L'Om 481

nú

m 4

81

�ju

lio

l 2

01

1 �

an

y X

LII

� 4

,50

€

La 20a edició de laBicicletada Popular acull més de 1.300participants

Condol a Riudoms per lamort de Carles Sentís,destacat periodistavinculat a la població

revistade riudomsl’om

www.lom.cat

Especial 31a Fira l’Avellana i 412a Fira de Sant Llorenç

FER

RA

N C

ALA

BU

IG

Aquest estiu refresca't amb‘L’Om, Revista de Riudoms’

BusquesMOBLES?

MONTBRIÓ DEL CAMP (Tarragona)CTRA. DE REUS, KM. 9,200

TEL.: 977 82 61 28FAX: 977 82 66 94

[email protected]

editorial

número 481 • juliol 2011 3

BusquesMOBLES?

MONTBRIÓ DEL CAMP (Tarragona)CTRA. DE REUS, KM. 9,200

TEL.: 977 82 61 28FAX: 977 82 66 94

[email protected]

� EDITAAssociació Cultural Amics de l’OmPlaça de l’Església, 3, 2n 1a43330 RIUDOMSApartat de Correus [email protected]

� EDITOR/DIRECTORXavier Fortuny TorresTel. 676 436 505

� SUBDIRECTORFerran Calabuig Cardona

� COORDINACIÓ GENERALRiudoms EdicionsTel. 977 302 [email protected]

� REDACCIÓMònica Just RosalsJosep Maria Toda SerraJoan Torres Domènech

� FOTOGRAFIAJosep Maria Font MassóFrancesc Bedmar BlaquéAntoni Font Anguera

� PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONSTel. 977 302 [email protected]

� DIPÒSIT LEGALT-3246-68

Nota de l’editorL’Om no comparteix ni es fa responsable deles opinions reflectides en els articles que vansignats. Les fotografies publicades estanemprades pel dret del copyright, per la qualcosa no es poden reproduir sensel’autorització de la revista.

Preu de l’exemplar: 4,50 €Preu de les subscripcions: 38 € l’anyPer a subscriptors de fora de l’Estat: 75 €(avió).L’Om es ven a:Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa,Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet.

Amb el suport de:

CONSELL COMARCALDEL BAIX CAMP

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Premi Gaziel de Periodisme 1984Premi Andreu de Bofarull 1985Premi Ventura Gassol 1994Premi Gaudí de Periodisme 2002Membre fundador de l’ACPC

Ajuntament deRiudoms

Xarxes socialsSis de cada deu internautes de les

comarques de Tarragona tenen un

perfil, o més, a les xarxes socials, és a dir

un 44% de la població, segons el darrer

Observatori Internet OASI de 2011,

encarregat a l’Organisme Autònom per a la Societat de la Informació, de la

Diputació de Tarragona. La xifra suposa un augment de 10 punts en relació a

l'estudi del 2010. L'enquesta també posa de manifest que segueix augmentant el

nombre d'internautes de més edat així com l'ús d'internet en general.

La xarxa social més popular a les comarques de Tarragona és el Facebook, que

elegeixen el 95% dels usuaris de xarxes socials, que utilitza sis de cada deu

internautes de la demarcació. Amb tot, els serveis més utilitzats pels internautes

tarragonins continua sent per aquest ordre: la cerca d’informació, el correu

electrònic i els productes de lleure (música, jocs, pel·lícules...).

La relació inversa entre l’ús d’Internet i l’edat continua existint, però l'ús

d'internet continua augmentant, sobretot, en les franges d’edat més elevades, que

partien d’un nivell més baix.

L’ús d’internet segueix creixent a les comarques de Tarragona. El 77% de la

població l'utilitza de manera habitual i el 80% de les llars tenen connexió a

Internet. Aquestes dades representen un augment del 6% i del 9% respectivament,

i són semblants a països com Alemanya, França o Bèlgica.

En l’actualitat, el 85% de les llars tarragonines tenen ordinador i més de la

meitat, el 58%, en tenen dos o més. Per primer cop, el nombre d’ordinadors

portàtils supera el de sobretaula, i ja representen el 51% del total. Cal destacar

l’augment de 9 punts pel que fa a la presència d’ordinador a les llars tarragonines,

mentre que es manté o es redueix molt lleugerament la presència d’altres aparells

com telèfons mòbils o agendes electròniques.

L’OM, AL FACEBOOK

Fa unes setmanes, L’Om, Revista de Riudoms ha creat un perfil al Facebook. Ja hi

ha més de 50 internautes que segueixen l’actualitat riudomenca a través d’aquesta

xarxa social. Els que enllacen amb el perfil de la revista de Riudoms poden accedir

a les notícies i a les actualitzacions d’esdeveniments. També pot comunicar-se

directament amb la revista, ja sigui mitjançant la publicació en el seu mur o amb

l'enviament d'un missatge.

L’enllaç del Facebook de la revista L’Om és:

http://www.facebook.com/pages/LOm-Revista-de-Riudoms/238545046164300

També s’hi pot accedir a través del portal www.lom.cat

actualitat

l’om revista de riudoms 4

Mor Carles Sentís, destacatperiodista vinculat a RiudomsEl seu darrer contacte amb la població va ser amb motiu de la inauguració del Casal Riudomenc

El periodista, escriptor, polític i col·labo-rador i subscriptor de L'Om, Revista deRiudoms Carles Sentís va morir el 19 dejuliol passat a Barcelona, a l'edat de 99anys. De pares riudomencs, va néixer el 9de desembre de 1911 a la ciutat comtal,va estar tota la vida vinculat al periodis-me i va ser testimoni dels grans esdeve-niments del segle XX. La seva coberturade la Segona Guerra Mundial va ser cèle-bre; en concret, dels judicis deNüremberg.

A més de periodista, Sentís també vapassar per la política, en ser escollit dipu-tat per UCD durant la transició democrà-tica, i un dels màxims artífexs del retorndel qui fou president de la Generalitat,Josep Tarradellas, de l'exili. Sentís va ser, amés, conseller sense cartera durant elmandat del mateix Tarradellas.

Llicenciat i doctor en dret per laUniversitat de Barcelona, Sentís es vaespecialitzar en dret internacional a laUniversitat de la Sorbona de París.

Durant la seva trajectòria, va presidirRàdio Barcelona (1974-1976) il’Associació de Premsa de Barcelona(1974-1977), va ser degà del Col·legi dePeriodistes de Catalunya (1988-1990, i va

impulsar i presidir el Centre Internacionalde Premsa de Barcelona (1992-2006).

Va publicar, entre altres obres, LaEuropa que he visto morir (1942), DelCongo a Argel con el general De Gaulle(1944), África en blanco y negro (1944), Lapaz vista desde Londres (1945), Seis gene-

raciones de Borbones y un cronista (2004),Memòries d'un espectador (2006) i Cienaños de sociedad (2011). Recentment,Carles Sentís va escriure el pròleg del lli-bre Fotògrafs de Riudoms en el primer terçdel segle XX, de Joan Torres Domènech iJosep Maria Mas Gispert, editat perRivoulmorum.

� Carles Sentís, fa pocs anys, fotografiat a la seva casa de Barcelona.ARXIU L’OM

actualitat


CONDOL RIUDOMENC

L'Ajuntament de Riudoms va expres-sar el seu condol per la pèrdua del perio-dista, escriptor i polític Carles Sentís. «Laseva família, originària de Riudoms, li vatransmetre l’amor per la nostra vila. Unagran part de la seva infantesa, truncadaper diferents esdeveniments, la va passara Riudoms a casa dels seus avis paterns, ala plaça de l'Om. En vida, sempre teniaparaules de record i enyor per aRiudoms, que visitava sempre que laseva feina o salut li permetien», deia lanota que va fer pública el consistori.

El darrer contacte oficial ambRiudoms va ser amb motiu de la inaugu-ració del Casal Riudomenc, el 19 dedesem bre de 2010. Mitjançant un enre-

gistrament audiovisual, gravat aBarcelona, a casa seva —ja que no es vapoder desplaçar a causa al seu delicatestat de salut—, va recordar la seva famí-lia i la seva llunyana infantesa, vista peraquell xiquet que corria pels carrers i pla-ces de Riudoms. Va acabar la gravacióamb un emotiu «Visca Riudoms!», que vafer aplaudir tota la gentada que omplia laplaça de l'Església aquell matí.

PRESÈNCIA RIUDOMENCA AL FUNERAL

Dos dies després de la seva defunció,una delegació oficial de la vila deRiudoms, integrada pel seu alcalde,Josep M. Cruset; el regidor de Cultura,Eudald Salvat, i el director de la revistaL'Om, Xavier Fortuny, va assistir al funeral

pel periodista, celebrat a Barcelona, ciu-tat on va morir. L'Ajuntament deRiudoms va enviar una corona de flors,en representació de tot el poble.

A petició dels fills del periodista, elproper mes de novembre, coincidintamb les festes quinquennals del BeatBonaventura, es vol organitzar un aplecde la nissaga Sentís a Riudoms.

En l'acte del darrer adéu a Sentís hivan ser present diferents autoritats políti-ques i socials del nostre país, entre ellesel president de la Generalitat, Artur MasGavarró; el president Jordi Pujol Soley i elpare abat de Poblet, que va oficiar la ceri-mònia religiosa, entre d’altres.

Durant la cerimònia es va recordar lafigura de Carles Sentís com la d'un «mes-tre de periodistes i polític hàbil», així comel seu «esperit obert al món» i la sevapersonalitat «rica en matisos». En els dis-cursos de la cerimònia també es va des-tacar el seu perfil de «català universal» i laseva vocació de servei des de l'ofici deperiodista, ja que fins a l'últim momentde vida «estava pensant en l'última notí-cia».

La mort de Carles Sentís va suscitarmostres de reconeixement i de condolper part de la classe periodística, política,empresarial i cultural de tot l’Estat espan-yol. Els Reis i els Prínceps d'Astúries vantransmetre el condol a la família delperiodista mitjançant dos telegrames i,des de França, el Ministeri d'Exteriors varecordar la figura de «gran periodista».

� Redacció

� L’alcalde de Riudoms, encapçalant la filera d’autoritats que van acudir al funeral.LA VANGUARDIA

entrevista


La regidora es marca com a objectiu vet-llar perquè les obres del CAP arribin a bonport i perquè es faci realitat la construcciódel nou edifici de l’Escola Cavaller Arnau.

n Per què va decidir entrar al món dela política municipal?

Em va costar una mica decidir-me, jaque davant la proposta del Josep MariaCruset, el primer que em va sortir va serdir-li que la política no havia estat mai lameva prioritat. Quan ell em va dir quem’ho pensés bé, vaig fer un llistat de prosi un, de contres, i no va ser gens fàcil.Finalment, em van pesar més tres factors:les meves filles són grans i jo puc tenirmés disponibilitat de temps; el JosepMaria és un bon líder, una bona persona iun bon gestor, i això és una garantia; emsento acompanyada d’un bon equiphumà, i això em dóna confiança. Pensoque un poble el fem entre tots, i peraquesta responsabilitat —la de regidor—o similar hi hauria de passar tothom enun moment o altre de la vida.

n Quin és el principal objectiu que esmarca en aquesta nova etapa?

Dins els meus àmbits hi ha dos gransobjectius. El primer és vetllar perquè lesobres actuals del CAP arribin a bon porten els terminis previstos, malgrat les reta-llades sanitàries. El segon és la construc-ció del nou edifici de l’Escola CavallerArnau, per al qual ja hi ha els terrenys itota la voluntat municipal des de fa anys.

n En quina situació es troba aramateix Riudoms, en general?

Crec que es troba en una situacióenvejable, tant en l’aspecte extern, comen aspectes de funcionament intern.Externament només cal veure les millores

que progressivament s’han fet al nostrepoble: en obres i serveis, enjardinaments,carreteres… D’altra banda, internament,l’Ajuntament té els comptes molt méssanejats que altres municipis: es podenpagar els sous als treballadors municipals,

‘Afronto la crisi amb sentiments decontradicció, però també de realisme’Entrevista a Margarida Borràs, regidora de Sanitat, Ensenyament i Escola de Música

� Margarida Borràs, regidora de Sanitat, Ensenyament i Escola de Música.MÒNICA JUST ROSALS

entrevista


no hi ha amenaces que tallin la llum alsedificis municipals per manca de paga-ment… Tot i això, no ens podem recrearen l’envaniment, perquè són temps devaques magres, la crisi toca de ple a mol-tes persones i hi ha molta feina a fer.

n De les diferents carteres de lesquals s’ocupa, quina la motiva espe-cialment?

Fa de molt mal dir... Això és com si auna mare se li preguntés «A quin fill t’es-times més?». En les regidories que sem’han adjudicat, passa una cosa similar:cadascuna canalitza una part de la mevaenergia. La de Sanitat em motiva per lameva formació com a metgessa; lad’Ensenyament com a mare educadora,exmembre de vàries AMPA, i assistent auna Escola de Pares; i la de Música per lameva veta musical i artística (poc cultiva-da, cal dir).

n N’hi ha alguna que li faci més res-pecte que la resta?

Sí, la d’Ensenyament. El nostre sistemaeducatiu és d’abordatge complex, i hi hamolts factors que no han ajudat. La granprioritat del Departament d’En -senyament és combatre el fracàs escolarque hi ha al nostre país, i aquí sí que crecque ens hi hem d’implicar tots a fons:pares (no només les AMPA), alumnes,professors, equips directius… Un solestament no pot fer gran cosa, i convéque tots sumem els nostres esforços peraconseguir l’objectiu comú.

n Aquesta serà una legislatura com-plicada, principalment per la presèn-cia de la crisi. Com l’afronta?

Amb sentiments de contradicció, peròtambé de realisme. La crisi ha portat lesretallades, i s’està retallant justament dedues de les regidories que estan al meu

càrrec: Sanitat i Ensenyament. Tot i això,m’adono que farem el que podrem, i nopas el que voldrem.

n En quina situació es troba el mónde l’ensenyament a Riudoms?

El món de l’ensenyament a Riudoms témoltes facetes. La llar d’infants és total-ment municipal, i l’actual directora, alllarg del temps, ha insistit en la seva bonaorganització i professionalització. L’EscolaBeat Bonaventura actualment està vivintel canvi de direcció, amb la jubilació delJosep Maria Vallès, i l’actual equip directiuté una capacitat de treball demostrada.L’Escola Cavaller Arnau és l’últim que haaixecat el vol, tothom hi posa il·lusió iespera amb candeletes un nou edifici. Il’Institut Joan Guinjoan és el que té assig-nada la complexa tasca d’ensenyar iorientar els adolescents, en unes edats enquè aquests viuen moltes ambigüitats icontradiccions internes.

Tots els àmbits educatius mereixen elnostre màxim respecte. Hem de remartots cap al mateix objectiu, que és el d’a-judar l’alumne a desenvolupar les sevescapacitats reals, que sovint estan amaga-des. No hi ha cap nen, cap nena, cap noini cap noia, a qui li agradi fracassar. A totsens agrada ser bons en el nostre.

n En quin punt està el projecte de lanova escola?

Hi ha el compromís en ferm, fins i totpublicat als diaris, que la primera escolaque es farà a les comarques de Tarragonaal llarg del 2012 serà la de Riudoms. Hiconfiem.

n Quin és el paper actual de l’Escolade Música? Està plenament consolida-da?

L’Escola de Música té un paper discret

però sòlid dins el nostre poble. També hivénen alumnes dels pobles del voltant,per la qual cosa, Riudoms s’ha convertit,en alguns aspectes, en un poble de refe-rència.

n Pel que fa a la salut, ara s’amplienles instal.lacions del CAP. Què potsuposar aquest fet per als riudomencsi les riudomenques?

Fa poc vaig parlar del tema amb el Dr.Bilbao. El CAP necessitava ser ampliatperquè en els últims anys ha crescut elnombre de població atesa i calia dignifi-car els llocs de treball dels professionals il’atenció als pacients. Una gran milloraserà el Servei de Rehabilitació: qui elnecessiti ja no haurà d’anar a Reus. LaUnitat d’Atenció a la Dona tindrà unespai més adient a la seva activitat, i calampliar el Servei d’Odontologia. Des del’Ajuntament farem gestions perquè esrevisi la dotació de personal i poderaconseguir un nou metge per aRiudoms.

n Malgrat això, el CAP es veurà afec-tat per les retallades. Comportarà gai-res inconvenients per al veïnat?

