16
redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected] línia tres liniatres.cat esplugues · sant joan despí · sant just desvern Difusió OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals · 10/11/2015 · Núm. 29 Comarca pàg 12 Mobilitzacions en contra de la retallada de beques menjador Sant Joan de Déu pàg 9 Els metges extirpen amb tecnologia 3D un tumor a una nena d’onze anys Comerç pàg 12 Firadespí es consolida com l’aparador de Sant Joan Esports pàg 13 Sant Just celebra la 39a Cursa de Karts Coixinets Alerten dels perills del soroll per a la salut de les persones Esplugues, Sant Joan i Sant Just formen part d’una de les zones amb més contaminació acústica del país pàg 3 pàg 11 Orgull arquitectònic La Torre de la Creu es converteix en un dels edificis més visitats a Sant Joan durant l’Open House Sant Just pàg 10 Obre a la ciutat el primer laboratori de l’estat contra les xinxes Esplugues pàg 9 El catedràtic Josep Oliver alerta dels problemes del mercat de treball en l’inici de la recuperació

Linia tres 29

Embed Size (px)

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/liniatres/pdf/linia_tres_29.pdf

Citation preview

Page 1: Linia tres 29

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

líniatres liniatres.catesplugues · sant joan despí · sant just desvern Difusió OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals · 10/11/2015 · Núm. 29

Comarca pàg 12Mobilitzacions en contra de la retallada de beques menjador

Sant Joan de Déu pàg 9Els metges extirpen ambtecnologia 3D un tumora una nena d’onze anys

Comerç pàg 12Firadespí es consolida coml’aparador de Sant Joan

Esports pàg 13Sant Just celebra la 39aCursa de Karts Coixinets

Alerten dels perills del sorollper a la salut de les persones

Esplugues, Sant Joan i Sant Just formen part d’una de les zones amb més contaminació acústica del país pàg 3

pàg 11

Orgull arquitectònicLa Torre de la Creu es converteix en un dels edificis

més visitats a Sant Joan durant l’Open House

Sant Just pàg 10Obre a la ciutat el primerlaboratori de l’estatcontra les xinxes

Esplugues pàg 9El catedràtic Josep Oliver alertadels problemes del mercat detreball en l’inici de la recuperació

Page 2: Linia tres 29

10 novembre 2015 Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniatres.cat

Page 3: Linia tres 29

3 | líniatres.cat10 novembre 2015

En les últimes setmanes han tor-nat a saltar les alarmes a la co-nurbació de Barcelona pels alts ni-vells de pol·lució i els perills quese’n deriven. Tanmateix, hi ha untipus de contaminació que no esveu i que afecta especialment elsud del Baix Llobregat. Es tractadel soroll, una problemàtica quefa anys que afecta els veïns i veï-nes dels municipis propers a l’ae-roport però que també es mani-festa en altres, com ara Esplugues,Sant Just o Sant Joan, a través delvolum del trànsit, de l’activitat in-dustrial i de les línies de Rodalies.

“Hi ha municipis al Baix peron passa de tot”, explica a aques-ta publicació Lluís Gallardo, tre-sorer i advocat de l’Associació Ca-talana Contra la ContaminacióAcústica (ACCA), en referència ales carreteres i línies de transportde tot tipus que transcorren a tra-

vés de les ciutats. Per tal d’esta-blir mesures i planificar com re-duir el soroll que provoquen elsvehicles, trens i indústries, laGeneralitat –en col·laboracióamb els ajuntaments– va aprovarfa unes setmanes el nou Mapa es-tratègic del soroll a l’Aglomeraciódel Baix Llobregat I, que agrupaCornellà, l’Hospitalet, Esplugues,Sant Just i Sant Joan i Sant Fe-liu. Aquesta és una de les 10 quehi ha a tot Catalunya i que aple-guen municipis i agrupacions deciutats amb més de 100.000 ha-bitants. La del Baix Llobregat I té250.000 habitants.

Segons aquest estudi, la prin-cipal font de soroll de la zona ésel trànsit, la línia de Renfe –es-pecialment a Sant Joan i SantJust– i el soroll d’origen indus-trial. Gallardo posa com a exem-ple paradigmàtic la ciutat d’Es-plugues, per on passa la Nacional,la Ronda i el TramBaix. “Legal-ment, aquests mapes serveixen”,afirma Gallardo, però afegeixque “a la pràctica no ajuden re-

alment a reduir la contaminacióacústica”.

ECONOMIA VS.DESCANSSegons assegura Gallardo, la cons-cienciació pel soroll ha crescut enels últims anys entre la ciutadania,però no així entre els polítics, elsquals “creuen que impulsant me-sures per reduir el soroll contri-buiran a malmetre l’economia”.“Res més lluny de la realitat”,afirma contundent Gallardo, querecorda que “les societats més si-lencioses, com les nòrdiques, sónles més desenvolupades”.

En l’àmbit estatal, una de lesdarreres lleis que regula la con-taminació acústica és el Decret176/2009, de 10 de novembre, elqual “intenta adequar la norma-tiva espanyola a l’europea”, co-menta Gallardo, un àmbit queestà fent “passos de gegant” perreduir els decibels. Però semblaque, com en altres aspectes, l’Es-tat espanyol és una excepció, toti ser el segon més sorollós delmón, només superat pel Japó.

» Diversos col·lectius alerten dels perills de la contaminació acústica a l’àrea metropolitana» Critiquen que no és una prioritat per als governs, tot i les mesures que es prenen per reduir-la

SOCIETAT4Abaixar el volum noés només una qüestió de como-ditat ni un caprici. En els últimsanys, els metges han alertat delsperills d’una sobreexposició con-tinuada a alts nivells de soroll.

Un dels darrers estudis va serpublicat per l’Institut de SalutCarlos III de Madrid a mitjansd’octubre i relaciona, per pri-mera vegada, el soroll del trànsitd’una gran ciutat amb disfun-cions durant l’embaràs, com araparts prematurs o mortalitat fe-tal. Malgrat que la investigaciópren com a conillet d’índies la ca-pital espanyola, els seus resultatses podrien aplicar a qualsevol ciu-tat transitada.

Per altra banda, diversos es-pecialistes també han alertat queviure en un ambient sorollós faaugmentar les possibilitats de pa-tir infarts de cor i ictus. Així ho va

indicar un estudi de DKV sobre lasalut i el soroll publicat el 2012, quedescriu com per cada decibel quesupera el llindar dels 65 en unazona determinada, augmentenels ingressos als hospitals un 5,3%,“especialment per causes cardio-vasculars”. Uns altres dels possi-bles efectes que el soroll pot tenirsobre la salut humana, segonsdestaca Ecologistes en Acció, sóntrastorns de la son, conductesagressives i, per tant, un augmentde la despesa sanitària derivat.

Les solucions? A més delsmapes estratègics, la Generalitatimpulsa des de fa poc les Zonesespecials de protecció acústica(ZEPQA), espais que es prote-geixen per llei de futures activi-tats generadores de soroll. Cu-riosament, la primera ZEPQA detot Catalunya es va instal·lar el2013 al Baix, en concret al Papiol.

