L’ecoauditoria de l’Aigua a l’escola - cilma. · PDF fileL’aigua de rius, llacs i aqüífers l’hem usat sense fre, impedint el flux natural. A més, ... qüències de la

L’ecoauditoriade l’Aiguaa l’escolaProposta de gestió ambientalparticipativa en centresd’educació primària

L’ECOAUDITORIA DE L’AIGUA A L’ESCOLA | 3

A Per què cal reduir el consum d’aigua? | 3

B Què és una ecoauditoria de l’aigua? | 4L’ecoauditoria de l’aigua i l’escola | 4

C Què trobareu en aquesta guia? | 5Què treballarem amb l’ecoauditoria | 5

D Engegant el procés de l’ecoauditoria a l’escola | 60. Fase prèvia | 81. Organització del treball | 82. Diagnosi o recull de dades | 9

Quines dades enregistrar? | 9Quins materials cal aconseguir per la diagnosi? | 9

3. Difusió dels resultats | 114. Recull de propostes de millora | 115. Pla d’acció | 12

E Enllaços d’interès | 14

Sumari de continguts


APer què cal reduirel consum d’aigua?L’aigua es mou contínuament, en un cicle natural.

El cicle de l’aigua es basa en el movimentd’aquesta de l’atmosfera a la terra, de la terra almar i de nou a l’atmosfera.

Quan plou, una part de l’aigua es filtra al terra iarriba als aqüífers, que són reserves d’aiguasubterrània. L’aigua es recollida als rius fins adesembocar al mar. L’aigua retorna a l’atmosferaquan s’evapora de llacs, rius, mar i per la trans-piració de les plantes. Per tant, l’aigua que arribaal mar no es perd, si no que és part d’un cicleque tornarà a començar.

Totes les aigües del món estan con-nectades entre elles per aquestcicle

Aquest cicle natural de l’aigua, fa molt temps,que està alterat per l’acció humana.

L’aigua de rius, llacs i aqüífers l’hem usat sensefre, impedint el flux natural. A més, hem utilitzatles mateixes com a abocadors, i per tant, leshem contaminat.

Durant molts anys la gestió que s’ha fet de l’aiguaha estat l’augment de l’oferta. Es creia amb dretd’utilitzar l’aigua a tort i a dret, com si fos unproducte de la nostre societat consumista. S’haarribat al punt que l’aigua és un negoci.

S’han construït per tot arreu infraestructureshidràuliques per a la retenció de l’aigua, sensepensar en les conseqüències ambientals, ecolò-giques i socials que aquestes comporten.

L’aigua no és un negoci, si no una necessitat iun dret.

Fa temps que en podem percebre les conse-qüències de la seva gestió en els darrers temps,tenim menor reserves d’aigua i un excés decontaminació en aquestes.

Necessitem aigua per viure, en primer lloc perbeure, i ha de ser aigua de bona qualitat, lliurede microorganismes i productes químics, ambun nivell d’elements controlat. També necessiteml’aigua per a l’agricultura, l’industria, viure etc.

En què gastem l’aiguaa Catalunya?

Algunes dades interessants...

Per aquest motiu ha nascut una Nova Culturade l’Aigua. Aquesta es basa en el fet que l’aiguaés un valor, és un dret. L’aigua no és un pro-ducte comercial, sinó una herència que calprotegir (Directiva del Marc de l’Aigua). Ésa dir, cal que fem un bon ús raonat de l’aigua,que aprenguem a no malbaratar-la si en volemtenir en el futur i volem conservar el nostre planeta.Per tots aquests motius s’ha de gestionar lademanda, és a dir, utilitzar l’aigua amb consciènciai només quan és necessari.

Cal que renovem infraestructures, que apostemper aquelles que ens ajuden a reduir el consum,per aquelles que ens ajuden a reciclar l’aigua perutilitzar-la de nou. I sobretot cal apostar ennosaltres mateixos, en aprendre a valorar quesense l’aigua no podem viure, ser-ne conscientsi canviar hàbits per a millorar l’ús que fem del’aigua.

