Memòria - xtec.cat · de la Neus Matamala, les observacions d’en Carles López, les agudes i oportunes revisions de la Carme Puig, les matisacions de l’Isabel Riera i les ajudes

L’autoavaluació en els treballs pràctics, un recurs per millorar les competències

instrumentals i l’aprenentatge de les ciències experimentals a l’ESO

Memòria

Pietat Casadevall Bruguera Catedràtica de Física i Química de l’IES “Sa Palomera” de Blanes

Dra. Anna Mª Geli de Ciurana Supervisora del treball

Llicència d’estudis. Curs 2005 -2006

Memòria del treball de la llicència 2

M’ho varen explicar i ho vaig oblidar Ho vaig veure i ho vaig entendre

Ho vaig fer i ho vaig aprendre (Confuci)


Índex Agraïments

4

Introducció

5

Tendències actuals de l’ensenyament de les ciències

7

L’ensenyament de les ciències en l’Educació Secundària Obligatòria

11

Com es presenten les pràctiques als alumnes

13

Quines activitats es proposen en una pràctica de ciències

14

L’autoavaluació com a recurs per regular l’aprenentatge

14

Definició dels ítems clau que poden avaluar-se en els treballs pràctics de l’ESO

15

Blocs temàtics o disciplines que s’estudien en els quatre cursos de l’ESO

22

Seqüenciació dels ítems clau per cursos.

23

Fulls d’autoavaluació per a cada bloc de pràctiques

24

Relació de pràctiques per a cada bloc temàtic

33

Anàlisi de la freqüència amb què s’avaluen els ítems en cada bloc temàtic

44

Funcionament del full d’autoavaluació

63

Estructura dels materials que acompanyen una pràctica

64

Conclusions

66

Bibliografia 67


Agraïments

Aquest treball és una part ordenada dels materials que el Departament de Ciències Experimentals de l ’Institut “Sa Palomera” de Blanes tenia emmagatzemats en els seus arxius.

Són molts els companys que han fet pinya en aquesta

“construcció”. Entre els dissenys, les graelles i les GAA hi ha la mà de la Neus Matamala, les observacions d’en Carles López, les agudes i oportunes revisions de la Carme Puig, les matisacions de l ’Isabel Riera i les ajudes informàtiques d’en Jesús Gómez. Tots el ls han estat testimonis de com s’ha anat bastint poc a poc aquest treball.

Vull agrair a l ’Anna Mª Geli, supervisora de la l licència, l ’ajuda

inestimable en assenyalar-me cap on s’ha de “mirar”, en què cal “f ixar-se”, quin l l ibre s’ha de llegir per entendre cap on va el rumb de la didàctica de les Ciències Experimentals.

A l ’Abraham per l ’enginy en el muntatge informàtic per accedir

d’una manera àgil als materials.

A tots, moltes gràcies!


INTRODUCCIÓ

Em sembla recordar que el 1992 en un congrés de Didàctica de les Ciències fet a Bellaterra vaig escoltar la ponència presentada per Michel Masson professor del Lycée Professionel d’Aplications de l ’E.N.N.A. de Toulouse i em va meravellar la manera amb que treballaven els estudiants. Arrel d’això vaig buscar materials elaborats que treballessin amb el sistema proposat d’autoavaluació. En el nostre país, en aquells moments, eren moments de canvis i també d’incerteses, es parlava d’avaluació, d’objectius, de procediments i d’actituds, de nivells d’ indagació en els treballs pràctics, de moltes coses, és clar, però d’autoavaluació, ben poca cosa, com podien els estudiants autoavaluar-se!. El curs 1993 – 1994, vaig uti l i tzar uns fulls d’autoavaluació que acompanyaven els protocols de pràctiques que en aquells moments fèiem a segon de BUP, no és pas que la prova fos massa exitosa, però el camí ja estava marcat, no va ser f ins que arribaren les primeres generacions a quart d’ESO on sistemàticament fèiem servir els ful ls d’autoavaluació en els treballs pràctics. Fos perquè ja en sabia més o també perquè els alumnes agraïen l’atenció individualitzada, el recurs es va mostrar com una eina potent i sobre tot la podíem aplicar sense fer grans canvis en el sistema que teníem de treballar les pràctiques. Mentrestant des dels departaments de didàctica de les universitats es van fer propostes molt interessants sobre avaluació i autoregulació com a recursos per aprendre a aprendre. Els art icles, les conferències, i els l l ibres d’en Jaume Jorba i Neus Sanmartí en són una bona mostra.

Paral· lelament i poc a poc, l ’autoavaluació, en el meu departament també va fer el seu camí, primer en els crèdits comuns de quart, després en els variables, l lavors, també a tercer i f inalment a primer d’ESO. Va ser en una de les múlt iples reunions de departament que els companys amb qui compartia aquesta manera de treballar van comentar-me: “Abans no et jubil is, ens has de deixar tot aquest material de l ’autoavaluació ordenat” i fruit d’aquella recomanació és el present treball.

Va ser la supervisora del treball, La Dra. Anna Mª Geli, qui va

posar-me sobre la pista de les actuals tendències de l ’ensenyament de les Ciències; i com tantes coses, el paradigma de la complexitat, m’ha donats nous elements de reflexió en la manera d’ensenyar i presentar els treballs pràctics.


El treball està estructurat en set blocs que corresponen a les

diferents disciplines que s’ensenyen a l ’ESO dins de les Ciències de la Naturalesa o Ciències Experimentals. Cada bloc conté el ful l d’autoavaluació, les Guies d’Activitats per als Alumnes (GAA), les Notes per al Professor/a (NP) i les Notes Tècniques per a qui prepara els laboratoris (NT).

Prèviament a l ’estructuració dels blocs i ha un treball previ de

definició i seqüenciació dels ítems clau que són susceptibles d’avaluar-se en un treball pràctic. Tot aquest material està inclòs en el cos de la present memòria.

En la redacció dels treballs pràctics m’he basat en la recopilació de

materials que hi havia en el departament de l ’ IES “Sa Palomera” de Blanes on he estat treballant durant trenta dos anys, que alhora era el treball de molts professors i el pòsit de moltes hores de docència especialment del Dr. Carles Parejo qui va ser el que va fer-me conèixer la Química i la Ciència Salters i va ser el meu mestre durant els anys que va exercir de professor a Blanes.

Cada GAA ha estat retocada i adaptada als possibles ítems a

avaluar i cada NP està redactada en funció de l ’autoavaluació. Pel que fa a les NT estan pensades com una ajuda per preparar els laboratoris.


TENDÈNCIES ACTUALS DE L’ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES

L’educació científ ica forma part de l ’educació general per a tots els ciutadans i va l l igada a la realitat social, econòmica i també polít ica del moment en què es viu. Les relacions entre els humans i la manera d’art icular la relació entre l ’espècie humana i la Naturalesa són diferents d’una època a una altra. En aquest moment, en el primer mon, prima socialment el model econòmic i la ciència en aquest context també hi juga el seu paper.

Procedim d’una visió posit ivista de la ciència que se’ns presentava com un model de racionalitat pura, r igurosa i imparcial. A f inals del segle XIX i durant el segle XX el progrés científ ic i tecnològic va portar noves perspectives a la humanitat que prometien combatre malalt ies, el iminar la pobresa, generalitzar el benestar, etc. Si bé es cert que s’han fet avenços importants en el camp de la medicina, l ’energia, el transport, els mitjans de comunicació, en la manipulació genètica, en la conquesta de l ’espai, en nous materials, en armament, ..., tampoc es poden obviar els problemes d’insostenibil i tat ecològica i d’ injustícia social que qüestionen el paper jugat per la ciència i la tecnologia.

Mentre un sector important de la població valora el model d’organització econòmic i social basat en la producció i el consum com un model generalitzable per a tota la ciutadania del planeta, argumentant que porta a l ’abundància, a la igualtat, al progrés i a la l l ibertat; altres sectors opinen que aquest model és creador de diferències cada vegada més accentuades entre la ciutadania, generant un mon cada vegada més polaritzat entre els països rics i els pobres, i creant importants bosses de pobresa i marginació dins dels propis països rics i de retruc importants tensions socials. Alhora es constata una important problemàtica ecològica que s’estén per tot el planeta posant en dubte la sostenibil itat de les formes d’explotació i ocupació de la Naturalesa.

La injustícia social i la insostenibil itat ecològica s’erigeixen com a dos grans reptes als quals la humanitat haurà de donar resposta en un futur immediat per tal de dignif icar l ’espècie humana i possibil i tar la seva supervivència en un mon més sostenible per a tots i no malmenar-lo per les generacions futures. En l ’esquema que segueix es mostren les contradiccions citades amb els reptes de canvi que afecten a tots els àmbits de la vida entre ells l ’educació, i per tant l ’educació científ ica.


Caracteritzat per requereix suposen afecta Educació que comporta construir Altres implica revisar Què, com i quan ensenyar

Afectant Què, com i quan avaluar Reptes actuals que afecten a l ’educació científ ica R. M. Pujol (2004) La ciència forma part del bagatge cultural de la humanitat i les

noves generacions tenen dret a conèixer-la per tal de descobrir el plaer de veure el mon des de la seva perspectiva i les possibil i tats d’intervenir-

Viure en un mon global i complex

Desigualtat social Insostenibilitat ecològica

Canvis en la forma de pensar,

comprendre, sentir i actuar

UN REPTE

científica

Una nova ètica

Un nou estil de

pensament

Una nova forma

d’actuar


hi, formulant preguntes i cercant respostes mitjançant el pensament i l ’acció. Però, alhora, cal aportar a les noves generacions elements per construir noves formes de sentir, de pensar i d’actuar, diferents a les dominants, possibil i tant amb això la construcció d’un mon més just i sostenible (R. M. Pujol 2004). Vivim en un mon global amb grans reptes socials i ecològics i per avançar i superar els reptes plantejats en el mon d’avui es necessari una visió creativa i activa de la vida. És imprescindible que els estudiants vegin en el sistema de vida en que estan immersos com un procés en el que es pot intervenir, tant a nivell col· lectiu com individual; és necessari que prenguin consciència que el futur no està predeterminat i assumeixin que, malgrat que en la vida l ’atzar i l ’ incertesa juguen el seu paper, els humans poden i han de jugar el seu. Per solucionar els problemes d’injustícia, és precís que les persones siguin importants per sí mateixes i no per el profit que se’n pot treure d’elles. L’actual insostenibil i tat ecològica requereix que la Naturalesa no sigui vista exclusivament com un recurs al servei de la humanitat, ja que d’ella depèn la seva supervivència. Obrir camins cap a la resolució de la injustícia social, de la insostenibil itat ecològica i en el respecte a les petites col· lectivitats requereix la construcció col· lectiva d’una nova ètica que abraci tots els camps del saber, una ètica que dignif iqui a les persones i als pobles, possibil i tant- los un futur equitatiu i sostenible. L’educació científ ica per sí mateixa no pot solucionar les problemàtiques ambientals, però sí pot aportar elements que ajudin avançar cap a la sostenibil i tat i permetin no anteposar les necessitats creades socialment als recursos naturals. La ciència pot ajudar a fer comprendre als estudiants que cada ésser viu és interdependent dels demés i té un paper concret en la Natura, sense que això vulgui dir que és mil lor o pit jor que un altre, sinó simplement diferent i complementari i amb capacitat de desenvolupar un esti l de vida propi. L’educació científ ica és una peça més de la construcció col· lectiva que afavoreixi un pensament que formuli les qüestions essencials, que practiqui l ’anàlisi crít ica i l ’argumentació i busqui i analitzi informació veraç, objectiva i contrastada. Durant moltes dècades la construcció del coneixement ha estat condicionat per la racionalitat cartesiana. En aquest marc, els fets i els fenòmens s’han estudiat fraccionant-los en petites parts i analitzant les característ iques parcialment, la qual cosa ha permès avançar en el coneixement humà, però en el marc de la ciència s’han presentat moltes


dif icultats per a comprendre el funcionament de sistemes i s’ha passat d’una manera d’entendre el mon com una estructura rígida i fruit d’un equil ibri estàtic a veure’l com un ordre f lexible i dinàmic amb una reorganització permanent on l ’atzar juga el seu paper; s’ha incorporat una visió sistèmica que permet relacionar les parts amb el tot i el tot amb les parts, s’ha incorporat a la causalitat l ineal i la recursivitat, la mult icausalitat i el mutiefecte. Aquesta nova forma de pensar sense abandonar els principis d’ordre, separabil i tat i lògica, propis de la ciència clàssica, els integra en un esquema més ampli, incorporant la incertesa i la reorganització; aquest esquema de pensament capaç de reunir, contextualitzar i globalitzar, i alhora capaç de reconèixer el què és singular i concret obre un marc d’anàlisi que ofereix noves possibil i tats per una revolució conceptual i obre nous camins per a la formació de la ciutadania capaç de construir un mon més just i sostenible, ja que constantment s’analitzen les causes i es busquen solucions. La diversitat que hi ha normalment en una classe, i evidentment inclou diferents maneres de pensar i actuar, és un escenari on cadascú pot prendre consciència dels seus punts de vista i on poden sorgir nous plantejaments per a comprendre la complexitat del mon actual. Les classes pràctiques de ciències ofereixen un marc excepcional que afavoreix la interacció i la comunicació de l ’alumnat entre sí i entre aquest i el professor/a. La f inalitat dels estudiants és aprendre i la del professor/a guiar-los en aquesta tasca personal de manera que formin un criteri propi i els faci l l iures en la forma de sentir, de pensar i d’actuar. Del paradigma de la complexitat se’n parlarà molt en els propers anys apareix com una l lum que guiarà les futures passes de l ’educació en aquest mon global i complex.


