La tardor de 2005, sota el patrocini del’Associació d’Història Rural de les comarquesgironines, el mateix equip d’investigadors, coor-dinat per Enric Saguer, que acabava de treure ala llum Els últims hereus. Història oral dels pro-pietaris rurals gironins, 1930-2000, va iniciaramb el mateix rigor, disciplina i entusiasme unanova empresa, complementària de l’anterior,destinada aquesta vegada a reconstituir la histò-ria oral dels últims masovers de la regió deGirona, en el mateix període. Aquella iniciativa,que comptava, com l’anterior, amb el recolza-ment financer del Centre de Promoció de laCultura Popular i Tradicional Catalana de laGeneralitat de Catalunya, ha culminat el desem-bre de 2011 amb una nova publicació de laCol·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya. Estracta del llibre Forçats a foc i llum. Una històriaoral dels últims masovers de la regió de Girona,1930-2000. Aquest Mestall es complau a pre-sentar-vos-el amb la reproducció d’alguns frag-ments de la seva Introducció, signada per l’EnricSaguer.

De fet, des dels inicis, l’equip promotortenia clar que volia dedicar una atenció especialal grup social dels masovers, del qual tan pocsabíem, però que havia tingut un paper clau enla història del camp català. Les característiquesi l’ambició d’un programa de recerca interessat arecuperar, a partir de la història oral, les trans-formacions del món rural a l’època contemporà-nia van aconsellar dividir-lo en diferents fases,

per escoltar-ne les diferents veus: la primera varecollir la veu dels hisendats, dels propietaris demasos; certament, en aquella història els maso-vers també hi eren presents, també n’eren pro-tagonistes, però encara no tenien veu.Tanmateix, l’equip investigador tenia molt clarque dedicaria una segona fase del treball, quehavia de ser tant o més laboriosa que l’anterior,a no deixar-los sense veu. Des d’aquí volem feli-citar l’equip investigador per la seva perseveran-ça i volem animar-lo a iniciar, encara, una terce-ra fase, en què donaríem veu a un altre grup“oblidat” de la història agrària catalana: els tre-balladors rurals.

La redacció

mestallmestall: 1. mescla de diferentsespècies de cereals; 2. conjunthomogeni de coses diverses

Butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines

any XIIInúm. 30

desembre 2011

LA VEU DELS MASOVERS

SUMARI

Portada

La veu dels masovers

L’Associació

Lliurament del 9è PremiMestall

Forçats a foc i llum

Trobades

XXII Seminari d’HistòriaEconòmica i Social«Les pràctiques

emfitèutiques a l’època

moderna i contemporània.

Una perspectiva

comparada»

Comptes de pagès. Unajornada sobre «Les

comptabilitats agràries

com a font per a la

història econòmica i

social»

3es Jornades deCa’Tron«Revolució dels

objectes i nivell de

vida al camp entre

els segles XVII i XIX»

Llibres

Josep Formiga BoschHistòria de Vidreres

RecerquesFernando MontesinosVicentePracticantes, matronas y

cirujanos dentistas en la

España contemporánea

(1855-1932)

Agenda

l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironinesconvoca el

10è premi Mestallcurs 2011 - 2012

A treballs de recerca de batxilleratrealitzats per estudiants de Batxilleratsobre temes re la cionats amb el mónrural en qualsevol dels seus àmbitstemàtics, cronològics i geogràfics(història, etnografia, paisatge,patrimoni, economia, població,emigracions, històries de vida, etc.)

Dotació: 600 euros per als estudiantsi un lot de llibres per al centre en elqual estudiïn.

Termini de presentació: 30 d’abril de2012.

Informació i bases a la web: www.ddgi.cat/historiarural/

mestall10èpremi

2011-2012

Els

mas

over

s de

l reg

às (

Arb

úcie

s, 1

915)

any XIIII - núm. 30 - desembre 2011

2

l’Associació

Reunit el jurat del 9è Premi Mestall atreballs de recerca de batxillerat convocatper l’Associació d’Història Rural de lesComarques Gironines, constituït perJosep Colls, Gabriel Jover i Marisa Roig, idesprés d’examinar els treballs presen-tats, acorda:

1. Valorar molt positivament la quali-tat dels treballs presentats en aquestaconvocatòria.

2. Atorgar el premi Mestall a treballsde recerca de batxillerat en la seva nove-na edició al treball “Les repercussions dela fil·loxera a Porrera”, presentat amb elpseudònim “Llicorella”.

3. En la seva valoració, el jurat consi-dera que l’autor/a ha sabut aprofitar icombinar amb molt d’encert les fonts his-tòriques a l’abast, lligant de forma reeixidal’estudi dels fets i circumstàncies localsque ha descrit amb el context general delmoment. Així mateix, el jurat destaca unús correcte i complet de la bibliografiaexistent en relació amb el tema d’estudi,

així com una estructura del treball del totadequada.

Oberta la plica, el premi correspon aJosep Ferran Duarte Romero, de l’IESGabriel Ferrater i Soler, de Reus, i nos’especifica el nom del tutor del treball.

4. El jurat proposa que un resum deltreball premiat i el treball amb menciósiguin publicats en els propers númerosdel butlletí Mestall.

Girona, 29 de juny de 2011

lliurament del

9è Premi Mestall

PREMIATS EN ALTRESCONVOCATòRIES

I convocatòriacurs 2002-2003

Maria Bertran Isabal(IES de Tremp)

II convocatòriacurs 2003-2004

Albert Reixach Sala(IES Montsacopa d'Olot)

III convocatòriacurs 2004-2005

Eloi Hernàndez Mosella(IES Quercus de Sant Joan

de Vilatorrada)

IV convocatòriacurs 2005-2006

Eudald Arnal Boada(IES Gabriel Ferrater

de Reus)

V convocatòriacurs 2006-2007

Laia Alentorn Serrat(IES Garrotxa d'Olot)

VI convocatòriacurs 2007-2008Ares Prat Pujol

(IES Hug Roger III de Sort)

VII convocatòriacurs 2008-2009

Marta Arnau Borràs(IES Manuel Sales i Ferré

d’Ulldecona)

VIII convocatòriacurs 2009-2010

Mariona Miret Giribet(IES Guindàvols de Lleida)

ACTA DEL JURAT

Des dels temps dels grecs i delsromans i al llarg dels segles, el cultiu de lavinya a Catalunya ha estat molt important:l’elaboració de vi a les nostres terres va serimpulsada pels grecs, va continuar gràciesals romans i, més tard, els diferents mones-tirs es van ocupar de la seva producció i envan ampliar el seu cultiu. I, durant els últimsdos segles, les relacions comercials ambgrans països europeus van permetre que aCatalunya la vinya fos el conreu mésimportant. Algunes comarques es vanespecialitzar tant que només conreavenvinya. El Priorat n’era una d’elles i, quanl’any 1893 va aparèixer el primer focus defil·loxera, l’economia de la comarca es vaveure afectada (al mateix temps que hoestava sent Catalunya sencera).

Porrera constitueix un dels setpobles de l’anomenat Priorat Històric, quepagaven delme a la cartoixa d’Escaladei,a més de Bellmunt, Gratallops, La Morera,Poboleda, Torroja i Vilella Alta. Es trobasituada a l’est del Priorat, a la vall del riuCortiella, que travessa la població.Aquesta vila era la més important delPriorat i els vins que es venien a Reusprocedien, en la seva major part, dePorrera, perquè era el primer poble pro-ductor del Priorat.

Durant els temps de bonança,Porrera no para de créixer i arriba a unmàxim de 1.873 habitants, l’any 1888. Elsprimers indicis de crisi vinícola a Porreracomencen l’any 1887, quan França des-

mestall9èpremi

2010-2011

LES REPERCUSSIONS DE LA FIL·LOXERA A PORRERA

Resum del treball guanyador de la IX convocatòria premi Mestall

Fot

ogra

fia: L

luís

Ser

rano

any XIII - núm. 30 - desembre 2011

3

l’Associació

cobreix el frau que es feia amb algunsvins de poca graduació alcohòlica: per talde poder-los comerciar, molts pagesos icomerciants afegien alcohol procedentd’altres productes per arribar a la gradua-ció mínima per comerciar amb França.Les taxes imposades per tal d’evitar elfrau van provocar una davallada d’un 50%en la cotització dels vins del Priorat.Aleshores Porrera pateix una forta despo-blació i l’any 1896 emigren prop de 400persones. L’èxode de població no s’esta-bilitza fins al 1910 i el poble, finalment, esqueda amb poc més de 1.000 habitants.La gent que emigrava anava cap a Reus,Barcelona i rodalies, ja que eren ciutats enplena transformació industrial. Una partmés minoritària s’instal·lava en pobles delPriorat que no depenien tant de la vinya(Falset, Gratallops, Poboleda o Torroja) i,per tant, podien oferir treball en altrestipus de cultiu. De tots els emigrants quemarxaven de Porrera, prop del 70% erenjoves d’entre 10 i 40 anys i, progressiva-ment, el Priorat s’anà envellint.

La gran rapidesa amb què es morienles vinyes va obligar a fer-ne una replan-tació empeltant les vinyes autòctones apeus americans immunes a l’insecte, peròl’alt cost va fer que molts propietaris substituïssin la vinya per altres conreus.Tot i així, com que la productivitat no erala mateixa, els propietaris van arruïnar-sei venien les terres. En un sol any es vansubhastar 440 finques, la qual cosa vaafavorir l’aparició de nous propietaris.

