Lsu41011 FB Sanchez-Adria D01

TALLER DE PROJECTES URBANSALUMNE: ADRI SANCHEZPROFESSORS: AMADOR FERRER, KRIS SCHEERLINCK, FRANCESC BAQU

LA SALLE BARCELONA - ARQUITECTURACURS 2010 - 2011

TALLER DE PROJECTES URBANSGRUP: ELOI CAPDEVILA, ANDREU FRANQUESA, ADRI SANCHEZPROFESSORS: AMADOR FERRER, KRIS SCHEERLINCK, FRANCESC BAQU

SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

01.- MAPPING

ANTWERPEN

ROTTERDAM

CALAIS D_01 ASSENTAMENT INICIAL (ANY 979 dC) Els comtes de Lovaina construeixen una residncia en una illa duna zona pantanosa del riu Zenne. Etimolgicament, bruseles prov de Broek que significa pant i Sell que significa ermita. COLONIA

BONN

D_02 CONSTRUCCI DE LA PRIMERA MURALLA (SEGLE XII) Al voltant de lany 1100 al sud del primer assentament es construeix el castell de Coudemberg i es genera un cam denlla entre ells. Entre els segles XI i XII es construeix la primera muralla que disposa de 7 portes i engloba la ciutat existent.

LILLE

L_01 LLEGENDA ESTUDI HISTRICCREIXAMENT URB ANTIC CREIXAMENT URB 1840 CREIXAMENT URB 1880

AACHEN CREIXEMENT URBA EXTRA MURS 1880 El creixement urb extramurs es desenvolupa majoritriament entorn als principals recorreguts daccs a la ciutat.

D_03 CONSTRUCCI DE LA SEGONA MURALLA (SEGLE XIV) Construcci de la segona muralla, que disposa tamb de 7 portes respectant els recorreguts creats amb la primera muralla.

CREIXAMENT URB ACTUAL LIMITS MURALLES ANTIGUES CARRERS ANTICS

PARIS


ESTUDI HISTRIC DE LA CIUTAT - ANLISI DE LES MURALLES E. 1_30000 01.- MAPPING SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

3/16

_01 ESTRUCTURES DE CREIXAMENT Sentn el creixament de la ciutat com un sistema radial, que neix dun nucli definit per la primera muralla, i sexpandeix en anells concntrics recolzats pels camins histrics. Aquest procs, en un principi orgnic, canvia a partir dels plnols datats de 1880; on el sistema passa a ser una estructura planificada que parteix de la organitzaci de places amb entitat i eixos clarament marcats. Les estructures es generen entorn a un esquema de places centrals que es connecten entre elles mitjanant una trama de vials, unint el planejament existent amb el nou creixement urb.

Sector de Planejament

D_01 CONNECTIVITAT ENTRE PLACES Esquema de la xarxa de vials que relacionen directament unes places amb altres.

L_01 LLEGENDA ESTRUCTURA CIUTATCREIXAMENT URB ANTIC CREIXAMENT URB 1840 CREIXAMENT URB 1880 I ACTUAL ESTRUCTURA PLACES PROJECTADES

D_02 IMATGE DE CONCEPTE La ciutat representada a partir de les places, amb els teixits propis de cadascuna i les connexions entre aquestes.

CARRERS ANTICS


ESTUDI HISTRIC DE LA CIUTAT - ANLISI DEL CREIXAMENT URB E. 1_30000 01.- MAPPING SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

4/16

ANTWERPEN L_01 LLEGENDA INFRASTRUCTURESINFRASTRUCTURA VIARIA PRIMARIA INFRASTRUCTURA VIARIA SECUNDARIA INFRASTRUCTURA FERROVIARIA PRINCIPAL INFRASTRUCTURA FERROVIARIA SECUNDARIA ZONA VERDA ADMINISTRACI I NEGOCIS BARRIADES RIQUES CLASSE ALTA CLASSE MITJA CLASSE BAIXA

ROTTERDAM

COLONIA

L_01 LLEGENDAXARXA PRINCIPAL XARXA SECUNDARIA

CALAIS

D_01 ESQUEMA CONCNTRIC I RADIAL Esquema de la xarxa viaria entorn la ciutat i en connexi amb les ciutats importants collindants.

BONN

LILLE

L_02 LLEGENDAXARXA PRINCIPAL XARXA SECUNDARIA

D_02 ESQUEMA FUNCIONAMENT FERROVIARI Connexi ferroviaria de la ciutat i lentorn a aquesta. PARIS AACHEN ESTUDI REGIONAL - ANLISI DE LES INFRASTRUCTURES i LA RIQUESA E. 1_30000 01.- MAPPING SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES


5/16

D_01 ESQUEMA TRENS Esquema del traat de la xarxa de trens en relaci al centre de la ciutat.

01 ESTACI BRUSSEL NORD/NOORD


02 ESTACI BRUSSEL CENTRAL/CENTRAAL

L_01 LLEGENDA INFRASTRUCTURES03 ESTACI BRUSSEL ZUID/MIDI INFRASTRUCTURA VIARIA INFRASTRUCTURA VIARIA SECUNDARIA INFRASTRUCTURA FERROVIARIA INFRASTRUCTURA HIDRULICA INFRASTRUCTURA CAMINS HISTRICS

D_02 ESQUEMA TEIXIT DEL METRO Analisi del traat del metro en relaci a la ciutat. Es pot comprovar la relaci directe entre la ronda del casc antic i el limit del tren.

ZONA VERDA ESTRUCTURA CREIXEMENT ORGNIC ESTRUCTURA CREIXEMENT PROJECTAT CENTRES GENERADORS PARADES DE METRO - Arees Influencia 250m - 400m


ESTUDI REGIONAL - ANLISI DE LES INFRASTRUCTURES E. 1_25000 01.- MAPPING SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

6/16

_01 JERARQUIA VIARIA I TOPOGRAFALa trama viria de la ciutat ens permet distingir clarament dos perodes de formaci de la trama urbana. El primer, que sorigina en lpoca medieval i fortament condicionat per la construcci de les muralles i la situaci de les 7 portes dentrada a la ciutat. Les seves caracterstiques son el traat orgnic no planificat entorn del qual creixia la ciutat de manera no organitzada. Es distingeixen clarament la traa de la muralla i els camins histrics ms importants, el traat dels quals encara perduren. En una segona fase, a finals del segle XIX la ciutat la ciutat creix mitjanant estructures planificades que sestableixen en els espais lliures, majoritriament fora de les muralles , com uns petits eixamples. Aquests sarticulen entorn a unes grans plaes i es distingeixen mitjanant a la seva estructura geomtrica. Les places es relacionen mitjanant una xarxa de traes que les relacionen. El plnol adjunt identifica aquestes estructures de creixement, i alhora les relaciona amb la topografia existent, de manera que es pot observar com aquesta condiciona en alguns casos el traat viari.

L_01 LLEGENDA DE GENERACI DE VIALSJERARQUIA VIALS HISTRICS CARRERS GENERADORS CARRERS MURALLES CARRERS DERIVATS JERARQUIA VIALS PROJECTATS PLACES EIXOS GENERADORS CARRERS SECUNDARIS COTES TOPOGRFIQUES DE FONS

D_01 RELACI ENTRE CARRERS ANTICS I TRAMAAnalisis del creixement de la trama urbana antiga en relaci a les principals vies orgniques de la ciutat vella.


D_01 RELACI ENTRE CARRERS DEL 1880 I TRAMAAnalisis del creixement de la trama urbana que creix des de les places en relaci a les principa ls vies orgniques de la ciutat vella.


