Embed Size (px)
DESCRIPTION
Número 1 de la revista Llobregós
Citation preview
NÚM 1AGOST 2003
2
Contingut
Editorial 3Presentació 5Noticiari 5L ’ entrevista 12El Llobregós 14La salut 22Agenda 23Opinió 25Tauler municipal 27El temps 32Passatemps 33Música 35Des del balcó 36Llibres 37La nostra cuina 38Esports 39
és una publicació bimensual. Hi pot partici-par i/o col·laborar tothom que ho desitgi.L’Equip de Redacció no subscriu necessàriament les opinionsexpressades pels autors dels articles, que en són els res-ponsables.La Redacció manifesta que no està obligada a acceptar totesi cadascuna de les col·laboracions rebudes.
Núm 1 - Agost 2003Revista bimensual d’informació i opinió.
EDITA:Associació Patrimoni Artístici Cultural de Torà.Convent de Sant Antonic/ Convent, s/n25750 TORÀTel. 973 473 367- 649 352 877
Subscripcions i publicitat:Rosa M. Santamaria 973 473 253
EQUIP DE REDACCIÓ:Antònia BalaguerAlbert BrauMontserrat GraellsFermí MantecaXavier Sunyer
COL·LABORADORS:Roger BesoraJordi ClosaJaume CoberóMaria GargantéNoemí MasesMontse OlivaSílvia PortaImma RaluyRamon Santesmasses
Disseny i maquetació: F. MantecaFotografia: X. SunyerCorrecció lingüística: Marta Bagà
AMB EL SUPORT DE
Ajuntaments de la zona:
Subscripció anual: 10,00 EurosA l’estranger: 12,00 EurosNúmero solt: 2,00 Euros
Dipòsit legal: L -798-2003Impressió: Impremta Barnola(Guissona)Portada: La llera del riu Llobregós
www.llobregos.infoe-mail: [email protected]
BioscaCalongeCastellfollitIvorra
MassoteresMolsosaPinósTorà
Consell Comarcalde la Segarra
Institut d’EstudisIlerdencs
Departament de CulturaGeneralitat de Catalunya
3
EditorialLa presentació d’un nou mitjà de comunicació sempre és
un esdeveniment cultural important. Més, si es tracta d’una revistalocal, com aquesta, amb característiques pròpies d’apropament ala nostra ciutadania i amb l’obertura i pluralisme que li volem donar.
Efectivament, la gènesi de la nostra publicació ha estat, enun principi, l’interès de l’Ajuntament de Torà d’impulsar una revistatotalment independent, idea que va recollir l’Associació delPatrimoni Artístic i Cultural de Torà, que ha assumit l’ediciód’aquesta publicació fent-la extensiva a tota la Vall del Llobregós.
Tant l’Associació del Patrimoni, com l’equip de redacció,volem que aquesta revista bimensual sigui totalment independentde tot grup polític o ideològic. Volem també que sigui plural i obertaa totes les opinions i col·laboracions que rebrem, amb la solalimitació del respecte a les persones.
Des d’aquest primer número de la revista LLOBREGÓSINFORMATIU, volem agrair l’acceptació manifestada per moltespersones i institucions de la nostra “subcomarca” i esperem comptaramb el recolzament de tots. Fer-se present puntualment no és fàcil,però desitgem comptar amb la col·laboració de tothom que hi vulguiparticipar.
4
LLOBREGÓS INFORMATIU
Publicitat:Tf. 973 473 253
(Rosa Maria)
5
Aquesta publicació que teniu davantvostre és un pr imer pas d’un projecteengrescador que un grup de persones de lanos t ra comarca , so ta e l pa t roc in i del’Associació del Patrimoni Artístic i Culturalde Torà, pensa tirar endavant en un intentd’omplir un buit informatiu que porti arreuel ressò de les nostres inquietuds.
La nostra pretensió és donar a conèixerquelcom tan estimulant com pot ser el batecdiari dels aconteixements que es vaginoriginant en aquest espai nostre tan volgut.Hi t indran cabuda tant les actuacionsmunicipals com també el que faci referènciaa qualsevol tipus d’associacions i activitatsmés diverses, des dels aspectes lúdics iesport ius, així com propostes de cairecultural. Les portes d’aquest llibret tambérestaran obertes a qualsevol col·laboracióque, a criteri del consell de redacció, tinguiun interès evident i aporti un valor afegit al’esperit de la publicació, sense obviar, peraltra part, el caire crític i constructiu quedoni al conjunt la categoria que pretenem.
En el moment inicial del projecte vamtenir molt clar que això havia de ser una
obra col·lectiva de tots els municipis quedonen fesomia a aquest espa i queconeixem com la vall del Llobregós, ambel benentès que tots hi col·laboren en peud ’ igua l ta t com cor respon a l ’esper i tfundacional.
Val a dir que totes les opinions hi tenencabuda, sempre que siguin respectuosesamb les persones, i en serà responsable lapersona que les s igna. E l conse l l deredacc ió , amb un c r i te r i to ta lmentindependent, vetllarà perquè aquest principiesdevingui insubornable.
I com que tot això no es pot realitzarsense la col·laboració de tots, en la mesuraque a cadascú correspon, entenem queaquesta publicació que, en principi, estàprevist que sigui de periodicitat bimensual,haurà de ten i r e l supor t tan t de lssubscr iptors, com de la publ ic i tat i e lrecolzament de tots vosaltres.
Esperem, doncs, que amb l’esforç detots, aquest intent inicial no s’acabi en ellmateix, sinó que esdevingui una realitat dela qual se’n pugui enorgullir tota la comarca.
Presentació
UNA REVISTA DE TOTS
6
NoticiariLa Dra. Garganté presenta la tesi doctoral
El passat dia 7 de juliol, es va doctorar enHistòria de l’Art per la Universitat de Barcelona,Na Maria Garganté i Llanes, de Sanaüja,col·laboradora de LLOBREGÓS INFORMATIU.La seva tesi doctoral és un estudi de«L’arquitectura religiosa setcentista a la Segarrai l’Urgell». El tribunal li va atorgar la notad’excel·lent «cum Laude», que és la màxima enaquests tipus d’exàmens. El treball realitzat perla nova doctora ha estat elogiat com unacontribució importantíssima a la història de lesnostres comarques i el mateix tribunal l’haproposat al Premi Extraordinari de Doctorat, ques’atorga a la millor tesi presentada cada any.
L’estudi versa sobre l’arquitectura religiosa delsegle XVIII i està il·lustrat amb nombrosesfotografies i un centenar de documents inèditsque la Dra. Garganté ha anat trobant en diferentsarxius. La publicació d’aquesta tesi contribuirà,sens dubte, al coneixement de l’època del barroc,tan abundant en la nostra comarca i que, fins ara,no havia estat estudiada.
Obres a Ivorra
El municipi d’Ivorra està duent a terme unasèrie d’obres de millora en la població. Per unabanda s’han canviat les canonades de laconducció d’aigua a les cases i a les granges itambé estan arranjant l’antic pont d’accés al poble,conegut com el Pont de Molins. Per últim, són dedestacar les obres d’urbanització i accessos a laPlaça de Les Eres. Aquesta última actuació l’estàduent a terme l’INCASOL, amb una inversió de
més de 180.000euros. La plaça deles Eres està situadaa la part dreta del’església parroquiali presenta unsdesnivells que lar e m o d e l a c i óprevista solucionaamb rampespavimentades ambpedra i ceràmica iun mur que separala plaça de la paretdel temple per evitar que hi entrin les humitats.Està previst que les obres finalitzin durant el mesd’agost.
Abocador descontrolat
Des que van canviar elsistema de recollidad’escombreries a Torà, haaparegut un nou problema,ja que han instal·lat unmagatzem de deixalles al’aire lliure entre l’antigacaserna de la Guàrdia Civili la residència d’avis. Aquestespai, que la gent aprofitaper abocar-hi altresdeixalles de tot tipus,presenta un aspectelamentable, ple de residusde tota mena. Lainsalubritat d’aquest
F. MANTECA
7
Noticiariabocador pot tenir repercussions, donada laproximitat de l’establiment per a la tercera edat iles instal·lacions esportives de l’entorn.
Els grallers i geganters de Sanaüja: un estiua tot ritme
La colla de grallers i geganters de Sanaüjaés l’únic grup de grallers en actiu a la Segarra.Per aquest motiu està molt sol·licitada peramenitzar els nombrosos actes lúdico-festius ques’organitzen arreu de la comarca, especialmenta l’estiu, com són festes majors, trobades i tottipus d’esdeveniments que conviden a la gresca.
Enguany, a part d’amenitzar les festespopulars del propi poble, els grallers de Sanaüjahan visitat les poblacions de Juneda, Sant Joan
de Vilatorrada, Tàrrega,Cervera, Malgrat de Mari, més recentment,Solsona, on durant el capde setmana del 5 i 6 dejuliol va tenir lloc unam a c r o - t r o b a d agegantera amb la qual esva fer el rècord Guinnessde gegants. Aquest estiuja tenen compromesa laseva presència en lesfestes majors de moltespoblacions, fins i tot a An-dorra la Vella, per acabara les festes de la Mercède Barcelona, on ja vanassistir i participar l’anypassat.
La tradició gegantera a Sanaüja és almenyscentenària, com ho testifica el primer documentfotogràfic dels antics gegants desapareguts durantla guerra civil. Els antics gegants foren substituïtsper la parella de reis o prínceps que encarasenyoregen a les festes de la vila i que tambéassisteixen a les trobades més importants. A finalsdels vuitanta s’afegiren els simpàtics “Margall” i“Cugula”, uns dels primers gegants de mans lliuresde la comarca. Actualment, els grallers -fundatsl’any 1989 amb el nom de grallers “Canyacrec”- iels geganters de Sanaüja tenen entre els seusobjectius recuperar els antics gegants mitjançantla documentació fotogràfica. Aplaudim, doncs,que una vila petita com aquesta mantinguiassociacions actives i sensibles a les festespopulars de Catalunya que són un patrimoni detots i que entre tots hem de contribuir a mantenir.
La fira de Pinós
Els dies 14 i 15 de juny va tenir lloc la Fira deProductes Artesans a Pinós, celebrada a l’entorndel Santuari. La inauguració de l’exposició sobrel’energia eòlica i la xerrada sobre l’aprofitamentdels recursos renovables va ser el punt de sortidade la fira, seguida d’un sopar de germanor.
Més de 20 estands de productes artesans hanconformat aquest any aquest espai. Mostres combolets i embotits, melmelades i coques, fins aartesania diversa s’han donat cita en aquesta Firaque tradicionalment se celebra a Pinós, ambartesans dels pobles de l’entorn i d’altres mésallunyats.
