text

os le

gisl

atiu

sLleid’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals

Llei 22/2009, del 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals

Aprovada pel Ple del Parlament (tramitació núm. 200-00048/08)en la sessió núm. 67, del 17 de desembre de 2009 (Diari de Sessions del Par lament de Catalunya, sèrie P, núm. 104/VIII).

Publicada en el Butlletí Oficial del Parlamentde Catalunya, núm. 605/VIII, del 23 de desembre de 2009.

Promulgada el 23 de desembre de 2009 (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 5536, del 30 de desembre de 2009).

Barcelona, 2010

Primera edició Barcelona, març del 2010(edició núm. 363)Textos Legislatius, 102

© Publicacions del Parlament de CatalunyaDepartament d’Edicions Parc de la Ciutadella, s/n · 08003 Barcelona Tel. 933 046 635 / Fax 933 046 636 A/e: edicions@parlament.cat www.parlament.cat/web/documentacio/cataleg Imprès a Artyplan, Barcelona Tiratge: 1.300 exemplars

DL: B.15120-2010

Edició no venal

Pròleg

El Projecte de llei d’ordenació sostenible de la pesca continental va ser admès a tràmit el 7 d’octubre de 2008. Al cap d’un any i uns quants mesos, s’aprovà la Llei 22/2009, del 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals. D’un primer examen preliminar, se’n poden destacar du-es coses: una tramitació no especialment àgil i un canvi de títol. Aquests dos trets són prou significa-tius per a explicar la tramitació parlamentària i el seu resultat final.

Amb relació a la tramitació parlamentària, cal es-mentar que l’iter de la Llei 22/2009 es pot posar com a exemple de procés poc àgil –una de les crítiques que ha sofert el procés parlamentari en el Parlament de Catalunya. Per una banda, per l’existència d’una multitud de pròrrogues demanades i concedides; per una altra banda, per la dilatació del període per a de-manar, acordar i substanciar les compareixences. El termini per a presentar les sol·licituds de comparei-xença va acabar, després de diverses pròrrogues, el dia 27 de gener de 2009. No va ser fins l’11 de març de 2009 que la Comissió de Medi Ambient i Habitat-ge va aprovar la llista de compareixences, que es van acabar de substanciar el 21 de maig de 2009. Per tant, un total de cinc mesos per a completar la fase

de compareixences. Una fase que es veu positiva pel fet que permet als diputats conèixer l’opinió d’experts i afectats per la normativa que es proposa, però que moltes vegades s’executa en sessions maratonianes en què hi ha poc espai per al debat i molta reiteració de posicions.

Més enllà de la tramitació parlamentària, cal fer cinc cèntims dels canvis produïts en el text del Pro-jecte de llei durant la seva tramitació, dels quals el títol no és sinó la punta de l’iceberg. Cal destacar, com ja s’ha avançat, que durant la tramitació el text del Pro-jecte va patir força canvis derivats de nombroses es-menes i transaccions entre els grups parlamentaris. Així, en fase de ponència i comissió s’acceptaren 134 esmenes (la majoria, dels grups que donen suport al Govern) i es feren 101 transaccions. Es pot parlar, així —i per a resumir—, de tres textos: el que va entrar al Parlament, el que se n’hauria derivat si s’hagues-sin acceptat les esmenes dels tres grups que donen suport al Govern i el que finalment s’aprovà, després de les transaccions i reformulacions de textos dels mateixos grups que donen suport al Govern.

Amb relació al contingut de la Llei 22/2009, cal esmentar que no s’hi regula tota la pesca en aigües continentals (l’expressió «pesca continental» no es veié semànticament prou precisa i per això es va can-viar), sinó només la pesca no professional en aigües no continentals. Hauria estat més adequat incloure aquest matís al títol, d’acord amb les regles d’una bo-na tècnica legislativa. Efectivament, és la Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, la que regula la pesca professional en aigües continentals.

Hauria estat desitjable que la regulació per llei d’una matèria es basés en la coherència temàtica i no se-guís la divisió de departaments de la Generalitat que en són responsables (la pesca professional en ai-gües continentals és competència del Departament d’Agricultura i Acció Rural, mentre que la pesca no professional en aigües continentals és competència del Departament de Medi Ambient i Habitatge).

En el text es fa una classificació dels trams dels rius i de les activitats que s’hi poden desenvolupar ( ja sigui la pesca o altres activitats amb incidència a l’ecosistema aquàtic continental) i es regulen els òrgans i la planificació necessaris per a l’ordenació. La Llei no conté cap llistat de les espècies de peixos que es poden pescar: això es deixa per a una futura llei catalana de la biodiversitat, tot i que en alguns ca-sos es fa referència a peixos que tenen una regulació específica (per exemple, als articles 18.7, 23 o 29.3).

Ferran Domínguez GarciaLletrat

Sumari

Llei 22/2009, del 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals

Preàmbul . . . . . . . . . . . . 17

Títol preliminar. Objecte, principis, competències i propietat dels exemplars d’espècies objecte de pesca en aigües continentals

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte . . . . . . . . . . 22

Article 2. Definicions . . . . . . . . . 23

Article 3. Principis generals . . . . . . . 26

Article 4. Gestió de la pesca i dels ecosistemes aquàtics continentals . . . . . . . . . 27

Capítol II. Dret a pescar i propietat i comercialització dels exemplars d’espècies objecte de pesca

Article 5. Dret a pescar . . . . . . . . 28

Article 6. Propietat dels exemplars d’espècies objecte de pesca . . . . . . . . . . 29

Article 7. Comercialització dels exemplars d’espècies objecte de pesca . . . . . . 29

Títol I. De la protecció i la conservació dels ecosistemes aquàtics continentals

Article 8. Comissió per a la Conservació de les Espècies Aqüícoles . . . . . . . 29

Article 9. Autoritzacions i concessions sobre el domini públic hidràulic . . . . . . 31

Article 10. Règim de cabals de manteniment . . 31

Article 11. Variació de cabals circulants . . . 32

Article 12. Alteració del volum o el cabal de masses d’aigua . . . . . . . . . 33

Article 13. Cabal mínim per a les aigües de reserva genètica . . . . . . . . . 35

Article 14. Reixes i sistemes de protecció de canals de derivació d’aigües . . . . . . 35

Article 15. Connectivitat del curs . . . . . 36

Article 16. Qualitat de les aigües i de l’ecosistema aquàtic continental . . . . . . . . . 37

Article 17. Conservació de les zones de fresa . . 37

Títol II. De la protecció, la conservació i el foment d’espècies

Capítol I. Classificació i regulació de les espècies de peixos i de crustacis

Article 18. Classificació de les espècies de peixos i de crustacis a efectes de la pesca . . . 38

Article 19. Mides de captura de peixos i de crustacis 40

Article 20. Pesca científica i control poblacional . 41

Article 21. Control d’espècies . . . . . . 41

Capítol II. Introduccions, reintroduccions, repoblacions i translocacions

Article 22. Autorització de repoblacions, reintroduccions i translocacions . . . . . . 42

Article 23. Prohibició d’introduccions, repoblacions i translocacions d’espècies al·lòctones . . . . 43

Títol III. De l’ordenació i la gestió de la pesca en aigües continentals

Capítol I. Classificació de les aigües, els trams i les masses d’aigua per a la pesca continental

Article 24. Classificació de les aigües continentals pel que fa a la gestió de la pesca . . 43

Article 25. Classificació dels trams de cursos i les masses d’aigua continental pel que fa a la pesca . 44

Article 26. Refugi de pesca . . . . . . . 45

Article 27. Zona de pesca lliure sense mort . . . 45

Article 28. Zona de pesca controlada . . . . 46

Article 29. Pesca controlada intensiva i escenaris de pesca en les zones de pesca controlada . . 47

Article 30. Senyalització . . . . . . . . 48

Capítol II. Esquers i períodes hàbils per a la pesca en aigües continentals

Article 31. Esquers no autoritzats . . . . . 48

Article 32. Períodes hàbils per a la pesca en aigües continentals . . . . . . . . 49

Capítol III. Arts, modalitats i accions de pesca en aigües continentals

Article 33. Arts, modalitats i accions de pesca en aigües continentals . . . . . . . . 50

Article 34. Arts, modalitats i accions no autoritzades per a la pesca en aigües continentals . 51

Article 35. Prohibicions de pescar per raó del lloc . 53

Article 36. Utilització d’embarcacions per a la pesca en aigües continentals . . . . 53

Capítol IV. Ordenació de la pesca en aigües continentals

Article 37. Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals . . . . . . . . . . . 54

Article 38. Consell Assessor de la Pesca en Aigües Continentals . . . . . . . . 54

Capítol V. Pesca esportiva en aigües continentals

Article 39. Foment i regulació de la pesca esportiva en aigües continentals . . . . . 56

Article 40. Taxes per a la pesca esportiva en aigües continentals . . . . . 56

Capítol VI. Acreditació dels pescadors: llicències i permisos

Article 41. Llicència de pesca recreativa en aigües continentals . . . . . . . . 58

Article 42. Permís de pesca . . . . . . . 59

Capítol VII. Instruments d’execució de la gestió, el finançament i la vigilància de la pesca en aigües continentals

Article 43. Consorcis territorials de pesca en aigües continentals . . . . . . . . 60

Article 44. Fons per a la gestió de la pesca en aigües continentals . . . . . . . . 61

Article 45. Vigilància . . . . . . . . . 62

Capítol VIII. Recuperació de la fauna en aigües continentals

Article 46. Centres de recuperació de la fauna en aigües continentals . . . . . . . . 62

Article 47. Centres industrials de producció de fauna en aigües continentals . . . . . . 63

Títol IV. De la participació i la formació

Article 48. Participació ciutadana, formació i educació . . . . . . . . . . . . 64

Article 49. Entitats tutores de la pesca i entitats tutores del riu . . . . . . . . . . . 64

Títol V. Règim sancionador

Capítol I. Infraccions

Article 50. Infraccions . . . . . . . . 66

Article 51. Infraccions lleus . . . . . . . 66

Article 52. Infraccions greus . . . . . . . 68

Article 53. Infraccions molt greus . . . . . 70

Capítol II. Sancions

Article 54. Sancions . . . . . . . . . 71

Article 55. Criteris de graduació de les sancions . 71

Article 56. Reparació del dany i indemnitzacions . 72

Article 57. Sancions accessòries . . . . . 73

Article 58. Comís dels materials emprats . . . 74

Article 59. Intervenció dels exemplars capturats i destinació . . . . . . . . . . . 75

Capítol III. Procediment sancionador

Article 60. Procediment sancionador . . . . 75

Article 61. Prescripció de les infraccions i de les sancions . . . . . . . . . . 76

Article 62. Caducitat del procediment sancionador 77

Disposicions addicionals

Primera. Règim especial de la Val d’Aran . . . 77

Segona. Substitució del plom i la resta de materials contaminants de les arts de pesca . . 77

Tercera. Habilitació de la llicència de pesca recreativa de costa per a practicar la pesca recreativa i esportiva de competició en aigües continentals . . . . 78

Quarta. Pla de gestió de la població dels corbs marins . . . . . . . . . 78

Disposicions transitòries

Primera. Llicències de pesca . . . . . . 78

Segona. Valoració de les espècies de peixos i de crustacis a efectes d’indemnitzacions . . . 78

Tercera. Col·locació de reixes i altres mesures de protecció de canals . . . . . . . . 80

Quarta. Dispositius per a garantir la connectivitat dels cursos d’aigua . . . . . . . . . 80

Cinquena. Conservació dels ecosistemes aquàtics continentals i dels recursos de pesca dins els espais naturals protegits . . . . . 81

Sisena. Règim transitori per a les aigües de reserva genètica . . . . . . . . . 82

Setena. Autoritzacions i concessions sobre el domini públic hidràulic . . . . . . 82

Disposició derogatòria . . . . . . . . 82

Disposicions finals

Primera. Desplegament reglamentari . . . . 82

Segona. Actualització de sancions i d’indemnitzacions . . . . . . . . . 83

Tercera. Dotació de mitjans materials, econòmics i personals . . . . . . . . . . . 83

Quarta. Entrada en vigor . . . . . . . . 83

Afectacions . . . . . . . . . . . 85

Disposicions citades . . . . . . . . 85

Índex analític . . . . . . . . . . 87

Llei 22/2009, del 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals

Preàmbul Durant els darrers anys, ha augmentat sensiblement la preocupació de la societat catalana pels proble-mes relatius a la conservació dels ecosistemes aquà-tics i la biodiversitat. L’esgotament progressiu dels recursos naturals, la disminució de diverses pobla-cions de fauna i flora silvestres i la degradació dels espais naturals han preocupat seriosament els ciu-tadans que reivindiquen el dret a gaudir d’un medi ambient de qualitat que els asseguri el benestar i el de les generacions futures.

La pesca en aigües continentals ja fa temps que ha deixat d’ésser una font de recursos per a la su-pervivència humana i s’ha convertit, principalment, en una activitat esportiva i recreativa. Avui es prac-tiquen noves tècniques de pesca i hi ha noves arts i nous esquers que permeten desenvolupar una pesca de mínim impacte, compatible amb la protecció de les poblacions aqüícoles i del medi natural.

La societat, i molt especialment el col·lectiu de pescadors, entén que cal actualitzar la norma que regula la pràctica de la pesca, tant la recreativa com

18 Llei 22/2009

l’esportiva, tenint en compte la capacitat d’autorege-neració dels rius, el foment de la pesca sense mort i la lluita contra les espècies exòtiques, alhora que es dóna resposta a l’increment dels darrers anys de la base social d’aquest sector i del seu impacte eco-nòmic en els territoris on es practica. Cada vegada hi ha més persones que, individualment o en el marc de les diverses societats de pescadors i associa-cions, o també en l’àmbit de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, dediquen part del seu temps d’oci a la pràctica de la pesca en els rius de Catalunya.

Amb aquesta finalitat, aquesta llei fixa els instru-ments amb què l’Administració ha de garantir el dret a pescar i, alhora, que la gestió de la pesca es du-gui a terme amb els majors beneficis per a les ge-neracions actuals i les futures. Per a elaborar el text d’aquesta llei, s’han consultat tots els sectors im-plicats, principalment els pescadors i la comunitat científica, amb l’objectiu de dissenyar un model de gestió de la pesca respectuós amb el medi i amb la conservació dels recursos i estretament lligat a la cultura fluvial de Catalunya que permeti revalorar l’activitat de la pesca com a reclam turístic i cultu ral. El llarg procés de debat i de participació ha contri-buït a millorar-ne el contingut i ha permès que es pugui presentar amb l’aval del conjunt de la socie-tat catalana.

La Llei assenta les bases per a desenvolupar el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals com a eina que afavoreixi la pesca com una acti-vitat tradicional des d’una òptica de sostenibilitat i

Llei 22/2009 19

que alhora esdevingui un element de desenvolupa-ment local.

Si el nou model de pesca en aigües continentals permet una conservació eficient dels rius i una gestió sostenible dels recursos fluvials, s’afavorirà la recu-peració i la potenciació de la pesca en aigües con-tinentals com a recurs turístic. La pesca ha estat i ha de continuar essent una activitat turística molt important per a l’economia de les comarques d’in-terior i de muntanya, en la mesura que contribueix a la desestacionalització i a la diversificació de l’acti-vitat en uns territoris on l’extensió de la temporada turística pot esdevenir un factor clau per a la con-tinuïtat de l’activitat econòmica i per a l’arrelament de la població al territori. El perfil dels turistes de pesca es correspon amb el dels turistes de natura, que gaudeixen de l’entorn natural i són respectuo-sos amb el medi i sensibles a les altres propostes turístiques que ofereix el territori, com ara el turis-me cultural o el gastronòmic. El desenvolupament d’aquesta estratègia de segmentació de l’activitat turística és coherent amb el Pla estratègic del turis-me a Catalunya 2005-2010.