Els efectes sobre la salut

Les diverses línies de transport i l’alt nivell de trànsit, les principals fonts de soroll a Esplugues, Sant Joan i Sant Just. Fotos: Arxiu

L’amenaça invisible

En Portada

F. Javier RodríguezB. LLOBREGAT

Page 4: Linia tres 29

| 4Opiniólíniatres.cat 10 novembre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Tres no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniatres.cat

Dipòsit legal: B 12320-2013

amb el suport de:Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

En la política espanyola, hi ha unpoderós “trident” unionista. SónMariano Rajoy, Pedro Sánchez iAlbert Rivera, tots tres juguen lapilota de l’unionisme amb tota laseva energia, s’hi juguen la Lliga,i entre ells malden per guanyar laPilota d’Or. Aniran per tots elscamps de la Lliga espanyola, perfer el màxim de gols possibles al’independentisme, per veure siCatalunya queda el darrer i baixade categoria. Amb un Comitè Tèc-nic d’Àrbitres amic que farà el queconvingui, una Real Federació es-panyola que ajudarà en el que si-gui necessari i un Comitè de Com-petició que castigarà als aficionatsindependentistes per estelades,xiulets o per declaracions catala-nistes. Tots tres jugaran barroe-rament repartint guitzes, fent latraveta, aplicaran els Reglaments,segon els convingui, sense capmena de rubor, sempre a favorseu i si cal, tancaran els estadiscatalans per ser declarats territoriespanyol, per alliberar-los sanità-riament del virus independen-tista. Si s’ha de recórrer al Tribu-nal Constitucional perquè pari elpartit a mig jugar, es fa i tan tran-quils que aquí no passarà res.Aquesta tripleta comptarà amb elsuport dels suplents d’altres con-trades ideològiques, que espera-ran que a l’hora del repartimentde trofeus, en puguin arreplegaralgun. Però, així com una tripletafutbolística han de comptar ambuna bona entesa entre ells, la tri-pleta política espanyola encaraque tinguin un objectiu comú (laLliga), la pilota d’Or només la potguanya un d’ells, aquí sí que sal-taran guspires per veure qui s’em-porta el trofeu i veu exaltat el seuvanitós ego. Al temps.

4El tridentper Jordi Lleal

#Invasió#Desconnectant #Moderació

4La crisis y el medio ambienteper Juan José Conejo

A Duran Lleida, això de les sui-tes a l'Hotel Palace i els àpatsamb copa i puro en un reservatd'un restaurant madrileny ennom del catalanisme moderat seli ha acabat. En el millor dels ca-sos, si obté un, dos o tres escons,seguirà vivint de la política comha fet tota la vida. Però la feinade lobbista català als passadis-sos del Congrés i en les altes es-feres polítiques i econòmiquesen nom de Catalunya ja nodóna ni per a un mini job. Aixího van decidir el 77% dels cata-lans que van votar el 27S.

El catalanisme autonòmicque fins fa quatre dies oferia CiUi que el 27S publicitava DuranLleida amb la figura interposa-da de Ramon Espadaler i les si-gles històriques d'Unió, ha que-dat reduït a una força tan ex-traparlamentària com el PartitPirata i el Partit Animalista.Però sentint Duran Lleida pro-digant-se pels mitjans de co-municació assegurant que moltsvotants de Junts pel Sí no són in-dependentistes i es llançaran alsseus braços el 20D, sembla evi-dent que, per primera vegada, elDuran polític està totalmentdesorientat. No ha entès que lapolítica a Catalunya mai no tor-narà a ser com abans. Els cata-lans no volen un negociador:

L'independentisme no té cap in-terès a ser influent a Espanya, il'unionisme no considera queCatalunya hagi d'influir a Es-panya, perquè és Espanya.

Però és que a Madrid tam-poc no en volen, de negociadorscatalans. A Duran Lleida ja fatemps que l'han canviat perAlbert Rivera, el Podemos dedretes que reclamava un ban-quer català. Un home que, comhan estat Duran i CiU a Madrid,només serà un complementdel bipartidisme, però amb l'a-vantatge que s'asseurà sem-pre davant de Catalunya i no alcostat. I com que Duran no haentès aquest canvi de cromos,ha corregut a demanar-li a Ra-joy que el rebi a Moncloa peroferir-se com a mediador en elconflicte.

Albert Rivera, a diferència deDuran, ha llegit correctament larealitat política: el catalanismeclàssic està mort i enterrat, araés l'hora d'ensenyar la cara mésagressiva del nacionalisme es-panyol i s'ha d'ensenyar des deMadrid. La tercera via de Po-demos ja l'esclafaran el mateixRivera i els lobbies econòmicsdes de qualsevol reservat derestaurant.

Article publicat a El Món

per Gemma Aguilera

4Desnonament al Palace

Según los últimos datos esta-dísticos de la Agencia de Resi-duos de Catalunya la crisis eco-nómica ha provocado un des-censo notable en la producciónde residuos industriales. En el2006 se generaron en Cataluñaun total de 5.349 miles de tone-ladas de residuos provenientesde la industria. En el 2013 esta ci-fra desciende a 3.565 miles de to-neladas. Esta caída del 34% po-dría interpretarse como unabuena noticia para los ecologis-tas, pero un análisis en profun-didad nos revela la otra cara dela verdad: la crisis económica esun peligro que se cierne sobre elmedio ambiente.

La ONU advirtió en su in-forme sobre el cambio climáticoque los fondos destinados en laactualidad son insuficientes yque era necesario elevar en200.000 millones de dólares alaño la inversión actual. Un datoirónico: entre Francia, ReinoUnido y España se destinaron472.000 millones de euros al res-cate financiero. La preocupa-ción principal del Protocolo deKyoto fue que el temor a una re-

cesión económica pudiera es-trangular el esfuerzo realizadohasta ahora. Su pronóstico se hacumplido.

Otro dato relevante es queItalia y Alemania solicitaron re-bajas a las exigencias del plan dela UE, que fijaba una reducciónde un 20% en las emisiones deCO2 antes del 2020. Para Italia,cumplir con este objetivo es unpeligro para la industria del au-tomóvil. Por otro lado, Alemania,modelo en aceptar compromisosambientales, solicita que se con-cedan más cuotas de emisión deCO2 gratuitas. Si la UE debilitasu lucha contra el cambio cli-mático, ¿cómo van a luchar laseconomías emergentes comoChina y la India?

Las organizaciones ecolo-gistas creen que aprobar másconcesiones y permisos paraemitir CO2 desencadenaría unefecto en cadena. El informeStern del 30 de octubre de2006 sobre la economía delcambio climático se convirtió enun hito histórico. Ahora no esmás que 700 páginas de papelmojado.

@junqueras: Fa un any del 9N i avui dia 9 alParlament fem realitat el mandat democràtici iniciem el procés constituent cap a laRepública Catalana!

@jaumeclotet: Duran demana a Rajoy unaproposta "atractiva i estimulant" per aCatalunya. No cal; ja la tenim i es diu inde-pendència.

@JoanG-Bcn: No a l'americanitzaciód’una tradició. El dia 31 és el dia de la cas-tanyada i prou. Halloween per als ameri-cans.

Page 5: Linia tres 29

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | líniatres.cat10 novembre 2015

Page 6: Linia tres 29

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]íniatres.cat 10 novembre 2015

@norcoreano: Benzema, Messi, Mascher-ano, Del Nido... si yo fuese Canal Plus iríacomprando los derechos de la liguilla defutbito de Alcalá Meco.

@pilarcarracelas: Està bé això de posar-seEn Comú Podem - Podem En Comú (ECP-PEC). Així, si se la foten, poden tornar adonar la culpa al nom.

@stradlin__: Quién podría imaginar quedetrás de la "plataforma contra les este-lades" en el Camp Nou está Societat CivilCatalana?

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Ara us explicaré una cosa que fa temps querumio. Aquesta cosa de la pàtria que posatan nerviosos els “ciudadanos del mun-do”, que diuen que no ens cal tenir-ne, quela pàtria som els treballadors i les treba-lladores sense fronteres i tota aquellamena de discurs marxista, m’explico, oi?

