Preu 2 e -MAIG 2011

Els morts delGénéral Chanzy,

101 anysd’un naufragi

MARC PONS:“LA CRISI ECONÒMICAQUE HEM PATIT ENS VA

OBLIGAR A FERESFORÇOS MOLT

GROSSOS”

SANTIAGO TADEO:“ L’ALTERNÀNCIA

POLÍTICA ÉSNECESSÀRIA ISALUDABLE”

SA REVISTA D’ACTUALITAT INFORMATIVA I CULTURAL

SSoollee SSáánncchheezzMMoohhaammeedd,,ccaannddiiddaattaaddeell PPDDCC aall’’AAjjuunnttaammeennttddee CCiiuuttaaddeellllaa,,sseennssee rreessqquuee aammaaggaarr

3

EN PORTADASole Sánchez Mohamed,candidata del PDC al’Ajuntament deCiutadella,sense res que amagar( )

Salutació del Presidentdel Consell de Menorca

Que un grup d’emprenedors decideixitirar endavant una publicació mensualcom Més Iris Menorca en temps comple-xos com els que estem vivint mereix totselogis. Amb aquesta iniciativa demostrencoratge i ganes, dos qüestions essencialsper aconseguir l’èxit a nivell professional.

Des de l’experiència de fer créixer i consolidar una revistalocal a Ciutadella, comencen ara una gran aventura. Elcert és que Menorca compta amb un important nombre depublicacions d’àmbit local que cobreixen l’actualitat detots i cadascun dels nostres pobles.

Més Iris Menorca, però, fa una passa més per ocupar unespai en l’àmbit informatiu insular i ho fa amb un objec-tiu clar: convertir-se en una revista d’opinió i d’informa-ció plural de referència a la nostra illa.

Un repte molt lloable per a la consecució del qual la di-recció de Més Iris Menorca comptarà amb el suport delConsell de Menorca. I serà així perquè des de la màximainstitució insular hem valorat sempre la important tascaque realitzen els mitjans de comunicació locals i insularscom a transmissors d’una informació que ha de ser objec-tiva, contrastada i plural i també com a generadors d’opi-nió.

Així, partint del fet que la informació és un eix vertebradorde la societat actual, aquestes dues funcions esdevenencabdals i per aquest motiu han de ser exercides des delrigor i la qualitat periodística.

Aquest ha de ser i de ben segur és l’esperit que impregnaMés Iris Menorca. Enhorabona pel camí que ara començai que esper sigui llarg i pròsper.

Marc Pons PonsPresident del Consell de Menorca

Mes Iris Menorca és una realitat con-solidada, el primer número ha tingutuna gran acceptació per part dels lec-tors i una més que bona acollida perpart de la societat menorquina, que havalorat de manera molt positivaaquesta nova iniciativa editorial.

El mes d'abril es el mes dels llibres, iper açò comptam amb la col·laboració d'un dels mésgrans escriptors menorquins contemporanis, PauFaner, a la vegada que encetam una nova secció de-dicada a les herbes sanadores de Menorca i també usoferim nous reportatges i noves entrevistes.

S'atraquen les eleccions i hem cregut oportú presen-tar-vos les opinions dels dos candidats a optar a lapresidència del Consell de Menorca. tan Marc Ponscom Santi Tadeo oferèixen les seves opinions, la sevamanera de veure i de com ha de ser Menorca a lesnostres pàgines, tot encentant un debat polític del quees dirimirà el futur de l'illa als propers quatre anys apartir del 22 de maig.

Pel que fa als reports, un sobre el que és el Rotarac iel futurs dirigents de l'illa a l'àmbit empresarial, so-cial, cultural i potser també polític i un report inèditsobre el reportatge forense dels morts del GénéralChanzy, que 101 anys després del naufragi que vaconsternar a la societat menorquina de principis delsegle XX veuen la llum per primera vegada a un mitjàde comunicació.

Finalment tancam amb una entrevista atrevida, perprimera vegada a l'illa, una candidata a la batlia d'unajutament posa lleugera de roba, fins i tot nua en unafotografia. Aquí cadascun dels lectors i lectores tindràla seva opinió, però el periodisme ha de ser de vega-des agosarat, modern, provocatiu i sense perjudicis...

Esperem que us agradi aquest segon número de MesIris Menorca i benvinguts a la revista d'actualitat in-formativa de Menorca del segle XXI.

Di pò sit le gal ME 53-2011.DI REC TOR: Bep Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Climent Llopis,

Pep Santos.FOTOS: Bep Al·lès, Isabel Martín.ADRE ÇA: C/ Pin tor Tor rent, 7 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON: 971 38 55 58 FAX: 971 38 29 20A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es

eliris-disseny@infotelecom.esEDITA: Setmanaris i Revistes S.L.

Ciutadella ha acollit desdel passat divendres uns ta-llers de formació, coaching, onhi han pres part 32 joves de lesIlles Balears, 24 dels quals sónde Menorca, que gràcies alstres clubs rotaris de l’illa(Ciutadella, Menoca i Mahón-Mô) gaudiren d’una formció al’abast de pocs. Aquest semi-nari de formació reb el nomde Ryla i augura sempre ungran futur per als participantscom a futurs emprenedors.

Menorca necessita de fu-turs empresaris, dinamitza-dors culturals i socials, deprofessionals en el món del’hoteleria, de la comunicació,de les professions liberals, i ésper açò que l’esforç fet perpart del Rotary Internacionala Menorca és d’alabar i detenir en compte, perquè totssabem que la formació és in-dispensabel i per tant una einaessencial per al futur de l’illa.

Ryla 2011

RROOTTAARRAACCTT::EELLSS FFUUTTUURRSS LLÍÍDDEERRSSDDEE MMEENNOORRCCAA

REPO

RT

PER MARI MAR VIDAL FOTOS: ROTARACT MENORCA

6

¿Què és Rotaract?

Rotaract és un programa de Rotary In-ternacional compost per joves d'ambdóssexes. L'orientació del Rotaract s'abocaa la formació de professionals líders enel seu treball i la seva comunitat a tra-vés de la companyonia i servei a la co-munitat a nivell local i internacional.El seu propòsit és oferir una oportunitatper augmentar els seus coneixements icondicions, que els ajudin en el seu des-envolupament professional i els impul-sin a buscar una solució per a lesnecessitats físiques i socials de les sevescomunitats ia promoure millors rela-cions entre els pobles de tot el món enun marc d'amistat i servei.Els clubs rotaracts formen part d'unainiciativa universal que comença en elmarc de la seva comunitat però el seuabast no té límits. Els rotaractianostenen accés a nombrosos mitjans queofereix Rotary Internacional i la Funda-ció Rotària, ja que aquests són els seuspadrins.Rotaract és una organització no gover-namental, sense ànim de lucre, dedicada

a desenvolupar el lideratge dels seussocis, fomentar l'amistat i brindar serveia la comunitat a través de diversos i cre-atius projectes que pugui sostenir cadaclub a títol individual o aliat amb altresclubs del món sencer.Per poder ser soci d'un club Rotaract, esnecessita tenir les edats compreses entre18 a 30 anys, que treballin, resideixin oestudiïn dins l'àmbit d'actuació del clubi la voluntat d'oferir el seu temps lliure,les seves idees i les seves mans a quimés ho necessitenEl Club Rotaract Menorca es va fundarel 19 de desembre del 2009 després dediversos mesos de preparació i forma-ció. Està compost per un grup de 20joves que ara estan estudiant i treballanta l'illa. Té personalitat jurídica pròpiaindependent dels seus associats, està ad-herit al Rotary Internacional i el seuclub patrocinador el Rotary Menorca.La seu d'aquest club es troba en elsApartaments Royal de Maó i les nostresreunions són setmanals (dijous 19:00 h).Paguem una quota simbòlica i voluntà-ria per a les seves pròpies despeses de10 € mensuals.

