REVISTADE L'ASSQCIACIO CULTURAL

FcttT<APRiH*<yMARMDELASALUT

ASSOCIACIÓ PREMSA FORANA

DE MALLORCA 41ïQ

RUA ESCOUR, DIJOUS LLARDER

FEMT OWRERAMY - 2 <*» Kfa^l<H3

[Sumari]Editorial i sumari 2V Concurs Exposició defotografia "Fent Carrerany 3Compartir 3A manera de desagravi 4En Josep Maria LJomparLQui??? 5Històriadelcinema(I) 6Sa Xerradeta amb enDamià Quetglas 8Xe aniversari de l'Estatutd'Autonomia 11Bullit de Noticies 12Demografia- Tekèfons 14Hl temps. Temps passat 15Poemes i GHoscsBeatus ffle 16S'el que crec i d'el querenec 17A Ia cap de Uista i portaveudel partit popular de Maria 18Independents de MariaPremis Sa NostraGuUfemMascaróMarttCarrerany HsportiuRua Escolar, DijousLlarder

IQ202021

24

Fot afiesMagJ Ferriol BauzaOnofre Sureda RibasArxiu Personal Darnià QuetglasClub d'EscacsUltima Hora

[ EDITORIAL ]Vlnt de febrer i dissabte. La tercera edat ballaruga peLs

carrers de Maria. EXaquf i d'allà surten de l'enfonyaU, deixen Iafoganya calenta per una altra calentor més forta, mesemocional, Ia humana, Ia de l'amistat, Ui de l'amor. Hs que elconviure, el compartir, l'estimar, són casi necessitats vitals percaminar, per poder somniar i brodar amb il·lusió l'horitzódeLs pensaments.

Com l'innocència de nins i nines de primera comunió,com fadrin S i fadrinetes que senten les cossigolles de Iaprimera amorosia, com nuvis que s'hoprometen tot sensereserves, com unes grans noces d'argent o d'or, sense pensarsi una és fadrina, l'altre viudo, altra casada; tots, banyats per lesllàgrimes deLs sentiments, com una sola família, sense tu, jo ol'aUre, celebraren el sisè aniversari de Ia fundació de Ui TerceraEdaL

Seria una finura si aquesta unió hi fos tot l'any o Ui majorpart de l'any. Seria molt interessant que hi hagués pocs "poli-tiqueos", poques ganes de comandar i moltes de servir. E>iuenque els de Ia tercera edat són els patriarques o els pares delpobie. Han de saber que els fiUs d'aquest poble esperen un bonexemple deLs seus pares. No ens desanimeu, no ens escandal-itzeu, no ens amargueu. Deixau-nos un camf empedrat denoblesa, de llibertat, d'honradesa, de germanor.

I pariant de camins, ja es veuen aLguns carrers asfaltats denou. Diuen que aquest any ja tendrem l'aigua neta, però que Uibruta, serà més difidL Costa Uevar Ui brutor, sobretot si és seca,aferrada i vella.

EQUIP DE REDACdO:

MagI Ferriol BauzaPere Fons PascualJoanGelabert MasMargalida Mas VicensMiquel Money MasOnofre Sureda Ribas

HAN PARTICIPAT EN AQUEST NUMERO:Pere CrespI Salom, Enric Pozo Mas, Club Ciclista de Maria deUi Salut, Miquel Oliver Roig, Jaume Santandreu Sureda, PereRiera Estelrich, Independents de Maria.

EDFTA: Associació Cultural FENT CARRERANY",Sant Miquel, 11 O7519 Maria de Ia Salut

IMPRIME3OC Apòstol y CivÜizador.Petra.

N« DEPOSTT LEGAL: PM^S7^g86

Lo redocdò de Fent Correronyno es fo responsoble de les

opinions dels qui hi escriuen

KfnçttHB FEKT CARREWHY - 3 <si)

V CONCURS EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA"FENT CARRERANY"

E>el 3 al 18 d'abril se celebrarà el Se Con-curs-Exposició de Fotografia que organitza Uinostra Associació. Hn aquesta edició, com al'anterior en comptarà amb el patrocini delConseU Insular de MaUorca a traves de Ui Con-selleria de Cultura, Educació i Esport quepresideix Pilar Ferrer. Sense cap dubte, IaConselleria s'ha fet càrrec de Ia granimportància que any darrera any ha agafataquesta activitat i després de comprovar l'anypassat Ui pròpia conseUera l'èxit de participaciói organització, han decidit donar-U suport unavegada mes.

Hn aquesta edició, s'han canviat les datesde Ui inauguració ja que Ui coincidència amb lesfestes de Pasqua en els anys anteriors era unamica problemàtica i dificultava l'assistència a Uiinauguració de participants i membres del ju-rat

Hl Uoc on estaran exposades fes fotografiesseran les dependències de Ia Casa de Ia Vila iesperam que Ui participació sigui com en anyspn<ag>ft*j

Cada participant podrà presentar unmàxim de tres obres a cada apartat del cer-tamen, excepte al premi "Mestre Pere des Re-

trats", que es concedirà d'entre totes les foto-grafies presentades a aqueUa que el jurat con-siderí que reflecteixi millor Ia vida de les per-sones i del poble de Maria.

Com a l'edició passada, l'apartat depremis són: color, bUinc i negre, local i juvenilper als nascuts a partir de l'any 197S i Ia par-ticipació esta oberta a tothom, inclus hem en-viat les bases a les illes germanes. Laconvocatòria de l'any passat va sortir publicadaa una revista especiaUtzada que es publica a totl'estat

PeI que fa al premis són el mateixos que enl'edició anterior, Ia dotació és una de les mésgrosses de MaUorca i les obres es poden Uiurarals segUents Uocs: a l'adreça de Ia AssociacióCultural "FENT CARRERANY", al'Ajuntament de Maria, a Rudi's Fotografia alcarrer Blanquerna de Ciutat, Foto-EstudiGamundi de Muro i Imatges de Manacor. Eltermini finatitza el dia 27 de Març i el mateix diade Ia inauguració, el dia 3 d'abril a les 2O'3Ohores, es lliuraran eLs premis.

Jaume Mestre.

COMPARTIRMés de tres miUons d'inscrits al llibre de

l'atur. Hl ministre Sol haga té pena per aquestdesastre i ho confessa des de Brussel·les. Lescomissions Obreres asseguren que Io pitjorencara no ha arribat. L'U.G.T declara que aixòéar un desastre nacionaL Diuen pel carrer que Uidestrucció de llocs de treball fixos és Ui causaprincipal de tant d'atur. Ara només falta elcomiat lliure i quedaran aturats Ia majoriad'obrers.

HIs empresaris, senyors de les fàbriques,dels hotels i del poder, viuran de les grassesacumulades, mentre el poble senzill i confiatfarà oUa comú de viandes, idees, iLlusions, Uu-ites i misèria. HIs treballadors del govern, perallò de que també xupen del pot, seguiranmenjant les miquetes de Ui tauUi dels grossos. Icuriosament, segons l'etern cercle viciós, IatauUi dete grossos és servida per fes gotes de suordels sufrits contribuents i, en darrer terme, peLsincansables treballadors del camp.Mastrícht s'allunya. La corrupció és massa

grossa. Som coa d'un peix molt ambiciós. So-bren corbates i maletins i falten granotes,honradesa i calls.

A les Balears, cada dia, hi ha de dos aquatre peticions de regulació d'ocupació. Tot,per destruir llocs de treball. Com diurartlcullsta Planas Sanmarn: "un disgust cadadia".

TaI vegada, per fer-nos oblidar el quepassa, ens tenen entretenguts, embadalits ienganyats amb eLs concursos de Ui tele, com "ajugar...", etc., on es veu Ia boca oberta de Iabèstia capitatista que escup paquets de duroscom a golosies verinoses. I mentre el pobreviugui esser ric, el ric mantindrà l'esperança deser-homés.E>avant aquesta situació, el profeta Joan Bap-tista diria: "el que tengui un Uoc de treball que elcompertesqui amb el que no en té i el que tenguiuna empresa, càrrec públic o polític que noméscobri un jornal just

PereFons.

FIMT OWREWHY-4 (52) Kfe&ttXB

A MANERA DE DESAGRAVIUn matI d'un diumenge del mes de Febrer.

Hl repàs a Ui premsa diaria no es tan rapid comels altres dies. Hi ha temps per estendre's enllegjr entrevistes. En Ui revista "Brisas", suple-ment que reb per a completar Ia OranEnciclopèdia de Mallorca, hi ha una cara queme sona. I també el nom. Bartomeu Bennassar,però em sona més The Bennys, el pallassoBenini, Kl Circ MAgic.

Mentre vaig llegint eLs grans trets de Ui sevavlda, em venen a Ui memòria les imatges d'unalona de circ alçada a un costat de Ia Plaça delMercat i deLs carteUs anunciant l'actuació. Esclar que era una ocasió extraordinària per alsaLlots de Maria de divertir-se amb eUs. Ma filla ijo, ho he de reconèixer, ho passarem d'allò mésbé amb aquell modest, modestfssim, circ.Perquè no sempre podem gaudir del'espectacle, el més gran del món, (un món quequasi cap dins Ui carpa), amb Uums, Ueons, ele-fants, equilibristes, paUassos, ballarines ... queporten ete grans circs. No hagués cabut damuntIa plaça. Tampoc haguessin triat Maria, peramuntar-lo. Però el Circ Magic, en petit, duia detot. L'alegria i les riaUes nostres; les mateixesque si del gran circes tractés.

Pero,ai!MiOorsino hagués acabat Uilectura. A Iapregunta sobre comrespon el públicmallorquf, contestaBennini liter-alment:

"- Respon def o r m aextraordinària. Sotea Maria de Ia Salutem convidaren a notomar.

I això?(L'entrevistador ésen Llorenç Capellà)

D'unapedrada me fora-daren Ia lona. Me'nvaig anar. No vaigesperarà quela se-gona em pegas alfront..."

