Tema 4 - Metodologia selectiva

Objectius

• Conèixer les diferències més importants entre la investigació manipulativa i la no

manipulativa.

• Conèixer els diferents tipus de mostra i la seva relació amb el concepte de

representativitat.

• Conèixer els principals tipus de dissenys d’enquesta així com els principals instruments

de recollida de dades emprats en aquests dissenys.

• Conèixer els principals tipus de dissenys ex post facto.

• Ser capaç de triar entre un disseny d’enquesta o un disseny ex post facto en funció

dels objectius de la investigació.

Esquema

4.1. Conceptes bàsics

4.2. L’enquesta per mostratge en el context de la investigació selectiva

4.2.1. Tècniques de selecció dels components d’una mostra

4.2.2. Tècniques de recollida de dades

4.3. Dissenys d’investigació amb enquestes

4.3.1. Disseny d’enquesta transversal

4.3.2. Disseny d’enquesta longitudinal

4.3.2.1. Disseny longitudinal de poblacions

4.3.2.2. Disseny de panell

4.3.2.3. Disseny longitudinal de cohorts

4.4. Dissenys <<ex post facto>>

4.4.1. Disseny etiològic de cohorts

4.4.2. Disseny de casos i controls

4.4.3. Disseny transversal analític

4.5. Sobre la classificació dels dissenys emprats en la investigació selectiva

Suposi que els professors de l’assignatura de Mètodes d’Investigació estem interessats en

estudiar si hi ha alguna relació entre el nombre d’assignatures de caire «científicotècnic »

cursades durant l’ESO (VI) i el rendiment acadèmic a l’assignatura Mètodes d’Investigació (VD).

Absència de manipulació de la VI:

- Mètode selectiu:

Dissenys d’enquesta

Dissenys ex post facto

- Mètode observacional

El que tenen en comú aquets dos mètodes és que busquen relacions entre variables quan no

és possible manipular la variable independent. Aquests dos mètodes ens serviran per estudiar

problemes que no són de causalitat.

4.1. Conceptes basics

Definició

El mètode selectiu és una estratègia particular del mètode científic que es proposa obtenir

informació quantitativa adreçada a la resolució de problemes de diferent naturalesa

(descripció, covariació, predicció, causació, etc.).

Àmbit d'aplicació i tipus de dissenys selectius

• Interrogació general sobre un gran conjunt d'aspectes -actuals, passats o futurs- amb

l'objectiu de descriure una població amb la major representativitat possible: Dissenys

d'enquesta.

• Contrastació d'hipòtesis causals quan la variable explicativa (VI) no es pot manipular:

Dissenys «ex post facto». Aquest nom és una de les etiquetes que rep el disseny i qeu

vol destacar la idea que el investigador recull dades quan l’efecte ja ha succeït.

4.2 L'enquesta per mostratge en el context de la investigació selectiva

Què caracteritza la investigació d'enquesta?

• Objectiu: conèixer les característiques d'una població mitjançant un conjunt de

preguntes.

• Tècniques de recollida de dades: entrevista - qüestionari.

• Importància de la representativitat: Tècniques de mostratge.

Exemples:

- Relació entre la pràctica d’activitat física i el nivell d’autoestima a la tercera edat.

- Quin interès tenen els estudiants per la pràctica d’activitat fisicoesportiva de temps lliure.

4.2.1 Tècniques de selecció dels components d’una mostra

Al seleccionar una mostra: no tenim accés a tota la població i seleccionem una mostra per

contestar preguntes sobre la població. Aquesta mostra ha de representar amb la màxima

fiabilitat aquesta població (representativa Sense biaix). Pretenc que aquesta mostra sigui

en petit el que és la població. Quan no és així i alguna de les característiques no és

representativa vol dir que hi ha un biaix.

Factors que incideixen en la representativitat de la mostra

- Mida de la mostra. Quan més gran és la mostra, més probable és que representi a la població.

Fins al punt que podem dir que la mostra és tan gran que és la població en sí. Quina ha de ser

la mida de la mostra per poder mantenir el risc d’error de la inferència.

- Mostratge: Procediment emprat per seleccionar la mostra.