Miro la definició i pàtria ve del patrisgrec, concepte adoptat pels romans, quedefineix el clan, la terra dels pares, allò quees passa de pares a fills, cap avall en for-ma de fidelitats, lleialtats i identitat coma grup. La història, les emocions, la cul-tura o la llengua. Em pregunto a mi ma-teix si això ho he passat bé als meus fills.Juro que ho provo. I és difícil amb la ton-teria generalitzada que ens envolta, mer-cès a la correcció política, el mestissatgei la xacra hipòcrita i falsa del bilingüismetransversal.

Quan va néixer el meu fill biològic, úni-ca prova genètica del meu pas per aquestmón de Déu, calia posar-li un nom. Po-dria haver fet com demanava en Joan Ca-pri “tant se val, posa-li un número”, peròhom no pot amagar-se de les seves res-ponsabilitats. Aquest pobre fill meu va ve-nir a petar a Catalunya essent la síntesid’uns avis de la Lliga i Acció Catalana –d’aquells que varen fugir o amagar-se l’es-tiu del 36 per sospitosos de vés a saber què,a fi i efecte d’evitar ser afusellats pels ro-jos-, i uns altres avis d’aquells d’ERC i delPSUC que van pagar la seva lleialtat a lavoluntat popular, la Generalitat i la Re-pública, deixant-se matar o mutilar sal-vatgement al front, per a major glòria delsnovel·listes d’esquerres.

Amb aquesta tradició familiar de sín-tesi política, entendreu que em mirés almeu nano i decidíssim amb sa mare fu-gir dels Jordis materns i dels Joaquims pa-terns per tal de trobar-li aixopluc dins delsantoral. Érem l’any 91, l’any de la glori-ficació de l’Espanya olímpica a Barcelo-na, l’any que en Garzón i el govern de laGeneralitat convergent netejaven els car-rers de perillosos independentistes vio-lentíssims per tal de tenir en pau la festaque ens havia preparat el feixista del Sa-maranch.

Indepes de nosaltres, joves i inexperts,vàrem tirar pel dret, i de la bateria de nomsdisponibles que poguessin mostrar en elDNI espanyol del nostre hereu la digni-tat dels seus 30 de 32 cognoms catalans–pobret- en triarem un de ben medievali ben germànic: Bernat: “A la taula d’en

Bernat qui no hi és no hi és comptat”. Pri-mera acció patriòtica cap avall: “Fill meu,aquest nom tan bonic i –encara- poccomú, representa el lligam místic ambaquells cavallers del bon Rei en Jaume queportaren la glòria als Comtes de Barce-lona”. I així, amb aquesta matrícula Ber-nat Dorca Casals Bis Ayguadé i un muntde cognoms i llinatges catalufos l’aban-donàrem a la dissort de l’escola pública,farcida de Kevins, i Jéssicas, a què es fesun home de profit, cosa que ja no podriafer a la mili com son pare.

En Bernat esdevingué, com un servi-dor, presoner de la seva catalanitat origi-nària. Un d’aquests que el que diu es posasempre en dubte pel sol fet mitològic deser membre d’aquesta casta explotadora,amant dels diners, incapaç de governar-se i que només sap fer la guerra per bara-llar-se entre ells i perdre-la que som els ca-talans de soca-rel. Marcat per la místicadels qui parlem català per molestar i sot-mès a la vergonya de suportar els co-mentaris dels votants de Ciudadanossense perdre el seny, les maneres, i l’esperitdemocràtic del mossegar-se la llengua.

Jo no sé què va votar el meu fill Ber-nat les darreres eleccions. Potser Junts pelSí fruit del seu caràcter assenyat i madur,potser la CUP per raons generacionals ide classe, o bé al PACMA per la seva ads-cripció moral a l’animalisme més pur i be-nintencionat. Tant me fa, haurà fet ben feten tots els casos. El que si que tinc clar ésuna cosa que em diu el seu nom, i que crecque ve al cas d’això de la pàtria i el que in-tentem passar, com bonament podem, elspares als fills.

L’any 91 no hi havia Internet, i això degooglejar noms no es feia. Però heus aquíque ja es pot fer, i que buscant i remenantper la xarxa vaig donar-me de morros ambun cavaller mort l’any 1225 i enterrat a l’es-glésia de Sant Martí de Peralada. Pensemque Jaume Primer va néixer l’any 1208,que la batalla de Muret va ser el 12 de se-tembre del 2013 –els catalans hauríemd’anar evitant-ho això de fer la guerra elsmesos de setembre-, i que per tant aquestcavaller és possible que visqués de propaquests esdeveniments. Aquest cavallerpecador, o no, aquest home que proba-blement es va creuar, va veure, o va par-lar amb Pere el Catòlic, o amb Jaume I,doncs era home de qualitat, sabeu com esdeia? Sí, ho heu encertat: Bernat Dorca.Doncs crec que pàtria és això.

4Pàtria és aixòper Carles Savalls

M'heu decebut. Dilluns vaig seguir totsels vídeos i les imatges de l'inici de la le-gislatura al Parlament i ja puc dir que,en un sol acte, a la primera escenifica-ció pública, m'heu trencat. Heu trigatvint-i-quatre hores. Encara no hi ha nigovern per controlar i ja heu utilitzat lameva confiança per fer i desfer el que heucregut oportú.

Recordo quan, durant la campanyaelectoral, condemnàveu la corrupció. Im'agradava. Recordo quan proposà-veu noves formes de fer política. I m'a-treia. I recordo quan afirmàveu sense porque éreu catalans, espanyols i europeus.I m'entusiasmava. I després de cada dis-curs t'abraçaves a l'Albert, Inés. I salu-dàveu i se us veia sensats, coherents iil·lusionats. Aquelles escenes van il·lu-sionar-me a mi també, van fer-me creu-re que per fi algú normalitzaria el debatidentitari i ens regalaria una Catalunyade tots. Vaig pensar que algú ens uniria,de veritat.

Les intervencions de l'Albert eren bri-llants i plenes de sentit, deia el que tot-hom pensava quan els mitjans li ho per-metien. No quiero que me echen de mitierra, la tierra que amo. Y yo tampoco,Albert, pensava, y yo tampoco. I a tu,Inés, Inés, Inesita, Inés, se't veia segu-ra i solvent, se't notava la bona forma-ció i el bon aprenentatge. Cap coma forade lloc, ni un sol error en el discurs. Totplegat em va fer pensar que el llegat deCiutadans estava en bones mans, que va-lia la pena apostar per un projecte que,a banda de lluitar contra totes les xacresd'aquesta societat podrida, es reconei-xia desacomplexadament català, espa-nyol i europeu. Aquell adhesiu, aquellsímbol del cor ple d'identitats, em re-presenta i em dignifica. Sóc aquell cor delquè parleu.

A la primera oportunitat, però, persorpresa i decepció meva, ja heu in-complert el vostre dogma. Com si no us

sentíssiu còmodes en aquella santíssimatrinitat que defensàveu cada dia, com sitot allò fossin només promeses electo-rals. A la primera ocasió que heu tingut,heu ignorat un himne que també és meu,és nostre, com l'espanyol i l'europeu. Heudeixat de banda un símbol que, sigui uncant o una política social, tant se val, ensuneix a tots. I no puc entendre-ho, nopuc entendre perquè no heu aprofitat l'o-portunitat i no us heu sumat a la Cata-lunya plural i de tothom, la que jo haviavotat per tenir un país tranquil, en pau,que surti de la crisi i que s'ocupi de totsels catalans, més enllà de banderes i na-cions.