El director de la Fira, Xavier Vendrell, va co-mentar que la finalitat d’aquesta mostra és donar
8
Noticiari
a conèixer els productesartesans de qualitat ques’elaboren en aquesta zona,així com promocionar elsproductes del territori. «Peraixò -digué Vendrell- es primala participació de la gent i laqualitat de les coses benfetes». La Fira presenta tambéun caire cultural amb lesdiferents xerrades iexposicions. El nombre devisitants d’enguany ha superatel miler, que han gaudit de la Fira i de les vistespanoràmiques que s’hi divisen.
CIU refusa governar a Torà
En el Ple extraordinari de l’Ajuntament de Toràcelebrat l’onze de juliol, Mercè Valls va anunciarque el seu grup no entraria a formar part delgovern municipal, rebutjant d’aquesta maneral’oferiment de l’Alcalde, Magí Coscollola.
La cap de llista de CIU es va mostrar moltdolguda pel pacte de la CUP i els Independentsque li ha pres l’alcaldia, i va recordar que la sevava ser la candidatura que va obtenir major nom-bre de vots en les eleccions municipals, mentreque Magí Coscollola va replicar dient que la sumadels vots de la CUP i Independents superen ennombre els de CIU.
Mercè Valls va anunciar una oposició dura icontundent, la qual cosa ja va tenir ocasió de de-mostrar en aquest Ple, en el qual el seu grup vaoposar-se a totes les qüestions que es vandebatre, fins i tot a una qüestió d’interès generalcom és la designació del representant al Consellescolar del CEIP Sant Gil.
Magí Coscollola va manifestar la voluntat mu-nicipal de repartir la feina entre els diferentsregidors i «no personalitzar la gestió en la figurade l’alcalde».
Tots els punts de l’Ordre del Dia es vanaprovar amb els vots d’Independents i la CUP.
Aquest Ple va ser un preludi del que seranels propers quatre anys. Mentre es mantingui elpacte, Independents i la CUP governaran elmunicipi conjuntament, formant una còmodamajoria de 5 regidors sobre 9. D’aquesta manera
els 4 regidors de Con-vergència i Unió quedaranrelegats a un paper gairebéintranscendent.
L’alcalde va donar aconèixer el nou cartipàsmunicipal. Agricultura, MediAmbient i Serveis han estatdelegades a Antoni Molins.El regidor dels NuclisAgregats és Pere Freixes,mentre Josep Anton Vilaltaté la responsabilitat de
Festes, Benestar Social i Finances. Miquel Poloportarà les àrees d’Ensenyament, Esports iSanitat. L’alcalde es reserva Urbanisme, Indústria,Comerç i Turisme.
Miquel Polo va ser elegit tinent d’alcalde, iJoan Anton Vilalta serà el tresorer de l’Ajuntament.
El ple va fixar la periodicitat de les sessionsplenàries en una cada mes, els divendres. Mentre
que les sessions ordinàries de la Comissió deGovern, que està formada pels dos membres dela CUP, l’alcalde i el tinent d’alcalde, es convoca-ran quinzenalment.
La piscina de Sanaüja: una alternativa, elsdissabtes... a la nit
La piscina lúdica de Sanaüja, amb unesinstal·lacions novedoses i punteres a la comarca–es tracta de l’única piscina amb jacuzzi de laSegarra- es va inagurar l’estiu de l’any 2000. Laseva obertura va representar una aposta forta peraquesta activitat lúdica -el bany- i pel fet
M.GRAELLS
9
Noticiari
d’aconseguir l’assistència de veïnsd’altres poblacions i fins i tot decomarques veïnes, així comturistes ocasionals que coneixenel poble mitjançant l’esquer querepresenta passar una estona enaquesta piscina de formesorgàniques i atrevides.
Enguany, aquesta activitatcontinua atraient nombrososforanis com és el cas deldiumenge del pont de Sant Joanque es van vendre unes vuit-centes entrades. Tanmateix, lapiscina de Sanaüja pretén atrauregent no només en horari de bany,sinó també els dissabtes a la nitdels mesos de juliol i agost. Peraconseguir-ho, organitza un servei d’entrepans ibar per tal de sopar a la fresca i una sessió deball amenitzada per un grup o bé un duet, seguitde la disco-mòbil del sanaüjenc Ramon Codina.
Amb aquest programa, anomenat “Festiu”(combinació de les paraules “festa” i “estiu”), esvol aprofitar aquest espai lúdic d’envergadura,més enllà de la seva funció habitual, constituintuna alternativa d’oci per a aquells que noacostumen a desplaçar-se fora del poble elsdissabtes a la nit, així com per a tota la gent derodalies que desitgi passar un dissabte a la nit ala fresca, amb música i amb l’evocadora visiónocturna de l’aigua i les palmeres -un mini-Cariba la Segarra-. Per què no?
Incendi a l’espai protegit dela Vall del Llobregós
El passat dia 1 de juliol esvan cremar 600 hectàrees a laVall del Llobregós, en un incendique en va assolar més de 2000i que es va estendre des d’Ossóde Sió fins a Sanaüja.
L’incendi va començar alnucli de Selvanera (prop delMas Ramon), en el municipi deTorrefeta i Florejacs i impulsatper força del vent va acabarafectant la zona de la vall delLlobregós que està acollida al
P.E.I.N., Pla d’Espais d’Interès Natural, zonad’especial protecció mediambiental, segons la lleid’espais naturals 12/1985, de 13 de juny,aprovada pel Parlament de Catalunya. Laimportància d’aquesta zona ve donada per la sevariquesa natural en espècies vegetals i animals, isobretot pel que fa a vegetació de ribera. És dedestacar que aquesta és l’única zona de laSegarra amb aquest pla de protecció oficial.
Van quedar arrasades força rouredes, aixícom rostolls, paques de palla, marges, oliveres iametllers. Afortunadament no es va patir per lescases ni per les persones, al contrari d’altres zonesafectades en l’incendi, com ara Torrefeta iFlorejacs. El poble de Gra quedà envoltat per lesflames, així com diverses granges del municipide Mont-roig.
10
Noticiari
En l’extinció de l’incendi hi van participar 30dotacions terrestres de bombers, procedents de20 parcs, i 10 efectius aeris que van treballar totala tarda per controlar i apagar el foc, sense oblidarla tasca de particulars i veïns de la zona que vancol·laborar amb els seus tractors.
Vil·la romana a l’indret de Sant Pelegrí deBiosca
A darrers de juny va començar eldesbrossament d’un terreny proper a l’ermita deSant Pelegrí, al terme de Biosca, on hi haviaindicis de l’existència d’un jaciment arqueològic.El sondeig realitzat ha posat al descobert una vil·laromana la cronologia de la qual aniria des delsegle II a.C al VI d.C., segons demostra laceràmica trobada. El jaciment està aterrassat endos nivells: en el superior hi ha emplaçatl’habitatge i en l’inferior, les sitges. Es tractariad’un nucli de població aïllat format per l’habitatgedel senyor i la zona destinada a usos agrícoles.
En una zona propera, que no està sent estudia-da, hi hauria les estances dels esclaus quetreballaven les terres. L’interès de la troballa ésencara més gran si es confirma l’existència d’unestermes romanes.
Els motius que explicarien la raó d’aquestassentament són, per una banda, la seva situacióelevada que li permetia tenir un bon control delterritori i, per l’altra, que podia disposar d’aiguafàcilment.
Cal assenyalar que la fase de l’excavació,pròpiament dita, no ha començat i el terreny s’harebaixat només mig metre, deixant a la vista laplanta que coincideix amb els fonaments del’antiga edificació. El treball que s’està duent aterme és de neteja de la capa vegetal i de posa-da al descobert dels elements que conformen eljaciment. L’espai ocupa 1500 metres quadrats ino se sap si la vil·la continua més enllà, ja que elterreny estudiat correspon únicament al tramafectat per les obres de la carretera que uniràBiosca amb Guissona. Per altra banda, aquestsondeig no afecta el temps d’execució de les obresja que estava previst de realitzar-lo prèviament.Finalment caldrà esperar els resultats de l’estudiper saber si hauran de modificar el traçat de lanova carretera i per conèixer si la vil·la romanaquedarà al descobert.
Les pintures murals del Convent de Torà
Durant el mes de juny, alumnes de cinquècurs de l’Escola d’Arts aplicades i Oficis La Llotjade Barcelona han pintat frescos a les parets del’església del convent de Sant Antoni. Aquestainiciativa, finançada íntegrament per l’Associaciódel Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT),es va engegar ara fa quatre anys, com una solucióal deteriorament en què es trobaven les paretsdel temple, al mateix temps que els alumnes deLa Llotja hi poden fer pràctiques de síntesi delsseus estudis. Cada primavera, doncs, es venenrealitzant aquest tipus de treballs.
Enguany, una de les pintures s’ha realitzat ala part superior de l’esquerre del creuer. Latemàtica està estretament relacionada amb elmural de «foc i aigua» de la part inferior i repre-senta el dol del poble davant les desgràciesocasionades per fenòmens de la natura; aquestdol es manifesta en la figura d’un home i d’unadona en acte d’oració. Val la pena visitar-les.
TONI PADULLÉS
11
Noticiari
Indignació a Torà per l’actuació delspropietaris del mas Piu que han tallat i s’hanapropiat d’uns dos-cents metres del camí públicque permetia l’accés als enterraments medievalsdel Clot dels Nens Xics.
Els referits propietaris, residents a Cervera,s’han apropiat el camí aprofitant un moviment deterres que han fet en un bosc de la seva propietat,on han convertit en camp de correu unes dueshectàrees de bosc.
La destrucció del camí s’ha fet sense quel’Ajuntament de Torà en tingués coneixement, perla qual cosa aquest acte podria ser contrari a lalegislació vigent.
L’Ajuntament de Torà sortint també va mani-festar que el Departament d’Agricultura, comAdministració forestal competent, no li havianotificat cap expedient de tala debosc, malgrat que els propietarishan dit als veïns que tenienpermís dels agents forestals perconvertir dues hectàrees de boscen camp de conreu.
En aquest sentit cal tenirpresent que la Llei 6/1988, de 30de març, Forestal de Catalunya estableix en elseu article 23.2 que per la rompuda dels terrenysforestals cal l’autorització de l’Administració fo-restal, la qual ha de tramitar l’expedient, ambl’informe previ de les entitats locals ambcompetències urbanístiques sobre l’àread’actuació.
Tots els indicis fan pensar en la inexistènciadels permisos i autoritzacions necessaris tant per
La denúncia
L’antic camí, llaurat i amb purí, dies abans de fer-se laCaminada Popular
fer la rompuda del bosc, com per haver-seapropiat d’una part del camí públic.
En l’actualitat ja no es pot accedir al Clot delsNens Xics ni amb vehicle ni a peu per cap vial, ja
que el pas alternatiu que elspropietaris del mas Piu han obertnomés accedeix al seu mas, elpas del qual està barrat per unacadena. L’únic accés possible éspel mig d’un tros sembrat.
