Lesvíctimesindirectes:lainfluènciadelterrorismeenla

nostrasocietat

Alumne:SamantaAntolínCartanyà

Directora:CristinaFernándezBessa

GraudeCriminologia(2017-2018)

UniversitatObertadeCatalunya

“Elsterroristesintentenmodificarelnostrecomportamentprovocantpor,

incertesaidivisióenlasocietat”PatrickJ.Kennedy

ÍNDEX1- INTRODUCCIÓ 1

- Delimitaciódeltemaderecerca 1- Plantejamentdelproblema 1- Justificaciódelarecerca 3- Contingutsilímits 4

2- MARCTEÒRIC 5- Antecedents 5- Teories 6- Definiciódeconceptes 8

n Elterrorisme 8n Sensacions 10n Víctimesindirectesdelterrorisme 11

3- HIPÒTESIS 13- General 13- Específiques 13

4- OBJECTIUS 14- General 14- Específics 14

5- METODOLOGIA 15- Tipusd’investigació 15- Mètodederecerca 16- Fontsitècniquesutilitzadesperalarecerca 16- Qüestionsètiques 18

6- INTERPRETACIÓDELAINFORMACIÓIRESULTATS 187- DISCUSSIÓ 248- CONCLUSIONS 279- REFERÈNCIESBIBLIOGRPAFIQUES 30

ANNEXI 31

1

INTRODUCCIÓ1.aDelimitaciódeltemaderecerca

Aquest treball tracta d’un estudi respecte les sensacions que provoca el terrorisme a laciutadania,peraesbrinarquinsfactorsivariablespodeninfluirenmajormesuraenaquestessensacions,isielsdarrersesdevenimentsterroristesquehantingutllocenelnostrepaíshaninfluït en aquestes sensacions, produint canvis en les mateixes així com en algunescircumstànciesdelavidadelaciutadania.

Els objectius del treball són conèixer com es configura la por o la inseguretat generada pelterrorismeenlapoblació,ésadir,esbrinarquinssónelsfactorsqueinflueixenmésenaquestessensacions.Enaquesttreballespreténesbrinarsienlessensacionsqueprodueixelterrorisme,sónmés importants els factors interns, aquells que tenen a veure amb l’individu en si, coml’edat, lasituacióeconòmica,etc.,oelsfactorsexternsquetenenaveureambelterrorisme,com podrien ser les característiques dels atemptats, dels terroristes, etc. En aquest treball,tambéesbuscaobtenirrespostesperasaberquinesvariablessónmésimportants,id’aquestamanera, en un futur poder prendre mesures per a evitar aquestes sensacions de por iinseguretatenlesvariablesquemésinflueixino,simésno,disminuir-les.

Lapreguntad’investigacióperaaquesttreballseria,conèixercomelterrorisme,iespecialmentel terrorisme pròxim geogràfica i socialment, genera sensacions de por i inseguretat en lapoblació i comes configuren lesmateixes, i així comsaberquins sónels factorsqueméshiinflueixen.

1.bPlantejamentdelproblema

És considera terrorisme aquelles accions destinades no només a causar el major nombrepossibledevíctimesdirectes,sinótambécausantvíctimesindirectes,entreaquellagentquepotcanviarelsseushàbits,llocderesidènciaoquelcomacausadelsactesterroristes,isónaquestsindividusilessevescaracterístiqueslesqueensinteressaestudiarenaquesttreball.

DonatquelapoblacióaCatalunyaéssuperiorals7milionsd’habitants,noésfàcil,pernodirqueésgairebéimpossible,conèixerlasituacióilessensacionsdetotselshabitants,peròsid’unaproporciód’ellsiextrapolar-laalapoblaciótotaldeCatalunya.Elfetquenofanisismesos,lazona objecte d’estudi fos víctima d’un atemptat terrorista facilita, com he esmentatanteriorment,quelamajoriadelapoblacióconeguieltemaipuguirespondreambméscriterielssentimentsque lihagenerataquestrecentatemptat,mésenllàde l’efectequegeneraelterrorisme en altres llocs d’Europa o d’altres països. El fet que sigui recent, ens permetràanalitzarlessensacionsquevadeixaraquestatemptatilareaccióposterior.

Unpunt importantdel terrorisme,esel fetquepodemdistingirentre les víctimesdirectes iindirectes, comexposa JoanAntonMellón (2017),pelqueel terrorismegeneradirectamentvíctimesquehanpatitelseuatacdirectament,l’úsdelaforçaencontrasevaodeformamoltpropera,peròtambégeneravíctimesindirectesentrelapoblació,comunaamenaça,queelsporta apensarqueells poden ser els següents enpatir un atemptat; ambaquesta sensaciód’inseguretat juguen lesorganitzacions terroristesperadoblegar lavoluntatde lapoblació iimposarlessevesidees,utilitzantelterrorperdoblegarlapoblació.

2

Lesvíctimesindirectesespodenconsideraraquellssubjectesquenopateixendemaneradirectalesconseqüènciesidanys,jasiguinfísics,psicològicsoeconòmics,d’undelicte,peròquearrand’aquest,potvariarlasevaactitudilessevessensacions.

Laprevenciótambéesunaqüestióimportantenelterrorisme,ienlamateixaexisteixeldebatsobre si lamaneramésefectivadeprevenir-loésdeclarantunaguerracontrael terrorisme,atacantalsterroristesdeformaprèviaaqueellsataquin,ésadir,senselaexistènciad’undelicteprevimésque lapertinençaaunaorganitzacióterrorista,osiarrestar-losdesprésd’unatac,quanhancomeseldelicte.Sibédesd’unpuntdevistaètic,elmésadequatseriaarrestarelsterroristes després d’haver comès el delicte, és cert que això comporta no actuar de formaprèvia i,possiblement,posarenperillmoltesvides innocents,pelqueendefensad’aquestesvidesinnocents,enmoltesocasions,lesforcesdeseguretatdisparenprimeripreguntendesprés(Collins,2013).Noexisteixunalíniaclaraqueseparilesduesintervencionsiquinaserialamésidònia,totiquesemblaclarquelamillorintervencióésaquellaenlaquenohihavíctimesohihaelmenornombrepossibled’elles,ienlesquelapoblaciósentmésseguretatiessentmésprotegida.Aquestesintervencionsprèvies,amésd’entrarenelpuntdevistaètic,tambépodentoparamblesgarantiesidretsfonamentalsdelsquegaudeixentotselsciutadans,jaqueenunaactuació preventiva, sense que s’hagi comès delicte, es viola el dret a la presumpciód’innocència,podentdonar-seelcasqueéstracticomaunpossibleterroristaaunindividuquereshitéqueveure,pelquelesdificultatsperalscossosdeseguretatencarasónmajors,donatque tenen laobligaciódeprotegira laciutadaniasensevulnerarelsdrets fonamentalsde lamateixa,elquenosempreésunafeinasenzilla,motiupelquals’handetenirelssuficientsiclarsindicisqueunindividupertanyaunaorganitzacióterroristaoestàpreparantunatacterrorista,peraprocediralasevadetenció,peròresultacomplicatdefiniraunindividucomunterroristasinohacomèscapacteterroristaambanterioritat.

Unamostradeprevenciódelterrorismesónlesactuacionsqueduenatermeregularmentelscossosdeseguretatdel’Estat,comelsMossosd’EsquadraoelCuerpoNacionaldePolicia,elsqualsregularmentduenatermeactuacionsenelmarcdelterrorismegihadistaidesmantellencèl·lulesidetenensospitososdeterrorisme,queenocasionsestavenllestosperaduratermeunatacterrorista,jasiguienelnostrepaísofora.

Elterrorismetambéespotconsiderarcomunaeinaperaprovocarelterrorenlasocietat,laqualsempremiradetenirlamajorseguretatpossible,idemillorarlessensacionsdeseguretatqueté,ielterrorisme,precisament,elqueataca,mésenllàdelesvíctimesdirectesdelsseusatacs,ésaquestasensaciódeseguretat,buscaquelagentvisquiambpor,canviïlessevesrutinesoessotmetia lesseves ideesperasalvaguardar lasevavidai lessevespossessions,pelqueimposantunperíodede terror,el terrorismeaconsegueixpartdel seuobjectiu. JoanAnton-Mellón(2017),tractaenelseullibre“Terrorismo,diseccióndelabarbarie”,aquestacercaquefanelsterroristes,nonomésdebuscarvíctimesdirectes,sinótambéindirectes,permitjadelaporquecausenelsseusactes,queenocasionspodentenirllocamoltsquilometresdedistancia,però que per l’acció, en ocasions excessiva, dels mitjans de comunicació, difonen l’accióterroristadeformaglobal, i lasensaciódepor id’inseguretataugmentaarreudelglobus.Elspropisterroristesetiquetenaaquestsindividuscomavíctimesindirectes,demaneraqueenunatemptatterrorista,elnombredevíctimesacomptabilitzarpodriaanarmésenllàdelesvíctimesdirectes, i augmentar enmilers si es tinguessin en compte totes les víctimes indirectes delsmateixos(Mellón,2017).

3

1.cJustificaciódelarecerca

Lajustificacióperaduratermeaquesttreballés,enprimerlloc,queelterrorismesemprehasigutuntemaquem’haatretperalseuestudi,iaquestinterèshaaugmentatdesprésdelsatacsterroristesdelsúltimsanysaEuropa,idel’agostde2017aBarcelonaiCambrils,motiupelquevoliaduratermeuntreballrelacionatambaquestatemàtica.Elfetdededicar-loal’estudidelessensacionsqueelterrorismegeneraenlapoblació,sorgeixenpartperabordarunavessantdelterrorismequeespuguiestudiarmitjançantunarecercaempíricaenuntreballdefinaldegrau,donatqueel terrorismeensiésunàmbitmoltextens iambmoltesvariants i temesatractar,pelsqualssónnecessarisunrecursos,tanttemporalscomd’espaidelsquenodisposemperarealitzaraquestestudi.Unaaltraraóperadedicareltreballaaquestestudi,éstambéperaconèixerlessensacionsquepothaverprovocatelsatemptatsdeBarcelonaiCambrilsenlapoblació,especialmentensihaprovocatcanvisenlaconductaomésporiinseguretat,donatqueésunfetmoltrecentenlanostrazona,aixòfacilitaquelapoblaciópuguirecordarmillorlessensacionsquevapatirenaquellmoment,ilesreaccionsquehatingutdemaneraposterior,elqueseriaméscomplicatderecordarsinohihaguéshagutcapatemptatterroristadeformamésomenys recentenuna zona tanpròxima.El fetqueaquests atemptats siguin tant recents ipropers,enspotajudaraobtenirunaideamésaproximadadelessensacionsquetélaciutadaniadesprésdelsmateixosi,donatelcas,aprendremesuresperaprevenirlaporilainseguretatenlapoblació,d’aquílaimportànciadeconèixerelsfactorsqueinflueixenenaquestessensacions,peraixípoderbuscarsolucionsoviesperareduir-les.Unaltremotiuperaduratermeeltreballsobre aquesta temàtica és el fet que no existeixen moltes referencies concretes sobre lessensacionsqueprovocaelterrorisme,especialmentalnostrepaís,onpodemtrobarreferenciesalterrorisme,perònoalessensacionsqueprovoca,peraixòdecantoeltreballcapaaquestavessantqueadiad’avuiestàmenysestudiada.Enaltresidiomes,comésl’anglès,siquepodemtrobar articles i altres referències respecte a les sensacions que genera el terrorisme, inclússobrecomtractar-les,compotserl’articledeRobertL.Leahy(2018)aPsychologyToday,enelqueexposalaporqueenspotgenerarelterrorismeicomreaccionemenfrontseu.1

Lesvíctimesindirectesdelterrorisme,lasensaciód’inseguretatiporquepodentenir,sónlesquedonenpeualtreball,comtambéconèixerquinssónelsfactorsqueinflueixenenqueunindividu esdevingui una víctima indirecta del terrorisme, així com saber fins a quin punt lasocietatconsideraqueelterrorismeésunproblemamajoritari.

