L'Avanç 150

La moda neonazis’estén perinternetBotigues especialitzades iportals en línia nodreixende munició ideològicamilers de joves capsrapats davant la passivitatde les autoritats espanyoles pàg. 08-09

ESTAT

60 anys d’ocupacióisraeliana aPalestinaEntre el 15 de maig de1948 i el 2 de juliol de1949, 531 pobles i ciutatspalestines foren destruï-des i 750.000 habitantsexpulsats pàg. 06-07

INTERNACIONAL

El creixement del valencià a lesaules s’estancapàg. 21

+ Notícies

L’AVANÇ

Informació lliureplanes centrals

16 DE MAIGPrimavera 2008

2 euroswww.lavanc.com

#150

La majoria del jovent voreja el llindar de la pobresa pàg. 22

Els protagonistes de l’espoli del Cabanyal

INTERESSOS! UNA DESTRUCCIÓ MOLT RENTABLE

Matricula en futur, matricula en valenciàLa campanya d’Escola Valenciana per fomentar les matriculacions en valencià compta amb el suport de Núria Roca, el porter de futbol Andreu Palop i el pilot de motos Hèctor Faubel. pàg. 20

Les empreses que participen a Cabanyal 2010 són poderoses immobiliàries unides per forts vinclesa la classe política, establint-se una xarxa d’interessos i relacions a les altes esferes pàg. 10-11

XAVIER MARTÍNEZ

150números

02 L’Avanç informació, 16 de maig de 2008

OPINIÓNIETZSCHE

“La bona memòria és de vegades

un obstacle al bon pensament.”

EMILI OLMOS Professor i POETA

L'Estat Espanyol ingressà a laUnió Europea un dia hivernalde l'any 1986. Abans el dicta-

dor Franco ja ho havia intentat peròli digueren que no tinguera tant demorro i que deixara de dictar. Cal-gueren transformacions econòmi-ques i organitzatives per tal d'adap-tar-nos al nou país. Fou al 2002 quanl'euro envaí el moment en perjudicide la nostàlgica pesseta. I algunessetmanes després Pilar del Castillo,ministra d'Educació del gabinet az-narenc, signava un compromís d'in-tencions per introduir l'assignaturad'Educació per la Ciutadania. Vin-gué l'alto el foc d'ETA que tant per-judicà els interessos del PP, mes lamagistral política peperil de desgas-tament del PSOE permeté queaquest rectificara i es posicionara encontra del diàleg. S'aconseguí ales-hores que ETA tornara a les armes,però calien altres fronts per ende-rrocar el partit al govern davant leseleccions del 2008. Calia que unaamiga del PP, l'Església Catòlica -EC-, intervinguera en el procés dedesgastament: l'assignatura ésadoctrinament, llibertat dels paresper educar en casa, no toleraremparlar d'homosexuals -encara quenosaltres ho som-, l'única famíliaautèntica és la nostra, la cristiana ino se'n parle més, carrancs i budells!L'assignatura pretén fer personesque tinguen capacitats democràti-ques dins la societat. La reacció d'al-gunes alumnes davant la immigra-ció, el masclisme i l'homosexualitatés molt preocupant. Cal crear ciuta-danes que no estiguen marginadeso que no marginen. Tenim també elmón neoliberal de la globalització on

les persones valen segons el seu pesen diners, i no cal oblidar AdamSmith, el pare del capitalisme: calobtindre el màxim de benefici a cos-ta del que siga. Munta una fàbrica isi et carregues el planeta de conta-minació o rebentes les dones a tre-ballar, tant se val. Ací estic jo i el meuegoisme. Les teories d'Adam Smithes treballen en l'assignatura d'Histò-ria -de moment no hi ha objectores!-encara que segons la tendència po-lítica de la profe i/o escola es denun-ciaran com jo he fet o es donaranpinzellades de rosa lait per no adoc-trinar ja que correspon a les mareseducar en aquests temes tan deli-cats. Però l'alumnat rep la pressiód'Adam Smith sense saber-ho: l'im-pacte de la propaganda en forma detanques publicitàries als carrers,anuncis televisius, internet, mòbilso caramels. Tot això és adamsmith-me, capitalisme de clavegueram i endefinitiva valors que l'alumnat engo-leix de la forma més sofisticada. Calper tant lluitar contra tot això. Calcrear persones que puguen sostenir-se dempeus i no tinguen el cap pled'excrements. D'altra banda l'assig-natura apareix tot just quan Europallança uns missatges educatiusatractius, necessaris i brutalmentefervescents que entraran en vigorel curs vinent. Competències, calencompetències, cal que l'alumna sà-piga solventar qualsevol problemaen qualsevol esfera de la vida, calcrear persones, i anem a oblidar-nosun poc de tanta estupidesa memo-rística i insensatesa absurda que duel nostre alumnat a l'abisme de l'a-vorriment i a la defenestració de lesassignatures. Queda per tant clar

que l'assignatura no és una maniade Zapatero. És preocupant que essospite d'una assignatura o encaramés, que premeditadament s'utilit-ze com a arma política miserable.Les alumnes i profes mereixem unrespecte, una dignitat, una èticaque emana del nostre Estatut, de lanostra Constitució i de la Declara-ció Universal dels Drets Humans.Violar els 3 llibres és un esport olím-pic practicat amb gràcia pel PP. Nohaurem d'oblidar els diners que elgovern central transferí a la nostracomunitat en concepte de bibliote-ques, és a dir, llibres, i que el nostrehonorable president rebutjà. Éscomprensible perquè 2 milionsd'euros en llibres és dinamita cultu-ral que ingeririen les ciutadanes ipodrien acabar culturitzant-se i en-tenent que hi ha algunes enganyi-fes en aquest joc. La pretensió me-gadictadora de Camps per fer l'as-signatura en anglés no se li hauriaocorregut ni a Franco. Les misèriesputrefactes del feixisme afloren pertots els costats -43 víctimes del me-tro, circuït F-1, no tramitar llei dedependència-. Després tenim l'ob-jecció a l'assignatura o la substitu-ció per treballs sense assistència aclasse. Em comentava una profeque ella també objectarà i no corre-girà els treballets en anglés. La cor-tina democràtica és la millor formad'amagar el feixisme, no cal oblidarque Hitler arribà al poder democrà-ticament. Amb EC -Església Catòli-ca- és impossible pactar, la 2ª Repú-blica ho tingué molt clar. Per tant elmissatge de les filofeixistes és adéu,Europa, adéu! Llampecs i escorpinsde la Gran Creu!

Deseducació per la ciutadania

COORDINACIÓ: Guillem Carreras REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay COL·LABORADORS:Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, Toni Mestre, Laia Altarriba,David Sastre, Sussanna Anglés, Marc Peris, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló- DossiersCrítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIÓ: Jordi Caballero.

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València · 96 333 93 [email protected] · www.lavanc.org

Fa aproximadament vuit anys naixia L’Avanç com anou mitjà de comunicació editat per i per avalencians. La nova publicació no va generar

excessives expectatives en el sector de l'esquerra socialvalenciana de més de quaranta anys. D'una banda elscontinus fracassos d'iniciatives similars a la nostra feiena aquest potencial públic, molt excèptic a l'horad'aplaudir l'empresa, alguns d'ells amb els anys vanacabar reconeixent el nostre treball i donant-nos suport.Per altra banda el sectarisme tan arrelat en la nostrasocietat va fer que molts altres no veren amb bons ulls lainiciativa per no ser “la seua iniciativa”. Aquesta“benvinguda” es va repetir en tots els sectors del'esquerra i el nacionalisme del nostre país. Alguns fins itot van intentar destruir-lo al més pur estil caciquil: si noés meu, no serà de ningú, volent amagar així la seuaincapacitat de crear un mitjà de comunicació afí. Peròvuit anys més tard continuem en el camí. Un camí difícilon el que més dol no és la falta d'ajuda institucional alsmitjans de comunicació en llengua autòctona, ja que vamnàixer sense elles i continuarem així mentre no puga serd'altra manera. Dol no obstant això les embestidesd'aquells que considerem companys de viatge, aquellsque estant representats dins del ventall ideològic quesuposa L’Avanç, no han sabut o no han volgut participaren el seu creixement i desenvolupament, preferintapostar per una premsa, l'oficial, que en la majoria decasos els ignora quan no contribueix a destruir-los. Comdeia, des d'aquests sectors s'ha castigat a L’Avanç percoses per les què mai es castiga a la premsa oficial composar la publicitat d'algú a qui ells consideren rival, i alsquè nosaltres des de la nostra independència,evidentment, considerem companys de viatge.Per aquest periòdic han passat més de 200 persones quehan treballat de manera desinteressada per a fer realitatallò d'una premsa que reflectira el punt de vista de quipateix les polítiques dels poderosos. Aquests 200voluntaris representen el ventall de l'esquerra i elnacionalisme d'aquest País i van aconseguir treballarcolze a colze amb gent que no pensava com ells, peròamb els què se cercava més els punts de concordançaque els de dissidència, és a dir al revés del que passa enpolítica. Açò suposa una lliçó de tolerància, demenyspreu del sectarisme i dogmatisme que més d'unhauria d'aplicar-se si no volem que aquest poble continueen mans del seu botxí.Ara celebrem els 150 exemplars de L’AVANÇ, i els quèvindran, donant una lliçó de com amb molt pocs diners(200.000 pessetes en l'any 2.000) i amb molta il·lusió totés possible. Alguns d'aquells sectaris que van vaticinar idesitjaren la nostra prompta desaparició, avui no estan.Els què van confiar en nosaltres i ens van ajudar durantaquests 8 anys tenen el nostre més sincer agraïment.Continuem volent canviar la societat valenciana i ambtots aquells que lluiten per una societat més justa,igualitària, valenciana, respectuosa amb el territori comtambé amb la nostra llengua, cultura i tradicions, fugintdel sectarismes i dogmes, ens trobarem en el camí.Perquè l'esquerra valenciana és plural, L’Avanç és iseguirà sent plural

I ja van 150

No hi ha cap mena de dubte quant fa als grans temes econòmics:les dues cares –dures?–, que formen part de la mateixa mone-da, hi estan d’acord, o dit amb paraules cèlebres: tanto monta

(PP), monta tanto (PSOE), i com sempre, al llom d’una ciutadania cas-tigada per la imposició d’un bipartidisme molt ben arrelat en les restau-racions borbòniques dels dos segles anteriors. Un bon exemple d’aquesta visió monolítica el trobem davant l’anome-nada crisi o desacceleració econòmica que ara comença, la causant dela qual sembla ser la davallada del sector immobiliari. ¿Que ja era hora,no?. ¿O pensaven que tot són flors i violes i que anaven a continuar finsa l’infinit? Si fos per ells, segur que seguirien construint, sense solta nivolta, mentre quedava un pam de terra per cementar. ¿És possible queaquesta dèria responga a la falta d’imaginació? ¿O tal vegada siga el re-sultat d’un trauma infantil no resolt? El ben cert és que encara seguei-xen jugant impàvids i sense complexos a una barreja de l’exin castillos idel monopoli. Potser fóra més encertat pensar en l’enfilat d’interessoscreats en el sector, i tot allòque l’envolta: llicències, im-postos, diners negres, movi-ment de capitals, inversionsespeculatives, crèdits banca-ris ... que resulten molt difí-cils de desmantellar. I pelque sembla, de dissimular.Cada vegada són més els altscàrrecs que passen –sensevergonya– de la política al’empresa privada en sectorsclaus per a l’economia, siga l’immobiliari, l’energètic o les comunica-cions. La qüestió és que els polítics de la moneda que parlàvem adés –quedóna suport a un pensament únic que cal desemmascarar i denunciar–,ja no saben com fer-s’ho per tal d’ajudar el sector de l’atovó, i qualsevolfórmula els sembla vàlida. A hores d’ara, que és públic i notori l’existèn-cia de més de 300.000 vivendes deshabitades al País Valencià, per a quèen volem més? Encara que ens vulguen engalipar, tot dient-nos que ésper fer un servei a la ciutadania, la qüestió no s’ajusta a la realitat. M’ex-plique: ara que per fi tenim a l’abast la possibilitat de frenar aqueixa ob-sessió malaltissa de créixer com un càncer a qualsevol preu; ara quepodem decretar una moratòria contra la destrucció de l’horta periurba-na que ens queda, resulta que, els de sempre, aproven al parlament unaproposició que reclama la construcció de noves vivendes, en aquestcas, de protecció oficial (VPO). Subtil manera de voler-nos enredrar id’imposar-nos una economia de mercat que acaba encarnant maneresdictatorials contràries als drets d’una democràcia.Davant d’una proposta tan desgavellada i enganyosa, ¿no fóra millor ac-tivar de debò i de veres el lloguer dels habitatges buits a preus justos iamb seguretat per a llogadors i llogaters? I, alhora, ¿per què no aplicarmesures més valentes que faciliten l’emancipació juvenil d’una vegadaper sempre? I com a proposta alternativa i realista, ¿no tocaria ja la re-conversió del sector de la rajola en alguna cosa més sostenible i rendi-ble socialment, com ara la producció d’aliments ecològics de proximitat(que garantesquen la seguretat alimentària i eviten la producció deCO2) en els llocs on pensaven construir?; que s’aprofités aquesta màd’obra per donar vida i producció no especulativa a un espai que fa lus-tres hauria d’haver estat declarat paratge natural (no oblidem que l’-horta valenciana encara és una de les 6 més valuoses de tot Europa) is’evités que tota aquesta allau de persones es convertesquen en assí-dues de les oficines de col·locació?. Sembla que les respostes són òb-vies, però ¿quan tindrem uns polítics a l’altura de les circumstàncies?.Ara és el moment de demostrar-ho!.

Voro Torrijos i Tàrrega és membre d'Els Verds – Compromís per Aldaia

FERRERO Baixem al tenista d’Ontinyent ja que les seuescampanyes a favor del trasvasament no eren unaqüestió ideològica. Ara ens desdejunem llegint a lapremsa que el de la Vall d’Albaida té interessos,junt a una constructora, en un PAI amb camp degolf.

FAUBEL, PALOP I NÚRIA ROCATant el corredor de motos com el portervalencià del Sevilla com la presentadora, handecidit participar a la campanya a favor de l’úsdel valencià encetada per Escola Valenciana.Personatges públics i compromesos amb elvalencià.

03OPINIÓL’Avanç informació, 16 de maig de 2008

Menys dèria immobiliària

LA MARJAL

VORO TORRIJOS

ara que podem decretar una moratòria contra la destrucció de l’horta que ensqueda, resulta que aproven al parlament una proposició que reclama la construcció de noves vivendes, en aquest cas,de protecció oficial

PERE FUSET

Veig que malgrat que ens hasdeixat encara estàs connectata la xarxa via el messenger. Su-

pose que la teua familia així ho vol.Serà un llibre de condol virtual, em-prant eixes noves tecnologies que mal-grat la teua edat tan bé et coneixies.Mira que has sigut una persona pecu-liar, Vicent! Feia temps que no parlà-vem llargament com anys arrere, enaquelles nits a l’hotel on treballavesmentres comptaves els dies que et se-paraven de la jubilació. Tenies ganesde gaudir de la teua familia, del teupaís i de la pilota, que com es diu alsfòrums, eren les teues obsessions.Crec, pel que hem parlat, que final-ment ho pogueres fer. Fa unes set-mana en assabentar-me de la malaltiatractí de parlar amb tu pel messenger.Com de costum no estaves però la teuaresposta arribà hores més tard al meucorreu. Em quedí fred i no vaig sabercom animar-te tot i que vaig compro-var que d’ànim no anaves mancat. Mésfred em quedí encara quan el passat26 d’abril, a Alacant, la nostra benvol-guda Sònia em confirmava la grave-tat de la teua situació.El primer que m’ha vingut al cap a l’as-sabentar-me de la teua mort pel mis-satge de Víctor ha estat el de la car-

peta. Aquella que durant anys porta-res a centenars de reunions de l’UPVi que un dia em regalares, sinó m’en-ganye la primera vegada que ens sa-ludarem en persona. Estic convençutque ho recordes. Vingueres al darrerDiumenge d’Octubre des de la Marinaaprofitant, crec recordar, que hi ha-via una partida de pilota no sé si delCircuit Bancaixa. No fou difícil reco-néixer-te puix portaves la gorreta ambel Tagarinet brodat, el teu nom de gue-rra al fòrum de Valencianisme.com pelque tant et prodigaves no exempt depol·lèmiques que ara tothom recordadolçament. Tenies un sobre amb unaemotiva dedicatòria i dins d’ell la car-peta. Me la donares i marxares de nou,sense dinar, cap a la teua comarca d’a-dopció. No ens enganyem, la carpetaera estèticament lletja, però el sim-bolisme amb què em feres el regal emva deixar emocionat i la veritat, mai nose com reaccionar en estes situacions.Era, explicaves, un relleu generacio-nal d’un iaio a un xic encara quasi ado-lescent, que compartien l’esperit delluita per un país tan complet com elnostre. Malgrat la declaració d’inten-cions mai no et jubilaries del valen-cianisme fins al final dels teus dies enel que demostrares que al remat el teu

sobiranisme valencià era el pilar méssòlid sobre el que bastir altres compo-nents més flexibles, incloses les ban-deretes sobre les que altra gent tanttemps balafia.Saps? Encara no he anat a veure unapartida de pilota al trinquet. Quedà-rem que aniriem però mai no concretà-rem. Veges tu! Que poc ens hagueracostat. Però el dia que ho faça inevita-blement em vindrà al cap el teu nom.Ara marxes i deixes silenci. Un silencique no ho és tant pel soroll del teu re-cord. Probablement el teu nom maiapareixerà als llibres del nacionalis-me valencià, com els de tantes altrespersones anònimes que li dediquen laseua vida. A Valencianisme.com peròet trobarem molt a faltar, molt espe-cialment quan arribe l’hora de la sub-hasta de llibres amb la qual finançàvemel portal. Ara, amb el valor afegit queels dóna la teua història, segur que s’-han revaloritzat més Vicent. ;) Per lameua part només em queda donar-teles gràcies i tot i que potser és tard, de-manar-te disculpes per no haver fetmés per evitar la desconnexió delsdarrers temps. Amb la teua compren-sió i bon humor segur que m’ho discul-pes. Estic trist, però content, molt con-tent, d’haver-te conegut. Descansa!

