LAOCOONT    I  ELS  SEUS  FILLS  

AGESANDRE,  POLIDOR  I    ATENODOR  DE  RODES  

DOCUMENTACIÓ  GENERAL  

Títol:  Laocoont  i  els  seus  fills    Autor:  Agesandre  (pare),  Polidor  i  Atenodor  (fills)  de  Rodes  Cronologia:  segle  I  aC  Estil:  grec  hel·∙lenístic  Tècnica:  talla  i  trepanat  Material:  marbre  Formes:  escultura  exempta  Tipologia:  grup  Cromatisme:  monocroma  Dimensions:  2,42  m  (alt)  Localització  original:  descoberta  entre  les  ruïnes  del  palau  de  Titus  a  Roma  ,l’any  1506  Localització  actual:  pati  del  Belvedere  dels  Musei  Vaticani,  a  Roma  Tema:  mort  del  sacerdot  troià  Laocoont  i  dels  seus  fills  segons  explica  la  llegenda,  recollida  també  per  Virgili  a  L’Eneida.  

INTRODUCCIÓ   Laocoont   i  els  seus  fills  és  una  composició  d’un  gran  dramatisme  que  mostra  un  els  episodis  en  què   els   déus   de   l’Olimp   es   van   mostrar   més  malvats   i   desconsiderats   amb   els   humans.  L’object iu   de   l ’autor   va   ser   plasmar  l’expressivitat   per   sobre   del   tema   tractat   o   de  qualsevol  judici  sobre  la  conducta  dels  déus.    Aquest  grup,  que  probablement  es  basa  en  un  original   grec   de   bronze,   és   l’escultura   més  significativa   de   l’escola   de   Rodes   (responsable  del   famós  Colós),  que   treballava   a   partir   de   la  monumentalitat,   el   patetisme   i   la   preferència  per  les  composicions  piramidals.    

Segons  la  miologia  grega,  i  sobretot  segons  la  versió  de  l'Eneida,  de  Virgili,  el  sacerdot  del  temple  de  Neptú,  Laocoont,  intentà  advertir  els   troians   que   no   entressin   el   cavall   de   fusta   dintre   de   la   ciutat  perquè   els   portaria   conseqüències   greus.   Aquest   presagi   no   va  agradar  als  déus,  els  quals  li  van  enviar  dues  serps  com  a  càstig  per  haver   desafiat   el   destí;   els   animals   van  matar   Laocoont   i   els   seus  dos   fills.   I   aquest   és,   jus-­‐tament   el   moment   que   immortalitza  l'estàtua.    

ANÀLISI  FORMAL  composició  

La   composició   es   defineix   a   partir   d’una   piràmide   i   d’una  diagonal  que  travessa  tota  l’escultura.  Per  una  banda,  la  piràmide  que  formen  les  tres  figures,  amb  el  cap  de  Laocoont  al  vèrtex  i  per  l’altra,  la  diagonal  que  generen  el  braç  dret  i  la  cama  esquerra  de  Laocoont.   Les   tres   figures   queden   unides   per   les   serps,   que  estrenyen   els   cossos   musculosos,   tractats   tots   com   si   fossin  adults,  ja  que  les  anatomies  dels  nens  són  com  la  del  pare,  però  a  escala  reduïda.  Els   artistes   es   recrearen   en   el   seu   art,   amb   independència   del  contingut  i  del  missatge  del  conjunt.  Perdut  ja  en  gran  mesura  a  l’època   hel·∙lenística   el   sentit   religiós   de   l’art,   els   escultors   es  concentraren  a  resoldre  problemes  tècnics   i  a  crear  sensacions  en  els  espectadors.  Per   això,   aquestes   tres   figures   són   representades   en   una   lluita  brutal   per   la   seva   vida   en   què   cada  múscul   és   en   tensió   per   tal  d’escapar-­‐se  de  l’abraçada  mortal.    

El  dramatisme  s’accentua  amb  els  detalls  com  ara  la  boca  oberta   de   Laocoont   i   les   arrugues   de   dolor   de   la   seva  cara,  com  també   les  expressions   llastimoses  dels  fills,  el  més  gran  dels  quals  mira  el  pare  per  demanar-­‐li  ajuda.  El  moviment  es  produeix  a  partir  dels  cossos  contorçats,  que   no   tenen   cap   possibilitat   d’escapar-­‐se,   però   lluiten  fins  el  final,  i  de  les  serps  que  els  tenen  presos.  És  notable  el  talent  dels  escultors  a  l’hora  de  plasmar,  tot  paralitzant-­‐lo,   un   moment   d’agitació   dramàtica   sense  que  l’acció  s’aturi.  El   volum   dels  músculs   i   alguns   punts   concrets,   com   els  ulls   enfonsats,   creen   uns   efectes   de   clarobscur   que  disparen  l’emotivitat  de  l’escena.    

ANÀLISI  FORMAL  es7l  

Per  a  molts  autors,  aquesta  còpia  de  Laocoont  i  els  seus  fills  és  l’adaptació  en  marbre  d’un  original  de  bronze  del  començament  dels  segle  II  aC.  L’original  només  l’haurien  format   dues   figures,   perquè   en   el   relat   mitològic   grec  Laocoont   apareixia   únicament   amb   un   dels   fills;  probablement   el   segon   fill   hi   fou   afegit   per   tal   de   fer  coincidir  l’escena  amb  la  narració  que  Virgili  fa  a  l’Eneida.  

