Manual de llenguatge administratiu i comercial de l ...sal.balearweb.net/get/Manual_llenguatge_administratiu_i_comercial... · S’ha de seguir l’ordre de la frase habitual (S+V+complements)

1

MANUAL DE LLENGUATGE

ADMINISTRATIU I COMERCIAL

DE L’AJUNTAMENT DE CAPDEPERA

ASPECTES DE REDACCIÓ I ÚS

DL: PM-02892-2004

2

ÍNDEX

pàgina

Presentació 3

Llenguatge administratiu català. Característiques 4

Tipus i models de documents:

� Acta 9-10 � Albarà 11 � Carta 12-14 � Certificat 15 � Citació 16 � Conveni 17 � Convocatòria de reunió 18 � Diligència 19 � Domiciliació bancària 20 � Factura 21 � Fax, nota i correu electrònic 22 � Informe 23 � Invitació 24 � Ofici 25 � Pressupost 26 � Rebut 27 � Resolució 28 � Saluda 29 � Sol·licitud 30 � Xec 31

Criteris d’ús d’algunes convencions:

a) Aspectes de llegibilitat 32-34 b) Majúscules i minúscules 35-39 c) Puntuació 40-41 d) Tipografia: rodona, cursiva, “cometes” i negreta 42-46 e) Abreviacions, sigles i símbols 47-48 f) Traduccions 49-51

Annexos:

Annex 1. Qüestions de normativa 53-64

Annex 2. Tractaments protocol·laris 65 Annex 3. Terminologia 66-68 Annex 4. Fraseologia 69-70 Annex 5. Abreviatures i símbols 71-74

Bibliografia 75

3

PRESENTACIÓ

Aquest manual de llenguatge administratiu i comercial pretén ser un suport per ajudar els diferents treballadors de l’Ajuntament de Capdepera a fer més fàcil la comunicació oral i escrita en llengua catalana en qualsevol àmbit administratiu (intern o extern). Hem procurat fer-lo amè, de fàcil consulta i hi hem inclòs tant aspectes de normativa catalana (un recordatori d’aquells aspectes que sempre ocasionen confusió, parelles de paraules que sovint s’usen incorrectament en el context que no toca, calcs i manlleus d’altres llengües) com aspectes sobre llenguatge administratiu català (quines diferències estilístiques hi ha entre el llenguatge administratiu castellà i el català, disposició de textos, fraseologia i terminologia, etc.). D’altra banda, també inclou un seguit de llocs web que podeu consultar per resoldre els vostres dubtes. Amb la voluntat que aquest manual sigui el més pràctic possible, el publicam en suport paper i també el podeu trobar en suport informàtic a la pàgina web de l’Ajuntament: www.ajcapdepera.net. Si teniu dubtes o suggeriments podeu contactar amb nosaltres a:

Servei d’Assessorament Lingüístic 971 819201

a/e: mangela@saturno (intern) [email protected] (extern).

Esperam que aquesta sigui una eina que ens ajudi a fer més eficaç la tasca administrativa, comunicativa i normalitzadora que entre tots construïm.

4

LLENGUATGE ADMINISTRATIU CATALÀ. CARACTERÍSTIQUES

El model de llengua que utilitzam en l’administració és la llengua estàndard , és a dir, la varietat comuna que tots els parlants del domini lingüístic català han de seguir com a model, independentment de la seva procedència geogràfica i dialectal. Això vol dir que aquest model de llengua : - Es basa en allò que estableix la normativa catalana (regles). - Els textos estàndard (orals o escrits) quasi bé no han de reflectir diferències

apreciables sobre les formes de dir o expressions d’una zona del domini o l’altra, a no ser formes de desinències verbals i de lèxic, en les quals podem optar per seguir les formes estàndard o les balears -segons vulguem-, com preveu la normativa. Seguint aquesta idea, doncs, sempre que sigui possible hem de mantenir les característiques lèxiques i morfològiques del dialecte balear. Hem de tenir clar, però, quines formes triam, evitant vacil·lacions entre el balear i l’estàndard. Per exemple:

a) En verbs. En els verbs de la 1ª conjugació acabats en –AR, tipus ACORDAR, és preferible mantenir la desinència Ø de 1ª persona singular del present d’indicatiu i -am i –au (de 1ª i 2ª persona plural del present d’indicatiu) en comptes de –o/-em/-eu:

Forma balear – forma catalana o estàndard Jo acordØ / jo acordo Tu acordes Ell acorda Nosaltres acordam / nosaltres acordem Vosaltres acordau/ vosaltres acordeu

Ells acorden

b) Pel que fa al lèxic, hem de mantenir els nostres mots, com ara “arena” per “sorra”, “tassó” per “got”, “agranar” per “escombrar”, etc. c) Utilitzar l’article literari EL/LA/ELS/LES en comptes de l’article salat ES/SA/ES/SES, que pràcticament només es manté en l’escriptura d’alguns topònims. Ex: sa Pedruscada, es Carregador.

5

� Característiques de redacció del llenguatge adminis tratiu català:

El llenguatge administratiu, com a registre adreçat a un ampli ventall de població, pretén ser una moneda d’intercanvi entre administració-administrats a fi de fer propera la tasca administrativa. Per això :

1. El llenguatge ha de ser clar i senzill . Hem de defugir de les formes recargolades i optar per solucions més simples.

Pex: “Us remet fotocòpia de...” en comptes de “Tenc l’honor d’ajuntar-vos fotocòpia de...”.

2. El llenguatge ha de tenir un caire utilitari . Haurem d’usar, doncs, les formes menys arcaïtzants i conegudes enfront de les formes més cultes i desconegudes.

Pex: “el seu/la seva...” en comptes de “llur/llurs”.

3. Correcció i respecte . És a dir, en català se simplifiquen molts les relacions de tractament entre administrant (superior) / administrat (subordinant) i expressions del tipus “guarde a usted muchos años”, “a usted suplica...” amb valor de subordinació, imploració o prec. Es tendeix a esporgar moltíssim tot allò que té aquesta connotació jeràrquica i de servilisme.

4. No sexista . S’ha de tendir a utilitzar genèrics o col·lectivitzadors que donin a

entendre la inclusió d’homes i dones per igual.

Pex: “Els reunits acorden...” s’ha de canviar per “Les persones reunides/els membres reunits acorden”. “Els interessats poden al·legar...” s’ha de canviar per “Les persones interessades poden al·legar”.

“El qui subscriu”, “El sotasignat” per “El/la qui subscriu”, “El/la sotasignat/ada”.

Així mateix, designarem en femení els càrrecs ocupats per persones del sexe femení: consellera, regidora, administrativa...

5. Vocabulari i fraseologia específics . (Vegeu als annexos 3 i 4). 6. Recomanacions i consells pràctics de redacció . Per tal de realitzar la vostra feina amb un mínim de seguretat i comoditat a l’hora d’escriure en català us recomanam:

� Que aprofiteu models antics i plantilles de documents que ja utilitza la corporació i n’aneu modificant els aspectes que siguin necessaris. No tengueu peresa d’adaptar nous documents, costums, criteris, format i presentació. Hi guanyareu en claredat d’imatge i eficàcia.

6

� Que reviseu l’ortografia i el nivell de llengua d’aquests documents. El fet de revisar els documents i escriure’ls correctament no és per tenir contents els correctors ni rau en una qüestió purament lingüística, sinó que respon a les idees d’utilitat i eficàcia. La llengua moltes vegades pot resultar ambigua a l’hora d’interpretar, per exemple, un decret, una resolució o un ban. Per això, per assegurar-nos que “un text diu exactament el que volem que digui” cal usar els termes amb precisió i, evidentment, caldrà que sempre els revisem o els facem revisar.

� Que tengueu bon material a l’abast per tal d’usar la llengua de manera

eficaç. Per això necessitau:

- un bon diccionari de català. - un bon diccionari bilingüe castellà-català/català-castellà i/o d’altres idiomes (si és necessari). - vocabularis i/o diccionaris específics de terminologia específica del vostre àmbit laboral (jurídic, econòmicoadministratiu, urbanístic, esportiu, etc.) - un manual com el que teniu entre les mans. - un *corrector informàtic ortogràfic i gramatical. - Llocs web de consulta (us els relacionam al final del manual, amb la bibliografia).

____________________________________________________________________________________ * Heu de tenir en compte, però, que la majoria de vegades els correctors informàtics gramaticals són una sèrie tancada de paraules i només reconeixen formes del català central, i per això moltes vegades es marquen com a incorrectes moltes formes balears. Per aquest motiu, molts d’aquests elements els podeu anar incorporant a la llista del corrector vosaltres mateixos/es mitjançant el botó “afegir” (botó dret del ratolí). Un corrector ortogràfic, a més, corregeix faltes d’ortografia a nivell de paraula (lèxic), però no a nivell sintàctic, dins una frase o un text (problemes de cohesió, coherència o adequació).

7

� Estil . 1. S’ha de seguir l’ordre de la frase habitual (S+V+complements) en comptes

de V+S+complements.

Pex: “El Sr. Puig diu que l’empresa X presentà la sol·licitud en els terminis prevists” i no “Diu el Sr. Puig que l’empresa X presentà la sol·licitud en els terminis prevists”.

2. Tractament i registres . Hem d’utilitzar un to formal, impersonal i respectuós,

per la qual cosa utilitzarem el tractament de VÓS per adreçar-nos a una altra persona o institució per escrit. En referir-nos-hi sempre utilitzarem la 2ª persona del plural. En la relació oral utilitzarem els tractaments de TU/ VOSTÈ.

Hem de tenir clar que quan usam una o altra forma de tractament estan en relació diversos aspectes, com formes verbals, demostratius, possessius i pronoms febles, tots ells elements de cohesió. Per això, cal parar esment a aquest quadre per veure quines formes s’usen entre els diferents registres i anar alerta a no mesclar-les:

FORMA

TRACTAMENT

TEMPS VERBAL PRONOMS

FEBLES

POSSESSIUS

TU

(d’igual a igual)

2ª persona singular ET / -TE teu, teva,

teus, teves

VÓS

(llenguatge

administratiu)

2ª persona plural

igual que VOSALTRES

US / -VOS vostre, vostra

vostres, vostres

VOSTÈ

(tracte de

cordialitat,

comercial, etc)

VOSTÈS

3ª persona singular

(igual que ELL/ELLA)

3ª persona plural

LI / -LI

ELS / -LOS

seu, seva

seus, seves

Ex: (TU) T’adjunt una mostra del conveni X per a que t’estudiïs els teus drets com a treballador. (VÓS) Us convoc a la reunió Z, com a president de la vostra entitat. (VOSTÈ) Li remet 3 exemplars del llibre ...... per a que els repartesqui entre els membres de la seva associació.

3. Veu activa , en comptes de veu passiva. Utilitzarem expressions del tipus:

“Els membres reunits acordaren la moció” en comptes de “La moció fou aprovada pels membres reunits”.

8

4. Temps verbal . Els documents administratius els redactarem en 1ª persona del present d’indicatiu (sol·licituds, certificats, resolucions, etc.) Així, utilitzarem formes com “expòs”, “deman”, “certific”, “resolc” en comptes de fer-ho en 3ª persona del singular: “exposa”, “demana”, “certifica”, “resol”.

*Els saluda i les actes s’han de redactar en 3ª persona del present d’indicatiu, tret del paràgraf final, en què el secretari en certifica el contingut i ho fa en 1ª persona.

Ex. saluda: “El Regidor de ______ saluda el Sr./la Sra. _____________ i li remet 5 exemplars de les II Jornades d’estudis Locals de Capdepera”. Ex. acta: “El secretari llegeix l’esborrany de l’acta de la sessió anterior i el president demana...”, però “El president aixeca la sessió, de la qual com a secretari estenc aquesta acta”.

5. Frases curtes . Sempre que puguem utilitzarem oracions simples i defugirem de la subordinació.

6. Datació. En datar els escrits ens interessa sobretot seguir el criteri de fàcil

localització visual i és preferible situar la data al final de tot del document, després de la signatura, tot i que també es pot col·locar a la part superior dreta del document.

�� Recordau que: En la data sempre s’han d’escriure el lloc i la data amb el dia en números, el mes en lletres i minúscula i sense preposicions, i finalment l’any. Ex: Capdepera, 7 de juliol de 2004

9

TIPUS I MODELS DE DOCUMENTS

ACTA

Definició: L’acta és un document formal que constata un fet, una convenció, una obligació, una deliberació, un acord o una manifestació de voluntat, a fi que n’hi hagi constància. Criteris generals de redacció

Com a criteri general de redacció –que ja hem comentat més amunt-, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits, cal partir d’una estructuració lògica del text, en què per mitjà de paràgrafs o blocs d’informació breus, separats i homogenis es puguin distingir amb facilitat els diferents apartats d’un document. Hi ha apartats que poden ser opcionals o que no es donen sempre, com ara l’ordre del dia, els temes dels expedients o annexos. A banda de l’estructura, hi ha una sèrie d’aspectes a tenir en compte: - Cal mantenir l’ordre lògic de la frase (subjecte+verb+complements). - Cal usar els termes amb precisió. - Cal fer frases curtes. - Cal usar el present d’indicatiu: en 3ª persona del singular quan es transcriuen les intervencions i els acords presos i en 1ª persona, la fórmula final. - Models de fórmules finals:

a) El/la president/a aixeca la sessió, de la qual, com a secretari/secretària, estenc aquesta acta.

b) I, no havent-hi més assumptes a tractar, s’aixeca la sessió, a les ________h_______min, de la qual s’estén aquesta acta que, com a secretari/secretària, certific.

Algunes remarques lingüístiques :

Algunes incorreccions a evitar

� En comptes d’utilitzar: ☺ Hem d’utilitzar:

- procedir a la lectura - llegir - procedir a la signatura - signar

- celebrar una sessió - en altres contextos, millor: (únicament en context administratiu) dur a terme, tenir lloc, fer-se...

Ex: La reunió se celebrarà el dia... Ex: L’acte es durà a terme el dia...

10

MODEL EXEMPLE

Acta de la reunió de …. Núm. de la sessió: Data: Hora: Lloc: Assistents: _________________, batle president _________________, ________ _________________, ________ _________________, secretari Absents/S’han excusat d’assistir-hi:

Ordre del dia (opcional) 1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior. 2. ____________________________________________ 3. Assumptes de tràmit. 4. Torn obert de paraules /Precs i preguntes. Desenvolupament de la sessió:

1. El/la president/a obre la sessió i el secretari llegeix l’esborrany de l’acta de la sessió anterior.

2. ___________________________________ 3. ___________________________________

Acords:

1. L’acta de la sessió anterior s’aprova per unanimitat dels assistents en votació ordinària.

2. S’aprova en votació ordinària la proposta de __________________ per ______ vots a favor, _________ abstencions i ______ en contra.

3. ___________________________________. El/la presidet/a aixeca la sessió, de la qual com a secretari/ària estenc aquesta acta. El/la secretari/ària Vist i plau El/la president/a

Identificació de la reunió

Assistència

Ordre del dia (opcional)

Desenvolupament de la sessió

Acords

Signatura Vist i plau

Fórmula final

11

ALBARÀ Definició Document que s’utilitza per justificar la sortida de mercaderies del magatzem del proveïdor i el seu lliurament al comprador. Se n’estenen tres exemplars: un queda en poder del proveïdor i els altres dos es lliuren amb la mercaderia al client, que se’n queda un i retorna l’altre, signat o segellat, per acreditar-ne la recepció.

MODEL EXEMPLE

DADES DEL PROVEÏDOR Albarà núm._____ Data __________ DADES DEL CLIENT Nom Domicili NIF Codi Quantitat Article Preu per unitat € Import € Data de lliurament _______________________ (a emplenar pel client) (Segell o signatura de conformitat del client)

Llibreria ESPLET Albarà núm. 22 C/ Migdia, 34 Data: 03-03-2033 Capdepera NIF xxxxxxxxxxx-X Lliurament a

Nom Domicili NIF Codi Aj. Capdepera Pça. des Sitjar 5

Quantitat Article Preu per unitat € Import € 50 subcarpetes 0’10cnts 5€ 4 retoladors colors 2’70 10’80€

Data de lliurament: 10.10.2005

12

CARTA Definició comunicació escrita de caràcter interpersonal, de contingut general, no prevista en la tramitació d’un procediment administratiu. Criteris generals de redacció La carta pot tractar més d’un tema, i aquests poden ser molt variats segons si es tracta de relacions personals, comercials o administratives. Com a principi general, la redacció ha de ser clara, concisa i rigorosa, a partir d’una estructuració lògica del text, en què es distingeixin els tres grans blocs d’informació: presentació, desenvolupament i conclusió. Destinataris Els destinataris d’una carta poden ser tant particulars com institucions o organitzacions (i es poden establir graus de tractament, segons major o menor formalitat). Aquests graus de tractament és el que es denomina registres i a l’hora d’escriure una carta i haver d’adoptar un determinat to de formalitat aquestes característiques s’han de reflectir en tot el document (vegeu quadre de registres de la pàgina 7).

a) Capçalera. Identificam el destinatari al marge superior esquerre de la carta, de manera completa o reduïda (abreujada), i amb la mateixa informació que apareix en una adreça d’un sobre.

Pex: Sra. Margalida Tous i Ferrer Direcció General de Política Lingüística

c/ del Capità Salom, 29 07004 Palma

b) Fórmules de salutació i comiat. En la salutació i el comiat també hem d’utilitzar fórmules que indiquin mateix nivell de formalitat. Per això, al quadre de més avall teniu uns quadres d’expressions habituals de salutació i de comiat ordenades de més familiaritat a més formalitat.