Adéu, Tagarinet

15 anys sense Guillem, quinze…

XAVIER GINÉS

Fa un dies al Terra, en l'acteque encetava l'any delGuillem que organitzen uns

pocs col·lectius, escoltava atenta-ment les paraules del pare delGuillem. Entre d'altres considera-cions, i referint-se al que pugaestar passant la mare de Carlos acausa del premeditat treball delsmitjans de masses, va reflexionaral voltant del paper dels pares enl'orientació i l'activitat dels fills ique això els va fer -a ell i a la seuaparella., en algun moment, consi-derar-se responsables del crim queel feixisme havia executat.Van fracassar, els mitjans no hovan aconseguir i per això el teniadavant meu, al Terra, per aMaulets, xerrant contra el feixis-me, recordant la memòria deGuillem, i donant suport la gent deMadrid que havia patit, com elsvalencians ara fa quinze anys, unassassinat polític.El mitjans de comunicació del nos-tre país van fer dubtar Guillem -

pare- de la valua del seu fill, delsvalors que va poder transmetre-li, id'aquells que no sent transmessosva incorporar Guillem en la seuacurta trajectòria vital. No puc ama-gar que ser pare va fer que parèsl'orella, especialment en aquestpunt. Els fills i les filles ho són tot,i perdre'ls ha de ser perdre-ho tot.I a la força, quan es perd tot la pre-gunta que primer ataca és per quèhem perdut tot, què hem fet mal,quina aposta hem errat.És un tòpic entre "els nostres" par-lar de que l'aposta de Guillem vaser la de la llibertat. Per ella va viu-re i per ella el van matar. No pertòpic deixa de ser cert, però sí par-cial. Des de la perspectiva del pareo la mare l'aposta va ser la de lacoherència, i per això la de l'incon-formisme, la de la responsabilitat iel compromís. Una gran apostaque no sols es paga amb pitjorstreballs, una incomoditat quotidia-na per a comunicar-se, un ennuigdiari en llegir la premsa -pel que

diu i per qui ho diu- un minoritaris-me involuntari... I en alguns casos,fins i tot amb la vida es paga aques-ta aposta.Però evidentment si no s'aposta,en aquest món capitalista nostre ien qualsevol altre món, no es potguanyar. I en altres mons potser nocalga guanyar, però en aquest mónque ens ha tocat patir de guerra lavictòria ens és imprescindible, i lesapostes han de ser col·lectives,individuals i ambdues constants icreixents.En aquest joc -de guerra- les derro-tes són contínues, i les victòriestambé. El que passa és que eixosgrans guerrers del mal que van ferdubtar de la seua aposta a Guillemtenen ben apresa l'ordenança delsilenci de les victòries de l'enemic,és a dir, de les nostres victòries. Hanpogut amb Guillem però no hanpogut amb Guillem, no han pogutevitar el Terra, L'Avanç, Maulets, nohan silenciat els músics... per diraquells que més conec.

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 16 de maig de 2008

Que el 1r de Maig s'haja anat con-vertint, amb el transcurs d'es-tos temps d'individualisme i

competitivitat, en una festa sense unaltre significat que el de ser un dia d'o-ci, no és quelcom casual i fins potserserà un poc culpa de tots; en primerlloc d'alguns sindicats, que trauen adesgana les seues banderes i pancartesamb missatges tan ambigus i poc atrac-tius com "Per l'ocupació", "Per la pau" icoses per l'estil. Clar, no demanaran"Per les 35 hores" o "contra els contrac-tes fem" quan en la seua pràctica quo-tidiana són coparticipants de les políti-ques neoliberals que propugna la granpatronal, i els objectius més inconfes-sables de la qual són l'ampliació de lajornada laboral, el retard de l'edat dejubilació, l'abaratiment dels salaris i eldeteriorament de les condicions de tre-ball. Per això no és freqüent veure enles ordenades desfilades de Maig ajóvens parats, a eterns mileuristas, aprecaris de les ETT o treballadorsimmigrants sense papers. Com amàxim es veuen alliberats sindicals,vells sindicalistes de grans empreses imilitants disciplinats de partits extra-parlamentaris i ONG.També es continuen produint altresmanifestacions, quelcom menys nom-broses i molt menys publicitades, decontingut prou més crític i reivindica-tiu, protagonitzades per organitzacionsi treballadors que es resistixen a enten-dre que l'època de les vagues i les rei-vindicacions serioses ja ha passat a lahistòria. Segons les tendències méspolíticament correctes de l'uniformepanorama ideològic i mediàtic, sónanacronismes que s'obstinen a nadarcontra el corrent i no volen compren-dre que hui les coses van per altrescamins i el sindicalisme ja no es fa enl'assemblea i la barricada, sinó en elsdespatxos i per mitjà d'un consensobert i franc amb la patronal i el governde torn.Entre eixos treballadors, reticents ipassats de moda, ens trobem els afi-liats i militants de la CGT que ens obs-tinem a continuar manejant-se concep-tes i expressions tan desfasades i quasimalsonants com a explotació, capitalis-me, drets obrers, solidaritat de classe,etc. Però no pretenem adjudicar-nosl'exclusivitat de la resistència davantdel capitalisme depredador, també hiha molts altres moviments contra cadauna de les aplicacions de la lògica delmàxim benefici econòmic; movimentsper una vivenda digna, contra les gue-rres, per defensa del territori, contra elracisme, contra la privatització de ser-vicis socials tan importants com lasanitat, l'ensenyament o les pensions,etc. Són tantes les lluites i campanyescom les agressions del capitalisme sal-vatge als drets elementals de la ciuta-

dania.Potser era el món laboral on menyss'havia notat fins ara eixe ressorgir deles protestes i la dissidència, on elmonopoli de les organitzacions oficia-listes menys s'havia esquerdat. No obs-tant, en els últims temps, també es per-ceben esperançadors canvis en l'àmbitlaboral, on el sindicalisme servil i refor-mista comença a ser qüestionat i con-testat. Quelcom que no havia succeïten els últims decennis, i això a pesar deles moltes reformes i retalls que el sin-dicalisme majoritari havia firmat ambla CEOE i amb els governs successiusde F. González, Aznar i Zapatero.La forma en què s'han portat molts delsconflictes recents més sonats i lesimportants conquistes que s'han arran-cat en ells demostren que hi ha altresformes de fer sindicalisme, molt mésreivindicatives i participatives del queens tenien acostumats els sindicatsmajoritaris. Lluites com les viscudes enSEAT, Metro de Madrid, TransportsMetropolitans de Barcelona i altresrepresenten clars exemples d'eixe airede canvi de què venim parlant i quesomiàvem des de fa anys.Dos són els aspectes més diferencia-dors i sobre els quals reposa gran partde la culpa d'eixe nou despertar, enca-

ra incipient però esperançador, de l'ac-tivisme obrer. Per un costat l'assump-ció pels propis afectats –per mitjà deles corresponents assemblees- de laresponsabilitat de decidir sobre contin-guts i estratègies de les seues mobilit-zacions, i per un altre la presència sig-nificativa de la CGT en eixos conflictes,posant la seua organització i el seuassessorament al servici dels vaguistes,sense pretendre dirigir-los ni suplantarla seua voluntat. Amb això es confirmael que ja deia la I Internacional en1864: que l'emancipació dels treballa-dors només pot ser obra d'ells matei-xos.Des d'esta il·lusionant hora que viu elsindicalisme alternatiu a Espanya, laCGT ha eixit novament este 1r de Maigal carrer per a reivindicar unes condi-cions de vida dignes per a tot els treba-lladors sense excepció, però tampochem oblidat la nostra vocació interna-cionalista i solidària amb totes les llui-tes dels oprimits en qualsevol racó delmón, i en tan històrica jornada vam tin-dre en el cor als moviments germansque s'enfronten a la injustícia i l'explo-tació en Chiapas, en Oaxaca, enPalestina, al Marroc i el Sàhara, en totAmèrica Llatina, a Algèria, en l'Europade l'Est...

Un altre sindicalisme ja és possible

Antonio Pérez ColladoSEC. GENERAL DE CGT-PV

L’experiènciaaliena… serveix?

JOSEFINA JUSTE

La història i la vida dels argentins esveurà coberta per la negra nit de lesdues presidències de Carlos Menem (8

llargs anys a partir de finals de 1989) nit que,a no dubtar-lo, s'estendrà durant tot elpròxim segle. El riojano no solament vadestruir l'aparell productiu i va lliurar elpatrimoni del país al millor postor de lesempreses multinacionals si no que, a més, esva permetre alienar les jubilacions de diversosmilions de compatriotes. Molts memoriosospodrien argumentar que l'assalt als diners deles caixes de jubilacions va començar en ladècada de 1950, i que van ser varis els què,en successives presidències, van usar elpoder màxim que atorga la prefectura del'Estat per a escometre aquest assalt (per amolts altres es va anomenar simplement“robatori”). Entre 1945 i 1989 es van succeirdiverses dictadures militars (llavorsanomenades “governs de facto”), algunsgoverns electes sense suficients avalsinstitucionals i socials com per a poderfinalitzar el període presidencial que tocava i,per descomptat, la inoblidable i devastadoradictadura militar de 1976. Tots van ficar la màen les caixes de jubilacions, custodis delsestalvis dels treballadors per a garantirl'hivern vital quan toqués. Per descomptat que tots van ser responsablesdel saqueig i del conseqüent buidament i queningú es va cridar a assossec perquè lescaixes de jubilacions eren pous sense fons:inesgotables. Però Menem els va posar elfermall d'or: va introduir, a més del robatoriconegut, les AFJP (Asseguradores de Fons dePensió) les quals van procedir a laprivatització de les jubilacions a través delque en l'actualitat són els “fons de pensió”. Ésper tots coneguda la història del “corralito”(control de canvis) establert al desembre de2001 pel llavors president De la Rúa, però elque gairebé ningú sap és que en aquells diesels diners de les jubilacions ja s'havienevaporat finançant múltiples campanyespolítiques no identificades així com subornsvaris i luxosos estipendis de funcionaris detorn. Les empreses asseguradores quetitulaven les AFJP mai es van responsabilitzardel desfalc que van ajudar a perpetuarexportant els diners a paradisos fiscals i a lesseues cases matrius sota la forma dedividends. Milions d'argentins van perdre aixíles seues jubilacions. Avui, any 2008, a 13 milquilòmetres de distància d'Argentina,s'intenta aprovar una llei que permeta invertiren Borsa el 10% del Fons de Reserva de laSeguretat Social espanyola (que compta amb55.000 milions d'euros), la qual cosa seriainvertit en emissions de bons i injectaria enels bancs liquiditat pal·liant, d'aquestamanera, la crisi sobrevinguda a conseqüènciade la crisi de les hipoteques nord-americanes.La gran majoria dels espanyols del carrer nosap que està a punt d'entrar en el pantanósterritori de les decisions que els governssolen prendre per a “garantir-li” el futur alsseus governats… serà que l'experiència alienano serveix?

L’AMÈRICA ALTRES VEUS

05OPINIÓL’Avanç informació, 16 de maig de 2008

Perseguim la nostracultura però l’imposemals immigrants

CARLES SENSO

Estaria bé que els nouvinguts parlarenvalencià i la gent autòctona no!

Els nostres dirigents, representant de la dretamés carca d’Europa, intenten imposar la nostracultura, les nostres tradicions i la nostra històriaals immigrants, al mateix temps que l’obliden ieludeixen promocionar-la. Volen imposar la nostrallengua quan ells la persegueixen i l’arraconen. Lanova idea del Partit Popular ha estat aplicar alPaís Valencià el que, en el seu moment, proposàRajoy a l’estat espanyol. Un qüestionat contracteper immigrants dissenyat per a que aquestssubscriguen un document comprometent-se arespectar les lleis, els principis i les costumsespanyoles i valencianes. I la pregunta que enssurt ràpidament a tots i a totes és: Però ellscompleixen les lleis, els principis, els costums, elrespecte de les tradicions, de la història i de lallengua valenciana?Amb aquestes mesures que miren de reüll aMadrid, el Molt Honorable President Camps actuade cara a l’exterior i oblida els interessos de lanostra terra, a la que ha convertit en el conilld’índies amb el que experimenten els ideòlegsneoconservadors espanyols. Camps intenta erigir-se com al més fort del barons del PP amb eldesigni de posicionar-se en la primera fila queculla les despeses del Rajoy.La dreta valenciana haurà pensat com podem ferque parlen d’ells. No tenen idees pròpies queisquen de les obres faraòniques poc aconsellablesen la conjuntura econòmica actual i de la críticafàcil i la culpabilitat total de Zapatero. No hantrobat altra forma que repescar el projecte deRajoy, copiat de Sarkozy, que criminalitza elsimmigrants. Aquesta dreta sense escrúpols no hadubtar un segon en fer públic les seuesintencions. Una dreta que no “parla valencià” ique no sap precisar en què consisteix exactamentles costums valencianes. La Generalitat manca decompetències per decretar expulsions, per incidirjurídicament o per adoptar altre tipus de mesurescoactives en aquesta matèria però, pel contrari,ha acompanyat a la brillant ocurrència unadotació econòmica de 2000 milions d’euros. Laproposta és simple borumballa però costarà alsvalencians 2000 milions d’euros.La millor forma d’integrar-se és conèixer lescostums o la llengua d’acollida. Però integrar-seno és dissoldre’s. Als nouvinguts els hem de fercomprendre que la nostra cultura és mot rica ique coneixent-la creixen com a persones i s’obrinportes. El primer pas, nogensmenys, serà que ensho creguem nosaltres.Des de l’associació Rumiñahui, que representamajoritàriament els immigrants equatorians liproposen als dirigents valencians “per què no escertifiquen ells davant la Unió Europea per veuresi el País Valencià aprova en polítiquesd’integració ja en pràctica. Si aprova en inversiósocial i convivència. Si aprova en vivendes deprotecció oficial”. No aprovaríem.És ofensiu, denigrant i vergonyós crear el debat.És perillós llençar la veu en una determinadadirecció. I si la veu ve dels governants, ésincendiari.