Aquesta ecoauditoria us ajudarà a entendre lesproblemàtiques associades al malgastament del’aigua, a aprendre a utilitzar-la correctament, ia ser totalment conscients dels usos i hàbits queen fem i que tenim.

■ El 50% de l’aigua s’utilitza per a l’agri-cultura, el 32% per a la industria, i el18% per l’ús urbà.

■ A Catalunya disposem d’uns 2400-2600hm3 d’aigua, dels quals utilitzem entreel 40-50 % per cobrir les nostres neces-sitats.

■ Tenim a Catalunya 43 embassaments.Tots junts poden recollir fins a 5800 hm3

d’aigua a l’any.

■ El 13% de l’energia que gastem a Cata-lunya prové dels embassaments, en ellses crea energia hidràulica.

■ A Catalunya es depuren 650 hm3 d’aiguaa l’any.

■ Dels 650 hm3 d’aigua depurada, nomésen reutilitzem 13 hm3.

■ Per poder beure l’aigua primer s’ha dedepurar i després potabilitzar, degut aque les aigües dels rius estan forçacontaminades. Això implica un elevatcost energètic i econòmic.

■ Cost energètic de: potabilitzar l’aigua1,5 KW/hm3; depurar-la 0,3-1,3 Kw/hm.

■ Depurar 1 hm3 d’aigua costa 250.000euros.

Agricultura

Industrial

Urbà

6 | L’ECOAUDITORIA DE L’AIGUA A L’ESCOLA


BQuè és una ecoauditoriade l’aigua?L’ecoauditoria de l’aigua és un procés d’avaluacióde la gestió d’un espai i l’ús de l’aigua, a fi dedetectar aquelles pràctiques que poden incidiren el medi ambient i poder plantejar propostesde millora. L’objectiu final serà reduir l’impactaglobal sobre el medi ambient i crear hàbits mésrespectuosos.

L’ecoauditoria de l’aigua i l’escola

La vocació pedagògica de l’escola ofereix lapossibilitat de portar l’ecoauditoria més endavantdel que seria un simple estudi tècnic: pot esde-venir un procés d’aprenentatge que permetireflexionar sobre la gestió ambiental del centrei sobre les conseqüències ambientals de lesnostres pràctiques quotidianes (deixar l’aixetaoberta, tirar diversos cops de la cadena, banyar-nos etc). Ser conscients del què i de com con-sumim és el primer pas per fer un ús més res-ponsable dels recursos. Alhora, el procésd’ecoauditoria possibilita les dinàmiques conjun-tes de presa de decisions, co-responsabilitzantels diferents estaments de la comunitat escolaren la gestió de l’aigua en el centre.

La capacitat d’implicar tots els membres de lacomunitat escolar en el procés, a més, pot donarpeu a que la feina iniciada al centre educatius’estengui a altres àmbits de la vida quotidiana,i a la societat en general: els nens i els jovespoden esdevenir molt bons agents multiplicadorsd’hàbits de consum.

Objectius de l’ecoauditoria del’aigua

■ Obtenir una “fotografia” de la situaciódel centre pel que fa a la gestió de l’aigua,determinant quin és el consum, a partirde les diferents activitats que s’hi realit-zen, així com la relació de l’edifici ambel cicle de l’aigua.

■ Avaluar alguns dels impactes derivatsdel consum d’aigua.

■ Implicar el conjunt de la comunitat edu-cativa en el procés.

■ Disposar de criteris suficients per, encas que calgui i es puguin aplicar millores,triar les que millor funcionin dins lespossibilitats del centre, ambiental, sociali econòmicament.

■ Definir conjuntament un Pla d’Acció quereculli les diferents mesures proposadesper millorar la gestió de l’aigua al centre,en qualsevol àmbit (tecnològic, educatiui comunicatiu, d’ambientalització curri-cular, etc.).

CQuè trobareuen aquesta guia?Hi trobareu dades i eines que facilitaran la reali-tzació de l’ecoauditoria de l’aigua en centresd’educació primària, des d’una metodologia queparteix de la participació coordinada de tota lacomunitat educativa.