Fins al moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei, la pesca en aigües continentals de Catalunya s’ha regit per la Llei de regulació de la pesca fluvial, del 20 de febrer de 1942, i pel reglament que la desple-ga, aprovat pel Decret del 6 d’abril de 1943. Tant els canvis produïts en la societat i en la relació d’aquesta amb la pràctica de la pesca i amb el medi aquàtic, com el desenvolupament legislatiu posterior en tots els nivells, han deixat obsolet aquest marc legal.

20 Llei 22/2009

L’article 119 de l’Estatut d’autonomia atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca fluvial, que inclou en tot cas la planificació i la regulació dels recursos pesquers, la delimitació d’es-pais protegits, la regulació del règim d’intervenció administrativa i la vigilància dels aprofitaments pis-cícoles. Els articles 27 i 46 de l’Estatut estableixen la necessitat de promoure un ús racional i sostenible dels recursos naturals.

L’adaptació a la nova legislació de la Unió Euro-pea i de l’Estat també obliga a revisar el marc nor-matiu. En l’àmbit europeu, cal esmentar la Directi-va 2006/88/CE del Consell, del 24 d’octubre de 2006, relativa als requisits zoosanitaris dels animals i dels productes de l’aqüicultura, i a la prevenció i el control de determinades malalties dels animals aquàtics, que actualitza, refon i consolida les normes zoosanitàries.

Pel que fa al dret estatal, cal destacar la Llei 42/2007, del 13 de desembre, del patrimoni natural i de la bio-diversitat, i el Reial decret 1614/2008, del 3 d’octu-bre, relatiu als requisits zoosanitaris dels animals i dels productes de l’aqüicultura, i també a la preven-ció i el control de determinades malalties dels ani-mals aquàtics.

El títol preliminar estableix l’objecte, els principis i les competències de la Llei. Cal destacar que la pesca professional resta exclosa de l’objecte de re-gulació d’aquesta llei. També tracta la propietat i la comercialització dels exemplars d’espècies objecte de la pesca esportiva i recreativa.

El títol I estableix les mesures necessàries per a protegir i conservar els ecosistemes aquàtics con-

Llei 22/2009 21

tinentals, les quals s’apliquen a partir d’informes que valoren l’impacte de les activitats que afecten els ecosistemes. També crea la Comissió per a la Protecció de les Espècies Aqüícoles, un òrgan de cooperació interadministrativa, adscrit al departa-ment competent en matèria de pesca no professio-nal en aigües continentals, que té la funció de coor-dinar totes les administracions amb competències sobre els ecosistemes aquàtics continentals per a assolir els objectius d’aquesta llei.

El títol II regula la protecció, la conservació i el fo-ment de les espècies aqüícoles, i determina les me-sures necessàries per a conservar les espècies au-tòctones i les necessàries per a lluitar contra les espècies introduïdes que poden malmetre la biodi-versitat.

El títol III regula l’ordenació i la gestió de la pesca recreativa en les aigües continentals, per mitjà d’un model de gestió basat en l’aprofitament sostenible dels recursos de pesca i en l’autoregeneració de les poblacions de fauna i flora. També crea els consor-cis territorials de pesca en aigües continentals com a ens per a apropar la gestió al territori i adaptar-la a la realitat de les diferents conques hidrogràfiques.

La participació ciutadana, l’educació i la formació són regulades pel títol IV, el qual estableix les figu-res de les entitats tutores de la pesca, les entitats tutores del riu i la xarxa d’escoles del riu.

El títol V desenvolupa el règim sancionador. Esta-bleix unes sancions proporcionals al grau d’impacte de les infraccions i obliga els infractors a reparar els danys que hagin causat.

22 Llei 22/2009

TÍTOL PRELIMINAR. Objecte, principis, competències i propietat dels exemplars d’espècies objecte de pesca en aigües continentals

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta llei és regular, protegir i fomen-tar el dret a l’exercici de la pesca en tots els rius, els rierols, els estanys, les basses, els llacs, els canals, els embassaments i altres aigües o trams, d’origen natural o d’origen artificial, dolces, salabroses o sa-lades, de caràcter públic o privat, que es localitzin dins els límits territorials de Catalunya i que es trobin en terra ferma, i més concretament: a) Planificar, protegir, fomentar i regular l’exercici de

la pesca no professional en tots els cursos i les masses d’aigua continental situats a Catalunya.

b) Protegir, recuperar, conservar, fomentar i aprofitar d’una manera sostenible els recursos de pesca no professional.

c) Garantir un estat de conservació favorable dels hà-bitats en tots els cursos i les masses d’aigua con-tinental, especialment els inclosos en l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, del Consell, del 21 de maig de 1992, o la norma que la substitueixi, i de les es-pècies incloses en l’annex II de la dita directiva.

d) Formar i educar els pescadors i la resta de perso-nes que interactuen amb els ecosistemes aquàtics continentals en el respecte al medi ambient i, en especial, als ecosistemes aquàtics continentals.

Llei 22/2009 23

e) Fomentar la pesca responsable com a factor de desenvolupament econòmic local, amb la màxima participació social dins l’àmbit territorial implicat.

f) Establir les limitacions imprescindibles als diferents usos dels cursos i les masses d’aigua continental per a conservar-los correctament com a hàbitats.

Article 2. Definicions

Als efectes d’aquesta llei, s’entén per: a) Ecosistema aquàtic continental: la xarxa de rela-

cions biològiques establertes en cursos o masses d’aigua continental, incloent-hi les diferents espèci-es i el medi físic en què aquestes es desenvo lupen.

b) Aigües continentals: tots els rius, els rierols, els es-tanys, les basses, els llacs, els canals, els embas-saments i altres aigües o trams, d’origen natural o d’origen artificial, dolces, salabroses o salades, de caràcter públic o privat, que es localitzin dins els límits territorials de Catalunya i que es trobin en ter-ra ferma. En el cas de la desembocadura d’un riu, s’entén que són aigües continentals les que es tro-ben dins la línia recta imaginària que uneix els punts exteriors en terra ferma de llurs ribes.

c) Aigües de salmònids: les aigües que tenen les condi-cions ecològiques per a ésser habitades de manera predominant per la truita comuna (Salmo trutta).

d) Aigües de ciprínids: les aigües que tenen les con-dicions ecològiques per a ésser habitades de ma-nera predominant per espècies pertanyents a la família dels ciprínids, incloent-hi les que per degra-dació han perdut llurs condicions originals d’aigües de salmònids.

24 Llei 22/2009

e) Aigües de reserva genètica: les aigües habitades per poblacions d’espècies autòctones els indivi-dus de les quals presenten característiques genè-tiques pròpies.

f) Espècie autòctona: l’espècie de peix o de crustaci present dins la seva àrea de distribució natural.

g) Espècie al·lòctona o introduïda: l’espècie de peix o de crustaci present fora de la seva àrea de dis-tribució natural.

h) Espècie pescable: l’espècie autòctona de peix o de crustaci que té poblacions amb un nivell demogrà-fic suficient per a suportar, sense posar en perill la seva viabilitat, l’exercici de la pesca amb captura.

i) Espècie protegida: l’espècie de peix o de crustaci declarada com a protegida o amenaçada per la nor-mativa de Catalunya, de l’Estat o de la Unió Europea.

j) Població sensible: la població d’una espècie de peix o de crustaci en retrocés, l’estat de la qual es pot agreujar si s’hi exerceix la pesca amb captura.

k) Introducció: l’actuació d’alliberament en l’ecosiste-ma de qualsevol exemplar d’espècie de flora o fau-na, en qualsevol estadi biològic, en masses d’aigua en què l’espècie no és present d’una manera natu-ral i a les quals els individus d’aquesta no podrien arribar per si mateixos.

l) Reintroducció: l’actuació d’alliberament en l’ecosis-tema de qualsevol exemplar d’espècie o subespè-cie autòctona de peix, de crustaci, de mol·lusc o d’altres organismes, en qualsevol estadi biològic, amb l’objectiu de recuperar-ne una població local allà on hagi desaparegut o s’hagi reduït fins a un nivell que la faci inviable.

Llei 22/2009 25

Repoblació: l’alliberament d’exemplars d’espècies pescables per tal de satisfer la demanda de pesca.

n) Translocació: l’actuació consistent a capturar en el medi natural qualsevol exemplar d’espècie de peix, de crustaci o de mol·lusc, en qualsevol estadi biològic, i posteriorment alliberar-lo en un tram di-ferent al de captura, fins al qual l’espècie no podria arribar per si mateixa.

o) Zona de fresa: les aigües o els trams de riu que per llurs característiques naturals constitueixen el lloc adequat per a la reproducció de les diferents espècies de peixos.

p) Zona de pesca: el curs, el tram o la massa d’aigua on la pesca està permesa i regulada.

q) Acció de pescar o pesca: qualsevol conducta que, mitjançant l’ús d’arts, substàncies o altres mitjans adequats, tendeix a buscar, atreure o perseguir peixos o crustacis que habiten en l’ecosistema aquàtic continental amb la finalitat de capturar-los, tant si és per a apropiar-se’n com si és per a retornar-los al medi aquàtic.

r) Pesca professional en aigües continentals: l’acció de pescar en aigües continentals exercida amb la finalitat de comercialitzar els productes que se n’obtinguin. Les persones i les entitats que l’exer-ceixin han de tenir els permisos i les autoritzacions pertinents del departament competent en matèria de pesca professional en aigües continentals.

s) Pesca esportiva: l’acció de pescar en aigües con-tinentals exercida amb finalitats de competir, en el nivell internacional, estatal, autonòmic o local, o en l’àmbit propi de les societats de pescadors, i tam-

m)

26 Llei 22/2009

bé les activitats preparatòries, les demostracions, els concursos i els entrenaments.

t) Pesca científica: l’acció de pescar en aigües con-tinentals exercida amb finalitats de recerca.

u) Pesca recreativa: l’acció de pescar en aigües con-tinentals exercida amb finalitats de lleure; és a dir, ni comercials, ni esportives, ni de recerca ni pro-fessionals.

v) Pesca sense mort: l’acció de pescar en aigües continentals exercida de tal manera que tots els exemplars capturats es retornen a les aigües de procedència immediatament, amb les excep-cions establertes per aquesta llei, i de la manera menys lesiva possible.

w) Grumeig: l’acció de pescar que consisteix a tirar, dipositar o aportar substàncies a les aigües, per qualsevol mitjà, amb la finalitat d’atreure’n exem-plars de peixos o de crustacis.

x) Esquer: la substància, l’organisme viu o mort o l’objecte que serveix per a atreure peixos o crus-tacis en l’acció de pescar.

y) Esquer natural: els animals vius o morts, llurs res-tes, ous i embrions, els vegetals i els productes alimentaris d’origen, barrejats o elaborats.

z) Esquer artificial: les culleretes i les imitacions i si-mulacions d’insectes, peixos i altres animals, i tam-bé qualsevol altre objecte d’una naturalesa similar.

Article 3. Principis generals

Els principis que inspiren aquesta llei són els següents: a) El desenvolupament i el manteniment de la bio-

diversitat autòctona dels ecosistemes aquàtics i

Llei 22/2009 27

de llurs poblacions de fauna i flora per a contribu-ir a assolir un bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics continentals.

b) L’aprofitament ordenat i sostenible dels recursos biològics del medi aquàtic continental.

c) La igualtat en l’exercici de la pesca per a tothom qui la vulgui exercir, sense més limitacions que les que es derivin de les mesures necessàries per a la con-servació dels ecosistemes aquàtics continentals.

d) La recuperació i la conservació dels ecosistemes aquàtics continentals, i en especial dels hàbitats d’individus de les diverses espècies de fauna i flo-ra, per a garantir-ne l’eficiència en la funció repro-ductiva.

e) La coordinació entre les administracions i els orga-nismes competents en el medi aquàtic continental per a aconseguir els objectius fixats.

f) L’ensenyament, la divulgació i la formació de la ciu-tadania en tot allò relatiu als ecosistemes aquàtics continentals, per a afavorir i promoure la pesca responsable i la recerca.

g) La participació ciutadana en l’observança dels pre-ceptes d’aquesta llei i en la consecució dels seus objectius.

h) El foment de la pesca esportiva i de la pesca re-creativa com a eina de desenvolupament turístic, econòmic i social.

Article 4. Gestió de la pesca i dels ecosistemes aquàtics continentals

1. La regulació, la planificació, l’ordenació i la gestió de la pesca en aigües continentals correspon en

28 Llei 22/2009

exclusiva a la Generalitat, en els termes establerts per l’article 119 de l’Estatut d’autonomia.

2. L’exercici de les competències sobre les activitats pesqueres en espais naturals protegits, declarats com a tals de conformitat amb la normativa en ma-tèria d’espais naturals, correspon als departaments competents en cadascuna de les modalitats de pes-ca, amb informe preceptiu del departament com-petent en matèria de medi ambient. Aquest informe s’ha de sol·licitar d’acord amb el que estableix la legislació reguladora del procediment administratiu i del règim jurídic de les administracions públiques.

3. La gestió i la intervenció sobre els ecosistemes aquà-tics continentals és reservada a les administracions públiques, les quals han de vetllar, en l’àmbit de llurs respectives competències, per a assolir i aplicar els principis que inspiren aquesta llei, sens perjudici de demanar l’auxili o la col·laboració de la ciutadania i de les entitats sectorials, esportives i de l’àmbit ci-entífic en allò que sigui convenient, d’acord amb els procediments de participació que estableix la Llei.

Capítol II. Dret a pescar i propietat i comercialització dels exemplars d’espècies objecte de pesca

Article 5. Dret a pescar

El dret a pescar en aigües continentals correspon a totes les persones que no es trobin incapacitades ni inhabilitades específicament per a l’exercici de la pesca i que tinguin la llicència de pesca i el permís de pesca pertinents.

Llei 22/2009 29

Article 6. Propietat dels exemplars d’espècies objecte de pesca

1. Els diferents exemplars d’espècies objecte de pes-ca són res nullius mentre es trobin en l’ecosistema aquàtic continental.

2. La propietat dels exemplars d’espècies objecte de pesca s’adquireix per ocupació, sempre que es respecti el que disposen aquesta llei i les disposi-cions que la despleguen.

Article 7. Comercialització dels exemplars d’espècies objecte de pesca

Resta prohibida la comercialització de qualsevol exemplar d’espècie de peix o de crustaci pescat en règim no professional, llevat que sigui en el marc dels plans aprovats pel departament competent en matè-ria de pesca no professional en aigües continentals.

TÍTOL I. De la protecció i la conservació dels ecosistemes aquàtics continentals

Article 8. Comissió per a la Conservació de les Espècies Aqüícoles

1. Es crea la Comissió per a la Conservació de les Espècies Aqüícoles com un òrgan de coordinació interadministrativa adscrit al departament compe-tent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

2. La Comissió per a la Conservació de les Espècies Aqüícoles té la funció de coordinar els departa-

30 Llei 22/2009

ments competents en matèria de pesca en aigües continentals i la resta d’administracions compe-tents per a assolir els objectius generals d’aquesta llei, i en concret els objectius següents:

a) Vetllar perquè les espècies aqüícoles autòctones puguin acomplir amb èxit llur cicle biològic.

b) Vetllar perquè el nivell demogràfic de les pobla-cions d’espècies autòctones sigui suficient per a suportar l’exercici de la pesca sense posar en perill llur viabilitat.

c) Proposar les mesures necessàries per a assolir un bon estat ecològic dels trams i les masses d’aigua, especialment els inclosos en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals, regulat per aques-ta llei.

d) Vetllar perquè les activitats que es duguin a terme en qualsevol tram o massa d’aigua, especialment els inclosos en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals, siguin compatibles amb la pesca i la conservació de les espècies autòcto-nes, i també dels hàbitats i les espècies protegides que reguli la normativa de Catalunya, de l’Estat i de la Unió Europea.

e) Participar en els procediments de revisió o deter-minació del règim de cabals de manteniment per part de l’Administració competent per a garantir la conservació de les poblacions de les espècies autòctones i la pràctica de la pesca.

