Ciutadella de Menorca, 11 de març de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.465

Artur Bagur, Senador:“El dic de Ciutadella és unasortida unilateral no pensada

en clau menorquina”

Els vaixells examinaran elproper 24 de març la

capacitat tècnica del dic deSon Blanc per a les

maniobres d’atracament

Les bodes del diable,la nova novel·lade Pau Faner

ja és a les llibreries

DIC DE SON BLANC,EL PORT EXTERIOR

El Nura Nova,primer vaixellen amarrar

al Dic de Son Blanc

Urgències Seguretat Social: Canal Salat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Centre Insular Sanitat de Menorca: Tel. 971 36 04 26Creu Roja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajuntament de Ciutadella: Plaça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Policia Municipal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Comissaria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bombers: Tel. 971 38 08 09 • Taxis: Tel. 971 48 22 22

FARMÀCIES DE TORNDivendres dia 11 MOLL Eivissa, 50Dissabte dia 12 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Diumenge dia 13 CASTANY Tres Alqueries, 3Dilluns dia 14 MARCH Plaça Jaume II, 5Dimarts dia 15 CAVALLER Plaça de la CatedralDimecres dia 16 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDijous dia 17 PLAÇA NOVA Plaça NovaDivendres dia 18 OLEO Federico Pareja, 54

S E T M A N A R I

AUTOBUSOSCIUTADELLA-MAÓ (Transportes Menorca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:40

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:1500:15*

De dilluns a divendresCIUTADELLA MAÓ

8:0010:0011:3014:30

16:0018:0020:0021:30

8:0010:0011:3013:00

16:0018:0020:0021:30

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:0010:0011:30

14:3016:3019:00

8:0010:0011:30

13:0016:3019:00

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Torres Allés Autocares)• Sortides des de Ciutadella - Plaça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:009:1011:1512:1014:15

15:1516:1518:1019:1021:15

7:008:009:4510:4512:4514:15

15:1516:4517:4519:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DIAS ALCUD. - CIUT. CIUT.- ALCUD.

Lunes 08'30-17’00 11’30-20’00

Martes 08'30-17’00 11’30-20’00

Miércoles 08'30-17’00 11’30-20’00

Jueves 08'30-17’00 11’30-20’00

Viernes 08'30-17’00 11’30-20’00

Sábado 08'30 20’00

Domingo 17'00 20’00

• 2 • 11/3/2011

Núm. 3.465. Any LXVIII. Dipòsit legal ME 54-1958.DIRECTOR: José Manuel Al·lès SalvàREDACTORS: Carlos Marqués.ADREÇA: C/ Pintor Torrent, 7 - 07760 Ciutadella de MenorcaTELÈFON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eliris-digital@infotelecom.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀGINA WEB: http://www.infotelecom.es/eliris

EDITA:

AGE NDA

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 10 DE FEBRERSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES - 2 DIMARTS I DIJOUS

* EXCEPTE DIUMENGES

61CALA EN BLANES

DELFINESCALA EN FORCAT

61CALAN BLANESDELFINES

CALAN FORCAT

07:1508:0009:0509:5011:3011:5512:3013:0014:002

15:001

16:0018:2019:30

64- 65CALETA

CALA BLANCACALA EN BOSCH

64- 65CALETA

CALA BLANCACALA’N BOSCH

07:00

08:00

10:15

13:15

14:002

15:001

16:00

17:00

20:15

09:05

09:50

11:30

11:55

12:30

13:00

16:00

18:30

19:30

08:00

10:15

13:15

17:00

DISSABTES, DIUMENGESI FESTIUS

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE FEBRER

• 3 •11/3/2011EDITOR IAL

Noves provesIGA Menorca

Contundent victòria delValeriano Allès en el derbicontra l’Oxidoc Palma

Primer lloc de Biel Boscha la 2a. Prova del

Campeonat de Balearsde Trial

El Dic ja és...¿operatiu?

El passat dilluns va ser un dia històric pel nou port exterior deCiutadella. El Nura Nova d’Iscomar era el primer vaixell que feia laseva entrada al dic i amarrava als seus molls realitzant un amarrat-ge de proa i després un de popa, a més d’un viratge de 180 graus dinsla làmina d’aigua del nou port exterior.

Malgrat les boníssimes condicions meteorològiques les maniobresvan patir certes dificultats degut a les corrents interiors per por d’unapetita brisa, cosa que podria suposar la innoperativitat del dic per avaixells de majors dimensions que el Nura Nova i especialment elsdies de vent. Açò és el que opinaven dos experts en navegació que desde les roques pròximes al dic van seguir les maniobres d’amarratge.

Serà idò possible amarrar els grans vaixells d’Acciona i deBalearia? Hi podran amarrar els grans creuers? Por ens fa que laorientació de la bocana no sigui l’adequada, i al final una graninfraestructura no acompleixi els seus objectius.

El Setmanari El Iris va poder seguir-les in situ també des de SonBlanc i malgrat que podíem guardar l’exclussivitat sí que van cedirimatges a mitjans com el Diari Menorca, MenorcaDiario i El Mundo.

S E T M A N A R I

• 4 •11/3/2011LOCAL

LA GUIA DEFINITIVADE MENORCA

RESERVA JA LA TEVAPUBLICITAT

Per a més informació:

Setmanaris i Revistes s.l.

tel.: 971 38 55 58

El Nura Nova,primer vaixellen amarrar al dic de Son Blanc

A les 16,18 minuts el vaixell “NuraNova” entrava en la història del nou portexterior de Ciutadella al ser el primer vai-xell de càrrega i passatgers que hi feia laseva entrada i realitzava també les manio-bres d’amarratge llançant els caps a terra iamarrant a un dels dos molls del port deSon Blanc.

El capità de la marina mercant PedroBennassar va ser l’encarregat de fer les pri-meres maniobres d’un vaixell al dic de SonBlanc, unes maniobres que van demostrarque si al port de Ciutadella es fa returadaamb un motor, al dic va ser necessariemprar-ne els dos, ja que la corrent i el ventdesplaçaven el vaixell cap a fora, cosa queva dificultar just una mica la maniobra, sibé es van avaçançar uns 10 minuts en refe-rència al temps que es tarda per a fer lamateixa maniobra al port de Ciutadella.

La primera maniobra d’amarratge es vafer de proa a la rampa del moll més propera la futura estació marítima i es va obrirtambé la comporta de proa per a veure sis’asseïa bé a la rampa, de la mateixa mane-ra que es comprovaven les defenses del noumoll comercial. Acte seguit el “Nura Nova”va sortir marxa endarrera fins a la mitat dela làmina d’aigua per a fer una rotació de180 graus per a entrar de popa al moll, tal icom es sol fer al port d’Alcúdia.

Les maniobres van tenir una durada degairebé una hora i passat aquest temps el“Nura Nova” va abandonar el dic en direc-ció a Alcúdia, i passar a la història marítimade Ciutadella i de Menorca com el primervaixell que va amarrar al nou port exteriorde Ciutadella.

Bep Al·lès

NOVES PROVESSegons fonts consultades pel Setmanari

El Iris, demà dissabte -sempre que les con-dicions meteorològiques siguin favorables-la naviliera Balearia podria també realitzaruna maniobra d’amarratge al port exteriorde Ciutadella, i no seria precissament ambel “Ramon Llull”, que opera entreCiutadella i Alcúdia a l’hiver i els mesosd’estiu també amb Barcelona, sinó que elvaixell escollit seria el “Martín Soler”.

24 MEl divendres dia 24 de març serà el dia

D per al nou port de Ciutadella, ja que estàprevist que hi amarrin els vaixells de líniaambAlcúdia i es comptarà amb la presència

del Ministre de Foment, José Blanco, a mésdel president del Govern de les IllesBalears, el president del Consell deMenorca i la batlessa de Ciutadella entrealtres autoritats.

Cal recordar que el Dic de Son Blanc haestat finançat pel Ministeri de Foment i elGovern de les Illes Balears, i va néixer delconsens entre les forçes polítiques davant lanecessitat de treure fora del port deCiutadella el tràfic de vaixells de càrrega ipassatgers després de les conseqüències dela rissaga de juny de 2006, on es va obrir unample debat sobre la necessitat o no d’undic exterior amb diferents propostes perpart del Consell de Menorca en contra deldic que es volia construir a sa Farola.

El “Nura Nova” amarrat als molls del dic de Son Blanc (Foto: Bep Al·lès)

• 5 •11/3/2011LOCAL

L’executiva insular del PSOE Menorcaha aprovat per unanimitat la candidatura alConsell Insular. La candidatura encapçala-da pel Secretari General del PSOE, MarcPons, és una llista oberta a components foradel partit.

L’equip està format per quinze personesde les quals Marc Pons ha dit que estan‘preparades, compromeses i disposades adestinar els millors anys de la seva vida perfer avançar Menorca’. Un equip híbrid dediversa procedència: des del camp educatiu,a l’econòmic, el cultural i el social.

Pons, també ha volgut destacar lail·lusió i l’ambició de tot l’equip per fercanviar i millorar Menorca. Així com també‘la capacitat de tots els membres d’afrontarmoments d’adversitats, com de superar totsels reptes i fites que ens marquem’.

Per acabar, Marc Pons, s’ha mostratconvençut de que ‘aquest nou equip seràcapaç de donar continuïtat al projecte ja ini-ciat’.

CANDIDATURAAL CONSELL INSULAR- Marc Pons (1973). Nascut as

Mercadal. Arquitecte tècnic i enginyer enTècnic d’Obres Públiques. Actualment ésPresident del Consell Insular de Menorca, ianteriorment havia ocupat el càrrec de vicepresident primer, i conseller d’Ordenaciódel Territori d’Habitatge.

- Juana Rosa Caules (1962) Llicenciadaen Filosofia i Lletres, i diplomada enMagisteri. Actualment és la psicopedagogaa l’IES Joan Ramis i Ramis; professora dela UNED en assignatures de Graud’Educació Social i Pedagogia; i professorad’unaassignatura del Màster de Formaciódel Profesorat de Secundària de la UIB.

- Lázaro Criado (1965) Llicenciat endret. Des del 2007 és conseller independenten la conselleria de turisme. Ha treballat enla directiva d’una multinacional i també enla internacionalització d’empresa nacional.

- Noemi Gomila (1974) Nascuda a EsCastell. Administrativa d’ofici. Des del2008 és consellera d’Acció Social, i ante-riorment havia treballat d’administrativa iassessora laboralista a UGT.

- Joan Marqués (1956)Nascut aCiutadella. Mestre Industrial de Màquines iEines. Des del 2009 és consellerd’Ordenació del Territori. Anteriorment

Candidatura del PSOE al Consell de Menorca

havia estat conseller de Ciutadania iFamília, i també director de l’IES M.Àngels Cardona.

- Deborah Schalenbach (1975) Nascudaa Alemanya i resident a Balears des de1978. Enginyera Tècnica d’ObresPúbliques, especialitzada en Transports iServeis Urbans. Actualment està finalitzantla llicenciatura en Ciències Ambientals.Amb una llarga trajectòria professional,actualment treballa a Tolo Pons S.L des del2002.

- Lluís Sintes (1956) Nascut a Maó.Actualment viu a Barcelona.Artista líric, haactuat als millors teatres d’Espanya i tambéha desenvolupat la seva carrera internacio-nalment. Ha col·loborat i estrenat per lamajoria dels contemporanis catalans. Últi-mament s’ha dedicat a la recuperació delpatrimoni musical menorquí.

- Gari Petrus (1957) Nascuda a Maó i deprofessió administrativa. Durant els últims12 anys ha treballat de regidora al’Ajuntament de Maó en les àrees deServeis Socials, Urbanisme i Ciutat i MediAmbient. També ha estat responsable de lesprimeres dues Cases d’Oficis de Menorca ide la primera Escola Taller ‘Calabria’.

- Guillem Garcia Gasulla (1947) Nascuta Lleida. Llicenciat en Medicina i Cirurgia,i especialista en Medicina Interna; i enOncologia Mèdica. Des del 2008 és metgeadjunt d’Oncologia Mèdica, coordinador dela secció, a l’Hospital General Mateu

Orfila.- Elvira Badia (1951) Llicenciada en

Biologia. Va ser directora de l’IES JoanRamis i Ramis i en l’actualitat, directorageneral del Govern de la CAIB.

- Vicente Fontestad (1957) Tinentd’alcalde i regidor de turisme, urbanitza-cions i personal. Ha estat empresari i ha for-mat del grup de teatre Nura i Groc. Ha for-mat part del grup: Ja t’ho diré, amb el qualha gravat set discos. I també ha estat cap depromoció de la discogràfica Música GlobalDiscográfica.

Àngela Caules (1955) Nascuda aCiutadella. Actualment és consellerad’Esport i Cooperació Internacional.Anteriorment va ser regidora a l’ajuntamentd’Alaior a l’àrea social.

Enric Camps (1975) Nascut a Alaior.Llicenciat en Història. Actualment ésDirector Insular d’Ordenació del Territori.Anteriorment ha treballat com a Gerent delConsorci per a la Protecció de la Legalitatdel Sòl Rústic, i de professor de ciènciessocials a l’IES Joan Ramis i Ramis.

SUPLENTS- Susana Gomila (1978) Des del 2007 és

la consellera decooperació local i innova-ció.

- Alberto Moragues (1953) Actualmentés vicepresident del Govern Balear. I ante-riorment havia ocupat el càrrec de diputat alCongrès per Menorca.