DE PROP

Els fets i els dies van confirmantel què era d’esperar, per l’ale-gria malgastadora de la

Generalitat Valenciana, que s’inicià entemps de Zaplana i es continua entemps de Camps. Aquell ens entrampàen el despropòsit ruïnós de “Terra míti-ca” i tot el seguit de “ciutats” i “palaus”,amén de les seues nombroses “fugides”-en avió particular- ves a saber a on il’ostentació milionària que continuàfent a Madrid, quan era ministre i araque “només” és parlamentari. Campstampoc no ha mirat prim en el recolza-ment dels grandes eventos, inclosa lavinguda del Papa que encara no sabemquè ens costà, no als catòlics –als queens correspondria contribuir-, sinó atots els ciutadans als que no es pot“carregar” una despesa confessional,en un Estat constitucionalment no con-fessional, per cert. Desprès foul’America’s cup, amb comptes tambéobscurantistes i de dubtosa legalitat,generosament abocats per l’adminis-tració valenciana, amb unes despesesmilionàries, per al lluïment del PP i delseu entorn polític, mediàtic i empresa-rial. Perquè a la ciutadania no ha afavo-rit gens –que sapiguem- aquell malba-ratament de fons públics.L’electoralisme permanent, això sí, haestat l’únic objectiu dels “populars” entots aquests muntatges...Ara és la universitat, on els seus res-ponsables, reunits en la CRUV–Conferència de Rectors d’UniversitatsPúbliques Valencianes- han expressatel seu malestar, per no haver-se iniciatencara el procés per a l’elaboració delPla de Finançament de les institucionsacadèmiques, no haver rebut la sub-venció corresponent a l’any 2007 (?)–que suma la “modesta” quantitat de400 milions d’euros!-, ni s’ha acordat elpressupost per al 2008 (!). Ni tan solss’han posat en marxa els plans d’inver-sions que es pactaren amb laGeneralitat, a l’octubre del 2005 (?!).Curiosament, amb la nova Universitatde l’arquebisbat, tot són gestos decomplicitat i servilisme, per part de laGeneralitat, tant en la generosa aporta-ció de locals –el cas de l’edifici de laseu central a València, de la “Catòlica”-, com en el recolzament de la seuail·legal Facultat de Medicina: el propiconseller del ram ha demanat al governcentral que obvie els “legalismes”–informe desfavorable del Consell deRectors de l’Estat i decisió subsegüentdel ministeri d’Educació-, que impedei-xen l’autorització del centre de l’arque-bisbe. Mentrestant els alumnes matri-culats ho han fet a la Universitat del’Opus, de Pamplona, que presta aixíaixopluc als il·legals. Heus ací unasituació caòtica, que els rectors amena-cen de portar als tribunals, per a ver-gonya de tots –de tots no, perquè el sr.Camps i la seua tropa no en tenen devergonya- i de la què es té coneixe-ment i constància públiques, per ladenúncia de les universitats públiques.No per la (absència de) bona disposició

i transparència de la Generalitat, quevoldria -en aquest tema- seguir desin-formant a la ciutadania, com en els“negocis” electoralistes que porta entremans.Altrament s’ha sabut que les bibliote-ques públiques valencianes s’han que-dat, enguany, sense dotació per a l’ad-quisició de nous llibres. I es comprèn,perquè, quan la vinguda del Papa, l’al-caldesa de València -amb la complici-tat del president de la Generalitat-advertia que es gastarien lo que hagafalta...I clar, ara falten diners per a lesnecessitats bàsiques dels valencians:llibres, escoles, universitats, ambulato-ris..., justament els que malbarataren acabassos en aquells muntatges.Perquè els “populars” ho tenen clar:per als grans “events” que els donenvots –vinguda del Papa, l’America’scup, la Fòrmula I que preparen etc.-sobren diners -lo que haga falta-. Per al’atenció a la despesa pública dels ciu-tadans –educació, sanitat, comunica-cions, foment de la cultura, associa-cions veïnals, protecció del medi,estalvi d’aigua...-: no hay dinero.Efectivament, barracons encara, enlloc de nous edificis per a escoles. Sousendarrerits dels professors i becaris deles universitats valencianes.Ambulatoris tercermundistes, en llocdels nous que ens anuncien en els pla-fons de propaganda de la Generalitat.Vials urbans i carreteres, en estatlamentable de seguretat i comoditat,per a una conducció tal com cal.Absència de projectes culturals i dedotacions generoses –tècniques, depersonal i recursos- a les biblioteques

públiques. I una celebració dels 800anys del naixement del rei en Jaume,esquifida i trista, sense recursos ni pla-nificació com s’escauria a una figurahistòrica de la talla del Conqueridorque, per a més inri, els “populars” elpresenten com a creador d’un regne“diferent” –of course!- de Catalunya ide la resta de la Corona d’Aragó. Ara,però, que seria l’hora d’homenatjar-loho fan des del folklorisme més tronat iamb un racanisme pressupostari evi-dent. I és que no tenen un mal euro,pel malbaratament crònic dels recur-sos públics en els famosos “eventos”.Així que no poden dissimular, el què jaés de domini públic: la GeneralitatValenciana està en fallida total, per-què -òbviament- s’ha gastat tots elsdiners i, fins i tot, ens ha endeutat finsal coll, als contribuents valencians. Ires en benefici de la ciutadania, sinóen obres faraòniques, per pur electo-ralisme. I a fe, que el victimisme del sr.Camps, donant-li la culpa de tot alpresident Rodríguez Zapatero, en llocd’administrar -com Déu mana- elsquantiosos recursos propis i trans-ferències econòmiques que rep del’administració de l’Estat, li ha donatbons resultats a les passades elec-cions. No prou bons, però, com per aportar a Rajoy a la Moncloa, que és elquè ve predicant el nostrepresident(e), des de les tribunes insti-tucionals i a què dedica tot el temps,en lloc d’ocupar-se de la bona gover-nació del territori valencià i la bonaadministració dels recursos públics,com és la seua obligació i per la quècobra un sou, suposem que generós.

Fallida total

MARC ANTONI ADELLPsicòleg


SANDRA DAHLO DAMASC

Eixa hatta raida que es meneja allà,entre les escombraries, d’un costatcap a l’altre, és Ahmad Salem , o AbuNur (pare de Nur), o Ibn Iad (fill d'Iad), més conegut pel seu nom decombat, Abu Dib. Avui està un tantinquiet, no ha volgut desdijunar i es-colta la ràdio amb ansietat. AhmadIad Salem, fill d’Iad Salem, nasquéen una aldea de la província de Ram-le. Les terres que el seu avi va dei-xar en herència a son pare donavenfruits per bastir a tota la família. Lanit en què l’exèrcit israelià envaí elseu poble Ahmad tenia cinc anys,quatre germans i una germana.Aquella nit del 30 de maig de 1948la terra estava humida i hi havia unabrisa enrarida. Feia dies que tots aBait Susyn estaven nerviosos. ADeir Yasin 254 persones havien si-gut aniquilades el mes anterior i plo-vien fullets amenaçants per a tot elqui restés a casa seua. Al llarg d’a-quell mes de maig les viles dels vol-tants com Abu Al Fadl, Byr Salim,Al Na Any, Asir, Bashayt, Al Qubabi Bait Nabala estaven siguent asset-jades per les forces sionistes. Al Qu-baybe havia sigut arrasat la nit an-terior i durant aquells dies els habi-tants de Bait Susyn semblavennomés estar aguaitant la seua hora.Iad Salem, assegut sota la parra delporxo de casa seua, mirava ombrí-vol aquelles antigues pedres queson pare havia anat col·locant amb

les seues pròpies mans per a cons-truir la casa d’una alçada, en la quehavien nascut els seus fills, bevia ai-gua del pou, menjava ametlles ver-des i aspirava profonament i lenta,l’aroma dels tarongers mentre espreguntava quan li tocaria a ell. Arri-baren els soldats, uns jovenets en-vilits pel neguit que van prendre perla camisa al primogènit, qui alesho-res comptava dotze anys i, apun-tant-li al cap entre estranyes pa-raules, crits i empentes, donaren aLad Salem i la seua família una horalímit per abandonar la ciutat.

Esvaïdes les esperances en lesforces àrabs que haurien de vindrea defensar-los, la dissortada comu-nitat de Beit Susyn emprengué laseua marxa cap a l’exili. Alguns por-taren el seu ruc o un parell de cor-ders com a garantia d’aliment per al

camí. Altres hagueren d’eixir sensetan sols una peça d’abric per a lesnits. Nens extraviats entre els estrisoblidats, ancians que preferirenconvertir en el seu llit de mort laseua terra negant-se a abandonar-la, clams de dolor i pèrdua. En llar-gues fileres els desposseïts marxa-ven cap a enlloc trobant als seusveïns en el camí. L’exèrcit sionistaconduïa les caravanes apressurada-ment, disparant a tot aquell que s’a-turava a beure aigua.

Entre el 15 de maig de 1948 i el 2de juliol de 1949, 531 pobles i ciu-tats palestines foren destruïdes,arrasats els camps i 750.000 habi-tants expulsats o aniquilats mentrel’estat d’Israel s’establia de facte al78 % de la Palestina històrica. Delsexpulsats 97.800 anaren a Síria,115.600 al Líban, 80.800 a Jordània,4.300 a l’Iraq i uns 8.500 marxarena Egipte. A Cisjordània quedarenuns 323.000 refugiats i a Gaza219.200.

Durant les dècades dels 50 i 60,Israel continuà amb la seua políticaexpansionista exterminant, asset-jant comunitats, taxant qualsevolsímbol de presència àrab anterior encada poble que extirpava als seuslegítims habitants. Destruiren elsedificis i soterraren les escombrai-res, arrasaren els cultius i canviarenels noms dels pobles de tal formaque qui arribà a tornar no pogué re-conèixer el lloc on havia nascut.

L’exprimer Ministre d’Israel, Mos-

he Dayan, diu en les seues memò-ries que “no hi ha cap aldea, pobleo ciutat en Israel que avui no tingaun nom hebreu que adés no tinguésun nom àrab….Hem de reconèixerque el nostre país l’hem construïtsobre els àrabs”.

Aquella neteja ètnica no ha aca-bat encara. Des d’aleshores es per-petua el projecte sionista de colo-nització i apartheid. Palestina ocu-pada. 60 anys baix toc de queda. Si-lenci i dolor.

Per un tros de terraL’estat sionista cobrà forma ipresència internacional l’any 1948per art de la vareta màgica de Na-cions Unides reservant als palestinsel 47% de la Palestina històrica “minel nahar ila el bahar”, ´´es a dir, desde la mar fins al riu.

Derrota rere derrota, la terra pa-lestina es malvèn o es regala, s’es-querdeja, es segmenta, s’esmicola,es colonitza, s’envaeix, es tanca,s’expropia, s’ultratja, es podreixsota els enderrocs que van deixantal seu pas les bombes.

Les oliveres centenàries, símbolde la conciència col·lectiva d’un po-ble arrelat a la terra, són arrencadeso trasplantades a moderns xalets oviles amb rerg per aspersió.

Cada vegada que el monstre isra-elià engoleix un dunum de terra pa-lestina, escopeix una altra família alrefugi. Mares i llàgrimes, nens de lespedres. Intifada.

Batalla rere batalla, les i els pa-lestins assisteixen al desencontredels seus liders, a l’assetjament deles seues manufactures, a la viola-ció dels seus drets.

Resolució rere resolució, la co-munitat internacional legitima eltranscórrer dels esdeveniments i elsfets consumats.

El desallotjament de la terra pa-lestina segueix un pla articulatabans de la proclamació de l’estatd‘Israel.

El poble palestí és l’únic al mónquè la major part dels seus habitantsviu fora de la seua terra. Es calculaque el composen actualment unes9.500.000 persones. Avui en dia,vora 5.000.000 són descendentsdels refugiats de 1948.

La majoria dels refugiats viu avuiencara a menys de 100 km de les

Més de mig segle de diàspora Expulsats. 97.800 anaren a Síria, 115.600 al Líban, 80.800 a Jordània, 4.300 a l’Iraq i uns 8.500 marxaren a Egipte. A Cisjordània quedaren uns 323.000 refugiats i a Gaza 219.200.

CRÒNICA! 60 ANYS DE CREACIÓ DE L’ESTAT D’ISRAEL I OCUPACIÓ DE PALESTINA

Entre el 15 de maig de 1948 i el 2 de juliol de 1949, 531 pobles i ciutats palestines foren destruïdes, arrasats els campsi 750.000 habitants expulsats o aniquilats mentre l’estat d’Israel s’establia de facte al 78 % de la Palestina històrica. Aque-lla neteja ètnica no ha acabat encara. Des d’aleshores es perpetua el projecte sionista de colonització i apartheid

El poble palestí és l’únic al món què la major part dels seus habitants, 9.500.000 refugiats, viu fora de la seua terra

L’estat sionista cobrà forma l’any 1948, reservant als palestins tan sols el 47 per cent de la Palestina històrica

Resolució rere resolució, la comunitat internacional legitima el transcórrer del temps i els fets consumats

Israel continua amb la seua política expansionista eliminant qualsevol símbol de presència arab

07L’Avanç informació, 16 de maig de 2008 INTERNACIONAL

seues llars originàries en camps queen el seu dia es preveien temporals.S’amuntegaren en la marginalitatdels voltants de Damasc, Amman oBeirut, o en camps situats a la Pa-lestina històrica i habitaren cons-truccions efímeres amb ínfimes in-fraestructures i serveis. Haguerend’acostumar-se a rebre el quilod’arròs i de llet prèvia presentacióde la cartilla de racionament men-tre escoltaven o llegien el recomp-te de les pèrdues i els clams de lesvídues convertint la seua misseraexistència en míssera perpetuïtat.

60 anys després, els refugiatscontinuen sent-ho, centenars d’ellsdoblement refugiats. Durant sis dè-cades, hem vist l’assetjament i lamassacre de camps com Mie Mie,Rashidiyye, Tal Za Tar o Chatila, du-rant la guerra del Líban de 1975, Je-nin o Nahr el Bared l’any passat,amb més d’un centenar de víctimes.Han vagat generacions fugint delsassetjaments patint el desallotja-ment i la humiliació, la discrimina-ció i el rovell.

Es reconeixen encara pels seusrostres enfosquits i la mirada per-duda en alguna part entre el sol i elcel, entreveient l’abisme que s’obridavant les seues passes per al futur.

Què carrega aquesta gent a les es-quenes? Com atrapa el refugi l’eva-nescència dels dies que es fan anys,i dels anys que transcorren sense re-tor?

El dret al retornEl dret al retorn és innegociableperquè està garantit per la Declara-ció Universal dels Drets Humans, elPacte Internacional de Drets Civilsi Polítics i la Declaració Internacio-nal per a l’Eliminació de Totes lesFormes de Discriminacions. Pertant, el dret al retorn és inalienabletant individual com col·lectivamenti és impossible renunciar a ell. Noprescriu amb el temps i no pot serrescindit per cap pacte, declaracióo acord baix cap concepte. No potser representat i és inviolable per laseua pròpia natura.L’ 11 de desembre de 1948, l’As-

semblea General de Nacions Unidesemeté la històrica Resolució 194,confirmada en més d’un centenard’ocasions per la comunitat inter-nacional: “permetre als refugiatsque ho desitgen regressar a lesseues llars el més aviat possible iviure en pau amb els seus veïns, ique s’han de pagar indemnitzacionsa títol de compensació pels béns d’a-

quells que decidisquen no regressari per tots els béns que hagen sigutperduts o danyats, en virtut delsprincipis del dret internacional”.Tanmateix, qualsevol negociació haobviat la qüestió amb excuses de ca-liu demogràfica i pragmatisme polí-tic.

Els estudis demostren que el 78% dels israelians viu actualment entan sols el 14% d’Israel mentre quea 5 milions de refugiats palestins nose’ls permet regressar perquè lesseues terres són habitades pel res-tant 20 % del poble israelià. A Isra-el existeixen kilòmetres quadratsamb una ínfima densitat poblacio-nal mentre que des de l’altre costatdel filat, els palestins poden arribara veure des del seu amuntegamentles seues cases originàries buïdes oconvertides en zones militars o in-dustrials.

Encara avui molts palestins con-serven les antigues claus de lesseues cases. Al principi creguerenque un dia podrien necessitar-les.Amb el temps es convertiren en elsímbol de la seva reivindicació.

Ahmad és un de tants palestinsque avui s’amuntega en les deixallesde la seua memòria, sense respos-tes, sense un horitzó. Alguns es ne-

guen a morir lluny, vivint en unaespècie de limb des de fa tant, queperden la noció del temps i de l’es-pai. Abu Nur és d’eixos. És dels quelluitaren en tots els fronts que lescircumstàncies anaven obrint alpas. Va ser milicià en varis grups,polític i negociador, conseller i au-toritat moral a la seua comunitat. Vaser fill de Lad, el llaurador palestíque morí a Chatila emprenyat ambel món per haver vist als seus nétscréixer jugant en carrers estretsplens de brutícia. Va ser pare deNur, qui amb totes les limitacions vaacabar fa cinc anys magisteri i avuiés empleada a una escola de la UNR-WA. Em contà moltes coses quantm’acostí a parlar-li en aquell centresocial del camp de Chatila. Estavaesquerp aquell dia; no tenia ganesde vore colles d’estrangers rondantper allà, crec que li feia mal el cos.Al capgirar-se i vore que jo vestiauna samarreta amb la inscripció “AlAwda”, un sobrepès caigué sobre lesseues parpelles. Baixà el volum dela ràdio i em digué: “tens cara denina i de fang”. Sentí que les seuesparaules em feien partícip de la seuahistòria, em transmetien l’herènciade la seua generació, tancaven unacord d’inevitable continuïtat entre

nosaltres.Al Awda, gran clam en el ressò

dels laments. Al Awda significa “elretorn”. Des de qualsevol lloc delplaneta els palestins continuaranexigint-lo perquè no està en la seuamà renunciar a ell. Els fills de NurAhmad Salm, com tots els nens del’escola de la UNRWA on ella fa clas-se, nasqueren també amb eixa es-tranya llunyania a les seues mira-des, amb eixa nostàlgia de naixe-ment que caracteritza a qui estàlluny del seu lloc en el món. AlAwda.

