-
MANUAL DE COEDUCACI
PER A CENTRES DEDUCACI
INFANTIL I PRIMRIA
-
MANUAL DE COEDUCACI
PER A CENTRES DEDUCACI
INFANTIL I PRIMRIA
Ajuntament de Manresa
Regidoria de la Dona
Punt dInformaci i Atenci a la Dona Montserrat Roig
C/de la Canal, 6
[email protected]
T. 93 875 23 10
Edici 2009
Amb la collaboraci de:
-
1. Introducci
1.1. El PIAD Montserrat Roig 3
1.2. Contingut del manual 3
1.3. Marc legal 4
2. Descripci del projecte
2.1. Com es treballa des del PIAD Montserrat Roig? 6
2.2. Temtiques que treballa el projecte 7
3. Metodologia del projecte
3.1. Com es realitzen les activitats? 9
3.2. Metodologia de les activitats 9
Les joguines 9
El pati de jocs 10
A mi no magrada planxar 11
Les mestresses de casa fan vaga 11
En una illa deserta 12
Vull conduir un cami 13
Sc un noi, i qu! 13
A mi no sem menja ning 14
No magrada el rosa ni sc un florero 14
4. Fitxes didctiques 16
5. Recursos 26
6. Conclusions 34
7. Bibliografia 44
-
1. Introducci
Aquest manual de coeducaci s el resultat duna diagnosi sobre la
igualtat de gnereen les escoles de Primria de Manresa, que ha dut a
terme el PIAD Montserrat Roiga partir del segon trimestre del
2009.
Amb la quantitat dinformaci interessant que nhem extret, sha
decidit fer pblic elsresultats, per aix convidar a fer un treball
molt ms acurat per part del personal docenten les escoles.
1.1 El Punt dInformaci a la Dona Montserrat Roig
Des de la Regidoria de la Dona de lAjuntament de Manresa, i com
a objectiu de treballdel Pla dAcci Municipal, sha promogut la
realitzaci de diverses activitats decoeducaci en els centres
dEducaci Infantil i Primria de la ciutat de Manresa.
La Regidoria de la Dona duu a terme aquestes i altres actuacions
a travs del PuntdInformaci a la Dona Montserrat Roig. Aquest s un
servei municipal que ofereixinformaci, assessorament i formaci de
tots aquells temes que poden ser dinters pera les dones. A ms,
possibilita laccs a diferents recursos de la ciutat de tipus
associatiu,cultural, educatiu i laboral, entre daltres.
Aquest servei tamb impulsa accions de sensibilitzaci i de
promoci, per tal dassolirla igualtat doportunitats entre dones i
homes, com sn els tallers de coeducaci.
Lany 2009 sha iniciat una etapa de tallers amb els nens i nenes
de les escoles, queesperem que tingui continutat, amb el treball
que est duent a terme el professorat iles AMPAs, tasca
indispensable per fer que les nostres escoles esdevinguin
transmissoresdels valors de lequitat de gnere i ofereixin igualtat
doportunitats a les generacionsfutures.
Creiem en un nou model descola coeducativa, que adopti els
mecanismes per superarel sexisme i landrocentrisme i que potenci un
enfocament equitatiu dels continguts,dels mtodes, del llenguatge,
de les relacions, de lorganitzaci i de tota dinmicagenerada en la
prctica educativa.
1.2 Contingut de la guia
3
-
1.3. Marc legal
El Departament dEducaci: instruccions per al curs 2009/2010.
Igualtat doportunitats per a nens i nenes
Els centres dEducaci Infantil, Primria i Educaci Especial han de
promoure laigualtat doportunitats de nenes i nens, incorporant la
perspectiva de gnere a laccieducativa, prevenint i gestionant
comportaments i actituds discriminatries per rade gnere, potenciant
el reconeixement, la cooperaci i el respecte mutu i generantnous i
millors models identitaris de masculinitat i de feminitat,
principis que shan dereflectir a les programacions de laula, a les
activitats educatives i al projecte educatiudel centre.
En el desenvolupament del procs educatiu, els centres han de
garantir prioritriament,entre altres:
- La promoci dun llenguatge verbal i grfic que tracti
equitativament ambdssexes.
Aquest manual es divideix en sis parts. Comena amb una part
introductria, queinclou el marc legal des del qual es recolza el
projecte, i una presentaci en la qual esdescriu qu sha estat fent
durant cinc mesos i el que hem volgut treballar. En el
tercerapartat hi ha la metodologia que hem seguit durant tot el
curs i una descripci de totesles activitats que hem realitzat.
Seguidament sha incls un apartat de recursos per treballar a
laula, com per exempleles fitxes de les activitats dutes a terme
pel PIAD a les classes i una srie de pellculesi llibres que creiem
que sn interessants per treballar la temtica de gnere, les qualsvan
acompanyades de les seves fitxes didctiques.
Per ltim shan escrit unes conclusions fruit del treball
realitzat per 1.080 alumnes ique creiem que demostren com ns de
necessari un treball constant i ms aviat explciten matria de
gnere.
- Ls no sexista dels espais educatius del centre.
4
-
- La utilitzaci de llibres de text i materials didctics i
curriculars que promoguinun tracte equitatiu entre dones i
homes.
- La participaci de professores i nenes en tasques de
responsabilitat.
- La incorporaci als continguts curriculars de tasques de cura
envers les personesi els espais.
- La potenciaci duna educaci afectiva que afavoreixi la
construcci duna sexualitat positiva i saludable.
- La gesti positiva de situacions de conflicte vinculades a
comportaments i actituds de carcter sexista i dorientaci
afectivosexual.
Dacord amb el que sestableix en larticle 126.2 de la Llei
Orgnica 2/2006, de 3 demaig, els consells escolars de centre han de
designar una persona entre els seus membresper impulsar mesures
educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homesi
dones. El Departament dEducaci dur a terme accions de formaci amb
les personesdesignades per tal que puguin desenvolupar les seves
funcions en condicions ptimes.La constituci al centre duna comissi
de coeducaci, poltiques de gnere i digualtatdoportunitats pot
afavorir la implementaci dactuacions coeducatives i la implicacide
la comunitat educativa.
5
-
2.1 Com es treballa des del PIAD Montserrat Roig?
El PIAD vol treballar des del punt de vista de la diagnosi i
lanlisi del sexisme dinsels centres educatius, tant de Primria com
de Secundria, deixant un espai tamb perobrir una via de reflexi amb
el collectiu descolars sobre la desigualtat social que hiha entre
ambds sexes.
Durant mig any hem anat per totes les escoles de Manresa,
presentant el projecte ifent les activitats a aquelles que han
volgut formar-ne part. Les activitats shan dut aterme amb lajuda
duna tcnica del PIAD, la qual cosa ens ha ajudat a tenir una viside
primera m sobre la desigualtat de gnere que hi ha avui dia entre
els infants.
Es va crear aquest projecte dirigit a les escoles de Primria en
veure que en el treballals instituts, on ja es fan tallers sobre la
prevenci de les relacions abusives i la violnciasexista, hi havia
un problema de base que shavia de treballar des dels primers
anysdeducaci. Per aix, des del PIAD ens vam proposar incidir en
aquest mbit, totpreparant una srie dactivitats amb les quals
treballar la tolerncia i la igualtat entresexes, convidant a la
reflexi, parlant sobretot dels estereotips i rols de gnere i
fentuna anlisi sobre quin era lestat de la situaci. Estem dacord
que la lluita contra elsexisme s un treball que requereix una
continutat i un esfor diari, per aquest calcomplementar-lo amb
activitats puntuals i especfiques per poder-ho treballar
msdirectament amb els infants, i poder realitzar treballs que
promoguin el debat.
El material, tot i que sha intentat que sigui propi, ha estat
consultat en diferents fons:
- Centre de Recursos Pedaggics
- Recursos de la xarxa
- Llibres sobre la coeducaci
- Altres projectes semblants
2. Descripci del projecte
6
-
Les temtiques suggerides des del PIAD Montserrat Roig han estat
plantejades pertractar amb lalumnat de Primria, al qual es convida
a iniciar un debat sobre un temaen concret a travs dun text
introductori adaptat a ledat dels infants.
Qu es vol treballar?
Un daquests temes sn les joguines, destinat principalment als ms
petits. Creiem quelespai i els elements del joc conformen un dels
primers contactes dels infants amb el mnadult, ja que moltes de les
joguines i jocs es basen en la imitaci: cuidar ninots, vestir
lesnines, carros de la neteja, jugar als superherois, a cotxes...
En definitiva, creiem que totsaquests elements descriuen una srie
de rols i estereotips de gnere. Aix doncs, des depetits ens
orienten com hem de ser i qu hem de fer segons el nostre sexe.
Per tant, el que intentem s parlar amb els infants, saber a qu
juguen, qu pensen dedeterminades joguines, si comparteixen les
joguines, els colors que els agrada... i discutirsobre si creuen
que nens i nenes poden jugar amb tot all que els vingui de gust o
nomsho poden fer amb all que els toca per qesti de sexe.
Un altre tema important que volem treballar s el dels rols1 de
gnere. Per rol entenemque s un model de comportament que, en una
societat determinada, sespera duna personaen relaci amb el seu
estatus. Per aix, aquests estan presents en tots els mbits,
persobretot en lmbit familiar, on es veu ms clarament quin paper t
cadascun dels components.Per aix tractem els rols parlant de les
tasques domstiques, ja sigui en forma de fitxes,per als primers
cursos, o de role play per als cursos superiors, que, en la majoria
de casos,porten a debats interessants entre lalumnat.
En aquestes activitats s molt important explicar el paper que
tradicionalment sadjudicaa la mare/dona pare/home, discutir sobre
el per qu, parlar sobre com hauria de ser isaber quina s la
diferncia entre collaborar i ajudar en les tasques domstiques.
1 (1994). Diccionari de la llengua catalana (Diccionari de
lEnciclopdia, pg. 1729). Barcelona:Enciclopdia Catalana.
2.2. Temtiques que treballa el projecte
Totes les activitats van encaminades a parlar sobre la
sociabilitzaci i la segregacide sexes, que vnen donades pel nostre
entorn des del nixer i que sovint ens limitenen fer o en dir all
que nosaltres volem.
7
-
Es tracta tamb el tema dels estereotips a partir dels mitjans de
comunicaci, ja siguianalitzant un conte, un anunci o una srie de
televisi. En tots aquests mbits esdefineix una srie de conductes
que sovint tendeixen a encasellar ambds sexes a serduna determinada
manera, sense veure-hi la possibilitat que puguin ser contraris.
Peraix sintenta que lalumnat faci una reflexi sobre com els mitjans
de comunicaci ensdonen les pautes del com hem de ser segons la
societat en la qual vivim.
Es treballa amb les professions, i a travs dun text sintenta
establir un debat sobreper qu la nostra societat segrega el mn
laboral segons siguis home o dona. Aquestesactivitats estan
destinades a tots els cursos, per sobretot per al cicle mitj.
Per ltim, hi ha el tema dels estereotips2 de gnere, que sovint
regeix les nostresconductes. Podrem definir estereotip com un
conjunt didees que un grup o unasocietat obt a partir de les normes
o dels patrons culturals prviament establerts.Aquests estereotips
sn treballats de diverses maneres segons ledat de lalumnat.
2 (1994). Diccionari de la llengua catalana (Diccionari de
lEnciclopdia, pg. 850). Barcelona,Enciclopdia Catalana. 8
-
3.1. Com es realitzen les activitats?
Com ja sha dit anteriorment, les escoles de Primria de Manresa
han estat lobjectiudaquest projecte, tant de lmbit pblic com
privat.