ESTUDI DEL VIAL - JERARQUA VIARIA E. 1_10000 01.- MAPPING SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

7/16

L_01 LLEGENDA TIPOLOGA VIALSTRACES GENERADORES TRACES MURALLA TRACES SECUNDARIES EIXOS GENERADORS PLACES TRACES SECUNDARIES LIMITS VERDS ESQUEMA DUSOS ZONA PREDOMINANT RESIDENCIAL ZONA MIXTA ZONA MIXTA FORTA ZONA EQUIPAMENT COLLECTIU ESQUEMA INFRASTRUCTURES PARADES DE TRAMVIA I BUS

CC SE

I

C

-C

BOULEVARD DE LABATOIR - Secci A-A

VIES TRAMVIA

SEC

CI

D-

D

CHAUSSEE DE NINOVE - Secci B-B

CHAUSSEE DE GAND - Secci C-C

SECCI B-B


SECCI

A-A

CANAL DE CHARLEROI - Secci D-D


ESTUDI DEL VIAL - TIPOLOGES DE CARRERS E. 1_5000 01.- MAPPING SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

8/16

D_01 ESQUEMA DEL PROCS DE FORMACI DE LA TRAMA URBANA

_01 ANALISI ILLES AILLADES I ENTRE MITGERESLa ciutat es forma majoritrament per una trama dedificis entre mitgeres agrupades en illes. Aquestes tenen caracterstiques comuns pel que fa a longitud de faana entre 5 i 8m, profunditat edificable entorn als 10 m i alada reguladora de fins a PB +4. Aquesta tipologia ampliament dominant a la ciutat acull ls residencial i el petit comer en planta baixa. Aques teixit es complementa amb la tipologia dedificacions allades, de dimensions variables, i que habitualment acull els usos dIndstria Urbana i Equipaments Urbans. Lesquema adjunt distingeix les dues tipologies i identifica els grans grups dindstria i equipaments, relacionats amb infraestructures com el canal i la xarxa ferroviria.

F_01 TOUR & TAXIS QUARTIER NORDF_01 Tour&Taxis Quartier

_01 BASE INICIAL DE PARCELLA

Zona dedificis aillats relacionats a la industria. Port industrial de crrega i descrrega que, al ser una zona amb requeriments especfics es desvincula de lesquema base de parcellaci.

Analitzant les diferents illes de la ciutat, es soposa que el creixament de la ciutat parteix del planejament dels carrers. Deixant als buits, lespai per edificar.

F_02 Brusselles Nord

F_02 BRUSSELLES NORTH

En un punt singular de la ciutat, on el disseny dels edificis i la organitzaci entre aquests agafa un carcter concret i especific del seu s, el teixit es desdibuixa per donar pas a una nova organitzaci i sistema parcellari.


_02 ESTRUCTURA BASE DE PARCELLACI

Es parteix duna profunditat dilla, duns 9m i una crujia que es mou entre els 5m i els 8m.

F_04 Caves Of Cureghem

F_03 BRUSSELLES SOUTH

Amb laparici de la infrastructura ferroviaria i les necessitats propies duna estaci, desapareix la trama urbana i apareixen edificis singulars doficines i dems que completen els voltants del buit creat.

F_03 Brusselles South

L_01 LLEGENDA PARCELLARIEDIFICIS ENTRE MITGERES

_02 EXEMPLE DEL CREIXEMENT

Partint de lestructura base de parcellaci, es construeix fins colmatar la corona exterior. Al gran espai restant a linterior, hi apareixen jardins i edificis addicionals.

EDIFICIS AILLATS

F_04 CAVES OF CUREGHEM

En alguns equipaments de carcter singular com s un mercat, lespai necessari per ls concret i lactuaci urbanistica responen al lloc.


ESTUDI DEL PARCELLARI - ANLISI GENERAL E. 1_25000 01.- MAPPING SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

9/16

D_02 TIPOLOGES DILLA

L_01 LLEGENDA PARCELLARIPB + 1 PB + 2 PB + 3 PB + 4 o ms2 m 10

ZONES ARBRADES 140m ESQUEMA ESTRUCTURA CORONA EXTERIOR HABITATGES ESPAI INTERIOR DILLA BISECTRIUS DE DISTRIBUCI DE PARCELLARI

175m

13m

_01 PARCELLA TRIANGULAR

Entre la RUE ISIDOOR TEIRLINCKSTRAAT, AVENUE DE LINDEPENDANCE, RUE VANDERSTRAETEN STRAAT. A la PL DE LA DUCHESSE DE BRABANT.

16m

60m

Sector de Planejament 160m

_02 PARCELLA RECTANGULAR

Entre la RUE DES MEGISSIERS, RUE ODON STRAAT, RUE DE LIVERPOOL STRAAT i SCHEIKUNDIGESTRAAT.

13m 85m

170m 150m

105m

_03 PARCELLA ROMBOIDAL

Entre la RUE VANDERDUSSEN STRAAT, RUE DES ETANGS NOIR, RUE DE LA CARPE i RUE DOSTENDE.


ESTUDI DEL PARCELLARI - ANLISI DEL SECTOR E. 1_2500 01.- MAPPING SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

10/16

_01 ESQUEMA XARXA DE CONNEXI ENTRE ESPAIS LLIURES PBLICS

02 PLAA TANGENT

01 PLAA CENTRAL

L_01 LLEGENDA ESPAIS LLIURESESPAIS PBLICS EIXOS DE CONNEXI ENTRE PLACES CANAL ZONES ARBRADES LIMITS VERDS ESQUEMA ESTRUCTURA CORONA EXTERIOR HABITATGES ESPAI INTERIOR DILLA INFRASTRUCTURES PARADES DE TRAMVIA I BUS TRAAT DEL TRAMVIA 03 PLAA HISTRICA

02 PLAA TANGENT

01 PLAA CENTRAL

Sector de Planejament 02 PLAA TANGENT

D_01 ESQUEMA DESPAIS VERDS

Abstracci del verd de la ciutat, per veure on es troben les masses ms grans de vegetaci


ESTUDI DELS ESPAIS LLIURES E. 1_5000 01.- MAPPING SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

11/16

L_01 LLEGENDA USOSS COMERCIAL S INDUSTRIAL ZONES LLIURES DE PARCELLA

S DOCENT

S MIXT / HABITATGE ESTRUCTURA CIUTAT CORONA EXTERIOR INTERIOR DILLA INFRASTRUCTURES Sector de Planejament PARADES DE TRAMVIA I BUS TRAAT DEL TRAMVIA

ESPORTIUS DOCENTS RELIGIOSOS ADMINISTRATIUS

D_01 ANALISI DELS EQUIPAMENTS

Estudi on podem apreciar la relaci dels equipaments amb la ciutat i com el centre absorveix ms edificis pblics, respecte els que trobem al voltant del nostre sector de planejament.



INDUSTRIA

Accs escola

D_02 ESTUDI DE LA INDUSTRIA

Observem com la industria creix en relaci al canal, element de subministraci daquests edificis. Veiem tamb la relaci directe entre el Sector de planejament i aquest tipus dequipament.


ESTUDI DELS USOS E. 1_2500 01.- MAPPING SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

12/16

S_01 SECCI DEL CANALF_05 F_07

F_01 PERSPECTIVA DEL CANAL

S_01 F_02 S_02 F_06 Sector de Planejament F_01

F_04 PERSPECTIVA CARRER PROJECTAT

F_06 VISI CAR WASHING

S_03 F_03

S_02 SECCI CHAUSSEE DE NINOVE

F_02 PERSPECTIVA CHAUSSEE DE NINOVE

S_03 SECCI BOULEVARD DE LABATTOIR

F_03 PERSPECTIVA DEL BLD. DE LABATTOIR

F_05 PERSPECTIVA CARRER ANTIC

F_07 PERSPECTIVA DEL CANAL


S_04 SECCI GENERAL DEL SECTOR DE PLANIFICACI

ESTUDI FOTOGRFIC 01.- MAPPING SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

13/16

L_01 LLEGENDA PLNOL SINTTICELEMENTS HISTRICS CREIXAMENT URB ANTIC CREIXAMENT URB 1840 CREIXAMENT URB 1880 LIMITS MURALLES ANTIGUES CARRERS ANTICS

TIPOLOGIES DEDIFICACI EDIFICIS ENTRE MITGERES EDIFICIS AILLATS JERARQUIES VIARIES TRACES HISTRIQUES ANTIGUES TRACES DE LANY 1880 TRACES MURALLES INFRASTRUCTURES INFRASTRUCTURA VIARIA INFRASTRUCTURA VIARIA SECUNDARIA INFRASTRUCTURA HIDRULICA INFRASTRUCTURA CAMINS HISTRICS LIMITS VERDS INFRASTRUCTURA FERROVIARIA


PLNOL DE SNTESI 01.- MAPPING SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

14/16

L_01 LLEGENDA NOLLIEDIFICACI INTERIOR DILLA COTA ZERO DINS LESPAI DILLA ESPAI LLIURE COLLECTIU ZONA ARBRADA TRAAT DEL TRAMVIA



NOLLI E. 1_5000 01.- MAPPING SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

15/16


MAPA COGNITU 01.- MAPPING SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

16/16

TALLER DE PROJECTES URBANSADRI SANCHEZ LLORENSPROFESSORS: AMADOR FERRER, KRIS SCHEERLINCK, FRANCESC BAQU

02_ANLISI DE LES ESTRUCTURESSECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

_01 ESTRUCTURES DE CREIXAMENTSentn el creixament de la ciutat com un sistema radial, que neix dun nucli definit per la primera muralla, i sexpandeix en anells concntrics recolzats pels camins histrics. Aquest procs, en un principi orgnic, canvia a partir dels plnols datats de 1880; on el sistema passa a ser una estructura planificada que parteix de la organitzaci de places amb entitat i eixos clarament marcats. Les estructures es generen entorn a un esquema de places centrals que es connecten entre elles mitjanant una trama de vials, unint el planejament existent amb el nou creixement urb.