Les retallades es faran més visibles apartir de l’1 de setembre, quan es tanca-ran tots els CAP del Baix Camp entre lesnou del vespre i les vuit del matí, i el ser-vei quedarà atès pel Sistemad’Emergències Mèdiques (SEM) mitjan-çant el 061. En canvi, entre les vuit delmatí i les nou del vespre, cada dia del’any, el CAP estarà obert. No hi ha d’havercanvis en la resta de coses. També calredefinir el concepte «d’urgència», ja quemoltes consultes que es fan avui dia ambaquest nom no són urgències mèdiquesreals.

�Mònica Just Rosals

actualitat


Josep Maria Cruset, alcalde de Riudoms,va ser nomenat, divendres dia 8 de juliol,vicepresident segon i portaveu del grupde CiU de la Diputació de Tarragona, enl'acte de presa de possessió dels nousdiputats de la corporació intercomarcal.

En el mateix l'acte, Josep Poblet va serreelegit de nou i per unanimitat, presi-dent de la Diputació. Poblet es va referir aJosep Maria Cruset com un «treballadorinfatigable, una persona de lideratge fermi polític dialogant i amb voluntat de con-sens». Cruset va indicar que en els actualsmoments de crisi «els pitjors des de la res-tauració de la democràcia, posem la insti-tució al servei del territori i de la gent».L'alcalde de Riudoms va destacar la relle-vància de la Diputació i la tasca que duu aterme arreu del territori.

Josep Maria Cruset (Riudoms, 1975) ésalcalde de Riudoms, municipi del qualtambé ha estat tinent d’alcalde. Des del25 de setembre de 2009, és diputat a laDiputació de Tarragona, en substitució deJosep Jaume Castellnou, alcalde deVandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Abansde ser diputat a la Diputació, Cruset haviatreballat en aquesta institució com a tèc-nic especialista en qualitat. Cruset va serdesignat, el mes de març passat, presi-dent de la Comissió Informativa del Serveid’Assistència Municipal de la Diputació.

NOU CONTEXT ECONÒMIC

Els actuals sis organismes autònomsde la Diputació de Tarragona quedaranreduïts a tres en aquest mandat 2011-2015 i, així mateix, es reorganitzaran àreesi serveis de la corporació. Aquestes mesu-res pretenen racionalitzar els recursoseconòmics disponibles per fer front a l’ac-tual context de crisi global, segons va

assenyalar Josep Poblet (CiU) en el seudiscurs de presa de possessió com a pre-sident de la institució supracomarcal.Poblet, en el càrrec des del 2007, ha reva-lidat la presidència gràcies al vot unàni-me dels membres del plenari (CiU, PSC,PP i ERC). Dels 27 diputats de la corpora-ció, 14 s’estrenen en el càrrec.

� Redacció

Josep Maria Cruset, nomenat vicepresidentde la Diputació de TarragonaSegons l'alcalde de Riudoms, els actuals moments de crisi ‘són els pitjors des de la restauració de lademocràcia, i posem la institució intercomarcal al servei del territori i de la gent’

� Cruset ocuparà el càrrec de vicepresident de la Diputació i portaveu de CiU a la Diputació.CEDIDA


actualitat

El riudomenc Lluís M. Fargas,escollit president del TEI Europe

Lluís M. Fargas va ser nomenat, el passatmes de maig, president del Tax ExecutivesInstitute (TEI) durant la celebració de l'últi-ma assemblea d'aquesta organització,que compta amb 7.000 membres, querepresenten 3.200 grans empresesd'Europa, els Estats Units, Canadà i Àsia.

L'Institut, que es va fundar al 1944, té laseu a Ginebra. La seva finalitat principal ésmillorar el conjunt de les mesures enca-minades a obtenir ingressos tributaris perfinançar la despesa pública i ajudar elsgoverns a assolir els seus objectius. Endefinitiva, per convertir la Unió Europeaen l'economia més competitiva del món.

El nou president, natural de Riudoms idoctor en dret financer i tributari, és el pri-mer català que arriba a aquest càrrec. Finsfa pocs dies, ocupava el lloc de director deTributs d'Alcoa a Europa, i era el responsa-ble en matèria tributària a Àfrica, OrientMitjà i Europa. Anteriorment, va ser direc-tor d'anàlisis financeres i planificació d'im-postos dins d'Alcoa.

El 8 d’agost tindrà lloc el 1r Curs Infantil de la Cuinade l’Avellana

Dins del marc de la Fira de SantLlorenç i Fira de l'Avellana, se celebra-rà, per primera vegada, el 1r CursInfantil de la Cuina de l'Avellana.L'activitat, que coincideix amb la 15aedició del curs que s'adreça als adults,està pensada per als nens i nenes deRiudoms (edat recomanada: de 5 a 10anys), i està inclosa en els actes previsde la Fira.

Aquest curs tindrà lloc el properdilluns 8 d'agost, a partir de les 6 de latarda, a la cuina i al menjador del'Escola Beat Bonaventura. L'activitatestarà dirigida pel pastisser CarlesDomingo, del Forn Domingo deRiudoms, i pel cuiner Jaume Solé, xefexecutiu de Port Aventura.

El curs adreçat als adults, que arribaa la quinzena edició, tindrà lloc elsdies 2, 3 i 4 d'agost.

El dia 14 d’agost, 1a TrobadaNocturna de Gegants

La Colla Gegantera de Riudoms cele-brarà el diumenge 14 d’agost la ITrobada Nocturna de Gegants dins elsactes de la 31a Fira de l’Avellana i 412ade Sant Llorenç.

El programa previst és el següent:

- 18.00 h. Plantada de gegants a laplaça de l’Església.- 20.00 h. Sopar a la Sala Polivalent.- 22.00 h. Cercavila pels carrers delcasc antic.- 23.00 h. Ballada final al recinte firal.- 23.30 h. Lliurament de records.

Rectificació

En el reportatge sobre la inauguracióde l’aula rural Les Granotes, que es vapublicar el passat mes de maig, aparei-xen un grup de monitors del casal quevan fer el gegantó Gaudí, no són moni-tors del centre com s’afirmava.

actualitat


José Vicente Mir Arner, conseller comarcalEl regidor riudomenc també ha estat nomenat president de la Comissió de Seguretat i Salut en el treball

José Vicente Mir i Arner (CiU), regidor del’Ajuntament de Riudoms, va prendrepossessió del càrrec de conseller comar-cal, el dissabte 9 de juliol, en el Ple deconstitució de la nova corporació per almandat 2011-2015. Mir també ha estatnomenat president de la Comissió deSeguretat i Salut en el treball de l'enscomarcal. En el mateix acte, JoaquimCalatayud, alcalde de les Borges delCamp, va ser escollit president delConsell Comarcal del Baix Camp

El nou president va obtenir el vot favo-rable unànime de tots els consellers iconselleres comarcals. Amb l’elecció deCalatayud, Convergència i Unió recuperala presidència el Consell Comarcal, que vaperdre fa quatre anys.

Joaquim Calatayud va agrair el suport ila confiança dels seus companys de grupi de la resta de formacions polítiques delConsell Comarcal, i va estructurar l’accióde govern que vol dur a terme a partir de3 grans eixos:

a) La potenciació de la marca turís-tica Muntanyes de la Costa Daurada i dela feina feta fins ara en aquest àmbit a 19municipis del Baix Camp.

b) Un segon eix basat en els serveisa les persones, que inclou els ajuts socialsi les polítiques de promoció de l’ocupa-ció.

c) Un altre eix d’actuació basat enmillorar i potenciar els serveis als munici-

pis a través de mancomunar serveis perajudar els ajuntaments en aquestsmoments de crisi i de dificultats econò-miques.

El nou president del Consell Comarcaldel Baix Camp també va dir que s’haurande replantejar els serveis que s’estandonant actualment per fer-los més efi-cients.

Cal recordar que després de les elec-cions municipals del passat 22 de maig, lacomposició per a aquest mandat de qua-tre anys del Consell Comarcal del BaixCamp és la següent: 15 consellers i con-selleres comarcals per CiU; 10, per al PSC;4, per al PP i 4 més per a ERC.

� Redacció

� Foto de família, després del ple de consittució del Consell Comarcal del Baix Camp.CEDIDA

actualitat


Riudoms ‘es mulla’ per l’esclerosi múltipleMullar-se per l’esclerosi múltiple. Ambaquest lema, la Fundació Esclerosi Múltipleanima cada any tothom a mullar-se, nedar,comprar bosses, rellotges, tovalloles, o ferdonatius... Tots el riudomencs i riudomen-ques que van acostar-se a la piscina el 10de juliol van poder col·laborar en aquestacampanya de sensibilització social.

Entre tots els participants, es va aconse-guir nedar un total de 21.725 metres, 6000més que l’any anterior. Aquest augment ésa causa d’una major participació, aquestany d’unes 100 persones, i al fet que la jor-nada es va allargar fins a les 7 de la tarda,mentre que altres anys es donava per fina-litzada a les 3 de la tarda.

Durant el diumenge es van recaptar,aproximadament, 500 euros, una xifra sem-blant a la de l’any anterior. Aquest dinerssón la suma dels donatius, el material: combosses, samarretes o tovalloles, i les entra-des venudes per Amics de Riudoms, l’asso-ciació que gestiona la piscina, durant la jor-nada.

Un any més, el gossos també participenen la iniciativa. El Club Caní Tossuts deRiudoms va habilitar una piscina on elsgossos podien banyar-se mentre els amospassejaven entre els diversos estands, on

es podia trobar informació i productes perals gossos. Aquest ja és el segon any quees duu a terme aquesta iniciativa.

� Isabel Gómez Fargas

� Uns seixanta riudomencs van capbussar-se per col·laborar amb la causa.ISABEL GÓMEZ FARGAS

actualitat


Riudoms podria acollir una escola de circEl projecte del Circ de les Musaranyes, però, està encara pendent del permís governatiu corresponent

El Circ de les Musaranyes té la intenció deposar en funcionament la primera escolade circ de les comarques de Tarragona alterme de Riudoms, entre Reus i Cambrils.L’escola, que durà el nom de 360 Circ, técom a objectiu formar gent de totes lesedats que vulguin professionalitzar-se enaquest món.

La idea dels promotors és oferir activi-tats d’un dia de durada per a les escoles,durant el qual es faran tallers temàtics, unesmorzar i una tarda d’espectacle.Posteriorment, es volen oferir tallers d’estiu,com els que actualment realitzen a l’escolaPi del Burgar de Reus. La finalitat éscomençar per formar la base, perquè méstard «els qui ho desitgin puguin tirar enda-vant sols en el món del circ».

El projecte, però, està encara pendentdel permís governatiu corresponent. Elterreny on es pretén muntar l’escola està

en zona rústega, i perquè es pugui dur aterme aquesta activitat el Departamentd’Urbanisme de la Generalitat ho hauriad’autoritzar.

Els responsables disposen d’una carpa,espais exteriors, material de tot tipus imolta experiència.� Redacció

� El projecte el promou la companyia el Circ de les Musaranyes.MONTCADA COMUNICACIÓ

actualitat


Ulé Barraques, amb Lax’n’Busto com a grupestrella, bat rècord d’assistènciaDins del marc de la Festa Major de SantJaume, el 22 i 23 de juliol passat es vacelebrar la 4a edició de les Ulé Barraques.Durant les dues nits, els que es van acos-tar a l'aparcament de camions del passeigGermans Nebot, van poder gaudir demúsica a l'aire lliure i apropar-se a lesbarraques de les entitats locals: el CasalPopular «La Calderera», el GrupIndependent d'Art, els Quintos 1993, el CERiudoms Handbol i l'Esplai del CasalRiudomenc.

A l'escenari de les Ulé Barraques hi vanactuar grups de diversos estils. Els enca-rregats de donar el tret de sortida, eldivendres 22, va ser el grup localDeBlassis, amb el seu estil particular queanomenen psicorumba. Després,l'Orquestra Mitjanit va continuar animantla nit amb el seu repertori de temes cata-lans i de grans clàssics internacionals.

El dissabte 23, una vegada acabat eltradicional Correfoc de Sant Jaume, vanactuar els caps de cartell, els Lax'n'Busto.El grup de rock català va passar perRiudoms i va commemorar els 25 anysdamunt els escenaris. Els del Vendrell vandelectar els assistents amb cançons delsseus últims CD i amb els èxits de sempre.

Per tancar les actuacions, el grupBongo Botrako, que ja va actuar a la pas-sada edició de les Ulé Barraques, vandonar per acabats els concerts, dins laseva gira arreu d'Espanya i de França.

� Elisabeth Sarraseca Juncosa

� L’Orquestra Mitjanit va actuar el primer dia de Barraques.

� Lax’n’Busto va ser grup estrella de l’edició d’Ulé Barraques d’enguany.

ELISABETH SARRASECA

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

actualitat


Més de 1.300 participants, a la 20 edició de la Bicicleta Popular Més de mil tres-cents ciclistes van partici-par a la 20a edició de la BicicletadaPopular el 24 de juny passat. L'activitat,organitzada per l'Ajuntament de Riudomsi amb la col·laboració de la secció de BTTdels Amics de Riudoms, va donar la possi-bilitat de realitzar dos recorreguts i finalit-zar la pedalada amb un esmorzar popular.

La bicicletada va començar a les 8 delmatí del diumenge, a la plaça de l'Arbre.Aquest primer recorregut era més indicatper a la gent que se sentia preparada percompletar un recorregut de muntanya, jaque l'itinerari era pel terme de Riudoms,aproximadament d'uns 20 km., a uns 346m. sobre el nivell del mar, i va assolir unpendent màxim del 14%.

Els corredors més ràpids van realitzaraquest recorregut aproximadament enuna hora i els que s'ho van prendre méstranquil·lament van arribar a temps perafegir-se al segon recorregut. El segon iti-nerari va donar el tret de sortida a les 10del matí, a la mateixa plaça. La pedaladamés assequible i popular es va passejar aun ritme més lent a causa del gran volumde gent que hi va participar, i la duradaera d’uns 3 km per dins de Riudoms.

L’arribada de la pedalada va ser l'ermitade Sant Antoni, on els participants vanpoder deixar la bicicleta per una estona iesmorzar a la fresca sota els plataners dela pista de ball, acompanyats de tots elsparticipants de la bicicletada.


� Els corredors, en el moment de la sortida.

� A la foto, la més petita de les participants a la cursa popular, amb només un mes i mig.

FRANCESC BEDMAR BLAQUÉ


actualitat


L’escriptora Ana M. Ferrin publica un llibrededicat a Josep M. SubirachsSegons l’autora, l'obra de Subirachs està caracteritzada per una indomable llibertat creativa

L’escriptora Ana Maria Ferrin, moltconeguda i estimada a la nostra vila perser una prolífica articulista i biògrafa deGaudí, acaba de publicar un esplèndit lli-bre sobre l’obra i la trajectòria de l’escultorJosep M. Subirachs, titulat El tacto y la cari-cia. Subirachs. L’acte de presentació vatenir lloc al Reial Cercle Artístic deBarcelona, i va anar a càrrec de JoanAbelló Juanpere, periodista i crític d’artvinculat familiarment a Riudoms.

Aquest nou volum d’Ana Maria Ferrin,de set-centes pàgines, explica la trajectò-ria de l’escultor Josep M. Subirachs. Un lli-bre que s’inicia amb la infantesa de l’artis-ta en el barri barceloní del Poble Nou icontinua articulant-se entorn de les tresetapes bàsiques: la participació de l’escul-tor a la Biennal d’Ambers del 1955, desd’on va venir el seu reconeixement inter-nacional; el seu revolucionari disseny, il’acceptació per tal de portar a terme lesescultures de la Façana de la Passió de laBasílica de la Sagrada Família, màximexponent de l’obra d’Antoni Gaudí.

Segons l’autora, el relat de la vida i obrade Subirachs, un artista internacionalmentreconegut, l’obra del qual és present amuseus d’arreu del món, està caracteritzatper una llibertat creativa indomable quel’ha portat a continuats enfrontamentsamb els immobilistes de l’art.

Ana Maria Ferrin és col·laboradora

habitual de la revista L’Om. Participa a laPremsa escrita des del 1985. Ha publicat iha participat en diverses conferències, is’ha especialitzat en les biografies d’arqui-tectes: el riudomenc, Antoni Gaudí, i eltarragoní, Josep M. Jujol.