Dret al retorn. Encara avui molts palestins conserven les velles claus de les seues cases. Refugiats. La majoria dels camps de refugiats es troben a menys de 100 Km. de Palestina.

El 78 % dels israelians viu en tan sols el 14% d’Israel mentre que als refugiats palestins no se’ls permet regressar

El dret al retorn, garantit per la Declaració Universal de Drets Humans, és inalienable i no prescriu


REDACCIÓ

Botes d’estil militar amb punte-ra d’acer Doc Martens, jaqueta d’a-viador Alpha Industries, una des-suadora Pit Bull, una samarreta dela mítica banda de rock dur Skrew-driver, un penjoll amb l’esvàstica, uncinturó amb la sivella en forma decreu cèltica, unes memòries de Go-ebbels o un disc compacte d’Estir-pe Imperial. Tot aquest equipatge espot comprar sense dificultats en al-guna de les botigues en línia queproliferen a la xarxa o, directament,en establiments d’articles d’ideolo-gia neonazi oberts en diverses po-blacions de l’Estat.

La llibreria Europa, al barri deGràcia, de Barcelona; East End, finsfa poc oberta a Sant Feliu de Llo-bregat; les dues botigues Thor Stei-nar que la marca neonazi d’origenalemany té a l’Hospitalet de Llobre-gat i a Sant Feliu de Llobregat; Ide-al Shop, a València; Soldiers, Mad-ness i Rangers, a Madrid; Señorial, aValladolid, o els dotze establimentsque la cadena D.S.O. té repartits pelcentre de la Península, proporcio-nen un ampli catàleg de roba, de mú-sica, de simbologia i d’altres com-plements de caràcter feixista. Ununivers que, a més d’insuflar odi en-tre el públic més jove, serveix depunt de trobada i d’intercanvi per alsgrupuscles que operen sota aques-ta ideologia. No tan sols els més or-

ganitzats; també les nombroses co-lles de caps rapats seduïdes per unaiconografia a la qual s’han aproximata través de la cultura nòrdica, l’a-tracció per una estètica intimidatò-ria o per aquelles bandes de músicaque han creat el seu repertori sobrela base de la doctrina nacionalso-cialista. El marxandatge nazi, doncs,es pot adquirir amb facilitat tot i lesoperacions policials que n’han fre-nat la difusió a peu de carrer.

Només els darrers cinc anys, caldestacar la intervenció a la llibreriaEuropa, la clausura de la llibreriaKalki, també a Barcelona i que va serintervinguda pels Mossos d’Esqua-dra després d’una investigació ini-ciada el 2003 arran de la localitzaciód’una pàgina web que oferia mate-

rial neonazi, o la desarticulació, amitjan 2005, de New Glory Distri-bution, que amb seu a Girona s’ha-via convertit en una de les distri-buïdores capdavanteres de materialultra i revisionista de l’Estat espan-yol –precisament, arran d’aquestabatuda, l’any passat va ser desman-tellada a Barcelona la distribuïdora2Y4U, que durant força temps haviavenut material xenòfob i nacional-socialista a través d’Internet o enconcerts de grups de skinheads ne-onazis.

Fora d’aquestes actuacions, elmoviment ultra ha aconseguit esta-blir una xarxa de venda i de distri-bució que alimenta la seua clientelaamb roba de qualitat, llibres de grantiratge, vídeos i fanzines que neguenl’Holocaust o que exalten la «raçablanca», grups de l’escena white noi-se (‘soroll blanc’) o RAC (‘rock con-tra el comunisme’) i, fins i tot, punysamericans i navalles en les quals esgraven les icones del feixisme i delnazisme europeus.

Fonts de proselitismeAixí com les botigues físiques correnel perill de ser tancades per ordrejudicial en vendre material prohibit,les que operen per Internet són l’ei-na principal del moviment neonazigràcies a la dificultat per intercep-tar el seu estoc de productes. Unade les tendes en línia de referènciaa Espanya és Bicéfala, els articles de

la qual, tot i no estar vinculada nioferir cap enllaç amb partits d’ex-trema dreta, apareixen entre els jo-ves que secunden les convocatòriesd’aquestes formacions. En el seuampli catàleg, hi trobem samarretesestampades amb lemes que utilitzengrupuscles com Bases Autónomas–avui Combat España («Guarros?No, gracias»)–, partits com AlianzaNacional, España 2000 o Democra-cia Nacional («Los españoles pri-mero»), penyes radicals del món delfutbol, com Ultras Sur, del Reial Ma-drid, o Yomuss, del València («UltrasEspaña»), a part de símbols relacio-nats amb l’imaginari nacionalsocia-lista i caràtules dels grups RAC owhite noise espanyols (Estirpe Im-perial, División 250, Zetme 88) o in-ternacionals (els desaparegutsSkrewdriver i els alemanys Land-ser). També s’hi poden comprar si-velles, brodats, jaquetes, pantalons,revistes, compactes de música,DVD, insígnies de la División Azul,del Ku Klux Klan, llibres que exal-ten la figura de Franco, de les SS hi-tlerianes, així com diversos articlesde l’Exèrcit espanyol, de la GuàrdiaCivil o de la Legió.

La connexió ‘ultra’Bona part d’aquests productestambé es poden adquirir a travésdels portals del nacionalsocialismeespanyol Nueva Orden o Libre Opi-nión, que enllaçen amb les distri-

buïdores Ediciones NR, NSM Re-cords, Pi Records, Skrew You, aixícom també en el web Oi! & RAC Na-cional, que inclou un catàleg per de-manar els discos i el marxandatgede les bandes més prolífiques d’a-questa escena musical a Espanya:Arma Blanca, Batallón de Castigo,Odal Sieg, Klan o les esmentadesZetme 88 i Estirpe Imperial.

Amb menys dosi nacionalsocia-lista però molt visitada, hi ha Kelti-bur, la tenda en línia amb la qual De-mocracia Nacional distribueix laseua propaganda (banderoles, ad-hesius, cartells, samarretes, gorres,clauers) i tot l’espectre ideològicque l’envolta. A diferència de Bicé-fala, però, hi predomina el materialobertament feixista, amb llibres so-bre les gestes del franquisme o con-tra l’arribada d’immigrants. Molt si-milar al catàleg de Bazar Nacional,la botiga del principal portal ultra-dretà Infonacional.com, en el quales dóna cobertura a les formacionsd’extrema dreta Frente Nacional iAlternativa Española i on també espot adquirir la parafernàlia més ul-tramuntana de l’espanyolisme: bus-tos de Franco, cançoners falangis-tes, tirants amb l’estanquera, lesobres de Primo de Rivera, coixinsamb el jou i les fletxes i altres delí-cies dels nostàlgics. Portals als qualsels caps rapats neonazis s’apropena través de les manifestacions queDemocracia Nacional o Alianza Na-

Material nazi. El moviment ultra ha aconseguit establir una xarxa de venda i de distribució per alimentar la seua clientela.

El marxandatge nazi es pot adquirir amb facilitat tot i les operacions policials que n’han frenat la difusió a peu de carrer

Les botigues online són l’eina principal del moviment per les dificultats d’interceptar el seu estoc de productes

La moda nazi s’estén per internetEl moviment neonazi ha aconseguit crear una autèntic supermercat de productes que fan apologia de l’odi racial i delnegacionisme de l’Holocaust jueu. Botigues especialitzades i portals en línia nodreixen de munició ideològica milers dejoves caps rapats davant la passivitat o la impotència de les autoritats espanyoles

MARXANDATGE! MÚSICA, ROBA I LLIBRES PER INSUFLAR ODI

09ESTAT L’Avanç informació, 16 de maig de 2008

cional organitzen i que solen acabaramb concerts de grups RAC o whi-te noise.

D’aquesta manera, siga per ini-ciativa de particulars o sota el pa-drinatge de partits de la ultradreta,les botigues de material neonazi tro-ben en la xarxa d’Internet una einaideal per insuflar ideologia i fer ne-goci. Només amb un parell d’opera-cions i una targeta de crèdit, podemaccedir a qualsevol catàleg, fer la co-manda i abillar-nos amb aquest granequipatge de l’odi.

Vestuari al servei de la tropa feixistaEls establiments de material nazi irevisionista han fet desaparèixeraquesta simbologia dels aparadors.Conscients del setge judicial i delsproblemes que ocasiona la seua ex-hibició pública en determinats en-torns, opten per vendre l’estoc a larebotiga i a través de les tendes enlínia. «De cara al públic, el nazismeintenta reinventar-se amb noves ico-nes que encara no han estat prohi-bides per les autoritats», explica l’-historiador Carles Viñas.

Per a aquest expert en els movi-ments d’extrema dreta, un dels ca-sos més flagrants és la firma de robagermànica Thor Steinar. Després d’i-rrompre al mercat el 1999 amb unlogotip format per un escut roig i leslletres T i S similars als símbols deles runes o antic alfabet nòrdic queutilitzaven les SS i les SA de Hitler,l’any 2004 la justícia alemanya vaobligar l’empresa a retirar aquestaiconografia en considerar-la neona-zi, amb l’amenaça de multar elsclients que l’exhibiren.

La resposta de Thor Steinar, ambseu a Künigs Wusterhausen, un po-ble limítrof amb Berlín, ha estat mo-dificar l’ensenya de la marca, quecontinua inspirant-se en la mitolo-gia nòrdica i que rescata símbols ofi-cials de Noruega, per rellançar el seuestoc de roba sense abandonar lesconnotacions bèl·liques tan popu-lars entre l’extrema dreta però quela justícia no s’atreveix a prohibirperquè no presenta imatges nazisprou òbvies. És així com Thor Stei-

nar ofereix un catàleg amb símbolsdeformats per esquivar la justícia,que inclou peces de roba on aparei-xen gossos de raça, àligues imperialso imatges que ens recorden l’avió decombat M-262, la primera aeronauproduïda a la Segona Guerra Mun-

dial als camps de concentració delTercer Reich.

Altres subterfugis que denoten elperfil neonazi de la firma alemanyasón les seues samarretes i dessua-dores amb la inscripció Consdaple(imitació de la marca anglesa Lons-dale), que, sota una camisa oberta,«només deixa visible les lletres cen-trals «NSDAP», sigla del partit na-cionalsocialista d’Adolf Hitler», ex-plica Carles Viñas, o les que duen perllegenda «Masterrace Europe»(‘raça europea suprema»).

La proliferació d’aquest estoc quevesteix els joves neonazis ha trobatla resposta del Govern noruec, queha denunciat Thor Steinar per haverusurpat i manipulat els símbols nòr-dics, així com del moviment antifei-xista, el qual exigeix la clausura deles franquícies que la firma alemanaté en diversos països d’Europa, duesde les quals, a Catalunya, a l’Hospi-talet i a Sant Feliu de Llobregat.

Neonazisme. De cara al públic, el nazisme intenta reiventar-se amb noves iconografies mentre conjuga les tradicionals de tota la vida.

Les marques i botigues actuals tracten de sortejar la censura venent a la rebotiga o canviant els dissenys

El moviment antifeixista exigeix el tancament de les franquícies de la firma alemanya Thor Steinar EUA.. Una marca neonazi comercialitza “simpàtics” rostres de Hitler.


REDACCIÓ

Veïns afectats i empresaris senseescrúpols són les dues cares d’unamateixa moneda que corre pels ca-rrers del barri valencià del Cabanyal.Darrere del pla de Rita Barberà d’a-llargar l’avinguda Blasco Ibáñez finsa la mar, que ha sigut refrendat peruna sentència del Tribunal Suprem ique suposarà la destrucció d’un co-rredor de 1.651 habitatges, moltsd’ells declarats béns d’interès cultu-ral, hi ha un negoci lucratiu per a lesempreses que formen part del con-sorci encarregat d’executar-lo, l’em-presa de capital públic i privat Ca-banyal 2010.

La majoria de les empreses queparticipen a Cabanyal 2010 són po-deroses immobiliàries. Molts d'a-quests accionistes són grups empre-sarials que estan units per forts vin-cles a la classe política. Tirant del fil,veiem que rere les sigles d'aquestesgrans empreses hi ha els interessosd'una oligarquia, d'unes quantesfamílies, (per exemple, Cotino, Borbói Ferrando) que estenen el seu poderdes del PP, l’Opus Dei, el PSOE, laborsa, l'urbanisme, la indústria, l'e-conomia en general, les fundacionsbenèfiques, el món de la cultura i l'art,etc.. Les relacions arriben lluny. Unagran trama de poder que travessacompletament a la societat valencia-na. Passen i vegen...

Cabanyal 2010 és un ens meitat

privat meitat públic, això significaque la meitat de les accions són d'em-preses privades i l'altra meitat de l'ad-ministració. Aquest ens va ser creatal juliol del 2005, sota la responsabi-litat política del conseller Blasco i delregidor Alfons Grau.

El seu gerent actual és l’arquitec-te Cèsar Misfut, director tècnic delpla del Cabanyal. Misfut combina elcàrrec amb les seues classes com aprofessor associat al Politècnic deValència .El nom de l’assignatura queimparteix és clarivident: ‘Forma de laciudad, metodología de intervencióny vacíos urbanos’.

Cabanyal 2010 compta amb un ca-pital social de 35 milions d'euros enun compte bancari del Banc de Valèn-cia. Un total d'11 empreses privadesformen part activa d'aquesta socie-tat. Aquestes empreses són NecsoEntrecanales (1.856 accions), Cons-trucciones Villegas (1.856), Armiña-na Promociones Immobiliarias(1.856), Immobiliaria Urbis (1.856),Grupo Salvador Vila (1.856), Calviga(1.856), Ecisa (1.856), Urbana Ducat( 1.856), Sedesa Urbana (500), Edi-fesa-Pavasal (201), GIC PromocionesUrbanas (201).

L'altra meitat de les accions li co-rrespon a les institucions públiquesvalencianes: la Generalitat, mit-jançant l'Institut Valencià de l'Habi-tatge (IVVSA), té 9.625 accions i al-tres 9.625 són per a l'ajuntament deValència mitjançant l'empresa muni-

cipal AUMSA.

Necso-EntrecanalesUn dels socis importants de Caban-yal 2010 és Necso-Entrecanales, queés una filial d''Acciona immobiliaria'.Acciona és un poderós grup empre-sarial al qual pertanyen més de 100empreses filials. A més, té el 20% deles accions d'Endesa.

Acciona és una gran corporació es-tatal i internacional i els seus princi-pals sectors de negoci són la promo-ció, la construcció i contracta d'in-fraestructures, el sector immobiliari,també els serveis logístics i el trans-port, així com serveis variats. Res-pecte al sector energètic, Acciona esdedica al desenvolupament, muntat-ge i manteniment dels grans molinseòlics. La companyia està present a20 països dels cinc continents i comp-ta amb una plantilla de més de 30.000professionals.

Fins al 2005 Acciona va utilitzar lamarca 'Necso Entrecanales Cubier-tas'. Actualment empra 'Acciona In-fraestructuras'. Necso o Acciona (sónel mateix) duen moltes contractesencarregades per l'ajuntament deValència.

L’exfaller ArmiñanaUn altre accionista important és Ar-miñana Promociones Inmobiliarias.El propietari d'aquesta immobiliàriaés Juan Armiñana, qui va tenir un cà-rrec en el consell d'administració del

València CF i va vendre les seues 5000accions al constructor Juan Soler, quid'aquesta manera va aconseguir lapresidència del València club de fut-

bol.Fa uns anys Francisco Roig va ven-

dre a Armiñana unes quantes hectà-rees d'horta del Campanar. Aquestesterres van ser requalificades donant-li grans beneficis. Per promoure lanova zona que estava impulsant aValència va crear una falla que és co-neguda popularment com ‘Nou Cam-panar’ i que ha estat, des de la seuafundació, la que ha tingut uns majorspressupostos, amb unes xifres de-sorbitants, i ha guanyat tots els pri-mers premis de la Secció Especial.Ara que arriben temps de crisi, Al-biñana ha anunciat que abandona lafalla i aquesta travessa una crisi quepodria conduïr-la a l’ostracisme.

Armiñana té projectada la polèmi-ca construcció d'un hotel de 26.000metres quadrats a la meitat del parcnatural de l'Albufera.

A més, l’empresari està construinten diversos llocs, Xàbia, Alzira, Este-pona (Màlaga), etc… A Catarroja téun embolic judicial per construir so-bre terres destinades a habitatges deprotecció oficial amb la idea de ven-dre els pisos a preus elevats.

Com molts altres especuladors im-mobiliaris, Armiñana realitza dona-cions i patrocina exposicions en l'I-VAM. Això s'explica si tenim encompte que la directora de l'IVAM ésConsuelo Císcar, dona de Rafael Blas-co que és qui va impulsar Cabanyal2010.

Juan Cotino. La família del conseller de Benestar Social es propietària de Sedesa, una de les constructores sòcies de Cabanyal 2010 i beneficiàries de la prolongació de Blasco Ibáñez.