Des dels atemptats de l’onze de setembre de 2001 a Nova York, la visió que es tenia delterrorismeidelmalquepodiaarribaraferhacanviatmolt,sobretotenelsidelapoblaciócivil,i va suposar un punt d’inflexió per a què la societat i alguns estats es prenguessin mésseriosamentelterrorismeielperillquepoguéstenir,elmalquepodiacausar.Algunspaïsoscom els Estats Units o Espanya, ja tenien present a nivell policial i polític la qüestió delterrorisme, però aquests atemptats van suposar un impuls a polítiquesmés bel·ligerants i aimposarmésrestriccionsalallibertatdelapoblacióennomdelaseguretat;elsEstatsUnitsperexemple,vaniniciarunanovaofensivaaOrientMitjàdesprésdelsatemptatsde2001,aixícomhananatimplementatcàmeresdevideovigilànciaalesciutatsperaprevenirpossiblesactitudsterroristes.Aquestsatemptats,ilasevaxifrademorts,tambévanservirperundelspropòsits

1Leahy,RobertL.(2018).HowtoThinkAboutTerrorism.[enlínia]PsychologyToday.Dataconsultael8demarçde2018desde:https://www.psychologytoday.com/blog/anxiety-files/201802/how-think-about-terrorism

4

buscats per l’organització terroristaAl-Qaeda2, el qual era generar la por i el terror entre lapoblació, i tot i que aquests sentiments es van relaxant amb el temps, el sorgiment d’EstatIslàmic idelsseusatemptatsaOccident,podenhaveravivatdenousaquestssentiments i lainseguretatverselterrorisme,d’aquílaimportànciadel’estudideltreballperapoderconèixerlesvariablesqueinflueixenenaquestessensacions(Collins,2013;Horgan,2009).

1.dContingutsilímits

Elcontingutdeltreballestàestructuratentresparts,precedidesd’unaintroducció:enprimerlloc,enlaintroduccióijustificaciódelarecerca,esdeixaconstànciadelesmotivacionsperaduratermeaquesttreball,idelsobjectiusdelmateix;posteriormentesplantejaelmarcteòric,enelquals’exposaeltematractataixícomunaintroduccióalterrorismeialseuconcepte,l’estatdelaqüestióenelterritori,ileshipòtesisdeltreball.Entercerlloc,s’hiincloulametodologiadeltreball,ésadir,coms’hadutatermeeltreballdecampilarecollidadedadesperalmateix.Després s’exposenels resultatsde la recerca i l’anàliside lesdades recollides, i perúltimesfinalitzaamblesconclusions.

Elslímitsdeltreball,venenmarcatsenprimerlloc,perleslimitacionsdetempsiespaiperaduratermeelmateix,elqueimpossibilitapoderduratermeunarecercamésamplia,ilaqualquedalimitadaal’àmbitterritorialcatalà.Nos’estudienmésvessantsdelterrorismemésenllàdelessensacionsqueaquestgeneraenlapoblacióienlessevesvíctimespelfetqueelterrorismeengeneral és un tema molt extens, que podria donar per a realitzar una infinitat de treballsdiferents,iambuntempslimitatnoresultapossibleduratermeuntreballendiferentsàmbits.Tampocs’haanalitzatelpuntdevistaolessensacionsdelsterroristesperladificultatperaunestudiantd’aconseguircontactesambelsmateixos,totiexistircertabibliografiadedicadaalsmotius pels quals un individu esdevé terrorista, aquest no és el tema en qüestió en aquesttreball, el qual es limita a les sensacions que provoca el terrorisme i les variables que hiinflueixen.

2Al-QaedaiIsissóndosorganitzacionsterroristesnascudesaOrientMitjà,quetenencomaobjectiulaconsecuciód’unaYihadglobal,ambunaideologiapropera,malgratqueIsisparteixdelaramamésradicaldelaideologiasunnita,lawahabita,mentrequeAl-Qaedaésd’ideologiaeminentmentsunnita.

5

MARCTEORIC

2.aAntecedents

Perposar-nosensituacióverseltemaenqüestió,s’hanrevisatdiferentsenquestesrelacionadesambelterrorismelesqualssónlessegüents:

El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), ha realitzat diverses enquestes referents alterrorisme,totiquèlaultimadelaqueestéconstànciaésdel’any2011,iésvaduratermeanivellEstatal,aindividusdelsdossexesimajorsd’edat.Aquestestudiescentraenelterrorismed’ETA i en la opinió i avaluació respecte al cessament de la lluita armada, i és tenen comavariablesatenirencomptelaideologiaoelnivelldenacionalismedel’entrevistat,aixícomlessevescreencesreligioses.Lesfinalitatsdel’estudinosónlesmateixes,peròeltemadefonssi,elqualéselterrorisme;lafinalitatd’aquestestudieraunaavaluaciódelaopiniódelapoblaciórespectelabandaterroristaETAielcessamentdelessevesactivitatsarmades,quetotiqueésunafinalitatdinsl’àmbitterrorista,nos’ajustaalqueesvolestudiarenaquesttreball3.

ElmateixCIS,l’abrilde2004,varealitzarunestudisobrelapercepcióciutadanaverslesvíctimesdelterrorismeaEspanya,quealrealitzar-sepocmésd’unmesdesprésdelsatemptatsd’Atochaa Madrid de l’onze de març de 2004, podien donar uns resultats més vàlids en quan a lapercepció.L’objectiui finalitatd’aquestestudieraconèixer lapercepcióielrecolzamentquetenia la societat espanyola vers les víctimes del terrorisme, més que no pas conèixer lessensacionsquetenialasocietatrespectealmateix,peròesunobjectiuméspròximaldelamevarecercaquenopasl’estudimencionatanteriorment4.

EldiariLaVanguardia5,vallançarunapreguntaatotselsseuslectors,abansdel’atacterroristaaBarcelona iCambrils,elqualvarebre1.007respostes,respectea lapreocupacióqueteniacada individu sobre la amenaça terrorista, amb uns resultats majoritaris (un 77,45%) quemencionavenquesiquesentienpreocupacióperaquestaamenaça.Aquestaenquestanoespotconsiderarcomunestudipròpiamentdit, peròsiqueserveixperobservarquetresquartespartsdelsindividusqueresponenlaqüestió,siquesentenaquestapreocupacióperl’amenaçaterrorista,elqueensportaalnostretreball,a l’estudide lesvariablesque influeixenmésenaquestapreocupació.Noéspottenirlamateixaconsideracióperaquestaenquestaqueperunestudi realitzat pel CIS, enprimer lloc, perquèelsmitjansno sónelsmateixos, ni tampoc laselecciódels integrantssegonsdiversesvariables,ni l’amplituddelamostra,pelqueaquestsresultatsextretsperLaVanguardia,enspodenajudaraconèixerlessensacionsdelsciutadansenquestats,perònohaextreureconclusionssegonslesvariables.

3BarómetrodeNoviembre2011(2deNovembrede2011)[enlinía]Madrid:CentrodeInvestigacionesSociológicas.Dataconsultael5degenerde2018desde:http://www.cis.es/cis/opencm/ES/1_encuestas/estudios/ver.jsp?estudio=12024&cuestionario=14198&muestra=196394PercepciónciudadanasobrelasvíctimasdelterrorismoenEspaña(28deAbrilde2004)[enlínia]Madrid:CentrodeInvestigacionesSociológicas.Dataconsultael5degenerde2018desde:http://www.cis.es/cis/opencm/ES/1_encuestas/estudios/ver.jsp?&estudio=44565¿EstáspreocupadoporlaamenazaterroristaenEspaña?(7dejuliode2017)[enlinia].Dataconsultael5degenerde2018desde:http://www.lavanguardia.com/participacion/20170707/423948342470/preocupado-amenaza-terrorista-espana.html

6

LaEuropeanSocialSurvey,enconjuntamblaUniversitatPompeuFabra,varealitzarunestudil’any2009peraanalitzarlesmostresrepresentativessegonslescomunitatsautònomes,ienundels seus apartats s’inclouen opinions sobre el terrorisme, a través d’una enquesta, on esqüestiona sobre les possibilitats que creu el subjecte que existeixen de que hi hagués unatemptatterroristaaEuropaenelproperany,quelarespostamajoritària,tantaCatalunyacomaGaliciaésqueésprobable,ambmésd’un40%,mentrequeaCatalunyaun33%consideraqueésmoltprobablequehihagiunatemptat,perun27%aGalicia.Tambéesqüestionasobrelesmesures a prendre pels cossos de seguretat amb sospitosos de terrorisme, com la detenciópreventivafinsqueesdemostresquenohihaimplicació,olatorturaperextreureinformació,iun27%tantaGaliciacomaCatalunyaqueconsiderenquelatorturanoestàjustificada,quepuja finsal38%a la restadelEstatEspanyol. Lapresópreventiva,per la sevabanda, tambégaudeixdeconformitattantaCatalunya,comaGalicia,ambmésd’un35%6.

Eltemadelterrorismeésuntemad’enormeactualitat,elqualcadadiasemblaméspresentenlesnostresvides,pelqueresultaimportantconèixerquinésl’impacterealquegeneraenlesmateixes, amés de la seva existència en si. L’aparició i l’auge en els darrers anys, del ques’anomenacomaterrorismegihadista,hasuposatunpuntd’inflexióenlavisióqueesteniadelterrorisme,il’haconvertitenunfenomenméspròxim,delqualningúnon’estàsegur,jaqueelsseusobjectiussónvariatsinodistingeixenentrerics,pobres,ienocasions,nientremusulmansocristians.Noespotoblidar,però,laimportànciaquehatingutenelnostrepaísienlavisióexistentdelterrorisme,labandaterroristaETA,laqualhasembratelterrortantentrelessevesvíctimescomen familiars ivíctimespotencialspermitjàd’amenaces, ihapermèsunamajorconsciènciaiconeixementsobreelterrorismeenelnostrepaís.

2.bTeories

Lesteoriescriminològiquessorgeixendinslesciènciessocialsamblafuncióiniciald’explicarimesurareldelicte,iestudiarelsprocessosquepodenduraunindividuounasocietatacaureen la delinqüència, peròen aquest treball no tractemd’esbrinar les causesper les quals elsterroristesduenatermelessevesaccionsnilesmotivacionsquetenen,sinóquemésaviatenscentremenlesvíctimesdelterrorisme,enespecial,enlesvíctimesindirectesdelmateix,motiupel qual hemde cercar teories victimològiques que expliquin aquesta victimologia, i no pasteoriesque tractind’explicar el delicte i elsmotiusque té.Aquest apartathaestat elaboratseguinteltreballdePeredaiTamarit(2013),sobrelavictimologiateòricaiaplicada.

Lavictimologiaparteixdelconceptedevíctima,laqualsegonsladefinicióquen’hidonaNacionsUnidesel29denovembrede1985, sónaquellespersonesque, individualo col·lectivament,haginpatitdanys,incloentlesionsfísiquesomentals,sofrimentemocional,pèrduafinanceraopèrduadelsdretsfonamentals,comaconseqüènciad’accionsoomissionsqueatemptincontrala legislació penal. Òbviament sembla que aquesta definició només es centri en aquellespersonesquesónvíctimesdirectesdeldelicte,ésadir,queelpateixenenprimerapersona,peròamb la presència i augedel terrorisme, s’hapogut detectar unnou tipus de víctima,menysvisibleencaraquelesvíctimesdirectes,comserienlesvíctimesindirectesdelsdelictes.Aquestesvíctimes,nohanpatitdirectamentlesconseqüènciesdel’atacoviolaciódelsistemapenal,però

6La4ªoladelaEncuestaSocialEuropeaenEspaña:muestrasrepresentativasdecomunidadesautónomas.(Setembre2009)[enlínia]Barcelona:EquipoespañoldelaEuropeanSocialSurvey.Dataconsultael5degenerde2018desde:https://www.upf.edu/ess/_pdf/4a-ola/resultados/ESS4-tecnico_resultados.pdf

7

aquestesaccionshanprovocatunsentimentdeporiéspossiblequecertesreaccionsenaquestindividu,quefanqueesdevinguiunavíctimaindirecta.

Noresultasenzilltrobarteoriesqueexpliquinlavictimologia,ésadir,comunindividuesdevéen víctima i perquè, però diversos autors assenyalen que poden existir similituds entre elsagressorsilesvíctimes,entrelesqualslescaracterístiquesmésdestacadesserienelfetdeserjoves,homes,pertanyentsaminories,ambunbaixnivellsocioeconòmiciamistatsantisocials,ambpossiblesproblemesdeconsumiaddicció,iresidentsenbarrismarginals(autorsFaganyMazerolle,Jennings,Higgins,Tewksbury,GoveriPiquero,citatsaPeredaiTamarit,2013).