Això em feu maL No que sortIs publicat, sinóque passàs. (No som dels qui pensen que lescoses tapades estan millorX Aquests fets s'hande conèixer per a què no es repeteixin. Encaraque això dóna Ia imatge d'un poble desagraït icom citàvem en l'editorial del mes passat, "d'unpoble sense llei, ordre ni concert".

Ara bé i per citar un poeta, amb el qualn'estic ben d'acord, diu Guillem Viladot en Iarevista Serra d'Or, que he estat llegint aquestsdarners dies: "La vida és un sistema de contraris,i el que interessa és establir un equilibri i sobre-viure-hi". La frase és prou clara. No necessitamés explicacions.

Voldria que el meu escrit arribas a Bar-tomeu Bennassar, d paUasso BeninL Me'n fot siho Uegeix l'autor de Ui covard pedrada. Demos-tra que no té sensibilitat de cap casta. El rebuigcap als artistes no fou de tot un poble, el meupoble. Es com tots. Uns fan i uns altres desfan.Uns estimen; attres odien. Uns estan orguUosos;altres tenen enveja. Molts vos estimarem idesitjam que tomeu.

Vagi aquest escrit com a desagravL Maria ijo vos demanam perdó.

Magf FerrioL

Kta&ttKB fEHT CARRERANY - 5 <S3>

En Josep Mario Llompart. Qui???Érem a finals del mes de gener, un matí fred.

Com de costum vaig connectar Ia ràdio abansde preparar un berenaret, per agafar forces peraguantarla rutinarlajornada laboral, i dins elcaramull de noticies matineres, que si aug-menta l'atur, les polèmiques declaracions delministre de torn (pot esser perfectament EnCorcuera, que ja ens hi té acostumat),cròniques d'un famós assassinat (no en donarémés dadesX les expectatives del PIB per a aquestany quejust comença, Ia situació del dia a lesRepúbliques Bàltiques i moltes més coses quesolen esser sovint als noticiaris matinals, enmigde tota aquesta informació, el locutor, Hn JosepCunf, (ara ja sabeu quina emissora estavaescoltant) comunica que acaba de rebre unanoticia en aqueU precIs instant, Hn Josep MariaLlompart ha mort fa poc més d'una hora a SonDureta, ho vaig sentir perfectament, però novaig reaccionar al principL

Vaig seguir enllestint ets meus preparatius per

;Y'.i-4<$vS"£"— íï: ••'..vS-v :i •

1UNHOMEQUEHAFETPAISGRACIES, LLOMPART.

anar a compÜr amb tes obligacions laborals, i elmeu cap pensava amb en Josep M8 LJompart,vaig agafar un Uibre seu i vaig reUegir un poemaabans de sortir de casa, algú en diria un petithomenatge personal, jo no dic res d'això, em vavenir de gust, i prou. Be, no faré cap reflexiódamunt l'obra ni Ia persona d'en LJompart, queaquest no és el motiu d'aquest escrit, ni som Iapersona més adequada.

Arrib a Ia feina, i em decidesc a adreçar lesmeves primeres paraules del dia, després desaludaralgunes companyes i companys, quefeien Ia tertúlia matinera abans de començar Iafeina, el tema era d'un succeït a un poble del BaIsValencià que havia trasbalsat Ia serenitat detothom, jo em vaig decidir a intervenir i comu-nicar Ia "meva" noticia, per si alga no ho haviasentit, i després de fer Ia pregunta, sabeu quis'ha mort? i que tots mirassin amb carad'estranys i de curiositat, vaig amollar: Hn JosepMaria Llompart Qui???, va esser ki exclamaciópopular. Hl poeta, vaig afegir, i vaig aclarir pocsdubtes amb aquesta explicació. Una de lescompanyesva afegir tah, un poeta! i continu-aren amb el seu tema, molt més morbós al-manco.

Hm vaig sentir com a trasbalsat, enmigd'aquesta gent "normal" que compleix elscànons que marca Ia societat, amb una feina i unsou, ben pentinats i roba de marca, que no fanvagues per no perdre uns durets, que creuenencara que Ia poesia no és de gent normal, (icom deia Hn Celaya, "Ia poesia es una armacargada de futuro"), i de seguida, dins aquestesmeditacions de bon mat! (que no és Ia millorhora) em va venir al cap una cançó d'En PacoIbanez: " ya no hay Vocos, ya no hay locos, ya nohay locos amigos, ya no hay locos. Todo elmundo està cuerdo, terrible, horriblementecuerdo, ya no hay locos..." i vaig pensar que si jono cabia á Ui gran majoria, n'estava ben content,i que prefería continuar dins una immensaminoria de foUs i seguir amh les nostres follies.Per sort, per a tots, aquesta minoría de cada diacreix, gràcies a gent com En Josep María LJom-part, i és per això i nnoltes més coses que per totarreu veiem cartells que posen "GRACIESLJLOMPART".

Miquel Moreyi Mas

PIMT CARRERAHY - 6 <54) Kfa&tt9B

I!!OT

E>es del dia 13 de gener d*aquest any s'estàrealitzant una activitat sobre Ui història del cine-ma, organitzada per Ia Caixa deles Halears "SaNostra" i Ia projecció de les diferents pel·lículesté Uoc al Centre de Cultura "SA NOSTRA" alC/ Concepció, 12 de Palma o també al CentreHLs CavaUets a Ia Plaça Major, 15 de Sa Pobla.Totes fes projeccions es passen a les 2O hores (eJsdimecresX Són gratuïtes i si s'ha fct Ui inscripcióadient es pot aconseguir el material comple-mentari basat amb Ia descripció de les diferentspeLUcules aix! com el nom del director, Ia data,Ui durada i un petit comentari sobre eLs diferentsarguments.

PROJECCIONS PREVKTES PEL MES DEMARC

CURS DECHARLEYCHASE, 1923-1926(dia 3 de Març)

Charíey Chase (1893-194O) treballa amb MackSennett a partir de 1914. Durant aquest any par-ticipa en algunes pel.lfcules de Chaplin, Ar-buckle i Mae Busch i més endavant es con-verteix en director. El 1921 s'incorpora a l'estudide HaI Roach i a partir de 1924 es dedicaúnicament a Ui interpretació a les ordres de LeoMcCarey amb qui trobà el director ideal per ales seves comèdies de situacions. Junts demos-traren l'ingeni creatiu d'aquest tàndem estrelladirector. El seu posat elegant tenia molt poc aveure amb les habituaLs caracteritzacions detecòmics de l'època. El personatge de Chase erael del jove pUuitós i intel.ligent però ingenu, quesense proposar-s'ho es veia embolicat en situa-cions estrafolàries.

HISTORIA DEL CINEMA mPost no biUs (El campió de 1' anunci), 1923, 12'His wooden weeding (I^es noces de fusta), 1925,241

Long fliv the King (Oc Ia presó al trono),192o,271

Crazy like a fox (Boig com una guineu), 1926,251

16mmJMRA<C^Nn8Efe/9O'

DEROOLEMWrED4DffiWELTKAM(El GolemX Paul Wegener, 192O

(dia IO de març)

Com a moviment de les arts plàstiques, de Ialiteratura, del teatre i del cinemal'expressionisme es desenvolupa a Alemanyaentre el 19O3 i 1933. L'objectiu essencial era Uirepresentació externa del món interior del'home. Va ser amb el moviment expressionistaque el cinema alemany aconsegueix el seu re-coneixement.Encara que es troben elements expressionistesen pel.lfcules anteriors, es considera quel'expressionisme cinematogràfic comença el1919 amb El gabinet del Dr. Caligari.

Directon PAUL WEGENERDecoració : HANS POLZIOFotografia : KARL FREUNDRepartiment: PAUL WEGENER, LYDA SAL-MONOVA

Vfc^l993 FEHT O*REWHY - 7 (55)

Ió mrfL/ S.E(magy B^N SL& £fe / 86'

.Argument : Hs tracta d'una variació sobre elmite de Frankenstein. A. partir de l'antiga;let*enda iueva txeca sobre C home de fanc, eirabI i tota Ia comunitat jueva. Será una ninarossa, de raça ària qui finalment aconseguiravencer el Golem.

DER LETZTE MANNÍEl darrer homeX F.AV. Murnau, 1924 (dia 17)

Friedrich WUhekn Mumau (1888-1931) trebaUà¿om a actor teatral. Despres de Ia I GuerraMundial va entraren ei món del cinema en elmoment de plenitud de l'expressionisme ro-.ianr aicunes de les peLlfcules més significativesd'aquest période. L'èxit que va tenir el darrerhome a EEUU desperta Ia curiositat de HoUy-•vood cap a aquest director aiemany. De:spres deroaar Tartuf (1925) i Faust (1926) es trasuadadefinitivament a Califòrnia. La seva mort pre-matura va interrompre una carrera brillant.

Director : FFOEDRICH WttJffiLM MURNAURepartiment : EMTL JANNTTNGS

EMILIE KURZ

16 mm, / S.(sense rètols) / B^N /18 frs / 731

Argument :Es Ia història d'un porter d'hotel,esplèndidament uniformat, que baixa de cate-goria i es veu obligat a convertir-se enl'encarregat dels serveis.

METROPOLIS. F.Lang, 1926 (dia 24)

Director : FRETZ LANGProductor. ERICH POMMERGuió : FRTlZ LANGiTHEAVON HARBOURepartiment : ALFRED ABEL, GUSTAVFRÖHLICH, BRIGITTE HELM, RUDOLFKLEIN-ROGGE, FRTTZ RASP, THEODORLOOS, ERAVIN BISAVANGER, HEINRICHGEORGE, OLAF STORM i HANNS LEOREICH.

Argument :MetropoUs es una immensa ciutat del segle XXIon tots els trebalte són realitzats per maquinesenormes, manejades per un exèrcit de treballa-dors esclaus. Viuen a barris subterranis mentre

'a classe minoritària dominant viu a IaiupertÍcie, ais jardins eterns. Un dia, Freder, elfiU del prooietari de Ia ciutat s'enamora d'una.3eila treballadora. Maria, i Ia persegueix desco-brint, d*aquesta rnanera, Ia pobresa i els sofrí-iTients del món subterrani de Metròpolis. Elpare de Freder ordena construir un robot ques'assembli a Maria per evitar les revoltes delsreoaüadors ia que aquesta tenia un fort poderie convicció. Mentrestant Ia tensa situaciócreada entre l'androide Maria, el científic i elpropietari de Ia ciutat provoca grans desastresmatenais. Freder i l'autèntica Maria acon-segueucen escapar i quan es donen ia ma davantIa Catedral. Capital i Treball queden units per Iai'orça de 1 'amor.