Desprs de la reuni amb la persona representant de coeducaci del
centre o amb ladirecci de lescola, en la qual sexplicava el per qu
del projecte, el tipus dactivitatsdirigides i el que volem
aconseguir a travs delles, sels va lliurar el dossier amb
unaintroducci explicativa i les activitats que es proposaven. El
mateix centre va ser qui vaescollir les activitats, que estaven
proposades per a determinades edats.
Les activitats han estat dirigides per una tcnica del PIAD, tot
i que es requereix lacollaboraci del professorat que tamb est a
laula. Durant tot aquest any que sha duta terme el projecte, sha
vist com la implicaci del professorat en els tallers s necessriaper
fomentar la participaci de lalumnat, ja que s aquest qui coneix els
nens i nenes isap les possibilitats que tenen.
3.2. Metodologia de les activitats proposades
Les activitats proposades han estat les segents:
Les joguines
Aquesta activitat est destinada a treballar amb les classes de
P3 fins a 1r.
Per introduir el tema duna manera ms atractiva, es comena amb la
lectura dun conte, enel qual un nen vol que li regalin una nina. A
travs daquest conte es fa posicionar lalumnatper saber qu en
pensen, qu li regalarien ells, etc. Daquesta manera sintrodueix la
idea queles joguines sn de tots i totes, tant si sn nens com nenes,
i que el ms important de jugars divertir-se i ho hem de fer amb all
que ens agrada o ens ve de gust.
Desprs sels ensenya unes joguines i han de classificar-les
segons creguin que sn de nen,de nena o de tots dos. Aqu saprofita
per raonar sobre les caracterstiques que ells relacionenamb ser
nens o nenes (colors, funci de la joguina, etc.) i es parla amb
ells sobre aquestasocialitzaci.
3. Metodologia del projecte
9
-
Finalment fan un dibuix amb el tema Les joguines sn de tots, com
a conclusi delactivitat.
Objectius:
- Introduir el tema dels rols de gnere als ms petits.
- Identificar els rols de nens i nenes a travs del joc.
- Reconixer joguines que tenen un component sexista.
- Transmetre la idea que els nens i les nenes poden jugar amb
tot.
El pati s de tots
Dirigida als cursos de 2n, 3r i 4t, i destinada a treballar
lespai del pati, sovint moltsegregat entre sexes. Es comena fent un
role play sobre el futbol. Es tracta de fersortir voluntaris i
voluntries per tal de fer una petita escenificaci davant la restade
la classe, que fa dobservador.
Els voluntaris i voluntries han de simular ser un equip de
futbol que es queda sensedos dels jugadors. Han de jugar el partit
final de la lliga i han de fer una prova perescollir els nous
membres. A cada un dells sels dna un paper amb el personatgeque han
dinterpretar. Hi ha tant nois com noies, i el jurat (lequip) ha de
decidirquins o quines entren a lequip.
En tot el procs no hi ha implicaci per part del professorat, sin
que s nomslalumnat qui ho fa.
Objectius:
- Incentivar la participaci de tots i totes als jocs del
pati.
- Conscienciar i debatre els prejudicis sexistes que hi ha en
els jocs de lleure.
10
-
A mi no magrada planxar
Activitat que es realitza principalment amb lalumnat de 2n i 3r
curs, i que proposauna reflexi sobre el repartiment de les tasques
domstiques entre els membres dela famlia.
Es comena amb un text introductori duna famlia que collabora per
igual en totesles tasques de la llar, i sels demana qu fan ells i
elles a casa. De mica en mica es vanpercebent els rols familiars,
fins arribar a la discussi del per qu, en la majoria decasos, ho fa
gaireb tot la mare.
Seguidament es lliura un full amb una taula, en la qual hi ha
una llista de tasquesdomstiques que han de classificar segons les
faci la mare, el pare o tots dos.
Com a conclusi final sels explica la diferncia entre collaborar
i ajudar.
Objectius:
- Conscienciar lalumnat que totes les tasques domstiques shan de
fer entre tots i totes.
- Entendre que el pes de les feines de casa no pot caure en una
sola persona.
- Conixer els rols i estereotips de gnere establerts en la
nostra societat.
- Fer entendre que no hi ha tasques dhome i tasques de dona.
Les mestresses de casa fan vaga
Lactivitat s la mateixa que lanterior, tot i que est ms
encaminada a reflexionarsobre el desgast que suposen les tasques de
la llar i la importncia de compartir-les.s una activitat dirigida a
alumnes de 2n i 3r curs.
El tema sintrodueix a partir de la conversa entre dues dones que
parlen del seu diaa dia. Una delles planteja fer una vaga de
mestresses de casa, amb la qual cosa siniciaun debat.
11
-
Objectius:
- Ser conscients de lestrs que suposa el manteniment de la llar,
sobretot si no es valora.
- Entendre la feina que comporten les tasques domstiques.
- Incentivar la participaci en les feines de casa.
En una illa deserta
Per treballar amb els cursos de 4t, 5 i 6. s un role play
interessant, ja que es tractade fer sortir tres nens i tres nenes a
fer una petita representaci davant de la resta dela classe, que fa
dobservador. Els sis alumnes surten a fora de laula i sels explica
lahistria duna famlia nufraga que sha dorganitzar per sobreviure en
una illa deserta.Lnica cosa que sels dna s una llista amb les
tasques que cal repartir: cuinar, fer laroba, construir una casa,
vigilar lilla, parar la taula, jugar a futbol, escombrar, cuidarels
nens, etc.
Desprs sinterpreta la representaci de deu minuts,
aproximadament. Quan acabenes demana a la part observadora si han
vist alguna cosa que els hagi cridat latenci.Si no surt, la
monitora explica qu ha vist ella, perqu la resta sanimi a
participar. Apartir daqu sarriba al debat sobre les tasques
domstiques, acabant amb lexplicacide la diferncia entre ajudar i
collaborar.
Objectius:
- Incentivar un debat sobre la qesti de gnere entre
lalumnat.
- Conscienciar que tothom ha de collaborar en totes les tasques,
independentment del nostre sexe.
12
-
Vull conduir un cami
Dirigida als cursos de 2n i 3r, sintenta arribar a un debat
sobre els estereotips que fomentenla segregaci de sexes en les
professions. Sarriba a la discussi a travs dun text, ambel qual
sintrodueix una srie de preguntes. Normalment s lalumnat qui
discuteix entreell, i la persona que dirigeix lactivitat fa de
moderadora-observadora. Per si no saconsegueixun debat espontani,
sintenta obrir un torn de preguntes i que cada nen o nena digui
laseva.
Per ltim es dna una fitxa en la qual han de dibuixar persones
fent determinades feines,amb lobjectiu desbrinar si, immediatament
de fer lactivitat, se segueix tenint una ideasegregacionista de les
professions.
Objectius:
- Entendre que les capacitats professionals no van lligades al
sexe.
- Incentivar el debat sobre els rols.
- Adquirir una actitud crtica davant dels estereotips de
gnere.
Sc un noi, i qu!
Activitat destinada als cursos de 3r i 4t que implica una
reflexi sobre el per qu en lasocietat hi ha feines destinades a ser
de dones i feines dhomes i el per qu est mal vistque un sexe faci
les tasques que li pertocarien, socialment, a laltre. Es plantegen
dos casos:el dun noi que vol cuidar una nena petita i el duna noia
que vol treballar en un tallermecnic. La qesti s discutir si els
agafaran, o no.
Objectius:
- Observar els estereotips en les diferents ofertes de
feina.
- Analitzar quines feines sofereixen per a nois i quines per a
noies i quines qualitatses demanen per dur-les a terme.
13
-
A mi no sem menja ning
Activitat dissenyada sobretot per als alumnes de 5 i 6, que
pretn fer adonarals alumnes dels estereotips de gnere que apareixen
en els contes. Primer esconvida a recordar un conte clssic,
normalment la Caputxeta Vermella, ja quehauran de descriure la srie
de personatges que hi apareixen. Han de definir,sobretot, com sn
psquicament i quins colors simaginen que vesteixen. Ambaix nhi ha
prou (ja que surten moltes coses interessants) perqu sadonin
deltracte que reben els personatges femenins i masculins. Desprs
sels demana queintentin canviar el sexe dels personatges i que els
descriguin. Aqu lalumnat nocanvia simplement el sexe, sin que tamb
modifica els carcters. Per exemple,el llop ferotge seria una lloba
pija, la caputxeta tonteta seria un caputxetvalent, etc. No hi ha,
en la seva ment, un caputxet innocent o una lloba ferotge.
Per ltim es fa una mica de reflexi i es reinventa el conte
original.
Objectius:
- Analitzar els estereotips presents als contes.
- Descobrir quins sn els valors que es relacionen amb els
personatges masculins i femenins.
No magrada el rosa ni sc un florero
Per treballar als cursos superiors. Est destinada a analitzar
els anuncis de la televisi.
Per introduir el tema sensenyen dos anuncis sobre cereals, un
protagonitzat per unanoia i laltre per un noi. Els dos, tot i
anunciar un mateix producte, tenen maneresdiferents per fer-ho.
Analitzarem el per qu, essent productes iguals, no sanunciende la
mateixa manera.
Desprs demanarem quins anuncis sn els seus preferits i quins no
els agraden (neteja,joguines, menjar, etc.) i intentarem
relacionar-los amb el que prviament hem analitzat.
14
-
Objectius:
- Treballar el sexisme a travs de la publicitat.
- Analitzar ladjudicaci dels colors i de certs valors segons el
sexe.
- Reflexionar sobre la imatge de la dona en els mitjans de
comunicaci i de
com aquests influeixen en la nostra vida.
- Tenir en compte la distribuci del treball que ens ve donada en
els mitjans
de comunicaci.
15
-
FITXES
16
-
Un dia, en Miquel va anar al metge amb la seva mare. Com que es
va portar molt b, la sevamare li va dir que li compraria una
joguina.
Van entrar a la botiga i el botiguer li va comenar a ensenyar
cotxes, Spidermans, camions,tortugues ninja, etc.
- Qu ms creieu que li va ensenyar? (Lalumnat ha de proposar
joguines que li podrienagradar. Sovint diuen joguines prpiament
masculinitzades i rarament diuen nines, cuinetes...)Doncs no! Al
Miquel no li agradaven aquelles joguines. Ell volia una nina.
Nhavia vist una perla televisi que li agradava molt, i que duia un
vestit per canviar-la i tot. La seva mare li va dirque de cap
manera li compraria una nina.
Qu fareu vosaltres?Al final la seva mare li va comprar un cotxe.
Aix s, en Miquel continuava volent la nina.
1. Quines joguines sn de nen i quines de nena o de tots? (Fig.
1)(Cal disposar de catlegs de joguines per tal que lalumnat retalli
les joguines i colloqui
els retalls segons cregui, i sintenta fer reflexionar lalumnat
sobre el per qu no totes les joguines sn de tots.)
2. Desprs del debat es demana que cada alumne faci el dibuix
duna joguina que consideri que s de tots i totes.
Vull una nina!
-
(Fig. 1)
JOGUINES PER A NENS
JOGUINES PER A NENES
JOGUINES PER A TOTS/ES
-
Dem passat s el gran dia. Heu guanyat gaireb tots els partits de
futbol, i ara us toca jugarlltim partit que decidir qui guanya la
lligueta descoles de Catalunya.Per teniu un problema. Us falten dos
jugadors. El davanter es va fer mal al peu en lltimentrenament, i
laltre, que fa de defensa, t una grip molt forta.
Decidiu que heu de buscar dos substituts avui mateix, perqu han
de comenar aentrenar i han de conixer les tctiques de lequip. El
vostre entrenador t molta feina. Us demana que sigui tot lequip,
amb el capitcom a portaveu, qui esculli els jugadors/res. A lhora
del pati convoqueu tothom a qui li puguiinteressar.
