Linia tres 21

líniatresesplugues · sant joan despí · sant just desvern

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

liniatres.cat

Reportatge pàg 3La Plataforma en Defensade la Sanitat al Baix anunciauna marxa pel 28 de febrer

Música pàg 11Manel Fuentes actuaràdissabte 7 de febreral Mercè Rodoreda

Difusió OJD-PGD: 9.975 exemplars mensuals · Febrer 2015 · Núm. 21

Sant Just pàg 10El Ple demana ajuda a laGeneralitat per finançarles escoles bressol

Comarca pàg 12L’AMB aprova un plaper protegir el Parcnatural de Collserola

Comerç pàg 12Sant Just amplia els espaisde coworking per a empreses

Esports pàg 13El Nou Esplugues derrotael Prat en el derbi de bàsquet

El Ple d’Esplugues rebutja elnou tanatori per pressió veïnalL’oposició vota en contra de la construcció de l’equipament i el PSC s’absté, però per raons tècniques pàg 8

pàg 11

Llum verda al MiniestadiSant Joan aprova la reordenació de la Ciutat Esportiva del Barça

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniatres.cat Febrer 2015

3 | En Portada líniatres.catFebrer 2015

Diferents plataformes i moviments socialsde la comarca van decidir agrupar-sel’estiu passat per crear la Plataforma enDefensa de la Sanitat Pública del Baix Llo-bregat, una manera de “coordinar les llui-tes per una sanitat pública i de qualitat ques’estan desenvolupant a la comarca”, se-gons explica a aquesta publicació PuraValverde, presidenta de la plataforma.

Ara per ara, l’organització està posantèmfasi en l’atenció primària, ja que “hi hamolts CAP a la comarca pendents d’obriri uns altres que tanquen a la tarda”, explicaValverde, cosa que provoca que “es deri-vin molts pacients als hospitals, col·lapsantels centres i perdent el tracte correcte d’unmalalt crònic”. Valverde creu que “l’hos-

pital ha de ser l’últim recurs”, i recorda que“una visita a un centre hospitalari en llocd’un CAP surt més cara a l’administració”.

Un altre dels elements que destacaValverde són les “llargues” llistes d’espe-ra als hospitals de la comarca, un fet cau-sat, segons assegura, “per la política queestà duent a terme la conselleria de Salut”.

SALUT ES COMPROMET A MILLORARFa uns dies Salut va presentar el pressu-post per al 2015, que enguany serà de propde 8.500 milions d’euros, un 2% més quel’any passat, els quals, segons assegura eldepartament, “es dedicaran especial-ment a millorar l’estat de les llistes d’es-pera”. En aquest sentit, el conseller del’àmbit, Boi Ruiz, es va comprometre al fetque “cap ciutadà trigui més d’un any a seroperat de qualsevol patologia”.

A continuació es fa un repàs de la si-tuació d’alguns centres sanitaris del Baix.

“Pública i de qualitat”» La Plataforma en Defensa de la Sanitat al Baix critica les retallades i anuncia una marxa pel 28 de febrer

F. Javier Rodríguez / Neus MarmolBAIX LLOBREGAT

Quatre hospitals, una reivindicació

28F: primera marxa unitàriaSOCIETAT4Després de més de mig anyrecollint i tractant diferents reivindica-cions de col·lectius de la comarca, la Pla-taforma en Defensa de la Sanitat Públi-ca del Baix Llobregat organitzarà la sevaprimera manifestació unitària el pròximdissabte 28 de febrer.

“Estem intentant donar una respostaconjunta a les protestes que s’estan duenta terme a diferents centres sanitaris de lacomarca”, afirma Valverde, que explicaque “s’està treballant per redactar un

manifest on hi tinguin cabuda les diver-ses protestes per la sanitat al Baix”.

Tot i que encara no tenen decidit el re-corregut de la marxa –ho faran en els prò-xims dies–, des de la plataforma indiquenque ja estan parlant amb alguns col·lec-tius i associacions perquè se sumin a laconcentració del pròxim dia 28, unamarxa que posarà l’accent en “la respon-sabilitat que té la conselleria de Salut enla situació actual de la sanitat a la co-marca”, afegeix Valverde.

MartorellHOSPITAL SANT JOAN DE DÉUAl centre de Martorell, que és privat ipresta servei públic, “des que van co-mençar les retallades, el sou ha baixat un5% i s'ha reduït personal. L'empresa hoha justificat com a ‘reajustament’ perquè,segons ells, la plantilla estava sobredi-mensionada”, explica a Línia Tres OlgaFernández, de CCOO. Fernández diuque les negociacions per fer un convenipropi van començar fa un any. Finalment,“l’acord retallava un 5% més el sou”.

EspluguesHOSPITAL SANT JOAN DE DÉULa plantilla de l’hospital es mobilitza cadasetmana en contra de les retallades quepateix des del 2011. Des d’aleshores, elstreballadors asseguren que han perdutuna quarta part del seu poder adquisitiui hi ha hagut dos-cents acomiadaments.M. José Rodríguez, representant deCCOO del comitè d’empresa, explicaque “els llocs de treball reduïts no s’hancobert, tot i que l’activitat a l’hospital haaugmentat. No donem l’abast”.

ViladecansHOSPITAL DE VILADECANSTot i que fa uns dies el Departament deSalut va presentar el pla funcional del’hospital –que preveu ampliar un 90%la superfície de les instal·lacions i incre-mentar el nombre de llits, a més de mi-llorar l’àrea quirúrgica–, els usuaris i tre-balladors desconfien que s’acabi duent aterme. La Plataforma en Defensa del’Hospital seguirà recollint signaturesperquè s’incrementi el pressupost i el pro-jecte sigui viable i farà actes de protesta.

Sant Joan DespíHOSPITAL MOISÈS BROGGI“Les retallades han afectat més el Broggiperquè quan van començar el centre aca-bava d’obrir. La plantilla estava a mig co-brir i es van instal·lar alguns serveis, queno són suficients”, explica a Línia TresFructado Jiménez, representant de l’U-SOC al Broggi. No obstant això, el Con-sorci Sanitari Integral (CSI) assegura quehi ha hagut un descens de les llistes d’es-pera en aquest centre hospitalari gràciesa l’augment de l’activitat quirúrgica.

| 4Opiniólíniatres.cat Febrer 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Tres no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniatres.cat

Dipòsit legal: BP. 12320-2013

amb el suport de:Difusió controlada

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Hi ha qui s’hi emmiralla en els re-sultats de les eleccions a Grècia iho aplica a Espanya i a Catalu-nya. Els tres països no es podencomparar, a Grècia durant moltsanys, ha estat enquistada la cor-rupció, no només entre els polí-tics, sinó a la mateixa societat,gent que no pagava els impostos,especialment les grans fortunes ioligarques. Un desgavell de pro-porcions astronòmiques, que araamb l’escut de la dignitat nacio-nal, traspassen la responsabilitata l’enemic de fora, especialmenten la senyora Merkel. Viure persobre de les teves possibilitatseconòmiques, de qui és culpa?

