 amb l’aprovació
del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya (Resolució
MAH/2465/2006, de 13 de juliol, DOGC núm. 4685 de 27.7.2006), que defi nia el règim de
cabals necessari per al bon funcionament dels ecosistemes fl uvials, assignant uns valors
mensuals de cabals de manteniment a diversos punts de la xarxa fl uvial i aportant la
metodologia de càlcul per determinar els cabals de la resta de trams fl uvials. Posteriorment,
394 Aigua per a la vida
per tal de concretar les determinacions del PSCM i adaptant-les a les especials circumstàncies,
singularitats i valor estratègic dels usos existents, es va iniciar el procés d’elaboració dels
plans zonals d’implantació de cabals de manteniment.
Per a la implantació dels plans zonals, s’ha realitzat un procés de participació pública, que
ha fi nalitzat l’any 2008, en què han intervingut els usuaris, els organismes i les institucions
afectades o aquells grups que hi estan estretament vinculats (explotadors, ecologistes,
agrupacions ambientalistes, pescadors, ajuntaments, etc.). També, durant el 2008, i fruit
del conveni signat entre l’ACA i la Fundación Nueva Cultura del Agua (FNCA), s’ha treballat
en una taula d’anàlisi del procés administratiu i jurídic per a la implantació dels cabals de
manteniment.
L’any 2008 han fi nalitzat els treballs tècnics per al desenvolupament del Pla zonal del Ter
superior i la conca del Gaià, i s’ha iniciat la redacció dels Pla zonal d’implantació de cabals
de manteniment a les conques de la Muga, el baix Ter, l’alt Llobregat i el Cardener, i el baix
Llobregat i l’Anoia.
A la conca de l’Ebre, les competències per a l’establiment dels cabals ambiental, com a part
de la planifi cació hidrològica, corresponen a la Confederació Hidrogràfi ca de l’Ebre (CHE en
endavant), però s’han desenvolupat els treballs de càlcul i validació de cabals ambientals
amb els mateixos criteris que en el PSCM de conques internes, per tal d’obtenir uns cabals
ambientals coherents per a tot Catalunya. Així, l’any 2008 s’han fi nalitzat els treballs de càlcul
de cabals ambientals a les conques del Segre, el Matarranya, les Nogueres, la Sénia i els
afl uents del baix Ebre a Catalunya i validació biològica en trams signifi catius de la xarxa fl uvial
de Catalunya (ACA 2006/08).
Aquests treballs inclouen l’anàlisi i l’establiment de cabals ambientals obtinguts mitjançant
diferents metodologies en 93 punts de càlcul de les conques catalanes de l’Ebre, efectuant
una validació biològica en 15 trams a partir d’un procés de simulació d’hàbitats en una i
dues dimensions. Igualment, es realitza la validació biològica en 15 trams més de les CIC. A
banda de la simulació d’hàbitats, la validació biològica inclou també l’estudi de les comunitats
íctiques aigua amunt i aigua avall de 10 aprofi taments, l’anàlisi de les problemàtiques segons
el grau d’alteració del règim de cabals circulants, i l’alteració hidrològica en alguns punts, per
comparar el règim regulat actual amb la situació natural, així com l’establiment d’hidroregions
en consonància amb les que el PSCM va determinar per a les CIC.
Pel que fa al curs principal de l’Ebre, l’any 2008 s’ha publicat una part dels estudis de
valoració i determinació del règim de cabals ambientals al tram baix del riu Ebre al seu pas per
Catalunya, que inclou una proposta de règim de cabals ambientals del tram fi nal del riu Ebre i
una validació biològica preliminar. Cal fer menció que el 29 de setembre del 2007, en el debat
de política general, el Parlament de Catalunya va aprovar instar el Govern de la Generalitat a
assumir el cabal ecològic de l’Ebre aprovat per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres
de l’Ebre, i a defensar-lo davant de l’Estat.
40
Redacció de plans i treballs per a la millora de la connectivitat fl uvial a Catalunya
Els àmbits fl uvials són indrets d’interès estratègic per a la conservació de la connectivitat
ecològica. Concentren una gran diversitat biològica, amb la presència d’hàbitats i espècies
d’alt interès, i canalitzen els moviments de moltes espècies d’animals, que utilitzen els rius
i les seves lleres com a zones de desplaçament a través del paisatge on hi troben refugi,
aliment i indrets segurs per desplaçar-se.
Als rius catalans hi ha una elevada presència d’infraestructures que suposen obstacles
a la mobilitat de la fauna, i en algunes d’elles s’han dut a terme actuacions de millora de
la connectivitat per als peixos per mitjà d’estructures tècniques molt diverses. Des de fa
temps s’està treballant per recollir informació i aportar criteris i tècniques per al disseny, la
construcció i el manteniment d’aquest tipus d’estructures de millora de la connectivitat. Per
tal de concretar aquestes tècniques a les característiques dels rius de Catalunya, l’Agència
ha fi nalitzat l’any 2008 els treballs d’avaluació de la connectivitat fl uvial a Catalunya, recollint
informació sobre les espècies de peixos migratòries de Catalunya, per determinar com
interfereixen les obres situades en el medi fl uvial en la migració de peixos, i duent a terme el
control d’alguns d’aquests sistemes per tal de poder fer un seguiment de la seva efectivitat.
Aquests treballs s’han realitzat mitjançant un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua
(ACA) i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, i han consistit en l’estudi de l’efi càcia
d’una selecció representativa de dispositius de pas per als peixos, mitjançant tècniques de
seguiment diverses, des de l’any 2006 fi ns al 2008.
L’any 2008 s’han iniciat els treballs per al desenvolupament de mesures per a la recuperació
de la funció connectiva en trams fl uvials especialment importants des del punt de vista de
la connectivitat ecològica, a través de la determinació dels principals punts crítics on s’hagi
trencat la connectivitat ecològica, l’establiment d’un programa de restauració i de recuperació
de marges i riberes dels punts crítics en trams naturals o seminaturals, i d’un programa de
millora de la connectivitat fl uvial, que prevegi la permeabilitat d’infraestructures hidràulica en
punts crítics.
D’altra banda, l’Agència ha desenvolupat diverses guies i manuals:
• Guia tècnica d’identifi cació i avaluació d’impactes sobre el medi fl uvial
• Guia tècnica d’impactes de les petites infraestructures i estructures sobre la fauna i els
hàbitats fl uvials. Mesures preventives i correctores
• Guia tècnica de minimització de l’impacte de les obres fl uvials sobre la continuïtat
• Manual de gestió ambiental dels aprofi taments hidràulics
414 Aigua per a la vida
Durant l’any 2006 l’Agència va aprovar defi nitivament per Acord del Govern de 20 de juny,
segons la Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, el Programa de sanejament d’aigües
residuals urbanes 2005 (PSARU 2005).
En el PSARU es fa una reprogramació de les obres i es relacionen les actuacions en sistemes
de sanejament que són exigibles per donar compliment a la legislació vigent, és a dir, la
Directiva 91/271/CEE, d’aigües residuals i, amb una perspectiva més àmplia, la Directiva
marc de l’aigua (Directiva 2000/60/CE), adreçada a la protecció de les aigües que pretén
aconseguir abans de l’any 2015 un bon estat de les masses d’aigua superfi cials, mitjançant
el desenvolupament de mesures de protecció, millora i regeneració d’aquestes aigües.
Per assolir aquestes fi tes amb èxit, el PSARU 2005 preveu més de 1.700 actuacions de
sanejament en alta, de les quals 1.544 corresponen a plantes de depuració i la resta a xarxes
de col·lectors i ampliacions de plantes existents, amb una inversió total de 1.526 M€ a les
quals s’han de sumar 300 M€ destinats al Programa de tractament de fangs, 75 M€ al
Programa de sanejament d’aigües residuals industrials (PSARI) i 1.325 M€ destinats a la
implantació de sistemes de retenció i control d’avingudes per pluges, per evitar descàrregues
dels sistemes unitaris i separatius, cosa que fa un total de 3.226 M€ destinats al Programa de
sanejament i qualitat d’aigües urbanes. El PSARU està organitzat en dos escenaris temporals
per prioritats, 2006-2008 i 2009-2014 que persegueixen una millor assignació dels recursos
disponibles mitjançant la priorització de les actuacions responent als mandats, les previsions
i els calendaris de la Directiva 2000/60/CE.
En aquest sentit, el PSARU 2005, tot i fi xar clarament els objectius fi nals esmentats, necessita
una actualització periòdica de les prioritats que ajustin l’evolució contínua dels sistemes de
sanejament i del seu entorn a l’assignació més adequada dels recursos disponibles. Per aquest
motiu, es preveu una actualització anual de les actuacions incloses a la seva programació.
Aquesta actualització dinàmica ha comportat, en el decurs del 2008, portar a terme estudis
locals supramunicipals per determinar possibles canvis planifi cats en el PSARU 2005:
Sanejament de Gualba, Riells i Viabrea i Sant Celoni, Sanejament de Riudellots de la Selva i
Campllong i Sanejament de la conurbació urbana de Girona.
De manera periòdica s’ha continuat reunint la Comissió Paritària del PSARU 2005, comissió
de seguiment integrada per representants de l’Agència Catalana de l’Aigua i dels ens locals
designats entre les dues associacions més representatives de Catalunya per poder continuar
defi nint i acordant la millor assignació dels recursos disponibles i la priorització de les
actuacions del PSARU 2005. S’han de destacar els acords següents:
• Convenis de sanejament dels creixements urbanístics
• Criteris de priorització de les actuacions del segon escenari
• Actualització 2007 del PSARU
• Defi nició tècnica del sanejament en ALTA, ISA i BAIXA
• Cobertura legal de les actuacions pendents d’execució del PSARU
Actuacions de sanejamentEl Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU)
42
En el gràfi c següent s’indica quin és el percentatge de població que disposa de sistemes
de sanejament.
Sanejament: gestió al territori
Les instal·lacions de sanejament les construeix l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) d’acord
amb la planifi cació establerta al Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU).
Aquestes instal·lacions són, durant el primer any de funcionament o de garantia, gestionades
per l’ACA com a ens gestor responsable. Passat aquest període de temps, l’Agència pot dur
a terme la cessió de la gestió al que serà l’ens gestor encarregat.
L’ens gestor o l’administració actuant pot ser l’ajuntament de la localitat on estigui la depuradora,
un consorci o mancomunitat de municipis si l’ajuntament en qüestió forma part d’algun
d’aquests dos òrgans de caire supramunicipal, o bé el Consell Comarcal corresponent per
l’àmbit geogràfi c.
El Decret 130/2003 (pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament) és la
norma de referència en la gestió dels sistemes públics de sanejament.
Actualment la gestió de les instal·lacions de tractament d’aigües residuals està organitzada
de la manera següent:
• Administració actuant: és l’administració responsable de gestionar el sistema de sanejament:
- Agència Catalana de l’Aigua
- Administració competent / Ens gestor
• Formes de realitzar la gestió del servei:
- Gestió directa:
- Empresa pública
- Empresa mixta
- Gestió indirecta:
- Empresa explotadora privada
91%Sistemes suficients
Sense sistemes
Sistemes insuficients
Percentatge de població amb sistemes de sanejament
5% 4%
Explotació dels sistemes de sanejament
434 Aigua per a la vida
Durant l’any 2008, l’Agència va gestionar el funcionament de 340 estacions depuradores
d’aigües residuals urbanes, 5 pretractaments, 24 terciaris i 14 instal·lacions de posttractament
de biosòlids —9 assecatges tèrmics i 5 compostages—, amb un cabal diari tractat de
1.816.881 m³/dia, un cabal reutilitzat de 108.925 m³/dia i una producció de biosòlids derivada
de 584.596 tones de matèria fresca amb una sequedat mitjana del 23,8%, que correspon a
139.297 tones de matèria seca (ms).
Dades d’explotació: balanç 2008
Noves instal·lacions
En aquest mateix any, s’han posat en funcionament un total de 6 noves instal·lacions de
depuració que es descriuen a la taula següent:
Capacitat de tractament de les instal·lacions
La capacitat de tractament és la següent:
Noves instal·lacions en servei durant l’any 2008
Estació depuradora d’aigües residuals (EDAR)
Ascò
Bingrau
Mont-Roig del Camp (Àrea costanera)
Serrabonica
Vallbona d’Anoia
La Valleta de Llançà
També durant aquest any ha causat baixa una instal·lació, Banyeres del Penedès (Saifores) per la integració d’aquesta EDAR al sistema de sanejament de La Riera de la Bisbal (El Vendrell).
Ribera d'Ebre
Osona
Baix Camp
Osona
Anoia
Alt Empordà
Ebre
Ter
Rieres Meridionals
Ter
Llobregat
Rieres de la Costa Brava
Capacitat(m3/dia)
750
44
8.880
40
7.592
50
Comarca Conca
Parc d’estacions depuradores públiques d’aigües residuals urbanes 2008
Tipus
Biològic
Llacunatge/ Tract. tou
Tractament primari
Pretractaments
2.771.201 97,51 15.828.341 97,98
1.100 0,04 - -
Les dades sobre h-e (habitants equivalents) i capacitat de tractament són les de disseny. Aquestes dades han estat revisades i actualitzades en funció de les modificacions dels tipus de tractament.
Total sistemes de sanejament
m³/dia % Habitantsequivalents
29.265 1,03 157.986 0,98
TOTAL EDAR
40.430 1,42 167.591 1,04
2.841.996 100 16.153.918 100
Capacitat de tractament Capacitat total
%
Nombre deSistemes deSanejament
302
34
4
340
5
345
44
Evolució del nombre d’EDAR en servei i cabal tractat
L’evolució del sanejament a Catalunya des de l’any 1997 es resumeix en les fi gures
següents:
Evolució de les depuradores en servei
210 225 246 270 290 297 314 328 330 335 340
204 219 242 248 275 279 301 320 326 330 336
1,52 1,54 1,56 1,53 1,61 1,96 1,97 1,851 1,879 1,810 1,820
* Dades a 31/12/08** No es disposen dades de 4 sistemes: La Galera que és una infiltració al terreny i la resta corresponen a la tipologia de fosa sèptica ( Avinyonet del Penedès, Font-Rubí i Olèrdola).
Nombre de depuradores en servei*Nombre de depuradores analitzades**Cabal tractat (Hm3/dia)
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Evolució del nombre de depuradores en servei
0 50 100 150 200 250 300 350 400
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997 188
210
225
246
270
290
297
314
328
330
335
340
454 Aigua per a la vida
Al llarg de l’any 2008, l’Agència ha dut a terme un gran nombre d’actuacions basades en
ampliacions i millores en el conjunt de sistemes de sanejament de Catalunya. Entre aquestes
actuacions destaquen aquelles orientades a l’optimització de producció de la qualitat de
l’aigua o dels fangs, d’optimització energètica i reposicions d’instal·lacions existents i
caducades. També s’han realitzat millores en la reposició d’instal·lacions per millorar la
garantia de tractaments.
L’evolució des de l’any 2005 fi ns al 2008 de la relació entre la capacitat de tractament de les
depuradores i els cabals tractats es mostra al gràfi c següent:
Nombre d'actuacions en sistemes de sanejament durant el 2008
Nombre d'ampliacions
Nombre d'actuacions de millora
13
1.948
Cabal tractat / cabal disseny (hm3/d)
0,000 0,500 1,000 1,500 2,000 2,500 3,000 4,000 4,500 5,0003,500
2008
2007
2006
2005
(hm3/dia)
Cabal tractat Cabal disseny
2,6881,851
2,7591,879
2,7621,810
2,8421,820
46
Cabals tractats i contaminació eliminada per conques
En aquesta taula es quantifi quen les tones eliminades de sòlids en suspensió, DQO, DBO5,
nitrogen i fòsfor durant l’any 2008 com a conseqüència del tractament de l’aigua residual en
les 340 depuradores repartides per tot el territori.
Cabals tractats i contaminació eliminada per conques 2008
Conca
Besòs (excepte EDAR Besòs)
Ebre
Fluvià
Foix
Francolí
Gaià
Garona
Llobregat (excepte EDAR Baix Llobregat)
Muga
Rieres Costa Brava
Rieres Garraf
Rieres del Maresme
Rieres Meridionals
Sènia
Ter
Tordera
SUBTOTAL
EDAR Besòs
EDAR Baix Llobregat
TOTAL
210.250
167.751
18.200
18.794
41.220
4.678
14.216
263.079
19.084
71.872
26.576
93.943
92.318
3.115
122.464
24.115
1.191.675
358.699
266.507
1.816.881
25.059
12.533
1.728
2.654
3.604
867
438
32.162
2.770
7.254
2.700
9.023
13.126
423
13.574
1.651
129.564
31.553
27.821
188.938
26.816
11.742
1.596
2.855
4.457
656
265
28.311
2.287
6.706
2.498
6.101
9.916
373
16.868
1.651
123.097
29.720
24.319
177.136
49.636
22.098
3.266
5.307
7.664
1.932
576
59.936
2.287
6.706
5.683
15.905
21.868
625
31.217
3.765
238.472
63.891
55.544
357.907
2.402
1.256
335
269
433
84
36
2.876
267
843
240
622
914
30
2.307
298
13.212
1.893
4.844
19.949
535
225
34
47
72
11
4
561
60
146
63
180
231
7
335
57
2.568
1.008
725
4.301
1.261.441
574.195
76.056
133.887
212.606
30.892
14.223
1.346.790
109.213
316.797
121.244
293.911
472.401
18.414
789.244
79.830
5.851.146
1.434.796
1.141.538
8.427.480
Cabal Tractatm3/dia
MES (1)t elim./any
DBO5 (2)t elim./any
DQO (3)t elim. /any
NT (4)t N elim./any
PT (5)t P elim./any
h-etractats
(1) Matèria en suspensió (2) Demanda biològica d'oxigen 5 dies (3) Demanda química d'oxigen (4) Nitrogen total (5) Fòsfor total
474 Aigua per a la vida
Rendiments de les EDAR en servei
Els rendiments en l’eliminació de la contaminació es resumeixen en la taula següent:
Reutilització
Durant l’any 2008 a Catalunya s’han reutilitzat 39,87 hm3 d’aigua residual depurada (dades
corresponents als terciaris públics). En realitat aquesta xifra és superior si es té en compte
que part de l’aigua que es reutilitza es tracta en instal·lacions privades de les quals no es
disposa de dades.
Aquest cabal correspon a un 6% de tota l’aigua tractada a les EDAR públiques de Catalunya:
després del tractament secundari, s’ha sotmès l’aigua a un tractament de regeneració:
fl oculació, coagulació, fi ltració, ultrafi ltració, osmosi, UV, cloració..., per tal que assoleixi els
nivells requerits que marca el Reial decret 1620/2007 (1).
L’ús que se’n fa d’aquesta aigua regenerada és: reg agrícola, reg de zones urbanes i
reg de camps de golf, neteja de carrers, recàrrega d’aqüífers, generació de cabals de
manteniment, etc.
A continuació s’adjunta un llistat amb les dades dels tractaments terciaris corresponents a
l’any 2008. En aquest llistat estan inclosos els tractaments de la Bisbal d’Empordà i Riells i
Viabrea, que tot i no correspondre a instal·lacions de tractament terciari pròpiament dites,
el seu procés de depuració es fa mitjançant un sistema de membranes (bioreactor de
membranes) que genera un efl uent amb qualitat de terciari.
(1) El Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, estableix el règim jurídic de la reutilització de les
aigües depurades. Estableix els valors màxims de paràmetres de qualitat i desinfecció per als diferents
usos i, a més a més, marca les analítiques i la periodicitat requerides. Cada categoria o tipus d’aigua
es defi neix per uns paràmetres de qualitat bàsics, i, a més, es fi xen diferents requeriments de qualitat
i condicionants per a cada ús.
Evolució rendiments durant l’any 2008
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Any
290
297
314
328
330
335
340
-
-
-
-
83,0%
84,0%
86,0%
Promig rendiment
d'eliminació de DQO
Nombre depuradores
en servei
275
279
301
320
326
330
336
Nombre depuradores
analitzades
1.606.844
1.958.800
1.972.069
1.851.074
1.879.482
1.805.558
1.816.881
Cabal tractat
(m3/dia)
9,3%
93,2%
87,1%
88,5%
87,0%
88,0%
90,0%
Promig rendiment
d'eliminació de MES
91,9%
94,5%
90,8%
91,4%
90,0%
91,0%
92,0%
Promig rendiment
d'eliminació de DBO5
48
Tractaments terciaris públics 2008 (continuació)
Bisbal d'Empordà, La*
Blanes
Cadaqués
Castell d'Aro
Colera
Les Cases d'Alcanar
Llançà
Lloret de Mar
Palamós
Pals
Piera
Port de la Selva
Portbou
Baix Llobregat
Riells i Viabrea*
Roses
Empuriabrava (SAC-Fora EDAR)
St Carles de la Ràpita (Fora EDAR)
St.Feliu de Llobregat
Tordera (Fora EDAR)
Torroella de Montgrí
Tossa de Mar
2.668,00
5.813,00
16,00
2.146,00
25,00
570,00
107,00
687,00
12,00
1.204,00
160,00
188,00
30,00
78.132,00
264,00
65,00
2.805,00
3.512,00
-
-
1.741,00
285,00
Reactor membranes per colació
Floculació + Coagulació + Filtració + UV+ Cloració
Filtració + Desinfecció UV
Filtració + UV + Cloració
Filtració + Desinfecció UV
Filtració + Desinfecció UV
Filtració + UV + Cloració
Floculació + Coagulació+ Filtració + UV
Desinfecció Cl
Desinfecció Cl
Infiltració-percolació
Filtració + UV+ Cloració
Filtració + UV + Cloració
Floculació + Coagulació+ Filtració + UV
Reactor membranes
Filtració + UV + Cloració
Llacunatge
Floculació + Coagulació+ Filtració + UV
Filtre sorra + Cloració
Filtres de sorra +ultrafiltració + osmosi
Desinfecció UV + Cloració
Floculació + Coagulació+ Filtració + UV + Cloració
A- Recàrrega d'aqüífers per percolacióA- Recàrrega d'aqüífers per percolació
B- Usos/serveis urbans
B- Usos/serveis urbans
B- Usos/serveis urbans
B- Masses H2O públic (no bany)
B- Usos/serveis urbans
B- Usos/serveis urbans
B- Usos/serveis urbans
B- Usos/serveis urbans
D- Cultius ind/ Farratges ensitjats/ Cereals/ Oleaginoses
B- Usos/serveis urbans
B- Usos/serveis urbans
A- Recàrrega d'aqüífers per percolació
-
B- Usos/serveis urbans
E- Boscs/ Zones verdes no públic
B- Masses H2Opúblic (no bany)
B- Cultius consum cru/ D'altres cultius per aspersió
-
B- Usos/serveis urbans
A- Recàrrega d'aqüífers per percolació
Recàrregariu Daró
Recàrrega baixTordera
Reg agrícola /municipal
Reg campgolf / Agrícola
Reg agrícola
Usos ambientals (A llera i finalment a mar)Usos municipals /ambientals
Reg camp degolf / Agrícola
Usos municipals
Reg campde golf
Canal de rec(El Bedorc)
Usos municipals
Usos municipals
mantenimencabal ecològic riu Llobregat
Riera de SantLlop
Usos municipals
Parc AiguamollEmpordà/Reg agrícolaUsos ambientals /Badia d'Els Alfacs(a mar)
Reg agrícola
-
Reg camp degolf / Agrícola
Usos municiàls / ambientals
Tot l'any
Tot l'any
Ocasional segonsnecessitats
Temporada de reg
Ocasional segonsnecessitats
Tot l'any
Tot l'any
Temporadade reg
Tot l'any
Temporadade reg
Ocasional segonsnecessitats
Ocasional segonsnecessitats
Ocasional segonsnecessitats
Tot l'any
Tot l'any
Fora de servei
Tot l'any
Tot l'any
Ocasional segonsnecessitats
Tot l'any
Temporadade reg
Tot l'any
Tipusd'explotació
Destí aigua Tipus d'aiguaproduïda/ usos
Tipus detractament
Cabal tractat2008 m3/d
EDAR amb tractament Terciari
494 Aigua per a la vida
Biosòlids
Producció de biosòlids
La quantitat total de biosòlids generats a les 340 depuradores en funcionament a Catalunya
durant l’any 2008 ha estat de 584.596 tones de matèria fresca amb una sequedat mitjana del
23,8%. Així, s’han produït 139.297 tones de matèria seca, el 44% de les quals correspon a
les depuradores del Besòs i del Baix Llobregat —33% i 11% del total, respectivament
600.000
Evolució de la producció anual de biosòlids
0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 700.000
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
t mf/any
Tractaments terciaris públics 2008 (continuació)
Tipusd'explotació
Destí aigua Tipus d'aiguaproduïda/ usos
Tipus detractament
Cabal tractat2008 m3/d
EDAR amb tractament Terciari
Vendrell, El
Vilaseca-Salou
1.982,00
6.513,00
Floculació + Coagulació+ Filtració + UV + Cloració
Floculació + Coagulació+ Filtració + EDR+ Cloració
A- Recàrrega d'aqüífers per percolació
B- Usos/serveis urbans
Usos ambientals
Reg zones verdes Port Aventura i Parcs Públics de Vila-Seca
Tot l'any
Tot l'any
Sant Feliu de Llobregat: el terciari no ha estat en ús durant el 2008. Actualment, en obres d’ampliació. Tordera: terciari no posat en funcionament encara. Es tracta del terciari que pertanyia a Fibracolor.
108.925,00 m3/diaTOTAL
50
Tractament de biosòlids
Durant l’any 2008 els biosòlids generats a Catalunya han estat sotmesos als següents
tractaments: digestió aeròbia o anaeròbia —tractament aplicat a la línia de fangs de la pròpia
EDAR—, compostatge i assecatge tèrmic. Addicionalment, una petita proporció de fangs,
que incompleixen els requeriments per ser aplicats al sòl, s’han sotmès a altres tractaments
—principalment compostatge gris i tractament especial. Val a dir que una gran part del fang
generat tractat a la pròpia EDAR mitjançant digestió és habitualment sotmès novament a
posttractament en plantes d’assecatge tèrmic o compostatge gris per reduir la quantitat fi nal
de residu gestionat.
El compostatge es pot dur a terme en plantes de titularitat pública o privada, mentre que la
totalitat de plantes d’assecatge tèrmic de fangs són de titularitat pública.
La taula següent recull una llista de l’actual parc d’instal·lacions de tractament de biosòlids
de titularitat pública, on s’hi inclou la situació de les instal·lacions durant l’any 2008 i s’hi fa
constar la seva capacitat de tractament nominal.
Parc d’instal·lacions públiques de posttractament de biosòlids. 2008
Instal·lació de posttractament
Tipus d'instal·lació
Any de posadaen servei
Estat durant el 2008
Capacitat de tractament (t mf/any)
Vic
Besòs
Baix Llobregat
El Terri
Granollers
Mataró
Montornès
Rubí
Sabadell-Riu Sec
Blanes
Manresa
Olot
Teià
Vila-seca
Vic
Assecatge tèrmic
Assecatge tèrmic amb cogeneració
Assecatge tèrmic amb cogeneració
Assecatge tèrmic amb cogeneració
Assecatge tèrmic amb cogeneració
Assecatge tèrmic amb cogeneracióAssecatge tèrmic amb cogeneració
Assecatge tèrmic amb cogeneració
Assecatge tèrmic amb cogeneració
Compostatge
Compostatge
Compostatge
Compostatge
Compostatge
Monoabocador de fangs
2.005
2.001
2.004
2.001
2.003
2.003
1.997
2.002
1.997
1.995
1.997
2.003
2.000
1.995
1.995
En funcionament
Aturat tot l'any per millores
En funcionament
En funcionament
En funcionament
Aturat 1 mes per millores
Aturat 7 mesos per avaria
En funcionament
Aturat 9 mesos per millores
En funcionament
En funcionament
En funcionament
Aturat tot l'any per ampliació
En funcionament
Inactiu / Pendent de clausura
40.000
160.000
60.000
9.800
17.000
10.600
10.000
30.000
15.700
9.000
10.000
10.000
20.000
25.000
514 Aigua per a la vida
Mitjançant els tractaments s’estabilitza la matèria orgànica, es redueix la quantitat de biosòlids
que caldrà eliminar i, de forma general, es milloren les condicions del material per a la seva
gestió posterior.
La pràctica totalitat del fang generat a Catalunya ha estat tractat abans de la seva destinació
fi nal. El següent gràfi c recull l’evolució dels tractaments a què han estat sotmesos els
biosòlids durant els darrers anys. S’observa l’increment de la quantitat total de fang tractada,
especialment mitjançant compostatge.
Compostatges externs: 47,4%
Fang no tractat: 0,8%
Altres tractaments (compostatge gris i tractament especial): 2,4%
Compostatges ACA: 6%
Tractament d'assecatges tèrmics: 21,1%
Digestió sense posttractamen: 22,8%
31.751
29.374
8.247
3.351 1.079
65.495
Destinació dels fangs tractats (tones de matèria seca) Total de fang generat: 139.297 t
Fang tractat
Fang no tractat
Total de fang generat
138.218
1.079
139.297
99,20%
0,80%
100,00%
52
Destinació fi nal dels biosòlids
Durant l’any 2008, la via de destinació fi nal dels biosòlids produïts per les EDAR urbanes de
Catalunya ha estat fonamentalment la valorització agronòmica. Al mateix temps, una part
dels biosòlids ha estat valoritzada energèticament en cimenteres, després del seu assecat.
En els casos que no ha estat possible la valorització dels fangs, aquests s’han destinat a la
disposició en dipòsit controlat.
L’aplicació al sòl inclou el fang que ha estat aplicat de forma directa a agricultura, el fang
compostat utilitzat en jardineria i l’utilitzat en la restauració d’activitats extractives.
La quantitat de biosòlids eliminats és sempre inferior a la del biosòlid generat per la reducció
deguda al tractament a què és sotmès el material abans de la seva disposició fi nal, especialment
en el tractament de compostatge.
Evolució dels tractaments aplicats als biosòlids
0 100.000 500.000 600.000300.000 400.000200.000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Compostatge ACA
Digestió sense posttractament
Compostatge extern Assecatge tèrmic Altres tractaments*
*Altres tractaments: compostatge gris i estabilització
t MF/any
534 Aigua per a la vida
El següent gràfi c recull l’evolució de les destinacions fi nals dels biosòlids durant els darrers
anys. S’observa l’increment de l’aplicació al sòl amb les seves diferents alternatives (agricultura,
jardineria i restauració d’activitats extractives).
Aplicació al sòl: 82,8%
Dipòsits controlats: 6,8%
Valorització energètica (cimentera): 10,4%
Destinació final dels biosòlids (tones de matèria seca)Total eliminat: 136.775 t
9.354
14.215
113.205
Evolució de les destinacions finals dels biosòlids
0 100.000 500.000300.000 400.000200.000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Aplicació al sòl Dipòsit controlat Emissari Valorització energètica
t MF/any
54
Grans instal·lacions
A més de l’anàlisi general, els biosòlids generats a les EDAR de Besòs/Montcada i Baix
Llobregat mereixen ser analitzats independentment per la magnitud de la seva producció.
• EDAR Besòs/Montcada: El fang líquid de l’EDAR de Montcada i Reixac és bombejat
mitjançant una canonada de 600 mm fi ns a l’EDAR de Besòs, on, juntament amb el fang
produït per aquesta EDAR, s’emmagatzema en forma líquida (entre 2 i 6% de matèria seca).
Posteriorment el fang es deshidrata.
L’EDAR de Besòs disposa d’una planta d’assecatge tèrmic per tractar el conjunt del fang
generat. Durant l’any 2008, l’assecatge tèrmic ha romàs aturat pels treballs de remodelació
que s’hi estan duent a terme. Consegüentment, la totalitat dels biosòlids del sistema Besòs/
Montcada ha estat gestionada en forma de fang deshidratat.
La producció estimada del conjunt Besòs/Montcada ha estat de 145.232 tones de fang
fresc amb una sequedat mitjana del 32%, cosa que representa 46.560 tones de matèria
seca (33% del conjunt de Catalunya). El fang ha estat enviat a compostatge per ser valoritzat
agronòmicament.
• EDAR Baix Llobregat: L’EDAR del Baix Llobregat va entrar en funcionament a fi nals de
l’any 2004 i és la segona en producció de biosòlids de Catalunya. L’EDAR té associat un
assecatge tèrmic de fangs.
La producció estimada ha estat de 60.865 tones de fang fresc amb una sequedat mitjana del
25%, cosa que representa 15.955 tones de matèria seca (33% del conjunt de Catalunya).
Tractament dels fangs de besòs
Tractament dels fangs
Fang tractat
Fang no tractat
TOTAL FANG GENERAT
46.560
0
46.560
100,0%
0,0%
t MS %
554 Aigua per a la vida
Durant el 2n semestre de l’any s’ha assecat el 100% del fang generat per l’EDAR del Baix
Llobregat. No obstant això, durant l’inici de l’any 2008 no s’havia aconseguit assecar tot el
fang produït. Així, en el conjunt del 2008 el 24,3% del fang generat s’ha hagut d’extreure com
a fang deshidratat.
El fang deshidratat ha estat destinat a l’aplicació en profi t de l’agricultura, mentre que els
destins del fang assecat s’han repartit entre la destinació agrícola esmentada i la valorització
energètica en plantes de fabricació de ciment.
Tractament d'assecatge tèrmic: 75,7%
Digestió sense posttractament: 24,3%
Fang no tractat: 0%
Tractament dels fangs a l'edar del baix llobregat (tones de matèria seca)Total de fang generat: 14.995 t
11.325
3.630
0
Valorització energètica (cimentera): 49,3%
Aplicació al sòl: 50,7%
Destinació dels fangs a l'edar del baix llobregat (tones de matèria seca) Total eliminat: 14.925 t
7.561 7.364
56
Costos econòmics: explotació ordinària i reposició i millores
Les despeses d’explotació i millores de l’any 2008 es desglossen en les partides següents:
98 10,73
113,93 10,01
131,65 30
158 40
151,42 37,50
Evolució comparativa de les despeses ordinàries i de les millores
0 50 250150 200100
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Explotació (M ) Millores (M )
163,63 39,93
Ad
min
istr
acio
nsac
tuan
tsA
CA
Despeses explotació 2008
Assistències tècniques
EDAR
Posttractaments
3.654.813
24.440.922
6.685.286
34.781.021
Explotació ( )
EDAR
Posttractaments
Altres
Total
105.373.846
23.063.829
128.437.675
413.290
163.631.986
2%
15%
4%
%
64%
14%
0,3%
Reposició i Millores ( )
-
10.568.578
498.396
11.066.974
27.639.995
1.227.774
28.867.769
-
39.934.743
26%
1%
%
69%
3%
-
595 Aigua i canvi global
El gener del 2007 l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) alertava sobre la manca de precipitacions
i ja es va començar a preparar la documentació necessària que va derivar al cap d’uns
mesos en el Decret de sequera, aprovat pel Govern de la Generalitat el 3 d’abril del 2007.
A començaments del 2007 les reserves embassades a les conques internes es trobaven al
voltant del 52%, seguint una tendència descendent que s’havia donat ja al llarg de tota la
tardor del 2006. Anàlogament, les conques catalanes de l’Ebre es trobaven al 55%.
L’evolució de les aportacions en els 12 mesos previs al gener del 2007 van suposar per al
sistema Ter-Llobregat la reducció de les aportacions fi ns al 19% de les aportacions mitjanes
històriques. Per tant, a començaments del 2007 calia preveure una evolució pessimista
d’aportacions al llarg dels mesos següents.
La situació de sequera viscuda fi ns a principis del mes de maig del 2008 ha estat la més greu
registrada a Catalunya en els darrers 68 anys. Es correspon a una concentració d’episodis de
precipitacions per sota de la mitjana històrica que van tenir lloc des del segon semestre del
2004 i que van extremar la vulnerabilitat dels sistemes d’abastament catalans.
Durant l’episodi de sequera 2007-08, la prioritat del Departament de Medi Ambient i Habitatge
i de l’Agència Catalana de l’Aigua ha estat, en tot moment, tal com preveu la llei, assegurar
l’abastament d’aigua potable a la població i evitar l’aplicació de talls de subministrament
domèstic, fet que s’ha aconseguit. D’altra banda, s’han desenvolupat actuacions que
permetran una millor situació de partida davant futurs períodes de sequera.
Si durant el 2007 i el 2008 no s’haguessin desenvolupat les mesures de gestió ni les obres
d’emergència, el percentatge de reserves embassades a data de 28 d’abril del 2008 hauria
arribat a baixar per sota del 10% i s’haurien produït talls de subministrament domèstic a la
regió metropolitana de Barcelona, la conurbació de Girona i la Costa Brava, amb una població
de més de 5,5 milions de persones afectades.
La gestió de l’episodi de sequera 2007-08 ha comportat l’avançament i l’agilització
d’actuacions previstes per a horitzons més llunyans (mesures estructurals avançades), però
que en avançar-se han signifi cat un augment de la garantia de subministrament a curt termini
(moltes d’elles ja estaven operatives a la fi nalització de l’episodi de sequera).
El 17 d’abril del 2007 es va activar el Decret 84/2007, de 3 d’abril, d’adopció de mesures
excepcionals i d’emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics, a tot el territori
per l’entrada en excepcionalitat 1 de la conca del Llobregat.
El Decret establia que l’escenari d’excepcionalitat 1 comportava la reducció del 15% de
les dotacions de rec a sistemes regulats, l’anul·lació dels desembassaments per a ús
exclusivament elèctric, la intensifi cació dels controls d’usuaris i les restriccions d’abocaments
La sequera al bienni 2007-2008Antecedents i context
Cronologia de l’episodi
60
i sistemes no fl uents. Per tal d’evitar el consum excessiu d’aigua, en aquest escenari es
limitaven els volums lliurats per a abastament urbà als dipòsits de capçalera municipal o
zones de subministrament en baixa, que havien de respondre a un valor màxim equivalent
a 270 l/h./dia, incloent-hi les fraccions servides des dels recursos propis municipals. A
més, s’activaven una sèrie de mesures generals d’aplicació a tots els municipis mentre
estigués activat el Decret, on es començaven a restringir els regs de parcs i jardins, es
prohibia l’ús d’aigua potable per a fonts i usos ornamentals, es fomentava el manteniment i
el reaprofi tament de l’aigua de piscines d’ús públic i privat, l’optimització de l’ús de l’aigua
en parcs aquàtics i altres instal·lacions lúdiques i la reducció de l’ús d’aigua potable de
xarxa municipal per a neteja viària, entre altres mesures.
Per tal d’informar a les administracions locals i altres actors afectats per aquestes
obligacions, a partir del mes de maig del 2007 es va començar una intensa operativa de
comunicació per carta, fax i telèfon, a ajuntaments, entitats subministradores, comunitats
d’usuaris, centrals hidroelèctriques, regants, etc. A la vegada, coincidint amb l’entrada en
vigor del Decret, es va començar a publicar a la pàgina web de l’Agència tota la informació
sobre la sequera.
Pocs dies després de l’activació del Decret de sequera es van produir una sèrie de pluges
que van provocar un increment de les reserves embassades. Cap al mes de juny es va
recuperar la tendència decreixent de les reserves com a conseqüència de la manca de
precipitacions i l’augment de la demanda que comporta el començament de l’estiu (demanda
d’abastament i reg). Anàlogament a l’evolució de les reserves embassades, l’estalvi sobre
la demanda d’abastament de la població també presentava al mes d’agost del 2007 una
tendència decreixent, típica del període estival.
El període més crític de l’episodi
Entre el 17 d’abril i l’1 d’agost del 2007 totes les conques catalanes van entrar en l’escenari
d’excepcionalitat 1, incloses les de l’Ebre. Primer la del Maresme (juny), seguida de les del
Fluvià i les rieres del Garraf i Ribes (juny), les conques catalanes de l’Ebre (juliol), la de la
Garona, el Daró, el cap de Creus i la costa Nord, el Ridaura, el Besòs, el Foix, la riera de la
Bisbal, el sistema Gaià-Francolí, el sistema Siurana-Riudecanyes, la costa Sud, la conca del
Ter (juliol) i fi nalment l’1 d’agost també la conca de la Muga.
615 Aigua i canvi global
La gestió de la comunicació amb els usuaris entre l’inici de l’episodi de sequera i el 31
d’octubre del 2007 conclou amb un total de 2.280 cartes enviades.
A inicis del mes de novembre, la conca de la Muga va entrar en l’escenari d’excepcionalitat
2. En aquest mes, les reserves embassades a les conques internes es trobaven al voltant
del 30% i la tendència continuava sent decreixent. A les conques intercomunitàries el volum
embassat era del 35% de la seva capacitat.