I és que això no va d'himnes, sinód'hipocresia. De falsedat. M'heu mentit,nois. El vostre projecte és únicament d'a-bast estatal. No teniu cap respecte cap aun símbol legal, constitucional i estatu-tari que sempre ens ha representat a tots,com ho fa també l'himne espanyol. No-més us deveu a un únic projecte, sembla.Dels tres sentiments que defensàveu, heupassat a mostrar-ne només un. Un i prou.Una manera no massa hàbil d'unir-nos,d'acabar amb la farsa d'aquest govern queens vol separats i oblidats. I, sobretot, unamanera inesperada que no entrava dinsdels vostres plans, els plans de concòr-dia que sempre havíeu explicat per ter-ra, mar i aire.

Si aquesta és la vostra mentalitat, siteniu pensat seguir mentint-me, aquíacaba el meu suport. Creia que per fi espodien fer les coses bé en aquest país,però ja veig que us ha devorat unamena d'antic nacionalisme antipàticque ni és inclusiu ni té res a veure ambaquelles proclames que escampàveuals mítings, aquells objectius plens desentit comú en què m'emmirallava. Siaquest és el vostre propòsit, desunir, nocompteu amb mi. Si el que voleu és tren-car un país, aquesta setmana heu per-dut un vot.

4Per què no tornaré a votar C’sper @modernetdemerda

Page 7: Linia tres 29

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 7 | líniatres.cat10 novembre 2015

COLMADO EL RINCON PESCA SALADA TERE FRUITS SECS I LLEGUMSMARI

PARADA 17PARADES 15-16TEL. 93 373 59 51

PARADES 13-14

AVIRAM ISA FRUITES GRAMU HUEVERÍA SELO

PARADES 28-29TEL. 635 653 777

PARADES 20-21-22-23TEL. 685 325 020

PARADES 48-49 TEL. 93 373 56 51

EL PEIX DE LA PEPA XARCUTERIA CARNISSERIA MARI

PARADES 38-39-40-41TEL. 647 542 817

PARADES 24-25TEL. 622 796 236

CARNISSERIES CANO

PARADES 42-43-44TEL. 93 477 39 19

Ternera gallega Buey cordero

¡Haga más económico supedido por whatsapp!

Encomana jai et podràsemportaraquest set!

Avança’t al nadal perestalviar i assegurar

rostits, farcits, cabrits,roostfeef o qualsevolplat que vulguis

Mercat Llevant · Les Planes · Sant Joan Despí

Page 8: Linia tres 29

Esplugues| 8

líniatres.cat 10 novembre 2015

L’Ajuntament ja ha recollit lesprimeres aportacions ciutadanesdel procés participatiu que vaobrir fa uns dies per acabar d’e-laborar el Pla d’Actuació Muni-cipal (PAM), el full de ruta d’a-quest mandat.

Qui vulgui participar ho potfer a través de les urnes ques’han instal·lat en un total de 17equipaments municipals de laciutat, o bé telemàticament através del web http://pam.es-plugues.cat/pla-dactuacio-mu-nicipal-enquesta.

Concretament, la ciutada-nia té a la seva disposició un for-mulari per opinar sobre les ac-tuacions previstes per a la le-gislatura. La butlleta de partici-pació, tanmateix, només con-templa tot un seguit de pre-

guntes, a valorar de l’1 al cinc,sobre els diferents eixos i prio-ritats que ha de tenir el govern,i una secció final on es poden fer“aportacions” extra.

El darrer número de la re-vista municipal va incloure eldocument base redactat per l’A-juntament, que inclou una sèriede línies d’actuació per al pre-sent mandat.

Al llarg del procés d’elabo-ració del PAM el consistori es-pluguí s’ha compromès a in-formar “periòdicament” sobrel’evolució i el compliment de lesactuacions que formin part deldocument final del PAM.

El procés participatiu peracabar de perfilar el documentfinalitzarà el pròxim dia 20 denovembre.

El consistori elobararà el PAM per al 2016-2019. Foto: Ajuntament

Arrenca el procés participatiusobre el full de ruta municipal» L’Ajuntament instal·la urnes a 17 equipaments de la ciutat

» Els ciutadans només podran valorar de l’1 al 5 uns eixos ja definits

El Ple aprova un increment de la taxa de l’IBI de l’1%

TRIBUTS4A la darrera sessióplenària es va aprovar incre-mentar un 1% l’Impost sobreBéns Immobles (IBI), amb elsvots a favor dels grups munici-pals del PSC, CiU i ERC. Estracta del primer augment enaquest impost en quatre anys.

En la votació es van abstenirels grups del PP i ICV, mentreque Ciutadans (C’s), la CUP,Canviem Esplugues (CE) i laregidora no adscrita, Laura Be-nito, van votar-hi en contra.

Segons Eduard Sanz, regidorsocialista, aquest increment “su-posarà uns 4 euros anuals perfamília”, mentre que Santi Si-quier, soci de CiU, assegura quela mesura és “necessària” per

equilibrar el pressupost. Per laseva banda, Oriol Torras, d’ERC,reconeix que “hi ha argumentssòlids que justifiquen aquestaugment”.

La resta de partits, però, sónmés crítics amb la mesura. Desdel PP argumenten que no vandonar suport a una proposta queno coneixen “del tot”. ICV-EUiAreitera que s’abstindran en “me-sures d’aquest tipus”, mentreque C’s va votar en contra per-què el seu programa “proposa-va congelar l’impost”. La CUP iCE no veuen adient el momenteconòmic per fer aquest aug-ment mentre que Benito argu-menta que “els ciutadans nohan de rebre més impostos”.

Can Vidalet tindrà una nova zona enjardinada

URBANISME4En el marc delPla d’intervenció integral deCan Vidalet, l’alcaldessa, PilarDíaz, va presentar el passat di-jous dia 5 de novembre el pro-jecte d’urbanització de l’inte-rior de l’illa que delimiten els ca-rrers Pere Galvany, Pubilla Ca-sas, Hortènsia, Maladeta i Men-ta, molt a prop del metro de CanVidalet.

El projecte de reforma con-templa la creació d’una zonaenjardinada amb jocs infantils iaparells diversos per fer gim-nàstica a l’aire lliure, tot i que

també s’hi incorporarà una zonade pas pel mig de l’illa.

Els nous espais es tancarande nit segons l’època de l’any il’enllumenat serà de baixa in-tensitat a partir de mitjanit perestalviar i evitar molèsties.

Segons va explicar l’alcal-dessa, les obres es licitaran a fi-nals d’aquest mes, tindran unpressupost d’uns 620.000 eurosi s’iniciaran, previsiblement, elfebrer de l’any que ve, amb unadurada estimada de cinc mesos.La presentació va estar oberta ala participació veïnal.

La Biennal de Ceràmicas’exposa a Barcelona

CULTURA4Els artistes premiatsa la Biennal de Ceràmica d’Es-plugues exposen per primeravegada a Barcelona. Des delpassat 29 d’octubre fins al prò-xim 7 de desembre els treballs espoden veure al local de l’Asso-ciació de Ceramistes, ubicada alcarrer del Doctor Dou, al barridel Raval de la capital catalana.

L’exposició inclou les pecesdels artistes guardonats en l’úl-tima edició del certamen de ce-

ramistes que se celebra bien-nalment a Esplugues. Entre elleshi ha les peces d’Ana Cruz i Be-tânia Pires, de Xavier Montsal-vatje, de Lourdes Riera i d’Al-berto González Bustos, el qual vaguanyar el premi del públic.