Això, tot sigui dit, no porta anegar la viabilitat de negociar comes pot retornar el deute i si cal, al-guna quita, és clar. Espanyatambé té un deute immens, peròse’n pot sortir sempre que negociïamb serietat amb els bancs credi-tors i amb Catalunya a l’hora denegociar la independència, perveure quina part del deute espa-nyol està disposada a pagar. Ca-talunya, també està endeutada,però si aconsegueix la indepen-dència, se’n podrà sortir en untemps prudencial.

Pablo Iglesias, aprofita altriomf de Syriza i proclama el seutriomf per a les pròximes elec-cions, Dolors Camats s’hi afegeix.Que no s’equivoquin, s’ha de serseriós i prudent amb les anàlisis,perquè les característiques delsciutadans i les estructures d’estatno són ni de bon tros les matei-xes. Fan un càlcul erroni i a leseleccions que venen no guanya-ran, ni a Espanya ni a Catalunya.Això sí, els canvis de la políticasón necessaris, no es pot reincidiren els desencerts del present.

4Grèciaper Jordi Lleal

#PendentsDeGrècia#DavantDelJutge #RiscDeVentades

4Un any de la fugida de Rosellper Sergi Villena

Esperanza Aguirre, que va co-metre diverses infraccions detrànsit, va desobeir i es va es-capolir de la policia, finalmentse n’ha sortit perquè el jutge haarxivat les causes contra ella.Tant hi fa de la paraula delsagents, de la gravació i delstestimonis. Luis Bárcenas, queva cometre deu delictes contrala hisenda pública, un delictecontinuat de blanqueig de ca-pitals, delicte de falsedat docu-mental, delicte d’estafa proces-sal, delicte de suborn i la sumade tot això pujaria a uns cator-ze anys de presó mínima als sei-xanta-dos de presó de penamàxima i que al final ha estatnomés un any a la garjola, aca-ba de sortir-ne pagant unafiança de dos-cents mil euros.

El petit Nicolás, el qual estàen llibertat amb càrrecs d’esta-fa i falsedat documental i usur-pació de funcions públiques fapoc es va colar –tret caracterís-tic en ell– en la festa del cone-gudíssim representant de fut-bolistes, Jorge Mendes. L’acte, vatenir lloc a l’ Hotel Palace de Ma-drid, on hi havia celebritats comFlorentino Pérez i molts jugadors

com Cristiano Ronaldo. Doncs eldesvergonyit va acaparar mésatenció que molts dels assis-tents. Ah, i és merengue.

A l’Argentina, del fiscal Nis-man, qui havia denunciat lapresidenta, la polèmica CristinaFernández de Kirchnner, d’es-tar al darrere de l’encobrimentdels exfuncionaris iranians acu-sats de l’atemptat contra la “mu-tual judía” el 1994 i que era comuna pedra a dins de la sabata,van trobar el seu cos al seuapartament de Buenos Airesen estranyes i sospitoses cir-cumstàncies.

A qui beneficia la seva mort?És vergonyant que malvats, cor-ruptes i assassins, quan tenentantes proves en contra, final-ment se n’acabin sortint –encaraque està tot per veure–. Jo vullcreure que no serà així, que fi-nalment pagaran pel que hanfet, i que sobretot no tornin a ferde les seves perquè com diu labíblia: “Ai dels qui estiren ambenganys/El carro de la injustí-cia,/Ai dels qui tenen el mal perbé,/I el bé per fer mal!/Ai delsqui es creuen savis/I es tenenper intel·ligents!”

per Francesc Rebolledo

4La llei de l'embut

A pocs dies de complir-se unany de la sortida del club deSandro Rosell, ens trobem unpanorama institucionalmentdesolador. La decisió de marxarque va prendre l’expresidentdesprés de les pressions rebu-des, especialment pel ‘cas Ney-mar’, i també amb la intenció deno perjudicar més la imatge del’entitat, no va obtenir l’efecte es-perat. Donant el relleu a Barto-meu, continuador d’un estilque no ha fet més que debilitarel club en l’àmbitdiplomàtic,Sandro es va treure la respon-sabilitat del damunt però no vaoferir cap solució. Com bé sa-bem, els problemes s’han anatamuntegant i Bartomeu i elsseus han estat del tot incapaçosde reconduir la situació.

La presidència de Rosell,que ningú no ho oblidi, va ser –ohauria hagut de ser– una de les

més plàcides de la història pera un dirigent: l’equip nedava enl’excel·lència i gaudia d’un re-coneixement absolut, i per ex-tensió la institució tenia un cli-ma social envejable. Però ell i laseva directiva es van anar en-carregant de lapidar tot allòque tan bé funcionava. L’odi vis-ceral cap a l’anterior junta els vaportar a desfer moltes cosesque eren innecessàries. Comsobretot les lluites amb Cruyff iel seu entorn –per tant, contraLaporta–.

I avui ens trobem amb unpresident Bartomeu que, sensela legitimitat d’haver estat es-collit, s’ha vist abocat a convo-car comicis a finals de tempo-rada. Ara, tothom dóna com aclar guanyador Laporta, però re-petir aquella aposta només percastigar l’estil oposat no és pro-bablement el més sensat.

@SERCatalunya: La fiscalia anticorrupcióplantejarà a la jutge del cas Pujol que prac-tiqui noves proves i podria demanar la de-claració de Jordi Pujol fill.

@Iaia_Toneta: Ja tinc les butxaquesplenes de pedres pel que pugui passar! Esveu que serà tremendo! Molta precaucióa tots i totes.

@NicoFul: Guanya Tsipras les eleccions aGrècia, passa un asteroide i mor el DemisRoussos. I ara, amb aquests elements,jugueu a fer titulars.

9.975 exemplars mensuals

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | líniatres.catFebrer 2015

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]íniatres.cat Febrer 2015

@gerardotc: Se puede decir que es muychungo que Syriza no haya metido ningunamujer en el gobierno sin que te quiten elcarnet de la izquierda. De nada.

@encampanya: Vila acusa ERC de no serpatriota. I aquest és el Conseller no na-cionalista. Felip Puig deu estar buscantmercenaris per envair la seu d'ERC.

@MiguelLois: Soy muy del Cholo y delcorazón de este Atlético, pero creo que la in-tensidad se ha transformado en violencia.Impotencia pura.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

La formació política d’origen català Ciu-tadans-Ciudadanos es presentarà alconjunt de l’Estat espanyol a les pròxi-mes eleccions generals. Les enquestesque s’han publicat fins ara diuen queaquesta opció política superarà moltàmpliament la d’UPyD de na Rosa Díez,i que li traurà una quantitat considera-ble de vots al Partit Popular. Plana-ment i llisa, la formació de n’Albert Ri-vera farà a Espanya el forat que proba-blement no aconseguirà fer a Catalunya.

Quan Catalunya sigui independent,Espanya es podrà reinventar. Tambéhauria guanyat temps, si el procés cata-là s’hagués desencadenat a finals del se-gle XX –quan va passar, encara que moltlluny, el primer tren–. Estic convençutque hi hauria guanyat Catalunya, peròtambé hi hauria guanyat Espanya. Comdiuen destacats intel·lectuals espanyolscom el lingüista Juan Carlos Moreno Ca-brera o el sociòleg Ramón Cotarelo, Es-panya necessita la sacsejada de Catalu-nya per tenir, ella mateixa, l’oportunitatde treure’s de sobre la classe política pa-rasitària que hi mana des de fa tres se-gles, i modernitzar les estructures i lesmentalitats del seu estat.