� Recordau que: en la salutació no podem abreujar la fórmula de

tractament. Aquesta només s’abrevia quan darrere va acompanyada d’un nom i llinatges o d’un càrrec.

Ex: S’ha d’utilitzar Senyor/Senyora i no Sr./Sra.

13

Fixau-vos que en català, a diferència del castellà, després de la salutació i del comiat usam coma (,) i no dos punts (:) !!



- Estimat amic/ estimada amiga - Benvolgut amic / benvolguda amiga - Apreciat senyor/ apreciada senyora -Benvolgut senyor/ benvolguda senyora

Cos

a) Tractament personal .

- Emissor: El tractament personal de l’emissor és el de 1ª persona de singular (jo) o, en tot cas, la de plural (nosaltres).

- Receptor: Per al receptor la fórmula preferent és la de vós. El tractament de tu

només és recomanable en casos d’amistat i confiança mútua. (Per a més informació consultau el quadre de tractament i registres de la pàgina 7).



- El motiu de la present /Per la present... - Us escric per... - (gerundis) Quedant a la seva disposició per - Qued a la seva disposició per a qualsevol aclariment... qualsevol aclariment... - Adjunt us tramet... -Us tramet/us faig arribar/us envii, a la present... adjunt(-a/-st/-es), ... una còpia de... -Acús de rebut /acús de “recibo” - Acusament de recepció/ justificant de recepció

Fórmules de salutació [Nom propi], Benvolgut/uda [nom propi], Benvolgut/uda amic/iga, Benvolgut/uda company/anya, Benvolgut/uda col·laborador/a, Amic/iga, Company/a, Benvolgut/uda soci/sòcia, Benvolgut/uda client/a, Benvolgut/uda senyor/a, Benvolgut/uda senyor/a [nom i/o cognom] Senyor/a, Senyors, Distingit/ida senyor/a,

Fórmules de comiat Una abraçada! Besades! Rep una abraçada ben forta. Afectuosament, Cordialment, Molt cordialment, Una salutació cordial, Salutacions, Us saludem cordialment, Rebeu una salutació ben cordial, Atentament, Molt atentament, Aprofit l’avinentesa per saludar-vos atentament. Amb les salutacions més distingides, Rebeu el testimoniatge de la meva consideració. Respectuosament,

14

b) Tipus de carta segons el propòsit comunicatiu : carta de presentació, carta administrativa i comercial, carta d’agraïment, carta de comunicació.

Fraseologia segons el cas:

Us adreçam aquesta carta per informar-vos que... Tal com vam acordar en la conversa telefònica/per correu electrònic de... Us feim saber que... (+) Ens plau / (-) Lamentam comunicar-vos que... Ens sap molt de greu comunicar-vos que... Per indicació del senyor/la senyora... Us agrairíem que... (Amb motiu de...) Us feim arribar.../Us enviam... D’acord amb el que estableix... En resposta a la vostra carta del dia... Us demanam que... Us trametem, adjunt/a/s/es, el/la/els/les...

MODEL EXEMPLE

Sra./Sra.________ Fundació “Sa Nostra” Benvolguda Senyora, A fi de continuar amb els tràmits administratius per poder rebre la subvenció que “Sa Nostra” i la Direcció General de Política Lingüística atorguen per la projecció de cinema a la fresca en català, us trametem adjunta la factura que l’empresa XXXXXXXX ha presentat a l’Ajuntament de Capdepera per la projecció de Harry Potter i la cambra secreta, que es va dur a terme dia 9 de juliol de 2004. Així mateix, incloem una mostra del cartell anunciador de dita activitat on consten els logotips de les entitats col·laboradores i una avaluació de l’activitat. Rebeu una cordial salutació, __________________ Regidor de cultura i Normalització lingüística de L’Ajuntament de Capdepera Capdepera, 11 d’agost de 2004

Capçalera Capçalera

Destinació

Salutació

Cos

Comiat

Signatura

Datació

Informació ocasional

ocasional

15

CERTIFICAT

Definició És un document expedit per un funcionari públic competent (secretaris, interventors, caps de secció, gerents) o per una persona autoritzada legalment (metges, empresaris) que dóna fe d’un fet, del contingut d’un document o de les circumstàncies que consten en arxius, registres, llibres d’actes, etc.

Les fórmules finals més usuals dels certificats són:

a) I, perquè consti, sign aquest certificat. b) I, perquè consti i tengui els efectes que correspongui, sign aquest certificat. c) I, perquè en prengueu coneixement i tengui els efectes que corresponguin, sign aquest

certificat. d) I, perquè consti, sign aquest certificat a petició de la persona interessada. e) I, perquè consti, sign aquest certificat a petició de la persona interessada i amb el

vistiplau de ________________________. Aspectes a tenir en compte. Hem de diferenciar vistiplau de vist i plau.

a) Vistiplau. Verificació i conformitat d’un certificat. Com a substantiu que forma part del text, s’escriu tot seguit i sense guions.

Ex: Aquest certificat ha de dur el vistiplau del batle...”.

b) Vist i plau (separat i sense guions) quan s’usa aïlladament per introduir la signatura del càrrec que dóna l’aprovació del document ha d’anar separat.

MODEL EXEMPLE

XXXXXXXXXXXXXX, com a secretari de l’Ajuntament de Capdepera (Illes Balears), CERTIFIC: Que a l’inventari de Camins Municipals, aprovat inicialment per l’Ajuntament en Ple, en sessió celebrada el dia 21 de març de 2000, apareixen grafiats i relacionats el següents camins: Polígon I - camí de n’en Pau - camí des Murtar i camí des Canyeret - carreró de Son Porro Polígon II - camí de Can Galió - camí de ses Set Cases - camí de sa Font Grossa - camí des Corral des Bous - camí de Can Crestalló - camí de Son Mengol - camí de ses Conilleres - camí de na Vaquera - camí Reial I, perquè així consti, expedesc aquest certificat d’ordre i amb el vistiplau del Batle, el Sr. XXXXXXXXXXXX. Capdepera, 20 de febrer de 2003 Vist i plau

Capçalera Capçalera

Dades de qui signa el certificat

CERTIFIC

Certificació (Que)

Fórmula de certificació

Datació

Signatura

16

CITACIÓ

Definició: Convocatòria per mitjà de la qual es demana la presència d’algú en un lloc a fi de realitzar un tràmit administratiu. La citació es pot fer per a un dia i hora determinats –citació a dia cert- o es pot fer de manera que la persona citada disposi d’un termini per presentar-se davant de l’administració –citació a termini.

Aspectes a tenir en compte

- A banda dels elements que componen l’estructura de la citació, s’hi poden fer constar altres informacions, com són:

� Informació sobre les conseqüències de la no compareixença. � La documentació que cal presentar. � Nom de la disposició en virtut de la qual es fa la citació.

- No ha de dur ni fórmula de salutació ni de comiat. - És un document de datació doble pel que fa a l’emissió. A més de la data habitual,

du la de registre de sortida, que és la data a tenir en compte des d’un punt de vista de tramitació formal.

Algunes remarques lingüístiques:


- Si cabe/ Si procede si escau: si és convenient, si convé Si s’escau: si s’esdevé, si es produeix

- Personar-se Personar-se: únicament en els casos en què una persona acudeix a un judici per constituir-s’hi com a part.

Comparèixer (compareixença) Venir Presentar-se

MODEL EXEMPLE

D’acord amb l’article_____ de __________________,

(disposició normativa) us cit perquè _______________________________

(objecte) Dia : Hora : Lloc : Documentació que cal presentar : La incompareixença comportarà ____________________, d’acord amb (conseqüències)

(disposició normativa) Nom i càrrec Capdepera, dia-mes-any Destinació

Capçalera

Nucli de la citació

Signatura

Datació

Capçalera

Destinació

17

CONVENI Definició: Document per mitjà del qual s’estableixen uns acords entre institucions, organismes o persones per dur a terme un objectiu d’interès comú. Fraseologia: Les fórmules de formalització del conveni o del contracte són:

a) Ambdues parts ens reconeixem la capacitat jurídica suficient per establir aquest contracte/conveni i, en conseqüència, acordam de formalitzar-lo d’acord amb les següents CLÀUSULES:

b) Ambdues parts ens reconeixem mútuament la capacitat necessària per formalitzar aquest conveni/contracte.

Per concloure el document podem utilitzar:

En prova de conformitat, signam aquest conveni/contracte en _________ exemplars, en el lloc i data esmentats més avall.

MODEL EXEMPLE

Recordau que:

Devengar i derivats, en català es pot traduir per reportar, produir, aportar, meritar (meritació), acreditar, amb sentits molt diversos.

TÍTOL PARTICIPANTS D’una part el senyor/la senyora __________________________________, ___________________________________

(condició amb què actua) i d’altra part el senyor/la senyora, ______________________________________________________________________

(condició amb què actua)

Ambdues parts reconeixem mútuament la capacitat necessària per formalitzar aquest conveni. ANTECEDENTS : 1._________________________________ 2. _________________________________ 3. _________________________________ I com a resultat d’aquests antecedents establim aquest conveni d’acord amb els següents PACTES: 1. _________________________________ 2. _________________________________ 3. _________________________________ En prova de conformitat, signam aquest conveni en el lloc i en la data esmentats més avall. _____________, ___ de ____ de 200__ El/la ________ El/la _______ (signatura) (signatura) Nom i llinatges Nom i llinatges

Conveni de col·laboració en matèria de difusió del coneixement i l’ús de la llengua catalana entre la Conselleria d’Educa ció i Cultura i l’Ajuntament de Capdepera Francesc Jesús Fiol Amengual, conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, d’acord amb l’habilitació conferida per l’article 80.4 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i Joan Ferrer Flaquer, batle de l’Ajuntament de Capdepera, MANIFESTAM Que, en aplicació de l’article 4 de la Llei 3/1986, de normalització lingüística a les Illes Balears, i en el marc del Pla coordinador de normalització lingüística a l’Administració local, ens proposam establir un programa d’actuació per promoure l’ús de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en les comunicacions orals i escrites de l’Ajuntament de Capdepera i del seu terme municipal. Per tant, PACTAM

1. La Conselleria d’Educació i Cultura, dins el Pla coordinador de normalització lingüística de l’Administració local, encarrega a l’Ajuntament de Capdepera la realització d’un programa d’actuacións en aquest municipi.

2. Les actuacions incloses en aquest programa, el pressupost que és previst de destinar-hi i el percentatge que hi aportarà la Conselleria, a través de la Direcció General de Política Lingüística són els següents:

(...) 3. _________________________________________________ 4. _________________________________________________ 5. _________________________________________________

I com a prova de conformitat amb el contingut d’aquest conveni, el signam amb dos exemplars. Palma, 30 de juliol de 2004 Per la Conselleria d’Educació i Cultura Per l’Ajuntament de Capdepera

18

CONVOCATÒRIA DE REUNIÓ

Definició: Document per mitjà del qual es demana la presència d’algú en un lloc, en una data i una hora determinades, perquè participi en una reunió. Algunes remarques a tenir en compte.

� El caràcter de la sessió pot ser ordinari o extraordinari. En el segon cas no hi ha torn de paraules ni aprovació de l’acta anterior (perquè anteriorment no n’hi va haver).

� Els precs i preguntes tan sols s’usen en l’administració local (en altres àmbits s’utilitza l’expressió torn obert de paraules).

MODEL EXEMPLE

AJUNTAMENT DE CAPDEPERA (ILLES BALEARS )

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA AJUNTAMENT PLE CONVOCATÒRIA

EXP.:30AG/04 DATA: DIMECRES, dia 25/ FEBRER / 2004. HORA: 20 h LLOC: Saló d’Actes de la Casa Consistorial.

ORDRE DEL DIA

I.- LECTURA ACTA SESSIÓ ANTERIOR 10/02/04 i 16/02/04. II.- AL.LEGACIONS PTM. III.- EXP 7AG/04. CONVENI DE COL.LABORACIÓ AMB L’ENTITAT DEL TURISME DE LES ILLES BALEARS. IV.- EXP 14AG/04. CONVENI COL.LABORACIÓ ENTRE EL SOIB I L’AJUNTAMENT DE CAPDEPERA. V.- EXP 29/04(INTER). DELEGACIÓ COMPETÈNCIES A LA CONSELLERIA D’ECONOMIA I HISENDA EN MATÈRIA DE “COMPENSACIÓ IAE”.

Capdepera, 20 de febrer de 2004.

El Batle,

DADES DEL DESTINATARI Senyor/a,

a) Per ordre/indicació/encàrrec del president, us convoc…

b) Us convoc/Em plau convocar-vos a la reunió (ordinària/extraordinària) de ____________________________________________, que tendrà lloc el proper dia ____________ a les ________ h ______ min. a __________________, amb l’odre del dia següent:

1r. Lectura i aprovació de l’acta anterior. 2n. _______________________________ 3r. ______________________________ 4t. Assumptes de tràmit. 5è. Torn obert de paraules/ Precs i preguntes (només en administracions locals). IDENTIFICACIÓ FUNCIONAL (càrrec) (signatura)

19

DILIGÈNCIA

Definició Certificat intern que es produeix dins les actuacions administratives que acredita l’execució d’un tràmit. MODEL EXEMPLE

FAIG CONSTAR: Que _________________________________________________________________________________________________________ El/la ___________ (signatura) ___________, ____ de _________ de 200_

FAIG CONSTAR: Que s’ha comprovat amb l’original que el Sr./la Sra. XXXXXXXXX, amb DNI XXXX, posseeix el carnet jove actualitzat. Identificació del funcionari: Nom: Llinatges: DNI Signatura: Data Segell de la institució

20

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Definició Document pel qual hom dóna ordre a una entitat bancària perquè carregui una sèrie de rebuts en un compte de corrent o en una llibreta d’estalvi determinats.

MODEL EXEMPLE

L’entitat bancària (o altra) pot respondre el titular que ha autoritzat un pagament mitjançant una notificació, per mitjà de la qual es comunica a dit titular que l’operació bancària que ell va autoritzar s’ha dut a terme.

- Hem abonat (o acreditat) en el vostre compte... - Hem carregat al vostre compte... - Assentam el dèbit del vostre compte... - Us pregam que regularitzeu el saldo... - Us demanam que ens trameteu l’import del saldo/de la factura/del compte pendent... - Hem girat una lletra per l’import de la factura... - Us girarem de nou, a quinze dies vista/d’aquí quinze dies/en quinze dies... - El banc ens ha retornat el taló/xec amb indicació que no és conforme/hi manca la signatura/l’import en xifres no coincideix amb el text... - Feim la reposició de fons per mitjà d’una transferència bancària. - Us ho trametem per correu, contra reembossament.

Us deman que carregueu al compte/la llibreta d’estalvis núm.______________ obert/a a nom de ___________________ els rebuts que us presenti a nom meu ___________________________________ DADES DEL/DE LA TITULAR:

(nom i llinatges)

______________ ____________________

(NIF) (banc/caixa)

___________ _____________ __________ (codi banc) (codi agència) (núm. Compte)

(adreça agència)

___________ _______________ (CP) (població) DADES PERSONALS: ______________________ ____________

(nom i llinatges) (NIF)

____________ ____________ __________ (carrer/plaça) (CP) (localitat) (signatura) __________________, __ d ____________ de 200 ___ SR. DIRECTOR DE L’ENTITAT BANCÀRIA ______________________

Us deman que carregueu al meu compte corrent núm. 3333-33, obert a nom de Magdalena Sansó Massanet, els rebuts que us presenti a nom meu l’Ajuntament de Capdepera. DADES DEL/DE LA TITULAR : Magdalena Sansó Massanet NIF: 55555555S Banc d’estalvi ___________ _____________ __________ (codi banc) (codi agència) (núm. Compte)

Adreça agència: carrer dels Bancs s/n 07580 Capdepera DADES PERSONALS Magdalena Sansó Massanet NIF: 55555555S c/ Ciutat, 178 07580 Capdepera (signatura) Capdepera, 30 d’octubre de 2004 SR. DIRECTOR DEL BANC ___________________________

21

FACTURA

Definició: Document que un proveïdor adreça a un client, en què es detallen les mercaderies venudes o el servei prestat i el seu import. Factura de pagament al comptat: A més de les dades que figuren en la factura ordinària, hi consta la signatura del venedor, precedida de l’expressió “Venda al comptat”, “Cobrat” o “Ho he rebut”, per acreditar que se n’ha cobrat l’import. Factura proforma: S’utilitza per notificar el cost d’una comanda, però no se’n demana el pagament.


� � En comptes d’utilitzar: ☺ Hem d’utilitzar:

- Pago pagament - Abono abonament

- Fer front a un pago/Afrontar un pago atendre, pagar, respondre d’un pagament

- la quantitat en net (en brut) la quantitat neta (bruta) - acreedor/a creditor/a - préstam préstec - bolsa, bolsari borsa, borsari - pronto pago pagament immediat - liquidès/liquidesa liquiditat -justipreu preu just

� Líquid /liquiditat. Derivats: liquidar, liquidable, liquidació, liquidador/a,...

- Líquid. 1) Quantitat o preu nets, és a dir, havent-ne descomptat els impostos que hi corresponguin.

2) Diner efectiu. - Liquiditat: quantitat de líquid.

