Preu 2 e -MARÇ 2011

””EEnnccaarraa mm’’eemmoocciioonn qquuaann vveeiigg aa aallggúúaammbb lleess nnoossttrreess ssaabbaatteess””

Joana Barceló:“Puc assegurarque la propera

temporadaturística

serà millor”

NOU PORT DECIUTADELLA,

QUI EN TREURÀ PROFIT?CIUTADELLA O MAÓ

SA REVISTA D’ACTUALITAT INFORMATIVA I CULTURAL

ÚRSULA MASCARÓ

3

EN PORTADAÚrsula Mascaró ens es-pera a la fàbrica deJaime Mascaró a Ferre-ries. Ens rep amb unsomriure i ens fa passara una sala on s’hi expo-sen els seus darrers mo-dels de sabates.

( )

Benvolgudes amigues,benvolguts amics.

La iniciativa de posar en marxa una re-vista mensual com Més Iris Menorca ésemprenedora i és una bona idea. Ara quepassam per un moment difícil econòmi-cament, el director Bep Al·lès i tot el seuequip tècnic demostren que a partird’una capçalera coneguda i amb prestigi,com és l’Iris, hi ha molts més aspectes per

explotar. Més Iris Menorca neix des d’un producte arre-lat i històric amb voluntat ferma d’assolir prestigi a l’illai de consolidar-se com a publicació de referència per alsmenorquins. Que Menorca compti amb una nova revistaés positiu, perquè arriba a tota la població de l’illa i per-què s’estableix com el mitjà de comunicació que serveixde vehicle d’informació i opinió sobre l’actualitat me-norquina. El que passa a l’àmbit polític, social, culturalo mediambiental es pot conèixer ara amb profunditat, através de reportatges i d’entrevistes sobre Menorca i perals de Menorca. Per tot això, el meu desig és que sigui unmitjà de comunicació que serveixi per millorar la verte-bració i la cohesió social. Sé que vivim una situació com-plexa i que en aquest context és necessari, més que mai,saber explicar bé què passa al nostre voltant: les reper-cussions de la crisi mundial, les iniciatives per millorarl’ocupació, per vendre Menorca com a destinació turís-tica o els esforços per modernitzar-nos per ser més com-petitius. Des d’una informació ben treballada,contrastada i professional, es poden aportar les pautesper generar confiança, mantenir l’autoestima ben alta il’orgull de formar part de Menorca. Els col·laboradors icolumnistes que participen en aquesta revista són perso-nes amb una gran capacitat d’anàlisi que saben contex-tualitzar l’actualitat amb el temps passat i intuir lesperspectives de futur. Pens que hem de seguir avançanten aquesta línia, i informar la societat dels temes que ve-ritablement interessen. Nosaltres volem una ciutadaniainformada, que pugui conèixer bé el que passa i que des-envolupi un criteri propi a partir del coneixement.

Enhorabona per la iniciativa i per molts d’anys!Francesc Antich i Oliver

President del Govern de les Illes Balears

Crear una revista mensual d'informa-ció, opinió i cultura a nivell d'illa ésl'objectiu de Mes Iris Menorca, unapublicació que neix amb ganes d'o-brir-se camí en el món de la premsalocal a nivell insular com a referentper als menorquins, per a tots aquellsque vivim a l'illa.

Crear un nou producte periodístic en temps de crisi ésuna aposta arriscada, i més quan s'han d'obrir nousmercats publicitaris i també aconseguir el suport deles Administracions de Menorca i de les Illes.

Mes Iris Menorca vol ser el referent de la informacióvista des d'una perspectiva més ampla i a la vegadamés propera i també oferir l'opinió d'algunes de lesveus més autoritzades de l'illa i també de Balears endiferents aspectes, és per açò que una part importantde Mes Iris Menorca estarà dedicada als columnistesespecialitzats.

Menorca necessitava d'una revista d'opinió i d'infor-mació plural, oberta i pensada en clau menorquina,i eestam segurs que Mes Iris Menorca donarà com-pliment a aquesta demanda.

Us convidam idò a pujar al nostre vaixell i donar ambnosaltres, cada mes, una volta per l'actualitat infor-mativa de l'illa, per la seva actualitat cultural, per co-nèixer l'opinió dels experts i gaudir de moments decalma i també de temporals, de dies de sol i d'aigua,de tot allò que ens envolta tot fent periodisme real iproper.

Benvinguts al naixement d'un nou mitjà de comuni-cació i esperem el vostre suport per a tirar endavant.

També volem agraïr la resposta positiva del Governde les Illes Balears que ens ha brindat el seu suporten poder crear Mes Iris Menorca, i les paraules desuport del president Francesc Antich, com també ladisponibilitat de Joana Barceló, persona que sommolts els que enyoram en seu tarannà al front delConsell de Menorca.

Gracies pelvostre suport

Bep Al·lès Salvà Di pò sit le gal ME 53-2011.DI REC TOR: Bep Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Climent Llopis,

Pep Santos.FOTOS: Bep Al·lès, Isabel Martín.ADRE ÇA: C/ Pin tor Tor rent, 7 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON: 971 38 55 58 FAX: 971 38 29 20A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es

eliris-disseny@infotelecom.esEDITA: Setmanaris i Revistes S.L.

TToott eenn mmaarrxxaa ppeerr aall ffuunncciioonnaammeennttddeell nnoouu DDiicc ddee SSoonn BBllaannccppeerr SSaanntt JJooaann

PER BEP AL·LÈS FOTOS: PORTS ILLES BALEARS

REPO

RT

Les obres del dic de Son Blanc estan en un nivell d'execució superior al 95% i avancen segons el calendari previst. Tal i comes va comprometre el conseller d’Habitatge i Obres Públiques i president de Ports de les Illes Balears, Jaume Carbonero, elsesforços es dirigeixen a que tot estigui enllestit per Sant Joan.Va ser, recordem, precisament un Sant Joan de l’any 2006 quan una forta rissaga va tenir greus conseqüències en les embar-cacions amarades al port. Des de llavors, els esforços invertits per desenvolupar aquest projecte estan donant com a resultatque el de 2011 sigui, pel que fa a efectes de les rissagues, el més segur de tots els Santjoans viscuts fins ara.Del projecte inicial s’han fet diversos canvis: la seguretat, el màxim respecte a l’entorn natural, així com dotar a Ciutadellad’una infraestructura que potenciï l’activitat econòmica de la illa, han estat algunes de les claus principals que han marcataquestes modificacions. I totes aquestes mesures s’han pres sota un precepte bàsic: una gestió econòmica estricta, eliminantqualsevol element innecessari, però sense estalviar ni un euro en seguretat.Les millores incloses en el projecte han estat totes dirigides a respectar la seva integració mediambiental i una major projec-ció comercial del port. Així, s’ha eliminat un mur de contenció davant la zona dels penya-segats, el qual s’ha substituït perdos calaixos més en el dic exterior, canvi que a més de ser més respectuós ambientalment, també disminueix l’agitació inte-rior de les aigües. Per altra banda, també s’instal·laran “ducs d’alba” per a l’amarrament de creuers de fins a 250 metres d’es-lora, objecte d'altre projecte que s'està redactant actualment.Es tracta, sense dubtes, de la posada en marxa d’una de les obres d’infrastructura més importants dutes a terme a Menorcaen concret i a les Illes Balears en general.

6

Accessos i estació marítimaL'obra de l'accés al port que ja s'estàduent a terme, consta de dos carrils de3,5 metres d’amplària, dos arcens, duesaceres, a més d’un carril bici de 2 me-tres. Tot el tram s’il·luminarà amb faro-les que tindran dues altures en la part delcarril bici.El tipus de carretera serà urbà, amb unavelocitat de 40 quilòmetres per hora.Pel que fa a l’edifici de la terminal, tot ique es planteja com a estació provisio-nal (que en un futur se destinarà a zonad’emmagatzematge), compta amb totsels elements necessaris per al bon fun-cionament del port, una vegada es posien marxa.L’edificació, que s’ubica sota l'expla-nada del pàrquing exterior i superior, seconstrueix en una zona ja excavada del’obra del port que s’aprofita per ubicar-hi l’edifici que tindrà en la part superiorles zones d’aparcaments instal·lades. L’edifici mira cap el mar orientació sud-oest, protegint-se dels agents meteoro-lògics mitjançant un porxo.Es tracta d’una construcció rectangularamb una superfície de 2.828,05 m2 pro-jectada de tal manera que es dona prio-ritat a l’economia de mitjans, a l’estalvide recursos, al reciclatge i a la sosteni-bilitat. A més, aquest edifici està total-ment adaptat a la legislació sobre

supressió de barreres arquitectòniques.Pel que fa als accessos, els vianants po-dran arribar al port des del pàrquing su-perior a través d’una escala descendenti un ascensor que porten al distribuïdorde la terminal i les oficines portuàries.L’accés a les dues dependències tambées podrà fer a peu pla des de l'explanadadel moll, la qual s’habilitarà per al pàr-quing de vehicles.Acord unànime per al projecte de re-ordenació del Port CiutadellaCal destacar l’ acord unànime que vaaconseguir el passat 16 de febrer la pro-posta de la Conselleria d’Habitatge iObres Públiques per a la reordenaciódel Port de Ciutadella. En la reunió,convocada per Ports de les Illes Bale-ars, el sector nàutic i els partits políticsvaren donar el seu suport a la que es vaconsiderar com a millor de les propostesper a la zona.El debat mantingut en l’encontredonà com a fruit que el projecte de re-ordenació del Port de Ciutadella des-envolupat per Ports IB, es pugui posaren marxa amb suggeriments aportatspels representants de les entitats nàuti-ques i dels diferents polítics presents.L’objectiu de tots és que per a les pro-peres festes de Ciutadella aquesta reor-denació estigui molt avançada i queestigui finalitzada durant la temporada

alta.Es preveu que aquesta reordenació tin-gui un cost aproximat de 2 milions d’eu-ros i que es podrà comptar amb 106nous amarraments permanents que ges-tionarà Ports IB, els quals se sumaranals 159 amarraments existents ja al Port.L’actuació s’estén fins a un total de 340metres de línia de moll de la margenord de la dàrsena interior distribuïtsen diferents alineacions: l’atracamentde la línia comercial de major port (110metres), la zona de descàrrega (16 me-tres), el front utilitzat per a l’atracamentdel buc de menor port (Cape Balear,60 metres) i la resta del moll de la margeNord fins al pont de la Colàrsega.A partir del moll pesquer es disposa unpantalà fixo per a l’amarrament de “go-londrines”, una embarcació de salva-ment i una embarcació d’arrossegamenten la zona Oest, així com embarca-cions en la zona Est i 6 pantalans flo-tants de longituds compreses entre 24 i64 metres. En aquests pantalans s' habi-litaran 106 llocs d’amarrament per aembarcacions esportives de fins a 12metres d’eslora i 53 ml d’amarramentper a embarcacions de pesca menor.

Es impresionante. Parecen dos ciudades distintas de países lejanos y estánlas dos separadas por 60 km en una isla pequeña. Si ustedes pasean los finesde semana por Ciudadela podrán contemplar con gran asombro y alegría elbuen estado de su casco histórico, los comercios abiertos y gente con buenapinta paseando por sus calles. Por el contrario, si se les ocurre darse unavuelta por Mahón un sábado por la tarde el panorama no puede ser más de-solador: el casco antiguo abandonado con persianas rotas colgando y casasque amenazan ruina, los comercios cerrados a cal y canto y una gentuzaque aterroriza al más valiente.

¿Cómo es posible que pueda ocurrir una cosa así ?Muy sencillo, Mahón desde hace muchos años se ha ido consolidando en la gran ciudad de funcionarios de Me-norca que han ido languideciendo mientras desaparecían numerosos destinos de la milicia y de la Administra-ción del Estado mientras que en Ciudadela ha ido surgiendo una generación joven de emprendedores que hanapostado por la recuperación de su ciudad con orgullo sano de volver a llevar a Ciudadela a lo más alto de Me-norca. Un punto de inflexión se va a producir en las próximas semanas con la puesta en marcha del nuevo puertocomercial de Ciudadela, histórica aspiración de la capital del poniente menorquín y que sin ninguna duda va asuponer un cambio radical en la estructura económica de la isla.¿Está Mahón preparado para perder gran parte de su tráfico marítimo de mercancías de la isla? Pues mucho me temo que no, más bien puede convertirse en la puntilla de una ciudad que no se merece pasarpor el actual estado de abandono y pesimismo general.Para un foráneo como yo que lleva veinte años viniendo a esta espectacular isla siempre hemos visto en su in-creíble puerto de seis kilómetros de profundidad con su preciosa Base Naval , su Lazareto, su Isla del Rey, SanFelipe un potencial económico de primera referencia en el Mediterráneo.De hecho al poder liberarse Mahón de la carga del tráfico de mercancías en favor de Ciudadela podría aprove-charse la situación actual para realizar un Concurso Internacional de Ideas para que los expertos más afamadosfijen los nuevos usos y diseño del puerto como referencia única en el Mare Nostrum.En ese sentido me viene a mi memoria la maravilla de actuación portuaria y marítima realizada en Mystic Riverde Connecticut (USA) donde se han combinado no sólo los usos náuticos tradicionales sino que se han intro-ducido elementos históricos y culturales de primer orden que lo han convertido en un símbolo nacional en la costaeste norteamericana. Así junto a los tradicionales clubs náuticos se ha recreado en un espacio de 15 hectáreaslas actividades propias de un puerto del SXIX con más de 60 edificios originales restaurados y barcos de épocaque pueden ser visitados como el mítico Charles W. Morgan con más de 400.000 vistas cada año

¡¡Cuánto más puede convertirse en referencia histórica y cultural del mediterráneo el gran puerto de Mahóncon su Historia y sus espectaculares Castillos de San Felipe, La Mola su impresionante Base Naval, con lacasa del Almirante Lord Collingwood…con barcos de época que puedan ser visitados recreando el XVIII y elXIX !!!