L’ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES EN L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Avui treballar en ciències consisteix en presentar els vells temes amb nous punts de vista. Pel que fa als treballs pràctics s’ha parlat moltíssim, sobre els graus d’obertura, les f inalitats, les temàtiques, els continguts transversals ... etc.; però avui per avui, en la tasca d’ensenyar i en procés d’aprendre no hi ha cap recepta única ni tan sols generalitzable; al lò que en un grup funciona en un altre no va tan bé; i els materials que van funcionar un curs en el següent s’han de retocar. Aprendre depèn de molts factors i les ciències no són alienes a aquests; és tant important “ l ’ambient“ que es genera en l ’aula com els mil lors materials que es puguin dissenyar i portar a la pràctica; les ganes d’aprendre que mostrin els estudiants són el mil lor recurs per fer-los avançar en coneixement i actitud crít ica.

En el l l indar del segle XXI, en ple desenvolupament de les tecnologies de la informació i de la comunicació, dels laboratoris virtuals i de la simulació, hom es pregunta: són vigents els treballs pràctics? Ens cal fer encara aquells treballs pràctics manipulatius per aprendre procediments? Ens cal demostrar d’una forma experimental fórmules i observar principis? És evident que per aprendre, els alumnes han de posar al servei de l ’aprenentatge tot el seu cos i l ’esperit, per això han de tocar, remenar, olorar, mirar, provar, observar, fer suposicions, fer hipòtesis, han de parlar, han de posar en comú, han de comunicar resultats, en definit iva han de “practicar”

Els treballs pràctics són necessaris per assolir competències manipulatives, de comunicació i cognit ives; cal fer-ne d’una manera sistemàtica en tot els cursos de l ’Ensenyament Obligatori i per a tots els alumnes que formen un nivell. Els treballs pràctics en Ciències han de formar part del currículum i els professors els hem d’uti l i tzar com un recurs més per tal que els alumnes tot fent Ciències aprenguin Ciències Les f inalitats dels treballs pràctics poden ser molt diverses, aquestes van des de deduir una l lei experimental, verif icar una fórmula, provar una hipòtesi, posar l ’alumne en situació davant d’un tema concret, aprendre un procediment, motivar als alumnes, etc.

El present treball es centra en els materials que s’uti l i tzen en el

context del laboratori, és a dir, en un terç de l ’horari que en l ’Educació Secundaria Obligatòria es destina a Ciències. En ells s’aplica un sistema


d’autoavaluació que els alumnes uti l i tzen en el moment de redactar els seus informes de pràctiques. El precedent d’aquest mètode d’autoavaluació és el treball de Gendrot i Masson (1990) elaborat per a tot el currículum de Física i dissenyat per alumnes de quart i tercer de tecnologia. El que es mostra en el treball és una adaptació feta únicament per treballar i avaluar les pràctiques de laboratori que des del curs 1993 – 1994 he aplicat primer al segon i tercer de BUP i posteriorment a l ’ESO.

En el context del laboratori, normalment es treballa amb un nombre

inferior d’alumnes del que composen el grup classe. Cada centre s’organitza d’una manera diferent, però la que més bons resultats ha donat és la de dividir el grup classe en dos subgrups, els quals són atesos per dos professors del departament de ciències, la qual cosa permet:

• Fer la mateixa pràctica en dos laboratoris diferents si hi ha

prou material per atendre tots els grups.

• Si la disponibil i tat de material no arriba per a tots els grups, es poden fer dues pràctiques diferents. Un grup treballa en el laboratori i l ’altre en un altre laboratori o en la classe fent també una activitat pràctica de ciències. La setmana següent s’ intercanvien els grups o el professor/a.

• Si la capacitat del laboratori ho permet, es pot treballar amb

tot al grup classe al laboratori amb dos professor simultàniament. Normalment un professor porta el pes del treball, dir igint les explicacions i l ’altre assisteix i ajuda amb el material i amb els grups que tenen dif icultats.

Les tres combinacions són possibles i efectives i es poden dur a

terme a qualsevol moment del curs ja que no afecten per res al marc horari ni a cap altra àrea. Només es necessita una bona coordinació entre els professors de l ’àrea de manera que dins de les peculiaritats de cadascú facin un “discurs” semblant.

El nombre de pràctiques que es poden fer amb un ritme i situació

normal durant un curs oscil· la entre vint i vint- i-cinc, la qual cosa suposa per el departament de ciències disposar d’un estoc d’entre vuitanta i cent pràctiques dissenyades, provades i amb material per atendre la programació habitual.

L’organització dels laboratoris és un capítol important que no es pot

obviar en un departament de ciències de secundària. Un centre que disposi de tres grups per a cada curs de l ’ensenyament obligatori haurà


d’atendre en els laboratoris a 24 grups de pràctiques durant la setmana (3 grup x 4 cursos x 2), només per el currículum comú. A part haurà d’atendre el currículum variable que t ingui assignat des de la coordinació i als estudiants de batxil lerat. Fer possible la realització de pràctiques, implica ordre i disciplina en la preparació dels materials, en la seva ubicació en els laboratoris i en l ’endreça a fer en acabar la classe i en acabar el torn de pràctiques; per tant safates, contenidors de plàstic, carretons mòbils per anar d’un laboratori a un altre o a la classe seran eines indispensables per atendre als estudiants de ciències.

Com es presenten les pràctiques als alumnes

Generalment es l l iura als estudiants una Guia de Pràctiques o

d’Activitats que enganxen a la l l ibreta o l ’ inclouen a l ’ informe quan treballen amb fulls solts. La manera de treballar la sol decidir l ’equip docent del nivell, i l ’àrea de ciències com membre més d’aquest equip s’adapta a les decisions que es prenguin. És molt més rendible que totes les àrees treball in de la mateixa manera que cadascuna vagi per el seu compte.

La guia de pràctiques es dóna als estudiants en el laboratori en

iniciar la sessió; però també, segons el criteri del professor/a, es pot donar uns dies abans per tal que els estudiants comencin a preparar el treball pràctic. Això es pot fer en el segon cicle quan els alumnes ja són capaços d’organitzar-se i porten temps treballant amb pràctiques que els exigeix un ordre en la realització, execució i l l iurement de l ’ informe.

La manera de redactar la pràctica pot variar molt d’un nivell a un

altre i d’un any a un altre. La Guia pot fer-se amb una estructura molt guiada i pautada o bé amb una estructura oberta. Un mateix protocol pot modif icar-se i transformar-se d’una manera a una altra segons la capacitat del grup al qual va destinat. Normalment en els primers cursos l ’estructura és molt guiada i a mesura que s’avança cap a cursos superiors es pot deixar més oberta, de manera que els estudiants per si sols siguin capaços d’organitzar-se.


Quines activitats es proposen en una pràctica de ciències?

Les activitats que es proposen en un treball pràctic, malgrat no estar sempre explicitades es poden classif icar en quatre grups: activitats per fer pensar, activitats per fer, activitats per comunicar i activitats per regular l’aprenentatge.

En les activitats per fer pensar, els estudiants construeixen o fan

una representació mental del què faran o estan fen: observen, relacionen, pregunten, elaboren conclusions, cerquen aplicacions ...

En les activitats per fer, els estudiants fan muntatges, preparen

solucions, manipulen d’acord amb el què han pensat o els està pautat en el pla de treball.

En les activitats per comunicar, els estudiants parlen de ciència

entre ells, discuteixen aspectes tant relacionats amb el disseny com en les conclusions, elaboren l ’ informe...

Per últ im, les activitats que es desenvolupen per regular el propi

aprenentatge, es basen en l ’autoavaluació; d’aquesta manera l ’estudiant va prenen consciència del què aprèn i del què dubta. Per això fa falta explicitar d’una manera clara els aspectes que s’ha d’autoavaluar.

L’AUTOAVALUACIÓ COM UN RECURS PER REGULAR L’APRENENTATGE

L’autoavaluació és la reflexió que fa l ’estudiant en el moment d’elaborar l ’ informe de pràctiques. És evident que per a guiar aquesta reflexió s’han d’explicitar els aspectes que es valoraran en el moment de la correcció. Així, cada guió de pràctiques indica al f inal de la Guia els ítems que s’avaluen. D’aquesta manera l ’alumne sap el què se l i valorarà i va construint l ’ informe d’acord amb les pautes. En retornar l ’ informe corregit i avaluat, compara la qualif icació i sap el què ha de fer en un proper informe per mil lorar.

Per tal d’explicitar i entendre el mecanisme de l ’autoavaluació cal:


1. Definir els ítems clau que poden avaluar-se en els treballs pràctics de l ’ESO.

2. Establir els blocs temàtics que s’estudien en els cursos: Ciències

Naturals, Química o Física.

3. Seqüenciar els ítems clau per cursos.

4. Elaborar el ful l d’autoavaluació per a cada bloc temàtic.

5. Relació de pràctiques per a cada bloc temàtic.

6. Analitzar la freqüència amb què s’avaluen els ítems en cada bloc temàtic.

7. Explicar el mecanisme de funcionament del ful l d’autoavaluació.

8. Estructurar els materials que acompanyen una pràctica.

1. Definició els ítems clau que poden avaluar-se en els treballs pràctics de l’ESO.

1. Descriure l’objectiu . És descriure la f inalitat o el propòsit del treball pràctic amb paraules pròpies. Es tracta que els alumnes en el decurs de l ’ESO siguin capaços de descriure l ’evidència d’un experiment o d’un treball pràctic. Aquest ítem figurarà en totes les capçaleres dels ful ls o protocols de pràctiques. En el primer cicle el/ la professor/a guiarà als alumnes, en el segon cicle aquest ítem l’han de fer els alumnes sols. En aquest ítem estan localitzades dues habil i tats, la de pensar i la de comunicar. La descripció es fa començant amb un verb que implica l ’acció o l ’evidència experimental, algunes vegades i especialment en els cursos superiors els objectius poden ser dobles i tr iples. Normalment s’expressa amb una frase curta a tal d’exemple:

� Provar de quin material està fet l ’exoesquelet dels invertebrats

� Classif icar conquil les de mol· luscs � Classif icar arrels. � Comprovar algunes propietats dels metalls. � Construir un ludió i explicar quins principis el fan

funcionar.


� Preparar una dissolució en tant per cent en volum � Passar una concentració en tant per cent a parts per

mil ió. � Investigar el midó en els aliments. � Identificar els pigments vegetals...

2. Buscar informació sobre la pràctica . En alguns treballs

pràctics i segons la complexitat, la informació l ’elabora o dóna el professor/a i es l legeix i es comenta a l ’ inici del treball. Però en altres treballs, especialment aquells que reforcen o amplien aspectes ja treballats a classe, aquest ítem l’han de redactar els alumnes relacionant la pràctica amb la teoria o les explicacions de classe. Per fer-ho es poden valer dels apunts de classe, del l l ibre de text o poden organitzar informació trobada a internet. És important que els alumnes elaborin aquest apartat perquè els obliga a relacionar la part experimental amb el cos teòric i això fa créixer el seu grau de competència.

3. Conèixer el nom del material. En l ’elaboració de l ’ informe de

pràctiques, aquest apartat és important que l ’elaborin amb cura. Cal fer- los dibuixar aquells materials més comuns com: provetes, vasos de precipitats, gradetes per a tubs d’assaig, reixetes difusores, vidres de rellotges, tubs d’assaig, peus i suports, nous, pinces, agulles emmanegades, cubetes, càpsules, portes i cubre objectes, etc.; de manera que a mesura que vagin avançant facin seu el material propi d’un laboratori. La relació de material l ’han d’escriure en columna dist ingint els estr is de laboratori dels reactius.

4 . Realitzar un muntatge. Normalment en el laboratori els alumnes treballen en grup de dos o com a molt tres alumnes i han de ser capaços de fer un muntatge seguin les instruccions del professor/a o del guió de pràctiques. En l ’ informe de pràctiques per puntuar correctament aquest ítem cal que facin esquema posant el nom del material que han uti l i tzat.

5. Dissenyar un muntatge. Quan els alumnes són autònoms en

el treball experimental, i coneixen el material, haurien en determinats treballs ser capaços de dissenyar i fer per el seu compte un muntatge. Prèviament n’han de parlar i discutir en grup, n’han de fer un croquis i ensenyar-lo al professor/a per tal d’aprovar la viabil i tat del disseny realitzat.


6. Descriure un muntatge. Consisteix en descriure amb paraules pròpies el muntatge que han fet. Moltes vegades, els alumnes, no entenen el signif icat de descriure, creuen que l ’esquema del muntatge es el mateix que la descripció del muntatge. Se’ls ha d’encoratjar a què realitzin la descripció explicant aquelles part icularitats que s’han trobat o han hagut de resoldre per a portar a bon terme el muntatge. Per assolir aquest ítem cal paciència, molta constància i ser exigent a l ’hora de l ’avaluació del treball pràctic. Aquest ítem s’assoleix quan els alumnes comprenen perfectament el signif icat de descriure el muntatge, la qual cosa es tradueix en el ful l d’autoavaluació amb un 1; si no han descrit aquest apartat es qualif iquen amb un zero.