L’Associació del PatrimoniArtístic i Cultural de Torà va co-
municar als propietaris del mas Piu que la Cami-nada Popular tenia previst passar pel lloc on finsfeia uns dies hi havia el camí públic, per reivindi-car, d’aquesta manera, la seva existència. Laresposta dels propietaris del mas Piu va ser llaurarnovament el camí i tirar-hi purí per impedir l’accésa peu.
Tots els veïns han manifestat als propietarisdel mas Piu la seva indignació i oposició a unacte impropi d’un pagès com es tallar un camípúblic, impedint-hi el pas a la resta de veïns.
És d’esperar que l’Ajuntament de Torà, enbenefici de la comunitat, investigarà l’actuaciódels propietaris del mas Piu i, en el supòsit ques’hagi infringit la Llei, obligarà a restituir el camíen el seu lloc originari, denunciant els fets davantles autoritats competents, per tal que s’exigeixinles responsabilitats que el nostre ordenamentjurídic estableix per a les actuacions il·lícites.
POLÈMICA AVALLFEROSA PER LADESAPARICIÓ D’UNAPART DEL CAMÍ DEL
CLOT DELS NENS XICS
12
L ‘ entrevista
Com és que et vas fer militar?Sempre m’havia agradat la muntanya i l’ajuda
humanitària. Per això em vaig fer militar, però node qualsevol altre cos, sinó d’alta muntanya i que
tingués missions humanitàries en qualsevol país.A través de l’OTAN es desenvolupen tasques depacificació sobretot en països que han viscut unaguerra.En quines missions has participat?
Després de sortir de l’acadèmia, vam fersimulacres o aprenentatges directes d’ONG endiferents països, com ara França o Noruega, pertal de conèixer diferents ambients i graus dedificultat per habituar-nos-hi. La missió en quèhe participat durant sis mesos ha estat a Kosovo,en un lloc de conflicte postbèl·lic. Hi ha companysque estan a Afganistan, a Angola o a Colòmbia.Sempre en missions d’ajuda humanitària.T’ha servit aquesta experiència?
Molt. M’ha servit per saber que les guerres
són dolentes i que sempre, després d’una gue-rra, ve un desastre humanitari molt gros. Ara quanveig per lat e l e v i s i ónotícies d’unc o n f l i c t e ,sempre pensoen el quepatiran les per-sones en lapos tgue r ra .Poder ajudarpersones con-cretes que passen molta necessitat i estan enperill i saber que poden dormir tranquils gràciesa la nostra ajuda ha estat una gran experiència.Quin és el problema de Kosovo?
És una guerra ètnica. Estan convivint perso-nes de diferents ètnies i religions que s’odien en-tre elles. Els serbis, majoritàriament cristians,estan costat dels albanesos, que són musulmans,
i entre ells estan amatar, literalment amatar. És un proble-ma que ve de moltlluny i és molt greu.Com veus el futurd’aquella gent?
Un serbi i unalbanès no s’as-seuran mai a lamateixa taula amenjar. I la canallaneixen amb aquest
UN TORANÈSA KOSOVO
Aquí és el Manel i a la feina li diuen Martín. Aquesttoranès de 29 anys treballa de militar professional a Jaca,en la Brigada de Cazadores de Alta Montaña. Sempreha estat integrat a Torà i ara, cada vegada que té un capde setmana lliure el veiem per Torà conversant amb elsamics o col·laborant en el muntatge d’un concert oparticipant de qualsevol moguda toranesa.
El Josep ManelMartín Ruiz, de Cal Pito,és fàcil de trobar-lo i és
xerraire com unadolescent a l’hora
d’abordar qualsevol temaque s’encari.
JM MARTÍN
JM MARTÍN
F.MANTECA
13
odi i aquesta ira contra els seus veïns que no sónde la seva mateixa ètnia. Han de passar moltesgeneracions perquè s’arregli la convivència en-tre aquella gent.Quina és l’experiència més dura que hasviscut allà?
El dia de Cap d’Any. Molt lluny de casaintentàvem celebrar-lo de la millor manera i elsalbanesos, conscients que era una festa delscristians no ens van deixar celebrar res i ens vanatacar... Hi van haver molts trets i explosions ifins i tot van matar l’alcalde d’Istog, el poble enquè estàvem. Va ser una experiència molt difícild’oblidar.Aquesta feina que fas, t’ha fet trencar ambels amics de Torà?
Sí i no. Els que realment són amics meusentenen que m’agrada la muntanya i que esticfent la tasca humanitària que volia. M’accepten iho entenen. N’hi ha, però, d’altres que s’han
apartat de mi i no accepten que jo hagi escollitaquesta professió i fins i tot, no respectant la mevallibertat, em diuen que sóc un fatxa. I això no ésveritat. Ens hem de respectar tots.Com has viscut el cas dels joves detinguts deTorà?
De molt a prop. Sempre que he pogut he estaten les concentracions i m’he fet solidari amb ells.M’ha sapigut molt greu tot el que els ha passat.Fins i tot vaig penjar una banderola demanant laseva llibertat a Jaca. Encara que alguns no hohagin entès, jo he estat on havia d’estar, com untoranès més. Jo sóc de Torà i me’n sento. M’alegroque aquests nois estiguin ja a casa seva.
La conversa no hauria acabat mai. El Manelde Cal Pito no para d’explicar coses i de comen-tar les possibles missions que encara li restenper complir. Aviat, possiblement a Iraq.
L ‘ entrevista
JM MARTÍN
JM MARTÍN
14
CRÒNICAD’U
DISBAUXA
15
El Llobregós
Tot va començar fa untemps quan la gent de totsaquests pobles, des de Calaf aSanaüja, s’adonaven estranyatsde la presència en els carrers ocamins rurals de cotxesdesconeguts, amb personesdesconegudes dintre, vigilantdurant hores.
Un bon dia, un veí de lesrodalies de Torà va avisar lapolicia de la presència d’una fur-goneta blanca, plena de gentestranya en un camí a prop decasa seva. La policia, des de lacaserna de Cervera, va prendrenota de la matrícula facilitadaper aquest veí alarmat pel te-mor de ser víctima d’un robatori,ja que aquells dies de tantapresència de gent rara n’hi vanhaver molts en cases i masies.
Després d’esperar infruc-tuosament l’arribada d’algunapatrulla policial, ja de matinada,torna a trucar a la policia i unagent li diu que dormi tranquilque aquella gent apostada en uncamí els ha de considerar comsi fossin veïns. Aquest bonciutadà no va dormir tranquildurant moltes nits.
El temor s’anava apoderantde la població. En algunes ca-ses hi van posar alarmeselectròniques per por que elsentressin els lladres. Un jove deTorà va posar una denúnciadavant el jutjat per la persecuciói l’assetjament de què estavasent objecte per personesdesconegudes.
Aquest mateix noi, el passatdia 1 d’abril, va desaparèixer.
No solament Torà, sinó tota la Vall del Llobregós haviscut una experiència molt desagradable, amb ladetenció de tres nois de Torà, acusats de terroristes.Aquest fet ha marcat la vida dels nostres pobles i nos’oblidarà en molt de temps.
Manifestde l’Ajuntament
de Torà
Davant la gravetat dels fetsdels darrers dies a la nostraVila i, en concret, de lasituació patida pel veí deTorà J.V.C. i les detencionsde dos joves més la nitpassada, i de les sevesfamílies, es proposa al Plel’aprovació del següentmanifest:
- La solidaritat amb J.V.C. i ales detencions de dos jovesmés la nit passada. Instar alsveïns i veïnes del municipi aquè també expressin la sevasolidaritat.- El ple convenciment en lainnocència d’en J.V.C. i delsdos joves més detinguts la nitpassada, i l’exigència de quèse’ls respecti en tot momentla pressumpció d’innocència.- La preocupació per l’estatfísic i psíquic dels detinguts,tenint en compte que l’Estatespanyol surt anualment enels informes d’Amnistia Inter-nacional i altres entitats, coma Estat on es practica la tor-tura.- El rebuig a una actuació po-licial injustificadamentdesproporcionada.- Traslladar aquest acord ales diferents administracionsimplicades i/o responsablesd’aquesta situació.
Torà, 4 d’abril de 2003
AD’UNA
XA
16
17
El Llobregós
Els seus familiars i la sevacompanya esperaven quearribés com cada dia després dela feina. En veure la tardança,avisen els veïns i els amics quecomencen una batuda per lescarreteres, per si hagués patitun accident de trànsit. L’angoixadels familiars i la preocupaciódels veïns va creixent davant lanotícia: el Jordi Vilaseca no hatornat de la feina i ningú no ensap res.
Primera detenció
L’endemà, la família denun-cia la desaparició d’aquest jovede vint anys davant la policia.És llavors quan s’assabentenque possiblement havia estatdetingut i traslladat a Madrid,però només com un rumor, comuna sospita. La notícia corre deboca en boca. Torà estàtrasbalsada. Els pobles veïns,davant el desplegament cadacop més evident i més alarmantde molts cotxes policials, veuenamenaçada la tranquil·litat ha-bitual que s’hi respira. Els pa-res, amb un advocat, intentenlocalitzar el seu fill. Ningú, ni lapolicia d’aquí ni la d’allà, ni cap
jutjat ordinari d’aquí niextraordinari d’allà, no en donencap explicació. La gent gran co-menta: “Quan la guerra japassava això: es presentavenuns desconeguts i alguna per-sona desapareixia...”
A Castellfollit de Riubregós,apostats i amagats en l’accés al’església del Priorat de SantaMaria, la policia espera ordresper assaltar Torà. Va ser llavors,vint-i-quatre hores després dela desaparició del Jordi, que elporten a casa seva, emmanillati en un estat lamentable (tant,
que no reconeixia ni al seu propigermà ni a la tieta), acompanyatd’un desplegament policialdesproporcionat, que va deixarla població astorada, atemorida,estranyada i perplexa. Molts esvan tancar a casa seva, d’altresvan sortir a la plaça de laToranesa contemplant de llunyels nombrosos agents depolicia, armats fins a les dents,mentre feien un escorcoll a casadel Jordi. Tres hores va durarl’ansietat. Sembla que se li vanendur roba interior i revistes. Seli havia aplicat la llei antiterrorista.
18
El Llobregós
Els comentaris, els rumors iel temor està en l’ànim de lagent. Algunes persones afirmenque tenen la mateixa sensacióde fa quaranta anys, quan elrègim polític que va guanyar elcop d’estat militar que hi vahaver a Espanya el seglepassat, imperava en aquest paísi no hi havia llibertats i tothomtenia por d’expressar en veu altales seves opinions.
La nit següent també hi vahaver moguda. Una fortapresència policial es deixa sen-tir a la una de la nit, trucant ales portes d’altres dos joves deTorà. El Jordi Torné i el ToniCodina també són detingutsamb maneres pròpies d’altrestemps, quan la Maria del MarBonet cantava: “Què volenaquesta gent, que venen dematinada...”. Sembla que lapressió psicològica i física(Amnistia Internacional en diutortura i la policia «tracteexquisit») va fer signar al primerdetingut la imputació dels altresdos en fets delictius.