Al certamen d’enguany s’hivan presentar 146 obres de 73 ar-tistes de 13 països d’arreu delmón. L’horari de la mostra ésd’onze del matí a una del migdiai de cinc a vuit de la tarda

RedaccióESPLUGUES

Successos | Detenen un lladre en una persecució a la B-23La policia local va detenir la setmana passada un home de 28 anys acusat d’haver

robat un camió al carrer Sant Antoni Maria Claret, amb el qual va protagonitzar unnv-fugida espectacular per la B-23, embestint en diverses ocasions el cotxe de la policia

fins que va perdre el control i va bolcar. El conductor del camió va resultar il·lès.

Page 9: Linia tres 29

9 | Esplugues líniatres.cat10 novembre 2015

Un equip de metges de l’hospi-tal Sant Joan de Déu han extir-pat recentment un tumor a unanena amb sarcoma d’Ewing grà-cies a la tecnologia 3D.

La menor tenia el tumor a lapelvis i se li ha pogut extirpardesprés que els metges planifi-quessin l’operació mitjançantun model en tres dimensions dela zona afectada. La pacient ésuna nena d’11 anys de Vitòria(País Basc), a la qual se li haviadiagnosticat un sarcoma d’E-wing, un dels tumors ossis mésfreqüents entre els adolescentsque pot aparèixer a qualsevol osdel cos, tot i que els més fre-qüents es detecten al genoll. Estracta d’un tipus de tumor moltgreu, ja que en els casos en quèhi ha metàstasi té una supervi-vència molt reduïda. Es calculaque al llarg de l’any es diagnos-tiquen només 20 casos d’a-questa malaltia.

Aquesta és una intervenciómolt complicada, ja que el sar-coma d’Ewing es trobava enuna zona de difícil accés. Un copels metges van poder extirpar-

lo, van reconstruir la zona afec-tada amb un segment de pero-né de 20 centímetres de la ma-teixa pacient.

Els metges que han dut a ter-me la intervenció són JorgeKnorr, Francisco Soldado, Fe-rran Torner i Pedro Doménech,tots ells membres de l’equip deServei de Cirurgia Ortopèdica iTraumatològica de l’hospitalSant Joan de Déu.

PETITS VALENTSEls infants que reben tracta-ment o que són intervinguts a

l’hospital s’enfronten, amb laseva curta edat, a situacionscomplicades. Per homenatjarel seu valor, l’hospital ha orga-nitzat per al pròxim 22 de no-vembre el Dia dels Petits Valentsa Port Aventura. Durant aquelldia, els infants podran gaudir delparc i d’un escenari amb actua-cions especialment dedicades. Des del centre informen queles entrades s’han de comprarabans del dia 21 de novembre, jaque el mateix dia no es podranadquirir ni online i al mateixparc d’atraccions.

Extirpen un tumor a Sant Joande Déu amb tecnologia 3D

RedaccióESPLUGUES

Josep Oliver parla d’economiaen una xerrada a la Baronda

ECONOMIA4El catedràtic d’E-conomia Aplicada de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona(UAB), Josep oliver, va oferiruna conferència a Espluguessobre la situació econòmica ac-tual a Catalunya i a l’Estat es-panyol la setmana passada a LaBaronda, en un acte que va serorganitzat pel Servei d’Atenció al’Empresa. La jornada formavapart d’un cicle que tracta de di-versos àmbits de l’actualitat enel marc empresarial.

Durant la seva intervenció,Oliver va parlar sobre les inte-rrelacions de les economies ca-talana i espanyola i les sevesperspectives de futur. En lesseves tesis analitza els proble-mes que es plantegen en el mo-del de creixement econòmic ac-tual tant a Catalunya com a

l’Estat espanyol. També ha es-tudiat els desajustos entre l’o-ferta i la demanda de feina en elsdos territoris, un fet alarmant,segons el mateix Oliver.

LA TRAJECTÒRIA D’OLIVERJosep Oliver col·labora habi-tualment a diversos mitjans decomunicació, com El Periódico,el Diari Ara i Cinco Días. Oliverha estat premiat amb el PremiCatalunya d’Economia 1994,concedit per la Secció d’ Eco-nomia de l’Institut d’EstudisCatalans, el Premi Sardà DexeusCol·legi d’Economistes de Ca-talunya al millor llibre d’econo-mia de 2005, el Premi Sardà De-xeus Col·legi d’Economistes deCatalunya al millor llibre d’eco-nomia de 2007 (totes dues sónobres col·lectives).

L’alcaldessa, Pilar Díaz, va presentar la xerrada. Foto: Ajuntament

La família i els metges que han operat la nena. Foto: HSJD

Page 10: Linia tres 29

| 10

líniatres.cat 10 novembre 2015

Sant Just Desvern

El consistori santjustenc va apro-var les ordenances fiscals per al2016 i el Pla de Prevenció de Re-sidus durant el darrer Ple mu-nicipal, celebrat el passat 29d’octubre.

Els tributs i ordenances fis-cals van tirar endavant de ma-nera provisional amb els vots fa-vorables de l’equip de go-vern –PSC, ERC i Movem SantJust–. CiU, Ciutadans i PP vanvotar-hi en contra.

Les noves ordenances fis-cals contemplen un incrementde l’1,5% per als principals im-postos, la mateixa previsió, s’a-firma des del consistori, de l’Ín-dex de Preus al Consum (IPC)per al pròxim any. De tota ma-nera, les taxes de vehicles i d’e-quipaments municipals s’han

congelat. Pel que fa al paga-ment de l’Impost de Béns Im-mobles (IBI), el consistori preveuoferir “el màxim ventall d’ajutsi bonificacions”.

PLA DE PREVENCIÓ DE RESIDUSDurant la mateixa sessió plenà-ria es va aprovar el Pla Local dePrevenció de Residus, un docu-ment que té l’objectiu d’establirestratègies que potenciïn l’úseficient i racional dels recursos.El pla va ser aprovat amb els

vots a favor de tots els grups mu-nicipals, excepte CiU, que es vaabstenir.

L’objectiu del nou Pla és re-duir el 2,9% la generació de re-sidus per persona per al 2020,respecte del 2012. És a dir, as-solir els 1,3 quilograms al dia perhabitant, com a màxim.

Per tal d’assolir-ho, el con-sistori proposa actuacions enl’àmbit local que s’haurien d’a-fegir a les dels nivells supra-municipals.

El Ple es va celebrar el passat 29 d’octubre. Foto: Ajuntament

El Ple aprova un augment del’1,5% de les principals taxes» Des del consistori s’explica que aquest increment és el mateix que preveu l’Índex de Preus al Consum (IPC) per al pròxim any

RedaccióSANT JUST DESVERN

En marxa el restaurant del centre social El Mil·lenariSOCIETAT4Des de principis demes el restaurant del centre so-cial El Mil·lenari, anomenat ElBrot, ja està en marxa. A partird’ara el local ofereix esmorzars,dinars i berenars i estarà obertdes de les nou del matí a les sisde la tarda.

L’espai ha estat concebutcom a racó gastronòmic on, amés d’oferir menús i àpats salu-dables, també proposarà activi-tats relacionades amb la gas-tronomia. Tal com ha avançatl’adjudicatària del local, Aina

Martín, el centre oferirà un pro-grama de sopars temàtics, mo-nogràfics o tallers de degusta-cions, entre altres.

Els menús d’El Brot estanelaborats amb productes de pro-ximitat i segueixen una dietaprincipalment vegetariana. Se-gons explica Martín, “també hihaurà carn i peix, però fugim delstípics menús on majoritària-ment aquests productes tenenmolta presència”. La seva filo-sofia és de cuina sostenible iecològica.