Marc Ponspresenta la seva candidatura al Consell

• 6 •11/3/2011

• 7 •11/3/2011TAUL A DE RE DACCIÓ

C/ d'Alaior, 49 – 07760 Ciutadella de MenorcaTeléfono: 971 38 24 46 · www.espoudetorn.comRef. 02000 Apartamento dúplex en Cala’n Blanes, 100m2 cons-truidos, 3 habitaciones (2 dobles y una sencilla), cocina, comedor,baño completo y aseo. Amueblado y equipado. Precio 141.750€.OPORTUNIDADRef. 01999 Chalet adosado en Son Oleo, 130m2 construidos, 3habitaciones (2 dobles y una sencilla), cocina, comedor, baño com-pleto, aseo, garaje de 30m2 y patio. Amueblado y equipado. Precio

294.000€. NegociableRef. 1979 Casa individual en el casco antiguo de Ciutadella,155m2 construidos más 2 terrazas, 4 habitaciones dobles, cocina,comedor, baño completo. Calefacción. Amueblada y equipada.Reformada el año 1996. Precio 420.000€Ref. 1988 2º Piso semi-nuevo en Ciutadella, 78m2 construidos,3 habitaciones (2 dobles y una sencilla), cocina, comedor, 2 bañoscompletos y terraza descubierta. Bloque de 5 vecinos. Precio210.000€Ref. 1997 Chalet Individual en Cala'n Blanes, 100m2 construi-dos, 300m2 de solar, 2 habitaciones dobles, cocina, comedor conchimenea, sala de estar, baño completo, aseo, terraza cubierta,caseta de juegos de madera y 3 trasteros. Aire-acondicionado.Precio 262.500€Ref. 1984 2º Piso en Ciutadella, bloque de sólo 4 vecinos, 70m2

construidos, 2 habitaciones dobles con armarios empotrados (unaswit), cocina-comedor, baño completo y terrado comunitario.Amueblado y equipado. Precio 168.000€

HHHHOOOORRRRAAAARRRRIIII HHHHIIIIVVVVEEEERRRRNNNN

DILLUNS A DIJOUS

DE 9 A 13’30 H

I DE 16 A 17’00 H

DIVENDRES

DE 9 A 13’30 HORES

C/ PINTOR TORRENT, 7TEL: 971 38 55 58CIUTADELLA

TTuu ttiieennddaa eessppeecciiaalliizzaaddaaeenn ppeessccaa ddee ssuuppeerrffiicciiee yy

ppeessccaa ssuubbmmaarriinnaa..

VVeenn aa ddiissffrruuttaarr ddee llaassúúllttiimmaass nnoovveeddaaddeess

ddeell mmeerrccaaddoo..

PPllaaççaa SSaa FFoonntt,, 33997711 4488 2211 0022

Actes commemoratius del 350è aniversari de la suorprodigiosa de la imatge del Sant Crist de Ciutadella

La regidora de Cultura de l'Ajuntament, Maite Salord, que ha pres part en la presentació del pro-grama d'actes juntament amb el president de la confraria, Manolo Barcia, ha destacat la perfecta sin-tonia que ha permès que les dues institucions col·laborin en els actes de la commemoració, en particu-lar amb la cessió de l'espai d'art Xec Coll, que acollirà l'exposició que se inaugura divendres.

NOTES HISTÒRIQUES SOBRE LA SUOR PRODIGIOSADEL SANT CRIST DELS PARAIRESLa talla del Sant Crist presidia la sala de juntes del gremi de paraires de Ciutadella des de temps

antics, tot i que no se sap amb certesa la seu que ocupava aquesta agrupació laboral. Dilluns dia 14 demarç de l'any 1661, després d'haver sortir la imatge a un romiatge fins a l'ermita de Sant Joan d'Artrutxen un acte piadós de “petendam pluviam” (és a dir, de demanda de pluja per als camps ressecs queamenaçaven severament la collita de la temporada), va succeir un fenomen inaudit. Trobant-se de noua la sala dels paraires, per devers el migdia d'aquell 14 de març, dues persones alertaren el pabordeCristòfol Casals que la imatge del Sant Crist presentava gotes de suor. Així ho comprovà, per ordre del'autoritat eclesiàstica, el reverend Miquel Vivas, qui pogué constatar, en efecte, la suor sobre la bandadreta de la imatge: braç, cama, peu, turmell i dits.

L'endemà,dia 15, de la cambra dels paraires, la imatge fou trasllada a l'església matriu deCiutadella (Santa Maria, avui catedral basílica de la diòcesi). Per segona vegada, s'hi produí una novasuor prodigiosa. Per tercera vegada, es registrà a la tarda del dia 16. Per quarta vegada al matí de dia20, també dins l'església de Santa Maria, tercer diumenge de quaresma d'aquell 1661. Trasllada laimatge a l'església de Sant Onofre de la ciutat per voluntat dels paraires, per cinquena vegada hi haguéuna suor prodigiosa. Entretant, el gremi va resoldre de construir una església de nova planta per la per-manent exposició de la santa imatge. El 1667 era construït el temple que encara avui l'acull al carrerdel Seminari de Ciutadella.

D'entre les relíquies d'aquells fets, i a banda de la imatge mateixa, es conserva la tovallola amb quès'eixugaren la suor de les manifestacions del prodigi.

PROGRAMA D’ACTES• Divendres, dia 11 de març, a les 20'00h, inauguració d'una exposició commemorativa a l'Espai

d'Art Xec Coll de Saura Morell.

• Divendres, dia 11 de març, a les 21'00h., concert solidari de l'Escolania de Ciutadella, sota la

direcció de Corretja Genestar. A la sala del Socors.

• Dissabte, dia 12 de març, a les 19'30h., tríduum i missa a l'església del Sant Crist.

• Diumenge, dia 13 de març, a les 17'30h., processó de la imatge del sant Crist, fins a la Catedral

basílica, acompanyada de la Banda Municipal de Música i membres representants de totes les confra-

ries de l'illa de Menorca.

• Diumenge, dia 13 de març, a les 18'00h, missa a la Catedral basílica, presidida pel bisbe de

Menorca, Mon. Salvador Giménez, i intervenció de la Capella Davídica.

• Diumenge, dia 13 de març, a les 20'00h, refresc al claustre del Seminari Diocesà.

• Dilluns, dia 14 de març, a les 19'30h., tríduum i missa a l'església del Sant Crist.

• 8 •11/3/2011 LOCAL

Els vaixells examinaran el proper 24 de marçla capacitat tècnica del dic de Son Blancper a les maniobres d’atracament

24 de març. Aquesta és la data escollidaperquè els vaixells que cobreixen la líniamarítima entre Mallorca i Menorca faranles primeres proves d’atracament al nou dicde Son Blanc. Així ho ha explicat aquestdilluns el conseller balear d’ObresPúbliques i Habitatge, Jaume Carbonero,durant la seva visita a Ciutadella per com-provar de primera mà l’estat d’execució deles obres del nou port exterior de la ciutat.Acompanyaren a Carbonero en la seva visi-ta el president del Consell de Menorca,Marc Pons; la batlessa de Ciutadella, PilarCarbonero; la regidora de Mobilitat, BeatrizLapiedra; el vicepresident executiu de Portsde les Illes Balears, Antoni Armengol; elcap d’obra, Jorge Martínez; el codirectord’obra, José Luis Monzó, d’Europrincipia; iel director de València i Balears deFerrovial, José Baraja.

Segons explicà el màxim responsablede la Conselleria, Jaume Carbonero,s’espera, en principi, que dia 24 de març“un o dos vaixells” puguin fer la seva entra-da al port de Son Blanc. Mentre, està pre-vist que els realitzin diferents proves demaniobrabilitat, sempre d’acord amb ladirecció tècnica de l’obra.

El conseller ha explicat que tot i que lesobres es troben en una fase molt avançada ique, gairebé amb tota probabilitat, estaranenllestides per Sant Joan, les pluges delsdarrers dies han obligat a endarrerrirl’asfaltat de les esplanades. Amb tot, ha ditque es farà el possible per intentar recupe-rar aquest retard abans que acabi el mes, toti que “serà difícil”. De moment, les previ-sions del Govern són les mateixes que fa

uns dies: si tot marxa d’acord amb el previsti sempre que les condicions meteorològi-ques ho permetin, el nou port exterior deCiutadella estarà operatiu abans de les fes-tes de Sant Joan. “Aquesta setmana, en

Carlos Marquès

“Sempre que lescondicionsmeteorològiques hopermetin, el nou portexterior de Ciutadellaestarà operatiu abans deles festes de Sant Joan”

El dic de Son Blanc va ser visitat el passat dilluns pel conseller d’Obres Públiques delGovern de les Illes Balears i pel president del Consell de Menorca

principi, ha de fer bon temps, i això ens per-metrà col·locar l’aglomerat a la part mésimportant del moll. A banda d’això, lesobres marítimes, tant del dic com dels mollsd’atracament, ja estan totalmente finalitza-des, per la qual cosa avui mateix ja podrienentrar vaixells a Son Blanc”.

D’altra banda, i tot i que es calcula queel proper mes de maig els molls ja estaranoperatius, no s’espera que els vaixells delínia –entre els quals hi haurà també els dela companyia Acciona- comencin a operarfins que l’estació marítima provisional noestigui en servei. En qualsevol cas, explicàCarbonero, com que s’hauran de col·locarels pantalans flotants previstos al port antic,els vaixells de línia comercial hauran demarxar abans cap a Son Blanc. “Per Sant

• 9 •11/3/2011 LOCAL

El Govern estudia dedicar en un futur l’espaique ocupa l’estació provisional com a zonad’emmagatzematgeJoan hi haurà pantalans posats, de maneraque s’esmorteïrà l’impacte provocat per l’a-rribada d’embarcacions que no tenen unlloc on amarrar”, afirmà Carbonero.

Quant a les xarxes de serveis (aigua,electricitat, il·luminació, evacuación d’ai-gües i sistemes contra incendis) estan enfase avançada, juntament amb les conduc-cions que ja estan instal·lades i realitzadesla majoria de les proves de funcionament.

Pel que fa a les obres del vial d’accés,Carbonero explicà que estaran acabades afinals d’abril. Aquesta actuació la duu aterme la UTE Construcciones Llull SastreSA i Antonio y Diego SA per un pressupost,IVA inclòs, d’1.375.000 euros. Consta dedos carrils de 3,5 metres d’amplària, dosvorals i dues voreres, a més d’un carril-bicide 2 metres. Tot el tram s’il·luminarà ambfaroles que tindran dues alçades en la partdel carril-bici. El tipus de carretera seràurbà, amb una velocitat màxima de 40 qui-lòmetres per hora.

MERCADERIESEn un altre ordre de coses, el conseller

Jaume Carbonero explicà que, tot i que nos’ha previst al projecte una esplanada per aldipòsit de mercaderies, “el moll està prepa-rat amb unes rampes per tal que els vehiclesque porten càrrega rodada puguin sortirdirectament del vaixell i embocar la RondaSud”.

Amb referència als creuers turístics,Carbonero descartà la seva arribada peraquest proper estiu. Segons el conseller,mentre s’està fent les companyies decreuers faran, en principi, les seves previ-sions per a l’estiu del 2012. El titular de laConselleria garantí que la instal·lació de

ducs d’alba permetrà l’amarrament a SonBlanc de creuers de fins a 250 metresd’eslora, objecte d’un altre projecte que estroba actualment en fase de redacció.

Interrogat sobre la possibilitat quel’actual infraestructura portuària faci viableen un futur l’arribada de creuers de majorsdimensions, de 290 metres cap endavant,Carbonero fou clar en assegurar que “mésdel 90% dels vaixells que operen a laMediterrània tenen eslores de 250 metrescap avall; és a dir, que amb l’actual portestem agafant un segment molt importantdels creuers que operen a la Mediterrània”.Carbonero recordà, en aquest sentit, que “elcreixement té límits, i en aquest tema tambén’hi ha. Si s’hagués volgut fer un dic percreuers del límit que sigui, l’obra s’hagués

fet d’una altra manera. Però per això mateixhi va haver un projecte, que va generar con-sens en el seu moment. Aquell era un altretipus de moll. El dic es va fer seguint unespolítiques d’acord amb aquest vessantmenorquí de limitar el creixement en funcióde criteris paissatgístics i territorials. Pertant, els vaixells que arribin fins aquí no hande ser els que condicionin el tamany delmoll; al contrari, ha de ser el tamany delmoll el que condicioni el tipus de vaixells.Això és una cosa que els menorquins hand’agrair”.

Pel que fa a l’edifici de la terminal, tot ique es planteja com a estació provisional(que en un futur se destinarà a zona d’em-magatzematge), compta amb tots els ele-ments necessaris per al bon funcionament

Les autoritats observant el dic

• 10 • 11/3/2011 LOCA L

SE OFRECE PROFESIONALPARA TRABAJOS DE CONSTRUCIÓN O PINTURA,

MANTENIMIENTO ETC.INTERESADOS LLAMAR AL TELEFONO 671 319 551.

Es preveu que la reordenació del port antic deCiutadella estigui operativa també per Sant Joandel port, una vegada es posi en marxa.

L’edificació, que s’ubica sota l’esplana-da del pàrquing exterior i superior, se cons-trueix en una zona ja excavada de l’obra delport que s’aprofita per ubicar-hi l’edificique tindrà en la part superior les zonesd’aparcaments instal·lades.

L’edifici mira cap el mar seguint l’o-rientació sud-est, i protegintse dels agentsmeteorològics mitjançant un porxo.