Els acusen d’haver crematcaixers automàtics d’algunesentitats bancàries de laprovíncia de Lleida l’any 2000 i2001. Ho saben perquè van que-dar enregistrats per les càmeresde vigilància dels bancs atacats,quan els assaltants anavenencaputxats. Molts es pregun-ten que si els van poden identi-ficar sota les caputxes, perquèno els han detingut abans.
Llei antiterrorista
Els nois estan incomunicats,que és un «dret» que estàrecollit en l’esmentada lleiantiterrorista. Ni l’assistència de
Manifest d’altres AjuntamentsEls alcaldes sotasignants posen de manifest que:
Els nostres municipis han viscut durant aquest últims dies totun seguit de fets, que creiem cal explicar i denunciar davantl’opinió pública:1.- La desaparició d’un noi de Torà que va mobilitzar durantmés de dotze hores veïns i bombers en una recerca infructuo-sa per les carreteres properes, fins que, gràcies a les gestionsdels seus familiars, ens van assabentar que havia estat detingutper la policia.2.- L’ocupació des de fa mesos dels nostres municipis per forcespolicials que, en gran nombre, tant en cotxes oficials com encotxes sospitosament instal·lats durant hores en camins i carrersde les nostres poblacions, han alterat la quotidianitat dels nostresveïns.3.- El desplegament de les forces de policia, tant estatals comautonòmiques, durant el passat dia 2 d’abril, amb uns efectiusdesproporcionats i alarmants per les nostres carreteres i carrers,habitualment tranquils i pacífics com correspons a qualsevolpoblació rural.
Per tot això els ajuntaments signants, sense entrar en lavaloració ni els motius pels quals ha estat detingut aquest noide Torà, manifestem:1r.- La nostra queixa per la manera tan desproporcionada ialarmant com han actuat les forces policials.2n.- La nostra preocupació per l’alarma social i el temor que haprovocat en els nostres veïns l’actuació de la força policial. Lapolicia ha de vetllar per la nostra seguretat, no pas crear alar-ma, temor i desconcert entre la població a la qual ha de servir.3r.- La nostra protesta per la sensació d’inseguretat i mancade llibertat que ha provocat aquest desplegament desmesurat,a la vegada que denunciem també la manca total d’informacióals responsables dels governs locals afectats.4t.- Actuacions com aquesta desprestigien les institucionsdemocràtiques i vulneren les llibertats individuals i col·lectivesdels ciutadans.Per tot plegat demanem:Que per part dels responsables d’aquesta actuació, se’ns doninles explicacions i, si cal, les disculpes pertinents i que es prenguinles mesures perquè no es tornin a repetir actuacions policials,com aquesta, que alterin de forma innecessària i gratuïta lavida dels ciutadans dels nostres municipis.
3 d’abril de 2003
Alcaldes de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit deRiubregós, La Molsosa i Pujalt
19
El Llobregós
lletrat és possible. El JordiVilaseca ha de ser internatd’urgències a l’Hospital Arnau deVilanova en estat inconscient id’allí passa a l’Hospital de San-ta Maria de Lleida, afectat perun atac de terror, que li provocaangoixa i ansietat severa. Ha deser ingressat a la UVI perproblemes cardíacs.
Per fi, tres dies després dela primera detenció, són citatspel jutge de Madrid BaltasarGarzón. Ha donat ordre de quèsiguin portats a la capitald’Espanya per prendre’ls-hideclaració, ara sí, davant el seuadvocat. Aquest, junt amb elpare, el germà i la núvia delJordi, es presenta a Madrid i allàel fan esperar més de tres hores,sense que els detinguts arribin.Per fi, l’avisen que ja pot marxar,perquè el jutge madrileny hadelegat en un jutjat de Lleida lapresa de declaració, sense lapresència del seu advocat(retingut a Madrid), sinó per unadvocat d’ofici.
Actes de solidaritat
L’Ajuntament de Torà reac-ciona. Convoca un ple i, davantd’una gran multitud de veïns,aprova un manifest condem-nant la desproporcionalitat de
l’actuació policial i demanantque els nois no siguin torturats.Els Ajuntaments de la Vall delLlobregós, concretament els deCalaf, Calonge de Segarra,Castellfollit, La Molsosa i Pujalt,publiquen una nota de protestai de queixa per tot el que estàpassant. La parròquia de Toràpublica un manifest denunciantel que ha succeït. La premsan’informa a bastament. Lad’aquí recull les opinions de lagent i informa del que estàsucceint, la d’allà comparant lasituació de Catalunya amb la delPaís Basc.
La solidaritat de molts veïnsamb aquests nois i les sevesfamílies queda palesa en la
concentracióque cadavespre es fad a v a n tl’Ajuntament dela Vila i lacreació de lap l a t a f o r m aUnitat Solidàriade Torà. De totel país arribennotícies d’actes
de solidaritat i manifestacions afavor d’aquests joves, des delmón polític al món de la cultu-ra, des dels col·legis d’advocatsa col·lectius diversos.
Dos mesos després, elsnostres joves queden en llibertatsota fiança, a l’espera del quedictamini la justícia, quedesitgem que sigui justa i pon-derada.
Esperem que les cosess’arreglin per a bé i que la nostragent, joves i grans, recuperin latranquil·litat i la pau que mai nohaurien d’haver perdut.
20
21
El Llobregós
Des de ja fa anys, l’Associació Catalanad’Amics del Poble Sahrauí (ACAPS), encol·laboració amb la Delegació Sahrauí aCatalunya, du a terme en diferents localitatscatalanes unes estades pels infants sahrauís,procedents de famílies refugiades a la hamadade Tindouf (Algèria).
Aquesta iniciativa, en règim d’acollimentfamiliar per a nens i nenes de 6 a 12 anys, procuraque els infants oblidin, almenys durant l’estiu, la durarealitat dels camps de refugiats on viuen, al bell migdel desert, on hi manquen tota mena de condicions,com l’aigua corrent, l’electricitat, una alimentaciósuficient, serveis sanitaris, etc.
El poble sahrauí està format per exiliats a relde la famosa marxa verda de l’any 1975,organitzada per Marroc i Mauritània amb el vist-i-plau de l’Estat Espanyol. Aquests sahrauís estaninstal·lats des d’aleshores al sud d’Algèria i viuenen campaments on manca tot el més elemental.En conjunt aquesta població refugiada estàcomposta d’unes 200.000 persones que malviuena l’espera que algun dia la seva situació irregulars’acabi.
Aquest any està previst que vinguin aCatalunya un total de 800 nens i nenes repartitsper tot el nostre territori, durant els mesos de juliol
i agost, en règim d’acollida, que no d’adopció. Nogaire lluny d’aquí, aquests darrers anys ja hi ha hagutfamílies que n’han acollit alguns i repeteixen.Enguany està previst que aquí a Torà dues famíliesfacin la prova i n’acullin dos durant el períodeassenyalat.
Les famílies que acullen aquests infants han decórrer amb les despeses ordinàries, commanutenció i demés. Els viatges d’anada i tornadavan a compte dels Ajuntaments respectius.
Creiem amb tota sinceritat que acollir algunsd’aquests infants durant un període de dos mesosés aportar almenys un gra de sorra envers unaobra humanitària que trascendeix més enllà deles nostres fronteres. Fronteres que venendelimitades per uns horitzons que ens impedeixenveure altres realitats molt diferents de les nostresde cada dia.
Totes aquelles persones quevegin amb bons ulls aquestaproposta de col·laboració enversaquests nostres iguals tanmancats del més elemental iestiguin disposats a participar-hidirectament, ja sigui ara commés endavant, poden dirigir-seals telèfons que segueixen:
Associació Catalana d’Amicsdel Poble Sahrauí:
933 055 206 - 973 550 625659 466 701 - 973 551 461
Nens sahrauís enrègim d’acolliment
JM SANTESMASSES .
22
La salut
L’assistència sanitària a Torà i la seva zonad’influència s’exerceix bàsicament per mitjà delConsultori mèdic instal·lat als baixos de l’edificide la casa Consistorial. Depèn de l’Institut Catalàde la Salut ( ICS ) i està adscrit a l’Àrea Bàsica deCalaf. L’equip mèdic que està al servei de Torà,Biosca i Llanera el composen els següents titulars:Dr. Miguel Martínez Vi-cente, titular de Torà; Dr.Javier Aibar Gistas, titu-lar de Llanera; ATS,Maribel Alegre Arilla,Torà; ATS, Maria BaliellasCasanovas, Llanera.
Quan l’assistènciaal malalt requereixinternament i/o reco-neixements espe-cialitzats, el pacient és derivat a Igualada si estracta de patologies referides a otorrino,oftalmologia, dermatologia o ginecologia. Quanels diagnòstics són d’una altra naturalesa podenser atesos tant a Igualada com a Manresa.
El fet que el Consultori mèdic de Torà estiguiadscrit a l’Àrea Bàsica de Calaf és poc més queun invent de tipus burocràtic, ja que nomésdisposa d’especialitats de pediatria i ginecologia,i encara com a pas previ per saltar a Igualada oManresa, però obliga l’usuari a fer un tipus degestions que comporten temps i despesatelefònica. És de difícil comprensió que per visi-tar-se al consultori de Torà, o senzillament perfer una recepta, s’hagi de telefonar a Calaf(diferent província i diferent cost de trucada). Elque és essencial i bàsic en tot, i molt més en
medicina, ésl ’ e f i c à c i aimmediata i totel demés deusubordinar-se aaquest principi.Per què alConsultori deTorà només veun adminis-tratiu dues es-tones, curtes, ala setmana elsdimecres i di-vendres? Perquè alguns caps de setmana només es comptaamb un metge de guàrdia per tota la zona i ambuna sola ATS, i encara instal·lada a Calaf, per cobrir
les urgències d’unterritori tan extens? Perquè, si es necessita unaambu-lància, ha de venirgeneralment d’Igualadaque, com a mínim,necessitarà 30 minutsper arribar? En casos demàxima urgència, no ésveritat que mitja hora ésuna eternitat? Quan els
diners públics s’utilitzen amb tanta alegria i difíciljustificació, seria demanar massa que a Toràpoguèssim disposar d’una ambulància a peu deconsultori?
Són mol-tes les pre-guntes quepodrien fer-sei que hauriende tenir, perqui calgui, lar e s p o s t aadequada iimmed ia ta .Els ciutadansens ho mere-ixem.
Aquesta plana estarà dedicada al món sanitari de lavall del Llobregós que comprèn les comarques del’Anoia, la Segarra i el Solsonès. Periòdicament, a mésd’explicar el funcionament dels diversos centres i delsaspectes millorables, hi tindran espai preferent elsconsells i orientacions dels professionals que estan acàrrec de la nostra salut. Aquest primer número estàdedicat a l’àrea de Torà i Llanera.
