Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés,Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner,Agustí Morera, Joan Ribó

Direcció: Manel Gastó

Coordinació: Patricia Serrano

Assessor de comunicació: Miquel Darnés

Col.laboracions en aquest número:Mario Aguer, Jordi Barril, Jordi Castañeda,Jordi Garriga, Jordi Goula, Tamara G. Cisneros,Infonomia, Anna Llobet, Fernando Luna,María Luque, Agustí Maure, Joan-Marc Passada,Albert Punsola, Isaías P. Santamaría (Normativa)

Correcció lingüística: Consorci per a laNormalització Lingüística. Centre de NormalitzacióLingüística de Barcelona, L’Apòstrof

Disseny gràfic i maquetació:Estudi Freixes-El Petit Estudi

Fotografies: BASF, Canetti Fotografia,Kait Curran Palmer, Marc Javierre, Ruca,Francisco Ibáñez/Ediciones B, SA,Victoriano Izquierdo, Jordi Play, Victor Valiente

Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué)Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 Barcelonarpique@cetib.org Tel.: 932 72 54 30

Fotomecànica, impressió i enquadernació:Sprint Copy, SL

Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de BarcelonaConsell de Cent, 365 - 08009 BarcelonaTel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 81theknos@cetib.org

DL: B-35390-67

ISBN: 1137-0017

© CETIBEls criteris exposats en els articles signats sónd’exclusiva responsabilitat dels autors i norepresenten necessàriament l’opinió del Col.legi.

Aquesta publicació utilitza paper estucat brillant ecològicde 90 g. i estucat brillant de 125 g. amb laminat

TheknosNúm. 119. Abril de 2008

En Portada

26

18 22

VICT

ORIA

NO

IZQU

IERD

O

Reflexions sobre el Pla de l’Energia

SUMARI

36 45

EDITORIAL_05Art gràcies a la tècnica

OBSERVATORI_07Nou govern, nous enginyers

OPINIÓ_08Els grans reptes de ZP

INFORMACIÓ COL.LEGIAL_09

INFORMACIÓ PROFESSIONAL_18

RETRAT PROFESSIONAL_20Joan Carles Alayo

SOSTENIBILITAT_22Cada gota val per milEl futur nuclear a Gran BretanyaLa dadaConfiança contra amenaça

ENTREVISTA_36Gabriel Borràs, directorde l’Àrea de Planificació per al’Ús Sostenible de l’Aigua del’Agència Catalana de l’Aigua

INNOVACIÓ_40Els ‘gold collar workers’ i la rein-venció de les escoles de negocis

ARTICLE TÈCNIC_42Les claus del Reglament REACH

RESPONSABILITAT SOCIALCORPORATIVA_44El CETIB obre la convocatòriad’ajuts socials per a l’any 2008

CULTURA_45Els enginys de Mortadelo i Filemón

NORMATIVA_46

THEK

NO

S· N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

5

L’energia és un recurs imprescindible per al de-senvolupament de la societat. A Catalunya, la dependènciaenergètica de l’exterior és de l’ordre del 80%, mentre que ala resta d’Europa, és del 50%. A escala mundial, les previ-sions apunten que els recursos energètics que s’usen actual-ment i els costos econòmics creixents per a la seva obtenció,fan necessària una bona planificació dels possibles escenarisfuturs.

Catalunya es va dotar, ara farà tres anys, del Pla del’Energia 2006-2015, que enguany s’actualitzarà perdeterminar la millor direcció per assolir les líniesestratègiques que defineix: disposar d’un subministramentenergètic de qualitat, amb un cost competitiu i respectuósamb el medi ambient. El treball, a més, ha de permetre ferun primer esbós de quin és el model més indicat per al’horitzó del l’any 2030. Agustí Maure, enginyer tècnicindustrial i director general d’Energia i Mines, esbossa enun extens article d’En Portada les claus de la situacióenergètica a Catalunya: “L’amenaça del canvi climàtic,l’inestable nivell de preus del petroli i l’elevada dependènciaexterior fan necessari buscar un model energètic alternatiu,tant en matèria de sostenibilitat com de competitivitat”.

La portada d’aquest mes la il·lustra una turbina marinade MCT, empresa que lidera la investigació mundial en eldesenvolupament de noves tecnologies d’aprofitament delscorrents marins. Es tracta d’un generador d’energia apartir de les ones, una tecnologia considerada neta que està

sent objecte de recerca científica i tècnica. El principalinconvenient, però, és que només és rendible endeterminats indrets i que pot ocasionar un cert impactevisual a les costes.

Les fotografies de l’article central de la revista d’abril sónd’un jove talent, Victoriano Izquierdo, un granadí denomés 17 anys que ja ha publicat a diaris com ara El País oPúblico, on té una secció setmanal. La seva història personalés un exemple d’artista que aflora gràcies a la tècnica. “Elmeu primer contacte amb una càmera de fotos va ser alscinc anys, quan vaig agafar la càmera familiar i vaigfotografiar tot allò que em cridava l’atenció”, explica. Elsseus pares es van enfadar tant que ja no el van deixar tocarla càmera durant molts anys. Per sort, l’evolució tècnica vaportar les càmeres digitals, i la preocupació paterna permalgastar els carrets va desaparèixer.

L’entrevista s’ha fet a Gabriel Borràs, responsable dePlanificació de l’Agència Catalana de l’Aigua. Borràs esmostra contrari a la proposta del transvasament del Roine:“Si la solució hagués estat el transvasament del Roine, araencara estaríem esperant l’aigua” i recorda que la Directivamarc europea de l’aigua indica que cal una nova cultura del’aigua basada a entendre l’aigua no com un recurs, sinócom una part del medi.

Un Theknos més, els qui el fem encoratgem als qui elllegiu a fer-nos arribar aquelles propostes, suggeriments oidees que tingueu per a la revista a theknos@cetib.org.

Art gràcies a la tècnica

EDITORIAL

Tot i la seva joventut Victoriano Izquierdodestaca per fotografies com aquesta

titulada “Thirsty” (assedegat) VICT

ORIA

NO

IZQU

IERD

O

D esprés de les eleccions generals del passat 9-M, i en elmoment de tancar aquest Theknos, desconeixem qui compondrà el nou equip degovern del president Zapatero. Més enllà de les naturals inquietuds que puguemtenir tots com a ciutadans i ciutadanes de Catalunya vers el desenvolupamentdefinitiu de l’Estatut, la publicació de les balances fiscals, la possible desaccelera-ció econòmica i molts altres assumptes cabdals, és evident que, per als enginyerstècnics industrials, hi ha un tema que també ens neguiteja. Es tracta del camí ini-ciat en la reforma universitària per conformar definitivament l’anomenat EspaiEuropeu d’Educació Superior (EEES), d’acord amb l’esperit de Bolonya. Preci-sament ha estat al final d’aquesta legislatura on les universitats i les enginyeries,de primer i de segon cicle, han ralentitzat momentàniament aquest procés. Totsels grups tenen diferents particulars a l’hora de definir com han de ser els nousenginyers de grau. Cal, doncs, que un cop consolidat el nou equip de Govern, elMinisteri d’Educació determini amb pas ferm i decidit el que convé a la ciutada-nia, a l’Estat i al nostre país.

La nostra estimada professió ja té un bagatge de més de 150 anys. Està moltclar que no li cal demostrar res. Generació rere generació hem contribuïtabnegadament i amb il·lusió a la industrialització i al desenvolupament, ientenem que el nou enginyer que sorgeixi de l’EEES ha de ser molt semblant anosaltres. La nostra formació ens ha permès treballar des del peu de l’obra fins adespatxos de direccions generals o ministeris.Tanmateix, el nou enginyer haurà d’estarpreparat per ser capaç d’afrontar els nousreptes d’un món globalitzat on la mobilitat ila competitivitat seran imprescindibles. Haestat així històricament. Tant els peritsindustrials com els enginyers tècnicsindustrials no només ens hem adaptat alscanvis tecnològics, sinó que molt sovintn’hem estat pioners en la implantació. Recordem com molts de nosaltres ens vaminiciar a la professió amb una senzilla regla de càlcul a la butxaca i amb un, méso menys, bon joc de compassos. D’aquest estadi hem passat a l’actual, en què lestecnologies de la informació i la comunicació formen part de les nostres rutineslaborals: des del disseny d’un projecte fins al visat via telemàtica. Tot plegat noés més que la demostració palpable de la nostra capacitat d’evolució.

I tot parlant de les anomenades noves tecnologies, hem de referir-nos a lapotenciació del visat per Internet que, des de fa temps, el CETIB potencia. Totsels col·legiats i col·legiades habilitats per visar ja tenen el seu token, fet que hacomportat que, a hores d’ara, el nombre de visats telemàtics hagi superat ambescreix els presencials.

Per últim, us recordem que el proper 30 d’abril hi ha Junta GeneralOrdinària, on la Junta de Govern –com estatuàriament està previst– rendiràcomptes de l’exercici 2007. Tant les companyes i companys de la Junta deGovern com jo mateix, us esperem per poder compartir plegats les bonespràctiques corporatives de la participació i la col·laboració. La contribució de totsplegats és molt important per dur endavant el vaixell de la nostra institució.

Joan Ribó I Degà dega@cetib.cat

OBSERVATORI

THEK

NO

S· N

úm.1

19 A

BRIL

de 2

008

7

Nou govern,nous enginyers

J ust després de l’a-legria per haver guanyat les eleccionsgenerals, el president Rodríguez Zapa-tero i el seu ministre d’Economia,Pedro Solbes, es deuen estar preguntantcom fer front al xàfec que els caurà. Elsprogrames econòmics dels partits acos-tumen a ser plens de bones intencions,però que no són assumibles al 100%, imenys si, com és el cas actual, la truitaeconòmica gira 180º. De fet, s’havia ditque l’economia seria el punt central dela campanya i res de res. Tret del cara acara entre Solbes i Pizarro, que no vatenir massa color, de poc més s’ha par-lat. I això vol dir que tots ho veuen moltfosc i que més val no parlar-ne gaire...

La veritat és que el moment en quècomença la legislatura és molt compli-cat. Un cop d’ull al nostre voltant mos-tra un entorn financer convulsionatcom mai, uns EUA amb por de caureen recessió, un preu del petroli i de lesmatèries primeres pels núvols, un euroen uns nivells que fan difícil l’exporta-ció fora de la UE i una ciutadania ques’ho pensa molt abans de gastar.

A casa nostra tenim, a més, el pro-blema de la construcció que ja s’ha de-sinflat i la por que es generi una altaxifra d’atur, empreses del sector immo-biliari que trontollen per l’endeuta-ment, un volum de dèficit exterior tanalt que no té solució a curt termini il’arribada de menys fons europeus.

Quins són els reptes més seriososque haurà d’enfrontar el nou Govern?

1. Fiscalitat. La desacceleració eco-nòmica afectarà a la baixa els ingressosfiscals i, d’altra banda, l’augment de l’a-tur i la necessitat de més obres públi-ques per pal·liar la baixa de la construc-ció, faran necessàries més despeses.Hauran de buscar un sistema queincentivi la inversió i, alhora, quegaranteixi l’estat del benestar actual.L’únic segur són els 400 euros que hapromès ZP als assalariats, una rebaixa,

si s’escau, de l’IRPF, i una altra de l’im-post de societats. Potser caldrà tambéque es replantegin tornar a incentivarl’estalvi a llarg termini.

2. Construcció. S’han de desenvolu-par dues lleis de l’anterior legislatura: ladel sòl i la del pla quadriennal de l’habi-tatge, que volen fomentar els habitatgesde protecció social i el lloguer. Sí quehauran de pensar com compensar la

caiguda del nombre d’habitatgescomençats, amb més infraestructures.Hi ha diners, producte del superàvitfiscal d’aquests anys, però es podenacabar aviat. Ara calen projectes bons ipensar com es pot aconseguir unacol·laboració amb el sector privat.

3. Societat. Hauran de reunir elpacte de Toledo per revisar el tema deles pensions. Amb el sistema actual noarribarem gaire lluny i cal posar-s’hiaviat. Tenim pendent l’aplicació de laLlei de dependència que ha aixecatmoltes expectatives, però no hi ha proudotació.

4. Treball. L’atur pot frenar la cons-trucció i això obligarà a reciclar moltagent. Les coses que fins ara han dit quefaran no semblen gaire operatives.

L’obra pública és menys intensiva entreball, segueix pendent la temporali-tat, que no baixa del 30%, i també s’hade veure què pot passar amb els immi-grants que es quedin sense feina i ambles 400.000 persones sense papers quesembla que hi ha ara.

5. Empresa. Calen més ajuts per a laR+D+i i fórmules noves de cofinança-ment amb les empreses. Aquesta legis-latura també ha de ser la del salt inter-nacional de les nostres empreses, sobre-tot als mercats que tenim més oblidatsi que, curiosament, són els de creixe-ment potencial més gran, com araXina, Índia, Rússia... Hauran de resol-dre també com fer-ho per reduir lesemissions de gasos contaminants senseque els augments de costos que aixòsuposa castiguin encara més la compe-titivitat de les empreses.

6. Finançament a les comunitatsautònomes. Cal veure com quedaresolt el finançament de Catalunya pre-vist a l’Estatut –clau per no augmentarel dèficit amb la resta d’Espanya iredreçar la nostra despesa– i si d’unavegada es fan públiques les balances fis-cals. Amb l’experiència que portem aldamunt, però, què voleu que us digui,no sóc massa optimista...

Jordi Goula I jgoula@lavanguardia.es

THEK

NO

S· N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

8

OPINIÓ

Els grans reptes de ZP

JOAN

-MAR

C PA

SSAD

A

�El sonòmetre es va llogar l’any passatuna mitjana de 14 ocasions cada tri-mestre, és a dir, el van llogar gairebécinc col·legiats al mes. Durant el pri-mer trimestre d’aquest any aquestaxifra s’ha incrementat fins a gairebévuit lloguers mensuals.

El nou sonòmetre és el model 2250Light de Brüel & Kjaer de tipus 1 queproporciona uns mesuraments moltmés precisos ja que permet mesurar enterços d’octava (des de 12,5 Hz fins a16 kHz), un requisit que, segons elsmesuraments, és de compliment obli-gatori segons la normativa vigent. Coma prestacions clau d’aquest aparell, caldestacar el disseny ergonòmic amb pan-talla tàctil i el sistema d’emmagat-zematge d’arxius, molt similar al queutilitza Windows. A més, funciona ambbateria de liti i disposa d’una memòriainterna de 20 Mb, encara que tambépermet guardar les mesures directamenten un llapis de memòria o, mitjançantun connector de port USB, pot estarconnectat a un ordinador portàtil men-tre es fa el mesurament acústic. Tambées poden desar les dades en una targetaSD o bé en una altra del tipus CompactFlash, dos models d’ús habitual enmolts aparells electrònics, i descarregar-les a l’ordinador per fer-ne el tracta-ment i la interpretació adequats.

Un servei consolidat. Tot i que ja feiamolts anys que estava en funcionament,el Servei de Lloguer d’Aparells de Mesu-ra del CETIB es va renovar i procedi-mentar fa cinc anys i enguany es certifi-carà en les normes ISO 9000 (qualitat)i 14000 (medi ambient). Així mateix,seguint els requeriments de la normaISO 14000 quant al calibratge dels apa-

rells de seguiment i mesura, aquests ins-truments es verifiquen anualment.

Actualment, a més de l’esmentatsonòmetre 2250 Light de Brüel &Kjaer, també es pot demanar en préstecun altre sonòmetre, l’SC-30 de Cesva,l’analitzador de xarxes elèctriques i la

maleta de verificació d’instal·lacionselèctriques. El lloguer durant dos diesd’algun d’aquests aparells té un preu de50 euros més IVA al qual cal incloureuna fiança de 300 euros. A partir deltercer dia d’arrendament, cal pagar 50euros més IVA diaris.

THEK

NO

S· N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

9

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

El Servei de Lloguer d’Aparellsde Mesura té un nou sonòmetre

Sessions pràctiques

Per poder accedir al Servei de Lloguer d’Aparells de Mesura és imprescindible haverassistit a les sessions pràctiques corresponents. La primera sessió del nou sonòmetre Brüel& Kjaer 2250 Light i el calibrador sonor 4230 tindrà lloc el 14 d’abril a les 9.30 h a l’auladel CETIB i es repetirà el 16 de juny a les 16 h.

D’altra banda, les jornades dedicades al funcionament del comprovadord’instal·lacions elèctriques Profitest 0100SII de Kainos i al sonòmetre SC-30 de Cesva esfaran els dies 5 de maig i 10 de juny, respectivament, a les 9.30 h a l’aula de la seucol·legial. Totes les sessions pràctiques tenen una durada aproximada de dues hores iinclouen el lliurament de la documentació informativa sobre els aparells.

Per a més informació i inscripcions, podeu consultar l’agenda del web awww.cetib.cat/agenda.

El Servei de Lloguer d’Aparells de Mesura (SLAM) posa a disposició dels col·legiats un nou sonòmetre.Aquesta adquisició respon a la gran demanda que hi ha del sonòmetre per part dels col·legiats, ja quecada cop són més habituals les exigències acústiques per part de l’Administració i aquests instrumentsde mesura tenen un cost elevat.