Tipus de mostratge (aplicable a tots els mètodes)

• Probabilístic (Aleatori) REPRESENTATIVITAT: Cada element de la població té un

probabilitat coneguda i no nul·la de formar part de la mostra. Aquest és l’element que permet

controlar el biaix abans explicat.

- Mostratge aleatori simple: la probabilitat de formar part d’una mostra és la mateixa per tots

els elements de la població. Problema: tenir accés a tots els elements i alguna característica

que infravalorem.

- Mostratge aleatori estratificat: es basa en fer una cosa prèvia a la selecció aleatòria, i és tenir

la població classificada en alguna variable que és rellevant per a la representativitat de la

població. Un cop tinc classificada la població, mostrejo a l’atzar.

• amb afixació simple: el criteri que utilitzo per determinar quants elements de cada

estrat extrec del mostratge.

• amb afixació proporcional: aquest implica que de cada estrat veiem un Nº

proporcional al percentatge que representa aquell estrat en la població.

• amb afixació òptima: tenim en compte la proporció i també la variància. No només

tenim en compte la proporció que tenim en cada un dels 4 estrats sinó que també la

variància d’aquests estrats. Es fa una petita correcció en els grups que l’heterogeneïtat

sigui molt gran.

- Mostratge per conglomerats: contraposat al simple. Ja hi ha un grup format a la població.

Aquest tracta de solucionar una mancança relacionada amb el cost que té el mostratge

aleatori simple. No amb la fiabilitat com abans sinó amb el cost. Simplifico el mostratge

aleatori simple afegint dins del “bombo” identificadors d’agregats d’elements que ja existeixen

en la població. Identificadors de les escales dels veïns de Barcelona. Unitat de mostratge:

escala de veïns.

Mostratge Unitat de mostratge Variabilitat intra

<<grup>>

Variabilitat inter <<grup>>

Estrats Element Petita Gran

Conglomerats Conglomerat Gran Petita

- Mostratge per conglomerats i etapes (polietàpic, també és probabilístic): combina selecció a

partir de conglomerats i selecció a partir d’estrats.

• No probabilístic (No aleatori) BIAIX: Es desconeix o no es té en compte la probabilitat de

selecció de cadascun dels membres de la població. No fem servir l’atzar.

- Mostres/Mostratges accidentals: construir una mostra utilitzant persones que tinc molt a

l’abast. La construcció de la mostra és a conveniència.

- Mostres/Mostratge a propòsit: es tracta d’establir criteris que han de tenir les persones per

formar part de la mostra.

- Mostres de poblacions difícils de localitzar

Exercici 4.1. (p.74)

1. No probabilística accidental.

2. Probabilística per conglomerats.

3. Probabilística aleatori simple.

4. Probabilística estratificada amb afixació simple.

5. Probabilística estratificada amb fixació proporcional.

6. Probabilística amb conglomerats (en aquest cas, els conglomerats són els instituts).

7. No probabilístics a propòsit.

8. No probabilístic accidental (no es busquen persones en específic per al que es vol

avaluar).

9. NO

Quan valorem un mostratge defensem la validesa d’aquest fixant-nos en com s’ha construït la

mostra per poder valorar la “bondat” d’aquella mostra.

* Població: fa referència a un conjunt d’individus que comparteixen una determinada

característica.

* Marc mostral: relació identificada de tots els membres de la població. Element: cadascun dels

individus que formen la mostra. Unitats de mostratge: cadascun dels elements del marc de

mostratge, en alguns casos coincideixen amb un element i en d’altres amb un grup d’elements.

* Mostra: subconjunt d’una població.

4.2.2 Tècniques de recollida de dades

o Administració de les preguntes i recollida de la informació

- Qüestionari (problemes i avantatges: format més econòmic que recollir dades cas a cas i amb

entrevistes; menys taxa de resposta que les entrevistes)

• Correu

• Lliurament personal

- Entrevista (problemes i avantatges: garanteix una taxa de respostes superior als qüestionaris;

la possibilitat de fer entrevistes telefòniques és útil però no en tot els casos, potser necessites

ensenyar material gràfic)

• Personal

• Telèfon

Formulari: conjunt de preguntes que poden formar l’entrevista o el qüestionari.

o Criteris per la correcta redacció de les preguntes

- Tipus de preguntes (Cea, 1992, pp. 267-274)

• Segons la forma de la resposta (obertes, tancades)

• Segons la naturalesa de la pregunta (de fets, d'opinió, d'identificació, etc.)