Essoldefensarquedelinquirincrementaelriscdevictimització,aixícomservíctimaincrementaelriscdedelinquir,perònoresultaclarificadoresbrinarelperquèalgunsindividustenenméspossibilitatsdeservíctimesqued’altres,sobretotvíctimesindirectes,totiqueMeieriMiethe(citatsaPeredaiTamarit,2013),presentenunateoriasegonslaqualquatrevariablesinflueixenenlavictimologia,lesqualssón,laproximitataldelicte,ésadir,lespersonesqueestrobenapropdellloconescometeldelicte;laexposicióaldelicte,individusquepelseuestildevidaoactivitatsesmouenmésperzonesderisciesrelacionenambpersonesperilloses;l’atractiudela víctima per part del victimari, és a dir, determinades característiques del subjecte que elconverteixenenunobjectiu ideal; lapresènciad’unaprotecció competent, commesuresdeseguretatindividualsocol·lectivesperaprotegir-se,ilapresènciaoabsènciadelesqualspotaugmentarlavictimologia.

SegonsVonHentig(citataPeredaiTamarit,2013),presentalaprimeraclassificaciógeneraldevíctimesjuntamentambunestudidelstipuspsicològicsdelesmateixes,basant-seenlasevavulnerabilitat,ipresentanttretzecategories,diferenciadesendosdimensions,lesqualssónlescategoriesbiològiques,demogràfiquesisocials,ilescategoriespsicològiques.Entrelesprimeresespotdistingirentremenors,dones,anciansoimmigrantscomelsmésvulnerablesenfrontlavictimització,mentrequeen lessegonesespodriadestacarelssubjectesdeprimits, solitaris,comaméspropensosaservíctimes.

Mendelsohn (citat per Pereda i Tamarit, 2013), també proposa una tipologia victimològica,basadaenlaimplicacióiresponsabilitatdelavíctimaenlasevapròpiavictimització,desdelavíctimaplenamentinnocentcompodriaserunnenpetit,finsalaúnicamentculpable,laqualresultavíctimaaresultatd’unactedelegitimadefensadelsubjecteaquitractavad’agredir.

Fattah (citat per Pereda i Tamarit, 2013), exposa una classificació similar basada en laparticipacióde lavíctimaen la sevavictimització, laqualoscil·lavaentre lesvíctimesquenocontribueixenenlasevavictimització,finsal’extremanomenatvíctimesfalses,quesónaquellesqueobénohansigutvictimitzades,oquehohansigutaarreldelsseusactes.

Sparks (citat per Pereda i Tamarit, 2013), presenta la seva teoria sobre la propensió a lavictimització,centrant-seenelroldelamateixavíctimaenlasevavictimització,iesmentantsiscondicionsnecessàriesperaldelicte:laprecipitació,quesuggereixqueunaaccióoconductaperpartdelavíctimaésconsideradaunaprovocaciópeldelinqüent;lafacilitació,queindicaquelavíctima no té conductes de protecció contra el delicte; la vulnerabilitat, que refereix acaracterístiquesiatributspersonalsdedebilitatenlavíctima,jasiguiperedat,sexeoforçafísica;laoportunitat,segonslaquallavíctimas’exposaalavictimitzacióialdelinqüent;l’atractiuquetélavíctimaperaldelinqüent,queexplicaperquèlavictimitzaciód’aquestindividusuposaunmajor benefici pel victimari; la impunitat, la qual descriu el risc que suposa pel delinqüentcometreeldelicte,analitzantlespossibilitatsdesortirimpune.

8

FinkelhoriAsdigian(citatperPeredaiTamarit,2013),defensavenquelavictimitzacióproposadaperSparksnos’ajustavaenelscasosdelsmenors,enlamajoriadelsqualseldelinqüentésunfamiliardirecte,pelqueaquests autors formulen la seva teoriade congruènciade l’objectiubasadaentreselementsdiferentsalsdelavictimitzacióadulta,comserienlavulnerabilitatdela víctima, relativa a la facilitat amb la que elmenor pot ser victimitzat; la complaença quesuposalavíctimaperal’agressorqueesrefereixacaracterístiquesdelmenorqueelvictimarivolobteniroinclúsmanipular;il’antagonisme,elqualesrefereixalfetquelavíctimapresentaatributsquedespertenelrebuigiaugmentenelsimpulsosviolentsdeldelinqüent.

Possiblement la classificació de la victimització més completa és la realitzada per Landau iFreeman-Longo(citatperPeredaiTamarit,2013),queproposenunsistemaintentantinclouretoteslesdimensionspossibles,superantdebilitatsprèvies.Aquestesdimensionsseriendotze,les quals son: la font de victimització (individual, grupal,...); el marc legal (llei penal, civil,internacional);laintencionalitatdelvictimari(intencional,imprudent,negligent,accidental);laidentificaciódelavíctima(subjecte,grupsocial,Humanitat);lavulnerabilitatdelavíctima(edat,sexe,característiquesbiofísiquesipsicològiques);lapercepciódelavictimitzacióperpartdelavíctima (autopercepció correcte o ignorància de l’estatus de víctima); la percepció de lavictimitzacióperpartdelsaltres(percepciócorrectaoignorànciadel’estatusdevíctima);eltipusde victimització (física, sexual, econòmica, psicològica); la gravetat de la victimització omalocasionat (sense danys, danys moderats, danys greus); la relació entre víctima i victimari(familiar, desconegut, professional); i la contribució de la víctima al succés (cap, mínima,moderada,alta).Aquestaclassificaciópotdonarunaideaméscompletadelavictimitzaciópelfet que no es limita a estudiar només una de les parts, sinó que procura analitzar totes lesdimensionsientoteslesdireccionspossiblesperapodercomprendrelavictimologia.

Enelpròximapartat relacionatamb lesvíctimes,s’abordaran lesespecificitatsquetenen lesvíctimesdelterrorismerespectelarestadevíctimes,aixícomlesdiferentscaracterístiquesquepodentenir.

2.cDefiniciódeconceptes

Esdefineixentresconceptesimportantsperalarecerca,comsónelterrorisme,lessensacionsilesvíctimes.Elstresconceptesestanrelacionatsentresi,jaqueelterrorismegenerasensacionsenlasocietat,iaquestessensacions,quanesdevenenenpor,inseguretatopànic,sónlesquedesenvolupen en víctimes indirectes, més enllà de les víctimes directes que ha generat elterrorismeprèviament.

D’acordambl’apartatanterior,lesteoriesvictimològiquesescentrenenlasevamajoriaenlesvíctimesdirectesd’undelicte,itampocnodistingeixenentrevíctimesdelterrorismeid’altrestipusdedelictes,totiquesiqueexisteixenclassificacionsqueanalitzenmésenllàdelesvíctimesdirectes.

2.c.1Elterrorisme

Laimportànciadeconèixerelqueéselterrorisme,rauenelfetque,perapoderconèixerelsefectesqueprodueixen la societat, les repercussionsque té sobre lamateixa l’augmentdelterrorismeodelasevaproximitat,siinflueixenlaformadeviuredelapoblacióobésigeneracanvisenlavidaquotidiana,compodriaserbuscarmésseguretatoevitarelsespaispúblics.

El terrorisme, com a concepte, resulta un terme difícil de definir, ja que les diversesorganitzacions supranacionals, així com els Estats, no es posen d’acord per a obtenir una

9

definició única, demaneraque resulta complex extreureunadefinició de terrorismequeespugui considerar vàlida de manera global, ja que la definició pot limitar-se a considerarterrorisme qualsevol atac, sigui quina sigui la seva motivació, que provoqui un temorgeneralitzatenlapoblació,otambéespodriadefinircomelmovimentdecaireideològicdutatermeperungruporganitzatambintencionsd’imposarlasevaideologiaalarestadelasocietat.L’àmbitqueabarcaelconcepteterrorismetampocestàmoltacordat, jaquepotabarcardesdelsatacsplanejats icoordinatsambunnombreelevatdemorts, finsalsatacsd’un individusolitari (anomenats llops solitaris), o a un atac informàtic a una potencia estatal... D’aquí lacomplexitatd’obtenirunadefinicióencertadaiprecisaperaltermeterrorisme.Personalment,m’inclinoperladefiniciódeLuisdelaCorteIbañez,donatquedonaunaexplicaciódelterrorismeenlaquenoéslimitanomésalesvíctimesdirectesdelsatacs,sinóquetambétéencomptelarestadepersonesqueespodenveureafectadesdemaneraindirectapelmateix.LadefinicióquedonaIbañez(2006)és:

“el terrorisme és una successió premedita d’actes violents e intimidatoris exercits sobre lapoblaciónocombatentidissenyatsperainfluirpsicològicamentsobreunnombredepersonesmoltsuperioralquesumenlesvíctimesdirectes,amblafid’aconseguiralgunobjectiu”(p.43)

JohnHorgan(2009),enlasevaobraPsicologiadelterrorismo,tambéconsideraqueelterrorismeés un fenomen global en totes les seves formes, tot i haver sigut considerat una amenaçamarginalfinsalasegonameitatdelseglepassat,icomméspassaeltempsimésestractaeltema,semblaquemenysescomprengui,degutalpaperdelsmitjansdecomunicació,elsqualsnoméseslimitenainformar.Elspaperdelsmitjansdecomunicació,d’aquestamanera,tambéhasigutforçacriticatpelsexperts,jaqueelfetdelimitar-seadonarlainformació,sensefiltres,iambunacertatendènciaalaexageracióial’alarmisme,noajudaacontrolarelfenomendelterrorismeni lessevesconseqüènciesen lasocietat, lesquals intentaremestudiarenaquesttreball.Dinsde la implicacióque tenenelsmitjansdecomunicacióenel terrorisme i comelperceplapoblació,tambécaltenirencomptel’úsquerealitzenlesorganitzacionsterroristesdelsmateixos, ja siguiperestendreel seumissatge i guanyarnousadeptes i fidels, comperdesprestigiaralsquenopensencomellsodefensenunaaltramaneradeferlescoses.Enelsúltimsanys,Isis7hasigutlaorganitzacióterroristaqueméspresènciahatingutaOccident,amblessevesreivindicacionsdelsatacsocorreguts,inonoméshaintentatsembrarlaporambelsseusatemptats,sinóques’havalgutdelsmitjansdecomunicacióperadifondreelseumissatgetantapossiblesaliats comalsqui considerenels seusenemics.Amb lapopularitzacióde lesnoves tecnologies, la difusió del seumissatge per part de les organitzacions terroristes, nonoméss’ha limitatalsmitjansconvencionalsdecomunicació,compodenser la televisióo laradio,sinóquel’úsd’internetidexarxessocialscomYoutubeéscadavegadaméshabitualperadifondreelseumissatge,talcomexposaAlbertoBeltrán(2018)enlasevaobra,principalmentlaporcapalsinfidelsienemics8.

Una altra definició força amplia del concepte de terrorisme, és la d’Alan Collins (2013), queexposaqueelterrorismeinclousiselementsprincipals,elqualsformarienladefiniciósegüent:

“Elterrorismeimplical’úsdelaviolènciaol’amenaçadeviolència(1),perungruporganitzat(2),peraassolirobjectiuspolítics(3).Laviolènciavadirigidacontraunobjectiupúblic,mésenllàde

7IsissónlessiglesdeIslamicStateofIraqandSyria,organitzacióterroristatambéconegudaambelsnomsd’EstatIslàmic,DaeshoCalifatIslàmic.8Ésconsidereninfidelsienemicsdelesorganitzacionsterroristesislamistesaquellsquenocomparteixenlessevescreencesnilasevamaneradepensarnidefer.

10

lesvíctimesimmediates(4).Amés,sibéungovernpotsertantperpetradorcomobjectiudelaviolència,nomésesconsideraràunactedeterrorismesiunoelsdosactorsnosónungovern(5).Perúltim,elterrorismeésunaarmadelsdèbils(6)”(p.313)

Calesmentartambéquetotselsgrupsterroristestenenunamotivaciópolítica, jasiguielfetd’aconseguirlaindependènciaillibertatdelqueconsiderenelseupoble,coml’IRAoETA,oelfet d’imposar les seves idees per sobre de les idees o normes establertes en un territori,eliminantelsquipensendiferent,compodriaserelqueduenatermeAl-QaedaoIsis.Se’lspotconsiderargrupsradicalsdepersonesambunesmateixesideesidisposatsatotperaconseguirel que busquen, és a dir, radicalitzats en les seves idees i en els objectius que plantegenaconseguir.

GillesKepel(2016),tambés’encaminacapalamateixalínia,enlaqueelterrorisme,elquecercaésenterrarelsfonamentsdelacivilitzacióoccidental,aixícomelpactesocialipolíticexistents,aixícomenfonsarlesnostressocietats,provocantaixíuncanvienaquestessocietatsilaunióalacausademésindividus,especialmentfillsdelaimmigració,radicalitzats,disposatsaconvertir-seenmàrtirsperadestruiroccident.

