LLENGUAnum. 2abril 97150 PTA TREBALL

m™ENTREVISTA: JOSEP TERMES @HISTORIA: ANTONI SESE @ ACTUALITAT:ACTE LLENGUA | TREBALL TORTOSA97 @PUBLICACIO: LLENGUATGE NO

DISCRIMINATORI & CONTRAPORTADA: FRANCESC LAYRET @

| Direceio:| Joan Guardia

Redaccis en Cap:

Conset! de ledaccio:Agusti Puig i Mi

SUMARI

Editorial

Jornada Llengua, Treball iSocietat

Novetats enl'etique-tatgede productes alimentaris,Josep Puig

Arago donael primer pascap a la cooficialitat delcatala

Fem servir el llenguatgeigualitari en l'acci6é sin-dical, Roso Herrera

Neix AVALOT-joves de laUGTde Catalunya

Cartes dels lectors

Entrevista amb JosepTermes, Cesc Poch iAgusti Puig

Lleis que obliguen I'us delCastella

Disponibilitat de conveniscol.lectius en catala, RoséHerrera

La diponibilidad lingiisti-ca en la empresa, LluisJou

La Qiestio

Catala i justicia

Antoni Sesé, 606 ani-versari de la seva mort,David Ballester

Francesc Layret, un homed'esquerres

11

12

13

14

14

15

16

EDITORIAL

Nova llei del catala: preocupacié i esperanga

El govern catala impulsa l’elaboracié d’una novallei de normalitzacié linguistica.Constatem a través dels mitjans de comunicacié que el mén socioecondémicesdevé motiu d’especial atencid. Aixd resulta novedés. Fa anys que mantenimque el mon del treball i de l’empresa resulta fonamental per avangar enl'extensio deI'Us social del catala iperqué el catala esdevingui aixi un instrumentde cohesio social i nacional, de ciutadania, en particular per a tots elstreballadors i treballadores catalans.

Reiterem la nostra proposta d’avangar en l’articulacié del procés denormalitzacié lingUistica en l'ambit socioecondmic a través dela participaciodels sindicats i dels empresaris en l’'autogovern, en la gestié del procés.

Aquesta autogestio requereix una conviccié que tenim i uns instruments queresulten insuficients per donar resposta a unarealitat molt complexa.

Proposem la creacié a Catalunya d’una Xarxa de Normalitzacié LingUisticadel Mén Socioeconomic. Aixé significa, en el nostre cas, disposar de técnicsde normalitzacio pera l’assessorament linguistic i la dinamitzacié en cadascunade les federacions nacionals i les unions comarcals, arreu delterritori.

En paral-lel, cal definir un pla estratégic d’intervencid. Els treballs del ConsellSocial de la Llengua Catalana, del Consell de Treball -aviat Consell de TreballEconomic i Social de Catalunya- i del Pla general de normalitzacio lingiistica(PGNL)resulten utils, perd limitats.

Tanmateix, el PGNL preveu «Crear un organisme deplanificacié lingiiisticaper a les empreses». El senyens fa serrefiats i confiar en la creacié enguanyde la «plataforma intersectorial» que ha d’elaborar el projecte d’organisme ique ha d’estar formada per la Generalitat de Catalunya i les organitzacionsempresarials i sindicals més representatives.

S’ha detirar endavant en aquesta linia de corresponsabilitzacié. En aquestcami, qui vulgui pot trobar en la UGT de Catalunya unaliat i pot comptar ambtota la seva fortalesa i entusiasme. Perd la Generalitat de Catalunya -ConsellExecutiu, Parlament- hi ha de posar voluntat politica, recursos, més recursos,enginyi voluntat d’entesa. Com més avancem per aquest cami, menysriscos,menys possibilitats de tenir la preocupacio que ha generat la discussié publicasobre la conveniéncia de modificarla legislacié linguistica.

Seria bo de saber perqué apareixen vells fantasmes i que cadasctt s'interroguii assumeixi la seva part de responsabilitat. El full diocesa de quatre bisbatscatalans pot contenir aspectes qilestionables, peré preval el taranna integradori, per aixd mateix, si en lloc de bisbes catalans ho arribena dir bisbes francesos,o de Madrid, o dels Estats Units d’América, algunes persones d’esquerra elsaplaudirien amb entusiasme, les mateixes queara s’han posat nervioses, totinvocant un perill de fractura social prouirreal.

Allé real és queels treballadors i les treballadores, les classes populars i lasocietat catalana en general, hem assolit un grau de maduresa important. |que cadascu ha de fer pedagogia perqué cada dia s'acompleixi el dreti 'objectiuprogressista i humanista deviure i de treballar plenament en catala.

ene oT

REPORTATGE

JORNADA LLENGUA, TREBALL| SOCIETAT.

El propassat dia 30 de gener, ens vam aplegar més

de 500 persones a Tortosaper tal d'assistir a l'acte

Llengua, Treball i Societat. L'assisténcia era

constituida per, majoritariament, sindicalistes de

totes les federacions. També hiassistiren pero

nodrides representacions di'institucions

relacionades ambel mon dela Ilengua catalana

d'arreu del Paisos Catalans.

L'objectiu d'aquesta jornada era esdevenir d'una

banda forum de reflexid al voltant no tant a com

estem? en el tema de la normalitzacidé, sind com

ho fem? pertal d'avangar, sobre tot en I'ambit socio-

Josep M.Alvarez, Lloreng Bravo, Rafael Recuencoi Gerard Lopez, sec. grals. de la UGT de Catalunya,Illes Balears, Pais Valencia i de la CFDT Llenguadoc-Rossll6, respectivament

n JORNADALLENGUA,

Taula de ponents

casangLLENGUA| TREBALL

TORTOSA,30 DE GENER.

econdmic. Pensem quel'amplitud de procédéncies

dels diferents oradors -administraci6, partits

politics, entitats civiques, universitats, etc.-, el

temps de lleure que s‘hi va gaudir van fer que la

jornada esdevingués unatrobada civica que ens

ha de servir pertirar endevant, enfortint-nos com a

ciutadans tot enfortint la nostra confiangacol.lectiva.

Tot seguit us presentem algunes fotografies que

reflecteixen alguns dels moments i dels

personatges d'aquesta jornada.

D'esquena, Eliseu Climent. M. Angels Gonzalez,Jordi Font, Toni Mir, Miquel Servera, Toni Mir, JosepBargallé, Ignasi Riera, Vicent Sanchis i RafaelRecuenco.

Interpretant la Balanguera

ae “ge

; . Jaume Graells, sec. gral. FETE; M. AngelsVistageneral aban de comengarla jornada Gonzalez,Departamentd'Ensenyament; Joan Pere

Le Bihan, president de la Bressola

LLENGUA,EVATte 19m?