Ramón Pita da Veiga

7

OPIN

IÓUn Mystic Seaport

para Mahón

El proper mes de maig entrarà en servei,per fi, el dic de Son Blanc, una obra llarga-ment esperada que convertirà el port de Ciu-tadella en la principal porta d’entrada permar a Menorca. L’entrada en funcionamentdel braç i dels dos molls, de 116 i 146 metresde longitud, atreurà els vaixells de línia re-gular de mercaderies, una volta les naviliereshan vist en aquesta infraestructura una bonaoportunitat per abaratir costos i multiplicaringressos. La pregunta que molts es fan és sila posada en servei del dic beneficiarà nomésa Ciutadella, en treure el tràfic comercial delport antic i duplicar, pràcticament, la capa-citat d’amarraments i l’espai dins la badia, oserà un benefici per tota Menorca. Les pos-tures disten d’estar clares.

El delegat d’Iscomar, José Ignacio SeguíChinchilla, està convençut que l’entrada enservei del nou port exterior de Ciutadella noperjudicarà econòmicament a Maó, ans alcontrari, serà beneficiosa per a la ciutat.Chinchilla raona que el desviament de les lí-nies regulars cap al dic de Son Blanc allibe-rarà els espais “hipotecats” actualment peltràfic comercial al port de Maó, de maneraque es podran dedicar a usos més lucratius.

NNoouu ppoorrtt ddee CCiiuuttaaddeellllaa,, qquuii eenn ttrreeuurràà pprrooffiitt??PER CLIMENT LLOPIS FOTOS: MES IRIS MENORCA

Maó: noves portes a la marina esportivaSegons el delegat de la naviliera i presi-

dent d’APEAM (Associació Provinciald’Empresaris d’Activitats Marítimes), eltrasllat de les línies regulars cap a Ciutadella“alliberarà al voltant de 100.000 metres qua-drats de mirall d’aigua en primera fila delport de Maó” que es podran dedicar, d’a-questa manera, a la marina esportiva. El fetque les navilieres facin l’opció, per raonseconòmiques, pel port de Ciutadella front alde Maó permetrà que la indústria de mante-niment d’embarcacions pugui ocupar les es-planades actuals i treure’n un major profit.Chinchilla creu, en aquest sentit, que s’obrennoves portes al negoci de la marina espor-tiva en sec, que pot representar molts mésbeneficis per a Maó en llocs de feina de novacreació. “En l’actual situació –opina-, Maóno pot créixer més en tot allò que avui ge-nera ocupació, que és la marina recreativa.Maó té hipotecada una part important delport pel tràfic comercial, una activitat queavui només deixa doblers a les administra-cions en forma de taxes portuàries”.

Chinchilla assegura que “el concepte delport comercial com a motor econòmic d’unaciutat fa temps que ha passat a la història.

Aquest concepte sí que va existir als seglesXVII, XVIII, XIX i a començament del XX,i és cert que aleshores els ports comercialsdonaven moltíssima mà d’obra. La gentmuntava les agències de transport el mésaprop possible del port, però això fa qua-ranta anys que ha canviat, quan aquesta eco-nomia es va traslladar als polígonsindustrials”. Chinchilla creu que res no can-viarà, en aquest sentit: “El transportista quese n’anava al Polígon d’Alaior quan s’obriala porta del vaixell de la Trasmediterránea,continuarà fent el mateix, tot i que en lloc desortir de Maó haurà d’agafar la Ronda Sudde Ciutadella i creuar la carretera general”.“La càrrega, ni es crea ni es destrueix”,afirma l’empresari. “A més”, afegeix, “si nohi ha estiba, no hi ha activitat econòmica”.

Per al delegat d’Iscomar, el fet que elmunicipi de ponent esdevengui el principalport d’entrada de Menorca suposarà, d’en-trada, un augment dels costos per a les em-preses de transport, que hauran de fer,d’aquesta manera, més quilòmetres per durla càrrega fins als magatzems.

El port com a lloc de pasSegons Chinchilla, “a Maó tothom està

encantat que el tràfic regular se’n vagi cap aCiutadella”, ja que, assegura, “aquesta acti-vitat no genera, pràcticament, cap lloc defeina nou”. Per al president d’APEAM, “elport és, avui, tan sols un lloc de pas, un pe-atge de l’autopista”. El veritable potencialeconòmic rau, segons Chinchilla, en l’ex-plotació de les esplanades i dels miralls d’ai-gua per part del sector nàutic. L’empresarimaonès creu que, al contrari del que moltagent pensa a Ciutadella, “Maó creixerà ex-ponencialment en llocs de treball”.

Aquest és, tot just, el camí que, en laseva opinió, havia d’haver seguit Ciutadellasi s’hagués executat l’ampliació de Cala enBusquets que havia previst dur a terme el2007 el Govern de Jaume Matas, i que im-plicava la instal·lació de 103 amarratges i lacreació, al seu voltant, d’una àrea de serveisnàutics que donava cabuda a una marina ensec per a 180 embarcacions. “El projecte ori-ginal que el PP havia previst executar a Calaen Busquets era veritablement un projecte defutur. La previsió d’una esplanada per almanteniment d’embarcacions i la creaciód’una marina en sec sí que hagués generatllocs de feina. Per a Ciutadella, hagués estatla millor manera d’entrar de ple al segleXXI”.

Chinchilla creu que, per part de l’actualGovern de Francesc Antich, “no hi ha hagutcap tipus d’interès a executar l’ampliacióprevista. Els pressupostos de la Comunitatper al 2008 contemplaven una partida de 8milions d’euros i en els comptes del 2009 hihavia assignats també 7 milions, però lesprioritats de Ports han estat unes altres”.

EscèpticD’altra banda, Chinchilla es mostra molt

escèptic en relació als anuncis que s’han fetsobre la possibilitat que la construcció deducs d’alba al nou port de Son Blanc, en elsentit que permetran l’arribada de creuers ivaixells de fins a 250 metres. “Si Baleària iAcciona es plantegen venir a Ciutadella,hauran de dur vaixells adequats per al portde Son Blanc, ja que tant el ‘Martín Soler’com el ‘Fortuny’ tenen devers 170 metresd’eslora”. El delegat d’Iscomar opina que“mentre els vaixells no ultrapassin els 140metres de llarg no hi haurà cap problema peratracar a Ciutadella, però per damunt d’a-questa eslora serà inoperatiu”. Chinchilla vamés enfora encara i creu que ni tan sols ambla instal·lació de ducs d’alba podran arribara Ciutadella vaixells de més de 175 metres.L’empresari creu que des de les administra-cions i els mitjans de comunicació “s’ha en-ganat als ciutadellencs com a xinesos”.

Amb tot, el president d’APEAM estàconvençut que la posada en marxa del dic deSon Blanc i la reordenació interior del portantic de Ciutadella serà profitosa per a Me-norca en el seu conjunt. “La inauguraciód’una nova infraestructura portuària és bonaper a l’illa, perquè, d’entrada, Menorca tin-drà dos molls més amb possibilitat d’ama-rrament del tràfic comercial. Passar dels sismolls actuals a vuit (els cinc actuals de Maómés els tres que hi haurà a Ciutadella) és po-sitiu perquè pot augmentar el tràfic de vai-xells un 20% i multiplicar, d’aquestamanera, el negoci”. Per a les navilieres, el

benefici d’operar ambCiutadella és evident,“ja que podran establircomunicacions directesi facturar les dues illes a lavegada, estalviant-se unvaixell”. Però, i per alsusuaris? Chinchilla creuque hi sortiran perdent,atès que “l’abaratiment decostos per part de les com-panyies també suposaràuna reducció dràstica deserveis”.

La suma, positivaTot i això, Chinchilla

opina que la sortida deltràfic comercial cap a Son Blanc serà unalleujament per a les altres activitats que ha-vien de conviure fins ara amb una situacióde manca d’espai cada cop que els vaixellsde línia entraven o sortien del port. En canvi,per a les navilieres, atracar a Son Blanc potser més problemàtic que ara en dies de tra-muntana molt dura. “La suma de tots aquestselements positius i negatius representarà,amb tot, una millora important per a Ciuta-della”, afirma l’empresari.

Ningú no dubte que treure el tràfic regu-lar de dins el port antic millorarà la segure-tat, en eliminar les maniobres dels vaixells,però, beneficiarà a tothom per igual? Chin-chilla creu que no. Per al delegat d’Iscomar,el fet d’allunyar el tràfic comercial “de l’à-nima de Ciutadella” pot perjudicar el teixitcomercial d’aquesta ciutat. “S’ha de tenir encompte que els 270.000 passatgers que des-embarcaven cada any a pocs metres de la

REPO

RT

10

Chinchilla: “A Maó tothom està encantat queel tràfic regular se’n vagi cap a Ciutadella, jaque aquesta activitat no genera llocs de feina”

Plaça des Born ara passaran a la Ronda Sud.Si deixes els passatgers a 2 quilòmetres dela ciutat no és gens probable que se’n vagina fer compres al nucli antic. Malauradament–recorda-, a Maó tenim una amarga expe-riència amb els creuers que s’envien a laBase Naval. Us puc assegurar que els turis-tes que arriben en aquests creuers no surtenper res del vaixell. Si des de l’Autoritat Por-tuària envien el ‘Nura Nova’ a descarregar ala Base, els clients no fan cap tipus de des-pesa. En canvi, si el vaixell atraca a l’actualterminal del port de Maó, no es queden al’estació i aviat es reparteixen entre els dife-rents bars i negocis de la zona. Si aquesta si-tuació l’extrapolem a Ciutadella, esticconvençut que el comerç d’aquesta ciutatse’n ressentirà”.

Ascome creu que no hi haurà diferènciesAl respecte d’aquesta possibilitat, el vi-

cepresident de l’Associació de Comerciantsde Menorca (ASCOME), Joan Moll, opina,amb tot, que “no hi haurà massa diferències”en relació a la situació actual, amb el trasllatdels vaixells al nou port de Ciutadella. “Eldesembarcament dels passatgers a l’actualmoll comercial podia beneficiar, en un pri-mer moment, als negocis situats als voltants,però pel demés, un cop arriben a Ciutadellaels turistes o es queden o se’n van cap aMaó, el mateix que passarà quan desembar-quin a Son Blanc”. Moll creu, d’altra banda,que si el port de Maó perd pes com a portcomercial haurà de fer el possible per modi-ficar l’oferta i fer una aposta més decididapel turisme recreatiu.

Carrasco: “Suposarà el desenvolupa-ment del Polígon de Ciutadella”

L’opinió del president del Club NàuticCiutadella, Bartolomé Carrasco, és diferent,en molts aspectes, a la que manté el delegatd’Iscomar, José Ignacio Seguí Chinchilla.Carrasco opina que el dic de Son Blanc “seràun element totalment dinamitzador de l’eco-nomia de Menorca”. Per a l’empresari ciu-tadellenc, “el fet que les línies de transportde càrrega rodada s’estableixin a Ciutadellasuposarà el desenvolupament del polígon in-dustrial d’aquesta ciutat i l’establimentd’empreses de distribució al municipi. Elque no és lògic pensar és que les empresesse’n portaran el gènere cap a Maó, o Alaior,per a després tornar-lo a dur cap a Ciutade-lla”. Per tant, l’entrada en servei del dic de

Son Blanc “generarà llocs de feina concretsa Ciutadella”. Perquè això passi és impor-tant, però -adverteix el president del CNC-,que els vaixells que atraquin a Ciutadella “si-guin d’una eslora mitja a partir de 170 me-tres. En cas contrari, poc millorarà la cosa”.

Carrasco dóna per fet que “la instal·lacióde ducs d’alba permetrà l’arribada de creuersi de vaixells amb una eslora de fins a 250metres. És imprescindible que es facin lespasses que s’han de fer perquè això sigui unarealitat. Per descomptat, seria la guinda delpaís”.

Juntament amb la creació del nou portexterior i la reordenació del port antic, elpresident del CNC creu que és fonamentalexecutar, a mig termini, la marina seca aCala en Busquets. “És important que aquestprojecte es faci, ja sigui el que es va dissen-yar el 2007 o un altre. Hem d’esperar que elpropi port evolucioni per si mateix per aveure quines són les demandes que hi ha.Trob que ara mateix, en la situació de crisieconòmica per la qual passam, és inviabletirar endavant el projecte. Haurem d’esperartres, cinc, vuit o deu anys a tirar-lo endavant,però s’ha de fer i és important que allò quees faci sigui totalment realista”.

