LECTURA ACTIVA · Entreteniments .....43 INTERDISCIPLINARIETAT Activitats .....45 LITERATURACOMPARADA Activitats .....48 SOLUCIONARI 49 Volsferelfavord’apujar-teelspantalons? ÍNDEX

LECTURA ACTIVA

LECTURA ACTIVA

Literatura Juvenil - Antaviana Nova - Sèrie vermella

EINES PER TREBALLAR LA LECTURA A LES AULESRemei Marina

L’OBRA I EL SEU ENTORN

Fitxa tècnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3L’autor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4L’argument . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Gènere, estil i context literari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Temes i subtemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Informació complementària sobre l’autor i la seva obra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

Abans de la lectura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Durant la lectura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Després de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT

Reforç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34Ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

L’OPINIÓ DEL LECTOR O LA LECTORA

Opinions i valoracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

PROPOSTES LÚDIQUES

Entreteniments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

INTERDISCIPLINARIETAT

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

LITERATURA COMPARADA

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

SOLUCIONARI 49

Vols fer el favor d’apujar-te els pantalons?

ÍNDEX

2

La transformació Enric Larreula

3


La transformació

FITXA TÈCNICA

Títol: La transformació. La història d’en Bernat Prats

Autor: Enric Larreula

Il·lustració de la coberta: Leonardo Rodríguez

Editorial: Barcanova

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2006 (1a edició)

Col·lecció: «Antaviana Nova», sèrie vermella, 97

Pàgines: 246

INTRODUCCIÓ

La novel·la La transformació. La història d’en Bernat Prats és el primer dels dos volums queexpliquen les aventures d’aquest personatge. Aquest primer volum relata els fets viscuts per enBernat des que marxa de casa seva per rescatar la seva germana capturada pels pirates sarraïnsfins que retorna a Catalunya. El segon, titulat El Sensenom: la revolta d’en Bernat Prats, expli-ca el desenllaç de tots els fets de la vida d’en Bernat que hem anat coneixent en la primerapart.

La transformació és una novel·la recomanada per a nois i noies de segon cicle d’ESO, que, deben segur, s’identificaran des de la primera línia amb el protagonista i viuran les seves aventu-res i lluitaran i patiran amb ell per tal de sobreviure a la difícil realitat que li ha tocat viure.

De la mà d’aquest noi de disset anys, els alumnes coneixeran com la Catalunya del segle XVI vainiciar una decadència política, econòmica i cultural paral·lela a l’enfortiment de l’hegemoniacastellana. Recorreran terres catalanes, viatjaran a les costes africanes i residiran set anys a Si-cília. Participaran en esdeveniments històrics com la conquesta de Tunis en poder dels turcs ola defensa de la Catalunya Nord atacada per les tropes franceses.

La novel·la ajudarà els joves lectors a adquirir coneixements i a gaudir de les aventures d’enBernat, però, sobretot, aconseguirà fer-los pensar i sentir. Els convidarà a reflexionar sobre qües-tions ètiques, com ara la llibertat de pensament, el respecte per la vida humana o la legitimitatde les guerres. I els farà sentir la ràbia i la impotència davant l’abús de poder i la injustícia que,sens dubte, despertaran en ells la rebel·lia característica pròpia del nostre protagonista.

A

N

T

A

V

I

A

N

A

N

O

V

A

L’AUTOR

Enric Larreula i Vidal va néixer a Barcelona l’any 1941. Fill d’una famíliaobrera, a l’edat de catorze anys va començar a treballar en una fàbrica iestudiar mestratge industrial i dibuix. Va treballar per a una editorialcom a il·lustrador de sèries d’aventures, de guerra i d’indis i vaquersamericans fins que un problema a la vista el va allunyar de la professió.A partir d’aleshores, va fer diverses feines, com ara vendre llibres a do-micili, fins que al final de la dècada de 1960 es va incorporar com a pro-fessor a les classes de llengua catalana que Òmnium Cultural organit-zava d’amagat en algunes escoles.

Quan tenia trenta-cinc anys va començar a estudiar a la Universitat i l’any 1983 es va llicenciaren filologia catalana. Durant més de vint anys ha estat professor de didàctica de la llengua a laFacultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Larreula ha compaginat l’ensenyament de la llengua catalana amb la publicació de materialdidàctic, la traducció i la creació literària. També ha participat en la realització de prop de sei-xanta llibres d’ensenyament, ha traduït al català llibres escrits en castellà i francès i ha escrit pera nens, joves i adults una gran quantitat d’obres de diferents gèneres.


La transformació

4

L’ARGUMENT

A l’alba del 2 de juny de l’any 1534 la vida quotidiana dels petits pobles de les ribes del BaixTer és brutalment interrompuda per l’atac dels sarraïns. Per a en Bernat Prats, el nostre prota-gonista, representa la pèrdua de tot allò que estima: el seu pare i també el seu gos, el Pelut,han estat salvatgement assassinats, i la seva germana, la Joana, ha estat capturada pels piratessarraïns.

Fidel a la promesa que va fer al seu pare moribund, en Bernat abandona el mas de can Bover,casa seva, per anar a alliberar la noia abans que els pirates se l’enduguin cap als mercats d’es-claus d’Àfrica. El noi localitza el grup de presoners a la platja, a punt d’embarcar, però tot i queplanta cara als invasors, ell tot sol no se’n surt i ha de fugir.

Un dia en Bernat s’assabenta que a les drassanes de Barcelona estan construint una gran esqua-dra perquè el rei Carles vol atacar els pirates barbarescos aliats dels turcs i decideix marxar capa la gran ciutat disposat a viatjar, si cal, a les costes africanes per tal de rescatar la Joana.

Tanmateix, no li serà fàcil arribar a Barcelona, ja que en aquella època viatjar per Catalunya perterra o mar era una empresa molt arriscada, especialment per a un noi de disset anys que maino havia sortit de la seva comarca. En Bernat fa la primera part del trajecte a bord del llagutd’en Tomeu, de Cadaqués, que no tem els atacs dels sarraïns. El noi desembarca a Tossa i des d’a-llí emprèn el camí a peu fins que un grup d’homes armats el porten fins al castell del seu amo,el senyor de Sils, que el voldrà contractar com a bandoler. Allà coneix la Martina i queda forta-ment impressionat per la bellesa de la noia...; però en Bernat no pot aturar-s’hi, ja que ha decontinuar el seu camí fins a trobar la seva germana.

Per fi arriba a Barcelona i comença a treballar a les drassanes ajudant en la construcció de lesnaus que formaran la gran esquadra de guerra. Tot i que la ciutat el fascina, la troba massa grani una mica hostil. Però allí es fa amic d’un company de feina, en Joan, també empordanès i mésgran que ell, que l’ajuda i el protegeix.

Ambdós amics aconsegueixen ser reclutats i salpar amb la flota comandada pel rei Carles enpersona. Participen en la conquesta de Tunis, on els exèrcits cristians aconsegueixen vèncer lanombrosa formació musulmana comandada per Barba-roja i integrada per turcs, geníssers,àrabs i barbarescos. La ciutat africana és retornada al seu reietó i vassall del rei Carles, MuleyHacen. Abans, però, els soldats que han sobreviscut a la lluita gaudiran dels privilegis que com-porta la llicència de saqueig.

En Bernat i en Joan, enmig de l’horror i la brutalitat que els cristians exerceixen contra la pobla-ció civil vençuda i desarmada, busquen desesperadament la Joana. Mentre recorren la ciutat,alliberen un grup de joves captives que els soldats del rei Carles intenten violar i aquestes elsdiuen que probablement la Joana ha estat venuda a un xeic de Manzil Tamim.

Els dos nois decideixen anar-la a buscar acompanyats per una de les noies, la Gràcia de Déu,que coneix el camí i sap parlar la llengua àrab. En arribar a Manzil Tamim, comproven que laJoana és viva, assalten la casa on viu i s’enduen la noia. En la fugida, la Gràcia de Déu i en Joanmoren a les mans dels seus perseguidors davant la impotència d’en Bernat, que no ha pogutaturar-se a ajudar-los.


La transformació

5

L’OBRA I EL SEU ENTORNL’ARGUMENT

6

La transformació

Però el noi encara ha de rebre una notícia que el trasbalsarà: la seva germana li confessa queno és una esclava del xeix, sinó que s’hi ha casat i hi té un fill d’un mes, i que el seu marit la res-pecta i l’estima, que sempre l’ha tractada bé i li compra vestits, perfums... Per tot això, ella liestà agraïda i l’ha acabat estimant. La Joana també fa saber al seu germà que no pot tornaramb ell, perquè al poble només l’espera la misèria i la por vers l’infern que els predica el mos-sèn. Es quedarà allà amb el seu fill i el seu marit, al qual haurà de demanar clemència perquèno el mati, ja que, a més de segrestar la seva dona, en Bernat ha assassinat la seva germana i elseu pare durant l’assalt de la casa.

Quan finalment els fugitius i els seus perseguidors es troben, Alí, el marit de la Joana, escoltales súpliques de la seva dona i decideix no matar en Bernat, però el colpeja i li fa perdre elconeixement. Quan en Bernat es desperta, s’adona que és dins una barca de rems que navegamar endins. L’Alí i els seus acompanyants han decidit expulsar-lo de les seves terres.

En Bernat no pot entendre la decisió de la Joana i no pot assimilar que després de sobreviurea tants perills per aconseguir salvar-la, ara, de cop, ella no vulgui que la rescati. Abatut, esgo-tat i sense cap esperança, s’abandona completament i perd el coneixement.

Després de navegar uns dies a la deriva, uns pescadors el rescaten i el porten a casa d’enJaume Bellesguard, cònsol català al port de Girgenti (actual Agrigent) a Sicília. En Bellesguardacull el noi a casa seva i els seus servents, l’Isaac i la seva filla l’Agar, el cuiden fins que es recu-pera. Amb el temps, en Bernat es guanya la confiança i l’estimació del seu protector, el qual lidóna una educació i el nomena fill adoptiu.

Però un dia la felicitat de la família s’estronca amb allò que han estat tement i esquivant duranttants anys: la Inquisició troba l’Isaac i l’Agar. Pare i filla, que vivien amagant la seva condició dejueus, són detinguts i torturats.

Just abans que se l’enduguin detingut, l’Isaac explica a en Bernat un secret que guarda des defa quaranta anys i que és el veritable motiu pel qual el persegueix el frare inquisidor: el tresorque els patriarques jueus van amagar al call de Girona abans de ser-ne expulsats. L’Isaac lidemana que recuperi el tresor i el faci arribar a Amsterdam, a les mans dels descendents delsaltres rectors que el van amagar.

En Bellesguard i el seu fill adoptiu decideixen retornar a Catalunya i en Bernat aconsegueix tro-bar la casa jueva on hi ha enterrat el tresor. Malauradament, la Inquisició se li ha avançat. EnBernat decideix perseguir Fray Doménico i descobreix que s’ha apropiat del tresor, però ha defugir sense recuperar-lo. Ara és el Tribunal del Sant Ofici el que el persegueix a ell. Per tal depassar desapercebut, el jove s’allista a l’exèrcit com a voluntari amb una identitat falsa i defen-sa els comtats del nord de Catalunya envaïts per les tropes franceses.