L’ASSISTÈNCIASANITÀRIA (1)
No podem tenir els avantatges mèdics quesón propis de grans ciutats, però no se’nspot negar una agilitat assistencial que hade prescindir de les traves burocràtiques
que només serveixen per entorpirl’eficàcia d’uns professionals que en tot
moment estan demostrant les sevescapacitats.
23
Agenda
Telèfons d’interès
e-mail: [email protected]
BIOSCAAJUNTAMENT 973 473 241CONSULTORI MÈDIC 973 473 528ESCOLA 973 473 505PARRÒQUIA 973 473 082
CALONGEAJUNTAMENT 938 690 409PARRÒQUIA 938 698 416
CASTELLFOLLITAJUNTAMENT 938 693 031ESCOLA 938 693 011PARRÒQUIA 973 524 039
IVORRAAJUNTAMENT 973 524 036CONSULTORI MÈDIC 973 524 036PARRÒQUIA 973 524 039ESCOLA 973 524 033
MASSOTERESAJUNTAMENT 973 551 426CONSULTORI MÈDIC 973 551 226PARRÒQUIA 973 500 213TEL.PÚBLIC 973 550 439
LA MOLSOSAAJUNTAMENT 973 296 090PRADES TEL.PÚBLIC 973 473 037PARRÒQUIA 973 524 039
PINÓS-ARDÈVOLAJUNTAMENT 973 473 292CENTRE CULTURAL 973 473 368ESCOLA 973 473 463PARRÒQUIA 973 473 010
SANAÜJAAJUNTAMENT 973 476 008CONSULTORI MÈDIC 973 476 066ESCOLA 973 476 136FARMÀCIA 973 476 109GRALLERS-DIABLES 973 476 163PARRÒQUIA 973 476 079
TORÀAJUNTAMENT 973 473 028BOMBERS 973 473 380
/973 473 496CONSULTORI 973 473 333ESCOLA 973 473 204FARMÀCIA 973 473 220PARRÒQUIA 973 473 082
ACTIVITATS
JULIOLBIOSCA : Festa Major, dies 30 i 31 de juliol, 1, 2 i 3 d’agost,dedicada als patrons, sants Abdó i Senén.PALOUET: Festa Major de Sant Jaume, dies 26 i 27
AGOSTCASTELLFOLLIT: Festa Major, dies 8, 9 i 10 d’agost.ENFESTA: Festa Major, dia 3 d’agost.IVORRA: Festa Major, dies 15, 16 i 17 d’agost. El dia 15,missa al Santuari de Santa Maria.MASSOTERES: Dia 2 d’agost, sopar de germanor per cele-brar el final del segar.Festa Major, dies 16 i 17.LA MOLSOSA: Festa Major, dia 15 d’agost.PINÓS-ARDÈVOL: Festa Major d’Ardèvol, dies 16 i 17d’agost; Aplec a l’ermita de Sant Roc a Sant Just d’Ardèvol, eldia 16 d’agost.TALTAÜLL: Festa Major, dies 14 i 15 d’agost.TORÀ: 15 d’agost, aplec a l’ermita de Santa Maria, aVallferosa.
SETEMBRELLOBEROLA: Festa Major, dia 29 de setembre.SANAÜJA: Festa Major, dies 8, 9, 10 i 11 de setembre.TORÀ: Festa Major, dies 30, 31 d’agost i 1 i 2 de setembre
24
25
Opinió
Durant el mes de juny es va celebrar la firade Pinós enmig d’un context de sequera. Elsnúvols són més catalans que mai i no esdecideixen a donar-nos ni una gota d’aigua mentretot es mor de set. De vent, de vent prou en fa, avegades massa i tot, i per aprofitar tot aquest ventque sobra, resulta que ens volen instal·lar unsquants ventiladors al llarg de tota la serra de Pinós,però es veu que no s’acaben de posar d’acord, jaque les empreses (i no serien empreses si no hofessin) fan competència deslleial entre elles perpoder cobrar la comissió i l’excel·lentíssimajuntament no se n’acaba de fiar. Resulta qued’aquells ventiladors n’hi ha que es tornen vells is’han de llençar i d’altres que no, però mai nodiuen quins són vells i quins no; la gent senzilla
del poble es fa un excels embolic i no sap si hi had’estar a favor, en contra o en contra d’estar afavor d’estar en contra... o què sé jo.
On sí que s’aixequen nuvolots de tempesta,tot i que només s’intueixen i encara no se sap sicaurà la gran pedregada, és a la frontera entreels vedats de Sant Cerni i Ardèvol, perquè, pelque diuen que diuen que diuen, es vol agafar unsterritoris de cada vedat i crear-ne un de nou, igualcom es va fer amb les esglésies de la Franja dePonent; el problema és que en lloc de capellans,als vedats hi ha caçadors i en comptes dereceptar-se avemaries els uns als altres,s’engeguen perdigonades, esport gens saludable,per cert.
En fi, que entre núvols garrepes, ventsdesaprofitats i cumulonimbus a la llunyania, hotenim molt embolicat.
Jordi [email protected]
De núvols, vents i bromes
La qualitat que tenim les persones de sercrítics pot ser objecte de manipulació a través,per exemple, de la publicitat comercial o política,o ser deteriorada per la pressió social que avegades és tan forta que la persona es veufinalment privada de la capacitat de ser objectivai es converteix en acrítica, s’ho empassa tot oquasi tot i es deixa portar per allò que està demoda o fa la majoria.
Paradoxalment, aquestes persones acrítiqueses converteixen, elles mateixes, en part de lapressió social i són hipercrítiques amb tot allò queno segueix el corrent social de moda.
Un amic meu deia sovint que “en una societathipercrítica s’anul·la la creativitat i les iniciatives”.
En efecte, aquelles persones que ho critiquen toti sobretot critiquen els qui tenen alguna iniciativapositiva amb alguna activitat que se surti del comúo amb alguna acció a favor del altres, maten lacreativitat d’aquestes persones. Aquest tipusd’hipercrítica és, per una banda, un mecanismede defensa per a justificar la incapacitat de teniriniciatives pròpies, i per altra banda, un atemptatcontra la llibertat i el respecte als altres.
Les societats més reduïdes, com solen serles rurals, són més vulnerables a patir aquest tipusde comportaments acrítics i hipercrítics alhora.El camí d’evolució social cap a una societat méshumana i més madura passa per la superaciód’aquestes actituds.
Fermí [email protected]
Crítics, acrítics, hipercrítics
26
Opinió
COMPRIMITS DE SALUTPrendre el sol sí, però amb moderació
Sabien que fa uns segles estar moreno era signe de vulgaritat,de pertànyer a una classe social baixa? Els pagesos, els quitreballaven la terra, tenien el color de la pell fosca degut al númerod’hores que es passaven al camp. La noblesa el que pretenia eramantenir un color blanc ja que denotava riquesa i poder. Això avuien dia ha canviat. Tothom vol està bronzejat. S’ha arribat a dir queestar moreno és signe de salut. Ningú posa en dubte els beneficisdel sol: estimula la síntesi de la vitamina D, afavoreix la circulaciósanguínea i actua en el tractament d’algunes malalties de la pell.Però, com tot en la vida, si es pren amb moderació. El sol ésacumulatiu. És com si la nostra pell tingués memòria i es recordésde totes les vegades que hem pres el sol i ens hem cremat. Totaixò passa factura quan ens fem grans i cada vegada més. Escalcula que cada any arreu del món es produeixen més de 2 milionsde càncers de pell diferents al melanoma i 200.000 melanomesmalignes. Aquestes dades esgarrifen i el 80 % d’aquests casospodrien evitar-se seguint una sèrie de consells com ara evitar laradiació solar entre les 12 i les 5 de la tarda, protegir-seadequadament amb filtres físics mitja hora abans de l’exposiciósolar o portar un barret, entre d’altres.
Sílvia [email protected]
És important reaplicarels protectors solarscada hora a tot arreu delcos. Hi ha llocs com lesorelles, els turmells, elclatell, els dits dels peusque ens n’oblidem i enaquestes parts del cosés on pot aparèixer elmelanoma, el càncer depell amb pitjor pronòstic.Si s’és calb, perexemple, també s’had’aplicar protecció enaquesta part del cos. Éspossible bronzejar-sesense cremar-se!
Tamayo for president
Unes setmanes enrera vaig entrevistar Eduar-do Tamayo, aquell que ha deixat empantanat unParlament i un govern, els de Madrid, dels quefins aquest estiu de ben segur que ningú no entenia un excès de notícies. Imagino que a horesd’ara explicar a un toranès qui és aquestpersonatge de la nova “movida” madrilenya ésdel tot innecessari, però sí que és bo que puguiavançar-los quines poden ser les seves intencionsfutures i en què els poden afectar. M’explicarè.Un cop acabada l’entrevista “formal”, vàrempassar als comentaris intrascendents que mai noqueden enregistats més que a la memòria, i en lamajor part dels casos el millor que és pot fer ésoblidar-los. Però me’n va fer un que, a priori, nodeixa de semblar una bestiesa d’un element ambaires de grandesa, però que va provocar que emsaltessin totes les alarmes.
A hores d’ara, sabem que pretén presentar-se a les eleccions per a presidir la comunitat deMadrid com a cap de cartell de Nuevo Socialis-mo, el partit que acaba de crear per fer-li la gitzaal PSOE. Però de la seva conversa puc intuir que,
si li anés bé (!!) a Madrid, no descarta donar elsalt a la política “nacional”. I, atenció, que en elseu cas “nacional” també inclou Catalunya!Recordem que aquí tenim eleccions a la tardor.La pista de quines poden ser les seves intencionsva ser quan, tot innocent, em va preguntar queper què creia que alguna ràdio catalana li haviademanat si el seu partit es presentaria a les cata-lanes. Jo, està clar, vaig posar cara de poker ivaig contestar-li allò de ves a saber... Però la cosano va quedar aquí, perquè després d’insistir quea ell no se li havia ni passat pel cap, va procurardeixar-me clar que el seu cognom Tamayo “ésd’origen català, encara que una branca va emi-grar a Extremadura”. Qui sap, pot ser que, enbroma en broma, tindrem un fill que es voldràretrobar amb la seva terra i competir cara a caraamb Mas, Maragall, Carod Rovira, Saura i Piqué.Esperem que tot plegat quedi només amb el quesemblava inicialment, una conversa intrascendentque tots farem bé d’esborrar ràpidament de lamemòria. Pel que pugui ser!
Montse [email protected]
27
Tauler municipal
COMPOSICIÓ MUNICIPAL
Josep Freixas i Junyent(CIU), Alcalde-president.
Corneli Caubet i Cama(CIU), 1er. Tinent d’alcalde,Camins i Aigües a l’agregatde Lloberola.
Ignasi Cuadros i Simó (CIU),2on. Tinent d’alcalde,Camins de Biosca i Ermitade St.Pelegrí.
Ramon Ceriola i Bernaus(CIU), Cultura, Joventut iFestes i Esports.