Sa

Toni Mir, Obra Cultural Balear; Miquel Servea,Interpretacio dels SegadorsUGTIlles Balears

Josep M.Alvarez, sec. gral. UGT de Catalunya iTaula de t: Aecadponen' Miquel Reniu, exdirector gral. Politica linguistica

ra PaaS Te i718 er

ACTUALITAT

NOVETATSEN L’ETIQUETATGEDE PRODUCTES ALIMENTARIS

novetats legislatives en relacié a les normes queregeixen |’etiquetatge de productes alimentaris.

Una en l'ambit espanyol i l’'altra en l'ambit europeu; enuna hi ha un cert avangpel que fa a l’Us del catalai 'altrapot comportar dificultats per a aquest us.Enla primera, el Congrés dels Diputats ha pres un acordpel qual el governcentral haura demodificar la normativaactual, aquella que haestat tan bescantadaper obligar a etiquetaren castella les dadesobligatories delproducte. La legislacid,almenys fins ara, noautoritzava l’etiquetatgenomés enla llenguaOficial i propia en l’'ambitd’una comunitatautonoma. No es podia,per tant, etiquetarUnicament en catala,éuscar 0 gallec.El que ara s’ha aprovat és una proposicié no de llei queobliga el govern de |’Estat a dictar, en el termini de tresmesos, un reial decret que limiti el caracter basic a lesindicacions obligatéries de l’etiquetatge de productesalimentaris, relacionades ambla proteccié dela salut delsconsumidors, com sén la llista d’ingredients delsproductes, les instruccions pera Ilur conservacid i lamanera d'utilitzar-los. Aquestes indicacions, doncs,

D) urant el mes de febrer passats’han produit dues

ARAGO DONA EL PRIMER PAS CAP A LACOOFICIALITAT DEL CATALA

a poneéncia especial constituida enel si de les Cortsd’Arag6 ha elaborat un dictamen que insta aatorgar la consideracié de llengua propiaal catala

a la Franja de Ponent i a la fabla en els territoris on esparla.Un dels elements importants d’aquest dictamen es quebandeja la qualificacié de varietats lingliistiques locals -proposat pel PP- i es refereix a ambdues llenguesexplicitament com a catala i aragonés.Aquest dictamen compta ambel vot favorable de totesles forces politiques representades en les Cortsaragoneses excepte el PP refractari al reconeixementlegal de les duesllengiies. En definitiva, el que es fa éstraslladar a |’'ambit politic una realitat social ben viva, pelque fa al’Us del catala si més no.El dccument parlamentari emet també resolucions

CaL'ETIQUETATGE

hauran de ser obligatoriament en castella, pero no aixiles altres informacions, que sén el nom del producte, laquantitat, el nom del fabricant, el lloc de fabricacid, elnumero de lot, etcétera. Pel que fa als productestradicionals, elaboratsi distribuits a Catalunya, es podranetiquetar Unicament en catala sense cap altra limitacio.D’altra bandai en l’'ambit europeu, s’ha publicat la Directriu

97/4/CE que enmodifica una d’anterior.Mentre que la cirectriumodificada preveianomés que l’etiquetatges’havia de fer en unallengua comprensible,sense que se’n poguésimposar una dedeterminada, l'article 13bis.2 de l’actual disposaque el govern de l’estaton es comercialitza elproductepot obligar quedeterminades mencionsde 'etiquetatge figurinalmenys en una o

diverses llengiles oficials de la Comunitat Europea. Ambla normaanterior era possible etiquetar només en catala,perd ambl’actual podria ser que no en cas quees legislésen el sentit que preveu la directiva esmentada, ja que elcatala no ésllengua oficial de la Comunitat Europea.

JOSEP PUIG! PLA

vinculants on proposamodificar els convenisque l’'autonomia man-té amb el Ministerid’Educacié respecte al'ensenyament del ca-tala pertal d’adaptar-lo ala LOGSEi inserirlassignatura de llen-gua catalana dins elshoraris lectius delscentres.Ara aquest dictamens’ha d’aprovar en elple de les Corts, tramit que superara atesos els suportsal dictamen i la relacié de forces d’aquesta cambra.

oRae iad ha

CCIO SINDIC

FEM SERVIR EL LLENGUATGEIGUALITARIEN L'ACCIO SINDICAL!

Is canvis socials primer es produeixen idesprés es plasmenen les lleis i en lallengua, que no evoluciona al mateix

ritme que la societat. L’increment de dones enel mon del treball no implica que el llenguatgehagi seguit el mateix procés, no s’han feminitzatel nom detotes les professions, ni el redactatdels textos reconeix explicitament la sevapreséncia.

Per aquest motiu, el Departament de la Donade la UGT de Catalunya juntament ambel Serveide Normalitzacié Lingtistica d’aquest sindicat haelaborat l’opuscle Fem servir el llenguatgeigualitari en l'accio sindical!, que té com a objectiuoferir un seguit de recomanacions per evitar elbiaix sexista que tot sovint apareix en els escritsquees redacten en la majoria de comunicacionsde l’ambit laboral.

A l'opuscle s’hi fan propostes de diverses menes:de redaccié, de contingut, de léxic, etc. Algunestenen una acceptacié generalitzada i d’altresencara no hanestat avalades de maneradefini-tiva per la normativa lingUistica. Nosaltres us lesproposem tenint en compte que segueixen lesnormes queja esfan servir en altres casos.

D’entre totes aquestes propostes volem desta-car les que fan referéncia a la feminitzacié deles categories laborals. El fet de designar les dones ambles categories en femeni és una manerade fer-lesvisibles i un punt de suport perqué accedeixin al mercat laboral en igualtat de condicions, ja que aquest canvicomporta una modificacié dela realitat que també ha de variarles actituds, els comportaments, les formes devida i les estructures socials, i la lengua, com a element de representaci6 de la realitat, ha de reflectir aquestcanvi.

La inércia defer servir textos sexistes fa que a voltes ens costi adonar-nos-en. Per tal que totes les delegadesi delegats pugueu treure el maxim profit possible d’aquest material, la Fundacié Maria Aurélia Capmanyi elServei de Normalitzacié Lingiiistica organitzaran unes jornades de treball que, d’una banda, serviran per detectarels usos sexistes en els textos utilitzats en el mén laboral (convenis, reglaments, comunicats, circulars, etc.) i,d’altra banda, per aprendre a aplicar-hi la solucié més adequada.

En aquesta linia, pretenem que aquestes iniciatives, tant l’opuscle com les jornades de treball, siguin una einapractica que serveixi perqué el llenguatge emprat en els ambits sindical i laboral esdevingui cada dia mésigualitari i sigui un punt de referéncia per construir una societat mésjusta i solidaria.