D’altra banda, Carrasco opina que eltrasllat dels molls d’atracament dels vaixellsa Son Blanc no farà minvar els ingressos delscomerciants, atès que el volum de passatgersque arribarà serà molt superior a l’actual.

Contràriament al que assegura Chinchi-lla, el president del CNC no creu que la con-centració de línies regulars a Ciutadellasuposi una reducció de serveis per als usua-ris. “Estic convençut que l’oferta s’acabaràadaptant a la demanda. Si bé és cert quepoden arribar a reduir freqüències, no ho és

menys que també poden augmentar places.Crec que també se podran optimitzar costosi que, optimitzant costos, els preus seran mésbarats i podrà venir més gent”, assegura.

Carrasco creu que el desviament del trà-fic comercial cap a Ciutadella obligarà alport de Maó a reinventar-se. “El fet que leslínies comercials surtin del port pot ser, finsi tot, un element dinamitzador per a l’eco-nomia de Maó. D’entrada, pot atreure unmajor trànsit de vaixells recreístes i fer ques’obrin més comerços. És ben possible quees creïn més àrees comercials i de passeigdins el port”.

Vicenç Tur es fa el desentèsInterrogat per “Més Iris”, el batle de

Maó, Vicenç Tur, va optar per fer-se el des-entès. A través del seu servei de premsa, Turva declinar fer declaracions sobre aquest as-sumpte. L’alcalde no vol mullar-se en un

”

“ Lainstal·lació de ducsd’alba perquèvenguin creuers ivaixells de fins a250 metres d’esloraés la guinda delpastís

Bartolomé Carrasco

fins a Son Blanc no farà minvar tampoc lafacturació als comerciants i botiguers delnucli antic, segons Marquès. El conseller re-corda que l’increment de l’oferta de les lí-nies regulars comportarà un creixement del

EncaixEl conseller d’Or-

denació del Territoricreu, amb tot, que serànecessari un procés d’en-caix fins que els ports deMaó i Ciutadella canviïnel seu perfil econòmic.“És clar que l’entrada enservei del dic de SonBlanc comportarà un pro-cés d’implantació denoves activitats, però, desd’una visió de conjunt, elbenefici serà per a tota l’i-lla”.

Marquès recordà, enaquest sentit, que “el PlaInsular de Costa (PIC), tot i no tenir potestatsobre els ports, es pronunciarà sobre el tipusd’oferta que se pugui implantar en aquestsdos grans espais, que haurà de ser respec-tuosa amb el medi ambient i amb el pai-satge”. “Entenc –afegí- que es tracta de duesgrans infraestructures (sense oblidar el portde Fornells) que generen oportunitats de be-nefici sumades i complementàries”.

El titular del departament d’Ordenaciódel Territori no creu que el desenvolupamentde Ciutadella com a port comercial provoquiuna fugida massiva de les empreses distri-buïdores instal·lades als polígons de llevantcap a l’altre extrem de l’illa. “És possibleque les empreses de nova creació tenguin encompte aquest factor, però no crec que la di-ferència de cost entre transportar les merca-deries a Ciutadella o a Maó compensi a lesdistribuïdores que ja es troben implantadesde desmuntar les seves estructures”.

El trasllat de la zona de desembarcamentde passatgers des de l’actual moll comercial

tarifes dels amarraments de base són com-petitives en relació a altres llocs de la Medi-terrània, aleshores el potencial és molt alt”.Marquès creu que els residents també tin-dran més oportunitats de tenir un espai onamarrar les seves embarcacions.

11

tema tan espinós. Si fa no fa, aquesta va serl’excusa “oficial”. Un poc pobre, tot s’ha dedir.

No és aquest el cas de la batlessa de Ciu-tadella, Pilar Carbonero, que, a diferènciadel seu col·lega, no va esmunyir-se. Carbo-nero opina que el dic “serà una nova portade Menorca oberta a l’exterior” que tindràuna indubtable repercurssió socioeconòmicasobre Ciutadella, en particular, i sobre l’illa,en general.

Carbonero no creu, d’altra banda, quesigui fàcil respondre si la consolidació deCiutadella com a primer port comercial del’illa pot afavorir el desenvolupament del po-lígon de ponent. La batlessa pensa que “fariafalta un anàlisi rigorós” per donar una opinióclara al voltant d’aquesta possibilitat, tot ique assegurà que “és clar que, per força, al-guna influència tindrà”. “Des de l’Ajunta-ment hem impulsat el desenvolupament delsector B-9 precisament perquè Ciutadellatengui més sòl industrial a l’abast”, afirmà, amés de recordar que el nou port exterior que-darà molt ben connectat amb el polígon através de la Ronda Sud. Segons Carbonero,cal tenir en comte també que a més de l’ac-tivitat lligada al tràfic de passatgers i de mer-caderies, el nou port comportarà també unapart de desenvolupament logístic important.

Quant al port de Maó, la batlessa de Ciu-tadella recordà que “és un dels ports naturalsmés importants de la Mediterrània” i que “téun potencial increïble”. “Un port no és tansols comunicacions, és també activitat re-creativa. Això ho hem vist molt bé amb elprojecte de reordenació del port antic deCiutadella. La creació de 106 nous amarra-ments suposarà una reestructuració de l’ac-tivitat econòmica del propi port”.

Carbonero no dubta, finalment, en base

als estudis previs que s’han fet, que la ins-tal·lació de ducs d’alba al dic de Son Blancpermetrà l’arribada de creuers i de vaixellsde majors dimensions. Contràriament al queopina José Ignacio Seguí Chinchilla, la ba-tlessa no creu que “els enginyers que hanelaborat aquests estudis vulguin enganar

ningú”. “Per descomptat, no m’atrevesc aposar-ho en dubte”, afegí.

Perfils complementarisPer part seva, el conseller d’Ordenació

del Territori, Joan Marquès, ha expressat laseva convicció que l’entrada en servei delport exterior de Ciutadella beneficiarà elconjunt de l’illa. Marquès creu que la posadaen valor d’aquesta nova infraestructura per-metrà que Menorca compti amb “dues gransofertes de comunicació marítima de perfilsperfectament complementaris”.

D’entrada, la construcció del dic afavo-

”“ La posada en

valor del dic permetràque Menorca comptiamb dues gransofertes de comunicacióde perfilscomplementaris

Joan Marquès

rirà l’arribada de un major nombre de per-sones que tenen la seva segona residència al’illa o que aprofiten la reducció del trajecteper fer turisme de cap de setmana.

El conseller opina que el fet que SonBlanc guanyi pes com a port comercial obli-garà a Maó a especialitzar-se en l’activitatnàutica i a apostar per l’arribada de iots i vai-xells de gran eslora que podran disposar dellocs d’estada i de manteniment durant totl’any. “El port de Maó –afirmà- és un portamb un interès i un atractiu altíssim. Si les

REPO

RT

litats d’atracar a Menorca, i que podran arri-bar a un o a l’altre port en funció de la me-teorologia”.

El conseller creu que s’ha de fer un es-forç per defugir plantejaments simplistes ilocalistes al voltant de la rivalitat que hanmantingut històricament Maó i Ciutadella.“Hem de ser capaços de veure que aquí, o higuanyam tots o ens enfonsam”.

ASTRAMEEl president de l’Associació de Trans-

portistes de Menorca (ASTRAME), JoaquínBisbal, opina també que el fet que hi hagimés infraestructures portuàries s’ha de valo-rar com a “molt positiu”. Sobre com afectaràl’entrada en servei del dic el panorama de lescomunicacions marítimes, Bisbal creu que“caldrà veure primer quina serà la posició deles navilieres quan estigui finalitzat el nouport exterior, tot i que en principi sembla serque tenen intenció d’operar a Ciudadella”.“Haurem de veure –afegeix Bisbal- en quinamesura afecta el canvi al port de Maó, peròés gairebé segur que el tràfic regular de pas-satgers i mercaderies es veurà reduït”. D’al-tra banda, el president d’ASTRAMEconsidera que, almenys a curt termini, la po-sada en servei de Son Blanc “no suposaràgrans canvis” en l’actual bipolaritat Maó-Ciutadella.

Tampoc no creu Bisbal que els canvisque es començaran a aplicar a partir del mesde maig afavoreixin la implantació de novesempreses al Polígon de Ciutadella. “No crecque es doni aquesta situació a mig termini –explicà-, atès que a Ciutadella hi ha poc sòlindustrial, i molt car. Moltes empreses de lazona de llevant han fet inversions importantsen infraestructures i encara no les han amor-titzades, per la qual cosa es fa difícil pensaren noves inversions. En el sector del trans-port –enraona- els marges són molt petits iaixò dificulta que es puguin escometre can-vis estratègics d’aquesta magnitud. Haurem 12

nombre d’usuaris i, alhora, aquest fet gene-rarà una major activitat comercial. L’entradaen servei del dic de Son Blanc suposarà l’a-rribada a Ciutadella de vaixells més grans icòmodes i també l’escurçament de les tra-vessies. “Si un visitant arriba amb el seu ve-hicle, sortirà de Son Blanc i es plantarà almig de la Plaça des Born en cinc minuts.L’usuari que viatja sense vehicle haurà d’a-gafar l’autobús, però són serveis comple-mentaris que en cap cas no seran elementsdissuasoris per a l’arribada de turistes. Elfactor que compensa més i també que és mésatractiu és la reducció de la travessia enmigde la mar”. Aquest increment de visitants esdistribuirà, segons el conseller, per tota l’illa.“Si ve més gent per mar hi haurà també mésestades al llarg de l’any; la gent que tenguicasats per Ferreries, Es Mercadal, Maó, SantCliment o Sant Lluís aprofitarà més pervenir. L’opció de Menorca com a segona re-sidència es veurà afavorida, i també la deMenorca com a visita de cap de setmana.L’atractiu turístic de Menorca es veu refor-çat, d’aquesta manera, amb aquesta comuni-cació externa. A ningú no se li acut pensar,per exemple, que Ciutadella no treu profit del’aeroport. L’aeroport és un punt d’entrada,però, a partir d’aquest punt d’entrada, la gentes distribueix cap a la destinació que vol.Amb el port exterior de Son Blanc passaràel mateix”.

Ducs d’albaPel que fa a la possibilitat que la ins-

tal·lació de ducs d’alba permeti l’arribada decreuers i de vaixells de fins a 250 metresd’eslora, Joan Marquès creu que no hi hauràproblemes perquè puguin atracar a SonBlanc. “És cert que hi ha creuers més grans,d’un altre format que no és aquest. Aquestsegment de mercat té uns altres interessos, il’usuari d’aquests vaixells també demandaaltres coses. Però hi ha al mercat creuersd’una altra tipologia que tenen més possibi-

REPO

RT

de ser àgils i optimitzar els nostres recursosoperatius perquè no s’incrementin els nos-tres costos. Pens que les empreses hem deveure aquests canvis més com a oportunitatsque com a amenaces i saber-nos adaptar a lanova situació”.

EstalviQuant a les navilieres, hi ha dos aspec-

tes, segons Bisbal, a tenir en compte. “Per uncostat”, opina, “la distància entre Barcelonai Ciutadella és considerablement inferior a laque existeix entre Barcelona i Maó, i això su-posa un clar estalvi en temps i combustible.A més, Son Blanc permet comunicar elsports de Barcelona, Alcúdia i Ciutadella enun temps òptim, el que permet a les navilie-res oferir diferents trajectes en un sol dia iamb un sol vaixell. D’altra banda –insisteix-, els ports de Ciutadella i Maó depenen d’ad-ministracions diferents, el primer de Ports deles Illes Balears i el segon d’Autoritat Por-tuària. Serà important, per això, veure els di-ferencials de costos portuaris entre un i altrei, sobretot, el tipus de serveis que oferirà lanova infraestructura de Son Blanc pel que faal tràfic de mercaderies. La millora d’in-fraestructures no hauria de suposar en capcas un empitjorament dels serveis que rebenels usuaris”, opina.

Pel que fa al futur del port de Maó, Bis-bal creu que “caldrà esperar a veure quinvolum de tràfic comercial se desviarà cap aCiutadella, però, en cas que sigui majoritari,qualsevol nova activitat en el port de Maóserà benvinguda, i és clar que el sector nàu-tic té moltes demandes a fer. En qualsevolcas, no tenc molt clar que la pròpia AutoritatPortuària sàpiga el que succeïrà amb els trà-fics regulars, atès que té prevista una impor-tant inversió en el moll del Cós Nou amb lanova terminal de passatgers”.

L’ESQUIT

X

13

Nirvis en el PSM La desaparició del PSM en el Consell insular i el Parla-ment, segons les darreres enquestes publicades, ha fetsaltar totes les alarmes a dins del Secretariat d’aquestaformació. El PSM necessita tenir representació perquè delo contrari el seu futur seria molt negre. Maite Salords’haurà de multiplicar en les seves aparicions, perquè a lazona de llevant encara és una perfecte desconeguda.Mentre, en Joan Lluis Torres es frega les mans.