HUNCHBACK OF NOTRE-DAME(El geperut de Notre-Dame).W.Worsiey, 1923. (dia 31).

Director : WALLACE AVORSLEYRepartiment: LON CHANEY, PATSY RUTHMTLLER, ERNEST TORRENCE

16 mm. ^.R^WBrt>J/18fA5/12O'

Es Ia miflor versió muda de Ia famosa noveLki deVíctor Hugo sobre l'amor del geperut de Iacatedral per Ia sofrida gitana. En aquesta versiódestaquen els efectius decorats, el moviment demasses i, sobretot, Ia increïble caracterització isensible interpretació de l'home de les mil cares: Lon Chaney.En el paper de Quasimodo, es va convertir enmodel de tots els personatges deformes idesgraciats, cercant amor i comprensió sotauna forma humana grotesca i monstruosa.

Pr-rc Or*<fn! 5=^jlom

:*i :mwi - i í*» vfaKU<993

: iiz2^-:v/&ti; i., v-:M^tttik:fc:*x-Kv

Zn j_amia. -^: :ill oetit d'una bona üocada.a Derioaista. ,Iicenc:at en Ciències de Ia Infor-Tiacio. Hs i'aciuai ^oorainador de l'EdicióComarcai d'Inca -.iei Diano de Mallorca.

_amia. anirem ai ¿ra. No trobam oportúivuL. iicar-nos amo .a teva infantesa. Això ho:arem a i'hora ae ia iuniiacio, quan tinguemTies temps, o oer ies noces d'or. que celebraràsuno i":ermosa i .Tioit estimada MagdalenaTcreik5 Mas. ^Ara ens centratem en Ui vida activa,es teves iaees. ^a ieina. .a teva il·lusió, al ben.nerescut oremi ae periodisme ''Clutat dePaima ".

• Alxi mateix ens agradaria saber com i:uan ei '/a vemr vena oenodIstica.

1 Aiesnores tema uns J.6 anys i fou de rebot.Zn Bartomeu ae Oeuiosai era el corresponsal•lei pooie i se n'hagué cPanar i me va demanar sim- en voiia fer càrrec i aixï vaig començar. Lavena me va venir amo ia ieina. Preferia Ui titera--ura. Al'agradava mes ui ricció que Ui realitaL

• £s ciar oue auoò suposa uns estudis i tu eis'sns. ero. per aiiò ~:e uue un aprèn a caminar,caminant. ~cuan ^r^us ¿ue un periodista ésreaunent r>enodista/

x *La ^znatge que normalment tenim d'unpenooisia es aue es amscat. un taUa nassos, unmtrus. Generaiment ai :an fer de tot: Jutge,policia, etc. Pero un oerioaista és pura i exclu-sivament un treoaiiaaor. *<* feina del quai con-sisteix en obtenir :niormacio d'una font, tractar-la perque sigui enteneaora per un majornombre de persones possible i transmetre-Ui através d'un mitja oportU; des d'una crida depoble ans al més soiisticat dels sistemes infor-matius. Ademés hauria d'esser assequible a Iaresposta que crea dins Ui gent, a les necessitatsinformatives.

- L'astúcia, hi té un paperajugardins elperiodisme?

* Més que astúcia el periodista ha de sersensibte a Fentorn o aUà on ha de fer feina i viure.

- Segur que els periodistes quan parlau oescriviu, sabeu molt més del que deis, ¿Quin ésel lfmit o Ia llei que regula el que podeu o nopodeu dir?

Elperiodistaha de ser sensiblea l'entorn

EN jAvi!A3ERGA^/ I i i >/ *V_ -

rP' \ CoíULI bLrAvj

<*-

* Hn teorìa hi ha ilibertat d'expressió. Hlque reaiment hi ha és llibertat d'empreses. JBnCeta diu: "La iübertat no es mes que una puia enmans d'es aoblers'

* Oiuen que hi ha periodistes de despaix ide carrer, ¿ de quins et consideres?

* He t"et ses dues feines. Es divisió de cas-tisme proi'essional. Em trob bé aIs dos ilocs. s\vegades has tingut o trooat una informació decarrer força interessant i ilavons et trobes en difi-cuitats per puolicar-ia. T*aturen, no ho potspublicar, fas feina per una empresa. Les gransempreses no manegen tot. T*engaieixen.

* Sabem que has treballat per distints di-aris, revistes, etc. Per Ui televisió espanyola, en IapubUcació deis fascicles "Memòria civil",...

* Quan tenia 18 anys vaig escriure durantdeu anys una crònica setmanal a Baleares.També eecrivm 1« d'esports. He col.laborat «1Mallorca Socialista. Des del 79 al 83 vaig ferpractiques a _ltima Hora. He col·laborat a Iarevista El Temps; a Ui revista 16; a Garbo; a IOMinutos, on vaig publicar una entrevista a NaMarta Antònia Munar. He col·laborat dos anysamb Ia revista "Pòrtula", on guanyàrem dospremis de Ia part fiarana. Diàriament he fet feina,des de fa cinc anys, a Diario de Mallorca, Uftimahora i Baleares.

* Sabem, i tothom sap, perquè s'ha publi-cat als diaris, que has estat premiat amb el"Ciutat de Palma" de Periodisme, ¿què hasuposat per tu, dins Ia teva vida personal iperiodística?

* No vaig presentar absolutament res. Unmembre del jurat, endemés dels que s'hi havienpresentat, va proposar el nom de tres persones

Vtacl9Q3 FEMI CARRERAHY - 9 çsp

que, per Ia seva tasca, considerava quemereixien un reconeixement. EIs criteris permerèixer ete premis foren ete següents: capaci-tat d'organització, dedicació als temes de partforana i promoció continuada de Ia llenguacatalana, tant en els articles d'un mateix comper facilitar que altre gent també escrigui encatalà. Al final hi hagué un empatament. Labalança tombà per un que hi fa feina cada dia.

Personalment és una satisfacció per haveragafat aquest camL Hl compromís personal quetenia per Maria, em va fer més compromís pelpoble. HIs pobles són els que produeixen Ianoticia. M'agradava fer "La veu dels pobles"amb En Toni Serra. He intentat que s'evitàs elproblema de Ia llengua, que hi pugui entrarelcatalà de qualque manera. Juntament amb EnJordi Bayona posàrem en marxa el de les edi-eionS: Ideàrem sistemes de fer informació,treure informació des deLs pobles. Posarem Lasecció d'en Mir i Mir, que ara casi tothom en té.

Ara que et tenim entre nosaltres, cosa nomassa bona d'aconseguir, et farfem unespreguntetes d'actualitat política i sociaL

- Qué ens dius d'Espanya i el tractat deMaastricht?

* Es un Judes, dlt en gfosa evangèUca. Estàbé, però es ven per trenta monedes. Es una granidea, però s'ha de fer d'una altra manera. Hi haque partir d'unes altres bases, coneixent tota LaHistòria que ja ha tingut Europa. La guerra deIugosLavia és La mort de La Comunitat Europea.

- Com et sembLa el 2O9fc d'aturats?* De Ia població activa. Llavors hi ha Ia

gent que no està capacitada per fer feina, com

La guerra de Iugoslàvia és Iamort de Ia Comunitat

són eJs nins, estudiants, majors, etc. Hs molt mésd'un 2O9fc. ChurchiU estadista anglès, deia: "Jonomés me fiï de les estadístiques que en comandjo". De les estadístiques, deia: "són com elsbiquinis que mostren moltes coses, però ama-guen el més interessant". Les xifres es podeninterpretar de moltes maneres. El fenomen realés que de cada vegada es concentra més Ia ri-quesa en mans de pocs i el que es reparteix no ésmés que misèria. En l'aspecte humà del'economia hi ha les diferències extraordinàriesentre el primer i tercer món.

- Donada La situació corrupta de Ia nacióespanyola, creus que és possible aixecar-nos, siés que ens hem d'aixecar.

* La política és Ia guerra en brut i Ia cor-rupció n'es inherent. Com diu En Jaume San-tandreu: "hi ha dues drogues: el poder i Iasang". Aquestes sl que realment enganxen.

El sistema polític manco corrupte no és elque té moltes lleis, sinó el que en tingués una debàsica, que donàs el poder a Ia gent. El poderengata al que el té. Es una droga dura.

- Què et mereix l'estufera nordamericanaen quan a voler liderar el món?

* Fa por. El poder concentrat fa vertaderapor. Aquesta por s'expressa en les coses de cadadia. Les paraules d'un president s'han d'es-criure dins el context, dins una política inter-nacional. Hi ha una estratègia de control pt-donar el camI a seguir al món. El poder s'infi' .1

FEOT CARR[RAHY - 10 (58) MHKil*AB

com i'aii>ua. La gent se sent insegura perquè nofuncionen les coses. Aquest és el liderat queofereix En Clinton.

Si hi ha cap poiItic d'aquest temps quehag) aportat res bo. ha estat En Oorbatxov. EUsns ha destapat el gran secret de l'equilibrimundial: aue ies dues superpotències, per.iavant estaven a matar i per darrera s'enteniencom a rellotges. Quan es fa püblic aquest secret,ses paraules d'en Clinton només es poden en-tendre com amenaça de concentració de poder,quan el poders'hauria de descentrar. Cadascúhauria de ser capaç de decidir.

- Les C.CLO.O. diuen que, referent a l'atur 1Ia pobresa, ei pitjor encara ha de venir. Quèn'opines?

* Tindran eLs seus motius. Depèn de moltsde factors.