Excepcionalitat 2
Evolució dels escenaris de l’episodi de sequera 2007-2008
Llobregat
Maresme
Fluvià
Garraf iR. Ribes
Ebre
Besòs
Cap deCreus
Costa Sud
Daró
Foix
GaiàFrancolí
Garona
Ridaura
R. LaBisbal
Ter
Tordera
Muga
Normalitat Excepcionalitat 1
Decret 108/2008
Decret 257/2007
Decret 84/2007
DerogacióDecret
84/2007
2007 2008 2009
Abril Maig Agost Set. Oct. Nov. Des.JuliolJuny Abril Maig Agost Set. Oct. Nov. Des.Gen. Gen.Feb. Març JuliolJuny
62
Atesa la manca de precipitació i la davallada dels embassaments després de l’entrada en
excepcionalitat 2 de la conca de la Muga, l’Agència va prendre un seguit de mesures, com
la pròrroga del Decret de sequera fi ns al desembre del 2008 (Decret 257/2007, de 27 de
novembre), o l’activació de noves mesures de suport a l’abastament per incrementar la
disponibilitat en l’àmbit metropolità. A més, es van accelerar les actuacions previstes en la
planifi cació de l’Agència, com ara les obres de la dessalinitzadora del Llobregat —que està
previst que s’inauguri l’estiu del 2009—, l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera,
la connexió entre la potabilitzadora del Ter (Cardedeu-la Roca del Vallès- Llinars) d’Aigües
Ter-Llobregat (ATLL) i la dessalinitzadora de la Tordera i la construcció d’un nou centre
de dessalinització a la conca del Foix (Cunit-Cubelles), les quals augmentaran la garantia
d’abastament al sistema Ter-Llobregat i a l’àmbit del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).
En previsió d’un possible empitjorament de la situació hídrica, es van estudiar les alternatives
sobre la possibilitat de recórrer tant al suport mitjançant vaixells cisterna com al bombament
dels cabals regenerats del sistema terciari de la depuradora del Baix Llobregat, aigua amunt
de la potabilitzadora de Sant Joan Despí, per incrementar la recàrrega de l’aqüífer deltaic i
aportar cabal al riu, i també es van fer els estudis per plantejar alguna aportació temporal
d’auxili des d’altres conques (Segre, Ebre). Aquesta informació es va posar en coneixement
dels responsables del ministeri de Medi Ambient que eren els que havien d’autoritzar la
transferència. Per tal de pal·liar l’impacte negatiu de la sequera sobre l’agricultura, el 21
de desembre del 2007 es va aprovar per Llei 17/2007 l’exempció del cànon de regulació
als titulars de drets d’ús de l’aigua per a reg agrícola, benefi ciaris d’obres de regulació a les
conques internes de Catalunya i que, com a conseqüència de la sequera, havien patit una
reducció de, com a mínim, un 30% en la dotació d’aigua de reg respecte a la dotació mitjana
dels darrers tres anys.
Abans de fi nal d’any van començar a entrar en servei algunes de les actuacions aprovades
per via d’emergència per tal de millorar els recursos disponibles, com per exemple les millores
a l’abastament a les comarques del Solsonès, la Segarra, el Berguedà i el Baix Empordà,
entre d’altres.
Així mateix, es va posar en marxa una nova campanya de conscienciació per a l’ús racional de
l’aigua en tots els àmbits (domèstic, industrial i agrícola). Dins d’aquesta campanya s’incloïa
la distribució massiva de 1.300.000 mecanismes estalviadors d’aigua que permeten reduir
fi ns a un 50% el cabal de l’aixeta, realitzada a fi nals del mes de gener del 2008 a través dels
diaris. També es van ampliar els terminis i la dotació pressupostària de la convocatòria d’ajuts
destinats al fi nançament del transport d’aigua per a consum domèstic realitzat mitjançant
vehicles cisterna o similars (Resolució MAH/3752/2007, del 3 de desembre).
L’any 2007 va fi nalitzar amb un dèfi cit pluviomètric acumulat d’aproximadament el 40% del
valor anual de referència a les conques internes de Catalunya, tal com s’observa als gràfi cs
següents. Aquesta tendència va continuar durant el 2008.
635 Aigua i canvi global
L’any 2008 va començar a les conques internes de Catalunya amb una precipitació inferior
a la mitjana històrica. L’augment de les temperatures i la manca de pluges durant la segona
quinzena de gener va fer que durant aquest període la superfície de neu es reduís un 50% a
totes les conques de Catalunya.
La situació hídrica era cada cop més crítica i, tot i que al gener del 2008 es van intensifi car
les actuacions i les mesures de gestió, al febrer la sequera es va agreujar i el sistema Ter-
Llobregat va entrar en excepcionalitat 2, amb les reserves al 23,6%.
La previsió de març del 2008 indicava que, si es mantenia l’escassetat de pluges, no es podria
garantir l’abastament als 7,2 milions d’habitants de Catalunya a partir de l’octubre, fi ns i tot
amb l’important esforç d’estalvi que ja estaven fent tots els ciutadans. Per superar aquesta
situació calia comptar amb una aportació màxima de 4 hm3/mes per mantenir les reserves
embassades per sobre del 15%, per evitar així els talls de subministrament domiciliari fi ns
que es recuperessin els nivells dels embassaments o bé entrés en servei la dessalinitzadora
del Llobregat.
Les conques internes ja no donaven més de si i per això es van haver de considerar
aportacions de les conques catalanes de l’Ebre. En aquest sentit es van analitzar diverses
possibilitats que obligatòriament passaven per un acord amb el Govern central, entre elles la
del riu Segre (Isòvol), a través del Túnel del Cadí per reforçar la disponibilitat a l’embassament
de la Baells. Atesa la negativa del Govern central a tirar endavant aquesta proposta, ambdós
governs es van plantejar l’alternativa de la connexió temporal i extraordinària de la xarxa
del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb la xarxa d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), per
aprofi tar una part dels volums excedents de la concessió del CAT que fi ns aquell moment no
es feien servir.
Pluja de referència Pluja 2007
Any més sec (1998)Any més humit (2003)
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
Pluja de referència Pluja 2007
Any més sec (2006)Any més humit (1996)
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
Pluviometria acumulada durant l’any 2007
Conques internes Conques catalanes de l’Ebre
Gen. Feb. Març Ab. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Gen. Feb. Març Ab. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.
64
Cap a fi nals de març es va assolir el punt més crític quan les reserves van arribar a estar molt a
prop del 20%, fet que signifi cava l’entrada en emergència al sistema Ter-Llobregat. A causa de
la gran contenció de la demanda i de l’acurada gestió dels recursos amb l’ajustament precís
de l’oferta a la demanda no es va entrar en fase d’emergència durant el mes de març.
Si el Govern no hagués actuat des de l’activació del Decret de sequera el mes d’abril del 2008
s’hauria disposat només d’un 10% de reserves d’aigua als embassaments, amb els problemes
que això comportaria, tals com difi cultats en la potabilització i talls domiciliaris. Gràcies, però,
a les mesures d’emergència iniciades el 2007 a l’empara del Decret de sequera 84/2007, a
data d’abril del 2008, el 10% de la demanda es cobria amb recursos extraordinaris, fet que
ajudava a endarrerir l’entrada en l’escenari d’emergència, prevista inicialment per al mes de
març.
El 28 d’abril del 2008, el Govern de la Generalitat de Catalunya va constituir la Taula Nacional de
la Sequera, organisme integrat per representants governamentals, dels grups parlamentaris,
agents socials, territorials, acadèmics i ambientals més representatius que estaria operatiu
fi ns a la fi nalització de l’episodi de sequera, amb l’objectiu d’aconseguir el màxim d’informació
sobre les conseqüències de les actuacions aprovades o previstes, i al mateix temps conèixer i
atendre les percepcions d’aquestes actuacions en el territori i en els sectors principals.
El 13 de maig va arribar al port de Barcelona el primer vaixell carregat d’aigua procedent
de Tarragona. Entre els mesos de maig i juny, es van realitzar 24 viatges, amb un total de
527.700 m³ d’aigua transportada.
La gestió de la comunicació amb els usuaris en el període més crític de l’episodi de sequera
conclou amb un total de 1.601 cartes enviades, amb la resposta directa de més de 1.800
trucades ateses pel personal de l’ACA i 2.000 trucades a través de la línia específi ca del
telèfon 012 oberta a aquest efecte, amb la creació d’un portal web dedicat íntegrament a la
sequera i amb l’atenció a més de 4.000 peticions d’informació dels mitjans de comunicació.
Recuperació dels sistemes
Durant la segona setmana del mes de maig es van produir precipitacions importants al camp
de Tarragona i es va iniciar un episodi de llevantada que va produir una recuperació parcial de
les reserves. Tot i això, i amb l’objectiu de garantir la recuperació sostinguda dels recursos i
l’efecte de la contenció de la demanda, el dia 15 de maig es va publicar el Decret 108/2008,
de modifi cació del Decret 84/2007 i, a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge, el
Govern va decidir mantenir en excepcionalitat 2 les conques del Ter, el Llobregat i la Muga.
L’estalvi d’aigua a les xarxes d’abastament assolit a fi nals de maig del 2008 a l’àmbit Ter-
Llobregat va ser gairebé d’un 20%, valor que fi ns i tot es va superar durant el mes de juny.
El 29 de maig l’Agència informava que, tot i el canvi de tendència en relació amb l’evolució
de les precipitacions i de les reserves embassades, era necessari continuar amb una part
signifi cativa de les mesures extraordinàries, tot i que es prescindia dels vaixells i, el 3 de juny,
655 Aigua i canvi global
es va acordar el pas del sistema Ter-Llobregat a l’escenari d’excepcionalitat de nivell 1, mentre
que la conca de la Muga continuava en excepcionalitat 2. A mitjan juny del 2008 les reserves
embassades a les conques internes es trobaven al 62% i a les conques intercomunitàries el
volum embassat era del 77% de la seva capacitat.
Per tant, el dia 3 de juny, ja que no es donaven els supòsits que feien necessari el Reial decret
llei 3/2008, el Govern català va sol·licitar al Govern de l’Estat la derogació del RDL 3/2008,
de 21 d’abril, de mesures excepcionals i urgents per garantir l’abastament de poblacions
afectades per la sequera a la província de Barcelona.
El 7 de juny va descarregar l’últim vaixell d’aigua potable al port de Barcelona.
La conca de la Muga va ser una de les menys afavorides per les pluges durant l’any 2008 i les
seves reserves embassades continuaven disminuint ininterrompudament. Aquesta situació va
obligar a portar a terme una campanya de reg de mínims (dotacions de supervivència), amb
uns volums d’embassament destinats a reg inferiors al 10% dels que correspondrien a un any
normal. La reducció de volums desembassats va ser possible per combinació de diversos
factors: la migració d’aquell any cap a cultius de secà (gira-sol), el reforç puntual en parcel·la
de reg amb pous poc profunds i les aportacions complementàries de recursos provinents
dels pous d’emergència executats per l’Agència Catalana de l’Aigua, amb un volum de 0,36
hm3/mes.
Els valors d’estalvi d’aigua de xarxa supramunicipal que van situar-se per sobre del 20% a
fi nals del mes de maig van disminuir a partir del juny. Tot i que es va produir un estalvi mitjà de
l’ordre del 5% (el més gran experimentat als darrers anys a la primera quinzena d’octubre), el
comportament de les xarxes era molt heterogeni com s’observa a la taula següent:
Contenció de la demanda per xarxa supramunicipal
Xarxa Supramunicipal
Aigües Ter-Llobregat (ATL)
Aigües de Manresa
Consorci Costa Brava Centre
Consorci Costa Brava NordAigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter
Aigües de Figueres
Promig (ponderat per habitants servits)
Contenció de la demanda assolidarespecte els valors promitjos 2005-07
6,2%
5,4%
-1,3%
-13,2% (*)
2,7%
3,2%
5,0%
(*) La xarxa del Consorci Costa Brava Nord a l’àmbit de l’Alt Empordà augmenta les seves demandes un terç fruit de l’esgotament progressiu dels recursos locals dels municipis als que abasteix.
66
Les precipitacions de fi nals d’octubre i principis de novembre del 2008 (episodi de Tots
Sants) van recuperar clarament els volums embassats al sistema Ter-Llobregat, i van situar
les reserves per sobre del 70%, però no van benefi ciar la conca de la Muga on les reserves
embassades continuaven amb la seva disminució gairebé ininterrompuda des dels episodis
de maig i juny.
Final de l’episodi
Les pluges dels mesos d’octubre i novembre del 2008 van suposar el pas a l’escenari de
normalitat del sistema Ter-Llobregat mitjançant l’Acord del Govern del 16 de desembre
de 2008. Posteriorment, les precipitacions del mes de desembre i principis de gener van
consolidar aquesta recuperació, i van situar les reserves per sobre del 81%. Amb aquesta
situació dels embassaments del sistema Ter-Llobregat es garantia una situació de normalitat
durant tot l’any 2009 tant per al reg com per a l’abastament.
Pluja de Referència Pluja 2008
Any més sec (2007)Any més humit (1996)
Pluja de Referència Pluja 2008
Any més sec (1998)Any més humit (2003)
Conques internes Conques catalanes de l’Ebre
Gen. Feb. Març Ab. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Gen. Feb. Març Ab. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
Pluviometria acumulada durant l’any 2008
675 Aigua i canvi global
Els episodis de precipitacions en forma de neu que van esdevenir a fi nals de desembre i els
primers dies de gener afegits als dels mesos d’octubre i novembre, es van refl ectir tant en les
conques internes com en el total de Catalunya en valors de superfície nival, a mitjan gener,
molt superiors als de la majoria de campanyes hivernals precedents (anys del 2002 al 2007).
A partir d’aquestes dades i dels volums equivalents d’aigua en forma de neu, s’esperava una
primavera amb aportacions als embassaments considerades com ordinàries a les conques
internes i superiors a la mitjana a les conques catalanes de l’Ebre.
Les reserves a la conca de la Muga van ser una de les més afavorides amb les precipitacions
de fi nals de desembre, i van sortir així de la tendència decreixent experimentada als darrers
mesos i van experimentar una notable recuperació de més de 15 hm3 (25% de la seva
capacitat). Aquesta recuperació va provocar l’entrada de la conca de la Muga en l’escenari
de normalitat d’acord amb els llindars indicatius del Decret 84/2007.
Pel que fa a les conques catalanes de l’Ebre, una vegada fi nalitzada la campanya de reg i
després de les precipitacions de desembre i principis de gener, els volums embassats en
aquestes conques se situaven al voltant del 65% i amb previsió d’incrementar-se amb vista a
la primavera amb les aportacions d’origen nival esperades.
hm3
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Normalitat Excepcionalitat 1 Excepcionalitat 2
2006 2007 2008
600
500
400
300
200
100
0
Mínimreserves
DS 108/2008
DS 84/2008
Pròrroga DS 257/2007
Evolució de les reserves al sistema Ter-Llobregat. Període Gener 2006 - Gener 2009
Reserves embassades
al Ter-Llobregat
%
Emergència
Abril Oct.Gen. Juliol Abril Oct.Gen. Juliol Abril Oct.Gen. Gen.Juliol
68
Cal destacar que durant tot l’episodi de sequera 2007-08 es van enviar des de l’Agència un
total de 4.793 cartes als usuaris implicats en la gestió del recurs hídric.
El dia 13 de gener del 2009 el Govern va derogar el Decret de sequera 84/2007, segons
publicació al DOGC del Decret 5/2009. La situació que justifi cava aquesta decisió era la
següent:
• D’acord amb el nivell de reserves existents a inicis de gener del 2009, el sistema Ter-
Llobregat s’havia recuperat completament i calia esperar que el sistema es mantingués en
normalitat durant tot l’any 2009.
• En el cas de la conca de la Muga la situació de les reserves a l’embassament de Boadella,
així com de l’indicador pluviomètric a la conca de cap de Creus i costa Nord, era de
normalitat d’acord amb els llindars indicatius del Decret 84/2007, i existia la previsió que en
el cas de mantenir-se la tendència d’aportacions d’aquest període es pogués donar una
campanya de reg en normalitat durant l’any 2009, i es garanteix en tot cas els abastaments
urbans que depenen de l’embassament.
• En el cas de l’embassament del Catllar, malgrat que en aquests moments es trobava en
situació d’excepcionalitat 1 segons els llindars indicatius del DS 84/2007, no justifi cava el
manteniment del Decret de sequera per si mateix, ja que no hi ha usos prioritaris que en
depenguin.
• La resta de les conques i els sistemes de Catalunya es trobaven en situació de normalitat.
Des de l’inici de l’episodi de sequera s’han invertit 507 M€. D’aquests, només 38,5 M s’han
destinat a mesures pal·liatives, no incloses en la planifi cació existent de l’Agència, que han
estat conseqüència de la situació d’escassetat de recursos provocada per l’episodi (entre
elles el transport d’aigua en vaixells i l’abastament d’emergència amb camions cisterna,
amb 17,2 M€ i 2,0 M€, respectivament, però també les campanyes de comunicació i la
recuperació de pous o construcció de nous pous que no tindran una vida útil en recuperar-se
de la normalitat). Les actuacions d’aquest tipus no s’incorporen a les xarxes d’abastament
i, per tant, els costos que se’n deriven no es tradueixen en infraestructures que permetin
cap tipus d’ús futur. La resta d’inversions (63,5 M corresponents a actuacions estructurals
de sequera i 405 M destinats a mesures estructurals avançades) serviran per incrementar la
disponibilitat d’aigua amb obres permanents que milloraran l’abastament a tot el país.
La taula següent mostra els costos imputables directament a la sequera (mesures pal·liatives
i estructurals de sequera), és a dir, no s’inclouen els costos de les mesures estructurals
avançades, ja que aquestes són actuacions ja previstes a la planifi cació de l’Agència i que,
per tant, s’haurien dut a terme, tot i que posteriorment.
Actuacions operatives i
infraestructurals
695 Aigua i canvi global
Entre les mesures estructurals de sequera cal remarcar la recuperació de més de 180 pous i
captacions en desús, mentre que en relació amb les obres estructurals avançades es poden
destacar, com a més signifi catives, l’ampliació de la dessalinitzadora de Blanes (52,3 M€),
la connexió d’aquesta dessalinitzadora amb la potabilitzadora de Cardedeu (115,3 M€) i la
infraestructura que permetrà aportar cabals regenerats al Llobregat (28,8€).
Durant la sequera s’ha intensifi cat l’execució d’una sèrie d’actuacions que aportaran una millor
garantia de subministrament i la disponibilitat de nou recurs, com ara: l’entrada en funcionament
de la dessalinitzadora del Baix Llobregat (l’estiu del 2009), l’ampliació i la millora de tractament
a la potabilitzadora d’Abrera (en construcció), l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera
(es preveu que entri en servei a fi nals del 2009), la connexió entre les potabilitzadores del
Llobregat i el Ter, el tram Fontsanta-Trinitat (2011), o la impulsió de les aigües regenerades
del terciari de la depuradora del Llobregat per a la seva reutilització, i també la rehabilitació de
pous i millores en potabilització d’aigua subterrània, entre d’altres.
Catalunya disposarà a mig termini de noves instal·lacions del cicle de l’aigua que aniran entrant
en servei de manera gradual i progressiva —en funció de les necessitats i de la planifi cació
hidrològica que determini el Pla de gestió de l’Aigua de Catalunya— i que podran aportar fi ns
a 300 hm3 addicionals d’aigua cada any. L’aportació de nous recursos es basa en l’estalvi
i l’efi ciència, la reutilització d’aigua regenerada, la recuperació d’aqüífers i la dessalinització
d’aigua marina.
Aquest conjunt de mesures, que a curt i mitjà termini propiciaran nous cabals al país, han
de permetre alhora i de forma prioritària l’establiment gradual i progressiu del cabal al riu
Actuació
Actuacions de subministrament
Millora de disponibilitat per quantitat (garantia)
Millora de qualitat
Actuacions de control
Subvencions a municipis per recuperació urgent de captacions en desús
Actuacions de sensibilització, difusió i comunicació
Altres
TOTAL
Costos de les actuacions de l’aca atribuïbles a l’episodi de sequera 2007-08 (excepte actuacions estructurals avançades)
75,0
15,1
0,1
2,2
3,6
3,7
2,3
102
73,5
14,8
0,1
2,2
3,5
3,6
2,3
100%
Cost (milions ) % sobre el total
Aportacions de les obres desenvolupades durant la sequera
70
Ter, i contribuir així a l’establiment dels cabals ambientals refl ectits al Pla sectorial de cabals
de manteniment de les conques internes de Catalunya que va aprovar el Govern el juliol del
2006, mitjançant els corresponents plans zonals.
En defi nitiva, tota aquesta inversió servirà per incrementar la disponibilitat d’aigua a Catalunya
fi ns a 300 hm3 en l’horitzó 2012 i per fer front a futurs episodis de sequera amb millor garantia
d’abastament.
En portes de la fi nalització de l’episodi de sequera, es va plantejar aprofi tar l’estructura
representativa de la Taula Nacional de la Sequera per tal d’abordar un nou debat participatiu
amb uns objectius i una fi losofi a més amplis: el Debat de l’Aigua a Catalunya, amb una
perspectiva a mitjà i llarg termini.
Aquest procés de debat es va iniciar l’1 de desembre del 2008, amb l’objectiu de construir un
procés de participació i discussió enriquidor, similar al liderat per l’Agència Catalana de l’Aigua
en els processos participatius de la implementació de la Directiva marc de l’aigua (DMA) a
tot el territori català, que ha permès a la ciutadania incidir en la redacció del Programa de
mesures i del Pla de gestió del districte de conca fl uvial de Catalunya.
L’objectiu essencial d’aquest procés és poder debatre amb rigor i amb la serenitat necessària
el model de gestió i de fi nançament de l’aigua a Catalunya per intentar arribar al màxim
consens possible sobre el model cap al febrer del 2010, data molt pròxima al termini establert
per la DMA per a la fi nalització de la redacció del Pla de gestió.
Aquest nou espai de debat acull la presència d’experts i representants de l’àmbit institucional,
territorial, acadèmic, econòmic i social vinculats al món de l’aigua amb l’objectiu d’arribar a
un consens i acordar solucions a mitjà termini, i més enllà de l’any 2025, que permetin aplicar
polítiques de l’aigua amb garanties d’èxit polític i acord social.
Els resultats de tot el procés del Debat de l’Aigua es faran públics i tothom els podrà consultar
al llarg de la primavera del 2010.
El nombre de sol·licituds d’autorització de captació de recursos presentades en total ha estat
de 217. D’aquestes peticions, 150 han estat relacionades amb sol·licituds de subvenció per
a la recuperació de captacions en desús (convocatòria MAH/92/2008, de 19 de gener) i les
altres 67 han estat peticions d’autorització de derivació d’aigua temporal independents de
l’ordre de subvencions.
El Debat de l’Aigua
Control del compliment del
Decret
715 Aigua i canvi global
El sentit de les resolucions dictades en relació amb aquestes peticions ha estat:
En relació amb l’origen de l’aigua que se sol·licitava en aquestes autoritzacions:
Pel que fa als usos als quals es pretenia destinar l’aigua d’aquestes autoritzacions:
S’han incoat 174 expedients sancionadors per incompliments relacionats amb el Decret
de sequera.
Resolucions dictades de les sol·licituds d’informació
Positiva
Denegatòria
Total
113
94
207
Caràcter de la resolució
Nombre de resolucions dictades
Origen de l’aigua de les autoritzacions de captació de recursos sol·licitades
Subterrània
Superficial
Reutilitzada
Marina
Altres (aqüeducte ATLL, mixte, etc)
Origen de l'aiguaNombre de
peticions presentades
173
13
21
1
9
92
8
6
0
8
Atorgades
75
5
12
1
0
Denegades
Origen de l’aigua de les autoritzacions de captació de recursos sol·licitades
Abastament
Agrícola
Domèstic
Ramader
Industrial
Contra Incendis
Ambiental
Recreatiu
Ús de l'aiguaNombre totalde peticions
186
10
8
7
2
2
1
1
100
3
3
4
0
1
1
1
Atorgades
77
6
5
3
2
1
0
0
Denegades
72
Durant l’episodi de sequera del 2007 i el 2008 es van utilitzar els òrgans ordinaris de gestió dels
embassaments: les comissions de desembassament i les juntes d’explotació. Normalment
aquests òrgans es reuneixen dues vegades l’any; en canvi, el 2007 i el 2008 les trobades van
ser 3 i 5, respectivament. Els membres que componen aquests òrgans són representatius de
tots els col·lectius d’usuaris (abastadors, regants i hidroelèctrics), així com d’administracions
locals i autonòmiques (ajuntaments, Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament
de Residus -EMSHTR-, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Departament
d’Innovació, Universitats i Empresa) i de sectors econòmics, com cambres de comerç.
Algunes sessions fi ns i tot varen incorporar agents socials, com sindicats agraris.
Per complementar aquests òrgans i portar a terme les seves decisions, l’Agència fomenta
des de fa anys uns grups de treball sectorials i/o territorials que gestionen el recurs dia a dia.
Més concretament:
• Les campanyes de reg són tradicionalment gestionades, i durant la sequera també ho van
ser, per juntes integrades per regants i tècnics de l’Agència i del Departament d’Agricultura,
Alimentació i Acció Rural per regular quinzenalment les dotacions de reg que caldrà derivar
per cada comunitat de regants.
• La gestió de l’abastament metropolità de Barcelona implica trobades setmanals entre
l’Agència, el Departament de Salut, Aigües Ter-Llobregat (ATLL), l’ Entitat Metropolitana
de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR) i Agbar on es distribueixen els
recursos dels diversos àmbits: embassaments del Ter i del Llobregat, l’aigua dels aqüífers,
la reutilització del Baix Llobregat, etc.
Més enllà dels òrgans ordinaris de gestió es van generar multitud de trobades entre l’Agència i
els sectors més afectats per la sequera, com eren el regants del Ter i el Muga, la Confederació
d’horticultura i planta ornamental de Catalunya (CHOC), el gremi de fabricants de piscines,
etc., tots ells dirigits i gestionats des del Comitè Permanent de Sequera, on es trobaven
representats tant l’Administració hidràulica com ATL, CAT, EMSHTR, l’AMC i FCMC.
Periòdicament s’informava de tots els temes pertinents i s’incorporaven les propostes de
la Comissió Interinstitucional creada pel Decret de sequera, on hi havia representació de
les administracions locals i dels departaments de la Generalitat directament afectats o amb
competències per gestionar la sequera.
Al llarg de l’any 2008, amb l’agreujament provocat per la persistència de l’episodi de sequera
s’han multiplicat de manera molt important les peticions d’informació i les trucades referents
a la temàtica de la sequera. Per aquesta raó, es van dur a terme diferents iniciatives per poder
atendre totes les peticions i els dubtes davant l’allau de consultes provinents de tots els
sectors de la societat catalana.
Mecanismes d’informació i
participació durant la sequera
Informació ciutadana
735 Aigua i canvi global
A- Nou portal de la sequera. A partir de l’11 de març, s’habilita una pàgina web específi ca
sobre la sequera (que disposa també d’un correu electrònic d’enllaç). Al cap de l’any rep
més de 832.000 visites.
B- Línia específi ca d’atenció ciutadana: 012. Des del 27 de març, mitjançant el treball i
la col·laboració conjunta entre l’ACA i la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la
Generalitat de Catalunya, es va habilitar una línia de telèfon específi ca per atendre totes
les consultes de caire general. Les trucades eren ateses per un grup de persones que
van ser formades per a l’ocasió per part de personal del Departament de Comunicació
i Relacions Institucionals de l’Agència. El 012 va resoldre aproximadament un 95% de
totes les consultes que van rebre, mentre que la resta les van resoldre directament tècnics
especialitzats de l’ACA.
C- Al mateix temps, també es va habilitar un protocol intern per atendre totes les trucades
referents a la sequera des de l’Agència tant les procedents del 012 com les que es rebien
directament a l’ACA (Ajuntament i administracions públiques, premsa, etc.).
D-
A partir dels mesos de juliol i agost es va començar a detectar una gran davallada de les
trucades i les sol·licituds d’informació gràcies a la recuperació dels volums d’aigua embassada
que van aportar les pluges de maig i juny.
Volum de trucades ateses pel 012 durant l’any 2008
Gen. Feb. Mar. Abr. Maig Ago. Set. Oct. Nov. Des. TotalJun.
104- --- 977 572 572 70 4 1 1 2049
Jul.
Volum de trucades ateses per la centraleta de l’ACA durant el 2008
520
PremsaAdm.
públiques
Centresd'ensenyament
i cívics Concessionaris EmpresesEntitats
subministradores Particulars Altres Totals
352 26 141 254 16 430 71 1810
74
En el seu últim informe presentat el 2007, el Panell Intergobernamental del Canvi Climàtic
(IPCC) ha determinat que l’origen de l’escalfament global i del conseqüent canvi climàtic, ja
inqüestionable, és, fonamentalment, antròpic. A més, aprofundeix de forma molt destacada
en la diagnosi dels impactes previstos amb la millora paulatina del coneixement i la seva
escala en diferents camps.
El canvi climàtic, però, només és una part del denominat canvi global, el procés que s’està
donant a pràcticament tot el món amb la intensa modifi cació de les condicions naturals
dels ecosistemes, fruit d’un creixement demogràfi c exorbitant al llarg de tot el passat segle
i un desenvolupament extrem en tots els camps; la generació d’energia, la gestió agrícola i
forestal, la urbanització, la sobreexplotació hídrica, etc.
Aquests canvis, o els seus efectes, es manifesten i s’afronten en molts diferents àmbits i de
forma molt diversa arreu del món. L’aigua només és un dels sectors implicats, tot i que es
preveu que serà un dels que podran patir impactes més destacats.
En general, es pot dir que les estratègies per afrontar els impactes del canvi climàtic en el sector de
l’aigua, com en altres, passen per la diagnosi dels seus impactes, la mitigació de les seves causes
(en la mesura del que correspon) i l’adaptació a les condicions futures. De fet, les estratègies
d’adaptació a les noves condicions del canvi climàtic requereixen primer desenvolupar una diagnosi
el més detallada i fi able possible sobre quines seran les condicions futures de referència.
Per això, i fruit del 3r conveni entre l’Agència i la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, s’ha continuat
l’elaboració de l’informe sobre la diagnosi i els impactes del canvi climàtic al sector aigua a
Catalunya. Aquest informe constituirà el document de referència per a la planifi cació de les
mesures d’adaptació que a partir d’ara es considerin necessàries i per a la seva elaboració
s’ha comptat amb la col·laboració de diferents experts tant de l’Agència, com de la Fundació,
com del món universitari, i s’ha treballat en quatre taules tècniques específi ques al voltant dels
efectes i els impactes en:
• El clima.
• La hidrologia.
• Els ecosistemes aquàtics.
• Les implicacions socioeconòmiques (entorn, exclusivament, del sector aigua).
Durant el 2008, l’Agència Catalana de l’Aigua ha mantingut i ampliat treballs de prevenció i
control d’espècies invasores als ecosistemes aquàtics, tant en masses d’aigua continentals
com en aigües marines.
El musclo zebrat (Dreissena polymorpha) és una de les espècies invasores de més impacte.
Per aquest motiu, s’han pres mesures per a la seva prevenció i control, tant a les conques
catalanes de l’Ebre com a les conques internes de Catalunya. A grans trets, les línies d’actuació
durant el 2008 han estat les següents:
• Monitoratge de larves (juliol i setembre). S’han contrastat diferents protocols de presa de
mostres (pesca vertical i arrossegament de xarxa de plàncton, fi ltrat d’aigua superfi cial), en
coordinació amb la Confederació Hidrogràfi ca de l’Ebre.
Nous riscos, noves amenaces: canvi global i espècies
invasores
755 Aigua i canvi global
• Control de repoblacions de peixos en zones de pesca intensiva i controlada, i verifi cació
de no-presència de larves a piscifactories i tancs de repoblació, en coordinació amb la
Direcció General del Medi Natural.
• Revisió dels criteris per a l’autorització d’activitats al domini públic hidràulic, duent a terme
ajustaments en els processos d’autorització a les conques internes de Catalunya. S’ha
procedit al confi nament administratiu de la navegació a motor, així com en la instrucció de
procediments de neteja d’embarcacions lleugeres i a motor. Per aquest motiu s’ha dotat
d’equipaments de desinfecció a clubs nàutics als embassaments de Sau (Ter) i la Baells
(Llobregat), així com a la presa de Boadella (la Muga). Com a mesura complementària, s’està
actualitzant la informació existent sobre accessos a les masses d’aigua, en coordinació
amb els responsables dels clubs nàutics i el Cos d’Agents Rurals.
• Comunicació i participació. S’han impulsat activitats de comunicació amb entitats i sectors
interessats i afectats a l’àmbit de la navegació i la gestió d’infraestructures de rec. De
manera complementària, s’han editat materials informatius i s’ha portat al territori una
exposició itinerant sobre el musclo zebrat i altres espècies invasores. Tots aquests materials
estan disponibles mitjançant la pàgina web de l’ACA.
• Foment de la recerca. Per tal d’impulsar actuacions amb un fonament científi c sòlid, es va
promoure la constitució d’un comitè assessor amb integrants de diferents universitats i
centres de recerca (UAB, UB, UdG, UdL i IRTA). Igualment, l’ACA ha donat suport a projectes
i treballs de recerca de suport a models i tècniques innovadores de detecció, prevenció i
control del musclo zebrat. En aquest sentit, hi ha tres iniciatives que cal esmentar:
- Desenvolupament i models i tècniques per a la gestió del musclo zebrat.
- Defi nició d’escenaris de prealerta i alerta, i disseny de fulls de ruta per a la prevenció i la
mitigació d’impactes.
- Ús de tècniques genètiques per a la detecció de larves de musclo zebrat.
D’altra banda, al llarg de l’any 2008, l’ACA ha continuat realitzant el programa de control
de macroalgues invasores. Aquest programa es fa sobre 186 punts al llarg del litoral de
Catalunya, que són prospectats en cicles de dos anys i que es distribueixen en dues xarxes
de monitoratge: la xarxa per a la prevenció de la implantació de Caulerpa taxifolia (portada
a terme sobre 126 estacions —cales o platges i ports o varadors— mostrejades en apnea i
amb un propulsor mecànic subaquàtic o un planador a remolc de l’embarcació) i la xarxa per
a la prevenció de noves espècies macroalgals invasores (que es realitza sobre 60 localitats
—caps exposats i formacions rocoses submergides— i que es fa en immersió amb equips
d’escafandre autònom). Aquest any s’han completat les prospeccions sobre 62 estacions
de la primera xarxa (control de Caulerpa taxifolia) i 30 localitats de la segona (vigilància de
macroalgues invasores).
Aquest programa ha permès la detecció i el seguiment de dues espècies introduïdes que
presenten un elevat comportament invasiu: Womersleyella setacea, descoberta l’any 2006
a la costa de Palamós i que en dos anys ha arribat a colonitzar alguns punts del cap de
Creus i la costa de Sant Feliu de Guíxols i Caulerpa racemosa var. cylindracea, observada
76
a la zona de Vilanova i la Geltrú el passat mes de desembre i que serà estudiada al llarg
de properes campanyes. D’altra banda, no hi ha indicis de l’alga Caulerpa taxifolia al
litoral català.
Moderada
Mitja
Alta
Molt alta
Incidència d’especies al·loctones
Mapa de les espècies invasores als rius catalans
796 Aigua, recurs únic
Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya (PSAAC)
L’Agència Catalana de l’Aigua ha avançat en la redacció del Pla sectorial d’abastament
d’aigua a Catalunya (PSAAC), tant en el context de les grans actuacions de millora de la
disponibilitat, com en l’abastament en alta a escala local.
El PSAAC incorpora, entre altres, les actuacions previstes en l’àmbit de la generació de
nous recursos d’aigua, tant a conseqüència de la modifi cació del Pla hidrològic nacional
com d’altres de noves que cobriran les necessitats a mitjà i llarg termini. Aquest conjunt
d’actuacions inclou la dessalinitzadora del Llobregat i les projectades a la Tordera i al Foix,
així com diverses actuacions de creació, connexió i optimització de xarxes, la reutilització, i la
descontaminació i el posterior aprofi tament d’aqüífers.
Dins el context del PSAAC, durant aquest any 2008 s’han redactat els plans directors de
l’abastament del servei municipal d’abastament d’aigua subvencionats a la primera ordre de
subvenció adreçada als ens locals i part dels corresponents a la segona. Això ha suposat tenir
310 plans directors redactats per municipis de menys de 5.000 habitants, amb un import de
subvenció de prop de 2,5 M€, i dotar així a gran part dels ens locals de Catalunya d’una eina
essencial per a la gestió dels seus serveis d’abastament.
Per altra banda, el PSAAC ha servit també de referència per a la gestió de l’històric episodi
de sequera que s’ha donat al nostre país, i ha recopilat tota l’experiència que se n’ha derivat
per a la seva integració.
Subvencions en matèria d’abastament
Estalvi i millora de l’efi ciència en els usos urbans
Durant l’any 2008 s’han desenvolupat part de les actuacions dels ens locals dirigides a
l’adopció d’iniciatives relacionades amb l’estalvi d’aigua i amb l’aprofi tament de recursos no
prepotables, subvencionades per l’Agència Catalana de l’Aigua en la convocatòria atorgada
l’any 2007. S’han desenvolupat iniciatives de tipus normatiu, divulgatiu, educatiu i de control
per afavorir l’estalvi i la reutilització d’aigua, i d’infraestructures per reduir el consum d’aigua
potable per part de determinats usos mitjançant la seva substitució per recursos de diferent
qualitat procedents de la reutilització, les capes freàtiques o la pluja, amb un import de
subvenció de prop d’1 M€.
També s’ha iniciat una línia de treball adreçada a estudiar i impulsar el coneixement sobre
l’aprofi tament de recursos no potables, pel qual l’Agència ha dut a terme un estudi sobre
la percepció social i el règim de funcionament dels sistemes d’aprofi tament de recursos no
potables a Sant Cugat del Vallès. Aquest estudi avalua amb detall els sistemes de reciclatge
d’aigües grises, els sistemes d’aprofi tament d’aigües pluvials i els sistemes de reutilització de
l’aigua de rentat de fi ltres de piscines instal·lats a Sant Cugat del Vallès arran de l’aplicació
de la seva ordenança municipal d’estalvi d’aigua. D’altra banda, l’Agència ha dut a terme
diverses sessions tècniques de treball, amb l’objecte de recollir l’experiència de les empreses,
les associacions i els gremis, els ens locals, els investigadors i els experts, sobre l’aprofi tament
dels recursos no potables i la millora de les ordenances municipals d’estalvi d’aigua en aquest
àmbit, per tal de fomentar l’efi ciència en els usos urbans de l’aigua.
Actuacions d’abastament: PSAAC, subvencions i obres
80
Pla per a l’efi ciència en l’ús de l’aigua per a reg agrícola
L’any 2008 s’ha fi nalitzat la primera fase del Pla per a l’efi ciència en l’ús de l’aigua per a reg
agrícola, mitjançant conveni específi c de col·laboració tècnica entre l’Agència Catalana de
l’Aigua i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
L’objectiu principal del Pla, en una primera fase qualitativa i preliminar, és disposar d’una diagnosi
real de la situació existent per poder avaluar l’estalvi potencial d’aigua, tenint present la zona
que es pot regar i el conreu existent, en el qual s’ha de determinar quines són les dotacions
de consum actuals dels regadius a Catalunya, caracteritzar la tecnologia i les tècniques de reg
aplicades per a les diferents zones i cultius, i determinar les oportunitats de millora tecnològiques,
metodològiques i de gestió per a l’optimització dels usos de l’aigua de reg.
Aquesta diagnosi permetrà avaluar, mitjançant l’aplicació de l’eina informàtica desenvolupada,
l’estalvi potencial d’aigua assolible, tenint present els conreus existents i les tècniques de reg
aplicades. També ajudarà a determinar les oportunitats de millora tecnològica i metodològica en
la gestió de l’aigua de reg. En aquest sentit, l’eina s’ha aplicat, a mode de prova pilot, al càlcul
de la demanda d’aigua als regs del baix Ter, la qual cosa ha suposat la signatura del conveni
específi c de col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua, el Departament d’Agricultura,
Alimentació i Acció Rural, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i les comunitats de
regants de la presa de Colomers i del Molí de Pals, per al fi nançament de les infraestructures de
reg agrícola destinades a la millora de l’efi ciència dels regs i l’optimització de l’ús de l’aigua, amb
un termini d’actuació comprès entre el segon semestre del 2009 i fi nals del 2010, un pressupost
de 28 M€ i un estalvi esperat del 10% sobre la demanda habitual de reg al baix Ter.
La segona fase prevista del treball quedarà incorporada al Pla de regadius de Catalunya
2008-2020 que duu a terme el DAR, i que ha de permetre fi xar les propostes infraestructurals
encaminades a assolir aquests potencials d’optimització.
