1
L a Biennal de Venècia, l’es- deveniment arquitectònic d’aquestsetembre,fapen- sar en algunes coses que mar- quen la rentrée del sector des- prés de l’estiu. La Biennal acull diverses manifestacions arquitectòniques que van des de lesproposadespelseucomissari principal, l’arquitecte britànic David Chipperfield, sota el lema Common Ground, fins a les mos- tres organitzades per diversos països i institucions. Entre aquests es troba el pavelló d’Es- panya, amb el lema SpainLab,i elquehapatrocinatl’InstitutRa- monLlullpermostrarl’arquitec- tura de Catalunya i les Illes Ba- lears, amb el lema Vogadors,i del qual ja els hem parlat en aquestes planes. El pavelló d’Espanya, Spain- Lab,haconvidatdiferentsarqui- tectes espanyols, entre ells tres catalans (en equip o individual- ment). No fa gaire que a les pàgines d’aquest diari, el 27 d’agost passat, se celebrava la Biennal amb un titular potser massaoptimistaquedeia“Vene- cia rompe con la arquitectura espectáculo”. Segons la meva opinió, segueix pesant massa en aquestes convocatòries triar noms, o sigui arquitectes, més queobres,donantaixíperentès que les seves obres —totes— te- nen sentit i interès, i que els noms conferiran per si sols co- herència a la mostra. Jo no n’estic tan convençut ja que, finalment, l’interès d’una obra sembla venir quasi exclusivament de la mà del seu autor. Així, per exemple, la ma- queta del projecte d’elBulli Foundation, de l’estudi català Cloud9,ésensimateixespecta- cle, com també ho és el projec- te. Per molt que ens diguin que elsarbresdel’entorndel’edifici proposatalacalaMontjoi“esta- ran dotats de sensors sensibles a l’aire i a la humitat per donar ordres a l’edifici”, francament, sembla una collonada monu- mental, que tan sols pronostica més espectacle. Però una de les coses més insòlites és la presència de l’arquitecte Vicente Guallart, qui avui és cap d’Urbanisme deBarcelona,iquepresentaa la Biennal el concurs Les 16 Portes de Collserola. És difícil trobar cap altre exemple que il·lustrimillorlafaltadesensi- bilitat envers el que represen- talaideadeserveipúblicd’un alt càrrec municipal. En reali- tat, era previsible que el con- curs de les Portes de Collsero- la tingués una finalitat més propagandística que utilitària, però tan nítidament personal, no. En altres ocasio- ns hem pogut veure plans ur- banísticsdeBarcelona,comel 22@, exposats a diversos fòrums però mai ho havíem vist d’una manera tan absolu- tament dirigida a la promoció personal. D’aquesta manera, els parti- cipants al concurs i tots els ciu- tadans de Barcelona estem al servei de la popularitat de Gua- llart, que explica en aquest pro- jecte: “en las décadas de los ochenta y noventa se reestruc- turó el frente marítimo y ahora nos ocuparemos de los barrios en las colinas alrededor de la ciudad, que a menudo se han quedadodesconectadosporcul- pa de las rondas y las autopis- tas”. És una afirmació sorpre- nent, i més si pensem que ac- tualmentidesqueelnouequip va arribar a l’ajuntament de la capitalcatalana,aquestorganis- me té com a objectiu també el projecte Blau@Ictínea, que es vol ocupar de la transformació delapartdelaciutatdavantdel mar. De fet, no fa gaire els res- ponsables urbanístics de Barce- lona i alguns arquitectes convi- datsespecialmentperal’ocasió van presentar l’anomenat Water Front,unprojectedesen- volupatperestudiantsdel’Esco- la Tècnica Superior d’Arquitec- tura de la Universitat Interna- cionaldeCatalunya,undelspa- trocinadorsdelpavelló,enabso- lutasintoniaambl’idearimuni- cipal en matèria d’urbanisme marítim. Totplegat,unacerimòniade la confusió en què, mentre la Biennalproclamalafidel’arqui- tectura espectacle convida a l’espectacle pur i dur, i mentre els responsables urbanístics de Barcelonaensdiuenquearato- ca la muntanya, preconitzen arreglar el port; tot vetllant per la seva promoció personal. No havia començat un nou curs amb tan bones notícies des de fa temps! Sobres: I mentre els barcelonins so- mien que l’Ajuntament els recuperaràaraCollserola,oara el front marítim, ens van des- apareixent les voreres converti- des en terrasses de bars. Si de debòéshoradelqueéspetit,de l’acupuntura urbanística, ales- hores correspondria fer coses més senzilles i més democràtiques. ARQUITECTURA Mar o muntanya? Xavier Monteys Maqueta del projecte d’elBulli Foundation, de l’estudi català Cloud 9: en si mateix espectacle. / déebora mesa (efe) La idea arquitectònica d’El Bulli Foundation té punts de collonada monumental La mostra ‘Les 16 portes de Collserola a Venècia’ sembla per a la promoció de Guallart O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Fecha: Sección: Páginas: 39655 169000 4338 € 13/09/2012 CATALUNYA 5

Mar o muntanya?

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Opinió de Xavier Monteys sobre la participació catalana a la Biennal d'Arquitectura de Venècia

Citation preview

Page 1: Mar o muntanya?