Problemes interns a UPCML’arribada de la ex-socialista Anna Pons Capella aUPCM està creant certes tensions dins aquest partit.Anna Pons Capella reclama el número dos de la llista aCiutadella, però el secretari general d’UPCM, AntoniFlorit, diu que aquest lloc és seu. Un problema que en-cara no té solució.

Pilar Carbonero entre les cordesLa qüestionada gestió de Pilar Carbonero al front de l’Ajun-tament de Ciutadella està posant en dubte la seva continuïtatcom a candidata socialista. Molts històrics del partit ja criti-quen obertament a l’alcaldesa que, de cada vegada té menysrecolzament intern. Alguns ja estan maniobrant perquè elconseller Joan Marqués sigui el substitut.

Desmobilització en el PPLa darrera convenció regional del PP celebrada a Maó vaposar en evidència la escassa mobilització dels popular me-norquins. Hi va haver poca presència menorquina. En SantiTadeo no acaba d’aconseguir il·lusionar les seves bases. I ellsap que si no aconsegueix governar al Consell insular, el seufutur polític i el de na Toñi Gener, que té el seu destí vincu-lat a Tadeo, té data de caducitat.

El PP des Mercadal s’avançaLa presentació de la candidata del PP a Es Mercadal, Antònia Cantallops, i la seva llista quasi senceraha estat tota una sorpresa. Una candidatura amb gent jove i preparada. El PP des Mercadal ha passatde no tenir candidat a tenir la llista aclarida. Curiosament, a altres pobles encara no saben ni per on hivan.

Damià Borràs a la llista del ParlamentEl vicepresident del Consell insular i conseller de Mobilitat, Damià Borràs, abandonarà la primeralínia de foc per anar a les llistes del PSOE al Parlament. Ja està cansat de gestionar les carreteres me-norquines i dels rifi-rafes amb el conseller del PP, Joan Domínguez. Ara només somnia amb una tran-quil·la jubilació al Parlament balear. Poca feina i molts doblers.

Nueva Rumasa torna a protagonitzar la vida econòmica espanyola, després que deu de les més empreses més impor-tants del grup, inclosa Quesería Menorquina, hagin demanat acollir-se a un ‘preconcurs’ de creditors.

La notícia saltava als teletips el proppassat 17 de febrer: deu companyies de Nova Rumasa s’acollien a un procediment es-pecial de la Llei Concursal que concedeix un termini de quatre mesos per negociar amb els creditors el pagament del deute,a fi d’evitar la suspensió de pagaments. El grup cerca, d’aquesta manera, comptar amb quatre mesos de temps per renego-ciar els 700 milions d’euros que deu als bancs. A més de la fàbrica de formatge de Maó, la mesura anunciada fa uns dies per la família Ruiz-Mateos afecta Clesa, Garvey,Hotasa, Dhul, Elgorriaga, Hibramer, Trapa, Carcesa (Apis i Fruco) i el club de futbol del Rayo Vallecano. Amb el ‘precon-curs’ de creditors per a deu de les seves empreses, s’obre, segons Nueva Rumasa, una “nova etapa de reestructuració” queha de servir per “garantir la seva viabilitat futura i el compliment de la totalitat dels seus compromisos”. Els principals cre-ditors són Banco de Santander i Banesto.Mentre la família Ruiz-Mateos negocia a tota pressa l’entrada d’un fons de capital de risc per aportar liquiditat al grup (sona,cada cop amb més força, el nom de Oaktree Capital, la marca nord-americana representada a Espanya i Portugal per Car-los Gila), la situació tant dels inversors, alguns dels quals ja han començat a cercar compradors disposats a fer-se ambles subscripcions, com dels treballadors de les diferents empreses, és en aquests moments d’incertesa.

MobilitzacionsLes federacions agroalimentàries d’UGT i CCOO han pres l’acord d’iniciar “accions conjuntes en els diferentscentres de treball”, així com una manifestació unitària per al proper 12 de març a Madrid per reclamar els 3milions d’euros que se’ls deuen en concepte de salaris i defensar els prop de 5.000 llocs de treball que in-tegren la seva plantilla. Els dos sindicats han anunciat que els treballadors se mobilitzaran a cada empresadel grup i a cada comunitat autònoma.A banda d’aquesta convocatòria, els 180 treballadors de la planta de Quesería Menorquina a Maó tenien pre-vist concentrar-se el proppassat dilluns, 28 de febrer, en favor de la continuïtat de la fàbrica i de l’entrada d’unoperador solvent, amb capacitat per reflotar l’em-presa.L’anunci de la situació econòmica del conglomeratd’empreses que lidera la família Ruiz-Mateos hagenerat una important preocupació en els treballa-dors, comités d’empresa i sindicats. Tot i que lesempreses no estan encara en situació de concurs decreditors (suspensió de pagaments), l’acumulacióde deutes i la falta de treball estan arribant a cotesimportants.

ParàlisiEls problemes de liquiditat de Nueva Rumasa pro-voquen que cada cop que la fàbrica paralitza la pro-ducció per manca de matèria primera es perdin mésde 20.000 euros al dia. A més, Quesería Menor-quina ha començat a incomplir els acords als qualsva arribar amb la multinacional nord-americanaKraft en el moment de traspassar la planta de Maó,en el sentit de subministrar a l’empresa productora d’Illinois 2.700 tones anuals de formatge rallat o en porcions per a la marcaEl Caserío fins al 2012.La manca de liquiditat de Nueva Rumasa afecta també als pagesos de Menorca. A dia d’avui, només 17 llocs de l’illa sub-ministren quallada a l’empresa de la família Ruiz-Mateos. Els retards de Nueva Rumasa a l’hora de pagar als seus proveï-dors (el deute es calcula, en aquests moments, entre 40.000 i 200.000 euros) agreuja la difícil situació que pateixen elsramaders de l’illa, que a través de les organitzacions agràries FAGME, AGRAME i AGRENA anunciaven fa només unsdies que set explotacions de Menorca tancarien en breu les seves portes, afegint-se així a les cinc que van tancar el 2010 (in-formació que, per cert, ha desmentit públicament la consellera d’Economia, Antònia Allès).

GestionsEnmig de la complicada situació per la qual passa la planta de Maó, Govern balear i Consell de Menorca no han parat de fergestions per cercar una solució que garanteixi la viabilitat de la fàbrica. La setmana passada, la portaveu del Govern balear,Joana Barceló, reafirmava la seva convicció que Quesería Menorquina “és una empresa de viabilitat provada”, tot i reconèixerque pot quedar “en perill” per culpa de la “gestió deficient” de Nueva Rumasa. Barceló subratllà que la principal preocupa-ció, en aquests moments, és trobar, conjuntament amb els administradors i treballadors de l’empresa, “una fórmula molt rà-

pida per posar en marxa la producció” de la factoria.Per part seva, la consellera menorquina d’Economia, Antònia Allès, explicava que el Consell està pressionant a l’em-presa des de fa mesos perquè es mantengui al dia dels pagaments als treballadors i als ramaders.

CronologiaLa notícia del preconcurs feta pública per la família Ruiz-Mateos va causar un veritable terratrèmol arreu del país. La po-sada en escena fou digna de l’home que el 1989 va donar un cop de puny al cap a Miguel Boyer, l’aleshores ministre d’Hi-senda en el moment de l’expropiació de Rumasa, el 1983, per part del govern socialista de Felipe González. El fundador del’imperi de l’abella, José María Ruiz-Mateos, comparegué en roda de premsa acompanyat pels seus sis fills varons i part del’equip directiu per dir que el seu objectiu se centra a protegir els interessos dels seus empleats i remarcar que complirà elsseus compromisos amb els més de 5.000 inversors que han confiat en la companyia amb la subscripció de pagarés o de par-ticipacions. Fidel a si mateix fins al final, l’empresari andalús explicà que “si no pugués satisfer aquesta obligació i no tin-gués fe, em pegaria un tir”.

CampanyaRuiz-Mateos ‘júnior’ va reconèixer que el grup ha patit tots els efectes de la crisi, però que la seva situa-

ció “es veu agreujada” per una “bestial campanya orquestrada” per interessos que va dir desconèixer, perla qual cosa s’ha vist “obligat a demanar aquesta mesura de protecció judicial”. No obstant, va deixar

clar que no afecta a l’activitat diària de la companyia ni al seu patrimoni, que “frega els 6.000 milionsd’euros”. “Estem segurs que la situació és reversible i que podrà ser modificada en poc temps”, as-

segurà l’empresari, qui va subratllar, a més, que tots els inversors estan al dia en el seus cobraments(el temps no ha tardat a desmentir l’empresari) i que els llocs de feina “no estan en perill”.

El patriarca i fundador de l’imperi de l’abella manifestà, a més, la seva satisfacció per la cre-ació de Nueva Rumasa, després del “robatori” de l’antic holding i recordà que s’han com-plert 28 anys de l’expropiació i continua pendent de resoldre el contenciós del just-i-preu pel

qual la família reclama 18.000 milions d’euros.José María Ruiz-Mateos censurà el “comportament menyspreable, insòlit i sense raó” d’alguns

bancs i, en particular, del que concentra el major percentatge de risc, que “de la nit al dia” talla elfinançament.

ActuacionsLes explicacions dels dirigents deNueva Rumasa no van convèncerpas els sindicats, els quals van en-tendre des d’un començamentque la millor estratègia era noquedar-se asseguts. La FederacióAgroalimentària de CCOO vaposar aviat tots els serveis jurídicsi tècnics del sindicat a treballar endiferents línies d’actuació per lasituació de Nueva Rumasa. Co-missions Obreres va deixar benclar que entre aquestes iniciativeses troba la personació en els pro-cediments concursals anunciats

per l’empresa. El sindicat assenyalà que cercarà les solucions més adequades per als interessos dels treballadors i puntua-litzà que la situació del grup no es deu a un problema financer “puntual”, sinó “estructural”, les dimensions del qual es des-coneixen. “Però tenim les seves conseqüències des del punt de vista econòmic i laboral, atesa la falta de transparència i lanefasta gestió empresarial desenvolupada”, argumentà el sindicat.

Reclamar les nòminesCom havia fet abans en el cas de Clesa, una altra de les empreses del grup en dificultats, Comissions Obreres no tardà a de-manar als treballadors de Nueva Rumasa que sol·licitin al Jutjat Mercantil número 6 de Madrid la seva inscripció com a cre-ditors del grup, a fi de reclamar les nòmines que se’ls deuen. En la mateixa línia es manifestava la Federació Agroalimentària d’UGT, que anuncià que cercarà “la via jurídica” que li per-meti personar-se en els processos que ha obert el grup perquè els treballadors cobrin els salaris endarrerits. En un comuni-cat, UGT explicava que a les empreses de Nueva Rumasa “fa ja dos anys que es retarden els pagaments als empleats iproveïdors”, una situació que suposava “falta de matèria primera per a les fàbriques, la qual cosa implicava el bloqueig dela producció”.

L’abella que va caure de l’eixam

PER CLIMENT LLOPIS FOTOS: MES IRIS MENORCA

pida per posar en marxa la producció” de la factoria.Per part seva, la consellera menorquina d’Economia, Antònia Allès, explicava que el Consell està pressionant a l’em-presa des de fa mesos perquè es mantengui al dia dels pagaments als treballadors i als ramaders.

CronologiaLa notícia del preconcurs feta pública per la família Ruiz-Mateos va causar un veritable terratrèmol arreu del país. La po-sada en escena fou digna de l’home que el 1989 va donar un cop de puny al cap a Miguel Boyer, l’aleshores ministre d’Hi-senda en el moment de l’expropiació de Rumasa, el 1983, per part del govern socialista de Felipe González. El fundador del’imperi de l’abella, José María Ruiz-Mateos, comparegué en roda de premsa acompanyat pels seus sis fills varons i part del’equip directiu per dir que el seu objectiu se centra a protegir els interessos dels seus empleats i remarcar que complirà elsseus compromisos amb els més de 5.000 inversors que han confiat en la companyia amb la subscripció de pagarés o de par-ticipacions. Fidel a si mateix fins al final, l’empresari andalús explicà que “si no pugués satisfer aquesta obligació i no tin-gués fe, em pegaria un tir”.

CampanyaRuiz-Mateos ‘júnior’ va reconèixer que el grup ha patit tots els efectes de la crisi, però que la seva situa-

ció “es veu agreujada” per una “bestial campanya orquestrada” per interessos que va dir desconèixer, perla qual cosa s’ha vist “obligat a demanar aquesta mesura de protecció judicial”. No obstant, va deixar

clar que no afecta a l’activitat diària de la companyia ni al seu patrimoni, que “frega els 6.000 milionsd’euros”. “Estem segurs que la situació és reversible i que podrà ser modificada en poc temps”, as-

segurà l’empresari, qui va subratllar, a més, que tots els inversors estan al dia en el seus cobraments(el temps no ha tardat a desmentir l’empresari) i que els llocs de feina “no estan en perill”.