La producció de vi anys posteriors al’aparició de la plaga era inferior a la delperíode en què s’exportaven grans quan-titats de vi del Priorat. Set anys desprésque es descobrís el primer focus defil·loxera, la producció de vi va ser quatrevegades inferior a la produïda tres anysabans del descobriment dels primers cepsinfectats. Els vins del Priorat comencen a

vendre’s a un preu inferior. Els ingressoscomencen a minvar i els propietarisingressen un 50% menys. Amb menysingressos, els propietaris deixen de tenirtant poder adquisitiu. I a Porrera, poble degrans propietaris per l’immens nombred’habitatges amb més de tres pisos, a par-tir del 1892 algunes d’aquestes construc-cions comencen a desaparèixer, perquèels seus amos no en poden permetre elmanteniment.

Superada la crisi de la fil·loxera capals anys 20 del segle XX, els habitatgesamb més de tres plantes tornen altre copa predominar a Porrera. Però, tot i així,l’any 1920 el poble ja no era el mateix: lesgrans extensions de vinya que existienabans de la plaga ja no eren res més queterres plenes de matolls i petits boscosque engolien les terrasses per on abanscentenars de persones treballaven lavinya. El poble comptava amb uns 950habitants i, en comptes de vinya, aPorrera hi havia plantats avellaners, amet-llers i algun oliver.

Avui dia, la situació és molt diferent:persones enteses sabien que els vins delPriorat tenien potencial i cap a la dècadadels anys 90 van anar comprant petitesfinques, van crear els seus propis vinsque, venuts a l’estranger, eren destacatsper les seves qualitats. Any rere any lesplantacions, la producció i els cellers nohan parat de multiplicar-se. A més, la dis-tinció de Denominació d’OrigenQualificada ha permès que part del móns’hagi fet ressò de la qualitat dels vins delPriorat. Això contribueix a què aquestacomarca comenci a viure una altra èpocadaurada com la que va començar fa mésd’un segle enrere.

Josep Ferran Duarte RomeroIES Gabriel Ferrater i Soler (Reus)

Porrera l’any 1880, a la dreta a l’actualitat.

any XIIII - núm. 30 - desembre 2011

4

l’Associació

Reproduïm a continuació un extret dela introducció del llibre que recull la recer-ca impulsada per la nostra Associació ique acaba d’aparèixer en la col·leccióTemes d’Etnologia de Catalunya, publica-da per la Generalitat de Catalunya.

Començarem amb una imatge decontrast. El juny de 1931 va aparèixer unanunci al diari L’Autonomista on s’oferiaun mas per arrendar. Amb el llenguatgetelegràfic propi dels anuncis per paraules,deia: MASOVERS. Masoveria per arren-dar a 26 km de Girona, en direcció aBarcelona; 25 vessanes de terra davant lacasa, pla, amb molts terrenys per pastu-res, i gran extensió de bosc de suros aldarrera; casa nova, corts, quadres, porxo,etc., acabat de construir. Indispensablemasover bona família. Setanta-quatreanys més tard, l’octubre del 2005, quanvam començar a treballar en aquestamonografia, El Punt publicava un altreanunci demanant masovers. El seu con-tingut, tanmateix, era ben diferent:Gestoria Mension de Figueres selecciona:MASOVERS. S’OFEREIX allotjament isubministraments pagats en una masiasituada a Calonge (Baix Empordà). Esrequereix: home i dona d’edat entre 35 i55 anys, traslladar-se a viure a Calonge,amb habilitats jardineres i culinàries. Elsanuncis de masoveries a la premsa localeren rars a l’alçada de 1930; però en canvisón relativament freqüents en la premsalocal actual i també a determinades pàgi-nes d’internet. D’entrada, doncs, una pri-mera dada de tipus quantitatiu ja ens indi-ca que quelcom ha canviat en el mercatde les masoveries: la utilització de canalsformals i públics com la premsa apuntacap a una obertura en els mecanismes decontractació, cap a un menor pes delsmecanismes informals basats en el tractepersonal o en la mediació de personesconegudes per ambdues parts. Tanmateixaixò no és pas el més rellevant. El contin-gut dels anuncis revela canvis de fonsrealment importants en el món de lamasoveria. El 1931 s’oferia una fincaagrària, dotada per ser tant un espai d’ha-bitació com un espai de producció agríco-la i pecuària. El 2005 la masoveria ja notenia res a veure amb la producció agrà-ria. Es buscava una parella de mitjanaedat que habités una masia i treballéscom a servei domèstic. Les habilitats

sol·licitades als potencials masovershavien canviat en consonància: el prestigide venir d’una bona família s’havia substi-tuït per habilitats jardineres i culinàries.Tota una imatge del que ha passat ambles masoveries en els darrers cinquantaanys.

Forçats a foc i llum parla dels últimsmasovers. Dels últims perquè són els méspropers en el temps, però també, proba-blement, perquè són la darrera generacióque haurà cultivat un mas en règim demasoveria. Després d’ells molts masoshan estat parcel·lats, han esdevingut resi-dències de cap de setmana o simplements’han abandonat. D’aquí pocs anys elterme masoveria només es vincularà a untipus d’edifici dedicat al turisme rural –aixòsi es mantenen les categories que la legis-lació catalana té establertes a dia d’avui– iels masovers ja només seran una altratipologia de servei domèstic. El sentit ori-ginari de la masoveria, com a institucióagrària, s’haurà oblidat o, el que és elmateix, haurà esdevingut un arcaismenomés recordat en medis acadèmics i eru-dits. De fet, és molt probable que aquestsentit ja s’estigui perdent avui. Un símpto-ma d’això és l’emergència del termemasoveria urbana, proposat per algunscol·lectius okupes, potenciat per diversesentitats cíviques i polítiques i recentmentsancionat legalment pel Parlament català.A l’hora d’anomenar aquest règim d’inter-canvi socialment alternatiu entre els pro-pietaris i els masovers, els seus propo-nents segurament desconeixien o jahavien oblidat el complex joc de jerarquiesi submissions que està indissolublementassociat a la masoveria rural. Altraments’hagués fet difícil justificar l’elecció delmot.

La nostra perspectiva, que ningú ensmalentengui, no té res a veure amb l’e-nyorança per un món que desapareix. Quipot enyorar una institució social que eraun instrument d’explotació del treballpagès, que teixia una xarxa de relacionsmarcades per la subordinació i que, a par-tir de mitjan segle XX, va mantenir elsagricultors en unes condicions de vidamarcadament inferiors a la resta de lapoblació? En canvi, pensem que té moltinterès recollir la memòria i l’experiènciaviscuda per les darreres generacions demasovers, tant perquè ens permeten

Forçats a foc i llumUna història oral dels últims masovers

de la regió de Girona, 1930-2000

Dona del mas La Capellana (Torroellade Montgrí) traient aigua d'un pou

any XIII - núm. 30 - desembre 2011

5

l’Associació

enregistrar aspectes difícilment documen-tables d’altra manera, com perquè reflec-teixen un procés de canvi i adaptació –perbé que finalment fallida– a unes novescondicions socials i mercantils. Les nos-tres preguntes han sorgit des del passat–des de la història, o del que en sabemd’ella– i s’han projectat cap el present. Elstreballs de la historiografia rural catalanadels darrers quaranta anys han permèsavançar notablement en la comprensió decom s’articulava el món rural i com es tei-xien les relacions socials entre els indivi-dus i els grups que el composaven.També sabem que això avui ha canviatradicalment i en molts sentits. Tanmateixdesconeixem en gran mesura com s’haproduït aquesta transició.

No tenim la pretensió de fer una obradefinitiva sobre els masovers. Més enllàde quatre tòpics, encara s’ha dit i escritmolt poc sobre aquest grup pagès que vatenir una presència dominant en el campcatalà durant les èpoques moderna i con-temporània. No estem encara en condi-cions de tancar res, d’arribar a conclu-sions definitives. El nostre objectiu és mésmodest, és –per dir-ho d’alguna manera–exploratori. Tampoc el material que hemutilitzat ens permet arribar a conclusionstancades. Hem treballat amb entrevistesorals a persones que en algun moment dela seva vida van ser masovers, amb l’ob-jectiu d’obtenir un conjunt de relats devida que, posats en paral·lel, ens perme-tessin observar tant pautes comunes com,alhora, experiències divergents. Per això,a l’hora de seleccionar els candidats hemcercat ampliar al màxim el ventall de per-fils personals que poguessin aportar-nosuna col·lecció d’experiències rica i almàxim de diversa.

Els testimonis

Hem recopilat un total de trenta-nourelats de vida a través d’entrevistes realit-zades entre els mesos de març de 2006 iabril del 2007. En total s’han gravat unes130 hores que han estat transcrites com-pletament amb la finalitat de facilitar-nel’anàlisi. El territori que volíem explorar, encoherència amb un treball realitzat ante-riorment sobre els hisendats, és moltampli i això ha donat lloc a certs desequi-libris geogràfics. Globalment s’ha cobertel conjunt de les comarques gironines, perbé que finalment existeix un biaix marca-dament empordanès.