Joan M. Simó i Forn (CIU),Camins de Biosca, Aigua iBàscula.
BIOSCAL’OPINIÓ DE L’ ALCALDE, JOSEP FREIXAS I JUNYENT
1.- M’he presentat a la reelecció per tal de continuaramb els projectes encetats: el local social i la conversiód’una part en casa de turisme rural, la carretera deGuissona... són obres molt importants pel municipi.
2.- Les prioritats, ara mateix, són la carretera, lesobres del local, la millora del casc antic del poble i laredacció del projecte perquè Lloberola segui consideratagregat.
3.- El nostre consistori està format per cinc membres de la mateixacandidatura, CIU, i queda com en l’anterior legislatura.
4.- Sí que és important informar els veïns, i ja ho fem. En finalitzarl’any sempre elaborem un Butlletí Informatiu i els veïns coneixen elsprojectes de l’ajuntament.
5.- Com a institució supramunicipal més propera hi ha el ConsellComarcal que té el mateix caire polític que el nostre ajuntament, aixícom la Diputació Provincial i la Generalitat.
6.- Respecte al que cobren els regidors, és un tema que porta unacerta polèmica, però jo no tinc cap inconvenient a dir-ho, tot i que hi hagent que no ho entén. Un alcalde ha de cobrar un sou perquè està fentuna feina; i una feina, si és remunerada es fa més bé, i en definitiva
s’ha de treballar bé i a gust pel poble. Totes les feines han d’estar remunerades. El sou de l’alcalde ésde 300 euros i els regidors perceben 50 euros per ple. Creiem que és just, perquè tant alcalde comregidors treballen en benefici del poble. La gestió de l’alcalde és molt important i cal que tingui unapercepció econòmica. Si no n’hi hagués, per petita que sigui, s’entra en el terreny de l’especulació:que si té comissions, que si rep diners...
CALONGE DE SEGARRA
COMPOSICIÓ MUNICIPAL
Ramon M. Fitó i Besora(CIU), Alcalde-president.
Pilar Raich i Vidal (ERC),1er. Tinent d’alcalde.
Josep Caelles i Junyent(IPMCS), 2on. Tinentd’alcalde.
Teresa Vila i Bacardit (CIU),Regidora.
Josep Sans i Parcerisas(ERC), Regidor.
L’OPINIÓ DE L’ ALCALDE, RAMON M. FITÓ I BESORA
1.- Tot i que m’agrada servir el meu poble, m’hepresentat per cinquena vegada a falta d’altrescandidats
2.- El més important i prioritari és la redacciód’unes normes urbanístiques.
3.- El nostre consistori és multipartidiata. Larelació, però, entre nosaltres és immillorable... Totssom una sola cosa
4.- Per descomptat que s’ha d’informar periòdicament elsveïns, com ja s’ha anat fent aquests darrers anys.
5.- Respecte a les relacions amb les institucionssupramunicipals, no hi ha cap problema, perquè sempre ens hemrelacionat molt bé amb totes elles.
6.- Nosaltres no ens asignem cap sou. Només hi ha unespercepcions per assistència als plens i un quilometratge per viatgesde feina. De tot, sempre donem comptes als nostres veïns.
28
Tauler municipalTORÀ
COMPOSICIÓ MUNICIPAL
Magí Coscollora Andreu(Ind.), Alcalde-president,Urbanisme, Indústria,Comerç i Turisme.
Miquel Polo (Ind.), Tinentd’alcalde, Ensenyament,Esports i Sanitat.
Antoni Molins (Ind.),Agricultura, Medi ambient iServeis.
Josep Anton Vilalta (CUP),Tresorer, Festes, Benestarsocial i Finances.
Pere Freixes (CUP), Nuclisagregats.
Mercè Valls Querol (CIU),regidora.
Benet Molins Vila (CIU), Re-gidor
David Querol Santaeulària(CIU),Regidor
Antoni Solé Mas (CIU), Re-gidor
L’OPINIÓ DE L’ ALCALDE, MAGÍ COSCOLLOLA I ANDREU
1.- El motiu de presentar-me ha estat fer un ajuntamentmés transparent i poder fer la gestió municipal sempre a fa-vor del Municipi, deixant de banda els interessos particulars.
2.- Les prioritats que tenim són clarificar els assumptesmunicipals com, per exemple, l’economia, fent un “estatde comptes” exhaustiu. Continuarem els projectes en viesd’execució. Vetllarem pel medi ambient. Volem aconseguir
que el Parc de Bombers de Torà funcioni, i de la millor manera possible.També recolzarem les entitats i associacions de la Vila.
3.- El grup en l’oposició no ha volgut acceptar l’oferiment de participar enel govern municipal que li vam oferir i ha anunciat una oposició dura.
4.- És importantíssim que els veïns estiguin informats i ben informatsde tota la gestió municipal. Donarem compte de tot perquè l’ajuntamentsigui del tot transparent.
5.- S’acosta un canvi en el govern de la Generalitat, perquè tot apun-ta a què cap partit no aconseguirà una majoria per governar en solitari isegurament el proper govern no serà monocolor, sinó que estarà basaten els pactes. Des del punt de vista municipal hem d’estar a l’expectativadel que passi. De totes maneres, procurarem que les relacionssupramunicipals siguin bones.
6.- El tema del sou ni me l’he plantejat. M’he posat a treballar entemes de l’Ajuntament ja que hi ha molta cosa endarrerida. El que sí quepuc dir és que jo no me n’assignaré cap, de sou; en tot cas serà la comissióde govern o el ple, algun òrgan col·legiat, qui decidirà el tipus de sou oindemnització per l’alcalde. El que decideixin ho acceptaré sense capproblema i no tindré cap inconvenient en donar-ho a conèixer.
L’OPINIÓ DE L’ ALCALDE, JOAN VIDAL BOSCH
1.- El motiu de presentar-me a la reelecció ha estat elfet de poder continuar els projectes ja iniciats i en viesd’execució. També perquè hi ha d’altres coses per fer tanta Massoteres, com a Taltaüll i Palouet.
2.- Les prioritats que tenim en aquests moments ésportar l’aigua a Massoteres, donada l’escassetat que tenim.
S’està fent la canonada i es farà arribar també a Taltaüll i a Palouet. Unaaltra prioritat és conservar el magnífic patrimoni arquitectònic que tenim,així com fer els carrers, etc.
3.- Tots els regidors són de CIU.4.- És molt important que els veïns sàpiguen i estiguin informats de
tot el que fa referència al Municipi. L’ajuntament està obert per a tots,encara que en aquests pobles petits la informació quasi sempre funcionaa través del boca a boca.
5.- Les relacions amb els organismes supramunicipals sempre hanestat bones i sempre ens han atès adequadament.
6.- Les percepcions econòmiques als regidors fins ara són “justes”: no hem cobrat mai ni un“duro”, ni per l’assistència als plens. És una feina de voluntariat. El consistori només ens paga elsviatges que hem de fer per gestions municipals a fora.
MASSOTERESCOMPOSICIÓ MUNICIPAL
Joan Vidal i Bosch (CIU),Alcalde-president.
Ramon Vila Tarruella(CIU), Tinent d’alcalde iagregats.
Dolors Tolosa Ribera(CIU), Cultura, festes iesports.
Antoni Batlle Oliva (CIU),Tresorer i obres.
Narcís Graells Cisquella(CIU), Agregats
29
Tauler municipalIVORRA
PINÓS
COMPOSICIÓ MUNICIPAL
Jordi Ribalta Sala (ERC-AM), Alcalde-president.
Laia Gener Oliva (ERC-AM), Tinent d’alcalde.
Jordi Farran Vendrell (ERC-AM), Tresorer.
Jordi Tristany Tarruella(ERC-AM), Regidor.
Ramon Castells Giribets(CIU), Regidor.
L’OPINIÓ DE L’ ALCALDE, JORDI RIBALTA SALA
1.- Les raons per les quals un grup de joves del pobleens hem presentat és perquè crèiem que feia massatemps que hi havia les mateixes idees i convenia uncanvi a l’Ajuntament. Calia una entrada d’aire fresc.
2.- Les prioritats que ens plantegem és delegar elservei d’aigues en una empresa. També s’han d’acabar les obresprojectades i iniciades anteriorment, que són molt importants, comacabar les obres de la plaça de les Eres, el Pont de Molins i fer arribaruna nova línia de llum a les masies. Entre els projectes està fer laplanificació d’un petit polígon industrial.
3.- La relación amb l’oposició és de col·laboració total. Donat quenosaltres som joves i comencem ara, necessitem l’experiència queens pugui aportar el regidor de CIU, que fa molts anys que està al’Ajuntament.
4.- La informació als veïns és una cosa molt important i que és unamancança que hem trobat. Volem fer públics els pressupostos i comptesde l’Ajuntament, així com tots els projectes i iniciatives que vagin sortint.Passarem circulars per les cases i, si convé, farem reunions de tot el poble.
5.- Intentarem que les relacions amb les institucions siguin bones, tinguin el color polític quetinguin. A base de diàleg, establirem els acords i convenis que calguin i siguin possibles.
6.- L’alcalde cobra 100 euros al mes i els regidors 20. No tenim cap inconvenient en fer públic totel que fa referència al poble, als comptes i a la gestió municipal.
COMPOSICIÓ MUNICIPAL
Josep M. Casas Clotet (El
Comú), Alcalde-president.
Pere Garriga Ramells (El
Comú), Tinent d’alcalde .
Pere Torra Muntada (El Comú),
Dipositari.
Dolors Palà Buscart (El Comú),
Regidora.
Josep Bertran Morros (CIU), Re-
gidor.
L’OPINIÓ DE L’ ALCALDE, JOSEP M. CASASCLOTET
1.- Després de quatre anys a l’Ajuntament, lameva idea era tornar a casa, però el Grup d’Opinióde Pinós (GOP) elegeix els candidats per votaciósecreta i sense canvis posteriors... i a la fi, l’empenta
dels companys em va fer decidir.2.- Les prioritats són les que voti la gent, mitjançant un tarjetó
que se’ls hi tramet: comunicacions, sanitat i ensenyament.3.- La relació amb els membres del consistori que són d’un
altre partit són bones. Se’ls hi adjudiquen carteres, en concret tenenles de cultura, ramaderia i ensenyament.
4.- Informar el municipi és bàsic. Cada any, per carta, s’envial’arqueig de l’ajuntament i, en cas d’un projecte a llarg termini, se’lsconsulta mitjançant un referèndum popular.
5.- Pel que fa a les relacions amb les institucions, en ser ungrup independent, no tenim massa problemes de comunicació. Altracosa és que ens facin cas.
6.- Durant els quatre darrers anys, no s’han cobrat ni dietes nidesplaçaments. La transparència en els comptes és clau.
30
31
Tauler municipalCASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS
LA MOLSOSACOMPOSICIÓ MUNICIPAL
Marià Torra Montraveta, Alcal-de-president.