Reconec que, si Catalunya fos inde-pendent, tant Ciutadans com Podem emcaurien considerablement més simpàtics.Ara mateix no podem obviar el fet queCiutadans va néixer a Catalunya no tantper modernitzar la dreta, ni per introduir-hi un partit liberal, sinó per frenar el ca-talanisme. Una part de la burgesia prin-cipatina contrària a la secessió va fer-seconscient que el Partit Popular, per dir-ho en termes fusterians, no alçava un gatper la cua, i decidiren donar-li una micad’oxigen al jove i dinàmic Albert Rivera,amb l’esperança que els trauria de la si-tuació actual. Per tant, l’origen de Ciu-tadans no és el d’un grup de persones quedesitgen que a Espanya, país orfe de li-beralisme, s’hi desenvolupi una opció li-beral, europeista i moderna, sinó el d’u-na gent que està bàsicament preocupa-da per la possible emancipació nacionaldels catalans.

I un altre tant podem dir de Podem.Si Espanya s’estigués refundant, estariamolt bé que hi hagués una opció que li

disputés als socialistes l’espai de l’es-querra, que pretengués ser d’ampli abasti que trenqués d’una manera clara ambel bipartidisme que ha imperat a l’Estatespanyol al llarg de la Transició. Però pen-so que podem tenir la sospita que hi hauna operació d’Estat, una operació moltben orquestrada i trenada, per mirar defrenar el procés endegat a Catalunya.

Ni el pecat original de Ciutadans niel de Podem no existirien si Catalunya jafos independent. Ara mateix, tot semblaindicar que Ciutadans servirà per des-bancar UPyD, que ha tingut una trajec-tòria amb moltes més ombres que no pasllums; i que Podem farà el mateix ambEsquerra Unida. Així mateix, els senyalsque es van emetent ens vénen a dir queCiutadans li farà un set al PP, i que Po-dem farà quelcom de semblant amb elPartit Socialista. Podem concloure, pertant, que el bipartidisme, a Espanya, vacamí de ser cosa del passat.

En l’àmbit europeu ha tingut moltamés traça a l’hora de situar-se Ciutadansque no Podem. Els representants de laforça política d’origen principatí, al Par-lament europeu, s’han situat a l’Aliançadels Liberals i Demòcrates Europeus(ALDE), on comparteixen espai ambConvergència Democràtica de Catalunyai amb el Partit Nacionalista Basc. He diti escrit moltes vegades que Espanyanecessita un partit liberal. I penso queCiutadans té a Espanya el futur que noli acabo de veure clar a Catalunya.

Podem, per la seva banda, ha anat aparar al grup europeu dels postcomu-nistes. Ho tenia molt complicat per in-tentar situar-se al Partit Socialista Eu-ropeu. I tampoc no es podia situar al grupVerds-ALE. Intentar-ho amb el grup li-beral, tenint en compte les tendències delpartit espanyol, devia caure totalmentfora d’allò que era imaginable.

Per poder tenir un paper bàsic en larefundació d’Espanya, aquestes duesformacions polítiques haurien de canviarradicalment –especialment en el cas deCiutadans– les seves posicions en rela-ció a Catalunya. Només acceptant l’e-xercici democràtic del dret a decidir fa-rien creïble el seu tarannà liberal, en uncas, i d’esquerra alternativa, en l’altre.

4Ciutadans a Espanyaper Bernat Joan

Darrerament ens visita força sovint el Se-cretari General del PSOE, Pedro Sánc-hez. En les seves darreres interven-cions –Viladecans, Tarragona i tambéahir en l’entrevista que li feu Jordi Bas-té a RAC1– hem pogut veure el seu es-forç per ensabonar-nos amb ambigüi-tats, com és lògic en un líder polític quenecessita vots catalans per conquerir lapresidència d’Espanya. Allò que m’ha re-sultat més interessant, però, ha estat per-cebre l’efecte del seu discurs entre lespersones del meu entorn. Semblaria lò-gic que les valoracions derivessin de l’op-ció política de cadascú, però veig que noés exactament així si la meva visió és di-ferent de la de tots els meus amics in-dependentistes. Mentre ells critiquen lesrespostes de Sánchez a les demandes so-biranistes, jo critico la cosmovisió colo-nial d’aquests independentistes que de-manen a Sánchez l’acceptació del dret adecidir dels Catalans, perquè –digueu-me determinista– és un objectiu que ensfarà perdre temps i mai s’adreçarà al re-coneixement d’un dret real. Ja hemvist com fins i tot l’autonomia –que lamajoria dels Catalans consideren un dretinalienable– està resultant en la pràcti-ca una atorgació graciable per part delsEspanyols.

M’ha vingut al record en GregorioPeces-Barba, finat ja fa un parell d’anys,com un bon exemple sobre els límits dela tolerància nacional espanyola en re-lació a Catalunya. Fou un dels pares dela Constitución Española i, per tant, del’arquitectura autonòmica. A finals delsnoranta, en un retrobament amb anticsamics de l’institut encara vinculats a CiUi al PSC que s’esforçaven a valorar po-sitivament per a Catalunya alguns per-sonatges de la política espanyola, va sor-

tir el seu nom com anti-exemple. Men-tre per alguns era una pena veure les in-cipients aliances PSOE-PP en contra dels“excessos dels nacionalistes”, per ami –l’únic independentista del grup enaquell moment– era ben lògica la unióde l’espanyolisme. Totes les referènciesespanyoles durant la Transició “a favordel dret dels Catalans a l’autodetermi-nació” només van ser –només podienser– propaganda.

Explicava Joan Rendé una anèc-dota que li havia confiat la Maria Au-rèlia Capmany. Sembla que ella i Peces-Barba van sopar plegats un cop cap alsanys seixanta i, en mig d’un agradableclima de coincidència antifranquista id’esperances democràtiques, aquestli va etzibar: “…eso de la llengua y lacultura, vale, però la autonomia no osla daremos nunca…”. Aquesta era unafrontera clara entre demòcrates que,enfront del conflicte de nacionalitats,posicionava els demòcrates espanyolsdel bracet de Franco. Llavors no podiaser de cap altra manera i ara tampoc.El resultat de la Transició –i de Peces-Barba entre d’altres– fou l’assimilaciódel mot “autonomia” dins del marcconceptual “Espanya”, i ara podriapassar el mateix, que els líders espa-nyols comencin a acceptar frases com“dret a decidir” o “sobirania” buidant-les de contingut sobiranista real i vin-culades al concepte “Espanya” per talque generin “drets graciables”, fàcils demodular des de Madrid en funció de lesconjuntures. El diccionari de la RealAcademia Española defineix graciablecom allò “que se puede otorgar gra-ciosamente, sin sujeción a precepto”,aquest és, en la pràctica, el nostre límitfins que no enllestim la secessió.