Valoració econòmica dels benefi cis domèstics deguts a la millora de qualitat de l’aigua
d’abastament a la regió metropolitana de Barcelona com a conseqüència de les actuacions
previstes a la planifi cació hidrològica
La garantia sanitària de l’aigua a les xarxes d’abastament de Catalunya és total, amb una
sistemàtica de control estricte i continuat, malgrat que en bona part dels àmbits, especialment
a la regió metropolitana de Barcelona (RMB), encara hi ha una qualitat organolèptica (gust i
olor) defi cient.
Les millores previstes amb l’entrada en servei de nous tractaments a les potabilitzadores del
Llobregat, així com de les aigües de les dessalinitzadores, permetran una millora destacada
a curt termini en els caràcters organolèptics de l’aigua servida i això representarà importants
benefi cis per als ciutadans.
L’Agència ha elaborat un estudi on estima i quantifi ca part d’aquests potencials benefi cis,
entre els quals es poden destacar el perllongament de la vida útil d’electrodomèstics, la
dosifi cació inferior de sabons o la necessitat de menys compra d’aigua envasada.
816 Aigua, recurs únic
A títol orientatiu, per entendre que signifi carà la millora prevista de la qualitat de l’aigua, es
pot dir de manera simplifi cada que tot l’abastament de Barcelona i rodalies assolirà uns
paràmetres similars als que avui s’observen als àmbits subministrats des del Ter.
Si establim una comparativa o un paral·lelisme amb els diferents tipus d’aigua envasada que
es poden trobar al mercat i que, com es veurà, representen un sector signifi catiu on infl uiran
les millores previstes, es pot dir també que en el futur l’aigua de la xarxa tindrà una qualitat
química i organolèptica similar a la de bona part d’aquestes aigües comercials.
El resum dels benefi cis anuals estimats a les llars dels municipis de l’àmbit d’abastament ATLL
per a les millores previstes de la qualitat de l’aigua d’abastament el trobem a la fi gura següent:
Element d’anàlisi
Electrodomèstics
Reactius i productes d’higiene personal
Despesa energètica
Canonades domèstiques
TOTAL
/llar/any
68,12
43,27
13,97
24,22
149,58
/any
11.561.509
7.343.991
2.370.336
4.110.571
25.386.407
Àmbit Llobregat Total
/llar/any
28,73
20,99
9,96
9,33
69,01
/any
40.223.972
29.388.228
13.947.231
13.065.356
96.624.787
/llar/any
23,3
17,92
9,41
7,28
57,91
/any
28.662.462
22.044.238
11.576.895
8.954.784
71.238.379
Àmbit mixtTer-Llobregat
Paràmetres de qualitat de l’aigua d’abastament actuals i previstos a l’àmbit de la RMB que actualment només rep cabals del riu Llobregat
0 200 1000 16001400600 800400
Duresa total (mg/l CaCO3)
Conductivitat (S/cm)
Calci (mg/l Ca)
Sulfats (mg/l SO4)
Potassi (mg/l K)
pH
Situació actual Situació futura
82
Les obres hidràuliques de l’Agència: execució directa i indirecta
S’adjunten taules indicatives del nombre d’actuacions que ha executat directament l’Agència,
les subvencionades i les executades per l’Administració local en el marc de les convocatòries
d’ajut existents i el volum d’inversió corresponent a cada tipus d’actuació durant l’any 2008:
Àmbit
Abastament
Intervenció en el medi
Sanejament
Total
Execucióindirecta
Inversió
130.317.493,78
21.109.209,97
31.320.151,59
182.746.855,34
N.
202
50
94
346
Volumd'inversió
% Indirecta
58,89%
40,95%
24,18%
45,42%
% Directa
41,11%
59,05%
75,82%
54,58%
Nombre d'actuacions
% Indirecta
56,11%
26,74%
20,89%
34,70%
% Directa
43,89%
73,26%
79,11%
65,30%
Total
Inversió
221.302.772,30
51.549.341,28
129.540.449,65
402.392.563,23
N.
360
187
450
997
Execució directa
Inversió
90.985.278,52
30.440.131,31
98.220.298,06
219.645.707,89
N.
158
137
356
651
Beneficis econòmics i per llar, segons àmbit d’abastamenet, a causa de les millores previstes de la qualitat de l’aigua als municipis de la RMB
0 10 50 706030 4020
Electrodomèstics
Reactius i productes
d’higiene personal
Despesa energètica
Canonades domèstiques
Àmbit Llobregat Àmbit Ter-Llobregat
836 Aigua, recurs únic
A continuació es mostren les gràfi ques comparatives de les obres d’emergència per sequera
realitzades durant els anys 2007 i 2008 amb els pressupostos corresponents. Es pot
comprovar que el 74% dels pressupostos destinats corresponen a l’any 2008.
Les següents gràfi ques comparatives ens mostren el nombre de subvencions atorgades i dels
pressupostos destinats a les subvencions per a la millora dels abastaments dels municipis de
Catalunya entre 2006 i 2008.
Convocatòria 2006
Convocatòria 2007
Convocatòria 2008
Nombre de convocatòries Volum d'inversió
12
82
39
670.102,35
1.524.063,44
5.920.581,04
Emergències 2007
Emergències 2008
Nombre d'actuacions
28
81
Volum d'inversió
131.299.237,33
37.348.078,74
84
Les gràfi ques que es mostren tot seguit indiquen les aportacions hídriques que han rebut
els diferents embassaments de les conques internes de Catalunya gestionats per l’Agència i
l’evolució mensual d’aquestes aportacions durant l’any 2008. S’hi pot comprovar l’important
increment d’aportacions de les pluges de la primavera, que va suposar la sortida de l’escenari
més crític d’excepcionalitat per a totes les conques excepte la conca de la Muga. També es
pot observar el descens de nivells durant els mesos d’estiu i la ràpida recuperació de la tardor
i l’hivern.
Sistema Ter
Gen. Feb. Març Ab. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.0
50
100
150
200
250
300Volum embassat, en hm3
Volum embassat, en hm3
Gen. Feb. Març Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.0
5
10
15
20
25
30
Evolució de la capacitat dels embassaments de les conques internes de Catalunya
Embassament de Boadella (Darnius)
Embassaments
856 Aigua, recurs únic
Sistema Ter-Llobregat
Volum embassat, en hm3
Gen. Feb. Març Ab. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Sistema LLobregat
Volum embassat, en hm3
Gen. Feb. Març Ab. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
Sistema Siurana-Riudecanyes
Volum embassat, en hm3
Gen. Feb. Març Ab. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
897 Les noves fonts d’aigua
El nou model de gestió de l’aigua a Catalunya ha fet una aposta important per la dessalinització
com a font de recurs complementari, de la màxima garantia i qualitat, dins d’un conjunt més
ampli d’actuacions on també són presents propostes cabdals de gestió de la demanda, de
recuperació d’aqüífers i de reutilització d’aigües regenerades. Aquest model es fonamenta, pel
que respecta a la dessalinització, en instal·lacions fl exibles i modulars, el règim d’explotació
de les quals variarà en funció de l’evolució de la demanda i de la situació hidrològica i tenint
en compte allò que estableixi la planifi cació hidrològica a través del Pla de gestió de l’aigua de
Catalunya. Això contribuirà a fer possible l’increment de l’actual garantia davant de qualsevol
situació climàtica viscuda fi ns ara, comptant amb els creixements demogràfi cs previstos per
als pròxims 15 a 20 anys, que ja són ja objecte de revisió tenint en compte les condicions de
context econòmic de caire global.
Més enllà de la planta de la Tordera en servei des del 2003 amb una producció anual de 10
hm3, l’estiu del 2009 es posarà en marxa una peça destacable d’aquest nou model de gestió
amb l’entrada en funcionament de la nova dessalinitzadora del Llobregat, que tindrà una
capacitat de producció de fi ns a 60 hm3/any.
Es treballa a molt bon ritme també per l’entrada en servei el quart trimestre del 2009 de
l’ampliació, al doble de capacitat actual (10 hm3/any), de la dessalinitzadora de la Tordera
i la seva connexió amb la potabilitzadora del Ter (primavera del 2010). A la vegada, la nova
captació d’aquesta instal·lació es desenvolupa ja per donar servei tant a la planta actual en
procés d’ampliació fi ns a 20 hm3/any com per a la futura instal·lació (segona dessalinitzadora
de la Tordera) de fi ns a 60 hm3/any (a construir en dues fases).
Finalment, la planta del Foix permetrà subministrar cabals tant a Aigües Ter Llobregat com al
Consorci d’Aigües de Tarragona. En aquest sentit, s’està fi nalitzant la redacció del projecte
(que preveu una capacitat de tractament en primera fase de 20 hm3/any, ampliables fi ns a 60
hm3/a) i es preveu que es pugui licitar durant el segon semestre del 2009 un cop superat el
tràmit corresponent d’informació pública.
El procés d’implantació de la dessalinització
Actuacions de dessalinització i reutilització
90
La dessalinització, a més de constituir una millora de la garantia i la disponibilitat de cabals,
contribuirà també a una millora molt destacada de la qualitat de l’aigua a la regió metropolitana
de Barcelona. Així, s’espera que, a curt termini, i comptant també amb les millores dels
tractaments d’electrodiàlisi reversible i d’osmosi inversa a les potabilitzadores d’Abrera i Sant
Joan Despí, la qualitat organolèptica de l’aigua de l’àmbit del Llobregat assolirà un gust i
sabor similars als que avui té al vessant Ter en l’àmbit d’Aigües Ter-Llobregat.
Tordera 1Connexió Cardedeu - Tordera
Tordera 2
LlobregatConnexió Fontsanta - Trinitat
Foix
20 hm3 (2009)-
30 hm3 ampliables a 60 hm3
60 hm3
-
20 hm3 ampliables a 60 hm3
Les dessalinitzadores de Catalunya 2009-2015
917 Les noves fonts d’aigua
El règim de funcionament
El règim d’explotació fi nal de les dessalinitzadores que aportin recurs al sistema Ter-Llobregat
serà fruit de diversos factors:
• El nivell de reserves dels embassaments i dels aqüífers.
• La satisfacció del nou volum de demandes requerides com a conseqüència del creixement
de les xarxes regionals sempre amb valors de dotació continguda.
• L’assoliment dels cabals ambientals establerts en els plans zonals d’implantació del Pla sectorial
de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, especialment al Baix Ter.
• Racionalitat econòmica en la combinació equilibrada dels diversos costos del recurs aportat
per cada font de subministrament, per poder aplicar gradualment els costos d’operacions
i d’explotació als usuaris.
La despesa energètica
Aquest pes més gran dels recursos no convencionals (dessalinització, reutilització d’aigües
regenerades i tractaments avançats tant per a la recuperació d’aqüífers com, en general, per
a les noves exigències sanitàries) repercutiran en una despesa energètica específi ca del cicle
integral de l’aigua més elevada.
L’Agència ha iniciat estudis preliminars per a l’avaluació d’aquests efectes i l’anàlisi del seu pes
en el conjunt del sector energètic català. En aquest sentit, actualment s’estima que la captació,
el transport, el tractament, la distribució, el sanejament, la depuració i la reutilització del conjunt
de cabals de Catalunya suposen gairebé 320.000 tones de CO2 equivalent. Aquesta despesa
elèctrica suposa prop del 0,6% dels 60 Mt emeses avui a Catalunya. En termes de consum
energètic estrictament elèctric, el pes dels 746 Gwh al conjunt català és de poc més del 2%.
Despesa energètica de la captació, el transport i eltractament dels recursos hídrics
Captació i transport
Tractament i potabilització
Dessalinització
Distribució
Sanejament i depuració
Reutilització (només terciaris)
TOTAL / Promig
0,20
0,06
3,40
0,30
0,30
0,12
0,96
1.026,3
767,3
10,0
777,3
730,0
70,0
3.380,9
205,26
46,04
34,00
233,19
219,00
8,40
745,89
88.057
19.750
14.586
100.039
93.951
3.604
319.986
Rati kwh/m3Hm3
anuals Gwh/anyTn CO2
anuals equivalentsSituació actual
92
Els usos que fem de l’aigua, però, són el principal consumidor energètic, enfront de la seva
gestió. Dins d’aquests usos es poden distingir els de caràcter domèstic (englobats dins
de la denominada aigua calenta sanitària, ACS) i els de la indústria i els serveis (hospitals,
poliesportius, etc.). El conjunt associat a l’ACS a Catalunya s’ha estimat en un 15% del
consum d’energia domèstica total, cosa que representa el 2% del consum energètic total
o de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i per tant suposa unes quatre vegades
més que la gestió del cicle integral de l’aigua (freda). Per completar aquest balanç energètic
encara hi ha pendent estimar la part associada als usos industrials i de serveis, però aquests
càlculs, actualment en elaboració, encara no estan disponibles. A falta d’aquests càlculs, es
pot estimar que el conjunt de la gestió de l’aigua a Catalunya pot arribar a representar més
del 3% de l’energia total consumida a Catalunya, cosa que podria ser equivalent a d’un 8 a
un 12% del sector elèctric.
Els escenaris futurs estimen un creixement de la població de fi ns a 8,5 milions d’habitants al
conjunt de Catalunya per a l’any 2027. Si bé, com ja s’ha esmentat, les prognosis s’estan
revisant com a conseqüència de les condicions de l’actual context econòmic global.
Segons la gestió actual i les actuacions previstes a la planifi cació hidrològica vigent, les
emissions totals en aquest horitzó poden pujar fi ns a unes 620.000 tones de CO2, i doblar així
el seu pes en el conjunt de sectors emissors de gasos d’efecte d’hivernacle.
El pes de la dessalinització serà important, però en termes relatius serà molt més important el
simple creixement de la demanda d’abastament (per efecte del creixement demogràfi c previst). Cal
tenir present que els 200 hm3 previstos procedents de la dessalinització representaran només de
l’ordre d’un 22% del conjunt de cabals subministrats a les xarxes d’abastament de Catalunya.
28%
58%
Captació i transport
Tractament i potabilització
Dessalinització
Distribució
Sanejament i depuració
Reutilització (només terciaris)
Aigua calenta sanitària
Altres usos industrials i de serveis
Percentatge de despesa energètica dels diferents usos de l'aigua
1%1%
4%
4%
4%
0%
937 Les noves fonts d’aigua
D’altra banda, i atès aquest gran pes de la despesa energètica en l’ús de l’aigua, s’ha
estimat que l’assoliment d’un estalvi d’uns 15 hm3 anuals (aproximadament un 2% dels
volums subministrats a les xarxes del conjunt de Catalunya), mitjançant diferents mesures
d’estalvi en l’ús de l’aigua domèstica (reductor de cabal i airejadors en aixetes, renovació
d’electrodomèstics més efi cients), permetria el corresponent estalvi energètic d’unes 123.000
t/any de CO2 equivalent. Dit d’una altra manera: aquesta reducció d’emissions aconseguida
amb l’estalvi energètic en l’ús de l’aigua calenta sanitària permetria compensar un 40% de les
noves emissions generades pels processos de dessalinització (en l’horitzó 2015).
En aquest sentit, cal tenir present el gran esforç realitzat al llarg de les últimes sequeres en la
contenció de les demandes, quan s’han assolit reduccions de consums urbans d’aigua d’entre
el 5 i el 10% respecte a les referències dels últims anys. Part d’aquest estalvi, aproximadament
un 60%, correspon als consums domèstics. Caldrà ara determinar quina part d’aquestes
millores es consoliden amb vista al futur, en situacions de normalitat hidrològica, i per tant
constitueixen millores efectives en la despesa energètica associada tant en la gestió com en
l’ús de l’aigua.
Dades de la planta dessalinitzadora de la Tordera
La ITAM de la Tordera ha subministrat, de manera regular i continuada, a les ETAP de
Palafolls (Consell Comarcal del Maresme), Tossa-Lloret (Consorci de la Costa Brava) i Blanes
(Ajuntament de Blanes) un total de 10.096.953 m3, distribuïts de la manera següent:
55%
20%
25%
Consell Comarcal del Maresme
Consorci Costa Brava
Blanes
Distribució del total d'aigua per usuaris durant el 2008
94
Volum acumulat d'aigua enviada per la ITAM a les diferents ETAP al 2008
819.373
2.237.322
960.311
1.512.853
4.158.997
1.882.745
1.688.201
4.623.690
2.149.102
1.875.429
5.132.250
2.345.926
2.036.124
5.553.984
2.506.845
986.344
2.687.649
1.201.240
1.166.277
3.197.785
1.424.551
1.345.657
3.688.602
1.644.746
135.282
348.824
121.805
313.041
853.649
284.575
504.103
1.368.653
472.912
672.285
1.834.049
710.266
Volum m3
12.000.000
10.000.000
8.000.000
6.000.000
4.000.000
2.000.000
0
Blanes Consorci Costa BravaConsell Comarcal del Maresme
Gen. Feb. Abr. Maig Juliol Oct. Nov. Des.Set.AgostJunyMarç
Volum acumulat d'aigua enviada per la ITAM a les diferents ETAP al 2008
188.074
403.273
250.045
169.176
470.395
237.999
184.357
464.693
266.357
182.278
508.560
196.824
159.606
421.734
160.919
117.966
450.327
240.929
133.997
510.136
223.311
108.397
490.817
220.195
128.253
348.824
121.805
195.777
504.825
162.770
126.019
515.004
188.337
128.186
465.396
237.354
Gen. Feb. Abr. Maig Juliol Oct. Nov. Des.Set.AgostJunyMarç
600.000
500.000
400.000
300.000
200.000
100.000
0
Blanes Consorci Costa BravaConsell Comarcal del Maresme
Volum m3
957 Les noves fonts d’aigua
El preu mitjà satisfet al concessionari per l’aigua dessalinitzada que ha subministrat al llarg del
2008 ha estat de 0,48 €/m3. El 70% d’aquesta tarifa és per satisfer les despeses energètiques.
El consum energètic unitari mitjà ha estat de 3,8 kwh/m3.
Pel que fa a la producció, a diferència del 2007 en què hi van haver fi ns a quatre temporals
destacables que van afectar la línia de producció, durant el 2008 no s’han produït situacions
excepcionals que hagin alterat la producció, la qual cosa ha permès fi ns i tot superar
lleugerament els objectius fi xats al Protocol d’Explotació.
Durant l’any 2008 s’ha continuat treballant en el desenvolupament i la implementació de
diferents actuacions de reutilització, activitat considerada d’interès públic per part de
l’Administració de l’aigua en la mesura que permet una millora de la disponibilitat de recursos
i l’assoliment dels requeriments de la Directiva marc de l’aigua.
Els cabals reutilitzats en l’any 2008, són de l’ordre de 51 hm3 (dels quals el 39,87% procedeix
d’EDAR públiques), xifra superior al volum reutilitzat durant l’any 2007, que va ser de 44,2
hm3.
Programa de reutilització d’aigua a Catalunya
Durant aquest darrer any, s’ha continuat treballant en el Programa de reutilització i s’han
afegit noves actuacions principalment de depuradores que aboquen els seus cabals a mar
(versió 2.7 del PRAC). A fi nals d’any es va redactar l’Informe preliminar de sostenibilitat
ambiental per tal d’iniciar-ne la tramitació. Així mateix, ha estat presentat inicialment al Consell
d’Administració de l’Agència.
El Programa recull una sèrie d’actuacions de reutilització que cal desenvolupar per l’Agència en
els propers anys, amb una previsió d’inversió total d’uns 330 M€ i amb l’objectiu d’assolir la
xifra dels 200 hm3 d’aigua reutilitzats. Durant aquest darrer any, els projectes més notables
han estat els següents:
• Sistema de reutilització del baix Llobregat: inici de les obres de tractament terciari i segona
fase de la barrera hidràulica, obres de dessalinització i conduccions d’aigua per a reg
agrícola, conduccions per a usos industrials i municipals a la zona Franca.
• Canonada de retorn de a 2 m3/s fi ns a l’assut de Molins de Rei, del sistema de reutilització
del baix Llobregat, que permet disposar de cabals addicionals en les captacions del riu
Llobregat en cas d’emergència.
• Reutilització industrial a Tarragona, per deslliurar cabals per a abastament de poblacions,
actualment en fase de redacció de projecte d’obres. A més a més, s’han iniciat converses
amb les indústries per tal de defi nir el model de gestió i de repercussió de costos.
Reutilització
96
• Reutilització industrial en l’àmbit alt del baix Llobregat (EDAR de Rubí i Martorell), la qual
també es troba en fase de redacció de projecte.
• Execució del terciari de l’EDAR de Sant Feliu i aprovació del projecte del terciari de Gavà.
• Inici de la redacció dels projectes del terciari a Llançà, Port de la Selva i Colera.
• Licitació de l’obra de connexió de la xarxa de clavegueram de Sant Pere Pescador i
l’Armentera a l’EDAR de l’Escala amb terciari destinat al retorn de l’aigua al Parc Natural
dels Aiguamolls de l’Empordà i per a ús agrícola.
998 Aigua i terra: actuacions al medi
L’objectiu fonamental de la planifi cació dels espais fl uvials de les conques catalanes és el
coneixement exhaustiu de cada conca a partir del diagnòstic, des del punt de vista ambiental,
hidràulic i morfodinàmic, mitjançant un estudi detallat dels rius per així establir i defi nir les
propostes d’actuació tendents a aconseguir una adequada catalogació de les lleres, d’acord
amb el que fi xa la Directiva marc de l’aigua i la Directiva d’inundacions, i a minimitzar els
riscos d’inundabilitat dels terrenys adjacents a aquestes lleres, mitjançant l’adopció per part
de l’Administració competent en cada cas, d’actuacions de gestió del territori i la realització
d’obres de defensa de zones consolidades, si cal.
Aquests estudis es complementen i fonamenten en acurats estudis d’inundabilitat i amb
actuacions continuades sobre el territori com són les incloses al Programa de manteniment i
conservació de lleres i al Programa de restauració d’espais fl uvials.
Pel que fa al programa PEF, al llarg del 2008 s’ha iniciat ja la informació pública i la consulta
institucional dels PEF del baix Llobregat i l’Anoia, el baix Ter i la Tordera, han fi nalitzat
pràcticament els treballs corresponents al Francolí i la Muga i han prosseguit els corresponents
al Foix, el Ridaura i la riera de Calonge, de Gaià, el Besòs i el Fluvià.
En col·laboració amb l’Institut Cartogràfi c de Catalunya s’ha avançat en els treballs de
delimitació de zones inundables de l’alt Ter, l’alt i mig Llobregat, el Cardener, el Segre, el Valira,
la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i part catalana de la conca de l’Ebre, on en la
part més deltaica s’han iniciat estudis de detall bidimensionals propis de zones molt planeres,
com és el cas d’aquest delta.
En col·laboració amb l’Institut Geològic de Catalunya s’ha millorat molt la informació de zones
potencialment inundables amb criteris geomorfològics i la identifi cació i la classifi cació del risc
de cons de dejecció de règim torrencial.
S’ha avançat en els estudis d’anàlisi de riscos per a diversos càmpings de la demarcació
de Lleida, d’acord amb el conveni subscrit amb l’Associació Professional d’Empresaris de
Càmpings i Ciutats de Vacances de Lleida i província i la Direcció General de Protecció Civil.
S’han fi nalitzat els treballs de redacció del Pla d’emergències contra inundacions de Tortosa,
d’acord amb els criteris que fi xa la Direcció General de Protecció Civil.
En aquest període s’han dut a terme unes 250 actuacions, amb un cost total de més de 7 M€
en el conjunt de la xarxa fl uvial de Catalunya, amb l’objecte de millorar la funcionalitat hidràulica
i disminuir així el risc de danys per inundacions, tot mantenint la funcionalitat ambiental.
Estudis de planifi cació d’espais fl uvials (PEF), programes de conservació i restauració d’espais fl uvials
Urbanisme i inundacions
Programa de manteniment i conservació de lleres
100
Dins la línia de subvencions de restauració d’espais fl uvials s’han fi nalitzat actuacions iniciades
al 2007 i s’han iniciat 28 corresponents a la convocatòria següent. Així mateix s’han fi nalitzat
les actuacions previstes en diverses zones del Llobregat i del Cardener segons convenis amb
el Consell Comarcal del Bages i amb l’Ajuntament de Sallent.
Estan així mateix en fase molt avançada els projectes de recuperació ambiental del riu Llobregat
en el seu tram fi nal, amb un cost total de 12 M€ segons conveni amb el Ministeri de Medi Ambient.
Es continua treballant en els diversos treballs referents a les PEF, i es preveu per al 2009
l’aprovació defi nitiva dels PEF de baix Llobregat i Anoia, baix Ter i Tordera, i l’inici dels tràmits
d’aprovació dels de Francolí i Muga.
Addicionalment als treballs d’implementació de la DMA, també s’han estat desenvolupant
diversos estudis enfocats directament en la possibilitat de recuperació d’antics recursos
subterranis abandonats, emmarcats dins nombroses actuacions de recuperació d’antics
pous en el Pla de sequera. En concret, a part dels estudis ja realitzats anteriorment en els
àmbits del delta del Llobregat i vall baixa, la cubeta d’Abrera o la cubeta de la Llagosta, durant
l’any 2008 en l’àmbit del pla de Barcelona-delta del Besòs s’ha fi nalitzat el treball de base per
desenvolupar un model hidrogeològic per a l’obtenció d’alternatives d’aprofi tament per a la
producció d’aigua de consum.
A grans trets, la recuperació plantejada a l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona
(essencialment el delta del Besòs, el pla de Barcelona i la cubeta de la Llagosta) té una
previsió al voltant d’uns 25 hm3/any. En els darrers dos anys ja s’estan extraient uns volums
subterranis addicionals de l’ordre d’uns 10 hm3/any gràcies a la recuperació dels pous de
SGAB a Santa Coloma de Gramenet, i properament es preveu una extracció anual addicional
de més de 10 hm3 provinents d’antics pous de la cubeta de la Llagosta, comptant l’aportació
del Rec Comtal.
La presència de nitrats a les aigües subterrànies és l’impacte més estès i de difícil solució. Per
tant, aquest any s’han continuat amb els treballs de diagnosi de la causalitat de la contaminació
per nitrats d’alguns abastaments públics en les zones vulnerables de Catalunya, que ens
permeten aprofundir en la complexitat de la problemàtica i així fer propostes amb vista a
resoldre la problemàtica en l’àmbit de les captacions destinades a l’abastament públic.
La Directiva de nitrats 91/676/CEE, relativa a la protecció de la contaminació produïda per
nitrats utilitzats en l’agricultura, estableix unes obligacions als estats membres com són la
revisió de les zones vulnerables i l’elaboració d’un informe de la situació, que s’han de fer
cada quatre anys. S’ha elaborat l’informe quadriennal, corresponent al període 2004-2007
sobre l’estat i les tendències del medi aquàtic i les pràctiques agràries, que es va remetre a la
Programa de restauració d’espais
fl uvials
Protecció de les aigües
subterràniesEstudis per a
la recuperació d’aqüífers
Nitrats
1018 Aigua i terra: actuacions al medi
Comissió de la UE i s’han dut a terme els estudis de detall que han fonamentat la proposta de
l’ACA de nova designació de zones vulnerables prevista per a l’any 2009.
Des de l’Agència s’ha participat en el projecte que ha desenvolupat una prova pilot de
biodesnitrifi cació in situ, realitzada a Roda de Ter, en l’entorn d’un antic pou municipal, en
desús des del 1994 per l’alt contingut en nitrats, superiors a 200 mg/l. Els resultats permeten
concloure que la bioremediació in situ mostra viabilitat per eliminar els nitrats de les aigües
subterrànies i assolir nivells de potabilitat.
Dins del conveni de col·laboració amb el Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de
Catalunya (GESFER), per la millora de la fertilització nitrogenada dins de l’àmbit territorial de
les comarques del Solsonès, el Bages i l’Anoia s’ha executat un dispositiu de control per tal
de fer un seguiment i control de la qualitat de les aigües subterrànies i valorar la resposta de
l’aqüífer a les pràctiques de fertilització.
Gestió integrada dels recursos hídrics i de la dessalinització per a la sostenibilitat
de l’aqüífer de la vall baixa i delta de la Tordera
L’aqüífer de la vall baixa i delta del riu Tordera (Girona) és estratègic per al desenvolupament
socioeconòmic de la regió, ja que proveeix nombrosos municipis, i s’utilitza tant com a aigua
potable com a industrial i agrícola. Fins a l’any 2002 representava l’únic recurs hídric de la zona,
sent la seva extracció d’uns 37 hm3/any, per la qual cosa tenia problemes de sobreexplotació
que van derivar en un augment substancial de la intrusió marina. Aquell any van entrar en
funcionament dues accions per a la millora dels recursos: 1) la recàrrega artifi cial de l’aqüífer
en 4 hm3/any amb aigua regenerada de l’EDAR Blanes i 2) la planta dessalinitzadora Tordera-1
que subministra un total de 10 hm3/any a les tres principals companyies d’abastament que
extreuen aigua de l’aqüífer. Pels motius esmentats, les extraccions d’aigua subterrània es van
reduir a partir del 2002 i la qualitat de l’aigua del subsòl ha millorat considerablement des de
llavors.
La demanda anual d’aigua a la regió és altament estacional, de manera que les necessitats
més signifi catives es donen a l’estiu per l’increment del turisme i per l’agricultura. En l’actual
sistema de gestió, la planta dessalinitzadora subministra sempre i de manera constant durant
tot l’any la mateixa quantitat d’aigua, de manera que la diferència fi ns a cobrir la demanda
s’extreu de l’aqüífer. A l’hivern s’extreu poca aigua subterrània, i és a l’estiu quan es donen
més bombatges i descensos. Com a conseqüència d’això algunes zones de l’aqüífer no
estan completament recuperades de la intrusió marina, i les aigües subterrànies tenen valors
de clorurs lleugerament elevats.
En un futur pròxim la disponibilitat d’aigua serà superior. La planta dessalinitzadora s’ampliarà
fi ns a doblar la seva capacitat de producció a 20 hm3/any, i estan en estudi algunes accions de
recàrrega artifi cial de l’aqüífer. Aquestes accions plantegen la possibilitat de nous escenaris de
gestió integral dels recursos. Durant l’any 2008 s’ha treballat en la planifi cació d’un nou model
Actuacions desenvolupades
102
de gestió integrada de tots els elements (aqüífer, planta dessalinitzadora i recàrrega artifi cial)
per a la Tordera, que permeti la sostenibilitat de l’aqüífer i un ús més efi cient dels recursos
hídrics subterranis. A diferència del sistema de gestió actual, es proposa per a un futur un
model en el qual s’extregui sempre la mateixa quantitat d’aigua subterrània per minimitzar
els descensos i evitar la intrusió marina, per cobrir les puntes estacionals de la demanda
amb aigua de la planta dessalinitzadora, i enviar l’aigua sobrant produïda a altres xarxes de
distribució (ATLL). Per això s’ha utilitzat un model numèric MODFLOW calibrat de l’aqüífer i
s’han simulat diversos escenaris de gestió, per avaluar en tots ells els impactes sobre l’aqüífer.
Es demostra que, d’aquesta manera, es pot extreure la mateixa quantitat d’aigua subterrània
que ara, o fi ns i tot més, amb menys impacte sobre l’aqüífer, i que la demanda pot arribar a
cobrir-se fi ns i tot sota les previsions de creixement poblacional per al 2025.
Barrera hidràulica contra la intrusió marina al delta del Llobregat
La barrera hidràulica per frenar la intrusió salina a l’aqüífer profund del Llobregat (Barcelona),
injectant aigua regenerada, és el primer projecte d’aquestes característiques que es fa a
Espanya, i és pioner a Europa. L’aqüífer principal del delta del Llobregat és una reserva
estratègica d’aigua per a l’abastament a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i
està afectat per processos d’intrusió marina des del 1970, producte de la sobreexplotació i de
l’excavació de la capa superior confi nant. Per resoldre aquesta situació, l’Agència Catalana
de l’Aigua està duent a terme diverses accions, entre les quals destaquen la construcció
d’una barrera hidràulica positiva amb injecció d’aigua per detenir l’avenç de la intrusió. La
barrera, formada per una sèrie de 14 pous d’injecció, eleva el nivell d’aigua de l’aqüífer a prop
de la costa i evita que l’aigua salada penetri terra endins, recarregant a més l’aqüífer.
La barrera hidràulica es desenvolupa en dues fases. La primera fase va entrar en funcionament
el març del 2007, havent-se injectat ja en l’aqüífer més de 700.000 m3 a raó de 2.500 m3/
dia amb tres pous. L’aigua d’injecció és aigua regenerada de l’EDAR del Baix Llobregat
(Barcelona), havent passat per diferents tractaments: secundari, terciari, ultrafi ltració, osmosi
inversa (només el 50%) i desinfecció per UV.
No han aparegut de moment problemes de rebliment als tres pous d’injecció, principalment
per l’alta qualitat de l’aigua i l’estricte règim de neteges dels pous, el qual es fa mitjançant
contrarentats amb electrobombes submergibles i aire comprimit. El rebliment és la principal
causa de fracàs en les experiències d’injecció directa d’aigua en aqüífers, i es controla aquí
permanentment amb la relació entre el cabal que s’injecta i l’ascens de nivell a cada pou.
L’impacte de la injecció per la barrera està sent altament positiu en aquesta primera fase,
i s’ha observat en els punts de control de la xarxa local de l’aqüífer, situats tots ells en un
radi inferior a 1 km dels pous d’injecció. Les analítiques i el seguiment de camp mostren la
disminució a l’aqüífer de clorur, sodi, calci, magnesi, ferro i amoni, i un lleuger augment dels
nitrats, presents també en l’aigua d’injecció.
1038 Aigua i terra: actuacions al medi
La segona fase de la barrera representa l’ampliació de la primera, i està actualment en
construcció. S’espera que sigui operativa el mes de juny del 2009. Amb això s’aconseguirà
arribar a un cabal total d’injecció de 15.000 m3/dia amb 14 pous per frenar la intrusió marina.
A més dels punts de control ja existents, també s’està procedint a la perforació de 16 nous
piezòmetres de control.
Recàrrega artifi cial d’aqüífers
Dins del marc del conveni multilateral entre l’ACA i el Departament de Medi Ambient i Habitatge,
l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, la comunitat d’usuaris de
l’aigua del delta del Llobregat (CUADLL) i la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB)
per al fi nançament i l’execució del sistema de recàrrega del baix Llobregat, s’estan duent a
terme, entre altres projectes, dos sistemes de basses de recàrrega dins d’aquest àmbit.
Concretament, les basses de Sant Vicenç dels Horts, amb una capacitat d’infi ltració potencial
de 2 hm3/any estan executades i pendents de fer l’assaig d’infi ltració. Les basses de Santa
Coloma de Cervelló, amb una capacitat d’infi ltració potencial de 8 hm3/any estan en fase
d’estudi.
de 0 a 500 de 500 a 1000 mg/l
Pous d’injecció d’aigua regenerada
> 2000 mg/l de 1000 a 2000 mg/l
Mapa de diferències de clorur a l’aqüifer profund del Llobregat entre maig de 2007 i maig de 2008. La reducció de clorurs a l’aigua subterrània mostra clarament l’impacte de la injecció d’aigua regenerada en els pous de la barrera hidràulica (1a fase).
104
Els projectes més destacats previstos per a realitzar o fi nalitzar durant el proper exercici anual
en aquest àmbit són els següents:
• Decret sobre aigües subterrànies (en fase de redacció d’esborrany), per substituir el Decret
328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en
matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, per tal de crear
un nou marc normatiu per a la gestió de les aigües subterrànies a les conques internes de
Catalunya.
• Establiment d’un règim d’explotació conjunta de les aigües superfi cials i les aigües
subterrànies de la riera d’Arbúcies: en fase de redacció.
• Plans directors d’usos dels aqüífers Carme-Capellades i de la cubeta d’Abrera.
• Propostes de normes d’explotació de les masses d’aigua subterrània intercomunitàries de
la Cerdanya i Vicfred-Guissona (Segarra).
• Determinació dels valors genèrics de referència per a la restauració d’aigües subterrànies
en emplaçaments contaminats per fonts d’origen puntual (Projecte QUASAR). Pendent de
la seva aprovació pel Consell d’Administració de l’Agència.
El laboratori de l’Agència Catalana de l’Aigua va dur a terme totes les tasques i les determinacions
analítiques necessàries per al control sistemàtic de la qualitat de les aigües superfi cials, el
control de la qualitat de les aigües subterrànies per donar compliment a la Directiva marc de
l’aigua i la caracterització de les afeccions al medi relacionades amb abocaments. També va
fer estudis específi cs referents a diferents aspectes relacionats amb la qualitat del medi hídric
i anàlisis a petició d’altres administracions, organismes o cossos de l’Estat.
El laboratori disposa d’un sistema d’assegurament de la qualitat d’acord amb els criteris i les
especifi cacions de les normes europees ISO 9001:2000 i EN ISO 17025. En aquest sentit, cal
deixar constància de l’assoliment de la certifi cació de conformitat del sistema de qualitat del
laboratori amb els requisits de la norma ISO 9001 atorgada per Applus, la qual cosa suposa
un reconeixement del bon funcionament del laboratori en relació amb un estàndard d’àmplia
acceptació internacional.
L’organització del laboratori està estructurada en tres unitats funcionals: Biologia i Química
General, Química Orgànica i Espectroscòpia.
Durant l’any 2008 va analitzar un total de 6.282 mostres, en les quals va determinar més de
92.000 paràmetres.
Una de les funcions que va desenvolupar el laboratori, dintre del marc de l’ordre de 19 de
maig de 1995, és la supervisió tècnica del reconeixement i el registre dels establiments tècnics
auxiliars de l’ACA. Dins les tasques de manteniment d’aquest registre s’han organitzat durant
l’any 2008 dos exercicis d’intercomparació per tal de controlar els laboratoris reconeguts.
Control del medi
Laboratori
Projectes per al 2009
1058 Aigua i terra: actuacions al medi
El registre de laboratoris reconeguts està publicat a la pàgina web de l’Agència i el 2008 va
tancar amb 64 laboratoris reconeguts.
El laboratori ha adaptat els criteris tècnics i les necessitats funcionals als requeriments de la
Directiva marc de l’aigua per tal de donar compliment al Programa de seguiment i control.
L’Agència disposa d’un equip de guàrdia que assegura la rebuda dels avisos d’incidències al
domini públic hidràulic i, si és necessària, la presència de tècnics al lloc de la incidència per
fer-ne el seguiment; quan cal, s’activen els dispositius adients per tal de pal·liar els efectes
nocius sobre el domini públic hidràulic. Al llarg del 2008 s’han enregistrat 678 incidències a
guàrdies.
El Programa de control de les aigües subterrànies inclou el control quantitatiu i el control
químic d’acord amb el que especifi ca l’article 8 de la DMA. Els resultats dels programes
de control s’utilitzaran principalment per establir l’estat quantitatiu i qualitatiu de les masses
d’aigua subterrànies, així com per valorar les tendències en condicions naturals i les que
resulten de l’activitat antròpica.
La xarxa de control quantitativa està formada per 427 piezòmetres distribuïts pel territori.
Durant l’any 2008, s’han perforat 28 nous piezòmetres que complementen la xarxa ja existent.
La freqüència de mesura és mensual excepte pels limnígrafs amb registres continus i els 15
piezòmetres monitoritzats.
Percentatges d’actuacions durant l’any 2008 segons la tipificació de les incidències
Afeccions a Sistemes de Sanejament
Afeccions al Domini Públic Hidràulic
Alertes a mar
Accidents de transport
Afeccions a peixos
Accident a indústria
Simulacres
Avisos meteorològics
53,2%
21,5%
5,3%
5,2%
4,8%
3,7%
3,4%
2,9%
%Tipologies
Guàrdies i emergències
Control de l’estat de les aigües subterrànies d’acord amb la Directiva marc de l’aigua. Xarxes, punts de mostreig i analítiques
106
La xarxa de control qualitatiu es descriu a la taula que segueix. Està formada per la xarxa
de vigilància requerida al conjunt de masses d’aigües subterrànies i les xarxes operatives
situades a les masses d’aigua subterrànies classifi cades com en risc.
Situació dels punts de control de la xarxa de quantitat
Masses d’aigua en risc (IMPRESS)
Masses d’aigua sense risc (IMPRESS)
Piezòmetres
1078 Aigua i terra: actuacions al medi
La Mesa Tècnica dels Aqüífers del Llobregat (METALL) és un òrgan adscrit al Departament de
Control del Medi i els Ecosistemes Aquàtics de l’Àrea d’Inspecció i Control i té dos objectius
principals:
• Avaluació dels impactes que les infraestructures projectades o en execució provoquen de
manera conjunta sobre els aqüífers (efecte barrera, efecte drenatge, esgotaments temporals,
etc.) i proposta, si és necessari, de correccions per minimitzar-los.
• Seguiment i control de les obres mitjançant una xarxa de control per verifi car que els
impactes de les infraestructures són admissibles, així com corroborar l’efi ciència de les
mesures correctores implementades.