A la fotografia superior, la taula rodonadel dia de la presentació, amb l’autora(segona per la dreta) i el periodista JoanAbelló (primer per la dreta). A la fotografiade la dreta, detall del cartells de la presen-tació.

� F. T.

FRANCESC BEDMAR BLANQUÉ

actualitat


Les donacions de sang a l’estiu solen bai-xar fins a nivells preocupants, un fet delqual en són plenament conscients al’Associació de Donants de Sang del BaixCamp, que intenta impulsar tot un seguitde campanyes per aconseguir incremen-tar unes xifres que, a dia d’avui, no viuen elseu millor moment. I és que, tal com expli-quen les delegades de l’entitat a Riudoms,a hores d’ara a Catalunya només hi hareserves de sang de factor RH negatiu perun dia; pel que fa al positiu, les reservessón per entre 7 i 12 dies. Montse Bidó, unade les delegades riudomenques, explica-va que “aquesta quantitat –sobretot la del’RH negatiu- és molt justa, i hem d’acon-seguir fer créixer el nombre de dona-cions”. Tot i això, també va voler recordarque la sang té una data de caducitat d’en-tre 15 i 20 dies.

En general, Bidó reconeix que a la gentli costa donar sang, ja sigui per por o permandra, però els que són donants sónmolt fidels i ho fan de manera habitual(els homes poden fer-ho quatre vegadesa l’any, i les dones tres). Pel que fa a l’edat,solia ser fins als 65 anys, però ara es potallargar més, sempre que hi hagi unaautorització mèdica que ho garanteixi.Alguns dels donants de Riudoms aprofi-ten les campanyes que s’impulsen alpoble, però d’altres prefereixen la flexibili-tat horària que els ofereix el Banc de Sangi Teixits que està instal·lat de manera per-

manent a la planta baixa del nou Hospitalde Sant Joan de Reus.

Les campanyes riudomenques solen serquatre de fixes durant l’any, i tenen lloc al

març, al juny, al setembre i al desembre. Aaquestes, s’hi ha de sumar la de l’agost, enel marc de la Fira de l’Avellana. Així, el pro-per dia 13 d’agost, la unitat mòbil de laFira s’ubicarà tot just al davant de la seu

Donar sang, una inversióen salut

� Montse Bidó, a l'esquerra. A la dreta, Pilar Fargas.MÒNICA JUST ROSALS

actualitat


del BBVA, des de dos quarts de sis de latarda fins a dos quarts de deu del vespre.Normalment, en cada sessió hi solen pas-sar entre 65 i 80 persones.

XERRADES INFORMATIVESPer tal d’intentar conscienciar la pobla-

ció de la importància de ser donant,l’Associació organitza tot un seguit dexerrades a diverses entitats, així com tambéa l’institut i a les escoles, en aquest cas pertal que els infants puguin dur informació acasa i fer de prescriptors dels adults.

Els motius que porten la gent a serdonant són diversos. Per una banda, hi hagent que ja hi està conscienciada i quecreu que és important per millorar la salutde les persones. Per l’altra, hi ha qui deci-deix fer el pas després d’haver viscutexperiències en el seu entorn més proper.Així mateix, Pilar Fargas, una altra de lesdelegades a Riudoms, va voler subratllarels beneficis que té el fet de ser donantper a la salut d’una persona, ja que és unamanera de fer que la sang es renovi. Amés, cada vegada que es dóna sang es fauna petita analítica de ferro, tensió, etc.,un fet que serveix per tenir el control de lapròpia salut.

A hores d’ara, les tres delegades del’entitat a la vila –Montse Bidó, Pilar Fargasi Isabel Plana- estan molt contentes i satis-fetes de la feina feta, però esperen acon-

seguir arribar encara més lluny de cara alspropers anys.

� Mònica Just Rosals

� El proper dia 13 d’agost, una unitat mòbil s’ubicarà tot just al davant de la seu del BBVA.CEDIDA

actualitat


Activitats d’estiu per als més petitsCampus de futbol, d’hoquei, piscina i escola de lleure, diferents maneres per estar entretingut

Quan s’acaba el curs escolar, els més petitsde casa s’avorreixen i no saben com ferpassar el temps. Aquest estiu, a Riudoms,hi ha hagut diverses possibilitats perquèels nens i nenes passessin unes horesentretinguts amb els amics i la calor no esfes tan pesada.

L’Escola de Lleure: Viu l’estiu era unaalternativa ja consolidada a Riudoms. En laseva 10a edició mantenia l’objectiu decobrir les necessitats que els nens presen-ten a l’estiu mitjançant jocs, activitats a lanatura i a l’aigua, tallers plàstics i activitatsesportives. Els participants han estat nens inenes de Riudoms, d’entre 3 i 13 anys.Aquests nens es trobaven dividits en 3grups, segons l’edat. La majoria de les acti-vitats es van desenvolupar a l’Escola BeatBonaventura, tot i que també es van ferexcursions a peu o en bicicleta i durantuna estona s’anava a la piscina per refres-car-se.

En total hi van haver 13 responsables: ladirectora de l’escola de lleure, MeritxellJoanpere, un coordinador per cada grup (3en total), 3 monitors per grup, excepte enel grup de gran que n’hi ha 2 (9 en total) iuna monitora en Educació Especial per alsnens amb discapacitats.

L’Escola de Lleure va començar el 27 dejuny i es va acabar el 29 de juliol. En el pri-mer torn (del 27 de juny a l’1 de juliol) onva haver, en total, una quarantena de nens,en les dues setmanes següents es va arri-bar als 100 nens, i en les dues últimes set-manes, n’hi havia inscrits 70.

� L’Escola de Lleure va arribar a la 10a edició.

� Campus de futbol del CD Riudoms.

MERITXELL JOANPERE

ISABEL GÓMEZ FARGAS

actualitat


Una altra oferta ha estat els campus defutbol. Aquest estiu n’hi ha hagut dos; eldel CD Riudoms i el de l’Escola de FutbolBaix Camp.

Pel que fa al campus de futbol del CDRiudoms, va començar el 27 de juny i es vaacabar el 15 de juliol. Les activitats estavendirigides a nens i nenes de 4 a 15 anys, toti que es dividien els grups segons l’edat pertal de dur a terme un entrenament mésespecialitzat. A més a més, diàriament esfeien exercicis específics per als porters.

Bàsicament, les activitats que es van dura terme estaven relacionades amb el fut-bol, cada dia es treballava algunes tècni-ques d’aquest esport perquè els nensmilloressin les seves capacitats i habilitatsamb la pilota. Tot i això, sempre es trobavauna estoneta per anar a la piscina a remu-llar-se.

Una altra alternativa, també futbolística,ha estat el campus de l’Escola de FutbolBaix Camp: Diverfutbol. Aquest campuss’ha dividit en 2 setmanes: del 4 al 8 dejuliol, on hi va haver una trenta de nensparticipants, i la segona setmana, de l’11 al15 de juliol, on hi tornava a haver inscrits 30nens, la majoria d’ells repetidors de l’expe-riència. Els principals responsables de l’acti-vitat van ser Andreu Torres, Jordi Ortiz iJosep M. Castellví, recolzats per monitorsque ajudaren en el desenvolupament deles activitats.

La base del campus ha estat el futbol, ies treballava, a partir d’exercicis i jocs, latècnica d’aquest esport. A més a més, esvan fer entrenaments per als porters.

L’objectiu doncs era conèixer, treballar iperfeccionar fonaments tècnics del juga-dor.

En aquest campus, el divendres 8 dejuliol, dos jugadors de primera divisió, elsgermans Oriol, de Cambrils, van visitar elsnens. Eduard Oriol ha jugat al Barça B ladarrera temporada i ara ha fixat pelSaragossa, pel que fa a Joan Oriol, aquestaserà la segona temporada amb el primerequip del Villareal.

El campus d’hoquei patins, organitzatpel Club Patí Riudoms i amb Jordi Gallisà iRamon Margalef al capdavant del desen-volupament de les activitats, va ser unaaltra opció. Aquesta alternativa estava diri-gida a nens des de 3 anys fins a 1r d’ESO,que han fet hoquei o que volien conèixeraquest esport durant l’estiu. És per aquestmotiu que els nens que no disposaven dematerial perquè començaven a practicar elhoquei, se’ls cedia.

Les activitats del campus d’hoquei vancomençar el 4 de juliol i es van acabar el 29del mateix mes. Els nens, es dividien en 3grups diferenciats: escola, per aquells que

començaven a practicar l’hoquei; preben-jamins, per als que ja tenien coneixementsd’aquest esport sobre patins; i benjamins,per als més experts. A més de fer activitatsrelacionades amb l’hoquei, també s’anavaa la piscina, es feien excursions i es rebienvisites de persones vinculades de l’hoquei,com el president de la Federació d’Àrbitreso de jugadors del Reus Deportiu.

L‘última de les possibilitats, la mésrefrescant i que continua durant tot l’agost,són les activitats aquàtiques a la piscina.Organitzades per Amics de Riudoms,aquest any es pot practicar aiguagym, cur-sets de natació per a nadons, per a adults,d’iniciació a la natació, de perfecciona-ment, de salvament i socorrisme i de nata-ció sincronitzada.

Diferents maneres de passar el calorósjuliol, practicant esport, jugant, fent activi-tats aquàtiques o excursions.


� El campus d’hoquei va donar a conèixer aquest esports als més petits.ISABEL GÓMEZ FARGAS

actualitat


Música, teatre i humor, en les nits d’estiu riudomenquesLa plaça de l’Església, la Palmera i Sant Antoni s’omplen de riudomencs per ‘reviure les places’

Tot i que el temps no acompanyava, la nitdel 13 de juliol era fresca i feia vent, a laplaça de l’Església no hi havia cap cadirabuida; riudomencs i riudomenques d’e-dats diferents les ocupaven per sentir algrup Trams amb Cançons d’una vida. Laformació de Valls va fer un repàs peraquells temes inoblidables que van mar-car la joventut de molts: records alegres,d’altres, més tristos, d’amors i de des-amors... en definitiva, cançons d’una vida.L’espectacle començava amb Oh benvin-guts !Passeu, passeu! i al llarg de l’actuació,es van poder sentir altres temes tan cone-guts com ABBA, els Beatles, Lluís Llach,Raimon, Joan Manuel Serrat, Sisa,Simon&Garfunkel... Unes cançons que vanemocionar els espectadors, els quals vanrespondre amb forts aplaudiments.

La següent parada del «Reviu les pla-ces» va ser el dimecres 20 de juliol, a laplaça de la Palmera, on es va representarl’obra de teatre Marit i muller, quin merder!.L’humorista Ramon, l’actriu Mayte Carrerasi la Tieta Encarnació van ser els encarre-gats de representar les peripècies de com-partir el dia a dia amb parella, i van fer-hoexagerant la situació amb humor i ironiaper provocar l’esclat de riure dels riudo-mencs, molts d’ells afortunats de seure ales cadires, d’altres drets o als bancs late-

� El grup Trams, amb ‘Cançons d’una vida’, va fer un repàs a cançons inoblidables.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

‘ ‘

‘ ‘La iniciativa, impulsada per la

regidoria de Cultura, es

desenvolupa tots els dimecres

actualitat


rals; una mostra de l’èxit d’assistència depúblic.

L’últim espectacle del «Reviu les pla-ces» va ser al recinte de Sant Antoni, el 27de juliol, l’últim dimecres del mes. Aquestavegada es tractava d’un concert a càrrecdels finalistes del programa de TV3Buscant La Trinca. La pista de ball era plenade cadires ocupades per gent de totes lesedats, que esperaven, impacients, poderveure els tres nois que feia mesos jahavien aparegut a la televisió i que s’ha-vien convertit en la nova Trinca, La Trincadel segle XXI: l’Antonio, el Benjamí il’Òscar.

L’espectacle, a més a més de música, esbasava en gags i petites dosis d’humorque enllaçaven les cançons. Van podersentir-se temes com «Mollerussa, monamour», modificat per dedicar-lo al poblede Riudoms, un pels més culés que parla-va de la temporada 2010-2011 del Barça,així com les cançons mítiques de La Trinca,que van animar ràpidament l’ambient.

Una vegada finalitzada l’actuació, i des-prés de rebre forts aplaudiments delsassistents, els protagonistes de l’especta-cle van fer-se fotografies amb grans ipetits, tots ells fans d’aquesta nova gene-ració de La Trinca.

A les nits d’estiu ve de gust sortir aprendre la fresca a les places de Riudoms,i a partir d’aquesta «tradició» va sorgir el«Reviu les places»: una manera de gaudir al’aire lliure de música, humor, teatre... endefinitiva, de cultura. La iniciativa, impul-sada per la regidoria de Cultura del’Ajuntament de Riudoms, es desenvolupatots els dimecres del mes de juliol.


� L’obra de teatre ‘Marit i muller, quin merder’ va provocar l’esclat de riure dels riudomencs

� L’últim espectacle del ‘Reviu les places’ va ser ‘Buscant la Trinca’.



festa major de sant jaume


El tradicional repic de campanes i l’encesade la tronada van ser els encarregats, unany més, d’anunciar l’arribada de la festamajor d’estiu a Riudoms el passat 22 dejuliol. A partir d’aquí, doncs, i a banda deles exitoses Barraques i dels actes popu-lars com la bicicletada, la música, el foc i latradició van convertir-se en els grans pro-tagonistes a la vila, cridant a la participaciónombrosos riudomencs i riudomenques.Un dels moments més esperats, principal-ment pels més atrevits, va ser el correfocde la nit del dissabte, que va recórrer elscarrers del centre de la vila amb elsDiables de Riudoms, junt amb els Diablesde Vandellòs, els Diables Cagarrieres deCambrils, la Colla de Diables Sheron deMóra d’Ebre i el Ball de Diables Bruixotsd’Alcover.

Tot i això, i com ja és habitual en unaFesta Major, la música i els balls van ocu-par bona part de la programació, enaquest cas de diumenge a la nit, quan elrecinte de Sant Antoni es va omplir en elmarc del Concert de Gala que va oferirl’orquestra Nueva Etapa. A continuació, lamateixa formació musical va amenitzar larevetlla de Sant Jaume amb un gran ballde Festa Major, amb l’objectiu de fermoure l’esquelet a tots els riudomencs iriudomenques.

La tarda de dilluns, en canvi va anaradreçada especialment als més petits, jaque el recinte de Sant Antoni va esdevenir

escenari d’un espectacle d’animació on lamúsica, la dansa i les sorpresa van fer gau-dir els infants del seu gran moment de laFesta Major. Finalment, però, va arribarl’hora dels actes religiosos i més tradicio-nals, amb la solemne missa en honor aSant Jaume, Patró de Riudoms, i la proces-só pels carrers de la vila. Finalment, totplegat va posar punt i final novamentamb ball a la fresca i amb música en viu.

Amb un ampli ventall d’actes populars,religiosos, infantils, musicals i tradicionals,la Festa Major de Sant Jaume d’enguanys’ha acomiadat un any més dels riudo-mencs, amb l’objectiu de tornar a la vilal’estiu vinent i tornar-la omplir de l’am-bient característic d’una bona FestaMajor.

� Mònica Just Rosals

La Festa Major de Sant Jaume fa sortir alcarrer centenars de riudomencsEs va celebrar entre els dies 22 i 25 de juliol

� El correfoc de la nit del dissabte va posar llum i color a la festa.FRANCESC BEDMAR BLAQUÉ

festa major de sant jaume


� La processó en honor de Sant Jaume, patró de Riudoms, va dis -córrer pels carrers més cèntrics .


� Bonica instantània de Josep Maria Font on apareix un diable ence-nent una carretillada.


� L’Orquestra Nueva Etapa va oferir el concert de Gala de la FestaMajor de Sant Jaume.


� El ball de fanalets, a Sant Antoni, va ser un altre dels moments mésesperats de la festa.


actualitat


Reus comptarà amb l’arxiu particular més important del món sobrela vida i obra de l’arquitecte riudomenc Antoni Gaudí. El directorhonorífic de la Càtedra Gaudí, l’arquitecte i historiador JoanBassegoda i Nonell, va arribar a un acord amb l’anterior alcalde reu-senc, que ara s’haurà de rubricar, per la cessió dels documents.

De fet, l’arxiu ja es troba a la capital del Baix Camp, on una tèc-nica de la Biblioteca Central d’aquesta localitat l’està documentanti catalogant. Té uns 15.000 libres d’arquitectura, arts, jardineria...sempre relacionats amb l’obra de Gaudí.