Pel que fa a l’edat dels testimonis,hem optat per incloure masovers de dife-rents cohorts, però procurant que hagues-sin assolit un estadi de la seva pròpia tra-jectòria vital prou ric i divers. Per això la

majoria –trenta-tres– han nascut ambanterioritat a la Guerra Civil i, en elmoment de realitzar l’entrevista, tenienmés de setanta anys, detall important per-què implica que –excepte uns pocs casos–es van incorporar al món del treball com amasovers abans de la fase d’abandona-ment massiu de la dècada de 1960. Tambéhem volgut que hi hagués, si no una repre-sentació paritària, almenys un pes subs-tancial de testimonis femenins per tal que,en qüestions fonamentals com l’organitza-ció del treball dins la masoveria o la relacióamb el propietari, ens aportessin una visiódiferent, una perspectiva de gènere. Entotal han estat nou les dones entrevista-des. És més, en dues ocasions hem entre-vistat alhora, però per separat, a un matri-moni. Ha estat una prova experimentalamb

resultats prou rellevants perquè la sevaresposta sobre alguns aspectes que ensinteressaven particularment ha divergitsensiblement. A les preguntes sobre larelació i els conflictes amb el propietari, lesrespostes de les dones, que no acostuma-ven a tractar-hi directament, han estat moltmés dures i contundents que les respostesdels seus marits, que donaven una versiómolt més suau d’aquesta relació.

El moment del naixement no ésnomés l’únic fet decisiu en la conformacióde l’experiència personal dels masovers.També ho és el moment en què van aban-donar la masoveria i es van convertir béen jubilats, bé en propietaris –petits, gene-ralment–, en comerciants o en assalariats.Algunes experiències relatades peraquells que van perviure en una masove-ria fins a la dècada dels vuitanta o delsnoranta no són compartides en absolutpels qui abandonaren la masoveria en elsanys quaranta o cinquanta. En coherènciaamb els criteris enunciats anteriorment, lanostra opció ha estat incloure el màxim desituacions possibles i, per tant, hem obertel ventall també pel que fa a la cronologiade l’abandonament.

A l’esquerra, masover del mas La Capellana(Torroella de Montgrí). sostenint un diari

A la dreta, la família Rebugent, masovers delmas Valls (Rupià).

any XIIII - núm. 30 - desembre 2011

6

Cal fer una darrera advertència. Tot iles nostres pretensions de recollir elmàxim de perfils i itineraris personals,molts dels qui avui encara són identificatscom a masovers i que, per tant, han pogutser contactats i, si s’ha escaigut, seleccio-nats per ser entrevistats, són els ques’han mantingut com a masovers fins atemps recents. És molt probable que estracti de casos excepcionals. Aquells quevan abandonar als anys quaranta o cin-quanta, avui ja no són reconeguts pelsseus convilatans com a masovers. Pocs,amb excepció dels familiars, mantenen elrecord de la seva primera identitat. Val lapena reconèixer que no ens va ser fàciltrobar-los. En la nostra mostra pesen moltels qui van mantenir-se en una masoveriadesprés d’aquella fase d’abandonamentgeneralitzat. I és probable que la sevasituació fos, en aquell moment, prou dife-rent de la dels qui decidiren marxar.

El mètode

La història oral és un enfocamentfrancament atractiu. Quan hom portatemps investigant en els arxius sobrealguna realitat social que encara no estàextingida, troba molt interessant poderabordar qüestions que són difícilmentresolubles a través de textos escrits. Tenirun testimoni viu al davant permet plantejaraquelles preguntes que els documents noresponen. Es pot indagar, per exemple,fins a quin punt ha existit i encara existeixuna certa identitat com a grup o com aclasse social. També es pot interrogarsobre el perquè de determinades opcionso decisions. Per exemple, per què des deprincipis del segle XIX molts contractes demasoveria van tendir a passar de la par-ceria a l’arrendament monetari? qui va serl’inductor d’aquesta transformació? quinesvan ser les seves motivacions o, si es vol,quina racionalitat econòmica ho vamoure? En el cas dels masovers s’hi afe-geix un altre al·licient: han deixat pocsregistres documentals escrits, especial-ment registres de caràcter personal.Moltes qüestions sobre ells són difícilsd’abordar a partir de documentació escri-ta. En aquest sentit, i en aquesta ocasió,la nostra perspectiva ha encaixat amb unade les orientacions clàssiques de la histò-ria oral com a àmbit historiogràfic: la histò-ria dels grups marginals, dels silenciatsper la història més oficial. En el decurs deltreball de camp vam tenir oportunitat decomprovar com alguns testimonis entenien prou consciència d’aquest silenci i,en la mateixa direcció, ens va impressio-nar molt que un d’ells l’endemà d’haverfinalitzat l’entrevista –que havia duratdues sessions– anés a trobar l’entrevista-dora perquè volia fer un afegitó a la gra-

vació. El que volia era donar les gràcies al’oportunitat que m’han donat aquestagent d’aquest projecte que he pogutexpressar lliurement, amb tota llibertat, totlo que he pensat durant... del principi finsa l’edat d’ara que ja tinc, vuitanta-cincanys. Moltes mercès a tots i molt agraït.

Metodològicament, l’interès per unaperspectiva de llarga durada i centrada enels processos de canvi social ens ha por-tat a utilitzar l’opció dels relats de vida.Entre les diverses modalitats d’entrevistaoral, la més coherent amb els nostresobjectius és el relat de vida. Evidentment,la vida –així, en brut– és un objecteimpossible de reproduir i de recollir en laseva totalitat. Tota història de vida és unaselecció. Quan parlem de relats de vidaestem referint-nos sempre a un tipus denarració que té com a perspectiva l’evolu-ció del testimoni a través del temps, quees centra en experiències viscudes en pri-mera persona, però que prioritza un ven-tall de qüestions considerades importantspels objectius de la recerca plantejada. Defet hem intentat anar encara una micamés enllà de la vida del propi testimoni i,en la mesura del possible, reconstruir his-tòries de família en alguns aspectesbàsics –com ara la mobilitat geogràfica,l’estatus sociolaboral o els nivells d’alfabe-tització i de formació– que ens permetiencontextualitzar les històries personals enuna perspectiva de llarg termini una micamés àmplia. Això ens ha permès veure,per exemple, fins a quin punt la condicióde masover estava marcada per la matei-xa tradició familiar, fins a quin punt els tes-timonis havien estat masovers perquè hoeren els seus pares i els seus avis.

Un dels punts que poden semblarmés febles del nostre enfocament és laverificació dels relats testimonials, unaspecte metodològicament rellevant. Ésmolt difícil documentar la major part delstemes que conformen un relat de vida. Espot documentar la data de naixement, espoden documentar els canvis de domicili,o en alguns casos es poden documentarels anys que una persona va anar a esco-la, però costa molt més documentar laconflictivitat soterrada del masover amb elpropietari (la que no passa pels jutjats niacaba amb el comiat) o la distribució detasques a l’interior d’una família. D’altrabanda, no sempre el que diuen els docu-ments és més real. Una de les coses quehem descobert parlant amb els masoversés que algunes de les clàusules que con-tenien els contractes escrits no s’aplica-ven o almenys no es feia amb la rigidesaque el mateix contracte indueix a pensar.La relació quotidiana entre el propietari i elmasover era molt més flexible i complexadel que apareix en els contractes escrits.

l’Associació

Segant userda en un camp delmas Puig, a Torroella de Montgrí.

any XIII - núm. 30 - desembre 2011

7

l’Associació

Un procediment de verificació derelats és el contrast entre ells. I en aquestpunt val la pena remarcar que la coinci-dència de diversos testimonis en expe-riències similars –o percebudes i recorda-des de forma semblant– genera majorconfiança en els resultats obtinguts, alho-ra que el contrast –quan ha estat possi-ble– del relat del masover amb el relat delpropietari del mas també serveix per des-triar els elements més versemblants d’a-quells que probablement estiguin mésesbiaixats. La manera d’abordar la qües-tió de la verificació dels testimonis tambédepèn del plantejament general de larecerca. En aquest sentit, una altra de lescaracterístiques del nostre treball és queno ens interessen els testimonis en tantque individus singulars, sinó com a mostrade trajectòries i comportaments col·lecti-us. Per això el projecte es centra en ungrup social acotat i amb un perfil socialdefinit i relativament homogeni.

L’equip

Molts dels qui hem participat enaquesta monografia ens sentíem compro-mesos a realitzar-la. Entre l’any 2001 i el2003, aplegats entorn l’Associaciód’Història Rural de les ComarquesGironines, vam treballar en un projectemetodològicament molt similar, però cen-trat en la figura dels propietaris rurals, delshisendats. Aleshores ja concebíem queaquell treball s’havia d’emmarcar en unprograma més ampli i que havia d’inclou-re els altres grups socials que havien vis-cut en la ruralia gironina del darrer segle.Fins i tot vam posar-li nom al programa(Un món rural en transformació. La regióde Girona, 1930-2000) i vam considerarque el treball sobre els propietaris (La veudels hisendats) n’era la seva primera fase.L’aproximació que vam fer hauria resultatcoixa i esbiaixada si no haguéssim abor-dat aquest segon treball, centrat, com enun joc de miralls, en la contraimatge socialdel que s’explicava allà. Era de justíciadedicar una monografia als masovers ifer-ho amb un enfocament metodològicsimilar.