Àmbit en què es mouen.El seu àmbit natural és l'illa de Me-norca, des d'aquí estan oberts a tothom.“Ens encantaria tenir el màxim de con-tacte amb l'exterior per poder intercan-viar idees, experiències etc. El fet de serinsular no ha de ser un impediment pera nosaltres sinó tot el contrari, volemdonar a conèixer aquesta illa per tots elsracons del món, per aquest motiu estemunits a aquesta gran família solidària anivell nacional i internacional”.Entre les activitats que el Club porta aterme per donar compliment als seusfins són com a mínim, tres projectesprincipals a l'any: un per a servir a la co-munitat, un altre promoure la compren-sió internacional i estimular elconeixement i finalment l'acceptaciód'altes normes de ètica.

7

REPO

RT

MEMÒRIA D'ACTIVITATSDurant aquest any els projectes que durà a terme el Rotaract són:

A nivell local:· Taller d'estimulació amb el Geriàtric de Maó.· Participació en el projecte "Mulla't per l'esclerosi Multiple"· Col·laboració amb el Projecte "Rehabilitació Illa del Rei"· Venda de llibres de segona mà "Diada de Sant Jordi"· Festa infantil per les diferents associacions de nens discapacitats.· Col·laboració amb Rotary Menorca amb l'Arbre de Nadal· Venda de roba i material de segona mà "Gangaria del Freginal de Maó"· Reis Mags al Geriàtric de Maó· Participació en el Concert d'Aranjuez al Castell de Sant Felip del Rotary Menorca· Col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Lluís programa "Vetlades d'estiu"· Recollida d'Aliments per a Càritas amb Rotary Menorca· Organització desfilada benèfica Infantil a benenifico de Bintaufa abril 2011· Col·laboració amb l'Organització RYLA Balears abril 2011

A nivell nacional:· Participació en l'assemblea Multidistrital de Rotaract Alcoi Juliol 2009.· Organització de l'assemblea Multidistrital de Rotaract (Tots els Rotaracts d'Espanya). Juliol 2010 a Menorca.· Participació en la Conferència Bidistrital Rotaract a València any 2009 i Alacant any 2010.· Participació en el Fòrum de Rotaract i joventut. Alacant 2010· Seminari Fundació Rotary. Inca gener 2011.· Participació en Assemblea Distrital Rotaract a Benidorm març 2011

A nivell Internacional:· Col·laboració amb el programa "Polio Plus" del Rotary Internacional.

Rotaract Club Menorcae-mail: rotaractmenorca@hotmail.com

tlf: 618.58.60.91

SSaannttiiaaggoo TTaaddeeoo::““LL’’aalltteerrnnàànncciiaa ppoollííttiiccaa ééss

nneecceessssààrriiaa ii ssaalluuddaabbllee””PER BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

- Perquè es presenta com a candidat alConsell i al Parlament a la vegada?

- Perquè crec sincerament que el presidentdel Consell ha d’estar present on es debaten,consensuen i es prenen les decisions impor-tants que afecten als menorquins. El que hihagi un o dos candidats no és important pera la ciutadania; el més important és exercir lapolítica amb responsabilitat i en benefici dela gent tant al Consell com al Parlament.

- Quines seran les seves primeres deci-sions si guanya les eleccions?

- El primer de tot serà racionalitzar l’admi-nistració, agilitzant els tràmits als ciutadansi acabant amb la inseguretat jurídica. Ambaçò vull que la societat torni a agafar prota-gonisme i que l’administració faci una passaenrera. Es tracta de crear el clima necessariper generar confiança per atreure inverssionsi amb açò llocs de feina. L’administracióestà per fe més fácil la vida a la gent i no perposar-li obstacles.

- El PP sempre guanya les eleccions peròal final acaba governant el PSOE gràciesal PSM. Com pensa evitar aquesta situa-ció?

- A part de crec que l’alternància política ésnecessària i saludable per a la democràcia,després d’un pacte d’aquests dos partits du-rant els darrers dotze anys el balanç posa elspels de punta: gairebé 7.000 aturats, el campa la UVI, el tancament massiu d’empreses,fugida d’inverssors i un equip de govern in-

sular que ni està ni se li espera. Jo, encanvi, em presento davant la gent amb

les idees clares: no més burocràciagratuïta i més deixar jugar als

empresaris que són els que de veritat fan lamillor política social que és la creació dellocs de feina.

- La gent està molt preocupada amb lacrisi. Pot donar algunes pautes de comsortir-ne?

- Que l’administració pagui en un terminimàxim de 30 dies, amb l’execució inmediatade les obres aprovades, modificant el PTIperquè no estranguli la iniciativa privada,potenciant l’estalvi públic reduint despesesde publicitat, protocol i viatjes i baixant elnúmero de directors insulars i prioritzant lesinverssions productives.

- Quina és la diferència entre vostè i MarcPons?

- Jo prefereixo rallar del projecte del PP,però entenc que no puc esquivar aquesta pre-gunta. Alguns pensen que Marc Pons va ar-ribar al seu càrrec com a president delConsell per una porta lateral, perquè ell nova guanyar les eleccions de 2007 com a capde llista. Amb açò estic d’acord. Però ja coma president del Consell crec que li faltagarra, il·lusió i ganes d’aconseguir un millorfutur per a Menorca, cosa que hauria de serla seva responsabilitat. Sense aquesta quali-tats no pots ser president del Consell. Diferències?... Una substancial i bàsica: elmunicipalisme. Crec que exercir responsa-bilitat en política des de dalt sense haver fet

ENT

REV

ISTA

“Quan l’has exercida, veusla política d’una altra manera”

política municipal, és difícil. La políticamunicipal t’apropa a la gent, als seusproblemes… Quan l’has exercida, veusla política d’una altra manera.

- Quina és la seva postura respecte ala política lingüística?

- El que hem defensat sempre des del PPés la lliure elecció de centre educatiu,fomentar i protegir les modalitats delmallorquí, menorquí, eivissenc i for-menterenc i, el més important, que elsnostres infants aprenguin de ben jovesl’anglès.

- El camp està de moda darreramenti no per motius positius. Quin mis-satge envia al sector?