CEDIDA

Bassegoda cedeix el seu arxiu sobre Gaudí a ReusLa sala d'actes de la Casa de Cultura va ser l'escenari, el passat 22de juliol, de la presentació del llibre 'Sense Espanya, balanç eco-nòmic de la independència'. L'acte va estar presidit per l'alcaldede Riudoms, Josep M. Cruset; el coautor del llibre, ModestGuinjoan, i Anton Marc Caparó, president del CERAP. Guinjoanva posar en entredir que la independència no és viable perraons econòmiques. El llibre, principalment, s'ha centrat en des-mentir els tres temors principals dels empresaris: el rebuig de laUnió Europea, un possible enfrontament amb Espanya i la fi del'exportació a la resta de l'Estat espanyol.

‘Sense Espanya, balanç econòmic de la independència’ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

actualitat


La regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Riudoms va organit-zar el dissabte 30 de juliol la 'Riudoms Party Style', que va comen-çar a les 17.00h amb una exhibició de grafittis. Posteriorment, deles 21.00h a la 01.00, es va dur a terme el show G-Soula, amb lapresentació del seu nou àlbum 'Black Money'. Les activitats es vandur a terme al Local Jove El Mercat, a la plaça de l'Església, en eldecurs d'una jornada de portes obertes per donar a conèixer,encara més, el nou local.

Aquesta jornada de portes obertes s'ha fet per a donar a conèi-xer el local encara més entre els joves de Riudoms i com una mésde les activitats que hi tenen lloc, dirigides als adolescents.

El Local Jove ‘El Mercat’ està pensat per a que els usuaris trobinun lloc comú de reunió i diversió, i consta de dos grans espaisdiferenciats. En primer lloc, destaca la sala de jocs, on hi ha unbillar, un futbolí, dards i una taula de tennis taula; i en segon termehi ha la sala polivalent, que disposa de jocs de taula com el parxís,escacs, cartes, etc., i altres diversions com la televisió o la PlayStation. El Local Jove El Mercat, que es va inaugurar la primaverapassada, pren el nom del Mercat perquè aquí hi havia hagut l'an-tic mercat municipal.

CEDIDA

Grafittis, a la porta del nou local dels jovesEl diumenge dia 26 de juny, en el programa Página 2, de TVE-2,es va poder veure el gegant Antoni Gaudí de Riudoms i laChapetona de Costa Rica, junt amb els capgrossos El Pipes iL’Ós sa de Vallgorguina, que aconsellaven la lectura de quatre lli-bres, sota l'atenta mirada de L’avi Montassell i diversos gegantsafricans i brasilers del Cercle Internacional d’Amics dels Gegants.En els dies següents, el programa es va poder veure a tots elspaïsos d’Amèrica del Sud pel canal internacional de què disposaRTVE.

L’enregistrament va tenir lloc el dia 6 de juny a Vallgorguina iva durar quasi quatre hores. En la gravació hi van participar demanera «invisible» diversos membres de la Colla Gegantera deRiudoms.

Pàgina 2 és un magazine divulgatiu de La 2 sobre el món delsllibres. Presentat i dirigit per Óscar López, el programa utilitza unto amè, entretingut i proper en el qual tant el lector habitualcom l'ocasional troben tota la informació necessària per satisferel seu interès per la lectura. Pàgina 2 recull els principals temesde l'actualitat literària i editorial en reportatges complets i pre-senta les novetats editorials més interessants. � Redacció

CEDIDA

El gegant ‘Antoni Gaudí’, en un programa de La 2


actualitat

Les germanes Rosa i Anna Pujol van participar el dimarts 5 dejuliol al programa de TV3 La Partida, presentat per Javier Estrada.La intenció de les dues joves riudomenques era emportar-se elpremi del concurs; el seu somni era «anar de compres a NovaYork». Tot i que no ho van aconseguir, van viure una experiènciabonica davant les càmeres i van entretenir els riudomencs queestaven mirant en aquell moment el programa. Aquest espai tele-visiu està inspirat en el joc de taula Party&Co. La mecànica consis-teix que els concursants, que participen en parella, han de definirconceptes, imitar, dibuixar... Un dels membres ha d'intentar esbri-nar què li intenta dir, amb gesticulacions, el seu company.

TV3

Dues riudomenques, a ‘La Partida’ de TV3Els riudomencs i riudomenques van tenir l’oportunitat de donarsang el dia 11 de juliol a la Sala Multiús del Casal des de 2/4 de6 de la tarda i fins a 2/4 de 10 de la nit.

Montse Bidó, una de les tres delegades a Riudoms del’Associació de Donants del Baix Camp, va explicar que aquestavegada, una seixantena de persones es van acostar al Casal.

La propera ocasió per donar sang serà el 13 d’agost, des de2/4 de 7 fins a 2/4 de 10 del vespre, al Bus del Banc de Sang, ques’instalarà a la Fira de l’Avellana.


Una seixantena de riudomencs donen sang

31a FIRA DE L’AVELLANA RIUDOMS

ACTES PREVISDimarts 2, dimecres 3 i dijous 4 d’agost, 7 de la tarda

15è CURS DE LA CUINA DE L’AVELLANASalvador Gras Nogués, Restaurant Mas Passamaner deLa Selva del CampJordi Faixes Duran, Restaurant Sant Antoni de RiudomsJaume Solé Gispert, Xef executiu de Port AventuraCarles Domingo Carrascosa, Forn Domingo de RiudomsLloc: Cuina del Col·legi Beat Bonaventura

Divendres 5 d’agost, 2/4 de 8 del vespreMARIDATGE ESPECIAL ENTRE VINS DE LA DOQPRIORAT i COCA AMB RECAPTE DE RIUDOMSSal·lustià Alvarez Vidal, President de la DOQ PrioratJordi Alentorn Torné, Casa Gran del Siurana deBellmunt del PrioratLloc: Restaurant Sant Antoni de Riudoms

Dilluns 8 d’agost, 6 de la tarda1r CURS INFANTIL DE LA CUINA DE L’AVELLANAJaume Solé Gispert, Xef executiu de Port AventuraCarles Domingo Carrascosa, Forn Domingo de RiudomsLloc: Cuina del Col·legi Beat Bonaventura.

Diumenge, 7 d’agost, 10 del matíVISITA A EMPRESES DE VIVERISME I JARDINERIA DE RIUDOMS.Lloc de trobada: ¾ de 10 a la Plaça del Portal, amb vehicles particulars, obert a tothom.

Dijous, 11 d’agost, a partir de les 5 de la tarda- 17h: “FRONDOSES PER A PRODUCCIÓ DE FUSTADE QUALITAT”, a càrrec de diversos ponents.Organitza: Departament d’Agricultura, Ramaderia,Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat deCatalunya- 20.00h: “EL FUTUR DELS AJUTS DE LA FRUITASECA”, a càrrec de Pere Ll. Pié, tècnic de JARCOrganitza: Joves Agricultors i Ramaders de CatalunyaLloc: Llar dels Jubilats, Plaça de l’Església, 17, Riudoms

INAUGURACIÓ DEL CERTAMENDivendres, 12 d’agost

6 de la tarda, OBERTURA DEL RECINTE FIRAL

2/4 de 9 del vespreACTE INAUGURAL de la 412a FIRA DE SANT LLO-RENÇ i 31a FIRA DE L’AVELLANA, a càrrec del’Il·lm. Sr. Joaquim Nin Borredà, delegat de laGeneralitat de Catalunya al Camp de Tarragona.Es lliurarà el “Premi Fira de l’Avellana 2011” i els pre-mis del “Concurs de Cartells de la 31a Fira del’Avellana”Lloc: Sala d’actes del Casal Riudomenc

A continuació, tallada de la cinta inaugural i visita a laFira, acompanyats per la Colla Gegantera de Riudoms,els Grallers de Riudoms, la Pubilla i l’Hereu de Riudoms2011, els representants de les entitats locals i la restad’autoritats convidades.

2/4 de 10 del vespre6a Caminada Nocturna de la Fira de l’Avellana“LES LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ_Riudoms-LaMussara 2011”Distància: 16 Km, durada: 4h, tornada en cotxes parti-culars. A La Mussara observarem la pluja d’estels "LesPerseides", fenòmen astronòmic conegut popularmentcom “Les llàgrimes de Sant Llorenç”.Informació i inscripcions: CERAP, 977 76 80 60; de 18ha 21h i el mateix divendres, a la sortida, fins les 9 delvespre.Organitza: Secció de Muntanya del [email protected] de sortida: Plaça de l’Església de Riudoms

Dissabte, 13 d’agost10 del matíTORNEIG DE NATACIÓ FIRA DE L’AVELLANA, per acursillistes no federats. “8è MEMORIAL JAUME JOANROIGET I CABRÉ”

Organitza: Amics de Riudoms, 977 85 09 30Lloc: Piscina Municipal del Parc de Sant Antoni


6 de la tardaTROFEU “31a FIRA DE L’AVELLANA”. Interessantpartit de futbol entre els equips CD RIUDOMS (amb lapresentació de la nova temporada) i CF CANONJA.Lloc: Camp de Futbol Municipal

2/4 de 7 de la tardaDEMOSTRACIÓ D’AGILITY “FIRA DE L’AVELLANA”Informació i inscripcions: Club Caní Tossuts deRiudoms, 620 860 786loc: C. dels Avellaners

2/4 de 7 de la tardaEl BUS DEL BANC DE SANG serà a la Fira del’Avellana per a recollir les vostres donacions, fins 2/4de 10 del vespre.Organitza: Associació de Donants de Sang del BaixCampLloc: Plaça Arnau de Palomar

7 la tardaPASSEJA’T AMB PONISOrganitza: Club Hípic Castells i Club Hípic JulivertLloc: C. dels Avellaners i Pati de les Escoles Velles

2/4 de 8 del vespreCERCAVILA i ACTUACIÓ CASTELLERA amb elsXIQUETS DE REUS (els castellers de la camisa marróavellana) i els XIQUETS DEL SERRALLO.Lloc: Recinte Firal i Pati de les Escoles

2/4 de 9 del vespreMOSTRA DE CUINA I DEGUSTACIÓ amb avellanesDOP Avellana de Reus a l'estand dels Productes Localsde Qualitat (PLQ). S'oferiran degustacions al públic


Programa d’actes de la Fira

412a FIRA DE SANT LLORENÇ RIUDOMS


assistent. Els tiquets es repartiran a partir de les 20h.Organitza: Diputació de Tarragona - OrganismeAutònom Desenvolupament LocalLloc: Pati de les Escoles

9 del vespre2n CONCURS INTERESTEL·LAR DE “TRENCARAVELLANES A L’ESTIL DE TROS!”Organitza: “Al tanto amb els dits...!”Lloc: Escenari del pati de les Escoles

2/4 d’10 de la nitCERCAVILA i ACTUACIÓ. Grup de danses tradicionalsromanesesLloc: Pati de les Escoles

2/4 de 12 de la nitCONCERT i GRAN BALL DE NIT amb l’ORQUESTRA“VENUS”PREU DE L’ENTRADA: 9€Reserva prèvia de taules al Restaurant de Sant Antoni,977 85 15 83Lloc: Parc de Sant Antoni

Diumenge, 14 d’agost

8 del matí9è ANAR A MAR. Excursió a peu fins a la platja deVilafortuny de Cambrils, per a banyar-se i esmorzar,recordant l’antiga tradició riudomenca d’anar a mar eldiumenge de la Fira.Organitza i inscripcions: Amics de Riudoms, 977 85 0930Lloc de sortida: Parc de Sant Antoni

2/4 de 12 del migdiaXERRADA: "TERRA PAGESA. UN PROJECTE DEFUTUR"Intervindran: Josep Z. Ferré, coordinador comarcal,Josep Carles Vicente, responsable d’organització, ToniBru, president al Priorat d’Slow Food, ErmannoMazzetti, vice-director de la Coldiretti de Viterbo i JoanCaball, coordinador nacional de la Unió de Pagesos deCatalunyaOrganitza: Unió de Pagesos de Catalunya

Lloc: Cooperativa Agrícola de Riudoms.

A continuació es lliurarà el premi del 13è CONCURSDEL CONREU DE L’AVELLANER i del 15è CON-CURS DE FRUITES I VERDURES.Seguidament se servirà un refrigeri, ofert per laCooperativa Agrícola i el Patronat de la Fira del’Avellana de Riudoms.


6 de la tardaPLANTADA DE GEGANTS de la 1a Trobada Nocturnade Gegants “Fira de l’Avellana” de RiudomsOrganitza: Colla Gegantera de RiudomsLloc: Plaça de l’Església

7 del vespreESCALADA AMB ROCÒDROM

Organitza: Secció de muntanya del CERAPLloc: Pati de les Escoles

7 la tardaPASSEJA’T AMB PONISOrganitza: Club Hípic Castells i Club Hípic JulivertLloc: C. dels Avellaners i Pati de les Escoles Velles

7 de la tardaCURSA “SPECIAL OLÍMPIC DE RELLEUS” DE POR-TADORS DE SACS D’AVELLANESOrganitza: Associació El TrencadísLloc de sortida: Plaça de l’Església de Riudoms

1/4 de 8 de la tarda2a CURSA FEMENINA DE PORTADORES DE MIGSAC D’AVELLANES DE RIUDOMSLloc de sortida: Plaça de l’Església de Riudoms

� La inauguració de la Fira serà el divendres, 12 d’agost, a 2/4 de nou del vespre.


2/4 de 8 de la tarda

27a CURSA DE PORTADORS DE SACS D’AVELLA-

NES DE RIUDOMS i 15a COMBINADA REUS-

VALLS-RIUDOMS, disputant-se el “GRAN PREMI

UNIÓ”. La darrera cursa de portadors de sacs que defi-

nirà la classificació final!

Lloc de sortida: Plaça de l’Església de Riudoms

8 del vespre

1a DEMOSTRACIÓ INFANTIL DE PORTADORS DE

SAQUETS D’AVELLANES AL COLL DE RIUDOMS.

Informació i inscripcions: Punt d’Informació. Pes del

saquet 10 kg. Edats recomanades: 8-12 anys.

Modalitat no competitiva, obsequis per a tots els parti-

cipants.

Lloc de la demostració: Pati de les Escoles

2/4 de 9 del vespre

LLIURAMENT DE PREMIS de les diferents curses de

PORTADORS DE SACS D’AVELLANES DE RIUDOMS

Lloc: Escenari del Pati de les Escoles

2/4 de 10 del vespre

BALL a SANT ANTONI amb el GRUP ZAMARRA

Organitza: Restaurant Sant Antoni, entrada lliure

Lloc: Recinte de Sant Antoni

10 del vespre

1a TROBADA NOCTURNA DE GEGANTS “FIRA DE

L’AVELLANA” de RIUDOMS. Cercavila i Ballada Final,

amb la participació de més de 15 colles geganteres

Organitza: Colla Gegantera de Riudoms

Lloc: Casc Antic, Recinte Firal i Pati de les Escoles

2/4 de 12 de la nit – 9 del matí

1r TORNEIG NOCTURN DE PETANCA “FIRA DE L’A-

VELLANA” de RIUDOMS.

Lloc: Pati de les Escoles Velles

Dilluns, 15 d’agost de 2011

5 de la tarda3r TORNEIG DE TENNIS de TAULA “FIRA DE L’A-VELLANA”Lloc: Pati de les Escoles


7 la tardaPASSEJA’T AMB PONISOrganitza: Club Hípic Castells i Club Hípic Julivert

Lloc: C. dels Avellaners i Pati de les Escoles Velles

7 de la tardaDEMOSTRACIÓ i TALLER D’INICIACIÓ A L’ESGRI-MAOrganitza: Federació Catalana d’EsgrimaLloc: Pati de les Escoles

1/4 de 8 del vespreCERCAVILA i BATUCADA a càrrec del grup BATU-CAMPLloc: Recinte Firal i Pati de les Escoles


� El diumenge 14 d’agost se celebra la 27a cursa de Portadors de Sacs d’Avellana.



