MAIG - JUNY 2011 Núm. 344 Preu 2,30PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la Palanca

Els nostres alcaldes

Mingo Sabanés (Artesa)

Lluí

s So

ldev

ila (A

lòs)

Mar

icel

Seg

ú (F

orad

ada)

Xavi

er T

erré

(Vila

nova

)

Jose

p R

egué

(Cub

ells

)

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

7

Els nostres alcaldes

Les eleccions municipals van deixar unsresultats molt clars a nivell dels nostres mu-nicipis. A la portada teniu les fotos delsnous alcaldes i al Tema del Mes podeu tro-bar la informació dels nous Ajuntaments.

Fotos: MRG, Iolanda Massanés,Martí Regué i Saray Camats

30

15

31

47

11

la Palanca 3

8

41

19

37

29

34

9

46

23

16

45

42

48

49

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALTots estem indignats

NOTICIARI

NOGUERA

MUNICIPISCubells: Sant Jordi i Sant MarcJornada sobre la cabra catalana del MontsecFesta de Santes Creus a Vilanova

EL CAP INFORMA

REVIURE LA MEMÒRIAConverses amb Melcior Solans (VII)

PARLEN LES ENTITATSActivitats de les Terres del Marquesat

LA PÀGINA DE L’INSTITUT

ESPORTSEsquí de muntanya al MontblancHomenatge a Francesc Pedrós (Pintinho)Marató de Madrid 2011Grand Prix de Valònia

TEMA DEL MESEleccions municipals

MÚSICA, MESTRE!Concert de primavera

TEATRE

PARLEN LES ENTITATSActes d’Artesa de Segre SolidàriaHomenatge a Joan MaragallAdolescència i alcohol (II)

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

FA 25 ANYS

IN MEMORIAM

CARTES A LA REDACCIÓEn quin món vivim?

NARRATIVA22è Premi de Narrativa Breu

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

DES DE L’AJUNTAMENTPARTITS POLÍTICS

HUMOR

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRLa creu de terme. 1913

20

26 50

Agenda ciutadana

4 la Palanca

L’AGENDA

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i de Vilanovade Meià.

ABRIL

Municipi d’Alòs de Balaguer

Defuncions:dia 3:Ramon Ribes i Escolà (89 anys),

natural d’Alòs de Balaguer

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:Pendent del 18 de març:

Samir Anthony Duran, fill de Conirdia 2:Gal·la Farré i Solà, filla de Ramon i de Cristinadia 3:Laia Prat i Solé, filla de Marc i d’Aracelidia 6:Berta Cases i Sellart, filla de Lluís i de Carmedia 20:Islam Miroudi, fill d’El Houcine i de Naimadia 28:Aia Cahouti, filla d’El Houssaine i d’Aicha

Tahïs Roqué i Feliu, filla de Carles i de LaiaMatrimonis:dia 8:Juan A. Fernández i Alba (veí de Mataró),

Xin Zhu (veïna de Mataró)Defuncions:dia 6:Catalina Fernández i Faura (76 anys),

natural de Nerpio (Albacete)dia 16:Pere Ros i Baró (81 anys),

natural de la Serra (Baronia de Rialb)dia 21:Albert Guiu i Serra (70 anys),

natural d’Artesa de Segredia 28:Josep Blanch i Claret (90 anys),

natural de Tudela de SegreFrancesc Bròvia i Capell (38 anys)Natural de Barcelona

Municipi de Foradada

Defuncions:dia 11:Josep Ampurdanés i Aparicio (53 anys),

natural de Montsonís

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 4:Maria Corts i Aran (95 anys),

natural de Vilanova de Meià

MAIG

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 19:Darius Mattias Turle, fill de Dan i de Marianadia 20:Mario Gheorghe Tirban, fill de Traian Gheorghei de Marianadia 29:Lucas Turle, fill de Samuil i de FlorentinaRominaMatrimonis:dia 7:Anna M. Camí i Puig (veïna d’Artesa),

Josep Tarragona i Balagueró (veí d’Artesa)dia 14:Elisabet Camats i Gonzàlez (veïna deMontargull),

Jordi Masana i Tohà (veí de Montargull)dia 27:Jessica Delgado-Aguilera i García (veïna deVilves),

Jaume Grañé i Sànchez (veí de Vilves)Defuncions:dia 4:Marina Boneta i Feliu (95 anys),

natural de Vilanova de Meiàdia 5:Antònia Jounou i Rosells (89 anys),

natural de Pinell de Solsonèsdia 6:Rivaldo Barbosa i Magalhaes (40 anys),

natural de Brasildia 16:Eduard Riart i Garriga (84 anys),

natural d’Artesa de Segre

Primera Comunió (7 i 8 de maig)

Andrea Ampurdanés Vall, Quim Armengol Granell,Damià Badia Martí, Pep Badia Vila, Eduard BernausViles, Mariona Bertola Quesada, Mariona Camats Cu-curull, Xavier Camats Jaile, David Estany Miquel,Arnau Fité Cluet, Marta Gilabert Boncompte, XavierGonzàlez Calveres, Martí Hervàs Aranés, Cesc JouCardona, Quel Jou Cardona, Gerard Llena Aranés,Oriol Mota Torras, Núria Plens Sicart, Montse PonsaCapell, Albert Priego Eroles, Albert PuigpinósJiménez, Eric Ros Vendrell, Adrià Solé Molina, Ro-ger Tarragona Camí

NOTA DE LA REDACCIÓEn l’apartat AGENDA CIUTADANA d’aquesta secció hi publiquen els naixements, els matrimonis i les defuncionsdels municipis d’Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Foradada i Vilanova de Meià dels quals en tenim coneixe-ment, excepte quan les persones interessades ens fan saber de manera explícita que no ho volen.