Fent negoci amb el CabanyalLa majoria de les empreses que participen a Cabanyal 2010, l’empresa beneficiària de la prolongació de Blasco Ibáñezfins a la mar, són poderoses immobiliàries unides per forts vincles a la classe política, establint-se una xarxa d’interes-sos i relacions que abasten el món de la cultura, les altes finances i les oligarquies valenciana i espanyola

INTERESSOS! ELS ACTORS I BENEFICIARIS DEL SAQUEIG DEL BARRI

IVVSA (Generalitat valenciana):9.625 accions

AUMSA (ajuntament deValència): 9.625 accions

Necso Entrecanales: 1.856accions

Construcciones Vilegas: 1.856accions

Armiñana ProduccionesInmobiliarias: 1.856 accions

Grupo Salvador Vila: 1.856accions

Ecisa: 1.856 accions

Urbana Ducat: 1.856 accions

Sedesa Urbana: 500 accions

Edifesa-Pavasal: 201 accions

GIC Promociones Urbanas: 201accions

Cabanyal 2010

11COMARQUESL’Avanç informació, 16 de maig de 2008

Construcciones VillegasLa següent immobiliària accionista deCabanyal 2010 és Construcciones Vi-llegas. Aquesta és una gran empresamurciana, fundada als anys 60, ambconstruccions també a València i Cas-tella-la Manxa. D'ella només anem aassenyalar el fet que al maig del 2006va signar un contracte amb Institu-cions Penitenciàries per valor de gai-rebé un milió d'euros per a escome-tre les obres de reforma del Mòdul IIdel Psiquiàtric Penitenciari d'Alacant.

Connexions amb la CoronaInmobiliaria Urbis va ser fundada alsanys 40, en plena postguerra. En l'any2005 els accionistes majoritaris d'Ur-bis eren ACS (macroempresa de l'ex-president del Reial Madrid Florenti-no Perez) però van vendre les seuesaccions al grup Reyal, anomenat araReyal-Urbis. Aquest nou grup estàper tot l'Estat construint milers d'ha-bitatges. Els complexos residencialsels ven a través de distintes petitesimmobiliàries filials que fan la pro-moció. A més Reyal-Urbis posseeix

molts hotels.El president de Reyal-Urbis és Ra-

fael de Santamaría qui és presidentde l'Associació de Promotors Immo-biliaris de Madrid (Asprima).

Com a membre de la junta directi-va i important accionista de Reyal-Ur-bis hi ha Carlos de Borbón Dos Sici-lias i Borbón-Parma, qui és el cosí delrei Joan Carles de Borbó, és duc deCalabria i també té els càrrecs de conseller accionista del Grup Draga-dos, de Cepsa, de Viajes Marsans i deTudor .

Un altre famós executiu i accio-nista de Reyal-Urbis és Miguel Boyer,qui va ser exministre d'economia delPSOE en els primers anys de FelipeGonzález.

Un líder patronal El grup Salvador Vila és un dels quemés terra està construint per tot el li-toral valencià, per exemple, a Xàbiao a Dénia on tenen una promoció de200 apartaments. Al seu front està elpropi Salvador Vila, que compaginaaquesta activitat amb la vicepre-

sidència de la “Federació de Promo-tors Immobiliaris de la Comunitat deValència” i la presidència de “l'Asso-ciació de Promotors de València”. ElGrup Salvador Vila també ha patroci-nat exposicions en el IVAM

Els tentacles de CastellóEntre els accionistes de Cabanyal2010 també hi ha Calviga S.A. sotaaquesta discreta marca trobem algrup Lubasa, omnipresent en la cos-ta valenciana. El president i accio-nista majoritari de Lubasa és Luis Ba-talla, qui va ser recentment condem-nat a dos anys de presó (que no com-plirà) per un delicte continuat de fal-sificació en document mercantil i auna multa de 4.434.483 euros per es-tafar a la hisenda pública. Lubasa témolts altres judicis i conflictes per serprotagonista de nombrosos PAIs. Detota manera no podem dir que Luba-sa siga una empresa feble, ja que estàconstruint milers d'habitatges i repmilions de les arques públiques grà-cies a l’obra pública.

Aliat de Camps a AlacantUn altre accionista fonamental de Ca-banyal 2010 és el grup empresarialEcisa. Aquesta gran empresa comp-ta amb 400 empleats i va facturar en2005 més de 105 milions d’euros. Lesseues àrees estratègiques de negocisón la construcció, els serveis i lescontractes per a l'administració.Aquesta corporació en unió temporalamb altres té adjudicada una impor-tant contracta per a realitzar les obresdel circuit urbà de Fórmula 1 que tra-vessarà part de la ciutat de València,dificultat així un poc més la vida delsseus veïns. Ecisa pertany a la famíliaPeláez. Manuel Pelaez és Presidentde l'Associació “de l'Empresa Fami-liar d'Alacant”,a més, està lligat albàndol campsista enfront dels zapla-nistas, i té vincles amb el parc temà-tic Terra Mítica.

Urbana DucatAltre membre de Cabanyal 2010 ésUrbana Ducat, empresa especialitza-da en la promoció d'habitatges deprotecció oficial. Urbana Ducat cons-trueix aquestes habitatges per encà-rrec de l'administració i participa enaltres societats mixtes amb l'InstitutValencià de l'habitatge (IVVSA). Ur-bana Ducat est``a construint nom-brosos edificis i habitatges: entre Cas-telló i Vinaròs 122 residències, a Vila-real 212, en Oropesa138 cases i alPuig 281.

L’empori dels CotinoOn es veuen més clarament com elspolítics i les immobiliàries creixen ali-mentant-se entre ells és amb Sedesa.Sedesa és el grup empresarial de lafamília Cotino. El president de Sede-sa i empresari de la família és Vicen-te Cotino i el seu germà, Juan Cotino,el famós polític del PP i actual conse-ller de Benestar Social i mà dreta deFrancesc Camps a la Generalitat.Ambdós germans són coneguts mem-bres de l'Opus Dei.

Sedesa rep de l'administraciónombroses contractes, per les quals

cobra centenars de milions d'euros.Per exemple, l'administració públicapaga a Sedesa per la instal·lació demolins eòlics, l'asfaltat de carreteres,la gestió de residus, la recollida d'es-combraries, la construcció d'infraes-tructures, etc.. Sedesa es beneficiatambé de decisions polítiques com lesrecalificaciones de sòl i dels polèmicsPAIs.

Aquesta empresa duu des dels pri-mers anys del franquisme construinti en l'actualitat segueix realitzantnombroses obres d'edificis.

Juan Cotino va ser dirigent fran-quista, sent directiu en la CàmeraAgrària Provincial i impulsant un sin-dicat vertical agrícola. L'any 1991 vaser tinent alcalde de València. El 1996va ser nomenat sotssecretari generaldel PP valencià i uns mesos més tardJosé María Aznar el va nomenar di-rector general de la Policia Nacional.El 2001 va ser rellevat al càrrec de De-legat de Govern Al País Valencià. Mésendavant Camps va cridar-lo per alcàrrec de conseller d'Agricultura, desd'on va arribar a afirmar que caliaarrencar els tarongers i substituir-losper la gespa dels clubs de golf. En l'ac-tualitat és un dels pesos pesats de laGeneralitat i ocupa la cartera, con-vertida en vicepresidència, de Be-nestar Social.

Sedesa ha participat en la cons-trucció de la Ciutat de les Ciències ien les obres del port de València pera la Copa Amèrica.

Parlant de les obres del port: Vi-cente Cotino és també soci accionis-ta en les empreses de Felipe Alme-nar, president de Cyes. Cyes tambéva participar en les obres del Port. Enel consell d'administració de Cyes técàrrec Vicente Domínguez, germà deMiguel Domínguez, regidor d'Urba-nisme de l'Ajuntament de València,militant del PP i també vinculat a l'O-pus Dei.

La família FerrandoEl nexe de Cyes ens duu directamental següent accionista de Cabanyal

Cabanyal 2010. L’empresa encarregada d’executar el pla del Cabanyal està formada per la flor i nata de la construcció valenciana i espanyola.

Modernisme.. El barri del Cabanyal és un dels barris més tradicionals i pintorescs de València.

COMARQUES12 L’Avanç informació, 16 de maig de 2008

2010: Edifesa-Pavasal. La construc-tora Pavasal es va agrupar amb di-verses immobiliàries entre les qualscal destacar Cyes, Sedesa (Luís Coti-no), Lubasa (Luis Batalla), Immobi-liaria Ballester (Andrés Ballester).Aquestes empreses, aprofitant les cri-sis de Terra Mítica, van entrar a for-mar part del capital social del parctemàtic, aconseguint moltes accionsa un baix preu. Ara alguns d'aquestssocis desembarquen al Cabanyal.

Edifesa-Pavasal són dues empre-ses bessones i sòcies que pertanyena la família Ferrando. Edifesa signifi-ca 'Edificaciones Ferrando SA'. Lafamília Ferrando és una de les gransfamílies constructores valencianes iestan realitzant moltes obres d'infra-estructures contractades a l'admi-nistració, per exemple, la Ciutat de laJustícia o la Ciutat de les Ciències.

La família Ferrando està lligada ala polèmica i recentment fallida As-troc. Un membre del “clan”, JavierFerrando, era conseller delegat delgrup Astroc.

Cal assenyalar que Rafael Ferran-do és el president de la patronal Cier-val (Confederació Empresarial Va-lenciana, d'àmbit provincial). A més,aquesta família també controla Ges-fesa, empresa que s'encarrega de ges-tions financeres. Però àdhuc hi hamés, la Generalitat Valenciana no técap problema que aquest empresariprivat represente actualment a l'ad-ministració pública en el Consell Cor-poratiu de Bancaixa.

Tornant a Pavasal, aquesta és unade les principals contractistes deconstrucció d'autovies, carreteres i

carrers; d'altra banda, desenvolupauna gran part de la seua activitatconstructora en obres hidràuliques,depuradores, potabilitzadores i cla-veguerams; també es dedica a la jar-dineria, a construir aparcaments sub-terranis, polígons industrials, pistesesportives i altres treballs similars. Al-fredo Quesada és un important di-rectiu i accionista de Pavasal, mentreque el seu germà Javier Quesada ésprofessor de la Facultat d'Economiai ha tingut i té importants càrrecs polí-tics amb el govern del PP.

Se li van adjudicar les obres del Cir-cuit Urbà de Fórmula 1 a la unió tem-poral d'empreses (UTE) de Pavasalamb Ecisa (també sòcia de Cabanyal2010) i la FCC. Aquests tres grupsempresarials rebran de la Generalitatmés de 30 milions d'euros per aques-tes obres. En aquest projecte tan pro-per al Cabanyal la gran sòcia tempo-ral de Pavasal és FCC, la qual és unagegantesca corporació propietat deles germanes Koplowitz i MarcelinoOreja (antic eurodiputatt del PP).FCC ha participat en altres polèmicsprojectes com Itoiz i la construcció demòduls per a la presó catalana deQuatre Camins.

Un soci menorFinalment, el soci més xicotet de Ca-banyal 2010 és GIC Promocions Ur-banes. Aquesta és una empresa mespetita que la majoria de les altres, queintervé a nivell local en la compra-venda de pisos i en la costrucción i re-forma. La seua particularitat és queestà assentada en el propi barri i pot-ser per això haja entrat a formar part

de Cabanyal 2010, amb la finalitat d'a-profitar el Pla de Reforma al màxim.

L’empresa executoraTot i no ser sòcia de Cabanyal 2010,Secopsa és l'empresa encarregada defer la feina bruta amb els enderroca-ments dels edificis adquirits per Ca-banyal 2010. D'aquesta manera i apoc a poc, va canviant la fesomia delbarri d'una manera irreversible. Moltsd'aquests enderrocaments s'estan re-alitzat “il·legalment”, acompanyats demobins i desallotjaments, una fór-mula molt usada és la d'entrar en l'e-difici i destruir-lo per dintre per a fer-lo inhabitable i inokupable.

Secopsa és un grup empresarialdels germans Prieto. Posseeix 1700empleats i en l'any 2005 va facturar90 milions d'euros. Té com filials Ma-cepsa, que es dedica a la neteja, Ges-tra i RCD Societat Valenciana de re-ciclat, encara que pot aparèixer ambaltres marques, per exemple, a Dèniaapartaments “Luz Bulevar”.

Secopsa es dedica a diverses con-tractes com la recollida d'escombra-ries en el Cabanyal, la neteja i gestiód'edificis públics, el reciclatge o laconstrucció d'infraestructures.Aquesta corporació també es dedicaa l'especulació immobiliària i a laconstrucció d'habitatges. Les seuesconstruccions principals estan a Lo-riguilla i Godella, on tenen 650 habi-tatges en obres, a més tenen 292 a Dè-nia i 35 a Rius de Castelló. Secopsa haparticipat en les obres de la Ciutat deles Ciències i en les del port de Sa-gunt. Participa en la construcció dela Ciutat de la Justícia a Castelló i té

adjudicats contractes per a l'edifica-ció d'Instituts d'ensenyament. Ha duta terme la reforma del cementiri deValència en la qual va destruir les fos-ses comunes on jeien els cossos delsafusellats de postguerra. En el mer-cat del barri del Cabanyal Secopsa téprojectades les obres d'un pàrquingde 357 places.

Els promotors públicsLa meitat de les accions de Cabanyal2010 pertanyen al capital públic. LaGeneralitat Valenciana està repre-sentada, amb 9.625 accions, en Ca-banyal 2010 per l'Institut Valencià del'Habitatge (Ivvsa). El responsablepolític de la Generalitat que va signarla fundació de Cabanyal 2010 va serRafael Blasco, qui aleshoresw eraconseller de Territori i Habitatge.

L'Institut Valencià de l'Habitatges'encarrega de la construcció d'habi-tatges de Protecció Oficial. Per a por-tar a terme aquestes obres l’Ivvsacrea societats mixtes amb empresesprivades. L’Ivvsa construeix a zonesno urbanitzables que requalifica, pelque per a les immobiliàries és un bonsoci, doncs suposa construir ambcerts privilegis i subvencions.

Una de les més polèmiques actua-cions de l’Ivvsa és el PAI Nou Mil.lenia Catarroja. Aquest PAI consisteix enla construcció de 12.500 habitatges,amb la qual cosa es multiplicaria lapoblació de Catarroja. Per a construirtants habitatges l’Ivvsa es va associaramb el grup Llanera creant una em-presa mixta. Però ara el grup Llane-ra està en crisi i no té suficients di-ners líquids per aplantar cara als seusdeutes, pel que l’Ivvsa ha de portar aterme tot sol aquest gegantesc pro-jecte.

El clan BlascoRafael Blasco, qui va ser responsablepolític de l’Ivvsa quan es va crear Ca-banyal 2010, té una estranya biogra-fia i és un personatge camaleònic. Dejove va militar en el FRAP (Front Re-volucionari Antifascista i Patriòtic,d'orientació marxista-leninista). Du-rant la transició es va fer del PSOE ientre els anys 1983 i 1989 va ocuparimportants càrrecs del govern au-tonòmic socialista de la GeneralitatValenciana: conseller de Presidència,secretari i portaveu del Consell i con-seller d'Obres Públiques, Urbanismei Transports, fins que Joan Lerma vafer-lo fora de la Generalitat per un

escàndol de corrupció. Més endavant,seria absolut pels tribunals

Eduardo Zaplana va rescatart-loper al PP, on va començar a grimparde nou de càrrec en càrrec, sent co-ordinador del Programa d'Adminis-tracions Públiques i assessor execu-tiu del President, director del Gabi-net de Planificació, Estudis i Avalua-ció de la Conselleria de Presidència,sotssecretari de Planificació i Rela-cions Externes de la Conselleria, con-seller d'Ocupació i conseller de Be-nestar Social, entre el 2003 i el 2006conseller de Territori i Habitatge,després sense tenir ni idea de medi-cina va ser Conseller de Sanitat i ac-tualment és Conseller d'Immigració iCiutadania

La dona de Blasco és Consuelo Cís-car, qui ha dut una trajectòria políti-ca paral·lela a la de Blasco, de jove le-ninista, després socialista (va ser se-cretària de Lerma) i després recon-vertida en el braç cultureta postmo-dern del PP. És galerista d'art, anti-quària i directora de l‘IVAM. Ha estatsotssecretaria de Promoció Culturali secretària autonòmica de Cultura(lloc equivalent al de viceconsellera).És germana del dirigent del PSOE Ci-prià Ciscar, qui en els seus temps vatenir entre altres càrrecs el de Con-seller de Cultura, Educació i Ciència.

L'ajuntament de València, a travésde l'empresa municipal AUMSA, par-ticipa en Cabanyal 2010 amb 9.625accions, el regidor que va represen-tar a l'ajuntament en aquest assump-te va ser Alfons Grau.