Es presenten tres persones:
Una nena, que juga molt b com a davantera i juga a lequip de
futbol de les nenes. La temporadaja ha acabat per elles, per li
agrada molt el futbol i vol continuar jugant i competint. s
lacapitana.
Un nen, que no ha jugat mai en un equip de futbol. Noms ha jugat
a futbol al carrer amb elsseus vens. El coneixes perqu sempre ha
anat al teu curs.
Un nen nouvingut, que ha arribat fa poc i que no entn el catal.
No ha jugat mai en un equipde futbol, per li han dit que sapunts a
lequip de futbol per poder-se relacionar amb alg.Dell saps que
corre molt.
El capit vol entrevistar els tres per igual, per no hi ha temps,
perqu aviat sonar el timbrei haureu de pujar a classe.
El capit ha de parlar amb tot lequip, per saber qu en pensa. A
qui escollireu?(Sinicia el debat amb la classe.)
El pati s de tots
-
Cada vespre, la famlia de lAnna es prepara per sopar. Quan la
mare arriba de la feina, el pareja t preparada lamanida. Normalment
la mare li dna el menjar al meu germ petit, mentre elmeu pare acaba
de fer el segon plat. Mentrestant, el meu germ Mart i jo parem la
taula. Desprssopem tots junts i ens expliquem com ens ha anat el
dia.
Quan acabem, traiem els plats de la taula i ho posem tot al
rentaplats.
1. La vostra famlia sassembla a aquesta? (Normalment lalumnat
respon afirmativament.)Ajudeu a casa? Qu feu? (La majoria de
lalumnat respon anomenant sempre la mare:Ajudo la mare; la mare em
diu que.... s bo reflexionar sobre labsncia del pare durantles
seves explicacions.
2. I el pare, qu fa? (A travs de les segents preguntes sinicia
el debat sobre els rolsdomstics, en qu cada alumne diu el que passa
a casa seva, el que pensa... Sempreconduint el debat i incidint en
la reflexi que el treball domstic s en la gran majoriadesenvolupat
per dones, amb qu no es cobra res per fer-lo, que requereix una
disposici de24 hores diries i que ning els hi agraeix.
3. En aquesta graella (fig. 2), en la qual hi ha un llistat de
tasques domstiques, poseu una creueta segons ho faci la mare, el
pare o els dos.
4. Feu un dibuix de la vostra famlia, en el qual tots els
membres comparteixin les tasquesdomstiques.
A mi no magrada planxar
-
TASQUES DONA HOME TOTS
FER EL DINAR
ESCOMBRAR
COMPRAR EL MENJAR
PLANXAR
FER ELS LLITS
DUR EL COTXE AL MECNIC
TREURE LA POLS
PENJAR QUADRES
ACOMPANYAR ELS NENS
AL METGE
PARAR LA TAULA
ESTENDRE LA ROBA
ENGEGAR LA RENTADORA
QUEDAR-SE A CASA QUAN ESTEU MALALTS
COSIR
LLEGIR EL DIARI
ARREGLAR LES AIXETES O ALTRES
COSES
ACOMPANYAR-VOS A LESCOLA
NETEJAR LA CUINA
CONDUIR EL COTXE
TOTAL
-
La Rosa acaba darribar a casa amb la cistella ben plena de
menjar. A lescala es troba amb la sevavena, la
Magda.-------jkngjwrtnbwjrbhn-------- Ostres! Si que vas carregada!
A mi em toca ara anar a comprar, per encara he de fregarel terra i
els vidres del menjador.- Uf! Aix ho vaig fer ahir! I avui tinc un
mal desquena! I a sobre he de fregar el lavabo icanviar tots els
llenols. He hagut danar a comprar, perqu ja no tenia res a la
nevera i no podiafer el dinar. Mhe deixat de comprar la mantega,
per no tinc temps per tornar-hi, perqu he defer un munt de coses
abans que arribin els meus fills de lescola i el meu marit de
treballar. Aquestatarda haur de tornar un moment a la botiga,
encara que no tingui gaire temps per fer-ho. Ho diriaals meus fills
o al meu marit, per em diran que no, perqu es veu que fa molt fred
i els fa mandrasortir.- Ai de vegades penso que haurem de fer vaga.
Ja veuries com sespavilarien! Aix detreballar 24 hores al servei
dels de casa i sense cobrar res s totalment injust! I a sobre
ambexigncies...
1. De qu es queixa la Rosa?
2. Qu creieu que vol dir la Magda quan diu haurem de fer vaga?
Per qu?
3. Qu feu vosaltres a casa? Les vostres mares es queixen igual
que la Magda i la Rosa?
4. Si les dones fessin vaga, com diu la Magda, com tindreu la
casa? Per qu? Com es podria solucionar? (Cal parlar de les
diferncies entre ajudar i collaborar.)
Les mestresses de casa fan vaga
-
Lhospital est en obres. La meva mare s la cap daquestes obres, i
per tant mana tots els paletes. La veritats que li agrada molt la
seva feina, perqu des de ben petita li agradava construir coses.
Per sempre es queixaque els seus companys no li fan cas. Quan ella
mana de fer alguna cosa, els paletes sen van a demanar-li alFerran,
un altre cap, per saber si el que els ha dit ella s veritat o
mentida. En canvi, el meu pare treballa decosidor en un taller de
roba. Sempre li ha agradat cosir i sovint ens fa una roba que no t
ning ms del mn.
Moltes vegades els meus amics i amigues em diuen que els meus
pares tenen les feines invertides. Que el meupare hauria destar
fent de cap dels paletes i la meva mare cosint roba.
1. Creieu que tenen ra els seus companys de classe quan diuen
que els seus pares tenen les feines invertides?
Per qu?
2. Per qu creieu que hi ha feines dhome i feines de dona? Hi ha
feines que els homes no poden fer i viceversa?
3. Qu us agradaria ser de grans?
Vull conduir un cami
-
(Fig. 3) Alg que faci de metge Alg que treballi en un taller
mecnic
Alg que treballi en una botiga de roba
Alg que treballi de paleta
Alg que treballi en una escola Alg que treballi conduint un
taxi
-
Alg que repari ordinadors Alg que faci de maquinista
Alg que treballi de bomber Alg que treballi en un vaixell
Alg que treballi fregant el terra Alg que treballi en una
oficina atenent el telfon
-
LEduard ha vist en un anunci del diari una oferta de feina per
cuidar un nen petit. Ell estbuscant una feineta per fer a les
tardes i creu que li podria anar molt b. Decideix trucar-hi.
Hola! Trucava per lanunci de feina.Com? Per qui s? Per la teva
germana?No, no, per mi.Com? Qu dius? Per tu? Si ets un noi!
Qu creieu que li dir al final? Per qu li hauria de dir aix?
La Montse ha vist a la cartellera de la universitat una oferta
de feina de mecnic. Com queella est estudiant enginyeria, creu que
li anir molt b. Ella truca, perQu creieu que li diran?
1. Creieu que hi ha feines dhomes i feines de dones? Quines?
(Apunteu-les a la pissarra.)
2. De les feines que heu anomenat, quines caracterstiques creieu
que shan de tenir perdur-les a terme? (Normalment, lalumnat designa
la fora, la brutcia, la intelligncia, lavalentia, etc. com a
adjectius masculins, i cuidadosa, sensible, amable, etc. com a
adjectiusfemenins. Cal establir un debat per tal de parlar sobre el
per qu les dones no poden serfortes i ser bomberes i els homes
amables per cuidar nens i nenes.)
3. Dibuixeu els segents personatges. (Fig. 3)
Sc un noi, i qu!
-
Es demana que recordin uns dels contes tradicionals (La
Caputxeta Vermella, La Ventafocs,La Bella Dorment, Sant Jordi,
etc.).
1. Un cop recordat el conte, sagruparan en grups de quatre o
cinc persones i haurande definir amb adjectius cada un dels
personatges masculins i femenins. (Fig. 4)
2. Es demanar que canvin el sexe dels personatges i que
descriguin com serien.
3.A partir daix es demanar que entre tots reinventin un
conte.
(A continuaci us posem un exemple dactivitat, adaptada al conte
de La CaputxetaVermella, per pot ser adaptat a daltres contes.)
A mi no sem menja ning
-
ELS PERSONATGES: LA CAPUTXETA I EL LLOP (Fig. 4)
Caputxeta Llop Mare via Llenyataire
Com s?
Quins colors porta?
Qu ha de fer?
Qu li passa?
Qu passa al
final?
-
ELS PERSONATGES: EL CAPUTXET I LA LLOBA (Fig. 4)
Caputxet Lloba Pare Avi Caadora
Com s?
Quins colors porta?
Qu ha de fer?
Qu li passa?
Qu passa al
final?
-
Una famlia sencera viatja en un vaixell per lAtlntic, quan de
sobte els atrapa una tempesta.El vaixell naufraga.El mat segent es
troben tots, juntament amb les restes del vaixell, en una illa
desconeguda.Al cap duna estona sadonen que estan perduts en una
illa deserta.Saben que, segurament, passaran uns dies all i que per
tant shan dorganitzar.
1. Fer sortir sis alumnes (tres nens i tres nenes) perqu
interpretin les diferents accions.
- Encarregar-se de buscar menjar- Encarregar-se de cuinar-
Vigilar lilla- Explorar lilla- Pescar- Cosir la roba- Construir una
casa- Escombrar amb una branca de palmera- Fer una foguera- Pujar
als arbres per agafar fruita- Prendre el sol mentre es fa el dinar-
Parar la taula- Jugar a futbol amb un coco
2. Establir un debat sobre el repartiment de les tasques. Si no
sorgeix de manera espontnia, es demanar que es discuteixi sobre com
hauria de ser la vida a lilla per ser ms igualitria.
En una illa deserta
-
1. A travs daquests dos anuncis contesteu:
- Qu s un anunci?- De qu van els dos anuncis? (Els dos anuncien
el mateix producte: els cereals.)- Quines diferncies hi ha entre
ambds? Per qu creieu que, tot i anunciar el mateix, s diferent
segons vagi dirigit als nois o a les noies?- Seria possible que un
noi protagonitzs lanunci de la noia i al revs?
2. Fixeu-vos en el format de lanunci:Colors
- Escenari- Personatges que hi surten- Sons
3. Demaneu al grup-classe quins anuncis els agrada i quins no
(normalment esmenten elsanuncis de neteja, els de barbies, etc. com
a anuncis que no agraden). (Quan sels demana elper qu, responen
coses com: El que diuen no s veritat; les que surten a lanunci
sntontes, etc., per no fan menci de com s el tractament denigrant
que fa la publicitat versla dona. Cal parlar sobre com en els
anuncis de neteja noms apareixen dones; el per qu enels anuncis de
nines sensenya noms nenes, etc. i a linrevs; el per qu els nens
sempreprotagonitzen anuncis contundents, de cotxes, etc. Cal parlar
sobre tot aix.)
4. Inventeu un anunci.
No magrada el rosa ni sc un florero
-
Durada: 112 minutsAny: 2002Director: Gurinder ChadraEdat
recomanada per a lactivitat: de 10 a 12 anys
Descripci de la pellcula
La Jess i la Jules sn dues noies provinents de dues cultures
totalment diferents,
que es troben en una situaci semblant. A les dues els agrada el
futbol i algun dia
els agradaria aconseguir ser unes grans professionals. Per la
societat patriarcal
en qu viuen sencarregar de posar traves als seus somnis.
Treball previ
Activitat didctica
1. Per qu li agrada a la Jess el Beckham?
2. Quin s el somni de les dues noies?
3. Quina s la reacci dels pares de la Jess? Qu volien per a
ella?