El patriarca i fundador de l’imperi de l’abella manifestà, a més, la seva satisfacció per la cre-ació de Nueva Rumasa, després del “robatori” de l’antic holding i recordà que s’han com-plert 28 anys de l’expropiació i continua pendent de resoldre el contenciós del just-i-preu pel

qual la família reclama 18.000 milions d’euros.José María Ruiz-Mateos censurà el “comportament menyspreable, insòlit i sense raó” d’alguns

bancs i, en particular, del que concentra el major percentatge de risc, que “de la nit al dia” talla elfinançament.

ActuacionsLes explicacions dels dirigents deNueva Rumasa no van convèncerpas els sindicats, els quals van en-tendre des d’un començamentque la millor estratègia era noquedar-se asseguts. La FederacióAgroalimentària de CCOO vaposar aviat tots els serveis jurídicsi tècnics del sindicat a treballar endiferents línies d’actuació per lasituació de Nueva Rumasa. Co-missions Obreres va deixar benclar que entre aquestes iniciativeses troba la personació en els pro-cediments concursals anunciats

per l’empresa. El sindicat assenyalà que cercarà les solucions més adequades per als interessos dels treballadors i puntua-litzà que la situació del grup no es deu a un problema financer “puntual”, sinó “estructural”, les dimensions del qual es des-coneixen. “Però tenim les seves conseqüències des del punt de vista econòmic i laboral, atesa la falta de transparència i lanefasta gestió empresarial desenvolupada”, argumentà el sindicat.

Reclamar les nòminesCom havia fet abans en el cas de Clesa, una altra de les empreses del grup en dificultats, Comissions Obreres no tardà a de-manar als treballadors de Nueva Rumasa que sol·licitin al Jutjat Mercantil número 6 de Madrid la seva inscripció com a cre-ditors del grup, a fi de reclamar les nòmines que se’ls deuen. En la mateixa línia es manifestava la Federació Agroalimentària d’UGT, que anuncià que cercarà “la via jurídica” que li per-meti personar-se en els processos que ha obert el grup perquè els treballadors cobrin els salaris endarrerits. En un comuni-cat, UGT explicava que a les empreses de Nueva Rumasa “fa ja dos anys que es retarden els pagaments als empleats iproveïdors”, una situació que suposava “falta de matèria primera per a les fàbriques, la qual cosa implicava el bloqueig dela producció”.

REPO

RT

L’abella que va caure de l’eixam

Passa a la pàgina 19

ÚÚrrssuullaa MMaassccaarróó::““EEnnccaarraa mm’’eemmoocciioonn qquuaann vveeiigg aaaallggúú aammbb lleess nnoossttrreess ssaabbaatteess””

Úrsula Mascaró ens espera a la fàbrica de Jaime Mascaróa Ferreries. Ens rep amb un somriure i ens fa passar a

una sala on s’hi exposen els seus darrers models de sabates. Mascaró va ser fundada a Ferreries a l’any 1918. Al principi vacomençar com un taller artesanal de sabatilles de ballet. Ja en elsanys 50 en Jaume Mascaró va transformar aquell taller de pro-ducció artesana en una fàbrica de calçat de disseny i qualitat.Es va iniciar un procés d’expansió que va culminar amb l’o-bertura de tendes pròpies a partir dels anys 80. A finals dels90 Lina y Úrsula Mascaró, la tercera generació, van prendre el re-lleu del seu pare i van anar consolidant el prestigi i la qualitat de lesseves principals marques. Es van expandir per nous mercats internacio-nals ampliant el nombre de tendes pròpies arreu del món.En aquests moments Mascaró té més de 250 empleats, 47 tendes pròpiesi presència en els principals mostradors dels cinc continents a través deles seves tres principals firmes:Jaime Mascaró, Úrsula Mascaró y Pretty Ballerinas.

- Quin és el secret de l’èxit?- El secret de l’èxit és creure amb el que fas i gaudir de

la feina. En aquests moments, la nostra empresa té un grupde treballadors excel·lents, que gaudeixen amb el que fan.Un grup jove i dinàmic amb ganes de fer coses noves. Elstreballadors de la fàbrica són uns autèntics artesans, fan unafeina magnífica. Jo, particularment, m’ho pas molt bé treba-llant. És cert que estaria millor a ca meva, amb els fills, peròvenc a treballar amb molta il·lusió. Aquesta és una part moltimportant de l’èxit de qualsevol empresa, posar-hi il·lusió.- Però, en aquests moments de crisi...- És cert que hi ha crisi. I és cert que això és nota a tot

arreu. Però no podem quedar aturats, paralitzats davantaquesta situació adversa. Hem de continuar endavant, inno-vant amb disseny, millorant en qualitat. Intentant fer un pro-ducte que agradi.L’equip que ara esteim dirigint l’empresa és un grup molt

equilibrat. No som craks cap dels tants, però som bons ca-dascun en el que fa. Jo me dedic més a qüestions de dis-seny, la meva germana, na Lina, es dedica més a temesd’exportació, en Quique Díaz fa una gran feina de promoció, és el queaconsegueix que les nostres sabates estiguin presents a festivals, desfiles,gales amb famosos, etc. I el meu marit és el que estableix l’estratègia d’ex-pansió. Formam un gran equip, jove i amb moltes ganes de fer feina.- És cert però que el fet de produir a Menorca és un handicap...- Sí, sí, és ben cert. Produir a Menorca suposa un encariment del pro-

ducte. Tot surt més car aquí. Però hem de suplir aquest increment del costamb més qualitat i més disseny. Noltros feim un producte d’una certa qua-litat. Hem de pensar que, avui per avui, només a Espanya i a Itàlia és fa-briquen sabates de qualitat i amb un plus de disseny. Per altra banda, tenimla gran sort de que el nostre producte estrella, les “pretty ballarines”, estantenint una molt bona acollida per tot arreu. - Què has après del teu pare?- Han tingut molta influència a la meva vida, el meu pare i la meva mare.

Tots dos han estat molt importants i són peces fonamentals en el desen-volupament de l’empresa. La meva mare és un amor. I del meu pare he dedestacar que és molt exigent, lleial i bona persona.- Quan va començar a dissenyar?Ara farà uns 20 anys que vaig presentar la meva primera col·lecció. Me’n

record perfectament de cadascun d’aquells dissenys. - Quina evolució tecnològica s’ha viscut dins el món del calçat?Lògicament hi ha hagut una modernització amb la maquinària, però el

procés de producció és pràcticament el mateix. La confecció d’una sabataté un component molt important d’artesania, de labor manual. El que sí queha evolucionat molt és el procés de comercialització. En aquesta línia heminvertit molts d’esforços i hem treballat molt en promoció dels nostre treball.

ENTREVIS

TA

PER BEP AL·LÈS FOTOS: MASCARÓ

18

- En aquests darrers dies hem vist com les vostres creacions hanobtingut un gran èxit a la Gala dels Goya. Què sents quan veus algunsfamosos duent les teves sabates? - La veritat és que m’emocion. És una sensació molt polida. Però també

m’emocion igual quan caminant pel carrer veig a algú que també duu lesnostres sabates, o vaig a dur els fillets a escola i una mare porta unes sa-bates de la nostra marca. Ara bé, el que sí me va fer molta il·lusió és veurea Iker Casillas calçant unes sabates nostres. N’Iker és la meva debilitat.Això sí que me va impactar. Tal vegada és perquè les sabates d’home quefeim encara no són tan conegudes com les sabates de dona o les ballari-nes. - Canviant de tema, com veus Menorca?- Particularment ho veig molt malament. No veig massa futur per la nos-

tra illa. Però, realment, que hi ha a Menorca? Quins atractius tenim? Qui-nes botigues tenim? Quin servei donam? Quan un viatja una mica se’ndona compte de que Menorca està molt atrassada en determinades coses.Un problema enorme és el tema del transport aeri. Els preus dels bitlletsd’avió són molt cars i això no facilita que els turistes puguin venir a Me-norca. Per altra banda, me sembla que aquí estan passant coses que notenen sentit comú. Quin mal fa, per posar un exemple, que a les platges ver-ges hi hagi un xiringuito? A l’estiu passat van venir uns amics a Menorca iels vaig suggerir que anassin a una platja verge. Van tornar deshidratats,rebentats de caminar. Van dir que mai més hi anirien.- I per un empresari que vulgui invertir aquí... - Crec que a Menorca fa falta que els polítics se posin d’acord i que dei-

xin a una banda determinats prejudicis i es centrin realment en el que ne-cessita Menorca. Per posar un exemple, com és possible que a Menorca unbouer abandonat no es pugui rehabilitar si no és per posar-hi vaques? I sino tens vaques? I si no hi ha una explotació agrària? Prefereixen que s’es-fondri a que pugui tenir una altra destinació. És això normal? Crec que hihauria d’haver una major flexibilitat. Menorca m’encanta. És preciosa. Novull que es construeixi més. Però hi ha algunes cosetes que s’haurien decanviar. I és clar, quan un empresari ve aquí, per invertir, queda una micaesglaiat quan veu determinades actituds.- A nivell de turisme quines coses ens farien falta?- Cada estiu ens anem, amb el meu home i els fills, a Eivissa, de va-

cances. La veritat és que és una illa que m’encanta. Allà saben perfecta-ment que viuen del turisme i mimen i cuiden al turista. Tot està enfocat asatisfer les necessitats del turista. El servei és impecable. I tenen una ofertacomplementària espectacular. Menorca encara no sap el que vol. Quin malfa que Menorca pogués tenir un parell més de camps de golf, o uns portsesportius en condicions?

Úrsula Mascaró és una persona que manté aquella espontaneïtat de sempre, aquella frescori aquella humilitat que caracteritzen lespersones que han arribat molt amunt però queviuen amb els peus a terra. Ha estat una trobadamolt agradable. Tot un plaer.

19

Ve de la pàgina 15

Intranquil·litatA l’endemà de la notícia, el secretari ge-neral de la Federació Agroalimentària deCCOO, Jesús Villar, compareixia davantla premsa per recordar la situació “d’ab-soluta intranquil·litat i incertesa” que s’hainstal·lat entre els treballadors del grup.Villar denunciava que les empreses deRuiz-Mateos pateixen un “problema es-tructural, financer i de model de gestió, elqual requereix més implicació de les ad-ministracions”. El dirigent sindical es re-ferí al fet que es tracti d’un “entramat”d’empreses que no consoliden com a hol-ding i que tenen moltes matrius en para-disos fiscals. D’altra banda, demanà ques’aclareixi “quina és la situació amb Hi-senda”. “Hi ha un problema gravíssim decredibilitat, no sols de la banca, sinótambé de proveïdors que han decidit noservir més, i la desconfiança dels treba-lladors és absoluta”. Un altre membre de CCOO, Ramón Gó-

rriz, exigia, alhora, una investigació sobreel tipus de polítiques empresarials comles que duu a terme Nueva Rumasa. “L’e-xemple de Nueva Rumasa és una mostradel tipus d’economia que no volem peraquest país”.

CNMVLa vicepresidenta econòmica, Elena Sal-gado, ha dit, tanmateix, que el Govern es-panyol ha fet “tot el que estava al seuabast” per advertir dels riscos dels pro-ductes d’inversió que oferia Nueva Ru-masa, que prometia interessos alts.Salgado recordà que es va canviar la le-gislació per obligar a que aquest tipusd’emissions es fessin obligatòriament através d’un intermediari financer. A més,la Comissió Nacional del Mercat de Va-lors (CNMV) realitzà fins a set avisosperquè els possibles inversors s’infor-massin sobre les emissions oferides perNueva Rumasa. “Poc més es pot fer”, as-segurà.Precisament, la CNMV ha rebut consul-

tes de dos inversors particulars que vansubscriure emissions de pagarés i partici-pacions de societats de Nueva Rumasa.

RiscosEl Govern espanyol, però, no ha estatl’únic a advertir els inversors. Les orga-nitzacions de consumidors també han avi-sat sobre els riscos que corren elsestalviadors. Així, la Confederació Es-panyola d’Organitzacions de Mestressesde Casa (Ceaccu) ha posat “un cop més”en evidència “la desprotecció” i la “defi-cient” formació financera que tenen elspetits estalviadors. Ha advertit, de fet, queel 90% dels estalviadors no contrasta lainformació de les empreses amb la de laCNMV.

“SolvènciaDesprés que esclatassin les primeres re-accions, l’empresari de Jerez José MaríaRuiz-Mateos demanà “pau, assossec itranquil·litat” a tots els inversors que hanconfiat en el grup perquè la situació de

20

tresoreria és, va dir, “extremadament àm-plia”, la solvència és “enorme” i hi ha ca-pacitat “més que suficient” per atendretots els compromisos. “Si no fos aquest elcas, no hauria tingut la caradura de posar-me davant dels periodistes. No hi ha ab-solutament cap motiu de preocupació”,explicà l’empresari en declaracions aOnda Cero.Ruiz-Mateos va recordar que la primeraRumasa començà amb set obrers. “Des-prés, la van liquidar de mala manera, persorpresa, amb 65.000 llocs de treball. Denou començàrem del no-res, i ara tenim10.000 llocs de treball”, va dir.