Es tracta d’una construcció rectangularamb una superfície de 2.828,05 metres qua-drats, projectada de tal manera que es dónaprioritat a l’economia de mitjans, a l’estalvide recursos, al reciclatge i a la sostenibilitat.A més, aquest edifici està totalment adaptata la legislació sobre supressió de barreresarquitectòniques.

Al respecte de l’estació marítima, elcodirector d’obra, José Luis Monzó, expli-cà que “si al final aquesta terminal acabaessent la definitiva i no se’n fa cap de nova,aleshores tindríem una esplanada més grande la prevista que podria tenir una altra uti-litat”. Monzó comentà que la rampa ques’ha construït a l’esplanada podria ser utilit-zada per un vaixell ro-ro que portés càrregarodada, per exemple vehicles. “Si això fosaixí -afegí-, aquest espai es podria fer servircom una petita esplanada per a vehiclesnous, que es volguessin vendre a Menorca,si fos el cas, però ara mateix això noméssón especul·lacions”.

ACCESSOSEls vianants podran arribar al port des

del pàrquing superior a través d’una escaladescendent i un ascensor que porten al dis-tribuïdor de la terminal i a les oficines por-tuàries. L’accés a les dues dependències

El conseller indicant les característiques del dic al president del Consell de Menorca

“Ciutadella comptaràamb 106 nousamarramentspermanents quegestionarà Ports IB”

també es podrà fer a peu pla des del’esplanada del moll, la qual s’habilitarà peral pàrquing de vehicles.

Juntament amb l’obra exterior, es pre-veu que la reordenació del port antic deCiutadella estigui operativa també per SantJoan. L’actuació tindrà un cost aproximatde 2 milions d’euros i permetrà queCiutadella pugui comptar amb 106 nous

amarraments permanents que gestionaràPorts IB, els quals se sumaran als 159 ama-rraments existents ja al port.

L’actuació s’esten fins a un total de 340metres de línia de moll de la marge nord dela dàrsena interior distribuïts en diferentsalineacions: l’atracament de la línia comer-cial de major port, la zona de descàrrega, elfront utilitzat per a l’atracament del buc demenor port i la resta del moll de la margenord fins al pont de la colàrsega.

A partir del moll pesquer, es disposa unpantalà fixo per a l’amarrament de “golon-drines”, una embarcació de salvament i unaembarcació d’arrossegament en la zonaoest, així com embarcacions en la zona est i6 pantalans flotants de longituds compresesentre 24 i 64 metres.

• 11 •11/3/2011 LOCAL

Les bodes del diable, de PauFaner ja es troba a les llibreries

Bep Al·lès

“Les aventures de dos jovesen el període que va des de laconquesta de Mallorca perJaume I a la de Menorca perAlfons III, a través de laMediterrània, amb aventures,amor i el diable”

Des d’ahir dijous es troba a les llibreriesla nova novel·la de Pau Faner Les bodes deldiable ambientada a la Lleida, segle XIIIens narra les aventures del fill del mercaderJoan Paris, en Gladis un noiet de setze anysperdudament enamorat de la Maria, la fillamés bonica dels forners, només un any méspetita que ell. Com que a més d’estimar-se,tots dos són molt i molt tossuts, aconseguei-xen els permisos paterns i de l’Església percasar-se. Just després de la cerimònia, enGladis s’embarca amb el seu pare en unviatge per la Mediterrània. Quan torni des-cobrirà horroritzat que els pares de la Mariahan desfet l’acord i han «donat» la filla almillor postor, el vell Nicolau Bonet, un delshomes més rics del comtat. Decidit a ferpúblic l’engany a què ha estat sotmès, enGladis surt a la recerca del llibre del pelegrí,un quadern que certifica la legalitat delmatrimoni entre els dos joves i que ha des-aparegut misteriosament.

Pau Faner va enviar inicialment aquestanovel·la d’aventures de 736 pàgines aEdicions 62 sotra el pseudònim de Paul K.Hayfied, i va cridat l’atenció dels editorscatalans dels Grup Planeta que van volerapostar pel nou autor, si bé la sorpresa vaser majúscula al saber que es tractava d’unescriptor consagrat i molt guardonat com ésel cas de Pau Faner, pel que van optar quesigui Faner el que signi l’obra es tost deP.K. Hayfield, que de fet es troba així a lapàgina del Cercle de Lectors.

Pau Faner ens explica que aquesta obraromp totalment amb la seva manera d’es-criure i que és també la de major extendióque ha escrit amb també dos anys de feina.

L’escriptor ciutadellenc Pau Faner i Coll, autor de la novel·la Les bodes del diable

Proa defineix la nova novel·la de Faner com“Les bodes del diable. La Barcelona delsegle XIII sota l'amenaça del diable. Unallarga i intensa novel·la d’aventures en quèels protagonistes emprenen un viatge per unmón violent i religiós alhora, a la recerca del’amor i de la felicitat” i forma part de laseva col·lecció “A tot vent-rust”

Barcelona, Marsella, Roma i també a

Egipte, Mallorca, com no Menorca i altrespunts del Mediterrani, forment part d’uninquietant misteri que envolta la vida d’al-gunes persones. “Som al segle XIII, quanl’amor és un conveni entre pares tutors,quan alguns amants no volen renunciar a lallibertat d’estimar, quan els catalans es llan-cen a la gran aventura comercial, mentre undiable de moltes cares va teixint una xarxafantàstica damunt dels pobles”.

Faner presentarà la setmana que ve Lesbodes del diable a la premsa catalana i elproper 9 d’abril ho farà al Saló Gòtic deCiutadella amb una representació teatraldel primer capítol de l’obra a càrrec del’Escola d’Actors de Menorca que donaranvida als personatges de l’obra, on també hiparticiparà el propi Pau Faner.

• 12 •11/3/2011 ENT RE VIS TA

ARTUR BAGURSENADOR PER MENORCA

– Després de molts anys treballantdes de l'ajuntament de Maó, en políticalocal i molt propera, imagino que la ges-tió pública en el Senat i des de Madrid ésmolt diferent?

– És una diferència abismal. Acostumata la política municipal per la qual he passatper tots els estaments, vaig començar senseser-hi, i vaig acabar d'alcalde, i acostumat altreball diari de posar-te el mono de treball ifer coses de forma molt viva i molt directa.Arribar al Senat, encara que em trobi moltcòmode representant a tota l'esquerra deMenorca, és una càmera molt diferent, queprecisa d'un gran canvi abans de res i queles qüestions i problemes es veuen a curt,mitjà i llarg termini. L'aprovació d'una lleiinteressant, fins que no li veus els seusrèdits, passa molt temps. Si, realment ésuna forma de fer política totalment diferent.– De les últimes accions fetes a

Madrid pel senador menorquí és unacarta a la ministra Rosa Aguilar per opo-sar-se frontalment a les prospeccionspetrolieres en el mediterrani. Pot ser unbon exemple d'aquest treball diferent?

– Jo faig dues labors dins de la mevaobligació. Una seria representar a les insti-tucions i ajudar-les a Madrid., sobretotajuntaments i el Consell, i l'altra intentarreflexionar sobre qüestions que ens afectende forma directa o indirecta. Moltes sónd'àmbit insular, però unes altres són particu-lars. Mai m'he negat a fer una gestió per a

joc van serian aquestes, cadascun és lliured'apuntar-se o no segons els seus interessospersonals o comercials. El que no es pot ferés posar una normativa i al cap d'un tempscanviar-la deixant a l'estacada als petitsinversors, que és el cas de Menorca. Aixòno vol dir que no hi hagi hagut abusos, oque grans plantes d'aquest tipus hagin fet elseu agost. Però la grandesa d'una llei ésobservar les diferents condicions particularsde les persones a les quals afecta una refor-ma d'aquest tipus. No és el mateix un petitinversor, que una enorme extensió en rendi-ment empresarial. Les petites superfíciessolars de Menorca haurien d'haver-hi tancatgairebé totes si la norma no s'hagués suavit-zat molt en el seu pas pel Senat i pelCongrés, encara que no prou per fer rendi-ble les petites inversions que hi ha aMenorca. Jo seguiré treballant per aconse-guir-ho, sabent que les forces d'un senadorsón poques, si bé es crea consciència per-manentment pesi la lluita en solitari tenintla col·laboració de les administracions bale-ars i menorquines sobretot.– Pertànyer a un arxipèlag, sent una

de les illes petites i amb menys marca detotes, dificulta el treball per aconseguir elque ens resulta imprescindible per, perexemple, connectar-nos amb la penínsulai dur turisme amb major facilitat. Dónala sensació que Menorca es veu moltlluny des de Madrid i es coneix molt pocla seva realitat.

El Senador per Menorca, Artur Bagur

Artur Bagur ha estat alcalde de Maó desde 1993 a 2007. Durant els 10 anys ante-riors va ser regidor. En 2007 l'esquerra deMenorca li va atorgar la confiança perrepresentar a la nostra illa en el Senat.Republicà i amic del Rei, confessa queprefereix ser Alcalde a Senador, creu queZapatero s'ha equivocat per no explicarles coses mirant als ulls als ciutadans iconfia en la mentalitat progressista.Reclama un Senat com escriu laConstitució i espera que poques cosescanviïn a Menorca després de les prope-res eleccions. Considera que l'oposicióque fa el PP és amb uns candidats debaixa intensitat i que no donen una alter-nativa real als problemes que han dut aEspanya a aquesta crisi. Té la tranquil·litatque donen els anys viscuts. Una de lesseves penes és que deixarà el Senat senseveure-ho convertit en el que hauria de seri sense conèixer el seu complex mecanis-me. Té 62 anys.

Pep Santos

un particular si crec que té raó o necessitatd'una ajuda. La carta a la ministra és perquèem sembla molt preocupant que seguimamb la idea de fer prospeccions en el nostremar quan sabem com està el petroli i, a més,tots coneixem la sensibilitat d'un entorncom el Mediterrani.– Parlant d'energia, de sempre

Menorca ha lluitat per energies renova-bles, que no perjudiquin ni danyinl'entorn i que mantinguin l'illa com areserva de la biosfera. Les plantes foto-voltaiques va ser una gran aposta a nivellde l'Estat i també a nivell menorquí, esvan fer gran inversions i ara la llei hacanviat. És, sens dubte, un tema que s'hade solucionar des de Madrid...

– Qui ha lluitat molt en aquest sentit, hafet un gran treball, i ho enyorarem quan noestigui és en Pere Sampol. Té un estatusmés lliure que el meu ja que representa alParlament Balear, encara que solamentsigui al PSM, però té mes força i major pos-sibilitat de moviment que jo. La seva expe-riència és molt gran en aquestes qüestions is'ha mogut molt i bé. Jo m'he mogut en unaltre estadi. He parlat directament amb elministeri i em vaig negar a votar una llei delPSOE, la que va prosperar, perquè crec queha estat una mala decisió per part delGovern el canviar la llei que regeix a lesplantes fotovoltaiques a meitat del partit. Sial principi de legislatura, o quan es va fer lallei anterior, s'hagués dit que les regles de

• 13 •11/3/2011EN TRE VISTA

“Ser alcalde és el major honorque pot tenir una persona”

– Crec que Menorca està fent un camílent però segur. No hem caigut en les temp-tacions de la riquesa immediata. Haguésestat molt fàcil vendre Menorca per trencar-la. Fer-ho així ens hagués donat una sortidai una pujada molt mes espectacular però,també, una caiguda inevitable. Gràcies a lanostra marca incipient com a Reserva de laBiosfera cada vegada es coneix mes i millora nivell espanyol i mundial. Però no caloblidar que Menorca té al costat un pespesat, que és Mallorca, amb molts anys dedestinació turística, mes que nosaltres, iamb una enorme capacitat d'exterioritzar elque és la gran illa, molt superior a nosaltres.A més Eivissa ha aconseguit des de fa moltsanys una marca internacional i és conegudapràcticament a tot el mon. Un dels treballsimportants que hem fet és aconseguir queMenorca fos la capital de les reserves de labiosfera que es va votar i es va aconseguiren una moció que vaig presentar jo de la màdel Consell, per això ha tingut molta força.Però sens dubte queda molt treball per ferperquè Menorca tingui una oferta diferen-ciada de la resta de les Balears i es recone-gui a tot arreu.– Igual que Menorca es veu molt peti-

ta des de Madrid, incorporar-se a la granpolítica espanyola des d'on es fan les nor-mes, i tenir la responsabilitat de recolzar-les o no, implica una canvi de concepciópolític i, a més, conèixer de primera màlleis i normes que condicionen la vida, jano solament de Menorca sinó de totaEspanya. En aquest sentit estem visquenten el darrer any, per la crisi, coms'adopten una sèrie de normes impopu-lars però necessàries de las qualsm'agradaria fes una valoració.