3. L’estructura, el funcionament i la composició de la Comissió per a la Conservació de les Espècies Aqüícoles, i també la forma de nomenament dels seus membres, s’han de determinar per reglament.

Llei 22/2009 31

Article 9. Autoritzacions i concessions sobre el domini públic hidràulic

L’Administració hidràulica que tramiti una autorització o una concessió per a derivar cabal, fer obres de ca-nalització, construir dics o fer altres obres de caràcter transversal a la llera d’un curs d’aigua, o per a extreu-re àrids o fer dragatges, o per a qualsevol actuació que pugui afectar els individus de les espècies aqüí-coles que habiten en els trams o les masses d’aigua inclosos en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals, sens perjudici de la resta d’informes i tràmits que siguin preceptius, ha de sol·licitar un in-forme preceptiu a l’òrgan corresponent del departa-ment competent en matèria de pesca no professio-nal en aigües continentals, que valori les actuacions projectades en funció de l’afectació que poden tenir en les espècies aqüícoles i en la pràctica de la pesca.

Article 10. Règim de cabals de manteniment

1. El règim de cabals de manteniment, en el cas de les conques internes, és el que estableixen en ca-da moment el Pla sectorial de cabals de mante-niment de les conques internes de Catalunya i els plans zonals corresponents. Per a la resta d’aigües continentals, el règim de cabals de manteniment és el que estableixen els plans hidrològics elabo-rats per les administracions competents.

2. Les persones concessionàries d’aprofitaments hi-dràulics estan obligades a complir el que disposa el títol concessional, a l’efecte de protegir la fauna aqüícola i garantir que el funcionament de l’eco-sistema aquàtic continental sigui òptim des d’un

32 Llei 22/2009

punt de vista ecològic i, en particular, assegurar l’evolució natural, la mobilitat i la reproducció de les poblacions de les espècies aqüícoles. Amb aques-ta finalitat, els títols concessionals han d’establir la instal·lació, a càrrec de la persona titular, dels rètols informatius que l’Administració hidràulica de-termini, en els quals ha de constar, com a mínim, el cabal concedit, el règim de concessió, la data de caducitat i el cabal de manteniment assignat. Els títols concessionals han d’establir també la instal-lació dels mitjans telemàtics, mecànics o d’una al-tra naturalesa que calgui per a verificar i garantir el compliment del que disposin els dits títols.

3. Els cabals de manteniment es poden reduir per tal d’atendre l’abastament de la població, per raons d’estiatge o d’escassetat de recursos hídrics i en supòsits excepcionals, en els termes que establei-xen la legislació d’aigües, el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Cata-lunya i els plans hidrològics de la resta d’adminis-tracions hidràuliques respecte a la resta d’aigües continentals regulades per aquesta llei.

Article 11. Variació de cabals circulants

1. Tota variació del cabal d’un curs fluvial motivada per qualsevol tipus de concessió o aprofitament hidràulic que impliqui un augment sobtat del ni-vell de calat o del volum d’aigua s’ha d’efectuar, amb caràcter general, d’una manera gradual en el temps i activant els mecanismes d’avís necessa-ris per mitjà de senyals acústics i lluminosos que adverteixin suficientment sobre l’obertura de com-

Llei 22/2009 33

portes o l’increment de cabals fluvials per mitjans artificials en les zones d’influència de caiguda de preses i aprofitaments hidràulics, a fi de garantir la seguretat dels pescadors i altres persones en inte-racció amb les aigües continentals i de mantenir la fauna i la flora, i sens perjudici de les autoritzacions que siguin preceptives.

2. En cap cas no es poden efectuar variacions sob-tades de cabals per a fer activitats lúdiques que puguin incidir negativament en els processos de reproducció i alevinatge de la fauna aqüícola o en la pràctica de la pesca.

Article 12. Alteració del volum o el cabal de masses d’aigua

1. En el cas que, per necessitats degudament justi-ficades, calgui alterar el volum o el cabal de qual-sevol massa d’aigua inclosa en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals i que aquesta alteració pugui afectar-ne les poblacions aqüícoles, juntament amb la sol·licitud que s’ha d’adreçar a l’Administració hidràulica competent, cal presentar un pla de salvament de les espècies autòctones de fauna afectades i, si escau, d’eliminació de les espècies introduïdes. El contingut mínim d’aquest pla, les directrius d’actuació i el procediment pel qual l’òrgan corresponent del departament compe-tent en matèria de pesca no professional en aigües continentals ha d’avaluar la suficiència del pla de salvament presentat s’han d’establir per reglament.

2. Qui redueixi el cabal d’un curs d’aigua o un tram o esgoti una massa d’aigua natural o artificial, en els

34 Llei 22/2009

termes que estableix l’apartat 1, té l’obligació de salvaguardar els peixos, amfibis, crustacis, rèptils i mol·luscs pertanyents a espècies de fauna salvatge que hi habitin, d’acord amb el que determini el pla de salvament a què fa referència el mateix apartat.

3. En el cas que es detecti un problema sanitari o un risc biològic de propagació de paràsits, patò-gens, propàguls o larves d’espècies invasores, el departament competent en matèria de medi am-bient pot declarar la suspensió immediata del pla de salvament, encara que hagi estat aprovat, o la suspensió de les operacions de salvament, tot i que ja s’hagin iniciat. El procediment per a declarar la suspensió s’ha de determinar per reglament.

4. La persona sol·licitant de l’autorització per a alterar el volum o el cabal, o per a reduir o esgotar una massa d’aigua, ha d’efectuar i assumir el cost de totes les operacions de salvament regulades per aquest arti-cle. En el cas que no les efectuï o que no s’executin d’acord amb el pla de salvament, han d’ésser dutes a terme de manera subsidiària per l’Administració amb càrrec a la persona obligada, sens perjudici de les sancions corresponents i de l’obligació d’indem-nitzar pels danys i perjudicis que s’ocasionin.

5. Les operacions d’alteració del volum o del cabal o de reducció o esgotament d’una massa d’aigua que l’Administració reconegui com a urgents estan exemptes del que disposen els apartats 1, 2, 3 i 4. L’Administració ha de justificar fefaentment la de-cisió de reconèixer si una operació és urgent. En aquests casos l’Administració actuant ha d’adop-tar, en el grau en què sigui possible, les mesures

Llei 22/2009 35

pertinents per a salvaguardar la fauna a què fa referència aquest article. El cost d’aquestes ope-racions de salvament ha d’ésser assumit per qui alteri el volum de la massa d’aigua.

Article 13. Cabal mínim per a les aigües de reserva genètica

Els trams dels cursos d’aigua declarats com a reserva genètica han de tenir assignat un cabal suficient per a salvaguardar les poblacions de peixos que han mo-tivat la declaració. El Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals ha de determinar aquests cabals.

Article 14. Reixes i sistemes de protecció de canals de derivació d’aigües

1. Les sol·licituds d’autoritzacions i concessions a què fa referència l’article 9 per a constituir un apro-fitament hidràulic nou o per a revisar, transferir o modificar les característiques d’un de preexistent han d’anar acompanyades del projecte tècnic cor-responent, el qual ha d’incloure:

a) La previsió de la instal·lació i el manteniment de reixes a l’entrada del canal i darrere les turbines, amb la finalitat d’impedir el pas dels peixos, espe-cialment els d’una mida igual o superior a la mida mínima de captura. Aquestes reixes poden ésser substituïdes per altres mecanismes anàlegs, sem-pre que llur eficàcia hagi estat certificada per l’Ad-ministració competent.

b) La previsió de la col·locació de passos necessaris i eficients per a la fauna silvestre sobre els canals de derivació i desguàs.

36 Llei 22/2009

c) La previsió de la col·locació de baranes, tanques o altres dispositius que impedeixin l’entrada i la cai-guda accidental de persones o animals a canals, rampes, escales o altres dispositius.

2. L’ordre de prioritat dels diferents dispositius o actu-acions per a garantir el pas de la fauna en general i per a protegir els canals de derivació d’aigües, i els llocs i les condicions en què s’han de fer efectius, s’han d’establir per reglament.

Article 15. Connectivitat del curs

1. En el cas de la construcció de dics o d’altres obres de caràcter transversal a la llera d’un curs d’aigua, les sol·licituds d’autorització o de concessió han d’anar acompanyades del projecte tècnic corres-ponent, amb la finalitat de garantir l’acompliment del cicle biològic de les espècies aqüícoles, llurs migracions periòdiques al llarg dels cursos fluvials i, per tant, la necessària connectivitat del curs. El projecte tècnic ha d’incloure:

a) La previsió d’una escala, un pas o qualsevol altre dispositiu o actuació que permeti amb eficiència el moviment natural de les espècies de fauna aqüí-coles del medi fluvial.

b) La previsió del cabal necessari que ha de circu-lar per l’escala, el pas o qualsevol altre dispositiu, a què fa referència la lletra a, per tal de garantir que les espècies de fauna aqüícoles el poden re-muntar.

2. L’Administració hidràulica ha de sol·licitar l’estudi d’impacte ambiental, amb la finalitat a què fa refe-rència l’apartat 1.

Llei 22/2009 37

3. Els dispositius de connectivitat establerts s’han de mantenir en un estat que en garanteixi la finalitat, i lliures d’obstacles i de qualsevol artefacte, fix o mòbil, que permeti o faciliti la captura dels peixos quan hi passin.

4. L’ordre de prioritat dels diversos dispositius o actu-acions per a garantir la connectivitat del curs s’ha d’establir per reglament.

Article 16. Qualitat de les aigües i de l’ecosistema aquàtic continental

El departament competent en matèria de medi ambi-ent ha de comunicar als organismes de conca com-petents les condicions mínimes necessàries de la qualitat de l’aigua i de l’entorn fisicobiològic perquè les aigües sotmeses a l’ordenació d’aquesta llei es conservin com a hàbitats de les espècies de fauna i flora aqüícoles. Aquestes condicions han d’ésser considerades en els plans hidrològics respectius.

Article 17. Conservació de les zones de fresa

1. El departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals ha d’elaborar un catàleg de les principals zones de fresa de les espècies de peixos que es determinin per regla-ment, a fi de dictar les normes pertinents per a la conservació d’aquestes espècies. Aquest catàleg s’ha de posar en coneixement de l’Administració hidràulica competent per a ésser inclòs, quan es-caigui, en la planificació hidrològica i en el registre de zones protegides.

38 Llei 22/2009

2. No es pot autoritzar l’extracció d’àrids ni qualsevol altra intervenció sobre les lleres dels cursos d’ai-gua en les quals es localitzin zones de fresa inclo-ses en el catàleg a què fa referència l’apartat 1.

3. El departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals ha de fomentar l’adequació de les zones de fresa i els trams d’ale-vinatge que serveixin per a incrementar la riquesa íctica de les aigües continentals i el foment de les espècies de fauna aqüícoles que es determini per reglament.

TÍTOL II. De la protecció, la conservació i el foment d’espècies

Capítol I. Classificació i regulació de les espècies de peixos i de crustacis

Article 18. Classificació de les espècies de peixos i de crustacis a efectes de la pesca

1. Als efectes d’aquesta llei, les espècies de peixos i de crustacis es classifiquen en les categories següents:

a) Espècies protegides. b) Espècies pescables. c) Espècies introduïdes. 2. La classificació d’una espècie en una categoria o

en una altra de les establertes per aquest article i la revisió de la classificació han de figurar en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals. Les addicions, supressions o modificacions en la

Llei 22/2009 39

classificació s’han de fer pel procediment que es determini per reglament.

3. La classificació de les espècies que desenvolupen una part de llur cicle biològic en aigües marines i una altra part en aigües continentals s’ha de fer de comú acord amb el departament competent en matèria de pesca marítima.

4. Les espècies classificades com a protegides no poden ésser objecte de pesca, captura ni apro-fitament. Si de manera accidental es captura un exemplar d’una d’aquestes espècies, s’ha de re-tornar immediatament a les aigües de procedència de la manera menys lesiva possible.

5. Es poden declarar poblacions d’espècies sensibles en els casos en què es detecti una forta davalla-da de llur densitat demogràfica. La regulació de la pesca en els trams habitats per poblacions d’es-pècies sensibles ha d’anar encaminada a protegir i conservar aquestes poblacions. Aquest precepte no és aplicable a l’anguila (Anguilla anguilla) en el supòsit de pesca professional, que ha d’ésser de-gudament autoritzada pel departament competent.

6. A efectes de gestió, la carpa (Cyprinus carpio) i el carpí (Carassius auratus) tenen la consideració d’es-pècies pescables, atesa llur presència històrica en les aigües de Catalunya. Les modalitats de captura de la carpa i el carpí s’han d’establir per reglament.

7. Per als cursos, trams de cursos i masses d’aigua en què es mantinguin determinades espècies introduï-des, com ara la truita de rierol (Salvelinus fontinalis), la truita irisada (Oncorhynchus mykiss), la perca ame-ricana o black-bass (Micropterus salmoides) i el lluç

40 Llei 22/2009

de riu o luci (Esox lucius), l’Administració ha d’ela-borar un pla d’eradicació o control d’aquestes es-pècies, el qual n’ha d’especificar el règim de pesca.

8. Tots els exemplars d’espècies introduïdes pescats han d’ésser eliminats per mitjà del procediment més adequat. Aquest precepte no és aplicable als exem-plars pescats en les zones de pesca controlada in-tensiva, que han d’ésser objecte d’una regulació especial, d’acord amb el que estableix aquesta llei.

9. El transport d’exemplars vius d’espècies de pei-xos i crustacis classificades com a introduïdes està sotmès a l’autorització del departament compe-tent en matèria de pesca no professional en aigües continentals. El procés per a obtenir aquesta auto-rització s’ha d’establir per reglament.

Article 19. Mides de captura de peixos i de crustacis

1. Es prohibeix la pesca, la possessió, el transport sense autorització i el consum d’exemplars de pei-xos o de crustacis que no assoleixin la mida míni-ma o que superin la mida màxima establertes per a les espècies de pesca no professional.

2. Les mides mínimes de captura de peixos i de crus-tacis s’han d’establir per reglament i han de garantir que els exemplars capturats hagin pogut completar el cicle reproductiu com a mínim en una ocasió. També es poden determinar mides màximes de captura amb la finalitat de protegir els exemplars reproductors.

3. Les mides mínimes i màximes de captura dels exemplars d’espècies que desenvolupen una part

Llei 22/2009 41

del cicle biològic en aigües marines i una altra part en aigües continentals s’han de determinar de co-mú acord amb el departament competent en ma-tèria de pesca marítima.

4. Tots els exemplars d’espècies capturats que no as-soleixin la mida mínima o bé que superin la mida màxima establerta, en el cas que n’hi hagi una de fixada, s’han de retornar immediatament a les aigües de procedència de la manera menys lesiva possible.

5. La mida dels peixos és la distància des de l’extrem anterior del musell superior fins al punt mitjà de la part posterior de l’aleta caudal amb la cua estesa. La mida dels crustacis és la distància des dels ulls fins a l’extrem de la cua estesa.