MODEL EXEMPLE

DADES DEL PROVEÏDOR Factura núm.______ Nom: Data ____________ Domicili: NIF: DADES DEL CLIENT Nom Domicili NIF Codi Quantitat Article Preu per unitat € Import € Total mercaderies.........€ Impostos………………..€ Import total……………..€ FORMA DE PAGAMENT ____________________ (signatura, si cal)

Forn i Rebosteria SL Factura núm. 2332 Carrer X Data: 23 d’agost de 2004 Polígon Industrial Capdepera NIF 22222222 X Nom Domicili NIF Codi Maria Llorens Gayà c/ Lliure s/n(Capdepera) 33333333 V 4433

Quantitat Article Preu per unitat € Import € 3 ensaïmades llises 6€ 18€ 4 gatons d’ametla 10€ 40€ 3 coques amb verdura 10€ 30€ Total mercaderies 88 € Impostos 16% IVA 14’08 € Import total 102’08€ FORMA DE PAGAMENT: al comptat Ho he rebut,

22

FAX, NOTA I CORREU ELECTRÒNIC 1) El fax. És un procediment de transmissió de documents a través de la línia

telefònica. En la pàgina de transmissió de dades les dades han d’aparèixer de manera clara.

MODEL EXEMPLE

Lèxic i fraseologia: A l’atenció de s’abrevia A/A+ nom o A+nom. Ex: A/A del Sr./la Sra X.

2) La nota . Document breu en què es comunica algun fet concret a una persona absent o al públic en general. En aquest cas, ens referim especialment a les notes de telefonada o de visita (que poden anar des d’un simple post-it a un tros de full o document imprès) i als avisos al públic.

Algunes remarques lingüístiques :

1) Lèxic i fraseologia:


- pos en el vostre coneixement us comunic, us faig saber - posta en marxa posada en marxa, inici - desempenyar fer, dur a terme, encarregar-se de... - a la major brevetat tan aviat com sigui possible al més aviat possible - en el seu defecte si no n’hi ha/si en falta - en el seu dia el dia de la data, el dia corresponent,

el dia adequat - ignorar una reclamació no tenir en compte una reclamació

2) En les notes cal parar especial esment als registres segons a qui ens adrecem i el context i propòsit comunicatiu en què ho facem (TU/VÓS/VOSTÈ). Podeu consultar aquesta informació a la pàg. 7.

3) Correu electrònic.

Hem considerat adient incloure’l en aquest apartat per la similitud i funcions que té amb la nota (entre d’altres). Avui dia és freqüent el contacte per intranet o correu extern i per això moltes vegades les notes i avisos avui dia també ens els enviam per correu electrònic. Convé diferenciar correu electrònic (missatge específic amb un tema específic) de adreça electrònica o a/e (espècie de bústia personal electrònica que té cadascú identificat amb el símbol @). Sobre lèxic d’informàtica us recomanam que consulteu la pàg. 66.

Identificació de l’entitat emisora Dades de l’emissor Dades del receptor Dades de la transmissió Espai per a observacions Telèfon contacte

De part de: A: Empresa/Companyia/Entitat: Núm. Fax : Data: Núm. de pàgines (incloent-hi aquesta) Observacions:

(si no rebeu bé aquest fax, telefonau al 971 563052)

AVÍS Del 15 de juliol al 15 d’agost de 2005

aquest Servei d’Assessorament Lingüístic romandrà de vacances.

23

INFORME

Definició: Document que presenta una exposició de fets de caràcter informatiu sobre la situació d’un afer o sobre els elements necessaris per a que aquest es resolgui. Els informes poden ser: per una banda, preceptius o imprescindibles i facultatius o voluntaris i, de l’altra, vinculants, és a dir, de seguiment obligatori, i no vinculants, que són els més habituals. D’acord amb l’article 83.1 de la LRJPA, llevat que hi hagi una disposició que estableixi el contrari, els informes són facultatius i no vinculants. L’informe s’anomena dictamen quan conté una valoració o una opinió i és emès per un facultatiu o una comissió tècnica amb funcions d’assessorament o de consulta. En el cas de les corporacions locals s’estableix una distinció, dins les propostes sotmeses al ple, entre proposició, moció, vot particular, esmena, prec i pregunta.

Criteris generals de redacció

La redacció d’un informe ha de ser tan ordenada, concisa i clara com sigui possible, per això se’n separaran les diferents parts mitjançant paràgrafs i per enumeració d’antecedents, (“atès que”, “vist que”), els fets provats, quan n’hi hagi, els fonaments de dret i la decisió. Algunes incorreccions a evitar


- “...el tècnic que subscriu té l’honor - “...el tècnic ___ emet l’informe següent...” d’emetre l’informe següent...” - “...vinc a proposar.../ tenc a bé proposar” - “Propòs...”. - contemplar - preveure, tenir en compte - “els Estatuts contemplen aquesta possibilitat” - “els estatuts preveuen aquesta...” - en base a -segons/sobre la base/a partir del que disposa

MODEL

Exp.:_____________ Assumpte: ________ Sol·licitant: __________ ANTECEDENTS

1. ________________________ 2. ________________________ 3. ________________________

FONAMENTS DE DRET

1. ________________________ 2. ________________________ 3. ________________________

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ 1r. __________________________________________________________________________________ 2n. _________________________________________________________________________________ Càrrec Nom i llinatges Lloc i data

24

INVITACIÓ

Definició Document per mitjà del qual es convida algú a un acte públic. Algunes remarques lingüístiques

� Recordau que : En català els imperatius es fan en subjuntiu (2ª persona del plural de present de subjuntiu) o amb impersonal, no en infinitiu. Per això direm: “no fumeu” /”no es pot fumar” en comptes de “no fumar”.

En el cas de les invitacions és molt corrent trobar escrit: “Confirmar assistència” � en comptes de “us pregam que confirmeu la vostra assistència / confirmau assistència”. “Telefonar a .........” � en comptes de “us pregam que telefoneu a / telefonau a...”.

MODEL

El/la___________________________________________________________Us convida/es complau a convidar el senyor/ la senyora __________________________________________________________ a ______________________________, que tendrà lloc a (lloc) ______________, dia ____ a les _____ h. ____________, ___ de ______ de 200__ (Informació ocasional)

- Pregam que confirmeu la vostra assistència. Tel _______________ - Cal presentar la invitació.

El/la Us convida/es complau a convidar el senyor/ la senyora

Logotip (Logotip)

El/la___________________________________________________________Us convida/es complau a convidar el senyor/ la senyora __________________________________________________________ a ______________________________, que tendrà lloc a (lloc) ______________, dia ____ a les _____ h. ____________, ___ de ______ de 200__ (Informació ocasional)

- Pregam que confirmeu la vostra assistència. Tel _______________

25

OFICI

Definició És una comunicació per un organisme oficial integrada en la tramitació d’un procediment administratiu. Es considera ofici de caràcter intern aquell adreçat a un altre òrgan administratiu o a un funcionari o funcionària, i de caràcter extern aquell adreçat a particulars. MODEL EXEMPLE


1) Per introduir i connectar paràgrafs:

D’una banda... D’altra banda... En relació amb... Altrament... Amb referència a... Pel que fa a... Quant a... Amb relació a... En primer lloc, en segon lloc, etc.

2) Algunes construccions a evitar


- Pel que respecta a... Pel que fa a... - Abundant en aquest tema... Insistint en aquest tema... - En quant a... Quant a... - Parte (d’accidents, mèdic, etc) comunicat (d’accidents, mèdic)

Senyora, Us trametem, adjuntes, les llistes de control d’assistència dels alumnes dels cursos de català 2004 CA 30 i CA 66 de l’Ajuntament de Capdepera. Atentament, Servei d’Assessorament Lingüístic (nom i llinatges) Capdepera, 9 de juny de 2004 ESCOLA BALEAR D’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

Capçalera

Salutació (opcionalCos

Comiat (opcional)

Signatura

Datació

Destinació

Capçalera

26

PRESSUPOST Definició És un document en què una empresa o un professional especifica el preu que preveu que costarà un determinat servei (un estudi, una obra, etc.) MODEL EXEMPLE

Títol que identifica el document Persona o raó social que encarrega serveis Descripció d’activitats i materials que s’inclouen Preu global (amb preus parcials, càrregues impositives, caducitat del pressupost) Persona o raó social que pressuposta serveis Número referència i datació

Construccions Generals SL c/ Comtessa, 78 07580 Capdepera NIF: D35534555 PRESSUPOST PER A OBRES DE REHABILITACIÓ DEL LOCAL DEL c/ Hernán Cortés, 34 Encarregat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Capdepera. Pça des Sitjar, 5. 07580 Capdepera Parets: - Tirar un envà i aixecar-ne dos de nous de 2’70x 3’55m. - Enguixar i arreglar els desperfectes de les parets actuals. - Col·locar un marc de porta 1980€ Import de materials I execució 2500€ IVA (16 %) 400€ IMPORT TOTAL 2900€ El gerent, (nom i llinatges) Capdepera, ____ de _________ de 200__

27

REBUT

Definició Document amb què es reconeix haver rebut d’algú doblers (o alguna altra cosa) perquè aquesta persona en tengui constància. Algunes remarques lingüístiques:

� En aquest tipus de document, convé evitar una possible modificació posterior del document. Per això és freqüent l’expressió amb xifres i lletres de la quantitat i l’ús de signes com el sostingut (#) per tancar les xifres.

Recordau que en català per escriure quantitats numèriques se segueix la regla del D-U-C (desenes-unitats-centenes). Consultau aquesta regla a la pàg. 56 (ús del guionet)

� Les abreviatures corresponents a euros=EUR i cèntim(s)=ct. Ex. de quantitat numèrica expressada en lletres: 1.342’40 € = mil tres-cents quaranta-dos euros amb quaranta cèntims.

MODEL

Hem/He rebut de __________________________________________________________________________ La quantitat de (quantitat en xifres € i quantitat en lletres), corresponents a/en concepte de__________________________________ . _______________, ___ de _______ de 200__ IDENTIFICACIÓ FUNCIONAL (càrrec) signatura IDENTIFICACIÓ NOMINAL (nom i llinatges)

28

RESOLUCIÓ

Definició Document que reflecteix la decisió que pren un òrgan administratiu sobre un assumpte determinat a l’acabament del procediment. Fraseologia. En l’apartat de Relació dels fets podem emprar les fórmules: 1. a) “Vist/a”

b)“El Senyor/la senyora XXXXX el dia _____ va presentar una sol·licitud en què demanava...........”.

2. a) “Atès/a” b) “ Fou sol·licitat l’informe tècnic de........”. En l’apartat de Fonaments de dret podem emprar les fórmules següents: - “Fent ús de les facultats que m’han estat conferides per...” - “L’expedient instruït s’ha de resoldre d’acord amb el que estableixen la Llei ......... i

el Decret .......... que la desplega, que, dins l’assumpte plantejat dins de l’expedient, preveuen........”.

MODEL

Capçalera Expedient: ___________ Relació dels fets Vist/a:1._______________________________________________________________ Atès/a:2.______________________________________________________________ Fonaments de dret Fent ús de les atribucions que m’han estat conferides per ______________________________________________________________________ RESOLC: Primer.________________________________________________________________ Segon.________________________________________________________________ IDENTIFICACIÓ FUNCIONAL (càrrec) (signatura) IDENTIFICACIÓ NOMINAL (nom i llinatges) Capdepera, _____ de ______ de 200_

29

SALUDA

Definició Comunicació breu de caràcter protocolari. Generalment s’utilitza per a notes d’agraïment, de felicitació, etc. Algunes observacions a tenir en compte.

� És un document sempre escrit en 3ª persona del singular. � Saludar regeix CD. Per això utilitzarem expressions del tipus:

“El Sr./la Sra. XXX saluda Ø el Sr./la Sra. ZZZZZZZ” sense preposició “a”!!

REGLA: Una comprovació per saber si convé posar o no preposició és substituir el nom de la persona a qui saludam per un pronom feble. Els pronoms de CD són –LO, -LA, -LOS, -LES. Aleshores, si substituïm aquestes expressions per pronoms direm “saludar-lo/saludar-la/saludar-los/saludar-les”.

MODEL

EXEMPLE

JOAN FERRER FLAQUER, batle de Capdepera

S A L U D A

la Sra. XXXXXXX

i es complau a convidar-la a la cloenda del curs de saxòfon de l’Escola de Música el proper dissabte dia 10 de juliol a les 20.00 hores al Teatre Municipal de Capdepera.

Aprofita l’avinentesa per agrair la seva col·laboració en l’organització d’aquest curs.

Joan Ferrer Flaquer

Capdepera, 7 de juliol de 2004

CÀRREC DE L’EMISSOR

SALUDA

El senyor/la senyora____________________________________________________________________

IDENTIFICACIÓ NOMINAL (nom i llinatges)

Es complau a exepressar-li el testimoniatge de la seva consideració

Capdepera, _____ de _________ de 200____

30

SOL·LICITUD

Definició: És un document de petició que s’adreça a l’Administració, generalment sobre algun aspecte de tramitació reglada. La sol·licitud rep aquest nom a la llei corresponent, però també és freqüent donar-hi el nom d’instància. Algunes remarques :

� El contingut i la forma de la sol·licitud estan regulats per la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

� Normalment, els mots que introdueixen l’exposició dels fets i la petició

s’escriuen amb majúscules perquè quedin ben destacats; la distribució dels paràgrafs també es fa amb la intenció que aquests dos verbs siguin ben visibles.

� No s’utilitzen expressions del tipus:

“la qual cosa espera obtenir de la vostra amabilitat” o similars. La concessió d’allò que se sol·licita no depèn ni de l’amabilitat ni de la bona voluntat de ningú, sinó de les circumstàncies legals.

� Algunes construccions a evitar


cumplimentar un imprès/document emplenar, formalitzar

MODEL EXEMPLE

Identificació de la persona que fa la sol·licitud: Nom i llinatges, DNI/NIF, adreça completa i telèfon. Exposició de motius EXPÒS: Que…….. Per això, DEMAN: Que……… DATA SIGNATURA DEPENDÈNCIA

DADES PERSONALS

DNI

Número Pis/esc. Porta

Telèfon

EXPÒS Expedient núm._____________

Per això, SOL·LICIT

DOCUMENTS QUE APORTSignatura persona sol·licitant

Signatura de la persona sol·licitant Capdepera, __ de ____ de 200__ BATLE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE CAPDEPERA

31

XEC

Definició És un document de crèdit per mitjà del qual el titular d’un compte dóna una ordre al banc perquè pagui una quantitat. L’estructura i el format del xec ja els forneix el banc o caixa, i estan regulats legalment.

Xec al portador: Xec que pot ser cobrat personalment i directament per

qualsevol persona que el presenti al banc pagador. Xec barrat: Xec que travessen dues ratlles paral·leles i que només pot ser

cobrat si és en un compte bancari. Entre les dues ratlles hem d’escriure el nom del banc que volem que el cobri, però quan el banc és indeterminat, n’hi ha prou d’escriure-hi les paraules i cia.

Xec nominatiu: Xec en què hi ha indicat el nom del tenidor que l’ha de cobrar.

Algunes remarques:

� Consultau les remarques fetes a la pàg. 25 (REBUT) sobre l’escriptura de xifres en lletres.

� Algunes incorreccions a evitar


- contable, contabilidad comptable, comptabilitat - acús de rebut/acús de recibo justificant de recepció/ acusament de recepció - pagament a plaços pagament a terminis - quiebra fallida -financiació, financiar, financier finançament, finançar, financer

� Compte i derivats (comptable, compabilitat, comptabilitzar, etc.) s’escriuen amb –mpt-.

DADES DEL BANC O c/c núm. ______________ CAIXA D’ESTALVIS EUR ____(xifra)_______€ Pagau, per aquest xec, a____________________________________________________ Euros (en lletres) _________________________________________________________________________________________________________ . _____________, ____de __________ de 200__ (signatura)

32

CRITERIS D’ÚS D’ALGUNES CONVENCIONS

a) Aspectes de llegibilitat

A l’hora d’adoptar un estil propi de llenguatge administratiu català, relativament recent, hom s’ha limitat a traduir o a imitar el tipus de llenguatge castellà o anglès, tot introduint un seguit d’estructures i construccions forçades, calcs i manlleus lèxics i sintàctics, copiats talment i transformats “a la catalana”.

Vet aquí algunes de les incorreccions que cal evitar i que més hem detectat:

1. Abús de nominalitzacions ; és a dir, la seqüència de dos o més substantius seguits. El català prefereix transformar les nominalitzacions en verbs:

� UTILITZAM ☺ HEM D’UTILITZAR

*Llei reformadora de la llei... Llei que reforma la llei... *Correspon a la Junta de Govern l’aprovació... Correspon a la Junta de Govern aprovar...

2. Previ/prèvia + substantiu . En castellà s’utilitza “previ” com a adverbi i en català, gairebé sempre, es pot substituir per una frase verbal.

� UTILITZAM ☺HEM D’UTILITZAR

*S’atorgarà la subvenció previ estudi S’atorgarà la subvenció després de sol·licituds per la comissió de seguiment... que la comissió de seguiment hagi

estudiat les sol·licituds. 3. Gerundi de posterioritat . En català el gerundi de posterioritat no és correcte;

només es pot emprar amb valor simultani o amb sentit d’anterioritat.

☺Simultani Pex: En Joan es va fer un tall preparant una ensalada = mentre preparava una ensalada.

☺Anterior Pex: havent dinat sempre solc becar una estona = després de dinar. �*Posterioritat Pex: * “Es va aprovar la decisió, remetent còpia de l’acord a...” � hauria de ser

“Es va aprovar la decisió, i es remeté còpia de l’acord a...”