4Drets nacionalsper Manel Fantassin


Esplugues| 8

líniatres.catFebrer 2015

El segon tanatori a Esplugues,que estava projectat a la zonanord de la ciutat –en la conjun-ció dels barris de La Mallola, LaMiranda i Ciutat Diagonal–, fi-nalment no tirarà endavant des-prés que el Ple rebutgés la sevaconstrucció. El PP, ICV-EUiA,CiU, ERC i un regidor no adscritvan votar-hi en contra i el PSC esva abstenir. El portaveu socialis-ta, Enric Giner, va explicar ladecisió del seu grup afirmantque “entre el desig i la legalitat”,han optat “per la legalitat enbase als informes jurídics i als tèc-nics municipals”.

El projecte havia passat l’a-provació inicial, però en la reso-lució de les al·legacions els partitsde l’oposició el van rebutjar, su-mant-se a la voluntat dels veïns.

Tots coincideixen amb quès’hauria de trobar una altra ubi-cació. Els veïns, que s’han oposatal projecte des del principi, vanpresentar al·legacions i més de1.300 signatures en contra de laseva execució. “Des d’un inici, l’A-juntament ens va consultar quèens semblava el projecte i vam dirque hi estàvem en contra, però l’e-quip de govern el va tirar enda-vant”, explica a Línia TresEduardDoce, vocal de l’AV de La Mi-

randa. “Les raons del nostre re-buig són que on es vol construirés una parcel·la petita”, i apuntaque el consistori es comprometiaa aprovar-lo “a canvi de 300.000euros de l’empresa Àltima”.

“El Tanatori es va projectar enun sòl per a equipaments, a unazona al costat d’una residència idues escoles”, afegeix Doce. “Jatenim una oferta àmplia de ta-natoris a la zona i l’interès públicno està justificat”, conclou.

Avinguda Jacint Esteva, on es volia edificar el tanatori. Foto: Google Maps

El Ple rebutja el nou tanatoriper la pressió de veïns i oposició

» Els partits voten en contra de la construcció de l’equipament » Fa temps que el veïnat es mobilitza en contra del projecte

A presó per fer-se passar perassistent social i estafar avis

SUCCESSOS4Un jove de 24anys, veí de l’Hospitalet, ha es-tat detingut pels Mossos perhaver-se fet passar per assistentsocial i estafar gent gran a Es-plugues i altres municipis delBaix, i també a Igualada. S’hancomptabilitzat 13 víctimes, quetenen entre 56 i 87 anys.

L’home enganyava les vícti-mes –la majoria vulnerables acausa de malalties o minusvali-deses– amb falsos tràmits d’a-juts socials i els robava quanti-tats de fins a 3.000 euros. El jovees guanyava la seva confiança i

obtenia les dades bancàries deles víctimes quan elles li pro-porcionaven per demanar elsajuts socials. L’home els deia queles necessitava per saber si po-dien o no optar a les subvencionsen funció dels seus saldos ban-caris i ingressos.

Després, el jove asseguravaque havien de treure una quan-titat de diners del banc per po-der optar als ajuts i quan torna-va al domicili, els robava.

L’estafador té 14 antecedentspolicials i el jutge ha decretat elseu ingrés a presó.

Pugen un 41,5% els preus de l’habitatge al municipi

URBANISME4Esplugues és elmunicipi català on més ha aug-mentat el preu dels habitatges.De fet, s’ha passat dels 274.119euros de l’any 2013 als 387.752euros de mitjana el 2014, xifraque representa un 41,5% més.Són dades fetes públiques fauns dies pel president de l’As-sociació de Promotors de Bar-celona, Lluís Marsà.

Aquestes dades a Espluguescontrasten amb la caiguda de

preus dels habitatges en el con-junt de la demarcació de Barce-lona, on s’ha passat d'una mit-jana de preu de 279.293 eurosper pis el 2013 a 253.379 eurosel 2014, xifra que suposa unabaixada del 9,3%. Tot i això, ladisminució dels preus és asi-mètrica, com es pot comprovaral cas d’Esplugues. Per exemple,alguns districtes de Barcelonahan registrat increments d’entreun 3% i un 34%.

Successos | Dos detinguts per transportar figures precolombinesDos homes han estat detinguts a Esplugues i Sabadell per transportar vint-i-dues figures precolombines.

Se’ls acusa de delicte d’estafa –ja que la meitat de les figures podrien ser falsificacions– i de recaptació.Després de fer-se un estudi a través de la UAB, els Mossos d’Esquadra van saber que deu d’elles podrien

ser autèntiques i serien dels anys 1100 i 1500. Per aquest motiu van procedir a fer les detencions.

Neus MarmolESPLUGUES

Una campanya per millorar lescures pal·liatives a l’Hospital

SALUT4L’Hospital Sant Joande Déu ha posat en marxa unacampanya de micromecenatge,anomenada Seguirem vivint,que té l’objectiu d’aconseguir fi-nançament per millorar la uni-tat de cures pal·liatives del cen-tre, la primera que es va cons-truir a l’Estat espanyol per a in-fants, l’any 1991.

En total, demanen 30.000euros i es poden fer aportacionsfins al 30 d’abril. Els diners esdestinaran a ampliar l’equip deprofessionals, millorar l’atencióal dol, oferir més formació, unweb de suport a les famílies i cre-ar una xarxa de Cures Pal·liati-

ves a Catalunya. La iniciativa téel nom del títol del llibre d’Eli-sabet Pedrosa, que explica laseva vivència, ara fa un any, dela mort de la seva filla Gina. Defet, la primera acció de la cam-panya ha estat la venda del llibre,que també és l’obsequi que s’en-trega als donants de més de500 euros.

A la unitat de cures pal·liati-ves de l’Hospital Sant Joan deDéu s’atenen els infants que pa-teixen malalties en què l’expec-tativa de vida no arriba a l’edatadulta. La unitat ofereix tambéatenció integral adaptada a lesfamílies dels nens malalts.

Seguirem vivint és el nom de la campanya. Foto: Twitter (@ElisabetPedrosa)

9 | Esplugues líniatres.catFebrer 2015

Atorguen al consistori elpremi ‘Administració Oberta’GUARDÓ4Esplugues és un delsquatre municipis del Baix Llo-bregat, juntament amb Vilade-cans, El Prat i Sant Feliu, que haestat reconegut amb el guardóAdministració Oberta, que pre-mia el desplegament del procésde l’administració electrònica.

Els premis els atorga la Ge-neralitat i el Consorci AOC is’han entregat en el marc del pri-mer Congrés de Govern Digital

celebrat el 21 i 22 de gener. Al’hora de valorar les adminis-tracions, s’han tingut en comp-te aspectes com la tramitacióelectrònica, si tenen o no seu itauler d’edictes electrònics o sis’hi poden dipositar factures di-gitals.

Esplugues s’ha endut el cin-què premi en la categoria de mu-nicipis d’entre vint mil i cin-quanta mil habitants.

Guardonen la peça ¡Vira! a la Biennal de Ceràmica

CULTURA4Fa uns dies es va ferpúblic el nom de l’obra premia-da pels assistents a la 17a Bien-nal de Ceràmica d’Esplugues,coincidint amb la cloenda del’edició d’enguany. El guardonatha estat Alberto González, de Va-lladolid, amb la peça ¡Vira!.