Salut | Ofereixen tallers de salut als infants de la ciutatDurant tot el mes de novembre els més petits de la ciutat, nens i nenes d’entre P4 isisè de Primària, participaran en diversos tallers que tenen l’objectiu de fomentar

els hàbits i l’alimentació saludable. És una iniciativa que duen a terme l’ABS, empreses especialitzades, professionals de la salut, voluntaris i l’Ajuntament.

El restaurant va obrir a principis de mes. Foto: El Mil·lenari

CIÈNCIA4Sant Just acull desde fa un temps el primer labo-ratori privat de xinxes de l’Estatespanyol, el CimexLAB. Es trac-ta d’un centre de la companyiaAnticimex, la qual està especia-litzada en control de plagues i enla higiene ambiental.

Les xinxes són la plaga quemés ha crescut els darrers cincanys, un 95% segons dades del’Associació Nacional d’Empre-ses de Control de Plagues(ANECPLA). Les xinxes presen-

ten una problemàtica social perla seva complexitat biològica.Amb l’augment del turisme i eltrànsit de mercaderies, l’espècieha augmentat el seu nivell de re-sistència als insecticides.

Tot i que no és una espècietransmissora de malalties, sí queprovoca vermellors, molèsties ireaccions al·lèrgiques. Les xinxess’alimenten de la sang que ex-treuen de les seves picades.

Segons ha explicat l’empresa,investigaran en profunditat els

trets biològics i el comporta-ment d’aquests insectes en les di-verses fases de creixement. És adir, des dels ous, les nimfes i des-prés, quan són adults.

L’objectiu és oferir serveiseficaços, segurs i respectuososamb el medi ambient. La com-panyia treballarà per desenvo-lupar mètodes de control de pla-ga amb la mínima intervenció deproductes de síntesi química,mitjançant un personal profes-sional altament qualificat.

Punta de llança contra les xinxes

Page 11: Linia tres 29

11 |

Sant Joan Despílíniatres.cat 10 novembre 2015

Més de 4.000 persones es vanapropar a Sant Joan Despí du-rant el cap de setmana del 24 i 25d’octubre per visitar els edificismés emblemàtics de l’arquitec-tura del municipi. I és que du-rant dos dies van romandreoberts al públic en el marc de lacelebració del festival d’arqui-tectura 48h Open House BCN,en el qual Sant Joan Despí va serconvidada.

L’objectiu de les jornades ésdonar a conèixer el patrimonimodernista del municipi i altresespais d’interès arquitectònic.Els indrets més sol·licitats vanser la Torre de la Creu i Can Ne-gre, els quals van aglutinar 1.148i 931 visitants, respectivament.La casa modernista de Can PoCardona va registrar un total de

532 visitants, la Ciutat Esporti-va Joan Gamper, 451, i l’Ermitadel Bon Viatge, 221.

ITINERARIS GUIATSAl llarg dels dos dies també esvan oferir itineraris guiats, comel centrat en el patrimoni deJosep Maria Jujol i un altre,anomenat ruta Transversal, querecorria l’Ermita del Bon Viatge,

el Foment Cultural i Artística i elcentre cultural Mercè Rodoreda,entre altres.

Segons destaca el consistori,la tasca duta a terme pels vo-luntaris i voluntàries ha estat“cabdal” per poder cobrir l’es-deveniment. Hi van participar 65persones, les quals van oferir-sea mostrar el patrimoni de laseva ciutat als visitants.

Visitants a la Torre de la Creu, l’indret més visitat. Foto: Ajuntament

L’Open House aplega mésde 4.000 visitants a la ciutat

» Sant Joan va obrir les portes dels indrets més emblemàtics del seupatrimoni arquitectònic com la Torre de la Creu, l’edifici més visitat

Poveda, nou president de laXarxa de Ciutats per la BicicletaMOBILITAT4L’alcalde de SantJoan i vicepresident de Mobili-tat i Transport de l’Àrea Metro-politana de Barcelona (AMB)ha estat nomenat recentmentpresident de la Xarxa de Ciutatsper la Bicicleta.

Així es va decidir durant lacelebració de l’assemblea gene-ral de l’ens, que va tenir lloc elpassat divendres 23 d’octubre aMúrcia.

Durant el seu nomenament,Poveda va remarcar que vol quel’associació esdevingui “un refe-

rent de la mobilitat en bicicleta”,a més d’ampliar “el nombre deciutats participants i convertir-se en un interlocutor en temes demobilitat amb les comunitatsautònomes, el Govern Central ila Unió Europea”.

Antoni Poveda ha liderat desde l’AMB l’aposta per aquestmitjà de transport amb actua-cions com la implementació delsistema de Bicibox, els ajuts pera la compra de bicicletes i la mi-llora dels carrils bici arreu de lacomarca.

Mobilitat | Més viatgers en autobúsEl nombre de viatgers en autobús a Sant Joan ha augmentat

un 3,3% respecte del 2014, segons ha informat l’AMB recentment. Des del passat gener fins al setembre d’aquest any les línies diür-

nes han enregistrat 3.566.965 viatgers i les nocturnes, 368.860.

RedaccióSANT JOAN DESPÍ

Antoni Poveda en bicicleta davant del consistori. Foto: Ajuntament

CULTURA4Des del passat dis-sabte 7 de novembre Sant Joancompta amb un nou espai cul-tural. Es tracta del Club d’Art,ubicat a les instal·lacions delCentre Jujol-Can Negre.

El Club d’Art aglutinarà unampli ventall d’activitats rela-cionades amb l’àmbit cultural ala ciutat. Tal com ha avançat elconsistori recentment, el nou es-pai acollirà un programa de xe-rrades, col·loquis i conferèn-cies i diverses sortides i itinera-

ris temàtics dedicats a l’art i lacultura.

Durant la seva inauguració,el Club d’Art va donar el tret desortida amb un itinerari guiat alMuseu de la Rajoleta d’Esplu-gues, mentre que l’11 de no-vembre hi haurà una xerradacentrada en l’art i el patrimonicultural de Sant Joan Despí.

Aquesta activitat se centra enl’ermita de la Mare de Déu delBon Viatge i la imatgeria del se-gle XII. L’objectiu és donar a co-

nèixer amb més profunditat lescaracterístiques, la història i elsorígens de la talla romànica dela Mare de Déu de Sant JoanDespí, la qual es conserva al Mu-seu Nacional d’Art de Catalun-ya (MNAC).

La propera activitat tindràlloc el pròxim 16 de desembre ise centra en el pintor impres-sionista Monet i la pintura a l’ai-re lliure. Normalment, les xe-rrades tindran lloc a les set de latarda.

La referència de l’art local

Page 12: Linia tres 29

Comarca| 12

líniatres.cat 10 novembre 2015

ComerçEsplugues | Nestlé ven la seva seu i es queda de lloguerFa uns dies Nestlé va anunciar la venda de la seva seu d’Esplugues a Meridia Capital i ha pactat ocupar un dels edificis del complex en règim de lloguer durantdeu anys. Segons va explicar Nestlé, la mesura s’ha pres perquè vol concentrar elsseus recursos en l’àmbit industrial. En aquest edifici hi treballen 800 persones.

Els carrers del centre de SantJoan es van omplir de gom agom el passat dissabte 24 d’oc-tubre per la celebració del Fira-despí, l’aparador comercial perexcel·lència de la ciutat.

Des de les deu del matí fins ales nou de la nit el teixit comer-cial va mostrar els seus produc-tes en una jornada maratonianaen la qual van participar una sei-xantena d’expositors. A més,també va tenir lloc la Fira de vins,caves i cerveses al carrer de J. F.Kennedy i la Firatapa, que es vaallargar del 23 al 25 d’octubre.