4. Traducció de “el mismo”, “la misma” en substitució d’un substantiu. En català no es tradueix per “el mateix”, “la mateixa”, sinó pels pronoms EN-HI.

�UTILITZAM ☺HEM D’UTILITZAR

*És natural de Capdepera i viu al mateix. És natural de Capdepera i hi viu. *Abans de remetre l’escrit he fet una còpia Abans de remetre l’escrit n’he fet del mateix. una còpia.

Utilitzam els símbols �, * i cursiva= incorrecte; Símbol ☺ i subratllat= correcte

33

5. En castellà se suprimeix la conjunció QUE; en catal à no se suprimeix . En castellà en textos com els administratius se suprimeix el nexe oracional “que”, però en català no el podem suprimir, ha d’aparèixer. �UTILITZAM ☺HEM D’UTILITZAR

*Us demanam Ø em concediu tres dies propis. Us demanam que em concediu tres dies propis.

6. Caiguda de les preposicions A, AMB, EN i DE = Ø dav ant un QUE relatiu .


*Confia en que vendran. Confia Ø que vendran. *N’hi ha prou amb que m’ho diguis tu. N’hi ha prou Ø que m’ho diguis tu. *S’ha acostumat a que li ho facin tot S’ha acostumat Ø que li ho facin tot. *Estic content de que m’hagis telefonat. Estic content Ø que m’hagis telefonat.

7. Utilitzar dos pronoms febles per fer referència a una mateixa funció sintàctica (pleonasmes).

�UTILITZAM ☺HEM D’UTILITZAR

*És un poble on hi viu molta gent És un poble on viu molta gent (sobra un dels dos pronoms de CCLloc) *Jo els hi diré això Jo els diré això (sobra un dels dos pronoms de CI)

8. Construcció de perífrasis verbals “a la castella na”.

a) � UTILITZAM ☺ HEM D’UTILITZAR

*TENIR QUE+INFINITIU � HAVER DE+INFINITIU Els interessats tenen que recollir els impresos... Els interessats han de recollir

els impresos...

b) � UTILITZAM ☺ HEM D’UTILITZAR

*DEURE (amb sentit d’obligació) � HAVER DE+INFINITIU Els que vulguin anar a l’excursió Els que vulguin anar d’excursió es deuran apuntar... s’hauran d’apuntar...

c) “Ser precís” en català no es pot emprar en sentit de necessitat, sinó de precisió.


*Serà precís que telefoneu a urgències Serà necessari que.... Haureu de...

Caldrà que...

34

9. LO neutre en català no és correcte. El podem substituir amb equivalents com EL, AIXÒ, ALLÒ, LA COSA QUE... és a dir, cercar construccions diferents segons el cas.


*Segons lo que disposa... Segons el que disposa... *Sala de lo contenciós-administratiu Sala contenciosa administrativa * Per lo que haurà de... Per la qual cosa haurà de...

� Recordau que : S’ha d’anar alerta a confondre el LO neutre amb el LO/-LO pronom (que substitueix “això”, “allò” o una oració subordinada encapçalada amb un “que”).

10. Ús de la locució prepositiva DEGUT A i de la conjunció consecutiva DONCS

com a conjuncions causals. No es poden utilitzar mai amb valor causal PERQUÈ.


*No podem aprovar aquesta moció, No podem aprovar aquesta doncs no hi ha prou quòrum moció perquè no hi ha prou...

11. Doblets lèxics . En aquest apartat feim referència a aquells grups de paraules que per semblança o confusió usam incorrectament i n’intercanviam usos i contextos. Per la seva extensió hem considerat oportú elaborar unes fitxes a part que podreu trobar a la pàgina web de l’ajuntament (apartat del SAL).

35

b) Majúscules i minúscules

S’ha de fer un ús moderat de les majúscules, ja que abusar-ne pot crear confusió interpretativa. En català les majúscules tenen un ús més restringit i sistematitzat que en castellà i podem distingir entre si s’usen amb funció demarcativa o distintiva.

Funció demarcativa

1. Inici de frase

a) A principi de paràgraf o text.

Ex: D’acord amb el que diposa....

Benvolgut Senyor,

Tal com vam acordar (...)

b) Després de punt.

Us tramet, adjunts, dos exemplars del conveni(...). Us els tramet.

c) Després del signe d’admiració o d’interrogació.

Aquests signes, si no en duen cap altre darrere (una coma, per exemple) marquen l’acabament d’una frase. Aleshores encapçalam la frase següent amb majúscula. Veniu? Si no començarem a partir.

d) Després de punts suspensius.

Quan aquest signe marca el final d’una frase, la paraula següent va amb majúscula inicial.

Confiam que el representant de la vostra associació assistirà la reunió... Si no hi pot assistir (...)

Quan aquest signe s’utilitza per deixar una frase inacabada i reprendre-la tot seguit la paraula següent va amb minúscula inicial, perquè forma part de la mateixa frase.

La transferència de competències en matèries com turisme, ordenació del territori, urbanisme... s’ha de fer d’acord amb les lleis de transferència.

2. Inici de citació

És introduïda per dos punts, els quals no marquen necessàriament inici amb majúscula:

La disposició transitòria segona estableix els requisits que ha de complir el personal per sol·licitar l’ajut social: relació laboral que ha de tenir amb l’Administració, situació laboral, termini de presentació de la sol·licitud, etc.

S’ha de tenir present, però, que si es transcriu després dels dos punts és la citació d’un fragment el començament del qual és amb majúscula, cal respectar aquesta majúscula:

L’apartat 2 de l’article 1 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears estableix que: “La denominació de la comunitat autònoma és Illes Balears”.

36

3. Inici després de parèntesis

Un text situat a l’interior dels parèntesis que vénen després d’un punt ha de començar amb majúscula i acabar amb un altre punt dins els parèntesis. En cas contrari, el text dins els parèntesis i el que ve després ha de començar amb minúscules:

La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (publicada en el BOE núm. 285, de 27 de novembre), estableix que...

4. Inici d’enumeracions

En els escrits encapçalats per formes del tipus “atès que...” o “vist que...”, que acaben amb un punt i una coma o una coma abans del verb principal, s’ha de començar el paràgraf següent amb majúscula, perquè és començament de paràgraf (1):

Atès que la sol·licitud de subvenció s’ha presentat dins el termini establert pel decret que en regula la concessió; Atès que el sol·licitant, d’acord amb la documentació presentada, ha acreditat de manera suficient que compleix els requisits exigits per demanar-la;

.../... Per tot això, resolc: En el cas, més corrent, d’enumeracions introduïdes per dos punts i que s’inicien o no amb una marca d’enumeració (guionet, enumeració alfabètica o numèrica), s’ha de reservar la minúscula per als casos d’enumeració de mots o sintagmes nominals. En aquests casos, s’ha d’ometre el signe de puntuació al final de cada element enumerat. Però, si aquests sintagmes són prou llargs, es pot posar un signe de puntuació (coma o punt i coma) al final de cada enumeració i cloure-la amb un punt final: S’ha de presentar la documentació següent:

- fotocòpia del DNI - certificat d’inscripció en el Registre Mercantil - fotocòpia de la declaració de renda 1.Però l’estructura d’aquest exemple és desaconsellable per la dificultat de comprensió que presenta, ja que la successió de paràgrafs sense verb principal descohesiona el text i obliga el lector a fer un esforç per comprendre’l. És més recomanable optar per estructurar el text de la manera més intel·ligible possible, d’acord amb les propostes dels manuals de llenguatge administratiu. Per exemple:

Fets

1. La sol·licitud de subvenció s’ha presentat dins el termini establert pel decret que en regula la concessió. 2. El sol·licitant, d’acord amb la documentació presentada, ha acreditat de manera suficient que compleix

els requisits exigits per demanar-la. .../... Per tot això, resolc:

37

Quan una enumeració està formada per oracions i sintagmes nominals o per sintagmes nominals llargs, cada element o punt comença amb majúscula inicial i du un punt al final: Article 11

En el marc de la legislació bàsica de l’Estat i, si pertoca, en els termes que aquest estableixi, corresponen a la comunitat autònoma e les Illes Balears el desplegament legislatiu i l’execució de les matèries següents: 1. Règim de responsabilitat de l’Administració de la comunitat autònoma i de l’Administració

local, d’acord amb el que es disposa a l’apartat 1.18a de l’article 149 de la Constitució. 2. Règim local. 3. Normes processals i de dret administratiu derivades de les peculiaritats del dret substantiu de

les Illes Balears o de les especials de l’organització de la comunitat autònoma. 4. Estatut dels funcionaris de l’Administració local, sense perjudici del que disposa el número

18 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució. 5. Coordinació hospitalària incloent-hi la de la Seguretat Social.

Funció distintiva 1. S’escriuen amb majúscula

a) El nom propi de les institucions, els organismes, les entitats, les empreses o establiments.

Les denominacions genèriques s’escriuen amb majúscula quan entren a formar part del nom d’una entitat constituïda formalment:

la Conselleria de Medi Ambient el Consell Insular de Mallorca l’Ajuntament de Capdepera la Universitat de les Illes Balears

En canvi, quan aquestes designacions genèriques constitueixen un plural aglutinador, s’escriuen sempre amb minúscula:

les conselleries del Govern de les Illes Balears els consells insulars els ajuntaments que s’han acollit als plans de...

b) Les designacions d’organismes i de l’administració.

En aquests casos les designacions genèriques s’escriuen amb majúscula quan en formen part, però, els adjectius i els complements del nom s’escriuen amb minúscula:

l’Estat espanyol l’Administració local l’Administració autonòmica

38

2. S’escriuen amb minúscula a) Els noms dels dies de la setmana, dels mesos i de les estacions de l’any.

La reunió es farà dissabte, dia 25 de març de 2002. La Llei 2/2000, de 14 de març, és una modificació de la Llei... La norma no començarà a aplicar-se fins a la tardor .

b) Les designacions dels càrrecs oficials. Facultar el conseller de Presidència per dictar... Ordre del president de les Illes Balears... La directora general de Comerç designarà... El batle de l’Ajuntament de Capdepera aprovarà la... La cap del Servei de Contractació (2)

c) Les formes de tractament o de designació genèrica catalana de les persones, que precedeixen els noms propis, i no s’escriuen en la forma abreujada:

El senyor Riu i Tort / el Sr. Riu i Tort El doctor Sales / el Dr. Sales Mossèn Alcover / Mn. Alcover d) D’acord amb la Llei orgànica 3/1999, de 8 de gener, de modificació de l’Estatut

d’autonomia de les Illes Balears, que estableix que el nom de la nostra comunitat autònoma és Illes Balears, escriurem la denominació genèrica de comunitat autònoma amb minúscula:

Correspon a la comunitat autònoma de les Illes Balears... La comunitat autònoma assumirà les competències de...

e) Els noms com uns i les denominacions genèriques:

Les entitats autònomes, les corporacions locals, els organismes autònoms... Els pressuposts generals de les comunitats autònomes...

_______________________________________ (2) Referent al darrer exemple i a d’altres de similars, cal distingir entre la designació genèrica (la cap de servei, el cap de negociat, el cap de secció, la cap de departament) que s’ha d’escriure amb minúscula en tots els casos, i la designació incompleta de l’òrgan administratiu que correspongui (la cap de Servei, el cap de Negociat, el cap de la Secció...), que s’ha d’escriure amb majúscula. Naturalment, i d’acord amb les normes generals d’ús, la designació del càrrec personal (és a dir, cap) sempre s’ha d’escriure amb minúscula, tret que, per la posició que ocupi el text, hi

pertoqui una majúscula.

39

f) Els títols dels documents oficials i de les tramitacions corresponents: Els substantius i adjectius que componen el títol d’un document oficial s’escriuen amb minúscula, llevat de la inicial absoluta del mot que designa el tipus de document i dels noms propis que formen part del títol. De la mateixa manera es fa quan es tracta de denominacions de tramitacions que corresponen al títol d’un document oficial:

el Projecte de llei d’ordenació... la Llei del Consell Econòmic i Social la Proposició no de llei, per la qual... l’ Avantprojecte de llei... el Decret 15/2000, de 4 de febrer, de modificació del Decret... la Resolució del director general... el Pla general d’ordenació urbana les Normes subsidiàries de planejament

Les designacions genèriques del tipus de documents i tipus de tramitacions s’escriuen amb minúscula en tots els casos: els projectes de llei les lleis del Parlament això s’ha de regular per decret una resolució del conseller, que exhaureix la via administrativa, estableix que... la resolució del recurs es dictà... g) Les parts genèriques de les obres i dels documents legals:

el preàmbul de la Llei el capítol IV... el títol I... d’acord amb l’article 53 en la disposició transitòria primera... l’ annex II...

40

c) Puntuació Els signes de puntuació s’han d’utilitzar d’acord amb les regles gramaticals generals. Sovint en feim un mal ús i per això feim algunes remarques. 1. La coma (,)

a) En les disposicions s’ha de posar una coma per intercalar la data en els enunciats de les lleis i dels decrets.

La Llei 11/1990, de 17 d’octubre, de patrimoni de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Decret 28/2000, de 25 de febrer, pel qual es regula la participació del Govern de les Illes Balears en el finançament de les infraestructures de la Universitat de les Illes Balears.

b) En les ordres i en les resolucions, la data no ha d’anar entre comes, sinó que aquest signe de puntuació s’ha de posar després de la data.

Ordre del president de les Illes Balears de 27 de juliol de 1999, pel qual s’estableix l’estructura orgànica del Govern de les Illes Balears.

Resolució del conseller d’Interior de 4 de març de 2000, per la qual es fa pública la convocatòria de...

c) És incorrecte que la coma separi el subjecte del verb o algun dels seus complements, ja que això afecta la sintaxi de la frase!


L’ordre que determina la nova L’ordre que determina la nova estructura del Govern, fixa també estructura del Govern fixa també l’ordre de prelació de les conselleries... l’ordre de prelació de les

conselleries...

No obstant això, cal usar la coma en incisos explicatius d’un sintagma, sigui quina sigui la funció que faci:

La Llei 30/1992, d’acord amb la modificació aprovada per la Llei 4/1999, estableix que...

2. El punt i coma (;) En les disposicions generals s’ha d’usar el punt i coma, a més dels casos en què pertoqui, en aquests casos concrets:

a) En l’enumeració de noms de persones amb el càrrec corresponent.

Autoritzar la consellera de Presidència, Maria Rosa puig i Oliver; el conseller d’Hisenda i Pressuposts, Lluís Àngel d’Ayreflor i Cardell; i el Conseller de Turisme, Joan Flaquer i Riutort, per dur a terme totes les actuacions pertinents a l’execució d’aquest acord.

41

b) En les remissions a textos legals si són llargues i diverses.

D’acord amb el que estableixen l’article 2 del Decret 25/1999, de 8 de gener, d’establiment del llenguatge administratiu; l’article 3.1 de l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 21 de gener de 1999, per la qual es despleguen alguns aspectes del Decret 25/1999, i l’article 4 de la Resolució del director general de Política Lingüística...

c) En els textos jurídics, sobretot en les resolucions i els informes, en què s’adopti la tècnica de separar en paràgrafs introduïts per “atès que” o “vist que” els fets i els fonaments de dret, ja que no solen tenir verb principal.

Atès que la sol·licitud de subvenció s’ha presentat dins el termini establert pel decret que en regula la concessió; Atès que el sol·licitant, d’acord amb la documentació presentada, ha acreditat de manera suficient que compleix els requisits exigits per demanar-la; .../... Per tot això, resolc:

No obstant això, s’ha de dir que es rebutja aquesta tècnica d’exposició de motius per la dificultat de comprensió que presenta i se’n recomana una altra de més senzilla, que delimita molt clarament els fets i els fonaments de dret i els enumera (vegeu a l’apartat 4 de la funció demarcativa de majúscula i la nota de peu corresponent).

3. Els parèntesis (:) Pel que fa als parèntesis, convé recalcar que s’han de fer servir per introduir dins una oració una observació marginal o per indicar la font o autoria dels que es copien i l’ús desmesurat afavoreix els paràgrafs llargs i, per tant, poc recomanables.

42

d) Tipografia: rodona, cursiva , “cometes” i negretanegretanegretanegreta. 1. Rodona. S’escriuen amb rodona i sense cometes:

a) Els noms de les persones físiques i jurídiques. Ex: M. Àngela Melis Vila, Nestlé, Gesa.

b) Els noms alternatius (hipocorístics, sobrenoms, renoms, malnoms, pseudònims

i noms artístics). Ex: Jaume I el Conqueridor, Senisu, Víctor Català.

c) Els noms de les companyies artístiques.

Ex: Camerata Barroca, Orquestra Simfònica de les Illes Balears, El Tricicle, Quartet Amadeus.

d) Les marques i els productes comercials: Ex: unes sabates Camper, gelat Jop.

e) Els noms d’establiments, locals comercials, cinemes, teatres, sales de festa, urbanitzacions i residències particulars d’esbarjo.

Ex: sala Augusta, anaren al Teatre Municipal, dinaren a Ses Rotges.

f) Els títols genèrics de programes de ràdio i televisió, les edicions concretes dels quals tenen títol propi. Ex: Gol a gol, 30 minuts, En directe.

g) Els títols de textos sagrats i els seus llibres.

Ex: la Bíblia, el Pentateuc, els Evangelis, l’Alcorà, la Torà, etc.

h) Els títols de textos, publicacions i obres literàries i artístiques construïts per un genèric:

h1) Compilacions, regulacions i disposicions legals (lleis, ordres, decrets, edictes, etc.) i els documents oficials (projectes, proposicions, mocions, informes, dictàmens, etc.).