La recerca sobre els masovers haestat una obra col·lectiva que va més enllàde la relació de signants que apareix a lacoberta. Res hagués estat possible sensela desinteressada i generosa contribuciód’un ampli equip d’entrevistadors delsquals només alguns han participat en laredacció de la monografia. Encara que noconstin en els crèdits del llibre, també són,en bona mesura, coautors del que aquí espresenta. L’any 2005, quan els impulsorsdel treball sobre els hisendats ens comen-çàvem a plantejar la segona fase del pro-

grama vam coincidir oportunament i feliç-ment amb l’Associació de Masos deTorroella de Montgrí i l’Estartit (JoanSerra, Narcís Arbusé, Dolors Fuster iDolors Subirà) i els tècnics de cultura delmateix municipi (Jordi Reynés, SabinaPlaja, Enric Torrent i Antoni Roviras), queestaven interessats a desenvolupar algunprojecte en comú que inclogués el territo-ri del Baix Ter. De seguida els va entu-siasmar la idea de recopilar històries devida de masovers i, conjuntament, vampresentar-nos a la convocatòria del’Inventari del Patrimoni Etnològic deCatalunya del Centre de Promoció de laCultura Tradicional i Popular Catalana. Amés de participar activament en el treballde camp, el grup de Torroella ha tingutobjectius propis, que s’han materialitzaten dues exposicions –La dona als masos(2006) i Els masovers del nostre poble(2007)– i dos actes d’homenatge alsmasovers entrevistats.

El nostre major agraïment és cap atots els testimonis entrevistats. Els agraïmla seva generositat i la seva disponibilitata respondre preguntes a voltes massapersonals, a voltes impertinents o descon-certants. Esperem que la confiança quevan fer-nos no es vegi defraudada. Hemprocurat en tot moment tractar amb res-pecte i rigor el que van explicar-nos, perbé que les interpretacions que aquí es fanno han de compartir-les necessàriament.A més d’un, si fos possible, li hauríem dedemanar disculpes per haver retardatmassa temps la publicació de la monogra-fia. Dissortadament, en alguns casos, jano ho podem fer. Serveixi aquest llibre a laseva memòria.

Enric Saguer

El masover de can Paulet(Crespià) llaurant amb les eugues.

8

any XIIII - núm. 30 - desembre 2011

trobades El seminari va reunir una rica repre-

sentació d’experts de diferents païsoseuropeus i d’Amèrica Llatina i fou l’esce-nari adient per exposar, comparar i deba-tre les diferents pràctiques emfitèutiquesde diversos llocs i períodes històrics.Organitzat pel Centre de Recercad’Història Rural (IRH–UdG) i el CentreNational de la Recherche Scientifique, fouel tercer seminari del projecte «Dinámicassociales y cambio histórico en sociedadesrurales: análisis de los grupos y desigual-dades sociales» (HAR2008-02960). L’èxitde convocatòria, tot i algunes baixes d’úl-tima hora i la qualitat i diversitat delsponents, va fer de les jornades un espaiprivilegiat pel diàleg i la comparació, a unnivell molt similar del Col·loqui internacio-nal sobre la desamortització dels bénseclesiàstics de novembre de 2008.

El 16 de juny a la tarda, a la sessiósobre les pràctiques emfitèutiques al’Europa moderna, després de la presen-tació de Rosa Congost, Gérard Béaur(CNRS-EHESS) va obrir el seminari ambuna exposició centrada en les especiali-tats o modalitats territorials del contracte aFrança i les formes disfressades d’emfi-teusi. Giorgio Chittolini (Universitat deMilà) explicà, entre altres qüestions, lagran quantitat de denominacions delscontractes i de les temptatives d’homolo-

gació, la distinció entre “emfiteusi” i “emfi-teusi impròpia”, així com l’impacte napo-leònic i la desamortització de l’emfiteusieclesiàstica. Eleftheria Zei (Universitat deCreta) situà el contracte emfitèutic en elcor de l’estructura agrària de tipus feudal,dins les revoltes i conflictes socials delssegles XVII i XVIII a les illes gregues, queesdevingué un instrument de poder per ales classes dominants. Per Rui Santos(UL), l’emfiteusi, tot i ser considerada l’an-títesi de l’ideal de propietat perfecta, esconsolidà en el segle XIX en la venda debéns nacionals i per la visió dels liberalscom un contracte útil per disseminar lapropietat agrària i crear una pagesia pro-ductiva i pròspera, un objectiu que no s’a-complí al sud portuguès, que redefiníl’emfiteusi com a dispositiu d’accés a lagran propietat de la terra.

El 17 al matí, la segona sessió, conti-nuació de l’emfiteusi a l’Europa moderna,fou oberta per Fabrice Boudjaaba(CNRS-Universitat de Rennes) i dedicadaa les pràctiques emfitèutiques de laNormandia abans de la revolució francesa,el seu abandonament gradual i, finalment,obligat pel codi civil francès. MichaelaBarbot (Universitat Luigi Bocconi, Milà)comparà les formes emfitèutiques entreles viles i el món rural a l’Itàlia del nordentre els segles XVI i XIX i intentà aclarir lesimplicacions socials i econòmiques i elsavantatges dels contractes, així com dis-cutir les tesis de la Nova EconomiaInstitucional. Jean Michel Boehler(Universitat d’Estrasburg) exposà el casde l’Alsàcia entre els segles XVII i XVIII,regió on l’emfiteusi tingué un lloc privilegiatque s’entén per tres contextos: espacial ijurídic del mercat, una conjuntura particu-lar i un determinat context social. Desprésdel debat i la pausa, continuaren LlorençFerrer (UB) i Belen Moreno (UAM), elsquals deconstruïren i explicaren el concep-te de “rabassa morta”, els orígens i l’evolu-ció del contracte. Pegerto Saavedra(Universitat de Santiago) ens introduí en elcomplex món dels foros com a font de ren-des i, en especial, en els conflictes deri-vats a Galícia en època moderna. PabloLuna (Universitat París – Sorbona) pre-sentà l’estudi de cas del monestir de San

Pelayo (Astúries) per il·lustrar l’adaptaciódels foros a l’arrendament de terres, unatransició que, per Luna, fou un mecanismede defensa del monestir per evitar elsdrets dels senyors útils i conservar unaposició social dominant.

La tarda del mateix dia fou l’escenaride la sessió sobre les pràctiques emfitèuti-ques i les transformacions agràries delssegles XVIII i XIX. Congost i Saguer expo-saren els resultats d’un ampli buidatge i tre-ball empíric, també signat per Pere Gifre,per demostrar, altra vegada i de maneramagistral, el paper fonamental de l’emfiteu-si en les transformacions socials i econò-miques de la Catalunya del set-cents i vuit-cents. Biel Jover (CRHR, UdG) i AntòniaMorey (UIB) analitzaren l’emfiteusi en elcas mallorquí. Aquesta figura jurídica, des-prés de la conquesta catalana, es va anar

Fo

tog

rafia

: L

luís

Se

rra

no

XXIII Seminari d’HistòriaEconòmica i Social

«Les pràctiques

emfitèutiques

a l’època moderna

i contemporània.

Una perspectiva

comparada»

Girona, 16-18 de juny de2011

any XIII - núm. 30 - desembre 2011

9

trobades

adaptant a les noves necessitats i amb eltemps presentà unes especificitats quereflexionaren a través de les aportacionsdels juristes mallorquins. Posaren de relleuels informes i opinions de coetanis històricsi remarcaren la seva repercussió a l’estruc-tura agrària i l’impacte en els anys 60 i 70del segle XX. Fernando Armas(Universidad de Lima) explicà l’emfiteusicom a pràctica econòmica de les institu-cions religioses de Lima, en un exercici d’a-proximació a la realitat peruana del segleXIX en el context de la política desamortit-zadora de l’Estat republicà. La intervenciód’Aquiles Omar Ávila Quijas (Colegio deMéxico) presentà l’estudi de cas del’Astillero de Antigua Guatemala, entre1818 i 1853, per exemplificar l’emfiteusicom a estratègia de defensa dels tejidosmunicipals davant la privatització.

El matí de l’endemà, 18 de juny, s’obríla darrera sessió dedicada a l’emfiteusi i lesrevolucions liberals. Benedita Camara(Universitat de Madeira) incidí en l’expan-sió agrària de Madeira, amb la construccióde feixes i posada de terreny fèrtil, a travésdel contracte de colonia, un contracte agra-ri sotmès a les regles de l’emfiteusi (el1857 considerada perpètua) i que reconei-xia el dret a la compensació per les millo-res. La professora Congost captà l’atencióamb una exposició sobre la pervivènciadels censos a la Catalunya contemporània.Després d’una relació de les fites legislati-ves liberals i iniciatives contemporànies perla redempció de censos, acabà amb el casparadigmàtic de Sentmenat i la llei catala-na de 1990 que permet als senyors direc-tes exigir la redempció de censos, una lleimés dura i complaent per la senyoria direc-ta que les anteriors. Pels juristes, els cen-sos no tenen caducitat en tant que drets depropietat i no sempre els emfiteutes hanvist la necessitat de redimir els censos que,en ocasions i en un procés de negociació,s’aconseguien més barats del que marca-va la legislació. Rafael Vallejo (Universitatde Vigo) ens parlà de la supervivència delsforos a Galícia a causa de l’assumpció del’Estat del domini directe producte de ladesamortització o reforma agrària liberal.Amb les reformes, es produeix un mercatde foros i una certa erosió del foro a favordels cultivadors de la terra.