EmbargamentD’altra banda, es coneixia també que lafamília Radó no es planteja renegociar el

deute amb Nueva Rumasa i estudia l’a-dopció de noves accions judicials, inclosala via penal, contra la família Ruiz-Ma-teos per impagaments en una operació devenda d’hotels.La família Radó va interposar una de-manda per l’impagament de part de l’im-port derivat de la venda de dos hotels‘Beverly’ en 2008 (per 69 milions d’eu-ros), uns actius en els que comptava ambuna participació minoritària, de prop del18%. El Jutjat de Primera Instància número 57va requerir a Nueva Rumasa que abonésal creditor 1,2 milions d’euros (910.573euros en concepte de principal, 20.385euros per despeses i 279.287 euros en

concepte d’interessos de demora) i va or-denar “l’embargament preventiu imme-diat dels béns del deutor, per les quantitatsexpressades, per si no es fes cas del re-queriment”. L’acte judicial decretà l’embargament dequatre finques propietat del Grup Dhul,dues de Clesa i una altra la meitat proin-divisa de la qual és propietat d’AlfonsoRuiz-Mateos Rivero. Les finques es tro-ben a San Roque (Cadis). Alcalá de Gua-daira (Sevilla), Alacant, Valverde de laVirgen (León), Jaén i Picanya (València).

HotasaEls 1.100 treballadors d’Hotasa (NuevaRumasa), 600 dels quals fan feina a lesIlles, també estan preocupats per la situa-ció de ‘preconcurs’ que afecta l’empresa,

Nueva Rumasa confiaa tancar aviat unacord amb un grup decapital de risc peraportar liquiditat a lesseves empreses

atès que “el 90% dels concursos de cre-ditors en fase concursal acaben en liqui-dació”. Defensen la rendibilitat delshotels –un dels quals, l’Hotasa Sea Club,es troba ubicat a Ciutadella- i demanenque es “mantinguin oberts” per evitarmals majors.El grup Hotasa posseeix 15 establiments,repartits entre Andalusia (2), Balears (7) iCanàries (6), als quals se suma un altre aSanto Domingo (República Dominicana).Els sindicats confien, mentrestant, que ladirecció de Nueva Rumasa aconsegueixisignar acords puntuals amb els seus cre-ditors o vendre actius per dotar-se de li-quidesa i evitar d’aquesta manera unconcurs, que podria arrossegar a la divisió

hotelera.Els treballadors asseguren que els hotelsd’Hotasa són “rendibles i productius” ique la divisió està funcionant bé, amb unaocupació que frega el 70% de mitjana, de-penent de la temporada, el que “dónatranquil·litat davant d’altres negocis delgrup que tindran més problemes”. A les Illes, la sol·licitud de ‘preconcurs’de Nueva Rumasa afecta a prop de 600treballadors de l’hoteleria. La Federacióde Comerç, Hoteleria i Turisme (Fecoht)de CCOO exigí, en un comunicat, que lasituació “es resolgui sense perjudicar l’o-cupació” i l’estabilitat dels llocs de feina.El sindicat es manifestà, a més, en contrade “l’enginyeria econòmica” del grup “ala qual ens ha tingut acostumats el senyorRuiz-Mateos”.

PressióPer part seva, el Govern balear anunciavaa través de la seva portaveu, Joana Bar-celó, que “s’ha de pressionar obligatòria-ment Nueva Rumasa perquè reactivi elfuncionament de l’empresa”, atès que “sino funciona, amb prou feines podrà sub-ministrar als seus clients els productesque demanden, cosa que generarà un per-judici encara més complicat per a la sevaviabilitat”. Des del Govern balear, es té la conviccióque la fàbrica de Quesería Menorquina és“viable” i que el “problema clau” rau enl’administració de la factoria per part deNueva Rumasa pel fet que les seves “di-ficultats de finançament estan paralitzantel funcionament de l’empresa”. Des de llavors, tant des de les administra-cions com des dels treballadors i des delpropi grup no s’han parat de fer gestions.Trobarà Nueva Rumasa el fons d’inversióque cerca amb tant ímpetu per tenir la li-quidesa suficient per fer girar la roda?,quin és el futur de la planta de Maó?, quèpassarà amb els 180 llocs de feina de lafàbrica? Tot fa pensar que els problemestot just acaben de començar.

Per fi és març. Temps de canvis, canvi de temps i com no, temps de fires.En aquest cas, sa Fira del Camp de Menorca a Alaior és a prop d’obrir sesseves portes. Una fira que aglutina el sector agrari i ramader menorquí, motor d’antany,i que aprofita la ocasió per mostrar tot allò que l’engloba: empreses del sec-tor de pinsos, de tractors, etc i com no, el Concurs Morfològic de BestiàBoví Frisó de Menorca. Tot un esdeveniment que ha anat augmentant, tanten participants com en visitants, i que s’ha convertit en un referent a totaBalears.

Però no tot és festa ni glòria. No hem de perdre de la nostra memòria que aquest sector està pas-sant pels seus pitjors moments en molts d’anys d’història. Primer, perquè han passat de ser el sec-tor de riquesa per excel·lència a passar desapercebuts, sent el 2% del PIB de l’illa aproximadament; segon,perquè ha passat de ser un sector autosuficient a dependre gairebé dels ajuts que els atorguen les AdministracionsEuropees i Autonòmiques; i tercer, perquè els preus de les matèries primes pugen, les ventes baixen i tot junt,els ofega. Vist així, que és tal i com ho veuen els entesos, és totalment normal que el sector estigui perdent la il·lusió enel seu dia a dia i decantin la possibilitat d’innovar i millorar el que tenen, per deixar-ho córrer i pensar en un futurdiferent i en un altre sector. Algun entenedor m’ha arribat a dir que el que està passant és degut a la poca voluntat política en afavorir i donarmés llibertat a aquest sector –en deteniment del turístic- , a més del poc coneixement dels que toquen els fils ales Administracions competents. No sabem si és l’opinió majoritària o no, però el que si veiem és el profund estancament que pateix el camp ambgran risc de mort, i açò, ens hauria de fer reflexionar. No sé si seguir sent uns mantinguts sigui la solució, ja queels ajuts europeus arriben a la seva fi, o per la contra, hauríem de pensar en clau turística, aprofitant el quetenim per donar cabuda a nous reptes. Em referesc a la possibilitat de fomentar els agroturismes i/o el turismerural. Possiblement els senyors dels llocs ho veurien amb bons ulls i estic segur que els l’amos també, perquècom sabem, l’agroturisme permet seguir amb l’activitat del camp, com fins ara, però amb hostalatges a les casesdels llocs. Ara bé, sense voluntat política, no hi ha idea que es pugui realitzar. Ells són els que fan i desfan les lleis, el queposen pegues o els que ho poden permetre. I ara que estem en temps d’eleccions, podria ser un bon moment persaber el que pensen els qui es presenten a president o presidenta del Consell, ja que en breu haurem de decidira qui volem.Sóc de l’opinió que innovar no és destruir ni és menjar-nos terreny. I també pens que si no ens adaptam als noustemps, hi ha la possibilitat de quedar-nos sense oxigen pel camí, tal i com els ha passat a diferents explotacionsagràries en els darrers temps.Reflexionem-hi.

Pau Rotger Pons. Alaior.http://paurotger.blogspot.com/

21

OPIN

IÓEl camp de Menorca.Reinventar-se o ...

23

– Després d’uns resultats bastant op-timistes a la darrera edició de Fitur, qui-nes són les perspectives per a Menorca decara a la imminent temporada turística?

– Sí, la veritat és que hi ha una data ob-jectiva i amb total claretat podem assegurarque la propera temporada turística serà mi-llor.– Quins són els factor que d’una ma-

nera clara faran que la temporada siguimillor?

– Serà millor gràcies a la recuperació deles economies dels mercats emissors, comtambé influirà la feina feta en tot allò que fareferència als acords de connectivitat tantamb els touroperadors com amb línies detransport. Per tant faciliten poder fer promo-ció conjunta i l’accessibilitat dels futurs vi-sitants, açò és també molt important.– Creu vostè que també ens benefi-

ciarà e clima de tensió que es viu a certspaïsos competidors com és el cas d’Egipteo Tunisia?

– Evindentment, les revoltes i la inesta-bilitat de tot el que és el nord d’Àfrica tambéinfluirà, per tant en aquest sentit la tempo-rada serà millor.– Però encara hi queda molta feina

per fer i potser es tracta d’un momentpuntual...

– Que la temporada sigui millor novol dir que haguem acabat de fer els

deures, ni fer-hi aprop... Nopodem confondre que una

bona conjuntura turísticaper l’any 2011 signifiquique ho tenim tot resolt,sinó tot el contrari.Crec que obligatòria-ment hem d’aprofitar

aquesta bona conjun-tura per a seguir treba-

llant en recuperar elsreptes que té l’activitat turís-

tica a les nostres illes i espe-cialment a Menorca, quepassen per millorar el nostreproducte turístic tant a nivell pú-blic com a nivell privat. Açò voldir que és obligatòri donar mésrendabilitat a les nostres empre-ses allargant la temporara, pelque és necessari construir pro-

ducte fora de temporada i aquest producte hade ser la clau, ha de ser la prioritat en la pro-moció per tal de que ens arribi turisme forade temporada i perquè les nostres empresesfacin feina més estona. Açò és clau junta-ment amb la millora del que és la qualitat dela pròpia oferta, sigui pública amb la millorade les zones turístiques o sigui privada ambla millora dels establiments. Tenim els ins-truments per a millorar la nostra oferta tu-rística. Hem de possibilitat que dóni nous imés serveis a fi de donar més ocupació la-boral i guanyar en rendabilitat. Aquest és elgran repte, guanyar rendabilitat, sigui per-què es donin més serveis quan vénen ambmillors instal·lacions, sigui per allargar tem-porada..., aquests dos paràmetres que hau-riem d’ajuntar per a millorar aquestarendabilitat, perquè una bona temporada ires més de conjuntura no ens basta per a dirque estam guanyant el futur.– És idò el turisme el nostre motor eco-

nòmic per a sortir de la crisi?– Sí, i sobre tot, en aquest sentit de cada

vegada més cal valorar la importància decada vegada més creixent de la indústria tu-rística com a motor per a tirar endavant lanostra economia. Aquest sector dins el 2010va generar ocupació davant les fortes xifresd’atur i que estam convençuts que té possi-bilitats si en som capaços de millorar l’esta-cionalitat i milloram la quantitat de serveisque oferim serà capaç de donar més ocupa-ció i donar més rendabilitat a la nostra eco-nomia, per tant el sector turístic és moltimportant, la seva indústria i la sensibilitza-ció de tots a favor de la mateixa.– Vostè a més de portar la Conselleria

de Turisme, també porta la de Treball iFormació, que és amb la que es va incor-porar a l’Executiu de Francesc Antich.Quines seran les iniciatives en aquests as-pecte cap al sector turístic?

– Pel que fa referència a polítiques labo-rals en tenim definides dues de suport. Una,la formació, ja que per primera vegada mit-jançant l’Escola d’Hoteleria i ASHOMEdonam formació a les persones en situaciód’atur i sense prestacions, i per altra bandadonam incentius a la contractació, tant al quefa referència a les persones que han esgotatles prestacions com a dues vertents, que sónmolt importants, són els joves amb contrac-

tes en pràctiques i de for-mació, que computen pera poder accedir a l’atur ipersones que ja estan for-mades puguin fer pràcti-ques a l’empresa. Comfacilitar al màxim la con-tractació i la formació dinsel sector turístic, perquèvaloram que és aquest sec-tor el motor per a sortird’aquesta crisi tan duraque vivim.– Com a consellera

de Turisme com veu les iniciatives que esvolen portar a terme des de l’Ajuntamentde Ciutadella en crear nous productescom bé siguin obrir les coves de sa CalaBlanca o promoure les postes de sol, etc?

– Tot producte turístic és bo i val la penafomentar-lo i precisament amb aquests ac-tius que cada poble té, i ser capaços de trans-formar-los en un actiu turístic, com les covesde Cala Blanca, què evidentent són un actiumolt important i hem de ser capaços detransformar-lo en un atractiu turístic. Crecque començam a treure aquests productesarrel de l’exemple del Camí de Cavalls, ones va passar d’una confrontació brutal a unavaloració expectacular a nivell turístic, i açòvol dir que també hi va haver gent que vamtenir una perspectiva dels temps, i açò és elque hem de demanar, perspectiva per anarconstruint aquests productes turístics ontenim una molt bona base, perquè tenimtambé una ciutat expectacular i a més a mésuna oferta cultural incredible com poden serels festivals de Jazz i de Música Clàssica, elsconcerts de grups d’aquí, les exposicions...Tenim molt bona cobertura i tot açò hauríemde ser capaços de transformar-ho en actiusturístics, a l’igual que també la natura combé poden ser les postes de sol a Ciutadellaque són vertaderament expectaculars i hemde ser capaços d’explicar-ho.