La Biennal de Venècia, l’es-deveniment arquitectònicd’aquest setembre, fa pen-

sar en algunes coses que mar-quen la rentrée del sector des-prés de l’estiu. La Biennal aculldiverses manifestacionsarquitectòniques que van des deles proposades pel seu comissariprincipal, l’arquitecte britànicDavid Chipperfield, sota el lemaCommon Ground, fins a les mos-tres organitzades per diversospaïsos i institucions. Entreaquests es troba el pavelló d’Es-panya, amb el lema SpainLab, iel que ha patrocinat l’Institut Ra-monLlull permostrar l’arquitec-tura de Catalunya i les Illes Ba-lears, amb el lema Vogadors, idel qual ja els hem parlat enaquestes planes.

El pavelló d’Espanya, Spain-Lab, ha convidat diferents arqui-tectes espanyols, entre ells trescatalans (en equip o individual-ment). No fa gaire que a lespàgines d’aquest diari, el 27d’agost passat, se celebrava laBiennal amb un titular potsermassa optimista que deia “Vene-cia rompe con la arquitecturaespectáculo”. Segons la mevaopinió, segueix pesant massaen aquestes convocatòries triarnoms, o sigui arquitectes, mésque obres, donant així per entèsque les seves obres —totes— te-nen sentit i interès, i que elsnoms conferiran per si sols co-herència a la mostra.

Jo no n’estic tan convençutja que, finalment, l’interèsd’una obra sembla venir quasiexclusivament de la mà del seuautor. Així, per exemple, la ma-queta del projecte d’elBulliFoundation, de l’estudi catalàCloud 9, és en si mateix especta-cle, com també ho és el projec-te. Per molt que ens diguin queels arbres de l’entorn de l’edificiproposat a la calaMontjoi “esta-ran dotats de sensors sensibles

a l’aire i a la humitat per donarordres a l’edifici”, francament,sembla una collonada monu-mental, que tan sols pronosticamés espectacle.

Però una de les coses mésinsòlites és la presència del’arquitecte Vicente Guallart,qui avui és cap d’Urbanismede Barcelona, i que presenta ala Biennal el concurs Les 16Portes de Collserola. És difíciltrobar cap altre exemple queil·lustri millor la falta de sensi-bilitat envers el que represen-ta la idea de servei públic d’unalt càrrec municipal. En reali-tat, era previsible que el con-curs de les Portes de Collsero-

la tingués una finalitat méspropagandística queutilitària, però tan nítidamentpersonal, no. En altres ocasio-ns hem pogut veure plans ur-banístics de Barcelona, com el22@, exposats a diversosfòrums però mai ho havíemvist d’una manera tan absolu-tament dirigida a la promociópersonal.

D’aquesta manera, els parti-cipants al concurs i tots els ciu-tadans de Barcelona estem alservei de la popularitat de Gua-llart, que explica en aquest pro-jecte: “en las décadas de losochenta y noventa se reestruc-

turó el frente marítimo y ahoranos ocuparemos de los barriosen las colinas alrededor de laciudad, que a menudo se hanquedado desconectados por cul-pa de las rondas y las autopis-tas”. És una afirmació sorpre-nent, i més si pensem que ac-tualment i des que el nou equipva arribar a l’ajuntament de lacapital catalana, aquest organis-me té com a objectiu també elprojecte Blau@Ictínea, que esvol ocupar de la transformacióde la part de la ciutat davant delmar. De fet, no fa gaire els res-ponsables urbanístics de Barce-lona i alguns arquitectes convi-dats especialment per a l’ocasióvan presentar l’anomenatWater Front, un projecte desen-volupat per estudiants de l’Esco-la Tècnica Superior d’Arquitec-tura de la Universitat Interna-cional de Catalunya, un dels pa-trocinadors del pavelló, en abso-luta sintonia amb l’ideari muni-cipal en matèria d’urbanismemarítim.

Tot plegat, una cerimònia dela confusió en què, mentre laBiennal proclama la fi de l’arqui-tectura espectacle convida al’espectacle pur i dur, i mentreels responsables urbanístics deBarcelona ens diuen que ara to-ca la muntanya, preconitzenarreglar el port; tot vetllant perla seva promoció personal. Nohavia començat un nou cursamb tan bones notícies des defa temps!

Sobres:I mentre els barcelonins so-

mien que l’Ajuntament elsrecuperarà ara Collserola, o arael front marítim, ens van des-apareixent les voreres converti-des en terrasses de bars. Si dedebò és hora del que és petit, del’acupuntura urbanística, ales-hores correspondria fer cosesmés senzilles i mésdemocràtiques.

ARQUITECTURA

Mar o muntanya?Xavier Monteys

Maqueta del projecte d’elBulli Foundation, de l’estudi català Cloud 9: en si mateix espectacle. / déebora mesa (efe)

La idea arquitectònicad’El Bulli Foundationté punts de collonadamonumental

La mostra ‘Les 16portes de Collserola aVenècia’ sembla per ala promoció de Guallart

O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

Fecha:

Sección:

Páginas:

39655

169000

4338 €

13/09/2012

CATALUNYA

5