Els Usatges, l’Estatut, la Constitució espanyola, l’Ordre del Departament d’Interior, la Reial cèdula de 20 d’octubre de 1774, etc.

h2) Còdexs manuscrits:

El Còdex Calixtinus, el Còdex de Roda, el Llibre Vermell de Montserrat, etc.

h3) Les obres medievals en què el genèric va especificat pel nom de l’autor o un topònim de l’indret on foren trobades o es conserven.

Les Homilies d’Organyà, el Crónico de Sklokoster, etc.

h4) Les escultures i les obres arquitectòniques de l’antiguitat (generalment anònimes) conegudes per un nom genèric i moltes obres escultòriques monumentals posteriors que han esdevingut, en molts de casos, de fet, topònims urbans. La Victòria de Samotràcia, la Llonja, el Consolat de Mar, etc.

43

h5) Les obres musicals (recordau que duen majúscula les inicials dels termes genèrics i els ordinals i adjectius que s’hi refereixen quan formen part del títol, però no les dels instruments ni les indicacions de to que s’hi contenen). El concert en mi bemoll (k.271) de Mozart,

la Rapsòdia Hongaresa núm. I de Liszt ...

En canvi, els noms genèrics dels moviments de les composicions musicals o els de les melodies operístiques van amb la inicial en minúscula:

El largo del concert per a piano núm. 4 de Rachmaninov ... 2. Cursiva. Van en cursiva:

a) Els noms científics d’animals i plantes, amb la inicial del gènere i subgènere en majúscula i les d’espècie i subespècie en minúscula.

Sapartium iunceum (ginesta); Iuniperus communis nana (ginebró); el gènere Quercum

Les abreviatures que van algunes vegades després del nom i que es refereixen al científic que va crear-lo van en rodona. Ex: Tribulus terrestris L.

b) Els títols específics de:

b1) Novel·les, novel·les curtes, reculls de contes, llibres de poesia, memòries i dietaris i, en general, obres majors (que no duen altres majúscules que les que demanen les regles generals d’ortografia):

Imitació del foc (B. Rosselló-Pòrcel), El quadern gris (Josep Pla), etc.

b2) Quadres i escultures: Les senyoretes d’Avinyó (P. Picasso), Las meninas (Velázquez) Large totem head (H. Moore)

Cal remarcar que els títols d’obres plàstiques basats en denominacions genèriques o els que siguin descriptius poden citar-se perfectament en traducció.

b3) Obres teatrals, pel·lícules i sèries telefílmiques.

Homes, Allò que el vent s’endugué, El cor de la ciutat. b4) Els títols de diaris, les revistes i publicacions periòdiques en general: Butlletí Oficial de les Illes Balears, Diari de Balears, El Temps, etc. b5) Obres musicals majors.

La Passió segons sant Mateu (J. S. BACH), Un Ballo in maschera (G. VERDI) b6) Dibuixos, còmics, tires i historietes il·lustrades, etc. (els dels seus episodis, si en tenen, poden anar entre cometes): TBO, Cavall Fort, Flash Gordon

44

3. “Cometes” La grafia de les cometes és diferent segons els usos que en fan les llengües. En català se’n fan servir tradicionalment tres: les cometes baixes o llatines («»), les cometes altes o angleses (“ “) i les cometes simples o senzilles (‘ ‘). Mantenen una relació de jerarquia en aquells casos en què cal utilitzar més d’unes cometes dins una mateixa oració, com és ara en algunes citacions: cometes baixes, cometes altes i cometes simples. Li vaig dir: «El professor ha dit que “film vol dir ‘pel·lícula’ ”.» Distingeixen un fragment de text respecte al text general, però cal tenir en compte que la composició d’una citació en un cos més petit és un signe diacrític suficient, per la qual cosa hi són necessàries les cometes.

a) En les citacions:

El preàmbul de l’Estatut d’autonomia havia de tenir l’èmfasi que s’espera d’una llei de lleis: «El poble de les Illes Balears, a través del seu Estatut, proclama com a valors suprems del seu autogovern el sistema democràtic que s’inspira en la llibertat, la justícia, la igualtat i la defensa dels drets humans, així com la solidaritat entre tots els pobles d’Espanya.».

En les citacions textuals, després de punt i a part, s’han de posar cometes de tancament per indicar que la citació encara continua. En acabar la citació, s’hi ha de posar les cometes de tancament que pertoca: Respecte d’això, l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears diu:

«1. La comunitat autònoma articula la seva organització territorial en illes i en municipis. Les institucions de govern de les illes són els consells insulars i les dels municipis, els ajuntaments. 3. Aquesta organització serà regulada, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, per

una llei del Parlament de les Illes Balears, d’acord amb aquest estatut i amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració, delegació i coordinació entre els organismes administratius i d’autonomia en els seus àmbits respectius.».

b) En els noms de persona constituïts per un nom de font i un renom, per eliminar

la confusió amb un autèntic llinatge. En Pere “Peixet”

c) En els títols específics de les exposicions i en els de les conferències,

col·loquis i congressos que no són designats amb un genèric: A la mostra “Bona cuina per tothom” hi trobareu les millors receptes... Les jornades comarcals “El projecte educatiu de ciutat”, organitzades per... El congrés “Medicina familiar” aplegarà els millors professionals...

d) En les denominacions de projectes, plans, programes, etc., que no comencin

pel genèric que hi correspon: El consell de Govern ha aprovat el projecte “Ampliació de la via de cintura, primera fase”...

e) En els eslògans utilitzats com a títols de campanyes:

La Conselleria de Sanitat i Consum ha posat en marxa la campanya “No badis”, contra els abusos... “Parc, sí. Pàrquing, no”, va ser la primera campanya ciutadana que...

45

f) En els títols de parts d’altres obres: f1) Capítols de novel·la, contes, poemes, articles, etc.: “Cançó del matí encalmat”, d’El caminant i el mur (S. Espriu) “Gabriel Alomar”, de les Illes (J. Pla) f2) Àries d’òpera, Lieder, cançons i poemes curts musicats (tant si són títols com primeres paraules): “Nessun dorma” (Turandot);

“L’estaca” (Ll. Llach)

f3) En les obres musicals que tenen dos títols, un d’oficial, descriptiu (que es disposa com s’ha indicat abans) i un altre d’ús popular, aquest segon:

la Sonata en do bemoll menor, el “Clar de lluna (L. van Beethoven) la Tercera Simfonia l’”Heroica” (L. van Beethoven) 4. Negreta

La negreta és un tipus de lletra que té per funció principal permetre la localització immediata de la paraula o paraules que es volen remarcar. És un recurs de visibilitat molt utilitzat pels mitjans de comunicació escrits (premsa, revistes, cartells, etc.) l’interès principal dels quals és destacar allò que és més important, atreure l’interès per llegir-ho o localitzar una paraula dins el text sense haver-lo de llegir. Però, s’ha de pensar que en el cas de les disposicions generals (lleis, decrets, resolucions, ordres, etc.) no és aquesta la finalitat de l’ús de la negreta. Atès que en aquest tipus de textos no només és important allò que es posa en negreta, ni tampoc no es pot llegir només allò que s’hi posa per saber què diuen sense haver-los de llegir, la finalitat de la negreta és identificar el tipus de disposició i afavorir-ne la llegibilitat. S’ha d’usar la negreta en els casos següents: a) En els títols de les disposicions.

Decret 20/1997, de 7 de febrer, pel qual es crea la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Resolució del director general de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació i Cultura de dia 29 de setembre de 2004, per la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certificats oficials de coneixements de català que expedeix la Direcció General de Política Lingüística.

b) En les parts de què consta cadascuna de les disposicions.

En el cas d’una llei s’ha d’usar la negreta en l’enunciat i, a més, en:

- El preàmbul, si n’hi ha, i l’exposició de motius. - El títol i l’enunciat, si en duen. - Els capítols, si n’hi ha, i l’enunciat, si en duen. - Els articles i l’enunciat, si en duen.

46

Exemples:

TÍTOL III DE LES INSTITUCIONS DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA

DE LES ILLES BALEARS

Capítol I Del Parlament

Article 19 1. El parlament representa el poble de les Illes Balears, exerceix la potestat

legislativa, aprova els pressupost de la comunitat autònoma, controla l’acció de govern i exerceix totes les competències que li atribueixen aquest Estatut, les lleis de l’estat i les del Parlament mateix.

c) En el cas dels decrets, ordres, resolucions i acords, a més dels enunciats de cadascun, la fórmula pròpia del tipus de disposició de què es tracti. DECRET RESOLUCIÓ/RESOLC ORDRE ACORD Exemple: Atès això, a proposta del conseller de Presidència, i havent-ho considerat el consell de govern a

la sessió de 15 d’abril de 2000,

DECRET

Fent ús de les atribucions que em confereixen les normes vigents, dict la següent

ORDRE

47

e) Abreviatures i símbols (vegeu l’annex 5)

1. Abreviatures Només s’han d’utilitzar, i amb caràcter restrictiu, aquelles abreviatures que l’ús ha imposat com a més comunes en el llenguatge. cra./ctra. (carretera) EUR o € (euro). av. (avinguda) pl. (plaça) pg. (passeig) art. (article/articles) Sempre duen punt i final i només es pot emprar una marca de plural en les abreviatures formades per contracció, en què algunes de les lletres interiors del mot són omeses. sres. (per senyores) ptes. (per pessetes) nres. (per nombres) En canvi, les abreviatures formades per truncament o suspensió, en què la part final del mot és omesa, no duen cap marca per indicar-ne el plural, ja que se n’ha elidit justament la part final. núm. (per número/números) p. (per pàgina/pàgines) els prof./la prof. (els professors/la professora) de l’acadèmia... 2. Sigles Se n’ha de fer un ús mesurat als efectes de garantir la transparència i claredat de la norma. Únicament en el cas que hi hagi repeticions excessives o quan el nom complet sigui molt llarg se’n justifica la utilització. En aquest cas, s’hi ha de transcriure el nom complet la primera vegada que s’hi utilitzi, i a continuació, entre parèntesis, s’hi ha d’indicar les sigles per les quals se substitueixi d’aleshores en endavant. Pel que fa a la utilització de les sigles en català, s’han d’assenyalar alguns aspectes: a) No s’han de posar punts al final de cada mot escurçat ni s’hi ha de deixar espais entremig. UIB (Universitat de les Illes Balears) IDI (Institut de Desenvolupament Industrial)

PIMEM (Petites i Mitjanes Empreses de Mallorca) b) Les sigles són invariables. Això vol dir que, per indicar-ne el plural, no s’hi ha d’afegir mai cap essa ni repetir-ne les lletres. En canvi, s’hi ha de fer concordar l’article, si en duen.

Les ONG (i no les ONG’s), els PC (i no els PC’s), les CA (i no les CC.AA), els EUA o EU (i no EE.UU.).

48

També es recomana, d’acord amb la reforma de la Llei orgànica 3/1999, de 8 de gener, de modificació de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i per coherència amb allò comentat a la lletra d) de l’apartat majúscules, no utilitzar les sigles CAIB per fer referència a la comunitat autònoma de les Illes Balears. 3. Símbols Són abreujaments que s’usen per designar operacions, unitats, magnituds, dimensions o altres conceptes matemàtics, físics, químics, monetaris, etc. Són formats per lletres inicials (o inicials o finals) o per un signe alfanumèric. Són un codi internacional i s’escriuen en minúscules, encara que, en el cas de les monedes o si representen un mot format d’un nom propi de persona, s’escriuen amb majúscules. S’escriuen sense punts ni espais entremig o al final. Són variables: no admeten cap marca de plural. 50 km (quilòmetres); són les 19.45 h (hores); 45 $ (dòlars); 3000 ha (hectàrees) En conclusió, es recomana usar les abreviacions (siguin abreviatures, sigles o símbols) que representin més estalvi i les que siguin més senzilles, sempre amb les restriccions que s’ha indicat. Abreviacions possibles Abreviacions recomanables pta./ptes./PTA PTA (un símbol, invariable) pàg./p. p. ctra./cra. cra.

49

f) Traduccions Amb caràcter general, s’han de traduir totes les paraules. No obstant això, si no és possible fer-ho perquè no hi ha cap mot equivalent ni cap manlleu adaptat, en general, s’hi ha d’usar la cursiva. 1. En el cas de noms d’institucions i entitats públiques, el criteri general és de traduir-ne el nom al català: a) Noms d’organismes administratius.

Ministeri de Treball i Afers Socials (en lloc de Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales)

Consell General del Poder Judicial (en lloc de Consejo General del Poder Judicial) Congrés dels Diputats (en lloc de Congreso de los Diputados) b) Noms d’empreses públiques. Institut Nacional d’Ocupació (en lloc de Instituto Nacional de Empleo) Radiotelevisió Espanyola (en lloc de Radiotelevisión Española)

c) Nom de centres d’ensenyament i entitats culturals. En principi no es tradueixen, però es poden traduir els noms que comencin amb termes genèrics com ara institut, universitat, fundació, museu, etc., atesos la transparència i l’ús popular. Universitat Autònoma de Madrid (en lloc de Universidad Autónoma de Madrid) Museu del Prado (en lloc de Museo del Prado) d) Noms d’organitzacions internacionals es tradueixen al català. Organització de les Nacions Unides Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord

2. Els noms d’institucions i entitats privades, en general, no s’han de traduir.

a) Noms d’entitats bancàries. Els noms propis de les entitats bancàries i caixes d’estalvi no es tradueixen.

Banco de España / Caja de Madrid

b) Noms d’empreses privades. No s’han de traduir i s’han d’esmentar tal com figuren al Registre Oficial d’Empreses. Royal Insurance

c) Noms de partits polítics i associacions cíviques. En general no s’haurien de traduir. Però en la pràctica, sovint es tradueixen atès l’ús que en fan els mitjans de comunicació. Partit Popular (per Partido Popular) Partit Socialista Obrer Espanyol (per Partido Socialista Obrero Español) Confederació espanyola d’Organitzacions Empresarials

d) Noms de federacions (esportives, sindicals, etc.) i organitzacions paral·leles de caràcter oficial (no de l’administració ni de titularitat pública) es tradueixen al català.

Federació Espanyola de Tennis / Federació de Metall

50

3. Les denominacions de textos normatius i d’altres documents jurídics s’han de traduir al català.

Tractat d’adhesió d’Espanya a la Comunitat europea Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú...

4. Quantitats. Com a regla general, s’han d’escriure en nombres i no en lletres per afavorir-ne la llegibilitat.

... en el recurs contenciós interposat contra la Resolució de Turisme de 15 de desembre de 1999, per la qual s’interposa a la recurrent sanció de multa de 5.000.001 PTA, per infracció en matèria de turisme.

Excepcionalment, per tal d’assegurar-ne l’exactitud, es poden posar en nombres i, seguidament, entre parèntesis, en lletres.

Aprovar l’atorgament d’una subvenció de 9.534.789 PTA (nou milions cinc-centes trenta-quatre mil set-centes vuitanta-nou PTA) a l’entitat...

a) Separació dels blocs en xifres. Es pot fer deixant un espai en blanc (criteri internacional) o posant-hi un punt.

237 437 / 237.437 1 000 000/1.000.000

b) Ordinals. Els ordinals i els cardinals de més de tres xifres usats com a ordinals, com són les datacions o els números d’ordre de les disposicions, van sense punt o sense espai en blanc. ...havent-ho considerat el Consell de Govern a la sessió de 24 de març de 2000...

Reial Decret 1776/1981, de 3 d’agost, pel qual s’aprova l’estatut que regula les societats agràries de transformació.

També es poden representar els ordinals amb l’abreviació que els correspon, d’acord amb les normes generals d’ús. 1r (primer) 9a (novena) 2es (segones) 5ns (cinquens) 21a (vint-i-unena) 42a (quaranta-dosena) c) Terminologia específica, especialment del món de la informàtica. No digau Digau Hardware maquinari Software programari Mailing publitramesa

Buzoneo bustiada Cortar y pegar retalla i enganxa Copypaste copipasteig Online en línia E-mail 1) adreça de correu 2) correu electrònic: missatge red de comunicacions xarxa de comunicacions

51

comunicació en red comunicació en xarxa diskette disquet web site el (lloc) web page web la (pàgina) web línia RDSI línia XDSI

(red digital de servicios integrados) (xarxa digital de serveis integrats) mouse ratolí link enllaç

52

ANNEXOS

53

ANNEX 1. QÜESTIONS DE NORMATIVA NOTA: L’objectiu d’aquest annex és merament recordatori i en funció dels dubtes que han generat més consulta i dubtes al SAL. Per trobar la informació de manera més detallada podeu consultar qualsevol dels manuals o llibres de text de classe. A tall d’exemple, us recomanam: - Ortocard, Regles d’ortografia catalana, Ed. Castellnou; - El català de la A a la Z, de Susana Rodríguez Vida i amb revisions de Josep Ruaix, Ed. J. Ruaix. Moià, 1997 - Qualsevol dels llibres de J. Ruaix, on trobareu un llibre dedicat a cada àmbit de la llengua (ortogràfic, sintàctic,

lèxicosemàntic, etc). - Gramàtica catalana (especialment referida a les Illes Balears), Francesc de Borja Moll.