Actes que sabem que es faran

la Palanca 5

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

L’AGENDA

Mesos de juny i juliol:- Nits, a la pista poliesportiva del Camp d’Esportsd’Artesa de Segre, Campionat d’estiu de futbol sala.Organitza: CENG

Del 3 de juny al 29 de juliol:Cada divendres, a les 22h, a la Pl. Nació Catalana(Centre d’Entitats les Monges), Sardanes a la fres-ca. Organitza: Amics de la Sardana d’Artesa deSegre

9 i 30 de juny, 7 i 14 de juliol:A les 21h, al Centre d’Entitats les Monges (2a planta,sala 1), Curs de sardanes (punts lliures i perfeccio-nament). Organitza: Amics de la Sardana d’Artesa deSegre

24, 25 i 26 de juny:A la Dàlia Blanca, III Trobada de Joventut Evangèli-ca

27 de juny:Obrim el Biblioparc. Durant l’estiu, de 19h a 21h a laPl. Ajuntament

1 de juliol:A les 8 del matí al Castellot, Festa del Sagrat Cor.Missa als peus del Sagrat Cor i, tot seguit, esmorzarper a tots els assistents

15 de juliol:Caminada amb lluna plena. Fins al Pont d’Alentornper l’horta i tornar (5 km). Organitza: Club de LleureAltis

FESTES MAJORS25 i 26 de juny: Vernet2 i 3 de juliol: Collfred16 i 17 de juliol: Foradada i Tudela de Segre22, 23 i 24 de juliol: Montclar30 de juliol: Colldelrat30 i 31 de juliol: Vilves

ABRIL

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 15,9°Temperatura màxima: 30° (dia 9)Temperatura mínima: 3º (dies 18 i 20)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 6 mm (dia 22)Total precipitacions: 14 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 14°Temp. màx. i mín.: manquen dadesDies amb precipitacions: 10Precipitació màxima: 5,6 mm (dia 23)Total precipitacions: 16,3 mmMunicipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 14,2°Temperatura màxima: 27,9° (dia 8)Temperatura mínima: 5,3º (dia 13)Dies amb precipitacions: 11Precipitació màxima: 17,9 mm (dia 23)Total precipitacions: 35,6 mmMunicipi de ForadadaDies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 11 mm (dia 23)Total precipitacions: 18 mm

MAIG

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 19,9°Temperatura màxima: 34,5° (dia 26)Temperatura mínima: 6,5º (dia 2)Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 15 mm (dia 7)Total precipitacions: 35,5 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 17,8°Temp. màx. i mín.: manquen dadesDies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 27,1 mm (dia 7)Total precipitacions: 52,3 mmMunicipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 17,5°Temperatura màxima: 30,8° (dia 26)Temperatura mínima: 6,1º (dia 15)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 15,9 mm (dia 7)Total precipitacions: 48,9 mmMunicipi de ForadadaDies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 22 mm (dia 8)Total precipitacions: 57 mm

la Palanca 7

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i Gili

COL·LABORADORSJordi Alins, Biblioteca Municipal d’Artesa, NicBoliart, Ton Bonet, Ramon I. Canyelles, AntoniEspañol, Josep M. Espinal, Noemí Farré,David Fusté, Josep Galceran, Josep ManelGil, Joan Giribet, Myriam Gutiérrez, PaquitaMartí, Iolanda Masanés, Eva Maza, RamonMonfà, Martí Regué, Josep M. Sabartés,Ferran Sánchez, Pere Serra, Noemí Torras,Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

IMPRIMEIXNorprint. Artesa de Segre

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La Palanca

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

www.lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però només s’admetran elsescrits signats amb el nom de l’autor o au-tors. Amb tot, la revista es reserva el dret depublicar-los.La Palanca no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·la-boradors.

EDITORIAL

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de laNoguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Tots estem indignatsPotser el títol d’aquest editorial pot semblar una mica dràstic,però si ens aturem a pensar-hi una mica, la majoria de nosaltrestrobarem probablement uns quants arguments per estar indig-nats. És clar que hi ha la possibilitat que algú sigui tan feliç ovisqui tan resignat que no tingui motius per a la indignació. No parlarem gaire del moviment anomenat dels “indignats” queha donat peu al fet que parléssim del tema i que va néixer deforma espontània –diuen– una setmana abans de les eleccionsmunicipals del passat 22 de maig. Amb tot el que s’ha dit i s’haopinat, difícilment hi podrem aportar alguna idea nova. En totcas, només deixarem clar que tenim força motius per estar delcostat dels indignats, tot i que el pas del temps i els diferentsproblemes que han anat sorgint dins del propi moviment ens fanpensar que això quedarà en no res o en ben poca cosa. Tant debo que el fet ens serveixi per a reflexionar a tots plegats, comen-çant pels responsables de governar el país, i ens permeti reconduiruna situació que a hores d’ara és d’un futur francament incert. Tornant al principi, podríem fer una llarga llista de motius perestar indignats. I no precisament des del mes de maig passat,sinó des de fa molt de temps. Des del punt de vista polític, que és el que sembla que toca,poc hi afegirem perquè és del que s’ha parlat més. A nivell local,però, sí que podem estar indignats en veure com passen elsmandats municipals (de 4 en 4 anys) i poques vegades obser-vem allò que es diu de forma tòpica i que a l’hora de la veritat noacostuma a passar: “treballarem per a fer poble”, “estem dispo-sats a col·laborar els uns amb els altres”... Si ens ho agafem des del punt de vista de la seguretat ciutadana,estem farts de robatoris, per exemple. Pel que fa la civisme, ja n’hiha prou de veure carrers i places brutes de coses que llença la gentsense cap mena de pudor, per exemple. I si ens posem en el temade l’educació, ens hauria de caure la cara de vergonya quan per-metem que els nostres infants i joves campin impunement per totarreu sense que ningú pugui dir-los res per alguna malifeta, a no serque hom tingui ganes de rebre un moc per resposta, per exemple. Voleu que continuem? O millor que cadascú reflexioni pel seucompte? És indignant, francament indignant, el que està passantal nostre voltant. S’estan perdent els valors que havien de fer dela nostra societat un lloc on viure en harmonia i de forma quetothom fos el màxim de feliç. Encara hi podem fer quelcom? No hi ha fórmules magistrals,però una cosa és clara, o ens impliquem en el tema o no hi se-rem a temps. No val a fer la tàctica de l’estruç i amagar el cap pertal de no veure els problemes. Entre tots els hem d’afrontar. No-més així deixarem d’estar indignats i serem més feliços.