F_01 Tour&Taxis Quartier

F_02 Brusselles Nord

_02 ESQUEMA EXPLICATIU DE LA CONFIGURACI DESPAIS LLIURESLa ciutat de Brusselles t un creixement radial que durant els anys a fet servir la creaci de noves places per ampliar els seus lmits. aquestes places estan intercomunicades entre elles i salimenten, fent que junt amb edificis significatius es dinamitzi el nou espai creat. El problema apareix amb lencontre amb el canal, on la ciutat queda dividida per una lnia daigua. aquesta noms es supera en tres eixos.Sector de Planejament

F_04 Caves Of Cureghem

L_01 LLEGENDACANAL LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT F_03 Brusselles South FOCUS DATRACCI - EDIFICIS SIGNIFICATIUS AILLATS CONNEXI ENTRE FOCUS PLACES URBANES CONNEXI ENTRE PLACES


ESTRUCTURA DESPAIS LLIURES I COLLECTIUS

E. 1_20000


18/21

L_01 LLEGENDACANAL LIMIT PARCELLES INFRASTRUCTURA VIARIA PRINCIPAL INFRASTRUCTURA VIARIA SECUNDARIA CAMINS ANTICS CIRCULACI RODADA PRINCIPAL CIRCULACI RODADA SECUNDARIA CIRCULACI PEATONAL - Relaci eixos comercials

_01 ESQUEMA EXPLICATIU DE LA CONFIGURACI DE VIALSLa divisi fsica que crea el canal, ens apareix tamb en lanlisi del vial, superada noms en dos punts daquest, dels quals noms un s de circulaci a peu. El creixement urb sorganitza a ambds costats, per el creixement continu de la ciutat queda dividit per aquesta frontera.


ESTRUCTURA DE VIALS

E. 1_25000


19/21

_01 ANALISI DUNITATS DEQUIPAMENT EXISTENTS El sector delimitat entre els focus datracci principals i el centre, cont un nivell alt dequipaments culturals i religiosos que queden distribuits per tota la zona en relaci a les places. Detectem que del que nhi ha menys, sn equipaments esportius, i que estn situats tots bastant aprop, obligant a la gent de la periferia a fer grans recorreguts per arribar-hi-

L_01 LLEGENDACANAL LIMIT PARCELLES EQUIPAMENT ADMINISTRATIU EQUIPAMENT DOCENT EQUIPAMENT ESPORTIU EQUIPAMENT RELIGIS I CULTURAL PLACES

EQUIPAMENT ADMINISTRATIU EQUIPAMENT DOCENT EQUIPAMENT ESPORTIU EQUIPAMENT RELIGIS I CULTURAL CONNEXI ENTRE PLACES I EQUIPAMENTS CARRERS DE FLUENCIA PEATONAL / CARRERS COMERCIALS

_02 ESQUEMA EXPLICATIU DE LA RELACI ENTRE USOS I PLACES Les places generen espai lliure i amb ella apareixen equipaments que els hi dna importncia i salimenten daquest punt representatiu dins la ciutat. Latracci que pot generar una plaa per moure el flux de gent en aquella direcci ve determinada tamb, per la situaci daquesta respecte els carrers principals o el fet de tenir relacionat a ella un equipament cultural o significatiu.

Equipament Carrer peatonal

Carrer comercial

PLAA

Equipament


ESTRUCTURA DEQUIPAMENTS

E. 1_20000


20/21



03_ACTUACI URBANSTICA

NOVES SINRGIES

Les places dins una ciutat, sentenen com a punts de referncia; sn aquells llocs que esponjen la ciutat per donar al ciutad un lloc on estar i on disfrutar. Ja sigui duns bancs i uns arbres, o dun equipament significatiu, duna font, dun parc infantil,... Si llegim les places com a causes, i la connexi entre aquestes com lelement que les fa treballar conjuntament, ens trobem amb un efecte superior (resultat de la suma de causes) que sera el moviment de les persones i lactivitat que es crea davant aquesta uni.

_01 PARC - JARD TOUR & TAXI Respecte el projecte plantejat per la ciutat que encara no conta amb el perms durbanitzaci, es creuen necessaris certs canvis: Adecuaci de lespai Tour & Taxi per convertir-lo en un gran espai verd. Conservar els equipaments existents, ja sigui a nivell dedifici o ds.

_02 BOULEVARD LEOPOLD II El Bulevard Leopold s una de les vies principals de Brusselles que connecta a nivell regional amb la ciutat de Calais i a nivell de ciutat, amb la Baslica de Koekelberg. Actualment s una via de carcter principalment rodat i el vianant queda a un segon pla. Aix, es planteja centralitzar els carrils ja existents en el punt central amb el tramvia; alliberant les vores pel pas de gent i bicicletes. Amb aquest canvi es pretn incitar al comer a establir-se en aquesta via i potenciar aquest eix transversal, tant a nivell rodat com peatonal.

_ESQUEMA CONCEPTUAL DEL FUNCIONAMENT DE LESTRUCTURA DE CONNEXI ENTRE PECES

_03 CHAUSSEE DE GAND Com hem vist a lanlisi de lestructura urbana, el Carrer de Gand s un cam antic que en gran part a passat a ser una via equipada amb comer. El problema s que continua sent una via on el cotxe s lelement predominant. Es proposa ampliar la zona comercial pel costat Oest del canal, afavorint els locals dedicats a lartesania. Ampliant la vorera i limitant la circulaci a una nica direcci, aconseguim redirigir el trnsit a una via ms ample ( com la Rue de Groeninghe) i alliberar aquest carrer perqu tingui el carcter que se li proposa.

_04 SECTOR DE PLANEJAMENT - NINOOFSE POORT Amb lestudi de les estructures, hem detectat 4 fcus datracci al voltant del canal, relacionats entre si per unes vies principals i dels cuals podrem destacar-ne dos com els ms importants: el Tour & Taxi i el Mercat/Campus. El teixit urb restant queda cosit al voltant daquestes vies i queda limitat pel canal que es configura com una frontera. El Sector sentendr aleshores, com un nou fcus datracci, equidistant als dems, que afavorir la comunicaci entre ambdues parts de la ciutat i funcionar de rtula entre el casc antic i el barri que queda entre el canal i les vies del tren. En aquest espai hi predomina la relaci entre ciutat i canal i sentn com una nova rea de centralitat que dinamitzi la zona Oest. Per aix, es dotar aquest punt de grans espais lliures i dun equipament cultural com s una mediateca, que atregui tant, la gent del campus del fcus del Sud, com la gent de la zona doficines de Brusselles Nord. 1_Programa Residencial: 45000m2 - peces de PB + 3_4_5 Consolidar els lmits de les illes del costat del sector seguint la configuraci destructura parcellaria de Brusselles i crear uns blocs residencials directament relacionats al canal. 2_Programa Comercial: 5000m2 - PB dels edificis residencials i PB del carrer de Gand Donar serveis a PB a la zona dhabitatges del sector i alimentar de comer el carrer del punt 3 3_Programa Equipament: 5000m2 - PB+1 o PB+2 Punt neuralgic del sector, directament relacionat amb les noves places i el canal. Es proposar un equipament de Mediateca. 4 1 2 3 1 4_Programa Oficines: 10000m2 - PB+14 Edifici singular integrat a la trama urbana de la ciutat.