El nou sonòmetre, que té un disseny ergonòmic, permet prendre mesures acústiques en terços d’octava

CETI

B

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

�Entre les aplicacions d’aquest dispo-sitiu també hi ha la possibilitat de signarfactures o d’exercir el vot electrònic. Aefectes legals té la mateixa validesa queuna signatura manuscrita. Així doncs,es poden signar correus electrònics,pressupostos o tràmits administratius.

Amb la progressiva implantació delDNI electrònic s’incrementarà el nom-bre d’aplicacions que usaran la tecnolo-gia de certificació digital. Tot i que elDNI digital també certificarà la identi-tat d’un usuari, la firma digital queexpedeix el CETIB certifica també latitulació del titular i la seva pertinençaa un col·legi professional.

Visar per Internet. El CETIB va serpioner, l’any 2002, a establir un siste-ma de visat per Internet. Era el naixe-ment del Tecnovisat, una aplicacióinformàtica que amb els anys ha evolu-cionat fins a tenir una segona versió, elTecnovisat 2.0 (www.tecnovisat.net).

Des d’un entorn web, al qual s’acce-deix amb el token, s’emplenen les dadesde la fitxa del visat i s’adjunten els docu-

ments en format pdf o zip. En elmoment d’enviar els documents, elcol·legiat signa digitalment la sol·licituddel visat. Un cop revisats pel CETIB, elcol·legiat rep un correu electrònic on escomunica que ja té disponible el visat.Al col·legiat només li caldrà accedir alTecnovisat amb el token per tal de des-carregar-se la documentació visada.

Com sol·licitar-lo? El juliol de l’any pas-sat es va signar un conveni amb Firma-profesional mitjançant el qual elCETIB pot emetre la signatura digitaldels col·legiats. Firmaprofesional ésl’autoritat de certificació que consti-tueix al CETIB com a autoritat deregistre i que li permet expedir les fir-mes digitals dels seus col·legiats.

Aquells col·legiats que vulguin dis-posar de firma electrònica podensol·licitar-la al Servei de Visat, indepen-dentment que estiguin o no habilitatsper visar. Per expedir-la, cal que elcol·legiat es presenti al CETIB entre les9 i les 18 h. Aquest tràmit té una dura-da de 5 a 10 minuts.

El CETIB distribueix gratuïtament entre tot el col·lectiu una signatura digital que permet fer diversostràmits amb les administracions. El dispositiu, anomenat token, és molt semblant a un llapis de memòriai incorpora un xip amb el certificat digital de la persona propietària. D’aquesta manera actua com asignatura reconeguda.

Administracions que accepten la firma digital del CETIB

Agència Tributària, Seguretat Social,ministeris de Foment, Indústria, Turis-me i Comerç, Administracions Públi-ques, Sanitat i Consum, Comissió delMercat de Telecomunicacions, Direc-ció General d’Assegurances, INEM,Direcció General de Trànsit, DireccióGeneral del Cadastre, Oficina Espan-yola de Patents i Marques, Red.es,Comunitat de Madrid, Generalitat deCatalunya, Generalitat Valenciana,Xunta de Galícia, Principat d’Astúries,Junta d’Andalusia, Govern de Navar-ra, Correus, Ajuntament de Barcelona,GISA - Gestió d’Infraestructures, SA,RELI - Registre de Licitadors, ConsorciAdministració Oberta Electrònica deCatalunya, FORCEM - Fundació Tripar-tida, etc.

Cal consultar cada Administracióper saber els tràmits concrets que espoden fer per Internet.

Tràmits ‘on-line’ amb les administracions

El Col·legi distribueixgratuïtament la firma digital

�Quina acollida està tenint la signatu-ra digital entre els col·legiats?Jo diria que molt bona. El juny de l’anypassat el col·legi es va constituir com aautoritat de registre. Això vol dir quepodem expedir certificats digitals perals col·legiats. Des de llavors hem dis-tribuït 743 tokens. De moment, entreels col·legiats que tenen firma digital, laresposta és més que satisfactòria. S’hade dir que, primer, es va incidir en elscol·legiats que estan habilitats per visar,ja que aquest dispositiu és imprescindi-ble per poder usar el Tecnovisat 2.0, lanova plataforma de visat del Col·legi.Però la signatura digital està pensadaper a tot el col·lectiu.

Els col·legiats s’estan adaptant ambfacilitat al Tecnovisat 2.0?Sens dubte. L’any 2002 vam ser pio-ners a establir un sistema de visat perInternet, el Tecnovisat. L’aplicacióinformàtica ha evolucionat i ara tenimel Tenovisat 2.0. L’adaptació està sentmolt més fàcil del que havíem previst.Durant els darrers mesos personal delCETIB s’ha desplaçat als domicilisprofessionals dels col·legiats per expli-car-los com funciona el sistema i ins-tal·lar-los el Tecnovisat.

Quina acollida ha tingut?Molt bona. El projecte va associat altancament d’algunes oficines del Bancde Sabadell des de les quals es potvisar a distància.

I com han reaccionat els col·legiats quevisaven en aquestes oficines?Doncs bastant bé. Les dues primeresoficines que han deixat d’oferir el ser-

vei ho van fer al març. Van ser les deGavà i Sant Feliu de Llobregat. Peròabans de procedir al tancament es vaparlar amb tots i cadascun delsusuaris que hi visaven i hi va haveruna comprensió absoluta. De fet,globalment, ja fa uns quants mesosque els visats telemàtics superen enxifres els visats presencials, ja siguina la seu del CETIB o a les oficineshabilitades. Tothom està coneixentels avantatges que tenen les novestecnologies.

Una de les raons per les quals es voldistribuir els tokens entre tots elscol·legiats és perquè puguin fer trà-mits amb diverses administracions.

Quina mena de gestions permetaquesta signatura digital?El token és un dispositiu semblant aun llapis de memòria que incorporaun xip que certifica la identitat de lapersona propietària. Això vol dir que,connectant aquest dispositiu al nostreordinador, és com si li ensenyéssim elDNI. Estem dient que nosaltres somla persona que diu el llapis de memò-ria. Això ens permet fer tràmits comara demanar l’esborrany de la declara-ció de la renda, comprovar el saldo depunts del carnet de conduir o obtenirun informe de la vida laboral. La llis-ta és molt llarga. Realment el certifi-cat digital és la clau de molts tràmitsadministratius.

CETI

B

Montse Teruel, cap del Servei de Visat del CETIB

El col·legi ha distribuït 743 firmes digitals en nou mesos. Montse Teruel, cap del Servei de Visat delcol·legi, explica els avantatges de la firma digital. A més de ser responsable d’aquest servei també n’ésusuària i pot parlar en primera persona de les utilitats que ofereix el certificat digital més enllà del visatde projectes, com ara la sol·licitud de l’esborrany de la declaració de la Renda.

Montse Teruel, cap del Servei de Visat

“El certificat digital és la claude molts tràmits administratius”

THEK

NO

S· N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

11

THEK

NO

S· N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

12

�Ja són més de 600 els professionalsde l’enginyeria tècnica industrial queposen a disposició de la societat lesseves dades professionals. D’aquestamanera el CETIB ha creat una impor-tant base de dades a la qual pot accedirqualsevol ciutadà o empresa que neces-siti els serveis d’un enginyer tècnic.

La Guia de Professionals és un ser-vei públic dirigit a les persones particu-lars o les empreses interessades, en elqual es poden obtenir les dades profes-sionals de contacte i les activitats quedesenvolupen els enginyers tècnicsindustrials inscrits. Aquest directoripermet trobar professionals per dur aterme una llicència d’obres per refor-mar un negoci o un certificat de com-patibilitat urbanística, entre d’altres. LaGuia està disponible a l’àrea pública delweb del Col·legi (www.cetib.cat/guia).

Com en puc formar part? Tots els engi-nyers tècnics professionals col·legiatsque exerceixin la professió en qualsevolde les seves formes i situacions profes-sionals (professional liberal, treballadorper compte d’altri o soci d’empresa)

poden sol·licitar inscriure’s en aquestabase de dades. Per fer-ho només calomplir el formulari Fitxa d’activitatsprofessionals que trobareu a l’àrea pri-vada del web, dins de Serveis delCol·legi, TAF i Guia de Professionals,Descàrregues, i enviar-lo a la SecretariaTècnica del CETIB per fax (932 15 2081) o bé per correu postal (Consell deCent, 365 – 08009 Barcelona).

Per al correcte rendiment d’aquestservei és molt important mantenir les

dades professionals actualitzades. Dinsel mateix apartat de Descàrregues hi haun document per modificar aquestesdades o bé donar-se de baixa del servei.

El Col·legi va posar en marxa l’anypassat una campanya divulgativa de laGuia de Professionals adreçada a diver-ses administracions. Des d’aleshoress’han enviat fullets explicatius del serveia més de 230 ajuntaments i inspec-cions tècniques de vehicles (ITV) del’àmbit territorial del CETIB.

La Guia de Professionals arriba als 600 col·legiats inscrits

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

�Des de l’1 de març l’accés al servei denormativa del DL Abstract es fa mit-jançant el web del Consell de Col·legis(www.ccetic.cat). Aquest servei facilital’accés a la legislació vigent aplicable aempreses, productes i serveis per mitjàd’Internet.

Per donar-se d’alta al servei cal con-tactar amb Serveis Col·legials o béomplir el formulari de l’apartat Serveis,Normativa - DL Abstract del web delCETIB. Per accedir a la normativasubministrada pel DL Abstract, calentrar a l’apartat de Normativa del webdel Consell. En clicar a Accés al servei,s’obre una finestra on cal identificar-seamb la contrasenya i paraula de pasque l’ICT enviarà per correu electrònica totes les persones inscrites al servei.

El DL Abstract, en funcionamentdes del juliol de l’any passat, va ser gra-tuït durant tot el 2007. Un cop finalit-zat aquest període de prova es cobrauna quota de 50 euros (IVA inclòs)corresponent al servei durant el 2008.

El DL Abstract és un sistema de fit-xes que faciliten la consulta de directi-ves, lleis, decrets, ordres i resolucions.

L’eina té les prestacions següents: - Cercador de normativa a partir de:

- Classificació temàtica a dosnivells

- Zona geogràfica: Unió Euro-pea, Espanya, Catalunya i restade comunitats autònomes

- Paraules o frases- Dates de publicació- Número de les disposicions

- Avís personalitzat de les novetatsper correu electrònic, a partir de ladefinició per part dels usuaris delstemes i àmbits geogràfics d’interès

- Servei de consultes en l’àmbit delservei: aplicació de la normativa,vigència d’una norma o disposició,etc., i sol·licitud de textos d’or-denances municipals.

El Consell subministra el servei de normativa DL Abstract

ARXI

UAR

XIU

La Guia de Professionals recull les dades professionals de més de 600 enginyers tècnics industrials col·legiats

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

�El Col·legi va presentar el 13 demarç el sisè fascicle del manualInstal·lacions elèctriques de baixa tensió,el primer de la sèrie “Els manuals tèc-nics del CETIB”. El fascicle “Recoma-nacions per a la descalcificació degaratges com a locals amb risc d’incen-di o explosió, segons la ITC-BT-29” ésobra de l’enginyer tècnic industrial JoséL. Rodríguez i està patrocinat perSodeca, SA.

El manual està format per unconjunt de fitxes que tracten aspectesbàsics de qualsevol instal·lació en baixatensió. Les fitxes ja publicades reculleninformació sobre recomanacions per a

la protecció contra sobretensionstransitòries d’origen atmosfèric, taulesde càlcul ràpid de la secció d’un cableen les derivacions individuals (DI) enBT i càlcul de corrent de curtcircuittrifàsic: elecció del poder de tallamentde les proteccions elèctriques en BT,recomanacions per a la proteccióexterior contra descàrregues d’origenelectroatmosfèric segons el CTE-SU-081 i UNE 21186, i generació elèctricaper a la captació d’energia solar fo-tovoltaica.

Les fitxes col·leccionables es podenadquirir individualment al Col·legi alpreu de 4 euros cadascuna. L’import

del manual amb les sis fitxes és de 24euros (IVA inclòs) i es pot comprar a lacaixa de la seu col·legial en horari dedilluns a dijous de 9 a 18 h i divendres,de 9 a 14 h.

El CETIB presenta el sisè fascicle del manual de baixa tensió

THEK

NO

S· N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

14

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Nombrosos col·legiats van assistir a la presentació

�L’Associació Catalana d’Amics del’Aigua (ACAA) va lliurar el 18 demarç –coincidint amb el Dia Mundialde l’Aigua– els seus premis anuals.Enguany, com l’any passat, el llocescollit per a la celebració va ser la salad’actes del CETIB. La finalitat delsPremis de l’Aigua, que s’entreguen desdel 2000, és estimular, de forma nodinerària, aquelles iniciatives, actua-cions o trajectòries que tinguin lavoluntat de millorar la relació de lapoblació catalana amb l’aigua i el seuentorn natural.

L’acte, que va comptar amb la par-ticipació de Joan Ribó, degà delCETIB; Diego Moxó, director de l’À-rea d’Ordenació del Domini PúblicHidràulic de l’Agència Catalana del’Aigua, i Xavier Latorre, president del’ACAA, va premiar diverses iniciati-ves dutes a terme a Catalunya en l’àm-bit de l’aigua. Ribó va reconèixer l’es-forç de l’Associació Catalana d’Amicsde l’Aigua en l’impuls d’accions enfavor de l’aigua. Així mateix, el degà vaencoratjar els presents a seguir amb l’exemple de l’ACAA: “La situació

actual exigeix una societat sensibilitza-da respecte a la importància d’aquestbé i és la nostra tasca impulsar-la”.

Els premiats del 2008 van ser JavierMartín, pels seus estudis sobre el can-vi climàtic; Xavier Font, per la sevatrajectòria professional en el dissenyavançat d’estructures de ponts, elConsell Comarcal de la Selva, pel pro-jecte SELWA, un compromís amb l’ai-gua; l’Ajuntament de Vilanova delVallès, pel projecte de xarxa d’aiguafreàtica per a reg municipal del nucliurbà, l’empresa Vichy Catalan, pel seu125è aniversari, i Aigües de Barcelona,pel 140è aniversari i l’exposició ElsCamins de l’Aigua.

El CETIB dóna unaagenda PDA al millorexpedient de l’EUSS

�El Col·legi, representat pel tresorer,Carles Vives, va lliurar una agendaelectrònica al millor expedient acadè-mic de l’onzena promoció d’enginyerstècnics industrials de l’Escola Universi-tària Salesiana de Sarrià (EUSS), queva celebrar la cerimònia de graduació elpassat 13 de març. Carlos Fernández vaobtenir la millor qualificació d’unapromoció composta per 73 alumnes.

Aquesta nova fornada d’enginyerstècnics industrials la integren titulatsen les especialitats d’electrònica indus-trial, electricitat i mecànica. A més, tresalumnes han cursat les especialitats deforma simultània o en doble titulació.Amb aquests 73 nous titulats, l’EUSSdepassa els 680 graduats en enginyeriatècnica industrial com a centre adscrita la UAB.

El padrí de la promoció va ser ÀlvarSánchez, professor de la UniversitatAutònoma de Barcelona i recentmentguardonat amb el premi Novare del’empresa Endesa, com a responsabledel grup de recerca en electromagnetis-me i superconductors.

El Col·legi acull per segona vegadael lliurament dels Premis de l’Aigua

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

La sala d’actes va acollir el lliurament dels Premis

THEK

NO

S· N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

16

�El CETIB ha signat un conveni decol·laboració amb Zigurat, la divisió deformació tècnica dels programes CypeIngenieros, gràcies al qual els col·legiatspodran gaudir d’una sèrie d’avantatgesen l’àmbit de la formació i la innovaciótecnològiques.

Zigurat ofereix condicions prefe-rents per als col·legiats i els estudiants

precol·legiats que incorporin progra-mes d’enginyeria en les seves tasquesprofessionals per tal que puguin acce-dir a la formació d’e-Zigurat a unspreus avantatjosos. Els membres delcol·lectiu tenen un 15% de descompteen tots els cursos “on-line” que organit-zi Zigurat, com ara els dos ja previstosque figuren a l’agenda de cursos.

DESCOMPTES I AVANTATGES

Zigurat ofereix un 15% de descompte en cursos ‘on-line’

Convenis CETIB

TecnocreditServeis financers a mida de cadaprofessional. A més, ofereix els avantatgesde l’oferta financera de Tecnocredit.

Més informació a les oficines del BancSabadell.

TelefónicaPromocions per a nous usuaris en lacontractació de DUO i TRIO.

Per consultar l’acord cal accedir alweb del CETIB i enviar el formulari desol·licitud d’alta als Serveis Col·legials.

Podeu consultar tots els avantatges disponibles per als col·legiats a l’apartat Descomptes i avantatges de l’àrea privada del web (www.cetib.cat).