Índex

pàgina • Vocal neutra a/e�ə 54-55 • Neutralitzacions o�u 55 • Substantius sense –s final 56 • Diftongs 56 • Separació de síl·labes 56 • Accentuació 57 • Accents diacrítics 58 • Dièresis 58-59 • Apòstrof 59 • Guionet 60 • Oclusives P/B T/D C/G 60 • B/V 60 • S/SS/Z/C/Ç 61 • X/IX (T)G/(T)J TX/IG 61 • L / LL / L·L 62 • MM / MN / -MPC- o –MPT- 62 • Pronoms relatius 62-63 • Preposicions A, AMB, EN, DE 63 • Per / per a 63 • Tan / tant quan / quant 63 • (des) de / cap (a) / fins (a) 63-64 • Com / com a 64 • Si no / sinó 64 • Verbs 64

54

Substantius i adjectius. Recordau que el so de vocal neutra (pare, agre) s’escriu amb –e final en masculins; en canvi en –a si són femenins (dona, pobra). Quan es declinen adjectiu i substantiu junts hom ha de tenir en compte que ambdós estiguin escrits en el mateix gènere i nombres, és a dir, que concordin.

Ex: poma agra i no poma agre!

Recordau que els possessius de nosaltres i vosaltres són: nostre/vostre (masc. sing.) pl. nostres nostra/vostra (fem. sing.) vostres

Així: a favor nostre i no (nostra) al vostre compte i no (vostra) A pesar de la regla anterior, trobam:

- algunes paraules masculines que s’escriuen en –a final. Ex: monarca, dentista, paleta, homicida, idioma. - algunes paraules femenines i adjectius que s’escriuen en –e final. Irene, Carme, calvície, piràmide i l’adjectiu rude (ruda és una planta, no un adjectiu!).

Els plurals de les paraules anteriors s’ajusten al següent quadre:

Masculí Femení

Singular -o -e -

-a

Plural

-o -e + s -

-es

D’aquesta manera, doncs, la a del singular femení sempre es transforma en una e quan es troba travada per una s amb la qual forma plural. I de vegades això fa que també es produeixin algunes modificacions de síl·laba: -CA vaca -QUES vaques -QUA iniqua -QÜES iniqües - JA platja -GES platges -GA droga -GUES drogues -GUA llengua -GÜES llengües Derivats A l’hora d’escriure una paraula, si dubtam entre escriure a o e ens basarem en com està escrit el seu primitiu. Per tant, totes les paraules d’una mateixa família s’escriuen amb la mateixa vocal. Ex: sabater o sabeter? � sabater perquè vé de “sabata” caballera o cabellera? � cabellera perquè vé de “cabell” Temps verbals: A l’hora d’escriure formes verbals ens basarem en la vocal tònica de l’arrel (a o e) de les persones de singular del present d’indicatiu (jo, tu, ell/ella).

Ex: Agafa � agafarà; ned � nedaria; beus � bevies

Vocal neutra a / e �� ə

55

En posició final: - S’escriuen en –a: la forma de ell/ella (-a) de present d’indicatiu. Ex: canta.

Les formes de jo i ell/ella (-ava) de pretèrit imperfet indicatiu: Ex: Jo cantava /ell mirava

- S’escriuen en –e les formes verbals seguides d’una altra grafia (+s, m, u, n): Ex: cantes, xiulàvem, ballen, dormíeu

Excepcions d’aquesta regla: - els infinitius de la 2ª conjugació. Ex: Riure, moure, etc.

- imperatius singulars. Ex: Vine! Corre! Omple! Aquesta regla no s’aplica en el cas dels verbs TREURE, NÉIXER, JEURE, FER I SABER –i derivats-, en què l’infinitiu és en e, però totes les formes d’aquests verbs amb arrel àtona s’escriuen en a: Ex: Jec però jauria

Treus però traurem Néixer però nascut Fer però farem Sé però sabràs

Substantius i adjectius Igual que en el cas anterior, també ens basarem en l’escriptura de primitius per saber si hem d’escriure o o u. Ex: pontet o puntet? � pontet perquè vé de “pont” olleres o ulleres? � ulleres perquè vé de “ull” S’escriuen amb o els primitius catalans i els seus derivats, i amb u els pseudoderivats, és a dir, els mots manllevats directament de llatí. Així. Ex: boca � bucal; món � mundial; jove � juvenil; doble � duplicar Les paraules acabades en –s, -ç, -x, -ix, -ig, -xt, -tx- st fan el plural en –os a fi de fer més fàcil la seva pronúncia. Ex: despatx � despatxos i no despatxs. Alerta: amb les paraules que acaben en –x, com annex (masc. pl. annexos), formes femenines annexa-annexes).La mateixa regla s’aplica amb mixt, complex, fix, text, pretext, reflex (*i no mixte, complexe, fixe, texte, pretexte, reflexe). Verbs A l’hora d’escriure “o” o “u” també ens fixarem en les formes singulars de present d’indicatiu. Ex: jug � jugam; posa � posassin; etc. En canvi els verbs COLLIR, COSIR, ESCOPIR, TOSSIR I SORTIR escriuen en –u les formes tòniques i en -o les formes àtones.

Ex: (jo) cull � collia; tus � tossim; escup! � escopim Els verbs PODER I VOLER també sofreixen alguns canvis: puc vull però podem voler podeu volent

pugui vulgui volgut puguis vulguis pugui vulguem poguéssim volguéssiu puguem vulguem pugueu vulgueu Ex: Us demanam que ens indiqueu a qui cal que ens adrecem per mantenir

puguin vulguin una entrevista en què puguem concretar quines condicions podeu oferir-nos.

Vocal neutra o �� u

56

En català les paraules acabades en –is són plurals i femenines. El seu singular es fa en –i (no –is). Ex: tesi-tesis, crisi-crisis, anàlisi-anàlisis, hipòtesi-hipòtesis.

Recordau!: - Anomenam diftong a la combinació de vocals i, u + a, e, o o viceversa; combinació de vocals que formen una sola síl·laba. - Anomenam hiat a la combinació de vocals a, e, o; combinació en la qual cada una d’aquestes vocals va en una síl·laba diferent. Així: diftongs creixents diftongs decreixents

ia ua *qua *gua ai au ie ue *qüe *güe ei eu ii *qüi *güi iu io uo *quo *guo oi ou ui uu

*Els diftongs creixents, tot i ser un grup compost per dues vocals se separa gràficament i cada una de les vocals queda en una síl·laba diferent. Ex: gràcia = grà-ci-a. Excepcions

1) els diftongs ui i iu/uu es consideren creixents, per la qual cosa quan no se separen mai. En canvi el diftong ii sí se separa.

Ex: avui = a-vui; niu = niu però estudii = es-tu-di-i 2) En el cas de GU+vocal o QU+vocal classificarem aquest diftong com a creixent però no en separarem les síl·labes perquè la GU o QU representa un sol so fonètic. Aleshores: pasqua = pas-qua; llengua = llen-gua. 3) La i/u fan de consonant en els casos següents:

3.1) Quan una paraula comença en (h)i+vocal (=y grega castellana). En aquest cas classificam com a diftong creient però no separam.

Ex: iarda = iar -da (i no i-ar-da); ioga = io-ga (i no i-o-ga); hiena = hie-na (no hi-e-na)

3.2) En casos de triftong en què la i/u estiguin enmig fent de pont: se separen 1vocal+2vocals. Ex: reien = re-ien; treuen= tre-uen.

Moltes vegades quan escrivim no ens hi cap una paraula a la mateixa línia. Aleshores, per separar correctament en síl·labes hem de tenir en compte el següent:

1. La separació de diftongs anterior (si són creixents -se separen- o decreixents –no se separen). Ex: d.creixent (Ma-ri-a ); d. decreixent (gai-re)

2. Grups de consonants: a) Se separen: rr (car -ro), ss (mas-sat-ge), l·l (pel-lí-cu-la), ix (cai-xa), sc (es-ce-na), tj (plat-ja), tx (des-pat-xar), tz (or-ga-nit-zar).

b) No se separen: gu (llen-gua), qu (a-qüe-duc-te), ny (ca-nya), ll (ca-llar), ig (ma-re-ig)

Saber separar correctament, a més, ens servirà per poder aplicar les regles d’accentuació i dièresi.

Diftongs

Separació de síl·labes

Substantius sense –s final

57

Abans d’accentuar, primer cal saber separar correctament en síl·labes, a fi de saber en quina síl·laba recau la força de veu. Primer de tot hem de distingir entre accent obert i tancat. Accent tancat= mateixa pronunciació que en castellà; accent tancat= pronunciació diferent. Així, trobarem algunes vocals que únicament s’accentuen d’una manera o altra i, en canvi, d’altres que poden anar accentuades d’ambdues formes, la qual cosa podem resumir amb el quadre següent:

Accent obert/greu (`) accent tancat/agut (´)

Sempre s’accentuen així à ànima í cosí

ú comú ________________________________________________________________

En canvi, varien l’accentuació segons la pronúncia ò còlic ó tambor Manacor macarró

a) per a tot el domini lingüístic so de è oberta [ε] è èxit é també b) A les Illes Balears la e oberta tèxtil en alguns casos s’ha passat cafè a pronunciar com a neutra,

tot i ser tònica [ε] � [ə] *Excepció: església ! Ex: mossèn, aquesta paraula a les IB A la zona ocidental pronunciat moss[ε]n, la pronunciam com a neutra i

a les Illes Balears pronunciat moss[ə]n, s’accentua tancada tret de Binissalem, Lloseta i Alaró.

Regles d’accentuació: a)Agudes: les que tenen la força de veu en l’última síl·laba i acaben en A, E, I, O, U, AS, ES, IS, OS, US, EN, IN. Ex: Replà, cafè, molí, sabó, tabú, romàs, espès, encís, boscós, reclús, entén, Pequín. No entren en aquesta regla les paraules acabades en diftong decreixent, que no s’accentuen.

Ex: cantareu, remei. b) Planes: les que tenen la força de veu en la penúltima síl·laba. Per poder-les accentuar no han d’acabar mai en cap de les terminacions de l’apartat anterior. Ex: fàcil, imbècil, òxid, cantàreu. c) Esdrúixoles: les que tenen la força de veu a l’antepenúltima síl·laba. Aquestes s’accentuen sempre. Ex: màquina, tècnica, òliba Recordau que: - A l’hora de traduir algunes paraules (generalment cultismes) del castellà al català, hi ha desplaçament d’accent o aquest desapareix. Ex: médula (cast.)> medul·la (cat.); chófer (cast.) > xofer (cat.); periode (cast.) > període (cat.). - Com a norma general les paraules monosil·làbiques (d’1 sola síl·laba) no s’accentuen; únicament si es tracta d’accents diacrítics.

Accentuació

58

Accents diacrítics : es tracta de parelles homògrafes (paraules amb significat diferent i escrits amb la mateixa grafia). Aleshores, per distingir un significat de l’altre unes paraules s’accentuen i les altres no. Una manera pràctica de recordar accents diacrítics, en cas de verb i substantiu, és accentuar la forma verbal i deixar sense accentuar el substantiu.

bé (material) be (lletra / xai) bóta (de vi) bota (sabata) déu (divinitat) i derivats deu (deure/ núm. 10) -adéu, redéu, semidéu-

dóna (donar) dona (sexe femení) és (ser) es (+verb; pronom) sóc (ser) soc (tronc) són (ser) son (ganes de dormir) fóra (subjuntiu ser) fora (a l’exterior, sense) mà (part del cos) ma (possessiu derivat de m(ev)a) més (adverbi de quantitat) mes (període de l’any) mòlt (participi de moldre) molt (adverbi de quantitat) món (el planeta) i derivats mon (possessiu arcaic de meu) -rodamón- móra (fruit) mora (dona de religió àrab) nét/a (fill del teu fill) net/a (que no està brut/a) ós (polar) os (de l’esquelet) pèl (cabell) pel (per+el) què (interrogatiu o que (relatiu) precedit de preposició) sé (saber) se (+verb; pronom) sí (afirmatiu) si (condicional) sòl (terra) i derivats sol (astre/sense ningú) -subsòl- té (tenir) te (lletra / pronom) ús (utilitat) us (pronom de vosaltres) véns (de venir) vens (de vendre) vés (imperatiu de anar) ves (vvv) vós (vosaltres/ -vos (pronom)

tu en llenguatge administratiu)

Substantius Escrivim dièresi:

1. Quan volem que soni la “u” dels grups GUE, GUI, QUE, QUI. Ex: llengüeta, pingüí, eqüestre, aqüífer.

2. En els casos en què no podem aplicar les regles d’accentuació. En canvi, mantenim accentuació sempre que les regles ens hi obliguin. Ex: Lluís, conduís, produíem...

a) Quan volem rompre el diftong entre dues vocals. Ex: raïm, heroïna, veïna, suïssa.

b) Quan tenim 3 vocals i la “i” intermèdia no és consonant (perquè és tònica): produïa, agraïen, produïes...

No n’escrivim: - En paraules acabades en –isme, -ista. Ex: egoisme, europeista. - En paraules amb prefix. Ex: reimpressió, contraindicació.

Dièresis

59

Verbs No en duen en duen Infinitiu Ex: agrair Participi Ex: oït

verbs acabats en Gerundi Ex: conduint Imperfet d’indicatiu. Ex: agraïa vocal+IR Futur Ex: produiré imperfet de subjuntiu. Ex: agraïssis (tipus AGRAIR) Condicional Ex: induiria. 1ª i2ª pers. pl. present indic. i subj.

Ex: oïm, oïu

Verbs acabats en formes de singular Ex: canviï (jo) Vocal+AR canviïs (tu) (tipus CANVIAR) canviï (ell/a) plural Present de Subjuntiu Ex: canviïn Substantius En català apostrofam l’article determinat (EL o LA) dels substantius masculins (♂) en cas que aquests comencin en vocal o h. Ex: l’ arbre / l’ humor. Quan es tracta de substantius femenins (♀) no apostrofam l’article determinat en cas de mots femenins començats per i, u, hi, hu àtones.

Ex: la indústria, la universitat, la història, la humitat. També apostrofam els article EN o NA+nom propi seguint la mateixa regla anterior.

Ex: en Jaume, na Maria, però n’ Ignasi i n’Aina. Quan afegim preposició o partícula CA (< CA(SA) DE) a l’article: EL+consonant ELS+consonant vocal o h (♀ o ♂) A al als a l’ DE del dels de l’ PER pel pels per l’ CA cal /cas cals ca l’ can ca n’

Ex: “Vaig al bosc” però “vénc de l’hort”; “pas pel centre” però “entr per l’autopista”; “vaig a cal metge”, “Pas per cas Concos”, “vés a ca l’electricista a cercar...”; “anam a sopar a can Duran”, “què veniu de ca n’Aina?”

Recordau que: Sempre que escriguem hem d’usar la forma literària dels articles (EL, LA ELS, LES ). Únicament podem mantenir la grafia salada (ES, SA, ES, SES) en casos de topònims (noms de lloc), en què es pot optar per escriure ambdues formes (la literària i la salada). En aquests casos: l’article del topònim sempre s’escriu en minúscula. es Carregador/el Carregador. Verbs Quan escrivim pronoms febles singulars davant o darrere del verb (m’, t’, s’ – ‘m, ‘t, ‘s). Ex: m’agrada, t’estim, s’escriu, ajuda’m, pentina’t, assegui’s. Recordau que: En cas de dos pronoms febles apostrofam al més a la dreta possible i, per tant, es contreu el darrer pronom. Ex: anar-se’n, posar-se’l.

Apòstrof

60

Escrivim guionet en els següents casos: 1. En els numerals. Aplicam la regla del D-U-C (desena-unitat-centena). Així, a l’hora d’escriure unitat-centena (Ex: 200=dos-cents) posam un guió – de 200 a 900- i entre desena i unitat (Ex: 34=trenta-quatre) també, excepte en la desena dels vint, que utilitzam dos guions. Ex: vint-i-nou. Aleshores, a l’hora de redactar una xifra llarga hem de pensar a agrupar les quantitats de dues en dues. Ex: 327 = tres-cents vint-i-set

Recordau que: -Aquesta regla sempre s’aplica d’esquerra a dreta, mai a la inversa. Per això no duran mai guió “cent u” o “cent deu”. - S’aplica tant per als números cardinals com als ordinals. Així, a l’hora d’escriure un ordinal únicament afegirem a la xifra è o ena. Ex: 21ena edició =vint-i-unena edició.

2. Pronoms febles quan van darrere verbs acabats en consonant o en –u. Ex: ajudau-me, esperant-te. 3. Per formar mots compostos:

- quan el primer element acaba en vocal i el segon comença en s, r o x. Ex: esclata-sang, para-sol, escura-xemeneies.

- amb composts de punts cardinats nord- o sud-. Ex: nord-africà, sud-americà. - per representar onomatopeies. Ex: xiu-xiu, zum-zum, pip-pip, glup-glup. - per evitar la repetició excessiva d’una lletra: coll-llarg. Generalment els sons p, t, k, finals s’escriuen, respectivament, p, t i c quan van després de vocal en paraula aguda. Ex: llop, cuc, estat. Quan van després de consonant o bé després de vocal en paraula plana, s’escriuen tal com ho fan els seus derivats. Ex: “serp” com “serpentejar”, “verd” com “verdor”, “sord” com “sordesa”. Els alguns verbs irregulars fan el present d’indicatiu en c i el subjuntiu en g/gu. Ex: caic-caigui, resolc-resolguem, Totes les paraules femenines acabades en -etud, -itud, s’escriuen amb d final, tret de la paraula virtut, que s’escriu amb t. m+b+r/l Ex: embenar. abraçar, emblemàtic. n+v/f Ex: enveja, enfadar.