Crispí Cardona Espinosa, Re-gidor.
Ferran Miquel Vilalta, Regidor.
Genaro Canal Soler, Regidor.
M. Alba Puigpelat Pallarés,Regidora.
L’OPINIÓ DE L’ ALCALDE, MARIÀ TORRA
1.- Fèia quatre anys que era alcalde i en aquestpoc temps el que fas és aprendre. M’he tornat apresentar perquè queden moltes coses per fer en elpoble.
2.- Actualment les prioritats són lesinfraestructures i els serveis: portada d’aigua, els camins,l’electrificació, la telefonia i, en concret, la millora de la telefoniamòbil. En pobles petits i desseminats com aquest, aquests serveissón bàsics.
3.- La relació amb l’altre grup municipal és de col·laboració.Hem de treballar plegats.
4.- És molt important informar bé a tots els ciutadans sobre totsels assumptes municipals. Per això hem pensat editar algun tipusd’informatiu per a distribuir per les cases. Això no s’havia fet finsara.
5.- És molt interessant mantenir sempre una bona relació ambels organismes supramunicipals, perquè els pobles petits necessitem
sempre del seu suport, ja que estem mancats de serveis i els hem d’anar a buscar allà.6.- En el nostre ajuntament no hi ha sous. Només es paguen les dietes per desplaçament a fora,
sempre que s’ha de fer alguna gestió.
COMPOSICIÓ MUNICIPAL
Xavier Guillen Vilaseca (Ind.),Alcalde-president.
Lurdes Oliveras Vives (Ind.),Tinent d’alcalde.
M. Rosa Cardona Canes (Ind.),Regidora.
Jaume Testagorda Graells(Ind.), Regidor.
Ramon Ibáñez Closa (CIU), Re-gidor
L’OPINIÓ DE L’ ALCALDE, XAVIER GUILLEN
1.- Es van presentar un grup de gent que voliatreballar pel poble i em vam demanar de formar-nepart, sense pretendre ser cap de llista. Entre totsprocurem treballar pel bé del poble.
2.- La primera prioritat és evitar el despoblamentde Castellfollit, intentant crear alguns llocs de treball. Això significatambé que el nombre d’habitants es mantigui, que l’escola continuï,etc.
3.- La relació amb el membre del consistori que és d’un altregrup és de col·laboració. Traballem conjuntament, i l’hi assignemalgunes feines municipals.
4.- És bàsic informar el poble de tot el que es fa. L’ajuntamentno pot traballar d’esquena a la gent. Fins i tot demanarem l’opinióen segons quins projectes importants.
5.- Amb els organismes supramunicipals, el lligam més properque tenim és el Pla de Turisme de l’Alta Anoia. Amb el ConsellComarcal i la Diputació mantindrem una bona relació, ja que sónels organismes que més han aportat al poble.
6.- Aquí no cobrem cap sou. No ens podem permetre el luxe de pagar-lo. Només tenim les dietesper algun desplaçament. En aquests pobles petits, aquesta és una feina més aviat de voluntariat.
32
El temps
La temperatura durant el mes de juny de 2003
Tal com es pot apreciar en el gràfic, la calor es va fer present de valent durant el mes de juny, ambmàximes que rondaven els 40º, arribant-se a aquest valor els dies 21 i 22, en plenes vigílies de SantJoan, just en el Solstici d’estiu. Per altra banda, només els dies 4 i 18, les màximes baixaren -nogaire- per sota els 30º. En definitiva un començament d’estiu calorós, encara que als vespres i a lamatinada refrescava. Noteu com les mínimes oscil·len entre els 11 i els 24 graus, sent les nits méscaloroses els dies 12 i 25.
Pel que fa a les pluges, el gràfic ens mostra com el dia8 va caure 1 l/m2, mentre que a mig mes en van caure3, 9 i 7, els dies 15, 17 i 18, respectivament. El dia ambmés pluja va ser el 28 que van caure 33 l/m2
Des d’aquesta secció,LLOBREGÓS INFORMATIU,
us desitjaun bon estiu i unes bones vacances
33
Solucions:ENDIVINALLA:
DIFERÈNCIES:
Passatemps
Troba les 8 diferènciesAquestes dues recol·lectores hanestat treballant tota la temporadasense parar. Tot i que són iguals,sortides de la mateixa fàbrica, un copacabada la feina, una d’elles haperdut diversos elements. Es tractade trobar-ne les diferències. Tambéhi són en el paisatge.
ENDIVINALLA:
Sóc en el mar i en la terra,en la muntanya i el pla,en la guerra i en la pau,i en la terra catalana.
La lletra a
S I V O R R A H N R T K M S X H H
K S H A F G U L A R V P O E H N H
C S H A G A P Q R E S P L R B I S
A M E K T O R T S P E I S K T X B
S S H U D S T O R A G T O C H K A
T B Z A L L A N O H Y T S O C R I
E L I C A R R T S H O P A U D I P
L A G V B H M D B C U H O E N H C
L H F S H S A M B A R Y V I T T U
F B S F K P A T I K K O I P L O U
O S U G U J S C R A L I O R Z U P
L P Q X U E R T Y C U I O P A S D
L F O A H J K L Ñ S Ñ Ç Z X C V B
I A N M Q W C A L O N G E E R T Y
T A I O P A S O N I P S D D G H J
S K L Ñ Ç Z X C V B N M Z Z E I O
V O R T Q W R T Y I O V A A R P U
Amanida de lletresAra a l’estiu, refresca més unaamanida que no pas un sopa. Enaquesta que us presentem, heu debuscar nou noms de poble. Tots ellssurten a la nostra revista:Ardèvol, Pinós, Biosca, Castellfollit,Molsosa, Calonge, Ivorra, Sanaüja iTorà.
Forats
- Saps com se’ls anomena alsque contrauen un deute per apagar-ne un altre?- Com?- Flautistes, perquè obren un foratper tapar-ne un altre.
34
35
Música
La sala de la Toranesa ha estat durant sis mesos l’escenari d’unseguit de concerts organitzats a diferents indrets pel Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació de Sales deConcerts, dintre del Circuit Català de Sales.
Amb aquesta iniciativa s’ha pretès convidar els afeccionats a lamúsica a descobrir les bandes del futur al costat d’altres mésconsolidades. Cada trimestre, exceptuant els mesos d’estiu, es pro-gramen 3 grups catalans de música moderna en 13 sales privades,amb la finalitat d’incorporar nous valors a l’escena i donar la possibilitatde treballar a nous grups de qualitat, amb una certa alternança ambgrups més consolidats. Fins el mes de juny hi han actuat Whiskyn’s,Sidone, Marditos Roedores, Glissando, Lax’n’busto, Standstill, Sapo,Gossos, Aina i Freak XXI.
El concert del Lax’n’busto va ser el plat fort. El grup del Vendrell,liderat per Pemy Fortuny, va actuar el 4 de gener, oferint un gran concertdavant 800 persones,majoritàriament molt joves.
El 29 de març els Sapovan presentar el seu primerdisc “Vatua”. El grup de funk-rock del Bages basa tota laseva força en un directe festiu,espectacular i en unescançons amb un fort contingutsarcàstic i crític.
El grup manresà Gossos,que acabava de publicar el seunou disc, “El jardí del temps”,va actuar el dia 19 d’abril,
omplint novament la sala de la Toranesa. Aquest concert vatenir moments molt emotius en recordar-se constantmentl’absència dels tres joves de Torà empresonats a Madrid.
Circuit Català de Sales
36
Des del balcó
Pel camí de l’Aguda
Pel camí de l’Agudade molt petita ja vaig pujar,a la mà de la meva maregairebé hi vaig aprendre a caminar.
Pujant pel camí de l’Agudaem vaig posar a mirar i a pensar,i vaig veure moltes coses boniquesa la nostra vila de Torà.
Veig el barri on sóc nascudavora la plaça de Ca’l Nabró,fa poc li han canviat el nomi és l’historiador Jaume Coberó.
De mig camí miro els edificis nous,la plaça Nova que és al barri vell,el campanar, els carrers, els carrerons,el parc, la residència i els horts verds.
A la vora el campanar, salten els coloms,el cel blau està ple d’orenetes,volant amunt un esparver adreça el vol i dues garses fan amoretes.
La plaça del Vall plena d’arbres,la gent reunida en els seus bancs,els miro des de la Creuetacom petites formigues desfilant.
Pel camí de l’Agudahe posat la vista a la vallel riu Llanera poc a poc va passantal servei del poble tot l’any.
A tots els camins velles oliveresboix mascle i ametllers florits,els horts dels Clots i les Marites,dels fruits i verdures estem ben servits.
Des d’aquest balcó obert, esperem lacol·laboració d’aquelles personesque ens vulguin enviar els seus
escrits poètics i els seus pensamentsi records. L’equip de redaccióvalorarà cada un dels escrits i
decidirà publicar el més adient.Moltes gràcies.
Més amunt pel camí de l’Agudapins, argelagues, timó i romaní,mareselves, roelles i esparreguera,floreix tot a peu del camí.
Al cim del camí de l’Agudaun antic santuari hi trobareu,tot és pau, amor i tendresaal costat de la Mare de Deu.
Coneix tots els toranesosque moltes vegades hi van,amb el perfum de les florsque li posen al seu voltant.
Baixant pel camí de l’Aguda,vora el riu hi ha un gran vaixellamb una petita campanaque, quan és l’hora, crida tota gent.
Ja arribo al pont de les Maritesi em poso a descansar,penso que, tan aviat com pugui,pel camí de l’Aguda tornaré a pujar.
Antònia Balaguer
37
Darrerament, la Biblioteca Municipal “Sant Jordi” de Torà harebut un seguit d’adquisicions que engloben diferents matèriesque van des de la novel·la a llibres d’excursionisme, cuina,infantils i un llarg etcètera. En aquest apartat volem donar aconèixer algunes d’aquestes novetats als lectors de la Vall delLlobregós, tant pels que ja coneixen la Biblioteca com per alsfuturs. Us en fem una breu ressenya d’alguns i esperem queus agradin.
Selecció bibliogràfica:Biblioteca Municipal “Sant Jordi”de Torà
Títol: Lacuina delParadís,receptesvegetarianesAutor: TeresaCarles
L’autora és lacap de cuina
del restaurant vegetarià deLleida Paradís, un recer nonomés de cuina sana sinótambé de la cuina méssaborosa. El llibre aplega 115receptes de la millor cuina ve-getariana de tots els temps,pensades per poder-les portara la pràctica als fogons de casa.
Títol: Un conte per a cada diaAutor: G. Adams - S. Young
Els 366 relats que s’expliquenaconseguiran que els petits i elsgrans comparteixin imaginació,fantasia i realitat.