Clínica BavieraPla Barcelona Corporate per als col·legiatsi els familiars directes que consisteix en un50% descompte en la primera visita i finsal 20% en altres tractaments i serveis perals col·legiats i els seus familiars directes.També ofereix descomptes especials encorreccions per làser. Tel.: 933 624 990.

ECA FormacióECA Formació, empresa integrada al GrupECA Global, compta amb una ofertaformativa de més de cent màsters i cursosdisponibles a la plataforma d’aprenen-tatge electrònic. Qualitat, medi ambient,prevenció, logística, soldadura, electricitat,telecomunicacions, construcció i indústriaintegren algunes de les seves àrees.

Pel fet d’estar col·legiat o de serestudiant acreditat es té un 10% dedescompte.

MuntañáConcessionari Oficial BMW i MINI queofereix a tot el col·lectiu uns dels millorspreus del mercat en la compra de vehi-cles, cotxes de substitució amb descomp-te i un obsequi per al col·legiat que faciuna compra al carrer Numància, número22, de Barcelona. Més informació al telè-fon 934 957 407 o a l’adreça electrònicamarc.romaguera@muntanya.net.bmw.es.

SGSEl grup SGS ofereix la realització d’inspec-cions en un màxim de 48 hores per ainspeccions inicials d’instal·lacions elèctri-ques de baixa tensió, servei gratuït derecollida de documentació a domicili,gestió de tramitació administrativa, envia-ment de la documentació legalitzada adomicili. Servei gratuït d’assessoramenttècnic i administratiu a través del telèfon933 203 655 o l’adreça es.barcelona.ins-peccionreglamentaria@sgs.com.

RETRAT PROFESSIONALTH

EKN

OS

· Núm

.119

ABR

IL d

e 20

08

Qualitat indispensable d’un ETI: Elconeixement profund d’allò que està fent.Sembla una obvietat, però un enginyertècnic industrial ha de conèixer tots elsproblemes dels temes que treballa perpoder donar-hi solució.

Una virtut: La constància i la paciència,que són essencials en tota investigació.

Un defecte: Tant en l’àmbit personal comprofessional, confiar massa en la gent, quede vegades no respon com era d’esperar.També sóc massa perfeccionista i detallistai em trobo amb l’obligació de tirar enrereper observar des de fora.

Un lloc per viure: Menorca, hi he viscutmés d’un any i és una illa encantadora.

Un viatge: Tornaria a la Xina, és un paísinabastable.

Un llibre: Podríem dir que és deformacióprofessional, però prefereixo els llibrescientífics als literaris. Ara llegeixo una obraque es troba a mig camí: El viatge a lafelicitat, d’Eduard Punset.

Un somni: Poder deixar escrit tot allò quehe investigat perquè els meus congèneresse’n puguin aprofitar.

A qui admira?: Per damunt de tot, lespersones sinceres.

Etigrafia

18

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

�Segurament posseeix l’arxiu de fotografies i documents relacionats ambl’àmbit de l’electricitat més important de tot Catalunya. Joan Carles Alayos’hi ha dedicat tota la vida i des de fa uns anys és la seva principal ocupació:recollir tota la documentació referent a l’electricitat i la seva història.

El batxillerat laboral que va cursar a la seva Vilafranca del Penedès natalfa que es decideixi a estudiar per a perit elèctric a Barcelona per doctorar-se més tard en Enginyeria Industrial. Alhora que estudiava va començar atreballar a l’empresa que aleshores es deia Hidroeléctrica de Catalunya–una companyia que adquireix els noms dels seus successius compradors:Iberdrola, Enher i, finalment, Endesa–, on durant trenta anys ocupa diver-sos càrrecs. Inicialment s’encarregava del muntatge a domicili dels sistemesautomàtics de subministrament, després va passar al departament d’estu-dis i planificació de sistemes i, finalment, es va responsabilitzar de les audi-tories tècniques. Gràcies a aquesta darrera etapa, durant la qual estableixuna important xarxa de contactes relacionats amb el món de l’electricitat,s’adona de fins a quin punt li interessen la recerca i la investigació i deci-deix bolcar-s’hi. És així com es converteix en un “enginyer que s’ha posata fer història”, com ell mateix diu, i com la seva feina passa a ser una “pas-sió”: “És un hobby que s’ha enquistat”, bromeja.

En l’actualitat forma part de la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cul-tura, imparteix conferències i, dins l’àmbit del patrimoni industrial,col·labora amb el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i amb elfons antic de Fecsa-Endesa. Ocasionalment també es dedica a l’exercicilliure de la professió.

Alayo ha publicat tres llibres sobre la seva especialitat (El gas i l’electri-citat a la vila de Vilafranca del Penedès, La introducció del gas i l’electricitata Sabadell, 1852-1930 i L’electricitat a Catalunya) i és coautor d’altresobres. El seu darrer llibre, que presenta a la seu del Col·legi aquest SantJordi, és el més exhaustiu i recull més d’un miler de fotografies i docu-ments, molts d’inèdits, sobre l’arribada de l’electricitat als pobles catalans.L’enginyer explica que molts indrets es van electrificar per interès delsajuntaments que, amb la celebració de grans esdeveniments de l’èpocacom ara el Nadal, el Corpus o la Festa Major, inauguren la il·luminacióelèctrica dels carrers. És curiós, diu, que pobles petits com ara Darniustenen electricitat abans que ciutats com Figueres, on encara hi funcionavael gas. L’autor avança que ja està treballant en el seu proper llibre en el qualinvestiga sobre l’electricitat a Solsona, una de les primeres ciutats catalanesque va tenir enllumenat públic elèctric.

Fora de la seva passió per la història industrial, Alayo és afeccionat a lamúsica –és un dels socis fundadors de l’Associació Orquestra Simfònica deSant Cugat, la localitat on resideix– i a l’excursionisme: “Conec Catalunyaperquè m’hi he passejat”, assegura.

Patricia Serrano I pserrano@cetib.org

Un erudit en històriade l’electricitat

Joan Carles Alayo,especialista en patrimoni industrial

19

MAR

C JA

VIER

RE

�Segons el director d’InstalMat, Car-los Arnoult, “les empreses han rebutmolt bé aquest nou concepte de saló,especialment aquelles que considerenque els anys vinents el pes de la reposi-ció, el manteniment i la rehabilitaciósuposarà un volum important de la fac-turació”. En aquesta primera edició espreveu la participació d’uns 200 expo-sitors que mostraran una oferta integralestructurada en 12 sectors: aire condi-cionat, calefacció, aigua, gas, electrici-tat, domòtica, telecomunicacions,energies renovables, seguretat, regula-ció i control, eines de fixació i serveis.

A més de plataforma comercial,InstalMat serà un fòrum de coneixe-ment, debat i reflexió amb la celebraciód’un complet programa de jornades,que s’estructuraran en tres grans blocstemàtics: noves normatives, eficiènciaenergètica i domòtica.

InstalMat tindrà lloc al pavelló 1del recinte Gran Via. Oferirà solucionsintegrals a instal·ladors i professionalsque, per a la seva activitat, necessitentots els materials, productes i serveisrelacionats amb les instal·lacions, comara enginyers tècnics, responsables demanteniment, administradors de fin-ques, promotors, emmagatzemistes idistribuïdors, i empreses subministra-dores i distribuïdores d’energies, entred’altres. L’horari serà de 10 a 19 hores.

Entrades per als col·legiats. Els col·le-giats podran assistir gratuïtament a Ins-talMat amb l’entrada que s’ha distribuïtconjuntament amb aquest Theknos o béacreditant-se al web www.instalmat.es.El CETIB tindrà un estand en aquestsaló de les instal·lacions.

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

20

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

El CETIB, organització col·laboradora

La primera edició d’InstalMatcrea grans expectatives en el sectorInstalMat, el primer Saló Integral de Materials per a Instal·lacions que s’organitza a Espanya i que secelebrarà entre el 14 i el 17 de maig a la Fira de Barcelona, està aixecant una gran expectació entre elsector. L’organització estima que 10.000 professionals visitaran la primera edició del certamen, quecompta amb la col·laboració del CETIB i les principals associacions professionals del sector.

Dimecres, 14 de maigDomòtica

De 16 a 18 hEls beneficis de la domòticaOrganitzat per CEDOM

KNX: L’únic estàndard obertmundial per al control il’automatització d’habitatgesi edificisMichael Sartor, secretari tècnicde KNX España

Solucions LON per alcontrol i la gestió energèticaen edificisChristian Calafat, secretaritècnic de LonMark España

La certificació d’instal·la-cions domòtiques. Guia debones pràctiques.Concha García, presidenta deCEDOM, Associació Espanyolade Domòtica

De 18 a 18.45 hL’optimització de l’energiasolar a través de la domòticaXavier Casals,president d’ACTECIROrganitzat per ACTECIR

Dijous, 15 de maigNova normativa

D’11 a 11.45 hNou Reglament de gas, novanormativa RD 919/2006Organitzat per FERCA i CETIB

De 12 a 12.45 hInstal·lacions comunes detelecomunicacions (ICT)Juan Antonio Peón, secretaritècnic de FENIE, FederacióNacional d’Empresaris d’Ins-tal·lacions Elèctriques i Tele-comunicacions d’EspanyaOrganitzat per FENIE i FERCA

De 13 a 13.45 hReglament d’Instal·lacionsTèrmiques en Edificis (RITE),RD 21/06Organitzat per CETIB i FERCA

De 16 a 16.45 hLlei Reguladora de lasubcontractació en el sectorde la construcció 32/2006Organitzat per FENIE i FERCA

De 17 a 17.45 hManteniment d’instal·lacionselèctriques en els habitatgesOrganitzat per OCU i PRIE

Divendres, 16 de maigEficiència energètica

De 10 a 10.45 hInauguració de les JornadesEficiència EnergèticaEncarna Baras, directora del’Institut Català d’Energia de laGeneralitat de Catalunya(ICAEN); i Juan AntonioAlonso, director d’Eficiència

Energètica de l’Institut per a laDiversificació i Estalvi del’Energia del Ministeri d’Indús-tria, Turisme i Comerç (IDAE)

De 10.45 a 11.30 hIntroducció a l’estalvienergèticOrganitzat per ICAEN i IDAEFrancisco Torres, cap de l’Àread’Estalvi i Eficiència Energèticade l’ICAEN

De 12 a 12.30 hReducció del consum elèctricenfocat a l’enllumenatOrganitzat per CETIB i ACTECIR

De 12.30 a 13 hSolar tèrmic: rendiment de lainstal·lació, propietats delssistemes (tecnologies dispo-nibles)Organitzat per ACTECIR

De 13 a 13.30 hLa Domòtica al servei del’eficiència energètica: enllu-menat i climatitzacióOrganitzat per CEDOMMarisol Fernández, respon-sable de la Secretaria Tècnicade CEDOM

De 16 a 17.45 hClimatització, Regulació iControlOrganitzat per ACTECIR

Programa provisional de jornades tècniques

Les jornades tècniques se celebraran al pavelló 1 del recinte firal de Gran Via.Programa tancat a 18 de març de 2008 i actualitzat al web del saló www.instalmat.es

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

21

�Maria Cinta Pastor, vocal delCETIB i directora tècnica del laborato-ri Oliver-Rodés, va presentar l’Estudihigienicosanitari de les piscines d’úspúblic en una jornada tècnica a l’Esco-la Industrial de Barcelona. La sessió vatenir lloc el 27 de febrer i hi van assis-tir tècnics d’esports i de salut pública,gestors d’instal·lacions esportives i capsde manteniment.

L’objectiu de la jornada organitzadaper l’Àrea de Salut Pública i Consum il’Àrea d’Esports de la Diputació deBarcelona era donar suport als dife-rents agents que gestionen les piscinesd’ús públic i oferir-los les eines necessà-ries per desenvolupar les tasques demillora de la qualitat, l’eficàcia i l’efi-ciència per mitjà de diferents accionsformatives.

Pastor, junt amb Andreu Coromi-nas, tècnic del Servei d’Esports de laDiputació de Barcelona, i ManelHerrer, tècnic del Servei de SalutPública de la Diputació de Barcelona,va donar a conèixer l’Estudi higienicosa-nitari de les piscines d’ús públic. Aquestmanual és un treball de caràcter trans-

versal realitzat pel Col·legi d’EnginyersTècnics Industrials de Barcelona ambla coordinació d’IDES i la col·laboracióde l’Àrea de Salut Pública i Consum il’Àrea d’Esports de la Diputació deBarcelona, entre d’altres entitats.

Un estudi rigorós. Aquest estudi incor-pora un treball de camp realitzat en untotal de deu intal·lacions esportivesamb piscines cobertes i jacuzzis de laprovíncia de Barcelona per avaluar els

plans d’autocontrol implantats, aixícom per fer analítiques de l’aigua i del’aire. L’informe té com a objectiu prin-cipal facilitar als responsables de les pis-cines una sèrie d’eines pràctiques per ala millora dels plans d’autocontrol deles condicions higienicosanitàries ne-cessàries per a l’òptim mantenimentd’aquest tipus d’instal·lacions.

L’estudi íntegre es pot descarregaren format PDF a l’apartat Publicacionsde l’àrea pública del web del Col·legi.

El CETIB presenta l’estudi de piscines als responsables d’instal·lacions

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

�La disposició addicional 24 de laLlei 51/2007, de 26 desembre, de pres-supostos generals de l’Estat per a l’any2008, estableix:

“Disposició addicional vint-i-qua-trena. Devolució de cotitzacions alstreballadors per compte propi que, enrègim de pluriactivitat, hagin cotitzatmés que l’import màxim de les quotes.

Els treballadors per compte propiinclosos en el Règim especial de treba-lladors autònoms que, en raó del seutreball per compte d’altri desenvolupatsimultàniament, cotitzin, respecte decontingències comunes, en règim depluriactivitat i ho hagin fet l’any 2008,tenint en compte tant les aportacionsempresarials com les corresponents altreballador en el Règim general, així

com les efectuades en el Règim espe-cial, per una quantia igual o superior a10.440 euros, tindran dret a una devo-lució del 50 per 100 de l’excés en quèles seves cotitzacions superin la quantiaesmentada, amb el límit del 50 per 100de les quotes ingressades en el Règimespecial esmentat, en raó de la sevacotització per les contingències comu-nes de cobertura obligatòria.

La devolució s’efectuarà a instànciade la persona interessada, que haurà deformular-la durant el primer trimestrede l’exercici següent”.

Aquest precepte desenvolupa la dis-posició addicional segona de la Llei20/2007, d’11 de juliol, de l’estatut deltreball autònom i permetrà als autò-noms inclosos en el Règim especial de

treballadors autònoms (RETA), quetambé estiguessin cotitzant al Règimgeneral com a treballadors per compted’altri durant l’any 2008, que si lesaportacions per contingències comu-nes en el Règim general (tant la quotaempresarial com la del mateix treballa-dor) i del RETA superen els 10.440euros, poder sol·licitar durant el pri-mer trimestre de l’any 2009, la devolu-ció del 50% de l’excés de 10.440euros, limitant la quantia de la devolu-ció al 50% de les quotes ingressadesper contingències comunes al RETA.

És important recalcar que ladevolució s’efectuarà només a instàn-cia de la persona interessada i ques’haurà de formular el primer trimes-tre del 2009.

Devolució de cotitzacions al RETA

La Diputació de Barcelona va convidar Maria Cinta Pastor a presentar l’estudi de piscines editat pel CETIB

THEK

NO

S· N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

Albert Punsolaalbertpv@auna.com

�Els nostres avantpassats recollien iaprofitaven les gotes de pluja fins que lairrupció de l’aigua canalitzada va ferque el costum s’abandonés progressiva-ment. L’escassetat d’aquest recursessencial que viu Catalunya ha fetrenéixer l’interès per la captació d’ai-gües pluvials i els seus avantatges. L’a-profitament de la pluja faria estalviarl’aigua emmagatzemada als embassa-ments. La recol·lecció podria multipli-car-se ràpidament si es fomentés laimplantació als habitatges, en especialals habitatges unifamiliars que tant hanproliferat en els darrers anys. Igual-ment, la captació d’importants volumsd’aigua, en cas de pluges torrencials,atenuaria els efectes negatius que esprodueixen en algunes comarques.

L’aigua de pluja es feia servir tradi-cionalment per beure i per cuinar. Avuien dia es desaconsellen aquests usos i es

pensa en d’altres com ara emplenar lescisternes dels sanitaris, rentar la roba iregar, finalitats per a les quals l’aiguapotable no és necessària. David Saurí,professor de Geografia i Ciències Am-bientals de la UAB, afirma que “si esrecollís l’aigua de pluja es podria reduirfins a un 20% la despesa d’aigua”. Lairregularitat de les precipitacions és unfactor que en principi jugaria en contrade la recollida, de tota manera, Saurísubratlla la importància de l’evoluciótecnològica en aquest camp: “Avui endia l’aigua es pot guardar durant mesosen dipòsits hermèticament tancats”.