Intuint que el seu pare adoptiu està en perill, en Bernat torna a casa seva d’incògnit. Per des-gràcia, l’inquisidor Major ha arribat abans que ell i ha pogut consumar la seva venjança: hadetingut en Jaume Bellesguard, n’ha confiscat els béns, l’ha torturat i, finalment, l’ha fet cremara la foguera.

Profundament trasbalsat i envaït per la ràbia i la indignació, en Bernat maleeix amb totes lesseves forces els culpables de la mort del seu pare i jura que dedicarà la seva vida a lluitar con-tra el seu poder infinit, pervers i cruel.


7

La transformació

GÈNERE, ESTIL I CONTEXT LITERARI

La transformació. La història d’en Bernat Prats és una novel·la que s’emmarca dins de gèneresben diversos: iniciàtica o de creixement personal, històrica, d’aventures, de viatges...

El títol és prou entenedor, ja que l’autor ha creat un personatge amb una força colpidora, pro-tagonista algunes vegades i testimoni unes altres d’uns esdeveniments històrics que van sacse-jar la realitat del seu temps.

Amb només disset anys i orfe de mare, els pirates destrossen la família d’en Bernat: assassinenel seu pare i capturen la seva germana. A partir d’aquest moment, seguirem el viatge d’en Ber-nat per diferents indrets de la geografia catalana, el nord d’Àfrica i Sicília, on viurà tota menade peripècies que suposaran per a ell patiments i alegries, però, sobretot, enriquiment perso-nal.

Podem endevinar una gran tasca de documentació per part de l’autor sobre els esdevenimentshistòrics del segle XVI, època en la qual transcorren els fets de l’obra.

Per tal d’emmarcar la narració de les aventures del protagonista i situar-les en el context histò-ric, Enric Larreula utilitza una tipografia diferent per incloure informació històrica que comple-menta el fil argumental i fa més entenedora la lectura, però sense fer-la feixuga. Amb aquestrecurs aconsegueix hàbilment un equilibri en la combinació de la història del personatge i la his-tòria real, de manera que, sense deixar de ser un plaer per al lector, la novel·la també és unafont d’informació molt destacada.

L’obra està narrada en tercera persona i combina la narració, la descripció i el diàleg. Està escri-ta en un llenguatge estàndard i utilitza un lèxic molt acurat, amb un vocabulari molt ric i ple dematisos referit a diversos camps semàntics, com ara la guerra, la mar o els oficis. El seu regis-tre literari també és molt ric, especialment en les descripcions d’ambients, sentiments o estatsd’ànim, en què utilitza sempre l’adjectiu precís i les imatges i metàfores més belles.

TEMES I SUBTEMES

La transformació es pot considerar una novel·la iniciàtica o de formació personal. La iniciacióés un tema freqüent en la literatura juvenil que en el cas d’aquesta obra té una rellevància espe-cial, ja que l’autor ens ho indica fins i tot abans de començar la narració, perquè la «transfor-mació» a què fa referència el títol es refereix al creixement interior i la maduració personal delnoi protagonista.

En les primeres pàgines, en Bernat Prats és un noi de pagès, el noi de can Bover. Però ben aviatdeixarà de ser-ho, perquè una invasió pirata representarà la fi del mas i la destrucció de la sevafamília. La recerca de la Joana li ofereix l’oportunitat d’embarcar en una galera amb les tropesde l’emperador Carles I i de participar en la gran expedició de la cristiandat contra l’imperi turci els seus aliats nord-africans. L’experiència viscuda en la conquesta de Tunis transformarà eljove orgullós de participar en una lluita honorable per una causa justa en un Bernat angoixatper la crua realitat de la guerra i decebut i avergonyit de formar part de la bogeria de sang ide dolor provocada pels soldats cristians.

La seva estada a Sicília durant set anys sota la protecció del seu tutor, en Jaume Bellesguard,és decisiva en l’evolució del nostre protagonista. D’una banda, l’educació i l’exemple que repdel savi català i, de l’altra, la convivència amb l’erudit jueu Isaac i la seva filla Agar fan tronto-llar els quatre conceptes mentals i morals clars i segurs que tenia quan era més jove i que «s’ha-vien convertit en una infinitat de conceptes relatius, matisables, dubtosos i contradictoris, queli donaven una visió diferent de tot el que l’envoltava» (p. 200).

Així, si a l’inici de la narració en Bernat és un noi cristià i inculte que confia plenament en lesseves autoritats polítiques i religioses, ara les vivències pròpies i la cultura adquirida l’han trans-format de tal manera que acaba la novel·la maleint-les i fent un solemne jurament:

«Maleïts sigueu! Us maleeixo amb totes les meves forces! Vosaltres que maneui mentiu! Us maleeixo!... I davant les cendres del meu pare i protector juro que dedi-caré la resta de la meva vida a lluitar contra el vostre poder infinit, pervers i cruel. Jo,Bernat Bellesguard Prats i Saderra, juro que m’enfrontaré a la vostra maldat i que usmartellejaré sense repòs mentre em quedi un alè de vida!» (p. 246).

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA

Enric Larreula ha treballat diferents camps de la literatura. De la seva extensíssima obra, desta-quem els títols següents:

Narrativa

−La propina (Ed. La Campana, 1990)−La dutxa (Ed. La Campana, 2000)−Bon dia, Barcelona (Ed. La Campana, 2003)−Terres verges (Ed. La Busca, 2005)

Narrativa infantil

−L’aventura sideral del rei Titó (Ed. La Galera, 1984)−On vas Cametes (Ed. Cruïlla, 1986)−Els colors (Ed. La Galera, 1986)−Marduix (Ed. Argos-Vergara, 1993)−El nen nou i diferent (Ed. Cruïlla, 2004)

Narrativa juvenil

−Em dic Paco... (Ed. Barcanova, 1991)−Contes per a un món millor (Ed. La Magrana, 1992)−El misteri de l’illa de gel (Ed. Barcanova, 1993)−Els arbres passaven ran de finestra (Ed. Cruïlla, 1995)−Ala de Corb i la gran revolta (Ed. Baula, 1996)−Alba (Ed. La Galera, 1997)−Amics de les estrelles (Ed. Grup Promotor-Alfaguara, 1997)

L’OBRA I EL SEU ENTORNTEMA I SUBTEMES

8

La transformació

Poesia

−Animalari (Ed. Cruïlla, 2007)

Assaig

−Dolor de llengua (Ed. Edicions 3 i 4, 2002)

Teatre

−Però jo sóc un ós (adaptació escènica de la traducció de l’obra de Frank Tashlin)−T’han enganyat, Immaculada (versió escenificada dels contes del mateix nom)

Enric Larreula ha guanyat els premis següents:

1967 Premi Víctor Català de conte i narració per Recull de contes1969 Premi Recull Francesc Puig i Llensa de narració per El petó1970 Premi Narrativa de Muntanya per El pas de la nit1979 Premi Baldiri Reixach per la seva trajectòria en pedagogia1983 Xarxa d’assaig per Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà1984 Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil per Marduix1990 Pere Quart d’humor i sàtira per La propina1991 Lola Anglada per Contes per a un món millor1994 Gran Angular per Els arbres passaven ran de finestra2000 Pere Quart d’humor i sàtira per La dutxa2002 Premi d’Honor Jaume I per la seva trajectòria

Si voleu més informació sobre la biografia i l’obra de l’autor, com ara publicacions, obres deteatre, traduccions, comentaris d’obra o guies de lectura, podeu consultar la pàgina web:

www.escriptors.com/autors/larreulae/index

L’OBRA I EL SEU ENTORNINFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA

9

La transformació

ABANS DE LA LECTURA

1. Digues a quina comarca pertany cada un d’aquests topònims relacionats amb els escenarisde les aventures d’en Bernat abans que el jove arribi a Barcelona:

Fontanilles ________________ Sant Feliu de Guíxols ________________

Torroella de Montgrí ________________ Palamós ________________

Gualta ________________ Tossa de Mar ________________

illes Medes ________________ Cadaqués ________________

Pals ________________ Hostalric ________________

Girona ________________ Sant Celoni ________________

2. Busca en una enciclopèdia qui eren aquests personatges històrics de la novel·la i anota-ho:

a) Carles I (p. 11):

b) Barba-roja o Barba-rossa (p. 11):



10

La transformació

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORAABANS DE LA LECTURA

11

c) Solimà el Magnífic (p.12):

d) Andrea Dòria (p. 92):

e) Alfonso de Ávalos, marquès del Vasto (p. 100):

La transformació



12

f) Ferrante de Sanseverino, príncep de Salerm (p. 110):

g) Luis Hurtado de Mendoza y Pacheco, marquès de Modéjar (p. 110):

h) Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, duc d’Alba (p. 110):

La transformació

3. El protagonista de la novel·la viu durant un temps a l’illa de Sicília. Consulta el webhttp://www.lasicialia.es/agrigento i fes les activitats que es proposen a continuació:

a) Dibuixa un mapa de Sicília i indica-hi les ciutats següents:

Agrigent (antiga Agrigentum romana) – Taormina – Siracusa – Palerm – Catània

b) Des de la finestra de la seva habitació, en Bernat gaudeix d’una vista esplèndida de la valldels Temples, a Agrigent. Observa atentament les fotografies que hi ha en aquesta pàgina webi contempla les mateixes vistes que veu en Bernat des de casa seva.

13

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORADURANT LA LECTURA

La transformació




14

DURANT LA LECTURA

Capítol I

1. Situa en el temps i en l’espai el començament de la novel·la:

a) Quin dia comença l’acció?

b) En quin indret?

2. El vailet petit de cal Guerxo s’estava a tota hora dalt del campanar de l’església deFontanilles amb una única missió. Quina?

3. Alertat de l’atac sarraí, en Bernat Prats, el noi de can Bover, corre cap a casa a buscar el parei la germana per ajudar-los a refugiar-se dins l’església, però els sarraïns se li havien avançat i jahavien arribat al mas:

a) Què li havien fet al Pelut, el seu gos estimat?

b) I al pare?

c) I a la germana?

4. Què demana el pare a en Bernat abans de morir?

5. En Bernat espera els pirates a la platja amb la intenció de plantar-los cara i alliberar la Joana,però unes paraules de la seva germana el fan retornar a la realitat. Consulta la pàgina 19i anota-les.

La transformació

6. Per tal de defensar-se, en Bernat es veu obligat a matar un dels pirates sarraïns que el per-segueixen. Però quan és davant de l’altre sarraí desarmat i immòbil amb un peu clavat entre lespedres, tot i que aixeca la llança, no s’atreveix a clavar-la a la cara d’aquell home quiet, vençuti humiliat, sinó que s’està una estona amb una terrible contradicció:

a) Quina és aquesta contradicció?

b) Com la resol?

c) Si t’haguessis trobat en la mateixa situació que en Bernat, com hauries actuat?

7. En la pàgina 24, en Bernat recorda entristit que la desgràcia persegueix la seva família desde fa quatre anys:

a) Què els va passar a la mare i als dos germans petits?

b) Quines dificultats van tenir per tirar el mas endavant?

c) Quines conseqüències havia tingut l’atac dels pirates per a la família?