ROSO HERRERA

6| LLENGUAI TREBALL ee

DIVERSOS

NEIX L’AVALOT-JOVES DE LA UGT DE CATALUNYAEl proper 30 d’abril, es presenta a Rambla de SantaMonica, |'AVALOT,col.lectiu dels joves de la UGT deCatalunya, que s’han unit per dinamitzar i engrescar elsjoves que sonal sindicat, i d’aquells que encara no hoson . L-AVALOT pretén vehicular treballs i accionsencaminades a fer disminuir o desapaéixer les mancancesi greuges socio-laborals que patim pel fet de ser joves.Tot i que AVALOT noesta encara oficialment constituithem realitzat ja algunes accions. La primera fou unaacampada popular davant el palau de la Generalitat elspassats dies 7 i 8 de marg. L'objectiu d'aquesta accié eraexigir ajudesals lloguers, incentius i penalitzacions fiscalsper immobles desocupats, i la creacié de plans d'habitatgejuvenil per part de les administracions.Aixi mateix hemparticipat, en tan que entitat que forma part de "Plataformaper la Llengua" , en un acte simbolic davant d’unorganisme emblematic com és "Fomento del Trabajo".L’accié va consistir en la construccié d’una paret i unapintada posterior on es deia “Volem treballar plenamenten catala’.

Aprofitem aquest espai per convidar a tots els jovesafiliatsono ala UGTde Catalunya a posar-se en contacte ambnosaltres.

CARTES DELS LECTORS

profito l’oportunitat de poder participar deltaranna de la publicacio Llengua i Treballi

m’hi afegeixo amb molt de gust, tot aportant aquestescrit on intento expressar la meva opinio sobreel tema de fons d’aquesta revista, la tasca denormalitzacio linguistica.En primer floc, vull felicitar tots els que hancol-laborat en l’edicié d’aquesta publicacié perlabona feina feta que es reflecteix en els articlespublicats, tant d’informacié com d’opinio recollitsen el primer numero.En segon lloc, he de dir que el primer que en vaigtreure en acabar de llegir-la va ser el perfil delpublic a qué s’adreca. Ho vaig veure molt clar: atotes aquelles persones que entenen faimportancia del fet necessari de la normalitzaciolingiistica al nostreterritori; a les persones quetenen fa necessitat de mantenir o revifar el caliusobre tots aquests temes de Ia nostra realitat. Enresum, a totes aquelles persones interessades, queentenen, comprenen i creuen en el veritable fetdiferencial de la societat catalana.Totaixoestamoltbé,crecques’estafentunabonafeina, pero hi troboa faltar una cosa. M’explicaré.Em fa l’efecte que s’esta fent amb aquestapublicaciéunatasca Iloablealfer arribarels temesrelacionats amb la normalitzacio lingiiistica a totaJa nostra societat, pero, a qui arriba la revista?Arriba a la part de la nostra societat que ja entén,

Part de la societat que només necessita uncomprén i comparteix aquests temes; arriba a la’

tecordatori per mantenir encesa la flama. | estamolt bé que aixi sigui, que els col.lectius deciutadans esmentats es tinguin molt en compte,pero, iles persones que no comprenen, ni entenen,ni tenen la més remota idea d’aquestaproblematica? Aquelles que encara ni tan sols hanencesla flama ni saben com fer-ho. Aquelles queencara veuentot aixo del catala com una altra menad'imposicio, mésfina, perd imposicio al capdavall.Crec sincerament que és en aquests col.lectius dePpersones on hauriem de fer el veritable esforc,tots plegats, per poder desenvolupar la nostrabenentesa tasca de normalitzacio linguistica, jaque son uns sectors on no existeix sensibilitatenvers aquests temes. Sense deixar, ben alcontrari, de continuar enfortint tots aquells que jala viuen i la senten d’una manera for¢aclara.| ara se’m podria demanar: tot aixo esta molt bé,perd, com es fa?La realitat és que no és gens senzill de fer. No sében bé com dur-ho a Iarealitat, pero el que si seés que ens hem d’esforcar encara més per trobarel suficient coratge que en doni for¢a per continuarambla feina que hem assolit i que considerem utilinecessaria pera tots, ino perdre l’anim de poderassolir, en un futur proper, metes més importantsencara.Hem de seguir essent assessors i dinamitzadorslinguistics i, a més, intérprets i correctors dels fetssocioecondémics de I’entorn en qué vivim.

JOSEP LLUIS PALACIOS| DIAZ

or see

ENTREVISTA

“Cal recuperar les banderes i Il’ética del mon

-Llengua i Treball: El discurs de lesarrels populars del catalanisme, d'unorigen obrer i emancipador delnacionalisme, ha quedat amagat peruna hegemonia conservadora en elcatalanisme. Quina explicaciéhistorica hi veus?

-Josep Termes: La Catalunya obrera,la Catalunya popular, ha tingut sempremolta forga; és ética, és d’una grannoblesa, rica en valors, en laquotidianeitat de la gent i de les seveslluites; i la catalanitat popular semprehi ha estat present al darrera. Es unalluita popular, catalana i integradora,fins al 39 i després també als anys 60i fins al 75. Aquesta forga, perd, vaquedar molt desfeta el 39. Els sectorsobrers culturals, la «intel.ligénciaobrera» que en deien aleshores, vanser els més castigats per la derrota.Perd aquesta forga la retroba l’obrerde fabrica que protestava a laclandestinitat. Peré després del 39van faltar o fallar els sectors«pensants» que poguessin combinarlluita obrera i sentiment de pais;trobaven aquest darrer massa burgés.Els sectors intel.lectuals d’esquerres,en l’antifranquisme, eren massaburgesos i allunyats de la realitatobrera, i en el moment de veurel'estabilitat van abandonar la culturaobrera nacional, i van viure dediscussions retdriques sobre«gauchismes» i internacionalismesallunyats de la realitat popular delstreballadors i treballadores catalans.Es va crear una falsa dicotomia entrela Catalunya cultural i l’esquerramarxista i qui hi va sortir perdent vaser la Catalunya popular. La dreta vapoderreconstruir el sentiment de pais,i per la banda esquerra s’hafallat.Després del 39 hi ha detalls, peré totss6n molt intel.lectuals; no existeix unsector obrerista i nacional: |’OriolBohigas, per exemple, és moltd’esquerres, me l’estimo molt, ésnacional d’una pega, perd d’esquerra

del treball, les de la Catalunya popular 3

Entrevista amb Josep Termes,catedratic d’historia contemporania.

11 de setembre de 1977El poble al carrer

cultural, no social. De totes maneresels referents existeixen, son elsmateixos i del que es tracta és detornar-los a reconstruir.

-LI i T:A qué atribueixes, en l’actualetapa autonomica, la indefinicid d’unprojecte de pais de les esquerrescatalanes?