Xarxa de control qualitatiu
Vigilància
Operativa Nitrats
OperativaPlaguicides
Operativa Salinitat
Operativa Episodis de contaminació
Masses d’aigua Subterrània
Zones declarades Vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari
Masses d’aigua subterrània en risc amb pressió agrícola elevada
Masses d’aigua subterrània en risc costaneres
Masses d’aigua subterrània en risc amb pressió industrial elevada
742
686
107
161
155
Anual
Semestral
Anual
Anual
Anual
Paràmetres generals, anions i cations majoritaris, components del cicles del nitrogen i metalls traça.
Paràmetres generals i components del cicles del nitrogen.
Plaguicides organoclorats, organofosforats, triazines,fenilurees, anilides, cloroacetilanilides, tiocarbamats i herbicides àcids.
Paràmetres generals i clorurs.
Paràmetres generals,compostos organohalogenats volàtils i dissolvents industrials.
LocalitzacióNúmero
d’estacionsFreqüència de mostreig AnalíticaXarxa
Seguiment i control de les infraestructures al delta del Llobregat
108
En relació amb el primer dels objectius esmentats anteriorment, en la taula següent es recullen
els principals estudis avaluats per la METALL durant l’any 2008, que en conjunt sumen 16
actuacions.
Aqüífers de la vall baixa i delta del Llobregat
Aqüífer de la cubeta de Sant Andreu de la Barca
Aqüífers de la cubeta d’Abrera
Esparraguera
Terrassa
Martorell
Rubí
Molins de Rei
Sant Boi deLlobregat
Sant Feliu de Llobregat
el Prat de Llobregat
L’Hospitalet de Llobregat
Àmbit d’actuació de la METALL
1098 Aigua i terra: actuacions al medi
Respecte al seguiment i el control hidrogeològic de les infraestructures, tant en fase d’obra
com d’explotació, durant l’any 2008 s’ha duplicat el nombre de campanyes iniciades en
relació amb les existents, a causa de la reactivació de les obres de les línies 9 i 10 del metro
en el delta. En el 2008 el nombre de seguiments actius ha estat de 17.
Dels seguiments operatius la major part se centren en el control dels possibles impactes temporals
que les obres provoquen en els aqüífers, per exemple els associats a esgotaments necessaris
per construir en sec. D’aquest tipus són els controls que s’han portat a terme en les obres de la
dessalinitzadora, la línia 1 i les línies 9 i 10 del metro. Hi ha altres xarxes de control que tenen per
objectiu avaluar els impactes permanents de les infraestructures, és a dir, aquells que perduren
una vegada construïda l’obra. En l’actualitat hi ha implementades xarxes d’aquest tipus per al
seguiment del TGV, les obres d’ampliació del port de Barcelona i la línia 9 del metro.
El disseny de la xarxa de control (nombre de punts, ubicació i característiques), així com els
paràmetres que es monitoritzen i la freqüència de determinació, es defi neix en funció de la
tipologia i la magnitud dels impactes esperats, segons les avaluacions realitzades prèviament.
Els seguiments inclouen la mesura del nivell freàtic, dels volums extrets (esgotaments), les
Recull dels estudis avaluats per la METALL per tipologia i infraestructura (2008)
Infraestructura
Projectes constructius
Projectes d'esgotament
8
-
-
2
1
13
1
-
1
-
-
2
-
-
1
-
-
1
Línies 9 i 10 de metro
Línia 1 de metro
Rodalies RENFE
Dessalinitzadora Barcelona
Altres
Totals
Estudis informatius
Seguiments realitzats per la METALL segons la infraestructura considerada (2008)
Infraestructura
Línies 9 i 10 de metro
Línia 1 de metro
Rodalies RENFE
Dessalinitzadora Barcelona
TGV
Port de Barcelona
TOTALS
Seguiments operatius
7
-
2
-
-
-
9
Iniciats el 2008
2
-
2
2
1
1
8
Iniciats anteriorment
110
analítiques per determinar la hidroquímica de les aigües, els paràmetres in situ i, en ocasions,
la realització de perfi ls verticals de conductivitat elèctrica i temperatura. Els punts de control
dels quals es fa un seguiment són de l’ordre de 140.
Les dades recollides en les campanyes de seguiment són analitzades i interpretades.
Amb aquestes dades s’elaboren periòdicament, per a cadascuna de les infraestructures
controlades, informes en els quals s’avalua l’evolució temporal i espacial dels impactes.
Durant el 2008, dintre del Programa per a la utilització i la millora de la qualitat de les aigües
subterrànies, la METALL ha coordinat l’elaboració de diferents criteris relacionats amb
l’avaluació d’impactes d’infraestructures, les extraccions d’àrids i les actuacions davant les
contaminacions puntuals.
Respecte a la producció científi ca, la METALL ha presentat dues comunicacions sobre les
avaluacions d’impacte i el seu seguiment, i ha col·laborat en l’elaboració d’una tercera, en les
Jornades sobre l’Aigua i les Infraestructures en el Medi Subterrani organitzades per l’Asociación
Internacional de Hidrogeólogos (IAH) - Grupo español, que van tenir lloc a Barcelona.
S’estan tramitant 226 expedients de restauració d’aqüífers. El 25% dels expedients es troben
en fase de caracterització, un 35% estan portant a terme actuacions de restauració i un 40%
es troben en fase de seguiment.
El control en les aigües superfi cials continentals —dut a terme al llarg de l’any 2008— s’ha fet
atenent a allò que explicita el corresponent Pla de seguiment i control de les masses d’aigua
de l’àmbit territorial de Catalunya.
Expedients de restauració
d’aqüífers
Control de l’estat de les aigües
superfi cials continentals
d’acord amb la Directiva marc de
l’aigua
Control de la qualitat de les aigües superficials continentals durant el 2008
Rius
Embassaments
Llacs
Peixos
Sediments
Xarxa musclo zebrat
Xarxa automàtica (XACQA)
TOTAL
367
30
1
17
28
43
26
512
2.866
262+24
9
-
-
-
De continu
3.161
213
0
0
-
-
-
-
213
208
24
1
-
-
-
-
233
3.287
310
10
20
30
86
De continu
3.743
Estacions de control
Control en Índexs
fisicoquímics
Control ensubstàncies
prioritàries
Control en índexsbiològics
ControlsanualsÀmbit
1118 Aigua i terra: actuacions al medi
En el marc del Pla de seguiment i tal com estableix la Directiva marc de l’aigua, s’han controlat
masses d’aigua en els àmbits de rius, llacs i embassaments atenent a índexs fi sicoquímics,
biològics en macroinvertebrats i fi tobentos, i substàncies prioritàries.
Pel que fa a la Directiva de substàncies perilloses, s’han fet els controls corresponents en
sediments i biota (peixos).
En l’àmbit del control d’espècies invasores, s’ha continuat duent a terme el control del
musclo zebrat.
La Xarxa Automàtica de Control de la Qualitat de les Aigües (XACQA) s’ha mantingut operativa
en les 26 estacions de control distribuïdes al llarg de les conques de la demarcació, oferint
controls en temps real i de continu, d’un seguit de paràmetres fi sicoquímics útils per a la
identifi cació d’episodis de contaminació i la seva gestió efi caç.
L’Agència Catalana de l’Aigua disposa permanentment d’informació sobre la quantitat i la
qualitat de l’aigua circulant pels rius a diferents punts del territori. Una part d’aquestes dades
són subministrades per les xarxes automàtiques i en altres casos per xarxes manuals. Totes
elles confi guren el Sistema d’Informació del Cicle de l’Aigua en el Territori (SICAT).
L’avantatge de les xarxes automàtiques és la disponibilitat, quasi en temps real, de valors com
els cabals, els nivells de l’aigua o diferents paràmetres associats amb la qualitat. D’aquesta
manera, els responsables de gestionar els diferents recursos disposen d’informació
permanentment actualitzada per prendre les seves decisions.
En el SICAT s’integren diferents subxarxes. Es diferencien les unes de les altres per l’objecte
de la seva mesura (la qualitat o la quantitat) i per la tecnologia implicada. Aquesta última està
íntimament lligada amb la criticitat de les dades, és a dir la importància de disposar d’aquestes
dades, fi ns i tot en situacions extremes, per a la presa de decisions. Cal pensar que la gestió
hídrica necessita dades de qualitat per solucionar tant les situacions de normalitat com també
les relacionades amb situacions d’excepcionalitat, bé sigui per sequera o bé per riuades.
Les xarxes de control
Principals característiques de la xarxa de control de l'Agència Catalana de l'Aigua
SAIH
XACQA
EAC
Manuals
Punts actius
Piezometria
TOTAL
Automàtica
Automàtica
Automàtica
Manual
Manual
Automàtica
Hidrològiques
Qualitat
Hidrològiques
Hidrològiques
Hidrològiques
Hidrol / Qual
Alta
Mitja
Mitja
Baixa
Baixa
Baixa
99
26
47
15
41
14
242
680
220
112
15
0
38
1.065
AutomàticaManual Variables Criticitat
NúmeroPunts
Variables controladesSubxarxa
112
A la taula següent es presenten algunes dades rellevants sobre el volum de dades gestionades
i facilitades pel SICAT:
A la taula següent es presenta un resum de les diferents actuacions executades, tant en
l’àmbit del projecte SICAT com als contractes associats a la gestió de la sequera durant l’any
2008, relacionades amb les millores realitzades a la xarxa de control de l’ACA.
SAIH
XACQA
EAC
Manuals
Punts actius
Piezometria
Xarxes de control SICAT
41%
11%
19%
17%
6%
6%
SAIH
XACQA
EAC
Manuals
Piezometria
Nombre de variables de la xarxa de control
4%
63%
1%
11%
21%
Volum de dades gestionades i facilitades pel SICAT
Dades possibles
Dades vàlides
Punts de control del medi
Variables
Indicador Any 2008
50.442.481
45.160.301
242
1.065
Actuacions de millora i desenvolupament del SICAT
Nous punts de control
Millores i desenvolupaments
TOTALS
Sequera
15
4
19
SICAT
10
69
79
Total
25
73
98
1138 Aigua i terra: actuacions al medi
Assegurar el funcionament correcte d’aquest conjunt d’infraestructures i equipaments no és
senzill. Cal dur a terme, contínuament, tasques de manteniment i millora per tal de garantir la
funcionalitat de la xarxa i la bondat de les dades generades. En aquest sentit, a continuació
s’enumeren les actuacions de manteniment portades a terme durant l’any 2008 a les diverses
subxarxes:
A més a més, com no podria ser d’una altra manera, tota aquesta tasca es fa amb una
estricta subjecció a les normatives de prevenció de riscos i de caràcter mediambiental.
Durant l’any 2008 s’han planifi cat un total de 484 accions correctores de les 935 identifi cades,
que representen aproximadament un 52%. D’aquestes accions planifi cades s’han executat
unes 263, que és un 54% de les planifi cades (un 28% del total d’accions identifi cades). La
resta s’han reprogramat per a l’any 2009. Així mateix, s’ha d’especifi car que s’han planifi cat i
executat, prioritàriament, les accions greus i més greus.
En referència a la gestió mediambiental de les actuacions que s’han executat a la Unitat de
Xarxes de Control durant l’any 2008, s’ha iniciat el control documental de la gestió de residus
(rectifi cadors elèctrics, terres humides (fangs), bateries i armaris, torres i quadres elèctrics) i
s’ha redactat el manual de gestió mediambiental.
Resum de l'activitat de manteniment del SICAT
SAIH
EAC
Manuals
XACQA
Total
2.570
670
316
1.698
5.254
688
150
59
928
1.825
787
250
104
409
1.550
470
186
5
231
892
625
84
148
130
987
Nombre d’actuacions
Manteniment d’assistència
Mantenimentpreventiu
Manteniment correctiu
Activitatsde milloraSubxarxa
114
Tota aquesta activitat té un component econòmic que no s’ha de menystenir. El pressupost
executat per la Unitat de Xarxes de Control en tasques de manteniment del SICAT durant el
2008 ha estat de 8,7 M€, distribuïts segons es presenta al gràfi c següent:
Durant l’any 2008 s’ha continuat desenvolupant el Pla de seguiment i control (PSiC) de
l’Agència, iniciat l’any 2007, per avaluar l’estat ecològic i químic de les masses d’aigua
costaneres segons la DMA.
En les tasques de control i avaluació de l’estat de les aigües costaneres han participat diferents
centres de recerca experts en medi marí litoral: Institut de Ciències del Mar (ICM), Centre
d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de
Barcelona (IIQAB) del Consell Superior d’Investigacions Científi ques (CSIC) i Departament
d’Ecologia i Oceanografi a Litoral de la Universitat de Barcelona (UB).
Indicadors fi sicoquímics: el control d’aquests indicadors té per objectiu avaluar la qualitat
de les aigües costaneres i les badies del delta de l’Ebre segons les seves característiques
tròfi ques i la infl uència que reben del continent.
Per tal d’avaluar la infl uència antròpica del continent sobre les masses d’aigua costaneres i
badies del delta de l’Ebre, la xarxa de control té localitzades una sèrie d’estacions al llarg de
la franja litoral (125 estacions), des de la línia de costa (camp pròxim: 85 estacions) fi ns a una
distància lineal de 5 km mar endins (camps mitjà i llunyà amb 36 i 4 estacions respectivament).
Els indicadors fi sicoquímics que es mesuren in situ són els següents: temperatura, salinitat,
pH i oxigen dissolt, i es prenen mostres per a la determinació dels nivells de nutrients dissolts
en l’aigua (nitrats, nitrits, amoni, fosfats i silicats) i dels nivells de clorofi l·les com a indicador
de la biomassa de fi toplàncton.
Millora
Manteniment
Recanvis
Nivell de servei
Recursos humans
Direcció tècnica
Distribució del cost de les actuacions de la unitat de xarxes de control
9%
45%
23%
4%
12%
7%11%
Aigües costaneres
Control de l’estat de les aigües
costaneres d’acord amb la Directiva marc de l’aigua
1158 Aigua i terra: actuacions al medi
Indicadors biològics: el seu control s’ha dut a terme a les aigües costaneres i a les
badies del delta de l’Ebre. Els elements i les estacions mostrejats a les aigües costaneres
han estat: fi toplàncton (118 estacions de control), macroalgues (caracterització de tots els
trams rocallosos de la costa catalana) i posidònia (30 estacions de control). Pel que fa a les
badies del delta de l’Ebre s’han mostrejat els elements biològics en les estacions següents:
fi toplàncton (7 estacions de control), Cymodocea (13 estacions de control) i macrofauna (23
estacions de control).
Control de tòxics: aquests controls permeten establir l’estat de les aigües costaneres i de
les badies del delta de l’Ebre pel que fa a la contaminació química. Les mostres s’han pres
tant en aigües (39 estacions de control) com en sediments (54 estacions de control) marins.
Les estacions han estat distribuïdes al llarg de totes aquelles zones del litoral susceptibles de
patir aquests tipus de contaminació. Els compostos mesurats arran d’aquests mostrejos són
bàsicament les substàncies prioritàries (metalls pesants i microcontaminants orgànics).
Durant l’estiu del 2008, s’ha dut a terme el Pla de vigilància de la qualitat de les platges i
aigües litorals, des de l’1 de juny fi ns al 26 de setembre i, com cada any, aquest Pla ha estat
integrat pel Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges, iniciat l’any 1990,
i el Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals i les platges, iniciat l’any 2001. Les
activitats s’han dirigit i coordinat des de la Unitat d’Aigües Marines, que ha fet el seguiment
de les actuacions dels inspectors de platges, de les embarcacions de prevenció i neteja, i de
l’avioneta per al control diari de les aigües litorals. Les tasques d’inspecció a les platges i de
recollida de mostres d’aigua de mar s’han desenvolupat durant 17 setmanes consecutives
i les de les embarcacions, durant 13 setmanes, entre els mesos de juny i setembre. Cada
setmana s’han publicat al web de l’ACA els resultats de la qualitat de les aigües de bany, els
sòlids fl otants recollits i un butlletí informatiu setmanal del conjunt d’actuacions.
En la temporada de bany del 2008 s’ha dut a terme la plena implementació de la nova Directiva
europea sobre la gestió de les aigües de bany, 2006/7/CE, tant a les aigües costaneres (215
platges) com a les aigües continentals (12 zones de bany interior) i, com en anys anteriors, el
control de les aigües de bany s’ha efectuat amb la col·laboració de la Facultat de Medicina i
Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili.
Pel que fa a les platges, la xarxa de vigilància ha estat composta per 79 platges a la demarcació
de Girona, 62 a la de Barcelona i 74 a Tarragona. S’han efectuat 15.851 inspeccions, amb
una mitjana setmanal de 927 i s’han recollit i analitzat 4.165 mostres d’aigua de mar, en les
quals s’han avaluat els indicadors microbiològics de la nova Directiva, que corresponen a
Escherichia coli i enterococs intestinals. Pel que fa a les aigües de bany continentals, s’han
controlat 2 zones a Barcelona, 5 a Girona, 4 a Lleida i 1 a Tarragona, i s’han analitzat, en total,
65 mostres.
Pla de vigilància de la qualitat de les platges i aigües litorals durant la temporada de bany
Control de la qualitat de les aigües de bany, segons la nova Directiva 2006/7/CE
116
Els resultats de la qualifi cació fi nal de la qualitat de les aigües de bany de les platges indiquen
que el 92,6% de les platges han obtingut la categoria Excel·lent, amb 199 platges qualifi cades
amb aquesta categoria, el 5,6% ha obtingut la categoria Bona, amb 12 platges en total,
i només 4 platges (l’1,9%) han obtingut la categoria Sufi cient. Cap de les 215 platges
controlades ha obtingut la categoria Insufi cient.
Per a la prevenció i la millora de les aigües litorals l’ACA ha disposat, durant l’estiu del 2008,
igual que en temporades de bany anteriors dels mitjans següents: 17 inspectors de platges,
que diàriament han vigilat, a peu de platja, l’estat de les aigües de bany; un mitjà aeri, amb
base a l’aeroport de Sabadell, que ha sobrevolat diàriament tota la costa per fer el control
de l’estat de les aigües litorals i detectar episodis de contaminació; i 52 embarcacions de
prevenció i neteja que han estat distribuïdes en 30 ports base al llarg de tot el litoral. El
control dels mitjans tècnics s’ha fet a temps real, des de les 7 h fi ns a les 18 h, tots els
dies de la setmana sense interrupcions, i han actuat en tots els casos que s’ha considerat
necessari realitzar tasques de millora per restituir la qualitat de les aigües litorals. Així mateix,
les embarcacions també han efectuat tasques de recollida de sòlids fl otants.
Pel que fa a les actuacions de millora, durant l’estiu del 2008, s’han efectuat en total 280
actuacions a diferents llocs de la costa per resoldre afeccions motivades per causes diverses,
tant antròpiques com d’origen natural. Les més freqüents s’han degut a factors antròpics,
amb un 65% del total d’actuacions, destacant sobretot la recollida de sòlids antròpics.
92,5%
Excelent
Bona
suficient
1,9%
5,6%
92,5%
Excelent
Bona
suficient
41,7%
41,7%
16,7%
Zones de bany interior de CatalunyaPlatges de Catalunya
Qualitat de les aigües de bany
Actuacions de protecció i millora
de les aigües litorals i recollida de sòlids fl otants
1178 Aigua i terra: actuacions al medi
Durant l’estiu del 2008 hi ha hagut set episodis d’afecció especialment rellevants i que han
determinat les actuacions més destacades. Dos s’han produït al litoral de Girona, 2 al de
Barcelona i 3 al de Tarragona. Davant d’aquests episodis, l’ACA ha realitzat actuacions de
control, seguiment i millora en els quals han estat implicats tots els mitjans humans i tècnics
necessaris, en funció de la naturalesa i la localització de l’afecció. Els episodis han estat els
següents: un vessament d’oli de palma, que va afectar el litoral del Barcelonès i del Baix
Llobregat; tres episodis a causa de vessaments d’hidrocarburs: la platja de la Pineda de Vila-
seca, aigües de la reserva natural de les Illes Medes i aigües interiors del port de Tarragona;
dos episodis a causa de mals funcionaments en els sistemes de sanejament; i fi nalment
grans taques de mucílag d’origen natural que van afectar les aigües litorals i les platges del
Barcelonès i del Maresme.
Cal destacar, també, que les embarcacions al llarg de les seves jornades de treball han
efectuat 24 rescats d’embarcacions i banyistes, en els quals s’han remolcat 21 embarcacions
i s’ha donat ajuda a 46 persones.
Pel que fa a la recollida de sòlids fl otants, durant l’estiu del 2008, s’han recollit un total
de 622,4 m3 de sòlids fl otants a les aigües litorals de Catalunya. Un 61% d’aquest volum
correspon a sòlids d’origen humà (majoritàriament plàstics) i el 39% restant, a restes d’origen
natural (principalment restes de vegetals terrestres i marins). En comparació d’altres estius,
el volum recollit el 2008 ha estat un 14% inferior al del 2007 i un 31% inferior a la mitjana del
període 2002-2007.
13%
5%
45%
Sòlids
Hidrocarburs i olis
Sanejament
Altres (antròpics)
Troncs i canyes
Escumes
Organismes del mar
Decoloracions
Altres (naturals)
14%
12%
5%
3%
1%
2%
Actuacions de les embarcacions per tipus d'afecció
118
Durant l’estiu del 2008 s’ha desenvolupat el Projecte Medusa 2008, iniciat en fase pilot l’any
2007, amb l’objectiu d’ampliar i millorar els coneixements sobre el fenomen de l’arribada de
meduses al litoral de Catalunya, principalment durant els mesos d’estiu. Dintre del Projecte
Medusa s’han inclòs tota una sèrie d’activitats adreçades a la informació i la formació dels
ciutadans en general i especialment als ens locals que s’ocupen de la prevenció i la gestió de
les zones de bany. Pel que fa a la divulgació pública de la informació, i com a novetat destacada
de la campanya del 2008, s’ha creat dintre del web de l’ACA un nou apartat informatiu sobre
meduses que inclou un bloc d’informació general i un bloc específi c de resultats d’observació
diària de meduses a les platges i a les aigües litorals. Dintre del bloc d’informació s’ha publicat
una guia i un pòster per a la identifi cació de les espècies de meduses més freqüents a la costa
catalana, i també un manual de prevenció per a les picades i els seus efectes.
Durant l’estiu del 2008, la freqüència d’observació de meduses a les platges ha estat
relativament baixa, i s’ha observat només en un 3% de les inspeccions efectuades (valor
similar al del 2007). Com altres estius, l’observació de meduses ha estat molt heterogènia al
llarg de la costa però, tot i la gran variabilitat en les dades d’observació d’aquests organismes,
s’han pogut identifi car quatre sectors litorals en els quals s’ha produït més incidència: des de
Colera fi ns a Castell-Platja d’Aro, des de Begur fi ns a Calonge, des de Premià de Mar fi ns a
Barcelona i des de Calafell fi ns a Mont-roig del Camp. Les espècies predominants han estat,
de més a menys freqüència d’observació, les següents: Pelagia noctiluca, Aurelia aurita,
Cotylorhiza tuberculata, Chrysaora hysoscella i Rhizostoma pulmo. Sent Pelagia noctiluca
també l’espècie dominant l’estiu del 2007.
Al llarg de l’any 2008 s’han continuat realitzant amb la col·laboració de l’Institut de Ciències
del Mar (CSIC) estudis de les característiques biològiques i ecològiques de les espècies de
meduses causants de les proliferacions a la costa catalana.
32%
13%
15%5%
21%
14%
Restes de vegetals marins
Altres antròpics
Olis i greixos
Volum total: 622,4 m3
Plàstics
Restes de vegetals terrestres
Fustes antròpiques
Matèria orgànica
Percentatge de sòlids flotants
Evolució dels sòlids flotants recollits0%
800
1000
600
400
200
0
1200
Antròpics Naturals Mitjana 2002-2007: 953 m3
Volu
m r
ecol
lit (m
3 )
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Informació, observació i estudi de les
proliferacions de meduses a la costa
catalana
1198 Aigua i terra: actuacions al medi
Amb l’experiència del Pla pilot de recollida de meduses desenvolupat el 2007, l’Agència
Catalana de l’Aigua va dissenyar el 2008 un Pla d’actuació basat en un dispositiu
d’embarcacions per a la seva recollida (36 embarcacions pesqueres – a través d’un conveni
amb les confraries de pescadors- i 52 embarcacions de l’ACA), que s’activaria només en
situacions excepcionals d’arribada d’eixams de meduses a les zones de bany (presència
elevada de meduses a menys de 200 metres de la línia de la costa i bandera vermella hissada
per poder desenvolupar la recollida).
Aquest dispositiu va estar activat durant tot l’estiu però no es va posar en marxa en cap ocasió,
atès que no es va produir cap situació que requerís la recollida d’aquests organismes.
Durant el 2008 s’ha dut a terme aquest Programa de vigilància, iniciat l’any 2000, que té com
a objectiu principal la detecció, el seguiment i el control a la costa catalana d’organismes
fi toplanctònics que poden posar en perill la salut i el benestar de les persones o la qualitat
del medi marí.
Per a la detecció anticipada de proliferacions algals nocives s’ha controlat, durant tot l’any,
una xarxa de mostreig composta per nou ports: l’Estartit, Palamós, Arenys, port Olímpic,
Barcelona, Vilanova, Tarragona, Cambrils i l’Ametlla de Mar. S’han detectat quatre episodis
de proliferacions d’espècies potencialment tòxiques i set de no tòxiques. El 2008 s’ha produït
almenys un episodi fi totòxic a tots els ports controlats, excepte el de Palamós, l’Ametlla de
Mar i Cambrils, en els quals no s’ha produït cap proliferació.
Per a la vigilància de les proliferacions a les platges i el compliment de la DMA, s’ha controlat
tot l’any una xarxa de mostreig formada per 2 zones de referència, 6 zones d’intercalibratge i
6 zones de risc; i durant els mesos d’estiu s’ha fet un mostreig extensiu de 240 zones de bany
al llarg de tot el litoral. L’observació d’algun episodi de fi toplàncton s’ha produït en menys
d’un 10% de les zones de bany objecte de control.
Pel que fa als resultats de les platges s’han produït diverses proliferacions de fi toplàncton
no tòxiques que han causat descoloracions a l’aigua de bany. Es tracta d’un fenomen
natural que ha incidit, sobretot, en algunes platges de les comarques gironines de l’Alt i
Baix Empordà: desembocadura del riu Muga, a Castelló d’Empúries, platja de l’Estartit i cala
Montgó de Torroella de Montgrí, platja del Grau de Pals, platges de Castell i la Fosca de
Palamós i platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols. També s’han produït proliferacions a
les platges d’Avellaners de l’Ampolla, i a la platja dels Prats de Vila-seca, aquesta última a
causa de la seva proximitat al port de Tarragona. Les proliferacions s’han produït a fi nals de
juliol i principis d’agost, així com algun dia puntual de fi nals de juny o principis de setembre,
coincidint sempre amb bonança meteorològica i mar calmada, factors que afavoreixen la
formació de les proliferacions.
Vigilància de les proliferacions de fi toplàncton nociu i tòxic a la costa catalana
1239 Aigua i societat: la gestió al territori
L’efi ciència en la gestió del domini públic hidràulic és una peça fonamental en l’ordenació i la
protecció del territori i, més concretament, dels ecosistemes aquàtics que alimenten el cicle
integral de l’aigua.
Aquesta gestió és concreta, d’acord amb la normativa vigent en matèria d’aigües, en la
tramitació i l’ordenació de les autoritzacions, les concessions i els permisos necessaris per a
l’ús del domini públic hidràulic i els seus espais associats, l’abocament d’aigües residuals al
medi o a un sistema públic de sanejament i la captació d’aigües superfi cials o subterrànies.
A continuació es detallen les actuacions realitzades l’any 2008 en aquest àmbit.
L’Agència tramita i resol les sol·licituds d’ús de l’aigua, atorgant o denegant les concessions
corresponents per a qualsevol tipus d’ús de les aigües superfi cials o subterrànies. La taula
següent és el resum dels expedients concessionals resolts durant el 2008.
L’Agència Catalana de l’Aigua atorga autoritzacions d’abocament al medi hídric amb totes
les garanties d’absència d’afeccions ambientals d’allò disposat a la legislació vigent. S’han
informat 1.167 expedients de llicències o autoritzacions ambientals tramitades dins del marc
de la Llei de la intervenció integral de l’Administració ambiental. Així mateix, s’han resolt 210
expedients d’autorització d’abocament a EDAR (directes o mitjançant camions cisterna) en
aplicació del Reglament dels sistemes públics de sanejament i 338 expedients d’abocament
a medi, ja sigui a mar aplicant la Llei de costes o a llera aplicant la Llei d’aigües.
Concessions
Expedients concessionals resolts el 2008
Concessions (Inclou aqüífers de la Galera i Aldea-Camarles)
Inscripció de transmissions
Autorització de modificació de característiques concessionals
Disposicions transitòries de la Llei d’Aigües
Requeriments
Declaració de caducitat de concessions
Autoritzacions d’emergència (sequera)
Inscripcions en el Registre d’aigües
471
67
38
66
111
24
207
995
1.979TOTALS
Autoritzacions d’abocament
La gestióal territori
124
Durant el 2009 estarà fi nalitzat el Pla especial de reordenament d’abocaments (PERA), que
donarà les pautes d’actuació en aquells sistemes de sanejament amb problemàtica de
funcionament a causa d’abocaments industrials.
L’Agència emet els informes preceptius relatius a les seves competències per garantir una correcta execució de les obres, que realitzen altres administracions i organismes públics, que
poden afectar al domini públic hidràulic i a l’espai fl uvial. Pel que fa a les obres promogudes
pel Ministeri de Foment (Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya, Demarcació de
Costes a Catalunya, Direcció General d’Energia i Mines), l’Administrador d’Infraestructures
Ferroviàries, ACESA-ABERTIS, GISA, ATLL, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya,
INCASÒL i Regs de Catalunya, SA, hem tramitat aproximadament 300 informes tècnics.
La policia de lleres és una tasca fonamental per garantir, a través de la inspecció continuada
del medi hídric, el compliment de les condicions imposades als concessionaris i el control dels
abocaments. La tasca inspectora durant el 2008 es resumeix a la següent taula:
Inspeccions realitzades al
territori
Activitats industrials i assimilables
Captacions i centrals hidroelèctriques
Dades del medi
Depuradores
Extracció d'àrids - obres - abocaments de sòlids - neteges de llera - tala d'arbres ocupacions - navegació - moviment de terres
Granges i produccions agràries
TOTALS
1.951
208
157
963
613
76
3.968
Girona
673
226
464
601
265
17
2.246
Lleida
12.390
1.144
2.328
3.912
3.164
155
23.093
TOTAL
4.578
215
113
699
886
7
6.498
Tordera Besòs
690
198
595
313
125
18
1.939
Terres de l'Ebre
915
84
286
445
601
6
2.337
Tarragona
3.583
213
713
891
674
31
6.105
LlobregatFoix
Informes realitzats per a altres
administracions i organismes
1259 Aigua i societat: la gestió al territori
Expedients d’autorització d’actuacions i usos de l’aigua
Les actuacions al domini públic hidràulic i als terrenys situats als marges dels rius són objecte
de la tutela de l’Agència que incoa i resol els expedients d’autorització d’obres i actuacions en
aquestes zones, imposant les condicions adients per garantir l’absència d’afeccions.
Els expedients de valoració del tribut són els corresponents a les tramitacions necessàries per
determinar l’import del cànon de l’aigua que han de satisfer els diferents usuaris (domèstics
i industrials) en funció de les dades declarades pels mateixos als models DUCA i B6 i, de les
actuacions de comprovació realitzades d’ofi ci per l’Agència
Girona
Lleida
Llobregat-Foix
Tarragona
Terres Ebre
Tordera-Besòs
TOTAL
161
123
276
150
279
205
1.194
Informes urbanístics
389
109
463
249
176
305
1.691
ObresTerritorial
1.568
1.153
1.282
929
1314
861
7.107
TOTAL
-
14
-
-
32
-
46
Informes per la
Confederació Hidrogràfica
de l'Ebre
646
794
411
344
352
232
2.779
Extracció d'àrids, usos recreatius,
tales i neteges de lleres, derivacions
d'aigües i altres
372
113
132
186
475
119
1.397
Pous (aprofitaments
d'aigües subterrànies)
Expedients de valoració del tribut
Girona
Lleida
Llobregat-Foix
Tarragona
Terres Ebre
Tordera-Besòs
TOTAL
707
367
963
295
211
1.003
3.546
Demarcació territorial Nombre d'expedients
126
L’Agència és una administració propera a la ciutadania. A través de les seves delegacions
territorials es fa possible atendre, informar i recollir propostes i sol·licituds que es formulen
des del territori, facilitant una resposta àgil i vàlida a les qüestions plantejades i una resolució
efi caç dels problemes detectats.
S’han tramitat 183 expedients de denúncia, 432 expedients de requeriment i 895 expedients
sancionadors.
S’han resolt 125 expedients de requeriment i 721 expedients sancionadors, amb un import
total de 4,1 M€.
La Llei d’Urbanisme estableix la obligació dels promotors de fi nançar al seu càrrec la part
proporcional de sanejament en alta dels nous sòls urbanitzables, aspecte que es concreta
mitjançant la signatura d’un conveni amb l’Agència. En el Programa de sanejament d’aigües
residuals urbanes (PSARU- 2005) s’estableixen els mecanismes reguladors d’aquests tipus
de convenis.
Coordinació territorial
Reunions amb Ajuntaments
Ajuntaments atesos
Reunions amb Consells Comarcals
Reunions de coordinació SSTTi Delegació Govern
Sessions de Participació
TOTALS
86
71
5
45
14
221
63
48
6
50
42
209
142
101
6
15
110
374
116
71
2
6
54
249
119
82
17
48
90
356
Coordinació territorial 2008 Girona Tarragona Barcelona LleidaTerres de
l'Ebre
Sancions
Convenis de sanejament
urbanístic
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
Terres de l'Ebre
TOTALS
5.455.791
3.560.240
2.879.929
5.462.868
7.459.465
26.818.293
17
9
6
7
12
51
Nombre de convenis Import total amb IVA
12910 Aigua, responsabilitat compartida
Des del Departament de Comunicació, Relacions Institucionals i Participació (CRIP) es
resolen durant l’any un gran nombre de peticions d’informació i totes aquelles preguntes
parlamentàries mitjançant la col·laboració de diferents agents de l’ACA, per respondre a
qüestions que ens plantegen els ciutadans, les empreses o entitats de tota mena.
El capítol de sequera, que va viure els seus moments més intensos durant els primers sis
mesos de l’any 2008, va fer augmentar el volum de sol·licituds d’informació i la relació
parlamentària respecte a l’any 2007. A la taula següent es mostra la comparativa entre els
anys 2007 i 2008:
D’aquestes sol·licituds rebudes durant l’any 2008, el 46% van ser resoltes directament pel
Departament del CRIP.
Al mateix temps, es va habilitar també un protocol intern per atendre totes les trucades
referents a la sequera des de l’ACA. Totes aquelles qüestions que no es podien atendre a
través del 012, es derivaven a l’ACA, incloent-hi les consultes de les entitats i els ajuntaments,
així com les de la premsa.
Totes les millores del web que s’han dut a terme durant el 2007 i el 2008, juntament amb
la necessitat de millorar la informació sobre l’estat i la gestió de la sequera i el seu accés a
través de la pàgina web, han fet també que durant l’any 2008 les visites s’hagin duplicat d’un
any per l’altre només a la pàgina inicial del web de l’ACA (www.gencat.cat/aca). La taula
següent refl ecteix el volum de visites de les pàgines més vistes del web de l’ACA i del web de
la sequera habilitat a partir de l’11 de març del 2008 i la seva comparativa respecte als anys
2007 i 2008.
Institucionalit-zació Evolució de sol·licituds d’informació i visites al web. Comparació 2007-2008
Resum comparatiu de sol·licituds d’informació i preguntes parlamentàries
Sol·licituds d’informació
Expedients d’informació ambiental
Iniciatives parlamentàries i revisions
TOTAL
2.689
26
442
3.157
1.692
5
195
1.892
2007 2008
Visites a la pàgina web
130
S’han rebut 6 visites de delegacions d’altres països, s’ha participat o col·laborat en 20 actes
i jornades i en 3 fi res. Finalment, s’han organitzat les inauguracions o jornades de portes
obertes de 5 obres executades per l’Agència.
Exposicions itinerants i material divulgatiu
L’Agència Catalana de l’Aigua disposa d’un total de quatre exposicions itinerants de caire
divulgatiu i que es poden sol·licitar gratuïtament a través de la pàgina web, per exposar en
diferents iniciatives municipals que les entitats interessades organitzin. Per altra banda, l’ACA
disposa de material divulgatiu que s’ofereix per donar suport a les jornades o actes que es
programen a escala municipal i que acompanyen les exposicions itinerants.
Visites i participació en
activitats externes
Web Sequera
Preguntes més freqüents de la sequera
TOTAL
874.063
32.545
906.608
Pàgines visitades 2008
Resum comparatiu de visites al web de l’ACA i al web de la sequera
Pàgina inicial web ACA
Gestió de la sequera
Estat dels embassaments (descàrrega pdf)
TOTAL
477.289
51.925
394.997
924.211
208.597
3.470
64.970
277.037
2007Pàgines visitades 2008
Accions de comunicació de
l’Agència Catalana de l’Aigua durant
el 2008
13110 Aigua, responsabilitat compartida
Premsa i atenció als mitjans
L’episodi de sequera 2007-2008 ha tingut indubtablement una repercussió mediàtica molt
superior a la d’altres episodis anteriors (sequeres 1998, 2000, 2002, etc.), especialment a
partir del gener del 2008, en què el sistema Ter-Llobregat va entrar en excepcionalitat 2 i es
va agreujar així la situació i el perill de possibles restriccions a l’estiu, un fet que es percebia
cada vegada com quelcom més evident i proper.
Cal recordar que aquesta ha estat la pitjor sequera dels darrers 60 anys (comparable a les que
va patir Barcelona durant els anys 40 del segle XX).
Durant el 2008 s’han atès les peticions dels mitjans que han contactat amb el Departament
de Comunicació, Relacions Institucionals i Participació de l’Agència Catalana de l’Aigua,
coordinant les respostes amb el servei de premsa del Departament de Medi Ambient i
Habitatge. La majoria de peticions s’han centrat a demanar informació sobre l’episodi de
sequera que ha generat, durant el període més crític de la sequera, més de 4.000 impactes
només en premsa escrita en tan sols cinc mesos.
Resum de les exposicions itinerants sol·licitades
Exposicions sol·licitades
Municipis sol·licitants
Exemplars de material divulgatiu enviat
111
58
24.388
Relació amb els mitjans de comunicació
Notes de premsa
Dossiers de premsa
Rodes de premsa
Sequera(*)
Campanya aigües litorals
TOTAL
136
11
12
1
160
(*)En aquestes compareixences, presidides pel conseller i que es van intensificar entre els mesos de gener i juny, es va informar de totes les actuacions desenvolupades per garantir el subministra-ment d’aigua a tota la població.
132
Campanyes de sensibilització en mitjans de comunicació
Durant l’any 2008 s’han dut a terme diferents campanyes de sensibilització als mitjans de
comunicació:
Exposicions
Durant els mesos d’estiu es va dur a terme també una exposició al Palau Robert de
Barcelona, «Garantir l’aigua del futur», desenvolupada en col·laboració amb la Direcció
General de Difusió Corporativa, que seguint la línia de la campanya anterior pretenia convidar
el públic a refl exionar sobre les problemàtiques entorn de l’aigua i explicava el model de
gestió de l’aigua a Catalunya i les mesures planifi cades i en execució per garantir la qualitat
i la disponibilitat d’aigua.
El dret de la ciutadania a prendre part en els afers públics i a les decisions sobre el futur del
nostre entorn ha de ser, i està sent, un dels objectius estratègics per vertebrar la política de
l’aigua del nostre país.
Implicant la població, oferint-li tota la informació disponible per tal que puguin conformar-se
una opinió, cercant fórmules de consulta que, alhora, fomentin la participació activa, garanteix
un acostament al territori i una implicació de la seva gent vers l’Administració de l’aigua,
l’Agència Catalana de l’Aigua, i de les seves actuacions i projectes de present i futur, les quals
Campanyes de sensibilització realitzades als mitjans de comunicació durant el 2008
Instal·la’m
Junts podem fer front a la sequera
Estem treballant per assegurar l’aigua per tothom
Estalvi d’aigua domèstic per combatre la sequera: campanya de difusió massiva de dispositius reductors de consum, en la que es van distribuir 1.200.000 unitats + tríptic sobre les actuacions pal·liatives i estructurals en execució per fer front a la sequera.