L’obra de González va rebre65 dels 236 vots emesos pels vi-sitants a l’exposició. Es calculaque al llarg dels mesos que hadurat la 17a Biennal, han visitatla mostra, ubicada al MuseuCan Tinturé, 800 persones.

En total, s’han exposat 29obres, que havien estat seleccio-nades entre les 146 que s’hi ha-vien presentat.

L’Ajuntament destinarà un totalde 118.395 euros durant aquestcurs escolar 2014-2015 per pa-gar beques menjador. D’aques-ta manera, el consistori espluguícomplementa les 438 bequesque atorga la Generalitat a tra-vés del Consell Comarcal delBaix Llobregat a les famílies delmunicipi, de les quals 178 co-breixen la totalitat del cost delmenjador escolar i la resta no-més la meitat.

L’objectiu d’aquesta mesurapresa pel consistori és garantirque els fills de les famílies ambmenys recursos de la ciutat pu-guin accedir al servei de menja-dor de l’escola.

De les beques menjador queconcedeix l’Ajuntament, a travésde la valoració dels serveis so-cials municipals, 182 comple-menten el 50% del cost del men-jador, 162 cobreixen el 40%, i sisfinancen el 20% del total.

A més d’aquestes, el consis-tori espluguí ha aprovat 31 be-ques menjador més per cobrirles sol·licituds que no havien po-gut ser ateses pel Consell Co-

marcal. Disset d’aquests ajutscobreixen la totalitat del cost es-colar, una dotzena cobreixen el90% i dues, el 70%.

PACTE CONTRA LA POBRESAA més dels ajuts a les bequesmenjador, el consistori ha en-gegat altres iniciatives per ferfront a les necessitats de lespersones amb menys recursosdel municipi.

Recentment, el consistori hafet una crida a les 168 entitats

que formen part del teixit asso-ciatiu d’Esplugues perquè s’ad-hereixin al Pacte Local contra laPobresa i l’Exclusió Social.

L’acord té l’objectiu que laciutadania, associacions i ad-ministració treballin conjunta-ment per detectar persones enrisc d’exclusió social. D’aquestamanera, es podria garantir la co-bertura de les necessitats bàsi-ques als col·lectius vulnerablesque més pateixen els efectes dela crisi econòmica al municipi.

L’Ajuntament atorgarà 213 ajuts per pagar el menjador escolar. Foto: Arxiu

El consistori destina 120.000euros a beques menjador

Neus MarmolESPLUGUES

Sant Just Desvern| 10


El Ple de l’Ajuntament de SantJust va aprovar el passat 30 degener una moció d’urgència ambla qual reclama al govern de laGeneralitat la coresponsabilitaten el finançament de les escolesbressol municipals. La mocióva ser aprovada amb els vots a fa-vor dels grups de l’equip de go-vern, que van ser els que la vanproposar –PSC, ICV i Junts perSant Just–, i del Partit Popular.CiU i Via Democràtica es vanabstenir.

L’equip de govern va propo-sar la moció al Ple perquè, segonsha dit el regidor d’Educació a Rà-dio Desvern, Lluís Monfort, “elprojecte de pressupostos de laGeneralitat per al 2015 no con-templa cap partida destinada alfinançament de les llars d’in-

fants”. Monfort ha explicat tam-bé que “el finançament de laGeneralitat per a les escoles bres-sol s’ha anat reduint fins al puntde no contemplar cap partida”.

Per contra, segons el repre-sentant de CiU al Ple de SantJust, Miquel Obradó, “la despe-sa en ensenyament ha crescutper segon any consecutiu i s’hade fer front a més accions edu-

catives amb menys recursos”. Lamoció aprovada pel Ple demanaal govern de la Generalitat quemantingui la xarxa d’escolesbressol municipals, ja que técompetència plena en matèriaeducativa. També reclama a l’e-xecutiu català col·laboració ambels ens locals per sufragar, coma mínim, un terç del cost de lesplaces a les llars d’infants.

El Ple va aprovar la moció el passat 30 de gener. Foto: Ajuntament

El Ple demana ajuda al Governper finançar les escoles bressol» Els pressupostos de la Generalitat no contemplen destinar-hi dinersi davant d’això el consistori reclama “coresponsabilitat” a l’executiu

S’aprova el segon pla localcontra la violència de gènereIGUALTAT4El darrer Ple muni-cipal del mes de gener va donarllum verda al segon Pla Munici-pal de Gènere, que contemplauna cinquantena d’accions peravançar cap a la igualtat entrehomes i dones en tots els àmbitssocials. Van votar-hi a favor elsmembres de l’equip de govern(PSC, ICV i Junts per Sant Just),CiU i PP. Via Democràtica es vaabstenir.

A l’hora d’elaborar el pla,l’Ajuntament ha comptat amb elsuport de la Diputació de Bar-celona i ha treballat conjunta-ment amb col·lectius i associa-

cions femenines de la ciutat. Elpla ha estat acordat també teninten compte el Consell Municipalde les Dones.

El segon Pla Municipal deGènere de Sant Just treballarà ensis línies estratègiques: l’acciócontra la violència de gènere, lacoeducació, el compromís ambla igualtat de gènere, els tre-balls i temps, el reconeixementdel lideratge i participació de lesdones i la qualitat de vida.

Totes aquestes estratègieses concretaran en cinquanta ac-cions amb col·lectius, empresesi Ajuntament.

SOCIETAT4L’Ajuntament deSant Just Desvern ha atorgatuna quarantena d’ajuts a famí-lies del municipi per fer front alpagament dels rebuts de l’aigua,l’electricitat i el gas durant l’any2014.

En concret, el consistori hadonat suport econòmic per pa-gar el rebut de l’aigua a vuit fa-mílies, dinou més han rebutsubvencions per fer front a lesfactures de l’electricitat i setnuclis familiars han rebut aju-

des municipals per pagar el gas.En total, l’Ajuntament hi hadestinat una partida total de3.200 euros.

Això ha estat gràcies a unamoció que va aprovar el Ple del’Ajuntament de Sant Just elpassat mes de novembre, ambl’objectiu, segons expliquen fontsmunicipals, de garantir i prote-gir els drets humans i els bénscomuns: aigua, llum i gas.

A més dels ajuts municipals,el sector privat també col·labo-

ra oferint ajuts a les famílies queno poden pagar els rebuts. És elcas d’Aigües de Barcelona (Ag-bar), que al llarg dels darrers dosanys ha atorgat ajuts a una tren-tena de famílies de Sant JustDesvern per pagar els rebutsde l’aigua. Això es fa través delFons de Solidaritat de l’empre-sa, que compta amb la col·labo-ració dels Serveis Socials de l’A-juntament, que és qui determi-na quines famílies poden rebreels ajuts.

RedaccióSANT JUST DESVERN

El Pla es concretarà en 50 accions i sis línies estratègiques. Foto: Arxiu

Ajuts familiars per pagar rebuts

El consistori ha destinat 3.200 euros per a les famílies. Foto: Arxiu

Cultura | Cicle de recitals poètics de l’Escola d’EscripturaFa uns dies es va donar el tret de sortida al cicle de recitals poètics a l’Ateneu de Sant

Just Desvern. El primer recital es va fer el passat dissabte 17 de gener a càrrec de SòniaMoll, poeta, editora traductora i filòloga, i Clara Peya, compositora i pianista, veïna de

Sant Just. El cicle està organitzat per l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu de Sant Just.