-JT: Vam sortir de la transicid ambmassa tics i retoriques i vam perdrebanderes i ética; les del mon deltreball, les banderes i |’ética de laCatalunya popular, les d’una culturaen el sentit més ampli i també en elsconcrets, d’una cultura obrera inacional. Als 80 les esquerres es vanpensar que ja estava; es van perdreper conjunturalisme.Des de les esquerres s’ha caigutmassa vegades en la ridiculesa deladiscussié semantica. El tema és moltmésviu. Hi hala realitat i la realitatdiu que hi ha paisos. | el problemareal és el senyor de la SEAT, del BaixLlobregat, que necessita tenir un paisordenat. | aixo es fa amb arrelament iamb orgull propi. El moviment quenecessiten les classes treballadoresha de ser un moviment arrelat, ambels seus simbols i els seus referentspropis.Les paraules sonpitjor quela realitat;el «gauchisme», |’esquerranismeinternacional, les esquerresestatalistes, el cosmopolitisme burgésinternacional i els dirigents

intel.lectuals de les esquerres que notenien l’origen enel poble treballador,portaren a una discussi6 retorica, iaixo era un cul de sac. El problemareal dels treballadors porta molt méssentit comd, i és que els treballadorsvolen i necessiten una estructura desocietat comoda, trobar-se bé a casaseva, i és per aixd que hanlluitat. |caldra retrobar el passati veure quinaha estat la nostra lluita, veure elperquéha Iluitat el nostre poble.EI pitior de l'esquerra, en els darrersanys, ha estat viure de l’antipujolisme.La dinamica pujolisme-antipujolismeha estat un error. D’aqui uns anys, enPujol tindra un aprovat altissim. Coma treballadors, cal anar mésenlla,passar d’en Pujoli anar per feina, queprou que en tenim.

-Lli T: Quina ha estat, alllarg de lahistoria, la relacié entre el movimentobreri el pais?

-JT: El tema de Catalunya en elmoviment obrer catala va aparéixer,

Teixidora de J. Planella

pene tits 2l oe

després de 100 anys d’obrerismecatala, als anys 30; és quan apareixenels petits partits politics obrers i totsdiscuteixen com a bojos el tema deCatalunya. Cada un li dona la sevaforma: independent, federal,autodnoma,etc.; fins i tot els llibertarises troben amb Catalunya (al 3€apareix un diari en catala de la CNTque esdiu “Catalunya”). La diferénciaevident és que la immigracié és moltfeble i es poden centrar a discutir eltema del dret del poble.Pero alld realment important és que apartir del 1840 el moviment obrer vaanar fent els seus passos, a poc a poc,meditats: son els ateneus, els cursosd’historia i de catala, l’escola obrera,una acciOo programatica pero ambinstruments d’utilitat per als obrers; éssense discussions doctrinals, niretorica allo que hem anomenat lesarrels populars i obreres delcatalanisme.Hofeien els obrers quellegien llibres;era el BOC d’Arqueri de Maurin, ierenobrers, en Maurin que era mestre erael mésric de tots. Maurin s’equivoca,ell volia fer el partit laborista catala,pero s’alia amb el seu amic Nin i nol'encerta; era massa doctrinari i vancomengar a rebre castanyots. Latradicid dibuixada pe! MovimentSocialista de Catalunya -Raventos,

Gon Pees

Pallach, Obiols...- fins als anys 70 -elPSOEera inexistent- que recollia latradicié d’una part de la CNT,del BlocObrer i Campero! (BOC), de la UnidSocialista de Catalunya, d’una partmolt important del moviment obrercatala, s’ha desdibuixat.Durant els anys 58-60 conecVemigracio i l’exili, i eren d’unacatalanitat de pedra picada. Fins i totels llibertaris ho eren, no ho podienser doctrinalment, perd ho erensentimentalmenti ambreferents, ereninternacionalistes parlant en catala.Vaig conéixer un anarquista dela FAI,Llop es deia, que s’emocionava perhaver guanyat els Jocs Florals deParis a l’exili, ien Quico Sabater i enCaracremada i en Massana, maquisanarquistes, eren d’una catalanitatforta, fins i tot en el referents del pobleperal qual Iluitaven. Passava el centrede gravetat de la catalanitat de lateoritzacié versus la sentimentalitat,en un punt de confluéncia entre elmoviment obrer i els referents de pais.Des del PSUCla qiiestié nacional isocial també es va tractar. Hi haviadues posicions, una era la d’en SoléTura, alld de catalanisme i revoluciéburgesa. Jo era del PSUC pero no eramarxista, pero quan tenia 20 anys, elPSUCera I’tnica eina; jo era delobrerisme catala, nascut en un barri

Emigrants arribant a Barcelona

Obrers i milicians

obrer que recollia tota I’heréncia delsindicalisme obrer catala, que anavade la forga d’ERC per vertebrarCatalunya, a la CNT. Aixd ho vaigexplicar en l’informe que em vandemanar per entrar al PSUC, i en SoléTura em va esbroncar! Pero eren elsUnics que hi havia. Vaig ser al PSUCun perdedor. Jo hauria prohibit alPSUC els dirigents burgesos; és elmateix que deia en Pablo Iglesias: quees transformessin, perd que nomanessin. L’error de la discussi6retorica, l’error de treballar ambestratégies a curt termini; al 57 voliemla revolucié per dema passat. | sonerrors que no podem repetir. Alloimportant és el poble i el sentimentde poble, perqué és una deles clausde la lluita dels treballadors aqualsevol indret.El model dibuixat pel comunisme hafracassat. | en l’actualitat el PSUC s’haacabat i també la seva propostanacional per als treballadors itreballadores. El PSUC s’ha acabat iara tenen un cadaver insepult o anara parar cap a un socialismedemocratic.

-LIi T: | aquesta visio com pot afectaral futur dels sindicats a Catalunya?

-JT: Aixo hauria de fer reflexionar enel debat al side CCOO, encaixat entrela realitat ila pressié dels sectors mésortodoxes i la preséncia de la CGT.En canvi la UGT ha nascut aCatalunya com a moviment grandesprés de CCOO, i ha sabut anarequilibrant aquests elements, i tébonesperspectives, i es nota |’esfor¢de la UGT de Catalunya per avangar

ENTREVIS

en aquest sentit. Si dibuixem un modelde sindicat per a Catalunya per d’aquia 20 anys, per a la majoria detreballadors, aquest sindicat ha de sersensat, socialdemocrata, moderat,funcional, que trobi i faci una bonasintesi entre simbologia i cohesiésocial. | anar recollint el que vaquedant despenjat. Si la UGT deCatalunya vol ser el gran sindicat delpais esta en immillorables condicions.

-LIi T: | penses que en aquest procésdels sindicats catalans, de la propiaUGTde Catalunya és possible referellligam entre treball i pais?

-JT: La tradiciéd obrera catalana, elcatalanisme d’esquerres, ésgrandiosa... Layret, el Noi del Sucre,la tradicid d’esquerres del pais ésbrutal. S’hagi perdut o ens !’haguemdeixat menjar, la idea de la Catalunyapopular existeix, perd I’hem d’anar acercar en un referent méstreballador,de carrer, de fabrica, en la gent, altrecop enla gent; cal cercar la gent.Avui és mésfacil treballar el passatquetreballar el present. Cal tornar aun sentit de treballadors itreballadores, amplissim, treballadorsitreballadores culturals, de serveis, depetita empresa... i organitzar-los ensentit de pais. Ser de Cornella, delBaix Llobregat, de Catalunya ésalldsegur; el reialme d’Espanya ja veuremon acaba. Perd hem de recuperarnoms, els necessitem. El que esteufent no és usual, ni fer-ho, ni qui hofa. Qué des del mon sindical hi hagiuna preocupacio pel pais és unanovetat. Es obrir cami, no és usual,pero no és tan dificil, els referentsexisteixen i la gent també. S’han dereconstruir aquests referents i fer quees retrobin ambla gent.