_05 PLACE DE LA DUCHESSE DE BRABANT Aquesta plaa absorbeix tipologies de vialitat molt diverses, que ara conflueixen en una plaa dasfalt sense cap ordre establert. Per un costat tenim un vial rodat principal que porta a la ciutat de Lille, un vial peatonal que travessa el canal i una infraestructura de vial que connecta dos focus datracci principals. La idea s organitzar una jerarquia de vials creant una plaa on lespai del vianant sigui una ampliaci de lacera, eliminant illes centrals i creant un espai ampli davant lequipament existent

1

_06 RUE DES FABRIQUES Potenciar la connectivitat entre la plaa tangent al Sector de Planejament i la Place de la Bourse donant al vial un carcter ms proper al ciutad. Ampliar vorera i reduir trnsit rodat..

_07 RUE DE LIVERPOOL Carrer transversal al canal, que talla tres eixos principals de comunicaci paralels a aquest que comuniquen amb el Sector de Planejament i Brusselles Nord. Es planteja potenciar les places existents i connectar-les tant a nivell de carrer com visual.

_08 BOULEVARD DE LABATTOR I BOULEVARD POINCARE LAAN L_01 LLEGENDA

LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT EQUIPAMENTS IMPORTANTS NOVA EDIFICACI RESIDENCIAL NOVA EDIFICACI OFICINES ESPAIS LLIURES CANVIS SIGNIFICATIUS PER LLIGAR LESTRUCTURA FCUS DATRACCI PRINCIPALS




22/23

NOVES SINRGIESL_01 LLEGENDACANAL CHARLEROI

LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT EQUIPAMENTS IMPORTANTS NOVA EDIFICACI RESIDENCIAL NOVA EDIFICACI OFICINES ESPAIS LLIURES DELIMITATS ESPAIS LLIURES

TRAM DE CARRER PEATONAL TRAMVIA FAANA AJUSTABLE - Galip mxim abast

FAANA FIXA - Galip dobligat compliment

_ PLANTA

E. 1_2000

Definici del sector de Planejament

_ SECCI A - A

E. 1_700

Relaci entre peces

_ SECCI B - B

E. 1_700

Relaci entre peces




23/23

NOVES

SINRGIESL_01 LLEGENDA GENERALCANAL CHARLEROI LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT EQUIPAMENTS EXISTENTS IMPORTANTS NOVA EDIFICACI RESIDENCIAL NOVA EDIFICACI DEQUIPAMENT I OFICINES VIA PRINCIPAL DE TRNSIT RODAT ESPAIS LLIURES DELIMITATS TRAAT DEL TRAMVIA TRAAT DEL VIAL RODAT MIRADES INTERESSANTS: Punts potencials pel peat GALIP DE MXIM ABAST: Cara Fixa GALIP DE MXIM ABAST: Cara Flexible PALIMPSEST DE LANLISI DESTRUCTURA: Relaci entre espais lliures

L_02 LLEGENDA PROGRAMTICAA1_RESIDENCIALUSUARI: Gent gran SUPERFCIE: 725 m2 ALTURA MXIMA: PB + 3 TAMANY DE LES VIVENDES: 60 m2 NOTA: - La Planta Baixa socupar amb un centre dassistencia primria.

A2_RESIDENCIALUSUARI: Joves i emprenadors SUPERFCIE: 4300 m2 (2100 m2 + 2200 m2 ) ALTURA MXIMA: PB + 4 TAMANY DE LES VIVENDES: 45 m2 NOTA: - La Planta Baixa socupar amb comer, trasters, magatzems i oficines. - Disponibilitat duna plaa daparcament amb traster, per habitatge.

A3_RESIDENCIALUSUARI: Unitat familiar SUPERFCIE: 12700 m2 (6800 m2 + 5900 m2 ) ALTURA MXIMA: PB + 5 TAMANY DE LES VIVENDES: 100 m2 NOTA: - La Planta Baixa socupar amb un comer i oficines - Disponibilitat duna plaa daparcament amb traster, per habitatge

B1

A2

A1 C1 A2 A3

A3

B1_OFICINESUSUARI: Petita i gran empresa SUPERFCIE: 3200 m2 ALTURA MXIMA: PB + 4 NOTA: - Les plantes baixes sorganitzarn amb espais segregats. - Les dues ltimes plantes es deixarn lliures.

C1_EQUIPAMENTUSUARI: Principalment joves i families TIPOLOGA: Equipament Cultural (Mediateca) SUPERFCIE: 5500 m2 ALTURA MXIMA: Variable NOTA: - Element icnic. - Permeabilitat en PB. Zaha Hadid_Phaeno Science Center Wolfsburg, Alemanya 2005 Alvaro Siza_Pavell de Protugal Lisboa, Protugal 1998

TALLER DE PROJECTES URBANSAUMNE: ADRI SANCHEZPROFESSORS: AMADOR FERRER, KRIS SCHEERLINCK, FRANCESC BAQU

IMPLANTACI I DEFINICI DEL PROGRAMA

E. 1_5000 04.-CRITERIS D'ORDENACI SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

24/28

NOVESL_01 LLEGENDACANAL CHARLEROI LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT

SINRGIES

EQUIPAMENTS EXISTENTS IMPORTANTS NOVA EDIFICACI RESIDENCIAL NOVA EDIFICACI DEQUIPAMENT I OFICINES AREES VERDES DELIMITADES ESPAIS LLIURES DELIMITATS TRAAT DEL TRAMVIAPDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

5

TRAAT DEL VIAL RODAT FAANA COMERCIAL

ACCESSOS PER COTXES

ACCESSOS PER PEATONS

1 2 3 4 5

ESPAI AMB TERRASSES I RESTAURANTS - Relaci amb el canal REMODELACI DE LA GASOLINERA Punt visible i accessible des de la via principal MARQUESINA DE FUSTA Secuenciar el canvi de llum des del tnel a lexterior SIMPLIFICACI EN PLANTA DEL PAVELL DE PROTUGAL Alvaro Siza PAS SOTERRAT Desdensificar el trnsit rodat pel punt del sector i potenciar la direcci transversal al canal

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

1

1


3

2

4

3

IMATGE DEL SECTOR - Delimitaci de lactuaci

Alvaro Siza_Pavell de Protugal Lisboa, Protugal 1998


PRIMERA PROPOSTA


25/28


NOVES

SINRGIES

A3_RESIDENCIAL

C1_EQUIPAMENT

B1_OFICINES

A2_RESIDENCIAL

A3_RESIDENCIAL

RUE DU RECTANGLE

C1_EQUIPAMENT

CHAUSSE DE NINOVE

B1_OFICINES

A2_RESIDENCIAL

QUAI DU HAINAUT

16 13

RUE DU RECTANGLE

16

CHAUSSE DE NINOVE

16

QUAI DU HAINAUT

13

16 13 12.0 23.7 66.4 16.0 18 6.7

16 37.2 62.1 6.0

16CHAUSSE DE NINOVE

4.0 15.0

13 6.0

12.0

23.7 66.4

16.0 18

6.7

37.2 62.1 6.0

CHAUSSE DE NINOVE

4.0 15.0 6.0

SECCI A_A - Secci transversal a la plaa de connexi entre vores del riu Secuencia de volums i usos

A3_RESIDENCIAL

C1_EQUIPAMENT

A3_RESIDENCIAL

A3_RESIDENCIAL

C1_EQUIPAMENT

A3_RESIDENCIAL

RUE DU RECTANGLE

CHAUSSE DE NINOVE

22 16

13RUE DU RECTANGLE

13CHAUSSE DE NINOVE

22

10 16

13 6.0

13 10

SECCI B_B - Secci transversal a la plaa per la zona de tnel Funcionament del pas soterrat i avantatges37.2 12.0 6.0 76.0 12.0

A_A

B_B

MOSCA DEL SECTOR - Assoleig i linies de secci


PRIMERA PROPOSTA

E. 1_1000


04.-CRITERIS D'ORDENACI

26/28

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

6.0

37.2

12.0

6.0

76.0

12.0

NOVESL_01 LLEGENDACANAL CHARLEROI LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT

SINRGIES

EQUIPAMENTS EXISTENTS IMPORTANTS NOVA EDIFICACI RESIDENCIAL NOVA EDIFICACI DEQUIPAMENT I OFICINES AREES VERDES DELIMITADES ESPAIS LLIURES DELIMITATS TRAAT DEL TRAMVIAPDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