8 la Palanca

NOTICIARI

38è Juguem Cantantl passat diumenge 8 de maiges va celebrar al cinema lo-cal social La Unió de Flix la

38a edició del Juguem Cantant delSecretariat de Corals Infantils deCatalunya (SCIC). El grup dels xicsde la coral infantil van representar-hi, un any més, la nostra ciutat. Les corals infantils del SCIC esreuneixen anualment en Trobades(a partir de 8 anys) i en JuguemCantant (fins a 7 anys). Els JuguemCantant es realitzen per demarca-cions i l’organitza cada any unacoral diferent a la seva localitat. Lacoral infantil Brots d’Il·lusió n’ha or-ganitzat quatre a Artesa de Segre:el 29 de maig de 1983, el 29 demaig de 1988, el 14 d’abril de 1991i l’1 d’abril de 2001. Aquest any, amb motiu de lacommemoració del 40è aniversaride la fundació de l’Orfeó de Flix,han estat els encarregats d’organit-zar aquesta edició. L’objectiu prioritari musicald’aquesta trobada és la realitzaciód’un concert, la preparació del qualha estat dur però agradable pelcaràcter amè de les diferents pe-ces musicals. Els cantaires hanestat treballant constantment diarere dia des de gener fins ben bé elmateix dia del concert. Ara bé, elSCIC també té un objectiu lúdic enaquesta trobada: la de passar-s’hobé cantant, vet aquí el nom de la tro-

bada: Juguem cantant. Les corals participants foren:l’Aula de Música de Rosselló deLleida, Bon Cant d’Agramunt, EMMd’Oliana, Ginestell d’Alguaire, l’En-cís d’Arbeca, Maristes Montserratde Lleida, Mestre Güell de Tàrrega,Nova Cervera de Cervera, els Pe-tits Cantaires Orfeó de Flix, Shalomde Lleida i els Brots d’Il·lusiód’Artesa de Segre.

De bon matí vàrem agafar elscotxes en direcció a Flix, on a les10 del matí tots els cantaires es vantrobar al local social La Unió de Flixplens d’energia i entusiasme (llevatd’alguns que van fer tard obeint lesordres d’un GPS descontrolat). Pri-mer van realitzar un assaig conjuntper acabar de perfeccionar l’ento-nació, per treballar la coordinaciódels gests que acompanyen algu-nes cançons... en fi, per perfilar elmagnífic concert del migdia. A les 12:30h es va realitzar el

Concert al cinema local social LaUnió, el repertori del qual va cons-tar de dues parts: la primera ambla cançó “El meu titella” i “Cançóde no-bressol”, i en la segona lacantata “El gegant egoista”. Al des-cans els pares vam haver d’afinarla veu, ja que ens havien guardatuna sorpresa; ens van fer apren-dre una cançó tant als pares i ma-res com als nens/es i la vàrem can-tar tots junts. Un cop acabat el concert, els nensvaren anar a dinar tots junts on des-prés tenien preparats tot un seguitd’activitats i jocs que els varen orga-nitzar l’AMPA de l’Escola de Flix. Els pares, després de l’esforçque havíem fet afinant les nostresmagnífiques veus, vàrem anar a feruna passejadeta pels carrers deFlix i vàrem anar a entaular-nos enun petit restaurant. Un cop ben tips,ens vàrem dirigir cap a la zona onhi havia els nens per tal de reco-llir-los. Abans de marxar, però, elsvaren donar un suculent berenari un obsequi per a cada partici-pant. Als volts de 2/4 de 6 de la tardaagafàvem els cotxes i ens enfilà-vem en direcció a Artesa (aquestcop sense connectar el GPS) i arri-bàrem a Artesa sense cap incident.

Pares d’alumnes de l’Aula Munici-pal de Música

E

La Festa de la gent granl 30 d’abril, l’Associació dela Gent Gran d’Artesa i Co-marca va celebrar la seva

festa anual i la posterior assemblea. Un total de 115 persones es vanreunir en el dinar que va tenir lloc al’Hostal Muntanya. L’acte va estarpresidit per Jaume Gilabert, presi-dent de la Diputació de Lleida;Vicent Font, president del ConsellComarcal; Joan R. Saura, directorterritorial de Benestar Social i Fa-mília; Mingo Sabanés, alcalde

d’Artesa; i Joan Nogués, president del’entitat. A la taula presidencial tam-bé hi havia Mn. Antoni Ballester, queva beneir la taula, i les dues perso-nes homenatjades enguany: Josep

E M. Martínez i Montserrat Sala. Després del dinar hi va haver ses-sió de ball al local de l’associació.

Foto: Josep M. Espinal

la Palanca 9

LA NOGUERA

L’ACA penalitza la BaroniaL’Agència Catalana de l’Aigua ha penalitzat el munici-pi de la Baronia de Rialb per l’alt consum d’aigua, per-què ha superat el consum trimestral de 55 metres cú-bics. Segons sembla, això passa degut a que les ma-sies del municipi comptabilitzen en un mateix compta-dor el consum domèstic i l’industrial de les granges.Com a solució, es demana la construcció de dues xar-xes de distribució pels dos usos, ja que hi ha veïnsque han pagat 1.000 euros en un trimestre.

La crisi també arriba a la TranssegrePer primera vegada en 27 anys, la Transsegre cobra-rà una taxa per cada una de les persones que s’ins-criuran per baixar pel riu. La quota ascendeix a 10euros en concepte de col·laboració, i els organitza-dors s’hi han vist obligats per la falta de recursos. Al-tres mesures preses per l’organització són prescindirdel castell de focs artificials i la contractació de grupsmusicals més econòmics.