15


La transformació




16

8. Què decideix fer en Bernat a partir d’aquell moment?

Capítol II

9. Convidat pel seu amic Damià, en Bernat s’instal·la al mas de can Pigat, però l’endemà mateixuna partida de sarraïns els ataquen i els dos nois es veuen obligats a fugir perseguits pels pira-tes:

a) Quin dels dos nois resulta ferit?

b) Qui els socorre?

c) Quina informació els donen sobre el mas de can Pigat?

10. Com que la situació d’en Damià és crítica i ja no tenen ni família ni casa on anar, quina peti-ció fa en Bernat als homes d’armes que els han ajudat?

Capítol III

11. En la pàgina 40 descobrim per què aquest capítol es titula «La decisió». Què decideix enBernat quan torna a la casa on havia nascut i viscut i la veu en un aspecte tan deplorable?

La transformació

12. Després de la introducció de la pàgina 11, en la pàgina 42 trobaràs per primera vegada untext escrit amb una tipografia diferent. A mesura que avancis en la lectura, comprovaràs quel’autor utilitza aquest recurs per oferir-te una informació que et permetrà comprendre més fàcil-ment la realitat que emmarca l’acció de la novel·la.

En el fragment de la pàgina 42, l’autor destaca la valentia dels mariners de Cadaqués en la llui-ta contra la pirateria musulmana. Quin detall curiós ens dóna?

13. En Bernat s’enrola com a membre de la tripulació en un llagut que transporta bótes de vicap a Barcelona, però després d’una breu i intensa experiència comunica a en Tomeu, el seupatró, que els deixa.

a) Descriu breument en què consisteix aquesta experiència.

b) Per quina raó en Bernat no vol continuar amb la colla de mariners?

c) Quina recompensa ofereix en Tomeu al noi per la seva participació en la batalla?

Capítol IV

14. En les pàgines 52 i 53 l’autor explica que a l’època en la qual es desenvolupa l’acció de lanovel·la els camins de Catalunya eren infestats de partides de bandolers. Qui formava part d’a-quests grups?


17

La transformació


15. Una partida de bandolers assalta en Bernat mentre dorm.

a) Qui són aquests bandolers?

b) Per què el volen penjar?

c) Què els fa canviar d’idea?

16. En arribar al castell del senyor de Sils, els bandolers i en Bernat celebren la victòria amb ungran banquet. El noi, que té l’honor de seure al costat d’en Josep Fonolleres, menja i beu comno ho havia fet mai.

a) Com afecta en Bernat, aquesta celebració?

b) Anota l’ordre que l’amo de la casa dóna a la Martina, la criada jove, en la pàgina 61.

c) El desig del senyor de Sils no es va complir perquè «els efectes del vi van ser més podero-sos que la visió tan propera dels matalassos de la Martina». A quina part de l’anatomia de lanoia fa referència aquesta metàfora?

17. Les primeres clarors del dia desperten en Bernat, que s’adona que al seu costat jeu laMartina adormida. El noi l’observa meravellat, perquè és la primera vegada que veu una noianua i s’hi acosta amb la intenció de fer-li un petó i abraçar-la. Què fa finalment en Bernat?

18




La transformació

Joies i dagues

Capítol V

18. De camí cap a Barcelona, en Bernat passa per Hostalric, però decideix no aturar-s’hi i con-tinuar la marxa fins a arribar a algun altre lloc més acollidor. Per què?

19. En arribar a Sant Celoni un grup d’homes s’endú detingut el jove protagonista.

a) Per quin motiu?

b) Quin espectacle esgarrifós aplega gent de totes les edats a la plaça del poble?

20. En la pàgina 69 en Bernat troba un company de viatge. De qui es tracta i a què es dedica?

Capítol VI

21. Seguint les passes d’en Bernat quan arriba a Barcelona, podem comprovar la gran activitatque hi havia en un mercat i unes drassanes de l’època. Llegeix amb atenció les pàgines 73, 74i 96 i fes una llista dels diversos oficis que s’hi esmenten. A continuació, busca en el diccionariels que no coneguis i anota’n la definició.


19

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORADESPRÉS DE LA LECTURA


La transformació

22. A Barcelona, en Bernat fa un amic. Consulta les pàgines 81 i 85 i respon les preguntes sobreaquest personatge:

a) Com es diu?

b) D’on és?

c) Quants anys té?

d) Com descriu en Bernat el seu amic i quina valoració fa d’aquesta amistat?

23. L’any 1553 Carles I va visitar Barcelona:

a) Quant va durar el viatge des de Madrid fins a Barcelona?

b) Escriu els topònims de la ruta que va seguir el monarca.

c) En Bernat queda absolutament impressionat davant la presència del monarca Carles I i delseu seguici. Què pensa quan el veu?


20






La transformació

Joies i daguesVols fer el favor d’apujar-te els pantalons?

24. En la batalla naval entre l’armada cristiana i les naus turques, la galera en què viatja enBernat s’enfonsa.

a) Què el paralitza d’horror?

b) Què és el que més l’impressiona?

c) Com aconsegueix salvar-se?

25. Torna a llegir la pàgina 105 i completa el text següent:

En Bernat i en Joan descobreixen unes ruïnes d’una ciutat romana anomenada______________________________________________________, construïda damunt les ruïnes de_________________, la capital dels cartaginesos, que els romans van destruir l’any_________________ arran de la Tercera guerra púnica. Després que els àrabs la conquerissinl’any _________________, la ciutat romana va entrar en decadència, va ser abandonada i, final-ment, substituïda per la ciutat de _________________.

26. La situació de l’exèrcit cristià que ataca la Goleta es va agreujant fins al punt que «[...] lacalor, la set, la pudor i la por de la pesta i de la mort van anar minant el coratge i el sentit guer-rer de molts d’aquells homes» (p. 106). Sobre tot això, l’autor diu: «Que diferent que era totallò de com en Bernat s’ho havia imaginat» (p. 106). Com creus que un noi com en Bernat, dedisset anys, s’havia imaginat que podia ser participar en una expedició bèl·lica a les ordres delgran emperador Carles I?

21





La transformació


22

La transformació

27. Llegeix les pàgines 112 i 113 i explica per quina raó les tropes cristianes van poder entrara la ciutat de Tunis, la més ben fortificada d’Àfrica, sense haver d’entrar en combat.

Capítol VIII

28. Anota la ruta que fa en Bernat en territori africà mentre cerca la seva germana.

29. Com descobreix en Bernat que la Joana viu a Manzil Tamim, a casa d’un xeic?

Capítol IX

30. En la pàgina 133 en Bernat finalment aconsegueix veure acomplert un desig molt anhelat.Quin és aquest desig?

31. Quin desenllaç tenen la Gràcia de Déu i en Joan durant la fugida després que hagin resca-tat la Joana?

32. En aquest capítol la Joana fa unes revelacions a en Bernat que el deixen absolutament tras-balsat. Quines són aquestes revelacions?

33. Quin càstig imposa l’Alí a en Bernat?

34. Com reacciona en Bernat davant la decisió de la seva germana de quedar-se en comptesde tornar amb ell?

Capítol X

35. Com és que després de passar uns dies en una barca a la deriva en Bernat es desperta aSicília, a casa d’en Jaume Bellesguard?



23

La transformació


36. En Jaume Bellesguard acull en Bernat a casa seva, l’Isaac el cura i l’Agar el cuida. Com ésque pare i filla viuen a Sicília?

Capítol XI

37. En Bernat i el seu protector, en Jaume Bellesguard, tenen punts de vista diferents pel quefa a la política de l’emperador Carles I.

a) Què pensa el noi?

b) En Bellesguard li explica que la política del rei perjudica el poble català, ja que sacrifica elsinteressos dels catalans als de la seva política general mediterrània, i argumenta la seva opinióamb dos exemples. Consulta la pàgina 166 i digues de quins exemples es tracta.

24

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORAAVALUACIÓ


La transformació

38. Pel que fa a la qüestió religiosa, en Bernat i en Bellesguard també tenen visions diferents.El noi està convençut que l’única religió vàlida és el cristianisme, l’únic déu veritable és el seu il’únic llibre sagrat és la Bíblia. Reconeix que el seu protector és una bona persona i un savi, peròpensa que diu i creu «coses errades, condemnables i perilloses» (p. 171). Quines són aquestescoses?

39. En la pàgina 172, en Bernat i l’Agar també parlen de religió. Torna a llegir les paraules del’Agar i respon les preguntes següents:

a) Què pensa la noia jueva sobre els catòlics?

b) Què opina sobre el papa de Roma?

40. Llegeix la pàgina 175 i completa el text següent:

Després de quatre anys d’haver recollit en Bernat a casa seva, en Bellesguard decideix presen-tar-lo a la societat girgentina com ____________________. A la festa de recepció conviden lesprincipals autoritats i les famílies més importants. Els seus sogres, els comptes de Grinaldino,no accepten la invitació per dues raons: _________________________________________ i també_________________________________________.


25




La transformació

Capítol XII

41. En aquest capítol els Bellesguard reben a casa seva una visita molt desagradable.

a) Qui els visita?

b) A qui s’enduen detinguts?

c) Els acusen de ser jueus, però en realitat què és el que volen?

42. El secret que dóna títol al capítol fa referència a un tresor.

a) En què consisteix aquest tresor?

b) Qui ha guardat aquest secret durant quaranta anys?

c) Què demana l’Isaac a en Bernat?

d) La clau de la casa on hi ha amagat el tresor i les indicacions de com arribar-hi són en un ama-gatall. On és exactament aquest amagatall?

Capítol XIII

43. Per què aquest capítol es titula «El retorn»?


26

La transformació


27

La transformació

Capítol XIV

44. Amb l’ajut del plànol de l’antic call de Girona que li havia facilitat l’Isaac, en Bernat troba lacasa on havien enterrat el tresor.

a) Aconsegueix recuperar el tresor? Per què?

b) En Bernat reacciona amb ràbia quan s’adona del que ha passat. Quins pensaments li passenpel cap en aquell moment?

Capítol XV

45. Aquest capítol es titula «La persecució» perquè un personatge en persegueix un altre. Dequi es tracta? A qui persegueix i per què?

46. Amb la col·laboració involuntària d’en Ramonet, en Bernat localitza el tresor. Qui el té enaquells moments? Què té intenció de fer amb ell?

Capítol XVI

47. En arribar a Cotlliure, en Bernat es troba amb una sorpresa molt agradable.

a) Qui és el protagonista d’aquesta sorpresa?

b) Què recomana a en Bernat que faci per tal de ser admès a l’exèrcit sense que hagi de des-cobrir la seva identitat?


28

La transformació

48. Poc temps després, un correu porta un missatge urgent a nom de Bernat Prats deBellesguard, però no l’hi pot lliurar perquè li comuniquen que el noi és mort.

a) Com interpreta en Bernat aquest missatge?

b) Què decideix fer?

49. Quan arriba a Barcelona, en Bernat es dirigeix a casa d’en Ramon Colom, amic del seu parei nét de l’almirall Colom, el gran descobridor, el qual es veu obligat a pronunciar les paraulesmés temudes pel nostre protagonista. Quines són aquestes paraules?