Article 20. Pesca científica i control poblacional

1. El departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals pot autorit-zar la pesca de qualsevol espècie de fauna aqüí-cola, en qualsevol època de l’any i en qualsevol massa d’aigua continental, amb l’objectiu que se’n facin estudis científics o de control poblacional, independentment de la classificació de l’espècie i de l’art, la modalitat o el procediment utilitzat, sens perjudici del que estableix la legislació vigent.

2. El procediment per a obtenir l’autorització a què fa referència l’apartat 1 s’ha d’establir per reglament.

Article 21. Control d’espècies

1. El departament competent ha d’emprendre les ac-tuacions necessàries per a controlar o eradicar les

42 Llei 22/2009

poblacions d’espècies piscívores que causin un fort impacte sobre les espècies autòctones de fau-na o de flora, amb la finalitat de protegir, conservar i millorar les poblacions d’aquestes espècies.

2. El departament competent ha d’emprendre les ac-tuacions necessàries per a controlar les poblaci-ons d’espècies que incideixin negativament sobre la resta, tant si són introduïdes com si no, amb la mateixa finalitat que l’establerta per l’apartat 1.

3. S’han de controlar d’una manera especial les po-blacions d’espècies piscívores la densitat demo-gràfica de les quals hagi augmentat en detriment de la resta i que puguin arribar a distorsionar l’equi-libri natural entre les espècies de peixos i crustacis.

Capítol II. Introduccions, reintroduccions, repoblacions i translocacions

Article 22. Autorització de repoblacions, reintroduccions i translocacions

1. Per a fer repoblacions, reintroduccions o translo-cacions cal l’autorització del departament compe-tent en matèria de pesca no professional en aigües continentals. El procediment, els requisits per a l’autorització i els criteris que han de regir la pràc-tica de repoblacions, reintroduccions i transloca-cions s’han d’establir per reglament.

2. Es prohibeixen les repoblacions, les reintroduc-cions i les translocacions en les aigües de reserva genètica, llevat de les que formin part dels plans de recuperació d’espècies protegides o sensibles aprovats pel departament competent en matèria

Llei 22/2009 43

de pesca no professional en aigües continentals. La resta de mesures necessàries per a preservar i fomentar els valors biològics i genètics d’aquestes aigües s’han d’establir per reglament.

Article 23. Prohibició d’introduccions, repoblacions i translocacions d’espècies al·lòctones

Es prohibeix la introducció, la repoblació i la translo-cació, en qualsevol tipus d’aigua, d’exemplars d’es-pècies introduïdes, llevat de la truita irisada (Onco-rinchus mykiss) en les repoblacions destinades a satisfer la demanda de pesca en les zones de pesca controlada intensiva.

TÍTOL III. De l’ordenació i la gestió de la pesca en aigües continentals

Capítol I. Classificació de les aigües, els trams i les masses d’aigua per a la pesca continental

Article 24. Classificació de les aigües continentals pel que fa a la gestió de la pesca

1. Les aigües continentals, als efectes de la gestió de la pesca i en funció de les poblacions d’espècies que les habiten, o que potencialment les podrien habitar per llurs condicions ecològiques, es clas-sifiquen en les següents:

a) Aigües de salmònids, que se subdivideixen en ai-gües d’alta muntanya i aigües de baixa muntanya.

44 Llei 22/2009

b) Aigües de ciprínids. 2. El departament competent en matèria de pesca

no professional en aigües continentals ha de clas-sificar les aigües continentals d’acord amb les ca-tegories a què fa referència l’apartat 1. Aquesta classificació ha de constar en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals.

3. El departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals ha d’establir les aigües de reserva genètica que han de constar en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües conti-nentals.

Article 25. Classificació dels trams de cursos i les masses d’aigua continental pel que fa a la pesca

1. Als efectes de la pesca en aigües continentals, els trams de cursos i les masses d’aigua es classifi-quen en les categories següents:

a) Refugi de pesca. b) Zona de pesca lliure sense mort. c) Zona de pesca controlada. 2. L’aprofitament pesquer de les àrees a què fa re-

ferència l’apartat 1 s’ha de fer d’acord amb el desplegament reglamentari d’aquesta llei i el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals.

3. Totes les aigües de reserva genètica, si no són considerades refugis de pesca, s’han de classificar com a zones de pesca lliure sense mort o com a zones de pesca controlada sense mort.

4. La pesca en els trams de cursos d’aigua que de-limiten amb la comunitat autònoma d’Aragó pot

Llei 22/2009 45

ésser objecte d’una regulació especial, ajustada a la gestió efectuada en les dues comunitats.

Article 26. Refugi de pesca

1. Un refugi de pesca és el curs, el tram de curs o la massa d’aigua en què habiten de manera habitual o predominant poblacions d’espècies protegides, el qual és necessari per a protegir i conservar les poblacions d’espècies aqüícoles, tant de flora com de fauna.

2. En els refugis de pesca està prohibit pescar-hi. 3. Els refugis de pesca poden ésser temporals o tenir

una durada indefinida. 4. Els refugis de pesca han d’ésser establerts pel Pla

d’ordenació de la pesca en aigües continentals. Els instruments de planificació hidrològica i del territori els han d’incloure i respectar.

Article 27. Zona de pesca lliure sense mort

1. Una zona de pesca lliure sense mort és el curs, el tram de curs o la massa d’aigua en què la pràctica de la pesca s’ha de fer amb la condició de retornar immediatament a les aigües de procedència, de la manera menys lesiva possible, tots els exemplars capturats, llevat dels casos de competicions es-portives i de la resta d’excepcions establertes per aquesta llei.

2. L’únic requeriment per a pescar en les zones de pesca lliure sense mort és estar en possessió de la llicència pertinent.

3. Les zones de pesca lliure sense mort han d’ésser es-tablertes pel Pla d’ordenació de la pesca en aigües

46 Llei 22/2009

continentals. Se n’ha de garantir una presència efec-tiva suficient, tant en nombre com en extensió, en tots els cursos, trams de cursos o masses d’aigua que no tinguin la consideració de refugis de pesca.

Article 28. Zona de pesca controlada

1. Una zona de pesca controlada és el curs, el tram de curs o la massa d’aigua en què es limita la pesca per a contribuir a desenvolupar un model d’aprofitament sostenible dels recursos pesquers basat principalment en l’autoregeneració natural de les poblacions d’espècies.

2. En les zones de pesca controlada es pot practicar la pesca sense mort o amb mort.

3. En les zones de pesca controlada, la pràctica de la pesca requereix, a més de la llicència correspo-nent, l’obtenció del permís de pesca pertinent.

4. Per a permetre l’autoregeneració dels cursos i les masses d’aigua, s’ha de procurar que els trams situats immediatament per sobre o per sota dels límits d’una zona de pesca controlada es classi-fiquin com a zones de pesca lliure sense mort o com a refugis de pesca.

5. L’aprofitament pesquer de les zones de pesca con-trolada es pot dur a terme per mitjà de la concessió o de qualsevol altra figura jurídica administrativa que es determini per via reglamentària. Els requi-sits i les condicions de les diverses formes d’apro-fitament s’han d’establir per reglament.

6. Els criteris i el mecanisme per a determinar el nom-bre de captures permeses en les zones de pesca controlada s’han d’establir per reglament.

Llei 22/2009 47

Article 29. Pesca controlada intensiva i escenaris de pesca en les zones de pesca controlada

1. Les zones de pesca controlada intensiva són cur-sos, trams de cursos o masses d’aigua situats dins les zones de pesca controlada i habilitats per a suportar una alta pressió de pesca, en els quals es poden efectuar repoblacions periòdiques.

2. Les zones de pesca controlada intensiva s’han de situar en cursos, trams de cursos o masses d’ai-gua transformats artificialment, especialment els embassaments, i fora de les aigües de reserva ge-nètica, per tal d’evitar la degradació biològica i, en especial, genètica de les poblacions d’espècies autòctones.

3. S’autoritza l’ús d’individus de truita irisada (Oncor-hynchus mykiss) per a repoblar les zones de pesca controlada intensiva situades fora de les aigües de salmònids. La regulació de la pesca de la truita irisa da ha d’ésser establerta pel Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals.

4. Els escenaris de pesca són zones de pesca con-trolada intensiva situades en masses d’aigua artifi-cials sense connexió amb la xarxa fluvial o en cur-sos, trams de cursos o masses d’aigua de ciprínids transformats artificialment, en especial els embas-saments, sempre que llurs característiques hidràuli-ques permetin garantir que no hi haurà una interacció negativa amb les poblacions de peixos dels trams immediats del riu. Estan especialment concebuts per a la pràctica de la pesca amb finalitats recrea-tiva i esportiva, o únicament esportiva, i han d’és-

48 Llei 22/2009

ser gestionats preferentment per mitjà de convenis amb les societats de pescadors i llurs federacions.

Article 30. Senyalització

1. Els diferents cursos, trams de cursos i masses d’ai-gua continental en què es pot practicar la pesca han d’estar senyalitzats degudament, d’acord amb el que es determini per reglament.

2. Els senyals a què fa referència l’apartat 1 s’han de col·locar:

a) Al començament i al final de cada refugi de pesca, zona de pesca lliure sense mort o zona de pes-ca con trolada.

b) Als dos marges del curs d’aigua. c) Als punts de pas, especialment els ponts i les pas-

sarel·les. d) Als punts d’accés, especialment preses, aparca-

ments i àrees recreatives. e) A totes les vies d’accés a la zona i en tots els punts

intermedis necessaris perquè es puguin veure cor-rectament.

3. S’ha de senyalitzar la divisòria entre les aigües de salmònids i les de ciprínids amb cartells al punt d’inici. Les aigües de reserva genètica s’han de senyalitzar de la mateixa manera.

Capítol II. Esquers i períodes hàbils per a la pesca en aigües continentals

Article 31. Esquers no autoritzats

1. Es prohibeix, en totes les àrees de pesca, l’ús com a esquer de qualsevol peix, crustaci o mol·lusc, en

Llei 22/2009 49

qualsevol estadi biològic, viu o mort, i també d’in-sectes que no pertanyin a la fauna local. S’excep-tuen d’aquest precepte les aigües limítrofes amb la comunitat autònoma d’Aragó, que poden tenir una regulació especial.

2. En les aigües de salmònids, es prohibeix l’ús dels esquers naturals que no formin part de la dieta natural dels peixos, les nimfes artificials acompa-nyades de càrregues de plom i la resta d’esquers que s’estableixin per reglament.

3. En les zones de pesca lliure sense mort i les zones de pesca controlada sense mort incloses en ai-gües de salmònids s’autoritza únicament l’ús d’es-quers artificials proveïts d’un sol ham i sense ar-ponet o amb l’arponet completament aixafat. En aquestes àrees es prohibeix l’ús d’esquers naturals.

4. Es prohibeix l’ús d’esquers o atraients amb com-ponents bioquímics o químics que alterin o puguin alterar la qualitat de l’aigua i el comportament, el metabolisme o el cicle de cria i reproducció natu-rals de qualsevol espècie o organisme, especial-ment els que contenen feromones, hormones o laxants.

Article 32. Períodes hàbils per a la pesca en aigües continentals

1. Els períodes hàbils per a la pesca per a cada ca-tegoria d’aigües o zones de pesca s’han de deter-minar per reglament i han d’ésser adequats al cicle biològic de cada espècie.

2. Es prohibeix pescar fora dels períodes hàbils per a la pesca.

50 Llei 22/2009

3. Durant els períodes declarats inhàbils per a la pes-ca, qualsevol activitat que pugui incidir negativa-ment en els cicles biològics de les espècies pot ésser objecte de regulació.

4. Durant els períodes hàbils per a la pesca només és permès pescar en l’horari comprès entre una hora abans de la sortida del sol i una hora després de la posta, llevat dels supòsits de pesca professional i de competició degudament autoritzats. El criteri de còmput per a l’aplicació d’aquest precepte s’ha d’establir per reglament.

5. L’òrgan corresponent del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals pot prohibir temporalment, per mit-jà d’una resolució motivada, l’exercici de la pesca quan hi hagi raons que ho facin recomanable per a protegir millor les espècies de fauna aqüícoles. Així mateix, l’autoritat competent pot limitar tem-poralment altres activitats que puguin afectar ne-gativament les espècies aqüícoles.

Capítol III. Arts, modalitats i accions de pesca en aigües continentals

Article 33. Arts, modalitats i accions de pesca en aigües continentals

1. Per a la pesca recreativa i la pesca esportiva de competició, únicament es permet com a art de pes ca la canya de pescar. Per cada pescador o pescadora, es permet la utilització de dues ca-nyes en acció de pesca, separades per una dis-tància inferior als deu metres. Resten exceptuades

Llei 22/2009 51

d’a quest precepte les aigües de salmònids, en les quals només es permet la utilització d’una canya.

2. Per a la pesca recreativa de crustacis en aigües continentals, únicament es permeten com a arts de pesca les nanses i els llantions. Cada pescador o pescadora en pot utilitzar vuit com a màxim, col-locats en una extensió màxima de trenta metres.

3. Correspon al departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals establir els trams, les quantitats i les condicions en què es permet el grumeig i la naturalesa de les substàncies emprades per a aquesta finalitat.

4. En cap cas no es pot autoritzar el grumeig en les aigües de salmònids. Aquesta regulació s’ha d’in cor porar al Pla d’ordenació de la pesca en ai-gües continentals.

Article 34. Arts, modalitats i accions no autoritzades per a la pesca en aigües continentals

Es prohibeixen en tots els casos, en totes les aigües continentals, les actuacions següents: a) Usar substàncies explosives. b) Usar substàncies verinoses per als peixos o des-

oxigenadores de les aigües, o bé substàncies pa-ralitzants, tranquil·litzants o repel·lents. S’exceptua d’aquesta prohibició l’ús de substàncies paralit-zants o tranquil·litzants en els casos de pesca cien-tífica o de control poblacional, sempre que s’ha-gi obtingut l’autorització pertinent, i també en les operacions contingudes en un pla de salvament aprovat d’acord amb el que estableix l’article 12.

52 Llei 22/2009

c) Usar aparells electrocutants o paralitzants, o fonts lluminoses artificials, excepte en els casos de pes-ca científica o de control poblacional, d’acord amb l’article 20, i també en les operacions contingudes en un pla de salvament aprovat d’acord amb el que estableix l’article 12.

d) Pescar utilitzant el salabre com a element de cap-tura, excepte en els casos de pesca científica o de control poblacional, sempre que s’hagi obtin-gut l’autorització pertinent, i també en les opera-cions contingudes en un pla de salvament aprovat d’acord amb el que estableix l’article 12. Es permet la utilització del salabre com a element auxiliar en l’acció de la pesca.

e) Pescar amb armes de foc o d’aire comprimit, arcs o ballestes, o utilitzar instruments punxants o im-pactants.

f) Practicar la pesca subaquàtica. g) Qualsevol procediment de pesca que impliqui la

construcció d’obstacles o de barreres de qualse-vol tipus i amb qualsevol material amb la finalitat de canalitzar les aigües i obligar els peixos a se-guir una direcció determinada, i també l’alteració de les lleres o els cabals dels cursos d’aigua per a facilitar la pesca. S’exceptuen d’aquesta prohibi-ció els casos de pesca professional degudament autoritzats.

h) Usar qualsevol tipus de xarxa, excepte en els ca-sos de pesca científica o de control poblacional, sempre que s’hagi obtingut l’autorització pertinent, i també en les operacions contingudes en un pla de salvament aprovat.

Llei 22/2009 53

i) Usar palangres, línies dorments o altres arts simi-lars.

j) Usar qualsevol altre mitjà o procediment prohibit per reglament.