Amplien l’Escola Bressol de BellcaireL’Ajuntament de Bellcaire d’Urgell ha iniciat les obresd’ampliació i reforma de la llar d’infants Sol Solet, ambl’objectiu d’augmentar les places disponibles per a untotal de 41 alumnes de 0 a 3 anys i oferir també serveide menjador. Hi haurà la possibilitat d’oferir el serveitambé a les poblacions veïnes de Bellmunt d’Urgell iPenelles.

Pas elevat a BalaguerBalaguer ja ha obert el pas elevat sobre les vies del trena la carretera de Camarasa, que permet salvar el pas anivell sense la necessitat de creuar les vies del tren.

Un oli català guanya a ItàliaL’oli oliva extra del Molí d’Oli de Gabriel Alsina de

Castelló de Farfanya ha guanyat aquest any el primerpremi del Concurs Internacional L’Orciolo d’Oro 2011,en la categoria d’afruitat lleuger. Aquest concurs secelebra des de l’any 1999 a Pesaro (Itàlia), i està or-ganitzat per l’Enohobby Club Dei Colli Malatestiani.

El COU en un conteEl Centre d’Observació de l’Univers (COU) d’Àger hacreat un conte titulat El Pol i la Martina viatgen a l’es-pai, adreçat a quitxalla d’Educació Infantil i primer ci-cle de Primària. Pretén difondre el COU i l’astronomiaals infants a través de les peripècies dels dos perso-natges que viuen al Centre. Està escrit en tres idio-mes: català, castellà i anglès, i inclou un petit diccio-nari amb paraules relacionades amb l’astronomia.

CEN BalaguerDurant la celebració de la X Diada de la Natació Cata-lana el passat 10 de maig, el Club de Natació deBalaguer va rebre el premi del tercer lloc en el CircuitCatalà de Travessies del 2010, concedit a la seva ne-dadora Anna Auberni. D’altra banda, també es va lliu-rar al club una placa commemorativa pels seus 25 anysd’història. Finalment, el 21 de maig, els nedadors delclub van aconseguir un total de 10 medalles (3 d’or, 4d’argent i 3 de bronze) en el Campionat de CatalunyaNatació Màster celebrat al Club Natació Sant Andreude Barcelona.

Fira de la Mongeta i el BitxoTiurana celebrarà el dia 5 de juny la primera edició dela Fira Gastronòmica de la Mongeta i el Bitxo. Es volaconseguir un impuls al sector turístic i gastronòmic,per la qual cosa acollirà l’exposició i degustació d’unaquinzena de productes i plats elaborats amb aquestos.

Distintiu de Km 0Tres cuiners de la comarca de la Noguera han rebutel distintiu Km 0 Slow Food, en el marc del FòrumGastronòmic Girona 2011. Els guardonats van ser per:Mercè Camins, de Casa Mercè de Fontdepou; EnricMillà, de El Dien de Vallfogona de Balaguer; RamonGaspà, del restaurant Lo Ponts de Ponts. Ferran Adriàva ser l’encarregat de lliurar el distintiu.

Anna M. Vilanova

la Palanca 11

MUNICIPIS

Cubells: Sant Jordi i Sant MarcDiada de Sant JordiCom cada any, l’Associació de Do-nes Mareselva de Cubells va apro-par la Diada de Sant Jordi al nostrepoble, amb la tradicional venda deroses i llibres. Enguany van haverde posar la parada a la gasolineraa causa de la pluja, que no va im-pedir, però, que els cubellesos i lescubelleses s’hi atansessin. Les do-nes de l’associació van quedar moltsatisfetes amb el resultat.Festa de Sant Marc: Romiat-ge a SalgarDiu la història que Cubells patia unaterrible epidèmia que estava afec-tant greument la població. Era tan-ta la gent de Cubells que moria queels seus habitants s’encomanarena la Mare de Déu de Salgar per talque els tragués d’aquella situació.La pesta remeté i el poble, en agra-ïment, decidí que sempre més li tin-dria en compte. El conjunt de l’antic monestir car-melità i el santuari de Santa Mariade Salgar estan situats en el termede Montsonís, al bell mig d’un pa-ratge abrupte i engorjat del Segre,en una zona plena de cavernes ibalmes, indrets que han estat tra-dicionalment espais de culte religi-ós. El primer rastre documental del’ermita és del segle XII, tot i quehom sospita que allà hi hagué, moltabans, un espai per a la pràcticareligiosa. Salgar es convertí a prin-cipis del segle XV en un conventde carmelites, moment en quès’aprofita per ampliar l’església ro-mànica. Els carmelites foren ex-claustrats el 1835 i des d’alesho-res Santa Maria de Salgar restàsimplement com a santuari. El poble de Cubells compleix,des de temps immemorials, amb elvot d’anar processionalment i ensilenci a visitar la Mare de Déu deSalgar en el seu santuari situat,entre penyes abruptes, a vuit qui-lòmetres de la població. El romiat-ge té lloc cada any el dia de SantMarc, el 25 d’abril, independent-

ment d’en quin dia de la setmanas’escaigui. I així es fa. Cada any, el 25d’abril, coincidint amb la Diada deSant Marc, tot el poble, presidit pelsmembres de l’Ajuntament, surt debon matí de l’església parroquial deCubells en ordenada processó. Elsintegrants de la processó (almenysels membres del consistori munici-pal) han de guardar silenci duranttot el recorregut fins a l’ermita con-sagrada a la Mare de Déu deSalgar. A la vista del santuari, els mem-bres de l’Ajuntament de Cubells esdescalcen i entren al recinte fins ala capella, on se celebra una mis-sa. Només quan la missa és aca-bada, els membres del Consistoripoden tornar a calçar-se, parlar icontinuar la festa amb els veïns. Una vegada acabada la missa esreparteixen els tradicionals panetsbeneïts i es puja al cim de la gran

roca que voreja el santuari i flan-queja les aigües del Segre. Allà elsassistents veneren la primitiva imat-ge de la Mare de Déu de Salgar quehi ha en una cova ovalada i forçagran. El passat 25 d’abril no va sermenys i, coincidint amb el dillunsde Pasqua, es va fer la processótal com mana la tradició. Cal remar-car que va ser l’últim any que elsenyor Josep Roig Armengou hovivia com a alcalde, després devint-i-quatre anys al capdavant del’Ajuntament de Cubells. Va recor-dar tots aquells que ens han deixati va agrair la companyia delsmossèns, regidors i regidores du-rant aquests anys, així com a totsels seus antecessors i a tota la ciu-tadania que ha sabut ser fidel a lapromesa dels nostres avantpas-sats.