4. Quina s la reacci dels pares de la Jules? Qu volien per a
ella?
5. Recordeu la conversa de la Jules i la seva mare al jard? (Si
cal, torneu-la a
passar.) Creieu que t ra la mare?
6. Durant el cap de setmana feu un seguiment de les notcies
desports. Hi ha
notcies desport femen? Quantes? Per qu creieu que passa aix?
1. Qui s el Beckham?
2. Per qu els agrada als nois el Beckham?
3. I a les noies, per qu els agrada? Els podria agradar per
alguna altra cosa?
Pellcula:
Durada: 110 minutsAny: 2000Director: Stephen DaladryEdat
recomanada per a lactivitat: de 9 a 12 anys
Descripci de la pellcula
Billy s un nen que un dia, mentre est a les seves classes de
boxa, es fixa en les
classes de ballet. Convidat a anar a classe per la filla de la
professora es converteix
en un alumne ms. Quan el seu pare se nassabenta li prohibeix
tornar-hi, per la
seva professora no ho permetr.
Treball previ
Activitat didctica
1. Quines activitats extraescolars feu?
2. Quines creieu que els agrada als nois? Per qu?
3. Quines creieu que els agrada a les noies? Per qu?
1. Quina activitat fa en Billy?
2. Com entra en Billy a les classes de dansa?
3. Que fa el seu pare quan sadona que el seu fill fa ballet en
comptes de boxa?
Qu diu? Qu en pensa? Per qu creieu que passa aix?
4. Si tu fossis el seu pare o la seva mare, li deixaries fer
ballet?
5. Definiu en Billy. Com s? Qu li agrada?
Durada: 101 minutsAny: 2002Director: Niki CaroEdat recomanada
per lactivitat: de 8 a 12 anys
Descripci de la pellcula
Un poblet maori es queda sense hereu en morir el nen destinat a
ser-ho. La seva
germana bessona, la Pai, lluitar per aconseguir all que li hagus
tocat ser al seu
germ, malgrat que la societat patriarcal en qu viu no ho vegi
amb bons ulls.
Treball previ
Activitat didctica
1. Creieu que la Pai s una herona?
2. Qu li diuen els de la seva tribu quan diu que vol ser
lhereva? Rep algun suport?
3. Qu fa el seu pare per designar el seu hereu? Ho considereu
correcte?
4. Qu els direu als de la tribu per convncer-los que la Pai
podria ser una bona
herona?
5. Intenteu fer un altre cartell de la pellcula.
1. Qu s una herona? I un heroi? Hi ha diferncies?
2. Creieu que un lder hauria de ser sempre un home? Per qu?
3. Per qu creieu que la gent no confia en leficcia duna
lder?
4. Coneixeu altres aspectes de la vida en qu les dones no hi
participin?
Durada: 88 minutsAny: 1998Productora: Walt DisneyDirector: Barry
Cook i Tony BrancroftEdat recomanada per a lactivitat: de 7 a 12
anys
Descripci de la pellcula
Una noia xinesa decideix disfressar-se de noi per poder evitar
que el seu pare, malalt
i coix, vagi a la guerra. Per poder fer aix, la Mulan haur de
convertir-se amb un noi
i actuar com un noi. Al final, per, s descoberta.
Treball previ
Activitat didctica
1. Qu s el que li toca fer a la Mulan com a dona? Ella ho
accepta?
2. Qu pretn fer? Rep algun suport per part dalg de la seva
famlia?
3. Qu ha de fer la Mulan per poder entrar a lexrcit?
4. La descobreixen aviat? Si lhaguessis descobert tu, lhaguessis
deixat continuar?
5. Un cop a la ciutat, qu passa quan la Mulan avisa que els huns
volen atacar
lemperador? Per qu passa?
6. Al final, qui acaba defensant lemperador?
1. Qui va a lluitar a les guerres? Per qu?
2. Les dones poden lluitar com els homes?
3. Qu s una herona? I un heroi? Sn diferents?
Text: Adel TurnDibuixos: Nella BosniaEditorial: LumenAny:
2006Edat recomanada per a lactivitat: de 6 a 9 anys
Descripci del llibre
Dues tortugues, lArtur i la Clementina, senamoren i es casen;
per no tot s
com la Clementina esperava. El seu marit lanulla, la insulta i
la ridiculitza davant de
qualsevol cosa. Desprs daguantar un munt de temps, decideix
posar-hi fi.
Treball previ
Activitat didctica
1. Qu passa al conte?
2. Creieu que lArtur estimava la Clementina?
3. Qu volia fer la Clementina? No tenia dret a fer-ho?
4. Qu feia lArtur quan la Clementina li explicava el que li
agradaria fer?
5. Ella era feli amb el que lArtur li regalava? On sho
carregava? Qu creieu
que vol dir?
6. Com va posar fi a tanta crrega?
1. Qu us agrada fer?
2. Creieu que nens i nenes poden fer les mateixes coses?
Text: Silvia UgidoDibuixos: Mikel ValverdeEditorial: La
GaleraAny: 2000Edat recomanada per a lactivitat: de 8 a 9 anys
Descripci del llibre
Una nena se sent una mica avergonyida pels seus companys/es de
classe, pel
fet que el seu pare s mestressa de casa. A travs duna redacci
sobre el que
fa el seu pare durant el dia, tota la classe sentir enveja
della.
Treball previ
Activitat didctica
1. Quina s la professi del pare de la Lucila?
2. Qu diuen els companys de la Lucila quan saben de qu treballa
el seu pare?
3. Per qu creieu que sen riuen?
4. Hi ha homes en aquesta professi? Per qu?
5. El vostre pare seria un bon mestressa de casa?
6. Si la gent troba estrany que un home pugui ser mestressa de
casa, creieu
que tamb seria estrany que una dona fes de mecnica?
7. Dibuixeu el vostre pare fent una tasca domstica.
1. De qu treballa el vostre pare?
2. Coneixeu alg que sigui mestressa de casa?
Text: N. M. BodeckerDibuixos: Erik BlegvadEditorial: LumenAny:
2006Edat recomanada per a lactivitat: de 6 a 9 anys
Descripci del llibre
La Maria es passa el dia treballant a casa, mentre el seu marit
est assegut al sof
donant-li ordres. Lhivern arriba i shan de comenar a preparar
pel fred i la neu.
I, qui ha de fer tot aix? La Maria.
Treball previ
Activitat didctica
1. De qu treballa la Maria?
2. I el seu marit, de qu deu treballar?
3. Quines tasques ha de fer la Maria? I el seu marit, qu fa?
4. Hi ha alguna cosa que fa la Maria que el seu marit no pugui
fer? Per qu?
5. Ho pot fer tota sola, per no seria millor que ho fessin tots
dos?
6. Qu fa al final la Maria? Per qu?
7. Quina creieu que s la diferncia entre ajudar i compartir?
1. Collaboreu en les tasques domstiques?
2. Qui embruta la casa? Qui ho neteja desprs?
3. Com creieu que sn les tasques domstiques? (Anomeneu
adjectius.)
Pellcula: Pellcula:
Pellcula:
Llibre: Llibre: Llibre:
26
-
Durada: 112 minutsAny: 2002Director: Gurinder ChadraEdat
recomanada per a lactivitat: de 10 a 12 anys
Descripci de la pellcula
La Jess i la Jules sn dues noies provinents de dues cultures
totalment diferents,
que es troben en una situaci semblant. A les dues els agrada el
futbol i algun dia
els agradaria aconseguir ser unes grans professionals. Per la
societat patriarcal
en qu viuen sencarregar de posar traves als seus somnis.
Treball previ
Activitat didctica
1. Per qu li agrada a la Jess el Beckham?
2. Quin s el somni de les dues noies?
3. Quina s la reacci dels pares de la Jess? Qu volien per a
ella?
4. Quina s la reacci dels pares de la Jules? Qu volien per a
ella?
5. Recordeu la conversa de la Jules i la seva mare al jard? (Si
cal, torneu-la a
passar.) Creieu que t ra la mare?
6. Durant el cap de setmana feu un seguiment de les notcies
desports. Hi ha
notcies desport femen? Quantes? Per qu creieu que passa aix?
1. Qui s el Beckham?
2. Per qu els agrada als nois el Beckham?
3. I a les noies, per qu els agrada? Els podria agradar per
alguna altra cosa?
Pellcula:
Durada: 110 minutsAny: 2000Director: Stephen DaladryEdat
recomanada per a lactivitat: de 9 a 12 anys
Descripci de la pellcula
Billy s un nen que un dia, mentre est a les seves classes de
boxa, es fixa en les
classes de ballet. Convidat a anar a classe per la filla de la
professora es converteix
en un alumne ms. Quan el seu pare se nassabenta li prohibeix
tornar-hi, per la
seva professora no ho permetr.
Treball previ
Activitat didctica
1. Quines activitats extraescolars feu?
2. Quines creieu que els agrada als nois? Per qu?
3. Quines creieu que els agrada a les noies? Per qu?
1. Quina activitat fa en Billy?
2. Com entra en Billy a les classes de dansa?
3. Que fa el seu pare quan sadona que el seu fill fa ballet en
comptes de boxa?
Qu diu? Qu en pensa? Per qu creieu que passa aix?
4. Si tu fossis el seu pare o la seva mare, li deixaries fer
ballet?
5. Definiu en Billy. Com s? Qu li agrada?
Durada: 101 minutsAny: 2002Director: Niki CaroEdat recomanada
per lactivitat: de 8 a 12 anys
Descripci de la pellcula
Un poblet maori es queda sense hereu en morir el nen destinat a
ser-ho. La seva
germana bessona, la Pai, lluitar per aconseguir all que li hagus
tocat ser al seu
germ, malgrat que la societat patriarcal en qu viu no ho vegi
amb bons ulls.
Treball previ
Activitat didctica
1. Creieu que la Pai s una herona?
2. Qu li diuen els de la seva tribu quan diu que vol ser
lhereva? Rep algun suport?
3. Qu fa el seu pare per designar el seu hereu? Ho considereu
correcte?
4. Qu els direu als de la tribu per convncer-los que la Pai
podria ser una bona
herona?
5. Intenteu fer un altre cartell de la pellcula.
1. Qu s una herona? I un heroi? Hi ha diferncies?
2. Creieu que un lder hauria de ser sempre un home? Per qu?
3. Per qu creieu que la gent no confia en leficcia duna
lder?
4. Coneixeu altres aspectes de la vida en qu les dones no hi
participin?
Durada: 88 minutsAny: 1998Productora: Walt DisneyDirector: Barry
Cook i Tony BrancroftEdat recomanada per a lactivitat: de 7 a 12
anys
Descripci de la pellcula
Una noia xinesa decideix disfressar-se de noi per poder evitar
que el seu pare, malalt
i coix, vagi a la guerra. Per poder fer aix, la Mulan haur de
convertir-se amb un noi
i actuar com un noi. Al final, per, s descoberta.
Treball previ
Activitat didctica
1. Qu s el qu e li toca fer a la Mulan com a dona? Ella ho
accepta?
2. Qu pretn fer? Rep algun suport per part d alg de la seva
famlia?
3. Qu ha de fer la Mulan per pod er entrar a lexrcit?
4. La descobreixen aviat? Si lhaguessis de scobert tu, lh
aguessis d eixat continua r?
5. Un cop a la ciutat, qu passa quan la Mulan avisa que els huns
volen atacar
lemperador? Per qu passa?