-LI i T:! tu que has treballat el temade la immigracio i els treballadors aCatalunya, penses queels sindicatspodenaportar encara coses, o millorencara coses noves?

-JT: Jo sobre el nostre pais sécoptimista pero podem arribar aldesequilibri social. El perill de perdrela llenguai la cultura existeix. Es milvegades millor sardanes ambsevillanes que acabar desintegratsper multinacionals que per no ser no

son ni espanyoles. Nova York és unasocietat desintegrada, al Pais Basc espateix un problema dedesestructuraci6 civil, un problemaque no sorgeix ara, la dicotomiaPSOE-PNB té l’origen en el seglepassat. Els pobles que es desintegrenacaben malament. Anguita pot discutirderics i pobres... pero nosaltres tenimun problema més... podem acabarsentint-nos incomodes. Evitar el perill

Milicians al carrer

de la desestructuraci6, fer de lasocietat, de les classes treballadores,societats integrades és un problemaafegit on l’esquerra sensata télobligacié de tenir un paper sensat.Aqui ho tenim molt bé, la capacitatd’integracié de la catalanitat popular,de la lluita popular catalanaintegradora és molt forta, i per tant nopodem deixar perdre aquestacatalanitat popular, el catalanismepopular ila catalanitat que esta a sota;és positiu per al pais. A Euskadi, ladicotomia social és historica, aqui no;hem d’evitar tant com puguem elsreferents bascos.Calenidees clares, no doctrinalisme.Posar-nos a discutir sobre sobirania isocialisme és tornar als anys 70i aixino anem enlloc... la retorica ideoldgicaserveix poc. Hi ha massa carnets ipoca base. Cal anar a cercar la gent,persones amb moralitat clara... i aixdes fa amb temes_ concrets,quotidianeitat. Segons quinsplantejaments politics, des delfederalisme a la independéncia, sonmassa elitistes. Jo crec en la Cata-lunya nacional, la Catalunya poble.

- Lli T: Podries ampliar una mica aixo

de la Catalunya poble?

Catalunya és un cas Unic a Europapel que fa a conservar la llenguailaidentitat, i no ho ha fet la burgesia,sind que ho ha fet el poble. | aixo ésalld realment important. Estem eninferioritat de condicions, és veritat, jocom a treballador de Barcelona tincuna dificultat afegida per poder viurecomode, que notindria si haguésnascut i visqués a Valladolid.Vist des de l’esquerra, |’internacio-nalisme ha estat sovint mal entés i haimpedit que els treballadorsavancessin trobant-se bé a casa seva.Els treballadors el qué han defer éstro-bar-se bé a casa seva. Integrar novoldir canviar sind sentir-se bé a casa,comode, des del respecte total. Laidea d’integracio I’hem dedesenvolupar molt més.L'esquerra catalana actual esta maladaptada al poder. Cal ser sensats,moderats i sobretot més étics.L’esquerra sensata durant la transiciova patir molt. Jo era del PSUC, perdno era ni marxista ni leninista, vaigdefensar i col.laborar amb en Pallach.| els dirigents aleshores molt radicalsara van de senyors, es van adaptar ala bona vida molt facilment. Era mésfacil acomodar-se quela Iluita a llargtermini per al pais, avangant a poc apoc, sense resultats immediats,retrobant l’equilibri entre simbologia icohesid, que és el que fa al poble iles seves lluites.Les critiques sectorials, les desqua-lificacions personals sén gravissimes,no podem dir aquest és el dimoni; nien Pujol, nil’Anguita, nil’Obiols... Potsfer critiques, perd no desqualificaciototal. Hi ha massa matisos en |’evo-lucid que estem vivint.Ambel tema de la immigracid, el ques’ha defer és parlar poc i actuar molt,estalviant problemes de termes idiscussions retoriques. El que cal ésperfilar bé la Catalunya integradora,la Catalunya popular, cercant unasintesis entre simbologia i cohesidésocial, i aixd es fa amb projectesllargs; en aquest sentit considero moltpositiu el que esteu fent des de la UGTde Catalunya.

CESC POCHAGUSTI PUIG

LLENGUAI TREBALL au

ESTAT

La Constitucio, les lleis queregulen les forces armadesi lesinstitucions representatives dela cultura espanyola obliguenl'us del castelia o no contem-plen capaltra llengua de |’Estat.

- Constitucié Espanyola (27-12-1978), obliga el coneixementdelcastella- Llei 85/78 Reials Ordenancesde les Forces Armades (28-12-1978). Obliga el castella enactes de servei- Llei 7/91, de l'Institut Cer-vantes, nomésper a difusié del'espanyol.

TRANSIT

EI castella és llengua obliga-toria a tot el territori espanyol.

- R.D. 334/82, que regula I'sdel castella a la xarxaviaria, alstransports publics i passosfronterers-R.D. 13/92, circulaciéd urbanai interurbana. Obliga que elssenyals siguin almenys enidioma espanyol oficial en totel territori de |’Estat.

JUSTICIA

EI Castella és obligatori en elmarc de la justicia, tant enambit processal com entramits de caracter civil. Elcatala és tolerat, perd semprecoma llengua subalterna.

- Llei organica 6/85 del poderjudicial. Obliga el castella a totsels procediments judicials.Tolera amb condicions elcatalaa Catalunya.- R.D. 2003/86, del reglamentorganic dels cossos oficials, au-xiliars i agents de l’administra-cid dejusticia. Exigeix el caste-lla i només atorga 6 anysd’antiguitat pel coneixement delcatala.- R.D. 429/88, Reglamentorganic del cos de secretarisjudicials. Obliga el coneixementdel castella i atorga només 6

oer LLENGUAI TREBALL

ACTUALITA

NORMATIVAQUE OBLIGA L'US DEL CASTELLAtesa la polemica que sorgeixa partir de la possible el.laboracié d'una novallei de normalitzacié linguistica, volemfer-nos resso delllistat de lleis que obliguenI's de la llengua castellana. Hem extret una mostra d'aquestes lleis

del diari AVUI,del dia 5 de marg de 1997.

anys d’antiguitat pel conei-xement del catala.- Llei 38/88 de Demarcacio iplanta judicial. Per al presidentdel Tribunal Superior deJusticia, el catala sera nomésun merit.- O.M. del min. de Justicia de26 de maig de 1988, sobremodels deregistre civil (defun-cid i criatures abortives). Obligael castella i tolera el catala coma acompanyant.- Llei organica 2/89 processalmilitar. Obliga el castella entotes les actuacions. El catalacal traduir-lo.- O.M. de 20 dejuliol de 1989del min. de Justicia, sobre fe devida, naixement, matrimoni idefuncid. Obligatori en castella,ambtext catala subordinat.