Montserrat Parera Ollé

Entrada de les autoritats (descalços) al recinte del santuari

MUNICIPIS

Jornada sobre la cabra catalana del Montsecissabte 30 d’abril es va ce-lebrar a Vilanova de Meià la3a Jornada sobre races

autòctones i desenvolupamentrural sostenible, acte promogutper l’associació Slow Food Terresde Lleida i sota la iniciativa Cultu-res Trobades. La jornada de presentació de larecuperació de la cabra catalanadel Montsec, que va tenir lloc al’Ajuntament de Vilanova de Meià,va comptar amb un èxit de públicnotable. L’acte va ser inaugurat perl’alcalde de Vilanova de Meià,Xavier Terré; el president de SlowFood Terres de Lleida, JoanInglada; i Diego Gamo com a re-presentant de la FundaciónBiodiversidad, principal finançado-ra del projecte. Slow Food treballa en 132 paï-sos de tot el món. Va néixer l’any1986 en defensa de l’heterogèniabiodiversitat alimentària i animal decada poble, responent al movimentde globalització que intenta homo-geneïtzar i fer perdre tot allò queens caracteritza, que ens identifi-ca. Els organismes modificatsgenèticament, doncs, no tenen ca-buda en aquest model d’economialocal i sostenible. En la zona geogràfica que enstrobem, Slow Food Terres de Lleidadesenvolupa la iniciativa CulturesTrobades, que treballa per recupe-rar i mantenir les diverses varietatsvegetals pròpies de la zona i lesraces d’animals autòctones com la

cabra catalana del Montsec, entred’altres. La jornada va començar ambAntón Álvarez Sevilla, d’Astúries,Secretari General de l’Associacióde Ramaders d’Oveya Xalda i ra-mader. Ell va ser el primer en par-lar-nos de l’estreta relació existententre les races autòctones i la iden-titat cultural i el sentiment d’un po-ble. Per tant, per a poder confirmarque una raça d’una espècie animalés autòctona d’una zona geogràfi-ca es necessita documentació es-crita com per exemple escrits vete-rinaris, concursos ramaders i ma-terial fotogràfic que relacioni aque-lla raça amb el poble i amb una an-tiguitat mínima de 100 anys. Actu-alment, Astúries desenvolupa vàri-es produccions animals noméscomptant amb races autòctones dediferents espècies: poni asturcón,vaca roxa, ovella xalda, cabrabermeya, gochu asturcelta (porc) ipita pinta (gallina). Posteriorment, Martí Quintanta,ramader del Rosselló, i JeanLheritier, president de Slow FoodFrança, ens van apropar a la tascaque estan realitzant “Conservant lacabra catalana de l’Albera(Vallespir)”. Actualment hi ha 7 ra-maders i uns 200 caps d’aquestacabra catalana. La intenció és in-crementar el nombre de caps i as-solir la rendibilitat econòmica quedefensa Slow Food França. Calmencionar que el fet de recuperaruna raça autòctona, com la cabra

catalana de l’Albe-ra o d’altres, pro-voca la possibilitatde recuperar pro-ductes alimentariscom els derivatslàctics que de laseva llet s’elabo-raven. L’extinciód’una raça animal,per tant, implicamolt més que lapèrdua de la ma-teixa raça. Així

mateix, la recuperació d’una raça,pot implicar la recuperació de l’am-bient (o part) en el qual vivien. Aixídoncs, pot donar peu a recuperarproductes alimentaris com els de-rivats làctics, productes carnis,embotits i/o també varietats vege-tals de les quals s’alimentaven di-versos animals. Som lo que Sembrem treballa re-cuperant les varietats autòctonesvegetals. I demostra que el rebuigpels transgènics té un fonament ci-entífic. Aquesta associació dónasuport a Slow Food Terres de Lleidai Cultures Trobades. Santiago Alvárez ens parlà del“Passat, present i futur de la cabracatalana del Montsec”. Actualmenthi ha tres races de cabra catalanareconegudes per Federapes(Federación Española de RazasAutóctonas): pirinenca, blanca deRasquera i rossellonesa o d’Albe-ra. La cabra maellana, autòctonade la Ribera d’Ebre, està extingidai la cabra catalana del Montsec enprocés de revalorització. Cada unad’elles presenta característiquesmorfològiques i aptituds diferents.Per aconseguir el màxim rendimentproductiu de cada raça cal fer-lacréixer a la zona geogràfica d’onprové. Inicialment, la cabra catalana delMontsec va començar desaparei-xent del Montsec d’Ares. Posteri-orment del de l’Estall. I al Montsec

D

12 la Palanca

la Palanca 13

MUNICIPIS

de Rúbies és on van quedar-ne unsquants exemplars. Però quines vanser les causes de la seva desapa-rició? La disminució del consum dellet de cabra, la caiguda del con-sum de carn de cabra a partir delsanys 20, la despoblació de les zo-nes rurals, les polítiques forestalsde l’època, que prohibien la pastu-ra de cabres, i la substitució de lesautòctones per d’altres races. La troballa d’exemplars de cabracatalana del Montsec a Sant Sal-vador de Toló i a Vilanova de Meiàdóna empenta a la tasca de recu-peració de dita raça. Cultures Tro-

bades, dins del marc Slow FoodTerres de Lleida, inicia la recerca,conservació i promoció d’aquestpatrimoni a punt de l’extinció. Carlo Petrini, president de SlowFood International, intervingué coma últim convidat de la jornada. Apor-tà a tots els presents les ganes demantenir vives les races i varietatsantigues arreu del món, no com auna qüestió sentimental, sinó coma defensa de la cultura dels pobles,i com a sistema econòmic vàlid isostenible en un ambient rural, dei-xant implícit el rebuig a la globalit-zació alimentària i conseqüent pèr-

dua de varietats i races autòctones. La cloenda de la jornada arribàamb la visita a la granja ubicada aVilanova de Meià, on s’evidenciàl’esforç realitzat i la feina que que-da per fer per aconseguir l’objectiude recuperar la Cabra Catalana delMontsec, ser reconeguda com araça autòctona i poder desenvolu-par un model econòmic sostenibleque ja funcionava en aquestes ter-res fa més de 100 anys.