Article 35. Prohibicions de pescar per raó del lloc

Es prohibeix la pesca en els llocs següents: a) Els canals, les obres de captació d’aigües i les

lleres de derivació o rec localitzats en aigües de salmònids, llevat dels que siguin autoritzats pel Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals.

b) Els passos o les escales de peixos. També es pro-hibeix col·locar-hi un esquer a una distància inferior a cinquanta metres de l’entrada o de la sortida.

c) L’espai comprès entre una presa i la seva zona d’influència, que és, als efectes d’aquesta llei, de cinquanta metres enllà del punt de caiguda de l’ai-gua.

Article 36. Utilització d’embarcacions per a la pesca en aigües continentals

1. Els cursos, els trams de cursos i les masses d’ai-gua en què es permet la pesca des d’una embar-cació, i també el procediment d’autorització i la regulació específica d’aquesta modalitat de pes-ca, han d’ésser establerts pel Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals.

2. L’autorització per a la pesca des d’una embarcació es fa sens perjudici de la necessitat que l’organis-me de conca emeti l’autorització pertinent per a la navegació.

54 Llei 22/2009

Capítol IV. Ordenació de la pesca en aigües continentals

Article 37. Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals

1. El Pla d’ordenació de la pesca en aigües continen-tals és l’instrument tècnic que estableix la classifi-cació dels diferents trams de cursos i masses d’ai-gua als efectes de la pesca, i també la resta de preceptes en matèria de pesca en aigües continen-tals que determina aquesta llei i el reglament que la desplega. El contingut, el procediment d’elabo-ració, l’aprovació, la revisió i el període de vigència d’aquest pla s’han d’establir per reglament.

2. El Pla d’ordenació de la pesca en aigües continen-tals, quan faci referència a aigües continentals que es trobin dins un espai de la Xarxa Natura 2000, ha d’incorporar els objectius de conservació que de-terminen els articles 2 i 6 de la Directiva 92/43/CEE i la legislació rellevant en aquest àmbit.

3. El Pla d’ordenació de la pesca en aigües continen-tals ha d’ésser aprovat pel departament compe-tent en matèria de pesca no professional en aigües continentals i s’ha de presentar davant la comissió competent del Parlament de Catalunya.

Article 38. Consell Assessor de la Pesca en Aigües Continentals

1. Es crea el Consell Assessor de la Pesca en Aigües Continentals com a òrgan consultiu del departa-ment competent en matèria de pesca no professio-nal en aigües continentals.

Llei 22/2009 55

2. El Consell Assessor de la Pesca en Aigües Con-tinentals és integrat per representants dels de-partaments competents en matèria de pesca en aigües continentals, de l’Administració hidràulica, dels ens locals, de les universitats catalanes, de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càs-ting, de les societats de pescadors federades, del sector turístic i de les entitats conservacionistes i relacionades amb la pesca en aigües continen-tals, i per investigadors amb experiència recone-guda.

3. El Consell Assessor de la Pesca en Aigües Conti-nentals té les funcions següents:

a) Suggerir i fer propostes de millora amb relació al Pla d’ordenació de la pesca en aigües continen-tals.

b) Informar sobre el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals.

c) Informar el departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals dels estudis i les millores en matèria de gestió de la pesca en aigües continentals i la conservació de les espècies aqüícoles autòctones.

d) Emetre un informe sobre totes les disposicions legals o reglamentàries que afectin la pesca en ai-gües continentals i la conservació de les espècies aqüícoles autòctones.

e) Qualsevol altra funció que es determini per regla-ment.

4. El funcionament, la composició i l’estructura del Consell Assessor de Pesca en Aigües Continentals s’han de determinar per reglament.

56 Llei 22/2009

Capítol V. Pesca esportiva en aigües continentals

Article 39. Foment i regulació de la pesca esportiva en aigües continentals

1. Els departaments competents en matèria de pes-ca en aigües continentals, d’acord amb la legis-lació de l’esport, han de facilitar l’organització i la celebració de les competicions oficials que orga-nitzi la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting i han de prendre les mesures i fer les au-toritzacions necessàries per a disposar dels trams de cursos d’aigua i dels escenaris de pesca més adients per a desenvolupar-hi les dites compe-ticions.

2. Els procediments, les actuacions i la formulació de les sol·licituds per a fer els campionats s’han d’establir per reglament.

Article 40. Taxes per a la pesca esportiva en aigües continentals

1. La Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càs-ting, d’acord amb la definició de pesca esportiva i la legislació de l’esport, pot organitzar competi-cions esportives en el nivell internacional, estatal, autonòmic o local, o en l’àmbit de les societats de pescadors. Les taxes s’han d’adequar a ca-dascuna de les diverses modalitats esmentades.

2. Les competicions de rang internacional, estatal i autonòmic organitzades per la Federació Catala-na de Pesca Esportiva i Càsting i autoritzades pel

Llei 22/2009 57

departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals estan exemp-tes de taxes, atès el caràcter promocional de l’ac-tivitat turística i esportiva de les comarques de Ca-talunya, sempre que no s’hagin de fer actuacions extraordinàries.

3. Les competicions locals i les de l’àmbit de les so-cietats de pescadors organitzades per la Federa-ció Catalana de Pesca Esportiva i Càsting i auto-ritzades pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals estan subjectes a una taxa única i finalista per concurs, a favor d’aquesta administració. Aquesta taxa varia en funció del nombre de concursants i de la classificació dels trams de cursos i les mas-ses d’aigua que figuren a l’article 22 i ha d’ésser establerta per la legislació de taxes i preus públics de la Generalitat. Les competicions d’abast local poden restar exemptes de la taxa en els supòsits que s’estableixin per reglament.

4. L’autorització del departament competent en ma-tèria de pesca no professional en aigües conti-nentals per a fer una competició implica la prohi-bició a la resta de pescadors de pescar en el tram afectat fins que finalitzi la competició. En cas que la competició tingui lloc en una zona de pesca lliure sense mort, la zona ha d’estar senyalitzada correctament abans de començar la competició. Les competicions esportives aprovades en els ca-lendaris oficials tenen prioritat d’ús a les zones de pesca.

58 Llei 22/2009

Capítol VI. Acreditació dels pescadors: llicències i permisos

Article 41. Llicència de pesca recreativa en aigües continentals

1. La llicència de pesca recreativa en aigües conti-nentals dóna autorització per a practicar la pes-ca recreativa i esportiva de competició en aigües continentals en l’àmbit territorial de Catalunya. El pescador o pescadora n’ha de disposar durant l’exercici de la pesca i l’ha d’acompanyar del do-cument d’identitat corresponent o de qualsevol document vàlid a efectes identificadors.

2. Pot obtenir la llicència de pesca recreativa en ai-gües continentals tota persona major de catorze anys que ho sol·liciti i que compleixi els requisits que determinen aquesta llei i la normativa que la desplega.

3. Els menors de catorze anys poden pescar, sense necessitat de llicència de pesca recreativa en aigües continentals, sempre que vagin acompanyats d’una persona major d’edat titular d’una llicència. Els me-nors d’edat no emancipats i les persones jurídica-ment incapacitades que vulguin sol·licitar la llicència de pesca recreativa en aigües continentals han de disposar de l’autorització de llur representant legal.

4. Les llicències de pesca recreativa en aigües con-tinentals són atorgades pel departament compe-tent en matèria de pesca no professional en aigües continentals, sens perjudici de la possibilitat que siguin lliurades per altres organismes o entitats, en els termes que s’estableixin per reglament.

Llei 22/2009 59

5. Les classes, la vigència, el contingut i el procedi-ment per a l’obtenció de la llicència de pesca re-creativa en aigües continentals s’han de determinar per reglament.

6. L’import de la taxa de la llicència de pesca recrea-tiva en aigües continentals és finalista i ha d’ésser establerta per la legislació de taxes i preus públics de la Generalitat.

Article 42. Permís de pesca

1. Per a pescar en les zones de pesca controlada cal disposar, a més de la llicència de pesca en aigües continentals, d’un permís de pesca.

2. El permís a què fa referència l’apartat 1 és nominal i intransferible, i és a risc i ventura. Per tant, un cop expedit, si no se n’ha fet ús no se’n pot demanar la devolució de l’import ni es té dret a cap compen-sació, llevat dels casos en què la causa sigui que el departament competent hagi dut a terme alguna de les accions següents:

a) La modificació dels períodes o dels dies hàbils per a la pesca.

b) L’establiment de refugis de pesca. c) La modificació de les arts i els esquers permesos,

del nombre de captures autoritzades o d’altres ca-racterístiques de la zona de pesca controlada.

d) La incorporació de competicions. 3. El procediment per a la devolució de l’import del

permís de pesca, d’acord amb el que estableix l’apartat 2, s’ha d’establir per reglament.

4. El pescador o pescadora ha de dur la llicència de pesca en aigües continentals i el permís de pesca

60 Llei 22/2009

durant l’exercici de la pesca en les zones on siguin necessaris, juntament amb el document d’identi-tat pertinent o qualsevol document vàlid a efectes identificadors.

5. L’Administració ha de garantir, amb els mitjans su-ficients, un accés equitatiu al permís de pesca als pescadors que ho sol·licitin.

6. El nombre de permisos que es poden expedir dià-riament per a cada àrea de pesca està limitat en funció dels objectius d’aprofitament sostenible del curs, el tram de curs o la massa d’aigua, i ha d’és-ser establert pels plans de gestió de la pesca en aigües continentals.

7. Les classes, la vigència i els procediments per a obtenir els permisos de pesca s’han d’establir per reglament, tenint en compte l’establiment de bo-nificacions per a les persones riberenques i també per a les que pertanyin a les societats de pesca-dors i a llurs federacions.

8. L’import de la taxa per a obtenir el permís de pesca és finalista i ha d’ésser determinat per la legislació de taxes i preus públics de la Generalitat.

Capítol VII. Instruments d’execució de la gestió, el finançament i la vigilància de la pesca en aigües continentals

Article 43. Consorcis territorials de pesca en aigües continentals

1. Es poden crear consorcis amb la finalitat d’execu-tar les actuacions relatives a la gestió de la pesca en aigües continentals. Els estatuts de cada con-

Llei 22/2009 61

sorci n’han d’establir les funcions, la composició, l’estructura i les particularitats del règim orgànic, funcional i financer.

2. Els consorcis han d’ésser integrats per represen-tants del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals, de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, de les societats de pescadors i, si ho sol·liciten, per representants de les administracions locals, de les administracions competents en matèria turística i de les entitats conservacionistes especialitzades en el medi fluvial.

3. La creació de consorcis en cap cas no pot justificar un increment de l’estructura orgànica o de la despe-sa de personal del departament competent en matè-ria de pesca no professional en aigües continentals.

4. Els consorcis estan obligats a complir els precep-tes del Pla d’ordenació de la pesca en aigües con-tinentals.

Article 44. Fons per a la gestió de la pesca en aigües continentals

1. Es crea el Fons per a la gestió de la pesca en ai-gües continentals, que es nodreix de l’import de les sancions i les indemnitzacions establertes per aquesta llei, de les taxes per expedició de les lli-cències de pesca recreativa en aigües continen-tals i dels permisos de pesca i de la resta de taxes establertes per aquesta llei, dels cànons que s’han de determinar per a les activitats i les concessions que incideixen en els ecosistemes aquàtics, i tam-bé d’altres ingressos procedents de les activitats

62 Llei 22/2009

de lleure vinculades als ecosistemes aquàtics con-tinentals que es determinin.

2. El Fons a què fa referència l’apartat 1 és adscrit al departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals i ha d’ésser utilitzat per a finançar les actuacions relatives a la pesca en aigües continentals i també les actuaci-ons establertes per aquesta llei per a la conserva-ció i la recuperació dels ecosistemes aquàtics i, en especial, dels hàbitats, en els termes que s’esta-bleixin per reglament.

Article 45. Vigilància

1. El control del compliment de la normativa en ma-tèria de pesca recreativa en aigües continentals correspon als agents de l’autoritat i al personal al servei del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

2. En les zones de pesca controlada gestionades a l’empara de l’article 28.5, la persona titular de l’aprofitament pesquer pot nomenar guardes ho-noraris perquè n’efectuïn la vigilància.

Capítol VIII. Recuperació de la fauna en aigües continentals

Article 46. Centres de recuperació de la fauna en aigües continentals

1. Els centres de recuperació de la fauna en aigües continentals són les instal·lacions, com ara els canals d’alevinatge, gestionades o autoritzades pel departament competent en matèria de pesca

Llei 22/2009 63

no professional en aigües continentals destina-des a l’estudi, la reproducció i la cria d’espècies aqüícoles autòctones per a la reintroducció o la repoblació de cursos, trams de cursos o masses d’aigua.

2. Els requisits que han de complir els centres de recuperació de fauna en aigües continentals i el procediment per a obtenir l’autorització per a dur a terme l’activitat a què fa referència aquest article s’han d’establir per reglament.

Article 47. Centres industrials de producció de fauna en aigües continentals

1. Els centres industrials de producció de fauna en aigües continentals són les instal·lacions destina-des al cultiu intensiu de determinades espècies aqüícoles per a comercialitzar-les, amb orientació al consum o a la repoblació.

2. L’autorització per a dur a terme l’activitat a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser concedida pel departament competent en matèria de pesca pro-fessional en aigües continentals, amb la concessió prèvia del cabal hidrològic per part de l’Adminis-tració hidràulica i amb l’informe preceptiu del de-partament competent en matèria de medi ambient, i també de qualsevol altra autorització que sigui necessària per al funcionament de l’activitat.

3. No es poden emplaçar nous centres industrials de producció de fauna en aigües continentals en derivacions de trams de cursos d’aigua que hagin estat declarats refugis de pesca ni en aigües de reserva genètica.

64 Llei 22/2009

TÍTOL IV. De la participació i la formació

Article 48. Participació ciutadana, formació i educació

1. Tots els ciutadans que vulguin es poden beneficiar dels mecanismes de participació, formació i edu-cació que estableix aquesta llei, individualment o bé de manera col·lectiva, per mitjà d’entitats o as-sociacions.

2. El departament competent en matèria de medi am-bient ha d’impulsar els plans i els programes de formació en el respecte dels ecosistemes aquàtics continentals.

3. Les escoles del riu són centres en què s’impar-teix formació i educació teòrica i pràctica sobre el coneixement dels rius i la pesca respectuosa amb l’ecosistema aquàtic continental. El règim de funcionament de les escoles del riu i el programa de formació corresponent s’han d’establir per re-glament. El departament competent en matèria de medi ambient ha de fomentar l’establiment d’una xarxa d’escoles del riu.

4. La Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càs-ting, les societats de pescadors i les entitats con-servacionistes i de custòdia del territori tenen la consideració de col·laboradors preferents en la matèria a què fa referència aquest article.

Article 49. Entitats tutores de la pesca i entitats tutores del riu

1. La participació de les entitats sense ànim de lucre en les funcions de conservació i recuperació dels

Llei 22/2009 65

ecosistemes aquàtics continentals es duu a terme per mitjà de la figura de les entitats tutores de la pesca i de les entitats tutores del riu.

2. Tenen la consideració d’entitats tutores de la pes-ca les entitats o les associacions sense ànim de lucre que tinguin com a objecte social la promoció de l’activitat de la pesca, com ara les societats de pescadors i llurs federacions, que siguin decla-rades com a tals pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües conti-nentals i que portin a terme activitats o inversions per tal d’afavorir l’activitat de la pesca responsable i la conservació i la recuperació dels ecosistemes aquàtics continentals.

3. Cada entitat tutora de la pesca ha de tenir, com a mínim, un tram assignat per a dur-hi a terme la seva activitat. Les societats de pescadors han de tenir preferència sobre la resta d’entitats en els trams de pesca localitzats dins llur municipi.