ADMINISTRACIO

El castella és llengua d’usobligatori en documents,concursos de personal, titolsacadémics i tramits processalsamb |’Administracié. El catalanomésté condicié de mérit.

- R.D. 2872/83, reglament degirs postals i telegrafics. Obligaimpresos en castella.- Llei 30/1984 sobre mesuresde reformade la funcié publica.Obliga tacitamentel castella alsopositors i concursants.- R.D. 2223/84, que aprova elreglament general d’ingrés delpersonal al servei de I’Adminis-tracié de |’Estat. Obliga tacita-mentel castella i oblida elconeixement del catala a lesconvocatories.-R.D. 1174/87, de régim juridicdels funcionaris de |’Adminis-tracié local. Superat el coneixe-mentdel castella, podra exami-nar-se de catala, només com ameérit.- R.D. 1496/87, d’obtencid,expedicié i homologacié detitols universitaris. Obliga elcastella i subsidiariamentpermetel catala.- Llei 30/92, sobre régim juridicde les administracionspubliques i del procediment

administratiu comu. La llenguadels tramits adregats a |’Estatha de serel castella. El catalanoméses pot usarper a escrits.-R.D. 731/93, sobre provisio dellocs de treball per a funcionarisd’Administracié local ambhabilitacid nacional. Obliga elcastella i atorga punts de mérital catala.- Resolucié de 9-1-95 del min.de Cultura sobre ajudes a lacreaci6 de guions cinemato-grafics. Obliga a presentar-losen castella, fins i tot elsredactats en una altra llenguaespanyola.- R.D. 733/95 sobre expedicidde titols académics i profes-sionals referits a la L.O. 1/90.Obliga que siguin en castella.

COMUNICACIONS

Sota l’expressiO «originariaespanyola» es globalitza a totl'ambit espanyol la procedénciade les produccions cinemato-grafiques emesesper TV, sen-se opcid a especificar unaquota per a les produccionscatalanes.

- R.D. 2374/85, sobreespecificacions técniques deles centrals telefoniquesprivades. Obliga el castella.-R.D. 1070/86, sobre terminalstelefonics i modems. Obliga elcastella en la documentacio.- Llei 10/88, de televisio pri-vada. Mensualment, el 20 % deles pel.licules comercials eme-ses hauran de ser «d’expressi6originaria espanyola»- R.D. 1056/89, de les teleco-municacions. Obliga el castellaales memories técniques.

MERC. IL | ETIQUETATGE

Ls del castella, 0 idiomaoficialde |’Estat, és obligat en l’en-vasat i retolacié de productes ifins itot en la redaccié de docu-ments de caracter mercantil,com podlisses d’assegurances.

- R.D. 308/83, reglamentsanitari dels olis vegetals.

Obliga el castella-R.D. 179/85, reglament d’es-corxadors d’aviram i comercia-litzacié de la carn. Obligatoria-menten la llengua espanyola.- O.M. de 5-11-85, etiquetatgede peres, pomes i raim. Obligael castella- O.M. 14-1-86, normes dequalitat de la carn picada devaqui, ovi i porci. Recordadecret 2058/82- Llei 1/86, de patents. Obligael castella a la documentacio.- O.M. de 24-3-86, sobre|eti-quetatge d’alls i apis. Obliga«almenys» la lenguaespanyola.- O.M. de 29-10-86, sobre lacansaladaila cansalada viada.Obliga el castella.- R.D. 928/87, sobre l’etique-tatge de productes téxtils.Obliga el castella- O.M. 1-7-87, sobre la normade qualitat del iogurt. Obliga elcastella.- R.D. 58/88, sobre protecciddels drets del consumidor alsserveis de reparacié d’aparellsd’us doméstic. «Al menos encastellano».- R.D. 833/88, Reglament deresidus toxics i perillosos.Llengua espanyola oficial del'Estat als recipients.-R.D. 1122/88, norma generald’etiquetatge, presentacid i pu-blicitat dels productes alimenta-ris envasats. Obliga el castella.- R.D. 1338/88, sobre elabo-racié i venda d’orxata dexufla.Castella obligat.- R.D. 1126/89, sobre comer-cialitzacié de patates fregides.Obliga el castella als envasos iretolacié del producte.- Llei 25/90, del medicament.Obliga almenys en llenguacastellana.- R.D. 1688/91, sobre preser-vatius de cautxu. als envasos,s’obliga almenys en llenguacastellana.- Llei 30/95, d’ordenacio isupervisié de les assegurancesprivades. Les pdlisses hand’estar en castella.

PACTAREN CATALA

DISPONIBILITAT DE CONVENIS COL-LECTIUS EN CATALA

l'empresa o sector i el personal quehi treballa perregular les condicions laborals ja siguin les

economiques, les de jornada, les de salut laboral,etc.

FE: conveni col.lectiu és un acord que estableixen

Aixi doncs, aquest document és el més important quetenenels treballadors i treballadores d’una empresa. Dela mateixa manera que uncertificat, una carta, un fax oqualsevol document podemescriure’l en catala, el convenitambés’hi pot escriure.

El conveni col.lectiu té una legislacié i un marc juridic dereferéncia. Leslleis més importants son el Text refés delEstatut dels treballadors, la Llei organica dellibertatsindical, la Llei de prevencié de riscoslaborals i la Llei deprocediment laboral. També hi ha d’altreslleis que caltenir en compte com la Llei general tributaria; iels decretso reglamentacions que desenvolupen aspectes moltdeterminats de |’Estatut dels treballadors. Sempre quevulgueu estar informats sobre aquests decrets oreglaments podeudirigir-vos a la Secretaria de PoliticaSindical de la UGT de Catalunya on us assessoraran.

El conveni col.lectiu es revisa temporalment, segons lessevesclausules de vigéncia. Cada cop ques’arriba a nousacords els signen alhora, en diferents copies, larepresentacié de l’empresa ila del personal. Tots els fullsdel conveni han d’estar signats per totes les partsrepresentades. El text signat és un document oficial i si

SI VOLS:

LLENGUAdp= TREBALL

treball.

es fa registrar adquireix validesa de document juridic i,per tant, garantia juridica. Per registrar un conveni caldirigir-se a |’autoritat laboral, al Dipdsit de Convenis.

Normalment, quan es registra un conveni després solpublicar-se al BOP, Butlleti Oficial de la Provincia, si ésprovincial; al DOG, Diari Oficial de la Generalitat,normalment els de sector; o al BOE, Butlleti Oficial delEstat, els d’ambit estatal o de grans empreses.

Loriginal registrat és el que, si calgués, tindria vigénciadavant l’autoritat judicial. En el cas que el mateix convenitingués versi6 catalanai castellana registrades, totes duestindrien validesa legal, perd sempre que hi ha les duesversions, cal que hi hagi una clausula que especifiqui quinade les duesversions és original.D’altra banda, les traduccions també hand’estar signadesper ambdues parts per poder-se registrar.