La guia es complementa amb els següents ma-terials que podreu trobar a la web del CEPA,http://www.cepa.cat:

■ Fitxes informatives, per als alumnes. Treba-llen temes relacionats amb l’aigua al centre:recopiladors d’informació sobre temes relacio-nats amb l’aigua, consum d’aigua a l’escolaa través de diferents tipus d’instal.lacions queens la proporcionen.

■ Full de càlcul, per al registre de totes lesdades: espais comuns, comptadors i aboca-ment de les dades enregistrades durant elperíode establert. Facilitarà el tractament pos-terior de la informació, clau per millorar lagestió.

■ Exemple de “full de retorn de dades” alsalumnes.

■ Fitxa d’informació addicional, l’aigua i elconsum a Catalunya.


Què treballarem ambl’ecoauditoria?

■ Les alternatives tecnològiques més sostenibles,com aparells més eficients, o el reciclatge ireutilització de l’aigua a la pròpia escola.

■ El consum d’aigua com a quantitat d’aiguaque perdem (litres) per unitat de temps.

■ La diferència que hi ha entre “consum” i“serveis”: interessa disposar dels mateixosserveis amb el mínim consum possible, és adir, treballar amb la màxima eficiència disponi-ble.

■ La contaminació de les aigües i les problemàti-ques medi ambientals i en la salut que com-porten. Per depurar l’aigua que contaminemcal un consum energètic, que al seu mateixtemps implica major contaminació per allibe-rament de CO2 al medi.

■ La importància de l’aigua i del seu cicle. L’aiguano és un producte comercial, sinó una herènciaque cal protegir.


DEngegant el procésd’ecoauditoria a l’escolaEl plantejament inicial de l’ecoauditoria de l’aiguaa l’escola és esdevenir un PROJECTE DE CEN-TRE amb l’eix transversal de l’aigua i el seuconsum.

Tot i així, cada escola podrà treballar i adaptarels materials al nivell de profunditat i/o intensitatque cregui oportú. En qualsevol cas, caldràrealitzar un treball de camp que consideri:

■ La màxima cobertura de l’edifici i de les acti-vitats que s’hi realitzen.

■ Rigor en la presa de dades.■ Màxima participació dels diferents membres

de la comunitat escolar, especialment del’alumnat, amb el suport i compromís delprofessorat i la direcció del centre.

En l’esquema a continuació es proposa un modeld’organització el projecte, que es comentarà totseguit:


Presentaciódel projecte

Direcció, Cap d’Estudis,Coordinadors...“Presa decisions”

Ajuntament, organismespúblics i/o privats

Contactes:possibilitats suport?

Programes Agenda 21,Ajuts a mesures d’estalvi...

COMPROMÍS PROJECTEECOAUDITORIA

ESCOLAR

1 ORGANITZACIÓ TREBALL

- Creació equip de treball(comissió ecoauditoria) ifuncionament

- Decisió àmbits a estudiari actors implicats

- Distribució tasques- Distribució espais

2 DIAGNOSIRecull de dades

- Aules (alumnes i tutors)- Espais comuns (coordina-

dors zona)- Comptadors (responsable)

3 DIFUSIÓ RESULTATS- Elaboració informe diagnosi- Treball dades: aules

Difusió dades i gràfics resul-tants pels canals habituals(web, revista, cartells, etc.)

4 RECULL PROPOSTESDE MILLORA

- Definir procés (participació:de qui, com?)

- Calendari i recull propostes- Consultes tècniques: pos-

sibilitats i pressupostos

Anàlisi cost-benefici de pro-postes: previsió beneficisambientals.

5 PLA D’ACCIÓ- Determinar propostes definiti-

ves- Definir calendari per les actua-

cions (curt-mig-llarg termini).A anys vista

- Indicadors de seguiment peravaluar els objectius d’estalvide propostes

Aprovació Document “Plad’Acció”.- Publicació document- Execució primeres actuacions- Pla de seguiment: protocol

de continuïtat i avaluacióperiòdica dels indicadors


0Fase prèviaPresentació del projecte, contactes, cercade compromís i ajuts pel centre.