Els antics dipòsits eren oberts, fetque afavoria que la brutícia, la llum il’escalfor malmetessin l’aigua. Les ins-tal·lacions modernes disposen de filtresi d’una ubicació –sovint sota terra– quepreserva l’aigua dels seus enemics prin-cipals. Les opcions són diverses tant encapacitat com en prestacions. Els tancspoden anar de 1.000 a 10.000 litres.N’hi ha exclusivament per a reg i d’al-tres que poden canalitzar els fluxosd’aigua cap a l’interior de la llar per alsusos abans descrits. En qualsevol cassempre és necessària una bomba, queva integrada en una unitat de controlque detecta el nivell acumulat.

Obstacles normatius. Per saber elpotencial de recollida d’un indret calmultiplicar les precipitacions mitjanesper metre quadrat, per a un períodedeterminat, per la superfície recol·lec-tora. D’aquesta xifra cal descomptar-neentre un 20 i un 30% de pèrdues. Ésevident que la captació d’aigües plu-vials no és la solució al problema del’aigua, però segons Saurí “és una bonamesura complementària”. Donades lescircumstàncies, cap acció favorable al’estalvi pot ser menystinguda, per peti-ta que sigui.

El veritable obstacle per estendreaquesta pràctica no és climàtic o tecno-lògic, sinó normatiu. Saurí recorda que“ni l’Estat ni les comunitats autònomeshan legislat sobre el tema, de forma queles iniciatives puntuals provenen delsmunicipis” i hi afegeix que “el CodiTècnic d’Edificació se centra en elsresidus o l’energia, però molt poc ogens en l’aigua”. Europa, Alemanya oels Països Baixos, amb pluges abun-dants, s’han situat a l’avantguarda.Fora d’Europa, en canvi, són indretsamb sequera com ara els estats de Cali-fòrnia i Nou Mèxic, als EUA, i Austrà-lia, els que marquen la pauta. A Cata-lunya la recollida d’aigües pluvials téun gran futur per endavant sempreque l’Administració sàpiga oferir elsincentius adequats.

SOSTENIBILITAT

La recol·lecció d’aigües pluvials pot ajudar a pal·liar l’escassetat

Cada gota val per mil

22

L’aprofitament de la pluja faria estalviar l’aigua emmagatzemada als embassaments

ARXI

U

La captació d’aigües pluvials és poc freqüent en l’actualitat alnostre país. Tot i que no es tracta de la gran solució al problemade la sequera, l’extensió d’aquesta pràctica podria constituir unestimable pal·liatiu per a futurs períodes d’escassetat.

“L’escassetat d’aigua queviu Catalunya ha fet renéi-xer l’interès per la captaciód’aigües pluvials”

THEK

NO

S· N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

23

El govern britànic vol renovar les instal·lacions construïdes en els anys setanta i vuitanta

El futur nuclear a Gran Bretanya�El Govern laborista britànic haanunciat una estratègia progressiva d’o-bertura de noves centrals nuclears alpaís, amb els arguments d’assegurar elfutur subministrament d’energia a lavegada que es lluita contra el canvi cli-màtic. Les centrals no entrarien en fun-cionament aviat: la primera d’elles ésprevista per a una data indeterminadapoc abans del 2020, i la resta, en elsdecennis següents, a mesura que esvagin tancant les velles instal·lacionsconstruïdes en els anys setanta i vuitan-ta, així com diverses centrals elèctriquesde carbó.

Una peculiaritat d’aquest anunci ésque el Govern ha dit que no invertiràrecursos públics en les noves centralsja que té previst que la inversió sigui acàrrec d’empreses privades. Tanma-teix, l’executiu ha matisat que espodran establir algunes mesures fiscalsfavorables per a aquelles companyiesque decideixin tirar endavant els pro-jectes, una mesura amb la qual elsconservadors no hi estan d’acord.Malgrat tot, l’oposició comparteix lanecessitat de crear noves centralsnuclears. En canvi, el tercer partitd’àmbit estatal, els liberals, s’oposen aaquesta opció energètica i han dema-

nat que s’aposti per energies renova-bles que no comportin cap problemade contaminació, i més tenint encompte que els avenços tècnics perme-tran obtenir els màxims rendiments deles renovables a llarg termini. Els libe-rals consideren que l’estratègia nuclearanunciada suposa hipotecar el paísdurant pràcticament tot el segle XXI.

Com era d’esperar els col·lectiusecologistes s’hi han manifestat radical-ment en contra, basant-se especialmenten el problema del destí dels residus, untema per al qual no hi ha una solució

definitiva. L’anunci de les futures cen-trals topa també amb la situació políti-ca a Escòcia, amb els nacionalistes d’A-lex Salmond en el poder que han plan-tejat seriosament un referèndum d’au-todeterminació per al 2010. Encaraque de moment Escòcia no té compe-tències en energia, Londres ha de con-sultar Edimburg respecte a la construc-ció de futures centrals de produccióelèctrica. La posició del Govern escocèsés contrària a les nuclears. Per tant,aquest podria ser un dels temes clau enel debat sobre la independència.

La central nuclear Sizewell (Suffolk, Regne Unit) es va construir a finals de la dècada dels seixanta

ARXI

U

39La dada. Els Estats Units se situen en el lloc 39 d’untotal de 149 països, en una llista que valora el tractament del mediambient. El rànquing ha estat elaborat a partir d’una recerca conjun-ta feta per les universitats de Yale i Columbia, fet que d’algunamanera afegeix un valor especial al resultat. Són els països europeusels qui dominen els llocs principals de la llista entre els quals desta-quen de manera especial: Suïssa, Suècia, Noruega, Finlàndia, Àus-tria, França i Letònia. Tot i així, d’altres no europeus com ara CostaRica, Colòmbia i Nova Zelanda també estan molt ben ubicats. Enaquest grup de capçalera Suïssa es considera com l’economia méseficient del món desenvolupat respecte a emissions de gasos d’efec-te hivernacle en raó de la preeminència hidroelèctrica en la genera-ció d’energia i de l’hegemonia del ferrocarril com a mitjà de trans-

port. La gran importància que s’ha donat a les emissions en la valo-ració dels països ha determinat la mala posició dels Estats Units. Detota manera s’han considerat fins a 20 variables diferents per ubicarels estats en un lloc o altre.

L’Índia i la Xina s’han situat en el grup dels pitjors i,sorprenentment, també Austràlia. El govern nord-americà hareaccionat a la publicació de la llista a través del seu departamentde Qualitat Ambiental que ha volgut remarcar les millores fetes enel camp de les emissions en el país. La qüestió és que aquestesmillores, tot i haver-se fet visibles darrerament, són recentscomparades amb les que han emprès altres països, les quals hantingut ja els seus efectes positius. Sigui qui sigui l’ocupant de lacadira presidencial a Washington el proper novembre tindrà entre elsseus reptes impulsar al país unes polítiques ambientals més sòlides.

Mario Aguer Hortalmarius.aguer@upc.edu

�L’Acadèmia Pontifícia de Ciències iel mateix pontífex s’han mostrat con-traris a la idea d’un apocalipsi creat peraquest comentat fenomen.

Al començament de desembre vamtenir a Madrid el Fòrum sobre Quali-tat Ambiental, realçat per la presènciade primeres figures del Govern d’Es-panya i del professor Jeremy Rifkin, enqualitat d’assessor del PSOE. El presi-dent Zapatero va prometre, en la clau-sura assemblea, que l’Estat concediràajudes econòmiques a les comunitatsde propietaris que optin per instal·larenergies renovables de l’estil de la solaro l’eòlica.

Al mateix temps se celebrava a Balila cimera de la conferència promogudaper l’ONU a propòsit del canvi climà-tic i la Unió Europea preveia reduir enun 20% els gasos que augmenten l’hi-vernacle atmosfèric. Tot això, al mateixtemps que no hi ha pràcticament uni-versitat al món occidental que no faciestudis sobre el problema.

L’amenaça del canvi climàtic haarribat al mateix temps que l’evidènciaque el petroli s’acabarà en un terminigens remot. Ambdós problemes, quetenen una manifesta consonància, nosón els únics amb què s’enfronta lasocietat actual, ja que n’hi ha altresdos, potser encoberts per la magnituddels esmentats, que contenen tantsperills com aquells. Ens referim al crei-xement desbordat de la població mun-dial i al fet que l’energia elèctrica –enla qual es basa el món modern– nocreixerà al ritme de l’increment deconsumidors, ni tampoc està distri-buïda eficientment en el planeta, jaque la població augmenta més en

aquelles zones on no arriba ni arribaràen molts anys el subministramentestable d’energia elèctrica.

Els quatre problemes tenen un vèr-tex en la urgència de trobar noves ener-gies que no esgotin cap de les riquesesbàsiques del planeta i, en concret, queno facin consumir precipitadament lamassa vegetal que ens és indispensable.S’ha estimat que a Àsia meridional vin-dran anys d’augment de les multitudssense electricitat i que a l’Àfrica subsa-hariana el mateix creixement de lapoblació mancada d’aquella energiadurarà fins al 2025, data en què segui-rà mostrant-se la mateixa cursa entre elcreixement de la població i l’accés auna energia que no es pot subministrar.

El conflicte atmosfèric es va comen-çar a tenir en compte a la ConferènciaPlanetària de 1992 a Rio de Janeiro,encara que va ser tractat amb certasuperficialitat, a més de marginar laresta de problemes a què hem al·ludit.Haurien de passar tretze anys fins quese signés el Protocol de Kyoto al qual

no es van comprometre els EstatsUnits, Austràlia i altres, a part quemolts dels signants, com Espanya, nocomplirien les seves obligacions dereduir les emissions de CO2. Curiosa-ment, aquestes emissions van acom-panyades de substàncies sulfuroses queactuen refredant l’atmosfera, perquèreboten la radiació solar, fins al puntque el Premi Nobel Paul Crutzen haproposat injectar sofre a l’estratosferaper contrarestar l’efecte hivernacle.Aquesta reacció s’observa concreta-ment en les erupcions volcàniques,alguna de les quals ha arribat a produirsulfurs que han causat un refredamentde mig grau en l’atmosfera, com la delvolcà filipí Pinatubo el 1991.

Actualment, el 90% de l’energiaque es consumeix prové de combusti-bles fòssils (carbó, gas natural o petro-li) i la meitat de l’energia gastadacorrespon a aquest darrer. Aquestscombustibles s’esgotaran abans que s’a-cabi el segle actual. D’altra banda, noestan repartits per igual al planeta i cal

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

24

SOSTENIBILITAT

Les renovables, i especialment l’hidrogen, són les energies del futur

Confiança contra amenaçaL’any 2007 podrà presumir d’haver estat l’any en el qual s’han dedicat més estudis i reunions alproblema del canvi climàtic, afegint-hi els molts homes de ciència que refuten vehementment que elplaneta experimenti un escalfament especial.

L’aspecte que ofereix un parc eòlic suscita protestes, però és una de les energies renovables més desenvolupades avui

VICT

ORIA

NO

IZQU

IERD

O

traslladar-los dels seus llocs d’origen alscentres de consum. Així, per exemple,el 15% del petroli es gasta a transpor-tar-lo des de la seva font fins als llocs detractament i consum. Es dóna persabut, en suma, que aquests combusti-bles contaminen l’atmosfera quan sóncremats, de manera que, encara quefossin infinits, caldria privar-se’n a curttermini.

Les energies renovables. Deixant a uncostat el tema de l’energia atòmica, taneficaç com carregada de problemes detot tipus, és evident que la societat futu-ra ha d’acudir a energies renovables, queen principi són inesgotables i netes. Lamajoria d’aquestes energies es podenaprofitar en àmplies zones del planeta, adiferència de la irregularitat de la loca-lització de les no renovables. Antici-pem-nos ja a apuntar alguns inconve-nients de les energies renovables, entreells, el nivell precoç i insuficient de lainvestigació que se’ls ha dedicat, l’altcost de producció que impedeix genera-litzar-ne l’ús, i l’impacte ambiental, quedesperta protestes, com les suscitadespels parcs eòlics.

Considerem ara les energies reno-vables més excel·lents. Ens dedicaremprimer a considerar les que resulten decremar la biomassa, és a dir, els variatsresidus i materials orgànics procedentsde la vida humana i animal. Sens dub-te, cadascuna de les varietats requereixuna tècnica especial, amb problemeseconòmics i industrials peculiars. L’a-profitament de vegetals està limitat azones on abundin especialment isiguin de fàcil accés, a més que s’ha defer a un ritme raonable que no perjudi-qui el mateix equilibri ecològic quevolem defensar. Mitjançant mètodesde conversió termoquímica o de fer-mentació, sigui alcohòlica o mecànica,de matèries orgàniques, es poden pro-duir biocarburants com el bioetanol, elbiodièsel, el biometanol, el bio-ETBE,el bio-MTBE, el biogàs, el biodimeti-lèter... tots es poden aplicar als motorsd’automòbils, que s’han d’adaptar.

Un altre gran grup d’energies reno-vables deriva de l’ús que es pot fer delsmoviments de l’aigua, traient partit del’energia de les ones, de les marees i de

la diferència de temperatura entre dis-tints nivells de l’aigua. A aquest mateixgrup cal adjudicar l’energia hidràulica,motora de mil·lenaris molins i de lescentrals hidroelèctriques actuals, de lesquals depèn la major part de l’energiaque consumeixen les nostres ciutats.Són igualment antigues les objeccionsque es dirigeixen contra aquest siste-ma, tant perquè altera greument lasituació ecològica, com perquè depènmassa de la pluviositat i la sequera,que és una de les conseqüències del’escalfament global contra el qualvolem protegir-nos.

També podem aprofitar l’energiadel vent i per a això comptem amb 25segles d’existència dels molins. Les ins-tal·lacions actuals amb les seves aspesno difereixen gaire dels més antics. L’as-pecte que ofereix un parc eòlic, situathabitualment sense dissimulació en unterreny molt obert suscita protestes,però és una de les energies renovablesmés desenvolupades avui, la seva tec-nologia millora contínuament i la sevaeficàcia també.

Una altra energia prometedora iamb prou feines utilitzada és la geotèr-mica, és a dir, la calor interna de laTerra, l’ús de la qual demana perforar elsòl. S’adverteix que, per cada centmetres que es foraden, la temperaturaaugmenta en tres graus, tot això bus-cant els llocs adequats i evitant roqueso aigües i substàncies indesitjades. Amés d’aprofitar fàcilment aquesta ener-gia per a calefaccions, com es fa a Islàn-dia, i per a usos elementals, els seusvapors es poden aplicar també a moureturbines generadores d’electricitat.

Més estès i simple és l’aprofitamentde l’energia solar per obtenir usos detres classes: la fotovoltaica, la tèrmica ila termoelèctrica, amb les ja popularsplaques o miralls, cilindres o discos,

aquests últims dedicats especialment aactivar turbines. En el nostre país i enmolts altres s’empra ja sense problemesl’energia fotovoltaica i s’avança en lautilització industrial de les altres.

L’hidrogen, esperança de futur. Unareflexió especial mereix la possibilitatd’emprar hidrogen com el millor com-bustible del futur. Aquesta aplicació l’a-valen ja molts països per l’ús que s’hafet de l’hidrogen en automòbils i en elsautobusos. Igualment valorat ha estatel seu ús en instal·lacions domèstiques.No hi ha cap marca de turismes ques’hagi endarrerit a presentar un modelimpulsat per hidrogen i el propòsitd’instal·lar les estacions de subministra-ment corresponents que aniran substi-tuint les actuals gasolineres es trobamolt avançat. Els defensors d’aquestaexplotació –com l’Associació Espanyo-la de l’Hidrogen– subratllen dos gransavantatges: es pot considerar inacaba-ble i el seu consum només desprènaigua. Contra aquestes qualitats s’ob-serven els inconvenients que aquest ele-ment no es trobi a mà, sinó que calguiextreure’l d’altres fonts, sigui el gasnatural o l’aigua mateixa, amb el con-curs de l’electricitat que pot provenirde piles o bateries, nodrides potser peraltres energies com l’eòlica o la solar.Les grans petrolieres espanyoles i d’al-tres estudien també detingudament lesperspectives de sumar-se a l’aprofita-ment de l’hidrogen.

El mateix interès desperta aquest úsen empreses de gas, com CarburosMetálicos, que es proposa construiraviat una hidrogenera en el marc del’Exposició de Saragossa. La PlataformaTecnològica Espanyola de l’Hidrogenprojecta muntar diverses estacions sub-ministradores d’hidrogen en ciutatsespanyoles. Queden per resoldre aspec-tes tècnics i econòmics de l’explotació,especialment els que provoquen queresulti cara per avui. Mostrem la nostraconfiança en allò que Jeremy Rifkin,apòstol d’aquesta energia, anuncia en elseu llibre L’economia de l’hidrogen, quandiu que “no està lluny el món somiaton tots els éssers humans puguin seralhora productors i consumidors de laseva pròpia energia”.

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

25

“L’amenaça del canvi cli-màtic ha arribat al mateixtemps que l’evidència queel petroli s’acabarà”

EN PORTADATH

EKN

OS

·Núm

.119

ABR

IL d

e 20

08

26

Reflexions sobre el Plade l’Energia de Catalunya

L’energia ha esdevingut en els darrers anys un tema capital per a les societats i les economiesindustrialitzades. No solament el preu, sinó també la garantia i la qualitat en el subministrament, elrègim jurídic d’explotació del sistema o els efectes del model energètic sobre el medi ambient hanesdevingut factors de competitivitat per al conjunt de l’economia. En aquest context, el directorgeneral d’Energia i Mines de la Conselleria d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, fabalanç de la situació en què es troba el sistema energètic català i valora fins a quin punt s’està duenta terme el previst en el Pla de l’Energia de Catalunya per al període 2006-2015.