7. Seguir les pautes del guió de treball o realitzar un pla de

treball. Els treballs pràctics es poden presentar als alumnes de molt diverses maneres des de plantejar el treball amb un guió molt pautat f ins a l ’altre extrem de treballar sense guió i l lavors ells l ’han d’elaborar. Aquest apartat està plantejat per a tots els casos possibles. Els alumnes quan se l ’autoavaluen reflexionen si han fet tot el que se’ls proposava, o bé, si el guió que han realitzar té tots els apartats d’un treball experimental.

8. Fer lectures dels instruments de mesura. És freqüent en el

treball experimental ut i l i tzar aparells senzil ls on cal fer la lectura d’alguna mesura; en són exemples: el termòmetre, el dinamòmetre, el metre o la cinta mètrica o el regle, el peu de rei, la proveta etc. És cert, que actualment molt aparells donen la mesura de manera digital i els aparells analògics estan cada dia més en desús. És interessant fer- los f ixar en la sensibil i tat de l ’aparell i que ho anotin al costat de la l l ista de material. Així, per exemple, quan fan servir un termòmetre per mesurar la temperatura d’un líquid, indiquen:

Termòmetre (-10ºC – 110ºC) + 0,1 ºC I per determinar la massa d’un objecte fan servir una balança digital amb pesada màxima de 120 g, indiquen:

Balança (120 g) + 0,01 g

9. Tabular dades experimentals . Es tracta que els alumnes aprenguin a presentar els resultats o les dades experimentals en forma de taula. En un principi cal guiar-los i és a mesura que progressen en l ’expressió del treball experimental quan es van fent més autònoms. Cal insist ir que si les dades que s’expressen en forma de taula procedeixen d’instruments de


mesura cal posar les unitats pròpies de la lectura que s’ha fet. Per exemple: Una poma sense pelar o pelada es col· loca en una estufa de dessecació a una temperatura f ixa i es va controlant la seva massa cada 24 hores; les dades o resultats s’haurien d’expressar de la manera següent:

Temps / h Temperatura / ºC Massa / g Control 1 Control 2 Control 3

10. Identificar variables. Cal treballar aquest ítem des del

primer curs. Cal fer- los comprendre que una variable és una magnitud que en el decurs de l ’experiment anirà variant, a vegades serà el temps, o la massa, o la temperatura, o la distància, o la força, etc. És molt important que treball in la diferència entre variable depenent i variable independent.

11. Fer observacions acurades i rellevants. Les observacions

tant poden ser d’éssers vius o fragments, de minerals, roques, maquetes o ginys. Cal fer- los comprendre que les observacions interessants són aquelles que científ icament són rellevants; no val a dir: “és molt bonic”, “dóna un color molt interessant” ...

12. Representar dades en un gràfic. Aquest ítem compren

dues parts: l ’assignació de les variables als eixos corresponents x o y tot indicant les unitats de cada variable, i la representació dels valors de les magnituds a les abscisses i a les ordenades. Cal remarcar la identif icació de les unitats en els dos eixos i la senyalització dels punts donats per la parella de valors de les magnituds que es pretén relacionar. Es bo que es vagin acostumant a fer les representacions sobre paper quadriculat i en els últ ims cursos sobre paper mil· l imetrat. Quan els alumnes s’autoavaluen i ref lexionen com han treballat aquest ítem és quan esmenen els errors produïts, especialment esmenen la identif icació dels eixos. Pel que fa la representació a l ’escala adequada cal seqüenciar molt bé els treballs pràctics per tal de fer-los hàbils en aquest procediment.

13. Interpretar gràfics o imatges. Els alumnes després d’una

representació gràfica han d’interpretar-la i cal avesar-los a fer aquest exercici des dels primers cursos. Cal que escriguin amb paraules pròpies el què hi ha representat i el què


signif ica. Pel que fa a la interpretació d’imatges, és un ítem que te un ampli ventall de representació i aplicació; els alumnes l ’haurien de practicar habitualment amb una expressió curosa i correcta.

14. Emprar les unitats adequades . Cal que expressin en els

seus informes les unitats correctes i amb l ’abreviatura pròpia de cada unitat. És freqüent expressar un resultat únicament amb el valor numèric sense la unitat corresponent. En avaluar aquest ítem es posa als alumnes en situació de reflexionar en aquells resultats o valors que no tenen unitats, com per exemple, l ’error relatiu, o una relació de forces, o una relació de distàncies, o les relacions tr igonomètriques

15. Aplicar fórmules. Amb diferent grau de dif icultat cal anar

introduint en els diferents cursos l ’aplicació de fórmules d’expressions deduïdes experimentalment. Cal habituar-los a canvis d’unitats senzil les i famil iaritzar-los en el Sistema Mètric Decimal. Pel que fa a l ’ús dels factors de conversió, cal entrar-hi a poc a poc i al seu ritme passant primer per la proporcionalitat o regles de tres i anar fent el canvi paulatinament f ins assolir l ’abstracció que representen els factors de conversió. És un ítem a assolir per a quart d’ESO, però és impensable assolir- lo a primer.

16. Descriure un procés experimental. Per treballar aquest

ítem cal fer entendre als alumnes que el procés experimental és quelcom més que la descripció del procediment. És la descripció detallada de tot el què es va fent, de les dif icultats trobades, dels encerts, dels imprevistos, de les anomalies en definit iva és la descripció del que es fa i del què s’observa i alhora es relaciona. Quan a través de l ’autoavaluació els alumnes reflexionen i treballen aquest aspecte, és quan es fan seu l ’ intríngulis del treball pràctic i amplien les seves competències.

17. Emprar les fórmules químiques adequades . Aquest ítem

està pensat per els alumnes de l ’últ im nivell de Ciències, quan estudien química. Però ja des dels primers cursos es pot anar introduint el concepte del l lenguatge químic per a compostos senzil l com aigua, diòxid de carboni, amoníac, salfumant, carbonat de calci, àcid sulfúric, àcid nítr ic etc. Quan aquest ítem s’avalua cal ser curosos i acostumar als alumnes a posar al costat de la fórmula química de la substància, l ’estat físic


de la mateixa. Per exemple: hidròxid de sodi sòlid: NaOH ( s ) i una dissolució d’hidròxid de sodi NaOH (aq )

18. Treure conclusions del treball. Aquest ítem ha d’estar

present en tots els treballs pràctics des de primer a quart i també s’ha de proposar als alumnes que explicit in el què han après en fer la pràctica proposada i fer- los defugir de les opinions personals sobre el grau de diversió o avorriment d’un treball. És possible que en aquest apartat ampliïn el què han posat a l ’objectiu de la pràctica, ja que en un treball pràctic pensat per estudiar un aspecte o un fenomen potser per l ’alumne ha estat molt més signif icatiu i rel levant el procediment seguit o algun altre aspecte col· lateral del treball.

19. Respondre les qüestions plantejades. Aquest ítem és

especialment úti l en els primers cursos, per tal d’anar habituant als alumnes a la racionalització del temps en el laboratori i especialment per acostumar-los a treballar els aspectes pràctics a casa. Cal que treball in les respostes degudament, expressant-se amb propietat, construint frases que t inguin sentit i completes.

20 .Donar les respostes amb una expressió gramatical

correcta. Les respostes a les qüestions o a les activitats han d’estar formades per frases ben construïdes: amb subjecte verb, i complements. No admetre només el sí o el no. Cal acostumar als alumnes en una expressió correcta des de l ’ inici del primer curs i seguir f ins al f inal de l ’etapa

21. Deduir aplicacions a la vida quotidiana .. Els alumnes han

de relacionar el què han treballat en el laboratori amb alguns aspectes del dia a dia que es donen a la l lar, en el carrer, en els desplaçaments amb moto o amb qualsevol vehicle, amb l ’al imentació etc. És important treballar aquest ítem des dels primers cursos per tal de fer més signif icatiu l ’aprenentatge de les Ciències.

22. Seguir les normes de seguretat. Les quals s’hauran explicat

i treballat el primer dia de classe al laboratori i que aniran anotant en el quadern cada vegada que es faci esment en el treball pràctic: Ús de les ulleres de seguretat, portar els cabells recoll i ts, mantenir la taula de treball endreçada, treballar a la campana extractora de gasos, conèixer els símbols de peri l l dels productes químics i dels materials d’ús corrent a la l lar, com cal actuar en cas d’un incident. Les


normes de seguretat s’han de complir sempre i cal recordar-les les vegades que faci falta de manera que els alumnes entenguin que tot treball comporta unes normes i que és molt mil lor la prevenció que la curació.

23. Tenir cura del material. El material és per manipular-lo i

usar-lo, però cal fer-ne un bon ús. En el moment que fan la l l ista del material, el revisen i comproven que està en bones condicions. En acabar el treball pràctic, s’ha de donar un temps per netejar-lo i desar-lo normalment en les safates preparades per els successius torns de pràctiques que es fan en un nivell. Cal que els alumnes es puntuïn aquest ítem en el moment que fan l’autoavaluació en la graella que acompanya l ’ informe de pràctiques.

24. Col·laborar amb el grup de treball. Els treballs pràctics

realitzats en el laboratori es treballen en grups de dos o tres alumnes i cal que tots col· laborin en les tasques de muntatge, neteja i endreça del material. Han d’escoltar totes les aportacions dels companys i quan es posen en comú alguns aspectes han d’escoltar les respostes dels companys

25. Fer hipòtesis. L’aplicació sistemàtica d’aquest ítem s’ha de

fer quan els alumnes han assolit l ’hàbit de treballar en el laboratori, és a dir, en un context experimental. Cal des de molt aviat iniciar als alumnes a fer hipòtesis sobre els treballs experimentals i davant dels resultats obtinguts verif icar la certesa de les hipòtesis fetes. Si els resultats experimentals difereixen de les hipòtesis fetes cal habituar-los a cercar les fonts d’error o a modif icar les hipòtesis fetes.

26. Presentar acuradament l’informe de pràctiques. L’informe del treball

pràctic s’inicia en el laboratori. Els alumnes prenen notes en un quadern o en fulls solts, en aquest aspecte cal respectar i seguir les decisions que col·legiadament hagi pres l’equip docent del nivell. Els alumnes el treballen i l’elaboren a casa i el lliuren la setmana següent en la propera sessió de pràctiques. Per la seva redacció utilitzen les pautes de la graella d’autoavaluació i un cop fet l’informe qualifiquen els ítems que es demanen en el treball pràctic i donen una nota que el professor compararà amb la que obtindrà després de la seva correcció. Cal valorar-los la claredat amb què exposen les seves idees amb paraules pròpies, l’esforç que manifestin en aprofundir en el tema, la correcció en l’expressió, la pulcritud en els esquemes i en la presentació.


2. Blocs temàtics o disciplines que s’estudien en els quatre cursos de l’ESO

Sota e l nom genera l de Med i Natura l , C iènc ies de la Natura lesa,

C iènc ies Exper imenta ls , s ’ inc louen un con junt de d isc ip l ines o b locs temàt ics per e ls qua ls l ’a lumne an i rà passant a l l la rg de ls quat re curs de l ’ESO. Tots aquests b locs tenen mol ts t re ts comuns, però també tenen aspectes que e ls d i fe renc ien per tan t cada b loc t indrà uns í tems autoava luab les . Aquests b locs temàt ics són per :

Primer d’ESO Bloc I. Ciències Naturals Bloc II. Química Segon d’ESO Bloc III. Ciències Naturals Bloc IV. Física

Tercer d’ESO Bloc V. Ciències Naturals

Quart d’ESO Bloc VI. Química Bloc VII. Física


3. Seqüenciació dels ítems clau per cursos

Ítems avaluables PRIMER SEGON TERCER QUART Descriure l’objectiu Buscar informació sobre la pràctica Fer hipòtesis de treball Conèixer el nom del material Realitzar un muntatge Dissenyar un muntatge Descriure un muntatge Seguir pautes / o realitzar un pla de treball Fer lectures d’aparells de mesura Tabular dades experimentals Identificar variables Fer observacions rellevants Representar dades en un gràfic Interpretar gràfics / o imatges Emprar unitats adequades Aplicar fórmules Descriure un procés experimental Emprar les fórmules químiques adequades Treure conclusions del treball Respondre les qüestions plantejades Donar respostes amb una expressió correcta Deduir aplicacions a la vida quotidiana Seguir les normes de seguretat Tenir cura del material Col·laborar amb el grup de treball Presentar acuradament l’informe Habilitats per pensar Habilitats per fer Habilitats per comunicar


4. Fulls d’autoavaluació per a cada bloc de pràctiques

Una vegada seqüenc ia ts e ls í tems que s ’ava luen en e ls t reba l ls pràc t ics ca l proced i r a empaquetar - los en un fu l l de manera que la seva u t i l i t zac ió per par t de l ’es tud iant s igu i àg i l i fàc i l de dur a terme. E ls í tems ava luab les es tan redac ta ts en in f in i t iu i tenen rang d ’ob jec t iu i f i tes asso l i r . En e l moment que s ’exp l ic i ten en e l fu l l d ’autoava luac ió passen a ser acc ions i es tan redacta ts en present i en s ingu lar , ja que, ma lgra t que la d inàmica de l t reba l l exper imenta l és de grup, l ’e laborac ió de l ’ in forme és ind iv idua l , com també ho és la re f lex ió que fa l ’es tud iant sobre e ls í tems ava luab les . De ls v in t - i -s is í tems proposats to ts hauran d ’es tar re f lec t i ts en l ’ in forme de pràct iques, excepte “Tenir cura del mater ia l” i “Seguir les normes de seguretat” que se va loraran en e l mate ix laborator i segons una p lant i l la especí f ica per a cada grup de pràct iques . L ’autoava luac ió també la farà l ’a lumne i e l pro fessor /a la ra t i f i carà o la mod i f icarà d ’acord amb les seves notes ; d ’aquesta manera l ’es tud ia ran percebrà quan ha compler t amb l ’ í tem o ha fe t a lguna cosa malament i per tant l ’ha de mod i f icar en properes sess ions. La d is t r ibuc ió de ls í tems queda de la següent manera:

BLOC

Nombre màxim d’ítems

avaluables I Ciències Naturals de 1r

17

II Química de 1r

22

III Ciències Naturals de 2n

17

IV Física de 2n

22

V Ciències Naturals de 3r

18

VI Química de 4t

24

VII Física de 4t

23


FULL D’AUTOAVALUACIÓ DELS TREBALLS PRÀCTICS DE CIÈNCIES NATURALS DE 1R

Data de la pràctica

Títol de la pràctica

1. Descriu l’objectiu 2. Inclou informació de la pràctica 3. Coneix el nom del material 4. Fa el muntatge 5. Descriu el muntatge 6. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball

7. Fa observacions rellevants 8. Interpreta gràfics o imatges 9. Descriu el procés experimentals 10. Treu conclusions del treball 11. Contesta les qüestions

proposades

12. S’expressa correctament 13. Dedueix aplicacions a la vida

quotidiana

14. Segueix les normes de seguretat 15. Té cura del material 16. Col·labora amb el grup de treball 17. Presenta acuradament l’informe

Nota d’autoavaluació

Nota del professor/a


FULL D’AUTOAVALUACIÓ DELS TREBALLS PRÀCTICS DE QUÍMICA DE 1R




treball

7. Fa lectures d’instruments de mesura

8. Fa observacions rellevants 9. Representa dades en un gràfic 10. Interpreta gràfics o imatges 11. Utilitza les unitats adequades 12. Aplica fórmules 13. Descriu el procés experimentals 14. Utilitza els símbols químics 15. Treu conclusions del treball 16. Contesta les qüestions

proposades


quotidiana

19. Segueix les normes de seguretat 20. Té cura del material 21 Col·labora amb el grup de treball 22. Presenta acuradament l’informe




FULL D’AUTOAVALUACIÓ DELS TREBALLS PRÀCTICS DE CIÈNCIES NATURALS DE 2N




treball


proposades


quotidiana





FULL D’AUTOAVALUACIÓ DELS TREBALLS PRÀCTICS DE FÍSICA DE 2N




treball


8. Tabula dades experimentals 9. Identifica variables 10. Representa dades en un gràfic 11. Interpreta gràfics o imatges 12. Utilitza les unitats adequades 13. Aplica fórmules 14. Descriu el procés experimentals 15. Treu conclusions del treball 16. Contesta les qüestions

proposades


quotidiana





FULL D’AUTOAVALUACIÓ DELS TREBALLS PRÀCTICS DE CIÈNCIES NATURALS DE 3R



1. Descriu l’objectiu 2. Inclou informació de la pràctica 3. Fa hipòtesis sobre el treball 4. Coneix el nom del material 5. Fa el muntatge 6. Descriu el muntatge 7. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball


proposades


quotidiana





FULL D’AUTOAVALUACIÓ DELS TREBALLS PRÀCTICS DE QUÍMICA DE 4t



1. Descriu l’objectiu 2. Inclou informació de la pràctica 3. Fa hipòtesis sobre el treball 4. Coneix el nom del material 5. Fa el muntatge 6. Dissenya un muntatge 7. Descriu el muntatge 8. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball

9. Fa observacions rellevants 10. Fa lectures d’instruments de

mesura

11. Tabula dades experimentals 12. Identifica variables 13. Empra les fórmules químiques

adequades

14. Interpreta gràfics o imatges 15. Utilitza les unitats adequades 16. Aplica fórmules 17. Descriu el procés experimentals 18. Treu conclusions del treball 19. Contesta les qüestions

proposades

20. Dedueix aplicacions a la vida quotidiana





FULL D’AUTOAVALUACIÓ DELS TREBALLS PRÀCTICS DE FÍSICA DE 4t



1. Descriu l’objectiu 2. Inclou informació de la pràctica 3. Fa hipòtesis sobre el treball 4. Coneix el nom del material 5. Realitza el muntatge 6. Dissenya un muntatge 7. Descriu el muntatge 8. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball


10. Tabula dades experimentals 11. Identifica variables 12. Representa dades en un gràfic 13. Interpreta gràfics o imatges 14. Utilitza les unitats adequades 15. Aplica fórmules 16. Descriu el procés experimentals 17. Treu conclusions del treball 18. Contesta les qüestions

proposades






Taula per avaluar “Tenir cura del material” i “Seguir les normes de seguretat” Curs i grup .................................................................

Data


Nom i cognoms CM NS CM NS CM NS CM NS CM NS

CM = Té cura del material NS = Segueix les normes de seguretat


5. Relació de pràctiques per a cada bloc temàtic.

Bloc I. Pràctiques de Ciències Naturals de 1r

1. Les normes de seguretat al laboratori És una treball pràctic on tracten d’aprendre les normes de seguretat en el laboratori per tal de treballar segurs. És la primera pràctica que han de fer es comenci per el bloc que es comenci.

2. Els símbols de perillositat

S’estudien el set pictogrames de peri l l i aprenen les precaucions que cal prendre quan han de manipular productes etiquetats amb aquests símbols.

3. Separació dels pigments de les fulles

Extreuen de les ful les verdes de les plantes la clorofi l · la i altres pigments que capten la l lum del sol fent una cromatografia sobre paper.

4. Identificació del midó

Investiguen quines substàncies contenen midó fent proves amb el lugol.

5. Identificació d’olis i greixos

Determinen la presencia d’olis i greixos en el al iments fent proves amb paper.

6. Identificació de proteïnes Identif iquen la presència de proteïnes en els aliments fent una digestió al calç sodada.

7. Investigant l’aigua en els aliments Es determina la presència d’aigua en els aliments amb el paper blau de cobalt.

8. Classificació de conquilles de bivalves S’estableixen criteris de classif icació en conquil les de bivalves.

9. Cercant criteris de classificació en les fulles Observant mostres de fulles, s’estableixen criteris per classif icar-les


10. Identificació de conquilles de mol·luscs S’identif iquen quatre mol· luscs uti l i tzant una clau dicotòmica.

11. Identificació d’arbusts de l’alzinar

Es determinen, fent servir una clau dicotòmica, el nom, el gènere i l ’espècie de quatre mostres d’arbusts propis de l ’alzinar mediterrani.

12. Utilització de la lupa binocular

S’aprèn a uti l i tzar la lupa binocular tot observant una l lesca de suro.

13. Morfologia dels equinoderms

S’estudien els principals t ipus d’equinoderms observant estrelles de mar i eriçons de mar.

14. Composició de l’exoesquelet dels invertebrats S’investiga la composició de l ’exoesquelet dels invertebrats fent proves en tub d’assaig amb àcid clorhídric diluït.

15. Les molses i les falgueres

Observen la morfologia de les molses i les falgueres i aprenen el cicle reproductiu.

16. Els pigments vegetals (II)

S’extreuen els pigments de la col lombarda i es fan servir com indicadors àcid-base en materials quotidians.

17. Morfologia de l’arrel i classificació Observen arrels i les classif iquen.

18. Els tints naturals

Investiguen quin t ipus de teixit es tenyeix mil lor amb pell de ceba.

19. Morfologia de la flor

S’observen i estudien les parts de la f lor de cap blanc (Diplotaxis erucoides)

20. Morfologia de fruits i llavors

S’estudien diverses mostres de fruits i de l lavors.


Bloc II. Pràctiques de Química de 1r 21. Els materials

Es fa una classif icació d’objectes quotidians segons l ’origen del material amb què estan fets.

22. L’ús de la balança

S’aprèn a uti l i tzar la balança de braços iguals pesant monedes.

23. La densitat dels materials Es determina experimentalment la densitat d’un tub de goma.

24. Corba d’escalfament de l’aigua

Es prenen dades de temperatura i de temps i es construeix la corba d’escalfament de l ’aigua.

25. Interpretació de corbes d’escalfament de líquids obtingudes amb un sensor de temperatura

S’obtenen amb un sensor de temperatura i un ordinador les corbes d’escalfament de diversos líquids i s’ interpreten.

26. Els metalls i les seves propietats

Observen metalls i es fa un aliatge amb plom i estany. 27. Reaccions químiques

S’estudien els canvis que tenen l loc amb el ferro i el sulfat de coure i amb el vinagre i el bicarbonat de sodi.

Bloc III. Pràctiques de Ciències Naturals de 2n

28. Qui menja a qui

Amb un joc de cartes es construeixen quatre cadenes tròfiques i a part ir d’el les es fa una xarxa tròfica d’un hipotètic medi aquàtic.

29. Canvis en la quantitat d’organismes en una àrea en el decurs del temps

S’estudia la variació del nombre d’espècies i la població d’individus en un espai que ha experimentat una intervenció humana molt important.


30. Construcció d’un gnòmon Es construeix un gnòmon i s’observen els canvis de posició aparent del Sol al l larg del dia.

31. Les estacions Es construeix un model per estudiar les estacions.

32. Com fer aigua neta a partir d’aigua bruta Es construeix una estació depuradora d’aigua per tal de fer aigua neta a part ir d’aigua bruta.

33. Visita a una estació depuradora Es visita una estació depuradora d’aigües residuals per tal d’entendre el procés que segueix l ’aigua des de que s’escola per l ’aigüera f ins que retorna al medi.

34. Cercant informació en les etiquetes d’aigua S’identif iquen les característ iques i la composició de diferents aigües embotellades.

35. Els minerals i les seves propietats S’identif iquen sis minerals de l ’escorça a part ir d’algunes de les seves propietats característiques con la forma, el color i l ’esclat.

36. Identificació de minerals S’identif iquen minerals de l ’escorça a través de la xarxa informàtica, es descriuen les seves propietats i s’ investiga el seu origen.

37. Roques ígnies o magmàtiques S’observen, descriuen i identif iquen tres roques magmàtiques.

38. Roques sedimentàries S’observen, descriuen i identif iquen tres roques sedimentàries.

39. Roques metamòrfiques S’observen, descriuen i identif iquen tres roques metamòrfiques.

40. Seguint la pista del ferro Es fa una investigació guiada d’unes mostres d’aigua per tal de determinar quines tenen ferro i aplicant-ho en un espai concret saber si el subsòl conté algun mineral de ferro.


Bloc IV. Pràctiques de Física de 2n 41. Construïm un nònius

Es construeix un nònius amb cartolina i es fa servir mesurar objectes quotidians.

42. Prenem mides Es prenen mides amb un regle i es determina el valor vertader, l ’error absolut i l ’error relatiu d’una mesura.

43. Mesures directes e indirectes Es fan diverses mesures de longitud amb aparells diversos per tal d’entendre el què són mesures directes i mesures indirectes.

44. La mesura del temps S’aprèn a uti l i tzar el cronòmetre i es calcula l ’error absolut i l ’error relatiu d’una mesura.

45. La velocitat de combustió d’una vareta d’olor Es calcula la velocitat en què es crema una vareta d’olor fent mesures de les distàncies i del temps.

46. Com classifiquem un moviment Es fa un senzil l muntatge per visualitzar durant un cert temps un moviment recti l ini i uniforme i s’estudien les seves característ iques.

47. La massa i el pes Es diferencien els conceptes de massa i de pes i s’aprèn a uti l i tzar el dinamòmetre.

48. Investigant amb la pressió S’estudia l ’efecte d’una mateixa força sobre diverses superfícies, per tal de posar en evidència que la pressió és inversament proporcional a la superfície.

49. Els cocos i els cascs de seguretat Interpretant gràfics de força en funció del temps en proves fetes amb cascs de seguretat s’avalua quin és el mil lor model de casc de seguretat.


50. La pressió de l’aire Amb una l launa de refresc buida es posa en evidència que l ’aire està a l ’entorn nostre, que pesa i fa força.

51. Electrització per fregament i per inducció

Fent experiències d’electr ització es dedueix que l ’electr icitat forma part de la matèria.

52. Conductors i aïllants Es fa una investigació per determinar que hi ha dos tipus de materials, els conductors que permeten el pas del corrent i els aïl lants que no deixen passar el corrent.

53. Construïm una pila Es construeix una pila i es dedueix que l ’electr icitat forma part de la matèria.

54. El circuit elèctric Es fan dos muntatges per entendre el què és un circuit en sèrie i un circuit en paral· lel.

Bloc V. Pràctiques de Ciències Naturals per a 3r

55. Ús del microscopi S’aprèn a manejar el microscopi.

56. Observació de cèl·lules d’epidermis de ceba

Amb l’epidermis de ceba es fa una preparació i s’observa al microscopi.

57. Els cloroplasts

Es fa una preparació amb fulles d ’Elodea canadiense i s’observen els cloroplasts.

58. Observació de cèl·lules epitelials de la mucosa bucal

Amb cèl· lules epitel ials de la mucosa bucal es fa una preparació i s’observa al microscopi.

59. Observació de cromosomes durant a mitosi Es fa una preparació amb arrel de ceba i s’observen els cromosomes en diferents fases de la mitosi.