- Volem un sector primari a Menorcaque no hagi de dependre de les ajudesde l’administració. Per açò apostam deforma decidida pels productes de Me-norca com pot ser el formatge QuesoMahón-Menorca. Menoca ja comptaamb productes del camp de qualitat, elque falla és la promoció. Necessitammillorar en aquesta part. El camp ésrendible si creiem en ell.

- Sortir o entrar a Menorca apartir del capvespre en tempo-rada baixa es gairebé missióimpossible. A més volar a Bar-celona des de Menorca costa eldoble que des de Mallorca. Compot solucionar el PP aquesta si-tuació?

- Conec aquesta problemàtica per-què jo també estic obligat a agafaravions setmanalment. I per açò seràsa nostra principal preocupació jun-tament amb la creació de llocs de feinai reduir l’atur. A més crec que una partde la solució passa per millo-

rar el nostre producte. Quan la gent vegitot el que pot oferir Menorca i vulguinvenir, les companyies aèries tindran elsuficient mercat com per devallar preusperquè aquestes línies seran competiti-ves. Però a més exigirem la millora de ladeclaració de Servei Públic perquè elsperjudicis que provoca la doble insula-ritat siguin combatuts amb un percen-

tatge de descompte major per a les illesmenors.

- El turisme a Menorca representa el80% del PIB. Què proposa per aquestsector?

- Tres dades: en els darrers 11 anys hemperdut 400.000 turistes estrangers, latemporada turística ha passat a ser de sismesos a gairebé tres i el PSOE governaa Menorca des de fa 12 anys... Per lanostra part, el PP propossa mesures con-cretes: un nou pla mirall per reformarles urbanitzacions, fer realitat el paradornacional i l’lús turístic del Llatzaret ,posar en valor les Coves de Cala Blanca,fer un pla de camps de golf i aprofitar lanostra natura per atreure turistes, són al-gunes de les nostres iniciatives.

- Vivint a una illa amb importantscostos de trasllats seria una bona ideamillorar tot el referent a les noves tec-nologies. Ho contempla el seu pro-grama electoral?

- És clar que sí i per açò volem que ferrealitat el projecte Menorca Accessibled’implantació a nivell insular d’unaxarxa WIFI. També volem millorar lacobertura de telefonia mòbil i impulsa-rem les ajudes per informatizar els co-merços perquè siguin més competitius.En definitiva, volem que Menorca siguiun referent en NNTT per compesar lanostra insularitat.

- El perill que ha provocat el tsunamidel Japó torna a posar el problema del’energia a la palestra. Quines pro-postes aporta vostè sobre energia?

- Va ser un Consell governat pel PP elque va impulsar la declaració de

Menorca com a Re-

“ Quan la gentvegi tot el que pot oferirMenorca i vulguin venir,les companyies aèriestindran el suficientmercat com per devallarpreus perquè aquesteslínies serancompetitives.

10

”

11

serva de la Biosfera i per açò ara volemaprovar un Plan d’Energies Renovablesque permiti la implantació d’empresessubministradores d’energia alternativacom la fotovoltaica, eòlica i biomassa.També volem propiciar la instal·laciód’una planta de biogàs a l’escorxadorinsular.

- Les infraestructures juguen unpeper decissiu en la recuperació eco-nòmica. Què proposa en aquest sen-tit?

- El Pla Director de Carreteres que haaprovat inicialment el Consell està basaten mini actuacions que no suposen, nide bon tros, un pla integral de millora dela principal via de connexió terrestre deMenorca, tal i com demanen tots elssectors productius i econòmics de Me-norca i la gran majoria de la societatcivil. No es contemplen solucions defutur com el desdoblament i no s’hadonat resposta als principals problemesque pateix la xarxa viària de Menorcaen el seu pas per la carretera general nia l’aïllament de Ciutadella.

ENT

REV

ISTADes del Partit Popular volem apostar perfer infraestructures que tenguin visió defutur. Com vostè ben diu les infraes-tructures juguen un paper fonamental enel desenvolupament social i econòmicd’una societat, pels seus efectes tant di-rectes com indirectes en tots els àmbits.

“Des del Partit Popular volemapostar per fer infraestructuresque tenguin visió de futur”

L'any passat es van complir 100 anys del naufragi que més repercussió ha tingut a ni-vell local i internacional, el del vapor francès Général Chanzy en la matinada del 10 defebrer de 1910, un fet horrible que encara perdura en la memòria de la societa menor-quina.Al llarg d'aquests 101 anys s'han publicat als mitjans de comunicació moltes imatgesdel naufragi ocorregut al Codolar de sa Torre Nova, on hi van desaparèixer 156 perso-nes i sols va salvar la vida un jove agent d'aduanes, Marcel Baudez, que es va llençar al'aigua amb l'intenció de salvar-se nedant cap a terra, cosa que va aconseguir al poder-se refugiar a una cova dels penyasegats de la costa nord de Ciutadella. Com apuntàvem,s'han publicat moltes imatges del naufragi, però n'hi ha algunes que fins ara són inèditesi desconegudes per a la majoria de la gent, les del reportatge forense del cossos que esvan poder rescatar. Mes Iris Menorca ha rescatat aquestes imatges i les publica 101anys i pocs mesos després del fatídic naufragi, un naufragi que segueix commocionanta la societa menorquina.

13

REPO

RT

ELS MORTS DELGÉNÉRAL CHANZY

- 101 anys d’un naufragi-PER BEP AL·LÈS FOTOS: ARXIU EL IRIS

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 11. Home molt robust, de gran talla, d’uns 30anys. Cabells i mostatxos negres, pell molt blanca i mans ca-lloses. Du un peu calçat amb una sabata negra. Li falta tota lapart posterior del crani i el cervell. També li falten els ossos delpolze de la mà esquerra. Té la cama dreta rompuda per damuntdel genoll.

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 22.. Home alt, rabassut, calb. Cabell negrecanós, mostatxo ros i curt. Edat aproximada 60 anys. Té lacama esquerra més llarga que la dreta. Sense anells. (Identifi-cat com Jean Rossi, encarregat del rebost del vaixell).

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 33. Dona jove, de bona alçada, morena, ca-bells negres, bon semblant. Amb senyals a les orelles d’haverdut anelletes. Anell d’or en dit anular de la mà esquerra ambla inscripció “J. Crespel M. Ducerf, 23 juin 1892.” (Va ser iden-tificada com Marie Crespel, una de les cambreres del vaixell.L’enterraren en el nínxol 103).

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 44. Dona de cabells grisos, ulls blaus, caracompletament desfigurada. Edat de 55 a 60 anys. Braç esque-rre romput. En el dit anular de la mà esquerra du un anell senseinscripcions.

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 55. Home d’edat aproximada als 60 anys.Barba grisa. Vestigis de calçons interiors de llana. Sabates ne-gres i calcetins de color canyella. (Va ser reconegut per un ofi-cial de la marina francesa com el metge de bord, Mr. A.Catanée).

