Manual Suport Vital Bàsic - Dea (Erc Català)

Manual per als cursos de Suport Vital Bàsic i Desfibril·lació Externa Automàtica

basat en les Guies de 2005 de l’European Resuscitation Council

Aquest manual es una traducció de l’original, propietat de l’ERC, i ha estat elaborat pel Consell Català de Ressuscitació, per ser utilitzat

exclusivament als seus cursos (versió definitiva en premsa). Prohibida la copia o reproducció.

Manual SVB i DEA 2005

Aquest manual es una traducció de l’original, propietat de l’ERC, i ha estat elaborat pel Consell Català de Ressuscitació, per ser utilitzat exclusivament als seus cursos. Prohibida la copia o reproducció. Pàgina 2 de 32

Índex

Com utilitzar aquest manual

Objectius

Què és la ressuscitació?

Què és un DEA?

La Cadena de la Supervivència

Suport Vital Bàsic

Ús del DEA

Detalls importants quan s’utilitza un DEA

Qüestions sobre seguretat quan s’utilitza un DEA

Posició de recuperació

Transmissió de malalties

Aparells per la via aèria

Nens



Introducció Com utilitzar aquest manual

• L’aprenentatge de la ressuscitació cardio-pulmonar (RCP) és

un procés interactiu que precisa coneixements i habilitats. Als

cursos de Suport Vital Bàsic (SVB) i de Desfibril·lació Elèctrica

Automàtica (DEA) de l’European Resuscitation Council (ERC)

uns instructors acreditats el guiaran i ajudaran durant el procés

d’aprenentatge.

• Aquest manual és adequat per als cursos de SVB i de

SVB/DEA.

Objectius

Al final del curs de SVB vostè serà capaç de demostrar:

• Com avaluar a una víctima que ha patit un col·lapse.

• Com efectuar la compressió toràcica i la respiració de rescat.

• Com col·locar a una víctima que està inconscient però que

respira en la posició de recuperació.

Si vostè segueix el curs de SVB/DEA, també serà capaç de

demostrar:

• Com s’utilitza de forma segura un desfibril·lador extern

automàtic.



Què és la ressuscitació?

A Europa, cada any, milers d’homes i dones pateixen un col·lapse i

moren per un atac de cor. Sovint la seva mort es podria haver evitat si

s’hagués practicat immediatament la ressuscitació cardio-pulmonar

(RCP). La RCP consisteix en dues accions principals: la compressió

del tòrax (per fer que la sang flueixi) i la respiració de rescat (per

introduir oxigen als pulmons).

• La RCP pot evitar el dany dels òrgans vitals, com ara el cervell

i el cor.

• A la majoria dels casos, la RCP sola no tornarà a fer funcionar

el cor. Malgrat això, la RCP practicada correctament (sobretot

la compressió toràcica), fa més probable que els intents

posteriors de desfibril·lació siguin efectius.



Què és un DEA?

• Quan el cor s’atura de forma sobtada (aturada cardíaca), sovint

la causa es haver passat a un ritme caòtic que es coneix amb

el nom de “fibril·lació ventricular”. Un desfibril·lador extern

automàtic (DEA) es un aparell que administra una descàrrega

elèctrica controlada al cor per interrompre la fibril·lació

ventricular i restablir la funció cardíaca.

• Quan hagi completat el curs de SVB/DEA, vostè serà capaç

d’utilitzar amb seguretat un DEA.

• Al mercat hi ha diversos tipus de DEA, però els principis de

funcionament son idèntics. El senyal elèctric generat pel cor és

detectat pel DEA mitjançant dos elèctrodes autoadhesius.

Quan està indicat administrar una descàrrega, s’aplica a la

víctima a través d’aquests mateixos elèctrodes del DEA.

• La col·locació correcta dels elèctrodes del DEA es important

per garantir la interpretació precisa del ritme per part de

l’aparell i la posterior administració de la descàrrega.

L’instructor pot respondre a totes les preguntes relatives a l’ús de la

desfibril·lació al seu país per persones que no siguin metges.