– Crec que un dels defectes grans que hatingut el govern Zapatero ha estat, fins aRubalcaba, les grans llacunes a l'horad'explicar realment com era la situació realen la qual estem. Segurament perquè a unpolític li costa molt, que està en pendent, ibaixant ràpid. L'economia estava moltmalament ja, quan no es parlava clar delque estava passant. Recordo la campanyaelectoral del 2008 i ningú va centrar aques-ta campanya en la crisi, i ja existia, no comara, però ja existia. No era previsible per aningú arribar fins a on ha arribat suposoperquè, també a nivell mundial s'han anatacumulant errors per part de tots els països

i tots els colors polítics. El que passa és ques'ha explicat poc l'enorme dimensió que téla situació per la qual estem passant i, amés, s'ha trigat molt a reconèixer. Ara li estàpassant factura a Zapatero però, creo, quequalsevol altre Govern hauria hagut deprendre les mateixes mesures dràstiques iimpopulars que ha hagut de prendrel'actual. Ha faltat una sortida del Presidentdavant els mitjans de comunicació, en tele-visió i mirant als ulls, per explicar com és lasituació real. De forma clara i plana perquètots entenguéssim la gravetat del que estàpassant i quant pot durar. El desconcert enla ciutadania és el pitjor que pot passar-li aun president i al seu equip. I no ho ha fet pelmateix error que han comès tots els gover-nants d'Europa. No ho esperaven. Fins i tota Alemanya, on ja estan sortint de la malasituació que han travessat, Merkel està per-dent bona part de la confiança que teniaabans de l'inici de la crisi, Sarkozy ha recu-perat a Juppé per intentar salvar-se,Berlusconi no existeix, i els laboristesanglesos intenten recuperar tot el perdut permales gestions posteriors. La gent té unatendència natural a castigar, i si les cosesvan tan mal com van ara, pensen que ésculpa de qui governa. Els polítics exagerenels bons moments dels seus països, i quanles coses canvien, els electors els passencomptes. A tots.– Sembla clar, seguint les enquestes

que coneixem, que el PP serà el guanya-dor en les properes eleccions del 22 demaig i en les següents generals. No obs-

tant això Rajoy ha aconseguit una enor-me diferència de voluntat de vot enaquestes enquestes sense mostrar el seuprograma polític...

– Els candidats del PP són de baixaintensitat. Sembla que estiguin esperant elque diuen els altres per jugar al contraatac iaconseguir crear una esperança de recupe-ració criticant l'acció dels altres sense mos-trar el que farien ells per solucionar-ho. Elque passa és que aquest discurs no val per atot. A nivell de tota Espanya pot funcionar,però a nivell local es coneix a les personesa les quals es vota, la que realment propo-sen i el que realment han fet o poden fer.Aquesta idea de voler transpolar el que potpassar en unes eleccions generals amb elsresultats d'unes municipals o autonòmiquesés un error. Innegablement pot influir, peròen una illa com la nostra on ens coneixemtots pot haver-hi sorpreses. El que és clar ésque el PP està tenint uns rèdits sense fer resi sense haver explicat en cap moment el seuprograma i com el volen aplicar. A més,estem en un país on tothom sap de tot.Aquella frase de Azaña que deia que si elsque no saben callessin, hi hauria un silencienorme que ens serviria per aprendre. Moltsmitjans de comunicació estan donant unaimportància a coses que no la tenen. Es vanal carrer amb una càmera i un micro a pre-guntar-li al primer que passa el que opinade les mesures o lleis del Govern. Amb lasituació actual res li sembla bé a la majoria,i això ho fan cada dia i ho mostren com unaprova científica d'investigació. La realitat

• 14 •11/3/2011EN TRE VISTA

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

Busca personas arraigadas en la localidad.Con un claro perfil comercial y de servicio.

Interesados en iniciar su actividad en el sector Seguros.Como Agente Profesional de Seguros; a tiempo completo o con dedicación parcial.

OFRECEMOS:• SEGURIDAD ECONÓMICA.• PRESTIGIO PROFESIONAL.

Pudiendo llegar a ser gerente de una Oficina de Agencia.

Interesados enviar C.V. a: jose.peon@catalanaoccidente.comFax: 971719416. (J. Vicente Peón)

“El dic de Ciutadella és una sortidaunilateral no pensada en clau menorquina”

mes competències i escoltar de debò a lesinstitucions municipals i insulars. Cal acon-seguir que torni a ser el que va ser, mitjan-çant molte mes promoció, molta mes inver-sió, i que Autoritat Portuària vegi menys alsports de Balears en clau del port de Palma ique dediqui molts mes esforços a promo-cionar i acaronar al de Maó. Però no tot ésinversió. Cal entendre la seva sociologia,tractar bé als mariscadors, tractar bé a lagent que viu allí. No pot haver-hi una admi-nistració tan rígida i tan llunyana. Malgrattot el port de Maó té unes virtuts que mai haperdut però que ara estan dormides perquèles administracions que hi son lluny, hand'escoltar molt mes a les d'aquí.– I per acabar d'agreujar la situació a

Maó, el dic de Ciutadella està gairebé a

social és molt mes complicada que unesopinions a l'atzar. Conèixer el perquè delque passa realment és complex fins per amolts economistes. Totes les opinions sónvàlides i necessàries però no es poden pren-dre com l'única veritat de forma populista.Cal deixar que el Govern faci el seu treball.A ningú li agrada donar males notícies. Elque ocorre és que el moment és molt com-plicat per a tots.– Alcalde de Maó durant catorze anys

és el millor coneixedor de la realitat de laciutat. La ciutat de llevant està passantun pèssim moment econòmic, pitjor queel de Ciutadella, amb un centre comer-cial molt escàs, un port la meitat envenda i la meitat en traspàs i, el pitjor,sense veure una sortida immediata aaquesta mala situació que empitjoracada dia que passa.

– No obstant això, amb les dades del'atur a la mà, les xifres són menys dolentesa Maó. Jo això ho estic sentint des que eranen. Maó és una ciutat que creix cap a laperifèria. Vives Llull, Borja Moll i aquestcreixement es reflecteix en la baixada delcentre, sobretot quan el comerç no es reno-va prou. Hem d'entendre que vivim dels queens visiten i hem de renovar la nostra plan-ta comercial i cal tornar a donar vida al cen-tre. Vull que quedi clar que la culpa de lasituació del centre de la ciutat no és sola-ment dels comerciants, però és una part. Pelque fa al port, crec que és una altra qüestió.El port necessita molta més atenció per partd'Autoritat Portuària. Les decisions del portde Maó es prenen massa des de Mallorca iles decisions respecte al port s'haurien deprendre molt més des de la realitat de lesnecessitats del port de Maó. Cal transferir

punt.– Jo crec que el dic de Ciutadella és una

sortida unilateral no pensada en claumenorquina sinó en clau de Ciutadella, iaixò sempre és molt perillós. Ciutadella tédret, per descomptat, a tenir una zona por-tuària major però, també crec que s'hanestudiat poc les repercussions en la restadels ports de la illa. Es volia un espai por-tuari major i es va fer. Jo tinc un amic queés especialista en ports que creu que elmillor que li podia passar al port de Maó ésque es portessin tota l'activitat bruta, ja queté una capacitat per al turisme nàutic increï-ble. Però és impossible. Crec que podenacabar convivint els dos ports però serà unasortida més natural que pensada. Ha faltatuna idea insular. Caldria haver demanat un

El senador a ca seva on va ser entrevistat per Pep Santos

• 15 •11/3/2011EN TRE VISTA

estudi per saber exactament com quedaràcadascun, i la costa de la illa. En qualsevolcas cal veure quines són les bondats realsd'aquest dic, quines possibilitats té i quepassarà amb les rissagues. A més es desco-neix com pot ser el potencial real del portde Maó si Autoritat Portuària redireccionala seva forma de treballar i la seva estratè-gia. Amarraments de grans vaixells d'esportnàutic, la base naval, el consorci de la Molao l'Illa del Rei. Hi ha molt que pot poten-ciar el que ara està molt parat. Cal gestio-nar-ho i acaronar-ho amb molta mes proxi-mitat del que s'ha fet fins ara.– Hem viscut la polèmica mediàtica

fa uns dies derivada de l'aplicació de lanorma constitucional de parlar en elSenat totes les llengües de l'EstatEspañol 33 anys després de la seva apro-vació, El Senat és la gran assignaturapendent de la seva aplicació. Cap governdels que ha tingut Espanya en democrà-cia s'ha atrevit a fer de la Cambra Altarealment el que ha de ser constitucional-ment, la representació de les diferentsnacionalitats que hi ha al Espanya.

– No hi ha cap estament, càmera oorganisme que hagi tingut tantes intencionsprèvies de canviar-ho. Isidre Molas, vice-president, em va dir que no em preocupés,que jo no veuria tampoc aquest canvi. Totsels partits ho han proposat als seus progra-mes i de forma molt intensa però, quanarriben al poder, crec que pensen que ja hofarem i després valoren el que els costaràen vots i tots els impediments polítics quepoden trobar en aquest camí, i ho posposenfins a no fer-ho. Deixen dormida una càme-ra que té una enorme potencialitat ambunes personalitats amb enorme capacitat iexperiència, a l'espera que es faci alguna

L’antiguitat, si és autèntica, sempreaugmenta de valor

cosa que mai s'arriba a fer. És una situacióque ha de canviar ja. Estic segur que guan-yi qui guanyi, ni tan sols en les propereseleccions, existeix voluntat política de can-viar realment El Senat. Continuarà igual .Farà estudis, llibres blancs, les comissionsseguiran tenint les seves conclusions i refle-xions. També és cert, segons diuen els mesantics, que ha estat en aquests últims quatreanys quan hi ha hagut major presència demembres del Govern en les sessions. Peròno basta. El Senat ha de tenir una capacitatlegislativa diferent al Congrés dels Diputatsi, sobretot, si ha de representar autonomia inacionalitats d'Espanya. Pel que fa a tot elque s'ha muntat per parlar les diferents llen-gües espanyoles en El Senat em semblaridícul. Jo sóc un dels signants del manifesta favor, i ho hem aconseguit. Però hem

aconseguit que es parlin totes les llengüesen un espai molt reduït. Es parlen solamentquan són mocions pròpies i no hi ha minis-tres ni el president. Un 30% del que dura elplenari. Però és mes greu el de la revoladaen els mitjans de comunicació que han vol-gut muntar. S'ha mentit intencionadamenten els costos. Ja hi havia traductors. En lescomissions de les Comunitats Autònomesja es feia. A més, mentre pensem que lesdiferents cultures d'aquesta país empobrei-xen en comptes d'enriquir, i tot ho miremdes dels diners, anem malament. Ha estatun pas importantíssim. Jo ja començo aentendre el basc. Si els senadors s'haguessinmolestat a conèixer totes les llengües que esparlen a Espanya, les coses anirien d'unaaltra manera.– Queda un any per a les properes

• 16 •11/3/2011ENT RE VIS TA

eleccions generals i comença a haver-hipresses en altres estaments per acabar elque s'ha començat, o per poder complirel que s'ha dit o promès.

–Estem tancant un llibre blanc sobre lesdiferents tipologies d'habitatge, havent pas-sat per ella les personalitats més gransd'Espanya en aquest coneixement. La tan-carem aquest mes i la remetrem a les dife-rents administracions, és molt important.També se estan tramitant les lleis d'econo-mia social i cal estudiarlas. Estar en el grupmixt te coses bones i dolentes. Com a bonacal destacar la llibertat de moviment. Coma dolenta és que no tens el paraigua d'ungran grup que t'ajuda i dóna suport. Calbuscar-se la vida. Com un bon recader quesóc de les administracions, haig de cuidarque auqellas coses en les quals m'he com-promès per fer o participar, es faran de laforma dita. He tingut el plaer de posar elmeu granet de sorra en participar a la reha-bilitació del Teatre des Born de Ciutadella,tenin clar que l'important ès el que ha fetl'ajuntament. He participat en el pla debarris de Maó que inclou Can Oliver, hovaig començar com a alcalde i ho he seguitfins ara, també treballem en el tema de lanominació de la seu de Menorca com a cen-tre de les reserves de la biosfera, i també hecol·laborat amb el Consell en la implanta-ció del vehicle elèctric a Menorca. Ara esticcol·laborant, solament col·laborant, amb elConsell en el Llatzaret. M'hagués agradatfer mes coses. No he pogut participar acti-vament en la reforma del Senat, i m'haguésagradat conèixer mes profundament el seucomplex funcionament”.– La presó de Menorca és a punt de

finalitzar les seves obres. Quan el projec-te es va presentar no tenia res a veureamb el que acabarà sent...

“Tot el que s'ha muntat per parlar les diferentsllengües espanyoles en El Senat em sembla ridícul”

– Tenim un concepte d'aquest equipa-ment molt dramàtic. És dramàtic estar a lapresó, evident, però també és molt dolenttenir un familiar en aquests centres i tenir-ho a Mallorca. Jo insisteixo, encara que jano és treball meu, que aquest era un centremolt necessari per a Menorca, que alliberaa Ciutadella d'una taca que hi havia; eldefensor del poble ho ha dit per activa i perpassiva. Un dels requisits d'aquests tipus decentres és que estigui ben comunicat. Haviad'estar en una carretera o molt prop d'ella,una parcel·la amb la qualificació necessàriai amb equipament municipal. Realment estàal costat de la Guàrdia Civil, però tambéd'un camp de futbol. Els presos són perso-nes que s'estan reinsetant i que tenen unavigilància que garanteix que no hi hauràproblemes. No entenc perquè tant descon-tent. Com a concepte d'equipament és

modern, modèlic i molt apropiat per aMenorca.Ara he tornat a sentir al que fos alcal-

de durant molts anys. Si s'hagués de que-dar amb un dels dos treballs, amb quin esquedaria?

–Sens dubte amb el d'alcalde que és elmajor honor que pot tenir una persona.Treballes per al teu poble, de forma imme-diata, t'impliques amb la política del teuentorn. M'apassiona el municipalisme. Maihe tingut dubtes. I per aquesta proximitatcrec que en les eleccions del proper 22 demaig poques coses canviaran a Menorca.Crec que els municipis sempre estan millorgovernats per progressistes que per conser-vadors. A Balears m'encantaria que Antichseguís sent president, crec que ho ha fetmolt bé quan va trencar el pacte amb UMpel tema de la corrupció. Va ser molt valent.