TRAAT DEL VIAL RODAT FAANA COMERCIAL

ACCESSOS PER COTXES

ACCESSOS PER PEATONS

1 2 3 4

ESPAI AMB TERRASSES I RESTAURANTS - Relaci amb el canal REMODELACI DE LA GASOLINERA Punt visible i accessible des de la via principal MARQUESINA DE FUSTA Secuenciar el canvi de llum des del tnel a lexterior SIMPLIFICACI EN PLANTA DEL PHAENO SCIENCE CENTER Zaha Hadid


1

1


3

2

4

3

IMATGE DEL SECTOR - Delimitaci de lactuaci

Zaha Hadid_Phaeno Science Center Wolfsburg, Alemanya 2005


SEGONA PROPOSTA


27/28


A3_RESIDENCIAL

C1_EQUIPAMENT

B1_OFICINES

A2_RESIDENCIAL

B1_OFICINES

NOVES

RUE DU RECTANGLE

CHAUSSE DE NINOVE

QUAI DU HAINAUT

SINRGIES16 13

19 13 10

A3_RESIDENCIAL

C1_EQUIPAMENT

B1_OFICINES

A2_RESIDENCIAL4.0

B1_OFICINES

16.0 21.5 66.4 30.2 18

RUE DU RECTANGLE

CHAUSSE DE NINOVE

CANAL DE CHARLEROI

QUAI DU HAINAUT

6.7

50.6 62.1

6.0 19

15.0

6.0

16 13 10 13

16.0 21.5 66.4 30.2 18 6.7 50.6 62.1 6.0

CANAL DE CHARLEROI

4.0 15.0 6.0

SECCI A_A - Secci transversal a la plaa de connexi entre vores del riu Secuencia de volums i usos - Relaci amb lequipament

A2_RESIDENCIAL

B1_OFICINES

C1_EQUIPAMENT

C1_EQUIPAMENT

A3_RESIDENCIAL

QUAI DE MARIEMONT KAAI

QUAI DU HAINAUT

CHAUSSE DE NINOVE

SQUARE AUGUSTE SMETS SQUARE

A2_RESIDENCIAL

B1_OFICINES

10

C1_EQUIPAMENT

C1_EQUIPAMENT

A3_RESIDENCIAL

QUAI DE MARIEMONT KAAI

CANAL DE CHARLEROI

QUAI DU HAINAUT

4.0

CHAUSSE DE NINOVE

SQUARE AUGUSTE SMETS SQUARE

12.0 12.0 44.3 27.2 59.3 25.8

10

50.8 57.3 74.9

7.4

CANAL DE CHARLEROI

4.0

SECCI B_B - Secci longitudinalal per la via principal Relaci de volums i pas pel pont50.8 57.3 74.9 7.4

A_A44.3

12.0 12.0 27.2 59.3 25.8

B_B

MOSCA DEL SECTOR - Assoleig i linies de secci


SEGONA PROPOSTA

E. 1_1000


04.-CRITERIS D'ORDENACI

28/28

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com


Ordenaci del sector seleccionat


05.- ORDENACI DEL SECTOR

NOVES

SINRGIES

D_01 ESTRUCTURA GENERAL DE VIALSAl obrir el cercle prexistent de circulaci rodada principal que quedava envoltant el centre de la ciutat, es produeix una nova percepci de Brusselles. Entenem que sabraa un sector ms gran de la ciutat, es desdensifica la circulaci rodada dins daquest i sexternalitza el trnsit ms rpid.

L_01 LLEGENDA GENERALCANAL CHARLEROI LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT EQUIPAMENTS EXISTENTS IMPORTANTS NOVA EDIFICACI RESIDENCIAL NOVA EDIFICACI DEQUIPAMENT I OFICINES VIAL RODAT PRINCIPAL VIAL RODAT PRINCIPAL SOTERRAT VIAL RODAT SECUNDARI VIAL RODAT LENT. s puntual VIES PEATONALS VIES TRAMVIA PARADES DE BUS


PLA DORGANITZACI DEL TRFIC GENERAL

E. 1_10000



30/37

NOVES

SINRGIES

D_01 RELACI DELS VIALS AMB LESTRUCTURAEstudi dels vials rodats i peatonals per potenciar la idea de conectar les dues vores del canal. Es fora la conexi transversal en tots els nivells de circulaci per donar un accs ms flut cap un barri fins ara apartat de la ciutat. Els equipaments i les places que els recolzen, funcionen de pols datracci. Tant a nivell de carrers com a nivell social, entenent-los com un origen i un final.

L_01 LLEGENDA GENERALCANAL CHARLEROI LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT EQUIPAMENTS EXISTENTS IMPORTANTS NOVA EDIFICACI RESIDENCIAL NOVA EDIFICACI DEQUIPAMENT I OFICINES VIAL RODAT PRINCIPAL VIAL RODAT PRINCIPAL SOTERRAT VIAL RODAT SECUNDARI VIAL RODAT LENT. s puntual VIES PEATONALS VIES TRAMVIA PARADES DE BUS


PLA DORGANITZACI DEL TRFIC

E. 1_5000



31/37

NOVES

SINRGIES

S_01 SECCI DEL BOULEBARD DE LABATTOIR

S_02 SECCI DE LA RUE DU RECTANGLE

L_01 LLEGENDA GENERALCANAL CHARLEROI LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT EQUIPAMENTS EXISTENTS IMPORTANTS NOVA EDIFICACI RESIDENCIAL NOVA EDIFICACI DEQUIPAMENT I OFICINES VIAL RODAT PRINCIPAL VIAL RODAT SECUNDARI VIAL RODAT LENT. s puntual VIES TRAMVIA PARADES DE BUS

SEC

CI

2

SECCI

1


PLA DORGANITZACI DEL TRFIC PROPER

E. 1_2000



32/37

NOVES

SINRGIES

Aparcament privat Residencial A2

Aparcament privat Oficines B1


SEC CI


1

S_01 SECCI PER EL CANAL DE CHARLEROISEC CI 3

Aparcament pblic Equipament C1


SE CC

I

2


S_02 SECCI DE LA RUE DU GANT

S_03 SECCI DEL PAS LENT DE COTXES PER LA PLAA

L_01 LLEGENDA GENERALCANAL CHARLEROI LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT EQUIPAMENTS EXISTENTS IMPORTANTS NOVA EDIFICACI RESIDENCIAL NOVA EDIFICACI DEQUIPAMENT I OFICINES PERMETRE DE PLANTA APARCAMENT RAMPA DACCS A LAPARCAMENT ESPAI RESERVAT PER APARCAR AL CARRER


SISTEMES DAPARCAMENT

E. 1_2000



33/37

NOVES

SINRGIESS_01 GALIPS DABAST - EDIFICI RESIDENCIAL A3 I CENTRE ESTUDIANTSLa pea de ledifici destudiants dona faana carrer dobligat compliment per assegurar la colmataci del teixit existent permetent creixer 1.5m en voladiu de faana, creant una petita porxada.. Pel costat del boulevard sha de respectar el pla de faana per mantenir alineacions.

L_01 LLEGENDA GENERALCANAL CHARLEROI LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT EQUIPAMENTS EXISTENTS IMPORTANTS NOVA EDIFICACI RESIDENCIAL NOVA EDIFICACI DEQUIPAMENT I OFICINES GALIP DOBLIGAT COMPLIMENT GALIP DE MXIM ABAST

S_02 GALIPS DABAST - EDIFICI RESIDENCIAL A2 I RESTAURANTEn aquest edifici, la secci amb el canal es qui juga el paper ms important, funcionant com una escala. El restaurant mira el canal i li dna un s, mentre que ledifici utilitza la pea baixa per que li fagi de scol.

EDIFICIS PER REHABILITAR SOMBRES EDIFICACI

S_03 GALIPS DABAST - EDIFICI RESIDENCIAL A1 I GASOLINERALa nova pea sadapta a una complicada situaci per respectar una gasolinera existent. Les cares ms properes a aquesta pateixen de galip dobligat compliment, per colmatar una parcella i donar s a un punt que fins ara era mitgera.

S_03 GALIPS DABAST - EDIFICI RESIDENCIAL A2 I TORRELa posici de la nova pea,tanca les visuals al scul de ledifici torre, donant la importancia a la part alta. Es proposa un rentat de cara daquesta. La faana canal es resol amb un element comercial per atraure la gent cap un punt peatonal. El galip restrictiu, obliga a dibuixar una pea que respongui a la torre i doni base.