La cadena de la supervivència

El fet de salvar una vida implica una seqüència de passos. Cada pas

influeix sobre la supervivència. Els passos son descrits sovint com les

anelles de la “Cadena de la supervivència”.

• Reconeixement precoç i demanda d’ajuda – per prevenir

l’aturada cardíaca

• RCP precoç – per guanyar temps

• Desfibril·lació precoç – per que el cor torni a funcionar

• Cures post-ressuscitació – per restaurar la qualitat de vida



Reconeixement precoç i demanda d’ajuda

S’hauria de sospitar un atac de cor quan una víctima té un dolor molt

intens al mig del pit, que no desapareix amb el repòs. El dolor es pot

escampar cap al braç, la mandíbula o el coll. Sovint la víctima també

diu que es troba malament, que es sent feble i marejada, i pot suar

copiosament. Si vostè sospita que es tracta d’un atac de cor o bé si es

produeix una aturada cardíaca, hauria de trucar immediatament

demanant una ambulància. El número de telèfon únic d’emergències

als països de la Unió Europea és el 112 (a Catalunya, també el 061).

RCP precoç

Si es produeix una aturada cardíaca (el cor s’atura), el fet d’iniciar

ràpidament les compressions toràciques i les respiracions de rescat (el

que hom coneix amb el nom de suport vital bàsic) pot doblar les

possibilitats de supervivència de la víctima.

Per aprendre a practicar el SVB, vagi a la pàgina 7.

Desfibril·lació precoç

En molts casos d’aturada cardíaca el cor deixa de bategar de forma

efectiva per una alteració elèctrica anomenada fibril·lació ventricular

(FV). L’únic tractament efectiu de la FV és l’administració d’una

descàrrega elèctrica (desfibril·lació). La possibilitat de que la

desfibril·lació tingui èxit es redueix gairebé un 10% cada minut després

del col·lapse, a no ser que es practiqui una RCP efectiva. L’ús dels

DEA fa possible la possible la desfibril·lació per persones sense

coneixements mèdics.

Per aprendre a utilitzar un DEA, vagi a la pàgina 16.

Cures post-ressuscitació

Després d’una ressuscitació amb èxit, els socorristes poden

augmentar les possibilitats de recuperació. Per a la persona que no té

coneixements mèdics això pot incloure la col·locació d’una persona

inconscient en la posició de recuperació. Els professionals sanitaris

poden utilitzar tècniques avançades per millorar la recuperació.



Suport Vital Bàsic

Els dos elements principals del suport vital bàsic son:

La compressió toràcica

La respiració de rescat



Acosti’s de forma segura

Acosti’s a la víctima amb precaució, assegurant-se que no hi ha cap

perill per vostè, per la víctima, o per qualsevol espectador. Tingui en

compte els perills de l’electricitat, el gas, el tràfic, els materials

d’enderroc, etc.



Comprovi la resposta

• Sacsegi la víctima amb cura per les espatlles i pregunti-li amb

veu forta: “Es troba bé?”.

• Si respon:

o Deixi-la tal com l’ha trobat.

o Intenti esbrinar què li està passant.

o Torni a avaluar-la sovint.



Cridi demanant ajuda

• Si hi ha algú més amb vostè demani-li que es quedi al seu

costat, doncs podria necessitar la seva ajuda.

• Si està sol, cridi amb força per intentar atraure l’atenció, però

no es separi de la víctima.



Obri la via aèria

En una víctima inconscient la llengua pot caure enrere i bloquejar la

via aèria. La via aèria es pot obrir fent bascular el cap enrere i aixecant

el mentó, fet que desplaça la llengua cap endavant i lluny de la paret

posterior de la gola.

• Posi a la víctima ajaguda d’esquena. Col·loqui una mà damunt

el front i faci bascular amb suavitat el cap enrere.

• Aixequi el mentó utilitzant la punta de dos dits de la seva altra

mà.

• Aquestes dues accions combinades obriran la via aèria.



Comprovi la respiració

• Mantenint oberta la via aèria, comprovi si la víctima respira

normalment:

o MIRI si hi ha moviments del tòrax;

o ESCOLTI prop de la boca per si sent sorolls

respiratoris;

o SENTI l’impacte de la respiració a la seva galta.