50. En sentir el concert de les campanes de la ciutat de Barcelona que proclama la immensajoia que tothom sent per la presència de l’emperador Carles, en Bernat, tancant els punys ambforça, llança una maledicció i alhora un solemne jurament. Anota-la a continuació.

DESPRÉS DE LA LECTURA

1. En la pàgina 167, en Jaume Bellesguard explica a en Bernat que els imperis no són bons per-què hi ha pobles que en surten perjudicats, tal com havia passat amb els territoris de la Coronacatalanoaragonesa arran de la seva unió dinàstica amb Castella. Més endavant, en la pàgina195 afirma:

«[...] Amb el Mediterrani tancat al comerç i a l’intercanvi, i enganxats com hem que-dat a la Corona castellana, tinc la sensació que les terres catalanes han entrat en unprocés de decadència que potser serà irreversible per a nosaltres.»

Reflexiona sobre les paraules d’aquest català del segle XVI i, des de la teva experiència de ciu-tadà del segle XXI, escriu el que penses sobre el seu punt de vista.



29

La transformació


2. Llegeix les pàgines 200 i 201 i entendràs que el títol de la novel·la sigui La transformació.Escriu un text (aproximadament d’unes 150 paraules) en el qual comentis l’enriquiment perso-nal que han representat per a en Bernat els set anys de convivència amb el seu tutor i protec-tor i amb el savi Isaac i la seva filla.

30

L’OPINIÓ DEL LECTOR O LECTORAPROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORADESPRÉS DE LA LECTURA

La transformació

3. En la pàgina 245, en Ramon Colom explica a en Bernat els motius pels quals la Inquisició hacremat viu el seu pare:

«[...] En Jaume representava allò que l’Església de Roma més odia: la llibertat de pen-sament i la saviesa. El teu pare era un home lliure, era un home savi i era un homebo, i això ni cap papa ni cap rei poden suportar-ho, perquè els seus immensos podersestan basats en la injustícia, la mentida i el terror que són capaços d’escampar a totarreu on arriben les seves urpes.»

a) Tenint en compte l’època en què està ambientada la novel·la, estàs d’acord amb les parau-les d’en Ramon Colom? Per què?

b) Consulta una enciclopèdia i posa altres exemples de persones que hagin estat perseguidesper l’Església o el poder polític per la seva llibertat de pensament o la seva saviesa.


31

PROPOSTES LÚDIQUES



La transformació


AVALUACIÓ

1. Com aconsegueix en Bernat formar part de l’expedició de la flota imperial contra l’imperiturc malgrat ser massa jove?

2. Quina mesura de seguretat garantia la fidelitat dels remers condemnats a treballs forçatsdurant els combats navals?

3. Una noia anomenada Gràcia de Déu acompanya en Bernat des de Tunis fins a Manzil Tamimper trobar la Joana. Per què ajuda el noi?

4. Com és que en Bernat, un pagès ignorant, aprèn a llegir i a escriure?

32

PROPOSTES LÚDIQUESL’OPINIÓ DEL LECTOR O LECTORAPROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

La transformació

5. Un amic d’en Jaume Bellesguard, en Domènec Desaigües, i la seva família desapareixen decasa seva. Quan en Bernat entra a la casa veu pintada a la paret, damunt del capçal del llit, unainscripció en llatí que diu «Exeant barbari. Sicilia siciliani», que vol dir «Fora els estrangers.Sicília per als sicilians», i que està signada amb una creu.

Qui és el responsable d’aquesta desaparició?

6. Completa el text següent:

En Jaume Bellesguard se sent amenaçat per la Inquisició i per això decideix tornar a Barcelona.Mentre està empaquetant els objectes que se’n vol endur, està a punt de destruir_______________________________________, però finalment canvia d’opinió.

7. Quan en Bernat descobreix que Fray Doménico està enterrant el tresor dels jueus per apro-piar-se’l, el seu caràcter impulsiu el traeix i comet una gran imprudència:

a) Quina és aquesta imprudència?

b) Quina conseqüència té aquesta actuació?

8. Com que el Tribunal del Sant Ofici vol trobar en Bernat, es dirigeix a casa del seu pare adop-tiu, que viu a Badalona.

a) Aconsegueix trobar el noi?

b) Com es venja Fray Doménico?


33

PROPOSTES LÚDIQUES


PROPOSTES LÚDIQUESPROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORAAVALUACIÓ

La transformació


34

La transformació

ACTIVITATS DE REFORÇ

1. Busca en el diccionari aquestes paraules de cada capítol i anota’n el significat (entre parèn-tesis hi ha indicada la pàgina en què es troba cada una):

Capítol I

−bardissar (p. 15):

−feixa (p. 16):

−cinglera (p. 24):

Capítol II

−conco (p. 27):

−engaltar (p. 29):

−ariet (p. 30):

−forrellat (p. 30):

−xipolleig (p. 33):

Capítol III

−ràtzia (p. 37):

−malvestat (p. 38):

−envista (p. 39):

−parrac (p. 40):

−ferreny (p. 40):

−esparracat (p. 40):

−llagut (p. 42):

−abraonar (p. 44):

−estintolar (p. 46):

−encimbellar (p. 47):

−manyac (p. 48):

Capítol IV

−bonhomiós (p. 52):

−aram (p. 59):

Capítol V

−garba (p. 65):

−sometent (p. 66):


PROPOSTES PER A LA DIVERSITATACTIVITATS DE REFORÇ

35

La transformació


36

La transformació

−estiba (p. 66):

−teia (p. 67):

−traginer (p. 71):

Capítol VI

−llicsó (p. 73):

−camàlic (p. 74):

−drassana (p. 74):

−mestres d’aixa (p. 74):

−engalzar (p. 75):

−mestre sequer (p. 86):

Capítol VII

−lleva (p. 99):

−terç (p. 99):

−latrina (p. 104):

−delmar (p. 110):

−genísser (p. 111):

−soldadesca (p. 112):

−alcassaba (p. 113):

−enardir (p. 114):

Capítol VIII

−host (p. 116):

Capítol IX

−beduí (p. 135):

−macat (p. 137):

−escarràs (p. 142):

−alienat (p. 143):

Capítol X

−embalum (p. 153):

Capítol XI

−retruny (p. 161):

−diàspora (p. 173):



37

La transformació

38

−vehemència (p. 174):

Capítol XII

−engrillonar (p. 183):

−conhort (p. 190):

Capítol XIII

−bescantar (p. 202):

−estigmatitzar (p. 202):

Capítol XIV

−croquis (p. 206):

Capítol XV

−timba (p. 218):

−enclotar (p. 226):

−argelaga (p. 227):

−garriga (p. 228):

Capítol XVI

−elm (p. 231):

−corrugar (p. 231):


La transformació

2. Explica el significat d’aquestes locucions i frases fetes de la novel·la (entre parèntesis hi haindicada la pàgina en què es troba cada una):

−Fer el ronso (p. 61):

−Ser un formiguer (p. 73):

−Fer tentines (p. 83):

−Fer pampallugues (p. 83):

−Mirar una cosa de fit a fit (p. 143):

−Fer ballar el cap (p. 169):

−Fer l’aleta (p. 176):

−Fer la gara-gara (p. 197):

−A les palpentes (p. 210):

Maragda

39



La transformació

ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

1. Un dels escenaris de les aventures d’en Bernat és la Barcelona del segle XVI. L’autor ens des-criu a través dels ulls encuriosits del noi la gran activitat del mercat celebrat a la plaça de davantde la catedral. Llegeix les pàgines 73 i 74 i digues quin recurs literari principal empra l’autor pertal de descriure aquest «bellugueig de gent i de color».

2. En els capítols VII i VIII l’autor descriu el saqueig de la ciutat de Tunis per part dels soldatscristians vencedors. Llegeix els fragments següents extrets de la novel·la i digues quin recursutilitza l’autor en cada cas.

a) «En pocs segons aquells milers d’homes pacients i disciplinats a l’hora de lluitar i de morir esvan convertir en una fera salvatge d’infinitat de caps assedegats de sang i de cobdícia.» (p. 114)

b) «A mesura que anaven entrant, aquella marea humana s’escampava per tots els carrersi carrerons, entrava a totes les cases, i ho cobria tot, talment com un riu cabalós al qual hagues-sin obert de cop la resclosa que el retenia.» (p. 116)

3. Al final de La transformació, Enric Larreula aconsegueix fer sentir al lector una gran intensi-tat emocional mitjançant un recurs literari que mostra, d’una banda, la tristesa i la ràbia delsperdedors i, de l’altra, la immensa joia dels guanyadors.

a) De quin recurs es tracta?

b) Qui són els perdedors?

c) I els guanyadors?

d) Com mostra la ciutat de Barcelona el seu suport als guanyadors?

40


La transformació

4. En veure les ruïnes de Cartago, en Joan i en Bernat recorden unes «pedres velles» situadesentre Sant Martí i l’Escala.

a) A quines restes arqueològiques es refereixen?

b) Consulta la pàgina web www.cbrava.com/cat/articles/ruines_d_empuries.php. Escriu un breuresum sobre les ruïnes d’Empúries i acompanya’l d’alguna fotografia.

Maragda

41


PROPOSTES PER A LA DIVERSITATACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

La transformació

Maragda

42

OPINIONS I VALORACIONS

1. Ara que ja has llegit la novel·la, et proposem que escriguis un comentari en què expliquis perquins motius recomanaries l’obra i per quins altres no ho faries i què opines del protagonista odels personatges de la Joana i en Jaume Bellesguard. També pots afegir-hi qualsevol altreaspecte o qüestió que consideris destacable.

En acabat, si el professor o la professora ho creu oportú, poseu en comú les vostres opinions,que de ben segur us ajudaran a completar la valoració que heu fet de l’obra.

L’OPINIÓ DEL LECTOR O LA LECTORA

La transformació

43

1. Si tens l’ocasió de fer-ho, passeja pels següents escenaris de la Barcelona del segle XVI ques’esmenten en la novel·la:

−Portal de l’Àngel.−Plaça de la catedral.−Església del Pi.−Església de Santa Maria del Mar.−Carrers dedicats als gremis i oficis: dels Mirallers, dels Carders, dels Corders, dels Assaona-dors, dels Cistellers, dels Flassaders...

−Drassanes.

2. També pots consultar la pàgina web següent, en què trobaràs informació molt detalladasobre la Barcelona medieval:

www.ub.edu/contrataedium/bcn_medieval/grup_recerca4_web.swf

3. Si tens l’ocasió de fer-ho, passeja pel call jueu de Girona i visita’n el museu, l’antiga casa deMoisès ben Nahman, conegut com a Bonastruc sa Porta. També pots visitar el Museu d’Històriade la Ciutat de Girona, que organitza visites guiades per a grups d’estudiants. Si en vols mésinformació, pots consultar la pàgina web:

www.girona.cat/museuciutat/cat

4. En Bernat i els habitants de la zona del Baix Ter pateixen la invasió dels pirates barbarescosamb terribles conseqüències per a les seves vides. Especialment entre els segles XVI i XVIII, elspobles costaners de la Costa Brava i el Maresme vivien amenaçats pels atacs dels pirates pro-vinents del nord d’Àfrica a la recerca de naus comercials i, de vegades, de botins i esclaus.