Maurice Aymard fou l’encarregat deconferenciar les conclusions del seminari.La dissertació presentà l’emfiteusi com uncontracte jurídic analitzat en una multipli-citat de contextos i èpoques. Es tractariad’una fórmula de transmissió de terres idrets amb una àmplia difusió i presènciaarreu; i que amb una perspectiva de llargadurada permet veure i entendre l’evoluciód’un instrument jurídic plenament vigent.Tot i que les posicions neoinstitucionalis-tes han presentat l’emfiteusi com el malabsolut, ha estat fonamental per la cons-trucció de l’edifici contemporani. Desprésde la intervenció del professor Aymard,s’encetà un debat general amb aporta-cions definitòries per conceptualitzar l’em-fiteusi com a diferents pràctiques de pro-pietat. Aquesta diversitat de pràctiquesensenyen que no hi hauria d’haver capmodel ideal. Una altra de les conclusionsfou que les lleis han quedat en entredit iprenen importància les pràctiques i dinà-miques socials dels protagonistes histò-rics. L’emfiteusi generà la possibilitat de latransferència d’uns drets que integrarenels beneficiaris al sistema.

Les jornades estigueren a l’alçada —o potser superaren l’entusiasme i dedica-ció— d’altres edicions. Els assistentspogueren aprendre i observar el fenomenen la seva amplitud temporal, complexitatlingüística i diversitat geogràfica. Però elseminari, sobretot, fou l’expressió de lamaduresa d’uns investigadors que handedicat anys a la recerca, amb treball iesforç, i que exposaren els seus materialsper al debat i la reflexió. Que Girona fos launiversitat on es celebrà aquest seminarino és cap casualitat. Un dels aspectespositius —i s’ha posat de relleu en aques-ta edició— ha estat la decisió de l’organit-zació de penjar les comunicacions i inter-vencions a la xarxa, a la pàgina del grupde recerca i del seminari. Aquest fet per-met alhora la fluïdesa del debat dels tex-tos i un accés lliure i obert als interessats.En fi: un excel·lent seminari per dialogarde diferents realitats, de les diferents pràc-tiques emfitèutiques.

Lluís Serrano

Fotografia: Lluís Serrano

Fo

tog

rafia

: L

luís

Se

rra

no

any XIIII - núm. 30 - desembre 2011

10

trobades

Fa 45 anys Pierre Vilar, analitzant ladocumentació comptable d’una finca al’horta de Tàrrega, afirmava entusiasta-ment que era «el prototipus de documentobjectiu en el qual es pot basar el conei-xement concret de les realitats agràriespassades». Una percepció que, de bensegur, és compartida per la major part delsqui han fullejat amb deteniment algunessèries comptables que recullen amb detalli precisió el batec de les situacions mésquotidianes i anònimes, però alhora tambémenys visibles a través de la documenta-ció pública: la compra d’unes sabates, eltreball infantil de mossets i criades, elsguariments d’una bèstia malalta, lesoscil·lacions de les collites d’un any peraltre, la compra d’eines o màquines, lesplantacions d’arbres, les reparacions iampliacions de les cases, etc.

Certament, les potencialitats quetenen aquestes fonts per explorar la lògicasocial i econòmica dels sistemes agrarissón molt grans i a aquesta virtut s’afegeixtambé la seva relativa abundància, encaraque sovint els documents no compleixinmoltes regles formals dels sistemescomptables moderns, ni responguin sem-pre als objectius indicats en els manualsde comptabilitat. També és cert, però, quel’ús de comptabilitats amb finalitats analíti-ques té limitacions òbvies i, molt particu-larment, posa sobre la taula els problemesde representativitat que comporten elsestudis de cas.

Amb l’objectiu de discutir sobreaquest potencial de la font, però tambésobre les seves limitacions i problemes, elpassat 7 d’octubre de 2011, l’Associaciód’Història Rural, conjuntament amb elCentre de Recerca d’Història Rural de laUniversitat de Girona, va reunir diversosinvestigadors i especialistes. La primeraintervenció va anar a càrrec de PereBenito, professor de la Universitat deLleida, qui després de traçar un breu pa-norama dels tipus de sèries comptablesdisponibles per al període medieval, vacentrar la seva exposició en els llibres del’Almoina de Barcelona i, molt particular-

ment, en una de les seves administracionsforanes, la de Sitges. La seva anàlisi vaconcretar-se en el període 1353-1366,perquè fou aleshores quan, arran de lacompra del mer i mixt imperi del castell deSitges, l’Almoina va canviar a un règim degestió directa que va repercutir en lariquesa i qualitat dels seus llibres. Per béque es tracta d’una sèrie excepcional, elscomptes dels anys de gestió directa nonomés permeten observar el volum d’in-grés de la institució, sinó també penetraren molts detalls de la vida quotidianad’una castellania, analitzar la conflictivitat ila delinqüència a través de les entradescomptables derivades de l’exercici de lajurisdicció i, fins i tot, arriscar-se a estimarrendiments agrícoles per unitat de llavor.

Les possibilitats de les sèries comp-tables de les almoines també varen serexplorades per Rosa Lluch, professorad’història medieval a la Universitat deBarcelona, a partir del fons de l’Almoinadel Pa de Girona, institució que, a partir de1347, va establir l’obligació que els pabor-des portessin un llibre amb els comptesanuals on hi constessin els ingressos, lesdespeses i altres notícies d’interès. Laintervenció de Rosa Lluch va centrar-seen l’anàlisi dels continguts dels ingressos,que des de mitjan segle XIV s’arrendaven,i de les despeses, que contenien bàsica-ment compres de cereal, feines de trans-port i elaboració del pa, sous de minyonesi treballadors, despeses notarials i judi-cials, etc. Tot i l’interès de la sèrie, queperdura fins al segle XVIII, Lluch també vaposar de relleu que presenta notablesdiferències de qualitat en funció del pabor-de que se’n feia càrrec i té un conjunt deproblemes generals que condicionen lesseves possibilitats d’explotació.

Encara sense deixar el domini de lesinstitucions eclesiàstiques, però avançantcronològicament cap als segles XVII i XVIII,Biel Jover va explicar com estaven orga-nitzats els comptes del convent de SantoDomingo de Mallorca, així com els canvisd’administració que va anar experimentantentre 1600 i 1810, en paral·lel al creixentprotagonisme de les rendes agràries en lacomposició dels ingressos. El períodeposterior a 1760 es caracteritza per unrègim de gestió directa que genera regis-tres de gran qualitat informativa per a l’es-tudi del mercat de treball, aspecte que vacentrar la intervenció. Jover va mostrarcom, a partir d’aquesta documentació, espodien estudiar des dels cicles de treballen funció del tipus d’especialització agrí-cola fins la demanda de treball assalariat,la seva remuneració i la seva qualificació.

La ponència d’Antònia Morey i deJosep Villalonga va mantenir l’escenari(Mallorca) però va canviar els protagonis-

Comptes de pagès. Una jornada sobre«Les comptabilitats

agràries com a font

per a la història

econòmica i social»

Girona, 7 d’octubre de 2011

Fotografia: Lluís Serrano

any XIII - núm. 30 - desembre 2011

11

tes: de les institucions eclesiàstiques esva passar als terratinents i arrendataris.Morey va establir un útil esquema tipolò-gic d’agents relacionats amb les posses-sions mallorquines (nobles, terratinentsde la mà major, hisendats, arrendataris,etc.), el tipus de gestió que realitzavensobre les finques i el model de comptabi-litat que se’n derivava. Villalonga, per laseva banda, va detallar amb gran exhaus-tivitat el ric sistema comptable del patri-moni del marquès de Sollerich entre 1764i 1790.

La següent intervenció, a càrrec dePere Gifre, es fonamentava en una àmpliaexperiència de treball en els fons patrimo-nials pagesos, a partir de la qual el ponentva proposar un esquema d’aparició i evo-lució de registres comptables entre elspagesos, des del segle XVI, quan aquestadocumentació era molt rara, fins al segleXVIII. La difusió de la pràctica comptableva evolucionar des dels llibres de notesfins els llibres de collites lligats a l’expan-sió del contracte de masoveria. Gifre vafinalitzar la seva exposició demanant l’ela-boració d’una enquesta o cens d’aquestsllibres, a similitud dels que ja s’han fet perals llibres mestre o per als llibres de famí-lia, per tal d’estudiar amb major solidesacom varen evolucionar els registrescomptables dels pagesos.

Les tres darreres intervencions varenreferir-se als segles XIX i XX. Enric Saguerva plantejar una reflexió sobre la utilitatdels comptes referits a explotacions imasos per reconstruir el funcionament delsistema agrari des de la perspectiva de laproducció, remarcant-ne els problemesderivats de la invisibilitat d’alguns cultius ode les pràctiques de reutilització, delscondicionaments imposats per la diversi-tat de règims contractuals i dels dubtessobre la representativitat social dels page-sos i propietaris que esmerçaven temps iesforços en generar una comptabilitat.

Helena Benito, professora de comp-tabilitat de la facultat de CiènciesEconòmiques i Empresarials, va analitzarels manuals de finals del segle XIX i el pri-

mer terç del segle XX tot cercant el tracta-ment que tenien les comptabilitats agrà-ries en relació a les recomanacions i nor-mes generades des de la disciplina comp-table. L’escàs interès que els autors demanuals de comptabilitat varen mostrarper la comptabilitat agrícola tingué el seurevers en el caràcter rudimentari de lapràctica comptable entre propietaris i agri-cultors. Les divergències entre la compta-bilitat de les empreses industrials i de lesfinques agrícoles varen ser posades derelleu a través del cas de l’industrial —però també propietari agrari— JosepEnsesa i de les finques gestionades peruns administradors professionals, els Joude Figueres.