2.c.2Sensacions

Existeixenmoltessensacionsqueéspodrienassociarambladelinqüènciaielterrorisme,peròlesqueens interessenprincipalmentsonaquellesquepotexperimentar laciutadaniacomaconseqüènciaoaarreldelterrorisme.Laprimerasensacióqueespotexperimentarrespecteeldelictepodriaserlaangoixa,laqualespodriadescriurecomaquellsentimentquetéunindividudavantunperillproperoimminentperòqueencaranohatingutlloc,unaemocióforta,obscura,que sol desembocar en la por a patir un atac, a ser víctima d’un delicte o patir qualsevolconseqüèncianegativa.Espotveuredoncs,quelaangoixasoldesembocarenpor,elqueensportaalasegüentqüestió,queéslapor(DiCesare,2017).

SegonsDiCesare(2017),laporésunsentimentqueéspotcaptarambelsulls,iendevinar-seenelrostre,comunsotracenelcosiunasensaciódesuorfreda,seguidadelbloqueigenlesreaccions,ésadir,lanecessitatovoluntatdefugirperòlaimpossibilitatdefer-hoperlaporqueés sent. La por no només pot bloquejar a un individu corporalment, sinó també portar-lo arealitzaraccionsqueenaltrescircumstànciesnorealitzaria,otambéacanviarrutines,prendrenovesmesuresdeseguretatorecloure’sperevitarpatircapatac.Aquestésundelsefectesquecerquenelsatacsterroristesenlapoblació,generarporenlamateixaperaquècanviïnlessevescostumsiessotmetinalesordresivoluntatsdelsgrupsterroristes.Enocasions,laporacabadesembocantenpànic,elqueespodriadescriurecomelmomentposterioralaporenquèunindividuésincapaçdepensaridecidirdemaneraracional,deixad’actuarcomunésserhumàdotatde la capacitatperdecidir i avaluar lamilloropció i actuaper instint,normalment,desupervivència. El pànic pot aparèixer sense saber benbé perquè coma conseqüència d’unareacciógeneraldeporaunsoroll,aveureunamultitudcorrent, senseconèixerexactamentquinaéslaamenaçanielquel’haprovocat.

Tambépodemdescriureelterror,elqualésl’estatenqueestrobenlespersonesquetenenpor,ésadir,queelterrortéunaestretarelacióamblapor.Comelseunomindica,elterrorismeelquecercaésladifusiódelterrorenlessevesvíctimes,tantdirectescomindirectes,iaixòhobuscarealitzantaccionsdestinadesnonomésadeixarelmajornúmeropossibledevíctimesenel lloc on actuen, sinó també en què la població propera al succés, tant geogràfica comculturalment,esqüestionielfetdesipodenhaversigutvíctimesdel’atac,sielshipodiahaver

11

passataells,iquepertant,tinguinporaldelicteialterrorisme,icaiguinenelterrorqueintentengenerarlesorganitzacionsterroristesamblessevesaccions(DiCesare,2017).

Sidesprésd’unatacterrorista,laciutadaniadelaregióquel’hapatitesreclouacasaseva,evitalavidapublica,noprocuratrobardistraccionsalcarreriespreocupaipensaconstantmentenquèseràvíctimad’unpròximatac,llavorslaorganitzacióterroristahaaconseguitpartdelseuobjectiu, anul·lant la llibertat i els moviments, així com l’alegria d’una societat, o almenys,d’algundelsseushabitants.

2.c.3Víctimesindirectesdelterrorisme

Una persona és considerada una víctima quan ha patit de manera directa o indirecta lesconseqüències d’un fet delictiu, l’existència del qual hagi estat declarada com a tal per unorganisme jurisdiccional. Aquesta definició va ser proposada per la Sociedad Española deVictimologiael2004,iespotajustaraaquesttreballpelfetquenonoméstractalesvíctimesdirectes del terrorisme, sinó també les indirectes. Es pot considerar coma víctima indirectaaquell subjecte que no pateix demanera directa les conseqüències i danys, ja siguin físics,psicològicsoeconòmics,d’undelicte,peròquearrand’aquest,potvariarlasevaactitudi lessevessensacions,desenvolupantmésporaldelicte,canviantelseushàbitspersentir-seméssegur,... Les organitzacions terroristes, quan duen a terme un atac terrorista, no busquenúnicamentacabarambelmajornombredevidespossiblesenel lloconcometenl’atemptat,sinóquetambéintentenquelespersonesquenos’hanvistdirectamentafectadesper l’ataccomencinatenirporicanviïnlasevamaneradeviure,recloent-seosotmetent-sepelterrorqueelshiprovocaserlesproperesvíctimes.

Unindividuespotsentirvíctimaperlaproximitatdepatirunatacterroristaoperlaproximitatallloconn’hihahagutun,iaquestfet,juntamentambaltresvariablescompodenserl’edat,elsexeoelnivelleconòmicdelsubjecte,podencausarqueaquesttinguimésomenyspordeservíctima,peròquedapalèsqueundelsobjectiusdelterrorismeésgenerarelterrorenlasocietat,icausarvíctimesindirectesamésdelesvíctimesdirectes.Sienocasionsjaresultacomplicatidentificarlesvíctimesdirectesd’undelicte,encarahoésmésidentificaralesindirectes,jaqued’aquestesnoesrequereixlasevapresènciaenelllocdeldelicte,nilasevarelacióambvíctimesdirectes,n’hihaprouambquetinguiconeixementdeldelicteoatemptatcomès,iqueaquestligeneri una sensació de por vers al delicte, inclús de terror, que el pugui portar amodificardiversosaspectesdelasevavidasocialo,almenys,aviureambunasensacióconstantd’angoixaiporpernoserlaproperavíctimad’unnoudelicte.

SegonsNacionsUnides,víctimessónaquellespersonesquehanpatitdanys,podenseraquestsfísicsomentals,aixícomsofrimentemocionalopèrduadedretsfonamentalsacausad’accionsoomissionsqueatemptincontralalegislació;dintred’aquestadefinició,s’hipodrieninclourenonoméslesvíctimesdirectesd’undelicte,sinótambélesvíctimesindirectesdelmateix,ésadir, aquelles que pateixen les conseqüències emocionals i psicològiques d’un delicte sensehaver-hiestatinvolucradesdirectament.Aquestadefinicióenspotservirperorientar-nosdinseltermevíctima,perònoexplicaquinsfactorspodenafavorirqueunapersonaesdevinguienunavíctima,comsifanalgunesteoriesesmentadesanteriorment,peròaquestesesrefereixenalavictimologiaverseldelicteensi,noverselterrorisme,itampocescentrenenlesvíctimesindirectes,sinóqueestudienprincipalmentlesvíctimesdirectesdelsactesdelictius.Calpartirdelabasequelesvíctimesindirectespodennotenirlesmateixescaracterístiquesquelarestadevíctimes,jaquetotialgunesdelesvariablesqueinflueixenenlavictimologiaordinàriaelshisónaplicables,enel seucas, l’agressor,delinqüento terroristanohi té contacte,ni tampoc

12

espera laoportunitat idòniaperadura termeeldelicte, elquedonaunaespecificitat a lesvíctimes indirectes respecte a les víctimes directes. Abans d’entrar a valorar aquestaespecificitat,calvalorarelfetquelesvíctimesdelterrorismenocomparteixenexactamentlesmateixescaracterístiquesquelesvíctimesd’altrestipusdedelictes,ésadir,quelesvíctimesdelterrorisme poden no tenir un historial victimològic previ, ni estar en una zona vulnerable,movent-se en un entorn vulnerable; les organitzacions terroristes intenten realitzar els seusatemptatsdemaneraquepuguincausarelmajordanypossible,pelqueunatacaunazonadespoblada o desafavorida no tindria tanta repercussió com un en una zona cèntrica oempresarial d’una gran ciutat, que no només augmentaria exponencialment el nombre devíctimesdirectes,sinótambéelnombred’indirectes,enpartperlarepercussiódel’atacensi.Coneixentquelesvíctimesdelterrorismetenencaracterístiquesdiferentsquelesd’altrestipusdedelictes,espotentraravalorarlesvíctimesindirectesdelterrorisme,lesqualsnotenenquecompartirlesmateixesquecaracterístiquesquelaresta,ésadir,quelesvíctimesindirectesdelterrorismenoescaracteritzen tantpels factors internscompels factorsexterns;no té tantarellevàncialaedat,elgènereoelnivellsocioeconòmiccomhopottenirlaproximitatgeogràficaoculturalal llocd’unatemptat,elqueseria,queunatemptatcomèsdeformapròximaaunnucliurbàmoltpoblat,potgenerarunagranquantitatdevíctimesindirectes,independentmentdelgènerequepuguinteniraquestsodelseunivelleconòmic,enpartperquèelterrorismeialtresatacsradicalsnodiscriminenalmomentd’atacarqualsevolobjectiu,qualsevol individupotserunavíctimapotencial.

13

HIPÒTESIS3.aGeneral

Lahipòtesigeneraldeltreballéssielsfactorsinternsafectentantcomelsfactorsexternsenlessensacionsquegeneraelterrorisme.

3.bEspecifiques

Leshipòtesisespecifiquessón:

1) Lamenoredati,perconsegüent,menorexperiència,generamajorssensacionsdeporverselterrorisme.

2) Elsexetéinfluènciaenl’aparicióol’augmentdelaporilessensacionsverselterrorisme.3) Un nivell baix d’estudis provoca que el subjecte sigui més susceptible de patir les

sensacionsquegeneraelterrorisme.4) Unbaixnivelleconòmicgeneraméspordeservíctimad’undelictedeterrorisme.5) Laresidènciaividacomunitàriaenunalocalitatambunelevatnombred’habitantscausa

méssensacionsqueaquellsqueviuenenlocalitatsméspetites.6) Unatemptatterroristapropergeogràficamentaunindividuaugmentalespossibilitats

dequeaquestessentivíctimaindirectaitinguiporanousdelictes.7) Lapresènciapolicialalscarrersdisminueixlasensaciódeporverselterrorisme.8) La propaganda realitzada per les organitzacions terroristes a les xarxes o mitjanes

generaméssensacionsdepor.9) L’úsdevehiclesamotorcomaarmaperaduratermeunatemptatéselmètodeque

mésporgeneraenlapoblació.

14

OBJECTIUS4.aGeneral

L’objectiugeneraldelarecercaésconèixerquinssónelsfactors,tantinternscomexternsqueinflueixen en les sensacions que genera el terrorisme, i dins aquests, quins tenen mésrellevància.

4.bEspecífics

Elsobjectiusespecíficsdelarecercasón:

1) Conèixer quines són les sensacions que provoca el terrorisme en la població,especialmentdesdelsatemptatsdeBarcelonaiCambrils,donatqueaquestfetrecentens permet que encara es tinguimajor consciència de les sensacions viscudes i delsefectesireaccionsimmediatesquepodenhavercausataquestsatemptats,elquepotfacilitalarecollidad’informació.

2) Esbrinarquinessónelsfactorsqueinflueixenmésenaquestessensacions,compodrienserelgènere,lazonaderesidenciaoelnivellsocioeconòmic,ésadir,nonomésconèixerelsfactorsquepodeninfluirenlasensaciódeporoangoixaverselterrorisme,sinócomienquinpunthiinflueixeniquinaimportànciapodentenir.

3) Comprovar si els atemptats tenen èxit segons la definició de terrorisme, és a dir, sigenerenlaporielterrormésenllàdelquesónlessevesvíctimesdirectes.

4) Esbrinar si la població en general ha canviat les seves actituds i els seus hàbits aconseqüènciadelterrorisme.

5) Saber si la societat considera que el tractament que duen a terme els mitjans decomunicacióenverselterrorismeésadequat.

6) Saberlaporqueéstédeservíctimadirectad’unatemptatterrorista.

15

METODOLOGIA5.aTipusd’investigació

Lainvestigaciós’hadutatermepermitjàd’unarecercaquantitativa,peralarealitzaciódelaqualherealitzatuntreballdecampiunarecollidadedadespermitjàd’unaenquesta.

Lapoblaciósobrelaquals’harealitzatl’estudihaestatlapoblaciódeCatalunya,ilamostraperatenirunsnivellsdeprecisiódel2%hauriahagutdeserd’unes12.500personesenquestades,elquehaguésfetinviablelarecollidadelesdadesianàlisidelesmateixesenuntempslimitat.Peraquèl’estuditinguésvalidesa,totitenirunmenoríndexdeprecisióitambéunvalordeconfiança més baix, la mostra hauria de tenir almenys unes 100 respostes, amb les quals,assumintquepotexistirunerrordeprecisiódel10%,podemtenirunvalordeconfiançadel95%enunapoblaciócomladeCatalunya(LeónyMontero,2015).