Amb tot plegat, la ciutat vaviure unes jornades festives ambun esclat del comerç, la restau-ració i la gastronomia local.

En el marc de la fira també esvan celebrar diverses activitatsparal·leles que van atraure unagran afluència de visitants. Es va

fer una desfilada de moda a l’es-cenari central de la plaça delMercat, diverses activitats me-diambientals, esdeveniments decaràcter solidari, actuacions, ta-llers i jocs.

Els principals escenaris de lesjornades van ser la plaça d’An-tonio Machado, la rambla deJosep Maria Jujol, la plaça delCarme, la plaça del Mercat, i elscarrers de Josep Maria Trias deBes, Joan Maragall i Pi i Suñer,entre altres.

Per tal de facilitar la mobili-tat entre el barri de Les Planes iel Centre, l’Ajuntament va posara disposició dels visitants untrenet que parava a la rambla Jo-sep M. Jujol amb Baltasar d’Es-panya i a Mare de Déu de la Mer-cè amb el carrer Josep M. Triasde Bes.

També es va potenciar la firaa les xarxes socials i es va ins-tal·lar un photocall perquè els vi-sitants es fessin fotos per a Fa-cebook i Twitter.

Els carrers es van omplir de gom a gom per la fira. Foto: Ajuntament

Firadespí es consolida com unaparador del comerç de la ciutatRedaccióSANT JOAN DESPÍ

Demografia | Saldo migratori negatiu a la comarcaSegons dades recents del Consell Comarcal, el saldo migratori total del Baix Llobregatés negatiu per tercer any consecutiu. En concret ha estat de -355 persones el 2014. La

xifra és deguda al moviment migratori cap a l’estranger i altres parts del país, de laprovíncia i de l’estat. En total, han emigrat 29.504 persones i n’han arribat 28.605.

Gran èxit de la primeraShopping Night de Sant JustSANT JUST4La primera edicióde la Shopping Night de SantJust del passat 24 d’octubre vaser tot un èxit. Hi van participaruna cinquantena de botigues.

Des de les vuit del vespre finsa les dotze de la nit les botiguesi comerços participants van obriral públic a diversos carrers delcentre. Segons el consistori, l’a-fluència de veïns i veïnes i visi-tants d’arreu va ser “massiva”.

A més, paral·lelament, elMercat Municipal va obrir les se-ves portes per celebrar la Nit detapes. Hi van participar una vin-tena de parades i establiments de

restauració, que van comple-mentar l’esdeveniment festiu deles compres nocturnes.

Totes dues activitats es vandur a terme en el marc de la Nitde Sant Just al Carrer, durant laqual es van celebrar altres actes,com una animació musical a cà-rrec de l’alumnat dels Tallers deMúsica; la presentació de l’es-cultura Porta i cadira de CarmeMalaret; i un mapping amb laprojecció d’un vídeo a la façanalateral de l’Ateneu. Més tard vaser el torn de la música amb elgrup Vintage i el professoratdels Tallers de Música.

L’Àrea Metropolitana de Barce-lona (AMB) va expressar fa unsdies la seva voluntat de crear una“agència metropolitana de Des-envolupament Econòmic”, enla qual les administracions localsi les empreses d’aquest àmbit ge-ogràfic s’aglutinin per donar im-puls econòmic a la zona. Així hova expressar Jaume Collboni,vicepresident de Desenvolupa-ment Social i Econòmic del’AMB, en una trobada organit-zada pel Fòrum Empresarial delLlobregat.

Segons va dir Collboni durantla seva intervenció, els empresa-ris han de ser els eixos d’actuaciói s’han de suprimir les fronteresde l’àrea metropolitana. “Ara te-nim l’oportunitat de liderar desde Barcelona una macroregió

econòmica i social des de Lió finsa Llevant”, va sentenciar el vice-president econòmic de l’AMB.Per fer-ho, Collboni va insistirque es necessita un “lideratgecompartit” en el qual cooperin lesdiverses administracions, elsagents socials i les empreses, jaque són les encarregades de “cre-ar riquesa i llocs de treball”.

Collboni també va recordarque l’AMB ha destinat una líniad’ajuts per a la millora dels po-lígons industrials de la regió.

Durant l’acte, Jaume Coll-boni va estar acompanyat perl’alcaldessa de l’Hospitalet, Nú-ria Marín, i el president del Fò-rum Empresarial Llobregat, Ma-nuel Rosillo.

Núria Marín, Manuel Rosillo i Jaume Collboni durant l’acte. Foto: FEM

L’AMB busca sinergies amb elsagents socials i els empresaris

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Mobilitzacions a la comarca afavor de les beques menjadorSOCIETAT4Davant de les reta-llades en matèria de bequesmenjador per part de la Gene-ralitat que va denunciar el Con-sell Comarcal fa unes setmanes,el Baix Llobregat s’ha mobilitzat.

El passat dijous 29 d’octubrees va convocar una concentracióde rebuig a aquestes mesures aSant Vicenç dels Horts de lamà del Fòrum Social del BaixLlobregat, i el dijous passat 5 denovembre va haver-hi una mo-bilització a Sant Feliu davant deles instal·lacions dels ServeisTerritorials d’Ensenyament. Se-gons dades del Fòrum Social, hi

van assistir més d’un centenarde persones, que van reclamarque es revisin els criteris de co-bertura de les beques menjadorper als infants amb vulnerabili-tat i demanen que no es deriviaquesta responsabilitat als ajun-taments de la comarca.

A la concentració va assistirl’alcalde de Sant Just Desvern ipresident del Consell Comarcal,Josep Perpinyà, que va expres-sar el seu descontentament perla reducció en aquesta partidapressupostària, a més de de-manar “una sensibilitat mésgran” per part de la Generalitat.

La pancarta de la concentració del dia 5. Foto: Twitter (@JPuigdengolas)

Page 13: Linia tres 29

13 |

Esportslíniatres.cat 10 novembre 2015

No va poder ser. El Levante LasPlanas va caure contra el Seagull(3-4) diumenge passat en unpartit somiat per als amants delfutbol ofensiu. Les santjoanen-ques no van poder puntuar en elque fins ara ha estat el test mésexigent de la temporada, contrael líder de la categoria, un equipinvicte que sota les ordres de Jor-di Ferrón fa pinta que l’any queve serà a la Primera Divisió.

Malgrat que les badaloninesvan arribar a gaudir d’una ren-da favorable de tres gols al minut26 –Alba de penal al 16, Bea al22 i Laura–, les del Baix no esvan rendir i Sara i Rocío vanaconseguir retallar distàncies i si-tuar el 2 a 3 abans del descans.

Les blaves van tornar a la ges-pa amb força després de la pau-

sa i al minut 2 de la represa Conetornava a distanciar les visitantsal marcador. El Levante va treu-re l’orgull i María va fer el tercergol de les planenques amb un xutcreuat preciós al minut 51, peròla pilota no va tornar a entrar acap de les dues porteries, malgratels intents de les jugadores d’Ed-

gar Alborch. El sacrifici defensiude les gavines va ser suficientperquè els tres punts volessin del’Estadi de les Planes.

La novena jornada de lligaportarà les del Baix a Palma deMallorca, on jugaran contra unrival directe, l’AD Son Sardina,el cinquè classificat.

El Levante és quart amb 15 punts. Foto: LLP

El Levante Las Planas cau contrael líder en un partit esbojarrat

» Els gols de Sara, Rocío i María no serveixen per derrotar el Seagull» Aquest cap de setmana les del Baix visitaran l’AD Son Sardina

Sant Just es bolca amb la Cursa Karts de Coixinets

SANT JUST4Un cop més, i ja envan 39, Sant Just va sortir al ca-rrer per gaudir de la Cursa Kartsde Coixinets, una popular com-petició amb dècades de tradiciói que cada any se celebra al cir-cuit urbà comprès entre el carrerCreu del Pedró i el carrer Freixes.