Si voleu traduir el vostre conveni o reglament, podeuposar-vos en contacte amb el Servei de Normalitzaci6Linguistica de la UGT de Catalunya. En cas queja estéstraduit us elfacilitariem, o sino, buscariem la manera detraduir-lo per tal de poder signar les dues versions. Tambépreparariem el text de la clausula que especifica quinade les duesversions és Ioriginal.

ROSO HERRERA

Fer-nos arribar alguna col.laboracié que consideris que s'escauambel taranna de la nostra publicacio.

Rebre periddicament "Llenguai Treball" al teu domicili 0 lloc de

FES-NOS ARRIBARLES TEVES DADES| APORTACIONSA:

Servei de Normalitzaci6 LingiisticaUGT de CatalunyaRambla Santa Monica, 10BARCELONA (08002)

tel. 304.68.00 - fax 304.68.25

oe ee isles

| gobierno de la Generalitatha propuesto a los grupospresentes en el Parlamen-

to catalan la elaboracién de unanuevaley que regule el uso de laslenguasoficiales en Catalufia.Se pretende con ello avanzar elproceso de recuperacion delcatalan en todoslos usos publicosen Catalufia con pleno respeto alos derechos _individuales,conciliando el derecho colectivo,de baseterritorial, que deriva delprincipio de lengua propia con elderecho individual, de basepersonal, que resulta del principiode doble oficialidad de las lenguascatalana y castellana.Todo ello se plantea siguiendo elmandato de respeto y protecciéna la pluralidad linguistica deEspafia que proclama el articulo3.3 de la Constitucién y al amparode lo dispuesto en el articulo 3 delEstatuto de Autonomia deCatalufa.Uno de los aspectos mas nuevosdelos criterios que el Gobierno dela Generalitat ha aportado a losgrupos parlamentarios paraordenar el debate de la ponenciaconjunta esel de la regulacioén delos usoslingUisticos en el mundosocioecondémico. ~Cdémo y porqué se impulsa la legislaci6n eneste campo?.La regulacién que se propone serefiere al uso del catalan en lasempresas de servicio publico. Seestablece, ademas, el principio deque las empresas comerciales,turisticas, financieras, sanitarias ysimilares que prestan un serviciodirecto al pUblico, sea cual sea sutitularidad, deben estar endisposicién de atender a losconsumidores en catalan o encastellano a eleccién de éstos.Con ello se extiende al mundo

or ea Lia

HEMEROTECA

LA DISPONIBILIDAD LINGUISTICA EN LA EMPRESA

economico la libertad de losciudadanos a utilizar en Catalufiacualquiera de las dos lenguasoficiales, equiparando la lenguacatalana a la castellana. Sepretende, en definitiva, que elcatalan se vea reconocido masalla del Ambito administrativo yescolar superando, ley en mano,el riesgo dela latinizaci6n.El objetivo no es otro quegarantizar su presencia en laactividad econdmica sin prejuiciodel derecho de los ciudadanos ausar la lengua oficial queprefieran.La propuesta del Gobierno catalanesta en la linea de laslegislaciones lingUisticasoccidentales, aunque resultamucho mas modesta que éstas enatencidn a la doble oficialidad querige en Catalufa. Algunosejemplos permiten observarlo. Lalegislacion vigente en Quebecobliga a todas las empresas demas de 50 trabajadores a usarexclusivamente el francés entodas sus relaciones internas yexternas. La legislacioén belgaregula de manera sistematica losusoslingUisticos en el interior delas empresas incluso en lo que serefiere a las comunicaciones entreobreros y empresarios. Lalegislacioén francesa establece laobligatoriedad del uso del francésen el comercio, la industria, eltrabajo, los nombres y las marcascomerciales, la publicidad, losments y cartas de vinos, etcétera.Dentro de nuestro ambitolinguistico, en el Principado deAndorra se exige el uso exclusivodel catalan en la rotulaciéncomercial y en determinados usospublicitarios.Pororta parte, la regulacion de lalengua en las relaciones

LLUISJOU

comerciales se establece como laregulacion de un aspecto mas deéstas. De la misma manera quehay una regulacion sectorial enmateria de horarios comerciales,de rebajas, de salubridad en loscomercios de alimentacion, depresentacion de los productos alos consumidores, de garantias enla venta de todotipo de aparatos,el Gobierno catalan promueve unaregulacion lingtistica. Lo hacepara promover el uso social de lalengua catalana y garantizar elderecho de los consumidores autilizar, lipremente y a su eleccidn,, cualquiera de las dos lenguasoficiales. En definitiva, laregulacién que se propone sematerializaria adaptando aCatalufia solo algunos de loscriteriosque se siguen en paisesde nuestra mismacultura juridica.El Gobierno de Catalufia quierefomentar el uso y la presencia delcatalan en los sectoreseconomicos. Y se pretendehacerlo en el marco juridicoestablecido por la Constituciénespafola y el Estatuto deCatalufia, siguiendo el ejemplo deotros paises proximosal nuestro,de otras regulaciones sectorialesy, sobre todo, tomando pormodelo la convivencia y cohesionque siempre han caracterizado larealidad social catalana y que lanuevalegislacion quiere preservary enriquecer.

Lluis Jou és director general dePolitica Linguistica de laGeneralitat de Catalunya.Article d'opinié extret del diariELPAIS.

LA QUESTIO

Com valores la decisio del Parlament que estableixuna quota del 25% de musica en catala a la radio?

Aquesta mesura pot tenir efectespositius si va acompanyadad'accions institucionals i privades perenfortir una industria cultural proucompetitiva que posi els productesen e! mercat en igualtat decondicions. Per garantir

JAUME GRAELLS| VEGUINsec. gral. Federacié d'Ensenyament

Esevident que cal impulsar la nostrallengua, ja que representa un simbold'identitat propi i de la varietat de lariquesa cultural que avui gaudim, totique, evidentment, caldra establir elsmecanismes de control i defiltrenecessaris perqueé la difusid que esfaci del catala sigui de qualitat.

SEBASTIA BOIXsec. gen. Federacié d’Alimentacié iTabacs

Pensoque la difusié d’una determi-nada cultura no pot passar perVestabliment imperatiu d’unesquotes minimes. D’aquesta maneranomés s’esta propiciant la sevanormalitzacié que entenc necessariai positiva en el cas del catala, dinsd'un clima de polémicai controversiaque mai poden afavorir la sevaimplantacio natural.

FRANCISCO COBOsec. gral. Federacio de Catalunya de

Considero que el percentatge had’anar relacionat ambla qualitat i elgrau d’acceptacié dels oidors i nos6c partidari d’imposar quotes.D’altra banda, em resulta molt dificildistingir l'idioma de la musica.

FLORENTINORODRIGUEZsec. gral. Federacié de la Fusta iConstrucci6 FEMCA

En principi crec que és positiva, calprotegir la nostra musica i els nostrescantautors, pero he llegit certesmanifestacions de cantants cataiansencontra i aixd m’ha deixat perplex.Sembla que no volen capclasse depaternalisme, sind el reconeixementdel treball fet per la nova cango enun moment cabdal de la vida delnostre pais.