Text: Carola AbilleiraFotos: Isabel Santolari

Festa de Santes Creus a Vilanovals passats 7 i 8 de maig,Vilanova de Meià va cele-brar la popular i tradicional

Festa de Santes Creus. Enguany, com a novetat entre elsactes programats, el dissabte vatenir lloc l’ascensió al Puig deMeià per l’antic camí de ferradu-ra i una visita guiada a l’antiga vilade Meià, comptant amb tot el su-port i col·laboració del nostre ben-volgut historiador Ramon BernausSantacreu. El Ramon va fer unallarga i detallada explicació delsindrets característics de la vila, elsseus orígens i com transcorria lavida per aquets indrets de Meià. A la tarda, a causa de la pluja,es va haver de suspendre la tirada

de bitlles provincial organitzada pelClub de Bitlles Gàrzola, traspassa-da al dissabte següent. A les set de la tarda, hi va haverteatre a la sala del casal municipal,amb la representació de l’obra “Elmalalt imaginari” a càrrec de lacompanyia Festuc Teatre, obraamb la qual el públic ens ho vampassar molt bé. El diumenge, tal i com marcala tradició, festa gran dalt l’ermitadel Puig de Meià. A mig matí, be-nedicció de tot el terme des delMirador de l’ermita i celebració dela Santa Missa oficiada per mos-sèn Antoni Pich. Per no perdre latradició i per recordar els anticscants, es canten els Goigs a la Mare

de Déu del Puig de Meià. En aca-bar l’acte solemne i com ja feien elsnostres avantpassats, es va repar-tir coca i mistela per tothom. Al mig-dia, a la plaça de l’ermita, balladade sardanes amenitzada per laCobla Quatre Vents. A l’hora de dinar, colles de fami-liars i amics van aplegar-se sotal’ombra de les alzineres per gaudird’un festiu àpat. A la tarda i per pairel dinar, hi va haver sessió de ball,també a la plaça, a càrrec de JoanCarbonell Duet. Val a dir que en-guany, tot i l’amenaça de pluja, eldia va aguantar bé i tothom va po-der celebrar la festa “en sec”.

Text i fotos: Iolanda Masanés

E

la Palanca 15

Notícies per compartirurant aquest mes de maigtenim algunes notícies rela-cionades amb la salut al

nostre entorn que ens agradariacompartir amb vosaltres. En primer lloc, s’han iniciat du-rant el mes d’abril les Caminadesdes del CAP, els dimecres, amb laparticipació d’una quinzena de per-sones. En segon lloc, dir-vos que durantla setmana del 23 al 31 de maig hatingut lloc la Setmana sense fum.Per tal de fomentar la sensibilitza-ció a la nostra població hem dut aterme 2 activitats que ens semblenforça interessants: la realització decooximetries a l’Institut i al CAP. Lacooximetria no és més que unamanera objectiva de mesurar laquantitat de monòxid de carboni(CO) en aire espirat de les perso-nes fumadores. La utilitzem demanera sistemàtica en la consultade tabac, en el procés d’ajuda a

D

EL CAP INFORMA

deixar de fumar. També informar-vos que final-ment, i després de “molt pedalar”,disposarem en breu del Llibre decuina que hem confeccionat ambla col·laboració de manera desin-teressada de moltes persones dela comarca. Esperem fer la pre-sentació durant el mes de juny. Per finalitzar, cinc cèntims del des-

envolupament de les obres al CAP.Ja s’ha col·locat l’estructura de l’edi-fici annex i part de les connexionsamb l’edifici actual. Un cop més vol-dríem des d’aquí agrair la vostra pa-ciència. Disculpeu les molèsties queus pugui generar.

Equip d’Atenció Primària d’Artesade Segre

16 la Palanca

REVIURE LA MEMÒRIA

Converses amb Melcior Solans (VII)El front d’OscaEls components de la columnaérem 25 persones. Ens van fer anaral front d’Osca. Com a cap de totesles forces que combatien en aquestfront, estava al comandament un talDel Barrio, que era socialista. Desde Lleida, ens van portar al frontque estava a 2 o 3 km d’Osca.Vàrem passar per Monte Aragón,que feia pocs dies que les forcesrepublicanes havien reconquerit.Vàrem fer parada a un poble ano-menat Pompenillo, molt a prop dela capital. Allí ens van dispersar perles masies en grups de 5 o 6. Elmeu grup va fer cap a una masiaanomenada “La Colasa”. Hi haviatambé l’Enric Caselles i el VenturaNaudí. Uns dies de calma i a primerahora de la tarda ens van dir quehavíem de sortir com a camillersperquè es presentava un atac del’enemic. Vam sortir vorejant la viafèrria, de la línea Barcelona-Saragossa, que enllaçava aTardienta, a 200-300 metres de lacasa. Allí ens vam parar pensantque hi hauria un xoc entre els sol-dats republicans i la Guàrdia Civilque defensava Osca. Vam esperar dues hores i, enveure que tot estava quiet, vàremtornar a la base. En arribar allí, vaigrebre la trista notícia que en Naudí,en sortir de casa per la dreta, vaser ferit al ventre per una bala per-duda. El van portar de seguida al’hospital de Visien i al dia següentvam rebre la notícia de la seva mort.El van portar cap a Lleida i va serla primera víctima de la columna dela FETE. Al cap d’uns dies, vaig rebre lanotícia que a Barcelona s’haviaobert una escola de guerra per aformar oficials de l’exèrcit per reor-ganitzar el desgavell entre les dife-rents columnes i els partits polítics,que no tenien una mínima coordi-nació. Els soldats que podien entrar enaquesta escola d’oficials, havien de

tenir un títol acadèmic.Vaig comentar aquestanotícia amb l’Enric Case-lles i vam coincidir que eramillor morir com a oficialsque com a soldat ras. Ambel permís corresponent, allnovembre vàrem marxarcap a Barcelona i ens vammatricular en aquesta es-cola.