Llibres
Títol: 50itineraris apeu perCatalunyaAutor: JosepMauriPortolès
R e c u l ld’itineraris a peu per Catalunya,visitant els indrets mésdestacables de la nostrageografia. Aporta informació endiversos aspectes: com arribaral punt de sortida, materialaconsellable, informació foto-gràfica, bibliografia, telèfons detransports públics, hotels irefugis
Títol: Elmalestar de laglobalitzacióAutor: JosephStiglitz
Debat sobre laglobalització escrit per un delseconomistes més prestigiososdel món. Descriu els granscanvis que s’estan produint aescala mundial i les decisionsque s’han pres en els últims deuanys. Un tema de moltaactualitat i escrit amb unllenguatge entenedor.
38
Els fogons del LlobregósEn cada número de la nostra revista, us farem arribar una receptade cuina i/o rebosteria dels diferents restaurants o pastisseries deles poblacions de la Vall del Llobregós. Avui us presentem aquestarecepta que hem heretat dels nostres avantpassats.
La nostra cuina
ESCUDELLA A LA CATALANA
Ingredients per a 4 persones:
- 5 litres d’aigua - 250 gr. de carn de corder - 1 os d’espinada de porc- 1 tall de gallina - 250 gr. de pollastre- 1 tros d’orella de porc- 1 tros de cansalada de pernil - 1 pedrer i 1 coll de pollastre- verdures: api, col verda, 2 patates, cigrons, ceba, sal i 1 o 2 pilotes
Poseu l’aigua a bullir amb tots els ingredients (excepte la patata i la ceba). Quan faci 1 hora que bull,hi afegiu les dues patates trossejades i una ceba grossa, així com la pilota, que prèviament haureu fet(picar carn magra de porc i de vedella, una mica d’all, julivert i canyella en pols, un pessic de sal, totposat en un plat soper perquè es pugui barrejar bé, amb un ou cru i molla de pa blanc ratllada; lipodeu donar forma allargada o rodona, per acabar enfarinant-la per sobre). Tot a l’olla ho deixeucoure a foc lent dues hores més i ja tindreu l’escudella amb carn d’olla més típica de la terra catalana.
NO HODUBTIS:
Subscriu-tea LlobregósInformatiu
El Nobel d’EinsteinPopularment hom pensa que Albert Einstein va rebreel Premi Nobel de Física en 1921 per la seva famosateoria de la relativitat, que havia publicat 16 anysabans. En realitat, el guardó li va ser concedit per lesseves aportacions en la comprensió de l’efectefotoelèctric.
39
Un any més el campionat, organitzat pel Clubde Futbol Sala de Torà, anima les tardes-nits del’estiu. Jordi Argerich, membre de l’organització,s’ha mostrat satisfet i ha fet un balanç molt positiutant pel que fa a la participació com a l’assistènciade públic. Cal fer esment de la circumstància queen el campionat hi prenen part els col·lectiusromanès i búlgar residents a la població, la qualcosa pretén afavorir la seva integració en lesactivitats esportives de la Vila.
Han participat set equips: Pinsos Bagà S.A.,Veterans Hostal Jaumet, Leds C-4 S.A., ClínicaDental - Constr. Parra, Construccions R.Santesmases, Restaurant Gòtic, Bar la Toranesa
XVè Campionat de Futbol Sala de Torài Bar la Pedra.
El campionat es juga pel sistema de lliga -tots contra tots- i els quatre millors classificatsjugaran un play-off.
Partit de dones i festa de lliurament de trofeus
El divendres, dia 1 d’agost, com a cloendadel campionat, es jugarà un partit de dones queenfrontaran les solteres i les casades. S’hi espe-ra un ple absolut. Un cop finalitzat, es farà unsopar i ball popular, en el transcurs del qual eslliuraran els trofeus cedits per l’Excm. Ajuntamentde Torà.
Esports
Un total de 32 equips van participar en aquesta 2a.Marató, d’una durada de 24 hores, organitzada pel Clubde Bitlles d’Ivars d’Urgell. La competició es va iniciar a les14,30 hores del dia 28 de juny i va finalitzar vint-i-quatrehores després.
L’equip de Torà, format per Neus Molins, Josep Ma-ses, Jaume Sangrà, Fèlix Àries i Joan Coletes va quedaren quarta posició, un excel·lent resultat que situa al Clubde Bitlles del Llobregós entre els millors del país.
Marató Nacional de Bitlles
40
Esports
Organitzada pel Biela ClubManresa, el passat 7 de juny es vadisputar la quarta prova puntuablepel Campionat de Catalunya deRal·lis d’asfalt, el 2000 viratges,prova clàssica del calendari queassoleix la seva 43ª edició.
El ral·li, que es va iniciar alcèntric Passeig Pere II de Manresa,va discórrer a través de 94quilòmetres cronometrats, distribuïtsen tres trams diferents: Vilaredes(10,20 km), Hostal Nou-Torà (14,20 km) i Aleny(7,65 km), que van repetir en tres ocasions, finsa sumar un total de nou trams.
Josep M. Membrado guanya amb autoritat
El pilot del RACC va aconseguir el tercertriomf consecutiu en el Campionat de Catalunya
de Ral·lis, èxit que el consolida al capdavant dela classificació general. Membrado i el seu copilotJordi Vilamala han tornat a realitzar amb el nou iespectacular Renault Clio Súper 1600 tota una
MOTOREl Ral·li 2000viratges
El Renault Clio Súper 1600 conduït per Josep Maria Membrado
J.A. Molina-J.M. Ubeda, amb Renault Clio esport, lideren el grup N
demostració de poder, guanyant la prova sensedonar opció als seus rivals, marcant el millortemps en 8 dels 9 trams.
La prova es va caracteritzar per la sevaduresa i per la rapidesa dels trams. Aquestescircumstàncies van provocar nombrososabandonaments per sortides de carretera, senseque es produïssin danys personals. El guanyador
va superar els 100 km. de mitjanade velocitat en les nou especials.
La segona posició va ser perJoan Ollé i Ramon Izquierdo, ambun Ford Escord WCR (a 2:41). Entercer lloc va quedar el tàndemMolina-Úbeda, amb un Clio RenaultSport (a 3:09), aconseguintd’aquesta manera la tercera victòriaconsecutiva dintre de la copa ClioRenault, del grup N, el qual lidera.Molina va protagonitzar una dispu-tada lluita amb el Mitsubishi LacerEvo VI de Miquel Pou, que va que-dar en quarta posició, un vehiclemolt més potent que el Clio RenaultSport però al que va superar perl’eficàcia i regularitat d’un Molinamolt inspirat.
Renault s’està confirmant comel gran protagonista en els ral·lis del Campionatde Catalunya d’asfalt, liderant el campionatabsolut de pilots i el del grup N.
41
Esports
Marc Coberó es consolidacom a titular en el Guissona
El Marc va arribar a Guissona amb19 anys i dos anys després haaconseguit un lloc fix en l’onze titular del’equip entrenat pel peramolenc ToniSegon, que el defineix com un jugadoramb caràcter i d’esperit guanyador.
Aquesta temporada ha marcatcatorze gols amb la Unió EsportivaGuissona, a la primera regional, el darrerdels quals va servir per empatar el partitde promoció a Preferent jugat contra elVilassar. L’empat a un gol, però, no vaser suficient per guanyar l’eliminatòriaquedant a un pas de l’ascens decategoria.
El també toranès David Muntada porta ja nouanys jugant amb el Guissona, havent-se convertiten un dels jugadors amb més personalitat del’equip, no només per la seva veterania, sinótambé per la seva qualitat com a futbolista.
Tot sembla indicar que la propera temporadauns altres joves de Torà, el Gerard Castellana i elJordi Muntada fitxaran pel Guissona.
Per altra banda, LLOBREGÓS INFORMATIUha tingut coneixement que el C.F. Torà ha rebutjatl’oferiment de la U. E. Guissona de jugar unamistós per la Festa Major de Torà. El motiual·legat pel Torà ha estat el lamentable estat delsvestidors, impropis fins i tot per un equip de ter-cera regional. Una situació realment incòmoda i
El Marc marcant el gol de l’empat davant el Vilassar
Futbol Regional
que ens hauria de fer reflexionar a tots, ja que fauns mesos, encampanya pre-electoral de lesmunicipals, elD e l e g a td’Esports, Sr.Maldonado, vainaugurar unss u p o s a t svestidors. Diems u p o s a t sperquè encarano s’hi havienconstruït.
La teva revista:
Fes-la teva...
David Muntada i Marc Coberó
42
Esports
Eloi Fustagueres Abelló, una promesa delfutbol lleidatà
Amb només 11 anys, aquest jove de Torà haaconseguit el que molts nois de la seva edatsomien, portar la samarreta de la selecció catala-na de futbol i d’aquesta manera formar part delreduït nombre de joves escollits per representarel seu país.
No ha passat desapercebuda la qualitat del’Eloi per la pràctica del futbol. Després de supe-rar un procés de preselecció, va ser escollit elpassat mes d’octubre per jugar amb la seleccióCatalana de Lleida A de la categoria Aleví.
Durant tota aquesta temporada l’Eloi ha estatconvocat i ha jugat en tots els encontres que laFederació Catalana de Futbol ha organitzat a
Futbol base
Eloi Fustagueres
El Llobregós, representata la París-Brets-París
El jove de Castellfollit de Riubregós, Marcel·líBassot, forma part del grup de ciclistes del Bagesque el 18 d’agost prendrà part en la provacicloturista París-Brest-París, que se celebra cadaquatre anys.
En total són 1.200 km. que s’han de fer en unmàxim de 90 hores. El rècord està fixat en 45hores. El nombre d’abandonaments sol ser del25% dels participants, que aquest any estanlimitats a 4.000 ciclistes.
Aquesta prova és al cicloturisme el que el Toursignifica pel ciclisme professional, la prova mésdura, el somni de molts.
Per prendre-hi part és necessari prèviamenthaver fet una sèrie de proves classificatòries,anomenades “brevet”. Són una mena “d’exàmens”que posen a prova la capacitat del ciclista. Laprimera de 200 km, la segona de 300 km, la ter-cera de 400 km i la quarta de 600 km. Finalment,hi ha una darrera prova de 1000 km que ésoptativa, els dies 24 i 27 de juliol.
Ciclisme
El ciclista del Llobregós ha preparat aquestaprova durant gairebé un any i ha passat, no sensepatir, totes les “brevet”. Esperem que en la properaedició de LLOBREGÓS INFORMATIU podemcelebrar que el Marcel·lí i els seus companyshagin aconseguit l’objectiu d’acabar la prova.
Catalunya, ifora delPr inc ipat ,per seguirl ’evo luc iódels jovesseleccionats.
El pas-sat 7 dejuny la se-lecció llei-datana vaguanyar el Torneig de Seleccions Ciutat deTàrrega a l’imposar-se en una disputada final ala selecció valenciana.
L’Eloi és, en la seva categoria d’aleví, un deljoves amb més projecció futbolística de laSegarra. Des de LLOBREGÓS INFORMATIU lidesitgem molta sort.
Una prova que se celebra cada quatre anys
43