4. Tenen la consideració d’entitats tutores del riu les entitats o les associacions sense ànim de lu-cre, com ara les entitats conservacionistes i les de custòdia del territori, que siguin declarades com a tals pel departament competent en ma-tèria de medi ambient i que portin a terme acti-vitats o inversions per a afavorir la conservació i la recuperació dels ecosistemes aquàtics conti-nentals.

5. El procediment per a declarar entitats tutores de la pesca i entitats tutores del riu, i també llur rè-gim de funcionament, s’han d’establir per regla-ment.

66 Llei 22/2009

TÍTOL V. Règim sancionador

Capítol I. Infraccions

Article 50. Infraccions

1. Les accions o les omissions que constitueixin un incompliment dels requisits, les obligacions i les prohibicions establertes per aquesta llei donen lloc a responsabilitat administrativa.

2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 51. Infraccions lleus

Són infraccions lleus: a) Pescar sense el permís de pesca o la llicència de

pesca pertinents. b) Pescar amb més de dues canyes a la vegada,

o amb més d’una en aigües de salmònids, o pes-car amb arts no permeses sempre que l’ús d’a-questes arts no sigui constitutiu d’una infracció greu o molt greu.

c) Pescar crustacis utilitzant més de vuit nanses o llantions, o pescar crustacis amb arts no permeses sempre que l’ús d’aquestes arts no sigui constitutiu d’una infracció greu o molt greu.

d) Pescar en canals, obres de captació d’aigües o lle-res de derivació, rec o alevinatge situats en aigües de salmònids.

e) Pescar o col·locar l’esquer a una distància inferior a cinquanta metres de l’entrada o de la sortida de dispositius de connectivitat dels cursos d’aigua.

Llei 22/2009 67

f) Pescar amb salabre, llevat de les excepcions es-tablertes per l’article 34.d.

g) Incomplir el règim d’autoritzacions especials per a la pesca científica establert per aquesta llei.

h) Pescar utilitzant hams amb arponet en una zona de pesca sense mort.

i) Ultrapassar el nombre de captures autoritzades en un percentatge inferior al 30%.

j) Danyar, destruir, inutilitzar o canviar de lloc els in-dicadors o els rètols que continguin senyalitza-cions o informacions dels diversos trams, zones de pesca o masses d’aigua.

k) Utilitzar esquers no autoritzats pel reglament de desplegament d’aquesta llei en zones de pesca sense mort.

l) Pescar fora de l’horari hàbil per a la pesca, llevat de les excepcions establertes per aquesta llei.

Dificultar o obstruir l’acció dels agents de l’autoritat en les tasques d’inspecció i de vigilància.

n) No retornar a les aigües de procedència, immedi-atament i de la manera menys lesiva possible, els exemplars d’espècies protegides, els exemplars d’espècies pescables d’una mida inferior a la míni-ma de captura o d’una mida superior a la màxima, o tots els exemplars pescats en una zona de pesca lliure sense mort, llevat dels d’espècies introduïdes.

o) Utilitzar en aigües de salmònids esquers naturals que no formin part de la dieta natural dels peixos o nimfes artificials amb càrregues fora del cos de la part artificial.

p) Pescar des d’una embarcació fora dels trams o de les masses d’aigua en què estigui autoritzat.

m)

68 Llei 22/2009

q) Utilitzar qualsevol tipus de xarxa, llevat dels casos en què ho autoritza aquesta llei.

r) No complir els requisits establerts per les autoritza-cions emeses pel departament competent en matè-ria de pesca no professional en aigües continentals.

s) Celebrar qualsevol tipus de certamen de pesca es-portiva sense haver obtingut l’autorització adminis-trativa pertinent, o fer-ho vulnerant els preceptes d’aquesta llei o de la normativa que la desplega.

t) Utilitzar com a esquer, en el grumeig, substàncies prohibides amb components bioquímics o químics que alterin o puguin alterar la qualitat de l’aigua i el comportament natural dels peixos, d’acord amb l’article 31.4.

u) Practicar el grumeig en trams de cursos o mas-ses d’aigua en què no estigui autoritzat, o bé fer-ho usant més quantitat de substàncies de l’autoritzada.

v) Retornar a les aigües de procedència qualsevol exemplar d’espècie introduïda.

Article 52. Infraccions greus

Són infraccions greus: a) Pescar de manera reincident sense el permís de

pesca o la llicència de pesca pertinents. b) Pescar de manera reincident fora del període o de

l’horari hàbil per a la pesca. c) Pescar en els trams de cursos o en les masses

d’aigua on estigui prohibit fer-ho. d) Pescar utilitzant armes de foc o d’aire comprimit,

arcs o ballestes. e) Ultrapassar el nombre de captures autoritzades en

un percentatge igual o superior al 30%.

Llei 22/2009 69

f) Comercialitzar exemplars d’espècies procedents de la pesca no professional en aigües continentals, llevat de les espècies establertes per aquesta llei.

g) Transportar peixos o crustacis, o llurs ous, semen o cries, sense l’autorització del departament com-petent, o incomplint el que disposa aquesta llei i la normativa que la desplega.

h) Celebrar de manera reincident qualsevol tipus de certamen de pesca esportiva de competició sen-se haver obtingut l’autorització administrativa per-tinent, o fer-ho vulnerant els preceptes d’aquesta llei o de la normativa que la desplega.

i) Traslladar els exemplars no pertanyents a espè-cies introduïdes salvats en els casos de reducció de cabals o d’esgotament de masses d’aigua a un punt diferent de l’establert pel pla de salvament.

j) Utilitzar com a esquer qualsevol peix, crustaci o mol-lusc viu, llevat dels casos autoritzats per aquesta llei.

k) Utilitzar en aigües de reserva genètica esquers na-turals o esquers artificials prohibits per reglament.

l) Utilitzar de manera reincident com a esquer, en el grumeig, substàncies prohibides amb components bioquímics o químics que alterin o puguin alterar la qualitat de l’aigua i el comportament natural dels peixos, d’acord amb aquesta llei.

Destruir o alterar zones de fresa en trams de cur-sos o masses d’aigua, excepte en aigües de reser-va genètica.

n) Utilitzar en aigües de salmònids, de manera rein-cident, esquers naturals que no formin part de la dieta natural dels peixos o nimfes artificials amb càrregues fora del cos de la part artificial.

m)

70 Llei 22/2009

o) Practicar el grumeig en trams de cursos o masses d’aigua en què no estigui autoritzat, o bé fer-ho usant més quantitat de substàncies de l’autoritzada.

p) Pescar en instal·lacions o en trams de cursos d’ai-gua destinats exclusivament al foment de la repro-ducció d’espècies piscícoles reconeguts pel de-partament competent, com ara les estacions de microalevinatge.

q) Dificultar o obstruir de manera reincident l’acció dels agents de l’autoritat en les tasques d’inspec-ció i vigilància.

r) Pescar en l’interior de passos o escales per a la fauna piscícola o en la seva zona d’influència.

Article 53. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus: a) Practicar la repoblació, la introducció, la reintro-

ducció o la translocació sense l’autorització perti-nent o incomplint-ne els termes.

b) Reduir el cabal d’un curs d’aigua o un tram o esgo-tar una massa d’aigua sense haver elaborat el pla de salvament corresponent, d’acord amb el que estableix l’article 12.

c) No salvaguardar la fauna en el cas de reducció de cabals o d’esgotament de masses d’aigua.

d) Fer les operacions de salvament de fauna en el cas de reducció de cabals o d’esgotament de masses d’aigua sense la supervisió de l’Administració.

e) Pescar fent ús d’explosius, d’aparells electrocutants, acústics, percutors o paralitzants, de fonts llumino-ses artificials, o de qualsevol substància tòxica, ve-rinosa o desoxigenadora de les aigües i substàncies

Llei 22/2009 71

paralitzants, tranquil·litzants o repel·lents, llevat de les excepcions establertes per l’article 34.

f) Destruir o alterar les zones de fresa en trams de cursos o masses d’aigua classificades com a ai-gües de reserva genètica.

g) Construir o explotar centres de recuperació de la fauna sense les autoritzacions corresponents o in-complint els requisits establerts per aquesta llei o per la normativa que la desplega.

Capítol II. Sancions

Article 54. Sancions

Les infraccions tipificades per aquesta llei són sancio-nades amb multes de 60 a 120.000 euros, d’a cord amb l’escala següent: a) Les infraccions lleus, amb una multa de 60 a 600

euros. b) Les infraccions greus, amb una multa de 601 a

6.000 euros. c) Les infraccions molt greus, amb una multa de

6.001 a 120.000 euros.

Article 55. Criteris de graduació de les sancions

Les sancions imposades s’han d’adequar a la grave-tat real del fet constitutiu de la infracció. Per a deter-minar-ne la graduació, s’han de tenir en compte les circumstàncies següents: a) Els danys produïts a la fauna aqüícola o a l’ecosis-

tema. b) La situació de risc creat per a persones o béns.

72 Llei 22/2009

c) La reincidència, en els termes establerts per la le-gislació sobre el règim jurídic de les administra-cions públiques i del procediment administratiu comú.

d) L’ànim de lucre i el benefici econòmic que la infrac-ció hagi pogut reportar a la persona infractora.

e) L’agrupació o organització per a cometre la infrac-ció quan aquesta afecti el medi natural.

f) El fet que la persona causant estigui inhabilitada en el moment de cometre la infracció.

g) El volum de mitjans il·lícits emprats, i també el de peces cobrades, introduïdes, alliberades o des-truïdes.

h) La irreparabilitat dels danys causats. i) El cost de reparació dels danys causats. j) La comissió d’actes per a ocultar el descobriment

de la infracció.

Article 56. Reparació del dany i indemnitzacions

1. Les responsabilitats administratives que es deri-vin del procediment sancionador són compatibles amb l’exigència a la persona infractora de la repo-sició de la situació que ha alterat al seu estat ori-ginari, i també amb la indemnització pels danys i perjudicis causats.

2. L’abast de la reparació o de la indemnització s’han de determinar, quan sigui possible, en el marc de l’expedient sancionador. També es poden deter-minar en un expedient independent respectant els principis i les garanties del procediment adminis-tratiu.

Llei 22/2009 73

3. Per a determinar l’import de la indemnització pel que fa a la valoració de les espècies de crustacis i de peixos afectades, cal atenir-se al barem de valoracions que estableixi el departament compe-tent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

4. En el cas que la persona obligada no repari els danys causats, el departament competent en ma-tèria de pesca no professional en aigües conti-nentals li pot imposar multes coercitives, per un import màxim de 600 euros cadascuna. Aques-tes multes es poden reiterar deu vegades com a màxim, deixant entre si el lapse de temps sufi-cient per a donar compliment a l’obligació. En el cas que persisteixi l’incompliment de la persona obligada o que hi hagi raons d’urgència, es pot emprendre l’execució subsidiària dels treballs de reparació, a càrrec de la persona obligada.

5. La prescripció de la sanció no comporta la de l’acció de l’Administració per a exigir a la persona responsable la reparació dels danys i la indemnit-zació.

Article 57. Sancions accessòries

1. La comissió d’infraccions greus o molt greus en exercici de la pesca porta aparellada la retira-da de la llicència de pesca recreativa en aigües continentals i la inhabilitació per a obtenir-la du-rant un termini que pot oscil·lar entre un mes i un any, en el cas d’infraccions greus, o entre un any i un dia i tres anys si es tracta d’infraccions molt greus.

74 Llei 22/2009

2. En el cas que la infracció consisteixi en l’explota-ció o la construcció de centres de recuperació de la fauna sense les autoritzacions administratives pertinents, la sanció porta aparellada la suspensió provisional o definitiva de l’activitat. Si les instal-lacions no compleixen els requisits de l’autoritza-ció o la llicència ambientals o les condicions del règim de comunicació, s’han de clausurar tem-poralment fins que es legalitzin i, en el cas que no compleixin les condicions i els requisits per a ésser autoritzades, se’n pot ordenar el tanca-ment definitiu. En aquest últim supòsit, la perso-na responsable ha de retornar a l’estat inicial els terrenys, les ribes, les lleres i les masses d’aigua ocupats o afectats per la instal·lació.

Article 58. Comís dels materials emprats

1. En el moment de la denúncia, els agents actuants poden comissar preventivament tots els aparells, les eines, els instruments, les substàncies, les embarcacions, les arts materials o els mitjans que s’hagin emprat per a la comissió d’algun dels fets tipificats com a infracció per aquesta llei.

2. En el cas que els béns comissats a què fa referèn-cia l’apartat 1 siguin d’ús lícit, l’òrgan competent per a tramitar l’expedient sancionador pot acordar de retornar-los a la persona imputada en qualse-vol moment de la tramitació. En tot cas, un cop resolt l’expedient sancionador, s’han de retornar els béns comissats d’ús lícit. A aquest efecte, s’ha d’establir un termini perquè la persona interessada reculli els béns comissats. Un cop transcorregut

Llei 22/2009 75

aquest termini, l’Administració pot decidir el destí dels dits béns.

3. En el cas que els béns comissats siguin d’ús il·lícit, han d’ésser destruïts.

Article 59. Intervenció dels exemplars capturats i destinació

1. En el moment de la denúncia, els agents denunci-ants poden comissar els exemplars capturats que es trobin en poder de la persona infractora i els han de retornar al medi natural si es troben en condi-cions de sobreviure i no són espècies introduïdes.

2. Si els exemplars comissats estan morts o els agents denunciants consideren que no tenen pos-sibilitats de sobreviure, s’han de destinar a centres benèfics o de recuperació de fauna, sempre que es trobin en condicions per al consum, la qual cosa s’ha de certificar estenent l’acta corresponent. En la resta de supòsits, han d’ésser eliminats com a residus d’acord amb la normativa vigent.

Capítol III. Procediment sancionador

Article 60. Procediment sancionador

1. Per a imposar les sancions corresponents a les infraccions tipificades per aquesta llei, s’ha de se-guir el procediment sancionador establert per la normativa aplicable.

2. La incoació dels expedients sancionadors corres-pon als directors dels serveis territorials del depar-tament competent en matèria de pesca no profes-sional en aigües continentals.

76 Llei 22/2009

3. La competència per imposar les sancions a què fa referència aquesta llei correspon als càrrecs se-güents:

a) Les sancions corresponents a infraccions lleus, als directors dels serveis territorials del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

b) Les sancions corresponents a infraccions greus, al director o directora general de la direcció compe-tent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

c) Les sancions corresponents a infraccions molt greus, al conseller o consellera del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

Article 61. Prescripció de les infraccions i de les sancions

1. En l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, les infraccions lleus prescriuen en el termini d’un any; les greus, en el termini de tres anys, i les molt greus, en el termini de cinc anys.

2. Les sancions imposades per infraccions lleus pres-criuen en el termini d’un any; les imposades per infraccions greus, en el termini de tres anys, i les imposades per infraccions molt greus, en el termini de cinc anys.

3. En cas de concurrència d’infraccions lleus, greus i molt greus, o que alguna d’aquestes infraccions sigui el mitjà necessari per a cometre’n una altra, el termini de prescripció és el que s’estableix per a la infracció més greu de les comeses.

Llei 22/2009 77

Article 62. Caducitat del procediment sancionador

En els procediments sancionadors instruïts en aplica-ció d’aquesta llei s’ha de dictar i notificar la resolució pertinent en el termini d’un any, a comptar a partir del moment en què se n’acordi la iniciació. Un cop transcorregut aquest termini, s’ha de declarar la ca-ducitat de l’expedient.

Disposicions addicionals

Primera. Règim especial de la Val d’Aran

Els preceptes d’aquesta llei i de la normativa que la desplega s’entenen sens perjudici del règim es-pecial de la Val d’Aran i d’acord amb allò establert pels decrets de transferència de competències de la Generalitat al Conselh Generau d’Aran en aques-ta matèria.