Abans d’iniciar tot el procés caldrà “preparar elterreny”: saber amb quins recursos contem perpoder aplicar mesures de millora, o a qui enshauríem de dirigir per cercar dades de consumsd’aigua al centre, plànols del centre, manualsd’instal·lacions etc.

És molt important garantir la continuïtat delprojecte un cop acabada la fase primera d’estudide la situació. És interessant comptar amb elcompromís de tots els estaments del centre perrealitzar l’ecoauditoria (direcció, professorat,alumnes etc). Aquest compromís es podria for-malitzar per escrit i publicar, per exemple, a laweb del centre. És una manera que el compromíssigui seriós i creïble per totes les parts.

1Organització deltreballFormació de l’equip de treball, des del quales repartiran els espais i les tasques, i s’esta-blirà la metodologia de presa de dades.

Es proposa la creació d’un equip coordinador(equip de treball, comissió de l’ecoauditoria etc)prou divers, per decidir la metodologia, les dinà-miques i els continguts d’aquesta, i a part, vetllarpel compliment dels terminis, la unitat de criterisen la presa de mostres, etc. Es reuniranperiòdicament per:

■ Determinar l’abast de l’estudi: quins temestreballar?, de quines dades es disposa?, onobtenir la informació?, com obtenir i treballarles dades?

■ Determinar qui i com es participarà en elrecull de dades: quins professors?, quinsalumnes?, el personal de cuina i neteja?,consergeria?personal i alumnes amb activitatsextraescolars? L’estudi pot ser de grans di-mensions o acotar-ho per exemple només ahorari escolar.

■ Garantir la cobertura total de l’edifici o lamàxima que es pugui aconseguir. En els espaiscomuns: gimnàs, vestíbul, lavabo, menjador,pati etc. nomenar responsables de zonao secció (d’una planta, per exemple). Convéinformar-se sobre dinàmiques de neteja,d’activitats extraescolars i de menjadors.

■ Establir la dinàmica del procés i contextua-litzar el projecte. Fer un treball previ amb elsalumnes (recull de premsa, activitats sobreaigua, murals, xerrades etc), determinar ladinàmica de registre de dades durant la diag-nosi (estudi setmanal del consum, tipusd’instal·lacions, activitats fora d’horari escolar

1

2

3

4

5

etc); i la dinàmica de recull de propostes(concurs d’idees, concurs de cartell de bonshàbits, etc).

■ Cercar el consum d’aigua en els darrers 3o 4 anys (punt de referència per avaluarl’eficiència de les mesures, i, per tenir una ideadel consum durant èpoques de l’any diferents,així com durant les diferents hores del dia).

■ Adaptar els materials per als alumnes a lescaracterístiques del centre i als objectius quees plantegin amb l’estudi.

■ Definir les estratègies de comunicació alllarg del procés, dins i fora del centre, aprofitantels canals existents (web, revista, carta, cartells,etc).

2Diagnosi o recullde dades

Totes les dades obtingudes (comptadors,dutxes, rentamans etc) s’unificaran en un fullde càlcul. Aquest i les fitxers de registre, persaber que cal enregistrar, les podreu trobara la web del CEPA, http://www.cepa.cat.Podreu modificar aquests documents a fid’adaptar-los a la vostre realitat o als vostresobjectius i expectatives.

Proposta: Registre de dades al llarg d’unasetmana d’activitat normal a l’escola.

Quines dades enregistrar?

■ Dades del consum real dels darrers 3, 4 anys.Es poden demanar a la companyia subminis-tradora d’aigua.

■ Dades del consum real dels comptadorsd’aigua del centre en diferents moments deldia, al llarg del temps que duri la presa dedades (proposem una setmana). Els encarre-gats dels comptadors haurien d’enregistrarvalors dos o tres cops per dia, consum lectiu(des de l’inici de les activitats escolars, fins ala finalització), consum nocturn (des del fi deles activitats escolars fins l’endemà); es potincloure un consum extraescolar (seria des del’inici de les activitats extraescolars fins a la fi).És a dir enregistrar el consum durant l’horariescolar, durant les activitats extraescolars i elconsum nocturn. Disposar d’aquestes dadesés molt important, doncs serà la única manerade contrarestar les dades de camp.