8 del vespreDEMOSTRACIÓ DE BICI-TRIAL, amb la presència delCampió d’Espanya i del jove promesa riudomencHumbert Mallafré CrosLloc: C. dels Avellaners2/4 de 9 del vespreBALL a SANT ANTONI amb el GRUP PLATINOOrganitza: Restaurant Sant Antoni, entrada lliureLloc: Recinte de Sant Antoni

9 del vespre2n TORNEIG INTERGALÀCTIC DE “RE-LLANÇA-MENT” DE MÒBILS USATSOrganitza: “Que cadascú es porti els seus!”Lloc: Pati de les Escoles

2/4 de 10 de la nitLLIURAMENT DE PREMIS del 3r Torneig de ten-nis de taula, del 2n Torneig intergalàctic de “Re-llan-çament” de mòbils usats i del 1r Torneig nocturn depetanca “Fira de l’Avellana”Organitza: Regidoria d’EsportsLloc: Pati de les Escoles

A continuacióACTE DE CLOENDA de la 412a FIRA DE SANT LLO-RENÇ i 31a FIRA DE L’AVELLANA, a càrrec del Sr. JosepM. Cruset Domènech, President del Patronat de la Firade l’Avellana i Alcalde de Riudoms.Lloc: Pati de les Escoles

A la nostra Fira podreu tastar i comprar tota mena dedegustacions i productes elaborats amb avellana ialtres productes de la terra: gelats, xarrups, licors,orxata, creps, embotits, salses, crema, confitura, ave-llanes crues, torrades o garapinyades, coca de músic id’avellanes, coca amb recapte, fruita i verdura deRiudoms i moltes altres coses més!Es podrà degustar un menú a base de productes riudo-mencs: coca amb recapte, llangonissa, fruita fresca,avellanes i beguda. Us recomanem que ho marideuamb el vi que la DOQ Priorat ha seleccionat per acom-panyar aquest àpat, amb una copa de tast de vi deregal.

Durant els dies de la nostra Fira es podran veure lessegüents mostres o exposicions:• EXPOSICIÓ "ESPAIS”, guanyadora del “PREMIARNAU DE PALOMAR DE RECULL FOTOGRÀFIC 2010”,de Lucía Perera Stocco.• EXPOSICIÓ “PECES DE CERÀMICA i TRENCA-DÍS”. Conjunt de treballs dissenyats i elaborats perFrancisco Bertran Muntané.• EXPOSICIÓ DE NINES DE DRAP “2011 - PASSE-JANT PER RODALIES”, a càrrec d’Isabel Marsal, 620 275964, [email protected].• MOSTRA DE PUNT DE CREU, a partir de tre-balls particulars de senyores de Riudoms, coordinadaper Josefina Curto García-Abadillo.• IMATGES DEL CURS 2010-2011 A LA LLARD’INFANTS MUNICIPAL PICAROLS.

• PROJECCIÓ FOTOGRÀFICA DE LES 15 EDICIONSDEL “CURS DE LA CUINA DE L’AVELLANA” DE RIU-DOMS.• MOSTRA DELS CARTELLS PARTICIPANTS AL“CONCURS DE CARTELLS DE LA 31a FIRA DE L’AVELLA-NA”.• MOSTRA DE VEHICLES D’ÈPOCA• MOSTRA DE VIVERISME I JARDINERIA.• EXPOSICIÓ DELS TROFEJOS ACONSEGUITS PELFC BARCELONA DURANT LA TEMPORADA 2010-2011,a l’espai de la Penya l’Avellana Blaugana.• PRESENTACIÓ DEL NOU REMOLC DE LA COLLAGEGANTERA DE RIUDOMS.• ELEMENTS DE LA FESTA DELS BARRIS DE RIU-DOMS.

A la Fira es pot adquirir el recull de receptes “LA CUINADE L’AVELLANA”, que és el resultat de les receptespresentades durant les 15 edicions del Curs de la Cuinade l’Avellana, en què molts cuiners i pastissers ens hanofert les seves receptes, sempre amb l’avellana com aprotagonista.

Amplis espais d’aparcament senyalitzats al voltant dela Fira.

Més info:Web: www.avellana.catCorreu electrònic: [email protected]: Fira de l’Avellana


‘Aquest serà el meu últimany com a director de la Fira’Eudald Salvat afronta amb il·lusió el seu darrer repte, que enguany durarà quatre dies, inclòs el 15 d’agost

n Estem a les portes d’una nova edicióde la Fira de l’Avellana, com es presen-ta?

Engrescadora, especialment per a mi, jaque hi ha diversos factors que fan que siguimolt especial: perquè tindrà una durada dequatre dies, incloent el dilluns 15 d’agost;perquè s’ha incorporat al ComitèOrganitzador un nou equip humà quecomplementa l’anterior i perquè aquestaserà la novena fira en la qual seré el direc-tor, a través de tres legislatures diferents.

n Precisament arriba poc després deles eleccions municipals... Com afrontaaquesta nova etapa com a director delcertamen?

Com deia, és la tercera legislatura enquè he rebut aquest encàrrec de l’alcaldede Riudoms, cosa que em fa sentir moltagraït. El gran equip humà i material que esmobilitza per la nostra fira fa que la respon-sabilitat sigui molt gran, i el fet que s’haginincorporat a l’organització noves personesés també un repte i una oportunitat per aseguir millorant el nostre certamen.

n En quin moment es troba aramateix la Fira?

La Fira de l’Avellana i Fira de SantLlorenç de Riudoms té el gran atractiu decelebrar-se durant el mes d’agost, en què � Eudald Salvat Mestre, director de la 31a edició de la Fira de l’Avellana.




tothom té més temps lliure i més ganesd’aprofitar-la i gaudir-la, sobretot el jovent iles famílies. Any rere any, ens hem esforçata redibuixar-la i a adaptar-la a les novessituacions. Sempre hem intentat que la firade Riudoms sigui el més gran aparadorcomercial del nostre poble. Pot servir, per atothom qui vulgui, de punt de trobada ipromoció del comerç local, de l’agricultura,de l’oli d’oliva, de la jardineria i el viverisme,i de qualsevol altre element dinamitzadordel nostre poble. La Fira és prou gran comperquè hi càpiga tothom, així que estàoberta a la participació individual o col·lec-tiva de tots els nostres veïns.

n La intenció és continuar en la líniadels últims anys?

Tot es pot canviar. És bo adaptar-se acada situació que es plantegi en cadamoment. Això sí, si una cosa va bé, és millorno tocar-la.

n Entre d’altres coses, la Fira serveixper promocionar l’avellana, que viu unsmoments especialment complicats...Quines eines s’utilitzen per a fer-ho?

Com tots tenim clar el principal elementvertebrador de la nostra fira és la promociói la divulgació del món agrari, tradicional-ment el lligat a l’avellana. L’avellana, i tot elmón rural, fa anys que passen per moltesdificultats. En aquests moment de crisi mésgeneralitzada, és quan més esforços s’hande fer perquè qui tingui ganes i vocació pera seguir impulsant el seu negoci relacionatamb el món rural, ho pugui fer. Per a acon-seguir aquesta promoció seguim oferint alnombrós públic que ens visita l’oportunitatde tastar, de conèixer i d’emportar-se cap acasa diversos productes elaborats aRiudoms o als nostres voltants com són lesavellanes crues o torrades, les garapinya-des, l’orxata, el gelat, la confitura, el licor, elxarrup, la crema, els creps o els embotits,

elaborat amb aquest fruit sec. Per altrabanda, intentem que totes les altes activi-tats paral·leles (degustacions, xerrades tèc-niques, cuina de l’avellana...) portin el nomo la paraula avellana o Riudoms en el seutítol. Així, quan els mitjans de comunicacióparleu de la nostra fira, ens ajudeu a ferpromoció de l’avellana i també deRiudoms.

n A banda de l’avellana, però, es pro-mouen tots els productes més caracte-rístics del poble. N’està content de lafeina feta en aquest sentit?

Cada poble només pot promocionarallò que té. Si a més a més té un reconegutprestigi fora del terme, encara millor. I si amés a més, és un producte que permetdiferenciar-se de la resta de poblacions, l’è-xit està més a prop. Això és el que intentemfer, promocionar Riudoms a través d’a-quests productes de qualitat, com la fruita,la verdura, els embotits i les coques ambrecapte o de fruits secs, principalment.Hem de lluitar perquè aquests elementstant característics del nostre comerç localprovoquin un important efecte crida degent dels voltants cap a casa nostra, fentque se’n puguin beneficiar el màxim nom-bre d’establiments i veïns de Riudoms.L’objectiu principal és la promoció engeneral de Riudoms, i tothom n’ha de sortitbeneficiat, a la curta o a la llarga.

n L’acte més mediàtic és la cursa deportadors de sacs d’avellanes. Enguany

es continuarà amb la cursa femeninaengegada l’any passat?

Tenim la gran sort que la nostra és la ter-cera i definitiva cursa de portadors de sacsd’avellanes i com a última és la que generamés expectació. A més, amb els anys, devegades per iniciativa pròpia i de vegadesconjuntament amb les curses de Reus i deValls, hem introduït altres variants. Ja faanys que organitzem la cursa de relleus“especial olímpic”, amb la participació depersones amb alguna discapacitat. L’anypassat vam incorporar la cursa femeninade portadores de mig sac d’avellanes ienguany, com a novetat, puc avançar quecelebrarem la 1a Cursa Infantil dePortadors de Saquets d’Avellanes i que,sense ànim de competició, permetrà apro-par els més petits el món de les curses deportadors de sacs.

n En els últims anys s’han produïttambé agermanaments amb municipiscom Brunyola o Bellver de Cerdanya. Seseguirà en la mateixa línia?

En les dues passades edicions ens vamagermanar amb les altres dues fires queporten també els nostres noms. Així, el2009 ens vam agermanar amb l’altra Firade l’Avellana de Catalunya, la de Brunyola(La Selva) i l’any 2010 ens vam agermanaramb l’altra Fira de Sant Llorenç deCatalunya, a Bellver de Cerdanya (LaCerdanya). Una vegada assolits aquestsobjectius, en proposo encara altres peraconseguir, com ara l’agermanament amb

‘ ‘

‘ ‘Sempre hem intentat que la fira

de Riudoms sigui el m�s gran

aparador comercial del nostre




el Festival de la Avellana que se celebra a lapoblació asturiana d’Infiesto o l’agermana-ment amb el poble i Monestir de LesAvellanes (La Noguera) o amb la Fira del’Ametlla de Vilagrassa (L’Urgell). Però totaixò potser serà en properes edicions...

n Per algú que no conegui la històriade la Fira, quina és la seva raó de ser?

La Fira de Riudoms va aconseguir per-mís reial per a poder-se celebrar l’any 1599.Era una fira eminentment d’intercanvi deproductes agrícoles i ramaders. Amb el pasdels anys ha anat evolucionant, com tot enaquesta vida! I avui s’ha convertit en unafira, però també en una gran festa, on tot elpoble de Riudoms s’hi aboca i en gaudeix.Les diferents oportunitats que ofereix elprograma d’actes fan que tothom, de qual-sevol edat o condició, trobi alguna cosadel seu interès que l’animi a sortir de casa ia participar-hi, convidant amics i familiarsper a passar una bona estona, tot gaudintdels vespres del mes d’agost i degustantalguna de les oportunitats que la fira i elsseus voltants ofereix.

n Els actes previs també hi tenen elseu espai?

Aquests actes comencen, ben bé, deudies abans de la pròpia fira. Estan distri-buïts principalment en dos gran grups: elsrelacionats amb la cuina de l’avellana i elsrelacionats amb els aspectes més tècnics iprofessionals. Cada any intenten aproparnovetats i aspectes que siguin de l’interèsdels participants.

n Després de tants anys al capdavantde l’equip encarregat de tirar enda-vant aquesta cita anual, s’ha plantejatdeixar enrere el teu càrrec com a direc-tor?

Aquesta és la novena fira de la que ensóc director i aquesta serà la darrera. Apartir de la propera, l’encarregat de ladirecció de la Fira de Riudoms serà el regi-dor Francesc X. Bonet, que en aquestaedició n’és subdirector, i jo continuaréestretament lligat al Comitè Organitzador,ajudant en tot allò que sigui necessari.Des dels 17 anys -i en tinc 40-, que com avoluntari he pres part de la fira des dedins, i tret d’algunes comptades ocasions,sempre hi he estat lligat d’una manera od’una altra. Ara transmetré, amb moltasatisfacció, el testimoni que em va passarl’anterior director Ramon Margalef Batista

cap al futur director Francesc X. BonetOrtiz. Ha estat un gran goig i un enormeorgull poder ser el director de la Firadurant aquestes nou edicions i voldriaagrair-ho a tots els membres del ComitèOrganitzador, els passats i els actuals, quetant ajuden per al correcte desenvolupa-ment de la Fira; als dos alcaldes que m’hohan permès, Josep M. Vallès i Josep M.Cruset i especialment a tota la meva famí-lia, per la qual gairebé no he pogut estardurant els estius fins que ha passat la fira...

n Un desig per als veïns i veïnes deRiudoms durant aquests dies...

Als que veieu la Fira com una oportuni-tat de diversió i oci, que la gaudiu almàxim... Als que aprofiteu aquest esdeve-niment des d’un punt de vista promocio-nal, econòmic, personal o comercial, quen’obtingueu un bon profit! I, sobretot, tantels uns com els altres, que valoreu l’esforçpersonal i humà de totes les persones,organismes i entitats que ens hi impli-quem i que organitzem, tots junts, la nos-tra Fira.

� Mònica Justs Rosals



� Comitè organitzador de la 31a Fira de l’Avellana i la 412a Fira de Sant Llorenç de Riudoms.JOSEP MARIA FONT MASSÓ



n Quina és la producció d’avellanad’enguany?Encara no sabem la producció de la colli-ta d’enguany perquè la plegada comen-ça a l’agost i acaba a finals de setembre.Respecte altres temporades, la del2009/2010, vam fer 101.000 kg. d’avella-nes, que representen 1010 sacs. Fa dosanys, vam tenir una collita molt dolenta inomés vam aconseguir uns 60.000 kg. Faanys que les collites són baixes, no per-què sigui dolenta l’avellana, sinó que elconreu s’ha reduït cada vegada més. Lagent abandona o arranca els avellaners, iaixò fa baixar la producció.

n Es manté el preu de l’avellana?El preu es manté respecte les altres tem-porades. Durant les últimes campanyes,el preu no ha variat d’1,30 euro/lliura. Lalliura és una de les mesures antigues quees conserven als productes agrícoles. Elpreu hauria d’estar més alt perquè lagent s’animi a treure’n rendiment.Actualment, l’avellana té un preu moltbaix i no incita la gent a plantar nousavellaners o a conservar-los.

n Quants pagesos es dediquen a l’a-vellana a Riudoms?Cada vegada el número de pagesos vaminvant. El total no el sé; de socis de laCooperativa, se’n dediquen uns 150.

n Quina varietat d’avellana es con-rea a Riudoms?

La negreta i l’avellana comuna. La negre-ta és la típica, la de tota la vida aRiudoms. És la més valorada i la de mésqualitat. Hi ha altres tipus d’avellanes,però les que conreem aquí són aquestes

dues. La negreta, al ser més bona, està a1,30 euro/lliura, i la comuna a 1,28euro/lliura.

n Quina sortida té l’avellana?

‘La situació que viu l'avellana no cridaprecisament a l'optimisme’Entrevista a Bonaventura Gili, secretari de la Cooperativa Agrícola de Riudoms

� Bonaventura Gili és secretari de la Cooperativa Agrícola de Riudoms.ELISABETH SARRASECA JUNCOSA



Nosaltres les portem a la Unió deCooperatives, que està situada a Reus.Unió és una cooperativa de segon grau ides d’allà l’exporten o la venen al mercatinterior, on es fa avellana torrada, ques’empra molt a les pastisseries, per fergelats... La major part de la producció esqueda al mercat interior.

n Aquests últims dies el temps hamalmès la collita amb les ventades…Al mes d’agost, l’avellaner es fa a ellmateix una esporgada i fa caure les ave-llanes que no són bones, les fallades. Elvent les ha fet caure, encara que tambén’ha fet caure de bones. Al meu conreu,personalment, només m’ha afectat a un10% de la collita, però això sempredepèn de la zona on es tingui. Unió dePagesos ha anunciat aquesta setmanaque hi ha conreadors que han perdut finsa un 50% de la collita.

n Hi ha pocs pagesos, però es bonala qualitat de l'avellana?Sí, la qualitat de la collita és molt bona.Les nostres avellanes estan dins de laDenominació d’Orígen Avellana de Reus,i és una avellana que té un nom i és moltapreciada.

n Com veu el futur de l’avellana?Si no canvien els preus, molt malament.L’avellana va entrar en crisi quan l’Estatespanyol va entrar a la Unió Europea, i noha millorat el seu estat. Això fa que elsconreus davallin cada vegada més. Si algúconserva els avellaners, no és per diners,

és perquè eren dels seus pares o avis, i elssap greu perdre’ls. Però si els preus nocanvien, la situació de l’avellana no cridaa l’optimisme. L’avellana no està en unestat agònic, però la situació és crítica.