Segona. Substitució del plom i la resta de materials contaminants de les arts de pesca

El plom i la resta de materials contaminants utilitzats en la pesca en aigües continentals s’han de substi-tuir per materials biodegradables o no contaminants quan aquests estiguin disponibles en el mercat. Amb aquesta finalitat, per resolució o, si escau, en el des-plegament reglamentari d’aquesta llei, s’han de de-terminar els materials que han d’ésser substituïts per altres d’anàlegs però no contaminants de nova apa-rició en el mercat.

78 Llei 22/2009

Tercera. Habilitació de la llicència de pesca recreativa de costa per a practicar la pesca recreativa i esportiva de competició en aigües continentals

La llicència de pesca recreativa per als pescadors de costa, regulada per la normativa de pesca i d’acció marítimes, habilita també per a practicar la pesca recreativa i esportiva de competició en aigües con-tinentals dins el territori de Catalunya.

Quarta. Pla de gestió de la població dels corbs marins

El departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals ha d’elaborar o encomanar en el termini més breu possible un pla de gestió de la població de corbs marins (Phalacrocorax carbo) de la xarxa fluvial catalana per tal de conèixer l’estat de les poblacions d’aquesta espècie i poder avaluar la possibilitat de reduir-les.

Disposicions transitòries

Primera. Llicències de pesca

Les llicències de pesca recreativa en aigües conti-nentals emeses fins a l’entrada en vigor d’aquesta llei mantenen la vigència fins a llur data de caducitat.

Segona. Valoració de les espècies de peixos i de crustacis a efectes d’indemnitzacions

Fins que no s’aprovi la resolució a què fa referència l’article 56, per a fixar els barems de valoració de les espècies de fauna aqüícoles per a determinar l’im-

Llei 22/2009 79

port de les indemnitzacions per danys i perjudicis a què hi hagi lloc, s’han d’aplicar les quanties següents:

Espècie Quantia

Truita comuna (Salmo trutta) 60 euros/exemplar

Truita comuna (Salmo trutta) habitant en aigües de reserva genètica

120 euros/exemplar

Truita irisada (Oncorhynchus mykiss) 20 euros/exemplar

Barb cua-roig (Barbus haasi) 30 euros /exemplar

Barb comú (Barbus graellsii) 30 euros/exemplar

Barb de muntanya (Barbus meridionalis)

30 euros/exemplar

Bagra (Squalius laietanus) 30 euros/exemplar

Angula o anguiló (Anguilla anguilla) 1.500 euros/kg

Anguila (Anguilla anguilla) 30 euros/exemplar

Boga de riu (Chondrostoma willkommii)

20 euros/exemplar

Madrilla (Parachondrostoma miegii) 30 euros/exemplar

Vermellola o madrilleta roja (Achondrostoma arcasii)

30 euros/exemplar

Llobarro (Dicentrarchus labrax) 30 euros/exemplar

Orada (Sparus aurata) 30 euros/exemplar

Llissa vera (Chelon labrosus) 30 euros/exemplar

Llissa calua (Liza ramada) 30 euros/exemplar

Llissa petita (Liza saliens) 30 euros/exemplar

Llissa llobarrera (Mugil cephalus) 30 euros/exemplar

Llissa galta-roja (Liza aurata) 30 euros/exemplar

Espècies protegides o amenaçades dels animals protegits o amenaçats

L’establerta per la normativa específica de protecció

80 Llei 22/2009

Tercera. Col·locació de reixes i altres mesures de protecció de canals

1. El compliment de l’article 14 per part de les instal-lacions hidràuliques ja existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei s’ha de regir pel que disposin el títol concessional corresponent i la Llei de regulació de la pesca fluvial, del 20 de fe-brer de 1942, i el reglament que la desplega, del 6 d’abril de 1943. El departament competent en ma-tèria de medi ambient pot comprovar el compliment d’aquestes obligacions.

2. En el cas que les persones concessionàries no ha-gin complert les condicions establertes per llurs respectius títols concessionals en el termini esta-blert, el departament competent en matèria de me-di ambient ho ha de posar en coneixement de les administracions competents per tal que, si escau, aquestes executin, subsidiàriament i amb càrrec a la persona obligada, les obres d’instal·lació de reixes i les altres mesures de protecció de canals previstes, amb independència de la imposició de les sancions que, si escau, siguin pertinents, i sens perjudici de la incoació de l’expedient de revocació correspo-nent o de l’extinció de la concessió en el cas que es compleixin els requisits legalment exigits.

Quarta. Dispositius per a garantir la connectivitat dels cursos d’aigua

1. Les instal·lacions hidràuliques existents en el mo-ment de l’entrada en vigor d’aquesta llei han de complir el que estableix l’article 15, d’acord amb el que determinin el títol concessional correspo-

Llei 22/2009 81

nent i la Llei de regulació de la pesca fluvial, del 20 de febrer de 1942, i el reglament que la desplega, aprovat pel Decret del 6 d’abril de 1943. El depar-tament competent en matèria de medi ambient pot comprovar el compliment d’aquestes obligacions.

2. En el cas que les persones obligades no complei-xin les obligacions a què fa referència l’apartat 1, el departament competent en matèria de medi ambi-ent ho ha de posar en coneixement de les adminis-tracions competents per tal que, si escau, aques-tes emprenguin subsidiàriament i amb càrrec a la persona obligada les obres de construcció de pas-sos per a la fauna aqüícola establertes, amb inde-pendència de la imposició de les sancions perti-nents, si escau, i sens perjudici de la incoació de l’expedient de revocació corresponent o de l’ex-tinció de la concessió en el cas que es compleixin els requisits legalment exigits.

Cinquena. Conservació dels ecosistemes aquàtics continentals i dels recursos de pesca dins els espais naturals protegits

Per a garantir la conservació dels ecosistemes aquà-tics continentals i dels recursos de pesca dins els es-pais naturals protegits, en el cas que el departament competent en matèria de medi ambient constati un impacte sobre les poblacions de peixos o de crus-tacis causat per instal·lacions hidràuliques existents abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei que posi en perill la viabilitat de les dites poblacions, pot imposar a les persones concessionàries l’obligació d’adoptar les mesures correctores i minimitzadores pertinents,

82 Llei 22/2009

en el marc del que disposin el títol concessional, l’au-torització o la llicència d’activitat.

Sisena. Règim transitori per a les aigües de reserva genètica

En les aigües de reserva genètica on actualment es-tà autoritzada la pesca amb captura es permet la continuïtat d’aquest règim per un període màxim de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei. L’extensió d’aquestes àrees amb captura no pot és-ser superior a l’existent en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

Setena. Autoritzacions i concessions sobre el domini públic hidràulic

Les sol·licituds per a autoritzacions i concessions sobre el domini públic hidràulic a què fa referència l’article 9 que hagin estat presentades abans de l’entrada en vi-gor d’aquesta llei s’han de tramitar segons el procedi-ment vigent en la data de presentació de la sol·licitud.

Disposició derogatòriaEs deroga l’article 28.2 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legisla-tiu 2/2008, del 15 d’abril.

Disposicions finals

Primera. Desplegament reglamentari

El Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals i el reglament de desplegament d’aquesta llei s’han d’aprovar dins el termini de sis mesos des de l’aprova-

Llei 22/2009 83

ció de la Llei. Fins que no s’aprovin el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals i el reglament de desplegament d’aquesta llei, es manté vigent el que disposa la Llei de regulació de la pesca fluvial, del 20 de febrer de 1942, i el reglament que la desplega, aprovat pel Decret del 6 d’abril de 1943, i també el que esta-bleix l’Ordre MAB/91/2003, del 4 de març, per la qual s’estableixen les espècies objecte de pesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2003, i les ordres subsegüents.

Segona. Actualització de sancions i d’indemnitzacions

L’import de les sancions i la valoració de les indem-nitzacions de les espècies de peixos i crustacis fixat per aquesta llei pot ésser actualitzat pel Govern per mitjà d’un decret.

Tercera. Dotació de mitjans materials, econòmics i personals

El Govern de la Generalitat, dins el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, ha d’ade-quar l’estructura administrativa del Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb la dotació dels mit-jans materials, econòmics i personals necessaris per a desplegar i executar els preceptes d’aquesta llei.

Quarta. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor al cap de vint dies d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Afectacions

Text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, del 15 d’abril

derogació de l’article 28.2 DD

Disposicions citades

Catalunya Estatut d’autonomia de Catalunya (articles 27, 46, 119) preàmbul

Ordre MAB/91/2003, del 4 de març, per la qual s’estableixen les espècies objecte de pesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2003 DF 1

Estat Llei de regulació de la pesca fluvial, del 20 de febrer de 1942 preàmbul; DT 3; DT 4

Llei 42/2007, del 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat preàmbul

Reial decret 1614/2008, del 3 d’octubre, relatiu als requisits zoosanitaris dels animals i dels productes de l’aqüicultura, i també a la prevenció i el control de determinades malalties dels animals aquàtics preàmbul

Reglament de desplegament de la Llei de regulació de la pesca fluvial, del 20 de febrer de 1942, aprovat pel Decret del 6 d’abril de 1943 preàmbul; DT 3; DT 4

86 Llei 22/2009

Unió EuropeaDirectiva 92/43/CEE del Consell, del 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres 1.c; 37.2

Directiva 2006/88/CE del Consell, del 24 d’octubre de 2006, relativa als requisits zoosanitaris dels animals i dels productes de l’aqüicultura, i a la prevenció i el control de determinades malalties dels animals aquàtics preàmbul

Índex analític

acció de pescar o pescadefinició 2.q

gestió 4.1

igualtat en l’exercici 3.c

llocs on es prohibeix 35

ordenació 4.1

períodes hàbils 32.1; 32.4

períodes inhàbils 32.2; 32.3

planificació 4.1

prohibició temporal 32.5

regulació 4.1

Administració

— de la Generalitataccés equitatiu al permís de pesca 42.5

decisió sobre el destí dels béns comissats 58.2

regulació, planificació, ordenació i gestió de la pesca 4.1

— hidràulicaconcessió del cabal hidrològic 47.2

sol·licitud d’un estudi d’impacte ambiental 15.2

sol·licitud d’un informe preceptiu 9

administracions públiques i organismes competents en el medi aquàtic continental

adopció de mesures per a salvaguardar la fauna 12.5

assoliment i aplicació dels principis de la Llei 4.3

88 Llei 22/2009

coordinació 3.e

gestió i intervenció sobre els ecosistemes aquàtics continentals 4.3

justificació de la decisió de reconèixer una operació com a urgent 12.5

operacions de salvament 12.4

sol·licitud d’auxili o col·laboració 4.3

agents de l’autoritatfuncions 45.1

obstrucció de les tasques 51.m; 52.q

aigües

— continentalsclassificació 24.1

definició 2.b

— d’alta muntanyatipus d’aigües de salmònids 24.1.a

— de baixa muntanyatipus d’aigües de salmònids 24.1.a

— de ciprínidsdefinició 2.d

senyalització 30.3

— de reserva genèticacabal mínim 13

classificació 25.3

continuïtat del règim de pesca amb captura DT 5

definició 2.e

establiment 24.3

prohibició d’emplaçar-hi centres industrials de producció de fauna 47.3

prohibició de repoblacions, reintroduccions i translocacions 22.2

senyalització 30.3

Llei 22/2009 89

— de salmònidscanyes de pescar permeses 33.1

definició 2.c

prohibició del grumeig 33.4

prohibició dels esquers naturals 31.2

senyalització 30.3

tipus 24.1.a

anguila (Anguilla anguilla)autorització de la pesca 18.5

indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

angula o anguiló (Anguilla anguilla)indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

aparells electrocutants o paralitzantsexcepcions a la prohibició de l’ús 34.c

prohibició de l’ús 34.c

arcprohibició de l’ús 34.e

armes de foc o d’aire comprimitprohibició de l’ús 34.e

bagra (Squalius laietanus)indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

ballestaprohibició de l’ús 34.e

baranescol·locació 14.1.c

barb

— comú (Barbus graellsii)indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

90 Llei 22/2009

— cua-roig (Barbus haasi)indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

— de muntanya (Barbus meridionalis)indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

barem de valoraciódeterminació de l’import de la indemnització 56.3

fixació DT 2

biodiversitat autòctonadesenvolupament 3.a

manteniment 3.a

boga de riu (Chondrostoma willkommii)indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

cabal

— circulantvariació 11.1

variacions prohibides 11.2

— de mantenimentreducció 10.3

règim jurídic 10.1

canya de pescarart de pesca 33.1

nombre permès 33.1

carpa (Cyprinus carpio)espècie pescable 18.6

modalitats de captura 18.6

carpí (Carassius auratus)espècie pescable 18.6

modalitats de captura 18.6

Llei 22/2009 91

centres

— de recuperació de la fauna en aigües continentalsautorització 46.2

definició 46.1

funcions 46.1

requisits 46.2

— industrials de producció de fauna en aigües continentalsautorització 47.2

cabal hidrològic 47.2

definició 47.1

funcions 47.1

informe preceptiu 47.2

prohibició d’emplaçar-ne 47.3

ciutadaniaauxili o col·laboració 4.3

ensenyament, divulgació i formació 3.f; 48.1

participació en l’observança de la Llei 3.g

Comissió per a la Conservació de les Espècies Aqüícolesadscripció 8.1

composició 8.3

creació 8.1

estructura 8.3

funcionament 8.3

funcions 8.2

naturalesa jurídica 8.1

nomenament dels seus membres 8.3

objectius 8.2

competicions

— de l’àmbit de les societats de pescadorstaxes 40.3

92 Llei 22/2009

— esportivesautorització 40.4

celebració 39.1

organització 39.1

prioritat d’ús a les zones de pesca 40.4

sol·licituds 39.2

taxes 40.1

— localsexempció de taxes 40.3

taxes 40.3

concessionaris d’aprofitaments hidràulicsobligacions 10.2; DT 5

Consell Assessor de la Pesca en Aigües Continentals

composició 38.2; 38.4

creació 38.1

estructura 38.4

funcionament 38.4

funcions 38.3

naturalesa jurídica 38.1

consorcis territorials de pescacomposició 43.1; 43.2

creació 43.1; 43.3

estatuts 43.1

estructura 43.1

funcions 43.1

obligacions 43.4

règim orgànic, funcional i financer 43.1

corb marí (Phalacrocorax carbo)pla de gestió de la població DA 4

Llei 22/2009 93

departament competent

— en cada modalitat de pescacompetències sobre les activitats pesqueres en espais naturals protegits 4.2

— en matèria de medi ambientcomunicació de les condicions mínimes de la qualitat de l’aigua i de l’ecosistema aquàtic continental 16

establiment d’una xarxa d’escoles del riu 48.3

foment de plans i programes de formació 48.2

informe preceptiu 4.2; 47.2

— en matèria de pesca marítimaclassificació de les espècies 18.3

determinació de les mides de captura 19.3

— en matèria de pesca no professional en aigües continentalsactuacions per a controlar espècies 21

aprovació del Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals 37.3

atorgament de les llicències de pesca recreativa en aigües continentals 41.4

autorització de la pesca científica i de control poblacional 20

autorització per a fer competicions 40.2; 40.3; 40.4

autorització per a fer repoblacions, reintroduccions i translocacions 22.1

autorització per al transport d’exemplars vius d’espècies introduïdes 19.9

classificació de les aigües continentals 24.2

competència del conseller o consellera per a imposar sancions 60.3.c

competència del director o directora general de la direcció competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals per a imposar sancions 60.3.b

competència dels directors dels serveis territorials per a imposar sancions 60.3.a