■ Per l’estudi dels diferents dispositius, els alum-nes es poden dividir en diferents grups perclasse, cadascun dels quals és encarregat iespecialista d’un dispositiu d’aigua concret(rentamans, vàters, urinaris, dutxes etc) i d’unaplanta d’edifici o espai d’estudi concret.

■ De cada classe es pot crear un grup que seranels reporters. Es dedicaran a la cerca d’in-formació sobre el centre, fer una enquestasobre el règim d’ús de les instal·lacions alsalumnes, fer fotografies dels diferents disposi-tius que s’estudien, fent una classificació prèvia(aixetes amb temporitzador o de rodeta, cis-ternes amb cadena o tirador-botó etc).

■ Dades recollides pels alumnes. El professor otutor facilitarà el registre de dades al full decàlcul de resum, on hi haurà tota la informació.

Quins materials cal aconseguir perla diagnosi?

■ Plànol dels edificis, per plantes: per determinarles àrees d’estudi; i punts d’entrada i sortidad’aigua.

■ Els materials que s’utilitzaran per a mesurarestà bé que els proporcioni l’escola i que siguinutensilis d’ús quotidià i de fàcil obtenció;d’aquesta manera apropem als alumnes elconeixement científic, i a part, poden extrapolar-ho a altres àmbits de la seva vida, especialmenta casa seva.

■ Cronòmetres, per a mesurar el temps que estarda en rentar les mans o beure aigua, ambaixetes amb rodeta.

■ Recipients de volum conegut, per saber elvolum d’aigua que cau en un moment deter-minat, amb un dispositiu concret. Per exemplequan pitgem una vegada una aixeta amb tem-poritzador, per saber el volum d’aigua que cau.

■ Cinta mètrica per calcular volums.

■ Càmera de fotos, per fer les fotografies a elsdiferents dispositius que hi ha a les diferentsplantes.

■ Targetes identificatives, una per alumne. Iden-tifiquen el grup d’especialistes a què pertany(un dibuix per temàtica) durant el període derecull de dades (es proposa una setmanad’estudi).

■ A l’aula: horari-mural de les classes, plànolesquemàtic de l’edifici (ressaltant els espais aestudiar).

■ Enquesta de consum d’aigua per a casa. Estractaria de fer una enquesta molt ràpida isimple de contestar, per, posteriorment, feruna avaluació qualitativa de quin és el consumde les famílies de l’escola. Aquesta enquestaes pot construir amb els mateixos alumnes, opel grup de seguiment.

TREBALL A LES AULES: PROPOSTA DE DINAMITZACIÓ DEL RECULL DE DADESEl mural-horari i el registre d’observacions

Es proposa funcionar amb una dinàmica de grup d’experts. A cada classe es crearan diferentsgrups, cada un especialitzat en un tema diferent: els reporters, les dutxes, els vàters, lesfonts i els rentamans. Tindran una fitxa informativa amb tot el que els hi cal saber sobre laseva especialitat, una fitxa de registre de dades i uns gomets.

Es recomana que algun dia a la setmana prèvia a l’estudi de camp, es faci una sessió deformació amb els alumnes, durant la qual es repassin els conceptes que apareixen a lesfitxes informatives i s’expliqui com fer el recull de dades. Per optimitzar el procés, es podenunir els grups d’experts del mateix tema però de classes diferents, i fer una sessió de formacióconjunta (per exemple els rentamans de 3er A, 3er B, 4rt A, 4rt B).

Es proposa l’elaboració d’un horari gegant per aula, que es penjarà a la paret. Servirà perenregistrar les observacions que faci cada grup d’experts, i poder posar-les en comú:

■ Al llarg de la setmana d’estudi, es proposa que després de fer les observacions de camp,es deixi una estona als nens per enregistrar en el mural-horari quines instal·lacions hanfet.