GorbatxoY, elmilloT políticd'aquesttemps

A nivell de pais, som capaços de vendre el mésfonamental a canvi d'uns doblers. Quan no tensterreny per trepitjar, perds ia identitat. Ho hasperdut tot.

- No em sentiria satisfet si no et fesunapregunta ¿àcil: ¿Què opines d'aquest aparellmundial nomenat Església Catòlica?

* Es una multinacional com ho puguiesser "PhUip Morris?, etc. Ens fan creure el quevolen. Com "Padrino III" que ven prestigi acanvi de doblers.

- Ara ia, aterrant al nostre poble, Maria deIa salut, on has nat, on hi tens Ia família, Ia tevapreciosa i estimada mare, molts de companys,etc. ¿Què ens dius del teu poble?

* Com a poble, Ii falta esser poble. Noacaba de ser poble. Te poca història i ja ha estatcriminal en ta guerra civiL Haguéssim pogut ferun bon poble, però U han deixat mala herència:Ia de Ia por. Les persones són precioses com hopuguin esser a un altre lloc. Ara està vivint, coma poble, una obertura cap a altres, com ta Man-comunitat des PIa, que fa que els problemes iaspiracions es comparteixin.

Tenc eLs meus dubtes si l'Ajuntament estaa l'altura de les necessitats, del que és el poble.T71g temps que correm no permeten massa opti-mismes, però des del canvi polític es respira

El secret d'una revista és queens poguem comunicar

millor, més llibertat, menys por.- Què diries aLs ioves d'avui?- Que avui anam dins el silenci del renou.

Necessitam més comunicació. No s'ha de tenirpor a esser lliure.

- Fa més de sis anys que aquest petit òrganinformatiu Fent Carrerany, surt cada més, alcarrer, ¿quina opinió et mereix aquesta nostrapublicació?

- Si es descarrega del sectarisme, és unameraveUosa publicació. Serà difícil perquè hanascut per fer sectarisme. Jo n'he estat víctimadel sectarisme de Fent carrerany.

El secret d'una revista és que ens poguemcomunicar. Cada dta estam més incomunicats.

- Per acabar aquesta tan interessant par-

lada amb tu, és una mica obligat demanar-teque donls un conseU als teus co-martandos.

* Més que un conseU, seria una convidadaa que totes ses coses que facem, les facem com apersones humanes, de Maria i amb vocació uni-versaL

Gràcies, Damià, per haver acceptat parlaramb nosaltres. Hem ppgut constatar allò que jaintuíem: En Damià és un home lliure; no fermata Uoc, a rea rri a ningú. Es un home de pensamentprofund i de idees clarificadores. Es un perio-dista obert a Ia realitat de cada dia, a ta realitatdeb humans i un bon amic. Que aquest premi deperiodisme "Ciutat de Palma" sigui un noumotiu per Ia bona informació, per Ia llibertatd'expressió 1 per Ia causa deLs pobles.

Pere Fons

K*-tl95B FEHT CARRLRANY - 11 (59)

XeANIV[RSARI DEL'ESTATUT D'AUTONOMIA.Trobar-nos davant el desè aniversari de

l'Estatut d'Autonornia de les Illes Balears es unesdeveniment molt notable dins Ia nostra histo-ria política. Al marge del grau d'entusiasme o decritica que ens inspiri el tipus d'estatut de quedisposam i del model d'autonomia que hemsabut desenvolupar, allò cert és que ens cal deser profundament conscients del que ha repre-sentat fins a hores d'ara l'autonomia.

Es però cert que l'actual és Ia primeravegada que les Illes Bafears s'han posat d'acordper tal de viure i conviure dins el mateix marcd'autonomia polItica_ T ^ de l'any 1Q31 va resul-tar un fracàs i mai no arribà a néixer. Però lesèpoques d'independència política i instituci-onal són prou abundants a les pàgines de Iahistòria. Des dels temps del Regne de Mallorcafins a Ia més recent etapa de Ia Diputació Pro-vincial, de caràcter administratiu, les IllesBalears han conegut i practicat diferents mod-els de convivència institucional i política, aple-gant totes les iUes entre sí. Cadascun ha donatmillors o pitjors fruits, segons l'època i lescircumstàncies històriques. Però Ui present crecque és ki més estimabk: de totes. Diverses son fesraons, que tot seguit resumesc.

Amb caràcter general esmentaré les raonsconceptuals que aixf m'ho fan veure, com ara elfet de ser Ia nostra una autonomia basada en Iademocràcia representativa i plural. També ésimportant l'existència d'un parlament com apoder legislatiu format per sufragi universal -unvalor polftic que vull subratllar- i, per últim,d'un govern políticament responsable davantUt cambra.

Aquestes característiques institucionalssón de primer ordre, i sens dubte determinenuna qualitat política ben notable i que no trobam a cap altre experiment d'interrelació a lesIlles en altres èpoques històriques. Això és, pertant, privatiu del moment actuaL

Ara bé, amb caràcter específic, el sistemapolftic i autonòmic que tenim ha permès que,per primera vegada, tes anomenades part fora-na, ciutat i illes menors convisquinpoUticament sense recels, tot coLlaborant ober-tament en un mateix projecte d'autogovern iautonomia. La ideologia dels grups polítics ésel factor que determina els movimentsd'opinió, però de cap manera Ia procedènciaterritorial dels representants polítics. Hn

conseqüència, hem superat, a Ui fiu dins Ui nostrahistòria, els enfrontaments territorials.

E>es del punt de v.sta de Ui història social ide relacions humanes, aquest perfode de deuanys ha demostrat que Ia convivència és pos-sible a fes Illes Balears,sense haver de renunciara Ia personalitat de cada illa o de cadascun delspobles de l'arxipela&.

Aquest aspecte el consider tan transcen-dent que perell mateix justifica l'experiènciaautonòmica. Tanmateix, però, també ens ha dedonar força per avançar en aquest camf del'autonomia perquè no ha assolit, ni moltmanco, les cotes desitjables.

NTo cal aUarsar ara aquest article en relacióals deficits estatutaris , perO no es oporta recor-dar que no renunciam a una millora com-petencial ni tampoc d'arribar a gaudir d'unmodel de finançament autonòmic més per-feccionat que l'actual. ALludesc al sistema delsconcerts econòmics. Per últim, ens hand'imposar l'obligació parlamentàriad'aconseguir el reforçament autonòmic i com-petencial dels consellers insulars, que represen-ten el segon esglaó del repartiment del poderautonòmic a les IUes Balears. Això està per fer, ibo serà que comencem per reconèixer-ho coma reptes de resposta pròxima.

Cristòfol Soler i Cladera (President delParlament Balear)

FEtfT CARRERANY - 12 (6O) Ktacl9Q3

V^ DE NOT CNOPATIU FRED

Aquesta primavera que s'acosta, època que atots ens agrada començar a Uevar-nos un poc deroba, ja Ia teniu solucionada pel que fa a Ia ves-timenta. Fent Carrerany ha fet uns jerseis pri-mets que són una cosa mai vista, jerseis de xan-daU amb l'anagrama de l'associació. Aquestesprendes les podeu aconseguir a un preu mòdicdel8OOperaissocisi2OOOperak:nosocis;peratiinfants també n'hi ha, al preu de ISOO filte desocis i 17DO per ais altres.Si en voleu, vos podeu posar en contacte amb

algun membre de l'associació. Feis via que non'hi haurà per a tothom.

JA HAN COMENÇAT AASFALTARAquests darrers dies ja es comencen a veure

les mestresses de casa més contentes. AJ&unscarrers ja han estat asfahats i s'ha acabat Ia pote.Ja era hora exclama Ia gent, i tenen raó perquèhem tengut els carrers girats damunt davallprop d'un any, però aviat ja no ens en recor-darem. HIs carrers que a hores d'ara ja estanarreglats són, Major, Quintana, Nou, Carme,Sant Miquel i Antoni Monjo.

Ha deixat sorprès a més d'un, que tots aquestscarrers, que ara fan mirera, han quedat sensevoreres pel niveU que ha agafat Ia capa asfàlticaPerò que hi farem; no ho podem tenir tot.

RADIOMARL^Hl rector de Maria està fent feina per muntar, a

Ia parròquia, Ia ràdio que l'Associació FentCarrerany tenia fa anys. Com que aquest emis-sor estava aturat, en Pere té intenció de muntar-lo per poder emetre Ia missa per a les personesque no hi poden assistir, almanco això ens hamanifestat. N'hi ha que diuen que vol fer Iacompetència al rector d'Ariany, que també téuna ràdio a Ia parròquia. Però com quel'església de Maria queda més alta segur que sesentirà de més lluny.

