L’ORACLE DE DELFOSL’ORACLE DE DELFOS

IES GALLECSIES GALLECS

Mollet del VallèsMollet del Vallès

Els antics indagaven mitjançant diverses tècniques quin seria el seu destí. A través de la màntica descobrien la voluntat dels Déus.

Hi havia diverses maneres de fer-ho:1. Ornitomància (vol dels ocells)2. Ceromància (segons la sort en els

jocs de daus i pedres)3. Sacrificant un animal i estudiant els

seves vísceres, sobretot amb fetges.4. Preguntant a la Pítia.

DELFOSDELFOS

Qui expressa la voluntat a Delfos és Apol·lo.

Gran part dels santuaris a l’antiguitat només tenien afluència durant la celebració dels Jocs, però Delfos n’era una excepció.

Cada polis tenia el seu propi delegat que de manera periòdica anava a retre culte a Apol·lo tot oferint-li ofrenes.

Arribà un moment en què acumulà 27 tresors provinents d'espartans, atenesos, corintis ...

LA PÍTIALA PÍTIA

Era una dona de la localitat de Delfos o bé dels voltants.

Apol·lo la posseïa i li feia saber la seva voluntat.

El procediment de consulta:El procediment de consulta:

Rituals purificadors.

Realització de sacrificis (mínim 2).

Pagar les taxes del servei ofert per Delfos.

La Pítia estava en un recinte sagrat i restringit, l’αδιτον, situat per sota del nivell del temple.Seia sobre un trípode i per una escletxa del terra hi sortia l’esperit que inspirava la Pítia, anomenat πνευμα.

Maqueta Santuari de DelfosMaqueta Santuari de Delfos

És aleshores quan la Pítia posseïda emetia uns sons i gemecs que eren interpretats pels sacerdots. Traduïen els sons en paraules i formaven la resposta escrita en vers. La Pítia mai arribava a veure aquest procediment.

No sempre la voluntat del Déu era expressada amb claredat, era responsabilitat del ciutadà interpretar l’oracle. Mai culpa de la Pítia.

A A l’αδιτονl’αδιτον hi hi havia un altre havia un altre ingredient, ingredient, anomenat anomenat ““ομφαλοςομφαλος”, ”, pedra pedra considerada el considerada el

Melic del MónMelic del Món..

Font de CastàliaFont de Castàlia

Castàlia era una nimfa filla d’Aqueló, estimada per Apol·lo fugí constantment d’ell fins que un dia es capficà dins la font que hi havia a Delfos, just al peu del mont Parnàs. Des d’aleshores s’anomena a la font, la Font Castàlia.

Castàlia inspirava el geni de la poesia a aquells que bevien de les seves aigües o escoltaven el seu so. La seva aigua sagrada s’utilitzava també per netejar els temples dèlfics. Finalment Apol·lo consagrà Castàlia a les Muses.

Batxillerat lingüísticBatxillerat lingüístic

Institut GALLECSInstitut GALLECS

Mollet del VallèsMollet del Vallès