60. Com identifiquem els glúcids senzills en els aliments? Amb el reactiu de Benedict s’aprèn la tècnica de determinació dels glúcids reductors.

61. Els amiloplasts

Es fan preparacions de diferents t ipus d’amiloplasts i s’observen al microscopi.

62. Com sabem que un aliment conté lípids?

Es compara la solubil i tat de l ’ol i en dos dissolvents i es reconeix la presència de lípids amb el Sudan III.

63. Com sabem que un aliment conté proteïnes?

S’identif iquen proteïnes en aliments mitjançant el reactiu del biuret.

64. Un cop d’ull a l’energia i als nutrients dels aliments

S’avalua el contingut energètic i els nutrients dels principals aliments.

65. Quanta energia podem obtenir de la margarina? Experimentalment es determina el contingut energètic de la margarina tot manipulant estr is i aparells i mesurant variacions de temperatura.

66. Quanta aigua hi ha en una margarina de règim?

S’investiga la presència d’aigua en les margarines de règim.

67. Cercant la dieta equilibrada Es calcula el metabolisme basal propi, la demanda energètica diària i s’avalua si la dieta que es fa és equil ibrada.

68. Investigant la vitamina C dels aliments

S’aprèn el procediment de determinació de la vitamina C en aliments mitjançant el diclorofenolindofenol (DCFIF).

69. La cocció de la col altera la vitamina C?

Es proposa una investigació per determinar si la cocció dels aliments altera la vitamina C.

70. Els additius alimentaris

Observant etiquetes d’aliments es reconeixen alguns addit ius que s’afegeixen als aliments per mil lorar la textura, el color, el sabor.


71. Dissecció d’un ronyó de porc S’estudien les parts del ronyó fent una dissecció d’un ronyó de porc.

72. Com es controla la digestió? Investigant el pH òptim de la

pepsina S’investiga quin és el pH òptim d’actuació de la pepsina per entendre el mecanisme de la digestió de les proteïnes.

73. Com es controla l’acidesa en el nostre cos?

Fent proves de tub d’assaig, s’ investiga la inf luència de la glicina sobre la variació del pH, per entendre que les proteïnes ajuden a mantenir el pH de la sang constant.

74. Els gasos de la respiració

S’identif ica el diòxid de carboni que s’exhala en la respiració i es dedueix que procedeix de la respiració cel· lular.

75. Comparant l’ull amb una càmera fotogràfica

Es compara l ’ul l humà amb una càmera fotogràfica fent un retallable.

76. Investigant els nostres antecessors

Construint cranis d’homínids mitjançant un retallable, s’estudia l ’evolució humana fent comparacions d’algunes característ iques cranials i es dedueixen les l lacunes que hi ha en la història dels homínids.

77. Llegint el missatge de les muntanyes

Amb tires de cartolines de colors es construeix un model que simula els estrats de les roques sedimentàries i la formació de les muntanyes.

78. De què ens informen les roques?

Observant mostres de roques es dedueix l ’edat relativa i les condicions climàtiques en què es van formar.

79. Podem conèixer com s’han format les roques?

Observant mostres de roques deduir quines foren les condicions de formació.


Bloc VI. Pràctiques de Química per a Quart d’ESO

80. Separació d’una mescla heterogènia

Es fa la separació d’una mescla de ferro, sal sofre i sorra aprofitant les diferents propietats de cadascuna de les substàncies que formen la mescla.

81. Cristal·lització del sulfat de coure (II) pentahidratat

Es prepara una solució concentrada de sulfat de coure (II) i es deixa cristal· l i tzar.

82. Observació de cristalls de sulfat de coure (II)

pentahidratat S’observen amb una lupa binocular els cristalls de sulfat de coure (II) obtinguts en la pràctica anterior.

83. Destil·lació del vi

Fer un muntatge per desti l · lar vi i observar que mentre el vi bull la temperatura no roman constant i que les primeres fraccions del desti l· lat són combustibles.

84. El dia que l’Albert va complir 16 anys Es presenta una historieta per resoldre un problema el qual es soluciona determinant experimentalment la densitat d’unes monedes i comprovant els resultats a la Taula Periòdica per tal de veure si són de plata o no.

85. Coses de la publicitat Es presenta una historieta que planteja un problema que es resol fent una cromatografia sobre paper.

86. Un producte per les arnes Es presenta un problema en forma d’historieta que es resol determinant experimentalment el punt de fusió de la substància amb un tub de Thielle.

87. El cas de la trimetilxantina Es presenta un problema en forma d’historieta que es resol extraient la cafeïna d’una beguda de cola amb cloroform o amb diclorometà i adonar-se que algunes begudes de cola no tenen cafeïna.


88. Preparació d’una dissolució en g/L Es tracta de preparar 50 cm3 d’una dissolució de sulfat de coure (II) amb una concentració de 25 g / L.

89. Preparació d’una dissolució en % en pes

Preparen 80 g de dissolució de clorur de sodi al 5 % en pes.

90. Preparació d’una dissolució en % en volum Preparen 50 cm3 d’una dissolució d’alcohol etí l ic en aigua al 30 % en volum.

91. Expressió de la concentració en ppm

S’aprèn a expressar una dissolució en % en pes i en ppm fent dilucions successives.

92. Pesant molts mols

Es pesen mols de diferents substàncies i els comparen per tal d’adonar-se que el mol no té un valor universal sinó que depèn de cada substància.

93. Flames de colors

S’identif ica la presència d’alguns ions per la coloració que donen a la f lama del bec de Bunsen.

94. La carta d’en Drassen

Es planteja un problema en forma d’historieta que es resol investigant l ’acidesa d’una aigua de pluja amb paper indicador. I es fan proves en mostres de teixits per tal de veure quina roba és la més adequada per fer paraigües.

95. Acció dels àcids sobre els metalls

S’estudia la reactivitat de diversos metalls amb l’àcid clorhídric diluït.

96. La neutralització

S’aprèn a fer una neutralització d’un àcid amb una base, uti l i tzant com a substància indicadora la fenolftaleïna.


Bloc VII. Pràctiques de Física per a Quart d’ESO

97. Un moviment uniformement accelerat

Es fan mesures de desplaçament i de temps en una rampa de tres metres de longitud. Es fan les gràfiques x- t i x – t2 i s’ interpreten.

98. Determinació experimental del temps de reacció

Cada estudiant mesura el seu temps de reacció i es valoren les causes que el poden modif icar.

99. Determinació del valor de la gravetat

Amb un pèndol simple es determina fent una mesura indirecta el valor de la gravetat.

100. La llei de Hooke

Presentat per mitjà d’una historieta els estudiants han de determinar la Llei de Hooke.

101. L’equilibri de forces S’estudien sistemes de dos i de tres forces en equil ibri.

102. Determinació experimental de les components del pes en

el pla inclinat Experimentalment es determina una fórmula que permet trobar les components del pes en un pla inclinat.

103. L’expedició al Pacífic Sud

Mitjançant una historieta s’avalua quina és la font d’energia més adequada per fer electr icitat en una i l la on no hi ha energies convencionals de carbó, petroli i gas natural.

104. Buscant la capacitat calorífica d’alguns metalls

Es determina experimentalment la capacitat caloríf ica del ferro, l ’alumini i el plom.

105. El principi d’Arquímedes

Es posa en evidència el principi d’Arquímedes i es calcula la densitat del líquid on es fa l ’experiència.

106. Un còctel de principis – Construcció d’un ludió

Es construeix un ludió per comprendre els principis que el fan funcionar.


107. Determinació experimental de la velocitat del so

Amb un tub de Kunt i un diapasó de 1000 Hz es calcula la velocitat del so a l ’aire.

6. Anàlisi de la freqüència amb què s’avaluen els ítems en cada bloc temàtic.

En la taula de seqüenciació dels ítems clau per cursos, s’observa que hi ha uns ítems que es treballen en tots els cursos de l ’ESO i altres, més específics, apareixen en alguns blocs de cursos concrets.

Són ítems generals que es treballen en tots els blocs dels

quatre cursos:

• Descriure l’objectiu. • Buscar informació sobre la pràctica. • Conèixer el nom del material. • Realitzar un muntatge. • Descriure un muntatge. • Seguir pautes o realitzar un pla de treball. • Fer observacions rellevants. • Interpretar gràfics o imatges. • Descriure un procés experimental. • Treure conclusions del treball. • Respondre a qüestions plantejades. • Deduir aplicacions a la vida quotidiana. • Seguir les normes de seguretat. • Tenir cura del material • Col·laborar amb el grup de treball. • Presentar acuradament l’informe.

Els ítems que només apareixen en alguns blocs són:

• Fer hipòtesis de treball. Aquest ítem s’ha reservat per algunes pràctiques del segon cicle de l ’ESO.

• Dissenyar un muntatge. És un ítem que s’autoavalua

únicament a quart d’ESO.


• Fer lectures d’aparells de mesura . Aquest ítem es treballa en alguns treballs pràctics dels blocs de Física de 2n i 4 t i a Química de 1 r i 4 t.

• Tabular dades experimentals. És un ítem que s’avalua

en els blocs de Física de 2n i 4 t d’ESO i en el de Química de 4 t, malgrat puguin aparèixer dades susceptibles de ser tractades en taules en els altres cursos.

• Identificar variables. S’avalua en els blocs de Física de

2n i de 4 t d’ESO.

• Representar dades en un gràfic. Aquest ítem s’avalua en el bloc de Química de 1 r i als de Física de 2n i de 4 t.

• Utilitzar les unitats adequades . Aquest ítem s’avalua

en el blocs de Química i de Física.

• Aplicar fórmules. S’avalua 1 r quan treballen la densitat i als dos bloc de Física de 2n i de 4 t i al bloc de Química de 4 t.

• Emprar fórmules químiques adequades. Aquest ítem

s’avalua específ icament en el bloc de Química de 1 r i de 4 t.

• Donar respostes amb una expressió correcta. Aquest

ítem s’avalua en els tres primers cursos. Els estudiants quan donen una resposta han de construir una frase, com a mínim, amb un verb i els complements. S’ha considerat que després de tres cursos d’autoavaluar-se l ’expressió, a quart, han d’expressar-se correctament per sí sols, independentment de l ’avaluació. Si a quart aquest ítem no el tenen assolit se’l pot incloure en “presentació acurada de l ’ informe”.

En els ful ls que segueixen a continuació, si es l legeix vert icalment, queden reflectits els ítems que s’avaluen a cada pràctica. Si la lectura es fa horitzontal es veu les vegades que s’avalua l’ í tem a cada bloc.


TREBALLS PRÀCTICS DE CIÈNCIES NATURALS DE 1R Ítems avaluats


1. Descriu l’objectiu + + + + + + + 2. Inclou informació de la pràctica + + 3. Coneix el nom del material + + + + 4. Fa el muntatge 5. Descriu el muntatge + 6. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball + + + + + +

7. Fa observacions rellevants + + + 8. Interpreta gràfics o imatges + + 9. Descriu el procés experimentals + + + 10. Treu conclusions del treball + + + + + + + 11. Contesta les qüestions

proposades +

+ + + + + +

12. S’expressa correctament + + + + + + + 13. Dedueix aplicacions a la vida

quotidiana + + + + + + +

14. Segueix les normes de seguretat + + + + + 15. Té cura del material + + + + + 16. Col·labora amb el grup de treball + + + + + + + 17. Presenta acuradament l’informe + + + + + + +

Nombre d’ítems autoavaluats

8

10

12

12

13

13

12

Les

no

rmes

de

seg

ure

tat

al la

bo

rato

ri

Els

sím

bo

ls d

e p

erill

osi

tat

Sep

arac

ió d

els

pig

men

ts d

e le

s fu

lles

Iden

tifi

caci

ó d

el m

idó

Iden

tifi

caci

ó d

’olis

i g

reix

os

Iden

tifi

caci

ó d

e p

rote

ïnes

Inve

stig

ant

l’aig

ua

en e

ls a

limen

ts



1. Descriu l’objectiu + + + + + + + 2. Inclou informació de la pràctica + 3. Coneix el nom del material + + + + + 4. Fa el muntatge 5. Descriu el muntatge 6. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball + + + + + +

7. Fa observacions rellevants + + + + + + + 8. Interpreta gràfics o imatges 9. Descriu el procés experimentals + + 10. Treu conclusions del treball + + + + + + + 11. Contesta les qüestions

proposades +

+ + + + + +



14. Segueix les normes de seguretat + 15. Té cura del material + + + + + + + 16. Col·labora amb el grup de treball + + + + + + + 17. Presenta acuradament l’informe + + + + + + +


10

11

11

11

12

10

13

Cla

ssif

icac

ió d

e co

nq

uill

es d

e b

ival

ves

Cri

teri

s d

e cl

assi

fica

ció

en

les

fulle

s

Iden

tifi

caci

ó d

e co

nq

uill

es d

e m

ol·l

usc

s

Iden

tifi

caci

ó d

’arb

ust

s d

e l’a

lzin

ar

Uti

litza

ció

de

la lu

pa

bin

ocu

lar

Mo

rfo

log

ia d

els

equ

ino

der

ms

Co

mp

osi

ció

de

l’exo

esq

uel

et

d’in

vert

ebra

ts



1. Descriu l’objectiu + + + + + + 20 2. Inclou informació de la pràctica + + 5 3. Coneix el nom del material + + + 12 4. Fa el muntatge + 1 5. Descriu el muntatge + 2 6. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball + + + + + + 18