Sequera: aquesta campanya és una evolució de l’anterior “Si vols aigua, tanca l’aixeta”. La campanya obre el ventall del públic destinatari i la fa extensiva a tots els usuaris de l’aigua
Nova campanya informativa sobre les mesures urgents i pal·liatives en execució i les programades a curt termini per garantir l’abastament
19 i 20 de gener
Març - abril
Maig - juny
Encartament en premsa escrita:· Premsa d’abast nacional.
· Principals diaris de premsa comarcal.
Televisió, ràdio, premsa escrita
Premsa escrita
Temàtica SuportsMesCampanya
Participació
El dret a la participació
13310 Aigua, responsabilitat compartida
cerquen aconseguir la màxima qualitat de l’element aigua, una recuperació i protecció dels
ecosistemes aquàtics i una garantia de disponibilitat i de correcta gestió del recurs.
L’any 2006 van iniciar-se els processos de participació, en termes de proves pilot per defi nir
el model i la metodologia, amb la voluntat de promoure, garantir i facilitar que els diferents
sectors i la ciutadania participin en la planifi cació i la gestió del cicle de l’aigua, fent que les
nostres actuacions siguin més riques i encertades, i millorem l’efi ciència a la gestió pública.
L’aplicació de la Directiva marc de l’aigua (DMA) ens va aportar un marc legal per tal de
planifi car la gestió del cicle integral de l’aigua i, alhora, des de l’Administració hídrica,
aconseguir la implicació de tots els sectors en relació amb l’aigua, sectors mediambientals,
socials i econòmics.
En aquest context s’han estat desenvolupant en el territori un total de 15 dels 16 processos
de participació planifi cats en conjunt a Catalunya, dels quals 12 corresponen a les conques
internes i 3 a les conques compartides, és a dir, a les conques catalanes de la Garona, l’Ebre
i els seus afl uents catalans. Durant el 2009 es preveu desenvolupar el procés que queda
pendent en l’àmbit de les Terres de l’Ebre.
Els processos a les conques internes
Com ja s’ha assenyalat, s’ha assolit un objectiu molt ambiciós: completar els processos en tot
el territori de les conques internes, segons un calendari de treball molt detallat.
Els processos de participació
1r mes
2n mes
3r-4t mes
6è mes
Sessions informatives
Tallers sectorials (debat de l’IMPRESS)· Administració· Agroramader i forestal· Empresarial (industrial, energètic)· Ambiental (recerca, divulgació, assossiacions)
Sessió plenària valoració IMPRESS
Tallers de propostes: grups de treball temàtics· Contaminació industrial, urbana i sanejament· Contaminació associada a pract. agrícoles i ramaderes· Qualitat hidromorfològica i biològica· Estalvi, consums i abastament· Cabals de mantenimentSessió plenària de presentació de les propostes dels grups de treball
Sessió plenària de retorn
(2h)
(3h)(3h)(3h) (3h) (3h)
(3h)(3h)(3h) (3h) (3h)
(3h)(3h)(3h)
(3h)
(3h)
(3h)
(2h)
(3h)
134
Garantir la màxima difusió i participació dels processos vers la ciutadania i les entitats
públiques i privades ha exigit com a pas previ l’elaboració d’una base de dades, la qual ha
anat perfeccionant-se al llarg del desenvolupament de les sessions participatives. Un dels
resultats és la creació d’una base de dades informatitzada i de molta utilitat tant per als
futurs processos participatius que es desenvolupin, com per a totes aquelles actuacions de
l’Agència Catalana de l’Aigua en el si de la participació: debats de l’aigua, consells de conca,
altres programes de planifi cació de l’aigua, etc.
Propostes planificades/acceptades ACA: 80
Propostes acceptades/en estudi derivades del procés: 41
Propostes competència altres administracions/organismes: 50
Propostes no acceptades: 15
TOTAL participants: 1.766 persones 1.311 entitats representades
43%
22%
27%
8%
Propostes planificades/acceptades ACA: 608
Propostes acceptades/en estudi derivades del procés: 356
Propostes competència altres administracions/organismes: 514
Propostes no acceptades: 51
Retorn propostes: 1.529
40%
3%
34%
22%
Resultats a les conques internes (12 àmbits)
13510 Aigua, responsabilitat compartida
Els processos a les conques catalanes de l’Ebre i a la Garona
Al llarg del juny del 2008 van iniciar-se els processos de les conques catalanes de l’Ebre
(intercomunitàries) i la Garona. La característica principal és que es tracta d’un àmbit hidrològic
amb dues administracions hidràuliques amb competències repartides sobre el mateix àmbit:
l’Agència Catalana de l’Aigua i la Confederació Hidrogràfi ca de l’Ebre (CHE).
Això ha comportat que, en primer lloc, fos imprescindible redefi nir l’esquema dels processos, atès
que en aquelles qüestions competència de l’Agència Catalana de l’Aigua es podia concloure el
procés amb una sessió de retorn, on es donessin respostes sobre la valoració de les propostes
formulades pels participants. En aquelles qüestions on la CHE té la plena competència (encara
que sigui necessari que l’ACA emeti algun tipus d’informe al llarg del procés administratiu), va
resoldre’s per establir espais de debat que hem anomenat seminaris.
El Seminari aplega un grup de participants i representants d’entitats dels diferents sectors i
persones a títol individual (grup de debat) d’arreu de la conca —participants en els processos i
actors importants de la conca— que, després de la presentació de diversos experts plantejant
mesures de les problemàtiques, totes ells des de diferents perspectives, se centren en un
debat de mesures i propostes per tal d’abordar i reduir la problemàtica en qüestió.
Als seminaris es van debatre els temes següents:
• Ús efi cient de l’aigua.
• Cabals ambientals.
• Contaminació difusa (associada a pràctiques agrícoles i ramaderes, i altres orígens).
El procés de participació per a les conques catalanes de l’Ebre ha quedat estructurat de la
manera següent:
1r mes
2n mes
3r-4t mes
6è mes
Sessions informatives ( tant per actors rellevants com altres per a públic en general.)
Tallers sectorials (debat de l’IMPRESS)· Administració· Agroramader i forestal· Empresarial (industrial, energètic)· Ambiental (recerca, divulgació, assossiacions)
Sessió plenària valoració IMPRESS
Tallers temàtics:· Contaminació urbana, industrial i sanejament· Qualitat hidromorfològica i biològica
Sessió plenària de propostes: Presentació de les propostes dels diferents grups de treball
Seminaris:· Ús eficient de l’aigua· Cabals ambientals· Contaminació difusa
Sessió plenària de retorn
(2h) (2h) (2h)
(3h) (3h)
(3h) (3h)
(3h)(3h)(3h)
P2(2h)
(3h)
(2h)
P1(2h)
Tallers temàtics:
R(2h)
Seminaris:
(3h) (3h) (3h)
136
Particulars: 16
Administracions: 129
Agroramader/forestal: 49
Industrial/energètic/empresa: 41
Recerca. Educació ambiental i entitats socials: 97
Resultats a les conques catalanes al l’Ebre (excepte conques de les terres de l’Ebre) (3 ambits)
TOTAL participants: 448 persones 331 entitats representades
5%
12%
39%
29%
Propostes planificades/acceptades ACA: 80
Propostes acceptades/en estudi derivades del procés: 41
Propostes competència altres administracions/organismes: 50
Propostes no acceptades: 15
Retorn propostes: 186 (només dos tallers: qualitat i contaminació/sanejament)
43%
8%
27%
22%
15%
Particulars: 97
Administracions: 459
Agroramader/forestal: 204
Industrial/energètic/empresa: 273
Recerca. Educació ambiental i entitats socials: 610
TOTAL participants: 2.212 persones 1.642 entitats representades6%
17%
28%
37%
12%
Resultats finals dels processos desenvolupats
13710 Aigua, responsabilitat compartida
Observant els gràfi cs es poden extreure les conclusions següents:
• El signifi catiu nombre i la gran diversitat de persones i entitats que han participat de forma
activa en un o altre moment dels diferents processos.
• El fet que, de totes les propostes formulades pels participants de mesures que cal aplicar,
un 40% ja es corresponen amb plans o programes previstos o en execució per part de
l’Agència Catalana de l’Aigua.
• Només un 3,8% de les propostes han estat plenament refusades. Val a dir que en tots
els casos s’ha explicat als participants els motius que justifi caven aquesta no acceptació:
ambientals, socials i/o econòmics.
Els bons resultats que s’han assolit s’han aconseguit a partir del treball transversal dels
responsables dels diferents departaments de l’Agència, així com de la col·laboració dels
diferents responsables territorials de l’Agència Catalana de l’Aigua, els quals han apropat a la
ciutadania tota aquesta informació.
Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA)
L’Agència Catalana de l’Aigua disposa des de l’any 2000 d’un espai de participació a tot
Catalunya, el Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA). Aquest espai de participació
està pensat per abordar temes estratègics relatius al cicle de l’aigua, la seva gestió i qualitat
tant per a l’abastament com per a la preservació del medi natural.
Al llarg del 2008 van tenir lloc set sessions i es van aprovar dos dictàmens:
• Dictamen del Programa de seguiment i control de les conques internes de Catalunya.
• Dictamen sobre el Programa de reutilització d’aigua a Catalunya.
Propostes planificades/acceptades ACA: 688
Propostes acceptades/en estudi derivades del procés: 397
Propostes competència altres administracions/organismes: 564
Propostes no acceptades: 66
Retorn propostes: 186 (només dos tallers: qualitat i contaminació/sanejament)
40%
4%
33%
23%
Espais participatius
138
Consells de conca
Actualment, tal com s’està fent a la resta d’Europa, s’estan creant espais de participació
més propers al territori i vinculats a les diverses conques hidrogràfi ques. Aquests espais
de participació, els consells de conca, són clau per debatre els plans de gestió de conca
que es deriven de la Directiva marc de l’aigua. Espais de participació, on les persones que
hi participen representant entitats o empreses no són només aquelles amb un dret sobre
l’aigua, sinó que també són tots els «actors» del riu, totes aquelles entitats que fan alguna
activitat relacionada o que treballen per a la seva preservació o recuperació: ajuntaments,
consells comarcals, entitats ambientals, organitzacions sindicals, representants dels usos
industrials de l’aigua, sector agrícola i ramader, representants dels usos recreatius de l’aigua,
representants dels usos d’abastament per a població, representants dels usos domèstics de
l’aigua, comunitats d’usuaris i regants, així com el Departament de Medi Ambient i Habitatge
i la mateixa Agència Catalana de l’Aigua.
L’aprovació pendent de la modifi cació dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua permet
preveure que a partir del 2009 s’impulsi una prova pilot per a la futura creació dels consells
de conca.
Convenis
L’objectiu dels convenis és l’establiment del marc de col·laboració entre les entitats. Es
dirigeixen a promoure iniciatives de sensibilització, al foment de l’educació ambiental i la
participació activa d’entitats i ciutadania al voltant de temes relacionats amb l’aigua i els
ecosistemes fl uvials. Es fa especial èmfasi a la difusió de la DMA i al procés participatiu que
se’n deriva, i també a l’impuls decidit i concertat del foment de les iniciatives basades en la
participació ciutadana pel que fa a la protecció dels ecosistemes fl uvials.
• Conveni entre el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i l’Agència
Catalana de l’Aigua
• La fi nalitat d’aquest conveni ha estat la d’articular la col·laboració d’ambdues parts per a
l’acompliment, dins de les competències de la Generalitat, de la Directiva marc de l’aigua,
en referència a la implementació de processos de participació i el servei de dinamització
i secretaria de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, tant en una
col·laboració econòmica, com de suport i intercanvi d’experiències participatives per tal de
poder millorar el model participatiu implementat.
Concertació social
13910 Aigua, responsabilitat compartida
• Conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Associació Hàbitats per a
l’impuls del Projecte Rius per tal de contribuir al foment de la participació ciutadana entorn
dels espais fl uvials a Catalunya
• L’objecte d’aquest conveni ha estat l’establiment del marc de col·laboració entre ambdues
entitats per poder desenvolupar activitats dirigides a promoure iniciatives de voluntariat
ambiental i participació ciutadana en la conservació dels espais fl uvials de Catalunya.
• Conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua i la Xarxa de Custòdia del
Territori per a la contribució de la custòdia del territori en la protecció, la gestió, la conservació
i la recuperació de les masses d’aigua de Catalunya
• L’objecte d’aquest conveni ha estat l’establiment del marc de col·laboració entre ambdues
entitats per desenvolupar projectes que contribueixin a la custòdia del territori en l’àmbit
de les aigües superfi cials de Catalunya i, en concret, l’elaboració d’un programa 2008 de
custòdia del territori per a la protecció, la gestió i la conservació del medi natural en espais
terrestres i marins en l’àmbit de les aigües superfi cials de Catalunya.
• Conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua i la Xarxa per una Nova Cultura
de l’Aigua
• L’objecte d’aquest conveni ha estat l’establiment del marc de col·laboració entre ambdues
entitats per poder desenvolupar activitats dirigides a fomentar la participació en el procés
d’implementació de la Directiva marc de l’aigua de manera especial per part de les entitats
compromeses en la promoció d’una nova cultura de l’aigua i, per tant, la col·laboració de
la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua en el procés participatiu que ha endegat l’Agència
Catalana de l’Aigua respecte a la redacció del Pla de gestió del districte de conca fl uvial de
Catalunya.
• Conveni amb Ecologistes en Acció per a la campanya de sensibilització «La sequera: per un
canvi d’hàbits en l’ús municipal i domèstic de l’aigua»
• Aquest conveni va subscriure’s com a actuació davant la greu situació de sequera. En aquest
marc va fer-se necessari desenvolupar una campanya ambiental que inclogués informació
sobre la sequera, les seves conseqüències i com afrontar-la destinada, principalment, a la
ciutadania i a les administracions més properes, els ajuntaments.
140
• Conveni amb la Fundació Nova Cultura de l’Aigua
• Aquest conveni específi c subscrit amb al Fundació Nova Cultura de l’Aigua ha tingut per
objecte desenvolupar i promoure diversos espais de refl exió, entre aquests, un format per
experts de diferent formació (participativa, jurídica, etc.) per tal que assessorin l’Agència
Catalana de l’Aigua en la creació de dinàmiques de processos participatius a l’entorn de la
Directiva marc de l’aigua.
Festa de l’Aigua
El 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua i el Departament de Medi Ambient i Habitatge,
juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, organitza la Festa de l’Aigua. Un esdeveniment
cultural que combina la sensibilització ciutadana amb les activitats artístiques i educatives
que valoren una relació sostenible amb el medi, on l’any 2008 han participat activament 12
entitats socials relacionades amb la gestió de l’aigua.
Fa deu anys el Departament de Medi Ambient i Habitatge va iniciar la celebració d’un
esdeveniment de sensibilització entorn de l’aigua i el medi.
La Festa de l’Aigua s’ha convertit en una cita anual de reconegut prestigi per participar, gaudir
del programa d’actes i refl exionar sobre tots els aspectes relacionats amb aquest recurs.
En la darrera dècada, la societat catalana ha pres consciència que l’aigua és un bé vital
i fràgil que cal cuidar i preservar. L’aigua no és només un recurs, és una part inseparable
de l’entorn: l’aigua és natura, l’aigua és salut, l’aigua és paisatge, en defi nitiva, l’aigua és
vida i alhora és un patrimoni col·lectiu que cal preservar per a les generacions futures.
L’any 2008 la sensibilització entorn de l’aigua ha tingut un signifi cat especial. La situació
de sequera ens obliga a continuar insistint en la importància de l’estalvi en tots els àmbits,
mentre la feina i les inversions per millorar el sanejament, la reutilització i l’efi càcia en la
gestió i l’estalvi d’aigua continuen. La implementació de la Directiva marc de l’aigua de
la Unió Europea avança i la majoria de processos de participació ja han començat. Una
iniciativa que posa en relació la ciutadania, les administracions i els usuaris perquè
tothom pugui intervenir en la diagnosi i la presa de decisions sobre el cicle de l’aigua.
L’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat l’any 2008 Any Internacional del
Sanejament. Més del 40% de la població mundial no disposa d’un sanejament adequat de
l’aigua. Aquesta situació comporta difi cultats en la sanitat, l’alimentació i el desenvolupament
en general.
La gestió de l’aigua apel·la a la responsabilitat personal, col·lectiva i global. I cada edició de
la Festa de l’Aigua vol ser un recordatori dels valors col·lectius a favor del desenvolupament
sostenible.
14110 Aigua, responsabilitat compartida
Un dels objectes d’interès de l’Agència recau en l’opinió que expressen els ciutadans i els
sectors socials. Tots podem col·laborar per millorar l’Agència. Per això, l’Agència vol convidar
tothom a donar la seva opinió en relació amb la protecció, la política i la gestió de l’aigua. I
per aquest mateix motiu hem creat un espai de proposta, d’opinió i de refl exió que anirem
nodrint amb els aspectes més nous. El seu refl ex més fi del es troba en la plataforma d’Internet
de l’Agència.
A tall d’exemple d’aquest plantejament proactiu que serveix per poder refl exionar i, en la
mesura del possible, millorar la nostra gestió, hi ha la recollida d’opinions sobre la «Campanya
de platges». En aquest cas, l’espai d’opinió resta obert durant la temporada de bany, i fi ns
al 30 de setembre, data en la qual es recullen tots els comentaris i els suggeriments rebuts.
Durant el mes d’octubre es publiquen al web les conclusions sobre les aportacions rebudes.
La ciutadania pot jugar un paper important en la vigilància i la tutela del seu medi aquàtic
proper: per això, seria ideal una situació en la qual el nivell de conscienciació i motivació
de la societat fos tan elevat que cada ciutadà fos un guarda compromès amb la missió de
l’Agència, la preservació del medi aquàtic, i exigís al mateix temps el màxim zel i compliment.
El canal de denúncies pretén obrir i fomentar aquesta ruta.
Una carta de serveis s’entén com «un o més documents amb informació d’utilitat per als
usuaris i els ciutadans en general, sobre els serveis que s’ofereixen i la unitat que els presta,
els drets que els assisteixen, les condicions del servei, en termes de compromisos sobre
l’efi càcia i qualitat de la prestació, i els mecanismes de participació dels ciutadans i usuaris
en la millora de la prestació».
L’elaboració i la implantació de les cartes de serveis als diferents departaments de la Generalitat
és un projecte de la Direcció General de Modernització de l’Administració Pública, la qual
depèn del Departament de Governació. Això ha suposat incloure aquest projecte als objectius
estratègics i operatius dels diferents organismes dependents de cada departament.
En aquesta línia, l’Agència va començar a treballar en la implantació d’una carta de serveis
que recollís els compromisos de l’organització en el camp de l’atenció al ciutadà. Així,
durant l’any 2007 es va encetar el projecte de disseny, millora i desenvolupament del Servei
d’Atenció al Ciutadà, el qual va establir les millores que cal implantar en cadascun dels canals
de comunicació amb el ciutadà i que, a través de diverses fases, fi nalitzarà amb l’esmentada
Carta de Serveis del Servei d’Atenció al Ciutadà.
Com a part d’aquest projecte, durant l’any 2008, i a partir de l’anàlisi i el diagnòstic de la
situació actual de l’atenció presencial i telefònica, es va començar a treballar amb les unitats
organitzatives per defi nir la responsabilitat en l’atenció dels diferents nivells de servei, establint
uns acords i començant a defi nir l’eina informàtica que donarà suport a l’aplicació pràctica
dels esmentats acords de servei.
Relació amb els ciutadans i els agents institucionals
Projecte d’implantació d’una carta de serveis
142
Durant l’any 2008 es van continuar realitzant tot un seguit d’actuacions per tal de racionalitzar
i millorar la infraestructura de comunicacions de les diferents demarcacions i embassaments,
com ara la instal·lació d’enllaços via satèl·lit o la substitució de diverses centraletes.
Així mateix, es va treballar, juntament amb el CTTI, en la preparació del canvi previst cap
al nou model de comunicacions, quant a dades i veu, que la Generalitat de Catalunya ha
establert a l’àmbit corporatiu.
L’any 2008 es van atendre a les centraletes telefòniques de l’Agència més de 295.000
trucades.
Així mateix, cal fer esment d’un dispositiu especial establert per tal de donar resposta als
requeriments d’informació sobre la situació de sequera, coordinadament amb el 012.
Qualsevol persona o entitat pot denunciar a l’Agència Catalana de l’Aigua les actuacions
susceptibles de perjudicar l’aigua, les lleres, els marges i les zones properes, els aqüífers, i
també els abocaments al mar.
Els particulars poden formular les denúncies, verbalment o per escrit, davant de:
L’Agència Catalana de l’Aigua
C/ Provença, 204-208
08036 Barcelona
Tel.: 93 567 28 00
Fax: 93 567 27 80
A/e: [email protected]
També ho poden fer a qualsevol registre públic, als agents de l’autoritat, a les comunitats
d’usuaris o als òrgans amb competència similar, en cas d’infraccions que afectin les aigües
que subministren; i, en general, davant d’empleats de l’Agència que ofereixin serveis de
guarda, inspecció o anàlegs, en canals, embassaments o séquies.
A la bústia general de l’Agència podeu escriure-hi qualsevol observació. Per fer-ho heu
d’accedir a la pàgina inicial de l’Agència (www.gencat.cat/aca) i seleccionar «Contacte».
Pel que fa als processos de participació, podeu deixar-nos qualsevol tipus de suggeriments
accedint a la pàgina web de l’ACA, a la secció «Participació» i a l’apartat «Espais
participatius», mitjançant el formulari «Bústia d’opinions», o bé per mitjà del correu electrònic:
Telefonia
Dades de contacte
Bústia de suggeriments
14310 Aigua, responsabilitat compartida
Barcelona
Ofi cines centrals
Demarcació de Barcelona
C/ Provença, 204-208
08036 Barcelona
Tel.: 93 567 28 00
Fax: 93 567 27 80
Demarcació territorial de Tordera-Besòs
Demarcació territorial de Llobregat-Foix
C/ Provença, 260
08029 Barcelona
Tel.: 93 567 28 00
Fax: 93 567 27 80
Girona
Demarcació territorial de Girona
C/ Ciutadans, 11
17004 Girona
Tel.: 972 21 38 12
Fax: 972 21 37 27
Lleida
Demarcació territorial de Lleida
Av. Alcalde Areny, 24
25002 Lleida
Tel.: 973 28 96 20
Fax: 973 26 89 70
Tarragona
Demarcació territorial de Tarragona
Rambla Nova, 50
43004 Tarragona
Tel.: 977 21 45 56
Fax: 977 21 41 86
Reus
Demarcació territorial de Tarragona
Ofi cina de Reus
Av. Prat de la Riba, 41 bis
43201 Reus
Tel.: 977 33 18 52
Fax: 977 33 09 85
Tortosa
Demarcació territorial de les Terres de l’Ebre
C/ Àngel, 6
43500 Tortosa
Tel.: 977 44 61 55
Fax: 977 44 50 14
Xarxa d’implantació territorial i ofi cines
Canals i desenvolupa-ments digitals
• Actuacions relacionades amb la reorganització i la modernització de l’Agència:
- Implantació de l’arquitectura tecnològica sobre la qual s’optimitzaran i es desenvoluparan
els processos de negoci de l’ACA
- Optimització del procés d’informes urbanístics
• Actuacions als sistemes d’informació per a la gestió interna
- Implantació d’una nova aplicació SAP per a la gestió de la tresoreria i l’endeutament de
l’Agència.
- Adaptació del nou pla general comptable al sistema fi nancer de l’Agència.
- Desenvolupament de la part de SAP de l’aplicació «Inventari de personal» que resideix a
la IntraACA.
144
- Estudi i anàlisi de l’abast d’implantació de la solució SAP EH&S per cobrir les necessitats
i els requeriments per portar a terme la gestió de la prevenció, la seguretat laboral i la
coordinació empresarial de l’Agència.
- Activació d’un nou servei per poder visualitzar l’estat de les peticions de marcatges.
- Implantació d’un nou control de disponibilitat a un àmbit global del pressupost, així com
un control de planifi cació que permeti gestionar el pressupost per línies estratègiques
d’actuació (sanejament, abastament, etc.).
- Implantació de les tres primeres fases de cinc corresponents al Projecte GEEC (Gestió
electrònica d’expedients de contractació), que pretén adaptar els procediments de
contractació a les directives comunitàries de contractació.
- Implantació de la funcionalitat d’impressió massiva d’inspeccions.
- Optimització de l’intercanvi d’informació d’inspeccions amb les administracions actuants
mitjançant el fi txer XML.
- Implantació de la funcionalitat que permet generar cartes de pagament per a les sol·licituds
del certifi cat d’inscripció al Registre d’Aigües i al Cens d’Autorització d’Abocaments.
- Optimització del procés d’autoritzacions d’abocaments mitjançant la unifi cació de les
subtipologies «Connexió a EDAR» i «Abocament amb connexió EDAR» en «Abocament
amb connexió EDAR», la modifi cació de la vista de depuració dels expedients i la creació
de la subtipologia «Abocament a EDAR pública».
- Optimització del procés d’autoritzacions d’ús mitjançant la creació de la subtipologia
d’expedient «Aprovació PEF (planifi cació de l’espai fl uvial)».
- Implantació de la funcionalitat que permet relacionar activitats i ubicació amb documents
des del registre d’entrada.
- Optimització de la gestió dels acusaments de recepció d’entrada i sortida per registre.
- Optimització de les sortides de registre mitjançant SICER.
- Actualització de les taules del registre corporatiu de la Generalitat S@rcat.
- Optimització de l’aplicació d’actes de coordinació territorial per tal de permetre fer el
seguiment de les accions.
- Optimització del procés de reobertura d’expedients.
- Implantació de la funcionalitat que permet a l’Arxiu gestionar la ubicació externa
d’expedients i documents.
- Implantació d’una eina de gestió i transformació de càrregues: Data-Integrator.
- Migració de tots els processos de càrrega existents (28).
- Adaptació del procés de càrrega de fons europeus a la nova tecnologia ETL.
14510 Aigua, responsabilitat compartida
- Creació d’un datamart pel Departament de Control de Gestió amb tota la informació de
despeses i inversions.
- Millora en el procés d’inspeccions: rendiment i consistència d’informació.
- Revisió dels processos d’estadístiques territorials.
- Extraccions d’informació per organismes externs (DMAH-Ministeri de Medi Ambient): llistat
EPER, SCAT VII, subvencions, etc. Canvi de proveïdor de centre de competències.
- Redacció de les directrius tècniques per al desenvolupament d’aplicacions Business
Intelligence.
- Creació de la metodologia de gestió de projectes de BI i determinació dels punts de
control en aquesta tipologia de projectes.
- Implantació BO Mobile - Visualització de la informació de reporting en dispositius
mòbils.
- Procés de depuració de subjectes i activitats d’ubicació.
- Implantació d’un nou mecanisme de cerca per minimitzar l’entrada de duplicats:
Daurum.
- Estudi de diferents solucions i alternatives per implantar un carrerer.
• Web
Durant l’any 2008, el web de l’Agència Catalana de l’Aigua ha experimentat grans canvis per
afavorir l’accés de la informació als ciutadans. Durant aquest període el portal públic de l’ACA
ha passat per diferents processos de millora i modernització, que han inclòs:
- La implantació d’una nova plataforma digital amb millores de navegabilitat i
accessibilitat.
- La redacció i la implantació d’un manual d’estil.
- La revisió, l’actualització i la posada al dia dels continguts del web.
- La revisió, la correcció i la traducció dels tres idiomes amb què es visualitza el web i la
publicació.
- Implantació d’una eina (JIRA) per a la gestió de les tasques de manteniment del portal
per tot l’equip de treball (responsables web de les àrees i divisions, Departament de
Comunicació, Relacions Institucionals i Participació, suport idiomàtic i Unitat Web).
- Integració del portal amb l’eina d’autenticació d’usuaris (CA Siteminder) i amb l’eina de
modelització de processos (AquaLogic BPM).
- Creació de l’aplicació de gestió de continguts i la de gestió de pàgines protegides.
- Creació de la biblioteca d’estils.
146
- Migració del web de l’ACA al nou portal.
- Migració de les aplicacions web al nou estil del portal.
- Desenvolupament de millores tècniques per al manteniment del portal.
- Integració amb el cercador del Gencat i amb l’eina corporativa d’elaboració d’estadístiques
(Webtrends on demand).
• Desenvolupament d’aplicacions web
- Desenvolupament d’un nou portal per a les tramitacions.
- Adaptació de l’aplicació SGQA (sistema de gestió de qualitat de les aigües) a la Directiva
sobre la gestió de la qualitat de les aigües de bany 2006/7/CE.
- Desenvolupament d’una aplicació web per a la cerca de ferreteries adherides a la
campanya de venda de mecanismes estalviadors d’aigua.
- Desenvolupament d’una aplicació per a la consulta de les dades municipals de volums
facturats i càrrega contaminant abocada segons cànon de l’aigua.
• Intranet
- Participació en la publicació del Butlletí de recursos humans (Apersones).
- Desenvolupament de l’aplicació «Inventari de personal».
- Integració de les aplicacions amb el nou apartat de serveis generals.
- Modifi cació de l’apartat de recursos humans, especialment de prevenció de riscos
laborals.
- Separació de «Recursos» i «Recursos humans» com a seccions independents.
• Consultoria Pla de sistemes del cicle de l’aigua
S’identifi ca la situació actual dels sistemes d’informació que donen suport a la part tècnica de
la gestió del cicle de l’aigua, les necessitats actuals i futures d’aquests usuaris, amb l’objectiu
de defi nir el nou model de sistemes tècnics de l’ACA per a l’ABASTAMENT, el MEDI i el
SANEJAMENT, així com el pla de ruta dels pròxims tres anys per portar-ho a terme. El fet de
portar a terme aquest Pla de sistemes donarà un millor servei al ciutadà i per tant una millor
imatge externa de l’ACA, ja que es disposarà d’informació unifi cada, centralitzada i orientada
al negoci.
14710 Aigua, responsabilitat compartida
• Sistemes de suport a la Directiva marc de l’aigua
Participació en els sistemes que donen suport a la implantació de la Directiva marc de l’aigua
de l’Agència, des dels punts de vista següents:
- Programa de seguiment i control: implantació dels indicadors d’acompliment del bon
estat ecològic.
- Programa de mesures: bases de dades i cartografi a necessàries per a la defi nició dels
programes de mesures que cal portar a terme per assolir els reptes de la DMA.
Model i gestió del cicle integral de l’aigua a l’Agència
Medi HídricAigües superfi cials, subterrànies i marines
Disponibilitat i qualitat dels recursos hídrics
Captació
Consum agrícola
Dessalinització Consum industrial
Producció
Supervisió de l’ús de l’aigua
Gestió i control del medi
Ús urbà
Ús agrícola
Ús industrial
Distribució i consum urbà
Reutilització
Sanejament
Usos agrícoles, industrials i urbans Retorn
COMPLIMENT
Compliment d’objectius piezomètric
Compliment d’objectius químic
Compliment d’objectius ecològic
OBJECTIUS
ESTAT
Estats de protecció
Compliment de normatives
Normatives LLINDAR TOLERAT REFERÈNCIA
Índexs
Sèries de dades SIX (variables)
Qualitat índex Biològics, Físicoquímic i hidromorfològics
Qualitat índex Químic i piezomètric
ESTAT Piezomètric
ESTAT Químic
ESTAT Ecològic
QUALITAT Biològica
QUALITATFísicoquímica
QUALITATHidromorfològica
MA
SS
A D
’AIG
UA
ES
TAC
IÓ
148
• Implantació del nou SIG corporatiu
Projecte pilot, de caire principalment tecnològic, per analitzar la viabilitat de corporativitzar en
una base de dades tota la informació cartogràfi ca, per una banda, i, per l’altra, unifi car les
eines de consulta i anàlisi SIG en entorn web, on la tecnologia de base és l’ARCGIS Server.
Aquest projecte assenta les bases per poder canviar l’enfocament del SIG a l’Agència, en el
qual la informació geogràfi ca i la seva anàlisi ha de formar part directa de la gestió tècnica en
el cicle de l’aigua i no ser merament un element consultiu. Per altra banda, ha de permetre
comunicar-nos amb l’exterior d’una manera més entenedora, ja que la informació geogràfi ca
és una part molt important del negoci de l’ACA, ja que aquest es troba en el territori.
• Serveis i suport SIG
Suport en les necessitats actuals SIG de l’Agència, en el manteniment de la cartografi a, la
generació de mapes i els serveis en general tant als tècnics de l’ACA com les entitats externes
i el ciutadà quan requereixen informació de l’Agència de caràcter cartogràfi c.
• Defi nició SAMCAT 5.0
Per a la gestió del recurs hídric en l’abastament, el seguiment d’avingudes i el control del
medi, és necessari disposar de sistemes d’adquisició i càlculs i visualització de dades en
TEMPS REAL, a partir d’estacions de control repartides pel territori. Actualment, els sistemes
SAIH (quantitat), XACQA (qualitat) i XACWATT (minicentrals) estan en sistemes obsolets i no
unifi cats ni funcionalment ni tecnològicament. La defi nició de SAMCAT 5.0 assenta les bases
per poder afrontar amb garanties el repte de disposar d’un sistema corporatiu de caire crític.
HIDRO Client
VISCAT
ConvenisPunts integrats
Concesions Subrogracions
Subcontratació dadaPunts ACA
SDIM
Business Objects
AdministradorsConsulta i accés a la informació
Sistemes d'emmagatzemament i càlculs
CALCAT
SAMCAT
SIX
HIDRO Servidor
Sistemes d’adquisició i monitoratge
Comunicacions
Sistemes remots
RTAP TOPKAPI
Altres
Editor pantalles SL-GMS
Gestors comunicacions
Gestors productes (minicentrals)
Gestor punts automàtics
Gestor alarmes
Gestor llindars
Gestor variables calculades
SGI
14910 Aigua, responsabilitat compartida
• Actuacions de la Unitat Singular d’Informació Tributària
- Implantació de SAP als processos de l’Àrea Tributària i d’Ingressos (ATI)
- Des del mes de març es troba operativa la primera fase del desplegament de l’entorn
SAP a l’ATI per donar cobertura a tots els seus processos de negoci. S’ha utilitzat la
tarifa d’utilització de l’aigua (TUA) com a tribut de prova, i preveu totes les seves fases:
determinació de preu, de volum, facturació, i gestió del cobrament.
- La segona fase d’aquest desplegament ha entrat en fase de licitació al fi nal de l’exercici.
Inclou la gestió de la resta de tributs de l’ACA, exceptuant la determinació del cànon de
l’aigua, que queda pendent d’una tercera fase.
- Dispositiu DUCA (Declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua)
- Des de l’any 2005 la presentació de la DUCA té una periodicitat de quatre anys. Per tal de
prevenir l’arribada d’una «allau» de declaracions pel compliment d’aquest primer termini,
s’ha actuat d’ofi ci, generant des de l’ACA el corresponent esborrany de la DUCA que cal
presentar per a cada subjecte. Això s’ha fet a partir de les dades existents en els nostres
sistemes a partir de declaracions anteriors.
- En funció del tipus de subjecte i de les dades existents, els esborranys enviats poden ser
validats directament a través del web de l’ACA, per telèfon o presencialment a qualsevol
de les nostres ofi cines.
- Aquesta iniciativa ha permès millorar la imatge de l’ACA cap a l’exterior, facilitant la
presentació de la DUCA a molts usuaris externs que han escollit aquesta opció per
complir amb la seva obligació.
- Procediment d’ofi ci
- S’ha iniciat un desenvolupament que permetrà automatitzar parcialment el procediment
d’ofi ci que es duu a terme anualment des del DDT. El procés consisteix bàsicament en la
comparació de les dades declarades en la DUCA pel subjecte, respecte a les dades que
provenen de les inspeccions efectuades.
D’acord amb uns criteris establerts, es recupera de manera conjunta tota aquesta informació
i se li presenta a l’usuari perquè la pugui comparar i decidir com cal actuar.
Per tal que la comparativa sigui fi able, el procés automàtic es restringeix a un col·lectiu
d’establiments.
15311 Gestió econòmica, normativa i tributària
El pla d’acció de l’ACA 2007-2010 i el pressupost de 2008 es troben estretament vinculats
als terminis previstos per la implantació de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA 2000/60/CE),
així com al contracte programa 2006-2010, aprovat pel Govern de la Generalitat el juliol
de 2006. D’aquesta manera, el pressupost anual esdevé l’ instrument a través del qual la
Agència Catalana de l’Aigua explicita i quantifi ca els objectius per al proper any, en el marc
del Pla d’Acció de l’ACA 2007-2010.
Les inversions en infraestructures inclouen les diferents actuacions relatives als diferents
àmbits d’actuació, és a dir sanejament, disponibilitat i abastament, medi, així com altres
actuacions infraestructurals de naturalesa ambiental.
Aquestes actuacions són portades a terme tant per l’ACA, com per diferents administracions
locals bé sigui via conveni, bé a través de les diferents ordres de subvencions que es
convoquen. Així mateix, cal indicar que s’inclouen en aquest epígraf les transferències de
l’ACA a ATLL pel fi nançament de part de les infraestructures que aquesta entitat executa.
Les 786 actuacions desenvolupades al llarg del 2008 en els àmbits d’abastament, sanejament
i medi han suposat una inversió global de més de 426 milions d’euros amb càrrec al pressupost
de l’Agència.
Aquest volum d’inversió ha estat molt per sobre de les executades en exercicis anteriors a fi
de poder fer front tant a les necessitats urgents en relació amb la vulnerabilitat hidrològica del
país com també a l’activació i acceleració de les infraestructures hidrològiques estratègiques
del model de gestió de l’aigua a Catalunya.