JJooaannaa BBaarrcceellóó::““PPuucc aasssseegguurraarr qquuee llaa pprrooppeerraatteemmppoorraaddaa ttuurrííssttiiccaa sseerràà mmiilllloorr”” EN

TREV

ISTA

PER BEP AL·LÈS FOTOS: ISABEL MARTÍN

24

"El turisme rural és una oferta de primeramagnitud i amb una valoració extraordinària"

La consellera de Turisme i treball del Govern de les Illes Balears, Joana Barceló, posantper mes Iris Menorca. Foto: Isabel Martín.

– Però per a oferir aquests producte hiha que tenir bones infraestructures hote-leres...

– Sí, i el que també és un repte a Ciuta-della és millorar l’oferta en materia d’apar-taments, fonamentalment, reinvertir en elque és turisme. En aquests moments amb laLlei de Mesures Urgents es pot transformartot açò, guanyar en volums legalitzant ocu-pacions i des d’aquest convenciment de queno hi haurà nous creixements, transformar elque tenim és una inversió molt segura i amés a més, i n’estic ben segura, que rendibleen el temps. Encara que en aquests momentssigui molt complicat, que els resultats d’unainversió siguin molt lents, la inversió turís-tica és una bona inversió i hauríem d’acon-seguir aquest interés per reformar iincrementar el nivell i la qualitat de l’ofertaen alguns indrets de l’illa.– El camp de Menorca torna a estar

contra les cordes amb la problemàtica deNueva Rumasa. Creu que convertir elsllocs en agroturismes i hotels rurals en potser una solució?

– Sí que ho és, perquè el turisme rural ésuna oferta de primera magnitud i a més amés perquè a les nostres illes, la valoracióque s’en fa d’aquesta oferta és extraordinà-ria. I és així..., i la gent que ho ha estat tre-ballant pot estar orgullosa de tenir ofertes deprimera qualitat i per tant dins l’estacionali-

tat que encara patim són ofertes molt bones,i evidentment aquesta és una línia a tenir encompte per a resoldre la problemàtica delcamp. L’altre línia que intentam lligar és quedins l’àmbit turístic es valori tot el que fa re-ferència a producció pròpia del camp.

El nou reglament de categories dels es-tabliments turístics que en aquests momentss’està tramitant, suma i ajuda a aconseguir

increments de categoria precisament el lli-gam amb el camp. És a dir oferir productespropis de Menorca bé sigui amb presènciaals menús, facent cates de productes de l’i-lla... En definitiva tot el que suposa consu-mir productes d’aquí té una traslació enqualitat del propi establiment, i per tant anarsumant d’una manera important al que fa re-ferència a producció pròpia i el que és el

25

“Hem d’aconseguir que el sector turísticsigui el primer client del camp de Menorca”

”

“ Si el sectorturístic ofereixproductes de lanostra terra,obligatòriament elnivell de satisfaccióés superior per partdels clients

món turístic, que hauria de ser el principalclient del camp, i a més a més ho tindria queser perquè ser el principal client del camp deMenorca li suposa una categoria superior.Miri estic convençuda que si el sector turís-tic ofereix productes de la nostra terra, obli-gatòriament el nivell de satisfacció éssuperior per part dels clients, i açò és el quehauríem d’aconseguir, aquest element d’ideade que el sector turístic sigui el primer clientdel camp de Menorca, açò ajudaria d’unamanera increïble.– Vostè ens ha anoment per damunt la

Llei de Mesures Urgents i el Reglament deClassificació Hotelera. Ens en pot fer qua-tre cèntims més?

– Miri, tenim en marxa aquesta expe-riència del Reglament de Classificassió Ho-telera, que ja està en la seva darrera faseabans dela seva aprovació definitiva que seràabans de les eleccions, però també dinsaquesta reforma que vam fer de la llei per aincentivar la inversió. Açò vol dir que quanun establiment fa ús d’aquesta llei se lidonen uns beneficis d’una manera clara, jasigui perquè se l’hi permet ampliar per a ofe-rir més serveis, pot enderrocar per a tornar aconstruir, regularitzant ocupacions..., és a dirque dóna un important benefici al sector.

Un establiment que es suma a n’aquestallei està obligat a signar un acord de respon-sabilitat social amb l’entorn, amb la propiaConselleria.– I açò que vol dir?– Vol dir una altra vegada s’obligatorie-

tat, en aquest cas, d’arribar a compromisosamb l’entorn, amb el camp, amb els produc-tes agraris, amb el medi ambient o amb lacultura per tal d’arribar a entendre que el tu-risme i la societat són obligatòriament gransaliats. Al turisme l’hi va bé que hi hagi mo-

viment i activitat culturals. Al turisme l’hi vabé que hi hagi productes pròpis. Al turismel’hi va bé que hi hagi les platges impecablesi un medi ambient expectacular, per tantaquest doble lligam és el que hem anant tre-ballant al llarg d’aquest any que porto tambéla Conselleria de Turisme. Intentar posaraquestes cunyes de lligams obligatòris per-què la realitat és així, de crear ponts entre elturisme i el que és l’entorn, que és en si elque dóna un valor diferent al turista que veaquí, i aquesta importància i connectivitat éson hi ha el futur del turisme de Menorca, imitjançant ella, i del seu impacte cap a al-tres sectors.

LA GUIA DEFINITIVADE MENORCA

RESERVA JA LA TEVAPUBLICITAT

Per a més informació:Setmanaris i Revistes s.l.

tel.: 971 38 55 58

– S’ha criticat des de certs sectors em-presarials i polítics que Menorca és una illasense infrestructures, on tot està massa pro-tegit i el turisme sols gaudeix de sol i platjai poc més, i que acaba avorrint-se...

– Miri, el que es valora de cada vegadamés d’una destinació turística és la seva sin-gularitat, i és així, i Menorca només sent sin-gular podrà tenir una crida específica. En elsentit de la seva pregunta crec que hem mi-llorat molt les nostres infraestructures. Desdel nou port de Ciutadella que veurem aca-bat en pocs mesos i que permetrà desenvo-lupar l’actual port de Ciutadella a nivellesportiu i de turisme nàutic. El port de Ciu-tadella té un potencial increïble per a ser unade les referències del turisme nàutic i espor-tiu del Mediterrani perquè d’entrada és es-

pectacular i en segon lloc treure els vaixellsde mercaderies suposa un potencial que co-mença en aquest gran acord a realitzar-se.Tenim també un aeroport que compleix per-fectament amb un volum de capacitat, ambdisseny i comoditat. En matèria de carrete-res, i amb les dimensions que té l’illa, s’estàfent una gran millora com és la variant deFerreries. Crec que des d’un ample acordanam avançant en infraestructures, però elmés important és que no s’aturi la inversió.

Per altra banda apuntar que el nivell desatisfacció dels turistes que ens visiten ésmolt alt, i que tenim un bon número de resi-dents de fora l’illa que aquí tenen la seva se-gona residència. Evidentment està clar quehem de millorar com pugui ser l’accés a in-ternet, entre altres coses.

Internet ha provocado un cambio trascendental en la manera de comercializar losproductos turísticos. Los viajeros tenemos cada vez más información, que no sólobuscamos a través de los cauces tradicionales como los catálogos, agentes de via-jes, webs oficiales de destinos y empresas turísticas… sino que, además a la horade decidirnos por el producto y la marca a comprar nos fiamos más de las opinio-nes y comentarios de otros viajeros que han probado anteriormente ese producto,aunque no nos conozcamos personalmente. Una gran parte de los turistas de ayer,se están convirtiendo en expertos viajeros, que cada vez más desean disfrutar losviajes de manera personalizada. Viajamos más a menudo pero menos días, por loque utilizar el tiempo al máximo durante nuestra experiencia viajera se ha conver-tido en una imperiosa necesidad. Sólo con una estrategia de promoción y comer-cialización que cuente con el antes, durante y después del viaje, podemosconvencer al viajero con algún argumento más sólido que el precio. El Travel 2.0 y

el denominado “Adprosumer” han venido para quedarse. ¿Estamos preparados para satisfacer sus necesidades?Desde principios del 2.006 hace ahora más de 5 años, conjuntamente con mi amigo Tirso Maldonado empezamos ainvestigar cuales eran los cambios en el comportamiento de nuestros clientes y como Internet y las que denominá-bamos Tecnologías Sociales, estaban modificando los patrones de búsqueda de información y compra de los productos turísticos. En primer lugar, todos debemos estar de acuerdo en que ha habido un punto de inflexión en la comercialización turística, con el na-cimiento y consolidación de Internet, que ha pasado de ser un canal más a convertirse (para quien ha sabido entender la tecnología ya los consumidores) en “El Canal”. Cuando afrontamos el reto de la venta por Internet, debemos también considerar y diferenciar unaspecto importante: para hablar de venta por Internet en el sector turístico y especialmente en el sector hotelero, debemos diferen-ciar entre la venta directa a través de la web propia del hotel por ejemplo y la venta que se realiza a través de los intermediarios on-line, como Expedia, Rumbo, Atrápalo, etc. que son al fin y al cabo quienes están ganando la batalla de la venta de viajes en Internet,la que por estadísticas es de los productos más vendidos a través de la red. Una vez seamos conscientes de esta situación, quizás po-dremos ser más realistas a la hora de afrontar la venta online. Desde mi punto de vista, todavía hoy, una asignatura pendiente de mu-chas empresas turísticas menorquinas, empresas que exceptuando algunas excepciones, sólo se dedican a promocionar a través delas herramientas tradicionales de marketing y no a facilitar la venta del producto turístico. Sin ánimo de profundizar, los cambios más significativos son:• Proliferación de nuevos destinos turísticos competidores directos de Menorca.• Creciente utilización de Internet en la obtención de información para la elección de hoteles, destinos turísticos, reservas y pagos deviajes.• Turista en general con más experiencia en viajar que hace unos años.• Mayor segmentación del mercado, llegando a la hipersegmentación.• Aumento de la organización individual, alejándose cada vez más del concepto “viajes de masas” con paquete cerrado e inflexible• El nuevo cliente cada vez viaja más pero con estancias más cortas• Contratación de viajes no planificados (Short breaks)• Proliferación del concepto low cost (Lineas aéreas, hoteles, etc)• Diseño de viajes a la carta (Dynamic Packaging)• Búsqueda de experiencias y emociones en los viajes• Utilización de las tecnologías sociales • Consolidación del travel 2.0 y del Marketing Medios SocialesAntes que nada sería bueno hablar del comportamiento del viajero de hoy y de cómo han cambiado sus hábitos y costumbres a lahora de viajar. El viajero de hoy tiene muchas más información, no solo de los cauces tradicionales (catálogos y folletos, guías, TV,ferias turísticas, agentes de viajes, etc.) sino que también puede obtener con una simple conexión a la red y un ordenador un mon-tón de información de experiencias de otros viajeros que han vivido previamente ese hotel o destino, solo tenemos que mirar porejemplo, cuantos comentarios encontramos en portales como tripadvisor, trivago, sobre los hoteles de Menorca. El hecho de que cada vez se viaje más veces durante el año, pero que los viajes sean más cortos, hace que el viajero necesite optimi-zar muy bien el tiempo durante su estancia y tenga la certeza de que la decisión que ha tomado reservando ese hotel ha sido la co-rrecta, asegurándose así que cubrirá en lo posible sus expectativas, por lo que este viajero del Siglo XXI, agradece cada vez mástener herramientas que le ayuden a organizarse y personalizarse su viaje, basándose en sus preferencias. Por último y para cerrar elciclo, debemos tener en cuenta la costumbre que tienen cada vez más los viajeros de comunicar sus experiencias en las comunidadessociales de comentarios. Igual pasaba antes de existir Internet, cuando la comunicación de esa experiencia se hacía a través del bocaoreja, en tertulias de café o en comidas familiares o de amigos, donde comentábamos nuestras sensaciones buenas, malas o regula-res sobre un hotel, destino o restaurante después de haber pasado nuestras vacaciones.De todo esto podemos deducir que cada vez más los viajes son disfrutados por nuestros clientes, antes, durante y después, ciclo quenunca deberíamos olvidar cuando planteamos una estrategia de marketing para nuestro hotel, destino o restaurante. El secreto estáen averiguar como puedo, como empresa influir en este potencial cliente. Antes de decidirse, para que compre mi producto frente ala competencia. Durante su estancia, para que su experiencia sea optima. Después del viaje, como puedo motivarle si su experienciaha sido óptima, para que se convierta en mi mejor prescriptor y vendedor de mi producto y hable bien de mi en la red.

Jimmy Pons

El Marketing en MediosSociales para el “Adprosumer” I

27

OPIN

IÓ

28

Si tu no defenses els teus drets, no esperis que ningú no els defensi per tu.Aquesta és gairebé una veritat axiomàtica, que no caldria haver d’argumen-tar. Però podria ser que en els temps que corren el nostre poble no tengui prouconsciència del que ens hi jugam tots si continuam vivint a la inòpia. La ju-dicialització de la política, amb una corrupció tan grossa com sempre -açò noés nou; però la democràcia malalta que tenim és incapaç d’erradicar-, i una jus-tícia massa polititzada durant els darrers anys ha cuinat un brou indigerible.Ja sé que sempre hi ha gent amb un ventrell que pairia còdols, però.