6. Al final, q ui acaba defensant lemperad or?
1. Qui va a lluitar a les guerres? Per qu?
2. Les dones poden lluitar com els homes?
3. Qu s una herona? I un heroi? Sn diferents?
Text: Adel TurnDibuixos: Nella BosniaEditorial: LumenAny:
2006Edat recomanada per a lactivitat: de 6 a 9 anys
Descripci del llibre
Dues tortugues, lArtur i la Clementina, senamoren i es casen;
per no tot s
com la Clementina esperava. El seu marit lanulla, la insulta i
la ridiculitza davant de
qualsevol cosa. Desprs daguantar un munt de temps, decideix
posar-hi fi.
Treball previ
Activitat didctica
1. Qu passa al conte?
2. Creieu que lArtur estimava la Clementina?
3. Qu volia fer la Clementina? No tenia dret a fer-ho?
4. Qu feia lArtur quan la Clementina li explicava el que li
agradaria fer?
5. Ella era feli amb el que lArtur li regalava? On sho
carregava? Qu creieu
que vol dir?
6. Com va posar fi a tanta crrega?
1. Qu us agrada fer?
2. Creieu que nens i nenes poden fer les mateixes coses?
Text: Silvia UgidoDibuixos: Mikel ValverdeEditorial: La
GaleraAny: 2000Edat recomanada per a lactivitat: de 8 a 9 anys
Descripci del llibre
Una nena se sent una mica avergonyida pels seus companys/es de
classe, pel
fet que el seu pare s mestressa de casa. A travs duna redacci
sobre el que
fa el seu pare durant el dia, tota la classe sentir enveja
della.
Treball previ
Activitat didctica
1. Quina s la professi del pare de la Lucila?
2. Qu diuen els companys de la Lucila quan saben de qu treballa
el seu pare?
3. Per qu creieu que sen riuen?
4. Hi ha homes en aquesta professi? Per qu?
5. El vostre pare seria un bon mestressa de casa?
6. Si la gent troba estrany que un home pugui ser mestressa de
casa, creieu
que tamb seria estrany que una dona fes de mecnica?
7. Dibuixeu el vostre pare fent una tasca domstica.
1. De qu treballa el vostre pare?
2. Coneixeu alg que sigui mestressa de casa?
Text: N. M. BodeckerDibuixos: Erik BlegvadEditorial: LumenAny:
2006Edat recomanada per a lactivitat: de 6 a 9 anys
Descripci del llibre
La Maria es passa el dia treballant a casa, mentre el seu marit
est assegut al sof
donant-li ordres. Lhivern arriba i shan de comenar a preparar
pel fred i la neu.
I, qui ha de fer tot aix? La Maria.
Treball previ
Activitat didctica
1. De qu treballa la Maria?
2. I el seu marit, de qu deu treballar?
3. Quines tasques ha de fer la Maria? I el seu marit, qu fa?
4. Hi ha alguna cosa que fa la Maria que el seu marit no pugui
fer? Per qu?
5. Ho pot fer tota sola, per no seria millor que ho fessin tots
dos?
6. Qu fa al final la Maria? Per qu?
7. Quina creieu que s la diferncia entre ajudar i compartir?
1. Collaboreu en les tasques domstiques?
2. Qui embruta la casa? Qui ho neteja desprs?
3. Com creieu que sn les tasques domstiques? (Anomeneu
adjectius.)
Pellcula: Pellcula:
Pellcula:
Llibre: Llibre: Llibre:
26
-
Durada: 112 minutsAny: 2002Director: Gurinder ChadraEdat
recomanada per a lactivitat: de 10 a 12 anys
Descripci de la pellcula
La Jess i la Jules sn dues noies provinents de dues cultures
totalment diferents,
que es troben en una situaci semblant. A les dues els agrada el
futbol i algun dia
els agradaria aconseguir ser unes grans professionals. Per la
societat patriarcal
en qu viuen sencarregar de posar traves als seus somnis.
Treball previ
Activitat didctica
1. Per qu li agrada a l a Jess el Beckham?
2. Quin s el somni de les dues noies?
3. Quina s la reacci de ls pares de la Jess? Qu volien per a e
lla?
4. Quina s la reacci de ls pares de la Jules? Qu volien per a el
la?
5. Recordeu la conversa de la Jules i la seva mare al jard? (Si
cal, torneu-la a
passar.) Creieu que t ra la mar e?
6. Durant el cap de setmana feu un seguiment de les notcies
desports. Hi ha
notcies desport femen? Quantes? Per qu creieu que passa aix?
1. Qui s el Beckham?
2. Per qu els agrada als nois el Beckham?
3. I a les noies, per qu els agrada? Els podria agradar per
alguna altra cosa?
Pellcula:
Durada: 110 minutsAny: 2000Director: Stephen DaladryEdat
recomanada per a lactivitat: de 9 a 12 anys
Descripci de la pellcula
Billy s un nen que un dia, mentre est a les seves classes de
boxa, es fixa en les
classes de ballet. Convidat a anar a classe per la filla de la
professora es converteix
en un alumne ms. Quan el seu pare se nassabenta li prohibeix
tornar-hi, per la
seva professora no ho permetr.
Treball previ
Activitat didctica
1. Quines activitats extraescolars feu?
2. Quines creieu que els agrada als nois? Per qu?
3. Quines creieu que els agrada a les noies? Per qu?
1. Quina activitat fa en Billy?
2. Com entra en Billy a les classes de dansa?
3. Que fa el seu pare quan sadona que el seu fill fa ballet en
comptes de boxa?
Qu diu? Qu en pensa? Per qu creieu que passa aix?
4. Si tu fossis el seu pare o la seva mare, li deixaries fer
ballet?
5. Definiu en Billy. Com s? Qu li agrada?
Durada: 101 minutsAny: 2002Director: Niki CaroEdat recomanada
per lactivitat: de 8 a 12 anys
Descripci de la pellcula
Un poblet maori es queda sense hereu en morir el nen destinat a
ser-ho. La seva
germana bessona, la Pai, lluitar per aconseguir all que li hagus
tocat ser al seu
germ, malgrat que la societat patriarcal en qu viu no ho vegi
amb bons ulls.
Treball previ
Activitat didctica
1. Creieu que la Pai s una herona?
2. Qu li diuen els de la seva tribu quan diu que vol ser
lhereva? Rep algun suport?
3. Qu fa el seu pare per designar el seu hereu? Ho considereu
correcte?
4. Qu els direu als de la tribu per convncer-los que la Pai
podria ser una bona
herona?
5. Intenteu fer un altre cartell de la pellcula.
1. Qu s una herona? I un heroi? Hi ha diferncies?
2. Creieu que un lder hauria de ser sempre un home? Per qu?
3. Per qu creieu que la gent no confia en leficcia duna
lder?
4. Coneixeu altres aspectes de la vida en qu les dones no hi
participin?
Durada: 88 minutsAny: 1998Productora: Walt DisneyDirector: Barry
Cook i Tony BrancroftEdat recomanada per a lactivitat: de 7 a 12
anys
Descripci de la pellcula
Una noia xinesa decideix disfressar-se de noi per poder evitar
que el seu pare, malalt
i coix, vagi a la guerra. Per poder fer aix, la Mulan haur de
convertir-se amb un noi
i actuar com un noi. Al final, per, s descoberta.
Treball previ
Activitat didctica
1. Qu s el qu e li toca fer a la Mulan com a dona? Ella ho
accepta?
2. Qu pretn fer? Rep algun suport per part d alg de la seva
famlia?
3. Qu ha de fer la Mulan per pod er entrar a lexrcit?
4. La descobreixen aviat? Si lhaguessis de scobert tu, lh
aguessis d eixat continua r?
5. Un cop a la ciutat, qu passa quan la Mulan avisa que els huns
volen atacar
lemperador? Per qu passa?
6. Al final, q ui acaba defensant lemperad or?
1. Qui va a lluitar a les guerres? Per qu?
2. Les dones poden lluitar com els homes?
3. Qu s una herona? I un heroi? Sn diferents?
Text: Adel TurnDibuixos: Nella BosniaEditorial: LumenAny:
2006Edat recomanada per a lactivitat: de 6 a 9 anys
Descripci del llibre
Dues tortugues, lArtur i la Clementina, senamoren i es casen;
per no tot s
com la Clementina esperava. El seu marit lanulla, la insulta i
la ridiculitza davant de
qualsevol cosa. Desprs daguan tar un munt de temps, decideix
posar-hi fi.
Treball previ
Activitat didctica
1. Qu passa al conte?
2. Creieu que l Artur es timava l a Clementina?
3. Qu volia fer la Clement ina? No tenia dret a fer-ho?
4. Qu feia lArtur quan la Clementina li explicava el que li
agradaria fer?
5. Ella era f eli amb el que lArtur li regal ava? On sho
carregava? Qu c reieu
que vol dir?
6. Com va posar fi a tanta c rrega?
1. Qu us agrada fer?
2. Creieu que nens i nenes poden fer les mateixes coses?
Text: Silvia UgidoDibuixos: Mikel ValverdeEditorial: La
GaleraAny: 2000Edat recomanada per a lactivitat: de 8 a 9 anys
Descripci del llibre
Una nena se sent una mica avergonyida pels seus companys/es de
classe, pel
fet que el seu pare s mestressa de casa. A travs duna redacci
sobre el que
fa el seu pare durant el dia, tota la classe sentir enveja
della.
Treball previ
Activitat didctica
1. Quina s la professi del pare de la Lucila?
2. Qu diuen els companys de la Lucila quan saben de qu treballa
el seu pare?
3. Per qu creieu que sen riuen?
4. Hi ha homes en aquesta professi? Per qu?
5. El vostre pare seria un bon mestressa de casa?
6. Si la gent troba estrany que un home pugui ser mestressa de
casa, creieu
que tamb seria estrany que una dona fes de mecnica?
7. Dibuixeu el vostre pare fent una tasca domstica.
1. De qu treballa el vostre pare?
2. Coneixeu alg que sigui mestressa de casa?
Text: N. M. BodeckerDibuixos: Erik BlegvadEditorial: LumenAny:
2006Edat recomanada per a lactivitat: de 6 a 9 anys
Descripci del llibre
La Maria es passa el dia treballant a casa, mentre el seu marit
est assegut al sof
donant-li ordres. Lhivern arriba i shan de comenar a preparar
pel fred i la neu.
I, qui ha de fer tot aix? La Maria.
Treball previ
Activitat didctica
1. De qu treballa la Maria?
2. I el seu marit, de qu deu treballar?
3. Quines tasques ha de fer la Maria? I el seu marit, qu fa?
4. Hi ha alguna cosa que fa la Maria que el seu marit no pugui
fer? Per qu?
5. Ho pot fer tota sola, per no seria millor que ho fessin tots
dos?
6. Qu fa al final la Maria? Per qu?
7. Quina creieu que s la diferncia entre ajudar i compartir?
1. Collaboreu en les tasques domstiques?
2. Qui embruta la casa? Qui ho neteja desprs?
3. Com creieu que sn les tasques domstiques? (Anomeneu
adjectius.)
Pellcula: Pellcula:
Pellcula:
Llibre: Llibre: Llibre:
26
-
Durada: 112 minutsAny: 2002Director: Gurinder ChadraEdat
recomanada per a lactivitat: de 10 a 12 anys
Descripci de la pellcula
La Jess i la Jules sn dues noies provinents de dues cultures
totalment diferents,
que es troben en una situaci semblant. A les dues els agrada el
futbol i algun dia
els agradaria aconseguir ser unes grans professionals. Per la
societat patriarcal
en qu viuen sencarregar de posar traves als seus somnis.
Treball previ
Activitat didctica
1. Per qu li agrada a l a Jess el Beckham?
2. Quin s el somni de les dues noies?
3. Quina s la reacci dels pares de la Jess? Qu volien per a e
lla?
4. Quina s la reacci dels pares de la Jules? Qu volien per a el
la?
5. Recordeu la conversa de la Jules i la seva mare al jard? (Si
cal, torneu-la a
passar.) Creieu que t ra la mar e?