D’aquella època, encara avui es conserven elements que testimonien aquestes invasions: torresde guaita en zones costaneres i documents que recullen els serveis de guaita de persones ques’alternaven nit i dia o els noms dels veïns fets presoners pels sarraïns.

Tanmateix, el testimoni més festiu d’aquestes intrusions són els actes de festa major quereviuen aquestes llegendes de pirates. És el cas de Premià de Mar (el Maresme), on cada anypels volts del 10 de juliol desembarquen els pirates. Comandats per l’Omar, envaeixen la pobla-ció, segresten una pubilla, l’Ester, i hi imposen la seva llei mentre dura la festa. La defensa delpoble, organitzada pels premianencs, aconsegueix alliberar l’Ester i, després d’una batalla defarina i aigua, expulsa els pirates cap al mar... fins a l’any vinent!

Pots visitar el poble de Premià de Mar els dies de la festa major i assistir a l’espectacle del des-embarcament pirata de nit a la platja, presenciar el saqueig de l’Ajuntament i l’empresonamentde la pubilla, assistir al mercat d’esclaus o participar en la batalla de farina i l’expulsió delspirates.


PROPOSTES LÚDIQUES

La transformació

Pots llegir més informació sobre aquesta festa en el web:

www.premiapirata.org/

6. Des de l’any 2005, el poble de l’Estartit, escenari de l’inici de la novel·la, organitza una sèried’actes que recreen la invasió de pirates i corsaris a les illes Medes, com ara exposicions, visi-tes guiades i tallers.

Pots visitar aquesta població de la Costa Brava durant els dies 25, 26 i 27 de setembre, parti-cipar en algun d’aquests actes i viure l’ambientació de la novel·la al mateix lloc on transcorrenels fets que s’hi descriuen.

Si vols ampliar la informació, pots consultar la pàgina web:

www.visitestartit.com

7. Com ja et deus haver adonat, la novel·la defensa l’origen català de l’almirall Cristòfor Colom.Des de l’any 2008, i emmarcat en el programa de festa major, la primera setmana d’agost la vilade Pals (Baix Empordà) reviu la descoberta d’Amèrica organitzant uns actes que homenatgenl’almirall Colom i la Marina Catalana.

Et suggerim que participis en aquests actes organitzats pel Cercle Català d’Història, entre elsquals destaquen la conferència Marina Catalana i una visita guiada a peu en què podràs veurealguns documents trobats als arxius que certifiquen l’existència del port de Pals i la catalanitatde Colom.

Si vols ampliar aquesta informació, pots consultar el web següent:

www.pals.es/ajuntament

Maragda

44

PROPOSTES LÚDIQUES

La transformació

CIÈNCIES SOCIALS

1. Com a novel·la històrica que és, la lectura de La transformació és una oportunitat excel·lent perampliar els coneixements de l’àrea de ciències socials, ja que conté moltíssimes referències a larealitat catalana, castellana i europea del segle XVI. A continuació, hi ha una relació de les mésdestacades:

−La Sentència Arbitral de Guadalupe.

−El trasllat definitiu de la cort reial catalana a Castella com a conseqüència del matrimoni deFerran amb Isabel de Castella.

−L’expedició en la qual va participar Carles I amb l’objectiu d’alliberar Viena dels turcs.

−La guerra civil catalana (1462-1472).

−La repressió que l’Església catòlica ha exercit al llarg de la història contra els altres grups decristians: càtars, valdesos, beguins, luterans, calvinistes... Entre els represaliats, cal destacarLluís Vives, Erasme de Rotterdam i també la condemna de la traducció de la Bíblia al catalàde Bonifaci Ferrer.

−Girona com a centre mundial d’extraordinària importància per a l’estudi de la càbala. Cal des-tacar la figura d’un savi de renom universal, metge, poeta i filòsof: Moisès ben Nahman, cone-gut com a Bonastruc sa Porta.

−L’expulsió dels jueus per part dels Reis Catòlics i la persecució contra ells a càrrec de laInquisició.

−La invasió de les terres del nord de Catalunya pel rei de França Francesc I durant el regnat deCarles I.

−Els límits geogràfics de la Corona d’Aragó. La revolta independentista siciliana que es va pro-duir arran de la mort de Ferran II.

−La descoberta d’Amèrica per part de Cristòfor Colom i la polèmica sobre els seus orígens. Lanovel·la defensa la tesi de l’origen català de l’almirall i el fet que la Corona de Castella es vaapropiar de la descoberta, mentre que la Corona d’Aragó en va quedar al marge.

Es pot treballar aquest tema a partir de materials molt diversos, com ara pàgines web, llibresi materials audiovisuals:

www.histocat.cat

(Es tracta del web de la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, que inclou informació abun-dant sobre el paper dels catalans a Amèrica.)

http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=904624

(Pàgina web del diari Vilaweb que aprofundeix la catalanitat de Cristòfor Colom.)

La transformació

45


−BILBENY, JORDI: Cristòfol Colom, príncep de Catalunya. Barcelona, Proa, 2006.

−ERIZARRY, ESTELLE: El ADN de los escritos de Cristóbal Colón. San Juan de Puerto Rico,Ediciones Puerto, 2009.

−MERRILL, CHARLES: Colom: 500 anys enganyats. Per què s’amaga l’origen català del descobri-dor d’Amèrica? Valls, Cossetània Edicions, 2009.

−L’apropiació del descobriment d’Amèrica: una conspiració d’estat. Es tracta d’una pel·lícula enDVD editada per Enciclopèdia Catalana l’any 2006, dirigida per David Grau, produïda per PilarMontoliu i amb la col·laboració de Jordi Bilbeny.

−En les pàgines 104 i 105 l’autor comenta la fascinació que exerceix en el protagonista la granciutat en ruïnes de Cartago (Tunis). Es pot ampliar la informació breu que ofereix la novel·lasobre aquesta ciutat i observar l’estat actual d’aquestes ruïnes en aquesta pàgina web:

www.fotopaises.com/fotos/Tunez/TN.html

EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA

2. La lectura d’aquesta novel·la pot servir per fer reflexionar els nois i les noies sobre els temessegüents:

−La dimensió ètica de les conquestes militars en general i concretament els casos d’Amèricai Tunis.

−El patiment dels pobles de les nacions mesoamericanes arran dels saquejos i espolis a què elsva sotmetre la Corona castellana (p. 86 i 167).

−El saqueig d’una ciutat vençuda. En aquest cas concret, es pot parlar de la violència dels sol-dats cristians enfollits que saquegen Tunis i, hores després, la missa d’agraïment per la victòriaaconseguida que el rei i els nobles celebren mentre els tunisencs fugen de casa seva amb la pori el dolor als ulls (p. 114, 116, 124 i 125).

−La llibertat de pensament i de culte com un dels drets fonamentals de la persona, absoluta-ment ignorat pel Tribunal de la Santa Inquisició.

BIOLOGIA I GEOLOGIA

3. A la Goleta els soldats cristians emmalalteixen de disenteria. Es pot estudiar en què consis-teix aquesta malaltia infecciosa.

4. Mentre viu a Sicília, en Bernat visita el volcà Etna amb el seu protector. Es pot treballar infor-mació teòrica sobre els volcans, en general, i sobre l’Etna, en particular, ja que es tracta d’undels volcans que encara resta actiu. Es pot obtenir informació i fotografies d’aquest volcà en lapàgina web www.lasicilia.es/el-etna.

Maragda

46

INTERDISCIPLINARIETATCIÈNCIES SOCIALS

La transformació

47

LLENGUA CATALANA

5. La transformació pot ser un bon exemple per treballar el tema dels dialectes i, més concre-tament, els subdialectes del català central, com ara la varietat parlada a l’àrea que va des deBlanes fins al cap de Creus i que es coneix com a català salat (p. 45, 49 i 221).

LITERATURA CASTELLANA

6. Mentre és a Tunis, el nostre protagonista salva un home que està estirat de bocaterrosa migcolgat per la pols i mort de set. Es tracta d’un cavaller castellà que, tot i fer-li uns comentarisdesagradables sobre els catalans, li promet que com a mostra del seu agraïment li dedicarà unpoema. Aquest poeta i soldat castellà és Garcilaso de la Vega, que, efectivament, va participaren la conquesta de Tunis i en altres campanyes militars a les ordres del rei Carles I. Es pot apro-fitar l’ocasió per aprofundir la vida i l’obra d’aquest personatge.

MÚSICA

7. Quan en Joan diu al seu amic que dins la casa del xeic de Manzil Tamim ha sentit una noiaque cantava Què li darem en el noi de la mare, en Bernat de seguida reconeix que es tracta dela Joana. Es pot fer una audició d’aquesta cançó —se’n pot trobar la lletra en la pàginahttp://ca.musikazblai.com/popular/el-noi-de-la-mare/— i d’altres de tradicionals catalanes a laclasse de música.



La transformació

Maragda

48

A continuació, proposem quatre lectures que es poden relacionar amb La transformació. La his-tòria d’en Bernat Prats:

−CAPMANY, MARIA AURÈLIA: El malefici de la reina d’Hongria. Barcelona, Barcanova, 2005.

Aquesta novel·la i la d’Enric Larreula són dues novel·les històriques escrites en català per a un públicjuvenil. Els seus protagonistes són dos joves que comencen la seva aventura embarcant-se peranar a cercar els seus germans grans desapareguts: en Macià intenta localitzar en Joanet i enMartí, que també s’havien fet a la mar, i el nostre heroi, en Bernat, segueix el rastre de la Joana,presonera dels turcs i venuda com a esclava als mercats nord-africans.

−FALCONES, ILDEFONSO: La Catedral del Mar. Barcelona, Rosa dels Vents, 2006.

Tot i que està ambientada en una època diferent que La transformació, ambdues comparteixenels mateixos escenaris. Falcones centra la narració al barri marítim de Barcelona i en la cons-trucció de la seva església durant el segle XIV, mentre que en Bernat, el protagonista deLarreula, viu i treballa a les drassanes de Barcelona a mitjan segle XVI i participa en la construc-ció de la flota amb què partirà a les costes del nord d’Àfrica.

Els protagonistes d’ambdues novel·les també tenen punts en comú. Tant l’Arnau com en Bernatsón dos nois nobles d’esperit, que lluiten de manera honesta i aferrissada per millorar la sevasituació i són injustament perseguits pel Tribunal de la Santa Inquisició.

−GUIMERÀ, ÀNGEL: Mar i cel. Terra baixa. La filla del mar. Barcelona, Edicions 62, 1990.

L’obra de Guimerà és una tragèdia romàntica que explica una història d’amor impossible entreSaïd, un pirata musulmà, i Blanca, una noia cristiana que és la seva captiva. En la novel·la deLarreula, també hi trobem una parella de característiques similars: Joana, la germana del pro-tagonista que ha estat venuda com a esclava, i Alí, el xeic que després de comprar-la es casaamb ella. En les dues obres aquest amor entre persones de religions i cultures tan diferentsgenera incomprensió, violència i mort.