Inversions
Execució directa (ACA)
Execució indirecta (ajuts locals)
TOTAL
222.048.023
204.064.647
426.112.670
Volum d’inversió
Nombre d'actuacions
Execució directa (ACA)
Execució indirecta (ajuts locals))
TOTAL
48,98%
51,02%
100,00%
395
401
786
154
Total d’execució directa i indirecta (ACA + ajuts locals)
Abastament
Intervenció en el medi
Sanejament
TOTAL
76
63
246
385
Nombre d’actuacions
d’execució directaTipologia
Total d’execució directa i indirecta (ACA + ajuts locals)
Abastament
Intervenció en el medi
Sanejament
TOTAL
57,17%
12,37%
30,46%
100,00%
%
243.617.039
52.697.512
129.797.743
426.112.671
374
98
314
786
Nombre d'actuacionsTipologia Inversió
Actuacions d’execució indirecta (ajuts locals)
Abastament
Intervenció en el medi
Sanejament
146.432.044
25.049.200
32.583.403
298
35
68
Nombre d'actuacionsTipologia Inversió
Actuacions d’execució directa (ACA)
Abastament
Intervenció en el medi
Sanejament
97.185.372
27.648.312
97.214.340
76
63
246
Nombre d'actuacionsTipologia Inversió
97.185.372
27.648.312
97.214.340
222.048.024
Inversió d’execució
directa
298
35
68
401
Nombre d’actuacions
d’execució indirecta
146.432.044
25.049.200
32.583.403
204.064.647
Inversió d’execució
indirecta
374
98
314
786
Nombre d’actuacions
totals
243.617.416
52.697.512
129.797.743
426.112.671
INVERSIÓ TOTAL
15511 Gestió econòmica, normativa i tributària
El balanç de situació de l’Agència al 31 de desembre de 2008 es mostra a continuació: Pressupostos
Actiu corrent
Deutors i altres comptes a cobrar
Per ingressos de dret públic
Deutors varis
Altres crèdits amb les Administracions Públiques
Inversions financeres a curt termini
Derivats
Periodificacions a curt termini
Efectiu i altres actius líquids equivalents
Tresoreria
TOTAL ACTIU
227.638.287,21
122.010.312,54
34.037.315,57
22.972.486,69
65.000.510,28
433.273,88
433.273,88
104.084.149,32
1.110.551,47
1.110.551,47
2.049.579.810,27
Balanç al 31 de desembre de 2008 (euros)
Actiu 31/12/2008
Actiu no corrent
Immobilitzat intangible
Programaris
Immobilitzat material
Propi
Infraestructures en curs
Infraestructures en funcionament
Infraestructures pendents de classificar
Inversions en empreses del grup a llarg termini
Instruments de patrimoni
Inversions financeres a llarg termini
Derivats
1.821.941.523,06
11.939.777,27
11.939.777,27
1.809.098.968,28
39.591.215,67
258.049.608,59
1.317.793.675,28
193.664.468,74
869.758,51
869.758,51
33.019,00
33.019,00
156
Passiu corrent
Deutes a curt termini
Deutes amb entitats de crèdit
Derivats
Altres passius financers
Creditors i altres comptes a pagar
Creditors per compres o adquisicions de serveis
Creditors varis
Altres deutes amb les Administracions Públiques
Periodificacions a curt termini
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU
472.586.194,68
136.976.524,16
135.523.170,76
568.138,56
885.214,84
334.534.754,47
332.706.914,68
425.764,31
1.402.075,48
1.074.916,05
2.049.579.810,27
Passiu no corrent
Provisions a llarg termini
Obligacions per prestacions a llarg termini al personal
Deutes a llarg termini
Deutes amb entitats de crèdit
Derivats
Altres passius financers
Periodificacions a llarg termini
1.074.710.395,63
470.951,17
470.951,17
1.070.889.602,23
1.048.323.997,14
3.275.902,37
19.289.702,72
3.349.842,23
Patrimoni Net i Passiu 31/12/2008
Patrimoni net
Recursos permanents
Patrimoni propi
Resultats negatius d’exercicis anteriors
Aportacions al fons patrimonial
Recursos generats aplicats al procés inversor
Recursos cedits
Resultat de l’exercici
Ajustaments per canvi de valor
Operacions de cobertura
Subvencions, donacions i legats rebuts
502.283.219,96
59.408.040,34
101.328.105,39
(-) 110.014.553,50
169.250.615,96
955.285.305,72
(-) 973.395.223,55
(-) 83.046.209,68
(-) 4.705.256,44
(-) 4.705.256,44
447.580.436,06
15711 Gestió econòmica, normativa i tributària
El compte de pèrdues i guanys corresponent a l’exercici anual acabat a 31 de desembre de
2008 es mostra a la taula següent:
Compte de pèrdues i guanys corresponent a l'exercici acabat el 31 de desembre de 2008 (euros)
Operacions continuades
Ingressos de dret públic
Despeses activitat ordinària d’explotació
Explotacions infraestructures del cicle de l’aigua
Reposicions i grans reparacions de sistemes
Anàlisi i control d’aigües
Manteniment xarxa control d’aigües
Programa del medi marí litoral
Programa de millora i manteniment de lleres
Altres ingressos d’explotació
Depeses de personal
Sous, salaris i assimilats
Càrregues socials
Provisions
Altres despeses d’explotació
Transport d’aigua mitjançant vehicles cisterna
Cànon de control d’abocaments
Costos de gestió i recaptació
Compensació ingressos CAT
Serveis exteriors
Tributs
Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per incobrables
Amortització de l'immobilitzat
Imputació de subvencions d'immobilitzat no financer i altres
Deteriorament i resultat per alienacions d'immobilitzat
Resultat per alienacions i altres
344.847.587,75
(-) 239.308.082,85
(-) 169.779.023,12
(-) 41.875.402,54
(-) 8.736.703,16
(-) 5.025.363,83
(-) 5.700.095,27
(-) 8.191.494,93
7.490.692,83
(-) 34.201.851,47
(-) 26.298.994,80
(-) 7.776.889,94
(-) 125.966,73
(-) 72.280.616,75
(-) 18.841.300,23
(-) 1.136.390,79
(-) 4.094.637,70
(-) 2.500.000,00
(-) 42.791.306,08
(-) 3.369.433,13
452.451,18
(-) 42.978.311,28
6.514.056,08
(-) 2.778.291,68
(-) 2.778.291,68
158
Compte de pèrdues i guanys corresponent al'exercici acabat el 31 de desembre de 2008 (euros) (continuació)
Altres resultats
Resultat d'explotació
Ingressos financers
De valors negociables i altres instruments financers
Despeses financeres
Per deutes amb tercers
Deteriorament i resultat per alienacions d'instruments financers
Deteriorament i pérdues
Resultat financer
Resultat abans d'impostos
Impost sobre beneficis
Operacions interrompudes
Resultat de l'exercici procedent d’operacions interrompudes
RESULTAT DE L'EXERCICI
(-) 139.443,24
(-) 32.834.260,61
5.582.185,37
5.582.185,37
(-) 55.567.555,19
(-) 55.567.555,19
(-) 226.579,25
(-) 226.579,25
(-) 50.211.949,07
(-) 83.046.209,68
-
-
(-) 83.046.209,68
15911 Gestió econòmica, normativa i tributària
El cànon de l’aigua, que va entrar en vigor l’1 d’abril del 2000, està regulat pel Decret legislatiu
3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües
de Catalunya. Aquest és el principal ingrés de l’Agència Catalana de l’Aigua, al qual se li
hauran d’afegir altres ingressos propis entre els quals cal destacar de manera especial per la
seva importància els cànons de regulació, la tarifa d’utilització i el cànon de derivació.
A continuació s’exposen per concepte els quadres resum de les dades dels diferents ingressos
corresponents als anys 2007 i 2008 (dades sense IVA ni anul·lacions d’exercicis anteriors).
Així mateix, atès que el cànon de l’aigua es recapta en part a través de les entitats
subministradores d’aigua (ES) o bé directament per l’Agència Catalana de l’Aigua, en un
segon quadre es detallen els mateixos conceptes en funció de la seva naturalesa i origen.
Fonts de fi nançament
Cànon de l’aigua
Increment de la tarifa de sanejament (ITS + CS)
Cànon d’infraestructura hidràulica
Sancions
Interessos, recàrrecs i altres ingressos
Taxes
Cànon d’ocupació / Cànon concessional
Cànon de regulació, tarifa d’utilització i derivació
TOTAL
2007
315.220.648
10.174
90.071
3.219.876
551.932
1.452.212
334.468
18.166.326
339.045.708
Ingressos per concepte 2008
327.035.533
29.085
56.553
4.113.640
1.095.002
1.697.842
339.466
20.297.185
354.664.306
Recaptat mitjançant entitats subministradores
Cànon de l’aigua
Increment de la tarifa de sanejament
Cànon d’infraestructura hidràulica
Recaptat directament per l'ACA
Cànon de l’aigua – fonts pròpies
Cànon de sanejament
Cànon infraestructura hidràulica
Recaptat per l’ACA (altres ingressos)
Interessos de demora
Sancions i recàrrecs
Altres ingressos i taxes
Cànon d’ocupació / Cànon concessional
Cànon de regulació, tarifa d’utilització i derivació
TOTAL
2007
262.865.466
262.865.349
116
0
52.455.427
52.355.299
10.058
90.071
23.724.815
318.741
3.333.297
1.571.983
334.468
18.166.326
339.045.708
Ingressos per origen 2008
268.344.087
268.322.941
0
21.146
58.777.084
58.712.592
29.085
35.407
27.543.135
891.176
4.162.906
1.852.402
339.466
20.297.185
354.664.306
160
Pel que fa al nombre de liquidacions efectuades en relació amb els ingressos esmentats són
les següents:
El cànon de l’aigua està defi nit per la Llei com un impost amb fi nalitat ecològica, i grava l’ús
real o potencial de l’aigua i la contaminació que, un cop utilitzada, es pugui produir.
Ha sofert en el decurs del temps, des de la seva entrada en vigor, diverses modifi cacions per
fer-lo encara més fi del a l’esperit de protecció al medi ambient que l’inspira.
El tipus aplicable a l’ús domèstic s’incrementa un 7,2% i es modula en funció del tram de
consum, de manera que els límits dels trams de consum, els coefi cients de tram i preus per
al 2008 queden establerts de la manera següent:
En el cànon de l’aigua aplicable als usos industrials i d’altres activitats econòmiques,
l’actualització dels tipus impositius i dels valors dels paràmetres de contaminació també han
sofert un increment del 7,2%.
Cànon de l’aigua (fonts pròpies i act. ec. per càrrega contaminant)
Altres ingressos
Tributs antics
Sancions Tributàries
Rebuts impagats del cànon de l’aigua. (Xarxa) (*)
TOTAL
2006
17.619
3.226
3
100
5.116
26.064
2005
13.989
3.220
19
208
5.398
22.834
Nombre de liquidacions emeses 2007
16.080
3.623
20
37
7.359
27.119
2008
16.454
4.577
7
5
5.605
26.648
TOTAL
64.142
14.646
49
350
23.478
102.665
El cànon de l’aigua
0 - 3
4
5
6
7
etc.
1r tram
< = 10
< = 13
< = 16
< = 19
< = 22
Persones 2n tram
> 10 < = 18
> 13 < = 24
> 16 < = 30
> 19 < = 36
> 22 < = 42
3r tram
> 18
> 24
> 30
> 36
> 42
Base ( /m3) (*)
coeficient
a aplicar ( /m3)
1r tram
0,3724
1
0,3724
Tipus impositiu 2n tram
0,3944
2
0,7888
3r tram
0,3944
5
1,9720
Base imposable mensual per a usos domèstics m3
16111 Gestió econòmica, normativa i tributària
Industrial general
Industrial específica
Matèries en suspensió
Matèries oxidables
Sals solubles
Matèries inhibidores
Nitrogen
Fòsfor
Avicultura de posta
Bestiar equÍ
Boví de llet
Cabrum reposició
Cabrum reproducció
Cabrum sacrifici
Cría de boví
Engreix d'ànecs
Engreix de galls dindi
Engreix de guatlles
Engreix de perdius
Engreix de pollastres
Engreix de vedells/lles
Ovelles de reposició
Ovelles de reproducció
Oví d'engreix
Pollets de recria
Porcí de transició
Porcí d'engreix
Producció de conill
Producció porcina
Vaques alletans
Vedelles de reposició
2007
0,1164 /m3
0,4564 /m3
0,3526 /kg
0,7054 /kg
5,6436 /Sm3/cm
8,3661 /equitox
0,5355 /m3
1,0712 /m3
0,0507 /plaça
6,5255 /plaça
7,4663 /plaça
0,3667 /plaça
0,7346 /plaça
0,2473 /plaça
0,7844 /plaça
0,0233 /plaça
0,0453 /plaça
0,0042 /plaça
0,0095 /plaça
0,0233 /plaça
2,239 /plaça
0,4587 /plaça
0,9227 /plaça
0,3074 /plaça
0,0095 /plaça
0,394 /plaça
0,8583 /plaça
0,4407 /plaça
1,7897 /plaça
5,2265 /plaça
3,7358 /plaça
Tarifa 2008
0,1248 /m3
0,4893 /m3
0,3780 /kg
0,7562 /kg
6,0499 /Sm3/cm
8,9685 /equitox
0,5741 /m3
1,1483 /m3
0,0544 /plaça
6,9953 /plaça
8,0039 /plaça
0,3931 /plaça
0,7875 /plaça
0,2651 /plaça
0,8409 /plaça
0,0250 /plaça
0,0486 /plaça
0,0045 /plaça
0,0102 /plaça
0,0250 /plaça
2,4002 /plaça
0,4917 /plaça
0,9891 /plaça
0,3295 /plaça
0,0102 /plaça
0,4224 /plaça
0,9201 /plaça
0,4724 /plaça
1,9186 /plaça
5,6028 /plaça
4,0048 /plaça
%
7,22%
7,21%
7,20%
7,20%
7,20%
7,20%
7,21%
7,20%
7,30%
7,20%
7,20%
7,20%
7,20%
7,20%
7,20%
7,30%
7,28%
7,14%
7,37%
7,30%
7,20%
7,19%
7,20%
7,19%
7,37%
7,21%
7,20%
7,19%
7,20%
7,20%
7,20%
Increment de tarifes
De manera resumida, s’enumeren a continuació les modifi cacions realitzades l’any 2008 en el
tribut i que afecten en concret els sectors industrials i les altres activitats econòmiques:
• Increment base dels paràmetres generals i específi cs: aquest increment serveix per adequar
els preus unitaris a l’evolució de costos i a l’augment del servei prestat.
• Aplicació del coefi cient d’abocament a sistema ka = 1,2 pel que fa a abocaments a mar
d’aigües residuals no tractades en una depuradora pública, fets per mitjà de col·lectors o
162
d’emissaris submarins públics i pel que fa a liquidacions de cànon de l’aigua emeses amb
posterioritat a l’1 de gener del 2008.
• Continuació de l’eliminació gradual dels trams de la tarifa general: la modifi cació dels
coefi cients reductors per a grans consumidors d’aigua tracta de reforçar els aspectes
mediambientals del cànon de l’aigua, així com millorar-ne el caràcter equitatiu i solidari.
En relació amb la gestió del cànon de l’aigua aplicable a les indústries, cal distingir d’una
banda els proveïments d’aigua efectuats a partir de les entitats subministradores (ES) i
liquidats per aquestes (cànon de l’aigua de xarxa); i de l’altra el cànon de l’aigua que liquida
directament l’Agència Catalana de l’Aigua corresponent als proveïments d’aigua que efectuen
els administrats a partir de captacions pròpies, així com el dels establiments industrials i les
activitats econòmiques als quals se’ls determina el cànon segons la càrrega contaminant
determinada en la Declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua.
A partir de l’1 d’abril del 2005, la DUCA bàsica passa a tenir una vigència de quatre anys.
Com que gran quantitat d’establiments catalans es poden trobar obligats a declarar durant
l’últim trimestre del 2008, l’ACA posa en marxa, des del 15 d’octubre del 2008, un sistema per
facilitar i agilitzar la presentació de la Declaració. A aquest efecte, s’ha procedit a l’enviament
d’esborranys de DUCA als usuaris obligats, la millora de l’accés a la informació i l’ampliació
de les vies de presentació de declaració i confi rmació de l’esborrany. Aquestes vies han
estat telemàtiques (Internet i correu electrònic), telefòniques i presencials (concertació de cita
prèvia).
En relació amb el dispositiu DUCA, les vies de presentació de les declaracions a partir de l’inici
de l’enviament dels esborranys (15 d’octubre del 2008) han estat:
Declaració de l’ús i contaminació de l’aigua
Vies de presentació
Bàsica
Abreujada
TOTAL
Esborranys enviats
1.221
10.338
11.559
Esborranys retornats
2%
18%
17%
30
1.907
1.937
1.059
5.545
6.604
Esborranys presentats
87%
54%
57%
Presentació de les declaracions a partir de l’inici de l’enviament dels esborranys
BàsiquesVies de presentació
0%
0%
32%
24%
20%
22%
100%
3
6
434
323
271
299
1.336
Confirmació telefònica de l’esborrany
Confirmació web de l’esborrany
e-DUCA per Internet
e-DUCA per correu electrònic
Paper
Altres
TOTAL
Abreujades
33%
30%
3%
8%
7%
20%
100%
1.802
1.658
144
419
394
1.125
5.542
16311 Gestió econòmica, normativa i tributària
El cànon de regulació està destinat a repercutir, tal com estableixen la Llei d’aigües i el
seu Reglament, costos de la inversió, despeses d’explotació i conservació de les obres
hidràuliques de regulació i altres despeses de caràcter indirecte.
El cànon de regulació
Nombre i imports de liquidacions
Nombre de liquidacions
Concepte 2008
776
211
363
1.350
2007
656
243
408
1.307
Cànon d’ocupació
Cànon de regulació - Cànon de derivació
- Tarifa d'utilització de l'aigua
Altres ingressos - Cànon concessional - Taxes per informe
- Taxes per proves analítiques i mostreig
TOTAL
Imports nets
Concepte 2008
248.029
20.571.603
421.959
21.241.591
2007
230.386
18.407.713
295.427
18.933.526
Cànon d’ocupació
Cànon de regulació - Cànon de derivació
- Tarifa d'utilització de l'aigua
Altres ingressos - Cànon concessional - Taxes per informe
- Taxes per proves analítiques i mostreig
TOTAL
Evolució dels ingressos procedents del cànon de regulació
Cànon de regulació
Import
20.491.545
6.645.105
6.577.221
6.911.539
6.677.497
47.302.907
Any
2000-2004
2005
2006
2007
2008
TOTAL
Altres conceptes econòmics referents als ingressos
164
Durant l’any 2008 es va gestar la introducció de millores en la tramitació del procediment
d’aprovació del cànon de regulació, amb la fi nalitat de simplifi car un procediment complex i
amb certes llacunes, que requeria una norma unifi cadora i a la vegada clarifi cadora. Finalment,
les esmentades millores es van aprovar mitjançant la Llei 16/2008, de 23 de desembre, de
mesures fi scals i fi nanceres, que va modifi car els apartats 3 i 4 i va afegir els apartats 5 a 8 de
l’article 78 del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de
la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. En concret, aquests apartats aclarien el terme
de benefi ciari i els seus indicadors, i concretaven els tràmits d’aprovació i liquidació d’aquest
tribut.
La Llei també preveu la fi gura de la tarifa d’utilització, que grava la disponibilitat o ús de
l’aigua dels subjectes benefi ciats per obres hidràuliques específi ques, fi nançades totalment o
parcialment per l’Agència Catalana de l’Aigua, incloses les de correcció del deteriorament del
domini públic hidràulic derivat de la seva utilització.
En aquest sentit, des del 2003, es repercuteixen els costos de la ITAM de la Tordera,
dessalinitzadora de Blanes, a les entitats abastades amb aigua procedent d’aquesta
instal·lació, que es va construir per tal de pal·liar el dèfi cit d’aigua que hi havia en l’àmbit de la
baixa Tordera, amb una producció de 10 hm3 d’aigua l’any.
La tarifa d’utilització
Fogars de la Selva
Tordera
BlanesPalafolls
Malgrat de Mar
Santa Susanna
Àmbit d’aplicació de la TUA (Aqüífer de la Baixa Tordera)
16511 Gestió econòmica, normativa i tributària
El desenvolupament de la tarifa d’utilització va generar una nova fórmula, amb l’objectiu de
repercutir els costos de la dessalinitzadora de Blanes de manera més equitativa i justa, que
va ser d’aplicació amb l’entrada en vigor de la Llei 21/2005, de mesures fi nanceres, l’1 de
gener de 2006.
L’àmbit territorial d’aplicació d’aquesta nova fórmula correspon a l’aqüífer de la baixa Tordera
i defi neix com a persones benefi ciades tant als usuaris directes de la dessalinitzadora de
Blanes com els que ho siguin d’aprofi taments d’aigua efectuats dins d’aquest àmbit.
Els elements bàsics d’aquesta fi gura són:
• Base imposable: la base imposable és el volum d’aigua captada.
• Tipus i coefi cients: amb la nova Llei de mesures del 2008 s’actualitza el tipus de la tarifa
d’utilització de l’aigua i es fi xa en 0,2364 €/m3. Aquest tipus s’afecta i modula per uns
coefi cients segons l’origen de la captació d’aigua i el seu tipus d’usuari.
Els imports liquidats des de l’entrada en funcionament de la dessalinitzadora de la Tordera són:
Coeficients segons l'origen i el tipus d'usuari de la captació
Tipus Ús/Origen
1
0,5
0,5
0,1
2008
Coeficient Implantació
0,2364
0,1182
0,1182
0,0236
Coeficient Implantació
1
1
1
1
Captació de la dessaladora
Captacions del medi:
Entitats subministradores
Industrials
Agrícoles
Cànon d'utilització
Any consum
3.294.753
4.267.323
4.425.726
4.053.444
3.768.250
3.224.477
23.033.972
Imports facturatsAny
Any liquidació
417.798
4.725.706
3.778.095
6.227.930
3.689.768
4.194.675
23.033.972
2003
2004
2005
2006
2007
2008
TOTAL
166
D’altra banda, en l’àmbit de competències de la Generalitat, l’ocupació, la utilització o
l’aprofi tament de béns del domini públic hidràulic de les lleres de corrents naturals, continus i
discontinus, dels llits de llacs i llacunes i dels embassaments superfi cials en lleres públiques,
que requereixin concessió o autorització administrativa, meritaran una taxa denominada
cànon d’ocupació de béns del domini públic.
Com a altres fi gures relacionades amb els ingressos de l’ACA podem mencionar:
• L’Agència també recapta el cànon de derivació corresponent a la concessió d’aigua de
l’Ebre del CAT.
• Els cànons concessionals pels salts de presa dels embassaments de Boadella, la Baells i
Sant Ponç.
• Les taxes per actuacions de presa de mostres i anàlisis.
L’Agència Catalana de l’Aigua liquida i recapta aquestes exaccions d’acord amb el procediment
establert per la normativa vigent en matèria d’aigües. A més, s’apliquen les normes que
regulen la percepció de tributs de la Generalitat.
Així mateix, l’any 2005 s’ha abonat per compte de tercers l’import corresponent al cànon de
control d’abocament de l’any 2004 per evitar un sobrecost addicional als contribuents de la
part catalana de la conca de l’Ebre i el Xúquer.
Els rebuts pendents de pagament abans de ser notifi cats a l’abonat passen per diversos
estats que el validen. Els estats pels quals passen són els següents, amb l’ordre indicat:
introduït, comptabilitzat, validat i notifi cat. Al desembre de l’any 2008 un 94% dels rebuts ja
es trobaven en estat validat, passat un mes només des de la seva presentació (data límit: el
20 de novembre).
El cànon d’ocupació i
utilització de béns del domini públic
Altres fi gures
Gestió dels rebuts pendents de
pagament
Gestió de les declaracions de les EESS dels rebuts pendents de pagament: introduir, comptabilitzar, validar
Emissió de les liquidacions RIN
Emissió dels terminis d’ajornament AEN
Atenció al client: trucades i visites
2006
610 models45.000 rebuts
4.230 liquidacions
10.200 terminis
2007
800 models63.000 rebuts
6.600 liquidacions
10.000 terminis
6.400 trucades / visites
2008
859 models62.100 rebuts
5.100 liquidacions
8.600 terminis
5.500 trucades / visites
16711 Gestió econòmica, normativa i tributària
De la tramitació i la gestió del cànon de l’aigua i de les altres fi gures tributàries es deriven una
sèrie d’actuacions, de les quals s’esmenten a continuació les més signifi catives:
Els processos de recaptació duts a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua permeten la
simplifi cació progressiva de la gestió i es potencien les eines telemàtiques:
Tramitacions i actuacions tributàries
Recursos de reposició entrats
Recursos de reposició resolts
Execucions de sentències/reclamació economicoadministratives
Resposta a peticions d’expedients (Junta de Finances I Jutjat contenciós)
Informes/actuacions juridicotributàries
Informes procediments de recaptació
Actuacions relacionades amb peticions suspensió d’executivitat
Procediments sancionadors tramitats
Procediments concursals tramitats
Procediments de gestió entitats subministradores (comprovació limitada)
IMPORT TOTAL FACTURAT
IMPORT TOTAL AFLORAT
Actuacions d’obtenció d’informació i d’assessorament
2006
820
311
50
307
271
483
67
104
154
330
1.379.653,20
2006
346
2007
494
474
218
92
197
501
125
35
137
405
1.909.931,37
2007
283
2008
307
261
38
40
137
459
105
93
250
377
1.023.076,58
4.332.888,54
2008
280
Tramitacions relacionades amb la recaptació dels ingressos propis de l’ACA
Declaracions de facturació d’aigua en xarxa per correu
Declaracions de facturació d’aigua en xarxa per web
TOTAL
2006
274
841
1.115
2007
345
896
1.241
2008
317
981
1.298
168
En els supòsits d’usos de l’aigua industrials i assimilables el tipus corresponent al cànon de
l’aigua (€/m3) resulta de la suma d’un tipus de gravamen general, corresponent a l’ús, i d’un
tipus de gravamen específi c, corresponent a la contaminació.
Existeix també la possibilitat d’aplicació del cànon de l’aigua segons quotes.
La determinació d’aquest cànon s’efectua, per aquells usuaris d’aigua que hi estan obligats,
a partir de la presentació de la corresponent Declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua
(DUCA) i dels volums trimestrals declarats (B6).
Autoliquidacions Cànon de l’aigua Correu
Autoliquidacions Cànon de l’aigua Web
TOTAL
2006
610
3.157
3.767
2007
676
3.359
4.035
2008
568
3.607
4.175
Reclamacions de Saldos Pendents
2006
530
2007
431
2008
178
Expedients de retorn d’ingressos i/o compensacions
Certificats de descobert
Imports
2006
157
5.231
8.650.406
2007
204
7.360
7.554.481
2008
255
6.177
6.881.346
Sol·licituds d’Ampliació dels trams del Cànon de l’aigua
Fins el 2006
269.256
2007
24.509
2008
17.906
Tramitacions relacionades amb
la determinació del cànon de
l’aigua aplicat als usos industrials
i altres activitats econòmiques
2006
2.603
23.819
564
26.986
2007
2.498
24.048
732
27.278
2008
2.331
24.090
816
27.237
Tarifa individualitzada segons càrrega contaminant
Tarifació per volum
Quotes
TOTAL
Cens d’establiments (amb resolució) segons el sistema de tarifació
16911 Gestió econòmica, normativa i tributària
Per a la correcta determinació del cànon de l’aigua a aquests usuaris, al llarg de l’any 2007,
s’han dut a terme els procediments de determinació, de correcció de les dades declarades,
així com els de revisió d’ofi ci en funció de les inspeccions realitzades, que es mostren en el
quadre següent:
A partir de les declaracions tributàries i les actuacions d’ofi ci practicades, s’obtenen dades
dels paràmetres de contaminació d’acord amb els que es determina el tribut.
Declaracions d’ús i consum de l’aigua
2006
782
819
519
2.120
2007
343
694
462
1.499
2008 (*)
1.487
6.049
1.025
8.561
Bàsica
Abreujada
Altres
TOTAL
Declaracions per a la facturació del subministrament de fonts pròpies
2006
15.340
15.340
2007
15.399
15.399
2008
14.564
14.564
Declaracions (model B6)
TOTAL
(*) A causa del sistema d’enviament dels esborranys s’han comptabilitzat les declaracions fins al 15 de febrer del 2009
Fins al 2006
2.178
373
2.131
2007
1.213
434
1.722
2008
1.751
459
2.057
Requeriments per a valoració del tribut
Tràmits per a valoració del tribut
Resolucions per a valoració del tribut
2006
16.917
737
119
17.773
2007
15.256
694
130
16.080
2008
15.353
926
175
16.454
Liquidacions a usuaris industrials
Liquidacions a usuaris domèstics
Liquidacions a usuaris ramaders
TOTAL
170
A continuació es mostra l’evolució dels darrers anys d’alguns d’aquests paràmetres agrupats
per sectors i destí de l’abocament. Tanmateix, cal tenir present que aquestes dades no es
corresponen exactament amb la contaminació dels sectors industrials de Catalunya, ja que
només provenen d’aquells establiments als quals se’ls determina el cànon de l’aigua segons
la contaminació abocada (mesurament directe).
Càrrega contaminant abocada per sectors segons tipus de medi receptor
Abocament a EDAR (Tm/DQO)
2008
4.519
6.267
4.031
1.086
1.210
4.051
21.163
2007
5.573
6.406
4.651
1.117
1.149
4.690
23.587
2006
5.769
6.897
5.067
2.680
1.996
4.534
26.942
2005
5.298
7.530
6.025
2.716
2.710
4.733
29.013
Sector Productiu
DG Químic
DA Alimentari
DB Tèxtil
DE Paperer
DC Adobadors (*)
Altres
TOTAL
Abocament a Llera (Tm/DQO)
2008
6.187
855
572
1.189
123
2.575
11.502
2007
5.445
904
314
1.220
81
2.750
10.716
2006
5.444
999
408
1.669
81
2.708
11.310
2005
6.397
997
429
1.680
64
2.734
12.301
Sector Productiu
DG Químic
DA Alimentari
DB Tèxtil
DE Paperer
DC Adobadors (*)
Altres
TOTAL
(*) Considerem l'entrada en funcionament de la EDAR dels Adobadors d'Igualada a partir de l'any 2006
(*) Considerem l'entrada en funcionament de la EDAR dels Adobadors d'Igualada a partir de l'any 2006
17111 Gestió econòmica, normativa i tributària
L’Agència Catalana de l’Aigua té competències en els àmbits relacionats amb els aspectes
legals en tres àmbits de gestió:
Donar suport en aspectes jurisdiccionals contenciosos administratius (en coordinació amb el
Gabinet Jurídic de la Generalitat), civils i concursals, a més de realitzar els informes jurídics
preceptius en els expedients d’atorgament de concessió i aprofi tament d’aigua i la tramitació
i la resolució dels recursos potestatius de reposició, els recursos d’alçada i els recursos
extraordinaris de revisió interposats contra els actes de l’Agència.
Abocament per Sectors Productius (Tm/DQO)
2008
10.706
7.121
4.603
2.275
1.333
6.626
32.664
2007
11.019
7.310
4.966
2.337
1.230
7.440
34.303
2006
11.212
7.897
5.475
4.349
2.077
7.242
38.252
2005
11.695
8.527
6.454
4.397
2.774
7.467
41.314
Sector Productiu
DG Químic
DA Alimentari
DB Tèxtil
DE Paperer
DC Adobadors (*)
Altres
TOTAL
(*) Considerem l'entrada en funcionament de la EDAR dels Adobadors d'Igualada a partir de l'any 2006
Evolució dels volums abastats per sectors
2008
63.090.452
32.036.354
15.574.934
15.529.823
1.810.026
62.537.082
190.578.671
2007
63.757.700
32.972.000
15.777.793
15.279.842
1.762.214
61.323.289
190.872.838
2006
65.937.857
33.244.433
17.139.526
17.891.022
1.851.170
60.155.595
196.219.603
2005
67.833.369
33.087.223
18.475.960
17.984.928
2.122.797
59.885.887
199.390.164
Sector Productiu
DG Químic
DA Alimentari
DB Tèxtil
DE Paperer
DC Adobadors
Altres
TOTAL
Afers judicials
Àmbit jurídic i normatiu
172
Les actuacions realitzades durant l’any 2008 han estat les següents:
Procediments contenciosos administratius Actuacions
126
352
Interposats contra l'ACA
Recursos en tràmit
Informes Art. 114 RDPH
32
24
Sol·licitats
Emesos
Tramesa d'informes/ Proves documentals a tribunals
118
25
Procediments on és part l'ACA
Procediments aliens a l'ACA
Recursos administratius
302
242
387
Entrats
Resolts
Pendents
Sentències
Favorables
Contràries
Informes a demandes
Informes contra suspensió
Altres informes jurídics/ Notes jurídiques
77
27
67
33
197
Procediments civils i mercantils
Incidents concursals
Altres
1
5
Tramesa informes proves documentals
Procediments aliens a l'ACA 13
17311 Gestió econòmica, normativa i tributària
Les actuacions durant el 2008 s’han concentrat en quatre àmbits: la sequera, la modifi cació
dels Estatuts de l’Administració hidràulica de Catalunya, la planifi cació hidrològica i l’aplicació
de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de
2006, relativa als serveis en el mercat interior.
Sequera
S’ha participat en l’elaboració del Reial decret llei 3/2008, de 21 d’abril, de mesures
excepcionals i urgents per garantir l’abastament de poblacions afectades per la sequera
a la província de Barcelona, la modifi cació del Decret 84/2007, de 3 d’abril, d’adopció de
mesures excepcionals i d’emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics i la
seva pròrroga mitjançant el Decret 254/2008, de 16 de desembre.
Posteriorment, es va prorrogar per segona vegada la vigència del Decret 84/2007, de 3
d’abril, mitjançant la publicació del Decret 254/2008, de 16 de desembre.
També s’han redactat les bases de les convocatòries d’ajuts per recuperar captacions
en desús, d’abastament en alta o per abastar amb camions cisterna i se n’ha tramitat la
publicació al DOGC.
Estatuts de l’ens d’abastament Aigües Ter Llobregat
L’any 2008 s’ha culminat la reforma dels Estatuts, mitjançant l’aprovació del Decret
236/2008, de 25 de novembre, que obeïa a la necessitat d’adaptar-se al nou marc normatiu
tant en matèria d’aigües com en matèria de contractació. Els aspectes més rellevants de la
modifi cació estatutària han estat: deixar constància que determinades funcions passen a ser
exercides per l’Agència, la modifi cació del Consell d’Administració de l’ens per tal de garantir
una representació paritària entre els representants de la Generalitat i els ens locals destinataris
del servei d’abastament i l’adequació dels seus procediments de contractació.
S’ha ultimat la tramitació dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua que es troben
pendents del dictamen de l’alt òrgan consultiu del Govern, de la Comissió Jurídica Assessora.
Cal destacar que de l’aprovació dels Estatuts depèn no solament l’adaptació de l’actual
estructura orgànica de l’Agència a les noves necessitats constatades després de nou anys
d’activitat, sinó també completar la seva estructura mitjançant la creació dels anomenats
consells de conca, com a òrgans específi cs per canalitzar la participació social amb tasques
d’òrgans col·legiats en la gestió de l’aigua.
Planifi cació hidrològica
S’ha redactat part del text i elaborat informes respecte de l’adequació a la legalitat del
Programa de reutilització d’aigua a Catalunya i el Programa d’actuacions per a la gestió dels
fangs de depuració d’aigües residuals urbanes a Catalunya (2009-2014).
Desenvolupament normatiu
174
Atesa la importància de l’aigua regenerada com a nou recurs, s’ha considerat que calia un
complement reglamentari en matèria de reutilització, en desplegament de les previsions de
l’article 109 del text refós d’aigües i de la disposició addicional catorzena del Decret legislatiu
3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües
de Catalunya, que preveu específi cament la possibilitat que qui dugui a terme l’activitat de
regeneració efectuï la distribució de l’aigua que regenera entre els diferents usuaris.
Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el
mercat interior
Persegueix simplifi car els procediments administratius, instaurar un sistema de fi nestreta
única i restringir els supòsits en què es podrà supeditar l’accés a una activitat o el seu exercici
a un règim autoritzatori.
Per donar compliment a aquest mandat, l’Estat així com totes les comunitats autònomes
s’han vist immerses en un procés de revisió de les normatives. Pel que fa a l’Agència Catalana
de l’Aigua, el procés es desglossa en tres fases: relacionar la normativa, avaluar-la i efectuar
les corresponents propostes de modifi cació en funció del resultat de l’avaluació. Durant l’any
2008 s’han fi nalitzat els treballs corresponents a la primera fase.
Desenvolupament d’altres aspectes jurídics
Relacions amb les comunitats de regants i usuaris, cobertura jurídica les alteracions
competencials en el si de la mateixa Agència o de la seva representació institucional en altres
ens o administracions i elaboració d’informes sobre disposicions publicades o sentències del
Tribunal Constitucional i la seva difusió a través de la IntraACA.
Elaboració de la informació que s’ha de proporcionar per donar resposta a les
demandes d’informació de la Comissió Europea en el si de procediments d’infracció
Grau de compliment de la Directiva 91/271/CEE del Consell, de 21 de maig de 1991, sobre
el tractament de les aigües residuals urbanes i de la Directiva 91/676/CEE del Consell, de 12
de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda
pels nitrats utilitzats en l’agricultura.
Respostes al Síndic de Greuges: l’any 2008 s’han elevat a 48
• Assessorament. Les funcions que es desenvolupen en aquests aspectes són instruir i
resoldre els expedients de responsabilitat patrimonial derivats de l’actuació dels òrgans;
tramitar les sol·licituds de nul·litat d’actes (revisió d’actes) dictats per l’Agència i elaborar
les corresponents propostes de resolució o inadmissió; redactar convenis de col·laboració;
elaborar informes jurídics de diversa naturalesa; assessorar jurídicament l’òrgan de
17511 Gestió econòmica, normativa i tributària
contractació de l’ACA. Altres tasques desenvolupades són el Secretariat Tècnic de la
Mesa Tècnica Paritària, el Reglament dels serveis públics de sanejament, formar part de
la Comissió de Seguretat de Protecció de les Dades de Caràcter Personal de l’Agència
Catalana de l’Aigua i de dos grups de treball, el corresponent a l’exercici del dret d’accés
a la informació ambiental i el relacionat amb el Projecte d’avaluació del model de gestió
documental i d’informació de l’Agència Catalana de l’Aigua.
• Defensa penal: en aquests aspectes s’atenen les sol·licituds d’informació i documentació
procedents dels Mossos d’Esquadra, del Seprona, dels jutjats d’instrucció, penals, de
l’Audiència Provincial de les diferents fi scalies provincials, així com d’altres administracions
(ajuntaments, Consell Comarcal, etc.). També se sol·licita informació a jutjats, Fiscalia
i Mossos d’Esquadra, necessària per a la tramitació dels diferents expedients tramitats
per l’Agència Catalana de l’Aigua (sancionadors, de requeriment, etc.). Es realitzen
comunicacions a les diferents àrees de l’Agència dels procediments incoats per la jurisdicció
penal i que comporten la suspensió dels expedients sancionadors; també del seu estat
judicial. Finalment, es presenten denúncies per fets considerats constitutius d’un possible
delicte contra el medi ambient, davant de la Fiscalia o del Jutjat corresponent. Fent, així
mateix, un seguiment de les denúncies formulades, presentant els escrits que requereix la
instrucció d’un procediment penal (escrit de compareixença, preparació de declaracions,
proves pericials, recursos, escrit de qualifi cació jurídica, etc.), la celebració del judici oral i
l’execució de la sentència i es fan les actuacions necessàries per a la defensa de l’Agència
Catalana de l’Aigua, com a responsable civil subsidiari.
Durant l’any 2008, s’ha coordinat la preparació de les declaracions tant de testimonis com de
perits, que s’han d’aportar als procediments penals. Així com la preparació de les proves que
cal practicar durant la instrucció judicial.
En l’àmbit intern, s’han fet sol·licituds de suport als Mossos d’Esquadra, com a policia
administrativa, per tal de dur a terme actuacions pròpies de la competència de l’Agència
(temes d’expropiació, obres de col·lectors, etc.).
També s’han elaborat informes jurídics relacionats amb procediments penals en tràmit.
Expedients de responsabilitat patrimonial resolts 15
Expedients de responsabilitat patrimonial en tràmit 17
Expedients de revisió d’actes 4
Informes jurídics i notes 172
Informes jurídics de convenis 62
Informes jurídics al reconeixement o renovació dels establiments tècnics auxiliars de l’ACA 9
Redacció i gestió de convenis 2
Assistència jurídica a meses de contractació (contractes) 87
Recursos administratius resolts 5
176
La publicació de la Directiva marc del l’aigua, el 22 de desembre del 2000, i la seva posterior
transposició al nostre ordenament jurídic, l’any 2003, condiciona un conjunt de canvis en la
futura planifi cació, gestió i control de les masses d’aigua i dels recursos hídrics, mitjançant les
autoritats competents de les respectives demarcacions hidrogràfi ques.
La DMA estableix en el seu article 9 que els estats membres hauran de tenir en compte
el principi de recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua. L’orientació que
proporciona la DMA, que tendeix a la recuperació íntegra dels costos i la necessitat d’assolir
la sostenibilitat dels diferents serveis associats al cicle de l’aigua, obliga a encetar un debat i
a iniciar una revisió dels models tarifaris existents.
És en aquest sentit, que l’octubre del 2008 es planteja al consell d’aministració l’inici del
debat sobre el model de gestió i de fi nançament que es desenvoluparà al llarg del 2009 amb
l’objectiu de poder incorporar les alternatives de recuperació de costos del cicle de l’aigua en
el Pla de gestió de conca.
Recuperació dels costos
17912 Estratègies d’organització i recursos
Un dels objectius estratègics de l’Agència és potenciar el desenvolupament professional i
competencial dels seus treballadors i treballadores, tant en el vessant tècnic com en les seves
habilitats personals, per tal de poder adaptar-se als nous reptes actuals.
L’any 2008, la política de formació a l’Agència ha potenciat els punts següents:
• La realització d’accions formatives per a professionals interns en els àmbits de caire legal,
tècnic o administratiu segons ha previst el Pla de formació.
• Adequar i optimitzar la formació externa a temàtiques de caire tècnic.
• Dinamitzar els mitjans i els recursos per organitzar la formació, incloent-hi accions formatives
que utilitzen nous mitjans i eines de comunicació i difusió de coneixements. És el cas de
l’e-learning i la videoconferència, que s’han utilitzat com a eines de suport per fer la formació
més accessible a tots els treballadors i les treballadores de l’Agència.
• Proporcionar formació sobre les directrius fi xades a la Llei de protecció de dades i sobre
temàtica referent a la prevenció dels riscos laborals.
• S’ha començat a treballar mitjançant proves pilot en la realització de recorreguts formatius
per a diferents col·lectius, per tal d’optimitzar recursos i aconseguir una millor adequació de
la persona al lloc de treball que ocupa i desenvolupa.
Activitats formatives
Distribució del nombre d’hores de formació per blocs temàtics
Blocs formatius
Ofimàtica
Sistemes d’informació
Idiomes
Coneixements organitzatius
Coneixements tècnics
Habilitats de gestió
Hores de cursos
120
63
160
8
280
212
180
A continuació s’esmenten el seguit de jornades organitzades per l’Agència o que han comptat
amb la seva col·laboració durant el 2008:
• Jornades sobre l’Aigua i les Infraestructures en el Medi Subterrani
• Escassetat i gestió de l’aigua sota el clima mediterrani
• Jornada sobre Problemes Analítics en les Aigües Regenerades
• I Jornada sobre Participació en la Gestió de l’Aigua
• Jornades AEUAS: La gestió de les crisis hídriques
• Ambientalització de les activitats de platja
• 3a Setmana i+ de la Custòdia del Territori
• Taula rodona: «Aigua subterrània i canvi climàtic»
• Jornada: La tarifa de l’aigua com a eina de gestió
• Tornem a la Tordera
• La Festa del Mar
• Jornades: Anem al riu! GDT
• Jornada Informativa sobre els Riscos d’Infecció Biològica i d’Intoxicació per Agents Químics
en les Plantes de Posttractament de Fang de Depuració d’Aigües Residuals
• I Jornades sobre Ambients Aquàtics i Biodiversitat
• Contaminació industrial als rius. Efectes sobre la qualitat de l’aigua, la biota i l’agricultura
• Jornada: L’impacte dels residus de l’embassament de Flix (ACA)
• Regeneració i reutilització d’aigües a la indústria
La prevenció de riscos laborals a l’Agència en aquest any 2008 s’ha orientat especialment cap
a la defi nició i la implantació d’un nou model de comunicació i informació als treballadors.