Agustí MaureDirector general d’Energia i Mines

�La complexitat de l’escenari energè-tic s’ha multiplicat: ha augmentat deforma considerable la demanda decombustibles fòssils, tant pel desenvo-lupament econòmic del món occiden-tal com per l’empenta de països emer-gents (com ara la Xina, l’Índia o el Bra-

sil), per la dependència energètica del’exterior (en el cas de Catalunya iEspanya, aquesta dependència és del’ordre del 80%, mentre que a Europaés del 50%), i pel seu impacte sobre elmedi ambient. El problema s’agreuja, amés, si tenim en compte les condicionsgeopolítiques dels principals païsosproveïdors de petroli i de gas natural.

Tot plegat ha conduït el model

energètic tradicional, basat en el con-sum d’energies fòssils, a una situacióde col·lapse. L’amenaça del canvi cli-màtic, l’inestable nivell de preus delpetroli i l’elevada dependència exteriorfan necessari buscar un model energè-tic alternatiu, tant en matèria de soste-nibilitat com de competitivitat. Hemde ser conscients, doncs, que ja nopodem mantenir l’actual equació decreixement econòmic, en la qual l’aug-ment en el consum d’energia és unaconstant fonamental, cal avançar cap aun sistema on es prioritzin l’estalvi il’eficiència energètica, àmbit en el qualés fonamental la conscienciació ciuta-dana, i on es donin les condicions ade-quades per a la investigació i la implan-tació de noves fonts energètiques, comara la fusió nuclear o l’hidrogen.

Per respondre a tots aquests reptes,el Govern de Catalunya es va dotard’un full de ruta, el Pla de l’Energia2006-2015, que precisament enguanyserà revisat, tal i com era previst.Aquesta revisió ens permetrà avaluarquina és la situació energètica de Cata-lunya i adoptar el rumb adequat peraconseguir el principal objectiu querecull el document: disposar d’un sub-ministrament energètic de qualitat,amb un cost competitiu i que sigui res-pectuós amb el medi ambient. El tre-ball amb perspectiva ha de permetretambé fer un esbós de l’evolució delmodel a llarg termini, és a dir, ambl’horitzó cap al 2030, com tots sabem,en el sector energètic, els terminis sónmolt més llargs que en la majoria de laresta d’activitats econòmiques.

L’estalvi i l’eficiència, clau de volta delmodel català. El Pla de l’Energia s’es-tructura al voltant de cinc eixos d’ac-tuació. El primer d’aquests eixos, i quede fet ha esdevingut el pal de paller deldocument pel seu potencial de desen-volupament, és l’estalvi i l’eficiènciaenergètica. Cal consumir millor l’ener-gia, tant en l’àmbit domèstic com en laindústria, de manera que no es malba-ratin recursos. En aquest aspecte,Catalunya està avançant en la direccióadequada: l’any 2006, el consum finald’energia es va disminuir un 0,1%, finsa situar-se en els 15.873,6 ktep (milers

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

27

VICT

ORIA

NO

IZQU

IERD

O

de tones equivalents de petroli), men-tre que la intensitat energètica, és a dir,la quantitat d’energia necessària perproduir una unitat de PIB, ha canviatla seva tendència alcista, que es mante-nia des de l’inici dels anys noranta, ides del 2004 es redueix. Així, la inten-sitat energètica va caure un 2,8% el2005 i un 3,7% el 2006. Si tenim encompte que els anys 2005 i 2006 elPIB va créixer un 3,3% i un 3,9%, res-pectivament, podem dir que Catalu-nya no solament estalvia energia, sinóque aprofita millor la que utilitza.

Hem aconseguit desvincular creixe-ment econòmic de consum energètic, iaquest èxit té molt a veure amb l’esforçque, d’uns anys ençà, està fent el sectorindustrial per adequar els seus ciclesproductius i la seva maquinària a lesnoves exigències del mercat. És certque l’encariment de l’energia i la neces-sitat de reduir les seves emissions deCO2 són dos arguments que han pesaten la política energètica dels consumi-dors industrials, però també hem detenir en compte que la intensitat ener-gètica reflecteix el resultat d’un treballa llarg termini. La indústria, segonaconsumidora energètica de Catalunya(és la responsable del consum de 5.101ktep, un 32,13% del total) per darreredel transport (6.143,5 ktep, un 38,7%

del total), ha estat capdavantera en l’a-dopció de mesures per millorar ocorregir excessos en tots els aspectesrelacionats amb la utilització de recur-sos energètics.

Els sectors tradicionalment inten-sius en el consum d’energia (com ara elciment, la siderúrgia o el paperer)s’han mostrat tradicionalment proac-tius en la introducció de mesures d’es-talvi i d’eficiència a causa de la influèn-cia d’aquest factor en la seva estructurade costos. Ara bé, en la resta de subsec-tors s’ha produït un efecte similar: lanecessitat de poder competir en qual-sevol tipus de mercat ha portat laindústria catalana a avançar-se a opti-mitzar l’ús de l’energia, pràctica ques’ha fet indispensable pocs anys des-prés. D’aquestes dades també cal des-comptar-hi l’impacte del canvi demodel econòmic que estem protago-nitzant: Catalunya està passant a ser

cada cop més una economia avançada,on els serveis guanyen pes i on laindústria ja no està tan relacionadaamb la producció massiva i barata,sinó que cada cop més està vinculadaal coneixement i a la tecnologia i, pertant, el seu parc de maquinària és cadacop més modern.

La Generalitat, a través de l’InstitutCatalà d’Energia (ICAEN), ha contri-buït a la generalització d’aquestesbones pràctiques. Només el 2006, mit-jançant l’ICAEN es van subvencionaramb 5,6 milions d’euros més de 120operacions de millora tecnològica enindústries –que en total van suposaruna inversió de 48 milions d’euros–, amés d’impulsar una setantena d’audi-tories en el sector. Els bons resultatsens encoratgen a mantenir l’actualdinàmica de treball. Cal continuarincentivant la indústria per millorar elsseus índexs d’eficiència i d’estalvi, i almateix temps augmentar el grau dedesenvolupament d’aquestes políti-ques en el sector terciari o en l’àmbitdomèstic. Diverses iniciatives s’estanorientant en aquesta direcció, amb laintenció de donar exemple i incremen-tar el grau de conscienciació; en sónuna bona mostra l’acord de govern pera l’estalvi i l’eficiència als edificispúblics (que preveu aconseguir estal-viar fins a un 11% d’energia el 2015).

L’adopció de noves tecnologies i laredefinició dels processos industrialsper millorar l’eficiència requereixend’un subministrament energètic demés qualitat, perquè són més sensiblesa les variacions o interrupcions en elservei i aquestes incideixen més en elconjunt del procés productiu. Enaquest sentit, els indicadors assenyalenque estem millorant la qualitat delsubministrament: el TIEPI (tempsd’interrupció equivalent de la potènciainstal·lada), per exemple, ha baixat deles 3,01 hores de l’any 2003 a les 1,74del 2006, i el nombre de microtallselèctrics s’ha reduït un 47% en el pe-ríode 2003-2006.

Avui dia, fomentar i desenvoluparl’estalvi i l’eficiència energètica ja no éssolament una consigna de les adminis-tracions o una política empresarial,sinó que ha esdevingut una activitat

EN PORTADA

“Cal consumir millor l’ener-gia, tant en l’àmbit domès-tic com en la indústria, perno malbaratar recursos”

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

28

VICT

ORIA

NO

IZQU

IERD

O

econòmica en si mateixa. És ara ques’està configurant un mercat mundialde béns i serveis –equips especialitzats,enginyeries, auditories o la incipientfigura dels gestors energètics, és a dir,compa-nyies subcontractades per a lagestió òptima del consum d’energia enl’empresa– relacionats amb les aplica-cions en la indústria de sistemes demillora dels consums d’energia, i hemde ser capaços de col·locar les empresescatalanes, que fins ara han demostrat laseva desimboltura en aquest escenari,en la primera línia d’aquest sector, totassentant les seves bases en el sòlid tei-xit industrial que existeix a casa nostra.És el moment, doncs, perquè el sectorprivat se sumi a aquesta aposta inicia-da per l’Administració i es posicioni,mitjançant la inversió en recerca i de-senvolupament (R+D), la internacio-nalització o, si cal, la col·laboració o lacooperació entre elles. Val a dir que,com a efectes directes d’aquesta inicia-tiva, ens beneficiarem de la creació de El Pla s’estructura en quatre àmbits principals d’acord amb els eixos de la política energètica catalana

llocs de treball qualificats i de la posa-da en contacte directe de la recercaamb l’empresa i el territori.

Un nou impuls per a les renovables. Lesenergies renovables són l’altre eix delPla amb un major grau de protagonis-me. En un escenari d’elevada depen-dència energètica, d’alts costos de l’e-nergia i de voluntat de reducció delsgasos causants de l’efecte hivernacle,aquestes fonts resulten imprescindiblesa l’hora de configurar el mix energèticdel futur, si bé cal tenir en compte elscondicionants tècnics que suposen peral conjunt del sistema. No hem de per-dre de vista, doncs, que la seva gestió ésmés complexa i que requereixen decapacitat de generació de reserva id’una xarxa de transport sòlida, capaçd’aguantar les fluctuacions pròpiesd’uns recursos no controlables, comara el vent o el sol. Partint d’aquestespremisses, i reconeixent que tenim unafeble implantació d’energies renova-bles, ens hem fixat uns objectius ambi-ciosos, que més enllà de fites simbòli-ques, han d’esdevenir un repte realista,i estem posant sobre la taula les einesper assolir-los.

Un dels principals instruments quehan de contribuir a l’impuls de lesenergies renovables és l’aprovació d’unnou decret que ordenarà i simplificaràla tramitació administrativa dels parcseòlics i fotovoltaics. El text, fruit d’unacord entre els diferents departamentsque participen en l’aprovació d’aquesttipus de projectes (Economia i Finan-ces, Política Territorial i Obres Públi-ques i Medi Ambient i Habitatge),establirà quines són les zones de Cata-lunya que són viables, des del punt devista tècnic i ambiental, per a lainstal·lació de parcs eòlics, i convocaràun concurs entre les empreses que esti-guin interessades a instal·lar-s’hi. Aixògarantirà que només es planifiquincamps d’aerogeneradors allà on hi hagivent, capacitat d’evacuació a la xarxade transport i, al mateix temps, no esperjudiqui els ecosistemes de la zona.El mateix procediment tindrà encompte tots els aspectes referents al’impacte social i paisatgístic d’aquestsequipaments, ja que són criteris que es

tindran en compte a l’hora de valorarles ofertes.

A més, el decret reduirà el temps detramitació dels parcs eòlics uns 14mesos i permetrà als promotors teniren la Direcció General d’Energia iMines un únic interlocutor amb l’Ad-ministració. D’aquesta manera, s’agili-tarà la posada en marxa d’instal·la-cions, fet que permetrà passar del 342MW instal·lats amb data d’avui (unaxifra molt baixa, si tenim en compte

que Catalunya va ser pionera en aques-ta tecnologia a Espanya i que al con-junt de l’Estat hi ha 15.000 MW ins-tal·lats) als 3.500 MW que preveu elPla de l’Energia per al 2015.

Un altre dels efectes d’aquesta ini-ciativa legislativa serà ordenar l’expan-sió de les instal·lacions solars fotovoltai-ques de terra. El sector està registrantun gran creixement a l’empara del nousistema retributiu, que ha fomentat unacursa entre promotors i entre comuni-tats autònomes per tal d’aconseguirentrar dins l’actual sistema de primes.La intenció del Govern català és evitarels efectes negatius d’aquesta cursa, quees tradueixen en la posada en marxad’equips poc eficients i en una sobreex-plotació del sòl industrial o rural. Sensecaure en l’excés de prudència o en lasobreplanificació, el Govern vol posartots els instruments possibles al serveid’un desenvolupament adequat del

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

30

EN PORTADA

“El Govern vol posar totsels instruments possibles alservei d’un desenvolupa-ment adequat del sector”

sector, que tingui en compte totes lesalternatives, com per exemple l’ocupa-ció de les cobertes dels equipamentsindustrials.

Per això, el nou decret fixarà quinssón els criteris territorials i ambientalsque hauran de complir les anomenadeshortes solars per rebre’n l’autorització,

i obrirà la porta perquè la Generali-tat, mitjançant l’Incasòl, reservi sòlper cedir-lo a promotors. Avui dia, aCatalunya ja hi ha 60 MW instal·latsi autoritzats de solar fotovoltaica,davant dels 100 MW establerts en elPla de l’Energia per al 2015. A totaixò s’hi sumarà la promoció de

l’aprofitament de les cobertes indus-trials, mesura recollida en l’Acordestratègic per a la internacionalització,la qualitat de l’ocupació i la competiti-vitat de l’economia catalana, que per-met l’aprofitament energètic d’em-plaçaments privilegiats pel que fa asol i a capacitat d’evacuació a la xar-xa. Les empreses estan demostrantactivament el seu interès (la Fira deBarcelona, que ha previst unainstal·lació de 3,26 MW, n’és un bonexemple), i això ens fa ser optimistesa l’hora d’aconseguir els objectiusestablerts.

A l’impuls de les renovables tam-bé hi contribuirà el nou marc de tari-fes aprovat pel Govern central, queha permès la recuperació de tecnolo-gies com ara la cogeneració, quedurant els darrers anys havia patitproblemes de viabilitat a causa del’increment dels preus del gas i a lapoca flexibilitat tarifària. El decret661/2007, que ha substituït el436/2004, ha de suposar un marcjurídic més estable per als cogenera-dors: les revisions de les primes s’ajus-ten més a l’evolució dels preus delgas, premien les instal·lacions méseficients i obren la porta a la venda dela totalitat de l’electricitat generadaper les instal·lacions, que fins araestaven obligades a l’autoconsumparcial.

La cogeneració és una font energè-tica que pot esdevenir capital per aCatalunya. Amb 1.053,5 MW ins-tal·lats, el 16% del total d’Espanya,l’aportació de les cogeneracions potcontribuir de manera fonamental a la

VICT

ORIA

NO

IZQU

IERD

O

seguretat del subministrament enmoments de puntes de demanda enaquelles zones on la xarxa de transportés més dèbil, com ara Girona. Val a dirque, durant els anys en què les tarifes iels preus del gas han estat adversos pera la cogeneració, Catalunya ha sabutmantenir el seu parc, que s’ha mantin-gut pràcticament estable; això facilital’assoliment dels objectius, que passenper ampliar fins als 1.600 MW lapotència instal·lada en cogeneració.

Hi ha, però, nous riscos que posenen perill el potencial de l’actual esce-nari de les energies renovables, i hemde ser capaços de superar-los per noperdre la conjunció que es dóna entrerecursos naturals, iniciativa empresa-rial i voluntat de l’Administració. Calrecórrer a la divulgació i al coneixe-ment perquè tothom pugui valorar les

aportacions de les energies renovablesen la seva justa mesura, i hemd’apel·lar a la responsabilitat i a lacoherència: responsabilitat per fer totsles coses ben fetes, de manera quemaximitzem els rendiments i mini-mitzem les externalitats negatives. Icoherència per acceptar que caleninfraestructures de generació (i detransport) si volem mantenir el nostrenivell de benestar.

Projectes en marxa. A més de tota latasca desenvolupada en l’àmbit de l’es-talvi i l’eficiència energètica i en el deles energies renovables, també s’estanfent avenços considerables en les res-tants tres branques del Pla de l’Energiaque, òbviament, quedaran deguda-ment reflectits en el procés de revisió.Així, per exemple, la nova Llei degarantia i qualitat del subministramentelèctric, en procés de tràmit al Parla-ment de Catalunya, s’afegirà a lesdirectrius disposades en la planificaciód’infraestructures energètiques querecull el Pla. Cal recordar que el pro-jecte de llei comportarà profundesreformes en la xarxa de distribucióelèctrica i alguns canvis en el règimd’explotació de les instal·lacions –jaque preveu que les empreses operado-res garanteixin que cada usuari està ali-mentat per més d’una subestació– i,per tant, no pot quedar fora de capdocument estratègic de planificació.En el mateix apartat, s’està complint laplanificació establerta, com ara la cons-trucció de la línia d’alta tensió Sentme-nat-Bescanó, imprescindible pergarantir el subministrament a Girona.