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 66. Dona d’uns 40 anys. Ulls blaus. Cabellcastany. Du tres anells a la mà esquerra i dos a la dreta. Un d’a-quests, d’or amb un diamant. Un altre du enganxada una mar-quesa. El darrer és una aliança que du la inscripció “A.A.J.N.23 oct 1890.” És d’alçada regular i se la suposa artista. (Iden-tificada com Mme. Audibert).

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 77. Dona d’uns 25 anys, alçada regular, grossa,cabell negre. Empra calces i sabates negres amb cordons; talonsalts amb rodella de goma. Du, a l’orella esquerra, un tros d’ane-lleta. Dos anells en els dits anulars d’ambdues mans. Un oval amblloc per a tres pedres, on n’hi falta una. Un altre sense pedres pera fotografia. (Identificada com la jove alemanya Mlle. LucieWeill).

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 88. Dona de 25 anys d’edat. Cabell negre,bona alçada. Li falten dents, cara mutilada. Du dos anells en eldit anular esquerre; un d’or amb la inscripció “F.I.X.”, i unaltre amb un brillant i una perla que du el número 1.223.

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 99. Home. Edat de 20 a 25 anys. Ros i unpoc calb. Mostatxo ros molt retallat. Una cicatriu corba en laregió temporal esquerra. Nas aplanat. (Va ser reconegut com elmetge alemany Mr. Hammers, que feia un viatge de plaer).

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 1100. Dona de 18 a 20 anys. Cabell negre. Im-possible donar senyals perquè està completament destrossadai en avançat estat de descomposició.

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 1111. Dona. Massa informe. Li falta el braçdret.

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 1122. Dona. Tros de la regió pectoral, braç,mà esquerra i natja.

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 1133. Home. El rostre presenta vestigi de mos-tatxos. El cap està convertit en una massa informe. Té les manscalloses. Li falta la cama esquerra.

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 1144. Home. Edat sobre els 40 anys. Cranidestrossat. Du un anell a la mà esquerra amb la inscripció“L.B.G.H. 10 juin 1896.” (És identificat i resulta ser Mr. Ge-orge Halouze, que vivia al carrer Lamartine, 42 de París).

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 1155. Home d’uns 60 anys, barba imperial ca-nosa, presenta una cicatriu en la regió temporal esquerra. Ca-bell negre; calb. Anell sense inscripció en el dit d’enmig de lamà esquerra. Calça en el peu dret un calcetí color canyella i sa-bata amb taló de goma. Piga a la part interna i inferior de laregió femoral esquerra.

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 16. Massa informe; pertanyent a les regionstoràcica i abdominal d’un cos de senyora. Indicis de cabellnegre.

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 1177. Home d’uns 60 anys d’edat, d’estaturamés que regular, de pell blanca, mans fines, dits sense anells icabells grisos. Porta restes de camisa blanca amb les inicials E.B. entrellaçades i botons de nacre. (Va ser identificat com Mr.Edouard Bolondo).

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 1188. Home en edat madura, d’estatura re-gular, robust, calb, cabells negres i bastant llargs, mostatxoscanosos i indicis d’haver portat barba. Du un anell amb bri-llants i un altre amb la inscripció “Gabrielle a Bruno, 7 aout1892”. (Identificat com el capità del Général Chanzy, Mr.Bruno Cayol).

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 1199. Home amb un anell d’or en el dit anu-lar de la mà esquerra. Estatura regular. Li manquen el braç i elpeu drets, amb una cicatriu en el braç esquerre, la cama dretarompuda pel terç inferior.

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 2200. Home rabassut sense mostatxos nibarba. De bona estatura. La cama dreta rompuda pel terç in-ferior.

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 2211. Completament destrossat, sense el cap niel peu dret. Per la seva corpulència podria ser un fillet d’uns 8anys.

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 2222. Home en complet estat de descomposi-ció. Li falten el cap i el braç dret. Estatura sobre1,70 m. Podríem conèixer-ne l’edat per un tros de mandíbula.

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 2233. Dona. Li falten el cap i el braç dret.Bona dentadura. Sembla jove.

- CCaaddààvveerr nnúúmmeerroo 2244. Home de ventre cap avall amb la camadreta, però de l’esquerra només hi ha fins al genoll. No té capsenyal. // Un braç sencer que sembla de dona. Són parts de di-ferents cossos. Van ser incloses en un mateix nínxol, però se-parades per posts de llenya per desig del capellà encarregat delcementeri.

els que definiran la sortida a aquestacrisi econòmica. No totes les sortidessón iguales. La sortida a la crisi ha d’es-tar lligada a la capacitat de creació dellocs de feina. Hem d’anar reduint lesxifres d’atur. La propera legislatura seràtambé la legislatura on es transformaràtota la carretera general. Tenim 68 mi-lions d’euros del conveni amb el Go-vern de l’Estat. Ara feim la variant deFerreries i després vindrà el que és laresta de la carretera general. Seran qua-tre anys on consolidarem la tendència al’alça dels mercats europeus, en tot elque són arribades de turistes, on Françafa un bot molt important, on Alemanyarecuperarem les xifres dels anys 90, i onobrirem nous mercats com, per exem-ple, el rus. Seran quatre anys on tambéaugmentarem el nombre de places d’as-sistència social a tots els ajuntaments.Seran quatre anys on la concertació so-cial, és a dir, tancar acords entre empre-saris i sindicats, serà clau a l’hora detirar endavant amb totes aquestes qües-tions. I han de ser quatre anys on hemde ser capaços de suprimir una part deburocràcia, que no ens aporta res, queesteim obligats per llei, però que l’hemde fer més simplificada. Aquests són al-guns dels eixos que anirem desenvolu-pant al llarg d’aquests quatre anys.Hem de fer també una passa molt im-portant en la producció d’energies alter-natives. Menorca produeix un 2%nomes d’energies renovables. Hem defer un bot que ens ha de dur a superarels ratis de Kioto, en quatre anys. Enaquests quatre anys veurem cotxes elèc-

18

MMaarrcc PPoonnss::““La crisi econòmica que hem patit ensva obligar a fer esforços molt grossos””

PER BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

- Quina és la valoració que fa d’a-quests darrers quatre anys i quinesseran les prioritats a la pròxima le-gislatura amb un govern dirigit peren Marc Pons?- Han estat quatre anys molt intensos i,a la vegada, ens ha tocat afrontar la crisieconòmica més dura dels darrers vui-tanta anys. Això ens ha obligat a haverde redireccionar esforços de govern.Uns esforços de govern que ara comen-cen a donar resultats. Ja podem parlard’un increment en l’arribada de nombrede turistes que, en aquest 2011, tindràuna traslació en ocupació de llocs defeina. Serà una bona temporada aquestade 2011. Les circumstàncies que hemviscut ens han obligat a haver de cercarles màximes inversions públiques i de-satascar projectes històrics, com el de lavariant de Ferreries, o el del port de Ciu-tadella. La crisi econòmica que hempatit ens va obligar a fer esforços moltgrossos per donar resposta a tota aque-lla gent que ha quedat sense feina isense recursos i que necessitava tocaruna porta i que algú els hi donés unaresposta. Esforços en renda mínima, enatenció a les persones,... Santa Rita ésuna realitat d’aquesta legislatura. Tenimla ràtio més alta de Balears en places deresidència i no hi ha ningú en llista d’es-pera en plaça de centre de dia. Han estatmolts els esforços. La valoració és, pertant, positiva, en tant que Menorca hademostrat la seva capacitat de reacciódavant la crisi econòmica.Qué esperam en aquests propers quatreanys? Aquests propers quatre anys seran

El president del Consell insular de Menorca, Marc Pons, ens rep al seu despatx de l’edifici dela Plaça Biosfera. Marc Pons és una persona senzilla, tranquil·la i que desprèn bonhomia.