MIRI, ESCOLTI i SENTI durant 10 segons com a màxim abans de

decidir que la víctima no respira normalment.

La respiració agònica

Durant els minuts immediatament posteriors a una aturada cardíaca,

pot ser que una víctima gairebé no respiri, o bé que faci uns

moviments respiratoris infreqüents, sorollosos i semblants a badalls,

anomenats “respiració agònica”. No els confongui amb la respiració

normal.



Truqui al 112

Si la víctima no respon i no respira normalment:

Si vostè està sol:

o Truqui al 112 per demanar una ambulància (si cal,

separi’s breument de la víctima) i

o aconsegueixi un DEA tan aviat com pugui (si en té un a

l’abast).

Si hi ha algú més amb vostè:

o Enviï’l a trucar al 112 i

o demani-li que porti un DEA immediatament (si en té un

a l’abast), mentre vostè comença la RCP (vegi les

pàgines següents)!

La persona que fa la trucada hauria d’indicar clarament el seu nom, el

lloc on s’ha produït l’incident i que la víctima està en aturada cardíaca.

Si no té un DEA a l’abast, comenci la RCP 15

Si té un DEA, engegui’l i continuï 19



Comenci a fer compressions toràciques



La compressió toràcica s’efectua amb la víctima col·locada plana i

ajaguda d’esquena, damunt d’una superfície ferma. Llavors es

deprimeix de forma rítmica l’estèrnum en direcció a la columna

vertebral. Això fa que la sang flueixi fora del cor i per tot el cos.

• Col·loqui el taló de la seva mà al centre del pit.

• Col·loqui el taló de l’altra mà al damunt i entrellaci els dits.

• Amb els colzes estesos i rígids, aixequi les espatlles fins que

estiguin directament damunt del pit de la víctima.

• Deprimeixi l’estèrnum 4-5 centímetres. A continuació relaxi

totalment la pressió però sense perdre el contacte amb el pit

de la víctima. La freqüència de compressió recomanada es

d’aproximadament 100 per minut (una mica menys de 2

compressions per segon). Faci 30 compressions.

• Li podria ser útil comptar en veu alta: “Un i dos i tres ... trenta”.



Comenci a fer respiracions de rescat

La compressió toràcica s’hauria de combinar preferiblement amb

respiracions de rescat. Després de 30 compressions faci 2

respiracions de rescat.

• Mantingui la via aèria oberta (faci bascular el cap i aixequi el

mentó), i utilitzi els dits de la mà que fa bascular el cap per

pinçar el nas i tancar-lo. Amb l’altra mà mantingui el mentó

aixecat i deixi que la boca s’obri.

• Inspiri amb normalitat, i col·loqui els llavis al voltant de la boca

de la víctima, deixant-los ben ajustats. Espiri amb fermesa dins

de la víctima durant 1 segon, aproximadament. Si es possible,

observi el perfil del pit de la víctima per veure si puja amb cada

respiració de rescat.

Cada respiració hauria de ser suficient per fer que el pit de la víctima

pugi com en una respiració normal.

• Mantenint el cap basculat i el mentó elevat, separi la boca de la

de la víctima i deixi que el pit baixi a mesura que l’aire surti del

seu interior.

Inspiri altre cop i repeteixi les accions, per fer un total de 2

respiracions de rescat.

Si la seva respiració de rescat inicial no fa que el pit pugi com en una

respiració normal, llavors, abans d’un nou intent:

• Examini la boca de la víctima i extregui qualsevol obstrucció

visible;

• Comprovi altra vegada que la basculació del cap i l’elevació del

mentó son adequades.



Segueixi combinant 30 compressions toràciques amb 2 respiracions

de rescat fins que algun professional es faci càrrec de la víctima o bé

fins que vostè estigui físicament esgotat.

Si no és capaç de fer les respiracions de rescat o no vol fer-les, faci

només compressions toràciques. Si només es fan compressions

toràciques, haurien de ser contínues, amb una freqüència de 100 per

minut.

30 2



Ús del DEA



Activi el DEA

Tregui els elèctrodes

• Alguns DEA es posaran en marxa de forma automàtica quan

obri la tapa. En altres aparells cal que premi el botó ON.