L’escola d’oficialsEstava situada al carrerEscoles Pies de Barcelona(Sarrià), en un local quepertanyia als maristes ique estava molt a prop del’Institut Químic de Sarrià.Ens hi vàrem matricularportant les credencials delsindicat FETE on hi cons-tava el número de filiació ila titulació acadèmica.Acte seguit vàrem anar alcentre de Barcelona i comque no teníem diners,vàrem anar al “Hogar delSoldado” i d’allí ens van remetre al’hotel Suís. Per dormir i dinar, ha-víem d’anar a la caserna dels sol-dats que hi havia darrere del Par-lament de Catalunya, al Parc de laCiutadella. Al cap de poc, es va emplenarpels brigadistes internacionals i lla-vors ens van fer anar uns quantsdies a l’hotel Victòria (avui dia noexisteix, estava situat on està arael “Corte Inglés” a la plaçaCatalunya). Després ens van feranar una nit al Ritz. Això de canviarconstantment de lloc de dormir vaser fins que vam cobrar el primermes. Llavors vàrem determinar viu-re en una pensió a la Gran Via, alcostat del Centre Lleidatà, a la pla-ça Universitat. El desplaçament cap a l’escolade guerra el fèiem en tramvia, elnúmero 64, tant de pujada com debaixada. Només teníem classe du-rant els matins i les tardes eren lliu-res. Les matèries que estudiàvem

durant els 6 mesos d’instrucció erensobre armes de guerra i el funcio-nament d’algunes d’elles, com el fu-sell, la pistola, les bombes de mà,metralladores, i saber el nom i lesparts de les peces. També anàvema pràctiques de tir i fèiem manio-bres de desplaçament i replega-ment de les companyies de l’exèr-cit a la muntanya del Tibidabo. A latarda estudiàvem el manual dels di-ferents organismes de què es com-pon l’exèrcit. Ara bé, la major part de tardesvàrem freqüentar cinemes i teatres,segons la cartellera dels especta-cles de Barcelona. Després de di-nar, anàvem a prendre cafè al bar“Chez-Nous”, a la cruïlla RamblaCatalunya-Gran Via (actualment hiha una botiga de sabates), i des-prés de sopar preníem cafè al “Orodel Rin”, al costat del cinemaColiseum (actualment hi ha una ofi-cina de “la Caixa”. Era un cafè res-taurant on hi tocava cada nit un ter-

la Palanca 17

REVIURE LA MEMÒRIA

cet de música que dirigia el cèle-bre violinista Toldrà. També vàremveure operetes i sarsueles, algunesd’elles dirigides per un barítond’anomenada, en MarcosRedondo. I... si això és pau, que novingui guerra. Aquesta manera deviure, va durar fins el 3 de maig de1937, en què va tenir lloc una ma-nera diferent de portar la revolució,ja que fins llavors no hi havia unaunanimitat de criteri revolucionari. En aquesta pensió hi vàrem es-tar fins a darrers de maig de 1937i, una vegada obtinguda la gradua-ció de tinent, ens varen enviar alcos d’exèrcit situat a Segorb (Va-lència). A mi em van fer anar a lapagaduria de campanya situada aAlbacete. Els dos companys vàremobtenir la graduació de tinent d’in-tendència. L’entorn era que el PSUC ambla UGT volien primer guanyar laguerra i després fer la revolució.Per altra banda, el POUM, la FAI iel CRIT, junt amb els anarquistes,eren partidaris de fer primer la re-volució i després guanyar la guer-ra. Tot un guirigall. Aquesta diferèn-cia de criteris va produir un xoc ar-mat de barricades i tanquetes llui-tant els uns contra els altres. Al capde tres dies de lluita, el cansamenti l’arribada de companyies de laGuàrdia d’Assalt de València vanapaivagar aquesta lluita fratricidaentre els partidaris de la Repúbli-ca. Sembla, però, que va haver-hiun guanyador potencial, el PSUC,ja que tot seguit va perseguir no-més els afiliats del POUM, els qualses van haver de camuflar-se i ama-gar-se, ja que podien ser detinguts,empresonats i ajusticiats (més d’unva morir). Amb els de la FAI va ha-ver-hi un “modus vivendi”, o sigui,que no els van perseguir.

Ens van destinar a l’exèrcitEn arribar a València, ens vam aco-miadar, cada un al seu lloc de tre-ball. Així, el maig de 1937, vaig aga-far el tren cap a Albacete i, al pas-sar per Chinchilla, algú em va dirque allí hi havia un penal on a l’hi-vern hi feia molt fred i que més d’un

soldat havia mort congelat a la ga-rita de vigilància. Vaig arribar a l’es-tació d’Albacete i, amb la maleta,vaig arribar pel passeig central finsa l’hotel Del Centro, on vaig restartota la meva estada a Albacete. El dia següent vaig anar a pre-sentar-me a les dependències dela pagadoria de campanya, on hihavia un tinent coronel d’intendèn-cia al comandament. També hi ha-via tres oficials com jo, procedentsde València, un comandant delCASE (Cuerpo Asimilado deServicios Especiales del Ejército) iun “tècnic civil” encarregat de l’as-sumpte econòmic. A mi em vandestinar a ajudar aquest tècnic ques’encarregava del pagament i exa-men de comptes de les BrigadesInternacionals, ja que el centre decomandament d’aquestes Brigadesestava a Albacete.