El fetquehihahagutatemptatsde formarecent,ésun fetquehaajudaten l’estudide lessensacions, ja que es poden analitzar les sensacions que han provocat aquests recentsatemptats,iquesegueixencausantadiad’avui.

Larecercas’hadutatermepermitjad’unaenquesta,elaboradadeformatelemàtica,queenshapermèsesclarirsielterrorismegenerasensacionsdeporiinseguretatalapoblació,iquinessón lesvariablesquemés influeixenenaixò.Lapoblacióa laques’harealitzat l’enquestahaintentat abarcar totes les edats, gènere i nivells educatius i econòmics, donat que part delsobjectiusdeltreballésconèixerfinsaquinpuntaquestesvariablesinflueixenenlaporaldelicteialterrorisme,demaneraque,comapreguntesdecontrol,s’hihaafegitunadiferenciacióperedats,gènere,nivelleducatiuieconòmicassolits,ipoblacióderesidència,perapoderavaluarlaimportànciadecadascunad’aquestesvariablesenlessensacionsquetélasocietatrespecteelterrorisme.

Ladifusióde laenquesta s’iniciaambdatavint-i-vuitdedesembrede2017, i és van recollirrespostesfinselquinzedegenerde2018,iaquestadifusióesduguéatermeenviantl’enllaçdel’enquestaalamevaxarxadecontactes,aixícomdifonent-laatravésdelesxarxessocials,iatravésdelfòrumdelGraudeCriminologiadelaUOC,ipregantalsmeuscontactesqueenfessinlamàximadifusiópossible.

Enelreferentaldissenydelamostra,estractad’unamostraaccidental,ésadir,nos’harealitzatunsorteigperaescolliraundeterminatnombredepersonesperarealitzarl’enquesta,sinóqueaquesta s’hadistribuït a lapoblacióengeneral i, tot i quepodenestar representats totselssectorsd’edat,gènereonivelleconòmicoeducatiu,éspossiblequenohoestiguinenlamateixamesura,demaneraquelamostraresultaràesbiaixada,ésadir,elsresultatspodrienresultarerronisalnoestarrepresentatsenlamateixamesuratoteslesvariables.Tambépodríemtrobarunbiaixdegutaladistribuciódel’enquestaalscontactesdelfòrumdecriminologiadelaUOC,donatquesónindividusambunasensibilitaticoneixementespecialssobreelstemesrelacionatsamblacriminologia.Totiqueelmostreignoésprobabilístic,potserigualmentvàlidperalarecerca,assumintelspossibleserrorsderivatsdelafaltaderepresentaciód’algunssectors,comla gentd’edat avançada, ambmésdificultatsper fer anar lesnoves tecnologies, i sacrificantlleugerament la fidelitat de la representació, és a dir, acceptant que en lamostra no estanrepresentatstotselssectors,peròobtenintlesconclusionsapartirdelsresultatsobtingutsambelsquetenim.Totiseresbiaixada,lamostrapotservalidaperaconèixerengranmesurales

16

variablesqueinflueixenenl’augmentdelasensaciódeporverselterrorisme,queésl’objectiudelarecerca.

5.bMètodederecerca

L’einaperalarecopilaciódelesdadeshasigutunaenquesta,exposadaenl’annexdeltreball,elaboradaapartirdelainformacióextretadelabibliografiaconsultadaiexposadaalmarcteòric.L’enquestaesdivideixentresparts,unaprimeradepreguntesdecontrol,lasegonarespectelessensacionsquegeneraelterrorisme,ilaterceraunavaloraciódelterrorismeglobal.

Lapartdelespreguntesdecontrolqüestionasobrel’edat,elsexe,elnivelld’estudis,elnivelld’ingressos,laocupació,elnucliieltipusdepoblaciódelsenquestats.

La segona part, la de les sensacions, qüestiona sobre el contacte que han tingut amb elterrorisme(siesquel’hantingut),laconeixençadelsdarrersatemptatsde2017aBarcelonaiCambrils,laporpresentabansdelsesmentatsatemptatsisihaaugmentatienquingraudesprésdelsmateixos.Tambéespreguntasobrelasensacióquegeneralapresènciapolicialalscarrers(por o tranquil·litat), així com la presència als mitjans de comunicació del terrorisme, si éscorrecteoexcessivaisigeneramalestar,preocupacióotranquil·litat.Seguintambelsmitjansde comunicació, es qüestiona sobre si segons el tractament que se’n fa, es considera elterrorisme un problema majoritari, i també sobre si la propaganda realitzada per lesorganitzacions terroristes genera por. Com a ultimes qüestions, es pregunta quines són lespossibilitatsqueescreuenquetenendeservíctimesd’unatemptatterrorista,isihanvariatelseumodedevidaielsseushàbitsperaprevenirservíctima.

Enlaultimapart,ésrequereixques’avaluï larellevànciaquehantingutperalsenquestatslacomissiódediversosatemptats,sihanaugmentatlasevasensaciódeporiinseguretat,aixícomtambése’lsrequereixquecontestinquinmètodeutilitzatperacometreatemptatséselquemésporelshigenera.Espreguntasobresi lacol·laboraciópolicial internacionalesconsiderasuficient,ienquingrauaixògenerainseguretat,icomaultimaqüestió,esdemanaavaluarenquingrauessentiriamésporsiéscometésunatemptatendiverseszones,desdemoltproperesgeogràficaiculturalment,aregionsqueespodrienconsideraralesantípodes.

5.cFontsitècniquesutilitzadesperalarecollidadelainformació

Elprocedimentperalarecollidadedadesdel’enquestaseràelFormularideGoogleDocs,delquals’hadifósl’enllaçperapoderobtenirelsresultats,ipermitjàdelaqual,uncoprecollitselsresultats,s’analitzenapartird’unfulldecàlcul.Enaquestafulladecàlcul,s’analitzeniesseparenelsresultatssegonslesvariablesdecontrolinicial,ésadir,lesrespostesdelsmenorsde25anyssobrelaporalterrorismenos’estudiaranigualquelesdelssubjectesde40a60anys,od’unindividuambunnivelld’ingressosbaix,ambalgúambingressosmoltelevats.

5.dQüestionsètiques

Les qüestions ètiques amb les que ens hem trobat en la realització d’aquest treball són, enprimerlloc,evitarlesdiscriminacionsopossiblesincomoditatsperraonsdegènereodenivelld’estudisoeconòmic,donatque,totiquel’enquestaésanònima,elfetdetenirunsingressosounnivelld’estudisbaixpotserconsideratunaincomoditatipotsuposarunproblemaoinclúsunmaltractamentpsicològicperaalgunsindividus,elsqualsnovolenreconèixerlasevasituacióeconòmica, motiu pel qual he afegit una opció en la enquesta per la qual no és necessarirespondrealapregunta.Delamateixamanera,elfetquel’enquestasiguianònima,iquenoespreguntin dades que poden ser comprometedores i que podrien revelar la identitat de

17

l’enquestat,tambéfacilitaqueaquestpuguicontestardeformaméstranquil·la,jaquenitantsolsanalitzantelsresultatsdetalladamentéspotsaberquihacontestatcadaresposta,elqueésunmotiumésperaevitarladiscriminacióil’estigmaquealgúpodriapatirsiéssabesquetéunnivelleconòmicmésaviatbaix.

Tambépotsuposarunproblemaelfetqueelterrorismeencaraesconsiderauntemagairebétabú en la nostra societat, i que generamalestar quan se’lmenciona, després dels anys delterrorismed’ETA,peròambunenfocamentcordialiadequat,nohasuposatunproblemaperalarealitzaciódel’enquesta.Altrecop,elfetquelaenquestasiguianònima,haajudataquelagentenquestadaresponguimésobertamentsobreaquestaqüestió,quenopassil’enquestafospresencialonominal.

18

INTERPRETACIÓDELAINFORMACIÓIRESULTATS

S’harealitzatunaenquestaenl’àmbitterritorialdeCatalunya,laqualhatingutunaduraciód’unmesentredesembrede2017igenerde2018,iquehaestatcontestadaper136persones.

Lasituacióalterritorideltema,desprésderealitzarunsondeigenlapoblaciósobreelterrorismei el coneixement que en té la població, sembla bastant ampli, és a dir, la majoria de gentenquestadaconeixsobreeltema,n’hasentitaparlarol’hacomentat,especialmentdeformaposterioralsatemptatsdeBarcelonaiCambrils,ontotselsindividusafirmenconèixeraquestepisodi9.

D’aquestsenquestats, lafranjad’edatmajoritàriaésdels41als60anys,ambun68,4%delsenquestats, mentre que la franja dels 26 als 40 anys és la segona amb respostes, amb unpercentatgedel22,8%.Enelqueésrelatiualgèneredelsenquestats,resultabastantequitatiu,però amb una certa predominança de dones, un 54,4% per un 45,6% d’homes. Pel que fareferència al nivell d’estudis dels enquestats, majoritàriament tenen un grau universitari oequivalent,ambun38,2%,seguitsdelsquetenenunmàsteruniversitariopostgrau,un19,9%,iposteriormentelsquehanacabatl’ensenyamentobligatori,un17,6%.

Gràfic1.Nivelld'estudisacabatsdelsenquestats.Font:Elaboraciópròpia

Pel que fa referencia als ingressos anuals, aquests són força diversos, amb una lleugerapredominançadels subjectesque tenenuns ingressosde30.000€a40.000€anuals (22,8%),seguitsdelsquetenenunsingressosde10.000€a20.000€anuals(19,9%),iposteriormentpelsquetenenunsingressosde20.000€a30.000€anuals(18,4%).Pelquefaelnivelld’ocupació,lamajoriadelsenquestats(80,9%)disposend’untreballatempscomplert,mentrequeun9,6%

9 Informacióextretade laenquesta,sobre lapreguntadesiestéconeixementdelsdarrersatemptatsterroristesaBarcelonaiCambrils.

Senseestudis1% ESO

18%

CFGM

3% CFGS

5%

Batxillerat12%

Grauoequivalent38%

Màsteropostgrau14%

Postgrau6%

Doctorat3%

NIVELLD'ESTUDISACABATS

Senseestudis

ESO

CFGM

CFGS

Batxillerat

Grauoequivalent

Màsteropostgrau

Postgrau

Doctorat

19

estàestudiant i treballantalmateix temps.Segonselnuclidepoblació,existeix també forçadiversitat, però dominen els subjectes que resideixen en poblacions de més de 100.000habitants,un37,5%,seguitsdelsqueviuenennuclisde50.000a100.000habitants(15,4%).Perúltim,enelreferentalespreguntesdecontrol,eltipusdepoblacióonviuenelsenquestatsésmajoritàriamenturbà,ambun77,9%,mentrequelaresta,un20,6%viuenzonesrurals.

Gràfic2.Nivelld'ingressosdelsenquestats.Font:Elaboraciópròpia

Gràfic3.Nuclidepoblació.Habitantsdelespoblacionsonresideixenelsenquestats.Font:Elaboraciópròpia

5% 2%

20%

19%

23%

13%

11%

7%

NIVELLD'INGRESSOS

Menys5.000€ 5.000a10.000€ 10.000a20.000€ 20.000a30.000€

30.000a40.000€ 40.000a50.000€ Mésde50.000€ NoContesta

5%

12%

10%

15%

5% 15%

38%

NUCLIDEPOBLACIÓ

Menysde1.000 De1.000a5.000 De5.000a10.000 De10.000a30.000

De30.000a50.000 De50.000a100.000 Mésde100.000

20

Entrantjaenelsresultatsdelcosdel’enquesta,laprimeraqüestióesreferentalcontactedelsenquestatsambelterrorisme,elqualmajoritàriamenthasigutnegatiu,ambun86%,peròalrestant 14% se li ha qüestionat sobre la situació amb la qual van tenir contacte, essent lesrespostesmoltdiverses,desdelsatemptatsdel’11-SaNovaYork,elsmésrecentsde2017aCambrilsiBarcelona,diversesaccionsalPaísBasc,l’atemptatalRackdeTarragona10,Hipercor11,ounatemptatal’AeroportdeReusel1996.