7. Fa observacions rellevants + + + + + 15 8. Interpreta gràfics o imatges + 3 9. Descriu el procés experimentals + + 7 10. Treu conclusions del treball + + + + + + 20 11. Contesta les qüestions

proposades +

+ + + + + 20

12. S’expressa correctament + + + + + + 20 13. Dedueix aplicacions a la vida

quotidiana + + + + + + 20

14. Segueix les normes de seguretat + + 8 15. Té cura del material + + + + + + 18 16. Col·labora amb el grup de treball + + + + + + 20 17. Presenta acuradament l’informe + + + + + + 20


12

13

10

14

10

12

Les

mo

lses

i le

s fa

lgu

eres

E

ls p

igm

ents

veg

etal

s II

Mo

rfo

log

ia d

e l’a

rrel

i cl

assi

fica

ció

Els

tin

ts n

atu

rals

Mo

rfo

log

ia d

e la

flo

r

Mo

rfo

log

ia d

e fr

uit

s i d

e lla

vors

No

mb

re d

e ve

gad

es q

ue

s’av

alu

a l’í

tem


TREBALLS PRÀCTICS DE QUÍMICA DE 1R Ítems avaluats


1. Descriu l’objectiu + + + + + + + 7 2. Inclou informació de la pràctica + + + 3 3. Coneix el nom del material + + + + + 5 4. Fa el muntatge + + + + 4 5. Descriu el muntatge + + + 3 6. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball + + + + + + 6


+ + + 3

8. Fa observacions rellevants + + + + + + 6 9. Representa dades en un gràfic + 1 10. Interpreta gràfics o imatges + + + + 4 11. Utilitza les unitats adequades + + + 3 12. Aplica fórmules + + 2 13. Descriu el procés experimentals + + + + 4 14. Utilitza els símbols químics + + 2 15. Treu conclusions del treball + + + + + + + 7 16. Contesta les qüestions

proposades + + + + + + 6

17. S’expressa correctament + + + + + + + 7 18. Dedueix aplicacions a la vida

quotidiana + + + + + + + 7

19. Segueix les normes de seguretat + + + + + + 6 20. Té cura del material + + + + + + 6 21. Col·labora amb el grup de treball + + + + + + + 7 22. Presenta acuradament l’informe + + + + + + + 7

Nombre d’ítems avaluats

10

14

17

20

13

16

16

Els

ma

teri

als

L’ú

s d

e l

a b

ala

nç

a

La

de

ns

ita

t d

els

ma

teri

als

Co

rba

d’e

sc

alf

am

en

t d

e l

’aig

ua

Inte

rpre

tac

ió d

e c

orb

es

Els

me

tall

s

Re

ac

cio

ns

qu

ímiq

ue

s

Ve

ga

de

s q

ue

s’a

va

lua

l’

íte

m


TREBALLS PRÀCTICS DE CIÈNCIES NATURALS DE 2N ítems avaluats


1. Descriu l’objectiu + + + + + + + 2. Inclou informació de la pràctica + 3. Coneix el nom del material 4. Fa el muntatge + + + 5. Descriu el muntatge + + + 6. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball + + + + + + +

7. Fa observacions rellevants + + + + + + 8. Interpreta gràfics o imatges + + + 9. Descriu el procés experimental + + + 10. Treu conclusions del treball + + + + + + + 11. Contesta les qüestions + + + + + + + 12. S’expressa correctament + + + + + + + 13. Dedueix aplicacions a la vida


14. Segueix les normes de seguretat + 15. Té cura del material + + + + + + 16. Col·labora amb el grup de treball + + + + + + + 17. Presenta acuradament l’informe + + + + + + +


11

11

12

15

13

10

10

Qu

i men

ja a

qu

i

Can

vis

en la

qu

anti

tat

d’o

rgan

ism

es e

n

un

a àr

ea e

n e

l dec

urs

del

tem

ps

Co

ns

tru

cc

ió d

’un

gn

òm

on

Le

s e

sta

cio

ns

Co

m f

er a

igu

a n

eta

a p

arti

r d

’aig

ua

bru

ta

Vis

ita

a u

na

es

tac

ió d

ep

ura

do

ra

Cer

can

t in

form

ació

en

les

etiq

uet

es

d’a

igu

a



1. Descriu l’objectiu + + + + + + 13 2. Inclou informació de la pràctica + + + 4 3. Coneix el nom del material + + 3 4. Fa el muntatge 3 5. Descriu el muntatge 3 6. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball + + + + + + 13

7. Fa observacions rellevants + + + + + + 12 8. Interpreta gràfics o imatges + + 5 9. Descriu el procés experimental + 4 10. Treu conclusions del treball + + + + + + 13 11. Contesta les qüestions + + + + + + 13 12. S’expressa correctament + + + + + + 13 13. Dedueix aplicacions a la vida

quotidiana + + + + + + 13

14. Segueix les normes de seguretat + 2 15. Té cura del material + + + + + + 12 16. Col·labora amb el grup de treball + + + + + + 13 17. Presenta acuradament l’informe + + + + + + 13


11

11

11

11

11

14

Els

min

eral

s i l

es s

eves

pro

pie

tats

Iden

tifi

caci

ó d

els

min

eral

s

Ro

qu

es

íg

nie

s o

ma

gm

àti

qu

es

Ro

qu

es

se

dim

en

tàri

es

Ro

qu

es m

etam

òrf

iqu

es

Se

gu

int

la p

ista

de

l fe

rro

No

mb

re d

e ve

gad

es q

ue

s’av

alu

a l’í

tem


TREBALLS PRÀCTICS DE FÍSICA DE 2N

ítems avaluats

Títol de la pràctica C

on

stru

ïm u

n n

òn

ius

P

ren

em m

ides

Mes

ure

s d

irec

tes

i in

dir

ecte

s

La

mes

ura

del

tem

ps

La

com

bu

stió

d’u

na

vare

ta d

‘olo

r

Co

m c

lass

ifiq

uem

un

mo

vim

ent

La

mas

sa i

el p

es

1. Descriu l’objectiu + + + + + + + 2. Inclou informació de la pràctica + + 3. Coneix el nom del material + + + + + + 4. Fa el muntatge + + + + 5. Descriu el muntatge + + + 6. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball + + + + + + +


+ + + + + + +

8. Tabula dades experimentals + + + + + 9. Identifica variables + + + 10. Representa dades en un gràfic + + + 11. Interpreta gràfics o imatges + + + + 12. Utilitza les unitats adequades + + + + + + + 13. Aplica fórmules + + + + + + 14. Descriu el procés experimentals + + + 15. Treu conclusions del treball + + + + + + + 16. Contesta les qüestions

proposades + + + + + +



19. Segueix les normes de seguretat + + + + 20. Té cura del material + + + + + + + 21. Col·labora amb el grup de treball + + + + + + + 22. Presenta acuradament l’informe + + + + + + +


11

16

15

14

20

22

21


In

vest

igan

t am

b la

pre

ssió

Els

co

cos

i els

cas

cs d

e se

gu

reta

t

La

pre

ssió

de

l‘air

e

Ele

ctri

tzac

ió p

er f

reg

amen

t i p

er

ind

ucc

ió

Co

nd

uct

ors

i aï

llan

ts

Co

nst

ruïm

un

a p

ila

El c

ircu

it e

lèct

ric

No

mb

re d

e ve

gad

es q

ue

s’av

alu

a l‘í

tem

1. Descriu l’objectiu + + + + + + + 14 2. Inclou informació de la pràctica + + 4 3. Coneix el nom del material + + + + 10 4. Fa el muntatge + + + + + 9 5. Descriu el muntatge + + + + + + 9 6. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball + + + 10


+ 8

8. Tabula dades experimentals + + 7 9. Identifica variables + + 5 10. Representa dades en un gràfic 3 11. Interpreta gràfics o imatges + 5 12. Utilitza les unitats adequades + + 9 13. Aplica fórmules + + 8 14. Descriu el procés experimentals + + + + 7 15. Treu conclusions del treball + + + + + + + 14 16. Contesta les qüestions

proposades + + + + + + + 13

17. S’expressa correctament + + + + + + + 14 18. Dedueix aplicacions a la vida

quotidiana + + + + + + + 14

19. Segueix les normes de seguretat + + + + + + 10 20. Té cura del material + + + + + + 13 21. Col·labora amb el grup de treball + + + + + + + 14 22. Presenta acuradament l’informe + + + + + + + 14


17

11

13

13

14

14

13


TREBALLS PRÀCTICS DE CIÈNCIES NATURALS DE 3r ítems avaluats


1. Descriu l’objectiu + + + + + + + 2. Inclou informació de la pràctica + + + 3. Fa hipòtesis sobre el treball + 4. Coneix el nom del material + + + + + + 5. Fa el muntatge + + + + + 6. Descriu el muntatge + 7. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball + + + + +

8. Fa observacions rellevants + + + + + + + 9. Interpreta gràfics o imatges + + + + +

10. Descriu el procés experimentals + + + 11. Treu conclusions del treball + + + + + + + 12. Contesta les qüestions proposades + + + + + + 13. S’expressa correctament + + + + + + + 14. Dedueix aplicacions a la vida


15. Segueix les normes de seguretat + + + + + + + 16. Té cura del material + + + + + + + 17. Col·labora amb el grup de treball + + + + + + + 18. Presenta acuradament l’informe + + + + + + +


12

15

15

15

14

13

14

Ús

del

mic

rosc

op

i

Ob

serv

ació

de

cèl·l

ule

s d

e l’e

pid

erm

is d

e la

ceb

a

Els

clo

rop

last

s

Ob

se

rva

ció

de

cè

l·lu

les

ep

ite

lia

ls d

e l

a m

uc

os

a

bu

ca

l

Ob

serv

ació

de

cro

mo

som

es d

ura

nt

la m

ito

si

Co

m i

de

nti

fiq

ue

m e

ls g

lúc

ids

se

nz

ills

en

els

a

lim

en

ts

Els

am

ilop

last

s



1. Descriu l’objectiu + + + + + + + 2. Inclou informació de la pràctica 3. Fa hipòtesis sobre el treball + 4. Coneix el nom del material + + + + + 5. Fa el muntatge + + 6. Descriu el muntatge + + 7. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball + + + + + + +

8. Fa observacions rellevants + + + + + + + 9. Interpreta gràfics o imatges + + +

10. Descriu el procés experimentals + + 11. Treu conclusions del treball + + + + + + + 12. Contesta les qüestions proposades + + + + + + + 13. S’expressa correctament + + + + + + + 14. Dedueix aplicacions a la vida




12

12

10

14

14

10

16

Co

m s

abem

qu

e u

n a

limen

t co

nté

líp

ids?

Co

m s

abem

qu

e u

n a

limen

t co

nté

pro

teïn

es?

Un

co

p d

’ull

a l

’en

erg

ia i

als

nu

trie

nts

de

ls a

lim

en

ts

Qu

anta

en

erg

ia p

od

em o

bte

nir

de

la m

arg

arin

a?

Qu

anta

aig

ua

hi h

a en

un

a m

arg

arin

a d

e rè

gim

?

Cer

can

t la

die

ta e

qu

ilib

rad

a

Inve

stig

ant

la v

itam

ina

C d

els

alim

ents



1. Descriu l’objectiu + + + + + + 2. Inclou informació de la pràctica + + + 3. Fa hipòtesis sobre el treball + + 4. Coneix el nom del material + + + + 5. Fa el muntatge + + 6. Descriu el muntatge + + + 7. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball + + + + + + +

8. Fa observacions rellevants + + + + + + + 9. Interpreta gràfics o imatges + + +

10. Descriu el procés experimentals + + + + 11. Treu conclusions del treball + + + + + + + 12. Contesta les qüestions

proposades + + + +



15. Segueix les normes de seguretat + + + + + + 16. Té cura del material + + + + + 17 Col·labora amb el grup de treball + + + + + + + 18. Presenta acuradament l’informe + + + + + + +


15

8

12

15

14

15

12

La

cocc

ió d

e la

co

l alt

era

la v

itam

ina

C?

Els

ad

dit

ius

alim

enta

ris

Co

m e

s co

ntr

ola

la d

iges

tió

? –

Inve

stig

ant

el p

H ò

pti

m

de

la p

epsi

na

Co

m e

s co

ntr

ola

l’ac

ides

a d

el n

ost

re c

os?

E

ls g

aso

s d

e la

res

pir

ació

Co

mp

aran

t l’u

ll am

b u

na

càm

era

foto

grà

fica

D

isse

cció

d’u

n r

on

yó d

e p

orc



1. Descriu l’objectiu + + + + 24 2. Inclou informació de la pràctica + + 8 3. Fa hipòtesis sobre el treball 4 4. Coneix el nom del material + + 17 5. Fa el muntatge + + 11 6. Descriu el muntatge + 7 7. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball + + + + 23

8. Fa observacions rellevants + + 23 9. Interpreta gràfics o imatges + + + + 15

10. Descriu el procés experimentals 9 11. Treu conclusions del treball + + + + 25 12. Contesta les qüestions proposades + + 19 13. S’expressa correctament + + + + 25 14. Dedueix aplicacions a la vida

quotidiana + + + + 25

15. Segueix les normes de seguretat + + + 21 16. Té cura del material + + + + 21 17. Col·labora amb el grup de treball + + + + 25 18. Presenta acuradament l’informe + + + + 25


13

15

11

11

327

Inve

stig

ant

els

no

stre

s an

tece

sso

rs

Lle

gin

t el

mis

satg

e d

e le

s m

un

tan

yes

De

qu

è en

s in

form

en le

s ro

qu

es?