� L’avellana de Riudoms, a punt de ser plegada.ELISABETH SARRASECA JUNCOSA



Les hostesses d’enguany s’han mostrat molt il·lusionades de poder col·laborar de nou en l’organització de la Fira de l’Avellana. Sónsis joves riudomenques que faran que la presència de públic i participants al certamen sigui fluïda i profitosa. Seran presents cadas-cun dels dies que dura la fira: del 12 al 15 de juliol per tal d’informar als que s’acostin al recinte. Són la Paula Torrell, l’Elena Domingo,l’Alba Domingo, la Isabel Sarobé i la Roser Sarobé (la sisena, l’Anna Latorre, no apareix a la fotogrfia). � I. G. F.

La Paula, l’Helena, l’Alba, la Isabel i la Roser, les hotesses de la Fira de l’AvellanaISABEL GÓMEZ FARGAS



Amb la calor de l’estiu arriba, el primercap de setmana de juliol, la Festa deBarris, on es dóna a conèixer els queseran l’hereu i la pubilla de l’any aRiudoms. Els diferents barris del poblepresenten els seus candidats, normal-ment, joves que aquell any celebren lamajoria d’edat i que pertanyen al barrique representen. En el ball de final defesta, i mitjançant un sorteig, es procla-men l’hereu i la pubilla de Riudoms, queseran els representants del poble durantun any, és a dir, fins a la següent Festa deBarris.

Clara Fontgivell i Joan Crusells hanestat els afortunats d’enguany. Ella repre-sentava el barri del Molí d’en Marc ambuna banda vermella, i ell, amb una deblava, el barri de les Escoles.

Des del passat 3 de juliol són l’hereu ila pubilla de Riudoms 2011, i hauran defer diverses tasques que com a tals, elscorresponen. Entre aquestes responsabi-litats hi ha la d’assistir a la inauguració dela 31a Fira de l’Avellana, que tindrà lloc elpròxim 12 d’agost.

Com en altres pobles d’arreu deCatalunya, Riudoms avui dia encara con-serva la tradició de nomenar hereus ipubilles, tot recordant aquestes figurespròpies del país. No es tracta d’un certa-men de bellesa, sinó que ostenten larepresentació del municipi i dels joves.

CLARA FONTGIVELLn Quan se’t va proposar ser la pubi-lla del barri del Molí d’en Marc, t’espe-raves que acabaries sent la pubilla deRiudoms 2011?

Sincerament, no m’ho esperava, peròquan et presentes saps que hi ha la possi-bilitat que puguis ser-ho. A més, al princi-pi no ho volia, però ara que ho sóc, em fagràcia.

Clara Fontgivell i Joan Crusells, nous hereu i pubilla de Riudoms Són del barri del Molí d’en Marc i del de les Escoles, respectivament, i els diverteix aquest ‘càrrec’

� Clara Fontgivell, la pubilla d’enguany.ISABEL GÓMEZ FARGAS


n És a dir, que tampoc et desagra-da?

No, ho trobo divertit i tot.

n Ara que ja ets pubilla, què és elque més t’agrada de ser-ho?

Poder inaugurar la Fira, això em faespecial il·lusió.

n I el que menys?Les fotografies.

n Què feies aquest curs passat?He fet el batxillerat humanístic a l’insti-

tut de Riudoms.

n I de cara a l’any vinent, què tenspensat fer?

Acabaré el batxillerat, encara emqueda un any.

n I mentrestant, com passes l’estiu?Surto amb els amics i gaudeixo del

bon temps. A més a més, com que tincmés temps lliure, aprofito per muntar acavall, m’agrada molt.

n T’agrada viure a Riudoms?Sí, és un poble molt acollidor. La gent

de diferents edats ens avenim molt, i sisurts sempre trobes algú que coneixes.

n Tot i que t’agradi viure al poble,què canviaries o què faries per millo-rar-lo?

Doncs ara que està tan de moda aixòde fer esport, i s’han fet pistes de pàdel,m’agradaria que hi hagués una piscinacoberta.

JOAN CRUSELLSn Quan se’t va proposar ser hereudel barri de les Escoles, t’esperavesque acabaries sent l’hereu de Riudoms2011?

No m’ho esperava, però ara que hosóc, m’agrada.

n Què és el que més t’agrada?Representar al poble i involucrar-m’hi.

n I el que menys?Les fotografies.

n Què feies aquest curs passat?2n de batxillerat cientificotecnològic.

n I de cara a l’any vinent, què tenspensat fer?

Enginyeria Química a Tarragona, el

mes passat vaig fer la selectivitat.

n I mentrestant, com passes l’estiu?Ajudo en tot el que puc al mas.

n T’agrada viure a Riudoms?Sí, és petit però, en canvi, hi ha de tot.

n Tot i que t’agradi viure al poble,què canviaries?

Penso que en alguns carrers l’asfaltestà una mica malament però, a bandad’això, no crec que li falti res.



� Joan Crusells, l’hereu de Riudoms del 2011.ISABEL GÓMEZ FARGAS



Isabel Marsal ha fet diverses exposicionsde nines de drap. La propera, que espodrà veure a la Fira de l'Avellana, portaper nom «Passejant per rodalies». El títolprové de la idea de sortir del taller i del'exposició de la casa de les nines i sortirpels pobles i ciutats del voltant. L’objectiuprincipal és que les nines i aquesta aficiótan poc sabuda es puguin conèixer.

n És el seu hobby fer nines de drap?Jo estic prejubilada des de fa gairebé

tres anys. Sempre he fet coses d’artesania,però des que estic prejubilada ho faigamb molta més dedicació. És la mevapassió, no és un hobby perquè comportamoltes hores de feina, treball i moltail·lusió.

n D’on li ve l’afició de fer nines dedrap?

Quan feia patchwork, un dia vaig anar auna botiga especialitzada i hi vaig com-prar un kit amb un disseny d’una ninamolt senzill. Aquesta nina venia amb unspatrons, però era una nina molt bàsica.Vaig fer aquesta nina, després en vaig feruna altra i, a partir d’aquí, em vaig adonarque m’atrapava molt més que el patch-work.

n Quantes nines ha arribat a ferdurant aquests anys?

Al taller en tinc unes dues-centes, peròno són totes les que he fet, al llarg de deuanys n’he fet un miler. Moltes les he rega-

lat o venut, no m’agrada pensar que elsposo un preu, prefereixo dir en sentitfigurat que les «dono en adopció». La per-sona que compra una nina la cuidaràcom jo i ja serà una responsabilitat sevacuidar-la.

n En què s’inspira a l’hora de crear-les?

No m'inspiro en res concret, sinó queles faig a sèries. Per exemple, de perso-natges de contes clàssics, la caputxetavermella. En aquest cas, em vaig inspirar

Isabel Marsal: ‘Per a mi fer nines de drap,més que un ‘hobby’, és la meva passió’Portarà a la Fira de l'Avellana la mostra ‘Passejant per Rodalies’, on es podrà veure una diversitat de nines

� Isabel Marsal, una apassionada de les nines de drap, al seu estudi.ELISABETH SARRASECA JUNCOSA



en un dels contes de la meva néta. A par-tir d'aquí, vaig començar a fer nines decontes clàssics i ara forma part d’unacol·lecció que encara no està acabada. Vadestinada a fer tots els personatges delscontes clàssics, i quan els tingui tots faréuna exposició monogràfica dels perso-natges dels contes.

n Quin és el procés de fer una nina?Tot parteix d’un patró. S’ha de dibuixar,

després es passa a roba, es cus, s’hi posael farciment, com als coixins, amb mésquantitat o menys, s’han de fer els vestitsi armar el cos. Quan el cos ja està amb laroba i els seus complements de fantasia,es fa el cap. És la part que dóna persona-litat al nino, per tant, és la part que neces-sita més atenció. Un cop acabat, s’ajuntenel cap i el cos, li faig una foto i li posocolònia.

n De quins materials estan fetes?El farciment és com un coixí, tot el cap

i el cos està fet de cotó i el cabell normal-ment el porten de llana, però també potser sintètic i, fins i tot, artificial.Pràcticament no faig servir res artificial nide fibres, m’agrada fer servir materials

com la llana i el cotó. També es fan servirpintures damunt del cotó, primer per feruna blanca a la cara per tapar els porusdel cotó i, després, es dibuixa i es pinta.

n Quant es pot tardar a fer una nina?No ho sé exactament. Hi ha nines pre-

parades per fer en monogràfics, sóntallers que fem d’unes sis hores, es fantotes alhora i es poden fer en tant poctemps perquè preparo el procés i tinccada pas molt estructurat per fer-horàpid. Però les que es poden fer en sishores són processos molt senzills, no por-ten entreteniments ni complementssuplementaris. Generalment, les ninesporten moltes hores de feina.

n Quin cost pot tenir, aproximada-ment?

Alguna vegada he intentat apuntar leshores que tardo, però ho he deixat estarperquè les hores no són la mesura, sinóque ho és la dedicació i el que gaudeix-hofent-ho. La temptació és multiplicar leshores que has tardat per saber el cost, peròel preu final mai s’assembla a la dedicació.Prefereixo deixar el preu de l’hora i tenir encompte la complexitat del ninot.

n Hi ha algun personatge que novendria mai?

Les que no poso a la venda són els per-sonatges dels contes perquè en un futurvull fer-ne una col·lecció. La nina que mésestimo és la caputxeta vermella; no lavendré mai, ni la donaré en adopció. Emté el cor robat, suposo que és la primeraque vaig fer dels contes i hi vaig dedicarmoltes hores.

n A quins llocs ha exposat?L'any passat vaig fer la meva primera

exposició al Club Nàutic de Cambrils, iaquest any, he exposat l’exposició«Passejant per rodalies», a Reus i a poblesdel voltant.

n Què podrem veure a l'exposició dela Fira de l'Avellana?

Portaré l'exposició «Passejant perRodalies», on es podran veure lesPepones, Nines en llaços, Castanyeres,Ninots d'animals, Cookiees... Espero queagradi a tothom.


barris 2011


Amb una traca simultània en tots els barris,el divendres 2 de juliol, a les 8 del vespre, esva donar el tret de sortida a una de les fes-tes riudomenques més esperades de l’any:els Barris. Una vegada les traques havienpetat, el canó va començar una cercavilapels diferents carrers del poble per anun-ciar l’inici de la festa.

El mateix divendres ja es va dur a termeuna ruta pels diferents bars del poble. 110persones, aproximadament, una cinquan-tena més que l’any passat, van participaren el Birracrusis Canya Tour, que aquestany va arribar a la 3a edició. Els participants,que prèviament havien pagat 15 euros itenien un mocador d’obsequi, seguien unaruta per 12 bars riudomencs on en cadaestabliment es podien beure una canya. Laruta, que va començar a les 7 del vespre, vaestar acompanyada fins al seu final per laxaranga «Escolta i Xala» de Benicarló.

Simultàniament, veïns dels diferents barrisacabaven de guarnir els carrers i les places,i en alguns es feien degustacions de cócs,truites, rom cremat i sopars.

El dissabte a la tarda els barris ja tenien pre-parats jocs per als més petits, mentre s’aca-baven de preparar els últims detalls pelsopar al carrer. Uns sopars a la fresca quevan anar seguits pel ball encetats, en totsels barris, per l’hereu i la pubilla de cadas-

cun d’ells. La festa va continuar a la plaçade l’Om, on es va poder gaudir de música iambient fins a la matinada.

Diumenge, ben d’hora al matí, les xaran-gues i les traques dels diferents barris vandespertar els veïns per anar a enramar. Ales 10, a la plaça de l’Arbre començava larua de disfresses i carrosses, que van desfi-lar enmig d’una guerra de confeti perdiversos carrers del poble fins a arribar a laplaça de l’Església, on es va fer una balladaconjunta.

La mateixa tarda es va celebrar una missaamb els hereus i pubilles, i una representa-ció de cada barri per fer l’ofrena. Al vespre,a la mitja part del ball, es van donar aconèixer l’Hereu i la Pubilla de Riudoms i

els premis de les diferents categoria decarrosses i disfresses. El color blau i el ver-mell de les bandes indicava que serienJoan Crusells, hereu del Barri de les Escoles,i Clara Fontgivell, pubilla del Barri Molí d’enMarc, qui substituirien Marc Salomó iGeorgina Seuba, els representants delpoble durant aquest any. Pel que fa a dis-fresses, el primer premi va ser pel Barrid’Avall, que anaven vestits de coca enrecapte; el segon, pels mexicans del Barride Sant Antoni; i el tercer, se’l van endur elsaviadors del Barri de la Raval. En la catego-ria de carrosses, la guanyadora va ser per ladel Barri de Sant Sebastià, disfressats delQuixot; el segon premi va ser pelZeppeling dels aviadors del Barri de laRaval, i el tercer, per la caseta de fusta de laHeidi del Barri de la Plaça.

Sopars, disfresses, carrosses,confeti, hereus i pubilles


barris 2011


Una vegada coneguts els premis de lescarrosses i disfresses, i el nou hereu ipubilla, aquests, van començar el ball, alqual es van afegir la resta d’hereus i pubi-lles i que va donar per finalitzada la festade Barris 2011.

PUBILLES I HEREUS D’AQUEST ANY:Barri de Sant Antoni: Paula Torrell i Xavier

LlorensBarri d’Avall: Raquel Villanueva i David

CortsBarri Ferrant: Inès Bonet i Roger Fortuny

Barri Molí d’en Marc: Clara Fontgivell iAntoni Buqueras

Barri de Sant Sebastià: Isaura Garriga iEduard Chicote

Barri de les Escoles: Jèssica Sánchez i JoanCrusells

Barri de la Plaça: Lídia Gaya i JaumeGispert

Barri del Carrer Major: Lluna Domínguez iLluís Bages

Barri del Colomé: Aina Mallafré i SergiSalvat

Barri del Raval: Laura Hernández i JoanMaties

DISFRESSES:Barri de Sant Antoni: MexicansBarri d’Avall: Coca en recapteBarri Ferrant: CubansBarri Molí d’en Marc: GreaseBarri de Sant Sebastià: QuixotBarri de les Escoles: Alumnes d’escolaBarri de la Plaça: HeidiBarri del Carrer Major: AvellanesBarri del Colomé: Senyals de trànsit (110km/h)Barri de la Raval: Aviadors


� Barri d’Avall, primer premi en categoria vestits.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Barri Sant Sebastià, primer premi en categoria carrosses.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Barri de la Plaça, tercer premi en categoria carrosses.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Barri del Raval, segon premi carrosses i tercer vestits.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

barris 2011


� Barri del Colomer.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Barri de Sant Antoni, segon premi al millor vestit.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Barri de les Escoles.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Barri Ferrant.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Barri del Carrer Major.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Barri Molí d’en Marc.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Residència L’Onada.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Els Quintos nascuts l’any 1993.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

barris 2011


� Cursa de sacs a l’ermita de Sant Antoni.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Els diferents barris preparen activitats per als més petits.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Dissabte al vespre, sopar a la fresca a cada barri.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Els nens s’ho van passar d’allò millor amb els jocs de cucanya.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

tal dia farà un any


Moltes vegades desconfiem del sistema,però no podem evitar que la informacióque rebem vingui per aquesta via. Peraixò el sistema pot dormir tranquil ja queté un domini absolut sobre el poder. I,quan aquest parla dels resultats de leseleccions, sovint torna a utilitzar una per-versió del llenguatge en fer públic osten-tosament, per exemple, que la “llista elec-toral més votada és la guanyadora”. Iaquesta afirmació, en la democràcia queens han donat, és falsa perquè la mésvotada només és la guanyadora si aques-ta aconsegueix la majoria absoluta.Altrament només representa “una mino-ria”, la més gran i qualificada, si voleu,però, al cap i a la fi, una minoria. I lademocràcia què és? El govern de lesmajories, no? És a dir que, en aquestaorganització (una de les millors, imperfec-ta, de ben segur, però que, mitjançantmecanismes de participació directa oindirecta, ofereix “legitimitat” als repre-sentants), la minoria més votada mai nopot guanyar res per si sola si totes lesaltres s’hi oposen. Per això, qualificar unaminoria (que, repeteixo, no arriba pas a lamajoria absoluta) de guanyadora és utilit-zar partidísticament la perversió del llen-guatge per voler confondre novament iconscientment tothom o a tots. I això noens ho mereixem de cap de les maneres.I encara més perquè, de ben segur, quiens ho repeteix mil cops ha proposat,

votat i elegit aquest sistema dit democrà-tic de repartiment del poder públic ambles seves fèrries llistes tancades pels par-tits o coalicions, amb l’aplicació de la fór-mula o regla D’Hondt modificada (quefomenta descaradament els partits majo-ritaris i crea desproporcions flagrants, jaque només atorga ascons a les llisteselectorals que han superat un determinatpercentatge de vots o barrera legal o

electoral), amb l’accés als mitjans decomunicació (d’informació?) públics igratuïts segons la proporcionalitat de larepresentativitat institucional que estanostentant (passat o passat recent) i nosegons les possibilitats que els ofereix elmoment de la campanya (és a dir, ara). Jaho veurem en les properes eleccions onpodrà haver candidatures que no tenenrepresentació actualment que passaran

Llenguatge pervers omanipulador un cop més

� La comunicació humana és una eina sensacional però, molt sovint, millorable.

tal dia farà un any


segurament com a invisibles davant decerts mitjans i d’altres, que sí que entenen, ens les trobarem a dins de la sopai potser no en sortiran gaire ben parades.Per això els matisos, que perfilen les con-tradiccions i els desajustaments, sempresón tan importants per afinar tota menad’opinions sobre fets, idees i persones.