En aquest sentit, s’ha dissenyat un projecte complet de comunicació en el qual s’han
reorganitzat els canals d’informació i els continguts per arribar de la manera més efi caç
possible als treballadors i les treballadores amb l’objectiu de reduir al màxim els accidents i
les malalties professionals.
Les claus principals d’aquest projecte han estat:
• La defi nició d’una nova política de prevenció de riscos laborals.
• La creació d’un identifi cació visual específi ca, mitjançant el color taronja.
• La creació d’una carpeta perquè cada treballador pugui mantenir arxivada en un lloc únic
tota la informació de prevenció.
Intercanvi científi c i
tècnic
Prevenció de riscos laborals:
informació als treballadors
18112 Estratègies d’organització i recursos
• La utilització del calendari 2009 de l’Agència per transmetre missatges de prevenció durant
el proper any.
• L’inici de la distribució d’informacions amb els nous formats, política de prevenció, actuació
en cas d’accident i fi txa d’informació de riscos en tasques administratives.
• La creació d’un eslògan preventiu específi c per a l’Agència.
Durant aquest període, cal destacar el canvi cultural que s’ha donat en tots els àmbits de
l’Agència envers la prevenció de riscos laborals. Això s’ha concretat en una integració efi caç
en diferents processos de treball com per exemple en l’àmbit de serveis, embassaments,
punts de control del medi i altres. Aquesta integració ha permès que la prevenció s’inclogui
en el dia a dia de les feines i passi a ser una part més de les diferents accions i no un requisit
aliè a l’activitat exercida.
Tot aquest esforç i participació conjunta han fet que aquest any 2008 els nivells d’accidentalitat
de l’Agència continuïn sent molt baixos, 6 accidents amb baixa i 20 sense baixa. És important
conèixer que el 50% dels accidents amb baixa han estat accidents in itinere, fet que ens ha de
fer refl exionar sobre la necessitat de mantenir una actitud preventiva dins i fora de la feina.
Finalment no ens podem oblidar de fer esment de la continuada tasca que s’ha realitzat en
altres aspectes preventius com la formació en prevenció de riscos laborals, el seguiment dels
centres de treball i obres de construcció, les avaluacions dels llocs de treball, la vigilància de
la salut i l’activitat assistencial, entre d’altres.
L’any 2007 es va iniciar el procés d’implantació del sistema de gestió ambiental dels edifi cis
EMAS als edifi cis de Barcelona de l’Agència Catalana de l’Aigua.
L’objectiu específi c de l’EMAS és promoure la millora contínua del comportament ambiental
de les organitzacions mitjançant:
• La implantació d’un sistema de gestió ambiental (SGA).
• L’avaluació sistemàtica, periòdica i objectiva d’aquest sistema.
• La informació al públic i a les parts interessades.
• La formació i la implicació activa dels treballadors.
En el desenvolupament de la implantació d’un EMAS, es fi xen uns objectius ambientals
concrets per a cada any. Aquests objectius abasten tots els camps. En el cas de l’Agència
Catalana de l’Aigua (ACA), i en concret d’unes ofi cines, els objectius estan englobats en
diferents àmbits, els principals són: consums, paper, residus, compliment de la legislació,
soroll i emissions.
Qualitat dels serveis
182
Durant l’any 2008, s’ha dut a terme una auditoria energètica a tots els edifi cis i un programa
per a la implantació de bones pràctiques ambientals a les ofi cines, adreçades als treballadors
de l’ACA i que inclou aquests àmbits:
• Efi ciència en l’ús del paper.
• Gestió dels residus de l’ofi cina.
• Efi ciència en l’ús de l’aigua.
• Efi ciència energètica.
En el procés d’implantació d’un EMAS s’identifi quen set fases:
• Fase I
• Planifi cació del projecte i elaboració de l’anàlisi ambiental
• Es fa una planifi cació global del projecte i una sensibilització del personal implicat. També es
realitza una anàlisi ambiental completa de les instal·lacions i se’n presenten les conclusions.
És la base sobre la qual es treballarà la posterior implantació.
• Fase II
• Disseny i elaboració de la documentació
• Fase III
• Implantació de l’SGA
• Durant el procés d’implantació, es planifi quen les activitats que cal anar implantant, i es
controlen indicadors ambientals. És una fase de prova i serveix per avaluar l’efi càcia del
sistema.
• Fase IV
• Formació i sensibilització
• És una de les parts característiques de l’EMAS, per implicar tot el personal.
• Fase V
• Elaboració de la declaració ambiental
• Fase VI
• Auditoria interna de l’SGA
• Fase VII
• Validació i verifi cació
L’any 2008 s’han dut a terme les sis primeres fases d’implantació i només queda pendent
la validació i verifi cació del sistema per obtenir la certifi cació EMAS als nostres edifi cis de
Barcelona.
18312 Estratègies d’organització i recursos
Durant el 2008 s’han realitzat les auditories energètiques per donar compliment de l’Acord del
Govern per al desenvolupament d’un programa d’estalvi i efi ciència energètica en els edifi cis
i els equipaments de la Generalitat de Catalunya, i s’han proposat tot un seguit de mesures
per disminuir el consum d’electricitat.
Durant l’any 2008 s’han instal·lat detectors de presència i temporitzacions a les zones dels
lavabos, els arxius, els passadissos, els magatzems, etc., detectors d’intensitat de llums en la
il·luminació propera a la façana de l’edifi ci de Provença 260, programacions d’encesa tenint
en compte els horaris de treball de l’ACA.
Tot això ha permès una reducció important de consum d’electricitat.
Evolució del consum d’electricitat als dos edificis de l’ACA a Barcelona
0,00 5,00 15,00 20,00 25,0010,00indicador kwh/m2
indicador kwh/m2
2006 2007 2008
Consum d'electricitat a Provença 204-208
mesos
anys
gener
febrer
març
abril
maig
juny
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
Indicador anual de kwh/m2 a Provença 204-208
0 50 100 150 200 250
2006
2007
2008 192,4009371
197,8391588
212,7292827
184
0,00 5,00 15,00 20,00 25,0010,00indicador kwh/m2
indicador kwh/m2
2006 2007 2008
Consum d'electricitat a Provença 260
mesos
anys
gener
febrer
març
abril
maig
juny
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
Indicador anual de kwh/m2 a Provença 260
0 50 100 150 200 250
2006
2007
2008 125,0264384
134,6255364
173,702638
18512 Estratègies d’organització i recursos
També al 2008 s’ha dut a terme una ecoauditoria de l’ús de l’aigua als edifi cis de Barcelona,
s’han instal·lat airejadors a totes les aixetes, totes les cisternes són de doble descàrrega,
s’han implantat bones pràctiques en la neteja dels vehicles, regs de les plantes i en la neteja
general de les ofi cines.
Evolució del consum d’aigua als dos edificis de l’ACA a Barcelona
0 100 300 400200m3
305312312
341342
327
284284
301
323289
280
Consum d'aigua a Provença 204-208
0 250 750 1.000500
2006 2007 2008
m3
745655
633
836677679
623586
530
679712
667
Consum d'aigua a Provença 260
1r
2n
3r
4t
1r
2n
3r
4t
trimestres
trimestres
186
S’ha realitzat tota la senyalització de bones pràctiques a les ofi cines de l’ACA per tal d’assolir
uns objectius de reducció i minimització de consums energètics i de gestió de residus.
Efi ciència en l’ús de l’aigua
Efi ciència en l’ús d’energia
188
Al 2008 s’ha creat el portal de serveis generals, que ha estat una eina viva i dinàmica que
permet ampliar i actualitzar tota la gestió de serveis d’interès general i de difusió de les bones
pràctiques, implantació de l’EMAS, i acompliment de fi tes de l’Acord del Govern. Ha estat el
nostre mecanisme d’informació contínua a tot el personal de l’ACA per informar.
Pel que fa al parc mòbil, durant el 2008 la fl ota de vehicles de l’ACA ha realitzat 2.500.000
km. Aquest quilometratge ha suposat un total de 30.000 sortides i la mitjana és d’uns 26.000
km/any per cotxe.
Els vehicles amb un ús més intensiu al llarg del 2008 han estat les furgonetes, ja que en algun
cas han arribat als 35.000 km/any.
Aquest desplegament de la fl ota ha suposat un cost en combustible de 202.493 €.
Per garantir al màxim l’absència de riscos als usuaris, durant el 2008 s’ha renovat el 50% de
la fl ota. Un total de 60 vehicles s’han substituït per antiguitat i quilometratge acumulat.
El consum de la fl ota és força variable, entre els 5,4 l/100 km dels cotxes més petits, o bé
els 5,7 l/100 km del vehicle amb un funcionament híbrid, a un màxim d’uns 12 l/100 km
consumits pels vehicles tot terreny o bé els turismes de gamma alta.
18912 Estratègies d’organització i recursos
Després de cada ús es fa un control programat de l’estat del vehicle, i 100 és la mitjana de
sortides setmanals.
L’estudi de les emissions de CO2, tenint en compte les tipologies de vehicles de l’ACA, arriba
a la conclusió que els vehicles tot terreny són els més inefi cients, amb un elevat consum de
combustible al mateix temps que les emissions també són molt altes, la qual cosa contrasta
amb el vehicle més efi cient, que és el que porta motor híbrid, amb una emissió de 104 g/km.
Pel que fa al servei de missatgeria durant l’any 2008, s’han fet un total de 1.136 repartiments,
tenint en compte que no s’inclouen els tres viatges diaris entre els edifi cis de l’ACA a Barcelona,
ni el viatge diari al DMAH.
De cara el 2009, l’Agència té com a projecte destacat elaborar un document anomenat Guia
de climatització d’edifi cis a partir de l’energia geotèrmica. Aquest document informatiu va
adreçat a empreses i particulars on s’estableixen les exigències tècniques i jurídiques per a
l’autorització de dita activitat que comporta captació d’aigua i abocament.
L’any 2007 es va encetar un pla d’actuació i millora en gestió documental a l’Agència Catalana
de l’Aigua amb els objectius següents:
• El compliment de tots els requeriments de la norma UNE ISO 15489:2001, Informació i
documentació – gestió documental.
• L’adequació als requeriments de la LAECAP (Llei d’accés electrònic dels ciutadans a les
administracions públiques), que va ser aprovada durant l’any 2007, la qual estableix, per a
les comunitats autònomes, un horitzó d’aplicació a l’any 2010.
• La millora de l’efi càcia i l’efi ciència de l’organització.
• La facilitació de la gestió del coneixement intern de l’organització.
Gestió documentalProjecte de gestió documental electrònica GESTDOC2.0
Càlcul estimatiu de les emissions anuals
NO
X Km anuals recorreguts
2.295.059
Emissions Nox (gNOx/veh-km)
0,66
Emissions Nox Kg
1.514,7
CO
2 Km anuals recorreguts
2.295.059
Emissions CO2 (gCO2/veh/km)
170
Emissions CO2 Kg
390.160
Par
tícul
es Km anuals recorreguts
2.295.059
Emissions partícules (gPM/veh-km)
0,04
Emissions Partícules Kg
91,8
190
Durant l’any 2008, i a partir de l’anàlisi efectuada l’any 2007, es van continuar portant a terme,
juntament amb la Divisió de Sistemes d’Informació, els subprojectes necessaris per tal d’assolir
els objectius ressenyats. Cal destacar-ne dos per la seva rellevància: la determinació de les
polítiques de gestió documental de l’Agència i la defi nició de l’arquitectura informàtica que
ha de donar suport a aquesta gestió. Així mateix, es va treballar intensament per determinar
el mapa documental de l’Agència, eina imprescindible que estructurarà tota la documentació
que gestiona l’Agència.
Durant l’any 2008, l’arxiu central ha rebut un total de 641 transferències des de les diverses
unitats organitzatives, quantitat que suposa un increment de 358,9 metres lineals en la
documentació arxivada.
Transferències a l’arxiu central
Transferències de documentació a l’arxiu central
Nombre transferències
30
40
7
30
12
1
5
92
5
1
418
641
Espai (m)
37,7
65,4
11,3
51,3
25,9
2,0
8,6
32,0
4,7
0,1
119,9
358,9
Nom unitat
Transferències per unitats directives
Àrea d’Inspecció i Control
Àrea d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic
Àrea de Planificació i Ús Sostenible de l’Aigua
Àrea Tècnica
Àrea de Tributació i Ingressos
Direcció
Divisió d’Assessoria Jurídica
Divisió de Recursos
Divisió de Recursos Humans
Divisió de Sistemes
Gerència
TOTAL
19112 Estratègies d’organització i recursos
A fi nals de l’any, el total de documentació custodiada per l’arxiu central era el següent:
Durant l’any 2008 es van trametre 2.444 metres lineals a custòdia, ja que l’arxiu central de
l’Agència està ocupat al 90% de la seva capacitat.
Durant l’any 2008, a conseqüència del greu episodi de sequera que va viure Catalunya, i que va
motivar la cerca d’informació especialitzada a l’arxiu, així com diverses revisions d’expedients
d’autoritzacions de sanejament, hi va haver un volum considerable de sol·licituds de préstecs
d’expedients custodiats per l’arxiu central.
Durant l’any 2008 es va continuar incrementant el nombre de documents escanejats i
introduïts de manera electrònica en el sistema de gestió, amb l’objectiu declarat que en els
propers anys deixi de circular el paper i que tota la tramitació es faci de manera electrònica,
tal com estableix la Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans a les administracions
públiques.
Dipòsits Metres totals del dipòsit
4.490
18.848
23.338
Arxiu central a Barcelona
Custòdia
TOTAL
Préstec
Evolució del nombre de préstecs
2003 2004 2005 2006 2007 2008
87 952 3.581 3.788 8.353 6.179
Taulell de documentació
Evolució dels documents de gestió electrònica
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
17 9.843 42.924 52.806 52.795 57.962 59.308 72.411
192
Projectes per al 2009
Durant l’any 2008 es va abordar per part del Departament de Comunicació, Relacions
Institucionals i Participació, juntament amb la Divisió de Sistemes, el canvi de la interfície
amb què l’Agència es presenta a Internet. Aprofi tant que el projecte incloïa la migració dels
continguts des de l’antiga pàgina web cap al nou portal, es va realitzar la revisió del català de
totes les pàgines, així com la seva traducció al castellà i l’anglès, de manera que, en aquest
moment, l’Agència es presenta a tot el món en tres idiomes.
Així mateix, durant l’any 2008 es va continuar donant suport a tota l’Agència en diferents
projectes comunicatius, com ara a les III Jornades Tècniques de Gestió de Sistemes de
Sanejament d’Aigües Residuals o els butlletins de platges que, des del 15 de juny i fi ns al
15 de setembre, donen informació sobre l’estat de l’àmbit costaner. Aquestes accions van
exigir la defi nició i la fi xació de terminologia específi ca relacionada amb l’àmbit d’actuació de
l’Agència i múltiples consultes als organismes responsables de la normalització lingüística,
especialment el Termcat.
D’altra banda, la greu sequera que va viure Catalunya va obligar a un esforç informatiu que va
donar lloc a un gran volum de documentació que va haver de ser revisada i, en molts casos,
traduïda.
En aquest àmbit, l’Agència destaca el Projecte d’adaptació de la informació continguda en el
Registre d’Aigües per tal de poder fer efectiu el dret d’accés dels ciutadans per via telemàtica
al seu contingut en els termes de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels
ciutadans als serveis públics.
Suport idiomàtic
194
Contractació d’infraestructures realitzada per l’ACA
La construcció d’infraestructures que porta a terme l’ACA té com a origen els diferents plans
i programes aprovats, que es plasmen en el Programa d’Infraestructures Hidràuliques de
Catalunya (PICH), així com en les actuacions que s’incorporen en el PICH, com a conseqüència
de les successives actualitzacions que es porten a terme.
D’acord amb el marc de referència del contracte programa 2006-2010, aprovat el 25 de
juliol de 2006, i de les actuacions que conformen el PICH, les diferents inversions a realitzar
es programen en el temps i s’integren en el pressupost que cada any aprova el Consell
d’Administració de l’ACA.
Expedients adjudicats
Durant l’any 2008 s’han adjudicat 220 expedients, per un valor de 256,56 M€. La relació
d’adjudicacions de contractes d’infraestructures portada a terme per l’ACA al llarg de l’any
2008 és la que es relaciona tot seguit
ANNEX 1. Contractació
28
41
69
26870
20
16
36
19
26
45
69
151
220
12,73
18,64
31,36
0,91
30,91
31,82
9,09
7,27
16,36
8,64
11,82
20,45
31,36
68,64
1
5
2
6
3
7
4
8
%
Resum numèric per tipologia
Obres Concurs Obert
Cons I A.T. I Serveis Concurs Obert
Obres Menor
Cons I A.T. I Serveis Menor
Obres Negociat Sense Publicitat
Cons I A.T.I Serveis Negociat Sense Publicitat
Obres EmergènciesCons I A.T. I Serveis Emergències
SUBTOTAL OBRESSUBTOTAL CONS I A.T. I SERVEIS
TOTALS
Totals des de 01/01/2008 fins a 31/12/2008
95.282.986,04
4.483.646,72
99.766.632,76
51.091,73
1.154.081,26
1.205.172,99
32.537.788,73
1.588.772,50
34.126.561,23
113.766.989,01
7.698.133,31
121.465.122,32
241.638.855,51
14.924.633,79
256.563.489,30
37,14
1,75
38,89
0,02
0,45
0,47
12,68
0,62
13,30
44,34
3,00
47,34
94,18
5,82
Subtotals Núm.
d’Expedients%
195Annexos
Obres concurs obert
CT07001748 · ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA DELS SISTEMES D’ÀGER,
XERALLO I RONÍ. T.M. ÀGER, SARROCA DE BELLERA, RIALP · 1.526.775,28 €
CT07002493 ·TRANSVASSAMENT DEL REC SUSANNA AL MANOL ALS TERMES MUNICIPALS DE FIGUERES I EL
FAR D’EMPORDÀ · 2.093.696,45 €
CT07002568 · COL·LECTORS EN ALTA DE LA CONNEXIÓ DE BONAVISTA A L’EDAR DE TARRAGONA · 426.325,15 €
CT07002648 · PROJECTE DE SOTERRAMENT DE LA RIERA TARGA I DELS TORRENTS DANIEL I LLOVERES, DES
DE LA SEVA CONFLUÈNCIA AMB LA RIERA SALVET, FINS EL LÍMIT D’AIGÜES AMUNT DEL NUCLI URBÀ. T.M.
VILASSAR DE DALT · 6.018.744,85 €
CT07002660 · COL·LECTORS EN ALTA I ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE SARRAL. T.M.
SARRAL · 1.229.765,16 €
CT07002733 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I EXECUCIÓ DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ
DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA DE PRADES · 1.220.846,51 €
CT07002108 · AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE TÀRREGA · 4.217.423,14 €
CT07002721 · MILLORA DELS COL·LECTORS EN ALTA DE L’AMETLLA DE MAR. T.M. L’AMETLLA DE MAR ·
1.316.399,54 €
CT07002641 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I EXECUCIÓ DE LES OBRES DE DESDOBLAMENT DE
L’ETAP DE MONTFULLÀ. T.M. BESCANÓ · 14.618.556,87 €
CT07002800 · SUBSTITUCIÓ DE LA CANONADA DIÀMETRE 700 ENTRE EL PASTERAL I L’ETAP DE MONTFULLÀ.
TERMES MUNICIPALS DE LA CELLERA DE TER, ANGLÈS I BESCANÓ · 17.422.374,40 €
CT07002802 · SUBSTITUCIÓ D’UN TRAM DE CANONADA DIÀMETRE 500 ENTRE PLATJA D’ARO I CALONGE I
CONTINUACIÓ FINS A L’ETAP DE TORRENT DE LA CANONADA D’ABASTAMENT A LA COSTA BRAVA CENTRE ·
8.227.940,35 €
CT07002822 · ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUA €
CT07002921 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I EXECUCIÓ DE LES OBRES D’AMPLIACIÓ DE
L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE LA JONQUERA · 3.502.939,30 €
CT07003157 · NOUS COL·LECTORS A L’ALFORJA· 380.358,39 €
CT07003152 · ENDEGAMENT DE LA RIERA DE CALONGE TRAM 2 0+600 A 2+030. T.M. CALONGE · 5.605.215,00 €
CT07003153 · ENDEGAMENT DE LA RIERA DE CALONGE TRAM 1 PK 0+000 A 0+600. T.M. CALONGE ·
6.961.015,72 €
CT08000137 · COL·LECTORS EN ALTA DEL FAR DE L’EMPORDÀ · 239.850,17 €
CT07003248 · “EDAR I COL.LECTORS EN ALTA GERRI DE LA SAL; EDAR I COL.LECTORS EN ALTA DE FIGUEROLA
D’ORCAU;EDAR D’ISONA I CONCA DELLA; COL.LECTORS EN ALTA DE LA POBLA DE SEGUR;COL.LECTORS EN
ALTA D’ESPOT; OBRES COMPLEMENTARIES A L’EDAR D’ESPOT; SANAJEMENT D’ESTAIS” · 3.078.554,38 €
CT08000389 · ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA DE CAN MASSUET - EL
FAR. T.M. DOSRIUS · 3.843.185,00 €
CT07002792 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I EXECUCIÓ DE L’OBRA DE L’ESTACIÓ DEPURADORA
D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA DE CAN FORNACA. T.M. RIUDARENES · 1.053.778,58 €
CT08000257 · PROJECTE MODIFICAT DELS COL·LECTORS EN ALTA DE LA URBANITZACIÓ LA BARONIA DEL
MAR A L’EDAR DE CALAFELL. TERMES MUNICIPALS BELLVEI I CALAFELL · 1.053.920,78 €
196
CT08001176 · MODIFICAT DEL DESGLOSSAT D’ENDEGAMENT, RECUPERACIÓ I INTEGRACIÓ MEDIAMBIENTAL
DEL RIU ANOIA EN UN TRAM D’IGUALADA I SANTA MARGARIDA DE MONTBUI (ANOIA) .PK 1+100 - 3+193. 2A
FASE: RECUPERACIÓ I INTEGRACIÓ. T.M. IGUALADA I SANTA MARGARIDA DE MONTBUI · 1.010.687,72 €
CT08000553 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I EXECUCIÓ DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ
DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I DELS COL·LECTORS EN ALTA DEL NUCLI DE LAVERN AL TM DE
SUBIRATS · 696.857,38 €
CT08000938 · COL·LECTORS EN ALTA DE PRADES. T.M. PRADES · 301.829,71 €
CT08000941 · IMPLANTACIÓ DEL SISTEMA DE TELECONTROL I AUTOMATITZACIÓ DE LES ESTACIONS DE
BOMBAMENT DEL SISTEMA DE SANEJAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP (ÀREA COSTANERA) · 115.978,74 €
CT07002839 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I EXECUCIÓ DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ
DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA D’ALEIXAR · 818.222,82 €
CT08000597 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I EXECUCIÓ DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ
DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I DELS COL·LECTORS EN ALTA DEL NUCLI DE SANT PERE SACARRERA
AL TM DE MEDIONA · 879.878,40 €
CT08001116 · ESTACIONS DEPURADORES D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA D’ÀREU, ALTRON,
SAURÍ, ALINS, AUBÈRT, ESPUÍ, TORRELAMEU, ALGERRI, ARRÒS, SORT, LA GUÀRDIA DE TREMP, LA POBLETA
DE BELLVEÍ, LA PORTELLA (W) I LA PORTELLA · 5.490.113,82 €
Consultoria i assistència tècnica concurs obert
CT07001993 · DIRECCIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I DIRECCIO DE LES OBRES DE
MILLORA I CONDICIONAMENT DE L’EDAR DE L’ALDEA · 127.400,00 €
CT07002084 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS
EN ALTA DE SOLIVELLA · 67.733,29€
CT07002482· REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I
COL·LECTORS DE LES URBANITZACIONS LES FARRERES, SANT DANIEL, TERRABRAVA I ÀGORA PARC I ROCA-
ROSSA. T.M. TORDERA · 84.800,63€
CT07002494 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DEL TRANSVASAMENT DEL REC SUSANNA AL MANOL. TM FIGUERES
I EL FAR D’EMPORDÀ · 67.832,58 €
CT07002604 · REDACCIÓ DELS PROJECTES CONSTRUCTIUS PER LA MILLORA DE LA XARXA D’ABASTAMENT
DAIGUA POTABLE DELS MUNICIPIS DE TALAMANCA I MURA, I DEL SECTOR DE L’OLLER DE CALDERS.TERMES
MUNICIPALS ARTÉS, CALDERS, MURA I TALAMANCA · 58.550,00 €
CT07002659 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DELS COL.LECTORS EN ALTA I L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES
RESIDUALS DEL SARRAL. T.M. SARRAL · 74.214,62 €
CT07002662 · DIRECCIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I DIRECCIÓ DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ
DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL.LECTORS EN ALTA DE PRADES. T.M. PRADES · 94.898,89 €
CT07002675 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU PER LA NOVA AMPLIACIÓ DE LA CAPACITAT DE
L’EDAR DE L’AMETLLA DE MAR · 132.534,72 €
CT07002791 · DIRECCIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I DIRECCIÓ DE LES OBRES DE
L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS DE CAN FORNACA, AL TM DE RIUDARENES ·
60.000,00 €
197Annexos
CT07002845 · DIRECCIÓ CONJUNTA DE LES OBRES D’ENDEGAMENT DE LA RIERA DE CALONGE. TRAM 1 PK
0+000 A PK 0+600 I TRAM 2 PK 0+600 A PK 2+030. T.M. CALONGE · 242.500,00 €
CT07002912 · DIRECCIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I DIRECCIÓ DE LES OBRES DE
L’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE LA JONQUERA · 150.530,00 €
CT07002937 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE LES MILLORES DELS COL·LECTORS EN ALTA DE L’AMETLLA DE
MAR · 61.800,00 €
CT07003007 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DELS COL.LECTORS EN ALTA DE LA CONNEXIÓ DE BONAVISTA A
L’EDAR DE TARRAGONA · 32.300,00 €
CT07003154 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE CANALITZACIÓ DE LA RIERA DE PALAFOLLS EN EL
TRAM 0: SOTA EL PONT DE RENFE I PLATJA AL TERME MUNICIPAL DE MALGRAT DE MAR · 74.800,00 €
CT07003155 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS DE
LES BORGES DEL CAMP · 97.000,00 €
CT07003278 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DEL COL·LECTOR EN ALTA DE CONNEXIÓ DE
L’URBANITZACIÓ RIUMAR AL SISTEMA DELTEBRE · 24.522,65 €
CT07003286 · COORDINACIÓ EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DEL
SISTEMA DE SANEJAMENT DE L’ALT MARESME I DEL SEU ENCAIX PAISATGÍSTIC · 476.280,00 €
CT08000264 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DELS NOUS COL·LECTORS A L’ALFORJA DEL CAMP · 40.099,00 €
CT08000272 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DEL PROJECTE MODIFICAT DELS COL.LECTORS EN ALTA DE LA
URBANITZACIÓ LA BARONIA DEL MAR A L’EDAR DE CALAFELL. TERMES MUNICIPALS CALAFELL I BELLVEI ·
46.826,14 €
CT08000811 · REDACCIÓ DEL PROJECTE BÀSIC I DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DE LA DESSALINITZADORA
DEL FOIX. T.M. CUNIT · 683.250,00 €
CT07002639 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DEL SOTERRAMENT DE LA RIERA DE TARGA I DELS TORRENTS
DANIEL I LLOVERES, DES DE LA SEVA CONFLUÈNCIA AMB LA RIERA SALVET, FINS EL LÍMIT D’AIGÜES AMUNT
DEL NUCLI URBÀ, AL TERME MUNICIPAL DE VILASSAR DE DALT · 146.334,27 €
CT07003239 · DIRECCIÓ CONJUNTA DE LES OBRES DE L’EDAR I COL.LECTORS EN ALTA DE GERRI DE LA SAL,
DE L’EDAR I COL.LECTORS EN ALTA DE FIGUEROLA D’ORCAU AL TM D’ISONA I CONCA DELLÀ, DE L’EDAR
D’ISONA I CONCA DELLÀ, DELS COL.LECTORS EN ALTA DE LA POBLA DE SEG · 143.003,11 €
CT08000552 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE TRACTAMENT TERCIARI DE L’EDAR DE VALLS ·
69.250,00 €
CT08001128 · ANÀLISI I GESTIÓ DE LA CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS DESTINADES ALS ENS LOCALS PER
A LA REALITZACIÓ D’INVERSIONS PER A L’EXECUCIÓ D’ACTUACIONS D’ABASTAMENT EN ALTA DURANT ELS
ANYS 2009 I 2010 · 80.425,44 €
CT08000348 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS
DE CAN MASSUET-EL FAR S. TM DOSRIUS · 167.317,47 €
CT08000296 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DEL NOU COL·LECTOR / SOBREEIXIDOR SUBMARÍ A
L’ÀREA LITORAL DE CUBELLES (DESEMBOCADURA DEL RIU FOIX). T.M. CUBELLES · 99.506,00 €
CT08000297 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU D’ACTUACIONS PER REDUCCIO DE SOBREEIXIMENTS
A LES ESTACIONS DE BOMBEIG PRINCIPAL I PLATJA DEL SISTEMA CUNIT-CUBELLES. T.M. CUBELLES ·
35.142,80 €
CT08000554 · DIRECCIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I DIRECCIÓ DE LES OBRES DE
L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I DELS COL·LECTORS EN ALTA DEL NUCLI DE LAVERN AL TM
DE SUBIRATS · 63.635,00 €
198
CT08000598 · DIRECCIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I DIRECCIÓ DE LES OBRES DE
L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I DELS COL·LECTORS EN ALTA DEL NUCLI DE SANT PERE
SACARRERA AL TM DE MEDIONA · 54.800,00 €
CT08000637 · REDACCIÓ DEL PROJECTE D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA ESTACIÓ DEPURADORA
D’AIGÜES RESIDUALS DE SANTA BÀRBARA · 37.500,00 €
CT08000800 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE LA NOVA ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES
RESIDUALS D’ALCOVER · 91.376,96
CT08000801 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’EDAR I COL·LECTORS EN ALTA DEL POBLE NOU
DEL DELTA. T.M. AMPOSTA · 34.755,88 €
CT08000814 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU D’ADEQÜACIÓ PER A LA MILLORA AMBIENTAL I
PAISATGÍSTICA, MITJANÇANT TÈCNIQUES DE BIOENGINYERIA I D’HIDRÀULICA, DEL PROJECTE D’ENDEGAMENT
DE LA RIERA DE SANTA SUSANNA DEL PK 0+639,89 AL PK 1+782,84 (EXCLOENT EL TRAM DEL PK · 72.521,87 €
CT08000816 · REDACCIÓ DELS PROJECTES CONSTRUCTIUS DE LA NOVA ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES
RESIDUALS DE BOTARELL, DE L’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE RIUDOMS
I DEL TRACTAMENT DE FANGS A L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE SANT JAUME DELS ·
124.351,99 €
CT08000826 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU D’AMPLIACIÓ I MILLORES DE L’ESTACIÓ DEPURADORA
D’AIGÜES RESIDUALS DE CALAF · 35.000,00 €
CT08000860 · REDACCIÓ DELS PROJECTES D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ D’INSTAL·LACIONS DE PLANTES
DE COMPOSTATGE A LES EDARS DE L’ESCALA, EL VENDRELL I SALLENT.· 41.311,77 €
CT08000861 · REDACCIÓ DEL PROJECTE D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE DIGESTIONS ANAERÒBIES A
LES ESTACIONS DEPURADORES DE VILA-SECA I SALOU, CAMBRILS I FONDARELLA · 33.000,00 €
CT08001112 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE LES DEPURADORES D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA
D’ÀREU, ALTRON, SAURÍ, ALINS, AUBÈRT, ESPUI, TORRELAMEU, ALGERRI, ARRÒS, SORT, LA GUÀRDIA DE
TREMP, LA POBLETA DE BELLVEÍ, LA PORTELLA (W) I LA PORTELLA · 277.400,00 €
CT08001175 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DEL MODIFICAT DEL DESGLOSSAT D’ENDEGAMENT,RECUPERACIÓ
I INTEGRACIÓ MEDIAMBIENTAL DEL RIU ANOIA EN UN TRAM IGUALADA I SANTA MARGARIDA DE MONTBUI
(ANOIA) PK 1+100-3+193. 2A FASE:RECUPERACIÓ I INTEGRACIÓ.T.M.IGUALADA I SANTA MARGARIDA ·
55.225,00 €
CT08001185 · REDACCIÓ DEL PROJECTE D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEPURADORA I COL·LECTORS
D’AIGÜES RESIDUALS DE SANT JOAN DE MEDIONA · 44.750,00 €
CT07002838 · DIRECCIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I DIRECCIÓ DE LES OBRES DE
L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA D’ALEIXAR · 79.166,64 €
Obres menor
CTN0801567 · TREBALLS A LA SIMA APARESCUDA A LA MOTA ESQUERRA DEL RIU LLOBREGAT, AIGÜES
AMUNT DEL PONT DE LA C-32. T.M CORNELLÀ DE LLOBREGAT · 12.093,64 €
CTN0801859 · REPOSICIÓ DE VORERES I GUALS DEL CARRER MENÉNDEZ I PELAYO DE MOLINS DE REI ·
38.998,09 €
199Annexos
Consultoria i assistència tècnica menor
CT07002497 · ASSESSORAMENT EN LA DEFINICIÓ DEL CIRCUIT DE TRAMITACIÓ AMBIENTAL DELS PROJECTES
DE L’ÀREA TÈCNICA DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA · 10.300,00 €
CT08000125 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU D’ELIMINACIÓ D’AIGÜES BLANQUES DE L’EDAR DE
TORRES DE SEGRE · 3.300,00 €
CT08000289 · ACTUALITZACIÓ DEL PROJECTE D’ACTUACIONS DE MILLORA DE LA CANALITZACIÓ DE LA
RIERA D’ARENYS DE MAR · 10.120,00 €
CT07000813 · TREBALLS D’ACTUALITZACIÓ DEL PROJECTE DE L’EDAR I COL·LECTORS DE SANT ANIOL DE
FINESTRES. T.M. SANT ANIOL DE FINESTRES · 3.000,00 €
CT08000282 · REDACCIÓ DEL PROJECTE D’ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL DEL RIU RIDAURA. TRAM IV (PK
0+000 A 1+100). MODIFICAT NÚM. 1. T.M. CASTELL-PLATJA D’ARO · 10.300,00 €
CT08000288 · ESTUDI HIDRÀULIC DE LES DIFERENTS ALTERNATIVES PROPOSADES PER A LES OBRES DE
CANALITZACIÓ DE LA RIERA DE PALAFOLLS, TRAM II: PK 0+457,5 - PK 0+946. T.M. MALGRAT DE MAR ·
10.300,00 €
CT08000548 · ESTUDI PER A LA DIAGNOSI DE L’ESTAT HIDROMORFOLÒGIC DEL TORRENT DE CAN LLOBATERAS.
T.M. BARBERÀ DEL VALLÈS · 10.140,00 €
CT08000347 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA PEL CONTROL I VIGILÀNCIA MEDI AMBIENTAL DE LES OBRES DE
L’EMBASSAMENT DE REGULACIÓ A LA RIERA DE CASTELLCIR. T.M. CASTELLCIR · 10.300,00 €
CT08000756 · ASSESSORAMENT EN EL SEGUIMENT I CONTROL DE LA POSADA EN MARXA DE LES BORES DE
LA PLANTA POTABILITZADORA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC PER CORRENT ASCENDENT AMB DOBLE ETAPA
ANAERÒBIA-AERÒBIA PER REDUIR LA CONTAMINACIÓ DE NITRATS · 9.975,00 €
CT08000759 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA PER L’ESTUDI DE VIABILITAT AMB TÈCNIQUES DE BIOENGINYERIA DE
L’ENDEGAMENT, RECUPERACIÓ I INTEGRACIÓ MEDIOAMBIENTAL DEL RIU ANOIA EN UN TRAM D’IGUALADA I
SANTA MARGARIDA DE MONTBUI (ANOIA) PK 1+000 - PK 3+193 1ª FASE.- ENDEGAMENT · 6.500,00 €
CT08000862 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE RESTAURACIÓ DE L’ESTANY DE VILAÜT I
CONSTRUCCIÓ DE LES OBRES DE REGULACIÓ DELS DRENATGES. T.M. PAU · 10.340,00 €
CT08000871 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE RESTAURACIÓ DE L’ESTANY DE TEC I CONSTRUCCIÓ
DE LES OBRES DE REGULACIÓ DELS DRENATGES. T.M. CASTELLÓ D’EMPÚRIES · 10.340,00 €
CT08000940 · DIRECCIÓ DE LES OBRES I COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT PER A L’EXECUCIÓ DE
L ‘OBRA D’IMPLANTACIÓ DEL SISTEMA DE TELECONTROL I AUTOMATITZACIÓ DE LES ESTACIONS DE
BOMBAMENT DEL SISTEMA DE SANEJAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP (ÀREA COSTANERA) · 10.250,00 €
CT08001038 · REDACCIÓ DE L’ANÀLISI DE RISC I DE LA PROPOSTA DE CLASSIFICACIÓ DE LA PRESA DE
L’EMBASSAMENT DE CASTELLCIR · 10.340,00 €
CT08001022 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DEL COMPLEMENTARI NÚM. 1 DEL MODIFICAT DEL
MODIFICAT NÚM. 2 DE L’EDAR I DELS COL·LECTORS EN ALTA DE MONTBRIÓ DEL CAMP · 6.000,00 €
CT08000804 · DIRECCIÓ DE LES OBRES I COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT PER A L’EXECUCIÓ DE
L’OBRA DEL PROJECTE COMPLEMENTARI PER L’ABOCAMENT A LLERA DE LES AIGÜES RESIDUALS DE L’EDAR
DE MONT-ROIG DEL CAMP (ÀREA COSTANERA) · 8.000,00 €
CT08001012 · DIRECCIÓ DE LES OBRES COMPLEMENTÀRIES DE L’ENDEGAMENT DE LA RIERA DE SANTA
SUSANNA ENTRE ELS PK 1+200 A 1+250 FRONT EL COL·LEGI D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA. TM SANTA
SUSANNA · 8.743,75 €
200
CT08001044 · COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT I ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA DIRECCIÓ D’OBRA DEL
COMPLEMENTARI DE L’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE GRANOLLERS ·
10.340,00 €
CT08001102 · REDACCIÓ DEL PROJECTE MODIFICAT DE L’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES
RESIDUALS DE MANLLEU· 10.300,00 €
CT08001137 · REDACCIÓ DE L’INFORME EN EL RECURS CONTENCIÓS ORDINARI NÚM. 1216/1995 · 1.400,00 €
CT08001146 · REDACCIÓ DEL PROJECTE COMPLEMENTARI DE LES OBRES D’ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL
DEL RIU RIDAURA. T.M CASTELL PLATJA-D’ARO. TRAM IV · 10.300,00 €
CT08001118 · COORDINACIÓ EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES DEL COMPLEMENTARI 1
DE L’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE TORDERA · 5.950,00 €
CT08001177 · ESTUDI DE DIAGNOSI DELS COL·LECTORS EN ALTA DE SAUS-CAMALLERA. T.M. SAUS ·
10.340,00 €
CT08001222 · ESTUDI DEL DESVIAMENT DEL REG PELLETER A LA ZONA DE L’EDAR DE RIUDEBITLLES. T.M.
SANT PERE DE RIUDEBITLLES · 10.300,00 €
CT08001260 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE LA LÍNIA DE SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC A
L’EDAR DE LES BORGES DEL CAMP. T.M. LES BORGES DEL CAMP · 5.500,00 €
CTN0802302 · ASSESSORIA EN L’AVALUACIÓ DE L’IMPACTE AGROPECUARI DE LA CANONADA CAT-ATLL I
ASSISTÈNCIA TÈCNICA EN LA PREPARACIÓ DELS PROCESSOS PREVIS A LES ACTES PRÈVIES A L’OCUPACIÓ
· 49.951,92 €
CTN0801394 · COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT DURANT LA FASE D’EXECUCIÓ DE LES OBRES
D’ABASTAMENT A LA VALL DEL LLOBREGÓS DES DEL NOU DIPÒSIT DE GUISSONA. T.M. GUISSONA ·
24.000,00 €
CTN0801356 · TREBALLS COMPLEMENTARIS A LA REDACCIÓ DEL PROJECTE D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ
DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA.