−RIERA, CARME: Dins el darrer blau. Barcelona, Destino, 1994.

L’acció d’aquesta novel·la es desenvolupa a la Mallorca del segle XVII i els seus protagonistespateixen les conseqüències dels processos inquisitorials contra els jueus. Igual que alguns delspersonatges de La transformació, com l’Isaac, l’Agar o en Jaume Bellesguard, són víctimes dela intolerància i dels obscurs interessos del Sant Ofici.

Maragda

LITERATURA COMPARADA

La transformació

49

ABANS DE LA LECTURA

1. Fontanilles: Baix Empordà; Torroella de Montgrí: Baix Empordà; Gualta: Baix Empordà; illesMedes: Baix Empordà; Pals: Baix Empordà; Girona: Gironès; Sant Feliu de Guíxols: BaixEmpordà; Palamós: Baix Empordà; Tossa de Mar: la Selva; Cadaqués: Alt Empordà; Hostalric:la Selva; Sant Celoni: Vallès Oriental.

2. a) Carles I: també Carles d’Habsburg i d’Aragó, I de Castella i d’Aragó i V d’Alemanya. Segonfill de Joana la Boja i Felip el Bell, nascut a Gant, Bèlgica, l’any 1500 i mort a Yuste, Cà-ceres, el 1558.

Va rebre quatre herències per part dels seus avis materns i paterns, Ferran II el Catòlic iIsabel I de Castella i Maximilià I, emperador romanogermànic, i Maria de Borgonya, res-pectivament.

Va ostentar els títols següents:

− príncep d’Astúries (1540-1516)− rei de Castella i Lleó, rei de València, Aragó i Sicília i comte de Barcelona (1516-1556)− rei de Nàpols (1516-1556)− arxiduc d’Àustria (1519-1556)− emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556)

Per mantenir tot aquest imperi, Carles va haver de fer llargues i costoses guerres durantel seu regnat. La seva política interior va causar malestar social i va provocar una crisi eco-nòmica. Per defensar la unitat religiosa catòlica, va lluitar contra el protestantisme. Va ferfront tot sol a l’expansió de l’imperi Otomà, que amenaçava Europa amb el suport delsfrancesos. Va mantenir vint-i-cinc anys de guerra amb Francesc I de França.

Cansat de les nombroses guerres, en les abdicacions de Brussel·les de 1555-1556, Carles Iva deixar la corona imperial del Sacre Imperi Romanogermànic al seu germà Ferran Id’Àustria i les de Castella i Lleó i Aragó, juntament amb les Índies Occidentals i les placesnord-africanes al seu fill gran, Felip II de Castella.

Va retornar a Castella i el dia 3 de febrer de 1557 es va recloure al monestir de Yuste,Càceres, on va morir el 21 de setembre de 1558.

b)Barba-roja o Barba-rossa: nom amb què és conegut el pirata i almirall turc Hayr al-Dïn.Prosseguí les directrius del seu germà Bãbã ’Arüg, el nom corromput del qual li aplicarenels cristians d’Occident. Atacà els ports de Dénia i Alacant (1518) i s’encomanà a la pro-tecció del soldà otomà Selim I (1512-20). Organitzà expedicions sistemàtiques contra lescostes del regne de Granada i dels Països Catalans. Abandonà l’illa de Gerba (1520) durantl’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada. L’any 1533 el soldà Solimà el Magnífic elnomenà almirall de l’estol otomà. Després, Barba-rossa ocupà Tunis, però la perdé en favorde Carles V (1535). En revenja entrà a Maó i assolà Menorca. Vencé l’almirall Andrea Dòriaa la batalla de Prevesa (1538) i l’estol hispanovenecià a la mar Jònica. Uní els seus vaixellsal setge de Niça (1543). En morir, designà com a successor el seu fill Hassãn.


SOLUCIONARI

La transformació

SOLUCIONARI

50

c) Solimà el Magnífic: va néixer a Istanbul l’any 1494 i va morir a Hongria el 1566. Soldàotomà (1520-66), conegut, entre els turcs, per Kanuni (‘el Legislador’) era fill de Selim I.Conquerí Belgrad (1521), s’emparà de Rodes (1522) tot aprofitant les rivalitats francohis-pàniques sobre l’illa, i, després d’haver derrotat i mort Lluís II d’Hongria a Mohács (1526),saquejà i ocupà Buda, la capital; imposà vassallatge al principat de Transsilvània, on ins-tal·là Joan I Szapolya; signada la pau amb Àustria, s’annexà, entre altres, Tabriz i Bagdad(1534), mentre que, a la Mediterrània, operaven eficaçment els seus almiralls corsarisBarba-rossa i Dragut. El 1535 Carles V va obtenir una important victòria a Tunis, peròBarba-rossa va derrotar la Lliga Santa de Carles V comandada per Andrea Dòria a la bata-lla de Prevesa el 1538. Aquest esdeveniment va assegurar el control a l’imperi Otomà delMediterrani durant els següents trenta-tres anys. Mort Joan Szapolya, Solimà reprengué(1541) les campanyes a Hongria (hi signà la pau definitiva el 1562). A l’interior les rivalitatsentre els seus fills i llurs intents de sedició, atiats per les intrigues de l’harem i, especial-ment, per la favorita Roxelana, donaren com a resultat les execucions del primogènitMustafà (1553) i de Baiazet (1561) i el triomf del futur Selim II. Com a estadista, reorganit-zà l’administració, l’exèrcit, els imposts, etc., s’envoltà d’excel·lents col·laboradors, entre elsquals cal assenyalar els polítics Ibrahim Paixà i Rustem Paixà, l’arquitecte i urbanista Sinaui homes de lletres adscrits a la cort, com el poeta Baki.

d)Andrea Dòria: va néixer a Oneglia, Itàlia, l’any 1466 i va morir a Gènova el 1560. Va comen-çar la seva carrera com a home d’armes a la guàrdia pontifícia d’Innocenci VII i desprésd’Alexandre VI (el papa Borgia/Borja). Més tard va passar al servei de Francesc I de Françai fou nomenat capità general de la flota francesa de la Mediterrània, fins que l’any 1528 vasignar una aliança amb Carles I d’Espanya i entrà al seu servei.

Va participar en nombroses accions militars contra els enemics del rei espanyol, principal-ment francesos i turcs, com ara la batalla de Corón (1532) o l’anomenada jornada de Tu-nísia contra Barba-rossa.

e)Alfonso de Ávalos, marquès del Vasto: va néixer a Ischia el 1502, on va morir el 1548. Vaser un militar o condontiero italià d’origen espanyol i marquès de Pescara i de Vasto,governador de l’estat de Milà i senyor d’Ischia i Procida.

Com a comandant de les tropes de l’emperador Carles va participar en la campanya d’Àus-tria contra Solimà el Magnífic, a la jornada de Tunis i a la batalla de Pavia, entre d’altres.

f) Ferrante de Sanseverino, príncep de Salerm: va néixer a Nàpols el 1507 i va morir a Avinyóel 1568. Va ser l’últim príncep de Salerm. Va estar al servei de l’emperador Carles V aAlemanya, França i Itàlia i, més tard, del rei francès Enric II. Amb el rei espanyol va partici-par en les conquestes de Bolonya el 1530 i de Tunis el 1535. En tornar a Nàpols, l’any 1552es va oposar a la instauració de la Santa Inquisició en aquest regne i es va veure obligat aexiliar-se a França, on es va convertir al calvinisme. Les seves possessions a Itàlia van pas-sar a les mans dels Gonzaga.

La transformació

SOLUCIONARI

51

g)Luis Hurtado de Mendoza y Pacheco, marquès de Modéjar: va néixer i viure entre els anys1489 i 1566 a Granada. Va ser amic personal de Carles V des que el monarca es va allotjara l’Alhambra durant el seu viatge de noces. L’acompanyà en la conquesta de Tunis el 1535,on resultà greument ferit.

L’emperador el va nomenar virrei i capità general de Navarra (1543-1546), president delConsell d’Índies (1546-1559), Gran d’Espanya (1556) i president del Consell Reial deCastella (1559-1563).

h)Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, duc d’Alba: tercer duc d’Alba de Tormes, fou unmilitar i polític castellà, nascut a Piedrahita, Àvila, el 1507, i mort a Lisboa, el 1582.

Primer va servir Carles I i, més tard, el seu fill Felip II. Considerat com el gran general dela seva època, va participar en moltes campanyes militars a Alemanya, Nàpols, els PaïsosBaixos, Portugal... i va ocupar diferents càrrecs de govern, com ara el de virrei de Nàpolsi el de governador del ducat de Milà, dels Països Baixos i de Portugal.

Amic de Garcilaso de la Vega, van lluitar junts a les ordres de Carles I contra l’imperi Otomàa Viena (1552) i a Tunis (1535).

3. En el mapa s’han d’indicar les ciutats d’Agrigent (antiga Agrigentum romana), Taormina,Siracusa, Palerm, Catània.

DURANT LA LECTURA

Capítol I

1. a)El 2 de juny de 1534.

b)Sota el castell de Montgrí, a la vila de Torroella de Montgrí i als petits pobles de les ribesdel Ter.

2. Consistia a guaitar sempre la mar, les illes Medes i les platges de Montgrí per poder avisar atemps els vilatans dels entorns si descobria qualsevol moviment estrany dels sarraïns que fespensar que volien desembarcar a la costa.

3. a) Li havien seccionat l’esquena d’un cop d’espasa.

b)Li havien fet una ferida al pit.

c) L’havien feta presonera per vendre-la com a esclava als mercats del nord d’Àfrica.

4. Que salvi la Joana, ja que els sarraïns l’han feta captiva.

La transformació

SOLUCIONARI

52

5. Bernat! Per l’amor de Déu! No pots ajudar-nos. Fuig!!!

6. a)D’una banda, volia matar-lo i també matar la resta de sarraïns que havien mort el pare is’havien endut la Joana i molta altra gent. Però, de l’altra, no podia matar aquell home queno es podia defensar.

b)Decideix fugir amb la llança a la mà i amb un sentiment amarg per no haver estat capaçde matar-lo.

c) Resposta lliure.

7. a) Van morir de la pesta.

b)Van patir un seguit de males anyades de molt vent i poques pluges que els havien obligata treballar molt per no passar gana.

c) El pare era mort i la Joana era captiva; per tant, en Bernat estava sol.

8. Decideix alliberar la Joana, tal com havia promès al pare.

Capítol II

9. a) En Damià.

b)Els socorre un grup d’homes d’armes del senyor de Sant Jordi Desvalls, mossèn Andreude Sant Climent, que recorrien el sector en missió de protecció i vigilància.

c) Els informen que el mas havia estat cremat, les persones velles que hi vivien havien estatassassinades i les més joves havien estat fetes presoneres.

10. Que els duguin a la vila de Pals, on sap que viu un oncle d’en Damià.

Capítol III

11. Decideix trobar la seva germana sigui on sigui i tornar-la a casa viva i sencera, tal com haviapromès al pare.

12. Explica que a la vila de Cadaqués hi va arribar a haver un mercat d’esclaus sarraïns captu-rats al mar pels mateixos mariners del poble.