S_03 GALIPS DABAST - EDIFICI RESIDENCIAL A3s dobligat compliment, donar faana al canal recolzant els comeros que samaguen sota ledifici. Es proposa una doble corona per tal de densificar la corona dilla, tal i com fan a Bruselles.


MORFOLOGA

E. 1_2000



34/37

NOVES

SINRGIES

L_01 LLEGENDA GENERALCANAL CHARLEROI LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT EQUIPAMENTS EXISTENTS IMPORTANTS NOVA EDIFICACI RESIDENCIAL NOVA EDIFICACI DEQUIPAMENT I OFICINES

ESPAIS COLLECTIUS PRIVATS

PATI - TERRASSA VIVENDES ACCESSOS


PARCELARI - La Succesi despais

E. 1_2000



35/37

NOVES

SINRGIESL_02 LLEGENDA PROGRAMTICAA1_RESIDENCIALUSUARI: Gent gran SUPERFCIE: 725 m2 ALTURA MXIMA: PB + 3 TAMANY DE LES VIVENDES: 60 m2 NOTA: - La Planta Baixa socupar amb un centre dassistencia primria.

A2A2_RESIDENCIALUSUARI: Joves i emprenadors SUPERFCIE: 4300 m2 (2100 m2 + 2200 m2 ) ALTURA MXIMA: PB + 4 TAMANY DE LES VIVENDES: 45 m2 NOTA: - La Planta Baixa socupar amb comer, trasters, magatzems i oficines. - Disponibilitat duna plaa daparcament amb traster, per habitatge.

B1

A3_RESIDENCIALUSUARI: Unitat familiar SUPERFCIE: 12700 m2 (6800 m2 + 5900 m2 ) ALTURA MXIMA: PB + 5 TAMANY DE LES VIVENDES: 100 m2 NOTA: - La Planta Baixa socupar amb un comer i oficines - Disponibilitat duna plaa daparcament amb traster, per habitatge

A1 A3

B1_OFICINESUSUARI: Petita i gran empresa SUPERFCIE: 3200 m2 ALTURA MXIMA: PB + 4 NOTA: - Les plantes baixes sorganitzarn amb espais segregats. - Les dues ltimes plantes es deixarn lliures.

C1

A2C1_EQUIPAMENTUSUARI: Principalment joves i families TIPOLOGA: Equipament Cultural (Mediateca) SUPERFCIE: 5500 m2 ALTURA MXIMA: Variable NOTA: - Element icnic. - Permeabilitat en PB. Alvaro Siza_Pavell de Protugal Lisboa, Protugal 1998

A3

L_01 LLEGENDA GENERALCANAL CHARLEROI LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT EQUIPAMENTS EXISTENTS IMPORTANTS NOVA EDIFICACI RESIDENCIAL NOVA EDIFICACI DEQUIPAMENT I OFICINES


PARCELARI - La Succesi despais

E. 1_2000



36/37

NOVES

SINRGIES

REFERNCIA PER FAANES. MAB Arquitectura; Via Gallarate, Milan 2005-2008


SECCIONS DELS EDIFICIS DE LORDENACI - Faanes - Control Social - Tipologes de vivenda

E. 1_2000



37/37


Ordenaci dun grup dhabitatges dins el sector


06.- ORDENACI ESPECIFICA

38/51

NOVES

SINRGIES

D_01 OBRIR LA CIUTATBruselles, ha sigut fins ara una ciutat que est tancada en si mateixa, dins el permetre de la ciutat antiga. A part de ser lrea de centralitat, es veu encorcetada per infrastructures viaries que rodejen aquest pentagon i priven el moviment de la gent ms enll dels lmits de lantiga muralla. Al obrir el cercle prexistent de circulaci rodada principal que quedava envoltant el centre de la ciutat, es produeix una nova percepci de Brusselles. Aix el projecte urbanstic, planteja crear una rea de nova centralitat basada en un element plaa, que anmi la gent a desplaar-se en un sentit perpendicular al riu, obrint noves possibilitats al barri collindant. Entenem que sabraa un sector ms gran de la ciutat, es desdensifica la circulaci rodada dins daquest i sexternalitza el trnsit ms rpid. Les places de Bruselles, doncs, es materialitzen com a fcus dactivitat i motors principals del fet que la gent es mogui, reseguint els carrers que connecten els diferents espais lliures.


ORDENACI GENERAL DE TOT EL SECTOR

E. 1_2000



39/51

NOVES

SINRGIES


ORDENACI ESPECFICA DUN GRUP DHABITATGES

E. 1_5000



40/51

DF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

EL FILTRE

RESPOSTA A L'ENTORNEL FILTRE RESPOSTA A L'ENTORN

NOVES SEMI-PBLIC, PRIVAT L'ESPAI PBLIC,SINRGIES

D_01 EL FILTRELedifici, que creix en altura en forma de franjes, utilitza en planta baixa els espais destinats a locals comercials per comprimir el buit existent entre peces i orientar els peatons en la direcci que es vol potenciar. Amb aquest moviment saconsegueix crear una succeci despais, que distingeixin lespai pblic del privat i li donin jerarqua.

RECORRER L'ESPAI

EL CONTROL SOCIAL

L'ARRIBADA AL TERRA

EL CONTROL SOCIAL

L'ARRIBADA AL TERRAPDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

D_02 RECORREGUTLedifici dna resposta a una circullaci pblica que connecta la plaa de lequipament amb un passeig peatonal arbrat mitjanant un pas directe a cota carrer, i el diferenca del moviment dels usuaris de les vivendes, a travs de canvis de nivell i la compressi dels espais lliures interiors.



PLANTA BAIXA

E. 1_500



41/51

NOVES

EL CONTROL SOCIAL

L'ARRIBADA AL TERRA

SINRGIESPDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

D_01 CONTROL SOCIALEls locals de planta baixa funcionen com elements de protecci durant el dia, mentre la gent no est dins la vivenda, i els usuaris dels habitatges controlen els locals durant la nit.


PLANTES PRIMERA I SEGONA

E. 1_500



42/51

L'ESPAI PBLIC, SEMI-PBLIC, PRIVAT

EL FILTRE

RESPOSTA A L'ENTORN

NOVES

SINRGIES

D_01 LESPAI PBLIC - SEMI-PBLIC - PRIVATESPAI PBLIC: Espai acotat dins la ciutat accesible durant tot el dia. ESPAI SEMI-PBLIC: Espai acotat que passa per dins ledifici i es tanca durant la nit. ESPAI PRIVAT: Espai acotat tancat, ds limitat als usuaris dels habitatges.

RECORRER L'ESPAI

EL CONTROL SOCIAL

L'ARRIBADA AL TERRA



PLANTA TERCERA

E. 1_500



43/51

NOVES

SINRGIESRESPOSTA A L'ENTORN

D_01 RESPOSTA A LENTORNLa faana Nord destinada a passera dels habitatges funciona com a tel de fons de lequipament, sent una cara neutra dobertures controlades. Mentre que la faana sud sobre a la bona orientaci i es relaciona amb la trama urbana de la ciutat.

L'ARRIBADA AL TERRA

D_02 RITME I ORDRELa ciutat de Bruselles dna resposta al carrer i a les edificacions del voltant amb faanes marcades per la repetici dobertures regulades, creant una continutat homogenia en el teixit de la ciutat. El projecte segueix amb aquestes regles alhora de pensar en la distribuci de les vivendes i la configuraci de faana.



PLANTA QUARTA

E. 1_500



44/51

NOVES

SINRGIES

L'ARRIBADA AL TERRA

D_01 ALTURES I CONTACTE AMB EL TERRENYEls volums edificats es retranquejen en alada per permetre lassoleig directe a totes les vivendes en planta pis i en planta baixa. El volum alt,queda separat de la trama urbana i aprofita que pot creixer en altura per desvincular la planta de viendes en planta baixa del contacte directe amb el terreny, donant privacitat i permetent una bona ventilaci de la planta aparcament.