PosteriormentésqüestionasobreelconeixementdelsenquestatsdelsrecentsatacsterroristesaBarcelonaiCambrils,ontotselsenquestatsafirmenconèixerdelsmateixos,iarrand’aquestsatemptatsésqüestiona laporde ser víctimad’unatemptat abans i desprésdels atemptats.Prèviamentalsatemptats,un30,1%delsatemptatsnoteniencappordeservíctimes,mentrequeun38,2%tenienuna lleugerapor,perònomésun5,9%teniabastantapor, iun2,9%enteniamolta.Arrandelsatemptats,un64%delsenquestatsafirmaquehaaugmentat lasevasensaciódepor,finsalpuntqueun37,5%afirmaquehaaugmentatforça,iun11,5%quehaaugmentatmolt.

Gràfic4.Pordelsenquestatsaservíctimesd'unatemptatterroristaabansdelsatemptatsdeBarcelonaiCambrils.Font:Elaboraciópròpia

Esqüestionatambésobrelasensacióqueprovocalapresenciapolicialalscarrers,simésporoméstranquil·litat,ilarespostamajoritària(42,6%)ésquenogeneraniunacosanil’altra,ésmésaviatneutral,peròs’imposamés lasensaciódetranquil·litat, jaqueun25,7%creuquedonabastantatranquil·litat,iun17,6%,moltatranquil·litat.Qüestionatstambéperlapresenciaenelsmitjansdelterrorisme,sigeneravamalestaropreocupació,generalmentgenerapreocupacióenels enquestats, ambun46,3%,mentreque segonsel 24,3%,nogenera cappreocupació.Seguintambelsmitjansdecomunicació,el61,5%delsenquestatsconsideraqueeltractamentquese’nfaéscorrecte,mentrequeun31,9%consideraqueésexcessiu.

10Atemptatcomèsa laPetroquímicadeTarragona,el12dejunyde1987per labandaterroristaETA,sense víctimesmortals, però de gran repercussió a la zona per la immensitat de les flames i la sevavisibilitatdesdediverseszonesdelaprovíncia.11AtemptatcomèsalcentrecomercialHipercorel19dejunyde1987,perlabandaterroristaETA,amblaconseqüènciade21mortsi45ferits.

30,10%

38,20%

22,80%

5,90% 2,90%

CAPPOR LLEUGERAPOR CERTAPOR BASTANTAPOR MOLTAPOR

Poraservíctimesd'unatacterroristaabansdelsatemptatsdeBarcelonaiCambrils

Poraservíctimesd'unatacterroristaabansdelsatemptatsdeBarcelonaiCambrils

21

Gràfic5.Sensacionsquegeneralapresènciadelterrorismealsmitjansdecomunicació.Font:Elaboraciópròpia

Tambéesrealitzaunbreuincísenlapropagandaquerealitzenlesorganitzacionsterroristes,sigeneren por o preocupació, i per a un 32,4% li generen bastanta por, i una preocupaciómoderada pel 27,9%,. També respecta al tractament que realitzen els mitjans respecte elterrorisme,siesconsideraqueaquestésunproblemamajoritari,un32,4%creuqueenelmateixnivellquealtresdelictes,mentrequeun33,8%creuquetéunalleupredominançarespecteaaltresdelictes.

Tornant a la part central del treball, es qüestiona sobre les possibilitats que creu que té elsubjectedeservíctimad’unatemptatterrorista,ielsresultatssónforçadiversos,peròs’imposalatendènciad’unapreocupaciómitjana,de5sobre10,enun29,4%delsenquestats,mentrequeun20,6%creuquetépoquespossibilitatsdeservíctima(2sobre10);capindividucreuquepuguiservíctimaimminentd’unatemptat.QüestionatstambéperlavariacióenelsseushàbitsocostumsaarreldelsatemptatsdeBarcelonaiCambrils,un84,6%noelshacanviatperares,mentrequelaresta,un15,4%,elshamodificatlleugerament.

Gràfic6.Possibilitatsquecreuentenirelsenquestatsdeservíctimesd'unatemptatterrorista.Font:Elaboraciópròpia

22%

7%

24%

47%

SENSACIONSDELAPRESÈNCIADELTERRORISMEALSMITJANSDECOMUNICACIÓ

Generamalestar Produeixtranquilitat Noprodueixpreocupació Generapreocupació

6,60% 20,60% 19,90%

7,90%

29,40%

5,10% 6,60% 3,70% 0,70% 0,00%0,00%5,00%10,00%15,00%20,00%25,00%30,00%35,00%

Possibilitatsdeservíctimad'unatemptatterrorista

Possibilitatsdeservíctimad'unatemptatterrorista

22

Seguintambaquestaqüestió,esdemanaqueespecifiquinsegonsunaseriadecanvissielshanrealitzat o planejant fer-ho, com serien canviar el lloc de residència, on només un delsenquestatsnoharealitzatelcanviperòentéintenció.Comprarunarma,ésunpasquedosdelsenquestatsnohanrealitzatper faltade recursos,unaltreen té intenció, iunméssiquehaadquiritunaarma.Enelreferentaclassesdedefensapersonal,undelsenquestatstéintencióderealitzar-neperòlarestares.Reduirlessortidesalcarrertéunamicamésdediversitat,jaque cinc individus les han reduït, dosmés en tenen intenció, i un no ho ha fet per falta derecursos.Pelquefal’úsdeltransportpúblic,quatresubjectesl’hanreduït,icincmésentenenintenció.Ennofernovesrelacionssocials,nomésunindividuhohadutaterme,mentrequetresmésentenen intenció.Contractarunserveid’alarmaés,possiblementelcanviqueméssubjectesrealitzenoentenenintenció,sentsiselsquel’hancontractat,dosmésqueentenenintenció,itresmésquenohohanfetperfaltaderecursos.Perúltim,canviarderutesihàbitsperdespistar,ésunpasquehanrealitzatquatredelsenquestats,iquetresméstenenintenciódefer.Éspotconsiderarque,sobreeltotalderespostesobtingudes,elpercentatged’individusquerealitzarienaquestscanvisésgairebéinsignificant.

Jaentrantenlaultimapartdel’enquesta,lavaloracióglobaldelterrorisme,laprimeraqüestióés referent a la rellevància quehan tingut per als enquestats alguns atacs terroristes en elsdarrersanys,començantpelsatemptatsdel’11-S-2001aNovaYork,elsqualsvantenirmoltarellevànciaperalamajoriadelsenquestats,noméssuperatsquelarellevànciaquehantingutelsatemptats recentsdeBarcelona iCambrils.Seguidament,elsatemptatsde l’11-M-2004aMadrid,ielsdel17-N-2015sonelsquemésrellevànciahantingut,idespréselsatemptatsdeCharlieHebdo12aFrança ielsatropellamentsmortalsaNiça13.Peraltrabanda,elsdiferentsatemptatsesdevingutsaLondres14iManchester15oaBerlin16,nosemblenhavertinguttantarellevànciaenelsenquestats.

Enlaqüestiósobrelaporquegenerenelsdiferentsmètodesempratsperalsterroristesperacometreelsatemptats,elsquemésporgenerensónl’úsdevehiclesamotor,l’úsd’explosius(principalment),ielsterroristessuïcides,generantmenysporelstiroteigsielsapunyalamentsmassius,iperúltim,elsegrestd’avions.

Unadelespreguntesqüestionasobrelacol·laboracióinternacionalentrecossosdeseguretat,siesconsiderasuficient,onel83,1%delsenquestatsconsideraqueno,iarrand’aixòconsiderenqueaugmentalainseguretat,considerantun25,6%queaugmentabastant(8sobre10).

12Atemptatcomèsel7degenerde2015alaseudelarevistaCharlieHebdo,onforenassassinadesdotzepersonesi4mésferidesdegravetat.L’atacfoureivindicatperunabrancad’Al-Qaeda.13 Atemptat comès el 14 de juliol de 2016 a Niça, Franca, utilitzant un camió que atropellaindiscriminadamentalapoblacióquecelebravaelDiaNacionaldeFrança,provocant85mortsi303ferits.14 Atemptat comès a Londres el 3 de juny de 2017, amb el resultat de 7morts i 48 ferits, tant peratropellamentcomperapunyalament.15Atemptatcomèsel22deMaigde2017permitjàd’unartefacteexplosiu,queprovoca22mortsi116ferits.16Atemptatcomèsel19deDesembreenunazonaproperaaunmercatdeNadalambuncamió,ambelquecausa11mortsi56ferits.

23

Gràfic7.Inseguretatpercebudaperlafaltadecol·laboracióinternacionalentrecossosdeseguretat.Font:Elaboraciópròpia

Perúltim,esqüestionasobrelaporquesentiriaelsubjectesisucceísunatemptatterroristaenalguneszones,començantperlamateixaciutatoamenysde100quilometres,onlamajoriadelsenquestatstindrienmoltapordeservíctimes,iinclúsunapartentindrienpànic;tambécalmencionarqueunsubjecte,home,de26a40anys,ambungraduatperòunnivelld’ingressosmésaviatbaix,totitreballaratempscomplert,quenotindriacapporaservíctima.Pelquefaaunatemptatenelmateixpaís,elnivelldeporjadisminueix,demoltaabastanta,almateixnivell que un atemptat a Europa. Pel que fa a atemptats en altres països occidentals, lapreocupacióésmésbaixa,peròtot iaixíésforçaméselevadaqueenelsatemptatsaÀsiaoÀfrica,queengeneralcausenpocaonul·lapreocupacióenelsenquestats.

0,80% 2,50% 1,70% 8,30% 8,30% 12,40%

22,30% 25,60%

6,60% 11,60%

Inseguretatperlafaltadecol·laboracióinternacional

Inseguretatperlafaltadecol·laboracióinternacional

24

DISCUSSIÓBasant-nosenlesteoriesesmentadeseneltreball,resultacomplicatlligarunateoriaambelsresultatsobtingutsenl’enquesta,donatquelesteoriescomlaFaganiMazerollesolenesmentarque les víctimes potencials tenen tendència a ser homes, i normalment joves, i segons elsresultatsobtinguts, la tendènciaesquèmésdones tenenporde servíctimesd’unatemptatterroristaquenopashomes,il’edat,laqualéssimilartantenhomescomendones,ocupariaunafranjad’entre41i60anys,ésadir,quenoserienespecialmentjoves,sinódemitjanaedat.Calremarcarqueenaquesttreballs’estudialesvíctimesindirectesdelterrorisme, iaquestestenenunescaracterístiquesespecifiquesrespectealesvíctimesd’altresdelictes.Sibééscertque també hi ha homes que tenen por de ser víctimes d’un atemptat i els preocupen elsatemptatsquehipuginhaverenzonesproperes,enproporcióelseunombreésmenorquelesdones,onlafranjad’edatentre41a60anyséslaquemésportenirdeserunavíctima.Enlesteoriesvictimològiquestambés’esmentaquelesvíctimessolentenirunnivellsocioeconòmicieducatiubaix,iaquestesafirmacionsnoquedenconfirmadessegonselsresultatsdel’enquesta,jaquemoltsdelsenquestatsquemanifestaventenirporopànic,teniencomamínimelGraduatEscolar, peròmajoritàriament estaven en possessió d’un grau universitari o equivalent. Lesteoriestambéesmentenlazonaderesidència,ifixant-nosenelsresultatsnoespottreurecapconclusióclara,jaquealgunsenquestatsesmentenportantvivintenunapoblacióurbanademés de 100.000 habitants, com en una població rural demenys de 5.000; tot i que podriasemblarenunprincipiqueenunapoblacióruralopetitahihauriad’havermenysporverseldelicteielterrorisme,elsresultatsmostrenqueaixònoesdeltotcert,iqueaquestavariablenoinflueixdeformasignificativa,sobretotdonatelcasdelesvíctimesindirectesdelterrorisme,ésadir,queallòquepotsemblarcorrecteenuncontextdelictiu,potnoservàlidenelcasdedelictes de terrorisme, ja que les víctimes indirectes d’aquests delictes tenen unescaracterístiquespròpies,diferentsalesvíctimesdelarestadedelictes.

Nopodemtrobarcapteoriaques’ajustiexactamentalcasenqüestió,enquemésdonesquenopashomestenenpordeservíctimesdelterrorisme,ésadir,d’esdevenirvíctimesindirectesdel mateix, d’aquí la importància d’una teoria concreta que abordi el tema de les víctimesindirectesdelterrorisme,jaquecomheesmentat,lesteoriesexistentsnos’ajustenalcasenqüestió.Elnivelld’estudisi,pertantdeconeixementsquetél’individuinflueixenlapercepcióielssentimentsqueprovocael terrorisme,perònopera rebaixar lapossiblepor, sinóque laincrementa,comsielfetdetenirmésformacióprovocamésconsciènciadelmónexteriorideles conseqüències que pot tenir el terrorisme i l’expansió de les idees que promouen lesorganitzacionsterroristes,elqueacabacausantmésporenlaciutadaniacommésconscientésdelmónenelqueviu.Elnivelleconòmictampocesdemostraquetinguirellevància,jaqueésbastantvariatentreelssubjectesquehanesmentatqueelterrorismeelshiprovocasensacionsdeporiquehanpensatencanviard’habitatsicostumsotenenintenciódeferalguncanvipercombatrelapor.