T.M. SANT LLORENÇ DE LA MUGA · 2.000,00 €
CTN0801572 · AIXECAMENT TOPOGRÀFIC PER A LA REDACCIÓ DELS PROJECTES DE RESTAURACIÓ DELS
ESTANYS DE VILAÜT I TEC. T.M. PAU · 6.830,00 €
CTN0801439 · REDACCIÓ DE L’ESTUDI DE L’AFECCIÓ AL RÈGIM HIDRÀULIC DEL RIU LA SÈNIA PER L’ABOCAMENT
D’AIGÜES PLUVIALS DES DEL CAMÍ DELS CAMPETS. T.M. ALCANAR · 10.300,00 €
CTN0801642 · REDACCIÓ DEL PROJECTE COMPLEMENTARI DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGUES RESIDUALS
DE MAÇANET RESIDENCIAL. T.M. MAÇANET DE LA SELVA · 5.700,00 €
CTN0801566 · DIRECCIÓ DE LES OBRES I COORDINACIÓ EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES
D’EXCAVACIÓ I DIAGNOSI DE LA SIMA APAREGUDA A LA MOTA ESQUERRA DEL RIU LLOBREGAT, AIGÜES
AMUNT DEL PONT DE LA C-32, AL TM DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT · 9.802,63 €
CTN0801396 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU COMPLEMENTARI NÚM. 1 DE L’ESTACIÓ DEPURADORA
D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTORS EN ALTA DE LA POBLA DE LILLET. T.M. LA POBLA DE LILLET · 6.000,00 €
CTN0801738 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’EDAR I COL·LECTORS DEL SECTOR CAN
DOMÈNECH. T.M. TORDERA · 15.000,00 €
CTN0801737 · REDACCIÓ DE L’ANNEX AMBIENTAL DEL PROJECTE DE COL·LECTOR EN ALTA PER AL
SANEJAMENT DE LES FAÇANES DEL TER. T.M. SANT PAU DE SEGÚRIES · 10.300,00 €
CTN0801571 · REDACCIÓ DEL PROJECTE COMPLEMENTARI DE CONSTRUCCIÓ DEL COL·LECTOR PER A LA
CANALITZACIÓ DE PLUVIALS AL RIU SÈNIA DES DE LA CRUÏLLA DE LA CARRETERA TV-3319. T.M. ULLDECONA
· 9.307,63 €
201Annexos
CTN0801884 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA DIRECCIÓ D’OBRA DE LES OBRES DEL COMPLEMENTARI DEL
PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL DEL RIU RIDAURA. TRAM II: OK 2+200 A PK
2+650. T.M. CASTELL-PLATJA D’ARO · 10.255,67 €
CTN0801778 · REDACCIÓ DEL PROJECTE DE REPOSICIÓ DE LA LLERA DEL TORRENT GRAN D’ABRERA SOTA
EL PONT QUE UNEIX EL POLÍGON INDUSTRIAL BARCELONÈS I EL POLÍGON INDUSTRIAL SANT ARMENGOL.
T.M. ABRERA · 5.400,00 €
CTN0802042 · PROJECTE MODIFICAT DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL DEL
RIU RIDAURA. TM. CASTELL-PLATJA D’ARO. TRAM III: PK 1+100 A PK 2+200 · 6.600,00 €
CTN0802082 · ESTUDI SIMPLIFICAT D’ALTERNATIVES DEL RIAL DE LA RECTORA. T.M. ARENYS DE MUNT ·
15.000,00 €
CTN0802093 · TREBALLS DE LOCALITZACIÓ DE SERVEIS EN LA TRAÇA DE LA CANONADA PASTERAL -
MONTFULLÀ · 6.000,00 €
CTN0802081 · REALITZACIÓ DE MAQUETA I IMATGES DE VISUALITZACIÓ DEL PROJECTE D’ENCAIX PAISATGÍSTIC
DE LA DEPURADORA DE L’ALT MARESME NORD · 9.000,00 €
CTN0802347 · DIRECCIÓ D’OBRA I COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES DE MILLORA
D’ELIMINACIÓ D’AIGÜES BLANQUES EN L’EDAR DE TORRES DE SEGRE · 1.700,00 €
CTN0802304 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA DIRECCIÓ DE LES OBRES DEL COMPLEMENTARI DE DOSIFICACIÓ
DE DIÒXID DE CLOR A L’EDAR D’ALGUAIRE · 6.296,10 €
CTN0802403 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU D’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES
RESIDUALS D’ALCARRÀS · 38.500,00 €
CTN0801924 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA DIRECCIÓ DE LES OBRES DE L’AUTOMATITZACIÓ I CONTROL DE
L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE LLORET DE MAR · 15.298,20 €
CTN0802264 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA EN EL PROCÉS D’ESTUDI D’OFERTES EN DIVERSES LICITACIONS ·
49.990,00 €
CTN0802405 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES D’EMERGÈNCIA PER A LA RECUPERACIÓ
DE RECURSOS SUBTERRANIS AMB TRACTAMENT D’OSMOSI AL MUNICIPI DE PORTBOU · 7.000,00 €
CTN0802267 · ESTUDI D’ALTERNATIVES DELS COL·LECTORS EN ALTA I EDAR DE TÍRVIA · 2.300,00 €
CTN0802092 · NOU PROJECTE D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ DELS COL·LECTORS EN ALTA I EDAR DE
LLAVORSÍ · 39.500,00 €
CTN0802260 · REDACCIÓ DELS PROJECTES CONSTRUCTIUS DE L’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA
D’AIGÜES RESIDUALS DE LINYOLA I COL·LECTOR EN ALTA PER LA CONNEXIÓ DE SEANA I BARBENS AL
SISTEMA BARBENS-SEANA-IVARS. T.M. LINYOLA, BARBERNS I BELLPUIG · 45.000,00 €
CTN0802492 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DURANT LA FASE D’EXECUCIÓ DE LES OBRES
D’EMERGÈNCIA DE L’HABILITACIÓ I CONNEXIÓ DELS POUS DE SEQUERA DE PONT DE MOLINS AMB LA XARXA
D’ABASTAMENT D’AIGÜES DE FIGUERES, SA · 17.000,00€
CTN0802402 · DIRECCIÓ DE LES OBRES D’EMERGÈNCIA PER A LA RECUPERACIÓ DE RECURSOS SUBTERRANIS
AMB TRACTAMENT D’OSMOSI AL MUNICIPI DE PORTBOU · 22.500,00 €
CTN0802542 · REDACCIÓ DEL DOCUMENT AMBIENTAL DEL PROJECTE DELS TREBALLS DE MILLORES A
L’EDAR DE SITGES-SANT PERE DE RIBES · 4.000,00 €
CTN0802501 · DIRECCIÓ DE LES OBRES D’EMERGÈNCIA DE L’HABILITACIÓ I CONNEXIÓ DELS POUS DE
SEQUERA DE PONT DE MOLINS AMB LA XARXA D’ABASTAMENT EN ALTA D’AIGÜES DE FIGUERES, SA ·
48.000,00 €
CTN0802259 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’AMPLIACIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA
D’AIGÜES RESIDUALS DE PONTS · 32.400,00 €
202
CTN0802265 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DELS COL·LECTORS EN ALTA DE CONNEXIÓ AL
SISTEMA DE LA RIERA DE LA BISBAL. T.M. LA BISBAL DEL PENEDÈS · 49.750,00 €
CTN0802517 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU PER A L’AMPLIACIÓ DE L’EDAR DE BESCANÓ ·
45.500,00€
CTN0802698 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA DIRECCIÓ DE LES OBRES I COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT
DEL PROJECTE COMPLEMENTARI 1 DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DEL
NUCLI DE MAÇANET RESIDENCIAL. TM MAÇANET DE LA SELVA· 10.200,00 €
CTN0802636 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE LA REDUCCIÓ DE NUTRIENTS A L’EDAR DE
GUISSONA · 34.850,00 €
CTN0802845 · ASSESSORAMENT AMBIENTAL PER A L’ACTUACIÓ DE L’OBRA D’URBANITZACIÓ DE L’ENTORN
DELS EDIFICIS, DE L’ESTREP ESQUERRE I MIRADOR DEL PANTÀ DE FOIX. T.M. CASTELLET I LA GORNAL ·
3.600,00 €
CTN0802618 · REDACCIÓ DELS PROJECTES CONSTRUCTIUS DELS COL·LECTORS DE QUEIXANS I LES
PERERES A L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE VILAR D’URTX I DESCONNEXIÓ D’AIGÜES
BLANQUES DEL SISTEMA D’ALP. T.M. ALP I FONTANALS DE CERDANYA · 36.450,00 €
CTN0802753 · DETERMINACIÓ OLFATOMÈTRICA DE LES EMISSIONS DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES
RESIDUALS DE VALLBONA D’ANOIA · 30.480,36 €
CTN0802823 · REDACCIÓ D’UN PLEC DE BASES PER A LA SUPERVISIÓ DELS PROJECTES QUE REALITZI
L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA · 42.000,00 €
CTN0802855 · REDACCIÓ DE LA PROPOSTA DE RESTAURACIÓ AMBIENTAL I RECUPERACIÓ PAISATGÍSTICA EN
L’ÀMBIT COMPRÈS ENTRE MOLINS DE REI I EL PRAT DE LLOBREGAT · 49.980,00 €
CTN0802856 · REDACCIÓ DE LA PROPOSTA DE RESTAURACIÓ AMBIENTAL I RECUPERACIÓ PAISATGÍSTICA EN
L’ÀMBIT COMPRÈS ENTRE ABRERA I EL PAPIOL · 49.960,00 €
CTN0900135 · COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES D’EMERGÈNCIA PER A LA PERFORACIÓ
DE TRES NOUS POUS I UNA PLANTA DE TRACTAMENT D’OSMOSI INVERSA A COLERA · 13.000,00 €
CTN0803005 · COORDINACIÓ EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES D’EMERGÈNCIA PER A LA
CONSTRUCCIO DE NOVES CAPTACIONS DE RECURSOS SUBTERRANIS A PERALADA · 44.700,00 €
Obres negociat sense publicitat
CT07002963 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I EXECUCIÓ DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ
DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE LA COMA I LA PEDRA · 464.938,00 €
CT07003160 · ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL DEL RIU LLOBREGAT. TRAM COMPRÈS ENTRE EL PONT DE
L’AUTOVIA C-246 I EL PONT DE MERCABARNA. PEÇA DE REMAT DEL PASSEIG-MALECÓ AMB EL TALÚS
D’AIGÜES ALTES · 49.985,00 €
CT07003164 · ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL DEL RIU LLOBREGAT. TRAM COMPRÈS ENTRE EL PONT DE
L’AUTOVIA C-246 I EL PONT DE MERCABARNA. INTEGRACIÓ PAISSATGÍSTICA DEL PASSEIG-MALECÓ AMB EL
TALÚS D’AIGÜES ALTES · 49.754,00 €
CT07003292 · COMPLEMENTARI NÚM. 1 DE REDACCIÓ DEL PROJECTE I CONSTRUCCIÓ DE L’AMPLIACIÓ I
ELIMINACIÓ DE NUTRIENTS DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE SABADELL-RIU SEC. 1A
FASE · 1.492.357,01 €
CT08000193 · AMPLIACIÓ DE L’EDAR DE TERRASA · 25.501.000,00€
203Annexos
CT08000803 · COMPLEMENTARI PER L’ABOCAMENT A LLERA DE LES AIGÜES RESIDUALS DE L’EDAR DE MONT-
ROIG DEL CAMP, AL TERME MUNICIPAL DE MONT-ROIG DEL CAMP (BAIX CAMP) · 85.085,00 €
CT08000824 · COMPLEMENTARI 1 DE ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL DEL RIU RIDAURA, AL T.M. DE CASTELL-
PLATJA D’ARO. TRAM II: PK 2+200 A PK 2+650 · 319.093,75 €
CT08000934 · COMPLEMENTARI 1 DE COL·LECTOR DE DESGUÀS DE PLUGES AL MONESTIR DE MONTSERRAT,
FASE 2. T.M. MONISTROL DE MONTSERRAT · 272.249,2 €
CT08000947 · COMPLEMENTARI 1 DE ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL DEL RIU RIDAURA, AL T.M.DE CASTELL-
PLATJA D’ARO. TRAM III: PK 1+100 A PK 2+200 · 800.740,00 €
CT08000641 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I EXECUCIÓ DE LES OBRES DE L’ESTACIÓ
DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE CIUTAT JARDÍ I SANT GENÍS DE PALAFOLLS · 874.880,59 €
CT08001179 · COMPLEMENTARI PER L’EXECUCIÓ DE LES OBRES COMPLEMENTÀRIES DE L’ENDEGAMENT DE
LA RIERA DE SANTA SUSANNA ENTRE ELS PK 1+200 A 1+250 FRONT EL COL·LEGI D’EDUCACIÓ INFANTIL I
PRIMÀRIA AL T.M. SANTA SUSANN · 155.797,25 €
CT08001311 · COMPLEMENTARI PER LA CONSTRUCCIÓ D’UN CENTRE TRANSFORMADOR PER L’E.B.A.R.
NAVATA. SISTEMA DE SANEJAMENT DE NAVATA · 55.024,43 €
CT08001326 · COMPLEMENTARI 1 DE ENDEGAMENT DEL TRAM FINAL DEL RIU RIDAURA AL T.M. DE CASTELL-
PLATJA D’ARO. TRAM IV: PK 0+000 A PK 1+100 · 786.579,38 €
CTN0801742 · COMPLEMENTARI 1 DE AMPLIACIÓ DEL CANAL LATERAL DE L’AP-2 DE LA RIERA DE SANT
JUST FINS EL RIU LLOBREGAT, OBRA DE REGULACIÓ I DESGUÀS DEL PAS SOTA L’AUTOPISTA I DERIVACIÓ
AL COL.LECTOR DEL GOVERNADOR, AL TM DE SANT FELIU DE LLOBREGAT · 373.100,65 € CTN0801743 ·
COMPLEMENTARI 1 DE CONSTRUCCIÓ DEL PROJECTE INTERCEPCIÓ I DESGUÀS DEL CANAL LATERAL DE
L’AUTOPISTA AP-2 I LA RIERA DE COMERÇ FINS EL RIU LLOBREGAT SOTA L’AUTOPISTA, AL TERME MUNICIPAL
DE SANT FELIU DE LLOBREGAT (BAIX LLOBREGAT) · 373.641,57 €
CTN0802165 · AUTOMATITZACIÓ I CONTROL DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE LLORET
DE MAR · 497.006,81 €
CTN0802228 · COMPLEMENTARI 1 DE COL·LECTORS EN ALTA PER AL SANEJAMENT DELS NUCLIS D’AVINYÓ
NOU I LES GUNYOLES. T.M. D’AVINYONET DEL PENEDÈS · 22.898,12 €
CTN0802534 · COMPLEMENTARI NÚM. 1 DE REDACCIÓ DE PROJECTE I CONSTRUCCIÓ DE L’ESTACIÓ
DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DEL NUCLI DE MAÇANET RESIDENCIAL. TM DE MAÇANET DE LA SELVA
· 197.921,08€
CTN0802451 · COMPLEMENTARI NÚM. 1 DE NOVA ESTACIÓ D’AFORAMENT EA-09 AL RIU LLÉMENA. TM
GINESTAR · 54.640,36 €
CTN0802445 · COMPLEMENTARI NÚM. 1 DE NOVA ESTACIÓ D’AFORAMENT EA-40 AL RIU SER. TM SERINYÀ ·
111.096,50 €
Consultoria i assistència tècnica negociat sense publicitat
CT07002740 · REDACCIÓ DEL PROJECTE D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA
D’AIGÜES RESIDUALS I COL·LECTOR EN ALTA DE L’ALBI · 22.000,00 €
CT07002840 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS I
COL·LECTORS EN ALTA DEL NUCLI DE LLABIÀ. T.M. FONTANILLES · 19.475,00 €
CT07002988 · REDACCIÓ DEL PROJECTE D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA ESTACIÓ DEPURADORA
D’AIGÜES RESIDUALS AL MUNICIPI DE MOIÀ · 20.040,00 €
CT07003149 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’EDAR I COL·LECTORS EN ALTA D’AIGÜES
RESIDUALS A CASERES · 17.425,00 €
204
CT07003293 · COMPLEMENTARI D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA DIRECCIÓ D’OBRA I LA COORDINACIÓ EN
MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT DE LA REDACCIÓ DEL PROJECTE I CONSTRUCCIO DE L’AMPLIACIÓ DE
L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE SABADELL-RIU SEC. 1A FASE · 49.613,88 €
CT08001078 · DIRECCIÓ TÈCNICA DE LA SEQUERA · 296.858,00 €
CT07002656 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE LA MODIFICACIÓ DE L’ACTUAL TRAÇAT DE LA XARXA DES DE
L’ANTIGA EB FINS EL CLAVEGUERAM DE REUS A ALMOSTER. T.M. ALMOSTER I REUS · 20.700,00 €
CT08000195 · DIRECCIÓ DE LES OBRES D’AMPLIACIÓ DE L’EDAR DE TERRASSA · 995.596,30 €
CT08000366 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DEL PERLLONGAMENT DEL COL·LECTOR DE LA RIERA
MARIONA ENTRE EL CARRER AMADEU VIVES I L’AVINGUDA DE BARCELONA, A MOLINS DE REI · 13.000,00 €
CT08000541 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DELS COL·LECTORS EN ALTA DEL FAR D’EMPORDÀ
· 23.317,20 €
CT08000932 · COMPLEMENTARI 1 DE COORDINACIÓ EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT I DIRECCIÓ D’OBRA
DEL COL·LECTOR DE DESGUÀS DE PLUGES AL MONESTIR DE MONTSERRAT, FASE 2. T.M. MONISTROL DE
MONTSERRAT · 11.200,00 €
CT08000705 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE REFORMA I MILLORES DELS COL·LECTORS EN
ALTA I REFORMA DELS DESSORRADORS D’ENTRADA A L’EDAR D’ARBÚCIES · 19.350,00 €
CT08000613 · REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L’EDAR I COL·LECTORS D’ESCALADEI. T.M. LA
MORERA DEL MONTSANT · 19.900,00 €
CT08000642 · DIRECCIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PROJECTE CONSTRUCTIU I DIRECCIÓ DE LES OBRES DE
L’EDAR DE CIUTAT JARDÍ I SANT GENÍS DE PALAFOLLS · 22.845,66 €
CT08000946 · REDACCIÓ DEL PROJECTE D’OBRA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LES ESTACIONS DEPURADORES
D’ULTRAMORT · 17.119,96 €
CT08001056 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DELS COL·LECTORS EN ALTA DE PRADES · 20.331,50 €
Obres emergència
CT08000369 · OBRES D’AMPLIACIÓ DE LA ITAM DE LA TORDERA A 20 HM3 AMB TOMA OBERTA PER 80 HM3
· 48.636.091,00 €
CT08000639 · EXECUCIÓ D’INSTAL·LACIONS PORTUÀRIES I D’ACONDICIONAMENT DE RECURSOS PROPIS DE
L’ABASTAMENT DE LA CIUTAT DE TARRAGONA · 2.242.918,83 €
CT08000714 · INFRAESTRUCTURA D’APORTACIÓ D’AIGUA POTABLE MITJANÇANT VAIXELLS AL PORT DE
BARCELONA · 10.093.555,41 €
CT08000718 · NOVES CAPTACIONS DE RECURSOS SUBTERRANIS DE L’AQÜÍFER DE VALLVERA-SITJAR ·
1.559.802,36 €
CT08000722 · RECUPERACIÓ DE RECURSOS A L’ÀMBIT DE LA COSTA DE TARRAGONA, TER-TORDERA I
FLUVIÀ-MUGA · 3.000.000,00 €
CT08000723 · SEGONA FASE DE LA BARRERA HIDRÀULICA AL LLOBREGAT: IMPULSIÓ I INJECCIONS ·
10.000.000,00 €
CT08000719 · RECUPERACIÓ DE DIVERSOS POUS EN L’ÀMBIT DE REUS · 995.690,85 €
CT08001168 · RECUPERACIÓ DE LA XARXA DE CAPTACIÓ D’AIGÜES FREÁTIQUES D’AITASA. T.M. TARRAGONA
· 786.662,84 €
CT08001182 · RECUPERACIÓ D’APROFITAMENTS DE RECURSOS SUBTERRANIS A L’AQÜIFER CALCARI DE
GIRONA PER APORTACIÓ DE CABAL CIRCULANT AL RIU TER I ONYAR. T.M. GIRONA · 2.192.192,91 €
CT08001241 · APROFITAMENT D’AIGÜES SUBTERRÀNIES DESTINADES A COMPLEMENTAR ELS CABALS
CIRCULANTS DEL REC DE SENTMENAT EN EL SEU PAS PER LA PLANA DEL BAIX TER · 1.567.140,00 €
205Annexos
CT08001242 · APORTACIÓ DELS CABALS DE L’EDAR DE L’ESCALA: CONNEXIÓ ENTRE L’EDAR I LA LLERA DEL
REC DEL MOLÍ. T.M. L’ESCALA ·.267.100,90 €
CT08001244 · APORTACIÓ DELS CABALS DE L’EDAR DE PALAMÓS: CONNEXIÓ ENTRE L’EDAR I EL RIU DARÓ
· 17.189.669,11 €
CT08001250 · CONSTRUCCIÓ DE NOVES CAPTACIONS DE RECURSOS SUBTERRANIS COM A COMPLEMENT
AL CABAL DE MANTENIMENT AL RIU I PER L’ABASTAMENT A PONT DE MOLINS, GIRONA, BESCANÓ I ANGLÈS
· 2.993.705,36 €
CT08001325 · APORTACIÓ DELS CABALS DE L’EDAR DE GIRONA: CONNEXIÓ ENTRE L’EDAR I L’ASSUT DELS
REGANTS DE VINYALS I CERVIÀ-SANT JORDI-COLOMERS. T.M. GIRONA · 751.349,45 €
CTN0801390 · ABASTAMENT A LA VALL DEL LLOBREGÓS DES DEL NOU DIPÒSIT DE GUISSONA. T.M. GUISSONA
· 1.718.736,11 €
CTN0802404 · OBRA D’EMERGÈNCIA PER A LA RECUPERACIÓ DE RECURSOS SUBTERRANIS AMB
TRACTAMENT D’OSMOSI AL MUNICIPI DE PORTBOU · 500.000,00 €
CTN0802482 · OBRA D’EMERGÈNCIA PER A LA CANALITZACIÓ DE POUS DES DE PONT DE MOLINS FINS L’ETAP
DE FIGUERES · 1.294.942,98 €
CTN0803003 · OBRA D’EMERGÈNCIA PER A LA CONSTRUCCIO DE NOVES CAPTACIONS DE RECURSOS
SUBTERRANIS A PERALADA · 3.077.430,90 €
CTN0900133 · PERFORACIÓ DE TRES NOUS POUS I UNA PLANTA DE TRACTAMENT D’OSMOSI INVERSA A
COLERA · 900.000,00 €
Consultoria i assistència tècnica emergència
CT08000091 · COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT DURANT LA FASE D’EXECUCIÓ DE L’OBRA DE
RECUPERACIÓ DE RECURSOS DEL REC COMTAL I DE DIFERENTS POUS EN L’ÀMBIT METROPOLITÀ. ST. FELIU
DE LLOBREGAT, GAVÀ, PAPIOL, MONTCADA I REIXAC I LA LLAGOSTA · 301.490,00 €
CT08000304 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT EN FASE D’EXECUCIÓ DE L’OBRA DE L’AMPLIACIÓ DE LA
ITAM DE LA TORDERA A 20 HM³ AMB TOMA OBERTA PER 80 HM³ · 596.240,00 €
CT08000305 · DIRECCIÓ AMBIENTAL DE L’EXECUCIÓ DE LES OBRES DE L’AMPLIACIÓ DE L’ITAM TORDERA A 20
HM³ AMB TOMA OBERTA PER 80 HM³ · 882.000,00 €
CT08000542 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE L’AMPLIACIÓ DE LA ITAM DE LA TORDERA A 20 HM³ AMB TOMA
OBERTA PER 80 HM³ · 1.771.650,00 €
CT08000724 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT EN FASE D’EXECUCIÓ DE L’OBRA DE LA
INFRAESTRUCTURA D’APORTACIÓ D’AIGUA POTABLE MITJANÇANT VAIXELLS AL MOLL D’INFLAMABLES DEL
PORT DE BARCELONA, NOVES CAPTACIONS DE RECURSOS SUBTERRANIS DE L’AQÜÍFER DE VALLVERA-
SITJAR I REC · 198.450,00 €
CT08000740 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE LA INFRAESTRUCTURA D’APORTACIÓ D’AIGUA POTABLE
MITJANÇANT VAIXELLS AL MOLL D’INFLAMABLES DEL PORT DE BARCELONA, NOVES CAPTACIONS DE
RECURSOS SUBTERRANIS DE L’AQÜÍFER DE VALLVERA-SITJAR I RECUPERACIÓ DE RECURSOS A L’ÀMBIT DE
LA COS · 558.600,00 €
CT08000721 · DIRECCIÓ CONJUNTA DE LES OBRES DE RECUPERACIÓ DE DIVERSOS POUS EN L’ÀMBIT
DE REUS I EXECUCIÓ D’INSTAL·LACIONS PORTUÀRIES I D’ACONDICIONAMENT DE RECURSOS PROPIS DE
L’ABASTAMENT DE LA CIUTAT DE TARRAGONA · 148.500,00 €
CT08000737 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DURANT LA FASE D’EXECUCIÓ DE LES OBRES DE
RECUPERACIÓ DE DIVERSOS POUS EN L’ÀMBIT DE REUS I EXECUCIÓ D’INSTAL·LACIONS PORTUÀRIES
I D’ACONDICIONAMENT DE RECURSOS PROPIS DE L’ABASTAMENT DE LA CIUTAT DE TARRAGONA ·
49.500,00€
206
CT08000807 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE LA SEGONA FASE DE LA BARRERA HIDRÀULICA AL LLOBREGAT:
IMPULSIÓ I INJECCIONS. T.M. EL PRAT DE LLOBREGAT · 450.000,00 €
CT08000809 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT EN FASE D’EXECUCIÓ DE L’OBRA DE LA SEGONA
FASE DE LA BARRERA HIDRÀULICA AL LLOBREGAT: IMPULSIÓ I INJECCIONS. T.M. EL PRAT DE LLOBREGAT ·
150.000,00 €
CT08001169 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE RECUPERACIÓ DE LA XARXA DE CAPTACIÓ D’AIGÜES FREÀTIQUES
D’AITASA. T.M. TARRAGONA · 35.000,00 €
CT08001183 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE LA RECUPERACIÓ D’APROFITAMENT DE RECURSOS SUBTERRANIS
A L’AQÜÍFER CALCARI DE GIRONA PER APORTACIÓ DE CABAL CIRCULANT AL RIU TER I ONYAR · 74.872,20 €
CT08001246 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DURANT LA FASE D’EXECUCIÓ DE LES OBRES DE
RECUPERACIÓ DE LA XARXA DE CAPTACIÓ D’AIGÜES FREÀTIQUES D’AITASA. T.M. TARRAGONA · 1.800,00 €
CT08001248 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DURANT LA FASE D’EXECUCIÓ DE L’OBRA
D’APROFITAMENT D’AIGÜES SUBTERRÀNIES DESTINADES A COMPLEMENTAR ELS CABALS CIRCULANTS DEL
REC DE SENTMENAT EN EL SEU PAS PER LA PLANA DEL BAIX TER · 24.000,00 €
CT08001249 · DIRECCIÓ DE LES OBRES D’APROFITAMENT D’AIGÜES SUBTERRÀNIES DESTINADES A
COMPLEMENTAR ELS CABALS CIRCULANTS DEL REC DE SENTMENAT EN EL SEU PAS PER LA PLANA DEL
BAIX TER · 141.600,00 €
CT08001292 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DURANT LA FASE D’EXECUCIÓ DE L’OBRA DE LA
RECUPERACIÓ D’APROFITAMENTS DE RECURSOS SUBTERRANIS A L’AQÜÍFER CALCARI DE GIRONA PER
APORTACIÓ DE CABAL CIRCULANT AL RIU TER I ONYAR · 23.850,18 €
CT08001318 · DIRECCIÓ D’OBRA I COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT PER A L’EXECUCIÓ DE NOVES
CAPTACIONS DE RECURSOS SUBTERRANIS COM A COMPLEMENT AL CABALDE MANTENIMENT AL RIU I PER
L’ABASTAMENT A A PONT DE MOLINS, GIRONA, BESCANÓ I ANGLÈS · 205.000,00 €
CT08001321 · COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT PER A L’APORTACIÓ DELS CABALS DE LES EDAR’S DE
L’ESCALA, GIRONA I PALAMÓS PER A REG AL BAIX TER · 215.550,35 €
CT08001323 · DIRECCIÓ DE LES OBRES PER A L’APORTACIÓ DELS CABALS DE LES EDAR’S DE L’ESCALA,
GIRONA I PALAMÓS PER A REG AL BAIX TER · 999.758,72 €
CTN0801343 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA AL PROCÉS D’EXPROPIACIÓ DELS BÉNS I DRETS AFECTATS PER LES
OBRES D’EMERGÈNCIA DE LA CONDUCCIÓ ENTRE EL CONSORCI D’AIGÜES DE TARRAGONA I EL SISTEMA
TER-LLOBREGAT. TRAM C · 180.000,00 €
CTN0801344 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA AL PROCÉS D’EXPROPIACIÓ DELS BÉNS I DRETS AFECTATS PER LES
OBRES D’EMERGÈNCIA DE LA CONDUCCIÓ ENTRE EL CONSORCI D’AIGÜES DE TARRAGONA I EL SISTEMA
TER-LLOBREGAT. TRAM B · 180.000,00 €
CTN0801355 · COORDINACIÓ DE LA GESTIÓ EXPROPIATÒRIA DELS BÉNS I DRETS AFECTATS PER LES OBRES
D’EMERGÈNCIA DE LA CONDUCCIÓ ENTRE EL CONSORCI D’AIGÜES DE TARRAGONA I EL SISTEMA TER-
LLOBREGAT · 64.000,00 €
CTN0801359 · ASSISTÈNCIA TÈCNICA AL PROCÉS D’EXPROPIACIÓ DELS BÉNS I DRETS AFECTATS PER LES
OBRES D’EMERGÈNCIA DE LA CONDUCCIÓ ENTRE EL CONSORCI D’AIGÜES DE TARRAGONA I EL SISTEMA
TER-LLOBREGAT. TRAM A · 172.800,00 €
CTN0801393 · DIRECCIÓ DE LES OBRES DE L’ABASTAMENT A LA VALL DEL LLOBREGÓS DES DEL NOU DIPÒSIT
DE GUISSONA. T.M. GUISSONA · 77.374,62 €
CTN0803004 · DIRECCIÓ DE LES OBRES D’EMERGÈNCIA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE NOVES CAPTACIONS DE
RECURSOS SUBTERRANIS A PERALADA· 123.097,24 €
CTN0900134 · DIRECCIÓ DE LES OBRES D’EMERGÈNCIA PER A LA PERFORACIÓ DE TRES NOUS POUS I UNA
PLANTA DE TRACTAMENT D’OSMOSI INVERSA A COLERA · 63.000,00 €
207Annexos
Relació de legislació
• Resolució MAH/92/2008, de 9 de gener, per la qual es fa pública la convocatòria de
subvencions adreçades als municipis connectats a xarxes d’abastament supramunicipal
per fer front a les despeses derivades de la recuperació urgent de captacions en desús
(DOGC 5057 de 28.01.08). Correcció d’errades DOGC 5069 de 13.02.08.
• Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei
d’avaluació d’impacte ambiental de projectes (BOE 23 de 26.01.08).
• Reial decret 9/2008, d’11 de gener, pel qual es modifi ca el Reglament del domini públic
hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril (BOE 14 de 16.01.08).
• Ordre MAM/85/2008, de 16 de gener, per la qual s’estableixen els criteris tècnics per a la
valoració dels danys al domini públic hidràulic i les normes sobre presa de mostres i anàlisis
d’abocaments d’aigües residuals (BOE 25 de 29.01.08). Correcció d’errades BOE 48 de
25.02.08.
• Edicte de 22 de gener de 2008, pel qual es dóna publicitat a l’Acord del Consell
d’Administració de 13 de desembre de 2007, d’establiment de sistemes de control efectiu
de cabals concessionals (DOGC 5061 de 01.02.08).
• Resolució MAH/159/2008, de 23 de gener, per la qual es fa pública la convocatòria de
subvencions adreçades a les persones titulars de drets d’ús d’aigua per a reg agrícola
subjectes al pagament del cànon de regulació en la part catalana de les conques
intercomunitàries (DOGC 5062 de 04.02.08).
• Reial decret 232/2008, de 15 de febrer, sobre ampliació de mitjans patrimonials adscrits
als serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya pel Reial decret 2646/1985, de 27 de
desembre, en matèria d’obres hidràuliques (presa de la Llosa del Cavall) (DOGC 5074 de
20.02.08).
• Resolució MAH/600/2008, de 28 de febrer, per la qual es fa pública l’ampliació del termini
de presentació de sol·licituds de subvencions adreçades als municipis connectats a xarxes
d’abastament supramunicipals per fer front a les despeses derivades de la recuperació
urgent de captacions en desús (DOGC 5085 de 06.03.08).
• Directiva 2008/32/CE del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de març de 2008, que
modifi ca la Directiva 2000/60/CE, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació
en l’àmbit de la política d’aigües, pel que fa a les competències d’execució atribuïdes a la
Comissió (DOUE L 81 de 20.03.08).
• Resolució MAH/1014/2008, d’1 d’abril, per la qual es fa pública la convocatòria de
subvencions adreçades als ens locals per a la realització d’inversions per a l’execució
d’actuacions d’abastament en alta (DOGC 5107 de 09.04.08).
• Reial decret llei 3/2008, de 21 d’abril, de mesures excepcionals i urgents per garantir
l’abastament de poblacions afectades per la sequera a la província de Barcelona (BOE 97
de 22.04.08).
ANNEX 2. Legislació 2008
208
• Decret 106/2008, de 6 de maig, de mesures per a l’eliminació de tràmits i la simplifi cació de
procediments per facilitar l’activitat econòmica (DOGC 5131 de 15.05.08).
• Decret 108/2008, de 15 de maig, de modifi cació del Decret 84/2007, de 3 d’abril, d’adopció
de mesures excepcionals i d’emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics
(DOGC 5132 de 16.05.08).
• Resolució MAH/1669/2008, de 16 de maig, per la qual es fa pública la convocatòria de
subvencions per a la realització d’actuacions de gestió, conservació i recuperació d’espais
fl uvials (DOGC 5145 de 04.06.08).
• Resolució MAH/1700/2008, de 22 de maig, del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, de
delegació en el gerent de funcions en matèria de contractació (DOGC 5146 de 05.06.08).
• Acord GOV/128/2008, de 3 de juny, pel qual s’aprova el Programa de seguiment i control
del districte de conca hidrogràfi ca o fl uvial de Catalunya (DOGC 5180 de 24.07.08).
• Resolució de 6 de juny de 2008, de la Secretaria d’Estat de Medi Rural i Aigua, per la
qual es publica l’Acord del Consell de Ministres de 6 de juny de 2008, pel qual es declara
la concurrència de la causa de cessament de la vigència del Reial decret llei 3/2008, de
21 d’abril, de mesures excepcionals i urgents per garantir l’abastament de poblacions
afectades per la sequera a la província de Barcelona (BOE 138 de 07.06.08).
• Directiva 2008/56/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juny de 2008, per la
qual s’estableix un marc d’acció comunitària per a la política del medi marí (Directiva marc
sobre l’estratègia marina) (DOUE L 164 de 25.06.08).
• Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de taxes i
preus públics de la Generalitat de Catalunya (DOGC 5161 de 27.06.08).
• Anunci pel qual es fa pública la Resolució de 29 de juliol de 2008, dictada pel director
de l’Agència Catalana de l’Aigua, en la qual s’acorda atorgar les quantitats màximes
subvencionables indicades en la llista annexa, destinades a fi nançar les despeses derivades
de la recuperació urgent de captacions en desús (DOGC 5193 de 12.08.08).
• Reial decret 1386/2008, d’1 d’agost, d’ampliació de mitjans patrimonials adscrits als serveis
traspassats a la Generalitat de Catalunya pel Reial decret 2646/1985, de 27 de desembre,
en matèria d’obres hidràuliques (reutilització de l’efl uent de l’estació depuradora d’aigües
residuals del Baix Llobregat) (DOGC 5214 de 12.09.08).
• Reial decret 1387/2008, d’1 d’agost, sobre ampliació de funcions i serveis traspassats
a la Generalitat de Catalunya pel Reial decret 1404/2007, de 29 d’octubre, en matèria
d’ordenació i gestió del litoral (DOGC 5214 de 12.09.08).
• Ordre ARM/2656/2008, de 10 de setembre, per la qual s’aprova la instrucció de planifi cació
hidrològica (BOE 229 de 22.09.08).
• Resolució de 13 d’octubre de 2008, de la Direcció General de l’Aigua, per la qual es publica
el conveni entre el Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí, la Conselleria de Medi
209Annexos
Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de l’Aigua, per
al fi nançament d’infraestructures del cicle integral de l’aigua a Catalunya (BOE 260 de
28.10.08).
• Resolució MAH/3123/2008, de 20 d’octubre, per la qual es fa pública la modifi cació de la
convocatòria de subvencions adreçades als ens locals per a la realització d’inversions per a
l’execució d’actuacions d’abastament en alta feta pública per la Resolució MAH/1014/2008,
d’1 d’abril (DOGC 5244 de 27.10.08).
• Directiva 2008/99/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de
2008, relativa a la protecció del medi ambient mitjançant el Dret Penal (DOCE L 328 de
06.12.08).
• Decret 236/2008, de 25 de novembre, de modifi cació dels Estatuts de l’ens d’abastament
d’aigua Aigües Ter Llobregat (DOGC 5272 de 04.12.08).
• Resolució MAH/3690/2008, d’1 de desembre, per la qual es fa pública l’ampliació de la
dotació pressupostària i dels terminis de realització de les despeses i de presentació de
sol·licituds i de documentació establerts a les bases de la convocatòria de subvencions
destinades a fi nançar les despeses extraordinàries realitzades per ens locals i generades pel
transport d’aigua destinada al consum domèstic, mitjançant vehicles cisterna o similars, feta
pública per la Resolució MAH/2451/2006, de 19 de juliol (DOGC 5277 de 12.12.08).
• Resolució MAH/3702/2008, de 2 de desembre, per la qual es fa pública la modifi cació de
la convocatòria de subvencions adreçades als ens locals per a la realització d’inversions per
a actuacions d’abastament en alta feta pública per la Resolució MAH/1506/2007, de 17 de
maig (DOGC 5278 de 15.12.08).
• Directiva 2008/105/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008,
relativa a les normes de qualitat ambiental en l’àmbit de la política d’aigües, per la qual es
modifi quen i deroguen ulteriorment les Directives 82/176/CEE, 83/513/CEE, 84/156/CEE,
84/491/CEE i 86/280/CEE del Consell, i per la qual es modifi ca la Directiva 2000/60/CE
(DOUE L 348 de 24.12.08).
• Decret 254/2008, de 16 de desembre, pel qual es prorroga la vigència del Decret 84/2007,
de 3 d’abril, d’adopció de mesures excepcionals i d’emergència en relació amb la utilització
dels recursos hídrics (DOGC 5282 de 19.12.08).
• Reial decret 2090/2008, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de
desenvolupament parcial de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat
mediambiental (BOE 308 de 23.12.08).
• Llei 15/2008, de 23 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al
2009 (DOGC 5288 de 31.12.08).
• Llei 16/2008, de 23 de desembre, de mesures fi scals i fi nanceres (DOGC 5288 de
31.12.08).
Edita:
Generalitat de Catalunya, 2009
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Agència Catalana de l’Aigua
Juliol, 2009
Agència Catalana de l’Aigua
Carrer Provença 204-208
Barcelona 08036
www.gencat.cat/aca
Disseny conceptual i coordinació:
Departament de Comunicació, Relacions Institucionals i Participació
Agència Catalana de l’Aigua
Disseny gràfic i producció:
Barcino Solucions Gràfiques, SL
DL: B-31576 / 2009
Aquesta publicació ha estat realitzada amb paper ecològic:
100% (lliure de clor) estucat mat