PLANTA COBERTES

E. 1_500



45/51

NOVES

72

SINRGIES

24

RUE DU RECTANGLE3.0

3.0

3.0

15.8

3.0 17.0

11.0 3.0

3.0

4.2

3.0 1.2 3.4

1.5 30.0 16.4 10.0 30.0

24

72

BOULEVARD DE L'ABATTOIR3.0

3.0

3.0

3.0 14.0 3.0 11.0

3.0

15.8

3.0 17.0

3.0

3.0

4.2

3.0 1.2 3.4

10.0

33.7

30.0

20.0

30.0


SECCIONS SIGNIFICATIVES DEL PROJECTE

E. 1_250



ESCALA 1_300

46/51


NOVES

SINRGIES

3.0

3.0

3.0 17.0

3.0

3.0 1.2


ALATS GENERALS DEL PROJECTE

E. 1_300



ESCALA 1_300/51 47


EL MDUL

NOVES

SINRGIES5.6

01 EL MDULLes vivendes de residencia per joves i estudiants es configura a partir de dos mduls de la mateixa dimensi, un per ls din i laltre per s nocturn. Sagrupen les peces humides a cara nord alliberant tota la faana sud per situar-hi el menjador i el dormitori, amb possibilitat dunificarlos creant un espai nic.

2.0

ESPAI NOCTURN Sup. til: 12.7 m

ESPAI DIRN Sup. til: 12.7 m

8.0

02 AGRUPACISeqencia de peces amb passera que es remata amb els nuclis verticals, evitant deixar els testers sense s. La passera es configura com un espai de trobada i relaci, alhora que funciona com a coix acstic de lexterior.

2.0 2.8

0.8

0.8

1.6 2.8

0.5


UNITAT DE VIVENDA PER JOVES

E. 1_50



48/51


EL MDUL

NOVES

SINRGIES01 EL MDULLes vivendes de residencia per families en planta baixa, es configura a partir de dos mduls duna dimensi similar, un per ls din i laltre per s nocturn. La pea de ciuna separa el menjador del carrer i el lavabo funciona de rtula entre habitacions i distribuidor de la zona de nit, amb possibilitat dunificar un dels dormitoris amb el menjador, creant un espai nic. Laccs de la vivenda es produeix per la zona de pati que fa de rebedor, forant la circullaci dels usuaris per linterior dilla.

7.4

ESPAI DIRN Sup. til: 23.5 m

ESPAI NOCTURN Sup. til: 27.8 m

10.0

Seqencia de peces amb accs directe des del pati dilla que es remata amb els nuclis verticals, evitant deixar els testers sense s.

5.5

3.6

3.8


UNITAT DE VIVENDA PER FAMILIES EN PLANTA BAIXA

E. 1_50



49/51


02 AGRUPACI

EL MDUL

NOVES

SINRGIES01 EL MDULLes vivendes de residencia per families es configura a partir de dos mduls duna dimensi similar, un per ls din i laltre per s nocturn. La pea de ciuna separa el menjador de la faana nord i el lavabo funciona de rtula entre habitacions i distribuidor de la zona de nit, amb possibilitat dunificar un dels dormitoris amb el menjador, creant un espai nic.7.4

2.9

10.0

Seqencia de peces amb passera que es remata amb els nuclis verticals, evitant deixar els testers sense s. La passera es configura com un espai de trobada i relaci, alhora que funciona com a tel de fons de lequipament.

3.7

3.8


UNITAT DE VIVENDA PER FAMILIES A PLANTA PIS

E. 1_50



50/51


02 AGRUPACI

NOVES

SINRGIESREFERNCIA PER FAANES I VIVENDES. MAB Arquitectura; Via Gallarate, Milan 2005-2008 REFERNCIA PER FAANES I VIVENDES. Habitatges a Manresa, BRULLET - DE LUNA REFERNCIA PER FAANES I VIVENDES. 85 Viviendas Tuteladas y Un Centro Civico Sergi Serrat, Gines Egea, Cristina Garcia


REFERNCIES

E. S_E



51/51


07.- PROJECTE D'ESPAI PBLICSECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

NOVES

SINRGIES

13.0

13.0

10.8 2.5 3.5 4.8

10.8 2.5 3.5 4.8

_01 CARRER DE PRIORITAT PEATONAL. TRNSIT LIMITAT13.0 13.0 13.0

Arreglant la pavimentaci, illuminaci i arbrat dels carrers destacats, es pretn dinamitzar el moviment dels fluxes peatonals. Es proposa aix una nova manera de viure la ciutat i 10.8 crear un motor de places i equipaments en un barri fins ara separat de la ciutat pel canal. 10.8 Es proposa:2.5 2.5 2.5 2.5 3.5 10.8 3.5 3.5 10.8 3.5 4.8 4.8 4.8 4.8

13.0

- ARBRES DE DESENVOLUPAMENT LIMITAT (Tipus Peral de flor - Alada 5/6m) - AMPLIACI DE VORERES (Prioritzar la vorera amb bon assoleig) - ANIVELLAR LA CALADA AMB LA VORERA (Limitar el trnsit rodat)

R_01 INTERVENCI AL CASC ANTIC DE BANYOLES - Mias Arq.Banyoles renova el seu casc antic, amb una intervenci paisatgistica dirigida pel despatx darquitectes MIAS Arquitectes. El projecte proposa ensenyar els recs de desgus de lestany amb unes peces prefabricades de formig perforades i marcar les places canviant la pavimentaci i plantant zones arbrades per definir espais. Agafem com a referncia el detall de la junta entre canvis de paviments, que amaga un canal de redireccionament i aprofitament de les aiges.

L_01 LLEGENDA GENERALCANAL CHARLEROI CANAL CHARLEROI LIMIT PARCELLES LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT EDIFICACI EXISTENT ESPAI PLAA CARRERS PEATONALS CARRERS DE PRIORITAT PEATONAL CARRERS DE Noves Sinrgies


DFPDFcreated with pdfFactory trial version www.pdffactory.com PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

ANLISI GENERAL DE LA CIUTAT - Relaci amb lestructura

E. 1_10000


53/65


NOVES

SINRGIES

D_01 ESTRUCTURA GENERAL DE VIALSAl obrir el cercle prexistent de circulaci rodada principal que quedava envoltant el centre de la ciutat, es produeix una nova percepci de Brusselles. Entenem que sabraa un sector ms gran de la ciutat, es desdensifica la circulaci rodada dins daquest i sexternalitza el trnsit ms rpid. Lestudi dels vials rodats i peatonals ens serveix per potenciar la idea de conectar les dues vores del canal. Es fora la conexi transversal en tots els nivells de circulaci per donar un accs ms flut cap un barri fins ara apartat de la ciutat.

L_01 LLEGENDA GENERALCANAL CHARLEROI LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT RECORREGUT PEATONAL RECORREGUT DE PRIORITAT PEATONAL CAMINS PEATONALS SECUNDARIS CARRILS BICI PARADES DAUTOBS PARADES DE TRAMVIA


ESTUDI DELS RECORREGUTS VIRIS PBLICS

E. 1_5000 07.- PROJECTE D'ESPAI PBLIC SECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

54/65

PDFPDF created with pdfFactory version www.pdffactory.com created with pdfFactory trial trial version www.pdffactory.com

Els equipaments i les places que els recolzen, funcionen de pols datracci. Tant a nivell de carrers com a nivell social, entenent-los com un origen i un final.


NOVES

SINRGIES

_01 ARCE TRIDENTEEl seu atractiu radica en la fulla de color vermell, ataronjat o groc que agafa amb larribada del fred i de la tardor. El tronc completa aquest joc de colors, ja que lescora del tronc agafa tons grisos, taronjes i marrons al exfoliar-se en escates i lmines. s una especie rstica, que es caracteritza per la seva resistencia al vent, a la sal, la sequa, la poluci ambiental i la compactaci del terra. ARBRE DE FULLA CADUCA / Altura: 5 - 10m / Amplada: 4 - 6m Sutilitza dins el projecte com a referncia, marcant les arribades a les places. Dna sombra a lestiu i en permet el pas a lhivern, jugant amb els tamissos de llum quan es situa aprop dun arbre perenne.

_02 PERAL DE FLOREls Peral de flor, sestn convertint en un dels arbres urbans per carrers ms interessants, tant pel seu carcter rstic com per la seva floraci. s un arbre caducifoli de desenvolupament limitat i copa compacte, que pot controlar-se amb facilitat. ARBRE DE FULLA CADUCA / Altura: 5 - 6m / Amplada: 2m Sutilitza dins el projecte per marcar els carrers importants a lestructura, definint carrers de poca amplada.