Els guanyadors van ser GerardGarcía i Pol Teixidó en categoriaaleví, Arnau Olivar i Ivan Gómezen infantils, Carlos i Manel Bo-rrajo en la categoria cadet, Mari-

na Sabatés i Maria Cortés en ladisciplina femenina, Patrícia Fal-có i Senen Ardèvol van ser els mésràpids en el duet mixt, Josep Mi-quel i Joan Carles Ruiz es van im-posar als veterans, Marc Beasco-echea i Bernat Bassols van endur-se el triomf en la categoria júnior,Marc Ruiz i Marc Mengod van serels més ràpids en la categoriasènior mentre que el premi mésimportant, el màster va ser per aAdrià Sandoval i Jan Busquets.

Gran jornada per als equipsd’handbol de la comarca

BAIX LLOBREGAT4La setenajornada de la Primera Estatalmasculina d’handbol va ser moltfavorable per als interessos delsequips del Baix, que van acon-seguir dues victòries.

L’Handbol Esplugues conti-nua setè però a només tres puntsdel líder després de la victòria alderbi contra el Sant Esteve Ses-rovires (30-27) de dissabte pas-sat. Els homes d’Ángel Castrovan plantejar un partit molt se-riós contra un dels equips de lazona baixa –els sesrovirencs no-més han aconseguit una victòriaen el que va de competició– que

no van poder resoldre fins als da-rrers minuts. Álvaro Polo, MarcAbadia i Xavier Pes, amb 5 golscadascun, van ser els màxims re-alitzadors espluguins.

Per la seva banda l’HandbolSant Joan va aconseguir la se-gona victòria del curs dissabtepassat a Lleida contra el cuer, elPardinyes (26-31). Els d’AntonioGuijarro van prendre la iniciati-va des del començament al Mu-nicipal de Pardinyes i van arribara gestionar avantatges de fins a8 gols. Ferran Pérez i RubénGallego van ser els màxims go-lejadors de l’equip amb 5 dianes.

El Nou Esplugues suma lacinquena victòria del curs

ESPLUGUES4El CB Nou Es-plugues torna a agafar velocitat.Els blaus van aconseguir la cin-quena victòria de la temporadaa les Moreres diumenge passatcontra el Centre Catòlic del’Hospitalet (68-56) i tornen aprendre embranzida.

Els blaus van aconseguir su-perar els riberencs, amb elsquals estaven empatats a la zonacentral de la classificació. D’a-questa manera aconsegueixen

distanciar-se d’un rival directe almateix temps que s’apropen alstres colíders de la classificació,els Escolapis de Sarrià, el CBCiutat Vella i l’AESE.

El Nou Esplugues encadenadues victòries consecutives –des-prés de la que van aconseguir lasetmana passada a la pista delCN Tàrrega– i buscarà engan-xar-se a la lluita per la zona altaaquest diumenge a la pista delCB Ciutat Vella.

Sant Just | L’AC Sant Just organitza dues sortides en biciEl pròxim cap de setmana serà intens per als amants del ciclisme. L’Agrupació

Ciclista Sant Just ha preparat dues sortides en bicicleta, una pensada per fer un recorregut de cicloturisme i una altra més exigent en BTT. Totes dues activitats esrealitzaran aquest diumenge al matí. Es pot trobar més informació al seu lloc web.

RedaccióSANT JOAN

Una imatge de la cursa de diumenge. Foto: Instagram (@eduardabella)

Page 14: Linia tres 29

| 14Agendalíniatres.cat 10 novembre 2015

[email protected]

AGENDA MENSUAL

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DIJOUS 12 DE NOVEMBRE18:00 Taller de preparació i assessorament a laReagrupació Familiar. Durada aproximada:dues hores i mitja. Lloc: Servei EducatiuBaix Llobregat.

DIMARTS 10 DE NOVEMBRE18:00 Hora del conte per a nadons. Espectacleper aprendre en família a cultivar l’atenció,la curiositat, l’escolta i la concentració dels na-dons. A càrrec del rondallaire Santi Rovira. Lloc:Centre Mercè Rodoreda.

DIJOUS 12 DE NOVEMBRE19:00 Presentació del llibre Mundos en sentido

equivocado. Presentació a càrrec de les autores,Jezabel Bedman (Irene Sánchez), i Gisele Na-varro, il·lustracions. Lloc: Biblioteca Mercè Ro-doreda.

DIMECRES 11 DE NOVEMBRE18:30Aula de Cuina: Tapes de Tardor 2. Lloc: Cui-na Miracle. Preu: 12,10 euros per persona par-ticipant. Organitza: Centre Cívic Joan Mara-gall.

DIVENDRES 13 DE NOVEMBRE17:30 Poesies de la Tardor. Recital de la poetessaSoledat Gascó i Jordi Udina amb l’acompan-yament musical de l’acordionista M. Rosa To-màs. Lloc: El Mil·lenari. DISSABTE 14 DE NOVEMBRE

20:00 Novembre Literari. Concert-espectacle:Ulisses, amb el Cor País Meu. Preu: 5 euros (so-cis/es Ateneu: 4 euros). Lloc: Sala Cinquan-tenari de l’Ateneu (Sant Just).

DIVENDRES 20 DE NOVEMBRE22:30 Concert tribut a Fito & Fitipaldis. Espec-tacle musical de Chisky & Chiskypaldis, la mi-llor banda tribut a Fito & Fitipaldis. Banda for-mada l'any 2009 i composta per sis músics.Lloc: El Bulverad (Sant Joan).

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE19:00 VIII Trofeu de grups Ciutat d’Esplugues.Competició de patinatge en la modalitat deShow amb la participació de diferents clubs.Durada aproximada: dues hores i mitja. Or-ganitza: Club Patinatge Artístic Esplugues.

ESPLUGUES COMARCA ESPORTSSANT JUSTSANT JOAN

[email protected]

L'Associació de Dones Progressistesorganitza un cinefòrum sobre aques-ta pel·lícula nord-americana de la di-rectora Niki Caro. Lloc: Centre Cívic LesPlanes (Sant Joan).

Cinefòrum: 'En tierra de hombres'

Ds. 14 de novembre a les 18:30

AGENDA MENSUAL

Fer riure és un art no és només la da-rrera obra de Joan Pera, sinó també isobretot la celebració dels 50 anys deprofessió d'aquest actor. Espectacle di-rigit per Martí Torras. Lloc: Teatre Mer-cè Rodoreda.

Teatre: ‘Fer riure és un art’ amb Joan Pera

Dv. 13 de novembre a les 22:00

Taller de cuina dinamitzat pel grup dedones estrangeres nouvingudes d'Es-plugues. Lloc: Casal de Cultura RobetBrillas (carrer d’Àngel Guimerà, 38).Més informació: 93 473 44 12.

Taller de cuina de tardor: la Carbassa

Dv. 27 de novembre a les 18:00

Passejades i activitats dirigides a La Bo-naigua gratuïtes. Sortida a les 10:30hores des del Parc Parador, i a les10:45 des del Centre Social El Mil·le-nari (sant Just). Per a persones de mésde 60 anys.

Passejades i activitats dirigides a La BonaiguaDc. 11 de novembre a les 10:30

Page 15: Linia tres 29

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 15 | líniatres.cat10 novembre 2015

Page 16: Linia tres 29

Pròxima edició: 9 de desembrelíniatres.cat| 16 10 novembre 2015