19

ENT

REV

ISTA

20

trics passejant per Menorca. Ja en co-mençam a tenir algun. Veurem en quatreanys com Menorca és seu de laUNESCO, d’una manera confirmada.Són projectes que s’han ant treballant ique seran l’eix del proper govern socia-lista al Consell insular- És fàcil governar amb el PSM? Hiha una bona convivència entre els dospartits? Com ho ha viscut vostè, ara,que li ha tocat ser el president delConsell?- Governar no és fàcil. Tirar tots els pro-jectes que comentava abans implica fermolts d’esforços per trobar consensos,per cercar acords i per consolidar ini-ciatives. En aquest sentit, el treball dinsl’equip de govern ha tingut momentsagradables i fàcils, i d’altres que no hohan estat tant. El fet que sigui fàcil o di-fícil no és lo més important. Lo més im-portant és que els resultats que surtin detots aquests esforços, als ciutadans elshi valguin la pena. I jo sí que crec, quetots els esforços han valgut la pena, per-què d’aquests esforços se’n comencen aveure importants resultats. - Si hagués d’escollir un moment ouna fita aconseguida dins aquesta le-gislatura, quin seria?- N’he tingut de moments agradablescom a president. Tal vegada, un momentimportant ha estat veure començar lavariant de Ferreries. Ha estat un mo-ment on penses, tots els esforços, totesles suades, totes les anades a Madrid, lesdiscussions, la capacitat de convèncer,han valgut la pena quan veus com estransformen en una realitat i que Me-norca va fent bots cap endavant. N’hi hatambé d’altres, com veure com hem as-solit increment d’escoletes, veure comSanta Rita es va obrir i no hi ha hagutpràcticament queixes i que està donantuns serveis extraordinaris. Són d’aque-lles estones en que veus com els esfor-ços d’aquest equip de govern que tencl’honor de presidir han valgut la pena. - I el pitjor moment?- De moments durs també n’hem tingut.Des de la perspectiva personal, el que

van suposar determinades afirmacionsque qüestionaven l’honorabilitat de lameva família. I això són moments que,a nivell personal, saben greu. - El Govern balear ha mantingut unabona sintonia amb el Consell insulari s’ha aconseguit importants inver-sions per Menorca. Confia en queFrancesc Antich pugui seguir gover-nant a Balears?- Jo n’estic convençut que Francesc An-tich seguirà governant a Balears. Segurque es sabrà apreciar la feina realitzada.Ha tingut la capacitat, dins un governque no era fàcil, de marcar un ritme idonar respostes als ciutadans. Estic con-vençut que els ciutadans sabran valoraraquesta manera de fer.- Quina lectura i quina valoració enfa del succeït a Ciutadella?- La valoració ha de ser forçosament ne-gativa. No només per la imatge que esdóna cap a l’exterior, sinó perquè s’haconstatat una pràctica de fer política quel’hem de condemnar de totes totes. El

que hem de demanar és que la justíciaactuï amb diligència. L’hem de deixaractuar. I que donin una resposta eqüà-nim i justa. I la capacitat de que els go-verns de futur superin aquesta manerade practicar la política. Tenc la con-fiança de que això serveixi perquè hihagi un abans i un després de tot el queha succeït.- Des de les administracions s’ha re-colzat sempre molt el turisme i el sec-tor agrari, en canvi el sector

industrial sembla que estigui un pocoblidat. És possible canviar aquestadinàmica?- Aquí hauríem de diferenciar. Les com-petències en matèria d’indústria són delgovern autonòmic, no són del Consellinsular, i els plantejaments són, a vega-des, diferents. En qualsevol cas, hi hahagut estratègies de treballar al costat del’empresariat industrial. Tant en calçatcom en bijuteria s’han rebut subven-cions directes per promoció i de capaci-tat per anar a diferents fires. El sectordel calçat, en aquests moments, té pers-pectives de creixement cap a futur, i labijuteria, esteim veient, que està plante-jant estratègies de comercialització id’internacionalització, fins i tot arribanta Xina. Feim feina amb moltíssima qua-litat. Són empreses que s’han sabutadaptar a les noves realitats, que s’hansabut internacionalitzar... i això és moltimportant, i són un mirall on altres sec-tors s’hi haurien de mirar, sobretot en el

“”

Governar noés fàcil. Tirar totsels projectesimplica fer moltsd’esforços pertrobar consensos

21

ENT

REV

ISTAsentit d’entendre el mercat com elmón sencer. Vull manifestar el meuestalonament cap els esforços queestan fent tant el sector bijuter comel del calçat.- Per acabar, creu que dia 23 demaig, Menorca es tornarà desper-tar socialista?- Treballam perquè així sigui. Leseleccions estan obertes fins que noes sapi el resultat. Hem aprés que del’esforç continu es treuen els resul-tats. No he estat mai una persona queespera que les coses caiguin del cel.Esperam que els ciutadans sapin va-lorar tot l’esforç que s’ha fet.

SSoollee SSáánncchheezz MMoohhaammeedd,, ccaannddiiddaattaa ddeellPPDDCC aa ll’’AAjjuunnttaammeenntt ddee CCiiuuttaaddeellllaa::““MMoollttss jjoovveess nnoo ffaann ccaass ddeellss pprrooggrraammeesseelleeccttoorraallss,, ppeerròò ssíí ddee ddooss ppiittss””

PER CARLES MARQUÈS FOTOS: MES IRIS MENORCA

Es defineix a si mateixa com una per-sona “irreverent”, “transgressora”,“rondinaire”, un pel “cínica” i també“apassionada”. Així és Sole SánchezMohamed, nascuda el 1972, la candi-data del Partit Democràtic de Ciutadella(PDC) a la batlia de ponent. A la web delPDC compta sense cap tipus d’embuts ide rubor la seva vida. Una vida que esva iniciar –explica- amb el seu naixe-ment en una pastera. Una infantesaplena de dificultats i infelicitat –l’asma,un pare maltractador i cruel que la vaabandonar a ella i a la mare moltes ve-gades…- ha forjat un caràcter fort i hafet de Sole Sánchez la dona que és avui.Amb la mateixa sinceritat aclaparadoraamb què despulla els aspectes més trà-gics i dolorosos de la seva vida, com sies trobés davant el divan d’un psicoana-lista, Sole Sánchez nua també enaquesta entrevista el seu cos per mostrarel seu costat més provocador i sensual idesafiar els convencionalismes socials.És la seva tercera aventura política enunes llistes municipals, després de lesexperiències anteriors del Partit Menor-quí i Unió des Poble de Ciutadella.