ALTRESREVESTESAquest darrer mes han sortit coses re-

lacionades amb el nostre poble a algunes revis-tes de U Premsa Forana. S'ARENAL DE MA-LLORCA reproduïa un article d'en Pere CrespIque va publicar Ia nostra revista sobre Ia con-taminació acústica. PERLAS Y CUEVAS deManacor es feia ressò de l'exposició d'En Cer-rato a Sa Capella Fonda. A Ui revista de CA'NPICAFORT sortia una notfcia de Ia reestructu-ració de Ia seva Policia Local, amb una foto-grafia d'en Pere Alomar, el nostre veL

EL CUC DE LA BIBLIOTECA, ES UNACUCA

La mascota de Ia biblioteca, eI cuc, que ara haresultat que és femella, és a dir, una cuca, ja ténom. Mitjançant un sorteig va quedar batiadaamb el nom de "Caputxeta Roja". L'autord'aquest nom és en Mateu Mestre, de ca'n CoI-IeL

LA TERCERA EDATI LA GASTRONOMDVAquest passat mes de febrer Ia Tercera

Edat de Maria ha augmentat els Index decolesterol de manera perillosa. Primer va ser Iavinguda de n'Aznar a Mallorca. Sembla que decada vegada està més clarque a l'hora de leseleccions els de ta Tercera Edat agafen protago-nisme. Com que són molts, és a dir molts devots, eLs líders polítics se'Ls rifen que dóna gust.Varen ser més de dos mil els membres d'aquestcol.lectiu que varen serconvidats a dinar i aescoltar els "miracles" que Ui "jove promesa"del PP, n'Aznar, els va fer enmig d'una bonateca. Vasorprendre, això s^ que dels mariersque hi varen anar, Ia gent deia que n'hi havia

Mn l993 FEHT OWREWMY - 13 <6i)

NOmés d'un que a les passades eleccions feien os-tentació de votar les esquerres. I es que arnb Iapanxa plena s! que se'n fan de miraclest

La segona va ser el dissabte dia 2O. A. SonSant MartI se'n reuniren prop de quatre^entsper celebrar l'aniversari de l'Associació de IaTercera Hdat Les visites a Ia consulta del metgeprometen ser ben generoses.

iW,'t "t */'U'W.*\v A vvvvvVAY

t ,>• '/*Av,m• .^**vwv,wv

A i \ !\ * *!' < « í « V /

A« >«M * i', '*fv \ tA * ) M < > • '

in ,«

DARRER ACTE DEL CONSELLER DECULTURA

Convocades les revistes de Ia Premsa Forana, aIa seu de Sant Joan, per signar el conveni denormaützació linguistica amb Ui Conselleria deCultura, va assistir el Conseller de culturad*aquelLc moments, En Tomeu Vida^ conegutamb un caramull de sobrenoms, a pesar delbreu pas per Ia Conselleria. Aquest va esser eldarrer acte al que va assistir el Conseller, i unavegada acabada Ia feina vàrem omplir Ia panxaamb una torradeta i un pa amb oli, que sempreés una bona manera d'acabar les reunions.

FEIM CARRERANY NO VA ANARD'EXCURSIÓL'excursió programada perel mes passat, a

"La Reserva" de Puigpunyent, va esser suspesaa causa de les moltes baixes per malaltia delsmarxaires habituals. Aquesta excursió quedaprogramada pel proper 14 de març. Ala idò,ànims i a preparar Ia motxilla, que aquest lloc

diuen que està molt be. Partirem a les 9 del matide Ia Plaça des Pou.

EL CAMPANARALESFOSQUESNo sabem si s'ha desconnectat o si s'ha

fusa Ia instal.lació que iLluminava els exteriorsdel temple. També podria ser que Ia companyiaOESA hagués taUat per falta de pagament. Sigacom siga, si és que volem tenir l'edifici majoril·luminat, de totes maneres s'hauria de tomarenxufar o arreglar.

Qui n'és confrare que prengui candela.

CONCERTSDIDÀCTICSPER A NINSP R I M E R C I C L E

CONCERTS Drr>ACmCS FER A NINSUna trentena de nins, alumnes del CLP. A.

Monjo, i acompanyants assistirem el passat dia24 a un concert didactic a càrrec d'una part derOeques>lra Simfònica de Balears amb el seudirector titular, Luis Remartínez. EIs comen-taris estaren a càrrec del presentadori críticmusical Femando Argenta.

El programa del primer cicle de concertsdidàctics per a nins fou el següent:

PROGRAMA,PEI PRtMER CICLE «DE CONCERTS DIDÀCTICS PER A NINS

r ./PETlTAMUSlCA NOCTURNA. 1er MOVIMENT MOZARTL'HIVERN (de les 4 estacionsl VIVALDI

1 SUtTE SANT PAUL (darrer moviment) HOLSTI DANSES RUMANESES g BELA-BARTOKS MINUET L BOCCHERINIÍ^CONCERT DE BRANDEMBURGO NUM. 3 K BACH,\SONATA PER A ORQUESTRA DE CORDA NUM. 3 ROSSINIt SERENADE HAYDNEiSERENADE I .".-, . . MOZART\ i > i Y

S'estan preparant altres cicles, fins a uncinquè. Esperam podergaudir de l'oportuuitatd'assistír-hL

El concert tingué lloc al nou edifici del"Diario de Mallorca".

FEMT CARRERARY - 14 C62) Kfc^l9BB

DemografiaENS HAN DEDCAT:

L'amo en Jaume Ferriol Tugores que morf elpassat dia 22 de Febrer a l'edat de 84 anys. VMa alcarrer de Sa Raval, 39.

L'amo en Salvador Ribas Mas (es forner de saRaval) que morí el passat dia 23 de Febrer a l'edat de89 anys. Vivia al carrer de Sa Raval, 89.

Quédescansinenpau.

BENVINOUTS: I

Na Maria de Ui Mercè Moreno Pastor que vanèixer dia 29 de desembre passat. Eb seus panes sonN'7Vntoru Moreno i na Catalina Pastor.

Na Maria Antònia Ferriol Soler va néixer dia 12de gener. Es rïlla de nEsteva Ferriol i na FrancescaSoler.

Ma Cataiina Toreüó Gomüa va néixer dia 6 defebrer. HLs seus pares són n'Antoni Torelló i n'IsabelGomüa.

Hn Miquel Llabrés Rosselló va néixer dia 8 defebrer. Hs fill d'en Joan Llabrés i na Maria Rosselló.

R*eJcnia

devfc*L ""* 1

Kn Pere Jorda CarboneU va néixer dia 11 defebrer. ELs seus pares són en Guillem Jorda i na Mar-galida Maria Carbonell.

N'Antònia Bergas QuetgUus va néixer el dia 14 defebrer. Ks filla de N'Antoni Bergas i n'AntòniaQuetglas.

Kn Pere Mas Tugores va néixer dia IS de febrer.KLs seus pares són en Oabriel Mas i na MariaTugores.

Enhorabona als seus pares i demés família.

THÍFONS D1DiTRRESAJUNTAMKNT S25OQ2Fax525194UNJSANTTARLA (Cita Prcvia) 525594APOTKCARLA 525O2OESCXDLA DE DALT 525O83ESCOLADEBAK 525252CASESMONOES 525144LOCAL 3» EDAT 525564PARROQULA 525O33GESA DSrCA: AVARJES 50O70OBOMBERS O85AMBULATORI LTLNCA 5Q285OSON DURETA(Centraleta) 175OOOAMBULANCJESSL&ONCA) 5O285OAMBULÀNCIES 2OO362RECAPTACIÓ DE TRLBUTSDELACADB QNCA) 5Q59O1ADMLNBTRACIO D'HESENDAD'INCA 505112

5O515O

AJUNTAMENT:deff3Oal5hores.APOTECARLA:Matt 9 a 13 hores.Horabaixa: 16'3O a 2O'3O hores.UNTTAT SANrrARLArde 9 a 15 hores.BIBLIOTECArDimarts,dijous i divendres: de 18-2O h.Dimecres: de 17 a 2O hores.Dissabtes: de IO a 13 hores.LtNLAMARLAPALMAiMaria: 73O i 15 hores.Palma: 13 i 19 hores.LtNLA WCAMAJSTACOR:Inca: 12 i 1925 hores.Manacor 9 i 6'1O hores.CEl pas per Maria és quasi imprevisi-ble)

PUNT D'ATHNClO CONTTNUA-DA DE SDfEU:Carrer Ponent, número 3.- Per demanar hora ateervei de '.tria heu de cridar de 8 a 14 h. al|- Per urgències, a partir de les 15 hc esheu de cridar al p2O292|- Preparació pel part, postpart, controlde gestació i informació sobre ,eonceptius heu de cridar al 1

Kta&1993 FEHT CAfiREMHY - 15 (63)

V 4

SE d*r rHJJVOvCXFW TempoaucaMaKBTB

145"CCOBO)EüMielmescfegprw TtmpaiAxaiiíÉnarDhacBK^XriLiHgpÉa O0COJSaO)

TempaairaM^aneMO>CVÄpänamaxiTRS^o>CVS»3namrtnes86"C

GRAFK^DETEMPERATURESMA>OMES IKtíNTMES

CiËflBspasBaQMARÇDEL987

-I sd paríàssim d'autoritat...-Un batle que no cumpIeix Ia UeL-Independents de Maria.-Part Forana: un mal que ve d'enrera.-Natura: Som nosaltres, amos i senyors delsanimals?-Hnquesta als alumnes de Ia Segona Etapa.

MARCDEL988^Z3nc anys d'Autonomia.-La Columna de Ia Llengua: Apedregar lestautades pròpies.-Sa Xerradeta amb Ia Directiva de Ia TerceraHdat-Sa Farinera.-EIs antibiòtics.OtsadekiVÜa.

MARCE>EL989-La Societat Consumista: La margarina vegetaL-Carta P.S.O.E. i resposta de Fent Carrerany.-Arees naturals protegides.-Pagina Sanitària: Nutrició.-Sa Xerradeta amb l'amo En Martf de SonMonjo.-Correu Obert: "El diariode Mallorca" en IaUista negra.-Feim Carrerany: Excursió a Ia Trapa.

MARCDEL990-Assemblea General de Fent Carrerany.-La protecciódel mediambient: L'EducacióambientaL

-Maria i el diccionari vermell de LlorençCapeUa.-Sa Xerradeta amb Magí FerrioU batle sortintCasa de ía VOa.

-SaRua9O.-Benvingut. Jaume.-Subvenció de Sa Nostra per a Ia compra d'unacasa per a Ia Tercera Edat.-Feim Carrerany: Volta al Puig Roig.

MARÇDEL991Memoria R_AM.:Lesnoces.

-Lliçons de democràcia.-Ha mort Francesc de Borja MoIl.-Ebverins.-Sa Xerradeta amb l'amo Salvador Ribas, esfomer de Sa Raval.-L'amo En Pere des retratos: Retrat d'un retra-tista retrobat^SaRuaQl.-Feim Carrerany: Excursió a Ia vall de Coane-gra.

MARÇDEL992-!V Concurs de Fotografia "Fent Carrerany".-Aniversari de l'Estatut i Pacte Autonomie.-TerceraEdat-Casade kiVfla.-Cursos de formació de U Mancomunitat desPkL-Sa Xerradeta amb Bartomeu Ferriol Quetglas,Bartomeu de sa Mancorera.-Poemesigloses: GKoses que toquen punts... perl'amo en Joan de Son Matet-SaRua92.-Maria de Ia Salut MUSICA.-Feim Carrerany: Excursió a Sa Torre Picada.