11 |


Sant Joan Despí

L’Ajuntament de Sant Joan Des-pí ha donat llum verda a la mo-dificació del Pla General Me-tropolità (PGM), que entre altresaccions permetrà tirar endavantel projecte del nou Miniestadi delFC Barcelona a la Ciutat Espor-tiva Joan Gamper, a més dedesenvolupar urbanísticament lazona dels voltants. Ara fa faltaque la Generalitat també hoaprovi perquè el projecte es pu-gui fer realitat.

El nou pla per a la zona, a mésde preveure la construcció delnou Miniestadi culer –que s’ins-tal·larà als terrenys adjacentsque ara ocupa el Club de TennisEl Forn i que el Barça va comprarfa dos anys per 8,2 milions d’eu-ros– també contempla l’edifica-ció de 800 habitatges, parcs,

jardins i equipaments. En total,es reordenaran 295.000 metresquadrats de superfície.

Entre les altres actuacionsque es preveuen fer a la zona des-taca la construcció d’una passa-rel·la que passarà per sobre de lesvies del tren per evitar l’aïllamentde l’àrea i millorar la seva con-nexió amb el barri de Torre-blanca. També es volen rehabi-litar els edificis històrics de lazona, com la Masia Can Felip i laTorre dels Pardals.

El president del FC Barcelo-na, Josep Maria Bartomeu, haagraït la col·laboració de SantJoan Despí i ha assenyalat que elfutur estadi del filial del Barça es-tarà en marxa de cara a la tem-porada 2017-2018.

Segons Bartomeu, el futurMiniestadi tindrà un aforamenttotal de prop de 6.000 persones,“una autèntica bombonera”, haassegurat. A més, es construiranprop de 2.000 places d’aparca-ment.

Es preveuen reordenar 295.000 metres quadrats de superfície. Foto: FCB

El consistori impulsa el nou plaurbanístic de la Ciutat Esportiva

» El projecte permetrà la construcció del nou Miniestadi del Barça » En total, es reordenarà una àrea de prop de 300.000 metres quadrats

L’asfaltat del carrer d’ÀngelGuimerà es refarà sense cost

URBANISME4L’asfaltat del ca-rrer d’Àngel Guimerà s’ha tornata realitzar sense que els treballssuposin una despesa per a l’A-juntament de Sant Joan Despí.Així ho van acordar el consisto-ri i l’empresa adjudicatària, Ca-talana d’Inversions i Construc-cions 3 (CiC3). Els treballs s’hanrefet entre els passats dies 22 i 24de gener.

Després de la remodelació dela via, l’administració municipalva detectar deficiències en l’as-faltat. Segons fonts municipals,hi havia esquerdes i, fins i tot,

l’asfaltat s’aixecava en algunes zo-nes. Amb tot això, el consistori vavalorar que calia fressar de nouel carrer per col·locar l’asfaltuna altra vegada. Davant d’això,el consistori va advertir l’empresaque si no es feia càrrec de referl’asfaltat, no pagaria les certifi-cacions corresponents de l'obrai es denunciaria a l’empresa.

Al mateix barri, Les Planes,l’Ajuntament també està duenta terme la remodelació del carrerde Montilla, que forma part delmateix programa de millora decarrers.

Manel Fuentes actuarà el 7 de febrer al Mercè RodoredaCULTURA4El cèlebre presenta-dor de televisió Manel Fuentesactuarà el pròxim dissabte 7 defebrer al Teatre Mercè Rodore-da de Sant Joan Despí. Ho faràa les deu de la nit, acompanyat dela seva banda, formada per vuitmúsics, The Spring’s Team.

Fuentes, reconegut admira-dor del cantant nord-americàBruce Springsteen, homenatjal’artista en una gira que passa perSant Joan Despí. La formació ja

fa més d’una dècada que està enactiu i ofereix concerts plensd’energia. Durant més de dueshores, Manel Fuentes & TheSpring’s Team Band fan un re-corregut pels èxits més cone-guts del mític Springsteen.

Aquesta temporada el TeatreMercè Rodoreda acollirà altresespectacles d’èxit com CarlosLatre In Live, del conegut hu-morista, i El Crèdit, amb JordiBoixaderas i Jordi Bosch.

Ocupació | Un pla per contractar 81 aturatsL’Ajuntament ha obert una convocatòria de nous plans d’ocupació amb els quals

s’inseriran 81 aturats temporalment. Es busquen persones que facin treballs tècnics i administratius, de manteniment de la via pública i dels equipaments municipals i personal

per realitzar funcions relacionades amb la cultura, el civisme i la participació ciutadana.

RedaccióSANT JOAN DESPÍ

Es presenten les propostes per al futur del municipi

SOCIETAT4L’alcalde, AntoniPoveda, va presentar fa uns diesles aportacions ciutadanes alprocés participatiu que ha reco-llit propostes per al futur de laciutat. A la iniciativa, que portael nom de Sant Joan Despí 2025i es va engegar l’abril passat, s’hihan presentat gairebé un milerd’idees –en concret, 968–.

D’entre els aspectes que méspreocupen els ciutadans i ciuta-danes de Sant Joan Despí es tro-ben l’aposta pel medi ambient, la

incentivació de l’economia i lamillora de la connectivitat delsbarris del municipi.

Els ciutadans han fet arribaral consistori les seves propostesal llarg de les jornades de debatque s’han organitzat des de l’inicide la campanya, mitjançant lesxarxes socials, la pàgina webdel consistori i el correu elec-trònic municipal.

L’acte va tenir lloc el passat28 de gener al Teatre MercèRodoreda.

L’alcalde, Antoni Poveda, va presentar les propostes. Foto: Ajuntament

Foto: Manelfuentes.com (F. Sendra)

Comarca| 12


ComerçSant Just | La UBIC col·labora amb la festa de CarnestoltesEls comerciants de Sant Just (UBIC) col·laboren amb la festa de Carnestoltes, que tindrà lloc durant diferents jornades al febrer –9, 11, 13, 14 i 25–. La UBIC participa en un dels premis del concurs de disfresses, concretament al de la millor disfressa individual, pel qual atorgarà un val de compra als comerços de la UBIC de 150 euros.

L’Ajuntament de Sant Just haanunciat que posarà a disposiciód’empreses, professionals i em-prenedors un conjunt de serveisal Centre de Negocis de Sant JustPorta Diagonal, amb els qualsamplia l’oferta d’espais d’ús com-partit per a aquests col·lectius. El22 de febrer és el darrer dia perpresentar-se a la convocatòria.

En aquest edifici, a la prime-ra planta, s’ha habilitat una zonade coworkingamb vuit espais detreball individuals, que se sumenals altres vuit punts individualsque l’Ajuntament ja va habilitara Mas Lluí. Cada espai té un costde 60 euros al mes, sense comp-tar l’IVA i les despeses de sub-ministrament.