De la mateixa manera, caldràactualitzar els continguts del Pla enmatèria de foment de la investigació ila recerca. La posada en marxa del’Institut de Recerca en Energia deCatalunya (IREC), que s’especialit-zarà en l’R+D+i de l’estalvi i l’eficièn-cia energètica i de les renovablesorientades tant a la recerca bàsicacom al mercat, és una primera respos-ta a l’impuls de l’activitat científicaque recull el Pla de l’Energia. Però, almateix temps, l’IREC obre la porta aun nou model de col·laboració quefins ara no s’havia donat a casa nostraen l’àmbit de l’energia: la cooperacióentre l’Administració, el món acadè-mic i l’empresa. Aquesta via ha deservir per articular diferents instru-ments de treball –ja siguin consorcis,clústers...– amb l’objectiu d’aconse-guir una posició de referència en elsector de l’energia, que alhora redun-di en l’avenç cap a una economiad’alt valor afegit.

El darrer eix del Pla, la conscien-ciació i divulgació, és una tasca trans-

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

32

EN PORTADA

El Pla de l’Energia de Catalunya

El Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir el dia 24 de maig de 2005 consi-derar el document del Pla de l'Energia 2006-2015 i sotmetre'l a debat públic per les dife-rents instàncies empresarials, socials i institucionals. El període per formular suggerimentsi alternatives va finalitzar el dia 31 de juliol de 2005 i el Pla va estar aprovat pel Governde la Generalitat el dia 11 d'octubre de 2005.

D’acord amb els eixos de la política energètica catalana, la Generalitat va elaborar elPla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 estructurat en quatre àmbits principals:

• Estratègia d’estalvi i eficiència energètica• Pla d’energies renovables• Pla d’infraestructures energètiques necessàries• Programa de recerca i desenvolupament tecnològic en l’àmbit energètic

Els objectius per al 2015 són:- Energies renovables: passar del 2,9 al 7,9%- Instal·lar 3.000 MW eòlics, 70 MW fotovoltaics, 121 MW

d’aprofitament elèctric de biogàs i 51 MW de biomassa forestal- Apropar les centrals de cicle combinat als llocs de consum- Evitar l’expansió de les centrals nuclears i tancar-les al final

de la seva vida útil (2024-2028) per evitar el dèficit de producció elèctrica- Gasolina amb un 6% d’additius biològics i el gasoil amb un 15% de biodièsel- Desplaçament i soterrament de més de 80 km de línia elèctrica

en zones densament poblades- Acompliment de mesures de preservació del paisatge en els projectes

de noves línies- En el període 2006-2015 s’evitarà l’emissió de més de 35 milions de tones de CO2.

El Pla de l’Energia preveu que es facin unes inversions en el període 2006-2015 d’uns10.000 milions d’euros, corresponents tant a recursos públics com a privats. L’aportaciópública serà d’uns 1.500 milions repartits principalment en els àmbits de l’eficiència ener-gètica i les energies renovables, així com en l’electrificació rural, la gasificació de noveszones i el trasllat i soterrament de línies elèctriques.

“Canviar els hàbits delsciutadans en el seu àmbitdomèstic és tan importantcom difícil”

versal a la resta de línies i a la qual l’I-CAEN està prestant un especial inte-rès. Canviar els hàbits dels ciutadans enel seu àmbit domèstic és tan difícil comimportant per aconseguir un consumresponsable d’energia en el conjunt dela societat, i els hàbits només es podencanviar donant la informació i les einesnecessàries per prendre les decisionscorrectes. En aquest sentit, tasquespetites i sovint amb poc ressò, com aratancar el llum de les habitacions quansortim, inculcar l’etiqueta energèticadels electrodomèstics o dels edificis obé fomentar la conducció eficient, sónles que han de permetre que tots elsciutadans descobreixin que, en el seudia a dia, també poden contribuir aoptimitzar el funcionament del siste-ma i a disminuir l’impacte sobre elmedi ambient.

Sens dubte, queda molta feina perfer si volem assolir els objectius fixatsen el Pla de l’Energia i, per tant, posar-nos en línia amb les polítiques que estàfixant la Unió Europea. Però és inne-gable que avancem pel camí adequat:estem posant les bases perquè Cata-lunya transformi el seu model energè-tic tot aprofitant per consolidar el sub-ministrament i impulsant l’activitatindustrial. I és al llarg d’aquest camíon ens hem de trobar amb tots elsagents del món de l’energia (genera-dors, operadores, clients, enginyeries)ja no per consensuar un full de ruta,que ja tenim i que ja està totalmentinterioritzat pel sector, sinó per treba-llar de manera conjunta i treure elmàxim profit a totes les possibilitatsque ens ofereix aquest nou escenari.

VICT

ORIA

NO

IZQU

IERD

O

Més informació

Direcció General d’Energia i Mines:www.gencat.cat/economia/ambits/energia_mines/index.html

Pla de l’Energia 2006-2015:www.gencat.cat/economia/ambits/energia_mines/energia/pla_energia/index.html

Institut Català d’Energia (ICAEN): www.icaen.net

Institut Català del Sòl (Incasòl): www6.gencat.net/incasol

Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitatde l’economia catalana: www.gencat.net/economia/acord/acord.html

Fernando Lunafernando.luna-barrios@basf.com

�La situació és molt diferent a la casade cost zero en calefacció del districtePfingstweide de la ciutat alemanya deLudwigshafen. Allà els pisos no tenenradiadors convencionals, ni tampocestufa. En comptes d’això, un sofisticati innovador sistema combinat d’aïlla-ment i ventilació permet als llogatersgaudir sempre d’una temperaturaambient agradable sense gairebé emetreCO2. El disseny com les obres de refor-ma van ser fets per l’empresa immobi-liària de BASF, Luwoge, i la filialLuwoge Consult, una empresa consul-tora per a la construcció energètica-ment eficient.

Des de fa uns quants anys, Luwogeutilitza els productes i componentsBASF per construir o reformar edificisi habitatges amb la finalitat d’estalviarenergia. L’any 2001, per exemple, l’em-presa va reformar un edifici dels anys50 per convertir-lo en un edifici debaix consum energètic. Va ser el primerde l’època que es va convertir en unacasa de tres litres. Des de llavors, elconsum anual de gasoil de calefacció enaquest immoble s’ha mantingut persota dels tres litres per metre quadrat desuperfície habitada. Segons Karl Arenz,director del Centre de Competènciaper a la Construcció i Reforma d’Habi-tatges de Luwoge: “Comptem ambuna enorme experiència convertint edi-ficis antics en cases modernes amb baixconsum d’energia. La casa de tres litresva ser un projecte pilot. L’objectiu eramostrar-ne la viabilitat tècnica, l’aspec-

te econòmic era secundari. Avui, ambla casa de cost zero de calefacció,demostrem que la reforma d’edificisenergèticament eficients també és eco-nòmicament rendible”.

A fi d’eliminar completament elscostos de calefacció, s’utilitza un siste-ma combinat en diverses etapes. Enprimer lloc, s’aïlla l’edifici tèrmicamentamb plaques de Neopor®. Conté partí-cules minúscules de grafit que reflectei-xen la radiació tèrmica i aporten unatonalitat grisa platejada al material. Lesfinestres de la casa amb cost zero encalefacció també proporcionen unaprotecció òptima contra la pèrdua decalor, gràcies a les finestres de triplevidre ple de gas inert.

Un altre dels aspectes clau de l’es-tratègia d’eficiència energètica de l’edi-fici és el seu sistema de calefacció. No

hi ha ni un radiador en tot l’edifici, sibé la casa de cost zero en calefacció noés una estructura amb consum zerod’energia. Tot i que pugui semblarparadoxal, significa senzillament quel’edifici recupera els seus propis costos(baixos) de calefacció. Per fer-ho, utilit-za energia solar. Les cèl·lules fotovoltai-ques de la teulada generen electricitat,que s’aporta a la xarxa municipal, i elsingressos obtinguts per aquesta aporta-ció cobreixen les despeses de calefacciódels habitatges. A més, l’edifici ambdespesa zero de calefacció també es facàrrec de les pròpies necessitats d’aiguacalenta amb plaques solars col·locadesa la banda sud. Com explica Arenz:“Un sistema de ventilació controlatd’entrada i sortida d’aire amb recupe-ració tèrmica garanteix una qualitatexcel·lent de l’aire i també permet un

EN PORTADA

Aquest és un dels edificis que fa servir el sistema dels tres litres ideat per la multinacional BASF

Un sistema de BASF combina aïllament i ventilació i per mantenir un ambient agradable

De la casa de tres litres a la casa de cost zero en calefaccióProp d’un terç de la producció d’energia primària d’Alemanya es destina a la calefacció dels habitatges.Com a mitjana, un edifici antic consumeix més de 20 litres de gasoil de calefacció per metre quadrat i any.Això repercuteix negativament en els llogaters, que han d’afrontar despeses de calefacció cada cop mésgrans, i en el medi ambient, perquè es produeixen quantitats considerables de gasos d’efecte hivernacle.

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

34

BASF

aprofitament òptim de la calor de l’ai-re expulsat”.

El sistema de ventilació extreu l’aireusat de les cuines i banys i l’utilitza pertemperar l’aire fred que entra de l’exte-rior mitjançant un intercanviador decalor. D’aquesta manera, es pot aprofi-tar més del 80% de la calor de l’aireexpulsat, fet que significa que sempreestà fluint en l’edifici un corrent conti-nu d’aire fresc.

El sistema de calefacció passa desa-percebut ja que està integrat a les fines-tres. El vidre de la part interior de lesfinestres de triple vidre està recobertd’una fina capa metàl·lica invisible quecondueix l’electricitat. Quan se li apli-ca un corrent de baix voltatge, el reco-briment s’escalfa com un escalfador deresistència de manera que les finestresirradien calor. Per evitar la pèrdua decalor cap a l’exterior, el vidre extern téun recobriment termoreflectant. Amés, els espais entre els tres vidres estanplens d’un gas inert que condueix lacalor de forma menys eficient que l’ai-re. Això produeix ràpidament unaatmosfera interior agradable, utilitzantmenys energia que els sistemes de cale-facció convencionals. No obstant això,la calefacció de finestra no ha estat dis-senyada per a un ús prolongat, sinó perquan les temperatures exteriors sónextremadament baixes.

Les perspectives. A Alemanya hi ha alvoltant de 36 milions d’habitatges, delsquals prop de 24 milions es van cons-truir abans de l’any 1979, és a dir,abans que hi hagués una consciènciageneral de la necessitat de construir demanera energèticament eficient. L’e-norme quantitat d’emissions de CO2

que es pugui evitar simplement ambun bon aïllament es fa evident en l’e-xemple següent. Si un edifici antic depisos que utilitza 25 litres de gasoil decalefacció per metre quadrat i any esreforma fins a arribar a una despesaestàndard de set litres, els residentsd’un pis de 80 metres quadrats nonomés s’estalviaran 1.440 litres anualsde gasoil de calefacció, sinó que, a més,estaran reduint també les emissions deCO2 en 4,6 tones per any. Els habitat-ges particulars són responsables de gai-

rebé el 14% de les emissions totals deCO2 a Alemanya, xifra que equival agairebé 120 milions de tones l’any.

Actualment el Reglament alemanyd’estalvi d’energia estableix un consummàxim anual de set litres per metrequadrat per als edificis nous i 11 per alsmés antics. Els projectes que presentemaquí demostren que tenim els coneixe-ments i les condicions tècniques neces-sàries per millorar aquests límits.“Cada any es reformen uns 600.000habitatges. Si tots aquests s’ajustessin al’estàndard dels 7 litres, estalviaríem 3milions de tones addicionals de CO2

cada any i gairebé mil milions de litresde gasoil de calefacció. Fins i tot en sor-tiria beneficiat el mercat de treball”,apunta Arenz.

El projecte pilot de la casa de tres litres.L’any 2001 Luwoge va llançar el seuprojecte pilot de la casa de tres litres enel barri Brunck de Ludwigshafen,reformant un edifici de la dècada dels50 que va convertir en un edifici debaix consum d’energia. Ho va aconse-guir gràcies a l’aïllament tèrmic exhaus-tiu amb Neopor®, finestres de triplevidre, un sistema de ventilació contro-lat amb un 85% de recuperació tèrmi-ca, i l’acumulador de calor latentMicronal® PCM. Des de llavors, la casade tres litres ha estat presentada comun model a seguir, i els seus valors ener-gètics han superat fins i tot les expecta-tives. El consum mitjà a la casa de tres

litres és de 2,6 litres d’oli de calefaccióper metre quadrat i any.

Aïllament interior en la restauraciód’edificis antics. Fins i tot els edificisconstruïts fa més de cent anys podendeixar de malgastar energia, com vademostrar Luwoge en remodelar unacasa antiga el 2005. Construïda el1892, aquesta casa de l’antiga colòniade la BASF a Ludwigshafen, nomésconsumeix actualment sis litres degasoil de calefacció per metre quadrati any. Es van prendre les mesuresmàximes de protecció tèrmica perreduir el consum d’energia, utilitzantuna nova generació de plaques deguix laminat amb Neopor® com aaïllament interior.

Noves cases adossades d’un litre.Luwoge ha construït 46 cases adossa-des noves al barri de Brunck deLudwigshafen. També en aquest cas laclau de l’eficiència energètica resideixen l’aïllament tèrmic exhaustiu. Lesplaques de guix amb Neopor® de fins a60 cm de gruix i les finestres de triplevidre plenes de gas inert aconsegueixenevitar qualsevol pèrdua de calor. Peraconseguir-ho, es necessita, a més, unsistema de ventilació controlat ambrecuperació tèrmica. Un petit genera-dor tipus bloc d’energia tèrmica satisfàqualsevol necessitat addicional de cale-facció per a les 46 cases i les proveeixd’electricitat i aigua calenta.

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

35

La casa dels tres litres. Una innovació en la modernització d’immobles antics

BASF

El concepte energètic

NEOPOR®

Escuma tèrmica aïllant

VINIDUR®

Finestresde triple vidre

Pila decombustible

Guix que reté la calor

Sistema de ventilació controlatque inclou recuperació de la calor

Jordi Garrigajordi.garriga@telefonica.net

�Quina és la fotografia de Catalunyaa dia d’avui?Tot Catalunya està en fase d’excep-cionalitat, excepte la conca de laGarona. Tal com diu el Decret de lasequera, hi ha dos nivells d’excep-cionalitat i, en aquests moments, onestem amb excepcionalitat dos, és a

les conques del Ter, del Llobregat i dela Muga. Aquestes tres conques sónles que estan pitjor i, per tant, tambésón diferents les mesures que s’hiestan adoptant. En el segon nivelld’excepcionalitat, i a nivell urbà, hiha una sèrie d’usos prohibits en aiguade xarxa o aigua potable, actualmentconeguda com ‘aigua de boca’, que ésel que ara estem sentint tant a travésdels mitjans de comunicació. No es

poden regar jardins i parcs, no estàpermès omplir piscines… Però s’hade dir que, ni en la fase u ni en la fasedos, les restriccions o prohibicionsafecten les activitats econòmiques, aexcepció de l’agricultura. L’agricul-tura és una activitat que, com que laseva base és l’aigua, és la principalafectada, molt abans de l’aplicaciódel Decret de la sequera, tal com éslògic.

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

36

ENTREVISTA

Catalunya es troba en una situació d’extrema sequera. En aquests moments, es donen les pitjors condicionsprojectades el gener de 2007, i això ha conduït el país a l’estadi d’excepcionalitat que es descrivia en elDecret de mesures excepcionals i d’emergència per a la gestió dels recursos hídrics del 3 d’abril de 2007.Paral·lelament, sorgeixen veus discordants entorn d’algunes de les mesures que el Govern vol adoptar pertal de garantir l’aigua de boca al país i a Barcelona en concret. I, alhora, sorgeixen fissures, com ara la fugad’aigua de la canonada del Ter a l’alçada de Badalona. Amb ganes, doncs, de saber quin és l’estat de lasituació i quines mesures es planteja l’Administració, parlem amb Gabriel Borràs Calvo, biòleg, director del’Àrea de Planificació per a l’Ús Sostenible de l’Aigua de l’ACA.

Gabriel Borràs Calvo, director de l’Àrea de Planificacióper a l’Ús Sostenible de l’Aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

“Hem estat massa temps jugantamb l’aigua com a arma política”

Un dels problemes del Decret és queno hi ha el desplegament de la norma-tiva, és a dir, que tota la responsabili-tat de l’aplicació queda en mans delsajuntaments.Sí, precisament per això, tots els muni-cipis de més de 20.000 habitants hanfet els plans de contingència oportunsper adaptar l’abastament urbà de lesciutats a cadascuna de les mesures quepreveu el decret en les seves fases.

Els preocupa el control que es puguidur en l’àmbit municipal?Com li deia, les mesures genèriques lesdefineix cada municipi… El que passaés que, dissortadament, estem en unescenari que, malgrat haver estat pre-vist, topa amb una realitat més tossudaque la pitjor de les situacions projecta-des el gener de 2007. Per això, la ciuta-dania es fa preguntes que responem permitjà dels ajuntaments, el web, etc.

En qualsevol cas, hem d’estar preparatsper a possibles talls domiciliaris?Al sistema Ter-Llobregat, d’on s’abas-teixen més de cinc milions de persones,és a dir, el 80% de la població del país,tenint en compte el nivell dels embas-saments, així com les obres i actuacionsd’emergència que estem fent, l’escenaride talls, si no plogués, s’endarreririafins a final d’estiu, o sigui, a final d’a-gost, principis de setembre.