• 17 •11/3/2011

Oferta als subscriptors del Setmanari El IrisSi vols rebre el Mes Iris Menorca a ca teva,

oferta de llançament per 15 euros més a l’any.No subscriptors 20 euros anuals

Preu de 12 números a llibreria 24 euros.Mes informació al 971 38 55 58 o al carrer

del Pintor Torrent, 7

LOCAL

Gran acollidade la nova revista d’informació menorquinaMes Iris Menorca

La revista mensual d’informació insularMes Iris Menorca, que des d’aquesta setma-na es troba les principals llibreries de l’illaestà tinguent una gran acollida per part delslectors i la societat menorquina que ha vistamb bons ulls aquest nou producte perio-dístic, tot destacant la seva maquetació i laqualitat dels temes tractats.

Mes Iris Menorca està editat perSetmanaris i Revistes SL i es distribueix atota l’illa mitjançant l’empresa“Distribuidora Menorquina” que garanteixla seva presència a tots els poble de l’illa.

El nom de Mes Iris Menorca ve donatper tres motius principals: Mes fent referèn-cia a la seva periodicitat mensual. Iris, pelfet que la seva matriu principal és elSetmanari El Iris, degà de la premsa localde Menorca amb 68 anys de publicacions ique és un producte totalment consolidad aCiutadella i també a l’illa i, finalmentMenorca, que és l’àmbit d’actuació de lanova publicació que ha estat editada en claumenorquina.

Al primer número de Mes Iris Menorcaels lectors han valorat positivament el seucontigunt, especialment les entrevistes ambJoana Barceló, Úrsula Mascaró i SílviaLlull, juntament amb els reportatges sobreel nou port exterir de Ciutadella i les conse-qüències que patirà o gaudirà el port deMaó, i tanca la secció de reports un sobre lagreu situació de Quesería Menorquina iNueva Rumasa a Menorca. També ha tingutmolta acceptació la secció crítica S’Esquitxi les pàgines d’opinió on destaquen les veusde Joan Francesc López Casasnovas, MateuMartínez, Ramón Pita da Veiga, Pau Rotger,Jimmy Pons i Toni Camps.

El proper número serà el d’abril ambreferències a la Setmana Santa, les elec-cions de maig i l’actualitat insular.

IN SUL A R• 18 •11/3/2011

El Consell de Menorca i l’AssociacióJoves Empresaris de Balears han signat unconveni de col·laboració per valor de20.000 euros per a l’organització del PremiJoves Empresaris de Balears 2011 i de latercera edició de la Fira InnovEm, que tin-drà lloc el dies 7 i 8 d’abril a la SalaMultifuncional des Mercadal. Així ho haexplicat avui la consellera d’Economia iMedi Ambient, Antònia Allès, qui ha com-paregut en roda de premsa acompanyadadel director insular d’Economia, FrancescPons, i del vocal i la gerent de JovesEmpresaris, José María Camps i CarmenCrespo, respectivament.

Amb la signatura d’aquest conveni, elConsell reconeix la bona feina realitzadaper aquesta associació en la promoció devocacions empresarials i en la representa-ció, defensa i gestió dels interessos delsjoves emprenedors i empresaris i expressala voluntat de “fomentar una gestió de lesempreses basada en la innovació, el respec-te mediambiental, la responsabilitat socialempresarial i les polítiques de formació igestió de recursos humans”.

“És una satisfacció poder seguir donantsuport a les importants activitats que des-envolupen des de Joves Empresaris adreça-des totes elles a l’impuls i foment de lainnovació i la gestió empresarial responsa-ble”, ha assenyalat la consellera qui havalorat, especialment, aquesta dedicació“en moments especialment difícils, peròalhora engrescadors”.

ACTIVITATS: FIRA INNOVEM IPREMIS JOVES EMPRESARISA través d’aquest conveni el Consell

dóna suport a l’Associació JovesEmpresaris de Balears en l’organització dela tercera edició de la Fira InnovEm i delPremi Joves Empresaris de Balears 2011.

La Fira InnovEm s’ha consolidat comun punt de trobada de projectes, recursos ipersones al voltant de la innovació en l’àm-bit professional i empresarial. Tindrà llocels dies 7 i 8 d’abril a la SalaMultifuncional des Mercadal amb l’objec-tiu de transmetre la importància d’innovarper aconseguir una massa empresarial méscompetitiva, capaç de realitzar una ràpidaadequació a les necessitats dels mercats,

El Iris-Ciutadella

El Consell col·laboraamb Joves Empresarisper a la Fira InnovEm 2011

cada vegada més globalitzats i canviants. Amb la celebració de la tercera edició

d’aquest certamen, l’Associació JovesEmpresaris de Balears pretén seguir fomen-tant i recolzant les actuacions de sensibilit-zació i foment de la cultura de la innovacióentre els empresaris menorquins, prestantespecial atenció als gestors del futur, elsjoves empresaris i emprenedors.

En aquest sentit, Joves Empresaris con-dueix InnovEm a Menorca com Espai deProjectes Innovadors Empresarials, una firade projectes empresarials innovadors queexerceix una mica com a motor de la inno-vació de l’illa recolzant als sectors empre-sarials des de diferents angles: mostrador deprojectes, productes i serveis, recercad'informació, de recursos (econòmics i

humans), de col·laboradors i formatiu desd'un vessant tècnic i una pràctica amb pre-sentacions de projectes innovadors con-crets.

Pel que fa als Premis Joves Empresaris,la setena edició està plantejada amb l’objec-tiu d’establir una sèrie de reconeixements aaquells empresaris de les Illes Balears que,essent joves, es distingeixen per la seva ideade negoci, pel sistema de gestió de la sevaempresa o per qualsevol altre aspecte relle-vant en l’àmbit empresarial.

Aquest reconeixement vol premiar latasca d’aquells empresaris i emprenedorsde les nostres illes que amb esforç i dedica-ció aconsegueixen arrencar nous projectesempresarials i fan créixer el seu negoci enun entorn de millora de la competitivitat.

Carmen Crespo, Tuni Al·lès, José María Camps i Francesc Pons

S’OFEREIX HOMO DE CIUTADELLA PER A FER FEINES:AIXECAR ENDERROSALLS I CANTONADES,

FEINES DE MANTENIMENT I JARDINERIA EN GENERALPER HORES O JORNADES.

PREUS ECONÒMICSDEMANI PRESSUPOST AL 615 994 894

• 19 •11/3/2011 LOCAL

El Iris-Ciutadella

El Consell de Menorca i els vuit ajunta-ments publiquen des d’aquesta setmana laversió beta de Carpeta Ciutadana, un pro-jecte que dóna compliment a la Llei11/2007, d’accés electrònic dels ciutadansals serveis públics, i que té per finalitat pro-moure l’ús de les tecnologies de la infor-mació i la comunicació en les relacionsentre l’administració pública i els ciutadansa fi de millorar en transparència, agilitat ieficàcia. Es tracta, doncs, d’una passa clauper a modernitzar l’administració pública ifer-la més propera al ciutadà.

A la reunió de la Junta de Batlles celebra-da a Maó, el Consell de Menorca i els vuitajuntaments han donat llum verda a la posadaen funcionament d’aquesta primera versió dela plataforma Carpeta Ciutadana a través de laqual es podran realitzar ja les primeres ges-tions administratives per Internet.

Si bé la incorporació dels tràmits i delsserveis electrònics serà progressiva, elsciutadans ja podran, a partir d’avui, realit-zar-ne alguns com, per exemple, sol·licitarel PIN ciutadà, consultar els registresd’entrada i sortida, conèixer l’estat depagament dels tributs i/o taxes, donar d’altao de baixa la domiciliació bancària, realit-zar queixes i suggeriments, sol·licitar elvolant de residència o de convivència, elcertificat de viatge, la inscripció al padró oel canvi de domicili o demanar targetes dedescompte de transports (T21), entred’altres, així com també fer suggerimentsde millora de la pròpia web.

L’accés a Carpeta Ciutadana es podràfer bé a través de www.carpetaciutadana-

Els ciutadans podran realitzarel primers tràmits administratiusa través de la Carpeta Ciutadana

menorca.org, bé a través de les seus electrò-niques que pròximament el Consell i elsvuit ajuntaments habilitaran als respectiusportals. Per entrar-hi serà necessari el DNIelectrònic o el PIN ciutadà. Aquesta darreraés la forma més fàcil d’accedir-hi ja queaquest codi serà únic per a totes les carpetesciutadanes de les administracions deMenorca. A les primeres 200 persones quesol·licitin el PIN ciutadà se’ls lliurarà unlector de DNI electrònic.

El cost del projecte ha estat de 275.800euros, dels quals el Ministeri d’Indústria,Turisme i Comerç n’aporta 193.060. La resta,82.740 euros, ha estat finançada pel Consellen un 76% i els ajuntaments en un 24%.

Carpeta Ciutadana forma part del PlaInnova a través del qual el Consell de

El president amb la consellera i els batlles de Ciutadella i Ferreries

Menorca pretén facilitar l’accés en igualtatde condicions dels ciutadans a les novestecnologies, fomentar la competitivitat del’economia menorquina i aproparl’administració al ciutadà.

Per desplegar aquest pla, el Consell jaha posat en marxa o ha col·laborat en dife-rents iniciatives com el projecte MenorcaAccessible – Internet per a tothom, amb elqual es persegueix garantir l’accés aInternet a aquelles persones i/o empresesubicades en sòl rústic i en zones turístiquesactualment sense cobertura; la futura cons-trucció d’una xarxa de fibra òptica que con-nectarà, en una primera fase, els pols indus-trials i els centres educatius i administratiusde l’illa; o la construcció del Centre BIT aAlaior.

L'amor és una barreja de sentiment, voluntat iobres, i exigeix molt esforç, sacrifici i lliurament.Una profunda fidelitat és la seva condició bàsica.Farà cosa de 100 anys, Alejandro *Dumas, el famósescriptor,va manifestar: "Les cadenes del matrimonisón tan pesades que pren ben bé dues persones perportar-les... de vegades tres". La vida és dinàmica, elssentiments evolucionen, la vida cada dia i a cada

moment canvia, avui més que mai!. A poc a poc, s'ha arribat al que espodria cridar "la societat del d'un sol ús". Si es fa malbé, barata-ho. Sino serveix, deixa-ho. A l'extrem de pensar en els mateixos termes res-pecte de les persones.

Molts enfocaments psicològics moderns parlen d'actituds similarsreferides ara a les relacions humanes. Es dóna molta importància almoment, a donar-se gustos, a la valoració de l'instant, oblidant les pro-fundes conseqüències que això pot implicar. No obstant això, sipogués pensar en un petit manual per portar el matrimoni, una regla,i potser la més important és la fidelitat en la parella, la fidelitat enl'amor conjugal.

En la mesura en què ella existeixi no hi haurà temor a donar-secompletament. Estimar és desitjar el bé a l'altre. Si es vol treure profitdel cònjuge, o tal vegada usar-ho per a alguna fi egoista, llavors no éspossible parlar d'amor. La infidelitat és una realitat cada vegada mésestesa. En el cas de l'home, producte d'una educació deformada, esfomenta en molts casos el sexe des de primerenc. Així, el sexe esdeforma i en lloc de ser sinònim d'amor i complementació entre homei dona, passa a prendre només un aspecte limitat en complaure princi-palment en l’acte sexual domés en l’home. Serà difícil a la parella serfidels en la seva vida futura . Un segon aspecte a analitzar té a veureamb la "debilitat masculina". L'home es permet caure davant una donaque desitgi conquistar-li. D'allí a la infidelitat, hi ha només un proble-ma d'ocasió. La seva sexualitat explosiva li converteix en fàcil presaque sucumbeix amb rapidesa a una situació oportuna. Aquest tipusd'infidelitat és més aviat de tipus animal, no hi ha cor en ella, però des-graciadament deixa en ella parteix de la seva dignitat. El trist del casés la constatació de la profunda tristesa que embarga a l'home ambposterioritat al seu acte. Adquireix un gran complex de culpa i quedaamb un deixo amarg. En les dones també la taxa d'infidelitats ha aug-mentat molt en l'últim temps, a causa dels profunds canvis socialsexperimentats. La dona independent amb educació superior i accésmassiu al mercat laboral té més llibertat. La sobrevaloració del sexe ila recerca de noves sensacions, en des medro d'allò més profund del'ésser humà, és un impuls constant. El divorci acceptat cada vegadamés socialment, permet que la dona pugui alliberar-se més fàcilmentdel seu marit. La dona actual s'enfronta cada vegada més i en formamés agressiva a ser sotmesa per la moda, sent que ha de ser atractiva iexhibir el seu cos, i veu aquest veritable erotisme triomfant com a sinò-nim de la seva feminitat. La insatisfacció sexual és un altre aspectevinculat a la infidelitat femenina. Per regla general és difícil que unadona que se sent realitzada en el seu matrimoni sigui infidel. La donaprefereix la seguretat de la fidelitat a la inseguretat d'una aventura o unamant. Enfront d'un marit desatent i que no sàpiga tractar-la, es creaun brou de cultiu per a l'aparició d’ algú que li sàpiga parlar al cor idespertar el seu desig. D'aquí a concretar la infidelitat, només unassumpte de temps. La dona, primer de tot, té necessitat de tendresa,no solament d'una tendresa circumstancial que solament es manifestaen el moment de la unió sexual, sinó que també li fa falta una tendre-sa gratuïta, imprevista, que sorprengui al seu cor quan ella menys hoesperi. Desafortunadament, la tendresa a llarg termini no és un delscomponents de la psicologia masculina.

