_________________    www.otsiera.com  _________________    

 

Lambert

Era una vegada un cigonya despistada que un bon dia es va confondre en el repartiment i, ves per on que en Lambert, un preciós cadell de lleó, va acabar en un ramat de bens amb una mamà ovella.

Potser el motiu va ser un altre, però el cas és que en Lambert va créixer envoltat de l’afecte de la seva mare ovella que se sentia la mar de feliç amb el seu xaiet.

No tothom se’l mirava de la mateixa manera. Els seus companys de joc no perdien cap oportunitat per prendre-li el pèl. “Lambert és un orellut!”, “Lambert no sap belar!”, “Quina llana més lletja que té!” –deien-. I en Lambert se sentia ben trist.

Però el temps tot ho canvia!

I tots aquells xaiets es van convertir en bens i ovelles ben llanudes. I en Lambert... bé, en Lambert era, evidentment, un gran lleó!! Però com que per aquelles terres mai ningú no havia vist encara un lleó, seguien ben convençuts que en Lambert era un xai bastant desastre i no deixaven d’empipar-lo amb les seves brometes.

_________________    www.otsiera.com  _________________    

 

Una nit, mentre el ramat dormia plàcidament es va acostar sigil·lós un llop....

Només en Lambert es va adonar de la seva arribada. Aterrit, es va tapar els ulls ben fort per no veure’l! Però, ai! el llop va atrapar la seva mare!

- ¡Laambert! ¡Laaaaaaaambert! ¡Auxili! –cridava desesperada-.

Els seus crits varen despertar al ramat i tots van córrer ben lluny tan de pressa com van poder! Només en Lambert va quedar ben clavat, escoltant impotent els crits de la seva mare.

-¡Laaaambert!!!! Fins que... Aquells crits...

Va ser com si un llamp li esclatés per dins encenent-lo de cap a peus i despertant el lleó que portava tan amagat!

_________________    www.otsiera.com  _________________    

 

De cop i volta un ferotge rugit va ressonar per tota la vall, deixant el llop ben palplantat.

El lleó va sortir corrents cap on era el llop i d’una urpada el va engegar pels aires!

En Lambert havia salvat la seva mare. Què feliç se sentia i com varen celebrar tots plegats la seva gesta! Ara se’l miraven amb uns altres ulls! I des d’aquell dia, aquell va ser el ramat més ben protegit de tota la contrada, ja que sempre varen comptar amb l’ajut d’en Lambert, el lleó amic.

   

_________________    www.otsiera.com  _________________    

 

SUGGERIMENTS    Ens   agrada   aquest   conte  perquè   ens   parla   de   reaccionar.   I   de   descobrir   el   potencial  interior.  Lambert  no  sap  ben  bé  qui  és  fins  que  no  posa  en  joc  les  seves  capacitats.  I  les  posa  en  joc  en  el  moment  en  que  la  realitat  l’interpel·∙la  i  es  deixa  interpel·∙lar  per  ella.  Aleshores  surt  allò  del  que  és  capaç  i  que  ni  tan  sols  ell  coneixia:  la  seva  qualitat  de  lleó.    

−   I  nosaltres  humans,  quin  deu  ser  el  “potencial  humà”?  Tenim  un  rugit  poderós?  Dentadura   o   urpes   de   lleó?   Si   no   és   així,   què   vol   dir   “reaccionar”?   Com  reaccionen  les  persones?    

−   Podem  buscar  exemples  al  nostre  voltant  de  persones  que  “reaccionen”  (o  en  relació  a  algun  succés),  persones  que  s’impliquen  amb  el  que  passa:  convidem  a  enumerar   aquelles   actituds   que   considerin   que   són   pròpies   del   “potencial  humà”,  les  posem  de  relleu    

−   Com  ho  sabem  si  estem  desplegant  realment  la  nostra  qualitat  humana,  la  nostra  “humanitat”?  Si  no  ens  hi  posem,  si  no  obrim  els  ulls  i  les  oïdes  al  que  passa  al  voltant  nostre,   si  no  ens   impliquem,  no  ho  sabrem  mai.  És  el  que  ens  mostra  Lambert.    

 El   conte   també   ens   parla   de   les   diferents   maneres   de   ser.   Les   ovelles   són   ovelles,  aporten  llana  i  llet,  viuen  vida  d’ovelles.  I  els  lleons,  són  lleons.  Seria  absurd  mesurar  el  valor  de  cadascú  sota  criteris  A,  B  o  Z:  la  diversitat  és  riquesa.      La  lectura  del  conte  pot  ser  una  bona  porta  d’entrada  per  a  generar  alguna  dinàmica  que  permeti  posar  de  relleu  el  valor  de  cadascú,  el  valor  de  cada  nen  i  nena  del  grup.      Algunes  possibilitats:    

−   A  l’atzar,  a  cada  criatura  li  toca  el  nom  d’algú.  Deixant  uns  moments  per  a  pensar-­‐hi,     escriuen   en   un   paper   aspectes   positius,   que   els   agradin,   del   company   o  companya.  Després  els  papers  es  lliuraran  com  un  regal;  cada  criatura,  mirant  a  l’altra,  li  llegeix,  li  diu,  el  “tresor”  que  li  veu.      

−   Cada   criatura   porta   un   paper   blanc   a   l’esquena   i   tothom   va   escrivint   algun  aspecte  positiu.  Després,  asseguts  en  rotllana,  cadascú  llegeix  el  seu  paper.  

−   L’arbre  de  l’amistat.  Repartim  papers  en  forma  de  fulles  (o  les  fan).  A  cadascú  li  toquen   dos   noms:   dues   fulles   en   les   que   escriuran   coses   positives   d’aquelles  persones,   i   les  hi  regalaran.  Amb  totes   les  fulles  farem  un  arbre.   [Adaptació  de  l’activitat  de  M.  Carme  Boqué.  Guia  de  la  mediació  escolar.  Rosa  Sensat,  p.  118]    

−   Les  criatures  es  mouen  (tranquil·∙lament)  mentre  sona  la  música.  Quan  la  música  calla,   cadascú  mira   la   persona   que   té   al   davant,   i  mirant-­‐la   li   diu   un   aspecte  positiu.    

−   Segons  la  dinàmica  creada,  pot  ser  un  moment  valuós  per  a  que  el/la  mestre/a  expliciti  algun  tret  positiu  que  destacaria  de  cada  criatura.    

     Per  un  altre  moment,  un  altre  bonic  conte  en  aquesta  direcció  és  La  Xola  i  els  lleons,  de  Bernardo  Atxaga  (Cruïlla).