A la nova zona del Centre deNegocis de Sant Just Diagonaltambé hi ha espais comuns, alsquals podran accedir els usuaris

del coworking i els llogaters delsEspais Creatius que ja estaveninstal·lats a l’edifici. D’aquestsEspais Creatius, l’Ajuntamentde Sant Just també ha obertuna convocatòria i crearà unallista d’espera, ja que tres delsnou espais estan disponibles.

L’objectiu de l’Ajuntamentde Sant Just, en aquest cas, és fo-mentar la creació artística, l’em-prenedoria i projectes multimè-

dia i de noves tecnologies entreels joves del municipi, oferint-losuna ubicació a un preu assequi-ble –des de 64 fins a 141 euros almes, sense IVA ni despeses co-munitàries inclosos–. Des del2011 hi han desenvolupat la sevaactivitat 16 empreses.

També hi haurà un nou ser-vei d’oficina virtual i una sala dereunions, que té un preu d’entre15 i 30 euros al mes.

Porta Diagonal a Sant Just. Foto: Google Maps

Sant Just amplia els espais d’ús compartit per a empreses

RedaccióSANT JUST DESVERN

Promodespí s’adhereix a unnou projecte d’emprenedoriaSANT JOAN4Promodespí, elDepartament de Promoció Eco-nòmica, Foment de l'Ocupació iComerç de l’Ajuntament de SantJoan Despí, ha donat a conèixerel nou projecte d’EmprenedoriaCorporativa 2015.

El programa ha estat ideatper Innobaix, l’Agència d'Inno-vació del Baix Llobregat, de laqual Promodespí n’és membre.

Segons expliquen des de Pro-modespí, aquest programa d’em-prenedoria “va dirigit a empre-ses amb grans projectes peròque no disposen de tots els re-cursos per executar-los, i que, per

exemple, en aquests moments notenen accés al crèdit i difícilmentpoden plantejar-se el creixe-ment, la internacionalització o laincorporació de més talent a lesseves organitzacions” i afegeixenque “són empreses ambicioses ique tenen projectes molt singu-lars i amb gran projecció”.

Les empreses, a través d’In-nobaix, doncs rebran suport enel procés de definició de modelde negoci. També se’ls propor-cionarà un itinerari de networ-king amb la presentació a men-tors, possibles partners o in-versors.

El Parc de Collserola, que suma8.295 hectàrees protegi-des –2.662 de les quals pertan-yen a la comarca del Baix Llo-bregat i es reparteixen en cincmunicipis: Molins de Rei, SantFeliu, Sant Just Desvern, Es-plugues i El Papiol–, gaudiràde més protecció, tant urbanís-tica com mediambiental. Aquestés, almenys, l’objectiu del nou plaaprovat fa poc per l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona (AMB).

Es tracta de l’anomenat PlaEspecial de Protecció del MediNatural i el Paisatge (PEPNat),que preveu posar en marxa unconjunt d’accions amb l’objectiud’incrementar la protecció d’a-quest espai natural, que és el mésgran al territori metropolità. Entotal, s’ha acordat treballar en 21

línies estratègiques i nou objec-tius específics, els quals han sor-git d’un estudi previ de la situa-ció del parc.

Entre les accions que es du-ran a terme destaquen la millo-ra de les condicions ambien-tals, l’ús social del parc, el man-teniment del patrimoni històric,

modular el paisatge i minimitzarels impactes humans.

També es vol establir un mo-del de gestió basat en la col·la-boració pública i privada, ferun inventari de la fauna i floradel parc, millorar els accessos ipromoure Collserola com un es-pai de salut, entre altres.

El Parc de Collserola ocupa una part del territori de la comarca. Foto: Arxiu

Aproven un pla especial per protegir el Parc de Collserola

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Adverteixen de la degradaciódel corredor del Llobregat

MEDI AMBIENT4El Departa-ment de Territori i Sostenibili-tat de la Generalitat va aprovarfa uns dies el Catàleg del pai-satge de la Regió Metropolitanade Barcelona, amb el qual s’hanidentificat cinc indrets que re-quereixen una atenció especial,entre els quals es troba el pai-satge del corredor del Llobregat.

Segons el catàleg del depar-tament, el corredor del Llobre-gat és un espai que es troba “al-terat per la construcció d’in-fraestructures i el creixement

tant dels nuclis urbans comdels polígons industrials”. Aixòha provocat que es “desnatura-litzi” el corredor fluvial i que esdesfigurin les parcel·les agràriesde regadius i fruiters que ca-racteritzen la zona.

Davant d’això, el Catàlegpresentat pel Departament deTerritori i Sostenibilitat consi-dera “necessari requalificar iconsolidar les franges de pai-satges que es disposen al llargd’aquest corredor” per tal de mi-llorar-lo.

Transport | 41 milions de passatgers als busos del BaixEls autobusos interurbans del Baix Llobregat han transportat 41.578.144 passatgers el 2014 –un milió

i mig d’usuaris més que l’any anterior–, segons dades publicades per l’empresa BaixBus, que agrupales companyies de transport Mohn, Rosanbus i Oliveras. On ha incrementat més el nombre d’usuaris

és a Sant Boi i Sant Joan Despí (+3,9%), Castelldefels (+3,3%), i l’Hospitalet i el Prat (+2,6%).

El Llobregat al seu pas per Olesa de Montserrat. Foto: Arxiu

Promodespí és membre d’Innobaix. Foto: Arxiu

13 |

Esportslíniatres.cat

Febrer 2015

El CB Nou Esplugues segueix alcapdavant de la taula. Els esplu-guins es van imposar el passatdiumenge 1 de febrer al CB Prat(72-64) en el partit correspo-nent a la dissetena jornada delgrup 5 de la Tercera Divisió mas-culina del bàsquet català.

El derbi del Baix Llobregat vaser un xoc intens del Nou Esplu-gues davant dels pratencs, si-tuats al cinquè lloc de la classifi-cació i un dels perseguidors en lalluita per l’ascens de categoria. Eltriomf pren encara més impor-tància després que els tres equipsque hi ha per darrere de l’Esplu-gues també es van imposar alsseus respectius compromisos.

Aquesta va ser la cinquenavictòria consecutiva de l’equipd’Òscar Giner, que només ha

perdut dos partits dels dissetque s’han disputat. El CB Esplu-gues té un marge de dos triomfssobre l’AE Aula i tres respecte altercer classificat, el Lima HortaBàsquet.

La pròxima cita dels esplu-guins serà dissabte 7 de febrer ales sis de la tarda, quan es des-

plaçaran fins a l’Hospitalet per ju-gar al pavelló del Sant JosepObrer. L’equip riberenc es trobaa la part mitjana de la classifica-ció, però va ser un dels rivals quemés problemes van plantejar a laprimera volta als espluguins, elsquals només van poder-los guan-yar per un punt (72-71).

El Nou Esplugues guanya el derbi i segueix líder. Foto: CBNE

Victòria de prestigi del NouEsplugues davant del Prat

» El triomf al derbi del Baix consolida els d’Òscar Giner a la primeraposició del grup 5 de la Tercera Masculina del bàsquet català

Salut, esport i bon humor,junts a Sant Just Desvern

SANT JUST4Salut i Esport és lanova iniciativa conjunta de l’A-juntament de Sant Just i el Cen-tre Esportiu Municipal La Bo-naigua destinada a les personesde més de 60 anys.