Excepcions: circumferència, circumval·lació En els temps verbals hi ha alternances de b/p. Ex: sap-sabia. Recordau que el pretèrit imperfet d’indicatiu sempre es fa en –v en català i en –b en castellà. Ex: cantaba (cast.) = cantava (cat.). - De vegades hi ha alternances u/v. Ex: meu-meva, seu-seva. - A l’hora de fer derivats de mots cultes també hi ha alternances b (forma culta)/v (forma popular). Ex:llavi-labial; calb-calvície, etc.

Guionet

Oclusives P/B T/D C/G

B / V

61

Escrivim essa sonora (so d’abella ZZZZZZZZZ) amb les grafies Z i S. - S: Escrivim s entre vocals i els prefixos tran-, dins-, fons-.

Ex: ase, transitar, enfonsar, endinsada. - Z: a començament de paraula i darrere consonant. Ex: zero, onze. Escrivim essa sorda (sona com en castellà) amb les grafies C, Ç, S i SS. - C: davant e, i. Ex: ceba, ciment. -Ç: davant a, o, u i a final de paraula. Ex: plaça, cançó, forçut, capaç, atroç, austruç. - S: a principi i a final de paraula (plurals). Ex: sabateria, exercicis. - SS: entre vocals. Ex: assassinat. S’ha de saber per memòria visual quan s’escriu s, ss o bé c, ç. En tot cas, sempre van relacionades la c i ç i la s i ss a l’hora de formar derivats de la mateixa família, però aquestes alternances no es mesclen. Ex: braç-bracet (però mai brasset) o nas-nassos (però mai naços). Primerament, cal distingir fonèticament la diferència entre metge/metxa, xítxero/gitano. Així, representam el so de “metge”, “jardí” o “mareig” amb les grafies j, g, tj, tg i ig, que representen sons sonors; i el so de “xítxero” i “mateix” amb les grafies x, ix i tx, que representen un so sord. Així, escrivim: - J+ a/o/u. Ex: Jaume, Joan, jugar. - G+e/i. Ex: gerani, gimnàstica. Trobam algunes excepcions a aquesta regla: Jeroni, Jerusalem, Jeremies, infixos –jecc- i –ject-: projecte, injecció. L’escriptura de tj i tg s’aplica seguint la mateixa regla anterior però pronunciant el so amb una “t” davant. Ex: Platja - platges (però no platjes).

• Observacions sobre l’escriptura de g/j i d’altres amb tg/tj: � El motiu de per què algunes paraules s’escriuen amb depèn de l’etimologia de

la paraula (de l’escriptura de la seva forma llatina). � Cal recordar que els verbs que acaben en –ejar no duen “t” davant.

Ex: trossejar, festejar, marejar, assajar (però no trossetjar , festetjar , maretjar , assatjar).

- S’escriu x a començament de paraula i després de consonant. Ex: xèrif, xarxa - S’escriu ix després de vocal. Ex: moixa. En posició de final de paraula pot ser que no sapiguem si escriure “mareig” o “maretx”, i això és fàcil d’esbrinar seguint la següent regla: - Cercarem un derivat de la mateixa família que ens confirmi si dita paraula s’escriu amb

J>IG o TX>TX . Ex: “mareig” s’escriu amb j perquè vé de “marejar” “escabetx” s’escriu amb tx perquè vé de “escabetxar”.

S, SS, Z, C, Ç

X/IX, (T)G/(T)J, TX/IG

62

L De vegades tendim pensar que paraules començades en l inicial s’han de pronunciar en ll , i això no és correcte. Així, hem de dir literatura (i no ll iteratura), lingüístic (i no ll ingüístic), lògic (i no llògic), etc. L·L . S’escriu: - paraules que comencen amb col·l-: col·lecció, col·legi,...

al·l-: al·licient, al·lucinar... il·l-: il·lusió, il·luminar...

- Paraules que acaben en les terminacions –el·la: aquarel·la, parcel·la,... -il·la: til ·la, pupil ·la, oscil ·lar ...

Atres: cal·ligrafia, sol·licitar, instal·lar, metàl·lic, anul·lació, síl·laba, etc. MM � a) quan en castellà és NM. Ex: immòbil, immens, commoure, etc.

c) quan en castellà és M. Ex: gamma, gemma, summa, etc. d) Quan en castellà N o M. Ex: condemna, somnàmbul, somniar.

NN� a) Quan en castellà és N. Ex: annal. biennal, connectar, mil·lenni, trienni, annex, tennis.

b) Quan en castellà també s’escriu NN. Ex: ennegrir, innecessari, innoble, innat, perenne.

El nexe -MP- sol aparèixer davant T (i derivant en –ció).

Ex: assumpte, assumpció, atemptar, comptar, exempt, exempció, presumpte, prompte, símptoma, temptació.

Recordau que!: o Comte/comtessa: és un càrrec nobiliari. Ex: El comte de Montecristo. o Conte: és sinònim de narració. o Compte corrent/ comptes/ comptable: són tot derivats de comptar (fer

operacions matemàtiques i financeres).

En els prefixos següents se sol geminar la consonant: n = nn Ex: ennegrir, innoble en- / in- + m = mm Ex: immadur, emmalaltir. l = l·l Ex: il·lògic.

QUE, QUI, ON, Combinacions amb preposició: prep.+QUÈ,

prep.+ el/la/els/les QUAL(S), però no el/la/els/les+QUE LA QUAL COSA

Quan usam un pronom relatiu amb preposició hem d’utilitzar el relatiu compost el qual, la qual, els quals, les quals o el relatiu (què -qui per a persones-). Per tant, podríem dir “...en el qual oferiu”, “...en què oferiu” (però no “en el que oferiu”).

L, LL, L·L

Pronoms relatius

MM / NN/ -MPC- -MPT-

63

Recordau! - No podem emprar el lo com a forma neutra de pronom relatiu compost. Així: no podem dir per lo que/ per lo qual, sinó que hem de dir per la qual cosa, cosa que.

Ex: Ahir no va assistir a la reunió, per la qual cosa (no por lo qual) li haurem de passar el dossier explicatiu.

En comptes de dir Hem de dir “Per lo que se refereix a” Pel que fa a...

Quant a... Normalment formen complements preposicionals= verbs amb preposició. Ex: accedir a, procedir a, estar-se de, recordar-se de, queixar-se de, riure’s de, etc. Les preposicions a, de, en, amb es modifiquen o desapareixen segons l’element sintàctic que duguin darrere. Així: (agafam com a model accedir a)

1. Verb amb preposició + substantiu. L’estructura es manté talment en les 4 preposicions Ex: Van accedir al concert. 2. Verb amb preposició + infinitiu. Desapareixen les preposicions “en/amb” i es transformen a “a” o “de” .

Ex: Van accedir a tocar la guitarra / La feina consisteix a fer (i no en fer) 2 classes diàries.

3.Verb amb preposició+ QUE = cau (en tots els casos). Ex: Van accedir Øque ho féssim nosaltres. Estam acostumats Ø que ens ho donin tot fet.

-causa, motiu - destinació Per (1) – mitjà Per a (2) Ex: aquestes flors són per a en Joan.

-manera - finalitat - també en sentit - objecte

temporal = durant Ex 1: per Nadal, cada ovella al seu corral

- davant adverbis i conjuncions Ex: Ho he fet per avui

- davant infinitiu. Ex: estudii per aprovar

- Tan: pot ser un adverbi comparatiu d’igualtat o intensificar un adverbi. Es pot completar amb un segon terme de comparació o deixar-lo talment. Ex: és que aquest al·lot és tan llest...

És tan alt com el seu germà. No vagis tan ràpid - Tant / quant: Amb (t) es refereixen a quantitat o a preus. Ex: no mengis tant.

Ex: A quant van les sardines? - Quan (temps). Ex: Quan vares acabar la carrera?

La preposició des de en català sempre s’escriu separada. Té un valor locatiu i temporal. Cal tenir en compte que en alguns casos apareixerà sola (de/del) i de vegades junta (des del/ des de l’).

Preposicions EN, DE, A, AMB

Per / Per a

(Des) de / cap (a) / fins (a )

Tan/tan Quan/quant

64

Ex: tenim vacances del 7 al 31 d’agost. Ens n’anam de viatge de l’1/l’11 al 22 de setembre.

Des de la finestra es veu... Aquells malabaristes feien acrobàcies des de l’ aire.

- Cap/fins + aquí, allà, dia de la setmana � no duen preposició; Ex: d’aquí cap allà.

Anem fins allà Fins dilluns!

a + lloc � Ex: vaig fins a Manacor. Tens temps fins a les vuit Vine cap a ca nostra!

Com = adverbi comparatiu / Com a = en qualitat de Ex: en Joan és tan alt com en Pere Com a regidor us convoc a la reunió de...

- Si no: condicional negatiu. Ex: Si no es presenta cap al·legació s’entendrà que se n’accepten les condicions que exposa. - Sinó: conjunció adversativa que indica oposició. Ex: no vendré a les 7h, sinó a les 8h.

Infinitiu. (-ar, -er/-re, -ir). Recordau que:

- Els verbs de la 2ª conjugació poden acabar en –ER (córrer) o –RE (moure). En aquests darrers, per tant, ja no els afegim cap –r final (mourer).

- Es pronuncia igual “cantar”(infinitiu) que “cantà” (pret. Perfet. Indicatiu). Aleshores, hem de tenir clar quin temps verbal estam utilitzant. L’infinitiu no té conjugació (per això és una forma no personal); el pret. perfet es pot substituir per una forma amb anar+infinitiu.

Ex: anà/va anar. - De vegades per influència del castellà es construeixen infinitius

a) acabats en –èixer (-ecer castellà) que són incorrectes. Ex: Compadecer = compadir (i no compadèixer), florecer = florir ( i no florèixer), permanecer = restar, romandre (i no permanèixer).

b) Acabats en –ir (cast. –ir) que en català solen acabar en – re. Ex: batir i derivats = batre, combatre, rebatre, debatre (i no batir), recluir= recloure, excloure, incloure (i no recluir).

Gerundi. (-ant, -ent, -int). Ja ens hem referit al seu ús a la pàg. 30. - Cal recordar que no poden escriure’s amb les terminacions –GUENT (no escriguent, sinó escrivint) ni –QUENT (no visquent, sinó vivint ). - Cal recordar que no duen dièresi ni l’infinitiu, ni el gerundi, ni el futur ni el condicional de verbs acabats en vocal+ir Participi (–at, -ut, -it). - Terminacions irregulars: -ut/-uda: saber (sabut), viure (viscut)... -t/-ta: absoldre (absolt), dissoldre (dissolt)... -s/-sa: ofès (ofesa), estendre (estès)... -rt/-rt : oferir (ofert), establir (establerta)... - El participi pot funcionar com un adjectiu i per això el feim concordar en gènere i nombre amb el nom al qual acompanya. Ex: Heu aprovat les ordenances? Sí ja les hem aprovades (millor que “ja les hem aprovat”).

Verbs

Com/Com a

Si no / sinó

65

ANNEX 2. TRACTAMENTS PROTOCOL·LARIS A la pàg. 12 (carta) trobareu l’explicació corresponent als usos protocol·laris sencers o abreujats, segons la posició dins un document o si van sols o amb completats amb un nom i cognoms darrere.

Forma sencera Forma Abreujada Ús Senyor/Senyora Sr./Sra. -ús general. Substitueix el

“don” castellà, per això en català no podem utilitzar “Senyor Don” o Sr. D.”, sinó simplement “Senyor”. -També és la fórmula jòquer que utilitzam quan no sabem ben bé quin tractament utilitzar. És un tractament neutre.

Il·lustre Senyor/ Il·tre o I. Sr. - Diputat/ada Il·lustre Senyora Il·tre o I Sra. - Senador/a Il·lustríssim Senyor/ Il·lm o Im. Sr. - President/a de consell insular Il·lustríssima Senyora Il·lma i Ima. Sra - Degà/ana de facultat - Rector/a d’escola universitària - Director/a general - President/a d’audiència provincial - Magistrat/ada - Coronel Execel·lentíssim/a Senyor/a Excm. Sr. Rector Magnífic - Rector/a d’universitat Rector/a Magnífic/a Excel·lentíssim/a Senyor/a Excm. Sr. / - Delegat/ada de Govern Excma. Sra. - Presidència de Tribunal Suprem

- Presidència de Tribunal Superior de Justícia

- Governador militar - Governador/a civil - Vicerector/a d’universitat Honorable Senyor / Hble. Sr./ - Presidència de Consell Insular Honorable Senyora Hble. Sra. - Diputats i portaveus Parlamentaris - (ex)Consellers/(ex)conselleres de comunitat autònoma - cònsol/consolessa Molt Honorable Senyor/ Molt Hble. Sr./ - (ex)Presidència comunitat autòn. Molt Honorable Senyora Molt Hble. Sra. - (ex)Presidència parlament auton. Excel·lència E. - Caps d’Estat

- Presidència del Govern - Ministre/a - Presidència del Senat i de les Corts - Ambaixador/a - Capità general Altesa (cap) - Prínceps i infantes Majestat (cap) - Reis

66

ANNEX 3. TERMINOLOGIA A C abaratar: abaratir canjear: bescanviar abastecer: proveir de careo: acarament abono: abonament, ingrés causa de pedir: raó peritòria acervo: cabal hereditari, llegat, bagatge causa de tacha: causa d’invalidació, aclaración: aclariment anul·lació acorde: conforme causahabiente: causahavent, drethavent acreedor: creditor celebrar: fer, tenir lloc, subscriure (un contracte) acta de apeo: acta de delimitació celebrar (un acte festiu) acuse de recibo: justificant de recepció cerciorar-se: encertir-se adelanto: bestreta citación de comparecencia: citació a dia adicional: addicional cert advertencia: advertiment citación de remate: citació a execució afianzamiento: fiançament cláusula de descuelgue: clàusula de desvinculació afrontar un pago: atendre un pagament/ cobro: cobrament

respondre d’un pagament comité: comitè afrontar dos edificios: afrontar/confrontació comparecencia: compareixença

de dos edificis concurrir: concórrer agilizar: agilitar contemplar: preveure, considerar, recollir agotar la vía administrativa: exhaurir... cónyugue: cònjuge agravio: greuge cotejar/cotejo: confrontar (confrontació); ajeno/a: aliè/aliena, d’altri, estrany compulsar (compulsa) alcance: dèficit comptable, malversació cuenta: compte (m.) alegar: al·legar cuentadante: comptedant alevosía: traïdoria cumplimentar: donar compliment, complir/emplenar, amillaramiento: amillarament formalitzar, omplir/completar amojonamiento: afitació un document amojonar: fitar cupo: quota, contingent amortiguar: amortir, esmortir anexo: annex anticipo: bestreta, acompte, avançada D anular: anul·lar debe: dèbit aparcería: parceria demanial (bien): bé de domini públic, bé demanial apeo: delimitació demora: demora apercibimiento: advertiment, amonestació, derecho a hacerlo por sí: dret a actuar sense prevenció representants o per apertura: obertura si mateix aplazamiento: ajornament desarrollar (una ley): desplegar una llei aprecio, hoja de: full d’apreciació, apreuament desempeñar: exercir, ocupar (un càrrec) arcén: voral/voravia complir, desenvolupar(una funció) asiento: assentament (inscripció) deshaucio: desnonament asunto: afer deslindar: delimitar atestiguar: testificar, testimoniar destajo: preu fet, escarada autentificar: autenticar detentar (un cargo): ocupar, exercir auto/s: resolució judicial, actuacions devengar: meritar devengo: meritació B dividendo: dividend bastantear: validar bienes gananciales: béns de guanys E

embargo: embargament emplazamiento: citació a termini empleo: ocupació encauzar: endegar enjuiciamiento: enjudiciament enmienda: esmena estarse a: ajustar-se a, atenir-se a extender: estendre

exención: exempció

67

extorsión (extorsionar): extorsió pedido: comanda (extorquir) perjuicio: perjudici personarse: comparèixer, presentar-se F plano: 1.(adj.) pla fallo: decisió, veredicte 2.(subst.) plànol, mapa financiación: finançament planeamiento: planejament finiquito: quitança, liquidació plazo: termini flete (fletar): noli (noliejar) pleitar: pledejar fraude: frau pleito: plet funcionario de empleo: personal eventual pluriempleo: pluriocupació ganancia: guany plusvalía: plusvàlua gasto: despesa póliza: pòlissa preención: preempció I prevalecer: prevaler incentivar: promoure, impulsar prevalencia: prevalença intentivo: incentiu principio de inmediación: principi d’immediatesa incurrir: incórrer, concórrer proceder: procedir, ser procedent, escaure inmediaciones: voltants, encontorns, rodalies protocolización: protocol·lització insertar: inserir providencia: provosió, providència IVA repercutido: IVA inserit IVA soportado: IVA suportat Q quebramiento: infracció J quebrar: fallir, fer fallida justipreciar: fixar el preu just quiebra: fallida justiprecio: preu just, estim (estimació, quita y espera: quitament i espera avaluació, taxació) R reanudar: reprendre L rebasar: excedir, superar levantar acta: estendre (aixecar, llevar) acta recabar: demanar o sol·licitar (un informe)/ libre albedrío: lliure albir recaptar doblers lindar: confrontar recargo: recàrrec linde: límit, llinda recaudar: recaptar liquidez: liquiditat recibo: rebut listado: llista, relació recurrir (una sentencia):recórrer contra una sentència M recurso de fuerza en conocer: recurs de mandamiento: manament coneixement forçós membrete: capçalera recaer sentencia: dictar sentència menoscabar: menyscabar refrendar: ratificar, referendar menoscabo: menyscapte registro: escorcoll, inspecció (domiciliària) / merma: minva registre “inscriure en un registre”, montante: total, quantitat “arxiu” / enregistrament “fixar una mora: demora, mora informació sobre un suport material” multa coercitiva: astricció reintegro: reintegrament rellenar: emplenar, omplir N remanente: romanent nombrar: nomenar (un càrrec) remitente: expedidor, remitent anomenar (esmentar una persona) remitir: trametre, remetre nota de asume: conformitat renta: renda nota de reparo: nota d’objecció rentable: rendible nulidad: nul·litat resarcimiento: recabalament retén: Reserva (de), respecte O retranqueo: zona d’edificació reculada otorgar: atorgar reunir: complir condicions, concórrer / otrosí: atressí reunir (persones) ruegos y preguntas: torn obert de paraules / P precs i preguntes (corp. locals) pago: pagament parte: comunicat partida: certificat (de naixement), partida pressupostària, partida de fallida