La intervenció de cloenda va anar acàrrec de José Miguel Lana Berasain,professor de la Universitat Pública deNavarra, el qual a través de l’exemple deldebat historiogràfic sobre l’endarrerimentagrari va defensar la utilitat de l’anàlisilocal per revisar i explicar les visions mésgenerals. Per una banda, va mostrar com,partint d’una mostra de comptabilitats pri-vades, podien construir-se índexs seriatsde preus, costos i rendiments que perme-tien arribar a analitzar qüestions com laproductivitat dels factors; i, per l’altra, vasostenir que aquest tipus de fonts perme-ten elaborar i defensar explicacions alter-natives a les tesis clàssiques sobre el fra-càs del desenvolupament agrari espanyoli les seves preteses causes.

Globalment, la jornada va permetreposar de relleu que els investigadors quetreballen amb fonts comptables són plena-ment conscients dels amplis problemesque aquestes comporten —des de la infra-valoració derivada del frau, fins els proble-mes de representativitat que comporta lautilització de fonts molt riques, però singu-lars i casuístiques—, però també dels con-siderables avantatges d’una font i d’unaperspectiva analítica que permet copsaramb gran detall i riquesa el dinamisme delscanvis en les societats rurals.

Enric Saguer

trobades

Fo

tog

rafia

: L

luís

Se

rra

no

any XIIII - núm. 30 - desembre 2011

12

trobades En el marc d’una antiga i extensa explo-

tació agrària italiana, la de Ca’Tron, va tenirlloc a finals del novembre passat la 3a edicióde les jornades d’història rural de Treviso. Elcomplex principal de l’antiga explotació ésavui un centre d’estudis i arxiu d’història polí-tica veneciana. En l’organització d’aquestaedició, a més de la Fondazione Cassamarca(Itàlia), L’École des Hautes Études enSciences Sociales i el Centre National de laRecherche Scientifique (França), hi va parti-cipar el Centre de Recerca d’Història Ruralde la Universitat de Girona. Està previst quela col·laboració entre aquestes entitats donilloc a seminaris de caràcter bianual. Enaquesta darrera edició el tema proposat era“revolució dels objectes i nivell de vida alcamp entre els segles XVII i XIX”.

En efecte, les investigacions presenta-des es centraven en les repercussions a lavida dels homes de la revolució dels objectesdel segle XVIII, en el marc rural. Així mateix,hom es preguntava si el canvi venia mésinfluenciat per l’oferta i la tecnologia noves, obé per un creixement del poder adquisitiu dela població. En definitiva, doncs, un grancamp que va ser obert en el seu moment perhistoriadors com Daniel Roche o, més tard,Jan De Vries, i que, en aquesta ocasió, esvolia posar en comú a nivell europeu.

El congrés es va dividir en quatre ses-sions. En primer terme, conceptes i debats.Anton Schuurman parlà de la necessitat deposar en comú mètodes i problemes queafecten la investigació. Es va referir a la difi-cultat de classificar els inventaris en estratssocials, i també a l’ús a generalitzar de bénsclau, és a dir, objectes la presència o absèn-cia dels quals en una casa ens diuen moltescoses sobre les persones que hi habitaven.Alhora, parlà de la relació entre aquestarecerca i aquell gran misteri del segle XVIII:com podia la població, sense sous més alts,passar a tenir més riquesa material? Tambéen aquesta sessió, Paolo Malanima i ValeriaPinchera van proposar una reconciliació aaquest problema historiogràfic diferent de lade De Vries. Per ells, es deu a tres factors:primer, la jornada laboral s’allargà; segon, elspreus dels béns no agraris van baixar signifi-cativament; i tercer, els preus agraris erenvolàtils, de manera que en un any de malescollites es feia economia de subsistència,

mentre que, en un de bones, s’aprofitava elsuperàvit per a comprar mobles, teixits, etc.Hom va recordar, també, que ja DavidRicardo havia argumentat que en el mónpreindustrial la diferència entre rics i pobresera menor que a les ciutats.

En la sessió sobre consum des de laciutat cap al camp, Andreia Duraes va pre-sentar el seu estudi sobre l’entrada de pro-ductes colonials al món rural portuguès: por-cellana xinesa, nous tipus de fusta, sucre, te,cafè i xocolata. Tothom va passar a utilitzarhabitualment a casa seva algun productevingut de molt lluny, la qual cosa era unanovetat històrica. A continuació, GérardBéaur va parlar del Pays de Brie, prop deParís. Malgrat distingir que el camp consu-mia menys que la ciutat, observà que tota lasocietat es beneficià d’un esclat del consummaterial des de 1750, encara que el principalbeneficiat en fou la burgesia. No detectà capprocés de proletarització, i es va preguntar siaixò era degut a una revolució industriosa oa canvis d’altres tipus, des de canvis en elclima i en l’agricultura fins a la tècnica o l’a-parició del sistema capitalista. Per la sevapart, Andrea Caracausi i Salvatore Ciriacomohan estudiat la regió de Venècia, i han arribata la conclusió que la revolució del consumrequeria l’existència del mercat colonial (enel seu cas, la ruta de la seda), una expansióde la feina no agrària, i una acumulació decapital per part de les elits. En aquest cas, leselits venecianes van expandir enormementel seu consum, mentre que els més pobresvan viure en pitjors condicions que abans, iles classes mitjanes sols van poder passar acomprar més roba. Finalment, Mark Overtonparlà de les notables diferències entre el con-sum de Cornualles i Kent al Regne Unit.Observa com la gentry iniciava el consum denous béns, i després aquests s’anavenexpandint fins a generalitzar-se. Això culminàl’any 1800. Molts dels productes nous, comara mobles més moderns o el consum de te,no eren simplement una elecció pràctica,sinó que anaven lligats als canvis en la socia-bilitat i en els rituals de la família. Si bé detec-ta que tant l’ofici com l’estatus de la famíliaconsumidora són aspectes clau, tambéobserva que les diferències regionals sónmolt importants: un producte que era ofertigualment als dos llocs es comprava en un ino en l’altre. És evident que la cultura juga unpaper en el consum.

La penúltima sessió abordava lesnoves pautes de consum. En aquesta, esconcentrava la representació gironina: RosaCongost, Eulàlia Esteve i AlbertSerramontmany, que van explicar com elscanvis en el consum de jornalers, masoversi artesans a la regió de Girona durant lasegona meitat del segle divuit, per petits quefossin, van provocar que l’augment agregatde la demanda fos enorme, i això se sumà al

3es Jornades de Ca’Tron(Treviso, Itàlia)

«Revolució dels

objectes i nivell de

vida al camp entre

els segles XVII i XIX»

Treviso, 24-26 de novembrede 2011

Fotografia: Danilo Gasparini

any XIII - núm. 30 - desembre 2011

13

trobades

creixement demogràfic. Metodològicament,la part més innovadora del seu estudi eral’entrecreuament de les dades proporciona-des pels inventaris post mortem i els capítolsmatrimonials. Ara bé, apareix una divergèn-cia entre l’evolució de diverses despeses:que els dots pugessin o baixessin no impli-cava consumir més o menys, ni tampoc eraproporcional a processos d’acumulació deterres. La regió, però, va tenir una evolucióglobalment positiva, i els autors de la comu-nicació es van preguntar fins a quin punt noes podria parlar d’un procés de revolucióindustriosa. Per contra, Belén Moreno vapresentar un estudi de l’evolució del consumal Penedès, regió que va tenir una evoluciómarcadament diferent. Més que trobar-segent que passa a treballar més per consumirmés, troba indicis de quelcom semblant al’autoexplotació de Txàianov; és a dir, va cal-dre treballar més simplement per sobreviure.També va proposar el concepte d’Ecotipus, odefinició d’una relació de producció entre lasocietat local i el seu medi natural. A conti-nuació, Jane Whittle va presentar el seuestudi sobre el consum d’una família de l’al-ta societat anglesa del segle XVI, elsLeStrangre. Observà que els aristòcrates noeren els més innovadors en el luxe, sinó queho eren els mercaders, i, a part d’aquests,ningú no podia imitar un consum de les elitsque era extremadament car. Tot i això, lamajor part de la despesa era en roba i ali-ments. Cap època, però, comptà amb hàbitsde consum estables. Per exemple, cap al1600 apareix la confitura. Whittle també des-taca que “l’anar de compres” no existia en elpassat; l’acte d’adquirir béns funcionava dife-rentment d’ara. També Laurent Herment vaaprofundir en la relació entre oferta i deman-da, i va defensar que un estudi de la culturamaterial no es pot limitar mai a la vessanteconòmica o a la cultural, sinó que totesdues són rellevants. En el seu estudi sobreels diferents nivells de riquesa del pagesosdels voltant de París, ha observat com qües-tions culturals poden fer que una personamés pobre compri més béns de novetat queno una de rica; per exemple, introduint elrellotge en la seva vida. Per tant, un historia-dor no pot assumir que a cert nivell d’ofertahi haurà cert nivell de demanda, ja que empí-ricament la teoria supply creates its owndemand no funciona. No fou, doncs, nomésla major disponibilitat de béns el que va ferque al segle XVIII es consumís més.