6. Durant el cap de setmana feu un seguiment de les notcies
desports. Hi ha
notcies desport femen? Quantes? Per qu creieu que passa aix?
1. Qui s el Beckham?
2. Per qu els agrada als nois el Beckham?
3. I a les noies, per qu els agrada? Els podria agradar per
alguna altra cosa?
Pellcula:
Durada: 110 minutsAny: 2000Director: Stephen DaladryEdat
recomanada per a lactivitat: de 9 a 12 anys
Descripci de la pellcula
Billy s un nen que un dia, mentre est a les seves classes de
boxa, es fixa en les
classes de ballet. Convidat a anar a classe per la filla de la
professora es converteix
en un alumne ms. Quan el seu pare se nassabenta li prohibeix
tornar-hi, per la
seva professora no ho permetr.
Treball previ
Activitat didctica
1. Quines activitats extraescolars feu?
2. Quines creieu que els agrada als nois? Per qu?
3. Quines creieu que els agrada a les noies? Per qu?
1. Quina activitat fa en Billy?
2. Com entra en Billy a les classes de dansa?
3. Que fa el seu pare quan sadona que el seu fill fa ballet en
comptes de boxa?
Qu diu? Qu en pensa? Per qu creieu que passa aix?
4. Si tu fossis el seu pare o la seva mare, li deixaries fer
ballet?
5. Definiu en Billy. Com s? Qu li agrada?
Durada: 101 minutsAny: 2002Director: Niki CaroEdat recomanada
per lactivitat: de 8 a 12 anys
Descripci de la pellcula
Un poblet maori es queda sense hereu en morir el nen destinat a
ser-ho. La seva
germana bessona, la Pai, lluitar per aconseguir all que li hagus
tocat ser al seu
germ, malgrat que la societat patriarcal en qu viu no ho vegi
amb bons ulls.
Treball previ
Activitat didctica
1. Creieu que la Pai s una herona?
2. Qu li diuen els de la seva tribu quan diu que vol ser
lhereva? Rep algun suport?
3. Qu fa el seu pare per designar el seu hereu? Ho considereu
correcte?
4. Qu els direu als de la tribu per convncer-los que la Pai
podria ser una bona
herona?
5. Intenteu fer un altre cartell de la pellcula.
1. Qu s una herona? I un heroi? Hi ha diferncies?
2. Creieu que un lder hauria de ser sempre un home? Per qu?
3. Per qu creieu que la gent no confia en leficcia duna
lder?
4. Coneixeu altres aspectes de la vida en qu les dones no hi
participin?
Durada: 88 minutsAny: 1998Productora: Walt DisneyDirector: Barry
Cook i Tony BrancroftEdat recomanada per a lactivitat: de 7 a 12
anys
Descripci de la pellcula
Una noia xinesa decideix disfressar-se de noi per poder evitar
que el seu pare, malalt
i coix, vagi a la guerra. Per poder fer aix, la Mulan haur de
convertir-se amb un noi
i actuar com un noi. Al final, per, s descoberta.
Treball previ
Activitat didctica
1. Qu s el qu e li toca fer a la Mulan com a dona? Ella ho
accepta?
2. Qu pretn fer? Rep algun suport per part d alg de la seva
famlia?
3. Qu ha de fer la Mulan per pod er entrar a lexrcit?
4. La descobreixen aviat? Si lhaguessis de scobert tu, lh
aguessis d eixat continua r?
5. Un cop a la ciutat, qu passa quan la Mulan avisa que els huns
volen atacar
lemperador? Per qu passa?
6. Al final, q ui acaba defensant lemperad or?
1. Qui va a lluitar a les guerres? Per qu?
2. Les dones poden lluitar com els homes?
3. Qu s una herona? I un heroi? Sn diferents?
Text: Adel TurnDibuixos: Nella BosniaEditorial: LumenAny:
2006Edat recomanada per a lactivitat: de 6 a 9 anys
Descripci del llibre
Dues tortugues, lArtur i la Clementina, senamoren i es casen;
per no tot s
com la Clementina esperava. El seu marit lanulla, la insulta i
la ridiculitza davant de
qualsevol cosa. Desprs daguan tar un munt de temps, decideix
posar-hi fi.
Treball previ
Activitat didctica
1. Qu passa al conte?
2. Creieu que l Artur es timava l a Clementina?
3. Qu volia fer la Clement ina? No tenia dret a fer-ho?
4. Qu feia lArtur quan la Clementina li explicava el que li
agradaria fer?
5. Ella era f eli amb el que lArtur li regal ava? On sho
carregava? Qu c reieu
que vol dir?
6. Com va posar fi a tanta c rrega?
1. Qu us agrada fer?
2. Creieu que nens i nenes poden fer les mateixes coses?
Text: Silvia UgidoDibuixos: Mikel ValverdeEditorial: La
GaleraAny: 2000Edat recomanada per a lactivitat: de 8 a 9 anys
Descripci del llibre
Una nena se sent una mica avergonyida pels seus companys/es de
classe, pel
fet que el seu pare s mestressa de casa. A travs duna redacci
sobre el que
fa el seu pare durant el dia, tota la classe sentir enveja
della.
Treball previ
Activitat didctica
1. Quin a s la prof essi del pare de la Luc ila?
2. Qu di uen el s company s de l a Lucila quan saben de qu treb
alla el seu pare?
3. Per qu cre ieu que se n riuen?
4. Hi ha homes en aquest a professi? Per qu?
5. El vostre pare ser ia un bon mest ressa de casa?
6. Si la gent troba estrany que un home pugui ser mestressa de
casa, creieu
que t amb seria estrany que una dona f es de mecni ca?
7. Dibuixeu el vostre pare fent una tasca domsti ca.
1. De qu treballa el vostre pare?
2. Coneixeu alg que sigui mestressa de casa?
Text: N. M. BodeckerDibuixos: Erik BlegvadEditorial: LumenAny:
2006Edat recomanada per a lactivitat: de 6 a 9 anys
Descripci del llibre
La Maria es passa el dia treballant a casa, mentre el seu marit
est assegut al sof
donant-li ordres. Lhivern arriba i shan de comenar a preparar
pel fred i la neu.
I, qui ha de fer tot aix? La Maria.
Treball previ
Activitat didctica
1. De qu treballa la Maria?
2. I el seu marit, de qu deu treballar?
3. Quines tasques ha de fer la Maria? I el seu marit, qu fa?
4. Hi ha alguna cosa que fa la Maria que el seu marit no pugui
fer? Per qu?
5. Ho pot fer tota sola, per no seria millor que ho fessin tots
dos?
6. Qu fa al final la Maria? Per qu?
7. Quina creieu que s la diferncia entre ajudar i compartir?
1. Collaboreu en les tasques domstiques?
2. Qui embruta la casa? Qui ho neteja desprs?
3. Com creieu que sn les tasques domstiques? (Anomeneu
adjectius.)
Pellcula: Pellcula:
Pellcula:
Llibre: Llibre: Llibre:
26
-
Durada: 112 minutsAny: 2002Director: Gurinder ChadraEdat
recomanada per a lactivitat: de 10 a 12 anys
Descripci de la pellcula
La Jess i la Jules sn dues noies provinents de dues cultures
totalment diferents,
que es troben en una situaci semblant. A les dues els agrada el
futbol i algun dia
els agradaria aconseguir ser unes grans professionals. Per la
societat patriarcal
en qu viuen sencarregar de posar traves als seus somnis.
Treball previ
Activitat didctica
1. Per qu li agrada a la Jess el Beckham?
2. Quin s el somni de les dues noies?
3. Quina s la reacci dels pares de la Jess? Qu volien per a
ella?
4. Quina s la reacci dels pares de la Jules? Qu volien per a
ella?
5. Recordeu la conversa de la Jules i la seva mare al jard? (Si
cal, torneu-la a
passar.) Creieu que t ra la mare?
6. Durant el cap de setmana feu un seguiment de les notcies
desports. Hi ha
notcies desport femen? Quantes? Per qu creieu que passa aix?
1. Qui s el Beckham?
2. Per qu els agrada als nois el Beckham?
3. I a les noies, per qu els agrada? Els podria agradar per
alguna altra cosa?
Pellcula:
Durada: 110 minutsAny: 2000Director: Stephen DaladryEdat
recomanada per a lactivitat: de 9 a 12 anys
Descripci de la pellcula
Billy s un nen que un dia, mentre est a les seves classes de
boxa, es fixa en les
classes de ballet. Convidat a anar a classe per la filla de la
professora es converteix
en un alumne ms. Quan el seu pare se nassabenta li prohibeix
tornar-hi, per la
seva professora no ho permetr.
Treball previ
Activitat didctica
1. Quines activitats extraescolars feu?
2. Quines creieu que els agrada als nois? Per qu?
3. Quines creieu que els agrada a les noies? Per qu?
1. Quina activitat fa en Billy?
2. Com entra en Billy a les classes de dansa?
3. Que fa el seu pare quan sadona que el seu fill fa ballet en
comptes de boxa?
Qu diu? Qu en pensa? Per qu creieu que passa aix?
4. Si tu fossis el seu pare o la seva mare, li deixaries fer
ballet?
5. Definiu en Billy. Com s? Qu li agrada?
Durada: 101 minutsAny: 2002Director: Niki CaroEdat recomanada
per lactivitat: de 8 a 12 anys
Descripci de la pellcula
Un poblet maori es queda sense hereu en morir el nen destinat a
ser-ho. La seva
germana bessona, la Pai, lluitar per aconseguir all que li hagus
tocat ser al seu
germ, malgrat que la societat patriarcal en qu viu no ho vegi
amb bons ulls.
Treball previ
Activitat didctica
1. Creieu que la Pai s una herona?
2. Qu li diuen els de la seva tribu quan diu que vol ser
lhereva? Rep algun suport?
3. Qu fa el seu pare per designar el seu hereu? Ho considereu
correcte?
4. Qu els direu als de la tribu per convncer-los que la Pai
podria ser una bona
herona?
5. Intenteu fer un altre cartell de la pellcula.
1. Qu s una herona? I un heroi? Hi ha diferncies?
2. Creieu que un lder hauria de ser sempre un home? Per qu?
3. Per qu creieu que la gent no confia en leficcia duna
lder?
4. Coneixeu altres aspectes de la vida en qu les dones no hi
participin?
Durada: 88 minutsAny: 1998Productora: Walt DisneyDirector: Barry
Cook i Tony BrancroftEdat recomanada per a lactivitat: de 7 a 12
anys
Descripci de la pellcula
Una noia xinesa decideix disfressar-se de noi per poder evitar
que el seu pare, malalt
i coix, vagi a la guerra. Per poder fer aix, la Mulan haur de
convertir-se amb un noi
i actuar com un noi. Al final, per, s descoberta.
Treball previ
Activitat didctica
1. Qu s el que li toca fer a la Mulan com a dona? Ella ho
accepta?
2. Qu pretn fer? Rep algun suport per part dalg de la seva
famlia?
3. Qu ha de fer la Mulan per poder entrar a lexrcit?
4. La descobreixen aviat? Si lhaguessis descobert tu, lhaguessis
deixat continuar?
5. Un cop a la ciutat, qu passa quan la Mulan avisa que els huns
volen atacar
lemperador? Per qu passa?
6. Al final, qui acaba defensant lemperador?
1. Qui va a lluitar a les guerres? Per qu?
2. Les dones poden lluitar com els homes?
3. Qu s una herona? I un heroi? Sn diferents?
Text: Adel TurnDibuixos: Nella BosniaEditorial: LumenAny:
2006Edat recomanada per a lactivitat: de 6 a 9 anys
Descripci del llibre
Dues tortugues, lArtur i la Clementina, senamoren i es casen;
per no tot s
com la Clementina esperava. El seu marit lanulla, la insulta i
la ridiculitza davant de
qualsevol cosa. Desprs daguantar un munt de temps, decideix
posar-hi fi.