23

- Amb quina intenció us presentau ales eleccions?- La nostra idea de partida és que les es-querres i les dretes són vestigis del’època de la Guerra Civil i del fran-quisme. Nosaltres volíem fer una for-mació una mica més evolucionada.Duim dècades de democràcia i no l’hemvist per enlloc. En aquest sentit, desit-jaríem que es posàs fi al bipartidisme.L’actual Llei Electoral afavoreix el bi-partidisme i no ajuda en absolut a quèes fomenti la democràcia. Volem unademocràcia neta. El Partit Democràticde Ciutadella (PDC) no vol ser un par-tit frontissa. Per això, nosaltres no ju-garem aquest joc, sempre estarem a

l’altra banda, fins que el poble de-cideixi que mereixem gov-

ernar.- Quin és l’idearidel partit?- Les bases princi-pals són la defensa

dels Drets

Humans, la Constitució espanyola i laigualtat en tots els sentits. Defensam laigualtat i la prosperitat dins un marceconòmic capitalista, que és el quetenim, però alhora sostenible. El capi-talisme, si no cau en l’abús i l’especu-lació, pot beneficiar tothom.- Quins són els projectes que creis mésprioritaris, ara per ara?- Una nova perspectiva de l’economia,on hi siguin presents els tres sectors: pri-mari, secundari i terciari. Tenim plansmolt concrets per a cadascun d’aquestssectors.- Heu encarregat una campanya elec-toral molt transgressora, amb refer-ències explícites al sexe. Hem pogutveure alguns dels cartells electoralsque preparau i ens hem quedat unamica sorpresos en veure les fo-tografies. No hi ha precedents d’unacampanya així, a Menorca…- És un format distint d’una campanyaque ja ha sortit a la premsa local en unformat una mica més “seriós”, per dir-ho d’alguna manera. La idea sorgeixd’una reflexió prèvia que ens porta apreguntar-nos de quina manera podematreure l’atenció de la gent més jove, laque compta amb una edat d’entre 18 i

25 anys. Aleshores,vam pensar que elport de Ciutadella eraun lloc ideal decaptació d’aquest votjove. Potser molts jovesno fan cas dels pro-grames electorals tradi-cionals, però sí de dospits. És tan sols unreclam.- Quines són les cosesque s’han de canviar aCiutadella?- El canvi principal quehem de fer és un canvide mentalitat social. Nohem referesc tant a uncanvi de poder, o departit, sinó a un canvique neix de l’ànima del propi menorquí,de la percepció que té del món. Elmenorquí d’avui en dia no és elmenorquí de fa quaranta anys, i ha d’e-ducar els seus fills des d’aquesta per-spectiva. Hem d’evolucionar moltencara. Per exemple, amb les parellesinterracials. Crec que ens podem en-riquir moltíssim amb als nouvinguts.Hem de deixar de pensar que pel simplefet de muntar una botiga sempre entrarà

gent o que pel simple fet de con-struir uns pisos ja som promo-tors. S’ha de fer un estudi afons de les perspectives quehi ha. - Parlaveu abans d’igual-tat. Un dels eixos delvostre discurs és ladona…- La dona a Ciutadella no

se potencia. La majoriadels partits només fa servir les

dones per omplir les llistes. En al-guns casos és cert que hi ha dones quesón caps de llista que són professoresd’escola, o enginyeres, com és el cas del’actual batlessa de Ciutadella, però engeneral estan totalment infravalorades.Aquí, sembla com si totes les doneshaguessin d’estar casades als vint anys iescaig i amb fills. En cas contrari, oestàs mal vista o te qualifiquen de les-biana.

ENT

REV

ISTA

“Ciutadella té moltes mordasses.És un entorn social petit”

- En què ha fallat aquest Ajunta-ment?- El d’ara o els precedents.- Tots, en general…- El que ha fallat aquests darrers trentaanys ha estat el bipartidisme, les coali-cions i que cap dels governs que hemtingut no ha estat responsable en elmaneig del doblers. Hi ha hagut forçamala bava.- Mala bava?, què voleu dir?- Com que es dóna una situació de bi-partidisme molt evident, el partit queguanya les eleccions aixafa els projectesdel govern anterior. Cada quatre anys,cada dos, o cada tres mesos. Això pos-sibilitat que alguns projectes que sónbons no es duguin a terme i que no hihagi continuïtat. Aquesta manca de con-tinuïtat fa, precisament, que molts pro-jectes quedin dins calaixos i que els ques’han començat no s’acabin.- Quina herència s’ha deixat?- Cada any hi ha un clot mésgran. La gent que comanda al’Ajuntament no es comporta,a l’hora de manejar elsdoblers, com ho faria si fos-sin els de ca seva, i no fa altracosa que demanar un préstecdarrere l’altre i col·locar unmunt de càrrecs de confiança ointerins, cosa que fa que el per-

sonal de l’Ajuntament cresqui cada copmés. D’aquesta manera, el partit quegoverna exerceix millor el seu control.En alguns departaments de l’Ajunta-ment hi ha gent que porta deu anys tre-ballant de forma interina quan el màximpermès són sis mesos. Aquesta gentmolts cops no té la suficient preparaciói no hauria d’estar ocupant aquests llocsa l’Administració.

24

“Cada any hi ha un clot més gran.La gent que comanda aL’ajuntament no es comporta al’hora de manejar doblers”

25

- Què en pensau del forat econòmicque han deixat els governs anteriors?- Si el ciutadà del carrer no paga a l’Ad-ministració, li embarguen el seu compte.Curiosament, hi ha persones –no tencperquè donar noms- que no paguen els

fems i deuen, posem per cas, 60.000euros, i a aquests no els embarguen res.D’aquesta situació se’n deriven d’altres:l’amiguisme, les permutes, els favors…Tothom espera que pugi el seu amic.- Abans de l’entrevista, em parlaveu

26

favor. Hi ha traves de tota mena. Itambé, prejudicis socials. De fet, aquest

reportatge de MÉS IRISMENORCA és una

mica transgressor. Enaquesta societat totsens consideremmolt moderns peròser homosexualsegueix sent unestigma. No hau-ria de ser així. Ni

tan sols n’hauríem defer qüestió. Ser homo-sexual és avui encara uncàstig diví. - Quin futur li veis a Menorca?- Menorca acabarà sent una roca nua.Aquí sembla que si sembrem unaplanta, ha de ser autòctona o res. Autòc-tones són les sargantes i quatre matollsde la marina. A banda, si no es deixagenerar economia, arribarà un momentque l’únic que tindrem seran roques.