En l’última sessió, David Celetti vaexplicar que la industria domèstica delcànem tingué una importància cabdal aItàlia. Creava una gran quantitat de deman-da de treball d’ambdós sexes, i servia tantper al comerç com per al consum domèstic.Aquesta activitat també va crear un capitalsocial que servia a la implantació de la indús-tria tèxtil fabril al segle XIX. Jean-Michell

Chevet va presentar un estudi del consumde carn en una escola de noies de l’aristo-cràcia, i va mostrar com l’estatus social impo-sava a l’individu un nivell mínim de consum,i també com les preferències per certs pro-ductes expliquen el llarg termini, mentre queles fluctuacions de l’economia expliquen elcurt termini. L’aristòcrata, pel fet de ser-ho, esveia obligat a menjar carn malgrat el preuque tingués aquesta. Per últim, PéterGranasztói va explicar com va canviar unavila-mercat hongaresa, Kiskhunalas, al llarg

de 100 anys. Part de la població va acceptarnoves tendències: celebrar certes festes,veure cafè o especialitzar en part les habita-cions de la casa per a certs usos. Per exem-ple, per a la pagesia benestant, sorgia unaforta necessitat de representació, i dedicavauna habitació sols a ser ensenyada als visi-tants i així demostrar el seu estatus.

En la darrera exposició, Nadine Vivierva examinar tots els treballs per oferir-ne unaconclusió global: metodològicament, vainsistir en l’estratificació dels inventaris, aixícom en la necessitat de construir índexs iclassificar béns en grups. Alhora, cal con-frontar-los amb altres fonts. Cal saber quinpodia ser el valor dels nous béns, així comintentar entrar en el món del lleure en elpassat, i explorar també més la relacióoferta-demanda. Ja hem vist que per a algu-nes persones pot ser essencial consumir unbé sense que importi el preu, i per altres no.Certament, certes pautes de consum queavui ens poden semblar irracionals des d’unpunt de vista pràctic, han de ser interpreta-des no només des de la relació home-objec-te, sinó des de la perspectiva que el consumté lloc voltat d’una interacció amb significatentre individus. Per tant, hi entren també fac-tors socials (estatus), culturals (per exemplediferències regionals), i fins i tot polítics (perexemple, imposició d’un codi d’etiqueta).

En resum doncs, una trobada que vaservir per posar feina en comú, i de la qualtots els participants en van poder extreure unfull de ruta. I, a més, és molt probable quepròximament en sorgeixi una obra col·lectiva.

Albert Serramontmany

Fotografia: Danilo Gasparini

any XIIII - núm. 30 - desembre 2011

14

llibres

FORMIGABOSCH, Josep

Història de

Vidreres

Ajuntament de Vidreres,Vidreres, 2011, 355 pàgs.

Vidreres és un poble de 7.600 habi-tants que ha vist quadruplicar la sevapoblació durant els darrers cinquantaanys. Situat a la plana selvatana, a escas-sa distància de Girona, relativament pro-per a l’àrea de Barcelona i a tocar de l’ac-tiva zona turística litoral, s’ha convertit enun dinàmic nucli industrial i residencialextraordinàriament ben comunicat que hacontribuït a la seva transformació. Peròfins aquests darrers anys sempre haviaestat un municipi eminentment rural, i lamemòria d’aquest passat és el que haintentat perpetuar el nostre soci JosepFormiga en aquesta publicació.

Història de Vidreres no és una mono-grafia d’història agrària, però sí un llibred’història rural, que en aquest cas concretve a omplir el buit més absolut en el qualestava immersa la història d’aquest muni-cipi. L’autor l’ha dividit en tres parts: unacronologia històrica on es desgranen lesevidències arqueològiques i documentalsdes dels primers pobladors fins l’actualitat,un macrocapítol dedicat als àmbits socials—és el que per nosaltres té més interès—i un darrer apartat dedicat a la vida socialque ve a ser una picada d’ullet als sectorsde població més allunyats de l’interès perla història.

És de destacar l’ampli tracte donat ala història del muntanyós veïnat deCaulès, amb parròquia pròpia dels seglesXI al XIV i municipi independent durant unbreu període del segle XIX. L’època feudal,el domini dels Cabrera, les diverses insti-tucions i el paper del castell de Sant Iscle,que és objecte d’excavació en els darrersanys, centren bona part de l’anàlisi delpassat medieval. La nova administracióborbònica i l’expansió agrícola fonamen-ten el període modern, i es dóna àmpliainformació d’esdeveniments polítics i eco-nòmics dels segles XIX i XX.

El capítol dedicat als àmbits socialsque hem anunciat que presenta un majorinterès comença amb una anàlisi demo-gràfica que inclou diverses taules, comuna relació de focs de 1497 amb la sevacorrespondència amb els masos contem-poranis o la seva possible localització, aixícom les ocupacions dels veïns al segleXIX. Dedica especial atenció a l’estudi delssenyors directes i senyors útils: podemcomprovar el gran nombre de senyorsdirectes que hi havia en una taula on se’lsrelaciona mas per mas i la ubicació d’a-quests en un mapa del terme. També des-

taquem una taula amb una relació delspagesos vidrerencs que pagaven censospels mals usos. L’estudi dels pagesos icom alguns d’aquests esdevenen hisen-dats (cas dels Mundet, que van arribar aser dels primers contribuents de la provín-cia), dels masovers i dels masos esdevéun altre fil argumental sòlidament tractat,com demostra, per exemple, una taulaamb la tipologia i cronologia de les casesde pagès. Igualment, sobresurt un apartatdedicat a la indústria que té en el sectorsurotaper, el seu primer gran fenomen, ion trobem referències tant de propietaris,com de productors o treballadors. La làc-tia ha estat l’altre gran revulsiu industrialdel poble, i s’hi incideix. Més enllà, la par-ròquia i la religiositat són també tractades,amb especial atenció sobre la celleramedieval, i hi ha referències a edificis,retaules, devocions, confraries, beneficis,etc. La notaria i l’ensenyament tambétenen sengles apartats.

Finalment, en el capítol dedicat a lavida social, s’analitzen aspectes com lamúsica, atesa la gran tradició d’orquestresi cobles al municipi; el Casino la Unió, unespai de sociabilitat que aglutina l’ocividrerenc des de fa gairebé un segle; i eltradicional Ranxo de carnestoltes, que ésun dels elements més destacats del calen-dari festiu del municipi. Les imprescindi-bles referències bibliogràfiques clouen unllibre, val a dir àmpliament i acurada il·lus-trat, que abasta amb rigor, vocació compi-ladora i tarannà pedagògic el més impor-tant de la història d’un poble, que fins arano comptava amb un recurs com aquest.

És clar que no estem davant de capobra cabdal de la història del nostre país.Així i tot, no és menys cert que, sensdubte, obres com aquesta contribueixen afer més gran la nostra història, perquèanalitzen amb minuciositat la vida i el pas-sat de la nostra gent. Per a l’estudi de lahistòria rural de casa nostra, ens cal mésbibliografia com aquesta per complemen-tar la recerca històrica més puntera.

David Moré Aguirre

any XIII - núm. 30 - desembre 2011

15

recerques

El passat curs va ser presentada latesi doctoral de Fernando Montesinos. Estracta d’una tesi que cerca els orígens his-tòrics de l’actual professió d’infermeria. Latesi posa en evidència la importància delsegle XIX per entendre com han evolucio-nat determinades professions sanitàries.El marc cronològic de la tesi va de mitjansegle XIX a inicis dels anys trenta del seglepassat. La tesi evidencia com la llei deSanitat de 1855 i la Llei d’EducacióMoyano de 1857 varen suposar unsmarcs normatius que acabarien condicio-nant el desenvolupament dels anomenatsoficis “auxiliars” de la medicina.

La tesi s’estructura en els següentscapítols temàtics: un estat de la qüestióhistoriogràfica; els antecedents històrics;l’evolució dels marcs legals que regulenels oficis tractats; l’anàlisi de la praxis pro-fessional a través de textos i manuals; l’a-proximació sociològica dels col·lectiusdels cirurgians dentistes i odontòlegs, lle-vadores i practicants; l’organització corpo-rativa a través dels col·legis professionals;l’exercici professional (lliure o vinculat a lafunció pública); històries de vida i conclu-sions.

De la tesi, cal destacar-ne de mane-ra especial el treball sistemàtic en els fonsdocumentals dels arxius històrics universi-taris (de la Universitat de Barcelona i laComplutense de Madrid) i el ArchivoGeneral de la Administración de Alcalá deHenares, entre d’altres, que han donat al’autor una visió global i general delscol·lectius a tres escales: l’espanyola, lacatalana i la gironina. Aquesta visió globali la metodologia quantitativa practicada haestat complementada amb els mètodesqualitatius (com les històries de vida) queli han permès resseguir determinades tra-jectòries professionals.