_02 PLATANUS HYBRIDA - Plataner de la sombraQuan creix en carrers de gran amplada, s larbre dalineacions per excelencia. Es caractertza per la seva copa ovoidal, que produeix sombres denses. El tronc s de tonalitats verd clar i ocre. Aquesta variant del plataner t la particularitat de mantenir fora temps la fulla, fent-lo un arbre que dna sombra durant la majoria de lany ARBRE DE FULLA CADUCA / Altura: 8 - 12m / Amplada: 6m Sutilitza dins el projecte per marcar la franja del boulevard i per recolzar la vegetaci en places, donant-li un carcter de fita dins lespai buit.

L_01 LLEGENDA GENERALCANAL CHARLEROI LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT PLATANUS HYBRIDA ARCE TRIDENTE PERAL DE FLOR



DEFINICI DELS TIPUS DARBRAT

E. 1_5000


55/65


NOVES

SINRGIES

_01 ESTRATGIA PER CANTONADESEl seu atractiu radica en la fulla de color vermell, ataronjat o groc que agafa amb larribada del fred i de la tardor. El tronc completa aquest joc de colors, ja que lescora del tronc agafa tons grisos, taronjes i marrons al exfoliar-se en escates i lmines. s una especie rstica, que es caracteritza per la seva resistencia al vent, a la sal, la sequa, la poluci ambiental i la compactaci del terra. ARBRE DE FULLA CADUCA / Altura: 5 - 10m / Amplada: 4 - 6m Sutilitza dins el projecte com a referncia, marcant les arribades a les places. Dna sombra a lestiu i en permet el pas a lhivern, jugant amb els tamissos de llum quan es situa aprop dun arbre perenne.

_02 ESTRATGIA PER FINALS DE CARREREls Peral de flor, sestn convertint en un dels arbres urbans per carrers ms interessants, tant pel seu carcter rstic com per la seva floraci. s un arbre caducifoli de desenvolupament limitat i copa compacte, que pot controlar-se amb facilitat.

Sutilitza dins el projecte per marcar els carrers importants a lestructura, definint carrers de poca amplada.

L_01 LLEGENDA GENERALCANAL CHARLEROI LIMIT PARCELLES EDIFICACI EXISTENT ILLUMINACI DE LIMITS PEATONALS - Finisterre, J. Gaspar i L. Porqueras ILLUMINACI PER CARRERS PEATONALS - Rama (1 llum), G. Mil ILLUMINACI DOBLE CARRER / VORERA - Rama (2 llum), G. Mil ILLUMINACI ESPECIAL PER VIES AMPLES ILLUMINACI ESPECIAL PER PLACES ILLUMINACI ENCASTADA AL TERRA - bac de llum vertical



ARBRE DE FULLA CADUCA / Altura: 5 - 6m / Amplada: 2m

DEFINICI DELS TIPUS DILLUMINACI

E. 1_5000


56/65


NOVES

SINRGIES

24

24

24

72

72

72

72

72

72

24

24

24 2% 2% 2% 2% 2% 2% 2% 2% 2%

2%

2%

2%

2%

2% 2% 2% 2%

2% 2%

2% 2%

2,00

2,00

4,50 2,00 4,50 8,50 8,50

2,00 4,50 2,00 8,50

2,00

2,50

2,50

2,50 6,00

6,00 17,00 17,00

6,00 2,50

2,50 17,00

2,50 6,00

6,00

6,00

3,00

3,00

2,10

2,10 3,00

4,50 2,10 4,50 14,60 14,60

3,00 4,50 14,60

3,00

2,00

2,00 3,00

2,00


_01 CARRER PEATONALSupressi del carril de trnsit rodat a travs de lanivellaci de la calada amb la vorera. Es proposen dues tipologes de paviment dur per marcar un carril pel que esporadicament podra passar algn vehcle. La junta entre paviments es deixa marcada amb un petit buit, permetn que laigua shi filtri i pugui ser reutilitzada pel reg urb. Larbrat es situa sempre a cara sud per tamitzar la llum del sol.

_02 CARRER AMB TRNSIT RODATEs planteja ampliar la vorera de la cara Sud per forar la circullaci peatonal pel costat illuminat i per aix jerarquitzar aquesta tipologa de carrer respecte els dems. La franja darbrat dna sombra a la part ample del carrer i junt amb les places daparcament, creen una frontera entre els cotxes i el peat.

_03 TERRASSA CONTRA EL CANALEs prioritza per sobre de tot la circullaci peatonal i la possibilitat de situar un espai de taules pel lleure, controlades pels locals que hi ha en planta baixa de ledifici collindant. Es deixa dibuixada en el paviment una linia de trnsit rodat lent pels usuaris dels locals. Es diferencien mitjanant la vegetaci dos espais dins la zona peatonal, lespai destar i el de passeig reseguint el canal. El mateix test dels arbres serveix com a banc per la gent que passa i dna ms altura als arbres.


SECCIONS DEFINIDES DELS CARRERS

E. 1_200


57/65


NOVES

SINRGIES

24

72

24

72

2%

2%

2%

2%

4,00

12,00

5,00

4,00

14,00 63,20

7,00

1,20

12,00

4,00

_04 EL BOULEVARD DE LABATTOIRSentn el bulevard com un passeig vertebrador entre la ciutat antiga i la ciutat extramurs. Per aix, es proposa un eix verd central al llarg del bulevard dedicat als sistemes lents de movilitat (el peat i la bicicleta) que millorar la connectivitat urbana. Es marquen els lmits entre el trnsit rodat i el peatonal amb una franja de verd elevada o amb un seguit de filtres, que sn el carril bici i el tramvia.


SECCI DEFINIDA DEL BOULEVARD

E. 1_200


58/65

NOVES

SINRGIES

A3_RESIDENCIAL PER UNITATS FAMILIARS

B1_EDIFICI D'OFICINES

A2_RESIDENCIAL PER JOVES I EMPRENEDORS

CANAL DE CHARLEROI

24.3

16.0 13.0 10.0 4.0 13.0

15.3

15.3 13.0

4.0

C1_EQUIPAMENT_MEDIATECA

A1_RESIDENCIAL PER GENT GRAN

13.0

13.0

15.0

2.8


SECCIONS GENERALS DEL SECTOR

E. 1_1000


59/65


20.0

NOVES

SINRGIES

_01 BUSBAIX, CARRIL BUS ENTRE CASTELLDEFELS I CORNELL Autors: Enric Batlle i Joan RoigEl projecte tracta de la remodelaci de la C-245 que comunica Castelldefels, Gav, Viladecans, Sant Boi del Llobregat i Cornella, per tal dimplantar una plataforma reservada per lautobs i altres vehcles autoritzats. Es t lobjectiu de reestructurar els critris de movilitat en transport collectiu de la zona, i transformar tot lentorn collindant per transformar leix en un passeig vertebrador dels diferents municipis que atrevessa. La remodelaci, permet plantejar una millor distribuci de les diferents seccions dels trams davinguda. La potenciaci dels sistemes lents de movilitat al llarg daquest eix viari es pot observar en una reserva despais de passeig que millorar la connectivitat urbana entre els 5 municipis. Del projecte plantejat per Batlle i Roig, sextrau la idea de marcar els diferents tipus de circullaci a base de les tipologies de paviments i es busca una percepci del bulevard, similar a la que ens mostren les imatges.


L_01 LLEGENDA GENERALCANAL CHARLEROI EDIFICACI EXISTENT PLATANUS HYBRIDA ARCE TRIDENTE PERAL DE FLOR ILLUMINACI DE LIMITS PEATONALS - Finisterre, J. Gaspar i L. Porqueras ILLUMINACI PER CARRERS PEATONALS - Rama (1 llum), G. Mil ILLUMINACI DOBLE CARRER / VORERA - Rama (2 llum), G. Mil ILLUMINACI ESPECIAL PER VIES AMPLES ILLUMINACI ESPECIAL PER PLACES ILLUMINACI ENCASTADA AL TERRA - bac de llum vertical


PLANTA ESPAI PBLIC AMB PAVIMENTS

E. 1_2000


60/65


PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

NOVES

SINRGIES


DEFINICI DE LEQUIPAMENT MEDIATECA

E. 1_500


61/65



08.- DOCUMENTACI GRFICASECTOR NINOOFSE POORT, BRUSELLES

NOVES

SINRGIES


08.- DOCUMENTACI GRFICA


63/65

NOVES

SINRGIES




64/65

NOVES

SINRGIES




65/65

Documents

Lsu41011 FB Sanchez-Adria D01