Abans comentava que les activitatseconòmiques urbanes estan garanti-des. Com s’explica a un agricultor deGirona que perdrà la collita per mancad’aigua, mentre al gimnàs tothom esdutxa, o mentre es fa neu artificial?En realitat, quan ens referim a activi-tats com camps de golf, gimnasos, neuartificial i d’altres, estem parlant devolums percentualment molt poc sig-nificatius. De totes maneres, tambéestà regulat i, quan ha calgut, s’hanobert expedients sancionadors. S’estanexercint sistemes de control exhaustius.En qualsevol cas, l’abastament domici-liari, o sigui d’ús de boca, està garantit.

Pel que fa a la ciutadania, estan satis-fets amb la resposta que ha tingut lacrida a estalviar aigua?Sí, n’estem molt satisfets. Aquesta exi-gència per les condicions climatològi-ques ha produït uns índexs d’estalvi, aBarcelona sobretot, molt bons, delsmillors d’Europa.

Qui sembla que no ha fet tan bé elsdeures és l’Administració. Problemescom la fuga de la canonada del Ter fanmal. Per què s’ha arribat a aquestasituació si s’havia detectat molt abans?Miri, en aquesta qüestió hi ha diversescoses que cal tenir en compte. D’entra-da, la meva primera reflexió és quehem estat massa temps jugant amb l’ai-gua com a arma política i això, per a laplanificació, ha estat fatal. I, segura-ment, tots els partits polítics en sónculpables. Han faltat actuacions perresoldre la vulnerabilitat de la garantiad’abastament d’aigua. Catalunya té unproblema de conques internes, i és queconsumim més del que podem emma-gatzemar. Els consums són gairebé

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

37

MAR

C JA

VIER

RE

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

equivalents a la capacitat d’emmagat-zemar i, per això, no s’han pogut exe-cutar amb el ritme adient totes lesinfraestructures d’abastament d’aiguaque s’haurien hagut de fer. I això témolt a veure amb el problema de la fui-ta de Badalona, perquè aquesta fuitas’havia detectat el 1974.

Això per al ciutadà és molt dur.Evidentment, i també per als professio-nals que treballem a l’Administració i al’ACA en concret. Existeix un projectede l’any 89 per esmorteir l’impacte d’a-questes fugues, però aquest projecte haanat donant voltes… Avui, l’única solu-ció és fer una canonada en paral·lel amanera de by-pass per no haver de tallarl’aigua a tota una població. Aquestanova canonada es va iniciar el 2000 i s’a-cabarà el 2009. Com li dic, la imatgeque hem donat és nefasta, però tambéhem de dir que no hi ha cap xarxaestanca en el món. Parlar de pèrdues del4% en una xarxa d’abastament en alta,és bo, tot i que les volem reduir al 2%.

Però aquests fets donen raons a aquellsque s’oposen que vingui a Barcelonaaigua de Tarragona, o als regants delTer, o als qui no veuen gens clar el pro-jecte de connexió del Segre…Miri, ara no és moment de fer batalla

política, que és el que s’està veient enalguns llocs. Fa uns anys, quan vamdur aigua de l’Ebre a Mallorca, ningúno va dir res… Hem d’entendre queara tenim un enemic comú, que és lasequera. No és moment de fer referèn-dums, és moment d’un alto al foc.Estem davant d’una crisi nacional.

Precisament, davant la situació a quès’ha arribat, sembla estèril el debatentre el transvasament del Roine i lesdessaladores. No seria més lògic comp-tar amb totes dues alternatives?En primer lloc, per als qui se sumen aaquesta tesi, cal dir que, si la solucióhagués estat el transvasament del Roi-ne, ara encara estaríem esperant l’aigua,perquè, en la millor de les situacions,estaria tot en obres i, per tant, estaríemmolt pitjor de recursos hídrics. Peròplantejar la pregunta així és com anar al’últim capítol sense haver llegit res

abans. Primer hi ha una sèrie de capí-tols, que els marca la Directiva marc del’aigua europea i que indica que cal unanova cultura de l’aigua. L’aigua ja no ésun recurs, sinó una part del medi. Larealitat és que la conseqüència de lapolítica dels 80 ha dut a una situaciód’insostenibilitat que el Roine hauriaaconseguit pal·liar, però no solucionar.Per a això, primer cal una gestió diferent,que és el que estem fent amb èxit.Creiem en mesures com l’estalvi, la reu-tilització, la interconnexió de xarxes...

Quines són aquestes mesures?Essencialment, a més de l’estalvi delconsum, estem parlant, de recuperaciód’aqüífers i de millores en els sistemesde potabilització i reutilització. És a dir,tot allò que s’emmarca en el que ano-menem nova política de l’aigua. Però,malgrat aquesta nova política, la garan-tia de futur ens la donarà la dessalinit-zació que, junt amb el sumatori desolucions i actuacions que ja estemduent a terme, com ara recuperar pousen desús, potabilitzacions i regenera-cions específiques i, finalment, l’arri-bada d’aigua en vaixell, garantirà elsubministrament. A l’horitzó del 2012,totes aquestes mesures, juntament ambla dessalinització, permetran una apor-tació de 300 hectolitres cúbics.

38

ENTREVISTA

“No és moment de fer refe-rèndums, és moment d’unalto al foc. Estem davantd’una crisi nacional”

MAR

C JA

VIER

RE

Fa poc temps semblava que l’ideal quees promovia era la caseta unifamiliarfora de Barcelona, amb jardí, piscina…Ara els qui viuen així són insostenibles,irresponsables… Sembla evident quehi ha una manca de planificació i pro-jecció del territori que no facilita lagestió de l’aigua.Sí, és cert, i l’objectiu, precisament,passa per una bona planificació delterritori, però això no s’arregla d’avuiper demà. Urbanisme, agricultura,indústria, tot ha d’estar coordinat, i arano és així. Certament, aquest desequi-libri a les conques internes és de difícilsolució. Per això és tan importantinterconnectar tota la xarxa i totes lesconques. I no parlem de transvasa-ments, sinó d’interconnexions que ser-veixin per pal·liar problemes concrets.

Parla de la polèmica amb el Segre al seupas per la Cerdanya? Hi ha qui parla d’untransvasament de l’Ebre encobert…Mai podem parlar de transvasament.Això és mala fe. Com li dic, el més

lògic és que les conques de Catalu-nya estiguin interconnectades. Però,en qualsevol cas, pel que fa a la qües-tió del Segre estem parlant d’unacaptació puntual, per resoldre unproblema puntual, mai d’un transva-sament.

L’agricultura és l’ase dels cops?L’agricultura és el gran consumidor,però des del món urbà no es pot cri-minalitzar el sector de la pagesia. Ellsno han triat el model i no el podencanviar. Prou feina tenen per ferquadrar els números. Sens dubte queel sector podria i haurà de ser més

eficient però, qui ha condemnatl’agricultura a creure en els gransabastaments ha estat la mateixaAdministració, i això ha estat unerror. L’agricultura no pot empren-dre el canvi de model necessari sensel’ajut de l’Administració.

No es parla gaire de les comunitats deregants i del seu control. Qui en contro-la la gestió, que no sempre és del totclara o acurada? En més d’un municipide Catalunya veiem regs destinats al’agricultura que serveixen per mante-nir jardins verds durant tot l’estiu…De control n’hi ha, altra cosa és quetambé cal autocrítica. Històrica-ment, l’Administració de l’aigua hadeixat que les comunitats de regantspatrimonialitzessin un bé públic. Ladespatrimonialització que ara calendegar passa per una reforma bru-tal de la llei d’aigües. Però aixòencara no s’ha pogut fer, ja que jurí-dicament suposa un problemaimportant.

“Pel que fa a la qüestió delSegre, estem parlant d’unacaptació puntual, mai d’untransvasament”

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

40

Infonomiainfo@infonomia.com

�Òbviament, aquesta és una des-cripció potser maniquea i simplista,però al cap i a la fi útil per destacar lesdiferències entre tots dos col·lectius.No hi ha cap treballador pur blanc opur blau, però tendim a identificar-nos amb un dels dos colors durant lesnostres activitats principals. De fet, latransició de les economies des d’unmodel industrial cap a un de serveis espodria mesurar pel nombre de perso-nes que hi ha en un col·lectiu o l’altre.A Occident, per exemple, les estadís-tiques no paren de mostrar el declividel treballador de coll blau a causa deltrasllat imparable cap a les fàbriquesasiàtiques (Xina al capdavant). I aviatpodem començar a notar fins i tot eldescens del nombre de treballadors decoll blanc a causa de la migració delsseus llocs de treball també cap a lesoficines d’Àsia (Índia al capdavant).

Com sempre, però, és possible queaquesta visió dipolar (dos extremsmolt allunyats) sigui excessivamentsimplista. Una de les propostes mésinnovadores és la del concepte de tre-ballador de coll daurat (gold-collarworker)1. Es tracta d’un professionalque coneix profundament una matè-ria (és un treballador del coneixementde l’àmbit en qüestió) i que, simultà-niament, sap utilitzar les mans perconvertir aquests coneixements en sis-temes reals que funcionin (és un “tre-ballador manual”, hàbil, que conver-teix les seves idees en prototipus). Ésun professional, que coneix (knowled-

ge worker = white collar) les possibili-tats de la tecnologia i, el que és mésimportant, sap com incorporar-la,amb les pròpies mans (hand worker =blue collar).

És un tècnic dual, les aportacionsdel qual poden ser vitals en el reptefutur de modernitzar les nostres orga-nitzacions, en especial per innovar idonar resultats (per convertir idees enresultats, know-how en cash-flow), através de la ràpida conversió d’ideesen prototipus. Són professionals que

saben imaginar, que saben fer lessimulacions adients i que, via prototi-pus, estableixen una comunicacióefectiva amb la fàbrica, allà on sigui.Aquests professionals aniran moltbuscats els pròxims anys.

I aquesta reflexió és la que ja s’es-tan fent també les escoles de negocismés avançades del món. Hi ha tresraons per les quals aquests centres deformació haurien de reinventar-se:1. Ja no és possible parlar de negocis

sense parlar de tecnologies. Éspossible el màrqueting sense tec-nologia, quan la clau consisteixcada vegada més a poder avançar-se a les necessitats del client, teninten compte el perfil de comporta-ment, una cosa que només pot fer-se amb eines tecnològiques avan-çades? És possible gestionar unaempresa mitjanament complicadasense una ERP? És possible inno-var sense alguna mena d’eina que

INNOVACIÓ

La introducció de les ciències en els negocis accelera la creació de valor

Els ‘gold collar workers’ i lareinvenció de les escoles de negocisDurant anys ens hem esforçat a distingir els treballadors de coll blanc (white collar) dels de coll blau(blue collar). Els primers treballen asseguts tot el dia, fent anar símbols i ordenant informació,normalment amb instruments i sistemes d’informació. Els segons treballen drets i utilitzen les mansper manejar matèria i màquines.

“La funció del ‘management’potser sigui furgar en elmón a la recerca d’ideessusceptibles de ser producte”

RUCA

El treballador de ‘coll daurat’ coneix les tecnologies però també sap com incorporar-les

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

41

ajudi a ordenar i sospesar les idees,d’acord amb les seves opcions en elmercat (o sigui, que sigui capaç degenerar un business case gairebéautomàticament?). Segur que laresposta és no en tots els casos.Doncs bé, malgrat tot, la tecnolo-gia continua estant bastant absentdel discurs de moltes escoles denegocis. La distància amb les esco-les d’informàtica o d’enginyeria ésenorme. Avui dia ja no és possibleparlar de negocis sense tecnologia.

2. Ja no té sentit tractar els proble-mes de negoci de forma unidi-mensional. Sigui quina sigui lasituació, el que és més normal avuiés que calgui muntar una task-for-ce amb professionals amb diferentsconeixements i habilitats perintentar resoldre els problemes.IBM ha dit, per exemple, que perdur a terme projectes radical-ment innovadors fa falta una des-ena de doctorats diferents. I al’escola de negocis de la Universi-tat de Toronto, la Rotman School(www.rotman.utoronto.ca), pro-posen una forma nova de tractar elmanagement, a partir del que deno-minen integrative thinking: “El pen-sament integrador és la capacitatd’encarar de manera constructivales tensions dels models oposats i,en lloc de triar-ne un en comptesd’un altre, generar una resoluciócreativa de la tensió en la formad’un nou model que contingui ele-ments de cadascun dels models,però que sigui superior a cadascund’ells”.

O sigui, una manera integral deveure els problemes de la gestió, enla qual les diferents dimensions s’a-nalitzen amb el mateix interès.Com que el món és més complex,cal analitzar més variables, cal ado-nar-se de les múltiples relacionsentre elles, s’ha de crear una arqui-tectura de possibles accions resultatd’aquestes relacions, i s’ha de pren-dre decisions que tinguin en comp-te la diversitat de l’escenari. Comsuggereix Roger Martin, degà deRotman i principal ideòleg d’aques-ta revolució a les escoles de negocis:

“Trobar solucions miscel·lànies aproblemes confusos”.

3. La gestió s’ha tornat tan en tempsreal, pel que fa que a la velocitatdels mercats, que tot el managementes converteix en innovation manage-ment. La funció del managementpotser sigui ja furgar en el món(interior i exterior a l’empresa) a larecerca d’idees susceptibles d’ésserconvertides en un producte (o ser-vei), que es percebi com un valorper a un mercat, i que tot això per-meti convertir els recursos en resul-tats. Dit d’una altra manera, elmanagement convencional ja no tésentit en solitari en un món tancomplex que obliga a invertir més

esforços, constantment, en la idea-ció (noves idees que ens donin unadiferenciació) i en l’anàlisi del valor(què interessa a qui, qui està dispo-sat a pagar per a què). No hi hamanagement possible que no siguiun management del que és nou, delcanvi permanent.Aquest és un moment fantàstic per

reinventar les escoles de negocis, per-què els negocis que es reinventen hau-rien de crear escola.

1 Sembla que el terme va ser inventat perRobert Kelley, de la Universitat CarnegieMellon, que va escriure un llibre amb aquesttítol. Més informació a: www.ericdigests.org/2003-2/gold.html.

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

42

Anna Llobetecoestudis@ecoestudis.com

�Totes les empreses europees quefabriquin, importin i/o utilitzin pro-ductes químics estaran afectades pelREACH, un Reglament que suposauna reforma total de l’actual norma-tiva europea referent als productesquímics.

El reglament té tres objectius:- Protegir la salut i el medi ambient- Assegurar un bon funcionament

del mercat interior- Estimular la innovació i la com-

petitivitatL’àmbit d’aplicació del present

Reglament és tota substància quími-ca (com a tal, en forma de preparato continguda en articles) fabricada oimportada a la Unió Europea, enquantitats superiors a 1 tm/any iaquelles per a les que, ateses les sevescaracterístiques, es consideri neces-sari un major control dels seus efec-tes potencials.

Les eines del REACH són elregistre, l’avaluació, l’autorització ila restricció de les substàncies quí-miques.

El registre de substàncies quími-ques és el procediment pel qual elsfabricants i/o importadors de subs-tàncies químiques presenten unexpedient a l’Agència Europea deSubstàncies Químiques (ECHA, enles sigles angleses) valorant els riscosque les substàncies poden presentarper a la salut i el medi ambient, irecomanen mesures per prevenir elsriscos.

L’expedient de registre inclourà:- Identitat de la substància- Propietats físicoquímiques i toxi-

cològiques

- Usos- Volums de producció previstos- Proposta de classificació i etique-

tatge- Orientacions sobre l’ús segur de

les substàncies- ISQ (informe de seguretat quími-

ca) per a substàncies fabricades oimportades en més de 10 tm/anyCal un registre per a cada subs-

tància/entitat legal.L’ECHA avaluarà els dossiers de

registre presentats (no tots), per si himanca o no informació i totes lespropostes d’assaigs complementaris.També avaluarà els dossiers de lessubstàncies denominades “altamentpreocupants”. D’aquesta avaluació,n’ha de sortir l’autorització o la res-tricció de la substància per a uns usosdeterminats.

Serà necessària una autoritzacióper poder utilitzar substàncies consi-

derades “molt preocupants”.El procediment de restricció té

l’objectiu de supeditar a prohibi-cions totals o parcials o altres restric-cions la comercialització i ús desubstàncies que presenten riscos. Lessubstàncies que disposin d’algunarestricció no poden fabricar-se,comercialitzar-se o utilitzar-se,exceptuant-ne que es compleixin lescondicions de la restricció.

El preregistre. El preregistre és untràmit només permès per a les subs-tàncies en fase transitòria. Es potportar a terme des de l’1 de juny de2008 fins a l’1 de desembre de 2008.Aquest tràmit és voluntari i permetgaudir d’un període transitori per alregistre, que varia segons el tonatgefabricat i/o importat i el seu grau deperillositat, la qual cosa permet noparar la fabricació o importació al

Les claus del Reglament REACHL’1 de juny del 2007 va entrar en vigor el reglament CE 1907/2006 també conegut amb el nom deReglament REACH (Registration, Evaluation, Authorisation of CHemical substances). Aquest noureglament vol identificar els riscos per a la salut humana i el medi ambient generats per lessubstàncies químiques produïdes o importades a la Unió Europea i establir-ne les condicions d’ús alllarg de tota la seva vida útil, de tal manera que quedi garantit un alt nivell d’informació i protecció.