FEMT CARRERAHY - 16 (64) MB 195B

BEATUSILLE.

Si estau iet un sant Job de Patriarcaamb barba i paciència,ben mirat infinites,amb tots nosaltres totseis qui hem tret plomissóper l'ala de i'escnurei golafres, furtaremempenta de voladaal munílïc mestratgede Ia vostre soferta benaurança.

Si us alçau, amscat,protomartir esteve de ia llenguaa Ia plaça major de ia ignorància,tot afuant el rostre iLluminata l'ira de les pedres venjanvoles,clavant definitiuel crit de:Catala! Cataià! Catala!per sempre dins Ia història,més minsa que nostrada.

Sl soportau el guuci Ia ferum de cera miraclera,talment un sant Paiicraci dels impossibles,enfUat al retaulede Uss causes perdudes,tot just per tornar perdre'Lspete viaranys del·s somnis i misèriesd'eixa terra d'Argensa_

Si sou per Ia utopia de naixencesde comitès i juntesi grups i plataformesun sant Ramón Nonat,patró de les partenes patriòtiquesque sovlnt porten d'anquescl cobejat nadóde les grans Uibertats i les justícies.

Si tractau Ui paraula,en qualsevol minúcia,de Uocs i circunstancies,amb el sagrat respectede l'elegant i puraexquisitesa casolanad'un sant Joan Crisòstom.

Si mostrau el coratged'un AgustI d'Hiponaper clamar pels amics.

'•' 1^ ^ \/fe%^/y í\ «••* < />N-<' L

amb gests discrets aihora que entranyables,el principi cabdald'estima i fe el que puguisdins tots els camps i caires.

No protesteu.Posau només Ui vostrabeatffica cara e Uunyaniaamablement agnòstica.I permeteu que aquest esquit de Papaus alci fins Ia glòriaprofana de Bernini.I us veneri resant,postrat a vostres plantes,on hauríem d.estar agenoUatstots aqueUs que us devemtants demiractes.

BeatJosep MariaL·Lompart i de Ui Penya,pregau per tots nosaltres.

Perdonau-me.La manca de costum 1 de tiaram'han fet errar el ritu de Ia fórmula.Ara us ho dic com tocadeLs segles peLs segles i per sempre:

Sanctus Mariajosep,Patriarcha et Pastor,Poetarum Patro,Patriaeque Pater,Ora pro nobis.AMENALELULV

Poema llegit a l'homenatge deJosep M. LLompart.

Jaume Santandreu

*mc,l<XB TMT O*RERAHY öS)

. T' ~" ] ' rj t: JJL - or r

^ 1 V I , í L JUEv p NJ p r. L. . 1 L '-/

Renec del tempaes.

Renec de ies institucions.

Renec de l'alinoina,

Renec de tota men« cie sants i dels anomenatsaixequen bandera de 1« seva mostruositat paterna».

'bons" qu«

Renec de jo mateix i dels meus llinatges i tota mena de normacivilitzada que diven que em r'a normal, m'aixeca ta dignitat i em baixa'' enravenada.

Hstim l'anormalitat. Ia revoita. en front de tota ilei imposada peishomes, t2stim paraules llunyanes que romanen en fredes presons.C«rn que tremola per vora de Ia costa del Crist de Ia sang, amb unaampolla de vi a les mans.

Hstim üi nurada. l'expressió tendra, dolça, enrabiada de l'aLlota.me baixa del furgo de Ia poiicia, engriflonada. I estím Ia Gran Senyarà

tàml vestit bl«nc« t*qu**fi ci'cili i CAic*8 n**er*>c i hoca pi*n<t p<*r dt*nar

menjar als ocells i veig el seu preciós amant, capallet i mostatxosretallats, que U diu: ¿Què anam a donar-nos un gust, avui?

No renec pas de l'extrema dreta i de l'esquerrana perquè elsconec, no "g*"g" í mostren Ui seva peU de tintorera.

Renec de Ia demagògia, mamra olor a bollet<guen els uniformes devaU Ia peU.

de gas, que ama-

Estim eis manicomis, els millors teatres vius, plens de sang i demerda, on els grans actorsi de Ia vida fan les més genials interpre-tacions de Ia tragicomèdia mundana.

Renec d'una historia, patria i llengua que m'han imposada, vwüla1 plena de florïdura.

Estlm i crec en Ia cançó d'En Joan feaac: "Adèu, Margalida", ien els preciosos versosal seu amant, anarc, afusellat per lluitar contra un ordre de criats ieschms, de pares sanats.

VuU rompre l'ordre de 1« vida, que una veu ens alliberi, i sentí lesmeves venes, esclatant, surtínt el verb "estimar", triomfant.

Vlsca l'anormalitat, el desgovern i Ia revolta, que l'aigua de Iatorrentada, que sTio en duu tot, rompi l'ordre de Ia vida i Ia desesper-ació acabi amb tanta mena d'engendre faLs i podrit. Podent dir un dia-: Vlsca Ia llibertat i l'amor!

TVry T?i~r*» ct^ «~«M r**r*lr*-:

THI CARREMHY - '8 <'o6> Ma*ilQ5B

AOPÏNïO ^

^A

A LA CAP DE T .7 .TfTTW I POKTAVEU DELPARTTT POPULAR DE MARLA

Benvoi%uaa ami%a: -Aöans d'entrar a'omenujr ei teu escnt oue soni al daroer nùmerode FEZSfT CARRERANV. et vull comunicar¿uè al manco per a mi un ment si que el té, i és el:et que m'ha resoit un duote aue tenia. Jo nooouia comprenare eom ia iDRETAde Maria.3empne guanyadora, iant ais Reierèndums de IaDICTADL"RA, ;om a .es ;res primeres-;ecc:ons mumcipais de ;a JDemocrAcia, podiaperdre en auuesia aarrera conirontació per¿oiejada ^5 a 3). Ara, avui. ¡a se el motiu: LJM3ON CAP DE LLJSTAIXFLLJEDC PODERO-SAMENT EN EL RESULTAT. I per tant he derepetir i repeiesc ailò aue ei ooble és savi.L'eiector sap ei aue es ia. Z>it això anem a co-mentar punt per punt ies teves adrmacions.

a. La meva carta no anava dirigida a na"rancisca Fernoi. oer 'ant. :u no tenies per quècontestar aiià cn :io <=£ iemanaven. Jo vaigescriure di Presiaem *sei C-overn Balear,i'Honorabie aon Oaonei Caneilas; i si aquestsenyor hagues voi^ut ac:anr ^i xerrim-xerramque es :a ;er iuuest pooie sobre el seucompromis amo i'assumpte de ìa Tercera Edat(ampiiació ueis iocaisj. ì na>>ues dit que no eradel tot exacte. jo i'assegurque promptament men'hagués excusat i rtagués dit que eren uns"xafarders" ais qui aIirmaven ei contrari; i aix!hagués acaoai ia mstóna. Pero que jo sàpiga,això no s'ha iet per -ani Francusca—

b. La reierència a en Raiel Bonnin, em fanalles. Que ei conviaares a sopar, tal i com dius,per rallar amò don Oaòriei deis assumptes de IaTercera Edat, em pareix perfecte, i aprofit perdir que no dubt que ho fessis amb tota Ia bonaintendo del món go si crec en ia bona intencióde les persones); ara, si en "Moreno" vos des-precia, alla ell, novulguisimplicar-m'hi ami,per favor? Jo som responsable dcls meus actes.

c. Que el President de Ia Tercera Edat nofes cas a Ia teva convidada aI Castell de Bellver,què vols que et digui? Deu ser cosa de Ia tevacapacitat de convicció. Què en som jo de Ui mortd'en Berga?, solament puc i vull afegir que perIa Tercera Edat hi comparesc una vegada a Fanyi que amb l'actual president m'has de dreure site dic que no record haver-hi conversat mai.Adéu, adéu son Ies nostres úniques relacions

d. Referent a l'A.<untament te diré -*antm'és si me creus com si no- que aquests damersanys, en quatre ocasions, dos nebots meus hanestat al front de i'admmistració municipal, iancara és l'hora que jo a i intentat intervenir omediaren res sobns Ui vaa municipat i que ambtots dos em iliga una ierma amistat i estima.D'aquesta manera contest a les teves "punyaUi-des". respecte de U bona te. i aqul t'he de dir queQUIMAL PENSA._ NO, Franciscà, no. No emcerquis peraquf. EIs qui em coneixen, sabenque dius una teionia. o que els teus "Mentors"voien íerde "dúnoniets".