P

od

em c

on

èixe

r co

m s

’han

fo

rmat

les

roq

ues

?

No

mb

re d

e ve

gad

es q

ue

s’av

alu

a l’í

tem


TREBALLS PRÀCTICS DE QUÍMICA DE 4T ítems avaluats


1. Descriu l’objectiu + + + + + + + 2. Inclou informació de la pràctica + + + + 3. Fa hipòtesis sobre el treball + + + 4. Coneix el nom del material + + + + + + + 5. Fa el muntatge + + + + 6. Dissenya un muntatge + + 7. Descriu el muntatge + + + + 8. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball + + + + + + +

9. Fa observacions rellevants + + + 10. Fa lectures d’instruments de

mesura + + + + +

11. Tabula dades experimentals + 12. Identifica variables + + 13. Empra les fórmules químiques

adequades + + + +

14. Interpreta gràfics o imatges + 15. Utilitza les unitats adequades + + + + 16. Aplica fórmules + + + 17. Descriu el procés experimentals + + + + + + + 18. Treu conclusions del treball + + + + + + + 19. Contesta les qüestions proposades + + + 20. Dedueix aplicacions a la vida




16

19

13

14

19

15

17

Sep

arac

ió d

’un

a m

escl

a h

eter

og

ènia

Cri

stal

·litz

ació

del

su

lfat

de

cou

re (

II)

Ob

serv

ació

de

cris

talls

de

Cu

SO

4

Des

til·l

ació

del

vi

El d

ia q

ue

l’Alb

ert

va c

om

plir

16

anys

Co

ses

de

la p

ub

licit

at

Un

pro

du

cte

per

les

arn

es


14


1. Descriu l’objectiu + + + + + + + 2. Inclou informació de la pràctica + + + + 3. Fa hipòtesis sobre el treball + 4. Coneix el nom del material + + + + + + 5. Fa el muntatge + 6. Dissenya un muntatge + 7. Descriu el muntatge + 8. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball + + + + + + +

9. Fa observacions rellevants + + 10. Fa lectures d’instruments de

mesura + + + +

11. Tabula dades experimentals + + 12. Identifica variables 13. Empra les fórmules químiques

adequades + + + + +

14. Interpreta gràfics o imatges 15. Utilitza les unitats adequades + + + + 16. Aplica fórmules + + + + 17. Descriu el procés experimentals + + + + + + 18. Treu conclusions del treball + + + + + + + 19. Contesta les qüestions

proposades + + + + +


+ + + + + + +



15

14

15

15

14

14

15

El c

as d

e la

tri

met

ilxan

tin

a

Pre

par

ació

d’u

na

dis

solu

ció

en

g/L

Pre

par

ació

d’u

na

dis

solu

ció

en

% e

n p

es

Pre

par

ació

d’u

na

dis

solu

ció

en

% e

n v

olu

m

Exp

ress

ió d

e la

co

nce

ntr

ació

en

pp

m

Pes

ant

mo

lts

mo

ls

Fla

mes

de

colo

rs



1. Descriu l’objectiu + + + 17 2. Inclou informació de la pràctica + + + 11 3. Fa hipòtesis sobre el treball + 5 4. Coneix el nom del material + + + 16 5. Fa el muntatge + 6 6. Dissenya un muntatge 3 7. Descriu el muntatge + 6 8. Segueix les pautes/o fa el pla de treball + + + 17 9. Fa observacions rellevants + + + 8 10. Fa lectures d’instruments de mesura + 10 11. Tabula dades experimentals + + 5 12. Identifica variables 2 13. Empra les fórmules químiques

adequades + + 11

14. Interpreta gràfics o imatges 1 15. Utilitza les unitats adequades 8 16. Aplica fórmules 7 17 Descriu el procés experimentals + + + 16 18. Treu conclusions del treball + + + 17 19. Contesta les qüestions proposades + + + 11 20. Dedueix aplicacions a la vida

quotidiana + + + 17

21. Segueix les normes de seguretat + + + 17 22. Té cura del material + + + 17 23. Col·labora amb el grup de treball + + + 17 24. Presenta acuradament l’informe + + + 17


14

15

18

260

La

cart

a d

’en

Dra

ssen

Acc

ió d

els

àcid

s so

bre

els

met

alls

La

neu

tral

itza

ció

No

mb

re d

e ve

gad

es q

ue

s’av

alu

a l’í

tem


TREBALLS PRÀCTICS DE FÍSICA DE 4T ítems avaluats


1. Descriu l’objectiu + + + + + + + 2. Inclou informació de la pràctica + + + + + + 3. Fa hipòtesis sobre el treball + + 4. Coneix el nom del material + + + + + 5. Realitza el muntatge + + + 6. Dissenya un muntatge + + + + 7. Descriu el muntatge + + + + 8. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball + + + + + + +


+ + + + + +

10. Tabula dades experimentals + + + + + 11. Identifica variables + + 12. Representa dades en un gràfic + + 13. Interpreta gràfics o imatges + + + + 14. Utilitza les unitats adequades + + + + + + + 15. Aplica fórmules + + + + + 16. Descriu el procés experimentals + + + + + + 17. Treu conclusions del treball + + + + + + + 18. Contesta les qüestions proposades + + + + + 19. Dedueix aplicacions a la vida




20

13

18

20

17

18

11

Un

mo

vim

ent

un

ifo

rmem

ent

acce

lera

t

Det

erm

inac

ió e

xper

imen

tal d

el t

emp

s d

e re

acci

ó

Det

erm

inac

ió d

el v

alo

r d

e la

gra

veta

t

La

llei d

e H

oo

ke

L’e

qu

ilib

ri d

e fo

rces

Det

erm

inac

ió e

xper

imen

tal d

e le

s co

mp

on

ents

del

p

es e

n u

n p

la in

clin

at

L’e

xped

ició

al P

acíf

ic S

ud



1. Descriu l’objectiu + + + + 11 2. Inclou informació de la pràctica + + + 9 3. Fa hipòtesis sobre el treball 2 4. Coneix el nom del material + + + 8 5. Realitza el muntatge + + + + 8 6. Dissenya un muntatge + + 5 7. Descriu el muntatge + + + + 8 8. Segueix les pautes/o fa el pla de

treball + + + + 11

9. Fa lectures d’instruments de mesura + + + 9 10. Tabula dades experimentals + + 7 11. Identifica variables + 3 12. Representa dades en un gràfic + 3 13. Interpreta gràfics o imatges + + 6 14. Utilitza les unitats adequades + + 9 15. Aplica fórmules + 6 16. Descriu el procés experimentals + + + + 10 17. Treu conclusions del treball + + + + 11 18. Contesta les qüestions proposades + + 7 19. Dedueix aplicacions a la vida

quotidiana + + + + 11

20. Segueix les normes de seguretat + + + 8 21. Té cura del material + + + 8 22. Col·labora amb el grup de treball + + + + 11 23. Presenta acuradament l’informe + + + + 11


16

22

10

16

181

Bu

scan

t la

cap

acit

at c

alo

rífi

ca d

’alg

un

s m

etal

ls

El p

rin

cip

i d’A

rqu

ímed

es

Un

cò

ctel

de

pri

nci

pis

Det

erm

inac

ió e

xper

imen

tal d

e la

vel

oci

tat

del

so

No

mb

re d

e ve

gad

es q

ue

s’av

alu

a l’í

tem


7. Funcionament del full d’autoavaluació

El fu l l d ’autoava luac ió es l l iu ra a ls a lumnes a l ’ in ic i de curs i s ’exp l ica e l seu func ionament . En e ls pr imers cursos, espec ia lment a pr imer , s ’ha d ’ inver t i r temps per ta l que e ls es tud iants aprengu in e l mecan isme de func ionament , en e ls cursos de segon c ic le , e l s is tema func iona so l i espontàn iament . Cada Guia d ’Act iv i ta t per a l ’A lumne/a (GAA) té a l f ina l un apar ta t on s ’ ind iquen e l nombre d ’ í tems que s ’ava luen en aque l la pràc t ica . E ls a lumnes quan fan l ’ in forme, van seguin t e ls í tems i van completant e l quadern o e ls fu l l s de l t reba l l p ràc t ic ; i en e l fu l l d ’autoava luac ió , que e ls serve ix de gu ia , anoten les següents puntuac ions: un 1 s i cons ideren que l ’ í tem l ’han fe t i ho entenen bé, un 0 ,5 s i tenen dubtes o creuen que no es tà ga i re bé, i f ina lment un 0 s i no ho saben fer o no han escr i t res . Aquestes puntuac ions les anoten a la pr imera par t de la case l la i sumen to tes les puntuac ions que s ’han ass ignat , les d iv ide ixen pe l nombre d ’ í tems ava luats i e l resu l ta t e l mul t ip l iquen per 10 i escr iuen la seva nota a l f ina l en l ’apar ta t Nota d’autoavaluació .

Per a l t ra banda quan e l pro fessor /a rep e ls in formes, e ls cor rege ix i anota la seva puntuac ió a l costa t de la que ha escr i t l ’a lumne en e l fu l l d ’au toava luac ió , fa la mate ixa operac ió de d iv id i r pe l nombre d ’ í tems i mu l t ip l i car per 10 i escr iu la seva nota en l ’apar ta t Nota del professor /a . Quan e l pro fessor /a re torna e ls quaderns o e ls in formes, e ls es tud iants comparen les seves qua l i f icac ions amb les que e ls ha ass ignat e l pro fessor /a i d ’aquesta manera saben quan un í tem l ’han contesta t bé, o e l que han de fer per m i l lo rar . Normalment repassen atentament les puntuac ions i poc a poc mi l lo ren en la presentac ió de ls in fo rmes i espec ia lment es f i xen en e l moment de fer la pràc t ica en aque l ls aspectes que se ’ ls demana. E ls es tud iants per fer l ’ in forme de la pràc t ica tenen una setmana. En e l moment que sur ten de l laborator i l l iu ren e l t reba l l de la pràc t ica anter ior amb e l fu l l d ’au toava luac ió incorporat . E l p ro fessor /a d isposa d ’un marge re la t ivament pet i t de temps per cor reg i r , normalment s ’ha de re tornar e l quadern o l ’ in fo rme cor reg i t en dos d ies , per ta l que e ls es tud iants t ingu in temps suf ic ient per p reparar e l següent t reba l l p ràc t ic . És en aquest anar i ven i r de ls in fo rmes amb e l fu l l d ’au toava luac ió que e ls a lumnes van prenen consc iènc ia


de l seu aprenentatge i per poc a fany que t ingu in de mi l lo rar es poden aconsegui r uns bons resu l ta ts no so lament en l ’aprenentatge de les C iènc ies s inó també en hab i l i ta t s d ’express ió i comunicac ió .

8. Estructura dels materials que acompanyen una pràctica.

Cada pràctica de està estructurada amb tres tipus de materials:

1) Les Guies d’Activitats per a l ’alumne/a (GAA)

2) Les Notes per al Professor/a (NP)

3) Les Notes Tècniques per a qui prepara el laboratori (NT)

Les GAA són les guies que es donen als alumnes per fer el treball pràctic. Són les pautes de treball que t indran els estudiants per treballar al laboratori i els servirà de guia per fer l ’ informe de la pràctica. Aquestes Guiés d’Activitats per als Alumnes en el treball presentat en format imprès es presenten amb paper blanc.

Aquestes guies de l ’alumne/a normalment es presenten amb

l ’estructura següent: objectiu, material, informació, pla de treball, activitats, qüestions, conclusió i opinió personal, aplicacions a la vida quotidiana, aportacions al grup de treball, ítems que s’avaluen.

En el quart d’ESO, en algunes pràctiques, la Guia es presenta sota el format d’un problema que connecta amb la realitat quotidiana de l ’alumnat. El f i l comú de totes les historietes és un noi, estudiant d’ESO anomenat Albert i conegut entre els seus companys amb el nom de “Superholmes” pel seu esperit investigador. L’acompanya en les seves recerques la Laia que es una noia amb la qual comparteix les seves aventures científ iques i plantegen a la classe qüestions i problemes diversos. Els casos que plantegen l ’Albert i la Laia s’han de resoldre al laboratori i el context d’una petita investigació. En alguns d’ells els alumnes han de plantejar el procediment a seguir; si no se’n surten, el professor/a els subministra el ful l d’ajuda on s’ indiquen només algunes pautes; si amb això encara no poden seguir se’ls dóna tot el procediment a seguir en forma d’un guió semblant a les pràctiques que habitualment han fet. L’ús d’aquest ful ls depèn del criteri del professor/a i de la manera com es planteja el treball; evidentment poden obviar-se i el professor/a pot optar per explicar el procediment.


Totes les Guies d’Activitats per a l ’Alumne/a estan encapçalades de la mateixa manera i numerades. A continuació segueix el títol de la pràctica i el desenvolupament de la Guia. A continuació de la GAA hi ha les Notes per al Professor/a (NP) que en el format imprès es mostren de color salmó. En elles hi f iguren les pautes per el desenvolupament de la pràctica, la descripció de l ’objectiu i totes aquelles part icularitats que poden ser d’ interès acabant sempre amb les pautes per avaluar els ítems que es proposen a cada pràctica.

Algunes NP van acompanyades de les respostes que donen

els estudiants en fer els seus informes o dels esquemes de muntatges que han presentat.