Aumsa és l'empresa municipal queexecuta grans infraestructures, plansurbanístics i expropiacions.

Alfonso Grau és actualment tinentalcalde de València. Recentment unajutge li ha imputat un suposat delic-te de frau. La jutgessa assegura quel'edil va autoritzar el pagament de 50milions de pessetes a l’empresa Bat-tres SA sense disposar d'una facturaen la qual es justifiqués cap despesa.La jutgessa, a més, ha rebutjat l'a-nul·lació d'aquest cas per trobarevidències greus de corrupció. No ésla primera vegada. Alfonso Grau hatingut i té diversos judicis per supo-sats pilotassos. No obstant això, al fi-nal tot queda en no-res, els alts cà-rrecs i els poderosos gaudeixen d'im-munitat enfront de la “justícia”, doncsells fan la llei. Malgrat tot, la poblacióés submissa a les institucions estatalsi els rendeixen obediència.

Sentència. Els jutges del Tribunal Suprem espanyols han condemnat el Cabanyal a la seua destrucció.

El dimarts 13 de maig a les 18.30h. en el carrer de la Reina es va rea-litzar una concentració de rebuig al'ampliació de l'avinguda BlascoIbáñez que destruirà al seu pas eltradicional barri del Cabanyal. Ellloc triat va ser la seu de l'empresaencarregada de l'execució del plaurbanÌstic Cabanyal 2010. L’acteva reunir unes 400 persones entreveïns i simpatitzants i com sol suc-ceir en aquest tipus de mobilitza-cions, la presència de les forces del'ordre va ser desmesurada –unes10 unitats de la UIP– que van impe-

dir que la concentració es realitza-ra en la porta d'aquestes oficines,les quals van romandre tancadesdes de primera hora de la vesprada.Els efectius policials van identificara quants s'acostaven al lloc impe-dint la concentració i desplaçant-los cap a l'encreuament del carrerde la Reina amb l’avinguda del Me-diterrani, on els manifestants vantallar el trànsit i van desplegar unapancarta amb el lema: 'Per la nos-tra dignitat fem fora Cabanyal2010'. Finalment es va llegir un co-municat on es denunciava la degra-

dació del barri gràcies a la permis-sivitat de les autoritats en qües-tions com tràfic de drogues i xico-teta delinqüència, com també l'es-peculacié que suposa llençar alsveïns de les seues cases perquèuns pocs empresaris afins a l'ajun-tament facen negoci. Després de lalectura de dit manifest els assis-tents van abandonar el lloc. Desque el Tribunal Constitucional vadonar llum verda a la prolongacié,és el primer acte públic que es rea-litza i no es descarten pròximesmobilitzacions.

‘Per la nostra dignitat, fem fora Cabanyal 2010’

150 NÚMEROS DE L’AVANÇ14 L’Avanç Informació, 16 de maig de 2008 15150 NÚMEROS DE L’AVANÇL’Avanç Informació, 16 de maig de 2008

Informació lliuredel País Valencià

La web L’any 1999, quan va fundar-seL’Avanç, Internet començavaa mostrar la seua potencialitatcom a mitjà de comunicació ho-ritzontal i participatiu. Aqueststrets, junt amb el compromíspolític i social, esdevenen la pe-dra angular d’una comunica-ció alternativa i participativareal, que en un mitjà imprès nos’aconsegueix del tot per les ca-racterístiques tècniquesdel su-port.En L’Avanç consideremque, tot i que segueix sent fo-namental la presència alsquioscos d’una veu diferentque arribe a tots els carrers,també és important un mitjàde comunicació fort a inter-net, i és per això que estem tre-ballant per renovar la nostra pà-gina web (www.lavanc.com),aprofitant al màxim les poten-cialitats de la xarxa, per oferirun mitjà viu que arreplegue to-tes les lluites i debats dels mo-viments socials

LLUÍS ADELLL'exemplar que tens en les mans

és l'edició 150 de L'Avanç. 150 nú-meros! Qui ho anava a dir quan,l'any 1999, un grup de personesprovinents dels moviments socialsdecidírem crear del no res un mitjàde comunicació que donés veu ales lluites silenciades que s'estavendonant-se en aquell moment alPaís Valencià. Han passat vuit anys,i L'Avanç ha aconseguit, a poc apoc, fer-se un lloc en el difícil i bi-color espai de la premsa valencia-na.

150 números suposen milersd’informacions, opinions i denún-cies. Milers de veus que han trobaten les planes del nostre periòdicl’espai que li neguen els mitjans decomunicació tradicionals i oficials.

Hem defensat la dignitat del mo-viment okupa quan han tractat decriminalitzar-lo. Hem denunciatsistemàticament la destrucció delterritori i hem fet crònica detalla-da de la depredació urbanísticaque ha assolat durant els darrersanys el nostre país. Hem assenya-lat la corrupció instal·lada a dese-

nes d’ajuntaments i institucions va-lencianes. Vam esdevenir una deles poques veus en alerta contral’intent de cop d’estat mediàtic del’11-M. En totes les conteses elec-torals hem donat veu a les candi-datures de l'esquerra silenciadespels mitjans oficials. Vam oposar-nos a la Constitució europea i ensoposem a l’Espanya monàrquica.Hem fet costat al veïnat del Ca-banyal en la seua lluita contra laprolongació de Blasco Ibáñez.També vam acompanyar el veïnatde la Punta en la seua resistènciaals dessallotjaments impulsats perl’ajuntament de València. Hem es-tat junt al de Russafa contra elsabusos fallers, i hem fet crònica de-tallada de l’oposició del veïnat dePatraix a la subestació d’Hiberdo-la. També hem denunciat l’AltaTensió, la muralla de l’AVE, la des-trucció de l’horta d’Alboraia, i hemdonat veu a les plataformes críti-ques amb el Pla Eòlic i la ins-tal·lació d’incineradores contami-nants.

Hem denunciat la situació de lespersones immigrants al llit del riu

Túria de l’opulenta ciutat de Valèn-cia, i hem criticat les polítiques d’ex-clusió social

Hem investigat i descobert elsvincles entrel’anticatalanisme i l’ex-trema dreta, així com la seua parti-cipació en els actes de violènciasectària contra les associacions ipartits d’esquerres. També hemqüestionat la visita del Papa i hemdenunciat els efectes de la CopaAmèrica i la Fórmula 1.

Vam estar en les principals pro-testes antiglobalització, com les dePraga, Gènova o Barcelona. Ens hemoposat contundentment a la guerrad’Iraq i hem desarticulat les menti-des constants que la premsa occi-dental vessa sobre la revolució boli-variana a Veneçuela.

Per les planes del periòdic s’hanescoltat les veus del poble kurd, delpoble palestí i d’intel·lectuals comNoam Chomsky o Michel Collon.Hem entrevistat a desenes de per-sonalitats valencianes i mundials.

També hem recolzat la música envalencià, contribuint a crear i im-pulsar la seua promoció amb l’ediciódel catàleg i els discos de la música

en valencià. Hem fet costat a l’esco-la valenciana i el fenomen de lesseues Trobades, que cada any arre-pleguen a centenars de milers depersones.

Els principals trets que alimentenla capçalera són l'arrelament direc-te amb els nous moviments socialsdel País Valencià, que han esdevin-gut font, productors i receptors dela majoria de les informacions queapareixen publicades en el periòdic;una línia editorial transversal quedefuig el partidisme o el tribalismeideològic, i que pretén crear ponts inexes de comunicació i reflexió en-tre totes les famílies antagonistes iprogressistes del País Valencià, fronta altres propostes més específica-ment orientades cap a una determi-nada tendència política; i la nostraaposta ferma per la normalitzaciólingüística i la recuperació dels dretsnacionals.

Durant els 150 números d'e-xistència de L’Avanç hi hancol·laborat més d’un centenar depersones, entre redactors, periodis-tes o estudiants de periodisme, dis-senyadors, correctors, fotògrafs i

membres dels moviments socials.L’Avanç disposa també d’una xarxafluctuant de corresponsals arreu delmón, a països com Argentina, Ve-neçuela i Alemanya; també ha co-bert les grans mobilitzacions anti-globalització dels darrers anys. Hemtreballat amb la xarxa d’Indepen-dent Media Center, més conegudacom Indymedia, i mantenim acordsd’intercanvi d’informacions i publi-citat amb diverses publicacions im-preses o electròniques de l’Estat es-panyol, com Rebelión, A Nosa Terra,Diagonal i El Triangle, entre d’altres.També col·laborem amb la resta deprojectes de comunicació alternati-va que s'estan donant al País Valen-cià, així com en l’elaboració de do-cumentals amb plataformes ciuta-danes com Salvem La Punta, la Ini-ciativa Popular per Salvar l’Horta oJa En Tenim Prou.

El capital inicial amb què es creàel periòdic fou de zero pessetes, i apoc a poc s’aconseguiren fons i ma-terial tècnic gràcies a les aporta-cions, a fons perdut o com a prés-tecs personals, dels seus membres.Després L’Avanç ha anat autofi-

nançant-se gràcies a convenis desubscripcions o publicitat amb or-ganitzacions socials, els ingressospublicitaris, les subscripcions i lavenda als quioscos o per distribucióalternativa. Quan aquestes vies definançament no han estat suficients,sobretot a l’etapa inicial, el periòdicha buscat altres vies alternativescom l’organització de festes i con-certs, o la participació a actes comla Fira Alternativa que s’organitzaanualment al llit del Túria.

En aquests 140 números L’Avanç,aquest ha esdevingut crònica deta-llada dels pensaments, camins i ex-periències encetats per l’esquerravalenciana, així com expressió dedenúncia del rostre ocult del poder.

En vuit anys han canviat moltsdels actors que ocupaven l’escenavalenciana, estatal i mundial, peròles injustícies, les opresions i els abu-sos continuen sent els mateixos. Enels propers 150 números seguiremassenyalant els culpables i ressen-yant les alternatives. Mentre exis-tisca L’Avanç hi haurà una veu dife-rent donant batalla, cada quinzedies, al teu quiosc.

17COMARQUES L’Avanç informació, 16 de maig de 2008

TRIBUNA

És el que passa quan hom es tro-ba desemparat, derrotat, enfonsat.És el que passa quan hi ha un buit depoder tan gran com el forat de l'Et-na. Sempre n'hi ha que aprofiten l'a-vinentesa per posar-hi cullerada, perfer allò que, de la distància estant,troben més oportú.

La situació que travessa el PSPV-PSOE és tot just aquesta. Immergiten una profunda crisi (no sense pre-cedents, però) a causa dels pobresresultats electorals i de la decapita-ció del seu ex-secretari general, JoanIgnasi Pla, la llarga transició que viufins la celebració del pròxim congrésnacional és adient perquè el carrerde Ferraz esdevinga la seu temporaldel socialisme valencià.

Des que l'octubre de l'any passatPla va dimitir el càrrec, una gestorapresidida per Joan Lerma dirigeix elrumb de la formació. Ho fa amb des-gana, amb poca simpatia per part dela militància i amb la incredulitat delssimpatitzants. Com pot ser que diri-gesca la nau aquell que va ser esco-llit primer secretari general al 1978?No hi ha cap més persona capacita-da al partit, per conduir-lo a la citacongressual? Al PP, no s'estan de riu-re, des que el secretari d'organitza-ció del PSOE, José Blanco, va deci-dir que havia de ser Lerma, qui se'nfera responsable d'aquesta travessa.

La composició de la llista alCongrés dels Diputats va demostrarnovament que la llarga mà de Ferrazarriba sense problemes fins a Valèn-cia. Allà van fer i desfer, allà van de-cidir qui havia d'anar, i qui no, a l'-hemicicle español. Allà hacien con-sensuat també la composició de lamateixa gestora, i allà sembla que ahores d'ara s'està dibuixant el futurdel PSPV. Els moviments de “Pe-piño” són intensos, en aquest sentit.

I no gaire esperançadors, per aquellsque encara creuen en un PSPV-PSOE mantenidor, ni que siga d'a-quella manera, de les essències del'antic PSPV, aquell que va fusionar-se amb el PSOE per esdevenir unamera sucursal. Ni d'aquella manera,no sembla que es conservarà cap tretd'aquell històric PSPV. En aquestcas, la memòria serveix de ben poc:hi preval canviar-ho tot, fer 'tabularasa', i l'escribà és un home de mit-jana edat nascut a Palas de Rei i ins-tal•lat des de finals dels anys noran-ta a Madrid.

José Blanco ja ha ajornat la cele-bració del congrés del PSPV al se-tembre. No volia, de cap manera, ques'esdevinguera al juliol, tot justdesprés del federal, perquè entènque aquest mes estival ha de servirper lloar sense límits la figura de JoséLuis Rodríguez Zapatero. Anhela unconclave de rendició a aquell que, ennomés 8 anys, els ha menat de la cri-

si absoluta al cim més bell. Els so-cialistes no sols controlen el Governestatal amb una majoria més còmo-da que la dels últims quatre anys,sinó que també ostenten la pre-sidència de 8 autonomies, a més deco-governar a Cantàbria i a més deser el partit més votat -tot i no estara l'executiu- a Canàries. Una bassad'oli només distorsionada per lapatètica situació del partit a Madrid,Múrcia i, sobretot, al País Valencià.

Per això el secretari d'organitza-ció federal volia allunyar el congrésnacional del PSPV. Sap que costaràde pactar una sola candidatura -avuija n'hi ha tres, de pretendents a la se-cretaria general-, i no vol que el so-roll de la federació valenciana -un so-roll, d'altra banda, ben familiar- pugainterferir en la cita espanyola. D'acíla imposició de retardar la contesaautòctona fins les acaballes de se-tembre. I encara sort, perquè n'hi haque asseguren que Blanco s'estima-

va més l'octubre o el novembre...quan la gestora ja hauria acumulatun any de vida. Els dos precandidatsque abans van anunciar les seues in-tencions, Jorge Alarte i JoaquimPuig, desitjaven que el congrés delPSPV s'haguera celebrat el mateixjuliol, però no han badat boca per cri-ticar la decisió de Ferraz. No està lacosa com per parlar massa.

Però ni de lluny acaba ací el diri-gisme de Blanco. De fet, les deci-sions de gran magnitud que preveusón molt més importants que no ladata del congrés. Així, ja ha fet veu-re que al congrés federal s'aprova-ran uns estatuts segons els quals l'es-tructura del partit a les autonomiespluriprovincials serà sempre de cai-re provincial. Açò és, que desaparei-xen les comarques en què fins aras'organitzen el PSdeG i el PSPV (vala dir que el PSC és un partit autò-nom del PSOE). Un canvi sever que,no obstant això, ha despertat ben

poc rebuig al País Valencià, mentreel president gallec, Emilio PérezTouriño, sí que ha mostrat oberta-ment la seua oposició. Tot indica, pertant, que el PSPV no acceptarà arepèl la “suggerència” de Blanco,sinó que, com a molt, proposaran demantenir l'estructura comarcal a unàmbit inferior i sempre sotmesa a laprovincial, ara com ara inexistent.

La cirereta amb què Blanco volrematar aquest pastís és la mateixadenominació del PSPV. Adéu a les si-gles PV, ve a dir, i entre els mentidersde la formació ja sona la fórmula ca-talana -Partit dels Socialistes Valen-cians-, per comptes de canviar di-rectament a Partit Socialista de laComunitat Valenciana. Al rerefons hiha la incongruència d'un partit quefa referència a un país a què sempres'hi refereixen com a “comunitat”,una baula que aprofita el PP per cri-ticar la nomenclatura dels socialis-tes. “País és el singular de Països, itots sabem a quins Països aspiren”,diuen els conservadors en les èpo-ques electorals.

Ja només falta, com sospiten al-guns afiliats del PSPV-PSOE tot i lagran reticència de la protagonista,que Ferraz “recomane” Leire Pajíncom a nova secretària general. Enaquest sentit, l'ajornament delcongrés podria significar, també,guanyar temps per madurar aques-ta possibilitat. I és que a la Moncloatampoc no agrada cap de les tres op-cions que es barallen com a possiblesmàxim dirigents del socialisme va-lencià. Aquesta imposició, en casque finalment es produïra i que fóraaprovada al congrés nacional, seria,simplement, una més. Una altra po-dria ser que aquest fóra l'últimcongrés “nacional” del PSPV. Elsegúent, potser serà, simplement,“regional”

* www.tribuna.cat

ANÀLISI! ELS PLANS DE FERRAZ

Blanco s’imposa al PSPV

Leire Pajín és la candidata a liderar els socialistes valencians preferida per Zapatero.