Sobre la democràcia hi ha la famosafrase que el conegut dirigent britànic sirWinston Churchill pronuncià a la Cambradels Comuns el novembre de 1947: “Lademocràcia és el menys dolent dels siste-mes polítics” i se li n’atribueix una altra demés contundent i demolidora: “El millorargument en contra de la democràcia ésuna conversa de cinc minuts amb elvotant mitjà”. Per la seva banda, el provo-cador i inconformista escriptor irlandèsGeorge Bernard Shaw en deixà anar duesmés com un cove: “La democràcia és elprocés que garanteix que no siguemgovernats millor del que ens mereixem”. I,l’altra, “La democràcia substitueix elnomenament fet per una minoria corrup-ta, per l’elecció motivada per una majoriaincompetent”. Déu n’hi do! En tot cas, hiha una sentència que diu: “Perquè elsdolents triomfin, només cal que els bonses quedin a casa”. Així que, més que la lleide paritat, als polítics, se’ls hauria de pas-sar per un detector de mentides i decorrupteles i, alhora, per una prova quegarantís la seva competència i de seny.“Som pols d’estrelles”, el bioquímic lleida-tà Joan Oró Florensa “dixit”, i sovint, hipodríem afegir nosaltres, obedients iresignats pagadors d’hipoteques. Tot ensva bé?

En fi, parlem la mateixa llengua –o no-i moltes vegades comprovem que no ensacabem d’entendre del tot. La comunica-ció humana és una eina sensacional però,molt sovint, millorable, doncs. En aquestsentit, de tant en tant les paraules, quecontrolem, diuen ben poc. I són els ges-tos, la mirada... els que acaben parlant. Entot cas, el primer que s’hauria de fer seriadeixar parlar els qui tenen idees i que ofe-reixen solucions noves. Perquè la indig-nació no és una ideologia, sinó un senti-ment. On és, però, l’art de pensar, parlar iescriure bé? A la democràcia, no li calennomés ciutadans “indignats”, sinó quenecessita també ciutadans actius, infor-mats i crítics, amb un llindar moral sòlid iamb autonomia de pensament respecteles consignes del moment. L’escriptor

francès François Mauriac ja sentenciavaque “Els homes d’Estat són com els cirur-gians: els seus errors són mortals” i, moltabans d’ell, el tercer president dels EstatsUnits de Nord-amèrica, Thomas Jefferson,afirmà: “Crec que les institucions bancà-ries són més perilloses que un exèrcit”.Eren premonicions dels maldecaps queens toca de viure? O la història és cíclica i,com que no n’aprenem, ensopeguemdues, tres o més vagades en la mateixapedra egoista i repetim les mateixes erra-des destructores?

En les seves reflexions i, per tant, mit-jançant el “llenguatge”, FriedrichNietzsche diu que la veritat és que el llen-guatge és mentida o bé que la veritat ésque la creació del llenguatge va ser unamentida. El llenguatge, en algun momentde la història, va anar naixent de mica enmica. És, per tant, una eina que, amb eltemps, ha anat adquirint importància per-què ens és molt útil i no només ja no elcritiquem sinó que, en posseir-lo, enscreiem superiors malgrat ser-ne esclaus.El llenguatge ens acosta al món real o ensn’allunya i ens el dissimula? El llenguatgeserveix per comunicar-nos o ens amagales coses? Segons el “Gènesi”, una de lesprimeres coses que féu Adam fou posarnom a les coses, és a dir, la ficció de“donar nom” és l’acte de domesticar o decreure’ns que dominem la natura, quedominem el poder de les coses i fer-nos-les nostres. Qui descobreix el llenguatgedescobreix la mentida? En la mesura quel’ésser humà és social i gregari, el llen-guatge –segons aquest filòsof alemany–no li serà útil, fonamentalment, percomunicar-se, sinó per imposar-se idominar els altres. No estem tan lluny dela concepció del món de la sofística... Pera Nietzsche, doncs, en el principi no hi hamots sinó sensacions. Cadascuna d’a-questes sensacions és única, pròpia, per-sonal i intransferible. Les sensacions pro-dueixen imatges i, finalment, d’aquestesimatges en fem conceptes i en conse-qüència les refredem, donant-los unafalsa aparença d’eternitat i de perfecció.Però treballant així, per processos d’abs-tracció, acabem per oblidar que el llen-guatge deforma tant com forma; quesedueix tant com redueix la realitat aparaula i que, finalment, ens fa passar laficció per realitat, bou per bèstia grossa.No seguiré per aquest camí, però, en totcas, no hauríem d’oblidar la lliçó que ensdóna en el sentit que el llenguatge no és

neutral, ni objectiu, ni expressió de la raó,sinó construcció i ficció. “El problema noés riure en comptes de pensar, el proble-ma és que no sabem de què riem ni perquè hem de deixar de pensar”, diu elsociòleg i crític cultural Neil Postman, teò-ric de la comunicació, referint-se a la TV.Clar que després hi ha qui pensa el con-trari: Divertint-nos fins a aprendre. Vivim,per tant, no en la societat de la informaciósinó en la de l’entreteniment.

Si tornem a la realitat, podem utilitzarel llenguatge per preguntar-nos què hapassat amb els banquers que aconsella-ven de comprar productes als seus clientsamb plena consciència que eren opera-cions dolentes i de gran risc. I això no eraficció. O bé, per què un enginyer financer,que cobra mil vegades més que unenginyer de camins, canals i ports i creasomnis i il·lusions, es queda tan ample –sifracassa– i amb els diners dels contri-buents a la butxaca i, en canvi, l’altre, quefa coses tangibles, si se li ensorra un via-ducte, se l’acusa i va a la presó (ben pocs,val a dir-ho, també, ja que tampoc no enshem d’enganyar)? I si s’enfonsa algun edi-fici mentre se’n basteix un altre de nou alcostat, què succeeix? Qui ho acabapagant tot? Sembla un petit gran com-plot que, com tota conxorxa conspirado-ra, el que coneixem segur són les nom-broses víctimes, que solen ser les de sem-pre. També s’ha dit que el creixementsense límits d’aquestes darreres dècadesno feia poble, sinó que era un reflex delconsumisme pur i dur, només. És a dir,l’activitat econòmica tampoc no és neu-tral ni innocent o benèvola. Tota decisióeconòmica n’és una d’ètica que afavoreixuns i en perjudica uns altres. Us sona deres aquesta dicotomia o opòsits? O elsuns o els altres, els bons o els dolents, elsd’aquí o els de fora, els blans o els negres,els cabals o els trivials, els fastos o elsnefastos, l’excel·lència o l’horror, els quimanen o els qui obeeixen, els pobres debéns o els rics d’esperit (o viceversa)...,seny o follia, aprendre o desaprendre,viure o morir... Són paraules només? Ésuna enganyifa? És ficció inversemblant?En fi, moltes lletres i poc suc també lesescriuria un ruc. Tanmateix ja se sap que,mentre una mà negra va fent de les sevesa la terra, els brams d’ase no pugen al cel.Vaja, com sempre!

� Josep M. Toda Serra

opinió


Aquest encapçalament, que podriarecordar el títol d’un aquells llibres debricolatge indesxifrables —que en unatarda pretenen ensenyar-nos com cons-truir un vaixell de passatgers amb quatrefustes i un pot d’engrut—, és en realitatallò que millor defineix el resultat de lesaccions dels governs, tant de l'Estat, comde la Generalitat, en els darrers set o vuitanys.

Ambdues administracions han proce-dit de manera tan connexa que el queserveix per jutjar-ne una és bona per al’altra. No podria ser d’altra manera sitenim en compte que és el mateix subs-trat ideològic el que ha sustentat lesdecisions dels respectius governs, i úni-cament els ha diferenciat el perfil perso-nal dels dos caps de govern. Una perso-nalitat grisa, monòtona i, fins i tot avorri-da, en un cas i, en l’altre, un personatgeque ha actuat com un encantador deserps, capaç de dir en cada moment allòque a la gent li agrada escoltar, sensetenir la més mínima voluntat de complir-ho.

I la cosa li ha funcionat; li ha funcionatfins que la realitat s’ha imposat i ha dei-

Com arruïnar un país envuit anys

� El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en un acte electoral delPSOE.

opinió


xat al descobert totes les mancancesd’una manera de governar basada endogmatismes ideològics que han impul-sat decisions poc assenyades i absoluta-ment contràries a la realitat econòmica; iavui dia, en què és aquesta la realitat que,ens agradi o no, preval en quasi tots elsàmbits de la vida, si les decisions gover-namentals tenen origen en aquells prin-cipis i no són concordants amb aquestarealitat, el més probable és que en resultiuna situació com l’actual: un país total-ment dependent de les decisions delsaltres, i absolutament sotmès a aquell feteconòmic que no es va voler tenir encompte a l’hora de governar.

No fa falta massa memòria per recor-dar quan el president espanyol deia:“¡¡Contra la crisi, més drets per atothom!!”. Sembla fantàstic, però la reali-tat és que ningú amb dos dits de conei-xement, es podia creure que allò podiaser veritat. De fet, no ho podia ser perquèaquests drets als quals es referia costendiners, uns diners que ja no es tenien, nies tenen.

A part d’això, aquest discurs populistaha propiciat que diversos col·lectius, amb

una evident intenció pertorbadora,barregin drets amb necessitats i ara plan-tegin reivindicacions totalment irracio-nals.

Haver convertit l’Estat del benestar enuna mena de beneficència en què elsdrets són inversament proporcionals ales aportacions que un hi fa, tot i ser la viamés ràpida per desmantellar-lo, ésnomés una part de l’exorbitant malbara-tament dels recursos públics que s’haproduït en aquests darrers anys degoverns socialistes. Uns anys en els qualsla política econòmica ha estat marcadaper la frivolitat i sustentada en una rique-sa fictícia, només podien acabar d’aques-ta manera.

Ara es preveuen noves eleccions, enun futur no massa llunyà, i tot semblaindicar que es farà realitat aquella teoriaque diu que en moments de bonançaeconòmica els electors tendeixen a votarpartits d’esquerra, mentre que enmoments difícils, la preferència va cap avotar partits de dretes; i això ens hauriade donar una certa esperança de millora,ja que aquests solen tenir més cura enl’administració dels recursos públics i

també perquè mentre que els partitsd’esquerra no han fet cap pas cap al cen-tre ideològic en l’aspecte econòmic, elspartits de dretes tradicionals sí que hohan fet en l’aspecte social. Ara bé, parlode partits de dretes tradicionals en l’àm-bit europeu, perquè aquí, l’alternativa ésuna dreta mesetària i centralista, quegenera més dubtes que esperances.

És clar que l’economia d’un país ésmolt més complexa que una economiadomèstica, però ambdues es mouen pelsmateixos principis: no gastar més que elque s’ingressa, i no adquirir compromi-sos si no es té la garantia de poder-loscomplir.

Aquesta hauria de ser l’actitud d’unbon govern i l’obligació dels governats:no exigir allò que el país no es pot per-metre.

� Francesc Xavier Bonet

col·laboració


Algun camí s’ha comentat de manerabreu la visita que Francesc Macià que féua Riudoms, com a primer president de laGeneralitat restaurada. Gràcies a les cròni-ques periodístiques, avui podem afirmarque l’Avi, com així se’l coneixia, va trepit-jar la nostra vila com a mínim dues vega-des; anem a detallar-les. La primera esta-da tingué lloc el 15 de novembre del1932, i va quedar recollida de la manerasegüent: «El martes estuvo en ésta elPresidente de la Generalidad, donFrancisco Maciá, en viaje de propagandaelectoral, siendo recibido a la entrada dela población por el Ayuntamiento, Juntadel Centro Republicano y mucho públi-co.» (La Vanguardia, 22-XI-1932, p. 36).

La campanya era per a les eleccions alParlament de Catalunya, les quals es vancelebrar el 20 de novembre i van donar lamajoria absoluta a Esquerra Republicanade Catalunya (ERC). A Riudoms, va guan-yar el partit conservador Unió Ciutadana,nova denominació de la LligaRegionalista, amb un 47,7% dels vots.

La segona visita del president Macià vatenir un caràcter extraoficial, i això explicala manca d’una recepció protocol·lària, jaque el seu pas per Riudoms no va quedarregistrat a les actes municipals. La sevavinguda al municipi fou possible perquèla població es va incloure dins del full deruta de la visita que el president efectuà,el dia 15 de juny de 1933, al pantà deRiudecanyes. Macià va sortir de

Barcelona, acompanyat de la seva dona ide la seva filla Maria, juntament amb eldiputat Josep Andreu Abelló i el seusecretari particular. Rumb a Riudecanyes,l’honorable va passar pel Vendrell iTarragona i va fer parada a Reus, a

Riudoms —on fou saludat per una comis-sió de l’Ajuntament i alguns socis delCentre Republicà— i a Montbrió delCamp. En aquell moment, una comissiógestora presidida per l’alcalde JoanMallafrè Salvadó, d’ERC, governava el

Francesc Macià, a Riudoms'L'Avi, com així se’l coneixia, va trepitjar la nostra vila, com a mínim, en dues ocasions'

� El president de la Generalitat Francesc Macià amb altres autoritats, en una estada a l'HotelSant Roc de Solsona el juny de 1931.

col·laboració


consistori. El president va arribar al pantàa la 1 del migdia, va fer un recorregut desupervisió i, posteriorment, dinà. A les 4de la tarda va tornar a Reus, on va cele-brar un acte al Centre d’UnióRepublicana.

Seguidament, Macià i el seu seguicivan desfer el camí per apropar-se aRiudoms on, segons la crònica periodísti-ca, el poble li va tributar «una acogidacalurosísima. Visitaron en dicho pueblo el“Foment Nacionalista Republicá”, en elcual hicieron uso de la palabra su presi-dente señor Rovira, el señor Cavallé y elgobernador civil señor Freixas, quien dijohay que seguir los ejemplos dados por elseñor Maciá durante su larga vida políticapara llegar un día a conseguir las reivindi-caciones políticas a que aspira el pueblocatalán. / El señor Maciá hizo uso de lapalabra a continuación y después desaludar al público allí congregado, dijoque es necesario robustecer la cultura delpueblo para que sea digno de la justicia yde la libertad que todos desean. / Unaplauso coronó las últimas palabras delPresidente de la Generalidad y al dirigirseéste junto con sus acompañantes a loscoches, fué objeto de una manifestaciónde simpatía y adhesión». (La Vanguardia,16-VI-1933, p. 4-5)

En la memòria col·lectiva queda laimatge de diverses noies oferint un pomde flors al vell polític i un nen recitant unapoesia patriòtica. Francesc Macià fou unpresident a qui agradaven les aparicionsescèniques, encara que no era un gran

orador. A Riudoms llançà algun dels seusmissatges més coneguts com: «Tothomté dret a la seva caseta i al seu tros deterra». Aquestes consignes van ocasionarun cert rebombori entre l’extens grup depagesos de mitjana i petita propietat, queveia perillar les seves possessions. El pre-

sident va morir el 25 de desembre de1933 i l’Ajuntament de Riudoms va desig-nar dos representants per assistir al seuenterrament, que fou multitudinari, aBarcelona.