• Si hi ha un altre socorrista, deixi que faci les compressions

toràciques i les respiracions de rescat mentre vostè posa en

marxa el DEA.

• Tregui la roba del pit de la víctima.

• Tregui els elèctrodes de l’envàs.

• L’envàs mostra sovint la posició correcta dels elèctrodes al pit.

En molts casos, la posició s’indica també als mateixos

elèctrodes.



Col·loqui el primer elèctrode

• Un dels elèctrodes de desfibril·lació s’hauria de fixar sota

l’aixella esquerra.

Col·loqui el segon elèctrode

L’altre elèctrode s’hauria de fixar per sota de la clavícula dreta i a prop

de l’estèrnum.



No toqui la víctima!



Administri la descàrrega

• No toqui la víctima durant l’anàlisi.

• Asseguri’s que ningú toca la víctima mentre el DEA està

analitzant el ritme cardíac.

• Si està indicat administrar una descàrrega:

o Asseguri’s que ningú toca la víctima;

o premi el botó de descàrrega com se li indica.



Comenci la RCP

Segueixi les instruccions parlades del DEA.

• Si el DEA li indica que no recomana la descarga, comenci i

immediatament les cpompressions toràciques i les respiracions

de recat.

• Si a qualsevol moment la víctima comença a respirar

normalment, ATURI LA RCP, però deixi els elèctrodes

enganxats al pit.

Segueixi les instruccions parlades del DEA.

2

30



• Si la víctima no és traumàtica i segueix estant inconscient giri-

la a la posició de recuperació.

• Si és traumàtica vigili-la de prop



Posició de recuperació

La posició de recuperació mantindrà una via aèria lliure en qualsevol

víctima inconscient que respiri normalment. Evita que la llengua

bloquegi la via aèria i permet drenar enfora els líquids de la boca.

• Tregui les ulleres a la víctima.

• Agenolli’s al costat de la víctima i asseguri’s que ambdues

cames estan alineades.

• Col·loqui el braç més proper a vostè en angle recte amb el cos,

amb el colze flexionat i el palmell de la mà mirant amunt.

• Creui el braç més allunyat per damunt del pit, i mantingui el

dors de la mà en contacte amb la galta de la víctima que està

més a prop de vostè.



• Amb l’altra mà, agafi la cama més llunyana per damunt del

genoll i estiri-la cap amunt, deixant que el peu toqui el terra.

• Mantenint la seva mà fent pressió contra la galta, tibi la cama

més allunyada per fer que la víctima rodoli de costat cap on és

vostè.

• Ajusti la cama situada al damunt de manera que tant l’anca con

el genoll estiguin doblegats en angle recte.

• Basculi el cap enrera per assegurar-se que la via aèria queda

oberta.

• Ajusti la mà sota la galta, si fos necessari, per mantenir el cap

basculat enrera.

• Comprovi la respiració amb regularitat.



Detalls importants quan s’utilitza un DEA

Humitat al pit

• Algunes víctimes poden tenir el pit humit, per exemple per la

suor o després d’haver estat rescatades de l’aigua. Eixugui

ràpidament el pit abans d’enganxar-hi els elèctrodes del DEA.

Pèl al pit

• Només en rares ocasions el pèl del pit provocarà problemes

d’adherència dels elèctrodes del DEA. En aquests casos pot

ser necessari afaitar o tallar el pèl per aconseguir un contacte

adequat. No afaiti de forma rutinària – malgasta un temps molt

valuós.

Guixos

• Retiri qualsevol guix o altre tipus de material enganxat a la pell

de la víctima per garantir un bon contacte dels elèctrodes del

DEA. Algunes víctimes poden dur “pegats” de medicació

enganxats al pit. S’han de retirar, doncs poden provocar

guspires o cremades durant la desfibril·lació.

Marcapassos

• Algunes víctimes porten implantat un marcapassos.

Habitualment son visibles sota la pel del pit, per sota de la

clavícula. Asseguri’s que els elèctrodes del DEA no queden

col·locats damunt del marcapassos, sinó al costat o per sota.