De cap manera aquestes notes volen ser una estructura

tancada, són només unes notes o pautes que han funcionat en el context en què s’han fet servir. Cada professor/a té un esti l propi i personal de fer classe i de portar el treball en el laboratori i de ben segur, que en el cas de fer servir aquest sistema d’autoavaluació, introduirà canvis i modif icarà moltes coses, des dels ítems a avaluar f ins a l ’estructura d’una pràctica.

Finalment es presenten les Notes Tècniques per a qui prepara

els laboratoris (NT) que en format imprès es mostren de color blau. Aquestes notes pretenen ser una ajuda per el professor/a que ha de preparar els laboratoris per la sessió setmanal o quinzenal de pràctiques. En elles hi ha la l l ista del material que fa falta per a cada grup de treball. En els casos que s’ha de preparat reactius s’ indica la manera de fer-ho d’una manera ràpida i pràctica. Per exemple, si s’ha de preparar una solució que sigui aproximadament 1 M, s’ha optat per fer la preparació en una proveta en comptes de fer-ho amb un matràs aforat, com seria la manera correcta de fer-ho.

La gestió dels laboratoris consumeix moltes hores de

professor. El professorat de Ciències no té cap reconeixement per fer aquesta tasca, la de fer a més a més de preparar les classes, corregir, avaluar, orientar, etc. Pot ser algun dia no massa l lunyà els laboratoris de secundària estaran dotats de personal laborant que preparà els materials per tal que el professor/a pugui fer la sessió pràctica sense un cost horari afegit.

Les NT estan pensades tant per el professor/a com per

l ’ajudant de laboratori el dia que n’hi hagi.


CONCLUSIONS Treballar les pràctiques de laboratori amb un sistema

d’autoavaluació, requereix per part del professor/a molta disciplina a l ’hora de corregir, per tal de retornar als estudiants l ’ informe del treball abans que l l iurin el següent; però també té moltes compensacions d’entre les quals destacaria:

1. Ajuda als estudiants a enfrontar-se a la reflexió i al r igor que exigeix el treball científ ic.

2. Els motiva extraordinàriament en l ’aprenentatge de les

Ciències. 3. En treballar amb un sistema metòdic, els porta a qüestionar-se

què és el què saben i per a què serveixen les coses que fan. 4. Controlen el propi aprenentatge i saben en tot moment el què

han de fer per mil lorar. 5. Ajuda als estudiants a desenvolupar les seves capacitats

inductives, deductives i manipulatives. 6. Reforça el mestratge del professor/a, ja que en tot moment i

en petits aspectes va guiant individualment a l ’estudiant en el seu aprenentatge.

7. A causa de l ’exigència en l ’expressió i el l lenguatge,

assoleixen un bon nivell que es fa palès tant quan s’expressen oralment com per escrit.

8. Reforça el treball de grup en potenciar i avaluar el què

cadascú aporta al grup.

L’autoavaluació en els treballs pràctics, no és la solució de l ’aprenentatge de les Ciències, és un recurs més, com molts d’altres, que ajuda a aprendre Ciències.


BIBLIOGRAFIA

AA.VV. Aprendre c iènc ies to t aprenent a escr iure c iènc ia . Ed ic ions 62 – Rosa Sensat . L l ib res a l ’Abast 149. Barce lona 2003. És un t e x t mo l t bo s ob r e l a d i dàc t i c a de l l l engua tg e de l a c i ènc ia . En un c on jun t de 10 c ap í t o l s es r ev i s en l es hab i l i t a t s més r ep r es en ta t i ves pe r c omun i c a r i dees .

AA.VV. Guia de ad i t i vos , conservantes y co lorantes en a l imentac ión. Ed ic iones obe l isco. Barce lona 1988. Té una des c r i pc i ó ac u r ada de l s add i t i u s a l imen ta r i s au to r i t z a t s f i n s aque l l momen t .

AA.VV. In ic iac ió a la Botàn ica . Ed i tor ia l Fonta lba 2ª ed ic ió 1979. És una e d i c i ó mo l t i n t e r es s an t pe r e l l è x i c en c a ta l à .

AA.VV. La enseñanza y e l aprend iza je de las c ienc ias de la

natura leza en la educac ión secundar ia . ICE – Horsor i Tex t mo l t ú t i l pe r en tend r e l ’ ens enya men t de l es c i ènc ies en l ’ e t apa de s ec undà r i a ob l i ga tò r i a .

AA. VV. Práct icas de B io logía Edi tor ia l Fonta lba 1978.

L l i b r e a mb mo l t bones p r àc t i ques de B io l og ia , mo l t ben exp l i c ades , amb mo l t es qües t i ons . E l f onamen t t eò r i c mo l t ben r aona t . E x p l i c a l a m ane r a de p r epa r a r e l s r eac t i us es pec í f i c s .

A l iberas J . , Izqu ierdo M. Pensar , ac tuar i par lar a a l c lasse de

c iènc ies . Per un ensenyament de les c iènc ies rac iona l i raonable . Serve i de Publ icac ions de la Univers i ta t Autònoma. Mater ia ls 150. Be l la ter ra , 2004. És mo l t i n t e r es s an t l a pa r t de t r eba l l s p r àc t i c s . P r es en t a ex tens am en t l ’ ú s de l es bas es d ’ o r i en tac i ó i l e s V heu r í s t i ques de Gow in . Pa r l a e x tens amen t de l s mode l s .

Bon i l Garga l lo J . , La recerca ava luat iva d ’un programa de l ’ass ignatura de d idàct ica de les c iènc ies exper imenta ls d issenyat prenent com a marc teòr ic e l parad igma de la complex i ta t : o r ientac ions per a l canv i . Dep. de D idàct ica de la Matemàt ica i les C iènc ies Exper imenta ls . Be l la ter ra 2005 (pendent de pub l icac ió) .


Cejas Mª I . , Gonzá lez Mª L . , J iménez – Caste l lanos F. , Preparac ión de react ivos. Manua l de laborator io . Ed i tor ia l Paran in fo . Madr id 1986. E l manua l és un bon “ vademéc um” que o r i en ta pe r p r epa r a r e l s r eac t i us n ec es s a r i s , ú t i l s i mé s c omuns d ’ un l abo r a to r i .

Garc ía Ve lázquez A. , Manual de práct icas de microscop ia . ENOSA 1966. És un bon r e fe r en t pe r l e s p r àc t i ques de m ic r os c op ia . Té p r àc t i ques mo l t gu i a des . És u n l l i b r e ú t i l pe r e l s a l umnes i p e r e l s p r o fes s o r s .

García Velarde A. Morfo logía y anatomia (B io logía I I ) Manual de práct icas . ENOSA. Madr id 1967. És un man ua l mo l t b o pe r mo r f o l og ia i an a tom ia an i ma l i vege ta l .

Gendrot A. , Masson M. Sciences Phys iques. 3e Techno log ique. Hachet te Techn ique. Par is 1990. L l i b r e ex t r ao r d i na r i pe r l a v i s i ó que dóna en l ’ ens enyamen t de l a qu ím ic a , l ’ e l ec t r i c i t a t i l ’ e s tà t i c a amb un s i s tema d ’ au toa va lu ac ió .

Gendrot A. , Masson M. Sciences Phys iques. 4e Techno log ique. Hachet te Techn ique. Par is 1989. L l i b r e e x t r ao r d i na r i amb e x emp les mo l t ben p r es en t a t s on s ’ i n t r odue i x l ’ au toa v a luac ió en l a F í s i c a i l a Qu ím ic a pe r e l s es tud ian t s de t ec no l og ia .

Gi l D. , Car rascosa J . , Fur ió C. , Mar t ínez – Tor regrossa J . La enseñanza de las c ienc ias en la educac ión secundar ia . ICE Univers i ta t de Barce lona – Horsor i 1991. És un t ex t que ha es dev ingu t c l às s i c en e l p l an te j a m en t i r es o luc i ó de p r ob le mes de F í s i c a i de Qu ím ic a .

Grup Mar t í Franqués (Bar ra l Travesset A. , Corominas V iñas , J . , Fanes Areny M. , G i l Be l t rán A. , Lozano Mar t ínez M. T. , L lorens Mest res R. , Rodr igo L lop is L . , V i l le l la Pu ig M. , De La Vi l la Ugas J . ) ¿Eso es química?. Co lecc ión BREDA Ed i tor ia l A lambra. Barce lona 1986. E l manua l p r es en ta mú l t i p l es ac t i v i t a t s p r àc t i ques s ob r e ne t e j a , c os mè t i c a i a l i men ta c i ó .

Grupo Servet (A lvada le jo C. , G iner A. , Morguí Merce Mª. , N is ta l M. , Rub io Mª L . ) . Por qué comemos. Co lecc ión BREDA. Ed i tor ia l A lambra. Barce lona 1986.


Manua l e x t r ao r d i na r i s ob r e e l s a l imen ts i l ’ apa r e l l d i ges t i u , amb mo l t es ex pe r i ènc ies en tenedo r es i f à c i l s de po r ta r a t e r me amb e l s es tud i an t s d ’ ES O.

Lehn inger A. L . Curso Breve de Bioquímica. Ed ic iones Omega. Barce lona 1976. L l i b r e e x t r ao r d i na r i pe r r es o ld r e qües t i o ns i dub te s b i oqu í m i c s .

Mendez Mateu, I . , Pu jadó i BROS, M. In forme: e ls add i t ius a l imentar is . Genera l i ta t de Cata lunya. Depar tament de San i ta t i Segureta t Soc ia l . Barce lona 1985. C on té i n f o r mac ió exhaus t i va s ob r e l a c l as s i f i c ac i ó de l s add i t i u s a l imen ta r i s i l a s e va ID A ( I nge s ta d i à r i a admes a ) .

Mor in E. , Roger C iurana, E. , Domingo Mot ta R. Educar en la era p lanetar ia . E l pensamiento comple jo como método de aprendiza je en e l er ror y la incer t idumbre humana. UNESCO, Un ivers idad de Va l lado l id , I IPC ( Ins t i tu to In ternac iona l para e l pensamiento comple jo) , USAL (Un ivers idad de l Sa lvador ) . Va l lado l id , 2002. I n te r es s an t l a I n t r od uc c ió i l ’ e p í l eg pe r en tend r e e l pa r ad ig ma de l a c omp le x i t a t .

Pu jo l , Rosa Mª. Didáct ica de las c ienc ias en la educac ión pr imar ia . Ed i tor ia l Sín tes is S.A. Madr id 2003. És un l l i b r e mo l t n ovedós q ue p r es en ta amb m o l t a c l a r e da t e l pa r ad igma de l a c omp lex i t a t ap l i c a t a l e s C iènc ies Expe r i men ta l s a P r im à r i a .

Rodr íguez Pérez, Carmen Mar ía ; Rave lo Socas, José Lu is ;

Pa lazón López, José Mar ía . Técn icas de organ izac ión y segur idad en e l laborator io . Ed i tor ia l Sín tes is . Madr id 2005. Manua l bà s i c pe r o r gan i t z a r e l s l abo r a t o r i s i e l s ma te r i a l s .

Sanmar t í N. Didáct ica de las c ienc ias en la educac ión

secundar ia ob l igator ia . Ed i tor ia l Sín tes is S.A. Madr id 2002. És un l l ib re d ’ob l igada lec tura per entendre e ls cor rents que h i ha d ins la d idàct ica de les c iènc ies , és un bon re ferent per saber on es tem i cap on anem.

The Sa l ters ’ Chemis t ry course. Food. Univers i ta t de York 1987.


C on té mo l t es ac t i v i t a t s pe r t r eba l l a r e l s a l imen ts des de l pun t de v i s ta e xpe r imen ta l .

The Sa l ters ’ Sc ience Pro jec t 1990 .Cont ro l l ing Change . Un ivers i ty o f York . He inemann Educat iona l . Es tud ia e l s c anv i s des de l pun t de v i s ta de l a B io l og ia t an t e l s que es r ea l i t z en en l es p l an t es c om en e l c os hu mà . S ’ i n v es t i g a l a d i ges t i ó , l a r es p i r ac i ó , e l s mec an i s mes de c on t r o l de l a t empe r a tu r a pe r c l o u r e f i na lm en t en un es tud i de l a homeos t as i

The Sa l ters ’ Sc ience Pro jec t 1990 .Evo lu t ion . Un ivers i ty o f York .

He inemann Educat iona l . Pr es en ta ac t i v i t a t s pe r es tud i a r l e s d i f e r en t s f o r m es de v i d a que han ana t apa r e i xen s ob r e l a Te r r a i e s pos a en ev i den c ia e l s c on f l i c t es en t r e l es t eo r i es c r eac ion i s tes i e vo lu t i v es .

The Sa l ters ’ Sc ience Pro jec t 1990 . Rest less Ear th . Un ivers i t y o f York . He inemann Educat iona l . Pr es en ta bons exemp les d ’ obs e r vac ió de r oques i mode l s de d i nàm ic a t e r r es t r e .

The Sa l ters ’ Sc ience Pro jec t 1990 .Mov ing on . Un ivers i ty o f York . He inemann Educat iona l . Pr es en ta ac t i v i t a t s pe r es tud ia r l e s r e l ac i ons en t r e f o r c a i mov imen t i s empr e r e l ac i onades amb un a c onduc c ió s egu r a .

Documents

Memòria - xtec.cat · de la Neus Matamala, les observacions d’en Carles López, les agudes i oportunes revisions de la Carme Puig, les matisacions de l’Isabel Riera i les ajudes