Les barques de pescaDes de molt antic, els homes han pescat amb hams i arpons, i més endavant van inventar un altre sistema per a agafar peixos, que són les xarxes per a agafar-ne molts a la vegada.

Per pescar amb hams s’hi posa un esquer, un trosset de peix, un cuc, i quan un peix vol menjar i pica l’esquer queda atrapat a l’ham. Hi ha peixos que es pesquen gairebé sempre amb hams, com el lluç, que es pesca amb palangre, un sistema que consisteix en un cordill molt llarg que porta altres cordills més curts amb un ham amb esquer a cada extrem.

Les xarxes estan fetes d’un teixit de cordill. Hi ha diferents tipus de xarxes: unes que tenen molts forats perquè s’hi enredin els peixos i així poder-los agafar, que es diuen tremalls; d’altres que es fan servir formant unes bosses molt grans que quan estan plenes de peixos es tanquen i els peixos no en poden escapar (xarxes d’arrossegament en l’art del bou).

Per a pescar llagostes es fan servir unes trampes on es fica l’esquer. Les llagostes entren a

menjar i ja no en poden sortir. És pesca artesanal. Abans les cistelles, que també es diuen nanses, es feien de vímet, però avui moltes són fetes de plàstic.

Pescar es pot fer des de la costa,

a la mateixa platja, a la vora d’un riu o en un llac. Però els pescadors que pesquen en grans quantitats el peix que venen al mercat perquè nosaltres el mengem, pesquen en barques. Els sistemes de pesca de les nostres costes no han canviat gaire. Han canviat els materials que es fan servir i les barques, que són mes modernes i tenen instruments de navegació i també per a localitzar els peixos al mar. Avui les barques naveguen amb motor, però abans anaven amb vela o amb rem. Les barques antigues eren de fusta; avui encara hi ha algunes barques de fusta perquè hi ha molta gent que

les ha volgut conservar, i també se’n fan de noves com si fossin antigues, perquè són molt boniques i agrada veure-les a les platges i al mar amb les veles desplegades.

Per a pescar sardines, seitó, verat o calamars, s’utilitzen barques de llum. De nit la barca de llum, que porta grans fanals, atrau els peixos; una altra barca tira una xarxa en forma de cèrcol al voltant dels peixos i els tanca formant una bossa molt gran. D’aquesta manera de pescar se’n diu pesca a l’encesa. A l’actualitat per a pescar aquests peixos també hi ha una barca que tira unes xarxes molt grans en forma de cèrcol. D’aquesta pesca avui en diem pesca de cèrcol o d’encerclament, i els vaixells que la practiquen són encercladors.

Per a pescar moltes menes de peixos es feien servir dues barques de vela, que arrossegaven entre les dues, pel fons del mar, una xarxa molt gran en forma de bossa, que atrapava una gran quantitat de peixos; aquesta és la pesca d’arrossegament, i de les barques se’n deien bous o parella de bous perquè per a pujar-les a la platja quan tornaven de pescar es feien servir bous perquè eren molt pesants. Actualment aquesta pesca es practica igual però amb una sola barca amb mecanismes moderns, i també s’anomenen bous o barques d’arrossegament.

De les barques que pesquen amb palangre se’n diu palangreres, però si abans podien estar dos o tres dies pescant avui ho poden fer durant mesos, com fan els grans vaixells palangrers congeladors, que són els que van a pescar als oceans on hi ha molt peix.

Al Museu Marítim de Barcelona podeu veure tots aquests sistemes de pesca, amb les seves arts, que és com s’anomenen les xarxes i els hams, i també barques com el caro d’art Papet, la xàvega Maria del Carmen, els Polveiros, la palangrera Madrona, la Jean et Marie, barques que molts anys enrere van sortir cada dia a la mar a cercar aquests peixos fresquíssims que trobem encara als mercats… i a la taula.

Text: ALBA ESPARGARÓFotografies: MUSEU MARÍTIM

Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelonawww.diba.es/mmaritim

Extret de Cavall fort juliol 2006