• Segons la seva funció en el qüestionari (substantives, de filtre, de control, etc.)

• Segons la seva finalitat (directes, indirectes)

- Organització del formulari

• Considerar la forma en què s'administrarà (tipus d'entrevista o tipus de qüestionari)

• Distribució de les preguntes més rellevants i de les preguntes més senzilles de

respondre.

El problema de la devolució del formulari complet: Amenaça de pèrdues no aleatòries

• Presentació (longitud, atractiu, claredat de les preguntes i facilitat de la tasca)

• Facilitar la devolució en el cas d'emprar qüestionaris

Exercici 4.2

1. No hi ha simetria, Hi ha molts més opcions per contestar que s’està a favor que en

contra.

2. Col·locar l’explicació al inici de la pregunta esbiaixa la resposta del subjecte. El

predisposa a contestar que no. S’hauria de donar més explicació sobre com es pot

contagiar el VIH+.

3. Cal especificar què és “excessiu”.

4. Pot ser una pregunta poc ètica. I depèn en quin context, pot ser poc útil.

5. Depèn de la pauta i de l’estabilitat del consum del subjecte. No tothom consumeix te

o cafè diàriament. També depèn de quin sigui el volum d’aquesta “tassa”.

6. Mai fer una pregunta de doble negació.

7. Depèn del dia (cas semblant al nº 5).

8. No hi ha la possibilitat de construir l’opció de fumador i no fumador. No hi ha el 0 com

a opció, només l’opció de 0 a 3.

9. Massa ficció, suposicions difícils d’imaginar. Poses a la gent a fer una ficció molt

complicada d’imaginar.

4.3. Dissenys d'investigació amb enquestes

Objectiu d’aquests dissenys: descriure una població. Descriure una variable o una pauta de

seguiment de variable.

El que diferencia als quatre tipus d’enquestes és com s’estructura la recollida de dades al llarg

del temps. Tots els dissenys intenten estudiar una característica d’una població

4.3.1. Enquesta segons un disseny transversal

Una mostra i una mesura en un moment determinat.

4.3.2. Enquesta segons un disseny longitudinals

1. Disseny longitudinal de poblacions (Muestreo sucesivos con grupos de sujetos

diferentes, León y Montero). Implica fixar una població i construir una eina per recollir

dades. Agafem una mostra en un moment del temps i l’enquestem.

En un moment posterior del temps, tornem a agafar una mostra d’aquesta població i

repetim l’enquesta, així successivament. Llavors, deduïm que la mostra no té perquè

ser la mateixa però sí seguir la mateixa població.

2. Disseny panell. Un panell és un grup de persones que faciliten informació sobre una

àrea d’interès. Aquest disseny implica seleccionar una mostra, enquestar-la,

posteriorment tornar a repetir la mateixa enquesta amb la mateixa mostra.

3. Disseny de cohorts. Implica agafar diferents subgrups de participants en funció d’algun

criteri rellevant per l’estudi. Cadascun d’aquest grups s’anomena cohort (grups que

queden diferenciats per un atribut). Cada cohort és un panell. Observem l’evolució da

cada cohort al llarg del temps. Implica un seguiment en el temps però, amb la

possibilitat de poder comparar tendències de resposta en funció d’una altra variable.

No només miro com evoluciona la preferència per alguna cosa en un grup sinó que

miro com aquest evoluciona i canvia en funció d’una variable (l’edat) que delimita la

cohorts.

4.4 Dissenys <<ex post facto>>

En aquets cas, s’aconsegueix controlar el problema de la temporalitat (o el repte) sense

manipular la VI.

Exemple: “El locus de control extern és un factor de risc pel trastorn d’angoixa (TAG o GAD)”

4.4.1. Disseny etiològic de cohorts

De la població (N) agafo els participants no diagnosticats amb TAG i els separo segons el seu

locus de control. Amb el temps observaré si acaben o no presentant aquest trastorn i miraré a

quin grup pertanyen (o locus de control intern o extern).