La tendresa a de ser constant al llarg de tota una vida de matrimo-ni, si aquesta es deixa l’amor va perdent caliu i arriba a ser una vidainsulsa, monòtona i fins i tot avorrida.

Andreu Genestar Sabater

Con el PSOE y Zapatero me parece que serámuy difícil o imposible llegar a ver la luz del finaldel túnel en que nos ha metido. ¡Vaya, vaya! unamanera de llevar un país a la banca rota, ¡ah! esosi ellos forrados, y el pueblo con los bolsillos vací-os, y además nos han llenado de impuestos y pro-hibiciones: prohibido fumar en los establecimien-

tos y en los parques, ¡ah! y en las playas de momento no, pero todose andará.

Han prohibido tener en los establecimientos, la calefacción másalta de 21º, vender bollería, salchichas y hamburguesas en los cole-gios o cerca de ellos, prohibido tener crucifijos o signos cristianosen todos los establecimientos estatales, prohibido ir a mas de 110en las autopistas, supongo que para forrarse con las multas. Noshan subido el recibo de la luz a lo bestia, pero para el ministro deindustria solo es un café ¡vaya desfachatez!, y como no pagues elcorte es inminente, o sea que no van de historias, y las colas en lasoficinas de Gesa para reclamar se repiten a diario, pues la gente nosale de su asombro cuando ve los recibos abusivos, y con la histo-ria de cifras estimadas y cifras reales, y al final los usuarios salende las oficinas mas desorientados que antes de entrar, en fin uncaos, pero como he dicho antes, según el ministro solo es un café,pero y los que no tomamos café, supongo que tendremos que pagarigual pero sin café, en fin, pongas como te pongas las tijeras estánpreparadas. Y además de todo esto, tenemos el país con la tasa deparo más alta de Europa rozando los 5 millones de parados y estegobierno no soluciona nada, y dice que se toman medidas, pero aldía siguiente se toman otras; se reforman las reformas de la sema-na anterior y así cada día ¡ah! y muchos planes. Yo francamenteestoy muy decepcionado con este gobierno, y supongo que mas demedia España, y con lo que esta cayendo gobernara el PP, las mani-festaciones se tocarían las unas con las otras, y si no, acuérdensedel famoso petrolero Prestij que se hundió frente a Galicia ¿seacuerdan de lo que armaron los socialistas? Manifestaciones porcasi toda España y todavía comemos chapapote, pero cuando sehundió el petrolero Mar Egeo en tiempos de Felipe González, no seoyó ni el murmullo del mar, que diferencia pero que le vamoshacer, así es este País. En fin seguimos Sin ir mas lejos, el otro díaestaba escuchando a un joven que me decía, “Nos aprietan tantolas tuercas que nos hacen olvidar gozar las cosas bellas de la vida”¿que les parece? así ven el panorama, desencanto total, y con unfuturo incierto, la verdad es que de la manera que esta el país, noes raro que la gente joven este preocupada, pero así están las cosas.Y en cuanto a nuestro gobierno insular otro desastre con más de7.000 parados, ¡terrible verdad! pero les es igual, ellos lo hacentodo bien, sobre todo para todos, sobre todo para algunos funcio-narios nombrados a dedo, yo espero que en Mayo se les acabe lasopa boba.

Y para terminar, dicen que según la mitología griega cuentanque todos los males y desgracias, y algunas virtudes estaban ence-rrados en una caja y que desgraciadamente una tal Pandora le diopor abrir esa caja y salieron todos los males y las desgracias, ycuando vio lo que había armado, cerró la tapa de golpe, y soloquedo en dicha caja la esperanza, y eso y la icertidumbre es loúnico que ya nos queda.

José Mª Cleofe

LA LUZ DEL FINAL DEL TUNEL

• 20 •11/3/2011 OPIN IÓ

Entrega d’amor

Apartamento en Los Delfines. Con 1dormitorio doble, baño, salón-come-dor con cocina y terraza.Dispone de jardín y piscina comunita-rios. Precio: 93.000 €€

Piso en planta baja. Con 1 dormitoriodoble con armario empotrado, baño y salón-comedor con cocina. Plaza deparking opcional. Dispone de piscinacomunitaria. Precio: 103.000 €€

Apartamento en Los Delfines. Con 2dormitorios dobles, baño, salón-come-dor, cocina americana, 2 terrazas yparking propio. Dispone de jardín ypiscina comunitarios. Precio: 135.000 €€

Piso en planta segunda zona PlazaPrincesa Juana. Dispone de 3 dormitorios,baño, aseo, cocina y salon-comedor.Precio: 160.000 €€

Piso dúplex en Quintana de MarCon 3 dormitorios, baño, aseo, coci-na, salón comedor, Lavadero yterraza.Precio: 155.000 €€

Piso de planta segunda. En zonaplaza del Ampurdan. Con 3 dormi-torios dobles, baño, cocina, salóncomedor y terraza comunitaria.Precio: 123.000 €€

Vivienda en el puerto de CiutadellaDe unos 45 m2 construidos, idealcomo local comercial.Precio: 247.000 €€

Piso en la Cuantramurada. De unos140 m2 con 4 dormitorios, baño,amplia cocina, lavadero, terrazainterior y salón-comedor con vistasa la Cuantramurada.Precio: 165.000 €€

Ático en zona Santa Rita. Con 2dormitorios, baño, cocina, salón-comedor, lavadero y terraza.Magníficos acabados y con vistasdespejadas. Precio: 205.000 €€

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

Parking en Cami VellSituado en planta sótano con fácilacceso y mando a distancia.Precio: 8.000 €€

• 21 •11/3/2011

• 23 •11/3/2011

• • • • • • • • • •

OPINIÓ

�� �� PILAR VINENT BARCELÓ,PILAR VINENT BARCELÓ, que després d'obtenir elPremi Ciutat d'Eivissa de narrativa infantil, el mes dedesembre passat, divendres va obtenir el segon premi en elXVII Premi Frederica Montseny de narrativa convocat perl'Ajuntament de Manlleu.

* * * * *

�� �� JOAN MOLL, JOAN MOLL, que ha deixat la presidència del’Associació de Comerciants de Menorca. El seu succesorés Vicente Cajuso.

* * * * *

�� �� JOVENTUTS MUSICALS DE CIUTADELLA,JOVENTUTS MUSICALS DE CIUTADELLA, que vaser guardonada el Premi Ramon Llull que atorga el Governde les Illes Balears.

* * * * *

�� �� UNIÓ MENORQUINA,UNIÓ MENORQUINA, que podria concórrer a leseleccions autonòmiques amb la recent creada LligaRegionalista de Jaume Font, després de la reunió ambl’exconseller del Partit Popular i la presidenta d’UnióMenorquina, Irene Coll.

Se ofrece señora para cuidado de ancianoso de niños. También como cocinera.

Buenas referencias689 840 451

Escrits llebetjats“L’heura de les hores”

· Encara avui, escoltàvem plegats, en moments de redossa,cançons de Janis Ian. Com si la nafra de l'amor no s'hagués cica-tritzat.

&&&· Li van prohibir el gin-tònic dels migdies i es va morir de tristor...

&&&· (Lectura) Com una papallona transportava pol·len congelat a

les seves ales.

&&&·De les negligències mèdiques la teologia fa camí cap endavant.

&&&· (Civilització) Hi ha vicis que caldria/convendria mantenir

fins després d'haver mort.

&&&· No em retxis. Va ser tot el que em va dir.

&&&· Lectures que fan bordalls.

&&&· Diumenge dematí, assegut a l'arena de cala Mica, comparant

les cotes cartogràfiques del mapa militar i del mapa del Camí deCavalls recentment publicat per l'editorial Alpina, llàstima queaquesta edició actualitzada del sender hagi confòs l'illa d'enColom amb l'illa de l'Aire...

&&&· Divendres a fosquet he plantat la tenda a Trebaluger, on hem

passat un capdesetmana immillorable. Gairebé he tocat la tragina-da d'una absurda felicitat.

&&&· La teologia de la medicina de Thomas Zsasz (ed. Tusquets)

va ser un llibre que em va marcar força. L'hauria de rellegir percomprovar si encara em colpeja.

&&&· (Macián) El corb ha aixecat el vol.

&&&(Haikú del dia)Fidel rellotge

que em mesures el tempsa compta-gotes.

Damià Coll

Prest serà considerada l’ansietat laprimera causa de les malalties en els pro-pers segle. Tot sol començar amb un excésde nervis, un disgust, una mala notícia, untrastorn en la teva vida, un canvi que nol’esperaves. Això causa ansietat, sensacióde malestar i sol derivar en un trastornfísic. Per tant, es fa necessari per tots, tenirl’ansietat controlada, a retxa, com dic jo.

Pots començar a fer alguna cosa jaara mateix, no esperis que el trastorn tedesbordi:

1.- Canvia cap una dieta cada vega-da més vegetal, fresca i preparada cadadia.

2.- Fes Kundalini Ioga, apunta’t a rela-

xació, aprèn a meditar.3.- Fer infusions de plantes relaxants

com: valeriana, passiflora, flor de taron-ger, til.la.

4.- Si tens insomni, pren: L- triptòfan(aminoàcid present en els aliments) queregula la serotonina al cervell, lúpul,melissa, càpsules d’Ansistrés, ...

5.- Fer exercici. Està comprovat quelleva els “nervis”.

La pràctica de la meditació no estàreservada a cap tipus en particular devida: els seus objectius estan a l’abast tantdel monjo que viu apartat com del parede família que viu en el món. En definiti-va, es tracta de renunciar a tot el ques’oposa a la pau mental, a la felicitat.L’accent es posa en l’abandonament físicde tot el que s’interposa en el camí de larecerca personal de “Déu” o de “TúMateix”. I és que vivim en un infern dedesitjos insatisfets, i quan en tenim uns decomplerts, ja pensam en el proper desig.Això no acaba mai!!!.

El problema és que no meditam eltemps suficient i no arribam a l’estat

d’absoluta calma. També pots trobar medita-

cions diferents fent KundaliniIoga.

BENEFICISAquest tipus de Ioga: 1.- Ajuda a aturar el con-

flicte intern que causa estrès idesharmonia, que malgasta

tanta energia i força vital, per a quèpoguem experimentar la nostra serenitat,quietud, claredat i pau interiors.

2.- Ens permet arribar a un estat men-tal on som més conscients de noltrosmateixos, on deixam de ser titelles delsestímuls externs, on controlam atentamentels nostros pensaments i accions.

3.- Ens ofereix tècniques per tenir mésforça física, mental i emocional, alliberales nostres pors i inseguretats, experimen-tam la nostra divinitat interna, ens ajuda aenfrontar els desafiaments de la vida ambcreativitat.

4.- Ens ajuda a cultivar consciència,ens dóna flexibilitat física i mental, enseleva espiritualment, ens ajuda a trobarun propòsit i sentit a la vida

5.- Notaràs que la teva postura corpo-ral i la cara es relaxen, les espatlless’amollen, el pit s’obre al món que ensrodeja, confiats.

6.- Pots prevenir l’osteoporosi ja quemanté els ossos forts i les articulacions fle-xibles.

7.- Milloraràs la digestió, respiració,concentració i sistema cardiovascular.

En definitiva, s’augmenta la qualitatde vida de les persones amb estrès,depressió, tensió, ansietat. Augmenta elbenestar i la plenitud, així et sentiràs mésjove que l’edat cronològica que tens.

Aprèn meditació als cursos de Fang iAram. Kundalini Ioga cada dijous mati5,30 h. És un servei gratuït. No tens capexcusa.

• 24 •11/3/2011

Telèfon: 971 48 13 52 - Mòbil: 6O9 61O 1O8www.saipa.mx.vg

SAIPA, SCPSuport i Qualitat

Plaça Menorca, 16. · 07760 · Ciutadella de Menorca

T. 971 385 291 · info@fangiaram.com · www.fangiaram.com

Atenció a fillets, adults i persones majors

Sion TorresNaturòpata i professora de ioga

Racó de SalutAnsietat-estrés

per Joan Canals Soldado

SEGONA REGATA TROFEU

LA CAIXA CREUERS I PLATU 25

Diumenge 6 de març es fa de dia ambcalma total a la badia de Ciutadella i ambuna previsió de vent no gaire encoratjado-ra. Després de la reunió de patrons en elClub es fa a la mar la flota de creuers iPlatu 25. El comitè de regates ajorna lasortida fins les 11:00 H on s’estableix unalleugera brisa de vent amb 5 nusosd’intensitat. El recorregut previst per alscreuers és de triangle olímpic i sobrevent-sotavent per als Platu 25. Sortida de laregata molt disputada per la zona delcomitè amb conflictes entre creuers iPlatu 25 que són aprofitats molt bé pelPlatu 25 Stop & Go qui encapçala la pri-mera cenyida fins a la boia de sobrevent,seguit de molt a prop pel Noia txeca. Laprimera regata ha estat un constant canvide posicions que s’ha saldat amb la victò-ria del Noia txeca, seguit del Nova i entercera posició el Miki. Tancant la taula elStop & Go patronejat pel jove regatista d’optimist Pere Ponsetí. Seguidament es va

procedir a la sortida de la segona regataamb una mica més d’intensitat. Sortidamolt igualada i aquesta vegada sense con-flictes on dividia la flota entre bord a terrapel Miki i brodada cap a fora rumb aMallorca per la resta de la flota. Desprésdel primer encreuament sobre la boia desobrevent, el Miki passava primer moltjust amb el Nova, el Noia Txeca i Stop &Go una mica més enrere. La popa torna adividir la flota on una petita encalmada faque el Miki per terra quedés endarrerit ique el Noia Txeca es fiqués en la regataamb un duel match race contra el Nova.La segona regata es tornen a repetir elsresultats amb el Noia txeca primer ja ambel timó arreglat i provant unes espelmesnoves que li han donat molt bon resultat,seguit del Nova, Miki i Stop and Go.A la regata dels creuers, el Gong segueixdefensant molt bé el seu ràting amb pocvent i després d’una magnífica sortida persotavent de la flota, aconsegueix líder la

prova des de l’inici fins al final en real perdavant de vaixells de major eslora com elVespa i Ecològica qui no van tenir moltbon dia. En segona posició el vaixellbessó, el Embui de M. Marquès que tot inavegar només amb dos tripulants id’arribar molt justos a la sortida de laregata, aconsegueixen acabar segons justper davant del Ecològica de Menorca pernomés 22 segons en temps compensat.Laclasse creuers promoció, victòria clara delGeminis sobre el Deu dons, ratificantl’avantatge de les regates entre boies perals vaixells de menor eslora. La pròximaregata, serà regata costanera el properdiumenge dia 20 de març.