Treball previ
Activitat didctica
1. Qu passa al conte?
2. Creieu que lArtur estimava la Clementina?
3. Qu volia fer la Clementina? No tenia dret a fer-ho?
4. Qu feia lArtur quan la Clementina li explicava el que li
agradaria fer?
5. Ella era feli amb el que lArtur li regalava? On sho
carregava? Qu creieu
que vol dir?
6. Com va posar fi a tanta crrega?
1. Qu us agrada fer?
2. Creieu que nens i nenes poden fer les mateixes coses?
Text: Silvia UgidoDibuixos: Mikel ValverdeEditorial: La
GaleraAny: 2000Edat recomanada per a lactivitat: de 8 a 9 anys
Descripci del llibre
Una nena se sent una mica avergonyida pels seus companys/es de
classe, pel
fet que el seu pare s mestressa de casa. A travs duna redacci
sobre el que
fa el seu pare durant el dia, tota la classe sentir enveja
della.
Treball previ
Activitat didctica
1. Quina s la professi del pare de la Lucila?
2. Qu diuen els companys de la Lucila quan saben de qu treballa
el seu pare?
3. Per qu creieu que sen riuen?
4. Hi ha homes en aquesta professi? Per qu?
5. El vostre pare seria un bon mestressa de casa?
6. Si la gent troba estrany que un home pugui ser mestressa de
casa, creieu
que tamb seria estrany que una dona fes de mecnica?
7. Dibuixeu el vostre pare fent una tasca domstica.
1. De qu treballa el vostre pare?
2. Coneixeu alg que sigui mestressa de casa?
Text: N. M. BodeckerDibuixos: Erik BlegvadEditorial: LumenAny:
2006Edat recomanada per a lactivitat: de 6 a 9 anys
Descripci del llibre
La Maria es passa el dia treballant a casa, mentre el seu marit
est assegut al sof
donant-li ordres. Lhivern arriba i shan de comenar a preparar
pel fred i la neu.
I, qui ha de fer tot aix? La Maria.
Treball previ
Activitat didctica
1. De qu treballa la Maria?
2. I el seu marit, de qu deu treballar?
3. Quines tasques ha de fer la Maria? I el seu marit, qu fa?
4. Hi ha alguna cosa que fa la Maria que el seu marit no pugui
fer? Per qu?
5. Ho pot fer tota sola, per no seria millor que ho fessin tots
dos?
6. Qu fa al final la Maria? Per qu?
7. Quina creieu que s la diferncia entre ajudar i compartir?
1. Collaboreu en les tasques domstiques?
2. Qui embruta la casa? Qui ho neteja desprs?
3. Com creieu que sn les tasques domstiques? (Anomeneu
adjectius.)
Pellcula: Pellcula:
Pellcula:
Llibre: Llibre: Llibre:
26
-
Durada: 112 minutsAny: 2002Director: Gurinder ChadraEdat
recomanada per a lactivitat: de 10 a 12 anys
Descripci de la pellcula
La Jess i la Jules sn dues noies provinents de dues cultures
totalment diferents,
que es troben en una situaci semblant. A les dues els agrada el
futbol i algun dia
els agradaria aconseguir ser unes grans professionals. Per la
societat patriarcal
en qu viuen sencarregar de posar traves als seus somnis.
Treball previ
Activitat didctica
1. Per qu li agrada a la Jess el Beckham?
2. Quin s el somni de les dues noies?
3. Quina s la reacci dels pares de la Jess? Qu volien per a
ella?
4. Quina s la reacci dels pares de la Jules? Qu volien per a
ella?
5. Recordeu la conversa de la Jules i la seva mare al jard? (Si
cal, torneu-la a
passar.) Creieu que t ra la mare?
6. Durant el cap de setmana feu un seguiment de les notcies
desports. Hi ha
notcies desport femen? Quantes? Per qu creieu que passa aix?
1. Qui s el Beckham?
2. Per qu els agrada als nois el Beckham?
3. I a les noies, per qu els agrada? Els podria agradar per
alguna altra cosa?
Pellcula:
Durada: 110 minutsAny: 2000Director: Stephen DaladryEdat
recomanada per a lactivitat: de 9 a 12 anys
Descripci de la pellcula
Billy s un nen que un dia, mentre est a les seves classes de
boxa, es fixa en les
classes de ballet. Convidat a anar a classe per la filla de la
professora es converteix
en un alumne ms. Quan el seu pare se nassabenta li prohibeix
tornar-hi, per la
seva professora no ho permetr.
Treball previ
Activitat didctica
1. Quines activitats extraescolars feu?
2. Quines creieu que els agrada als nois? Per qu?
3. Quines creieu que els agrada a les noies? Per qu?
1. Quina activitat fa en Billy?
2. Com entra en Billy a les classes de dansa?
3. Que fa el seu pare quan sadona que el seu fill fa ballet en
comptes de boxa?
Qu diu? Qu en pensa? Per qu creieu que passa aix?
4. Si tu fossis el seu pare o la seva mare, li deixaries fer
ballet?
5. Definiu en Billy. Com s? Qu li agrada?
Durada: 101 minutsAny: 2002Director: Niki CaroEdat recomanada
per lactivitat: de 8 a 12 anys
Descripci de la pellcula
Un poblet maori es queda sense hereu en morir el nen destinat a
ser-ho. La seva
germana bessona, la Pai, lluitar per aconseguir all que li hagus
tocat ser al seu
germ, malgrat que la societat patriarcal en qu viu no ho vegi
amb bons ulls.
Treball previ
Activitat didctica
1. Creieu que la Pai s una herona?
2. Qu li diuen els de la seva tribu quan diu que vol ser
lhereva? Rep algun suport?
3. Qu fa el seu pare per designar el seu hereu? Ho considereu
correcte?
4. Qu els direu als de la tribu per convncer-los que la Pai
podria ser una bona
herona?
5. Intenteu fer un altre cartell de la pellcula.
1. Qu s una herona? I un heroi? Hi ha diferncies?
2. Creieu que un lder hauria de ser sempre un home? Per qu?
3. Per qu creieu que la gent no confia en leficcia duna
lder?
4. Coneixeu altres aspectes de la vida en qu les dones no hi
participin?
Durada: 88 minutsAny: 1998Productora: Walt DisneyDirector: Barry
Cook i Tony BrancroftEdat recomanada per a lactivitat: de 7 a 12
anys
Descripci de la pellcula
Una noia xinesa decideix disfressar-se de noi per poder evitar
que el seu pare, malalt
i coix, vagi a la guerra. Per poder fer aix, la Mulan haur de
convertir-se amb un noi
i actuar com un noi. Al final, per, s descoberta.
Treball previ
Activitat didctica
1. Qu s el qu e li toca fer a la Mulan com a dona? Ella ho
accepta?
2. Qu pretn fer? Rep algun suport per part d alg de la seva
famlia?
3. Qu ha de fer la Mulan per pod er entrar a lexrcit?
4. La descobreixen aviat? Si lhaguessis de scobert tu, lh
aguessis d eixat continua r?
5. Un cop a la ciutat, qu passa quan la Mulan avisa que els huns
volen atacar
lemperador? Per qu passa?
6. Al final, q ui acaba defensant lemperad or?
1. Qui va a lluitar a les guerres? Per qu?
2. Les dones poden lluitar com els homes?
3. Qu s una herona? I un heroi? Sn diferents?
Text: Adel TurnDibuixos: Nella BosniaEditorial: LumenAny:
2006Edat recomanada per a lactivitat: de 6 a 9 anys
Descripci del llibre
Dues tortugues, lArtur i la Clementina, senamoren i es casen;
per no tot s
com la Clementina esperava. El seu marit lanulla, la insulta i
la ridiculitza davant de
qualsevol cosa. Desprs daguantar un munt de temps, decideix
posar-hi fi.
Treball previ
Activitat didctica
1. Qu passa al conte?
2. Creieu que lArtur estimava la Clementina?
3. Qu volia fer la Clementina? No tenia dret a fer-ho?
4. Qu feia lArtur quan la Clementina li explicava el que li
agradaria fer?
5. Ella era feli amb el que lArtur li regalava? On sho
carregava? Qu creieu
que vol dir?
6. Com va posar fi a tanta crrega?
1. Qu us agrada fer?
2. Creieu que nens i nenes poden fer les mateixes coses?
Text: Silvia UgidoDibuixos: Mikel ValverdeEditorial: La
GaleraAny: 2000Edat recomanada per a lactivitat: de 8 a 9 anys
Descripci del llibre
Una nena se sent una mica avergonyida pels seus companys/es de
classe, pel
fet que el seu pare s mestressa de casa. A travs duna redacci
sobre el que
fa el seu pare durant el dia, tota la classe sentir enveja
della.
Treball previ
Activitat didctica
1. Quina s la professi del pare de la Lucila?
2. Qu diuen els companys de la Lucila quan saben de qu treballa
el seu pare?
3. Per qu creieu que sen riuen?
4. Hi ha homes en aquesta professi? Per qu?
5. El vostre pare seria un bon mestressa de casa?
6. Si la gent troba estrany que un home pugui ser mestressa de
casa, creieu
que tamb seria estrany que una dona fes de mecnica?
7. Dibuixeu el vostre pare fent una tasca domstica.
1. De qu treballa el vostre pare?
2. Coneixeu alg que sigui mestressa de casa?
Text: N. M. BodeckerDibuixos: Erik BlegvadEditorial: LumenAny:
2006Edat recomanada per a lactivitat: de 6 a 9 anys
Descripci del llibre
La Maria es passa el dia treballant a casa, mentre el seu marit
est assegut al sof
donant-li ordres. Lhivern arriba i shan de comenar a preparar
pel fred i la neu.
I, qui ha de fer tot aix? La Maria.
Treball previ
Activitat didctica
1. De qu treballa la Maria?
2. I el seu marit, de qu deu treballar?
3. Quines tasques ha de fer la Maria? I el seu marit, qu fa?
4. Hi ha alguna cosa que fa la Maria que el seu marit no pugui
fer? Per qu?
5. Ho pot fer tota sola, per no seria millor que ho fessin tots
dos?
6. Qu fa al final la Maria? Per qu?
7. Quina creieu que s la diferncia entre ajudar i compartir?
1. Collaboreu en les tasques domstiques?
2. Qui embruta la casa? Qui ho neteja desprs?
3. Com creieu que sn les tasques domstiques? (Anomeneu
adjectius.)
Pellcula: Pellcula:
Pellcula:
Llibre: Llibre: Llibre:
26
-
Durada: 112 minutsAny: 2002Director: Gurinder ChadraEdat
recomanada per a lactivitat: de 10 a 12 anys
Descripci de la pellcula
La Jess i la Jules sn dues noies provinents de dues cultures
totalment diferents,
que es troben en una situaci semblant. A les dues els agrada el
futbol i algun dia
els agradaria aconseguir ser unes grans professionals. Per la
societat patriarcal
en qu viuen sencarregar de posar traves als seus somnis.
Treball previ
Activitat didctica
1. Per qu li agrada a l a Jess el Beckham?
2. Quin s el somni de les dues noies?
3. Quina s la reacci de ls pares de la Jess? Qu volien per a e
lla?
4. Quina s la reacci de ls pares de la Jules? Qu volien per a el
la?
5. Recordeu la conversa de la Jules i la seva mare al jard? (Si
cal, torneu-la a
passar.) Creieu que t ra la mar e?