Es tracta d’una sèrie d’acti-vitats setmanals gratuïtes que co-mencen a funcionar a partir d’a-vui i que pretenen combinar es-port, salut i bon ambient. Con-sistiran en passejades, natació ialtres activitats esportives diri-gides pels professionals del CEM

La Bonaigua. Els interessats enparticipar en aquestes cites hande presentar-se al punt de tro-bada del Parador (carrer Font, 4)a les 10:30 del matí o al CentreSocial El Mil·lenari (carrer ÀngelGuimerà, 1) a les 11 del matí. Elsmonitors de les activitats espe-raran els participants en aquestsdos punts.

No cal formalitzar cap ins-cripció per participar i s’aconse-lla portar calçat, roba còmoda i,si s’escau, material per a piscina.

COMARCA4El passat dissabte18 de gener es va donar el tret desortida a la segona fase dels JocsEsportius Escolars de la pre-sent temporada.

Uns 4.500 esportistes de 450equips es donaran cita setma-nalment en esports individuals icol·lectius. Futbol, bàsquet, atle-tisme o handbol seran algunes deles activitats que es disputaranfins a finals del mes de maig,quan està previst que finalitzinles competicions.

Els Jocs Escolars tornaran acomptar amb el sistema JugaVerd Play, el programa amb elqual el Consell Esportiu del BaixLlobregat (CEBLLOB) preténcanviar el model competitiu ac-tual i proposar una alternativaoriginal a l’esport federat. L’ob-jectiu d’aquesta proposta és l’e-ducació en valors mitjançantl’esport de tots els col·lectiusimplicats en els Jocs EsportiusEscolars i tindrà un àmbit d’a-plicació des de les categories

d’educació infantil (a partir dels3 anys) fins a infantil (de 13 a 14anys). Amb el Juga Verd Play elCEBLLOB vol canviar la idead’entrenar per competir i subs-tituir-la per “entrenar per apren-dre i compartir”. Aquest pro-grama s’aplicarà als esports in-dividuals i també als que espractiquen en grup.

El resultat final és la suma delmarcador més les puntuacionsque entrenadors i públic fan deles actuacions grupals.

Excursionisme | Tot a punt per la Marxa MuntanyesDiumenge 22 de febrer es disputarà la 8a Marxa Muntanyes del Baix Llobregat. El recorregut,de 20 km, sortirà de Cornellà i transcorrerà per punts com el Parc Agrari del Baix Llobregat, el

Camí de Can Cartró, la Colònia Güell o el Parc Fluvial de Sant Boi. El tret de sortida es farà ales vuit del matí i els atletes tindran un màxim de 6 hores per completar la prova.

RedaccióESPLUGUES

Una nova proposta per fer esport per a majors de 60 anys. Foto: Arxiu

Esport i valors als Jocs Escolars

| 14Agendalíniatres.cat Febrer 2015

[email protected]

AGENDA MENSUALDIVENDRES 6 DE FEBRER22:00 Concert de Jazz amb Carles Margarit i Xa-

vier Algans. Preu amb consumició inclosa: 10euros. Socis/es: 8 euros. Menors de 30 anys:6 euros. Lloc: Sala Cinquantenari de l'Ateneu(Sant Just).

DILLUNS 9 DE FEBRER21:00 Taller de costura creativa: idees per fer una

disfressa original amb materials reciclats. Po-deu portar peces de roba on fer les transfor-macions. Activitat gratuïta. Places limitades.Lloc: Centre Cívic Joan Maragall (Sant Just).

DIMARTS 10 DE FEBRER19:00 Xerrada: El vestuari romà. Mònica Bara-

hona, del Centre Jujol-Can Negre, ens expli-carà els diferents dissenys del vestuari romàsegons la classe social en aquesta època. Lloc:Centre Jujol-Can Negre (Sant Joan Despí).

FINS AL 15 DE FEBRERMatí-Tarda Exposició Alfabets de colors, de

Pau Elias, un artista que té una creativitat plàs-tica de perfils postmoderns i avantguardis-tes. El pintor ens convida amb les sevesobres a un viatge a través dels alfabets de lesdistintes cultures del món. Lloc: Centre Jujol-Can Negre (Sant Joan Despí).

FINS AL 15 DE MARÇMatí-Tarda Exposició: 4X4. 4 dones, 4 ceramistes,

4 camins, de les ceramistes Esther Ramos, Mer-cè Coma, Mercè Mir i Teresa Gironès. Lloc: Mu-seu Can Tinturé (Esplugues).

DIJOUS 5 DE FEBRER18:00 Contes jugats: l'hora del conte per als més

petits a la biblioteca. L'activitat anirà a càrrecd'Ulldistret. Recomanada per a infants de 3a 12 anys. Lloc: Biblioteca Miquel Martí i Pol(Sant Joan Despí).

DIMECRES 11 DE FEBRER17:30 Baby contes: Contes petits, amb Gina

Clotet. Per a infants d’1 a 2 anys. Cal inscripcióprèvia a la biblioteca. Lloc: Sala Isidor Còn-sul i Giribet de Can Ginestar (Sant Just).

DIMECRES 4 DE FEBRER10:45 Esport i salut. Tots els dimecres fins al 17

de juny. Activitats esportives dirigides a La Bo-naigua per a persones de més de 60 anys. Lloc:Centre Social El Mil·lenari (Sant Just).

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Activitat familiar: Ens ajudes a plantarrosers?. Ampliació del roserar del parc.Col·laboren els Ajuntaments de SantFeliu, Sant Joan i Sant Just. Lloc: Parcde Torreblanca.

Activitat familiar: ‘Ens ajudes a plantar rosers?’

Dg. 8 de febrer a les 10:00

El departament de Polítiques d'I-gualtat organitza un nou taller adre-çat a les dones en què aprendran tèc-niques de relaxació. No cal inscripcióprèvia. Lloc: Àrea de Seveis a la Persona(Sant Joan Despí).

Taller de dones: tècniques de relaxacióDc. 4 de febrer a les 09:30

Cinema: Boyhood, del director Ri-chard Linklater. VOS. No recomanadaper a menors de 14 anys. Organitza: Ca-sal de Joves. Lloc: Sala Utopia del Ca-sal de Joves (Sant Just).

Cinema: ‘Boyhood’ al Casal de Joves de Sant JustDv. 6 de febrer a les 22:30

Marxa solidària que recorrerà set tu-rons emblemàtics de Barcelona percaptar fons per als programes d’atencióa persones en situació de vulnerabili-tat. Organitza: Hospital Sant Joan deDéu (Esplugues).

Marxa solidària: ‘Barcelona Magic Line 2015’

Dg. 1 de març

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

179.65014.97514.97514.97514.97514.97514.97514.97514.9759.9759.9759.9759.9759.9759.975

149.75014.97514.97514.97514.97514.975

31.9007.975

Total 361.300

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

179.650149.75031.900

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

361.300 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia


Febrer 2015 Pròxima edició: 4 de marçlíniatres.cat| 16

Documents

Linia tres 21