PRIMER LLOC DE BIEL BOSCH A LA SEGONAPROVA DEL CAMPEONAT DE BALEARS DE TRIAL

El passat diumenge es va celebrar lasegona prova del Campionat de Balearsde Trial a la localitat mallorquina deLlucmajor, on es reuniren setanta-sispilots entre totes les categories.Fins allà es desplaçaren els menorquinsBiel Bosch i Joan Camps del MotoclubS’ Olivera, que competeixen a la cate-goria Expert, la més nombrosa en par-ticipants. Els ciutadellencs aconsegu-ien un bon resultat, en Biel es feinaamb el primer lloc i en Joan amb elquint, a un trial considerat dels mésexigents del campionat. Amb aquestavictòria, el ciutadellenc Biel Bosch escol·loca segona al Campionat deBalears a només un punt del primerclassificat.La següent prova del campionat tindràlloc el pròxim dia 20 de març a la loca-litat de Sant Josep a Eivissa.

• 26 •11/3/2011

EL CARUSSA PLANTA CARA AL LÍDER DE LA CATEGORIA I

CAU AMB DIGNITAT MALGRAT LES BAIXES

El Carussa Ciutadella va perdre 70-58en el seu desplaçament al Pla de na Tesaper enfrontar-se al líder de la categoria,l’Opentach Bàsquet Pla.El Carussa vaanar en tot moment a remolc en el mar-cador però es mantingué sempre dins elpartit amb desavantatges que es movienentre els 3 i els 10 punts en contra.L’equip arribà a la mitja part 7 punts persota en el marcador (32-25). El ritmelent i travat de partit era el que conveniaa l’equip ciutadellenc que, no obstant,trobava a faltar les rotacions a causa deles baixes de Dan Comas, Joan Pons iJoan Sarris que només pogué jugar elsdos primers minuts del partit per unasobrecàrrega als bessons.A la 2a part,

l’equip tirà d’orgull idirigit per un excel·lentTommy Carreras arribàa posar-se a 3 punts apocs minuts del final.No obstant, l’encertexterior del Pla (anotà11 triples) i el cansa-ment dels jugadors delCarussa no permeterena l’equip endur-se unamerescuda victòria.El Carussa disputarà elproper partit el dissabte12 de març al Poli a les20:30. Serà el derbi menorquí contra elCCE Sant Lluís. Abans d’aquest partit

es disputaran les semifinals de la Fasefinal a 4 de la Copa cadet masculí.

DOLOROSA DERROTA DEL

MENORCA BÀSQUET (67-76)

El Menorca Bàsquet ha tirat per terrabona part de les opcions a victòria enels primers 17 minuts (18-43). La reac-ció per orgull ha arribat (61-64), peròun triple de Beirán ha sentenciat.Taurean Green inaugurava l’electrònicdes de la línia de 6.75. Seria la distàn-cia des de la qual es trencaria el partitpassat l’equador del quart. El Menorcamanava sota cistella amb Radenovic iVictor, mentre que l’equilibri visitantl’aportava l’encert inicial de Carroll.L’equip balear patia la pressió visitant atota pista sobre la pilota i entrava presten bonus; entre els tirs lliures i dos tri-ples de Carroll (12p) i Green el GranCanària firmava un parcial de 2-13 (12-22). Els dos equips entraven en rota-cions i Samu Domínguez feia palesa lasuperioritat sota cistella canària ambdos bàsquet que tancaven el període.Al segon quart, Caio Torres apareixiaen pista i anotava dos bàsquets conse-cutius (18-30). Però el Gran Canàriatrencava l’intercanvi d’anotacions ambun parcial de 0-13, amb cistelles d’altpercentatge (1c0) i el Menorca set

minuts sense anotar (18-43). Dos tirslliures de Victor obririen el camí de larecuperació local i un favorable 7-0 pertornar al vestidor amb una sensaciódiferent.Al tercer període, el Menorca Bàsquetsortí en bona dinàmica al tercer acte,tot i el bàsquet inicial de Wallace.L’equip de Paco Olmos, amb 8 puntsconsecutius de Donaldson, entrà de pleal partit (36-45, parcial de 18-2).Beirán, amb dos triples, evitava laremuntada definitiva que un 2+1 deRadenovic feia intuir (42-46; parcial de24-5). La defensa zonal del MenorcaBàsquet suposava un gran problemapels canaris i el domini del rebot ja eralocal (13 a 3). Un triple de Nelsonsobre final de possessió manteía +11Gran Canària en darrer minut. PeròLimonad responia des de la mateixadistància i Donaldson arrodonia ungran quart amb bàsquet després derebot ofensiu.Al definitiu quart parcial, Carrollreapareixia després de dos quarts senseanotar, però Sanders també despertava

des de 6.75 (55-60). No s’havien jugatdos minuts i Donaldson era eliminatper faltes personals. El Menorca ajusta-va més l’electrònic amb recuperaciódefensiva i contraatac de Rafa Huertas(61-64, a 5’47 del final). El tercer triplede Beirán refredava l’ambient i el GranCanària arrossegava la diferència finsla barrera psicològica (61-71). Victoranotava sis punts, mentre Sanders iRadenovic també queien per faltes (67-72, a 1’30). El Gran Canària va mante-nir el marcador a favor amb repetidesanades a la línia de 4.60 que li atorga-ren el triomf final.

67 - Menorca Bàsquet (14 +11 +27+15): Ciorciari (0), Limonad (11),Victor (18), Donaldson (10),Radenovic (17),-cinc inicial-, CaioTorres (4), Sanders (5), Huertas (2),Otegi (0) i Servera (0).

76 - Gran Canària 2014 (28 +15+15 +18): Green (10), Carroll (21),Beirán (9), Domínguez (4), Wallace(14), -cinc inicial-, Bellas (7),Bramos (4), Nelson (7) i Moran (0).

• 27 •11/3/2011

Futbol. CE Alaior 1 - 5 IGA Menorca L’equip IGA s’apunta un nou triomf Els jugadors que conformaren per a aques-ta quarta convocatòria l’equip d’IGA vantenir una bona actuació que va permetreque aquesta selecció IGA sumés un noutriomf, aquesta vegada davant el CEAlaior, que per motius de lesions d’algunsdels seus jugadors de tercera divisió va ali-near molts de jugadors juvenils. Per als tècnics responsables de la confec-ció de la selecció d’IGA de futbol, aquestpartit va ser un nou assaig amb vista alsJocs de Wight, per seguir observant juga-dors de l’illa que puguin formar part de lapreselecció que es farà el mes d’abril, des-prés de complir-se la darrera convocatòriade selecció davant el CF Norteño. Per la banda de l’equip del CE Alaior,aquest partit va permetre al tècnic veureles evolucions i respostes dels seus juga-dors juvenils davant jugadors més experi-mentats de tercera divisió i regional prefe-rent. El partit era part del programa d’activitatsdel dia de les Illes Balears i va comptaramb la presència de la consellerad’Esports, Àngela Caules, així com delbatle d’Alaior, Pau Morlà, i del regidord’Esports, Antoni Perea.

Bàsquet femení. CD Alcázar 76 - 66Equip IGADisputada la darrera fase amb vista alsJocs de WightLa darrera fase de selecció de bàsquetfemení per als Jocs d’IGA es va disputardimarts, dia 1 de març, al Pavelló SíniaCosta Bella de Maó, dins el marcd’activitats del dia de les Illes Balears. Aquest partit enfrontava l’equip d’IGA,que comptava solament amb nou jugado-res, davant l’equip amfitrió, el CD Alcázarde primera divisió.La selecció IGA va tenir un bon inici queli va permetre arribar al descans amb vuitpunts d’avantatge. Però en la segona part,en la qual es va mantenir la igualtat, va serfinalment la millor conjunció de l’equipmaonès el factor que va fer inclinar labalança cap al seu costat. Aquest partit ha estat una darrera ocasióper als tècnics responsables de la selecciómenorquina de bàsquet femení per als Jocsd’IGA, que hauran de confeccionar l’equipdefinitiu el mes d’abril. Per la banda masculina, el partit va serajornat, ja que por motius personals, delesions i altres, faltaven jugadors quepoguessin complir amb la convocatòria.

Voleibol. CV Ciutadella 3 - 0 IGAMenorcaAprofitant la diada de les Illes Balears, esva celebrar la sisena convocatòria de volei-bol del Campionat 2010-2011, a les 12.00h, al Pavelló Sant Joan de Ciutadella.La selecció IGA va disputar un partit amis-tós contra l’equip de primera divisió nacio-nal del CV Ciutadella. Tot i les desfavora-bles condicions climatològiques, el públicva assistir a l’esdeveniment per animarl’ambient durant tot el partit. Des del primer moment l’equip de ponentva prendre la iniciativa al marcador. Lesseves jugadores van treballar de maneramés fiable i van fer poques errades. Mentreque l’equip d’IGA va trobar a faltar unamajor compenetració entre les seves com-ponents i tot i que va oposar certa resistèn-cia en el primer i tercer sets, en capmoment l’equip de ponent es va sentiramenaçat, ja que va demostrar sempre unasòlida defensa i efectivitat en l’atac. Les jugadores convocades per integrar laselecció IGA van ser Lourdes Llorens iSedi Coll, de l’equip de primera nacionaldel CV Ciutadella; Alba Cardona, BeaPons i Amanda Vidal, de l’equip juvenildel CV Ciutadella; Ana Maldonado, RoserOlives i Marta Capó, de l’equip cadet delCV Ciutadella; Cristina Gomila, de l’equipjuvenil del CS Alaior, i Emma Pons, MariaJosé Raya i Marina Alonso, de l’equipsènior del CS Alaior. Les jugadores MariaBonafont, Antònia Boch, Elisa Gener,Núria Pérez i Sita Pons, també convocadesper IGA, van jugar amb l’equip del CVCiutdella de primera nacional.

Tennis El torneig final es disputa al CTMahónSis de vuit tennistes ja són a semifinalsJesús Curiel, MarcMascaró i Francesc Febreren homes i Gemma Triay,Sandra Moll i RebecaMolero en dones ja hanaconseguit una plaça ensemifinals. Es classificaranper als Jocs els tres pri-mers classificats del tor-neig. El torneig final de tennisd’IGA, classificatori per alsJocs de Wight, tot i queencara es troba a la fase delligueta, ja té sis tennistesclassificats per a les semifi-nals: Jesús Curiel (CTMahón), Marc Mascaró(CT Ciutadella) i Francesc

Febrer (CT Ciutadella), en homes, iGemma Triay (CT Alayor), Sandra Moll(CT Alayor) i Rebeca Molero (CTMahón), en dones.Per arribar a la semifinal Jesús Curiel vahaver de vèncer Carlos Previ en la lliguetadel grup A per 6/1 7/5 i Andreu Genestarper 6/0 6/0. Encara li resta per disputar unpartit davant Aitor Catchot, però indistinta-ment del resultat d’aquest encontre la sevacondició de primer del grup A no es veuràafectada. L’altre lloc en la semifinal mas-culina encara no està definit i qualsevoldels altres tres encara poden accedir-hi.En el grup B del torneig masculí, MarcMascaró i Francesc Febrer també hanaconseguit les dues places en semifinals enguanyar els seus partits davant AaronFerro i Adrià Mercadal, però encara restael darrer partit de la lligueta per definir lesposicions finals del grup B.En el torneig femení, el grup A està lideratper Gemma Triay, que va guanyar els trespartits que havia de disputar davant ElenaDelgado, Aina Sastre i Laura Molero. Lasegona plaça en semifinals d’aquest grupestà encara per definir.Mentrestant, al grup B femení Sandra Molli Rebeca Molero ja s’han classificat per asemifinals després d’haver guanyat RoserPons i M. Moll. Ara resta definir la prime-ra i segona posicions del grup entre lesdues jugadores per saber com seran elencreuaments de semifinals.Les semifinals i final estan previstes per alcap de setmana del 12 i 13 de març.Recordem que els jugadors i jugadores queocupen les tres primeres posicions del tor-neig es classificaran directament per alsJocs de Wight, mentre que les quartes pla-ces, masculina i femenina, seran de deter-minació tècnica.

• 28 •11/3/2011

DDEESSCCAANNSS AALL NNIIVVEELLLL 11

XXXI CAMPIONAT DE MINIFUTBOL

Amb jornada de descans al Nivell 1, tot es centràal segon nivell, on el partit estrella entre el líderPeugeot i Plaza Domingo va acabar amb victòriadels primers per un ajustat 3-2.