Després d’analitzar-ho tot plegat, l’Institut d’Estudis Catalans ha decidit,davant la “conjuntura excepcional” que estan vivint els Països Catalans, fer

una crida per “reclamar els seus drets d’autodeterminació i autogovern amb tota l’energia i la constància que cal-gui”. L’IEC és una instància d’autoritat reconeguda i, per si qualcú en dubtava, legitimada per una trajectòria demés d’un segle, sinó també, i oficialment des dels inicis de la transició democràtica, pel Reial decret de 26 de no-vembre de 1976, el qual reconeix l’Institut “com a corporació acadèmica, científica i cultural [...], l’àmbit d’actua-ció de la qual s’estendrà a les terres de llengua i cultura catalanes”.El president de l’IEC, Salvador Giner, ha alertat d’un “procés d’homogeneïtzació lingüística i cultural contrària ala diversitat de la Península Ibèrica”, i ha fet referència a les sentències del Tribunal Constitucional i del Supremque fan sospitar un cert perill d’involució dels nostres drets d’autogovern. La declaració de l’IEC afirma que la “la comunitat de llengua i cultura catalanes constitueix, amb tota evidència,una nació que mereix un reconeixement igualitari en el marc dels estats respectius en què s’inscriu, i també en elmarc de la Unió Europea i de les Nacions Unides”. En aquest sentit, el comunicat expressa que “cadascun dels ter-ritoris en què es troba actualment fragmentada aquesta nació té el dret legítim i inalienable de decidir de quin estatvol formar part, tant si és l’Estat en què ara s’inscriu com si aspira a la construcció d’un estat específic diferent”.“Cap acció democràtica legítima –afirmen- no pot contradir i menys encara criminalitzar aquest dret dels ciuta-dans catalans. Ningú, en un marc polític democràtic, no pot decidir quina ha de ser la nació dels altres”.La institució ha decidit fer aquesta crida en un moment de clara involució autonòmica, en què tots els ‘inputs’apunten cap a un procés de recentralització. “Declaracions de governants i polítics amb molta responsabilitat fansospitar un cert perill per a la nostra col·lectivitat d’involució dels drets d’autogovern”, ha declarat aquest dijous elpresident de la institució, que ha afegit que “aquesta situació posa en perill el nostre futur col·lectiu i l’esforç decohesió de tota la nostra societat, i molt especialment del sistema educatiu”.Giner ha remarcat que es tracta d’una crida “no partidista”, tot i que cerca “certs efectes polítics”. A més d’adre-çar-se al nostre poble, el comunicat també va dirigit als representants polítics “perquè assumeixin i mantinguinaquests drets i maldin en la consecució d’un estatus igualitari, dins o fora del marc estatal actual i en el context dela comunitat internacional”. Finalment el comunicat demana a la Unió Europea i a les Nacions Unides que “escomprometin activament amb els principis que proclamen sobre el respecte igualitari de la diversitat lingüística,cultural i nacional”.

Joan F. López CasasnovasMembre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC

Ciutadella, 20 de febrer de 2011

OPIN

IÓL'IEC demana que defensemels nostres drets

29

Ara resulta que tenir fillsés d’ultradreta

Davant els greus efectes d’envellimentde la nostra societat, la Xunta de Ga-

licia ha anunciat una paquet demesures per afavorir la natalitat.Aquesta iniciativa ha fet saltartotes les alarmes, especialmententre el gremi d’empresaris de-dicats al negoci de l’avorta-ment. I el PSOE, sempreinteressat en que aquesta acti-vitat econòmica segueixi vent

en popa (ja hem pogut veurecom la resta d’activitats i sectorseconòmics no obtenen el mateixinterès per part dels socialistes),ha sortit públicament declarant

que la Xunta vol exportar a Galicia el model familiar del’ultradreta.

Això és, al menys, el que ha dit la socialista Beatriz Ses-tayo, responsable de l’Àrea de Drets Cívics i Llibertatsdel PSdeG-PSOE. Segons aquesta representant socialista,entre els drets i llibertats d’una dona no existeix el de tenirfills. I si tenir fills és d’ultradreta, serà que ella, que diutenir dos fills, també és d’ultradreta o, fins i tot, el nostrepresident del Consell insular, que té família nombrosa,déu ser també d’extrema dreta.

Però el summum del frikisme és quan el Consell Econò-mic i Social de Galícia també ha acusat a la Xunta de “fo-mentar la natalitat i el dret a la vida en formació”, comsi això fos un crim de la humanitat. El CES gallec, en undelirant dictamen ple de doctrina ultraesquerrana i de fe-minisme radical ha acusat a la Xunta de voler tornar alpatriarcat i recuperar la “retòrica de la família heterose-xual i la maternitat com a rol social vital”.

És realment increïble que, encara avui, alguns sectors del’esquerra més rància puguin fer declaracions d’aquestestil, que són una befa al sentit comú i que deixen en evi-dència a una ideologia anomenada de gènere que ha per-dut totalment el nord.

La natalitat no és ni de dretes ni d’esquerres. Néixer enuna família, amb un pare i una mare, no és de dretes nid’esquerres. Són qüestions que transcendeixen les ideo-logies i que són pròpies de la naturalesa humana. El queno és propi de la naturalesa humana són els experimentsque han aprovat els governs socialistes en aquests darrersanys de frenesí ideològic i sectarisme radical.

Antoni Camps Casasnovas

OPINIÓA COBERT, QUE VÉNEN ELECCIONS !

S’apropa la cita electoral del 22 de maig,estem entrant, per tant, en plena precam-panya. Bé, això darrer no és exactamentd’aquesta manera, perquè la realitat és queels partits estan en campanya permanent.Un fet que distorsiona el funcionament de-mocràtic de la societat, perquè el que s’e-xecuta des de les institucions no és tant elque cal fer, en definitiva el que interessa ala col·lectivitat, sinó el que els convé fer en

vistes a treure’n uns rèdits electorals. El mitjà (guanyar les elec-cions per aplicar uns determinades polítiques) s’ha convertit enun fi en si mateix. Ja no importa tant què farem sinó com ens homuntam per allargar el màxim possible l’estada en el poder. Ésla prostitució de la democràcia.Però al que anàvem: les properes setmanes s’intensificaràaquest joc que ara dura tota la legislatura. Assistirem a una sob-tada febre escriptora de candidats diversos, que coparan els mit-jans escrits amb les seves epístoles prefabricades, de contingutprevisible i prescindible. Escoltarem per les emissores les sevescrides a confiar-hi una vegada més. Serem espectadors, a travésdels televisors, de la seva innata simpatia. Assistirem, en defi-nitiva, a un impúdic exhibicionisme i a la demostració de la grancapacitat humana per vendre fum. Es posa en marxa, amics, elgran basar.Una gran vessa és el que em produeix aquest escenari. La re-flexió que em faig és que, si a algú com jo mateix, que estic en-ganxat irremeiablement a la política, li fa mandra aquestaperspectiva, què no han de sentir la gent que ja de per si no se’npreocupa no li interessa. No crec que els partits cerquin fo-mentar la participació de la gent. Les campanyes van més adre-çades a mobilitzar els fidels i al mateix temps promourel’abstenció dels votants dels partits rivals, que no a explicar, ar-gumentar i convèncer amb raons. La funció pedagògica de l’ac-tivitat política definitivament s’ha perdut.Em pregunto si la gent del carrer podem fer alguna cosa per in-tentar canviar aquesta dinàmica. Com ho podem fer per obligarels partits i els seus candidats a comprometre’s, a rallar clar, ano tenir “agendes ocultes”. Potser les úniques eines que tenimal nostre abast sigui, per una banda, el teixit social, les entitats,que han d’exercir de grups de pressió i han d’emplaçar els as-pirants a concretar quina serà la seva actuació, que els obliguia banyar-se; i per altra banda està el paper que poden jugar elsmitjans de comunicació en el seguiment de l’aplicació dels pro-grames electorals. En aquest sentit, m’ha semblat interessant lainiciativa que ha tingut el diari’”ARA”, que –a semblança delque fan altres mitjans de comunicació a diferents països euro-peus i nord-americans-- ha creat un Consell de Vigilància del’activitat política. Aquest Consell, on hi participen periodistesi també especialistes en les diferents àrees (economia, benestarsocial, treball, cultura, justícia,...), farà el seguiment de l’accióde govern, en aquest cas de la Generalitat de Catalunya, con-trastant- lo amb els compromisos electorals del partit guanya-dor, i de forma periòdica en farà un balanç públic, que tindràl’aval de la participació de gent que coneix profundament elsdiferents camps d’actuació. En definitiva, del que es tracta és que, d’una o altra manera, noens conformem passivament amb una democràcia empobrida,que reclamem responsabilitat i participació. La cosa pública ésmassa important com per deixar-la (només) en mans dels par-tits polítics.

Mateu Martínez Martínez

SSííllvviiaa LLlluullll:: ""MMeennoorrccaa ééss uunnaa iillllaa mmààggiiccaa ii ccoomm lleess ffeesstteessddee SSaanntt JJooaann nnoo nn''hhii hhaa aallttrreess aarrrreeuu ddeell mmóónn""

“M’agrada molt es caragol des Born i elsjocs des Pla. La festa és màgica, espe-

cial i enganxa..., la vius per primervegada i ja penses que hi has detornar i així es va convertint enuna cita ineludible al teu calen-dari. A més aprofitam els diessegüents a la festa per descan-sar a les platges de l’illa, espe-cialment les de Ciutadella, desde la Platja Gran, que tenimaprop de l’hostal Madrid, onestam allotjades i com noens encanta Macarelleta,Algaiarens o Son Saura.Les platges de Menorcasón una passada, úni-ques”.Na Sílvia es considerauna persona súper ale-gre i simpàtica, treba-lladora i potser un poc“alocada”, molt im-pulsiva, però bonagent. Des de semprel’hi ha encantat el món

· Nom: Sílvia Llull Sánchez· Neix: A Palma el 08-02-1979· Alçada: 1,67 cm· Mides: 90-63-89· Quan vas posar per primera vegada: La primera vegada fou fa 6 anys, amb José Luis Martret, en cara que sem-pre m’ha agradat que em facin fotos, de petita ja m’agradava fer “moneries” davant la càmara.· Una ciutat per viure: Per motius defeina no me moc de Mallorca, encara que Ciutadlela m’encanta, jaja... Si ésper treballar i puc elegir... Madrid!· Una persona: El meu fill· Un menjar: Llomillo de vedella amb patates fregides.· Una cançó: “El amor de mi vida” de Camilo Sesto... No us enrigueu, peròm’encanta des de sempre.· Una pel·lícula: La Vida es Bella.· Un@ fotógraf@: Isabel Martin, com no!· Un Diseñador@: D&G m’encanta tot!· Un perfum: D&G The One, és el que porto sempre.· Un somni: El meu somni ha estat sempe ser model o actriu i poderviure d’açò.· Tenc ganes de fer una visita cultural per Mallorca, on em reco-manes anar: El monesterir de Lluch per exemple..., el van cons-truir els templaris per adorar a la Verge després de la conquestade l’illa per Jaime I.· I si vulla anar de copes: Idò, el bar Amarre, que està alfinal del passeig marítim.· Un Restaurant: Las sirenas, a l’Arenal.· Una platja: Cala agulla a cala Ratjada.· Una platja de Menorca: Macarelleta.· Una festa: Sant Joan, sense cap dubte.

MOLT PERSONAL

Menorca diuen que és una illa que enganxa, que encisa als que la visitenper primera vegada i tornen a repetir. Aquest és el cas de la jove model ma-llorquin Sílvia Llull, que tot d’una que pot, especialment a l’estiu viatjacap a l’illa per a descansar i gaudir de la tranquil·litat de les platges i dela seva gent. Enamorada des de fa anys de les festes de Sant Joan de Ciu-tadella -de fet ja té els passatges i la reserva d’allotjament feta- no hi haany que se les perdi.

de la moda i la fotografia, però a les Illes és difí-cil el poder dedicar-se a aquest univers, però “semprehe lluitat per a poder aconseguir-ho. Tenc un fil de 8anys que és la meva vida i actualment sols treball coma model”.Sílvia Llull ha posat a diverses revistes de tirada nacionalcom el suplement de les 100 finalistes de “Vecinitas” deFHM i durant dos anys va ser canditada a “Chica Interviu”on l’any passat va quedar finalista. També ha estat Miss Sim-patia i finalista del certàmen Miss Reef.En el món de la moda ha desfilat per Kalvin Klein, i també haposat per Heiniken o Cruzcampo, Special K a més d’altres mar-ques conegudes fora d’Espanya. També ha actuat com a extra iha fet papers secundaris amb productores mallorquines.Ha traballat amb fotograf@s com Isabel Martin (autora de les fotosque il·lustren aquest reportatge i col·laboradora de Mes Iris Me-norca), Pablo Almansa, Biel Grimalt, José Luis Martret, MarceloAquilio, Pau Torrens i Rafa Cañellas.El seu somni és poder dedicar-se al món de lainterpretació com actriu o bé ser model i comno, tenir una casa a Menorca per a fer-hi algu-nes temporades.

AMICS D

E FORA L’ILLA