68

S seguro: assegurança sello: segell sentar: seure, asseure / fer, constituir o crear jurisprudència o precedent sentencia de remate: sentència d’execució señalamiento: assenyalament sobreseimiento: sobreseïment sobresee: sobreseure solape: encavalcament (pressupostari) subasta: subhasta subsanar: esmenar, rectificar sustracción: sostració suelo: sòl sugerencia: suggeriment suma y sigue: ròssec suministro: subministrament suplidos: bestretes T tacha: invalidació; causa o motiu d’invalidació tachar: al·legar motiu d’invalidació / anul·lar, invalidar tanteo: tempteig tasa: taxa término: terme testigo: testimoni testimonio: testimoniatge toma de razón: nota d’intervenció tomar razón: prendre nota trance: constrenyiment transmitir: trametre (subst. tramesa) transmetre (subst. transmissió) traslado: trasllat traslativo: translatiu trasunto: transsumpte “còpia o trasllat que es treu d’un original” trienio: trienni trueque: barata, permuta U urgir: urgir intr. / tr. Instar, impulsar usufructo, usufructar, usufructuario: usdefruit, esufructar o usdefruitar, usufructuari V vedado: vedat, tancat venta: venda ventaja: un avantatge ver una causa: conèixer d’una causa visto bueno: vistiplau, visat (vist i plau) vivienda: habitatge Z zanjar: resoldre, decidir, tancar (un assumpte)

69

ANNEX 4: FRASEOLOGIA A D a cargo de: a càrrec de, a compte de dada cuenta: atès que, a ciencia cierta: amb certesa dado que: posat que, en el supòsit que a corto plazo: a curt termini de ahora en adelante: d’ara endavant, a cuenta y riesgo: per compte i risc en endavant a fecha fija: a dia cert, a dia adiat de antemano: per endavant (adiar: fixar el dia de fer alguna cosa) decaer en su derecho: perdre el dret a grandes rasgos: a grans trets, (una persona) amb poques paraules prescriure (un dret) a la mayor brevedad posible: al més aviat possible de conformidad: de conformitat amb, com més aviat millor conformement amb a la sazón: aleshores, llavors de cuando en cuando: de tant en tant a la vez: alhora, ensems, a la vegada de vez en cuando: de tant en tant a largo plazo: a llarg termini debido a: per causa de, per raó de al día siguiente: l’endemà desde luego: evidentment, sens dubte a lo mejor: si molt convé, tan de bo, per ventura a lo sumo: a tot estirar, com a màxim E a los solos efectos: únicament al/s efecte/s en abundancia: a balquena a mayor abundamiento: i encara més en adelante: d’ara endavant, amb més motiu en endavant a mediados de: a mitjan en balde: debades, en va a medida que: a mesura que en cantidad suficiente: a bastament a menos que: llevat que, fora que en cuanto a: quant a, pel que fa a a riesgo y ventura: a risc i perill / ventura en cumplimiento de: complint, a no ser que: llevat que, tret de per complir, en compliment de a ser posible: si és possible en lo sucesivo: d’ara endavant a su ruego: a petició seva en orden a: amb vista a, pel que fa a a su vez: al seu torn en pago a: per paga de, en paga de a tal efecto: a aquest efecte, amb aquesta finalitat enseguida: de seguida, tot seguit a tanto alzado: capmàs, a un tant alçat en su caso: si escau, si és el cas, a tenor de: per raó de, en virtut de, segons... si s’escau a vuelta de correo: a correu seguit en su defecto: si no, en defecte de al amparo de: a l’empara de, emparant-se en en su día: quan sigui, en el seu moment al contado: al comptat, a manvés en tiempo: dins el termini al fin y al cabo: al cap i a la fi, al capdavall en tiempo y en forma: dins el termini i al respecto: respecte d’això en la forma escaient ante mi: davant meu estar y pasar por: sotmetre’s, atenir-se B H bajo juramento: sota jurament hacer las veces de: actuar en nom de hoy por hoy: ara per ara C con arreglo a: d’acord amb L con conocimiento de: n’ha estat assabentat lo más pronto posible: con creces: amb escreix al més aviat possible contando desde este momento: a comptar des d’ara M con vistas a: amb vista a mejor proveer (diligencias para): decidir millor cuando proceda: quan escaigui, quan sigui procedent cuanto antes mejor: com més aviat millor N

no ha lugar: denegat, no escau, no pertoca, no correspon

P

para su conocimiento: perquè en prengueu coneixement

parar el perjuicio: afectar el perjudici por cuanto: atès que, per tal com

70

por lo demás: fora d’això por lo menos: fora d’això por si acaso: si de cas, per si de cas por vía de apremio: per via de constrenyiment S salvo buen fin: amb les reserves acostumades, si se’n comprova la conformitat salvo su error u omisión: llevat d’error o omissió se precisa: cal, es necessita según lo dispuesto: segons el que (es) disposa, d’acord amb según resulta de: segons (que) resulta de, segons (el que) es desprèn de si procede: si escau, si és procedent siempre y cuando: sempre que surtir efecto: tenir efecte, fer efecte

71

ANNEX 5: ABREVIATURES I SÍMBOLS ABREVIATURES MÉS HABITUALS A B a compte: a/c baixada: bda. a favor de: a/f baixos: bxs. a favor meu: f/m barranc: bnc. a favor nostre: f/n barri; barriada: b. a favor seu: f/s batxillerat: batx. a favor vostre: f/v benefici: ben. a l’atenció de: a/ bloc: bl. a la meva ordre: m/o bonificació: bonif. a la nostra ordre: n/o butlletí: butll. a la seva ordre: s/o a la vostra ordre: v/o C abans de Crist: a. de C; a. C.; aC cada unitat: c. u.; c/u abans del migdia cantonada: cant. (ante meridiem): a.m.; a. m. capítol: cap. abreviatura: abrev. càrrec: càrr.; c. addicional: add. carrer: c.; c/carreró: cró. adjunt/a: adj. carretera: ctra. administració: adm.; admció. cèntim: ct. administrador/ora: admor./admora. certificat/ada: cert. administratiu/iva: adm.; admtiu./iva. cinturó: cint. adreça electrònica: a/e circular: circ. advocat/ada: adv. citat/ada: cit. ajudant/anta: ajud. codi postal: c. p.; CP ajuntament: aj.; ajt. col·laboració: col·l; col·lab. al cel sia: a. c. s. (ACS) col·lecció: col·l. al meu càrrec: m/c col·legi: col·l. al meu compte: m/cte col·legi públic: col·l. públ; CP al meu favor: m/f columna: col. al nostre càrrec: n/c comarca: com. al nostre compte: n/cte comercial: cial. al nostre favor: n/f comissió: com. al seu càrrec: s/c comissió de serveis: com. de serv. al seu compte: s/cte companyia: cia. al seu favor: s/f comptabilitat: compt. al vostre càrrec: v/c comptat: ctat. al vostre compte: v/cte compte corrent: c/c; cte. ct. al vostre favor: v/f confrontau: cf. altura: alt. consell: cons. amb còpia: a. c. continuació: cont. amplada: ampl. contractat/ada: contr. antigament: ant. corporació: corp. any: a. correu electrònic: c/e apartat: apt. apartat de correus: apt. de correus D (POB: post office box) delegació: del. aprovat/ada: apr. departament: dept. aproximadament: aprox. derogatori/òria: derog. article: art. descompte: dte. assessor/a: ass. despatx: desp. assignatura: assign. despeses: desp. associació; associat/ada: assoc. després de Crist: d. de C.; d. C.; dC àtic: àt. després del migdia (post meridiem): auxiliar: aux. p. m.; p. m. avinguda: av. després del que hi ha escrit (post scriptum): ps; PS

72

destinació: dest. G dies (des de la) data: d/d garantia: gar. dies (des de la) factura: d/fra general: gral.; gen. dies (des de) la vista: d/v govern: gov. dipòsit legal: dip. leg. direcció: dir. I director/a: dir. ídem: íd. disposició: disp. il·lustració: il·lustr. districte: distr.; dte. import: imp. divisió: div. impost: imp. document: doc. industrial: ind. drecera: drec. inferior: inf. dreta: dr.; dta. institut: inst. duplicat/ada: dupl. interès: int.

interior: int. E economia: econ. J efectes: e/ junta de govern: j. De gov. efectes a cobrar: e/c junta directiva: j. Dir. efectes a pagar: e/p jurídic/a: jur. efectiu: ef. jurisprudència: jurisp. el meu gir: m/g jutjat de primera instància: j. de 1ª inst. el meu taló: m/t el meu xec: m/x L el nostre gir: n/g la meva factura: m/fra. el nostre taló: n/t la meva lletra: m/ll; m/l. el nostre xec: n/x la meva remesa: m/r el seu gir: s/g la nostra factura: n/fra. el seu taló: s/t la nostra lletra: n/ll; n/l el seu xec: s/x la nostra remesa: n/r el vostre gir: v/g la seva factura: s/fra el vostre taló: v/t la seva lletra: s/ll; s/l. el vostre xec: v/x la seva remesa: s/r empresa: empr. la vostra factura: v/fra en funcions: e. f. la vostra lletra: v/ll; v/l en mà: e. m. la vostra remesa: v/r en pau reposi (en pau descansi): limitada: ltda. e. p. r.; E. P. R.; EPR línia: lín.; l. (e. p. d.; E. P. D.; EPD) lletra (de canvi): ll/; l/ entresòl: entl. lletra nostra: ll/n; l/n escala: esc. lletra seva: ll/s: l/s especialment: esp. lletra vostra: ll/v; l/v esquerre/a: esq. llibre: ll. etcètera: etc. llicenciat/ada: llic. excepte: exc. loco citato (en el lloc citat): loc. cit. exemple: ex. expedient: exp.; expt. M extensió: ext. màxim/a: màx. exterior: ext. mercantil: merc. mesos (des de la) data: m/d F mesos (de de la) vista: m/v factura: fra. mesos terme: m/t facultat: fac. mínim/a: mín. favor: f/ municipal: mun.; mpal. ferrocarril: fc.; ferroc.; FC figura: fig. N finca: fca. negociat/ada: neg. foli: f. nombre: n.; nre. full: f. nominal: nom. nominatiu/iva: nom.

73

nota bene (apunta bé): n. b.; NB S nova sèrie: n.s. secció: secc. numerat: num. secretari/ària: secr. número: núm.; n. secretaria: secr.

segle: s. O següent: seg. opere citato (en l’obra citada): op. Cit. següents: seg.; ss. opuscle: op. sense data: s. d.; s/d ordenança municipal: ord. Mun.; OM sense lloc: s. Ll. sense número: s/n; s/núm. P servei: serv. pagament: pag. signatura: sign. pagament immediat: p. i. sobreàtic: s/àt pagaré: p/ societat anònima: s. a.; SA pàgina: pàg.; p. societat cooperativa: s. coop.; SCOOP pàgines: pàg.; pp.; pàgs. societat de garanties recíproques: paquet: paq. s. g. r.; SGR parcel·la: parc. societat en comandita: s.c.; s. en c.; SC particular: part. societat limitada: s. l.; SL passatge: ptge. societat regular col·lectiva: s. r. c.; SCR passeig: pg. Superior: sup. per absència: p. abs. Suplement: supl.; suplem. per autorització: p. a.; p. aut. per compte de: p/c T per delegació: p. d. taló: t/ per exemple: p. e.;p. ex. també: t. per ordre: p. o. tarifa: t. per poder: p. p. tarifa corrent: t. c. pes brut: p. b.; PB tarifa especial: t. e. pes net: p. n.; PN tarifa general: t. g. pesseta: pta.; PTA; ESP telèfon: tel.; telf.; tlf. pessetes: ptes. telegrama: telegr. plaça: pl. tèlex: tèl. placeta: pcta.; plta. terme municipal: t. m. planta: pl. transferència: transf. població: pobl. travessera: trav. polígon: pol. travessia: trv. porta: pta. president/a: pres. U principal: pral. unitat: u.; un. programa: progr. urbanització: urb. proppassat/ada: ppt./ ppda. propvinent: pvt. V província: prov. valor: v/ pujada: pda. vegeu: v.; vg.; veg. vegeu també: v. t.; veg. t. R venciment: venc. rambla: rbla. verbi gratia (per exemple): v. g. referència: ref. via: v. referència nostra: r/n viaducte: viad. referència seva: r/s vide (mira): v. referència vostra: r/v vist i plau: v. i p.; VP registre: reg. volum: vol. remitent: rnt. riera: ra. X ronda: rda. xec: x. Z zona: z.

74

SÍMBOLS &: i mg: mil·ligram Ø: conjunt buit; diàmetre mHz: megahertz ∞: infinit min: minut Σ: sumatori mL; ml: mil·lilitre %: tant per cent mm: mil·límetre @: arrova, rova N: nord ΄: minut (geomètric/sexagesimal) NE: nord-est ˝: segon (geomètric/sexagesimal) NO, NW: nord-oest §: paràgraf O, W: oest ©: copyright º: grau (geomètric/sexagesimal) ®: marca registrada ºC: grau Celsius ‰: tant per mil q: quintar A: ampere r: revolució a: àrea rpm: revolucions per minut atm: atmosfera rps: revolucions per segon b: byte S: sud bar: bar s: segon bit: bit SE: sud-est bps: bits per segon SO, SW: sud-oest cal: caloria t: tona mètrica cl, cL: centilitre V: volt cm: centímetre W: watt cm3; cc: centímetre cúbic CV; HP: cavall de vapor daL; dal: decalitre dam: decàmetre dB: decibel dg: decigram dL; dl: decilitre dm: decímetre E: est g: gram h: hora h/km2: habitants per quilòmetre quadrat ha: hectàrea hg: hectogram hL; hl: hectolitre hm: hectòmetre Hz: hertz J: joule K: kelvin kb: quilobyte/kilobyte kg: quilogram/kilogram kg/m3: quilogram per metre cúbic kHz: quilohertz kJ: quilojoule km: quilòmetre km/h: quilòmetre per hora kV: quilovolt kW: quilowatt kWh: quilowatt hora L; l: litre m: metre m/s: metre per segon m/s2: metre per segon quadrat m2: metre quadrat m3: metre cúbic Mb: megabyte

75

BIBLIOGRAFIA

– Llibre d’estil. Govern de les Illes Balears. Conselleria de Presidència, 2006. - Formulari de documents administratius i comercials (I) i (II). Col·lecció Lèxic núm. 4 i 5. Servei d’Assessorament Lingüístic de la Conselleria de Cultura i Esports del Consell de Menorca. 1993. - BERGUA, N. i FARGAS, X. Català comercial i administratiu. Castellnou Edicions, Barcelona 2000. - Llengua catalana. Material didàctic per a cursos de llenguatge administratiu. Escola d’Administració Pública. Generalitat de Catalunya. Barcelona 2001. - Documentació jurídica i administrativa. Col·lecció Criteris Lingüístics 5. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona 2002. - MONTANER ROTGER, A. i MUNAR OLIVER, J. Recomanacions sobre la redacció, en català, de disposicions generals i d’actes administratius. Conselleria de Presidència. Govern de les Illes Balears, 2002.

URL: - http://www.cpnl.org/recursos/recAdministracio.htm, pàgina general del Consorci per a la Normalització Lingüística, de Catalunya, que inclou adreces web de traductors, models de documents, diccionaris i altres aspectes puntuals de llengua. - Per recordar aspectes de normativa : http://www.efe.es/catalunya/clinia - Traductors : llista de traductors de català a diferents llengües i viceversa. http://www6.gencat.net/llengcat/informat/tecn.htm.verif.htm. - Diccionaris en línia :

- Generals: Gran diccionari de la llengua catalana. http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm.

- Específics (especialment de justícia, dret i construcció). http://www6.gencat.net/llengcat/altres/diccionaris.htm. http://dgpoling.caib.es/user/menuweb/publicacions/terminologia/llengua_terminologia.htm. - Cercadors /diccionaris i dubtes terminològics : http://www.termcat.net http://www.uib.es/secc6/slg/gt/diccionaris_linea.htm - Models de documents administratius i comercials : http://www6.gencat.net/llengcat/altres/models.htm.

Documents

Manual de llenguatge administratiu i comercial de l ...sal.balearweb.net/get/Manual_llenguatge_administratiu_i_comercial... · S’ha de seguir l’ordre de la frase habitual (S+V+complements)