El segon classificat, F.Seminari/Apunt va sumartres punts ja que el Bar Sa Rosca no es va presen-tar al partit.

Destacar el cinc gols de Javier Cubero de Rte. LaGuitarra contra Intec Seguridad, que encara queno els va servir per guanyar el partit (victória d’Intec per 6-7) si li serveix per ficar-se al capda-vant de la taula de golejadors amb 23 gols.

Aquest són els resultats de la jornada:Bar Tritón - Cercle Artistic (0-3),Taller Chapi/Kia - Con. Quelmi/Baretta (5-1),Bar Sa Rosca - F.Seminari/Apunt (0-3),Plaza Domigo - Peugeot (2-3), Rte. La Guitarra - Intec Seguridad (6-7), DESCANSA:Cafrisa

CLASSIFICACIÓ NIVELL 1CLASSIFICACIÓ NIVELL 1POS EQUIPS JU GA EM PE GF GC PUN ESP

01 Penya Barça 13 10 1 2 54 22 31 9002 Caf. S’Oficina 13 10 0 3 33 20 30 6003 Jamma Peix 13 10 0 3 39 25 30 7504 P.Madrid/B. Ruz 13 9 0 4 53 34 24 6005 Blarney Stone 13 6 0 7 27 31 27 7506 Eur. 17 de Gener 13 5 1 7 29 46 18 80 07 Con. Toni Capó 13 4 1 8 33 36 16 5508 T. Joan Capella 13 4 1 8 22 29 13 3509 Paint Ball T.P.G 13 3 2 8 26 40 11 7510 Avarques Castell 13 0 2 11 14 47 2 65

CLASSIFICACIÓ NIVELL 2CLASSIFICACIÓ NIVELL 2POS EQUIPS JU GA EM PE GF GC PUN ESP

01 Peugeot 15 10 2 3 48 28 32 7002 F.Seminari/Apunt 15 9 4 2 57 25 31 2503 P. Domingo 14 8 4 2 47 15 28 7004 Caf. C. Artístic 14 8 4 2 43 20 28 1005 Bar Tritón 15 8 1 6 50 36 24 4506 Intec Seguridad 15 7 3 5 40 40 24 -507 Cafrisa 14 6 3 5 38 45 21 2008 Bar Sa Rosca 15 3 3 9 45 58 11 -4009 Taller Chapi/Kia 15 3 2 10 34 72 10 7010 Rte. La Guitarra 14 2 2 10 36 61 7 6511 C.Quelmi/Baretta 14 2 0 12 23 60 5 55

NOVA GOLEJADA A DOMICILI DEL PENYA CIUTADELLA

DE FÚTBOL SALA FEMENÍUna nova victòria del PenyaCiutadella a Mallorca, aquesta setma-na a Son Servera. Les jugadores deciutadella no van donar opció en capmoment i des d’ el primers instantsvaren imposar el seu joc. Tenir moltapossessió de pilota i pressionar moltamunt per intentar que les mallorqui-nes no poguessin sortir amb la pilotacontrolada, cosa que feia que elServerina es limités a tirar pilotadescap al camp menorquí limitant-se solsa defensar com podien els atacs grogu-ets.Així a la primera part el partit queda-va més que resolt amb un marcador dezero a cinc favorable a les de SamuBonet, les golejadores eres ElenaMontenego i Candy Lago en dues oca-

sions cada una i Francina Mir.A la segona part més del mateix, moltapossessió, molta pressió i el partit con-trolat en tot moment, fet que va fer queles ciutadellenques poguessin tocarràpid la pilota creant ocasions claresde gol i gaudissin jugant. Unes vega-des la portera local i d’ altres la mancad’ encert de cara a gol va fer que elmarcador no fos d’ escàndol,així i tot, les dues golejadoresdel Penya Ciutadella feien laseva tasca i feien sumar cincgols més al lluminós. Candy entres ocasions més i Elena ambdos feien els cinc de la segonameitat, encara que a l’ acta delpartit tan sols posi que en mar-caren nou al no haver jutge de

taula i l’ àrbitre confondre’s.El partit va acabar amb un clar resultatde 1-10, però a us federatiu el partit esregistrà amb resultat de un gol a nou.Aquest diumenge el Penya Ciutadellajuga un dels partits més importants dela temporada a casa contra el SantRafel d’ Eivissa, on pot deixar quasiassegurada la primera plaça.

• 29 •11/3/2011

CONTUNDENT VICTÒRIA DEL VALERIANO ALLÈSEN EL DERBI CONTRA L’OXIDOC PALMA

Victòria clara del Valeriano AllèsMenorca el passat cap de setmanaal derbi balear de la Superlliga devoleibol. El conjunt mallorquínomés va plantar cara a les ciutade-llenques als primers instants departits, on va arribar a igualar elmarcador a set punts, però poc vadurar la igualtat i les locals varenimposar la seva qualitat ràpida-ment amb una Sandell i Atherstonemolt fines en atac i amb un Oxidocque no podia defensar les envesti-des vermellenques. El primer set estancà amb un parcial de 25-16, alsdarrers moments de set va jugarPrychepa, la jugadora ucraïnesa,que estava lesionada del turmell esva mostrar amb manca de confian-ça i decisió.Al 2 º set les mallorqui-nes van començar dominant elmarcador i les ciutadellenqueshavien de ficar-se al partit. AmbPrychepa a la banqueta i ambDuarte a la pista, les locals agafa-ven a les David Pérez al marcador.Després, errors visitants i unarematada fora de la ex-Valeriano

Ana Paula vanposar avantatge afavor local. L’ O-xidoc va inquietarpoc al Valeriano apartir d’ questsmoment i només lesbones rematades deBrown feien aguan-tar les palmesanes.El set acabà amb unparcial de 25-14.Altercer parcial lesvisitants no vanposar les coses mésdifícils a les ciuta-dellenques, que esvan ficar per davantal lluminós deseguida. Les localseren molt superiorsi Duarte es mostra-va molt activa a la xarxa. Leslocals es ficaren amb un escandalós12-4 al marcador. Després ChemaRodriguez aprofità per donar sorti-da a Tico Gonzalez i Alba Cardonai va fer debutar a la juvenil

Amanda Vidal. El set es va tancarper 25-15.Victòria molt contundentde les ciutadellenques que sonlíders una setmana més, aconse-guint pràcticament aquesta primeraplaça matemàtica a la lliga regular.

Amanda Vidal Ashley

La jove ciutadellenca va debutaraquesta setmana amb elValeriano Allès a la Superlliga.Amanda, de només divuit anys,es un dels pilars de l’ equip juve-nil que fa tan sols unes setmanesacabà vuitè al Campionat d’Espanya de Múrcia. El debut dela central, sortida de les catego-ries inferiors del club, demostrauna vegada més la confiança

que té Chema Rodriguez amb la cantera de l’ equip ciu-tadellenc.

Els actes del 300 aniversari de la miraculosa suor del Sant Cristdels Paraires ocupen la portada de l’Iris juntament amb la SetmanaMisional Commemorativa que es va celebrar aquells dies aCiutadella. Es parla també de com l’imatge fou salvada de ser cre-mada pels milicians durant la Guerra Civil.

Continuen els articles sobre el Pariatge i el rei en Jaume II deMallorca a càrrec de Mossèn Josep Salord i Farnés.

Concert de l’arpista Muriel Donnellan organitzat per JoventutsMusicals de Ciutadela, que en aquell moment presidia José Antonipons Roca.

Estava programat un concert a càrrec de la pianista alemanyaAlla von Buch.

L’institut va celebrar la festivitat de Sant Tomàs d’Aquino.L’Atlètic de Ciutadella conqueria a Maó el trofeu “Bar Mica”.

• 30 •11/3/2011

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

10 març 1771 – Mestre Jaume Salas, mallorquí, repre-sentà als Jurats de Ciutadella que desitjaria fer una fàbricade flassades i altres robes de llana, de la qual fàbricapodrian viurer mes de 200 families, si l’Universitat li dona-va casa per viurer durant 5 o 6 anys, i que li pagás el trans-port dels bagatges que té en Mahó, i que es fes un memorialper su Exa. prohibint l’extracció de llanes, perque en tottemps en trobás per la fábrica. Resolgueren que sería moltconvenient que s’obrís la fábrica, per tant que se li doni unacasa per espai de 4 anys i que se li pagara el transport delseu bagatge, amb l’obligació d’ensenyar a les perçones quivoldran apendrer l’ofici, en quant a la prohibició que noporian, per ser en dany del públic.20 maig 1771 – El Mag. Mostassaf de Ciutadella elegi a

Antoni de Padua Gracies, Ferrer, com a segellador, per sege-llar les mesures, peses, balançes, romanes, etc. I representàals Jurats que no pot segellar perque no se li ha donat caporiginal, per tant suplica que el permetin fer portar, a cos-tes seves, originals de tota espècie.6 juliol 1771 – El governador Yohanston participa als

Jurats de Ciutadella que està de prompta partida per la Cortde Londres, i ofereix la seva assitència i protecció davantde Sa Magestat pel bé públic i per l’interés de l’Universitat.Els Jurats li donaren les gràcies per la bondad que ha ten-guda en demostrar el seu afecta per l’Universitat, i li desit-jam un feliç viatge i que esperan reveurer-lo en Menorca.

Sabem que... ? (124)per Antoni Picó Vivó.

El Iris 11 de març de1961

Cuina nostraTruitaamb pebres

Ingredients: 2 pebres vermells6 ousOli d’oliva i sal.

Elaboració: Netejarem els pebres, el posaremdamunt una palangana apta per enfornar, els regamamb un raig d’oli d’oliva i els enfornam 20 minutsa 180 graus. Un cop torrats els embolicam ambpaper d’estraça o de diari, esperam 10 minuts i elspelam. Un cop pelats els tallarem a tires i eliminamles pipides.Batrem els ous amb un pessic de sal i un cop benbauts hi afegim les tires de pebres torrats, ben mes-clam i posam una paella al foc amb unes culleradesd’oli i quan sigui ben calent hi quallem la truita dela manera acostumada i un cop llesta la servim.

La convocatòria de vaga d’AENA perSetmana Santa, que farà`molt de mal al’economia de les Illes com a destinació turística.Els petards que s’han llançat al llarg delsCarnavals. L’Ajuntament de Ciutadlela i la poli-cia Local han de prendre cartes en el tema i san-cionar als establients que han venut productes

de pirotècnia.Els 850.000 euros que deu Nueva Rumasa als llocs produc-tors de quallada.Que els ramaders de Menorca guanyin un 40% menys queels de Mallorca a l’hora de vendre els ramats de bens i ove-lles.Les pujades de la benzina i el gasoil, i també la de la bom-bona de butà que es preveuen aquesta setmana.Que les dones espanyoles guanyen uns 5.300 euros menysque els homes.El preu elevat dels bitllets d’avió des de de Menorca.

Que el mes de febrer ha augmentat enun 5,2% el número de passatgers que hanpassat per l’Aeroport de Menorca.La nova convocatòria del ProgramaLeader.Que ASHOME hagi demanat als sindicats

que desconvoquin la vaga per Setmana Santa.Els actes per a commemorar el 350 aniversari de la suordel Sant Crist dels paraires.La representació de l’obra “Radiografies” amb RodoGener demà a Calós.La gran pujada de turistes alemanys que es preveu peraquest estiu.Els premis Experiència Educativa Innovdora que hanrebut els col·legis ciutadellencs Pere Casasnovas iMargalida Florit.L’expectació aixecada per l’obra “La montaña rusa”amb Arturo Fernández.

• 31 •11/3/2011

Dites i refranys...- Any de fred tardà, rém sa vinya no farà.

PARENÒSTIC DEL MESDE MARÇ DE 2011

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 07,18 i es va pondre a les 18,35 h.Dia 28 el sol sortirà a les 07,31 i es pondrà a les 20,07 h.

LES LLUNES DE FEBRER

Dia 4 lluna nova en Peixos.Dia 12 lluna creixent en Bessons.Dia 19 lluna plena en Verge.Dia 26 lluna minvant en Capricorn.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSPel que fa als fruiters, convé adobar la terra, també podem

empeltar la vinya i sembrar cànem.El mes de març és un bon mes per podar, però el darrer, i és

millor fer-ho en lluna descendent.A la darrera quinzena és l’hora de sembrar les patates

d’anyada i les carabasses de porc, que són les de la nostra terra,de color groc.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDivendres dia 11, Eutimi, Constantí.Dissabte dia 12, Bernar, Maximilià.Diumenge 13, Cristina.Dilluns dia 14, Matilde, Lleó.Dimarts dia 15, Raimond, César.Dimecres dia 16, Heribert, Hilari.Dijous dia 17, Patrici, Teodor.

SES VOLTES, 21 TEL. 971 38 05 39MURALLA D’ARTRUIX TEL. 971 38 54 79fotohernando@terra.esCiutadella de Menorca

Carnavals i petardsMalgrat els esforços que es fan des d’entitats

com el Casino 17 de Gener per a conservar latradició de les festes de Carnaval a Ciutadella,els Darrers dies es veuen deslluïts per les “gam-berrades” que fan aquells elements sense imagi-nació que es vesteixen amb un “mono” blau defeina, careta blanca i com a armes els sprays deneu i els perillosos petards, que no fan res mésque molestar i embrutar places, carrers i façanesde cases.

L’Ajuntament s’ha de posar les piles i fer elsdeures amb un major control als infractors itambé cap als establiments que vénen productespirotècnics a menors i també als pares que com-pren o no controlen als seus fills.