COMARQUES18 L’Avanç informació, 16 de maig de 2008

REDACCI

La Televisió Municipal de València(TMVA) a poc a poc va aconseguintsituar-se al nivell de Canal 9 pel quefa a les denúncies de censura i mani-pulació informativa. El primer tinentd'alcalde de l'Ajuntament, AlfonsoGrau, s’ha vist forçat a anunciar queobrirà una investigació a l'ens,després que els treballadors presen-taren una denúncia per assetjamentlaboral contra el director de TMVA,Nicolás Ramos. Tanmateix, el cas noesclata de bell nou, sinó que els so-cialistes del cap i casal havien dema-

nat en reiterades ocasions que s'hiobrira una comissió d'investigació,se'n cesara el director i es creara unòrgan de seguiment de la programa-ció.

Les acusacions que han presentatels treballadors de TMVA contra el di-rector són molt dures. Fan referèn-cia al “maltractament psicològic i ver-bal, de manera assídua i continuada”a què es veuen sotmesos, amb quali-ficatius com ara “vaca", "burra", "gor-da", "inútil" o "imbéciles”. S’hi afegei-xen les condicions laborals en què estreballa a TMVA o els “criteris” decontractació del personal. Els treba-lladors parlen de xantatges “sotaamenaça de comiat” per treballarmés de 40 hores setmanals, sous de850 euros en brut amb dotze paguesprorratejades o treballadors que esveuen obligats a desenvolupar-hi latasca de diverses persones ja que laplantilla és molt reduïda. D'una altrabanda, els candidats serien seleccio-nats segons la “nacionalitat, condiciósexual i ideologia política”.

Aquests fets han estat valorats perMercedes Caballero, regidora socia-lista a l'Ajuntament i membre delconsell d'administració de TMVA, quis'ha mostrat satisfeta perquè s'obri-ra una investigació, però alhora hareiterat l'exigència que es convoquede manera urgent el consell d'admi-nistració perquè es cree un gabinetpermant de seguiment de contingutsi funcionament de la televisió, ambl'objectiu de garantir la pluralitat in-formativa i unes condicions profes-sionals adequades per als treballa-dors.

El grup socialista ja havia denun-ciat també la “censura i el veto” a quèsón sotmesos a TVMA. De fet, Caba-llero ha assenyalat com a prova quecap periodista del mitjà havia acudita cobrir la roda de premsa que haviaconvocat la portaveu del seu grup,Carmen Alborch, i els regidors Vi-cente González Móstoles i Carmendel Río. Tanmateix, no es tracta del'únic cas que esmenten els socialis-tes, ja que només un regidor del seu

partit polític hauria participat, unasola vegada, a la tertúlia d'actualitatque emet diàriament TMVA.

No és difícil d'imaginar que els in-formatius de TMVA també siguen ob-jecte de denúncies de censura a l'o-posició. La regidora socialista Mer-

cedes Caballero també denuncia queel canal no fa cap tipus d'ús del va-lencià i que la jornada de reflexió deles passades eleccions generals va es-tar emetent en redifusió un progra-ma amb contingut electoral. El seudirector aprén ràpid de Canal 9.

DENÚNCIA! EL PP MANIPULA TMVA

La tele local de València,rere els passos de TVVEls treballadors de laTelevisió Municipal deValència (TMVA) handifós un escrit ondenuncien els abusos imaltractamentpsicològic que reben perpart del seu director

Rita Barberà. Controla la Televisió Municipal de València.

COMARQUES 20 L’Avanç informació, 16 de maig de 2008

REDACCIÓ

La promoció de l’ensenyament envalencià és el punt central d’acciód’Escola Valenciana, per això l’enti-tat ha presentat una volta més lacampanya “Matricula en futur, Ma-tricula en valencià”, dirigida princi-palment als pares i mares que han dematricular els seus fills en educacióInfantil i Primària. La campanya coin-cideix amb l’obertura del període dematriculació del 7 al 15 de maig icompta de nou amb el suport comu-nicatiu de la presentadora valencia-na Núria Roca i se sumen dos valen-cians més de renom. Un és el porterde futbol Andreu Palop i l’altre, el pi-lot de motos Hèctor Faubel. L'orga-nització considera “molt important”comptar amb el recolzament a lacampanya de Núria Roca, HèctorFaubel i Andreu Palop , ja que són va-lencianoparlants i són un referentimportant i reconegut a la societatvalenciana. Faubel i Núria Roca hanestudiat en valencià, mentre que Pa-lop es mostra convençut que l’en-senyament en valencià és un ensen-yament de “qualitat” per als seus fills.

Tant l’IVAQE (Institut Valenciàd’Avaluació i Qualitat Educativa), lacomunitat educativa, les universitatsi altres entitats coincideixen en afir-mar que els programes d’educació bi-lingüe òptims són els d’Ensenyamenten Valencià i els d’Immersió lingüís-tica.

La campanya destaca de forma re-sumida i senzilla cincs punts bàsicsde l’ensenyament en valencià: Edu-cació de Qualitat, Millor atenció a l’a-lumne, Major comprensió d’altresidiomes, Compromís amb la Cultura

i Més Possibilitats de Futur. EscolaValenciana ha editat aquesta infor-mació en 5 llengües: valencià, cas-tellà, anglés, romanés i àrab. Enaquest sentit, l’entitat ha destacatque la campanya va també especial-ment adreçada a les famílies nouvin-gudes, ja que en els darrers cinc anyshan arribat 600.000 persones nou-vingudes, i prop del 12% dels alum-nes escolaritzats són immigrants. Es-cola Valenciana ha insistit que “les lí-nies en valencià són les úniques quegaranteixen una correcta integracióen la nostra cultura”.

El Col·legi públic Cervantes deValència va ser el lloc triat per la Fe-deració Escola Valenciana per a pre-sentar la campanya en una multitu-dinària roda de premsa

El president de l'entitat, Diego Gó-mez, hi va destacar “la intensitat” deltreball d’Escola Valenciana que enaquest moment, durant el mes demaig, està paral·lelament duent a ter-me diverses campanyes: la campan-ya Matricula en Futur; les Trobadesque ja han reunit 100.000 persones idissabte arriben a Albal; La Gira que

després del concert de divendres aCocentaina ha superat el 8000 assis-tents; els viatges escolars d’Acosta’tal Territori; el Voluntariat pel Valen-cià i el premi literari Sambori. “El Va-lencià no és el conflicte, és la solució,i per això l’Escola Valenciana inver-tirà cada cèntim del seu capital eniniciatives directes de difusió social ieducativa de la nostra llengua”, haafegit el president d’Escola Valen-ciana.

El subcampió mundial de 125 ccHèctor Faubel va estar també pre-sent a la roda de premsa i va afegirque “hem de mantindre vius els nos-tres arrels i la nostra llengua i per aixòrecolze la campanya”. Les motos l’o-bliguen a viatjar per tot el món i, sigaon siga, Hèctor Faubel no té proble-mes per a entendre’s amb la gent. Escomunica en italià i anglés, per su-posat domina el castellà i l’idioma detreball del seu box és el valencià. “Es-tiga on estiga, siga el Japó o qualse-vol país del món, la gent del box par-la en valencià”, assegura el pilot i co-menta, “l’ensenyament en valenciàm’ha facilitat aprendre altres idio-

mes”.A l’acte també hi participava Da-

riana Grozza. Es tracta d’una mareromanesa que viu a Catarroja des defa quatre anys. Quan va arribar es vaadonar que “és lògic aprendre la llen-gua d’on vas a viure i per aquest mo-tiu vaig matricular els meus fills envalencià. Ara parlen perfectamentvalencià, castellà i romanés, i per aixòno els costa gens aprendre una altrallengua, l’anglés. Pense que no ma-tricular en valencià als nostres fills ésdonar-los menys opcions per al seufutur i limitar la seua integració”.

Per la seua banda, Núria Roca, quino va poder assistir a l’acte, ha de-clarat que “es necessita ajuda i es-penta per a fer coses en valencià.Aleshores, si puc col·laborar d’algu-na forma ho faig. A més, sóc una per-sona que sempre he parlat en valen-cià, que he intentat impulsar la llen-gua des de la llibertat més absoluta ila campanya em va paréixer una ideaextraordinària”. El mateix ocorreamb Andreu Palop, un dels portersmés en forma de la Lliga, i que té clarque “l’ensenyament en valencià és

sinònim de qualitat”.

Demanda insatisfetaEscola Valenciana té constància queexisteix més demanda de matricula-ció en valencià per part dels pares imares, que l’oferta de centres d’en-senyament en valencià per part de laConselleria d’Educació. Només 774centres d’Infantil i Primària impar-teixen ensenyament en valencià d’untotal de 1726 centres tant privatscom públics. El balanç és que el curs2007-2008 sols el 24,9% dels alum-nes d’Infantil, Primària i Secundàriatenen l’oportunitat d’estudiar en va-lencià.

Segons Diego Gómez, “una de lesclaus per a potenciar l’ensenyamenten valencià és promoure activamentdes de l’Administració valenciana lacreació de més línies d’ensenyamenten valencià i les dades són baixes sies té en compte que a novembre laLlei d’Ús i Ensenyament en valenciàacomplirà 25 anys i que respecte alcurs passat només ha augmentat enun punt el nombre de matriculats enlínies en valencià”.

La campanya de l’any passat vatindre una important repercussiómediàtica i ciutadana. Només en unasetmana Escola Valenciana va rebrevora 400 telefonades de pares i ma-res que volien matricular els seus fillsen valencià i trobaven entrebancs.“Hi ha un interés per part de la ciu-tadania per temes com el de la nos-tra campanya i Escola Valenciana elque fa és facilitar informació que ésbàsica”, explica Diego Gómez.

“He matriculat el meu fill en va-lencià i ara em diuen que no pot ser”,aquesta frase és habitual entre moltspares i mares que matriculen en va-lencià els fills a Infantil. Per això, l’en-titat cívica per la llengua, com a su-port de la campanya de matriculació,posa a disposició dels pares i maresque ho sol·liciten assessorament jurí-dic tan sols telefonant al 96 347 27 83o entrant a la web www.fev.org

Escola Valenciana ha agraït la im-plicació de Núria, Hèctor i Andreu, itambé la dels mitjans de comunica-ció valencians que s’han involucraten el projecte, sense l’ajuda delsquals la campanya haguera estat im-possible.

Compromès. El sub campió mundial de 125 cc Hèctor Faubel recolza l’ensenyament en valencià.

Famosos per la llenguaCAMPANYA! ‘MATRICULA EN FUTUR, MATRICULA EN VALENCIÀ’

Escola Valencianacompta de nou amb elsuport comunicatiu dela presentadoravalenciana Núria Roca ise sumen dosvalencians més derenom. Un és el porterde futbol Andreu Palop il’altre, el pilot de motosHèctor Faubel.

21COMARQUES L’Avanç informació, 16 de maig de 2008

REDACCIÓ

El nombre d'alumnes que estudia envalencià tant en centres públics comen concertats ha crescut només qua-tre punts en vuit anys. El 2001 re-presentava el 21 per cent del total iel 2008 el 25 per cent. A més, en l'úl-tim període han augmentat lesexempcions en zones castellanopar-lants. Aquest panorama desolador ésel que arreplega l'informe que el Sin-dicat de Treballadors de l'Ensenya-ment-Intersindical Valenciana vapresentar la setmana passada coin-cidint amb el 25 aniversari de la Lleid'Ús i Ensenyament del Valencià.

Una altra “irregularitat” que as-senyala l'estudi és que l'ensenya-ment en valencià no manté unaconstant al llarg del sistema i de-creix, i “molt significativament” enels trams no obligatoris. No s'ha con-solidat un nivell mínim d'escolarit-zació en valencià en cadascun delstrams educatiu i tampoc no hi ha“continuïtat” dins dels nivells edu-catius obligatoris. A més, l'estudi

arreplega que no hi ha “continuïtatterritorial”, ja que mentre a laprovíncia de Castelló hi ha un 50 percent de l'alumnat que estudia en va-lencià, esta xifra es reduïx fins a un15 per cent a Alacant i un 21 per centa València.

En la presentació de l’informe, elportaveu del sindicat, Vicent Maurí,ha lamentat que el Govern valencià

no ha marcat encara objectius per aaplicar la Llei d'Ús i Ensenyamentdel Valencià (LUEV), per la qualcosa es desconeix “on vol arribar iquina és la política que aplicarà”.

Després de 25 anys de l'aprovaciód'aquesta normativa, ha afegit, “nos'han complit els objectius, l'alum-nat no domina les dues llengües ofi-cials quan acaba l'etapa obligatòria”.

La conclusió a què arriba el sindicatés òbvia: “no hi ha voluntat políticade normalitzar la llengua al País Va-lencià”.

Les propostes del sindicat per su-perar aquesta situació passen peraccelerar l’increment de l’ensenya-ment en valencià, cosa que demanauna revisió dels programes, per a totel sistema, en la línia del que han dit

les avaluacions del IVAQUE. Conso-lidar i estendre l’ensenyament en va-lencià en secundària, batxillerats icicles formatius, i això exigeix la re-gulació de les plantilles, amb catalo-gació lingüística, cosa que ja era pos-sible l’any 1999 amb l’Acord de Plan-tilles i que l’administració encara noha desplegat. Com a detall, s'han derecordar les paraules que en 2005–Acta de la mesa tècnica de 30 dejuny- pronuncià l’administració. Lamajoria de centres poden impartirclasses en valencià perquè el pro-fessorat té la formació adequada. Unmajor equilibri territorial: 36 puntsde diferència entre Castelló i Alacantdemanen una planificació d’objec-tius que supere la voluntarietat. Unadistribució equilibrada entre públi-ca i privada, que el sector privat fi-nançat amb diners públics assumis-ca el que li correspon, a causa del seupes demogràfic i territorial. Senseque l’ensenyament privat concertat,ara per ara no es poden donaravanços significatius en les àrees ur-banes.

Fre al valencià a les aulesESTUDI! INTERSINDICAL DENUNCIA EL FEBLE CREIXEMENT A L’EDUCACIÓ


MARÍA VACAS SENTÍS

Fa ja quaranta anys de la revoltail·lusionada contra el sistema en lesseues variades representacions quevan protagonitzar els joves l'any1968 i que va tenir el seu gran epi-centre a París, tot i que també -ambles seues peculiaritats pròpies- a Ca-lifòrnia (EUA), Tlatelolco (Mèxic) oPraga (Txecoslovàquia). Els jovesvan voler prendre el poder per laforça i transformar la realitat, rebut-jant les veritats absolutes i el l'abo-rregament al que semblaven desti-nats; senzillament van creure en al-tres valors i van somiar una altra for-ma de viure. A la fi dels anys seixan-ta l'economia a França creixia peròels beneficis es repartien de formadesigual. Els salaris eren dels mésbaixos del llavors denominat senseeufemismes Mercat Comú, i les jor-nades laborals dels obrers eren deles més extenses del seu entorn. Escomença a qüestionar el model desocietat industrial desenvolupada,posant-se en dubte la seua viabilitat,sobretot a partir de la crisi de 1973,quan sorgeixen algunes constantsque s'instal·laran de forma perenneen la nostra societat, com l'atur, lamercantilització de l'existència i ladeterioració de les condicions labo-rals. La degradació de les coordena-des vitals ha continuat imparable finsarribar fins a avui, al món global dela societat de benestar en constantretallada, en el qual els hereus d'a-questa generació d'universitaris iobrers que va eixir als carrers i vabuscar el mar que s'amaga sota lesllambordes, sofreix tremendes difi-cultats per aconseguir un mínim aco-modament, un lloc sota el sol on ai-xoplugar-se de la incertesa.

Avui a l'Estat espanyol gairebé lameitat dels joves serien pobres si s'e-manciparen i abandonaren la llar fa-miliar, la qual cosa suposaria multi-plicar per quatre la taxa de pobresaexistent en l'actualitat en aquestafranja d'edat, segons un recent i acla-ridor "Informe sobre la inclusió so-cial a Espanya 2008" de la Caixa deCatalunya. Quatre de cada deu jovesde 26 a 35 anys d'edat viuen encaraa casa dels seus pares, fet que min-va estadísticament les xifres reals depobresa que es produirien si aban-donaren la casa paterna i haguerend'afrontar despeses d'habitatge, comla hipoteca o el lloguer, ja que enaquest cas les taxes d'exclusió socialcreixerien fins arribar a xifres del57%. La situació s'agreujaria encaramés si "gosaren" viure en parella, o

tingueren un fill en llars on només undels dos membres disposés de tre-ball, la qual cosa dispararia els nivellsde pobresa fins a un 81% en aques-tes edats. Molts dels joves de l'Estatespanyol no poden afrontar un mí-nim projecte de vida que incloga lalegítima aspiració de tenir una llarpròpia i descendència, una cosa cadadia més complicada si no comptenamb ajuda familiar. De fet, els baixossous de la població juvenil no els per-meten gaudir dels paràmetres dequalitat de vida, benestar i seguretateconòmica dels quals van gaudir nofa tant els seus pares (en molts ca-sos àdhuc disposant d'una única fontd'ingressos), pel que la desaparicióinevitable a curt i mig termini del ma-talàs econòmic i de suport a tots elsnivells que representen els progeni-

tors tindrà -està tenint- greus con-seqüències socioeconòmiques en lescondicions de vida d'aquest sectorpoblacional.