■ És important que omplin les fitxes, amb els càlculs corresponents, després d’haver fetmostreig de camp, per evitar acumulacions l’últim dia.

Es proposa treballar el consum d’aigua a les cases dels alumnes, per implicar a les famílies.Es tractaria de fer una enquesta per família, molt simple, sense mesures físiques, per teniruna idea aproximada del consum d’aigua que generem a les llars. Després ajuntant aquestesdades es pot tenir una idea del consum d’aigua a les llars dels alumnes, conjuntament, percursos, etc. I podem treballar també com disminuir el consum en la perspectiva familiar.

Passada la setmana el tutor o professor haurà d’unificar les dades per tal de facilitar la sevaintroducció al full de càlcul de resum de l’ecoauditoria.



3Difusiódels resultatsRetorn de les dades classe a classe. Difusióinterna i externa de les dades globals delconsum d’aigua a l’escola.

El full de càlcul està preparat per elaborar gràfics,que ens ajudaran a definir la nostra situació departida d’una forma més entenedora. Convérecollir aquesta informació en un documentintern del centre, per tal de poder servir dereferència o situació de partida en anàlisi poste-riors, i poder observar-ne l’evolució.

La difusió de les dades recollides és fonamental.El retorn de les dades als alumnes serviràper reprendre l’estudi i iniciar la reflexió sobre elsnostres hàbits quotidians i els seus efectes sobreel medi ambient, així com per preparar el quepot ser el debat de recull de propostes de millora.A la web del CEPA podreu veure un exemple defitxa de retorn de dades aula per aula.

La difusió de les dades globals del consumd’aigua al centre es pot fer pels canals habitualsde difusió de l’escola (butlletí, cartellera, mural,web etc), o bé aprofitar algun esdevenimentespecial (portes obertes, jornada cultural, setmanadel medi ambient, setmana de l’aigua etc). Calpensar en l’espai de participació que poden tenirels alumnes en la difusió i/o participació de lesaccions: elaboració de tríptics o pòsters, presen-tacions etc.

4Recull de propos-tes de milloraDetecció de mancances o punts febles, apartir dels resultats de la diagnosi. Recullparticipatiu de propostes de millora (desdels hàbits a l’aplicació de mesuresd’adequació de les instal·lacions o aplicacióde nova tecnologia). Anàlisi cost/benefici(econòmic i ambiental) de les diferents pro-postes.

Aquest apartat serà especialment interessant sis’ha aconseguit algun ajut per modificar lesinstal·lacions del centre, o bé si es disposa derecursos propis per aplicar millores. Si no és així,es pot treballar igualment en la vessant educativai de bons hàbits.

Pel que fa al recull de propostes, es pot fermitjançant diversos mecanismes: deixar un espaiper fer suggeriments vinculat a la difusió de dades(per exemple si les dades es publiquen a la web,adreçar els suggeriments a un correu electrònic;si es difonen des de una cartellera, afegir unabústia d’idees, etc). Us proposem un seguitd’actuacions que es poden realitzar amb elsalumnes:

5Pla d’accióConcreció de les actuacions que es durana terme i del seu calendari d’aplicació. Ela-boració del document de Pla d’Acció, i se-lecció d’indicadors per fer-ne el seguiment(i determinar l’èxit dels objectius plantejats).

Cal determinar com es prendran les decisionssobre les mesures a aplicar, i quan s’executaran.L’avaluació cost-benefici (econòmic i ambiental- d’estalvi d’aigua) pot ser un dels factors decisiu.Per això caldrà tenir clar amb quin pressupostes compta per a l’aplicació de millores.

En el Pla d’Acció es planificaran les diferentsactuacions proposades al llarg d’un períodede temps més o menys prolongat, per exem-ple de 5 anys; en funció de les previsions depressupost per a cada període. En cas quel’escola depenguin de pressupostos municipals,i que les actuacions de manteniment de lesinstal·lacions es vehiculin des de l’ajuntament,convé contactar amb ells abans de prendre capdecisió: potser alguna de les actuacions propo-sades ja està prevista, potser alguna actuaciópodria afectar al manteniment posterior de lesinstal.lacions, etc. És interessant establir nego-ciacions amb l’ajuntament per tal de consensuarprioritats d’actuació.