Joies

• Retiri qualsevol joia metàl·lica que pogués entrar en contacte

amb els elèctrodes del DEA. Els elèctrodes s’haurien de

col·locar lluny de les joies que no es puguin treure, incloent les

que s’utilitzen al “body piercing”.

Porti sempre junt amb el DEA:

• Una tovallola petita / una manyopla / mocadors de paper.

• Una maquineta d’afaitar.

• Una màscara facial (vegeu més endavant).

• Uns guants de protecció.



Qüestions sobre seguretat quan s’utilitza un DEA

Seguretat del socorrista

• No toqui la víctima durant l’anàlisi, la càrrega o l’administració

de la descàrrega. Si es toca la víctima durant l’anàlisi es poden

provocar moviments que interfereixin sobre el reconeixement

del ritme de la víctima i es pot retardar l’administració d’una

descàrrega.

Seguretat dels espectadors

• Asseguri’s que l’entorn és segur. Durant l’anàlisi, la càrrega i

sobre tot durant l’administració de la descàrrega, asseguri’s

que ningú toca la víctima o el seu entorn immediat (per

exemple un llit). Cridi “Aparteu-vos” i comprovi visualment que

ningú està en contacte amb la víctima.

• Les concentracions elevades oxigen son perilloses quan es

generen guspires durant la desfibril·lació. Durant la

desfibril·lació, allunyi de la víctima les fonts oxigen obertes (per

exemple la màscara facial connectada a una font d’oxigen).



Transmissió de malalties

• A algunes persones els preocupa la possibilitat de transmissió

d’una malaltia durant un intent de ressuscitació. No obstant,

malgrat la freqüència amb que es practica la RCP, no s’ha

enregistrat ni un sol cas de transmissió ni del virus de l’hepatitis

B ni del virus de l’immunodeficiència humana (VIH) com a

conseqüència de la pràctica de respiracions de rescat.

• El risc de transmissió de malalties augmenta si la sang

infectada entra en contacte amb la pell no intacta. Durant la

ressuscitació, intenti evitar el contacte amb la sang, i amb

qualsevol fluid com l’esput, les secrecions nasals, el suor, les

llàgrimes o el vòmit. L’aparell utilitzat per aconseguir això és la

“màscara facial”. Alternativament, es pot utilitzar una “làmina

protectora facial”. Un mocador és inefectiu, i fins i tot pot

augmentar el pas de material infecciós.

Aparells per la via aèria

La màscara facial

• Una màscara facial és un dispositiu de material transparent

que s’utilitza per a la ventilació boca-a-màscara.

• Té una vàlvula unidireccional que fa que l’aire espirat de la

víctima es dirigeixi lluny del socorrista.

• La màscara és transparent per tal de poder observar l’aparició

de vòmit o sang a la víctima. Algunes màscares tenen una

connexió per administrar oxigen addicional.

• Es recomana emprar una tècnica bimanual per mantenir un

segellat lliure de fuites d’aire entre la màscara i la cara de la

víctima.

La làmina protectora facial

• Les làmines protectores facials estàn fetes amb un material

transparent de plàstic o de silicona que separa el socorrista de

la víctima.



Nens

Els nens poden ser ressuscitats amb èxit utilitzant la seqüència dels

adults, amb la única diferència que el pit hauria de comprimir

aproximadament en un terç de la profunditat del tòrax.

Els DEA estàndards son adequats per als nens de més de 8 anys. Als

nens d’edat compresa entre 1 i 8 anys, s’haurien d’utilitzar elèctrodes

especials (pediàtrics) o bé un ajustament pediàtric de l’aparell si se’n

disposa; si res d’això fós possible, s’hauria d’utilitzar el DEA que es

tingui a l’abast. Només hauria d’utilitzar un DEA en nens menors d’un

any si el fabricant indica clarament que l’aparell és adequat per ser

utilitzat en aquest grup d’edat. S’hauria d’utilitzar seguint les

instruccions del fabricant; això implicarà amb quasi total seguretat l’ús

d’elèctrodes pediàtrics especials.



Anotacions personals

Documents

Manual Suport Vital Bàsic - Dea (Erc Català)