La transformació

SOLUCIONARI

53

13. a) Lluiten contra una nau de pirates, però aconsegueixen vèncer-los i capturen els supervi-vents.

b) Perquè volen tornar a Cadaqués a vendre els captius al mercat d’esclaus. En canvi, enBernat necessita arribar a Barcelona, on estan preparant una expedició per anar a la terradels moros i ell hi ha d’anar per alliberar la Joana.

c) Un pa, unes monedes i una espasa.

Capítol IV

14. D’una banda, hi havia un bandolerisme d’arrel popular integrat per pagesos pobres o mar-ginats que havien trobat en el robatori als viatgers i traginers el seu mode de vida, i de l’al-tra, homes d’armes al servei d’algun noble o senyor feudal que volien dirimir els seus pro-blemes veïnals amb petites guerres privades.

15. a) Són homes armats a les ordres de Josep Fonolleres, el senyor de Sils.

b) Perquè creuen que pertany al bàndol contrari, el del baró de Llagostera, enemic delsenyor de Sils.

c) Quan en Bernat està enfilat dalt del cavall i amb la corda al coll a punt de ser penjat, veuque s’acosta un grup d’homes armats i els avisa del perill. Gràcies a la intervenció del noi,els partidaris del senyor de Sils guanyen els de Llagostera, que s’adonen del seu error.

16. a) Acaba borratxo.

b)Martina! Endu-te’m aquest xicot i torna-me’l fet un home. Pensa que necessito gent duraa la colla, jo!

c) Fa referència als pits.

17. Fuig sense fer soroll per no despertar-la, ja que el senyor de Sils s’havia entossudit a con-tractar-lo, però ell ha d’anar a Barcelona a rescatar la seva germana.

Capítol V

18. Perquè en arribar a prop del portal principal veu els cossos de dos homes penjats d’unaforca.

La transformació

SOLUCIONARI

54

19. a) Perquè les autoritats de Sant Celoni havien prohibit circular armat pels volts de la pobla-ció i en Bernat du un coltell i un pedrenyal.

b) Estan a punt de cremar una dona vella, mal vestida i amb la cara desencaixada pel terror.

20. Es tracta de l’Esteve, un home d’uns cinquanta anys, simpàtic i donat a la conversa. És uncarreter que tragina troncs en una carreta de bous des del Montseny fins a Barcelona.

Capítol VI

21. Pàgina 73: pagesos, firaires (persones que freqüenten les fires per vendre o comprar).

Pàgina 74: contorsionistes (acròbates que practiquen el contorsionisme), funcionaris delgovern català, secretaris, escrivans, majordoms, netejadors de pous, matalassers, emblan-quinadors, camàlics (els qui tenen l’ofici de transportar coses de pes a coll), obrers, mestresd’aixa, ferrers, calafatejadors (o calafatadors, els qui tapen les juntures de les naus perquèno hi entri aigua), pintors.

Pàgina 96: patró, còmit (oficial d’un vaixell que era el responsable tècnic de la navegació),consellers, nauxers (mariners d’alta graduació que dirigien la maniobra d’un vaixell), remo-lar (el qui en una drassana tenia cura de la fabricació i la conservació dels rems), mestre d’ai-xa, boter (el qui té l’ofici de fer bótes), ballesters (antics soldats armats amb ballesta),metge barber (que tenia l’ofici d’afaitar i fer sagnies i extraccions de dents), bombarder(soldat que servia les bombardes), trompeter, aliers (antics soldats de marina encarregatsde defensar la nau contra els abordatges), proers (mariners que van a la proa d’una nau),cruïllers (a les galeres, remadors dels bancs de proa, especialment els primers de cadascundels bancs), espatllers, senescal, cuiner, remers.

22. a) Joan.

b) De l’Escala.

c) Vint-i-vuit.

d) El descriu com un home generós, alt i fort com un roure i molt valent. Pensa que ha tin-gut molta sort, perquè amb en Joan al seu costat pot estar tranquil.

23. a) Un mes i un dia, ja que va començar el 2 de març de 1535 i va acabar el 3 d’abril d’aquellmateix any.

b)Madrid, Alcalá de Henares, Guadalajara, Sigüenza, Medinaceli, Calataiud, Saragossa,Fraga, Lleida, Cervera, Montserrat, Molins de Rei, Barcelona.

c) Pensa que tenen molta sort de tenir un rei tan poderós, ja que diuen que és rei de moltsregnes d’Europa i de les Índies Oceàniques, i que no trigarà a ser-ho del món sencer...Gràcies al rei, ara podran atacar els pirates i alliberar els captius que havien fet.

La transformació

SOLUCIONARI

55

Capítol VII

24. a) Els morts, els ferits, la gent sense braços o cames que crida...

b) La mirada embogida dels galiots encadenats als seients lluitant inútilment per deslliurar-se del vaixell enfonsat que els arrossegava al fons del mar.

c) Es tira a l’aigua i, agafat a un tros de fusta, es manté flotant fins que és recollit per ungalió que s’acosta a socórrer-lo.

25. Colonia Iulia Concordia Carthago, Cartago, 146 aC, 698, Tunis.

26. Resposta oberta.

27. Aprofitant que Barba-roja i els seus exèrcits han sortit de la ciutat per atacar les tropesimperials a camp obert, una colla de captius aconsegueixen escapar. Després els ajudenaltres captius, fins que són entre quatre mil i cinc mil revoltats i assalten l’alcassaba. En ado-nar-se’n, Barba-roja, que està atrapat entre dos focs, opta per retirar-se amb el seu exèrciti, més tard, amb les naus que ha pogut salvar embarca cap a Alguer. Els esclaus alliberatsobren les portes de la ciutat a l’emperador.

Capítol VIII

28. Tunis, Magrin, Radis, Hammam-al-Anif, Sulayman, Taklisah i Manzil Tamim.

29. Perquè en Joan sent una veu de dona a l’interior de la casa que canta fluixet El Noi de laMare, la cançó que la mare d’en Bernat i la Joana els la cantava.

Capítol IX

30. Troba la Joana, la seva germana.

31. Els seus perseguidors els maten: a la Joana li tallen el coll amb una espasa i en Joan mor ales mans d’un dels perseguidors amb qui lluita.

La transformació

SOLUCIONARI

56

32. Li diu que no està captiva, sinó que està casada amb l’Alí, amb qui té un fill d’un mes; ques’estima el marit perquè sempre l’ha tractat bé, l’ha respectat i l’ha estimat. La Joana li estàmolt agraïda i també l’ha acabat estimant. A més, a Fontanilles només l’espera la misèria ila por vers l’infern que mossèn Joan els inculca.

Afegeix que es quedarà allà amb el seu fill i el seu marit, al qual haurà de demanar clemèn-cia, perquè ell, en Bernat, i en Joan, a més de segrestar-li la dona, han assassinat la sevagermana petita i el seu pare ancià.

33. Descarrega un cop amb la fulla de l’espasa plana damunt la cara d’en Bernat. Després ell iels homes que l’acompanyen el fiquen en una barca de rems i l’expulsen mar endins.

34. No ho entén, no pot assimilar que després de sobreviure a tants perills per salvar-la ella novulgui que la rescati. Completament abatut, es posa a plorar fins que decideix tornar aTunis. Rema amb totes les seves forces, però esgotat i sense cap esperança perd el conei-xement.

Capítol X

35. Perquè uns pescadors que naveguen a prop de la costa africana el troben dins d’una barcaenmig del mar, sense aigua ni menjar. Com que s’adonen que parla català, el porten a casad’en Jaume Bellesguard, que també és català.

36. L’Isaac i la seva filla són dos jueus que viuen amb en Jaume Bellesguard, ocultats i prote-gits per ell perquè segueixen practicant la seva religió, tot i que els jueus havien estatexpulsats dels regnes de les Espanyes feia quaranta-quatre anys.

Capítol XI

37. a) En Bernat pensa que el rei ha fet grans esforços per alliberar els pobles marítims catalansi ajudar-los en el seu comerç mediterrani del flagell dels pirates musulmans.

b) D’una banda, l’any 1528 l’emperador es va aliar amb Gènova, la gran rival comercial deBarcelona i de la projecció marítima de la Corona d’Aragó. De l’altra, després de la sevavictòria contra Barba-roja a Tunis, el monarca hauria d’haver-lo empaitat fins a Alger i,aprofitant la seva feblesa, l’hauria pogut derrotar. En canvi, va preferir fer-se aclamar comun heroi a Palerm i, després, anar-se’n cap a Itàlia, a atendre els seus múltiples interessosen aquelles altres terres. Com a conseqüència, el pirata es va refer i va sembrar de nouel terror per tot el Mediterrani, on, per exemple, va assolar Menorca i se’n va endur mésde deu mil captius.

La transformació

SOLUCIONARI

57

38. En Bellesguard creu que no hi ha una única veritat religiosa. Les religions són interpreta-cions humanes i els déus també són invencions humanes.

39. a) Opina que són cruels i que no poden donar lliçons a ningú perquè prou feina tenen aanar-se matant entre ells.

b) Creu que és un ésser infinitament cruel que fa creure que és el representant de Déu a laterra, però que en realitat l’únic que li interessa és la riquesa material i el poder polític.Fa exterminar tots els altres grups, siguin cristians o no, que no se li sotmetin incondicio-nalment o que no encaixin amb els seus interessos polítics per controlar el món.

40. El seu fill adoptiu; posar en evidència el seu desacord amb l’elecció matrimonial de la sevafilla; la presència catalana i espanyola a l’illa.

Capítol XII

41. a) La Inquisició, representada per Fray Doménico.

b) L’Isaac i la seva filla Agar.

c) Volen apropiar-se del tresor que els patriarques jueus van amagar al call de Girona abansde ser-ne expulsats.

42. a) Es refereix a monedes d’or i de plata que els jueus de Girona van amagar al soterranid’una casa quan els van expulsar de la ciutat, ja que el decret d’expulsió els prohibiaendur-se’n diners.

b) L’Isaac.

c) Li demana que recuperi el tresor i el faci arribar a Amsterdam, a les mans dels descen-dents dels rectors que el van amagar.

d) Dins de la gerra d’aram que hi ha al costat de la llar de foc del menjador.

Capítol XIII

43. Perquè en Jaume Bellesguard decideix retornar amb en Bernat a Barcelona. A Sicília les viescomercials són mortes i els catalans que viuen a l’illa cada cop estan més en perill, ja quela Màfia està assassinant famílies catalanes.

La transformació

SOLUCIONARI

58

Capítol XIV

44. a) No, perquè la Inquisició se li havia avançat.

b) Segurament l’Isaac no havia pogut resistir els turments als quals havien estat sotmesosell i la seva filla i havia acabat traint el seu poble.

Capítol XV

45. En Bernat persegueix Fray Doménico perquè la seva intuïció li diu que aquest ha robat eltresor dels jueus.

46. Fray Doménico, que té la intenció d’enterrar-lo en un taüt fingint que és un mort per apro-piar-se’l en comptes de lliurar-lo a l’Església de Roma.