«. Referent a gjrades de camisa, solamentte diré que ia meva camisa és exclusivamentmeva i si trob aue està bruta me ia canvii. "Ipunto", com diu ei vostre FRAGA Ara si tantd'interès hi tens ihe de conressar que tu ets Iatercera persona que en poc temps mhan voigutferir amb aquest assumpte: Ia primera, perofendre'm escopl: "I tu que ets amic del bade deCiutaL.." dei passat, com és logic!-; ia segonano em deixa serdel BARCA. perqué diu quesom franquista; i Ia tercera, tu. que em dius queno tenc bona te), podríem muntar una tauiarodona per discutir-ho. Per què nororganitzau? No us fare esperar, segur.

f. Jo no he dit mai, i no ho diré, que nopugueu anar pei carrer amb Ia cara ben alta; aicontrari que tu, jo crec que hi ha més personesbones que no miserables i no dubt ni poc nimolt que d'haver triomiat haguéssiu fet tots eispossibles per complir. VuUi que això quedi benclar. Que si ete altres poden dir el mateix? Jo nohi tenc res a veure. Repetesc que vas per malesaigües.

g. Això de l'or, ho deixarem anar; no tepareix? Que tot hagués anat millor de coman-darvosaltres? Potser sL Però no deixa de ser unaincògnita que amb el temps s'aclarira. Perquèd'una cosa sl que ningú, ni Ui mala fe ni res, vospot decantar, que és Ui joventut, i un fracàs novol dir res, t'ho assegur.

h. Ara, Franciscà, et deman tota l'atenciópossible. Jo seré tan dolent com vulguis, peròem consider suficientment educat per no faltar aningú i manco per escrit. Tendré tots els de-fectes d'aquest d'aquest món menys el de sermentider. Per aquI no hi pas. I tu em poses enboca meva una frase que és una falsedat it'agrairia tinguessis el valor de retirar-la. Tuescrius que jo vaig dir després de les eleccionsdel 91: "Com els havien de votar si no sabenllegir ni escriure?". Com puc haver dit una coad'aquestes? De ser cert trairia els meus senti-rr>r*rt*fi. M'exolicaré. De tots ete components de

fim çmiwf - i9 (67)Ui vostra llista, solament en conec dos: en Se-bastia i en T .luc, casualment familians meus, l'uni l'altre. Hn Sebastia MiraUes i Roig, és iìH de naMagdalena Roig, fiUa cosina meva, amb Ui qualsempre m'ha unit una gran amistat i afecte. Eb>qui em coneixen saben que jo sempre he admirat i elogiat ete Joves que s'han fet tots soils, sensehaver d'anar a besar el cul a ningú, i aquest jove,sé que va quedar orfe de ben petit, i no tenintaltre costat que el de Ui seva mare, tota plena decoratge, però de pocs recursos materials, hasabut obrir-se camI al mig d'aquest mónd'injustícies! Com puc haver despreciat aquesthome? I en Lluc Carbonell Matas, fill de naMargaUda Matas i Roig, cosina germana meva,mes germana que cosina, ja que Ui seva mare vaser també com una mare per a mi. Com podriapariarjo maUunent d'un nét de Ui tia Cuqueta?L'únic que puc dir. i dic, d'en Lluc és que desque ell pren part activa en el comerç de IafamlUa, ca seva ha anat endavant en progressiógeomètrica. Ko, i no, Franciscà! Jo mai puchaver dit això que tu m'atribueixes. Ni enbroma; ho negcategòricament.

L Que facis apologia de Ui Dictadura, no hitenc res a dir. Estic content que en aqueU tempsfossis feliç, tal com dius; que fho passassis bé,pero no descobreixis les Amériques ambaquesta confessió. Jo en sé més de mil i un ques'ho passaren rebé. Ara, això que Ia gent teniafeina i un dobler quan els havia de menester,Francisqueta, això ho faràs creure a na Rita UiCantadora. Què saps tu d'això, aLloteta? Seriaben hora que te contassin (per ficar-se enpolítica és solament és necessari estar al dia,sinó també sebre coses del passat), que deb anys

4O als 6O, a Ciutat, a cada carrer hi havia unaagència que embarcava gent cap a America imés tard cap a Europa. I no era per anar deturistes, en pots estar ben segura!. Per què nopreguntes a qualque velU d'aquests que jo dicde més de 7O anys, que s'havia de fer per anar afer farina d'estraperlo, per exemple? Segura-ment te diran que s'agafava un cul de sac amb unpoc de blat, -el que se pogués dur a l'esquena-, siés que n'havia quedat gens després d'haverdonat el 4O9E> a l'estat a un preu miserable, idesprés de botar una paret arribar al moliner idemanar a l'explotador humilment si U ho voliamoldre, per poder fer un poc de pa per donar alsfills petits, perquè els grans després d'haverpegat trets durant tres anys passaven rusca peLsquarters. I que te pariin de l'època dels CABRI-OLS. "Si això és guerra que no vengui Ia pau",n'hi havia que deien, i era que amb quatredècimes tenien un missatge (els rics, és clar). Ipensar que avui es parla tant de corrupció!

j. I acabem. El final de Ia teva carta nom'agrada. Hn un escrit trob jo, mai no s'ha dedemanar perdó (és senyal de falsedat). Si un novol ofendre, ja que tot escrit es pot repassar unai mil vegades, suprimint el que sigui, no neces-sita demanar perdó. De totes maneres,Franciscà, tranquil.la, tu no m'has ofès, t'hoassegur. (qui serà aquest "cregudet" que fhoha fet creure?)

I res més amiga meva. Sempre a Ia tevadisposició, te saluda un marier, que encara queno ho creguis, no vol ser enemic de ningu.

Maria de fe Salut, a 13 de febrer de 1993

Miquel Oliver i Rojg

DsTJDEFENDENTS DE MARJA

DeI grup Independents de Maria hemrebut el següent escrit presentat a l'Ajuntamentde Maria, amb el prec de Ui seva publicació.

"Hn relació a les contestes fetes aís nostresescrits de data d'entrada en aquest Ajuntament,2O de desembne de 1991 i 6 de març de 1992 hemtrobat a mancar Ia segUent documentació otrobam aquestes deficiències:

-No consideram liquidat el pressupost deFestes Patronals de setembre de 1991. De Iamateixa manera que es diu que hi haviapressupostat un total de l.SOO.OCX7-Ptes. i que esva gastar tot, s'haguera pogut dir que no s'haviagastat res. Demanam liquidació comptable iaprovació d'aquesta per part del plenarL

-En reUició a l'estudi econòmic sobre el quehaurà de pagar cada casa de Maria en cada unade fes fases; ens referim a un estudi fet a dia 2O de

desembre de 1991, no al dia d'avui. Posteri-orment a Ui data esmentada s'entra a formar partdel Consorci d'Aigües i sobre aquest el tema noestà del tot clar en quant a funcionament i a siexclueix les contribucions especials.

-La documentació que es demana està clara-ment detallada en els escrits presentats i demanam que s'atenguin aquests.

Ek. escrits feien referència d'un període de-terminar i en unes dates determinades, no calque es contestin les preguntes a dia 28 d'octubrede 1992 i que es presenti una documentació nosoLUdtada.

Quedant a l'espera de Ia documentaciósol.licitada:

Pere Ribas Colombram (portaveu delGrup Municipal IDM)

Maria de fe Salut, a 5 de gener de 1993"A hores d'ara encara no hem rebut cap

resposta

FEMT CttREMMY-20 (68) M«tWQB

Aquest mes s'ha fet PREKOS "SA NOSTRA"entrega dels premis "SaMostra" de Ia campanyade matrtcuIa 92-93.

L'escenari del'entrega fou el Centred'Informació i Docu-mentació Acadèmiques(C.I.D.A.). Entre elsalumnes que tramitarenIa matrteula a Ia Universi-tat de les flles a traves de"Sa Nostra" i que hanobtingut uns dels tresprimers premis consis-tents en un equipinformàtic està Ia nostrapaisana i susbcriptora deFent Carrerany na MariaAntònia Ferriol Mas.

La fotografia quepubÜcam és de Miquel Pascual, d'Ultima Hora. En ella apareixen els guanyadors amb el Cap deComunicacions de "Sa Nostra".

OUILIJEMMASCAROMARTI

Quiro-massatgista terapèuticDiplomat en medicina legal i

d'urgencia.

CONSULTES: dimarts i dijousHORARI :del6h.a2ÜuLLOC : Maria de Ui SaIuL Carrer Bosquet,lTELHFON : 5252 93HONORARLS: lOOO ptes. fo mitja hora

LA TECNICA DEL QtHROMASSATGEManipulacions fonamentals a les extremi-

tats inferiorsMoviments recuperatoris a les extremitats

inferiors.Moviments fonamentals a gluteus i es-

patlles"abdomenitórax

" " " cervicals" " "extremitatssuperiors

Moviments recuperatoris a extremitatssuperiors

Manipulacions fonamentate a to closca deicap

Ia cara

CLASSES DE MASSATGESMassatge circulatori" anticel.lulftic" esportiu" cefàlic" facial

" prenatalipostpartual" neuro-sedant

EL QUH*OMASSATGE A DE3TINTES MALALTffiS:

Artrosi, artritis, lumbolgio, omàlgio,tortfcoUs, distencions i esqueixos muscu

lars,contractures, ciàtica, cefala^>ia, esquinç,estrenyiment, lordosi, cifosi i escoliosi,nerviosisme i angoixo, estres i altres pos

sibles maküties.

L'ALIMENTACIO SEGONS ELS TRACTAMENT DE QUBROMASSATGESUPLEMENTS DLVTETICS PER T,FS PRtt4ŒPALSMALALTD5SFITOTARAPIA, GEOTERAPIAHnDROTERAPL<VAPLICADA.

Nfa&±993 FENT CARRERMfY -21 (69)

carrerany esportiuCICLISME

EI "Pla-93" en marxa.luan Ia temporada ciclista del>resent any és a punt de començar, el:lub Ciclista Maria de Ia Salut, jaia planificat tots els aspectes quencidiran a Ia nova campanya.

ESPONSORITZACIONS

>el que fa als equips de nins in"nes, els 24 esportistes de Iaiostra entitat lluïran els anagramesxjblicitaris del Restaurant Es Cruce! el de Ia fàbrica de roba esportivafestisport, als maillots;mentre queils laterals dels culots s'hi podrà/eure Bicicletes Caldentey. A més de:otes aquestes firmes comercials,:ambé hi inclourem l'anagrama de1'Ajuntanent.de Maria de Ia Salut.:ls colors de'fons de Ia vestimenta>eran els mateixos de Ia temporadaïnterior.

En referència a Ia formaciósocial, TallerMecànicGuillemMestre>era l'entitat que esponsoritzarà els:ulots, mentre que Pretensats AntoniCarbonell es podrà llegir per segonatemporda al maillot, aixf comExcavacions Fonthisa.

FOGUERO I CONFERENCIA

El dissabte de Sant Antoni, de formasemblant a l'any anterior, preparàremun fogueró per fer un poc de bulla.Després de Ia torrada poguéremdivertir-mos una bona estona gràciesa l'Amo En Xesc de Son Cloques quegentilment ens va acompanyar amb lesmés tradicionals cançons i tonadesdel camp mallorquí.