“Ser homosexual ésavui encara una menade càstig diví”

“La majoria delspartits polítics fan servir nomésles dones peromplir les llisteselectorals”

de les mordasses socials. A què usreferíeu?- Ciutadella té moltes mordasses.És un entorn social petit, itothom està emparentatentre si i tothom té com-promisos. I qui no en téés perquè pensa que talpersona és del PP, odel PSOE, i, per tant,no la puc ajudar, osí, perquè li dec un

Sole Sánchez Mohamed mostra enaquesta entrevista la seva cara més des-inhibida i transgressora

27

“Menorca acabarà sentuna roca nua”

La candidata del Partit Democràtic deCiutadella exhibeix els dos seus princi-pals arguments per a les eleccions i de-nuncia la ‘mala bava’ que hi ha, en laseva opinió, a determinats espais delconsistori.

- No és la primera vostra experiènciaen política en unes llistes. Per què nova quallar la vostra participació en elsprimers projectes (PMQ i UPCM)?- Vaig participar a les llistes del PMQamb molta il·lusió i molt d’afecte.Llorenç Casasnovas era una personamolt excèntrica però, alhora, molt trem-pada. Tot i patir, en aquells moments, untumor al coll, era una persona vitalís-sima. Després, però, la cosa es va tòrcerquan ell va decidir deslligar-se del seupropi partit. Potser molta gent no ho sap,però la meva primera experiènciapolítica va ser amb el PSOE. Me vanvenir a buscar, però quan van veure queel meu talant era de fer massa feina, lacosa va canviar. Vaig dir que s’havia defer una revisió del personal i ques’havien de reivindicar determinadescoses, però van creure que eren polí-tiques de dretes. Com van pensar tambéque ho era agafar una garnera icomençar a llevar pols a tot, i encarregarauditories per saber què es guanya i quèno. D’altra banda, l’experiència ambUnió des Poble de Ciutadella no va servocativa. Un contracte, un sou i el com-promís de fer un programa que UPCMhavia de portar a terme. Va ser unasituació difícil, especialment pel talantdel candidat, Joan Triay. La mateixa nitde les eleccions ja parlava de penjarcaps i coses semblants. Del programa,res de res.

28

L’espectacular detenció de l’ex-alcalde de Ciutadella, Llorenç Brondo, de l’exregidor del PP, Avel·lí Casasnovas, de l’actual regidor del grup mixt, GabrielCardona, i de l’empresari Manel Mercadal, en el que s’ha vingut a denomi-nar “Operació Xoriguer”, és un acte electoral més de la campanya del PSOEde cara a les properes eleccions de dia 22 de maig.

Tot està estudiat minuciosament. Tot encaixa perfectament. La campanyasocialista consta de dues fases perfectament sincronitzades. La primera és

la que es podria qualificar com “que bé que ho feim tot i que bons que som”. És la de les inau-guracions, les primeres pedres, moltes fotos i medalles. Ara el dic de Ciutadella, demà una es-coleta, després una jornada de portes obertes, etc.

La segona fase, que ara ha començat, és la de “que dolents són els del PP”. I ha començat dela ma de la “justícia” de forma contundent. Creant un circ mediàtic a fi d’alterar el resultat de les urnes. Tot hanestat focs d’artifici perquè al final, tots sortissin en llibertat sense fiança. Molt d’espectacle, molta parafernàliaperquè al final, i de moment, tot hagi quedat en no res.

Algú creu que els jutges i fiscals desconeixen que dia 22 de maig hi ha eleccions? Algú creu que els jutges ifiscals desconeixen que aquestes actuacions poden alterar els resultats electorals? Algú creu que tot això éscoincidència?

Davant els fets ocorreguts, molts podem pensar que s’està utilitzant la justícia amb una finalitat electoral i queno s’empra la mateixa vara de mesurar segons el partit polític afectat. Molts veim, darrera aquesta intervenciótant atronadora de la justícia, una persecució política encoberta. Ara bé, tot podria ser una simple coincidèn-cia... Però, hi ha tantes coincidències...

Antoni Camps Casasnovas

OPIN

IÓPersecució política

Telèfons d’informació: 971 38 55 58 - 669 291 223C/ Pintor Torrent, 7 - 07760 Ciutadella de Menorcaeliris-digital@infotelecom.es

CONFIANSLA TEVA

PUBLICITAT

Al segle XIX, el metge anglès Edward Bach, descobreix, la vibració energè-tica de certes flors i arbres, a través del mètode de solarizarlas; així neixen lesFLORS de BACH. La vibració que transmeten les Essències Florals, tenen elpoder d'augmentar, les nostres vibracions, ajudant-nos en els nostres estats d'à-nim, i així, poder veure la vida des d'una altra perspectiva molt més positiva.He recorregut el camp menorquí, per aconseguir les flors existents , aquí aMenorca, i així, elaborar, aquestes i moltes altres es-sències florals.

Sempreenflor (Alyssum maritimum) Aquesta flor que floreix durant tot l'any, ens aporta dolcesa, relaxació i pau,en moments d'ansietat, tensió nerviosa, i quan la nostra ment i les nostres

emocions estan confuses.

Tàrrec (Salvia verbenaca)Una de les meves preferides, per la seva bellesa, és la flor de Tàrrec. Aquesta essènciafloral, ens dóna força, vigor i energia, per afrontar aquelles adversitats quotidianes,en les quals, sentim debilitat; també ajuda en la recuperació de malalties queconsumeixen molta energia física.

Cama-rotja (Cichorium intybus)La paraula clau per definir aquesta essència és: ALTRUISME.Ens ajuda a perdonar i acceptar, també a saber donar, sense esperar res a canvi.

Ramell dòmbra (Limodorum abortivum) En aquest mes d'abril, comença a florir aquesta majestuosa orquídia. Com a essència floral , obre les portes de la nostra part intuïtiva,i connecta amb la nostra essència.

Remei d’ARMONIA És un remei per tenir a mà en la nostra farmaciola. Recomano aquest remei, en circumstàncies, en què ens tro-bem esgotats físicament, i fins i tot emocionalment.Aquestes són les essències amb les quals està elaborat aquest remei, i de les quals , parlarem en altres edicions:Abelletes , Faig , Vidalba, Estrella vital, Xiprer, Ostra i Vogamarí.

OPIN

IÓEnergia d’illaEssències florals de Menorca

Montse Mascaró P.

GRUPO EDITORIAL BUSCA

COMERCIALES PARA TODA LA ISLA.

VEHÍCULO PROPIO. 25 % COMISIÓN.