6. Durant el cap de setmana feu un seguiment de les notcies
desports. Hi ha
notcies desport femen? Quantes? Per qu creieu que passa aix?
1. Qui s el Beckham?
2. Per qu els agrada als nois el Beckham?
3. I a les noies, per qu els agrada? Els podria agradar per
alguna altra cosa?
Pellcula:
Durada: 110 minutsAny: 2000Director: Stephen DaladryEdat
recomanada per a lactivitat: de 9 a 12 anys
Descripci de la pellcula
Billy s un nen que un dia, mentre est a les seves classes de
boxa, es fixa en les
classes de ballet. Convidat a anar a classe per la filla de la
professora es converteix
en un alumne ms. Quan el seu pare se nassabenta li prohibeix
tornar-hi, per la
seva professora no ho permetr.
Treball previ
Activitat didctica
1. Quines activitats extraescolars feu?
2. Quines creieu que els agrada als nois? Per qu?
3. Quines creieu que els agrada a les noies? Per qu?
1. Quina activitat fa en Billy?
2. Com entra en Billy a les classes de dansa?
3. Que fa el seu pare quan sadona que el seu fill fa ballet en
comptes de boxa?
Qu diu? Qu en pensa? Per qu creieu que passa aix?
4. Si tu fossis el seu pare o la seva mare, li deixaries fer
ballet?
5. Definiu en Billy. Com s? Qu li agrada?
Durada: 101 minutsAny: 2002Director: Niki CaroEdat recomanada
per lactivitat: de 8 a 12 anys
Descripci de la pellcula
Un poblet maori es queda sense hereu en morir el nen destinat a
ser-ho. La seva
germana bessona, la Pai, lluitar per aconseguir all que li hagus
tocat ser al seu
germ, malgrat que la societat patriarcal en qu viu no ho vegi
amb bons ulls.
Treball previ
Activitat didctica
1. Creieu que la Pai s una herona?
2. Qu li diuen els de la seva tribu quan diu que vol ser
lhereva? Rep algun suport?
3. Qu fa el seu pare per designar el seu hereu? Ho considereu
correcte?
4. Qu els direu als de la tribu per convncer-los que la Pai
podria ser una bona
herona?
5. Intenteu fer un altre cartell de la pellcula.
1. Qu s una herona? I un heroi? Hi ha diferncies?
2. Creieu que un lder hauria de ser sempre un home? Per qu?
3. Per qu creieu que la gent no confia en leficcia duna
lder?
4. Coneixeu altres aspectes de la vida en qu les dones no hi
participin?
Durada: 88 minutsAny: 1998Productora: Walt DisneyDirector: Barry
Cook i Tony BrancroftEdat recomanada per a lactivitat: de 7 a 12
anys
Descripci de la pellcula
Una noia xinesa decideix disfressar-se de noi per poder evitar
que el seu pare, malalt
i coix, vagi a la guerra. Per poder fer aix, la Mulan haur de
convertir-se amb un noi
i actuar com un noi. Al final, per, s descoberta.
Treball previ
Activitat didctica
1. Qu s el qu e li toca fer a la Mulan com a dona? Ella ho
accepta?
2. Qu pretn fer? Rep algun suport per part d alg de la seva
famlia?
3. Qu ha de fer la Mulan per pod er entrar a lexrcit?
4. La descobreixen aviat? Si lhaguessis de scobert tu, lh
aguessis d eixat continua r?
5. Un cop a la ciutat, qu passa quan la Mulan avisa que els huns
volen atacar
lemperador? Per qu passa?
6. Al final, q ui acaba defensant lemperad or?
1. Qui va a lluitar a les guerres? Per qu?
2. Les dones poden lluitar com els homes?
3. Qu s una herona? I un heroi? Sn diferents?
Text: Adel TurnDibuixos: Nella BosniaEditorial: LumenAny:
2006Edat recomanada per a lactivitat: de 6 a 9 anys
Descripci del llibre
Dues tortugues, lArtur i la Clementina, senamoren i es casen;
per no tot s
com la Clementina esperava. El seu marit lanulla, la insulta i
la ridiculitza davant de
qualsevol cosa. Desprs daguan tar un munt de temps, decideix
posar-hi fi.
Treball previ
Activitat didctica
1. Qu passa al conte?
2. Creieu que l Artur es timava l a Clementina?
3. Qu volia fer la Clement ina? No tenia dret a fer-ho?
4. Qu feia lArtur quan la Clementina li explicava el que li
agradaria fer?
5. Ella era f eli amb el que lArtur li regal ava? On sho
carregava? Qu c reieu
que vol dir?
6. Com va posar fi a tanta c rrega?
1. Qu us agrada fer?
2. Creieu que nens i nenes poden fer les mateixes coses?
Text: Silvia UgidoDibuixos: Mikel ValverdeEditorial: La
GaleraAny: 2000Edat recomanada per a lactivitat: de 8 a 9 anys
Descripci del llibre
Una nena se sent una mica avergonyida pels seus companys/es de
classe, pel
fet que el seu pare s mestressa de casa. A travs duna redacci
sobre el que
fa el seu pare durant el dia, tota la classe sentir enveja
della.
Treball previ
Activitat didctica
1. Quina s la professi del pare de la Lucila?
2. Qu diuen els companys de la Lucila quan saben de qu treballa
el seu pare?
3. Per qu creieu que sen riuen?
4. Hi ha homes en aquesta professi? Per qu?
5. El vostre pare seria un bon mestressa de casa?
6. Si la gent troba estrany que un home pugui ser mestressa de
casa, creieu
que tamb seria estrany que una dona fes de mecnica?
7. Dibuixeu el vostre pare fent una tasca domstica.
1. De qu treballa el vostre pare?
2. Coneixeu alg que sigui mestressa de casa?
Text: N. M. BodeckerDibuixos: Erik BlegvadEditorial: LumenAny:
2006Edat recomanada per a lactivitat: de 6 a 9 anys
Descripci del llibre
La Maria es passa el dia treballant a casa, mentre el seu marit
est assegut al sof
donant-li ordres. Lhivern arriba i shan de comenar a preparar
pel fred i la neu.
I, qui ha de fer tot aix? La Maria.
Treball previ
Activitat didctica
1. De qu treballa la Maria?
2. I el seu marit, de qu deu treballar?
3. Quines tasques ha de fer la Maria? I el seu marit, qu fa?
4. Hi ha alguna cosa que fa la Maria que el seu marit no pugui
fer? Per qu?
5. Ho pot fer tota sola, per no seria millor que ho fessin tots
dos?
6. Qu fa al final la Maria? Per qu?
7. Quina creieu que s la diferncia entre ajudar i compartir?
1. Collaboreu en les tasques domstiques?
2. Qui embruta la casa? Qui ho neteja desprs?
3. Com creieu que sn les tasques domstiques? (Anomeneu
adjectius.)
Pellcula: Pellcula:
Pellcula:
Llibre: Llibre: Llibre:
26
-
Durada: 112 minutsAny: 2002Director: Gurinder ChadraEdat
recomanada per a lactivitat: de 10 a 12 anys
Descripci de la pellcula
La Jess i la Jules sn dues noies provinents de dues cultures
totalment diferents,
que es troben en una situaci semblant. A les dues els agrada el
futbol i algun dia
els agradaria aconseguir ser unes grans professionals. Per la
societat patriarcal
en qu viuen sencarregar de posar traves als seus somnis.
Treball previ
Activitat didctica
1. Per qu li agrada a l a Jess el Beckham?
2. Quin s el somni de les dues noies?
3. Quina s la reacci dels pares de la Jess? Qu volien per a e
lla?
4. Quina s la reacci dels pares de la Jules? Qu volien per a el
la?
5. Recordeu la conversa de la Jules i la seva mare al jard? (Si
cal, torneu-la a
passar.) Creieu que t ra la mar e?
6. Durant el cap de setmana feu un seguiment de les notcies
desports. Hi ha
notcies desport femen? Quantes? Per qu creieu que passa aix?
1. Qui s el Beckham?
2. Per qu els agrada als nois el Beckham?
3. I a les noies, per qu els agrada? Els podria agradar per
alguna altra cosa?
Pellcula:
Durada: 110 minutsAny: 2000Director: Stephen DaladryEdat
recomanada per a lactivitat: de 9 a 12 anys
Descripci de la pellcula
Billy s un nen que un dia, mentre est a les seves classes de
boxa, es fixa en les
classes de ballet. Convidat a anar a classe per la filla de la
professora es converteix
en un alumne ms. Quan el seu pare se nassabenta li prohibeix
tornar-hi, per la
seva professora no ho permetr.
Treball previ
Activitat didctica
1. Quines activitats extraescolars feu?
2. Quines creieu que els agrada als nois? Per qu?
3. Quines creieu que els agrada a les noies? Per qu?
1. Quina activitat fa en Billy?
2. Com entra en Billy a les classes de dansa?
3. Que fa el seu pare quan sadona que el seu fill fa ballet en
comptes de boxa?
Qu diu? Qu en pensa? Per qu creieu que passa aix?
4. Si tu fossis el seu pare o la seva mare, li deixaries fer
ballet?
5. Definiu en Billy. Com s? Qu li agrada?
Durada: 101 minutsAny: 2002Director: Niki CaroEdat recomanada
per lactivitat: de 8 a 12 anys
Descripci de la pellcula
Un poblet maori es queda sense hereu en morir el nen destinat a
ser-ho. La seva
germana bessona, la Pai, lluitar per aconseguir all que li hagus
tocat ser al seu
germ, malgrat que la societat patriarcal en qu viu no ho vegi
amb bons ulls.
Treball previ
Activitat didctica
1. Creieu que la Pai s una herona?
2. Qu li diuen els de la seva tribu quan diu que vol ser
lhereva? Rep algun suport?
3. Qu fa el seu pare per designar el seu hereu? Ho considereu
correcte?
4. Qu els direu als de la tribu per convncer-los que la Pai
podria ser una bona
herona?
5. Intenteu fer un altre cartell de la pellcula.
1. Qu s una herona? I un heroi? Hi ha diferncies?
2. Creieu que un lder hauria de ser sempre un home? Per qu?
3. Per qu creieu que la gent no confia en leficcia duna
lder?
4. Coneixeu altres aspectes de la vida en qu les dones no hi
participin?
Durada: 88 minutsAny: 1998Productora: Walt DisneyDirector: Barry
Cook i Tony BrancroftEdat recomanada per a lactivitat: de 7 a 12
anys
Descripci de la pellcula
Una noia xinesa decideix disfressar-se de noi per poder evitar
que el seu pare, malalt
i coix, vagi a la guerra. Per poder fer aix, la Mulan haur de
convertir-se amb un noi
i actuar com un noi. Al final, per, s descoberta.
Treball previ
Activitat didctica
1. Qu s el qu e li toca fer a la Mulan com a dona? Ella ho
accepta?
2. Qu pretn fer? Rep algun suport per part d alg de la seva
famlia?
3. Qu ha de fer la Mulan per pod er entrar a lexrcit?
4. La descobreixen aviat? Si lhaguessis de scobert tu, lh
aguessis d eixat continua r?
5. Un cop a la ciutat, qu passa quan la Mulan avisa que els huns
volen atacar
lemperador? Per qu passa?
6. Al final, q ui acaba defensant lemperad or?
1. Qui va a lluitar a les guerres? Per qu?
![ensenya@ccoo.cat COEDUCACIÓ ... · 11] Cooperació entre els centres educatius 12] Propostes didàctiques 13] Pandora, el portal de la dona en l’antiguitat 14] Terminologia referida](https://img.pdfslide.es/doc/110x75/5f0f8cbf7e708231d444b780/ensenyaccoocat-coeducaci-11-cooperaci-entre-els-centres-educatius-12.jpg)