Quinze dies després, al salód'actes de Ia tercera edat, unavegada més, vàrem poder gaudir de Iapresència dels metges Teo Cabanes, deIa selecció nacional olímpica deciclisme, i Tomeu Marf, de IaFederació Territorial Balear. Tambéens va acompanyar Antoni Cerdà, eltècnic del combinat nacional,encarregat del seguiment delmedallista olímpic d'or José NanuelMoreno, que també havia de venir peròel dia anterior va haver de partircap a Barcelona. Davant un públicmolt atent que va omplir Ia sala, els

convidats comentaren el seguimentmetge realitzat a l'equip olímpicdurant Ia preparació dels JocsOlímpics del 92.

PLA C€ NALLORCA - G.P. LA CAIXA

En reunió celebrada el passat dia 23de gener, els representants de lesentitats ciclistes organitzadores delTrofeu Ciclista PIa de Mallorca, queaquets any arribarà a Ia novenaedició, es reuniren amb l'objectiu deplanificar Ia propera competició, quetendrà com a novetats fonamentals Iacelebració de dues etapescronometrades individuals i Iadisputa de vuit etapes en lloc de lesset acostumades de les darreresedicions. Aquestes són les dades illocs de celebració:

A

Primera etapa: Sineu - Maria de IaSalut, serà el diumenge dia 25d'abril sobre el mateix itineraridels anys anteriors. Organitza elnostre Club.Segona etapa: Sencelles, el dissabtedia primer de maig amb l'objectiu deno haver de passar pels carrers deSineu que Ja estaran ocupats per Iamaquinària agrícola de Ia fira que escelebra el dia següent.Tercera etapa: Lloret, coincidint ambIa fira de maig d'aquesta localitat,el dia 9, sortirem i arribarem de lesinmediacions del Bar Es Pou.Quart;i etapa: Petra, serà el diumenge

16 de maig quan sortiren de Petra perarribarà l'esplanadade l'ermitadeBonany. Hi pot haver diferènciesimportants.Cinquena etapa: Sineu, sobre eltradicional itinerari de cada any.Serà el diumenge 23 de maigcoincidint ambcurses per a alevins iinfantils sobre el circuit urbà delmateix poble.Sisena etapa: Muro, diumenge 30 demaig. Aquest any ja tornarem passarper aquesta població de Ia mateixaforma que l'any 91. No pujarem SaVerdera.Setena etapa: Vilafranca - Es Çruce,serà Ia gran novetat del "Pla-93" ambuna cronometrada individual de 14Kms. que sortirà, el dia 6 de juny,des de Vi lafranca cap a Felanitx pergirar a l'esquerra al creuer quecondueix al restaurant.Vuitena etapa: Algaida - Pina -Lloret - Sineu - Maria de Ia Salut -Petra - S. Joan - Montuïri - Randa -Algaida. Serà Ia jornada final queesdisputarà el diumenge dia 13 de Juny.Totes les competicions s' iniciaran ales 10 del matí.Soper i cloenda: Restaurant Es Cruce.Com els anys anteriors, el divendressegüent a Ia finalització, dia 18dejuny, entregàrem els trofeus iclausuràrem Ia novena edició en eldecurs del tradicional sopar.

PeI que fa a Ia qüestióeconòmica hem de recordar que elConsell Insular de Mallorca seràl'entitat patrocinadora de Ia cursa idel premi de Ia muntanya, mentre queels maillots de líder i de metesvolants lluiran l'anagramapublicitari de "La Caixa". Laclassificaciógeneral de regularitatestarà patrocinada pel Restaurant EsCruce, mentre que les disputes delssprints especials seran una gentilesade Tejar Balear.

De forma semblant als anys anteriors,l'Ajuntament de Maria de Ia Salut,serà el patrocinador de Ia jornadainaugural que, com hem dit abans,organitzarà Ia nostra entitat eldiumenge dia 25 d'abril.

C. C. MARIA DE LA SALUT

FEHT CARREMHY-22 C70> M lQQB

Carrerony EsportiuELS EQUIPS D'BSCACS HANCOMBNCAT LBS COMPETICIONSMALLORQUINKS

Kl passat 3O de gener s'inicio eI Campionatde Primera, en el qual el nostre Club d'Escacs tédiposi-tades grans esperances per intentar ar-ribar a Ia màxima categoria (Preferent), objec-tiu certament difícil, però que amb l'augmentprogressiu del nostre escacs no pareix un repteimpossible.

A ta primera jornada vàrem ser derrotatsper un contundent O.S a 4.5 pel màxim favoritl'INCA. Les altres dues jornades resuh*en mespositives. Vicatòria per 4 a 1 dins el camp del'Aurora PicomeU CEx-Preferent) i S a O el Mana-cor. Després de tres rondes estam situats al ter-cer lloc de fa classificació amb dos punts i a migdel lIder l'INCA. Si ara finaUtzas Ia temporadaascendiríem automàticament.

L'equip de tercera, ha disputat fins ara dospartits, amb una victòria i una derrota, cosa queens situa en una zona intermèdia.

CATALINA BUNOLA I KfIQUBLTUGrORBS CLASSIFICATS PBR A LAFASB FINAL DBL CAKfPIONATBSCOLAR DB MALLORCA

Per tercer any consecutiu ta jove CatalinaBunola(12 anys)s'haclassificatpera lafasefinal, i serà una de les candidates a aconseguiruna ptaça per al Campionat de Balears. Tambéhem de ressaltar l'èxit d'en Miquel Tugoree queper primera vegada acudirà a una fase finaL

CURSBTS ESCOLARS

Respecte dels escolars volem aprofitaraquestes línies per comunicar a tots els nins inines interessats en l'escacs que es posin encontacte amb el secretari del club, en JeroniBergas, ja que es te Ia intenció d'iniciar unscursets.

ENRICPOZO

MB&ttB3 FEW CARRERAMY - 23 (Ti)

Correrony EsportiuEL FUTBOL CLUB KfARIENSE

La Higa va tocant el seu final, quan surt elcarrer el present número de Ia revista, hauràconcluit Ia mateixa. BIs darrers resultats hanestat:

ARLANY3-MARTENSE1MAKTENSE 1- CONSTANCLA EHNCA OCAMPANET2-MAKQ3NSEOMAFOENSE 2 - LLORETOPORT DE POLLENTCA 2 - MARTENSE 1ATLETIC DE SENCELLES 3 - MAKDEiNSE 1MARTENSE3-CASAMreSJOrUL6

A faIta d'un partit per disputar ( BÜGER MARI-ENSE)laclassificacio estaaixi:

BUOERCASAMISSCAMPANETARLANY

37PUNTS36 "22 M

22 "ATSENCELLES 21 "SANTJOAN 18 "MARIENSE 15 "CONSTANOA IO "PTOPOLLENÇA 7 'LLORET 4 "

Com pot apreciar-se, dos equips han estatels punters, si be s'ha de destacar Ia campanyadeLs nostres veïns d'Aríany.

A manera de resum de Ia campanya delMariense, aquest ha diputat un total de 17 partitsdels qual n'ha guanyat sis, n'ha empatat dos in'ha perdut nou . Ha marcat 27gols i n'ha en-caixat 38 . Des del punt de vista esportiu, es potdlr que hem passat molt bé Ia primera volta, 1bastan malament Ia segona, si bé s'hauria queresaltar el bon comportament dels jugadors enel terreny de joc, ja que ningú ha descansat peracumular tergetes, i no hi ha hagut cap expuLsaLTambé cal resaltar aquf tots els jugadors que nohan estat objecte de cap amonestació: JOANSABATER, OUTLLEM FERRIOL, JAUMEFERRIOL, FRANCESC CASTELLO ITONICASTELLO; des d'aquI els felicitam a tots.

Quant abs golejadors -pocs, per cert- els mil-lors han estat ANDREU ALCOVER i JOANGUAL amb sis gols cada un.

Per a informació dels socis -n'hi ha 9Od'enregistrats- els comptes estan de Ui segUentmanera:

Entrades: Cobraments:9O.85O pessetes.Quotes socis: 239.2SO pessetes

Despeses: 277.O9O pessetes

Superàvit: S3.O1O pessetes.

Queda per comptabilitzar Ut subvenció de92.OOO pessetes que l'Ajuntament ens deu.

Quant als comptes amb Ui Federació s'hanpogut recuperar 15.776 pessetes d'anys anteri-ors 1 una subvenció que obtinguérem de 9.OOOpessetes, amb Ia qual oosa queda un remanent afavor nostre de 2.000 pessetes. Creim poder afir-mar que és Ia primera vegada que el Club hadisposat de diners durant tota Ia temporada.Sens dubte, irrepetible!.El F.C. MARIENSE s'ha inscrit per disputar UiCOPA PRESIDENT DE LA FEDERACIOBALKAR DHT. FUTBOL, que tendrá l'inici apartir del 8 de Març. Per Ia qual cosa seguimnecessitant que Ui gent acudeixi al Poliesportiu,a fi de crear un poc d'ambient i seguir ajudant alCLUB.

PEP FERRIOL TORELLOF.C. MARTJENSE

PEMT OWREWWY - 24 C/2) M^19SB

Hl passat dijous dia 18 de Febrer tinguéHoc Ia tradicional Rua escolar. Hncara que noens plogué, corn ho feu l'any passat, el dia erafresquet i el vent molestava però això no ens vafrenar.

Cap a les tres i mitja de s'horabaixa

Un grup d'animació, "Pam i Pipa", alegrà Iafesta amb les seves cançons. Les fresses forenencertades i divertides, conseqüència de molteshores de feina de mares, mestres i aLlots.

La festa fou organitzada pel Claustre deProfessors del C-P. A. Monjo i hi coLlaboraren

sortirem de l'escola i seguírem pel Carrer Nou.Plaça des Pou, Ramon Llull cap a l'Escola deses Nines on recollírem ete petits i tomarem capal carrer de E>euIossal, Font i Roig per recollirels nins de Ia guarderia i ens dirigírem cap a UiPlaça des pou on hi havia un preparatiu de festa.

l'A.P.A. amb coques de tallades molt bones ibegudes i l'Ajuntament amb les costes del grupd'animació.

Aquf teniu una petita mostra d'aquestafesta.

Onofre Sureda Ribas.

RUA ESCOLAR, DIJOUS LLARDER