94 Llei 22/2009

concessió de l’autorització als centres industrials de producció de fauna en aigües continentals 47.2

control d’espècies 21.1; 21.2

elaboració d’un catàleg de les principals zones de fresa 17.1

elaboració d’un pla de gestió de la població de corbs marins DA 4

establiment de les aigües de reserva genètica 24.3

establiment del barem de valoracions 56.3

establiment dels trams, les quantitats i les condicions en què es permet el grumeig 33.3

estructura orgànica i despesa de personal 43.3

foment de l’adequació de les zones de fresa i els trams d’alevinatge 17.3

foment de l’organització i la celebració de competicions oficials 39.1

funcions de vigilància 45.1

incoació dels directors dels serveis territorials d’expedients sancionadors 60.2

informe preceptiu 9

limitació temporal de les activitats que poden afectar negativament les espècies aqüícoles 32.5

prohibició temporal de l’exercici de la pesca 32.5

desplegament normatiudisposició DF 1

règim transitori DF 1

dics o altres obres de caràcter transversalcontingut del projecte tècnic 15.2

manteniment dels dispositius de connectivitat 15.3

ordre de prioritat dels dispositius de connectivitat 15.4

sol·licitud d’autorització o concessió 15.1

dispositius de connectivitatmanteniment 14.3; 15.3

ordre de prioritat 14.4; 15.4

Llei 22/2009 95

domini públic hidràulicautoritzacions i concessions per a derivar cabal, fer obres de canalització, construir dics o fer altres obres de caràcter transversal 9.1; DT 7

contingut del projecte tècnic 14.1

ordre de prioritat dels dispositius de protecció 14.2

dret a pescarfoment 1

objecte de la Llei 1

persones legitimades 5

protecció 1

regulació 1

ecosistema aquàtic continentalconservació 3.c

definició 2.a

recuperació 3.c

embarcacióautorització per a la pesca 36.2

regulació específica 36.1

utilització per a la pesca 36.1

entitats

— conservacionistes i de custòdia del territoricol·laboradors preferents 48.4

entitats tutores del riu 49.4

— de l’àmbit científicauxili o col·laboració 4.3

— esportivesauxili o col·laboració 4.3

— sectorialsauxili o col·laboració 4.3

96 Llei 22/2009

— sense ànim de lucreconservació i recuperació dels ecosistemes aquàtics continentals 49.1

entitats tutores del riu 49.4

— tutores de la pescadeclaració 49.5

definició 49.2

mitjà de participació de les entitats sense ànim de lucre 49.1

règim de funcionament 49.5

tram 49.3

— tutores del riudeclaració 49.5

definició 49.4

mitjà de participació de les entitats sense ànim de lucre 49.1

règim de funcionament 49.5

entrada en vigordisposició DF 4

escalacabal 15.1.b

previsió 15.1.a

escenaris de pescadefinició 29.4

desenvolupament de competicions 39.1

finalitat 29.4

gestió 29.4

escoles del riudefinició 48.3

establiment d’una xarxa 48.3

programa de formació 48.3

règim de funcionament 48.3

espai natural protegitcompetències sobre les activitats pesqueres 4.2

Llei 22/2009 97

espècie

— al·lòctona o introduïdadefinició 2.g

eliminació 18.8

espècies que tenen aquesta consideració 18.7

prohibició de la introducció, la repoblació i la translocació 23

transport d’exemplars vius 19.9

— autòctonadefinició 2.f

— objecte de pescaaddicions, supressions o modificacions en la classificació 18.2

classificació 18.1; 18.3

mida màxima de captura 19

mida mínima de captura 19

prohibició de la comercialització 7

propietat 6.2

res nullius 6.1

— pescabledefinició 2.h

espècies que tenen aquesta consideració 18.6

— protegidadefinició 2.i

prohibició de la pesca, la captura i l’aprofitament 18.4

retorn a les aigües de procedència 18.4

esquerdefinició 2.x

prohibicions 31.1; 31.4

— artificialdefinició 2.z

— naturaldefinició 2.y

98 Llei 22/2009

Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càstingcol·laborador preferent 48.4

organització de competicions 39.1; 39.2

federacions de pescadorsconvenis 29.4

Fons per a la gestió de la pesca en aigües continentalsadscripció 44.2

creació 44.1

finalitat 44.2

fonts de finançament 44.1

fonts lluminoses artificialsexcepcions 34.c

prohibició de l’ús 34.c

Govern de la Generalitatadequació de l’estructura administrativa del Departament de Medi Ambient i Habitatge DF 3

grumeigcondicions 33.3

definició 2.w

naturalesa de les substàncies 33.3

prohibicions 33.4

quantitats 33.3

trams 33.3

guarda honorarifuncions 45.2

nomenament 45.2

indemnització per danys i perjudicisabast 56.2

compatibilitat amb les sancions 56.1

import 56.3

prescripció 56.5

Llei 22/2009 99

infraccionsaccions i omissions que en constitueixen 50.1

classificació 50.2

comís dels exemplars capturats 59.1

comís dels materials emprats 58.1

decisió sobre el destí dels béns comissats 58.2

destí dels exemplars comissats a centres benèfics o de recuperació de fauna 59.2

destrucció dels béns comissats 58.3

eliminació dels exemplars comissats com a residus 59.2

prescripció en cas de concurrència 61.3

retorn dels béns comissats 58.2

retorn dels exemplars capturats 59.1

termini per a recollir els béns comissats 58.2

— greusprescripció 61.1

tipus 52

— lleusprescripció 61.1

tipus 51

— molt greusprescripció 61.1

tipus 53

instal·lacions hidràuliquesrègim transitori DT 3; DT 4

instruments de planificació hidrològica i del territoricontingut 26.4

introducciódefinició 2.k

línia dormentprohibició de l’ús 34.i

100 Llei 22/2009

llantióart de pesca 33.2

llicència de pesca recreativa

— de costacontingut DA 3

— en aigües continentalsatorgament 41.4

classes 41.5

contingut 41.1; 41.5

documentació que l’ha d’acompanyar 41.2

import de la taxa 41.6

persones que la poden obtenir 41.2; 41.3

procediment per a l’obtenció 41.5

requisits per a l’obtenció 41.2

vigència 41.5; DT 1

llissa

— calua (Liza ramada)indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

— galta-roja (Liza aurata)indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

— llobarrera (Mugil cephalus)indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

— petita (Liza saliens)indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

— vera (Chelon labrosus)indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

llobarro (Dicentrarchus labrax)indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

lluç de riu o luci (Esox lucius)espècie introduïda 18.7

Llei 22/2009 101

pla d’eradicació o control 18.7

règim de pesca 18.7

madrilla (Parachondrostoma miegii)indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

masses d’aigua continentalVegeu trams de cursos i masses d’aigua continental; pla de salvament

materials contaminantssubstitució DA 2

mesures de protecció de canalsinstal·lació DT 3

mida

— dels crustacisdefinició 19.5

— dels peixosdefinició 19.5

— màximaestabliment 19.2; 19.3

prohibició del consum de peixos o crustacis que la superin 19.1

retorn dels peixos o crustacis a les aigües de procedència 19.5

— mínimaestabliment 19.2; 19.3

prohibició del consum de peixos o crustacis que no l’assoleixin 19.1

retorn dels peixos o crustacis a les aigües de procedència 19.5

mitjans telemàtics, mecànics o d’una altra naturalesacontingut 10.2

instal·lació 10.2

102 Llei 22/2009

multa coercitivaestabliment 56.4

import màxim 56.4

reiteració 56.4

nansaart de pesca 33.2

orada (Sparus aurata)indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

palangreprohibició de l’ús 34.i

pas per a la fauna aqüícolacabal 15.1.b

col·locació 14.1.b; DT 4

previsió 15.1.a

perca americana o black-bass (Micropterus salmoides)espècie introduïda 18.7

pla d’eradicació o control 18.7

règim de pesca 18.7

períodes

— hàbilsadequació al cicle biològic de cada espècie 32.1

criteri de còmput 32.4

determinació 32.1

horari de pesca 32.4

— inhàbilsprohibició de la pesca 32.2

regulació d’activitats 32.3

permís de pescaaccés equitatiu 42.5

caràcter nominal i intransferible 42.2

Llei 22/2009 103

classes 42.7

devolució de l’import 42.2; 42.3

documentació que l’ha d’acompanyar 42.4

dret de compensació 42.2

import de la taxa 42.8

nombre 42.6

obligació de disposar-ne 42.1

permís a risc i ventura 42.2

procediment per a obtenir-lo 42.7

vigència 42.7

pesca

— científica o de control poblacionaldefinició 2.t

ús d’aparells electrocutants o paralitzants 34.c

ús de fonts lluminoses artificials 34.c

ús de substàncies paralitzants o tranquil·litzants 34.b

ús de xarxes 34.h

ús del salabre 34.d

— esportivaart de pesca 33.1

competicions exemptes de taxes 40.2

definició 2.s

foment 3.h

taxes 40.1; 40.3

— no professional en aigües continentalsaprofitament sostenible dels recursos 1.b

conservació dels recursos 1.b

foment 1.a

foment dels recursos 1.b

planificació 1.a

protecció 1.a

protecció dels recursos 1.b

recuperació dels recursos 1.b

regulació 1.a

104 Llei 22/2009

— professional en aigües continentalsdefinició 2.r

— recreativaart de pesca 33.1

definició 2.u

foment 3.h

— recreativa de crustacisarts de pesca 33.2

— responsablefoment 1.e; 3.f

— sense mortdefinició 2.v

— subaquàticaprohibició 34.f

pescadorsarts de pesca permeses 33.1

canyes de pesca permeses 33.1

educació 1.d

formació 1.d

nanses i llantions permesos 33.2

obligacions 41.1; 41.2; 42.1; 42.4

pla

— de salvamentcontingut 12.1; 34.b; 34.c; 34.d; 34.h

operacions exemptes 12.5

presentació 12.1

suspensió 12.3

— hidrològiccontingut 10.1; 10.3; 16

elaboració 10.1

— zonalcontingut 10.1

Llei 22/2009 105

Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentalsaprovació 37.1; 37.3; DF 1

contingut 13; 18.2; 24.2; 24.3; 26.4; 27.3; 29.3; 33.4; 36.1; 37.1; 37.2

definició 37.1

període de vigència 37.1

presentació davant la comissió competent del Parlament de Catalunya 37.3

procediment d’elaboració 37.1

revisió 37.1

Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya

contingut 10.1; 10.3

planificació hidrològicacontingut 17.1

plomsubstitució DA 2

població

— d’espècies piscívorescontrol 21.1; 21.3

eradicació 21.1

—d’espècies que incideixin negativament sobre la restacontrol 21.2

— sensibledeclaració 18.5

definició 2.j

inaplicació a la pesca professional de l’anguila 18.5

regulació de la pesca 18.5

procediment sancionadorcaducitat de l’expedient 62

competència per a imposar les sancions 60.3

incoació 60.2

106 Llei 22/2009

règim jurídic 60.1

termini per a dictar i notificar la resolució 62

recercaafavoriment 3.f

promoció 3.f

recursos biològicsaprofitament ordenat i sostenible 3.b

refugi de pescadefinició 26.1

durada 26.3

establiment 26.4

prohibicions 26.2; 47.3

registre de zones protegidescontingut 17.1

reintroduccióautorització 22.1

criteris que n’han de regir la pràctica 22.1

definició 2.l

procediment 22.1

prohibicions 22.2; 23

requisits per a l’autorització 22.1

reixesfinalitat 14.1.a

instal·lació 14.1.a; DT 3

manteniment 14.1.a

substitució per mecanismes anàlegs 14.1.a

reparació del danyabast 56.2

compatibilitat amb les sancions 56.1

execució subsidiària 56.4

prescripció 56.5

Llei 22/2009 107

repoblacióautorització 22.1

criteris que n’han de regir la pràctica 22.1

definició 2.m

procediment 22.1

prohibicions 22.2; 23

requisits per a l’autorització 22.1

rètol informatiucontingut 10.2

instal·lació 10.2

salabreexcepcions a la prohibició de l’ús 34.d

prohibició de l’ús 34.d

ús com a element auxiliar en l’acció de la pesca 34.d

sancionsactualització DF 2

adequació a la gravetat real de la infracció 55

compatibilitat amb la reparació del dany i la indemnització per danys i perjudicis 56.1

criteris de graduació 55

efectes de la prescripció 56.5

— accessòriesclausura temporal de les instal·lacions 57.2

inhabilitació per a obtenir la llicència 57.1

retirada de la llicència 57.1

retorn de la situació a l’estat inicial 57.2

suspensió provisional o definitiva de l’activitat 57.2

tancament definitiu de les instal·lacions 57.2

— per a les infraccions greusmulta 54.b

prescripció 61.2

108 Llei 22/2009

— per a les infraccions lleusmulta 54.a

prescripció 61.2

— per a les infraccions molt greusmulta 54.b

prescripció 61.2

senyalscol·locació 30.1; 30.2

societats de pescadorscol·laboradors preferents 48.4

convenis 29.4

preferència en els trams de pesca localitzats dins llur municipi 49.3

substàncies

— explosivesprohibició de l’ús 34.a

— paral·litzants, tranquil·litzants o repel·lentsexcepcions a la prohibició de l’ús 34.b

prohibició de l’ús 34.b

— verinosesprohibició de l’ús 34.b

tanquescol·locació 14.1.c

títol concessionalcontingut 10.2

trams de cursos i masses d’aigua continentalaprofitament pesquer 25.2

autoritzacions per a desenvolupar-hi competicions 39.1

classificació 25.1

cost de les operacions de salvament 12.4; 12.5

Llei 22/2009 109

establiment de limitacions als usos 1.f

garantia d’un estat de conservació favorable dels hàbitats 1.c

obligacions dels qui els redueixin o els esgotin 12.2

regulació especial quan delimiten amb Aragó 25.4

senyalització 30.1

translocacióautorització 22.1

criteris que n’han de regir la pràctica 22.1

definició 2.n

procediment 22.1

prohibicions 22.2; 23

requisits per a l’autorització 22.1

truita

— comuna (Salmo trutta)indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

—comuna (Salmo trutta) habitant en aigües de reserva genèticaindemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

— de rierol (Salvelinus fontinalis)espècie introduïda 18.7

pla d’eradicació o control 18.7

règim de pesca 18.7

— irisada (Oncorhynchus mykiss)espècie introduïda 18.7

indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

pla d’eradicació o control 18.7

règim de pesca 18.7

regulació de la pesca 29.3

repoblació de les zones de pesca controlada intensiva 23; 29.3

Val d’Aranrègim especial DA 1

110 Llei 22/2009

vermellola o madrilleta roja (Achondrostoma arcasii)indemnització per danys i perjudicis per exemplar DT 2

xarxaexcepcions a la prohibició de l’ús 34.h

prohibició de l’ús 34.h

zona

— de fresacatàleg 17.1

definició 2.o

prohibicions 17.2

— de pescadefinició 2.p

— de pesca controladaaprofitament pesquer 28.5

criteris i mecanismes per a determinar el nombre de captures permeses 28.6

definició 28.1

obligació de disposar de la llicència de pesca i d’un permís de pesca 42.1

pesca que es pot practicar 28.2

regeneració dels cursos i les masses d’aigua 28.4

requisits per a la pesca 28.3

— de pesca controlada intensivadefinició 29.1

regulació especial 18.8

repoblació 29.3

situació 29.2

— de pesca controlada sense mortprohibició dels esquers naturals 31.3

ús d’esquers artificials 31.3

Llei 22/2009 111

— de pesca lliure sense mortdefinició 27.1

establiment 27.3

presència efectiva suficient 27.3

prohibició dels esquers naturals 31.3

requeriments per a pescar 27.2

senyalització 40.4

ús d’esquers artificials 31.3