SALVADOR CLOPsec. gral. Federacio de Jubilats iPensionistes

Treballadors i Empleats de ServeisLa cultura ianqui i l’anglosaxona hanenvait el mon musical de Catalunyai Espanya. Crec que ja era hora quees potenciés la industria musicalpropia. Ara el que cal controlar ésque sigui de qualitat i no de pande-reta.

ANTONIO GUEVARAsec.gral. Federacio d’Industries Afins

PEEURLS RU 5s;

a nguany es commemorael 60aniversari dels luctuosos Fetsde Maig que ensagnaren la

reraguarda catalana en aquell jallunya maig de 1937. En el decurs d’a-quests esdeveniments troba la mortel qui era llavors secretari general dela UGT de Catalunya, l’aragonés denaixement Antoni Sesé Artaso.Sesé havia accedit a la direccié delsindicat onze mesos enrera. Al costatd’homes proclius a la unitat de lesforcespolitiques i sindicals en l’ambitmarxista, en una claralinia tercerista,va esdevenir secretari administratiude la UGT de Catalunya el juny de1936. Al seu costat trobem tant homesprocedents, com ell mateix, del PCC(Josep del Barrio que accedi a lasecretaria general i Tomas Molinero),com jovessocialistes partidaris de launitat, entre ells el dirigent del textilDuran Rossell o bé els bancarisAntoni Lépez Raimundo i Joan VilarVitoria. El mecanisme d’accés a ladirecci6 és forga confés, pero calcreure que va ser un habil cop de maper foragitar la feble direccidlargocaballerista que llavorsencapgalava el Secretariat, en uncontext de crisi del mateix icompletament d’esquena als estatutsde l’organitzacié i a la mateixaExecutiva Nacional. El posterior esclatbel.lic no va fer més que accentuar«de facto» aquesta nova direccié iajornarunIll Congrés del Secretariatque ja no se celebraria fins alnovembre de 1937.En els primers dies de la GuerraCivil,el secretari general ugetista Josep delBarrio es trasllada al capdavant d’unacolumna, la «Carles Marx», d’homesde la UGTi el PSUCal front aragonés,per la qual cosa Sesé accedi a lasecretaria general. Des d’aqueta vadirigir la conversié de la UGT deCatalunya en una veritable orga-nitzacié de masses que per primer copa la seva historia es trobava encondicions de disputar I’hegemoniasindical als anarcosindicalistes. Ellema del sindicat en aquest periode,«Sindicats cara a la guerra»,emmarca quina fou la prioritat de

PaHELLENGUAITREBALL

. HISTORIA

ANTONI SESE, SECRETARI GENERALDE LA UGT DE CATALUNYA,EN EL 60e ANIVERSARI DE LA SEVA MORT.

aPresidéncia del dol per la mort d’'Antoni Sesé durant els Fets de Maig de 1937.

\D'esquerra a dreta: no identificat, J. Calvet, no identificat, Serra Hunters, Tarradellas,Comorera, Dolors Piera, vidua d'en Sesé i Ovseenko.

Vorganitzacio en aquell moment:supeditar-ho tot a la victoria militar, finsi tot els anhels revolucionaris. Elsesmentats Fets de Maig mostrarenagrament l’oposicié que troba aquestalinia en determinats sectors delmoviment politic i sindical catala delmoment.Pero abansd’ingressar ala UGT Seséja arrossegava una llarga trajectoriapolitica i sindical. Havia nascut a laVall de Broto (Osca) el 1895, encaraque ben aviat es va traslladar aBarcelona. Treballa en la banca abansde fer el servei militara l’Africa.Entornar treballa en el ram mercantil is’afilia al Sindicat Unic del ram del'alimentacid. Com a conseqiiéncia dela seva activitat sindical en les filesde la CNT passa llargues temporadesempresonat durant la dictadura dePrimo deRivera, exiliant-se finalmenta Franga. Torna a Barcelonal’estiu de1930 imilita en la FCCB, per participarpoc després en la creacid del BOC.Per aquest partit seria candidat a leseleccions d’abril de 1931 a la vegadaque era |’'administrador del seu organLa Batalla.Les seves tesis favorables al PCE iala Ill Internacional motivaren la sevaexpulsié del partit, cosa que el vaportar a participar el 1932 en laformacio del PCC al costat deCasanellas i els germans Del Barrio.

Per aquesta formacio va ser candidata les eleccions al Parlament deCatalunya del mes de novembre.Esdevingué secretari sindical del PCCi secretari general provisional desprésde la mort de Casanellas. Dirigidiversos organs de premsa en elsanys republicans, Octubre entred’altres, a la vegada que, sempre alcostat de Del Barrio, acabaria essentexpulsat del PCC com a conse-quéncia de la diferent estratégiapolitica i sindical que defensavendavant del Buro Politic. A partir d’a-quell moment es va centrar en la tascasindical, fet aquest que culmina enl'esmentat accés al Secretariat de laUGTde Catalunya el juny de 1936.Perresoldre la crisi de maig de 1937,Companys impulsa la formacié d’ungovern de crisi en el qual Sesé, enrepresentacio de la UGT de Cata-lunya, havia de ser conseller sensecartera. Quan el cinc de maig esdirigia a la Plaga Sant Jaume aacceptar el carrec, va sertirotejat al'algada de la plaga Ferrer i Guardia,avui Bisbe Urquinaona, trobant la mortde forma immediata. El seu enter-rament va ser una magna demos-tracié de forga de la nova UGT queSesé havia dirigit en els darrersmesos. Detot aixo, ara en fa 60 anys.

DAVIDBALLESTER

FRANCESC LAYRET| FOIX1880 - 1920

UN HOME D'ESQUERRES

Dedica la seva vidaa la

politica i a l'exercici de

l'advocacia. Aporta la seva

contribuci6 per bastir

diferents partits

d'esquerra i nacionalistes.

Col.labora estretament

amb Lluis Companys.

Defensor dels treballadors

de Catalunya coma

advocat i politic, mori

assassinat el 30 de

novembre de 1920 per

pistolers del Sindicat

Lliure en sortir de casa

seva per gestionar la

llibertat de Companys,

Segui i altres sindicalistesempresonats.

HOMENATGEDE LA UGTDE CATALUNYAA FRANCESC LAYRET

Darrerament s'estan oferint homenatges publics a certs, catalans la memoria dels qualsconté episodis, si més no, obscurs. Simultaniament, altres, com el mateix Layret, el presidentCompanys, en Salvador Segui, en Quico Sabater, en Sesé, etc. que vanoferir la seva vidapel poble, pels treballadors i els seus interessos, van caient en I'oblit institucional i semblaque s'esvaeixin de la memoria histérica del nostre pais. Es pertal d'evitar-ho que la UGTde Catalunya retra homenatge public a la figura d'en Francesc Layret el proper dia 1 demaig a dos quarts de deu del mati, amb la col.locacié d'una placa commemorativa a laseva tomba del fossar de Montjuic i breu un acte public de record i admiracié a la sevatasca.

ra RANE cau