Capítol XVI

47. a) El seu amic Damià, amb qui es retroba després de vuit anys.

b) Li suggereix que adopti una identitat falsa i es faci passar per en Felip Donyeu, volunta-ri d’Agramunt, un noi mort el dia anterior mentre formava part d’un petit grup de vigi-lància. Els francesos havien matat tots els integrants del grup, excepte en Damià, demanera que ningú no podia descobrir l’engany.

48. a) Pensa que és del seu pare i que només pot voler dir perill.

b) Abandona l’exèrcit i es converteix en un desertor per tal d’anar a ajudar el seu pare.

49. Que en Jaume Bellesguard havia estat executat.

50. Maleïts sigueu! Us maleeixo amb totes les meves forces! Vosaltres que maneu i mentiu! Usmaleeixo!... I davant les cendres del meu pare i protector juro que dedicaré la meva vida alluitar contra el vostre poder infinit, pervers i cruel. Jo, Bernat Bellesguard Prats i Saderra,juro que m’enfrontaré a la vostra maldat i que us martellejaré sense repòs mentre em quedialè de vida!

La transformació

SOLUCIONARI

59

DESPRÉS DE LA LECTURA

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. a) Resposta oberta.

b) Resposta oberta.

AVALUACIÓ

1. El dia que l’emperador Carles I visita les naus a les drassanes de Barcelona, al rei li cau a terraun dels plànols que li havien ofert els enginyers. En Bernat l’hi recull i li expressa el seu desigd’anar amb ell a Tunis. Carles I l’accepta com a aiguader en una de les seves galeres.

2. Els encadenaven als seus seients. D’aquesta manera, ells eren els primers interessats que lanau no s’enfonsés i no podien revoltar-se aprofitant la confusió del combat.

3. Perquè durant el saqueig de Tunis, en Bernat va evitar que els soldats cristians la violessin ila matessin.

4. El seu protector, en Jaume Bellesguard, demana a l’Isaac que s’encarregui de l’educació delnoi. Així podrà ser la persona de confiança que necessita per fer gestions en nom seu i repre-sentar-lo.

5. La Màfia.

6. La seva biblioteca.

7. a) Entra a l’estança on hi ha el frare i li retreu la seva acció miserable.

b)Ara Fray Doménico sap que en Bernat l’ha descobert, de manera que el noi ha de fugirperquè els homes del religiós el persegueixen.

8. a) No.

b) Confisca els béns d’en Jaume Bellesguard, el deté, el processa i el crema a la foguera.

La transformació

SOLUCIONARI

60

ACTIVITATS DE REFORÇ

1.

Capítol I

− bardissar (p. 15): lloc ple de bardisses, en què hi ha una gran espessor d’esbarzers, d’arços,etc.

− feixa (p. 16): tros de terra llarguer en el qual es conreen cereals, llegums o hortalisses.− cinglera (p. 24): sèrie de cingles, o cingle prolongat per una serra.

Capítol II

− conco (p. 27): fadrí vell, solter, que generalment es queda a la casa pairal governada per songermà, l’hereu.

− engaltar (p. 29): acostar a la galta una arma de foc per apuntar-la.− ariet (p. 30): giny que consistia en una gran biga que es posava en moviment i feria amb força

els murs per enderrocar-los.− forrellat (p. 30): barreta de ferro que va subjectada a una porta o finestra per dues argolles i

que, fent-se lliscar mitjançant un agafador que hi va adherit, es fica per un dels seus extremsen una argolla o forat que hi ha en el bastiment o a l’altra fulla, i tanca així ben fort la portao finestra.

− xipolleig (p. 33): acció i efecte de xipollejar; agitar-se una massa d’aigua.

Capítol III

− ràtzia (p. 37): incursió dins territori enemic per robar o destruir.− malvestat (p. 38): maldat.− envista (p. 39): lloc des d’on es veu una cosa relativament llunyana.− parrac (p. 40): tros de roba esquinçat o rebregat, malmès.− ferreny (p. 40): fort, robust.− esparracat (p. 40): esquinçat (tela, paper, etc.), estripat.− llagut (p. 42): llaüt. Embarcació de poc tonatge (des d’una fins a cinquanta tones), ormejada

de vela llatina i de vegades d’un floc anomenat pollacra, i destinada a la pesca i al cabotat-ge.

− abraonar (p. 44): llançar-se cap a algú o a un lloc, amb fúria i precipitació.− estintolar (p. 46): apuntalar; posar una cosa de manera que una altra la sostingui en una posi-

ció no horitzontal, impedint que caigui.− encimbellar (p. 47): posar al cim, en un lloc elevat.− manyac (p. 48): estimat, preferit (forma usada a l’Empordà i la Garrotxa).

La transformació

SOLUCIONARI

61

Capítol IV

− bonhomiós (p. 52): que implica bonhomia.− aram (p. 59): cos simple, metall vermellós molt dúctil i mal·leable, més fusible que l’or i no

tant com l’argent.

Capítol V

− garba (p. 65): feix d’espigues tallades i lligades, que generalment es compon d’algunes gave-lles.

− sometent (p. 66): toc de campanes per assenyalar alarma i mobilitzar el poble per defensar-se o per encalçar malfactors. Conjunt de persones mobilitzades pel dit toc d’alarma.

− estiba (p. 66): munt, conjunt de coses apilotades.− teia (p. 67): estella o tros de fusta resinosa usat per a fer claror o per a encendre foc.− traginer (p. 71): home que tragina, que es dedica al transport de mercaderies, mobles, etc.,

d’un lloc a un altre, ja sigui amb carro, ja sigui a esquena d’una bèstia.

Capítol VI

− llicsó (p. 73): planta que es fa abundantment pels camps i les vores de camins i que serveixd’aliment al bestiar i als conills.

− camàlic (p. 74): home que té per ofici transportar a braços o damunt l’esquena els equipat-ges o altres coses feixugues.

− drassana (p. 74): lloc on es construeixen les naus i altres embarcacions.− mestre d’aixa (p. 74): fuster especialitzat en la construcció i la col·locació de peces de vaixell

i de qualsevol embarcació.− engalzar (p. 75): unir formant galze.− mestre sequer (p. 86): cap de la casa de monederia o seca.

Capítol VII

− lleva (p. 99): reclutament de gent de guerra o per al servei de la mar.− terç (p. 99): cos de tropes equivalent poc més o menys a un regiment, en l’organització mili-

tar espanyola dels segles XVI i XVII.− latrina (p. 104): privada, lloc excusat, vàter.− delmar (p. 110): causar gran mortaldat o pèrdua la guerra, les malalties o altra calamitat.− genísser (p. 111): soldat d’infanteria de la guàrdia del sultà de Turquia.− soldadesca (p. 112): conjunt de soldats, sobretot els que van a lloure i sense disciplina.− alcassaba (p. 113): castell fortificat.− enardir (p. 114): excitar fortament a l’acció.

La transformació

SOLUCIONARI

62

La transformació

Capítol VIII

− host (p. 116): exèrcit en campanya.

Capítol IX

− beduí (p. 135): pertanyent a cert poble nòmada que habita els deserts de l’Aràbia, de Síria ide l’Àfrica septentrional.

− macat (p. 137): macadura (forma usada al Gironès i l’Empordà).− escarràs (p. 142): persona o animal que es carrega la feina més feixuga, que treballa excessi-

vament.− alienat (p. 143): extasiat, fora de si, amb l’esperit abstret i mancat de la consciència de si

mateix.

Capítol X

− embalum (p. 153): cosa voluminosa i embolicada.

Capítol XI

− retruny (p. 161): retrunyiment.− diàspora (p. 173): dispersió; es diu especialment de la dels jueus des de la captivitat de

Babilònia.− vehemència (p. 174): qualitat de vehement; força impetuosa.

Capítol XII

− engrillonar (p. 183): lligar amb grillons.− conhort (p. 190): acte i efecte d’aconhortar; consol, conformança.

Capítol XIII

− bescantar (p. 202): difamar, publicar les males accions o els defectes d’altri.− estigmatitzar (p. 202): blasmar severament; condemnar.

Capítol XIV

− croquis (p. 206): representació sumària d’un lloc o d’una figura, feta amb alguns trets de lla-pis, de ploma, etc.

Capítol XV

− timba (p. 218): precipici.− enclotar (p. 226): posar dins un clot.

SOLUCIONARI

63

La transformació

− argelaga (p. 227): planta lleguminosa i molt espinosa.− garriga (p. 228): terreny no conreat, poblat de mates i arbusts i d’arbres no gaire grossos.

Capítol XVI

− elm (p. 231): peça de l’armadura que cobria el cap.− corrugar (p. 231): contreure formant arrugues.

2.

− Fer el ronso (p. 61): resistir-se a fer alguna cosa.− Ser un formiguer (p. 73): ser un lloc on hi ha molta gent en moviment.− Fer tentines (p. 83): fer passes vacil·lants, desorientades.− Fer pampallugues (p. 83): fer noses, llums, etc., que priven intermitentment la visió.− Mirar una cosa de fit a fit (p. 143): mirar una cosa fixament.− Fer ballar el cap (p. 169): atabalar algú.− Fer l’aleta (p. 176): afalagar, festejar.− Fer la gara-gara (p. 197): fer afalacs, compliments per guanyar-se algú, adular-lo.− A les palpentes (p. 210): ajudant-se de les mans, en lloc dels ulls per no caure ni ensopegar.

ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

1. Empra l’enumeració: en la pàgina 73 fa una enumeració de les diverses mercaderies que ofe-reixen pagesos i firaries i en la 74 enumera la diversitat de gent que omple la plaça.

2. a) Una imatge.

b) Una comparació.

3. a) D’una antítesi.

b) En Bernat i en Ramon Colom.

c) La monarquia, representada per Carles I i el seu fill Felip, i l’Església, representada pel se-nyor bisbe.

d) Les campanes de la catedral i de les altres esglésies de Barcelona comencen a repicar i lagent, des de tot arreu, crida a favor del monarca.

4. a) A les ruïnes d’Empúries.

b) A tall d’exemple:

Les excavacions de les ruïnes d’Empúries són a dos quilòmetres de l’Escala i a cinc-centsmetres de Sant Martí d’Empúries.

El nom actual d’Empúries prové del terme grec Emporion, que significa «centre de com-pres». La ciutat estava situada a l’encreuament de diverses rutes comercials i posseïa unport natural que oferia una bona protecció per a les naus comercials.

Els grecs s’hi van establir el segle VI aC i més tard, al segle II aC, els romans van iniciar laromanització de la península des d’aquest indret. Al segle III dC, Empúries va perdre laseva importància i la ciutat va quedar abandonada. Durant el segle XVII moltes pedres gre-gues i romanes de les ruïnes es van utilitzar com a material de construcció de l’Escala.L’any 1908 s’hi van començar a fer les excavacions i fins ara només se n’ha excavat el vint-i-cinc per cent de la superfície.

TITOL

64

Maragda

SOLUCIONARI

La transformació

TITOL

65

Maragda

CRÈDITS

La transformació

Edició tècnica: Educartist, S.C.P.

Documents

LECTURA ACTIVA · Entreteniments .....43 INTERDISCIPLINARIETAT Activitats .....45 LITERATURACOMPARADA Activitats .....48 SOLUCIONARI 49 Volsferelfavord’apujar-teelspantalons? ÍNDEX