971 38 59 62 - 655 17 37 49

Per aquella època solia hostatjar-se a la fonda una família de gitanos. Venien a vendre roba a la ciutat,generalment dues dones i un home. La dona més vella era molt silenciosa; sempre cofada amb un mo-cador negre, tenia la cara arrugada com una patata de Màlaga, en el dir de mumare, tan arrugada quesemblava que havia de treure brulla i tot, allà on li creixien els pèls de la barba. Era, però, molt bonadona, i menjava amb molta correcció, sense fer gens de renou; si li deies res, alçava un dit tot ple denusos, com la branca d’un arbre, i semblava que posava a Déu per testimoni de la seva fruïció. La donajove tampoc no era gens xerradora; era, però, molt polida, amb una cabellera llarga, onada, negra coma carabó, i uns ulls enormes, que li reien quan parlava. Jo imaginava que la vella era la Marededéu, ja

envellida, i que només quan ajuntava les mans per pregar tornava a la flor de la vida, formosa com un sol. La jove devia serMaria Magdalena, i quan l’home tornava de pelegrinar per tota la ciutat, trucant de porta en porta amb la feixina a l’esquena,ella li devia rentar els peus cruixits dins una ribella per eixugar-los-hi després amb aquella cabellera onada com la mar.L’home devia ser el seu pare, alt i fort, rialler, amb el front rodó i els cabells d’una banda planxats damunt la calba.

Aquella vegada els gitanos, que dinaven amb jo a la taula del menjador fosc, havien dut un fillet de la meva edat, de pellblanca com la neu i cabells ben negres. Era fill de Maria Magdalena, i com que n’Adelaida venia sovint a dinar amb nosal-tres, tots tres ens vam fer amics. Sempre estàvem junts, i compartíem els nostres secrets, de manera que quan n’Adelaida vatornar a visitar-me de nits, vam anar a cercar en Pepet i tots tres vam baixar a ca la senyoreta Olla. Vam agafar l’espanta-mosques, i en Pepet anava davant, fent contorsions, i nosaltres anàvem darrere, armats amb l’espantamosques i una granera.Naturalment, ens seguia la nostra cort, que era formada pel gall i les gallines de ca la senyoreta Olla. Li vam prendre cap ala plaça, vam enfilar l’escala i vam pujar dalt el molí. L’alba ens somreia, vellutada de blau, encara amb unes quantes estre-lles pàl·lides, i el gall i les gallines van saltar cap a la paret emblanquinada i hi van quedar estampats en fila índia, com si fos-sin una sanefa pintada.

En Pepet va veure la seva; va anar a cercar el bastó de la Marededéu, que es veu que tenia poders màgics, i va transfor-mar l’aviram en una corrua de cavalls grisos, de tons argentats, i de cavalls bruns. Nosaltres ens vam vestir de cavallers i hivam qualcar, seguits per tots els genets de la fantasia.Vaig pregar a en Pepet que em deixàs el bastó de la Marededéu, i com que em feia molt d’amic, se les va enginyar per re-quisar-lo tot un dia, i la pobra velleta anava com a boja, tornant a totes les cases on havia anat i escorcollant tots els raconsde la fonda en cerca del garrot. Jo l’havia dut a cal meu conco en Llorenç, que era un dels darrers araders de la ciutat, ambel prec que me’n fes un de ben igual. El meu conco va cercar un tros de llenya de la mateixa casta, la va tallar i polir exac-tament amb les mateixes característiques que el bastó original, fins i tot les mateixes mòsses i fallades, i en acabat el va en-vellir i desllustrar, perquè semblàs molt emprat.

─Ja diràs mal des teu conco, que no coneixeries quin és es bo.Somreia, mostrant una dent d’or, amb el cabell curtet, els ulls intel·ligents i una veu pastosa, però suau, que acaronava

l’oïda. I en efecte, quan els vaig haver barrejat, no vaig saber destriar quin era el bastó original. Ho vaig confiar a l’instint, ien vaig deixar un d’un poc amagat, però a l’abast de la velleta. Quan el va trobar, va dir, «Alabat sia Déu», i es va senyar tresvegades. Després va semblar que notava quelcom estrany al tacte, com si aquell bastó no fos el seu, i el va voler provar. Elva clavar en terra, dins el pati, i li va ordenar:

─Floreix.I el garrot va treure floretes blaves, campànules arraïmades, i feia molt bona oloreta, com se correspon al bastó de la Ma-

rededéu. Jo que m’ho mirava de mec de mec darrere els vidres vaig sospirar alleugerit, perquè no havia equivocat el bastó.Els gitanos se’n van anar, però van prometre que tornarien per primavera, i vindrien altra vegada amb en Pepet. Natural-

ment, n’Adelaida i jo l’enyoràvem, sobre tot els primers dies. Va ser llavors que vaig treure el meu bastó i li vaig contar an’Adelaida que la Marededéu l’havia clavat al pati i li havia ordenat:

─Floreix.Clavat al bell mig del pati, el meu bastó també va florir, i n’Adelaida i jo ens abraçàvem, encantats de la meravella i de

l’art d’arader del meu conco en Llorenç, que havia reproduït fins i tot els poders màgics del bastó. Aquella nit vam tornar almolí dels cavallitos i pel poder del bastó, cavalls i cavallers es van posar en marxa, petits, com l’aviram, i quan van arribaral galliner de ca la senyoreta Olla van tornar ser el gall i les gallines. A l’hora del crepuscle vam tornar pujar les escales delmolí, i allà dalt la façana, molt ben pintats, hi havia encara la filera de cavalls i cavallers.A un carreró darrere la fonda hi vivia na Bàrbara, una vella misteriosa que tenia una botiga de fruites i verdures, i tenia tambéfama de bruixa. Asseguda a una engronsadora, amb els cabells blancs despentinats, els ulls enfonsats en pelleranca i la cara

El garrot de la Marededéu

30

esllanguida, no tenia com a gaire bon aspecte. Ja no despatxava darrere el taulell, això ho feia el fill, unhome llarg i prim, també amb els cabells blancs, que no tenia dona. Jo hi anava sovint, a ca na Bàrbara, adur feixets per fer sopa, o bé endívies o fruita. Aquella dona sempre em dedicava un somriure, des del fonsde la seva decrepitud, i potser per això no em feia gens de por. Aquell dia hi vaig anar amb el bastó, i tot justel va veure els ulls se li van encendre i el va voler inspeccionar de prop; se’l va mirar pels quatre costats, elva ben torcar amb el davantal, que no calia, perquè estava ben net, i em va dir:

─Què en vols, d’aquest bastó?─No me’n vull desprendre.Em va oferir tot l’or del món, i jo vaig riure, perquè na Bàrbara no semblava nedar, precisament, en l’a-

bundància. Llavors ella va ajuntar les mans per tancar-les plegades, i quan les va tornar obrir tenia un dia-mant gros com una pruna, lluent com el sol, una joia cosa mai vista; però jo no li vaig voler baratar aquellapedra preciosa pel meu bastó.

─Fas bé, es qui barata, es cap se grata.Me’n vaig tornar cap a casa, més que satisfet amb el meu bastó, i quan vaig veure n’Adelaida li vaig con-

tar la feta. Ella va riure, i en allò vaig conèixer que havia fet bé: què valia, tot l’or del món, comparat amb elpoder de la fantasia? No valia res. Vaig tornar clavar el garrot al bell mig del pati i li vaig ordenar:

─Floreix.Però llavors el bastó no va florir, ans va romandre tan eixut i nu com havia quedat després que la branca

seca havia estat polida i envernissada pel meu oncle.Pau Faner

OPIN

IÓ

31