SegonslateoriadeMeieriMiethe(citatsaPeredaiTamarit,2013),sónquatrelesvariablesqueinflueixenenlavictimologia:laproximitataldelicte,laexposicióaldelicte,l’atractiudelavíctimaper part del victimari, i la presència d’una protecció competent. Aquests factors és podrienaplicarambmatisostambéalesvíctimesindirectes,donatqueamésproximitatdeldelicte,mésprobablequedesenvolupinsensacionsdeporiinseguretat,aixícomlaexposicióalmateixpotintensificar encara més aquesta por, el fet d’haver vist un atemptat terrorista d’aprop potreforçarlaideadequepodriahaversigutlavíctimaenaquellmoment,iquepodriaser-hoenel

25

futur. La presència d’una protecció competent, associada a unamajor presència policial alscarrersiunamillorcol·laboracióentrecossosdeseguretatinternacionals,potpermetrerebaixaraquestes sensacions de por que podrien desenvolupar les víctimes indirectes, fins al puntd’evitarlasevaapariciósinoconcorreguessinelsaltresfactors.L’atractiudelavíctimaperpartdelvictimariseriadedifícilaplicacióenelcasdelesvíctimesindirectes,jaquetotiqueelsatacsterroristescerquenaquestesvíctimesindirectes,noespreocupendelescaracterístiquesqueaquestespuguintenir.

LateoriadeMeieriMietheéspotserlaquemésespotaproximarenlanostrarecerca,perònoespotconsideraruna teoriaadequadapera laporquegenerael terrorismeen lapoblació,motiuperelqualespodriadeduirqueserianecessàriaunanovateoria,laqualnecessitariaserprovadademaneramésampliaienaltrescontextosperaserplenamentvàlida,perlaquallaporalterrorismeialdelicte,ésadir,lavictimitzacióenfrontelsdelictesdeterrorisme,dependriajanotantdelsexeil’edatdel’individu,comdelseunivellformatiu,sentcomméselevat,mésprobablequeelsubjectetinguipordeservíctimadelterrorisme,senseoblidartampocl’edatanteriormentesmentada,segonslaqualelsindividusambedatsmésavançades,ésadir,ambmésexperiència imomentsviscuts, també tenenméspossibilitatsdedesenvolupar laporalterrorisme.

Tot i que la preocupació o la por poden haver augmentat respecte als mesos anteriors,especialmentabansdelsatemptatsdeBarcelonaiCambrils,lagranmajoriadelsenquestatsnohancanviatelsseushàbitsnielseumodedevida,pelqueespotconclourequeelterrorismepotinfluirigenerarmésporipreocupació,perònoprovocaquelapoblacióengeneralduguicanvis, intentant no deixar-se intimidar pel terror que intenten causar les organitzacionsterroristes,seguintfentvidanormalcomfinsalmoment.

Segonselsmètodesutilitzatsperacometreatemptats,elsquemésporgenerenson l’úsdevehiclesamotoril’úsd’explosius,elqueconcordaambelsmètodesmésempratsenelsdarrerstemps i en els atemptats ocorreguts en el nostre territori, pel que la explicació del perquèaquestsmètodesgenerenmésporqued’altrespotserdegudaalfetquejaesconeixelsefectesquepodentenir,oalmenysunapartd’ells,iestépreocupaciópernoseral’abastd’aquestssihihaguésunnouatemptat,iaixò,juntamentamblafacilitatd’aconseguirunvehicleamotor,odefabricarexplosiusseguinttutorialsperInternet,causenquelagenttinguiméspord’aquestsmètodesquenopasd’altres.

TeoriescomladeMeieriMietheesmentenquelaproximitataldelicteésundelsfactorsquepotinfluirenlavictimologia,augmentantelseusnivellipodentconvertirunindividuenvíctimaindirected’undelicte,espotobservarquesegonssis’hapatitunatemptatenunazonaproperageogràficament a un atac terrorista, commés proper sigui un individu a aquesta zona,méspossibilitatsexisteixenqueaquestindividuesdevinguiunavíctimaindirectadelterrorisme,pelque queda palesa la influència i incidència que té la proximitat geogràfica en el fet que lespersonesesdevinguinvíctimesdelterrorisme.UnatacterroristaquesucceeixiaÀfricaoaÀsianotindràlamateixarepercussió,nienelsmitjansdecomunicaciónienlapoblaciódeCatalunya,queunatemptatcomèsenunpaíseuropeuoenelnostrepaís,inimoltmenysqueunatemptatcomèsenlamateixalocalitatomoltpropera.Aquínonomésentralaproximitatgeogràficaambelsatemptats,sinótambélaproximitatcultural,jaqueunatemptatcomèsenunpaísproperculturalmentalnostre,ambpersonesquepoden tenir lesmateixes costumso similars iquepodentenirelmateixnivelldevidaquetenimaquí,témésimpactesocialquealtresatemptatscomesosenzonesmésallunyadesculturalment,iunamostrapotserqueconstantmenthihaatemptatsapaïsosdelPròximOrientienalgunspaïsosd’Àfrica,ienocasionsnos’arribennia

26

mencionarenelsmitjansdecomunicació locals,pelquenose’lshidona la importànciaquehauriendetenir,partintdelabasequetoteslesvideshumanestenenelmateixvaloritothomhauriadetenirelmateixdretaviurelavidaambllibertatisensepor;lesvíctimesenaquestesregionssón igualsque lesd’aquí,peròalno tenir lamateixarepercussió ialnocompartir lamateixaculturanicostums,lavictimitzacióindirectanoéstantelevada,iperconsegüent,laporquegenerenaquestsatemptatsdeservíctimesd’unnouatemptatenlanostraregiónoésmoltelevada.

27

CONCLUSIONSElterrorismeespotconsiderarcomelsactesviolentscomesosperungruporganitzatquetémotivacions polítiques, i que busca, amés de causar elmajor nombre possible de víctimesdirectesdelsseusactesterroristes,tambécausarelmajornombredevíctimesindirectes,ésadir,quelapoblacióagafiporasortiralcarreroaseguiramblasevavidaquotidianapelsactesterroristes. Podem observar que tots els enquestats coneixen del terrorisme i dels darrersatemptatsaBarcelonaiCambrils,iquearrand’aquests,lapreocupaciópelterrorismeipelfetdeser-nevíctimahaaugmentat.Totiquelamajoriadelsenquestatsconeixelterrorisme,nohiha tingut contacte, és a dir, non’ha sigut víctimadirecta ni pròxima,més enllà dels efectesindirectesquegenerenaquestsatemptats.

Enunprincipiespodiapensarquelaporaservíctimadelterrorismeanavalligadaambelfetdetenirunnivellsocioeconòmicieducatiubaix,itambéalfetdeserunindividujove,peròsegonshempogutcomprovarenl’enquesta,elnivelleducatiudelespersonesquemésporassegurentenir,ésmajoritàriamentdelnivelldelgrauosuperior,ielseunivelleconòmictampocésbaix,estariadinslamitjanadelapoblació,pelqueespotextreurelaconclusióqueelnivelleconòmicnoinflueixenlaporverselterrorisme,ielnivelleducatiualtsiqueinflueix,peròdemaneranegativa, és a dir, a més nivell formatiu, més possibilitats de tenir por de ser víctima delterrorisme.Caltenirencompte,que lamostrapotresultaresbiaixadaalserestudiantsde laUOCideCriminologiaunapartdelsenquestats,pelquetenenunasensibilitatespecialverselterrorisme,itambéunnivelleducatiuelevat.D’acordambelsresultatsobtingutsdelespersonesentrevistades,lateoriarespecteelfetqueunbaixnivelleducatiuoeconòmicgeneramésporalterrorismenoéscorresponalsresultatsobtingutsenlaenquesta.

Eltractamentqueelsmitjansdecomunicaciótambépodiasemblarrellevantoinclúsexcessiu,peròenrealitatésconsideraqueeltractamentqueselidonaalterrorismeéscorrecte,iqueelterrorismenoesunproblemamajoritarienelnostrepaís,totiquesiqueesconsideraquelapropagandaquerealitzenlesorganitzacionsterroristesgeneracertapor,aixícomlapresènciaals mitjans genera certa preocupació, tot i que el tractament donat sigui adequat, el quesignificariaquelapoblacióromandriaméstranquil·lasenseconèixerdelterrorisme,iquecommésenconeixmésporté.Elfetquenosempretinguidifusióenelsmitjansdecomunicacióelmissatgeilapropagandadelesorganitzacionsterroristespotinfluirenelfetquenogenerimoltapor,comtambépotinfluiralainversa,siapareixdeformareiteradaunaorganitzacióterroristai les sevesaccionsenelsmitjansdecomunicació,elsnivellsdeporgeneratsaugmentaran, ipodendonarunaideaerròniadelesaccionsiincidènciaqueelterrorismetéalnostrepaís,donatquepotsemblarunproblemamajoritariiqueesdonaalmateixnivellquealtresdelictes,quan,totilasevaimportància,noesdonaenmajormesura,nomésselidonamésrellevànciaenelsmitjansquealtresdelictes,aixícomselidonamésrellevànciaaatemptatscomesosenpaïsospropers, tant geogràfica comculturalment, quenoenpaïsosmés allunyats, els quals podenhaverpatitgreusatemptatsideformamésconstant,ienocasionsnitantsolss’hamencionataquí,pelquequedaclarqueelpaperdelsmitjansdecomunicaciótéunaimportantinfluènciaenlaporqueespuguitenirverselterrorisme,sieltractamentéscorrecteinoexcessiu,laporverselterrorismenoseràtantelevadacomsis’estanemetentconstantmentnoticiessobreeltema cada dia, donant a entendre que és un problemamajoritari i que pot ocórrer un nouatemptatterroristademaneraimminent.

28

La presència policial és un altre tema rellevant, així com la col·laboració internacional entrecossosdeseguretat, laquals’endevinainsuficient, iaixògeneraunacertainseguretatversalterrorisme,jaqueelfetqueenocasionsnoescomparteixiinformacióentrepaïsos,oesfaciencomptagotes,potprovocarquealgunsindividusescapinalscontrolsitinguinmésoportunitatsde cometre atemptats terroristes, pel que queda palesa la importància d’unamajor imillorcooperacióentreelsdiversoscossosdeseguretat, tantnacionals com internacionals.Dinselmateixtemapolicial,tambéésimportantlapresènciapolicialalscarrersperacrearunclimaiunessensacionsdemésseguretat,importantsperaquèlaporaldelictenoincrementii,inclús,disminueixi.

Enconclusió, laporipreocupacióverselterrorismehavariatenelsúltimsmesos,arrandelsatemptats de Barcelona i Cambrils, incrementant-se, però aquesta preocupació ja existiaprèviament,més tenint en compte els atemptats passats d’ETA al nostre territori, i el llarghistorialterroristaquehihahagutenelsúltimsanys,ques’hadonatmésrellevànciaaaquestsatacs i als danys que provoquen, augmentant així la preocupació, especialment en aquellespersonesquehanviscutdemaneraproperaunatemptat terrorista.Quedaclarqueaquestapreocupaciódisminueixpaulatinamentcomméss’allunyaunindividudelazonaons’hacomèsunatemptat,ésadir,quenogeneralamateixapreocupacióunatemptatocorregutalamateixaciutatoamenysde100quilometres,queunaltraocorregutaÀfricaoÀsia,inonomésperladistànciaquilomètrica,sinótambécultural,jaqueenlanostrasocietattendimmésaidentificar-nosiveure’nsreflectitsenindividusdepaïsospropers,delsanomenatsoccidentals,quenopasambindividusdepaïsosasiàticsoafricans,queenocasionssónconsideratsdepaïsosenviesdedesenvolupament, i inclús, menys dignes de compassió o de viure que els dels païsosoccidentals,comsilessevesvidesnotinguessinelmateixvalor;enlanostrasocietatéstendeixanodonarimportànciainotenirgaireencompteatemptatsisuccessosenaquestspaïsos,quanenrealitathauriendetenir lamateixa importància i rellevànciaqueelsocorregutsenelmalanomenat“primermón”,elquemostraquequedamoltafeinaperferenquanacomprensió,compassióientenimentdelsaltres,quetotinoviureigualnitenirlesmateixescostums,nosóntantdiferentsdenosaltres.