Una altra dada relacionada: mésd'un terç dels universitaris espanyolstreballa en ocupacions inestablesque no precisen alta qualificació, co-brant salaris molt més baixos delsque els correspondrien en cas d'e-xercir la seua professió original, se-gons un estudi de l'Agència Nacionald'Avaluació de Qualitat i Acreditació(Aneca) publicat l'any passat, i querecull dades sobre la situació dels ti-tulats europeus cinc anys després deconcloure la seua formació. Aquestestudi conclou que el salari mensualdels universitaris espanyols és de1.414 euros bruts; només supera aldels txecs en un llistat de tretze paï-

sos del nostre entorn. Más del 45%dels treballadors espanyols d'entre25 i 29 anys té a més un contractetemporal, el que representa el dobleque la mitjana europea, segonsl'agència estadística Eurostat, ambla conseqüent deterioració en lescondicions de vida que aquesta in-seguretat implica per al desenvolu-pament d'un projecte de futur. Elstitulats universitaris espanyols no as-soleixen estabilitat laboral ni tan solscinc anys després de graduar-se, imolts no haconseguiran mai ocupa-ció en la professió per a la qual es vanpreparar durant anys. A aquestes da-des caldria incorporar les condicionslaborals dels joves que ni tan sols hantingut l'oportunitat de formar-se i es-pecialitzar-se, l'horitzó vital del quala llarg termini és encara més desco-ratjador que el d'aquells que dispo-sen d'estudis superiors. Tots ells sónfills i filles de l'Europa de la preca-rietat laboral sense fronteres: jovesque viuen per a treballar, patint ho-raris interminables que no constenen les mil i una modalitats de con-tracte, amb enormes dificultats pera arribar a final de mes, sense possi-bilitat d'un mínim estalvi ni de do-nar-se un caprici, sense dret si mésno en molts casos al gaudi de vacan-ces, perquè els seus contractes s'ex-tingeixen en els mesos d'estiu per re-aparèixer misteriosament justdesprés. I en aquest context, laCEOE s'atreveix a demanar encaramés flexibilitat laboral i que el Go-vern no incremente el Salari Mínimfins arribar als irrisoris 800 euros enels pròxims dos anys. Certament elpanorama és infinitament pitjor avuique al maig de 68. El que cal alta ésesperança i creure que és possiblecanviar aquesta realitat..

Un jovent sense futur

Habitatge.. La manca d’accès a un habitatge digne s’ha convertit en una de les pricipals reivindicacions jovenils.

ANÀLISI! VOREJANT EL LLINDAR DE LA POBRESA

La situació de la joventut a l’Estat espanyol és dramàtica. Si no fóra per l’entorn familiar, la majoria serien consideratspobres sense recursos.. El panorama sembla ser pitjor al que hi havia al maig de 68 i motivà les revoltes socials

El Tourbolet prepara la seua festa final

El festival itinerant de grups de rock Tourbolet, tancarà l'ediciódel 2008 amb un concert dels 10 grups que hi formen part enla sala Loco Mateo el proper dia 22 de maig. Els organitzadorsdel festival expliquen que l'edició d'enguany ha superat ennombre d'espectadors les dos anteriors edicions, enguany hanassistit als concerts vora 2500 persones, i que enguany s'haconsolidat la proposta Tourbolet tot i la manca de suports ins-titucionals que si tenien en anteriors edicions i que enguanyhan sigut mínims. El tourbolet enguany ha estat a sales deValència, Castelló, Alacant, Terrasa, Girona, Alcoi o Sueca entrealtres.Tot açò, diuen, els dona molts anims per a seguir i preparar l'e-dició del 2009 que suposarà l'entrada de més grups i un majornombre de concerts. La intenció dels organitzadors d’aquestainiciativa és que cada any siguen més els artistes agrupatsdins la marca comú Tourbolet, convertit així en el paraigüesque acull les propostes més interessants del metall, el hip-hip iel rock alternatiu cantats en català. Els grups que formen partdel Tourbolet representen una nova fornada de músics que as-pira a normalitzar la música en la nostra llengua arreu dels Paï-sos Catalans són només una petita mostra del que pot donarde sí el rock al nostre país, malgrat el poc suport mediàtic i ins-titucional, mitjançant una fórmula molt simple: qualitat, treballi molta il!lusió. Les bandes participants en aquesta nova girashan estat Gàtaca, El Corredor Polonès, Inòpia, 121db, Baka-nal, Rapsodes, Home Fòssil, Rosa-Luxemburg, Aurt i Neuròtics.

+ info: www.tourbolet.com

L’Avanç Informació, 16 de maig de 2008

REDACCIÓ

El proper dijous 22 de maig començala primera edició de La Impròpia, 1atrobada de cultura oberta, un festi-val de nova generació que tracta deconnectar dos parts d'un mateixmón, la cultura lliure i la cultura tra-dicional, és a dir, la cultura de trans-missió directa o cultura oberta.Durant quatre dies, diferents expres-sions culturals tradicionals com elcant d'albaes -i d'altres cants impro-visats junt amb Ensaladilla SoInsistent-, el correfoc o els contespopulars conviuran amb vàries for-mes de cultura lliure com la maratóde cine copyleft o el concert de

grups copyleft, on participaran OvidiTwins de Torrefiel, iX d’Alcoi,Grande-Marlaska de Madrid i LosSubwoofus de Barcelona.A més, el festival s'iniciarà amb dostaules rodones. La primera entorn ala cultura tradicional valenciana en lamodernitat i altra amb exemples depràctiques culturals lliures, on espresentarà la EXGAE, una entitatque defensa tots aquells que vullgu-en dels abusos de l‘SGAE, sempreamb representants punters en lesdos corrents el sociòleg Gil ManuelHernández, el músic d’Al Tall ManoloMiralles, el crític musical JosepVicent Frechina, l’actor MarcSempere, o l dinamitador culturalJosianito.

Els assistents podran gaudir de filmscopyleft com Steal This Film II, Loque Tú Quieras Oír, A Tornallom,Linux: The Codebreakers, i laPremiere de Línea de Fuga.La Impròpia és una iniciativa delcol·lectiu valencià La Xarito i prenuna forma anual, en el temps, inòmada, en l'espai, sent l'objectiutrobar-se una volta a l'any en unbarri diferent de la ciutat deValència, establint un diàleg entre elscol·lectius culturals del barri i altresd'arreu del món, mostrant les dife-rents formes en què troben la cultu-ra oberta, enriquint-la, enriquint-se, irepensant-se.

+info: www..laimpropia.net

TEORIA DEL CAOS: L’ESPERAT DISC DE PAU ALABAJOS

LA IMPRÒPIAPRIMER FESTIVAL DE

CULTURA OBERTA


FOTOGRAFIA: Joanjo Femenia i MarCervera. TEXT: Mar Cervera i Xepo W.S.Una jornada reivindicativa, un bon 26d'abril i a Alacant! Encara que semblementida, Alacant també importa.Aquest era el missatge que enguanyvolgueren llançar les entitats organitza-dores dels events commemoratius dela Batalla d'Almansa. El tancament deles emissores de TV3 a la provinciamés meridional del País Valencià n'erael principal motiu pel qual Acció Cultu-ral del País Valencià decidí traslladarels actes, que tradicionalment es ve-nien realitzant a València. Desprésd'una multitudinària manifestació idels parlaments, arribà el torn de lamúsica: guitarres i dolçaines co-mençaren a sonar abans que les por-tes del recinte s'obriren, el públic es-perava amb nerviosisme per arribara primera fila i a pesar dels inconve-nients, els xixonencs Mugroman fe-ren un directe molt potent, com jacomença a ser costum en ells! Se-guidament Antonia Font va donar elcolor "pop galàctic" de la vetllada,els illencs feren un recorregut pelsseus grans èxits i prepararen amb

dolces melodies l'arribada de La TrobaKung Fu, premiats aquest any per l'Ajun-tament de Barcelona, categoria música,per la seva fusió d'estils al voltant de larumba catalana materialitzada en el seudisc 'Clavell morenet'. Des de l'escena mu-sical basca arribaren els Betagarri i no de-fraudaren! Amb temes com "La chica delBatzoki" es posaren el públic a la butxaca iamb l'ambient ja bén escalfadet pels d'Eus-kadi, el plat fort de la nit, els de Pego, xafa-ven amb ganes l'escenari. La Gossa Sorda,que ja ha començat a rodar el seu nou tre-ball "SAÓ", fou el colofó perfecte per a unanit tan especial. Amb molts amics dalt l'esce-nari acomiadaren la jornada lúdico-reivindi-cativa del 25 d'abril d'aquest 2008.

Un inoblidable 26d’abril a Alacant

L’Avanç informació, 16 de maig de 2008 25

FOTOGRAFIA: Joanjo FemeniaTEXT: AJ.Xàbia / Xepo W.S.Sempre amb la voluntat de

compaginar les noves tendèn-cies de la música folk i la músi-ca més tradicional, aquesta VIIedició del Xàbia Folk, s'ha plan-

tejat una mirada cap al nord. Elsplats principals pel festival d'en-guany han vingut de terres sep-tentrionals, propostes musicals

que han tingut un sòlida accepta-ció en els circuits europeus. Por-

tugal, Castella, Cantàbria, Euska-di, el Pirineu català i el País Valen-

cià, estaven representats pergrups d'una impecable trajectòria.

Des dels més veterans Oskorri(Euskadi) passant per la jove Va-

nesa Muela (Castella) i anant capa Cantàbria amb Luétiga. No Ma-zurca Band i Liliana Araújo (Portu-gal) ens impregnaren l'esperit les

seues estimades danses ètniques,Xarop de Canya (El Vallès), pionersde l'animació de carrer ens demos-

traran perquè són els comediants més sol!licitats iFolkifesta (l'Horta) ens portaren als carrers de Xàbiael seu so tan genuïnament valencià. Com a plat fortdel festival, l'emblemàtic grup restaurador de la tra-

dició pirinenca El Pont d'Arcalís es va juntar amb unade les formacions més carismàtiques que es poden

trobar: Les Violines, pirinenques també d'adopciómusical. Oferiren tots dos en un espectacle d'un pe-culiar perfum i color muntanyenc. De l'altra part, elsmúsics locals de La Romàntica del Saladar, amb elsseus vents i les seues percussions, s'agermanarenper una nit amb una de les millors bandes del folk

europeu, com és Oskorri.Podem dir que aquest any el folk ha omplert amb

música exquisida els carrers de Xàbia. Enhorabona!

VII Xàbia Folk.Músiques

del nord


PROGRAMACIÓ ràdio i televisió

Arxiven el cas de la mort de CousoL’Audiència Nacional va revocar dimarts pasat elprocessament dels tres presumptes militars nord-americans acusats de la mort de José Couso, el càmerade Telecinco que va morir el 8 d’abril del 2003 a l’Iraq.El tribunal argumenta que no hi ha indicis suficientscom per continuar amb la investigació atès que el tretpodria haver estat dirigit a “un element hostil,erròniament identificat”. Amb aquesta ja en són duesles vegades que l’Audiència Nacional es nega ainvestigar els tres militars acusats de la mort de Couso

Premis

La Unió de Periodistes entrega els Premis Llibertat d’Expressió ‘08Unió de Periodistes Valencians| www.unioperiodistes.org

La periodista i escriptoramexicana, Lydia Cacho,el periodista i escriptor,Manu Leguineche que nova poder recollirpersonalment el guardóper motius de salud,ACPV, el col.lectiu “Ja entenim Prou”, i elshumoristes gràfics de larevista satírica “ ElJueves”, Manel Fontdevilai Guillermo Torres, vanrebre els Premis Llibertat

d’Expressió 2008 de laUnió de PeriodistesValencians. Els guardons,que enguany compleixen27 anys, es lliuraren elpasat dilluns 12 de maiga l’Aula Magna de l’edificiLa Nau de la Universitatde València. La Unió havolgut premiar enguany latasca de Lydia Cacho enpro dels drets humans iels seus treballs dedenúncia sobre les màfies

mexicanes organitzades il’explotació sexual o laviolència de gènere unafeina que li ha causat unacontinua persecuciópersonal i intel.lectual. Ladels humoristes gràfics,Manel Fontdevila iGuillermo Torres són elsautors de la vinyeta de “ElJueves” que il·lustrava laportada segrestada perordre judicial a l’ incloureuna sàtira sobre els

Prínceps d’Astúries. Delcol·lectiu, “Ja en TenimProu” reconegeunt laseua tasca del en defensade les llibertats, lapluralitat, la libertatd'expressió i veracitatinformativa en els mitjanspúblics així com lapossibilitat de participaciósocial en la vida pública. Ila d’ACPV per la seuapersecució per lesemissions de TV3.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info.22.05. L’Oratge.22.10. Tenim Paraula.22.12. Animailades.22.15. L’Info. (Anàlisi)22.50. Els Debats d’Info TV al Micalet.

Presenta Ignasi Munyoz.23.15. Watts. (Videoclips).23.45. Els Reportatges d’Info TV.00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi.01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES14.45. Para Taula15.00. L’Info.Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge.15.30. Programació de Vesprada18.00. L’Info. Primera Edició

(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.19.50. Meninfo TV.

Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV.Des del Teatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.22.10. Animailades.

R

R

InfoTVCanal 42 d’UHF+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA

(Espai de Cuina)15.00. L’INFO. Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIÓ DE VESPRADA.18.00. L’INFO. Primera Edició 18.25. L’ORATGE. 19.00. UNIVERSITAT OBERTA.

Presenta Artur Balaguer.19.45. CASABLANCA.

Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema)

20.10. LES MÚSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve.

20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA.21.20. PARA TAULA.

(Espai de Cuina)

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’ORATGE.22.15. TENIM PARAULA.22.17. ANIMAILADES.22.20. L’INFO. ANÀLISI22.45. VEUS LITERÀRIES.23.15. L’INFOBORSA.23.20. LES MÚSIQUES D’INFO TV23.50. ESPECIAL.00.30. L’INFO 01.10. L’INFO. L’ANÀLISI 01.30. LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS14.45. Para Taula.15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIÓ.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada.18.00. L’Info. Primera Edició. 18.45. Especial.19.30. L’Info. L’Anàlisi. 20.00. Veus Literàries.20.30. Les Músiques d’Info TV. R

R

R

R

R

R

R

R

22.15. Universitat Oberta.23.00. Casablanca.23.30. Infoborsa.23.35. Les Músiques d’Info TV.00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) 01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE14.00. La Setmana. Infomigdia.16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges.

Presenta: Blanca Gras.

19.45. L’Info (Anàlisi) 21.00. Els Debats d’Info TV.22.15. Les Músiques d’Info TV.23.20. Meninfo TV.00.50. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE14.00. La Setmana. Infomigdia. 16.00. Programació de Vesprada.20.00. La Setmana.

Noticiaris Nocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca 00.30. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

NOTES1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments mésinteressants de la programació més recent. Entreprograma i programa sempre va intercalat un capítol deTenim Paraula.2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àreametropolitana. En cas de tindre a casa una antenacol!lectiva, s’hi ha de col!locar un mòdul amplificador.Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àreesde La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes horesdel dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I aOntinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de laTelevisió d’Ontinyent.3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb lacol!laboració de Gandia TV els partits del GandiaBàsquet.

R

R

R

R

R

R

R

R

R

Del 19 de maig al 2 de juny de 2008Majors de 7 anys Majors de 13 anys Majors de 18 anys Repetició Subtitols per a sords SR18137

PluraliaTVwww.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIESReflexions sobre la vivenda, Obradordóna suport a la rebe!lió

ÚLTIMES NOTÍCIESRussafa notícia, Entrevista Irak

NOUS MITJANSCol!lectiu “Bajo el asfalto está lahuerta”

TREBALLADORSMango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita

MICHAEL MOORENova edició

AUTOREntrevista a Miriam Ciscar, Documental“Ganga del Cel a la Terra”

CREACIÓ

Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

SOMRIUCàlico enamorat, contra els marcians...

RESÚM EDICIONSResum de les edicions anteriors ambels millors vídeos

CURTSSecció especial de curtsmetratges

RàdioKlara104.4 FM València+ info: www.radioklara.org

DILLUNS06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)13:30 - 14:30 Africania 16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro 19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)20:00 - 22:00 Maldición de Malinche22:00 - 22:30 El Vaivén22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN16:30 - 17:00 Radio Ciencia19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc. 21:30 - 23:00 Argento23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Taller de Folk 17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre 19:00 - 20:00 La Vereda 20:00 - 22:00 Club amigos del crimen 22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Cajas Negras 20:30 - 21:30 La Caixa de Música00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes apersonatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatiusDemocracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programesmés interessants de la seua graella.

Documents

L'Avanç 150