En aquest tipus d’experiment no manipulo la variable independent, només observo i pregunto

amb qüestionaris (disseny etiològic de cohorts). El problema d’aquests dissenys és que al cap

del temps (anys) potser trobem que els resultats són poc concloents perquè trobem una

quantitat molt petita de persones que presenten el valor de criteri. Per solucionar això, puc

agafar una mostra molt gran.

4.4.2. Disseny de casos i controls

L’estudi s’inicia seleccionant persones que tenen trastorn d’ansietat generalitzada i persones

que no en tenen, és a dir, segons la variable dependent. Un cop fet això, es realitza el camí a la

inversa: mirem enrere en el temps i mirem l’historial de la persona.

El problema en aquests tipus de dissenys és que la memòria de cada subjecte pot distorsionar

la realitat. Aquest disseny apareix quan no és possible realitza el disseny etiològic de cohorts,

és a dir, quan no podem “començar avui i esperar per arribar a un desenllaç”.

4.4.3. Disseny transversal analític

Exemple: optimisme com a factor protector de la depressió infantil i adolescent

Aquest disseny implica simplement agafar un sol grup de persones i mesurar simultàniament

les dues variables que volem relacionar.

En aquests dissenys, com no podem manipular la VI, no podem controlar (no podem fer

assignació aleatòria ni constància).

N

VIeVDc

VIeVDnc

VIneVDc

VIneVDnc

Exercici 3.2 (p.54)

Disseny pre-post sense grup control. O1 X O2

6. O1 C O2. Disseny pre-post amb grup control (o quasicontrol)

Exercici 3.3: Prevenció de riscos laborals

1. Característiques de l’estudi amb un disseny pre-post amb grup control:

A. Aplicaríem constància i agafaríem els subjectes que no haguessin patit cap accident

anteriorment. Només tindríem un grup

B. “VI”=intervenció: la campanya que faig servir. VD: accidents laborals. Mirar la quantitat

d’accidents.

C. O1 X O2

D. Problemes com la instrumentació afectarien poc. En canvi, adivinació d’hipòtesis i la

història, que pugui o no succeir alguna cosa paral·lela.

2. Característiques de l’estudi amb un disseny pre-post amb grup control no equivalent:

A. Dos grups. Criteri possible per seleccionar: torn de matí i torn de tarda. Seria una amenaça a

la validesa interna el biaix de la selecció, és a dir, que un grup (matí) tingués perfils molt

diferents als del grup de tarda.

B. VD: accidents laborals.

C. Disseny O1 X O2 -------- O1 C O2

D. La selecció

Exercici 3.4: Les aules d’informàtica de la Facultat

1. Hipòtesi: influència positiva de la millora de la dotació de les aules d’informàtica cara

al rendiment acadèmic a les assignatures que realitzen pràctiques amb ordinador.

VI: Presència o no d’aules noves amb nous ordinadors. VD: rendiment acadèmic. Operativitzar

la VD: mirar els resultats acadèmics de la mostra.

2. Disseny quasiexperimental de cohorts (no pre-post etiològic de cohorts).

3. En el cas que hi hagi millor del rendiment acadèmic respecte l’any passat, que no sigui

degut a la millora de les aules d’informàtica. La selecció, la història (que al llarg dels

anys passi alguna cosa) i la instrumentació.

4. CO1

XO2

Ex 4.6: un nou disseny per estudiar el comportament del consumidor

Revisi l’ex. 2.4 Aquest disseny implica simplement agafar un sol grup de persones i mesurar

simultàniament les dues variables que volem relacionar.

En aquests dissenys, com no podem manipular la VI, no podem controlar (no podem fer

assignació aleatòria ni constància).

Ex 4.7: estils de liderat

1.

2. VD: percentatge d’èxits i VI: grau de participació

3. Selectiu, ex post facto transversal analític.

4. Disseny de casos i control. Avantatge: Validesa ecològica. Inconvenients: Poc control no

massa validesa interna (el que menys el transversal analític i el que més el disseny etiològic de

cohorts).

5. Millora en el control experimental. Aquest plantejament perd validesa ecològica.