� Joan Torres Domènech ‘ ‘<

‘ ‘El poble li va tributar Òuna

acogida caluros�sima.

Visitaron, en dicho pueblo, el

� El president Francesc Macià, en un bany de masses a Figueres (1931-1933).

col·laboració


A la Clara li agraden molt les flors, lesplantes, els arbres..., per això tal vegada elseu desig ha estat sempre el de podertenir un trosset de terra petit, tan sols perpoder-hi plantar dos arbres dels que fanbona ombra i sembrar unes flors en unjardí que ella hauria cuidat amb moltaestimació. La Clara en va parlar molt acasa. Ho desitjava amb tot el cor i ambtota l’ànima. Tal volta no havia desitjatmai cap altra cosa amb tant de fervor, talvolta perquè ella és una enamorada de lanatura.

No va poder ser. Aquell desig era per aalgú com una cosa estranya i ningú no liva donar suport. No s’imaginava fer-segran tancada sempre dins de les matei-xes parets, baixar sempre les mateixesescales o tancar-se dins d’una gàbia ambmotor on es podia fer el mateix peròsense cansar-se; o, a les estones lliures,seure davant d’una capsa tonta on sem-pre sortien una colla de desgràcies i unespersones que, en lloc de parlar, cridaveno uns governants que, encara que no cri-dessin, certament eren molt difícils d’en-tendre.

Precisament per trencar amb aquestamonotonia de cada dia, la Clara seguiatenint el mateix desig: anar i venir deltrosset acompanyada d’un ram de florsdel jardí al qual ella li hauria agradat tantcuidar, o bé a l’estiu seure a l’ombra delsdos arbres llegint un llibre, fent algunalabor...

Ara la Clara s’ha fet gran i de vegadeses pregunta: era tant el que jo demana-va? Poder fruir d’un trosset de la naturale-sa. La Clara viu en una urbanització on aldavant té una plaça amb uns arbres queno són seus, però que ella se’ls estimacom si ho fossin. Encara sort, diu ella, quedavant no hi tinc cap bloc de ciment. Avegades en parla, d’aquests arbres, i diu

que la primera i l’última cosa que fa cadadia és donar-los el bon dia quan s’aixecaal matí, i la bona nit, abans d’anar-se’n adormir. Diu que ells això ho saben i que,quan ella arramba la cortina, encara queno faci aire, ells li fan anar les branques:bon dia!, bona nit!

� M. del Carme Barceló Barceló

El desig inassolit'El seu desig ha estat sempre el de poder tenir un trosset de terra, tan sols per poder-hi plantar dos arbres'

miscel·lània


Pinscher El pinscher miniatura és una raça de gos del grup dels pins-chers, originària d'Alemanya, on són anomenats zwergpins-cher. Es tracta d'una miniaturització del pinscher alemany quees feia servir originalment per a la caça de rosegadors, espe-cialment de rates. A principis del segle XX, el Pinscher minia-tura era bastant comú en el seu país d'origen, i es va exportarper primera vegada als Estats Units l'any 1919, on va ser la pri-mera raça registrada per l'American Kennel Club l'any 1925.

Les seves proporcions són quadrades, ja que té la mateixalongitud que alçada a la creu, entre els 25 cm. i els 30. El seupes oscil·la entre els 4 kg. i els 6. El pèl és curt i llis, i admetnomés els exemplars monocolor vermells, en les seves dife-rents tonalitats, i els exemplars bicolors negres amb marquesfoc. Tradicionalment, el Pinscher miniatura presentava la cuai les orelles tallades, però actualment aquesta pràctica estàprohibida a tota la Unió Europea.

El Pinscher té una gran energia i curiositat natural, a mésde posseir un instint de guarda que, malgrat la seva midapetita, el fa ser un bon guardià. Com tants altres gossos demida petita, el Pinscher miniatura no dubta a plantar cara agossos de grans dimensions, com ara el Doberman, i fa galad'un coratge i energia en desacord amb la seva mida. De fet,i malgrat la seva fràgil aparença, aquest gos no dubta aembrancar-se en baralles amb gossos molt més grans que,desconcertats, es mostren confusos i fugen del petit Pinscherminiatura.

El pallassoUna dia del mes de juny passat, el meu nét Arnau, de 5 anys, em

va regalar un petit pallasso de fusta pintat de colorins; porta unsfils que, a l’estirar-los, el pallasso mou les cames i els braços.

Aquest pallasso era un regal que havien fet a l’Arnau quan erapetit.

Però l’altre dia, jo estava cansada i em sembla que una micatrista, i el meu nét, que té una sensibilitat especial, ho va notar i emdigué:

- Àvia, aquest pallasso és per a tu.- Per a mi? —vaig preguntar—, però, si és un regal teu de quan

eres petitó.- Sí, ja ho sé àvia, però ara vull que sigui teu. Vull que el tinguis tu.

I, a l’insistir-hi, el vaig agafar i me’l vaig emportar a casa, totdonant-li les gràcies. Desat dins d’un calaix on tinc les coses méssenzilles, i a la vegada les més valuoses, el guardo. Aquest és i seràun regal que sempre duré al cor.

Ningú no li va dir a l’Arnau «comprarem un regal a l’àvia, o dónaaixò a l’àvia que és el seu aniversari». No. Ningú no digué res i ell,que em veié un xic desangelada, em consolà i m’oferí el seu petitpallasso i jo el vaig acceptar emocionada. No ho oblidaré mai.

�M. Dolors Nat

esports


Més de 150 esportistes, tots ells jugadorsd’hoquei, van arribar diumenge dia 10 alPavelló d’Esports de Riudoms, puntuals ales 10 del matí. Hi havia nens i nens, ialtres de no tan petits, de 6 clubs d’ho-quei diferents: del C.E. Noia, del Bigues iRiells, els Veterans Hoquei Tortosa, elsVeterans la Salle Bonanova, del ClubNatació Reus Ploms, i els locals, el ClubPatí Riudoms.

Començava el primer partit d’hoquei,aquest però, sense patins i amb protago-

nistes d’edats molt diferents: una disputaentre pares i fills. D’aquesta manera, esdonava per iniciat el X Trofeu AntoniGaudí, una diada esportiva que durariafins a les 8 del vespre, i en la qual es juga-rien partits d’hoquei de totes les catego-ries.

A més a més, es va comptar amb lesactuacions de 2 grups de patinatge artís-tic: el de Riudoms i el Grup Xou, delPerelló, que per amenitzar la competicióvan fer una exhibició.

Després de 10 hores de jugar ahoquei, amb alguna descans per fer eldinar de germanor, es van donar el pre-mis. Els encarregats van ser el regidord’esports, Carles Garcia, la regidora dejoventut i lleure, Mireia Massó, i un mem-bre de la Federació d’hoquei. Els deRiudoms van guanyar en la categoria debenjamins, prebenjamins, veterans ijuvenils..

� I. G. F.


Sis clubs disputen el Trofeu Antoni Gaudí

esports


El riudomenc Ricard Domingo Mas, amb el cavall Esso Kaiser, pro-pietat de Jesús Sevil, va quedar segon en el Raid de Besora, cele-brat el dia 18 de juny a Santa Maria de Besora. Va ser un CEI de 90km, durant els quals va anar cinquè, sisè, setè i vuitè. A l’últimafase, de 19 km, ja va sortir segon i en aquesta posició va acabar.

El genet riudomenc va fer el recorregut en sis hores i quinzeminuts, arribant a només dotze segons del primer classificat. Lavelocitat mitja del genet va ser d’uns 14'23 km/h durant la com-petició.

CEDIDA

Ricard Domingo, segon en el Raid de BesoraEl riudomenc David Toda Morelló (ajupit, al centre de la imatge)és el porter de l’equip infantil d’hoquei damunt patins del ClubNatació Reus Ploms, conjunt que després d’una primera fase bri-llant, ocupant la primera posició del grup, va acabar la tempora-da passant directament a la lligueta Preferent del Campionat deCatalunya de la categoria, per bé que van poder classificar-seper a la final malgrat perdre davant el Noia i l’Arenys de Munt. Latemporada va cloure amb una altra lligueta, on va quedar dotzèdel conjunt Catalunya. La temporada vinent l’equip intentaràigualar aquesta temporada i, si s’escau, millorar-la.

El riudomenc David Toda, porter de l’infantil del PlomsCEDIDA


esports


El CD Riudoms va organitzar el dissabte 9 i el diumenge 10 dejuliol les 24 hores de futbol 7. A l’esdeveniment esportiu, disputaten un dels camps de gespa municipal, van participar-hi 16 equips,dels quals 6 eren riudomencs: The Bufi’s Team, Marabú, Roccos,Los hombres de Paco, Estrella Rum i els veterans del CD Riudoms.

Després de jugar els partits corresponents, l’equip Creperiaesquitx es va proclamar campió, seguit per Respecto i pels riudo-mencs Roccos. Pel que fa a la resta d’equips del poble, cal desta-car el resultat obtingut pels Marabú, que van ser cinquens a lageneral. � I. G. F.


Setze equips participen en les 24 hores de futbolAmb el nom de «Les dones la toquem» es va arribar el 16 i 17 dejuliol a la cinquena edició del torneig de futbol sala femení. En lacompetició, que va començar a les 5 de la tarda de dissabte, hivan participar vuit equips, dos dels quals eren de Riudoms, elTarramar i l’AE Riudoms. Aquest últim, a més a més, era l’organit-zador del torneig.

Durant tot el dissabte, es van disputar eliminatòries, i el diu-menge, a les 4 de la tarda, es van reprendre els enfrontamentsamb les semifinals i l’esperada final, en aquesta edició, entre l’e-quip Mamma mia i Les 4 Replegades, que van guanyar. � I. G. F.


Les 4 Replegades guanyen el torneig femení

esports


Representació riudomenca en els Campionatsde Salvament i SocorrismeDesprés de tot un any d’entrenaments enpiscina i de gairebé dos mesos de prepa-ració en platja, 5 membres d’Amics deRiudoms van participar en el Campionatd’Espanya Infantil i Cadet de Salvament iSocorrisme, que es va dur a terme entreels dies 25 i 28 de juny, a Santa Cruz deTenerife. Tot i que la competició incloïaproves de piscina i de platja, solament vanparticipar en aquestes últimes, que es vandur a terme a la platja de Las Teresitas, l’ú-nica de sorra blanca a l‘illa de Tenerife.

De gairebé una setantena de partici-pants, tant en la categoria cadet masculi-na i femenina, Gemma Munté va assolir la20a posició en la prova de Banderes, i PilarMorant, la 21a. En les proves de natació amar obert, Francesc Gomis va aconseguiracabar en 34è lloc. Pel que fa a la taula desalvament, tant Francesc Gomis comAnna Vilar van quedar en 25a posició; l’un

en categoria masculina i l’altra, en femeni-na. En el rescat en taula, una prova dispu-tada en parelles, Guillem Vilar i FrancescGomis van aconseguir entrar a la Final B, i

en la classificació general van quedar ensisena posició.


� Gemma Munté, la segona per l’esquerra.CEDIDA

esports


La riudomenca Aroa Gertrudix, amb laselecció catalana als Campionats d’EspanyaEn la competició hi havia representades 10 comunitats autònomes, que van agrupar unes 350 persones

Des del 8 fins a l’11 de juliol es van celebrara Benidorm els XIV Campionats d’Espanyaper Autonomies de Salvament iSocorrisme, en els quals la riudomencaAroa Gertrudix va participar com a mem-bre de la selecció catalana d’aquest esport.

Els dos primers dies, la competició es vafer a la piscina olímpica de la CiutatEsportiva Guillermo Amor, on l’Aroa vaaconseguir una 13a posició en la prova de50 metres arrossegament de maniquí, i un14è lloc en la prova de 100 metres arrosse-gament de maniquí amb aletes. En el 4x50metres arrossegament de maniquí, relleuen el qual participava l’Aroa, es va assolir la4a posició.

El 10 i l’11 de juliol, la competició es vatraslladar a la platja de Ponent, i va ser enaquest escenari on l’Aroa va classificar-seen la 12a posició en la prova de rescatamb taula i en 14a en l’Ironman. En elrelleu de 4x90 metres sprint, les catalanes,entre elles l’Aroa, van aconseguir la meda-lla de plata.

En la classificació general, les noies vanquedar quartes i els nois segons, i en lacategoria conjunta, tercers. L’equip català,

que segons Jesús Troyano, president de laFederació Valenciana de salvament, era undels preferits per guanyar el campionat,està dirigit pel tècnic riudomenc Josep M.Vidal.

En la competició hi havia representades10 comunitats autònomes, fet que vasuposar la presència d’unes 350 persones.


� La selecció catalana, una de les preferides per guanyar el campionat.CEDIDA

vida social


� Fotografia de Mateu Salvat, realitzada el dia 5 de juny.

El juny, mes decomunionsLa Primera Comunió és la celebració catòlica que commemora elprimer cop que un dels seus fidels rep el sagrament del’Eucaristia. El tres primers diumenges del mes de juny passat, tresgrups de nenes i nens de Riudoms van rebre el sagrament al’Església de Sant Jaume, acompanyats de la seves famílies iamics. Va ser un moment en què els infants es van sentirprotagonistes per la significació de l’acte i per els complements(vestit, fotografies i àpats) que l’envolten.

� Fotografia de Joan Salvadó, realitzada el dia 19 de juny.� Fotografia de Mateu Salvat, realitzada el dia 12 de juny.

vida sana


Avui parlarem dels problemes de la hiper-tensió. La causa pot tenir molts orígens, iper això és difícil identificar. Entre les mésimportants hi ha els antecedents familiars,l’alt consum de sal, la tensió emocional(estrés, obesitat, consum elevat de greixos,sucres, tabaquisme, menjars preparats —contenen conservants i altres additius—,alguns medicaments, com els corticoides,antiinflamatoris, anticonceptius, algunsantidepressius, alguns medicaments pelrefredat o abús de l’alcohol).

La pressió arterial tendeix a augmentaramb l’edat, si no es prenen mesures perevitar-la.

Els principals aliments o complementsdietètics per regular la pressió arterialpodríem dir que són: l’all, l’arç blanc, lesfulles d’olivera, l’oli de llinosa, l’oli d’onagrei l’oli de segó d’arròs, la lecitina de soja, elsfongs shiitake i reishi, entre d’altres, que elspodem trobar en forma de comprimits,perles o vials.

L’all cru té propietats antisèptiques,fungicides, bactericides i depuratives, acausa que conté un oli essencial volàtilanomenat al·liïna, també responsable delfort olor, i que s’elimina per via respiratòria.Altres propietats beneficioses de l’all són :

- Estimula les mucoses gastrointestinals,i provoca un augment de les secrecionsdigestives i de la bilis.

- És diürètic.- És expectorant, desinfectant i descon-

gestionant.- Ajuda que la sang circuli amb major

facilitat i disminueix la pressió sanguínia.- Es recomanable el consum habitual

en cas de parasitosi intestinal i candidiasi. - Per qualsevol procés infecciós.

L’arç blanc actua com a regulador delritme cardíac i disminueix les palpitacionsdel cor en persones amb ansietat i nervio-sisme. Actua de manera general sobre elsistema circulatori. En casos d’hipertensió id’hipotensió és molt efectiva, ja que ajudaa equilibrar la tensió arterial.

L’olivera, també és hipotensora, diürè-tica, laxant i té propietats anticolesterol.

També és convenient controlar la reten-ció de líquids i beure, aproximadament, 2litres d’aigua durant el dia en petits glopetsamb l’ajut d’alguna planta o preparat diü-rètic com podria ser cua de cavall, estigmesde panís o ortofifó, entre d’altres.

� Berta Mora, Naturòpata, Terapeuta en Flors de Bach

La pressió arterial

� La pressió arterial tendeix a augmentar amb l’edat, si no es prenen mesures per evitar-la.CEDIDA

Documents

L'Om 481