Lahipòtesigeneraldeltreballerasielsfactorsinternsafectentantcomelsfactorsexternsenlessensacionsquegeneraelterrorisme,isegonselsresultatsobtingutsenlarecercarealitzada,noespotconfirmarqueafectinen lamateixamesura,especialmentenelcasdelbaixnivelleconòmicid’estudisgenerinmésporiinseguretatrespecteelterrorisme,aixícomtampocqueuna menor edat i, per consegüent, una menor experiència, influeixin en tenir més por alterrorisme i les seves conseqüències. Si que es confirma que l’ús de vehicles amotor és elmètodequemésporgeneraenlapoblació,aixícomqueunatemptatterroristaenunazonapropera geogràfica o culturalment augmenta les possibilitats de que un individu esdevinguivíctimaindirectadelterrorisme.Lesvíctimesindirectesdelterrorismesónaquellsindividusquetothinoservíctimesdirectesd’undelicte,pateixenunarepercussiópelmateix,jasiguilapordeserlaproperavíctima,elcanvid’hàbitsiunamajorsensaciód’inseguretatipor;ésunindividuqueesdevé vulnerable respecte les sensacionsque generael terrorisme, sense la necessitatd’haverpatitdirectamentlesconseqüènciesd’undelicteo,enaquestcas,delterrorisme.Caldriarealitzarunanàlisienprofunditatalrespectedelesvíctimesindirectesperidentificarlessevescaracterístiques especials i poder tractar-les amb la mateixa consideració que les víctimesdirectesdelsatemptats,jaquetotssónvíctimesdelterrorisme.

Segons els objectius, es volia comprovar si els atemptats tenien èxit segons la definició deterrorisme,ésadir,siaquestsatacsgenerarporiterrormésenllàdelesvíctimesdirectesdels

29

mateixos,elqueseria,sigenerenvíctimesindirectes,ianalitzantlesrespostesobtingudesalaqüestió de si havia canviat el nivell de preocupació i de por vers el terrorisme després delsrecentsatemptatsdeBarcelonaiCambrils,espotveureunatendènciaafirmativa,ésadir,lasensaciódeporhaaugmentatlleugeramentarrand’aquestsatemptats,motiupelqueespotconsiderarqueelsatemptatsterroristestenenèxitencrearporivíctimesmésenllàdelesquecausadirectament l’atemptat, sobretot si l’atemptathaestatproper geogràficament, el quegeneramés por que altres atemptatsmés llunyans, però la conclusió és que els atemptatsterroristescompleixenambunadelessevesfinalitats,coméscrearelmajornombredevíctimespossibles,tantdirectescomindirectes.

30

REFERÈNCIESBIBLIOGRÀFIQUESAntón-Mellón,Joan(2017).Terrorismo.DiseccióndelaBarbarie.Barcelona:TibidaboEdiciones.

Beltrán,Alberto (2018).Propaganda terrorista. Laviolenciacomomensaje.Madrid:EditorialTébarFlores.

Collins,Alan(2013).ContemporanySecurityStudies.Oxford:OxfordUniversityPress.

DelaCorteIbáñez,Luis(2006).Lalógicadelterrorismo.Madrid:AlianzaEditorial

DiCesare,Donatella(2017).Terrorismo.Unaguerracivilglobal.Barcelona:GedisaEditorial.

G. León García, Orfelio; Montero García-Celay, Ignacio (2015): Introducció i metodologiad'enquestes.Barcelona:EditorialUOC.

Horgan,John(2009).Psicologíadelterrorismo.Barcelona:GedisaEditorial.

Kepel,Gilles (2016).El terrorentrenosotros.Unahistoriade la yihadenFrancia.Barcelona:EdicionesPenínsula.

Kleber Espinosa, Javier Mauricio, Quiroz Molinares, Nathalia. Lo que nos aterroriza delterrorismo.PsicologíadesdeelCaribe.2015,32(Mayo-Agosto):Consultatel15dedesembrede2017desde:http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=21341030001

Leahy, Robert L. (2018). How to Think About Terrorism. [en línia] Psychology Today. Dataconsulta el 8 de març de 2018 des de: https://www.psychologytoday.com/blog/anxiety-files/201802/how-think-about-terrorism

PayáSantos,ClaudioAugusto;ToméBermejo,Fernando;AbadQuintanal,Gracia (2017).Elterrorismocomodesafíoalaseguridadglobal.Pamplona:EditorialAranzadi.

Pereda Beltran, Noemí; Tamarit Sumalla, JosepM. (2013).Victimologia teórica y aplicada.Barcelona:HuygensEditorial.

Portela,Edurne (2016).ElEcode losdisparos.Culturaymemoriade laviolencia.Barcelona:EditorialGalaxiaGutenberg.

ReinaresNestares,Fernando(2003).Terrorismoglobal.Madrid:EditorialTaurus.

SerranoMaíllo,Alfonso(2015).Enfocamentscríticsencriminologia(I).Barcelona:EditorialUOC.

SerranoMaíllo,Alfonso(2015).Historiadelateoriacriminològica.Barcelona:EditorialUOC.

SerranoMaíllo,Alfonso (2015).Lesteoriesdelcontrolsocial ialtresenfocaments.Barcelona:EditorialUOC.

Serrano Maíllo, Alfonso (2015). Teories de l’aprenentatge social i general de la frustració.Barcelona:EditorialUOC.

SerranoMaíllo, Alfonso; Realpe Quintero,María Fernanda (2016). Teories macro: anomia,legitimitatdelesinstitucionsieficàciacol·lectiva.Barcelona:EditorialUOC.

31

ANNEX1ENQUESTA

SECCIÓ1

TFGSensacionssobreelterrorisme

TreballdefideGrauperaconèixerlessensacionsquetélapoblaciódeCatalunyarespecteelterrorisme,ipoderavaluarlesvariablesqueintervenenenlaporaldelicteialterrorismeoenqualsevolsensacióqueaquestpuguigenerar.Elqüestionariensinousportaràmésde5minutsdefer,itoteslesdadesaportadesserantractadesdemaneraconfidencialianònima,nomésserviranperalafinalitatdeltreball.

SECCIÓ2

Preguntesdecontrol

Unasèriedepreguntesperaestablirvariablesatenirencompteenlessensacionsdelterrorisme.

Edat*

• Menysde18anys• De18a25anys• De26a40anys• De41a60anys• De61a80anys• Mésde80anys

Sexe*

• Home• Dona

Nivelld'estudisacabats*

• Senseestudis• Ensenyamentobligatori(ESOoBUP)• CFGM• CFGS• Batxillerat• Grau,diplomatura,llicenciaturaoequivalent• Màsteruniversitariopostgrau• Postgrau• Doctorat

Nivelld'ingressos*

• Menysde5.000€anuals• De5.000€a10.000€anuals• De10.000€a20.000€anuals• De20.000€a30.000€anuals• De30.000€a40.000€anuals

32

• De40.000€a50.000€anuals• Mésde50.000€anuals• Prefereixonocontestar

Ocupació*

• Estudiant• Treballatempsparcial• Treballatempscomplert• Atur• Estudiantitreballant

Nuclidepoblació*

Elshabitantsdelavostrepoblacióderesidència.

• Menysde1.000habitants• De1.000a5.000habitants• De5.000a10.000habitants• De10.000a30.000habitants• De30.000a50.000habitants• De50.000a100.000habitants• Mésde100.000habitants

Tipusdepoblació*

• Urbana• Rural• Otro:

SECCIÓ3

Sensacionsrespecteelterrorisme

Hastingutcapcontacteambelterrorismeenlatevavida?*

• Sí• No

Encasderespondrepositivamentlapreguntaanterior,podriesexposarelcas?

• Estàsalcorrentdelsdarrersatacsterroristesocorregutsalnostrepaís?*

• Si• No

Podriaavaluarenquingrauteniapordeservíctimad'unatacterroristaabansdelsatemptatsdeBarcelonaiCambrils?*

• Valoraciódel1al5(1cap,5molta)Seguintlapreguntaanterior,aquestapreocupacióhaaugmentatarrandelsúltimsatemptatsdeBarcelonaiCambrils?*

• Si• No

33

Encasd'havercontestatafirmativamentlarespostaanterior,enquingrauhaaugmentatlasevapreocupació?

• Valoraciódel1al5(1nohaaugmentat,5haaugmentatmolt)Lamajorpresènciapolicialalscarrers,lihageneratmésporoméstranquil·litat?*

• Valoraciódel1al5(1méspor,5méstranquil·litat)Lapresènciaalsmitjansdecomunicaciódelterrorisme,ligeneramalestaropreocupació?*

• Generamalestar• Produeixtranquil·litat• Noprodueixcappreocupació• Generapreocupació

Seguintamblapresènciadelterrorismealsmitjansdecomunicació,eltractamentqueesdona,éscorrecteoexcessiu?*

• Ésmassareduït• Éscorrecte• Ésexcessiu

Lapropagandaquerealitzenlesorganitzacionsterroristes,enquingrauligenerapreocupacióopor?*

• Valoraciódel1al5(1Noempreocupa,5emgeneramoltapor)D'acordambeltractamentquefanelsmitjansdecomunicaciódelterrorisme,enquingraucreuqueelterrorismeésunproblemamajoritarienelnostrepaís?*

• Valoraciódel1al5(1Ésminoritarirespecteelsaltresdelictes,5majoritari)Quinespossibilitatscreuquetédeservíctimad'unatemptatterrorista?*

• Valoraciódel1al10(1cap,10totes)HavariatelseumodedevidaoelsseushàbitsicostumsarrandelsatemptatsdeCambrilsiBarcelona?*

• Si,molt• Si,lleugerament• No,perres

• Hadutatermealgunadelessegüentsaccionsperhasentirmésseguretatverselterrorisme?*

Decadaunadelesaccions,distingirentre:Nos'aplica,Poc,Bastant,Molt.

• Canviarelllocderesidència• Comprarunarma• Classesdedefensapersonal• Reduirlessortidesalcarrer• Reduirl'úsdeltransportpúblic• Nofernovesrelacionssocials• Contractarunserveid'alarma• Canviarderutesihàbitsperdespistar

34

SECCIÓ4

ValoracióTerrorismeGlobal

Preguntesperavaluarlavaloracióqueesfadelterrorismeanivellglobal,isegonsonesprodueixiienquinescircumstàncies.

Atacsterroristesinternacionals*

Avaluarenquingrauelsatacsterroristeshantingutrellevànciaenl'augmentdelasensaciódepor,distingintentre:Pocarellevància,Moderadarellevància,Bastantarellevància,Moltarellevància

• 11-S-2001NovaYork • 11-M-2004Madrid • 7-J-2005MetrodeLondres • 7-G-2015CharlieHebdoaFrança • 17-N-2015Paris(SalaBataclan)• 14-J-2016Niça • 19-D-2016Berlin • 22-M-2017Manchester• 17-A-2017BarcelonaiCambrils• 3-J-2017AtropellamentsaLondres

Delsmètodesutilitzatsperacometreatemptatsarreudelmón,quinéselquemésporusgenera?*

Perarespondreaquestapregunta,calvalorarelfetdeperquèpotgenerarmésporunaopcióqueunaaltra,siesperquètémésprobabilitatsdepassar,operquèespotmatarméspersonesenunsolatemptat.

DistingirentreCappor,PocaporIndiferència,Bastantapor,Moltapor

• Úsdevehiclesamotor• Úsd'explosius• Tiroteig• Segrestd'avions• Terroristasuïcida• Apunyalamentsmassius

Consideraquelacol·laboracióinternacionalentreelscossosdeseguretatmundialséssuficient?*

Actualment,cadaEstattélasevapròpiaregulacióitractamentenmatèriadeterrorisme,totiquès'intentaferfrontcomúenlasevalluita,lainformacióqueescomparteixentreorganismesencaraéspoca.

• Sí• No

• Sihascontestatnegativamentalapreguntaanterior,marcaquingraud'inseguretatetgeneraaquestafaltadecol·laboració.

• Valorardel1al10(1Capinseguretat,10moltainseguretat)

35

Avaluaenquingrausentiriesmésporotindriesméssensacionssipatísunatemptatterroristaenalgunadeleszonesesmentades?*

DistingirentreGens,Poc,Indiferent,Bastant,Molt,Pànicdeservíctima

• Alamevaciutatoamenysde100kms.• Almeupaís• AEuropa• Aunaltrepaísoccidental(USA,Canada...)• AÀsia• AÀfrica