ARTICLE TÈCNIC

VÍCT

OR V

ALIE

NTE

L’àmbit d’aplicació del REACH és tota substància química (en preparat o en articles) fabricada o importada a la UE

llarg de la fase de registre.És un tràmit voluntari, però reco-

manable, perquè les substàncies oempreses no preregistrades no podenacollir-se al règim transitori.

Per al preregistre cal preparar undossier amb les dades següents:- Nom de la substàncies, EINECS i

CAS o altres identificadors- Dades del sol·licitant- Tonatge i termini de registre pre-

vist- Nom de les substàncies que es

poden agrupar per al registreEl dossier de preregistre caldrà

enviar-lo a l’ECHA a partir de l’1 dejuny de 2008, per correu o mitjan-çant la plataforma informàticaREACH-IT. Els preregistres forma-ran part de fòrums per intercanviarinformació. Hi haurà un fòrum(SIEF) per a cada substància que cre-aran el dossier únic de registre de lasubstància. Els SIEF pretenen com-partir informació i costos, unificar

classificacions i etiquetatges, confec-cionar un dossier de registre únic iacordar condicions segures d’ús.

Poden aparèixer consorcis dins elsSIEF, que tenen caràcter voluntari ipoden tenir com a objectius:- Gestionar informació dels SIEF- Regular la informació entre múl-

tiples registrants- Actuar imparcialment i gestionar

distribució de costos

- Comunicar-se i col·laborar ambaltres consorcis

- Gestionar dades confidencialsEl Reglament REACH entra en

vigor l’1 de juny de 2007 i es preveuque tot el procés d’implantació duri11 anys. Malgrat això, el Reglamentté algunes dates molt marcades (indi-cades en el quadre superior) en fun-ció del tipus d’activitat, el tipus desubstància i el volum anual.

Període Inici Data final Contingut

1

2

1 desembre 2008

1 desembre 2010

1 de juny2008

Registre de substàncies ambtonatge 1.000 tm/any i substàn-cies de risc amb tonatge 1 tm/any

3 1 juny 2013Registre de substàncies ambtonatge 100 tm/any

4 1 juny 2018Registre de substàncies ambtonatge 1 tm/any

�Poden optar a les subvencionsaquells projectes relacionats de maneradirecta o indirecta amb l’enginyeria i eldesenvolupament social i cultural apaïsos del Tercer Món o bé en el cone-gut com a Quart Món, és a dir, el nos-tre entorn més desfavorit. Aquest tipusde projectes tindrà preferència tot i quetambé se’n valoraran d’altres que afavo-reixin el desenvolupament sociocultu-ral de la població respectant el mediambient. El fet que enginyers tècnicsindustrials col·legiats participin enalgun d’aquests projectes també serà unaspecte per valorar.

Les bases i el formulari per a lasol·licitud d’aquests ajuts estan dispo-nibles a la pàgina web del Col·legi(www.cetib.cat). Les peticions espoden presentar a la seu del CETIB(Consell de Cent, 365 – 08009 Bar-celona) des del 25 de febrer fins al 4d’abril a les 14 hores.

L’any 2000 el Col·legi va prendre ladecisió de destinar una petita però sig-nificativa part del seu pressupost anuala la subvenció de projectes de desenvo-

lupament social. Des d’aleshores elCETIB ha participat econòmicamenten la posada en marxa de més d’unadotzena de projectes a tot el món:Catalunya, Mèxic, Cuba, Bolívia, elSalvador, Albània, l’Índia... a càrrecd’entitats sense ànim de lucre com arala Fundació Casc Antic, l’AssociacióCatalana d’Enginyeria Sense Fronteres,el Casal d’Infants del Raval, Acció Soli-dària Igman o el Casal d’Amistat ambCuba, entre d’altres.

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

El Col·legi ha publicat les bases per a la sol·licitud d’ajuts per a projectes del Tercer i Quart Món 2008.Com cada any, el CETIB destina el 0,7% del seu pressupost anual a la subvenció de projectes d’acciósocial. Enguany aquest import ascendeix a 30.130 euros.

Ajuts per a projectes del Tercer i Quart Món

El CETIB obre la convocatòriad’ajuts socials per a l’any 2008

KAIT

CUR

RAN

PAL

MER

Alguns projectes s’han desenvolupat a l’Àfrica

Ajuts atorgats el 2007Pressupost del CETIB: 3.837.000 euros 0,7% del pressupost: 26.789 euros

Beneficiaris de les subvencions:

Acció Solidaria Igman4.000 euros“Construcció de sanitaris ecològics secs a lescomunitats indígenes de Xiapas”

Enginyers sense fronteres3.000 euros“Programa de millora de la qualitat de vidaen barris d’habitatges a Yaoundé (Camerun)”

Fundació Casc Antic6.000 euros“Anem per feina” i “Serveis de lots d’aliments”

Fundació Pare Manel6.339 euros“Accions d’acompanyament a la inserciósociolaboral de joves”

Medicus Mundi Catalunya3.000 euros“Instal·lació de plaques solars i dotació d’e-quipaments informàtics a Balama i Nau(Moçambic)”

Padma Ling4.450 euros “Projecte sanitari de construcció d’un hospital”

THEK

NO

S·N

úm.1

19 A

BRIL

de

2008

45

Jordi Castañedajordicastanyeda@hotmail.com

�Tot va començar quan el dibuixantFrancisco Ibáñez va voler fer una parò-dia del doctor Watson i Sherlock Hol-mes. En els inicis, Filemón era el capd’una agència de detectius i Morta-delo era el seu empleat. Però aviat,al 1969, van ingressar a la TIA(parodia de la CIA que significatècnics d’investigació aereoterrà-quia). En aquest marc és ons’han desenvolupat la majoriad’històries de Mortadelo i Filemón.

Com tot cos científic, la TIAtambé té el seu enginyer: el profes-sor Bacteri, un inventor atípicque crea estranyes andròminesque poques vegades funcio-nen. I els encarregats de ferde conillets d’índies sem-pre són en Mortadelo i enFilemón, que quan sentenque el professor ha dissenyatun nou aparell, ja tremolen i mirende fugir. Però sempre acaben a les mansdel professor.

Amb 50 anys de còmics, d’inventsn’hi ha hagut per a tots els gustos. N’hiha que són elixirs com ara la suplanta-da que transforma en la persona méspropera, el sèrum ZOUF-47-X queconverteix en un ésser lleuger com unesquirol, veloç com una daina i ràpidcom una gasela, o la fantasmicina quepermet traspassar parets com un fan-tasma. Altres invents són més propisd’enginyeries futuristes, com ara lessabates antigravitatòries, que anul·len laforça de gravetat i enlairen la personaque les porta com un globus, la boinaelectrònica d’atac i de defensa que apun-tant amb la cueta de la boina disparauna descàrrega elèctrica, o el desfibrila-dor isotopicotempoespacial al carboni

magnetonuclear, que preveu els esdeve-niments del segle XXI.

També els mitjans de transport sónmotiu d’humor en els còmics de Mor-tadelo i Filemón: hi ha una motocicle-

ta capaç d’enfilar-se per les façanes, unaavioneta que persegueix una vaca vola-dora, cotxes de Fórmula 1 biplaces onvan els dos personatges, bicicletes queen lloc de tenir un seient hi tenen unsofà, coets voladors fets de pedaços...Però d’entre tots, un dels que ha adqui-rit més fama és un avió estavellat a lesTorres Bessones de Nova York. Hopodem veure al còmic especial del 35èaniversari (1993). Quan, posterior-ment, es produïren els atemptats del’11-S, aquesta vinyeta va recórrer tot elmón com si es tractés d’una profecia.

Amb tants invents, sembla que laTIA no pot fracassar en la caça delsdelinqüents, però sempre passa alguna

cosa. A vegades, els invents no funcio-nen i altres cops, el poc enginy delsprotagonistes converteixen les missionsen un fracàs. Un fracàs tan absolut queen Mortadelo sovint ha d’amagar-serere les seves divertides disfresses (de

cavernícola, manobre, metge, mag,boxejador, ferrer, rei, faquir,bomber, mecànic, conill...) i enFilemón se les veu magres perdonar explicacions al Súper, elsuperintendent Vicent.

Amb tots aquests al·licientsno és d’estranyar que els seuscòmics s’hagin publicat arreudel món. I és clar, qüestionsde l’idioma, als personatgesels han canviat el nom:s’han convertit en Mort &

Phil en anglès, Flip & Flopen danès o Clever & Smart en

alemany.Però no només han travessat

fronteres, també s’han convertit enpersonatges de carn i ossos. Ja el

2003 se’n va fer la primera pel·lícu-la, La gran aventura de Mortadelo y

Filemón. Enguany, com a commemo-ració dels 50 anys, s’ha estrenat Misión:salvar la tierra.

Malgrat les peripècies que han pas-sat els nostres protagonistes en aquestsmig segle, es conserven igual de bé queel primer dia. Potser, també en això hitingui alguna cosa a veure algun inventdel professor Bacteri.

Cinquanta anys d’un dels còmics més populars

Els enginys de Mortadelo i Filemón

CULTURA

El Col·legi enguany fa 50 anys. Però no és l’únic. Ara fa també mig segle, els populars personatges deMortadelo i Filemón apareixien en escena. El passat 20 de gener, va fer 50 anys de la publicació dela primera historieta d’una de les parelles més famoses del còmic.

Més informacióPàgina oficial:www.mortadeloyfilemon.orgPàgina web de la darrera pel·lículade Mortadelo i Filemón:www.myfmisionsalvarlatierra.com

FRANCISCO IBÁÑEZ/EDICIONES B, SA

LEGISLA

CIÓ A

UTO

NÒ

MICA

NORMATIVA I LEGISLACIÓTotes les referències publicades en aquesta secció es poden consultar o descarregar en format PDF al Servei de Biblioteca i Documentació de l’àrea pri-vada del web del Col·legi (www.cetib.cat). Les normes UNE les podeu sol·licitar al Servei de Documentació Tècnica del CETIB.

UNE 60405-1:2003 2ª ModificaciónCombustibles gaseosos. Enlacesmecánicos de transición PE-metal para redes, acometidas einstalaciones receptoras conpresión máxima de operaciónhasta 10 bar. Parte 1: Requisitosgenerales. Observaciones: Esta2ª modificación complementay modifica a las Normas UNE60405-1:2003 y UNE 60405-1/1M:2004.

UNE 60405-2:20032ª ModificaciónCombustibles gaseosos. Enlacesmecánicos de transición PE-metal para redes, acometidas einstalaciones receptoras conpresión máxima de operaciónhasta 10 bar. Parte 2: Enlacesmecánicos fijos. Observaciones:Esta 2ª modificación comple-menta y modifica a la NormaUNE 60405-2:2003.

UNE 66180Sistemas de gestión de la cali-dad. Guía para la gestión y eva-luación petrológica.

UNE-EN 1366-4Ensayos de resistencia al fuegode instalaciones de servicio.Parte 4: Sellados de junta lineal.

UNE-EN 54-20Sistemas de detección y alarmade incendios. Parte 20: Detec-tores de aspiración de humos.

UNE-EN 54-21Sistemas de detección y alarmade incendios. Parte 21: Equiposde transmisión de alarmas y avi-sos de fallo.

UNE-EN 54-3:2001/A2Sistemas de detección y alarmade incendios. Parte 3: Dispo-sitivos de alarma de incendios.Dispositivos acústicos. Obser-vaciones: Esta norma comple-menta y modifica a la NormaUNE-EN 54-3:2001.

UNE-EN 54-7:2001/A2Sistemas de detección y alarmade incendios. Parte 7: Detec-tores de humo. Detectores pun-tuales que funcionan según elprincipio de luz difusa, luztransmitida o por ionización.Observaciones: Esta 2ª modifi-cación complementa y modifi-ca a las Normas UNE-EN 54-7:2001 y UNE-EN 54-7/A1:2002.

UNE-EN 60079-26Atmósferas explosivas. Parte 26:Material con nivel de protec-

ción de material (EPL)Ga.Observaciones: Esta normaanulará y sustituirá a la NormaUNE-EN 60079-26:2005 an-tes de 2009-10-01.

UNE-EN 60079-7Atmósferas explosivas. Parte 7:Protección del equipo por segu-ridad aumentada “e”. Obser-vaciones: Esta norma anulará ysustituirá a la Norma UNE-EN60079-7:2005 antes de 2009-10-01.

UNE-EN ISO 19493Calidad del agua. Orientaciónpara los estudios biológicos delas poblaciones del sustratoduro.

UNE-EN ISO 4869-3Acústica. Protectores auditivoscontra el ruido. Parte 3:Medición de la atenuaciónacústica de los protectores detipo orejera mediante un mon-taje para pruebas acústicas.Observaciones: Esta normaanula y sustituye a la NormaUNE-EN 24869-3:1994.

UNE-ISO/IEC 27001Tecnología de la información.Técnicas de seguridad. Sistemasde Gestión de la Seguridad de la

Información (SGSI). Requisi-tos. Observaciones: Esta normaanulará y sustituirá a la NormaUNE 71502:2004 el 2008-12-31.

UNE-ISO/TR 14062 INGestión ambiental. Integraciónde los aspectos ambientales enel diseño y desarrollo de pro-ductos.

NO

RMES

UN

E

2168/119BOE núm. 44 (20.02.2008)Correcció d’errors de l’OrdreITC/3860/2007, de 28 de de-sembre, del Ministeri d’Indús-tria, Turisme i Comerç, per laqual es revisen les tarifes elèctri-ques a partir de l’1 de gener de2008.

2169/119BOE núm. 45 (21.02.2008)Circular 1/2008, de 7 de febrer,de la Comissió Nacional d’E-nergia del Ministeri d’Indústria,Turisme i Comerç, d’infor-mació al consumidor sobre l’o-rigen de l’electricitat consumidai el seu impacte sobre el mediambient.

2170/119BOE núm. 51 (28.02.2008)Correcció d’errors del Reialdecret 1027/2007, de 20 dejuliol, del Ministeri de la Pre-sidencia, pel qual s’aprova elReglament d’Instal·lacions Tèr-miques als Edificis.

2171/119BOE núm. 60 (10.03.2008)Ordre ITN/624/2008, de 26de febrer, del Ministeri del’Interior, per la qual es regula labaixa electrònica dels vehiclesdescontaminats al final de laseva vida útil.

2173/119BOPB núm. 43 (19.02.2008)Anunci de l’Ajuntament deCaldes de Montbui d’aprovaciódefinitiva de la modificació delsarticles 26, 27, 29, 30, 31 i 32de l’Ordenança reguladora de laintervenció integral de l’Admi-nistració municipal en lesactivitats i instal·lacions.

2174/119BOPB núm. 54, annex II

(03.03.2008)Edicte de l’Ajuntament de lesMasies de Voltregà d’aprovaciódefinitiva de l’Ordenança mu-nicipal reguladora dels esta-bliments de pública concur-rència on es desenvolupinactivitats de culte.

2175/119BOPB núm. 58 (07.03.2008)Anunci de l’Ajuntament deCastellar del Vallès d’aprovació

de la derogació de l’Ordenançaper a la incorporació de l’ener-gia solar tèrmica en l’edificació,que fou aprovada en data 31 demaig de 2005, atenent l’entradaen vigor del Codi Tècnic del’Edificació que fou aprovat pelReial decret 314/2006.

2176/119BOPB núm. 60 (10.03.2008)Anunci de l’Ajuntament deBarcelona d’aprovació definiti-

va de la modificació de l’article33 i l’annex I. 2.2.1 de l’Or-denança municipal de lesactivitats i dels establiments deconcurrència pública.

2177/119BOPB núm. 62 (12.03.2008)Anunci de l’Ajuntament deCapellades 14/2008 d’apro-vació de l’Ordenança municipalper la contaminació de sorolls ivibracions.

LEGISLACIÓ

LOCA

LLEG

ISLACIÓ ESTATA

L

2167/119DOUE núm. C 63 (08.03.2008)Comunicació de la Comissió enel marc de l’aplicació de laDirectriu 89/686/CEE delConsell sobre aproximació deles legislacions dels Estatsmembres relatives als equips deprotecció individual.

2172/119DOGC núm. 5091 (14.03.2008)Decret 53/2008, d’11 de març,de modificació del Decret 240/2004, de 30 de març, del Depar-tament d’Interior, Relacions Ins-titucionals i Participació d’apro-vació del catàleg de jocs i apostesautoritzats a Catalunya i dels cri-teris aplicables a la seva planifica-ció; i del Decret 22/2005, de 22de febrer, d’aprovació del Regla-ment de salons recreatius i de joc.

NO

RMES U

NE

LEGISLA

CIÓ EU

ROPEA

LEG

ISLA

CIÓ

EST

ATA

LLE

GIS

LACI

Ó L

OCA

L