Especialment destacables són lesconclusions que fan referència al paperhistòric d’aquests “auxiliars” en el mónrural. En aquest sentit, es mostra com elscirurgians, practicants i llevadores dona-ven atenció sanitària a pobles, on moltsovint no residia cap metge. També sónmolt rellevants (quasi definitius) els resul-tats que es donen sobre el perfil socialdels practicants d’aquests oficis: poseml’exemple de les llevadores, un ofici tradi-cionalment femení. Montesinos ha pogutesbrinar l’ofici dels pares de 104 de les219 llevadores nascudes a la província deGirona i que varen obtenir el títol a laUniversitat de Barcelona en el període1877-1932, amb els següents resultats: el29,8 % procedien del món de l’agricultura(en general petits pagesos); el 20,19 %del sector del comerç (sastres, modistes,

etc.); el 18,26 % del sector dels jornalers ibracers; el 9,61 % del sector de la cons-trucció (paletes, rajolers, pintors...); el 9,61% de sectors diversos (barbers, músics,pescadors, etc.), el 8,65 % del sectorpúblic (carrabiners, guàrdies civils, ferro-viaris, etc.) i el 3,48 % corresponen asituacions vitals diverses (indigents,malalts, retirats, etc.). Cal destacar queMontesinos no ha localitzat cap llevadorael pare de la qual es dediqués a alguna deles professions sanitàries. Només en elcas de tres llevadores es constata que lesseves mares també ho eren: estemdavant, doncs, d’una taxa d’autorecluta-ment en el propi ofici molt baixa. Els orí-gens força humils de les llevadores sóndel tot coherents amb la poca exigènciade la titulació acadèmica que se’ls dema-nava (estudis primaris) i contrasten moltamb els orígens socials benestants de lesprimeres metgesses i farmacèutiques titu-lades a les universitats espanyoles a finalsdel segle XIX i començaments del XX. Latesi de Montesinos mostra, doncs, indirec-tament el caràcter classista de les políti-ques educatives de l’Estat liberal quevaren perdurar fins pràcticament la prime-ra meitat del segle XX. Amb tot, resseguintalgunes trajectòries de llevadores i fillesde llevadores, ha pogut constatar com enalgun cas ser filla de llevadora podia seruna palanca de promoció social i un estí-mul per a estudiar la carrera de medicina:és el cas de la doctora Casaponsa, la pri-mera metgessa rural de les comarquesgironines, titulada en els anys trenta delsegle passat i filla d’una llevadora.D’interès resulten també les dades queaporta Montesinos sobre l’ofici dels maritsde les llevadores casades, en la mesuraque reforcen el perfil social humil delsseus orígens: els més freqüents són ambel món dels petits comerciants (24,34%),el dels jornalers i bracers (23,47%), i elspetits pagesos (13,91%); dades que obli-guen, també, a contemplar l’ofici de lleva-dora com a complement econòmic per amoltes famílies.

Malauradament no podem acabaraquesta breu ressenya animant l’autor acontinuar les seves investigacions.Fernando Montesinos, just dos mesosdesprés de la presentació de la seva tesi,moria víctima d’una greu malaltia que vacomençar tot just poc abans d’acabar-la.Ens ha deixat una tesi honesta i ben docu-mentada que serà de consulta obligada enel futur. I ens ha deixat, també, i això no éspoc, una lliçó de vida: com la constància,la professionalitat i l’esforç poden ajudar aplantar cara a l’adversitat.

Joaquim M. Puigvert i Solà

MONTESINOSVICENTE, Fernando

Practicantes,

matronas y

cirujanos dentistas

en la España

contemporánea

(1855-1932)

Tesi doctoral de la Universitatde Girona. Data de lectura:18 de març de 2011.

28 d’octubre de 2011Ramon Martí (Universitat Autònoma de Barcelona) La problemàtica i els reptes de l’arqueologia altme-dieval a Catalunya

18 de novembre de 2011Iván Armenteros (Institució Milà i Fontanals, CSIC)Esclavitud, ideología e identidad en la Barcelonatardomedieval (siglos XV-XVI)

16 de desembre de 2011Juan José Larrea (Universidad del País Vasco)¿La rapiña, para qué? Los destinos del botín de laEspaña cristiana central en torno al siglo XI

13 de gener de 2012Daniel Baloup (Casa de Velázquez, Madrid)Les guerres de Grenade dans leur contexte euro-péen

24 de febrer de 2012Enric Guinot (Universitat de València)Els espais hidràulics en la conformació del paisatgemedieval

16 de març de 2012Gemma Colesanti (Istituto di Studi sulle Società delMediterraneo-CNR, Napoli)

Caterina Llull i Sabastida: una mercantessa catala-na tra la Sicilia e la Catalonia del XV secolo

30 de març de 2012Paul Freedman (Yale University)Peasant tenants in Medieval Catalonia: St. Pere deCasserres

4 de maig de 2012Reinhold Mueller (Università Ca’Foscari di Venezia)From male warfare to female beatitude: the fall ofNegroponte (Euboea) to the Turks in 1470 and thefoundation of the convent of the Holy Sepulchre inVenice

Les sessions s’inicien a les 11 h a l’aula A2 de laFacultat de Lletres de la UdG (Pl. Ferrater Mora, 1,Girona).

El cicle està organitzat pel grup de recerca consoli-dat Renda Feudal i Fiscalitat a la CatalunyaBaixmedieval, la Institució Milà i Fontanals (CSIC) iel Centre de Recerca d’Història Rural (Institut deRecerca Històrica de la Universitat de Girona).

Coordinadors: Manuel Sánchez Martínez, Lluís ToFigueras i Pere Orti Gost.

18 de novembre de 2011José María Borrás LlopAportaciones de los retratos postmortem a la his-toria de la infancia

20 de gener de 2012Tomàs Peris AlbentosaLa conflictivitat hidràulica en el País Valenciàdurant l’Antic Règim

17 de febrer de 2012Mario ZucchitelloFonts documentals per a l’estudi del comerç marí-tim català

9 de març de 2012Mercedes GranjelLa desconstrucción de un mito: el caso de lasHurdes

20 d’abril de 2012Emeteri FabregatL’arròs al delta de l’Ebre, segles XIX i XX

25 de maig de 2012Rosa RosEls canvis en la posició de les dones en un siste-ma d’herència impartible: dots i usdefruit vidual ala regió de Girona, 1750-1860

Totes les sessions s’inicien a les 16 h a la sala del’Institut de Recerca Històrica de la Universitat deGirona (Facultat de Lletres. Plaça Ferrater Mora,1. 17071 Girona. Tel. 972 418 945).

Aquest cicle està organitzat pel Centre deRecerca en Història Rural (IRH), amb el suportdel MICINN (projecte HAR2008-02960/HIST) iforma part dels tallers de Recerca del Màster d’i-niciació a la Recerca en Humanitats. Història, Art,Filosofia, Llengua i Literatura (UdG, Facultat deLletres).

Les sessions són gratuïtes i no cal inscripcióprèvia.

Seminaris d’història rural curs 2011-2012

Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona

any XIIII - núm. 30 - desembre 2011

16

CURSOS, JORNADES,CONGRESSOS

XII Reunió científica de la FundaciónEspañola de Historia Moderna: “Campo ycampesinos en el mundo ibérico durantela edad moderna”. León, 20-22 de juny de 2012. Més informa-ció: FEHM, Instituto de Historia (CCHS,CSIC, Madrid). Tel. 91.602.24.61. Fax91.602.29.71. A/e: fehm@ih.csic.es

The XVIth World Economic HistoryCongress: “The Roots of Development”.Stellenbosch (Sud-àfrica), 9-13 de juliol de2012. Més informació: www.wehc2012.org

BEQUES I PREMIS

VIII Beques de Recerca Joan Torró iCabratosa. Convoca: Can Quintana. Museu de laMediterrània i Parc Natural del Montgrí, lesIlles Medes i el Baix Ter. Dues beques derecerca, amb les modalitats de mediambient i ciències socials, l’àrea d’estudi deles quals serà la zona del Montgrí, les IllesMedes i la plana del Baix Ter. Dotació:6.000€ cad modalitat. Termini: 31 de generde 2012. Més informació: www.museudelamediterrania.org.

VI Beca de Recerca La Selva 2012.Convoca: Consell Comarcal de la Selva iCentre d’Estudis Selvatans. Beca al millorprojecte inèdit de recerca en ciènciessocials i humanes en l’àmbit històric, referita l’àmbit territorial de la comarca històricade la Selva. En aquesta convocatòria esvaloraran especialment estudis relacionatsamb la Guerra de Successió (1705-1714),antecedents i conseqüències. Dotació:4.000 € bruts. Termini: 20 de febrer de 2012.Més informació: www.selvatans.cat.

Beques d’Investigació del PatronatFrancesc Eiximenis 2012. Per a projectes de recerca inèdits que facinreferència a l'àmbit de les comarques gironi-nes, en els camps de l'antropologia, sociolo-gia, història, geografia, literatura, dret, filolo-gia, art, economia, botànica, zoologia, geo-logia i ciències ambientals. Dotació: 4.500 €cadascuna. Termini de presentació: 30 demarç del 2012. Més informació:www.ddgi.cat/eiximenis.A/e: eiximenis@ddgi.cat

agenda

mestallRedacció:Josep Colls, Rosa Congost, LídiaDonat, Gabriel Jover, David Moré

Assessor lingüístic: Daniel Ferrer

Maquetació: Anna Cabañas

Per a informació i inscripcions:

Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines

Pl. de Sant Josep, 1Arxiu Històric de Girona17004 GIRONATel. 972 22 55 00

www.ddgi.cat/historiarural/

Podeu enviar-nos textos osuggeriments a: mestall@ddgi.cat

Periodicitat: semestral.

Impressió: Palahí Arts Gràfiques

Dipòsit legal: GI-731-1999

8è Seminari d’història medieval. Curs 2011-2012