El procés d’elaboració del Pla d’Acció és potserl’etapa més delicada, i requerirà d’un compromísferm de la direcció i l’administració del centre,doncs caldrà garantir les reserves de pressupostper a cada període, i la realització efectiva de lesactuacions planejades (tot i que puguin havercanvis del personal d’un any a l’altre). Per aixòés important publicar el Pla d’Acció de formainterna i externa, o fins i tot pensar en incloure’len el reglament intern del centre.

El Pla de Seguiment servirà per avaluar, al finalde cada període (curs rere curs, o any rere any),


PROPOSTA DE PARTICIPACIÓ DELSALUMNES EN EL RECULL D’IDEES

A partir del retorn de les dades, es potcrear un espai de debat a la classe. Enaquest debat es pot anar emplenant unataula en comú, amb dues columnes: pro-blema-solució. Cada grup d’experts plan-tejarà el seu discurs a partir d’aquestsdos paràmetres.

Si es troba convenient, es pot plantejar al’alumnat que considerin únicament aquellessolucions amb cost econòmic baix o nul,especialment les dirigides a hàbits de consum.

Quines possibilitats de partici-pació tenim?

■ Es pot crear un equip auditor a l’escola,que compti amb la participació de totsels membres de la comunitat escolar,incloent-hi els alumnes.

■ Es pot crear un “encarregat de l’aigua”per cada classe. Podria ser el representantde la classe en temes d’aigua, i portar,per exemple, les conclusions de debat ala comissió de l’auditoria (o al nou equipauditor). També se li podrien atribuir tas-ques de responsabilitat com cuidar queles aixetes restin tancades després delpati, cuidar les instal.lacions etc.

■ La participació en el recull de propostespot ser el punt de partida per generaractuacions de millora que parteixindirectament dels alumnes (per exempleun concurs de dibuixos, frases per car-tells de bons hàbits) o fins i tot l’ela-boració d’un compromís conjunt so-bre els hàbits en el consum de l’aigua al’escola, signat per totes les classes, ipublicat després a la web, etc.


l’assoliment dels objectius fixats al Pla d’Accióper a cadascuna de les actuacions previstes. Enell es definiran els indicadors que es faranservir per veure l’evolució de les actuacions, ol’assoliment dels objectius plantejats. Caldràsistematitzar el recull d’informació i fer les obser-vacions necessàries periòdicament, per tal defer aquesta avaluació.


http://www.cepa.catEn l’apartat Ecoauditoria de l’Aigua a l’escola trobareu la informació complementària a aquesta guia.

http://ecoauditories.ecologistes.netEcoauditoria a la llar: productes, energia, aigua etc. Conté una calculadora de petjada ecològica.

http://mediambient.gencat.net/aca/ca/inici.jspAgència Catalana de l’Aigua. En aquí trobareu informació sobre la Directiva del Marc de l’Aigua, l’estatde les conques a Catalunya, el consum, etc.

http://www.bcn.es/agenda21/Portal de l’agenda 21 de l’Ajuntament de Barcelona. Enllaç al portal de l’agenda 21 escolar, ambrecursos educatius i altres informacions

http://ecologistesenaccio-cat.pangea.org/temes/aigua/aigua.htmInformació sobre la Nova Cultura de l’Aigua, materials informatius i projectes que s’estan portant aterme.

http://www.bcn.es/mediambient/cat/web/cont_bcn_aigua_presen.htmInformació sobre el cicle de l’aigua, consum i distribució a la ciutat de Barcelona i rodalies.

EEnllaços d’interès

Documents

L’ecoauditoria de l’Aigua a l’escola - cilma. · PDF fileL’aigua de rius, llacs i aqüífers l’hem usat sense fre, impedint el flux natural. A més, ... qüències de la