Laocoont  i  els  seus  fills  és  l ’ e s c u l t u r a   m é s  important   de   l’escola   de  Rodes,   que   va   destacar  d u r a n t   e l   p e r í o d e  hel·∙lenístic   i   que   va  p r o d u i r   o b r e s  emblemàtiques,   com   la  Victòria  de  Samotràcia.  

L’experiència  del  passat  a  l’hora  de  resoldre  problemes  compositius  o  tècnics  s’alià  en  el  període   hel·∙lenístic   amb   els   nous   gustos,  que   cercaven   provocar   sensacions  immediates,   fos   amb   una   tragèdia   de  dimensions   incommensurables,   amb   la  gràcia   d’una   deessa   en   una   posició  suggerent,  amb  una  lluita  aferrissada  o  amb  la   força   d’un   déu   o   d’una   deessa  implacables.   L’idealisme   clàssic,   amb   les  seves   paradigmàtiques   expressions  d’equilibri  i  de  serenitat  als  rostres  passés  el  que  passés,  deixava  pas  al  realisme  i  a   les  expressions   turmentades.   Els   artistes   es  recreaven  a  donar   forma  al   sofriment,   tant  físic  com  espiritual.    

L’art   hel·∙lenístic,   caracteritzat   per   la   seva   teatralitat   a  l’hora   d’expressar   les   accions   i   la   seva   preferència   pel  moviment   i   per   la   grandiositat,   influí   en   obres   de   l’art  romà,   com  el  Rapte   de  Prosèrpina.  Els   romans   eren   uns  admiradors  apassionats  de  l’escultura  grega,  fins  al  punt  que   molts   emperadors   romans   tenien   estàtues   en   què  són  representats  com  a  déus  o  herois  grecs.  Laocoont   i   els   seus   fills   fou   trobada   per   Rafael,   que   de  seguida   la   va   mostrar   a   Miquel   Àngel.   El   florentí   en  quedà   molt   impressionat   per   l’excel·∙lència   de   la  composició  i  per  la  ràbia  continguda,  que  ressuscità    a  les  seves   obres   de   maduresa   i   va   fer   parlar   als  contemporanis  de  terribilità.    

INTERPRETACIÓ  con7ngut  i  significació  

Aquesta  escultura  representa  l’agonia  de  Laocoont.  Tant  a  l’original  com  a  les  còpies  totes  les  figures  van  nues,  tot  i  que  alguna  de  les  reproduccions  mostra  les  inevitables  fulles  de  parra  col·∙locades  en  llocs  estratègics.  Com  deia  Sir  Kenneth  Clark,  historiador  de  l’art,  el  nu  “és  una  forma  artística  inventada  pels  grecs,  així  com  l’òpera  és  una   forma   artística   inventada   a   la   Itàlia   del   segle   XVII”.   El   nu   té  unes   profundes   arrels   en   la   idiosincràsia   del   poble   grec   que   es  poden  rastrejar  fins  al  costum  dels  atletes,  iniciat  a  l’època  arcaica,  de  competir  completament  nus  en  el  jocs.  Probablement  Laocoont  i  els  seus  fills  va  ser  encarregada  per  l’Estat  per  exposar-­‐la  en  un  lloc  públic,  però  també  podria  haver  estat  la  comanda  d’un  particular.  

INTERPRETACIÓ  funció  

A   l’època   hel·∙lenística   les   persones   amb   diners  començaren  a  col·∙leccionar  obres  d’art,  ja  fossin  originals  o  còpies.  Els  rics  pagaven  sumes  fabuloses  per  les  peces  d’art  i  els  artistes  famosos  (més  els  pintors  que  no  pas  els  escultors).  Els  escriptors  contribuïren  a  la  glòria  d’aquests  escrivint  sobre  la  seva  vida  i  les  seves  anècdotes.  El  grup  de  Laocoont,  molt  pla,  va  ser  concebut  per  mirar-­‐lo  frontalment.  

El  rapte  de  Prosèrpina,  Bernini  (1621-­‐1622)  

MODELS  I  INFLUÈNCiES  L’escultura   hel·∙lenística   deu  molt   a   l'experiència   tècnica  del   passat,   i   en   alguns   detalls   encara   té   com  a   referent  els   models   de   l’escultura   clàssica   del   segles   V   i   VI   aC.  Miquel  Àngel  quedà  impressionat  per  aquesta  escultura,  tant  per  la  seva  terribilità  com  pel  pathos  que  transmet.  Si  el   període   clàssic   va   ser   una   font   d’inspiració   per  Renaixement,   l’hel·∙lenístic   ho   va   ser   per   al   Barroc.  Així,  aquest   conjunt  és  un  magnífic  exemple  de  barroquisme  escultòric  de  l’hel·∙lenisme.  

Extret    de:  LLACAY,  Toni.  Visualart.  Ed.  Vicens  Vives  2009                                                TRIADÓ,  JR.  Història  de  l’Art.  Batxillerat.  Ed.  Vicens  Vives,  2009