Nous contactes, nova gentUns dies més tard, vaig tenir unagran alegria en trobar-me amb unamic mestre amb el qual ens co-neixíem de l’Escola Industrial deBarcelona (any 1935) amb motiud’una beca que la Generalitat ensva atorgar. Aquest company es deiaSolano i era fill d’Albacete, d’unapastisseria on feien els caramelsSolano). Vaig ser invitat a casa sevaper a conèixer la família. Em va pre-sentar varis companys, mestres dela localitat, un tal Amedo, Martínez,Orobitg i altres. Cada tarda ens re-uníem al passeig Principal i parlà-vem de la situació política, econò-mica i humana.

El meu germà JosepAixí van transcórrer els dies, finsque a l’agost de 1937 em va es-criure el meu germà Josep, queestava fent el servei a les BrigadesInternacionals de Madrid i que noes trobava gens bé. Com que joconeixia el cap de les Brigades,vaig demanar-li si el podien incor-porar a la base d’Albacete, per apoder atendre’l molt més bé que allíon era. Al cap de pocs dies el vantraslladar a la base d’Albacete coma soldat. El cap de la base em va

dir que el meu germà estava moltmalalt, ja que s’adormia en qualse-vol moment i lloc. A instància meva,el va fer anar a un reconeixementa la Caixa de Reclutes, per tal queli donessin la baixa. Vaig poder veu-re que no es trobava bé, en tenir-lo3 dies a l’hotel a la meva habitació,ja que no hi havia espais lliures.Dormíem junts. Vaig pagar-li un bit-llet a l’empresa d’autobusos LaRequinense fins a València. Desd’allí cap a Lleida i fins a casa aAlentorn. També vaig escriure acasa explicant l’estat de salut enquè es trobava i que anessin a laCaixa de Reclutes per a donar-lode baixa de l’exèrcit, ja que es su-posava que tenia tuberculosi. A casa ho van fer i quan jo hi vaiganar de vacances, al novembre, jal’havien portat a un hospital deBarcelona per a guarir-lo. Ho vanfer molt bé, perquè després va po-der fer vida normal fins els 89 anys,quan va morir (any 2006).

La intendènciaMentrestant, el comandant delCASE, que s’ocupava de la inten-dència en tot allò referent a la le-gislació del Ministeri, va ser cessatper desafecció a la República. Lla-vors, el cap d’intendència es vaassessorar sobre els possibles ofi-cials candidats a cobrir la plaçavacant i em va correspondre a miocupar el lloc del comandant delCASE. Vaig comprendre llavorsque altres oficials haguessin volgutestar nomenats. Per a saber el resultat de comestava el meu germà Josep, vaigdemanar 8 o 10 dies de vacancesper veure la família. Quan vaig tornar, vaig tenir ladesagradable sorpresa que m’ha-vien traslladat a la Brigada 114 queoperava al Valle de Pedroches(Còrdova). Vaig creure que era fruitde l’enveja dels companys que vo-lien ocupar el meu lloc. Possible-ment van aixecar alguna calúmniai així fer dubtar de la meva honora-bilitat per a ocupar el meu càrrec.

Bartomeu Jové i Serra

la Palanca 19

PARLEN LES ENTITATS

Activitats de les Terres del MarquesatSortida cultural a AlbesaEl Divendres Sant va ser el tret desortida de les Rutes del Marquesati desafiant al temps, ens vam des-plaçar al poble d’Albesa. A les 10 hores ens esperaven al’Ajuntament en Toni Balasch, bat-lle de la localitat, i Lluís Marí, l’ar-queòleg responsable de les exca-vacions de la vil·la romana delRomeral. Després d’una introduc-ció de la història de la vil·la per partdel batlle, Marí ens introduí en totel procés de l’excavació, els seusmagnífics mosaics, la Medusa(peça emblemàtica) i tot el treballdut a terme, que continua senseinterrupció. A les 11 hores i plovent, ens apro-pàrem a la vil·la romana, on des-plegàrem els paraigües i vam do-nar un tomb escoltant els comen-taris in situ d’en Marí. Continuant amb la pluja, tornà-rem a la població. A l’església deNtra. Sra. de l’Assumpció ens es-perava Mn. Josep M. Tarragó perexplicar-nos la restauració i la his-tòria del retaule de pedra policro-mada del s. XIV, construït pel Mes-tre d’Albesa, del qual no se’n sapel nom. Aquest retaule, els dosd’Alòs de Balaguer i el de Castellóde Farfanya són de l’escola deLleida. Val la pena visitar-los, ja quetots són a la Noguera. Després de dinar al restaurant,tocant al camp de futbol de la loca-litat, i passant de llarg el poble dela Portella, vam posar rumb a l’ae-roport d’Alguaire, on visitàrem lesinstal·lacions. Després de prendreun cafetó ens vam acomiadar anun-ciant la següent sortida a La Gra-nadella.

Sortida cultural a la Granade-llaEl dissabte 21 de maig, aprofitantque era el dia de reflexió, ens des-plaçarem a les Garrigues Altes,concretament al pintoresc i enlai-rat poble de la Granadella. A les 10 hores ens esperaven a

la Pl. Major en Francesc X. Martí,historiador local, i el batlle de la lo-calitat, en Pere Miquel Guiu, el qualens va fer una petita i simpàticarecepció a l’Ajuntament i un breuresum del poble. Acte seguit, de lamà d’en Martí, ens dirigírem a l’er-mita de St. Antoni Abat, on hi ha unazona d’esbarjo amb un espai perfer foc i menjar. Seguidament i apoca distància, ens endinsarem enel món de l’arqueologia i vam en-trar en una gravera subterrània, uncas únic dels països catalans, ac-tualment en estudi. De la gravera del Silono, nomd’aquesta explotació, en tenim moltpoca documentació. Sabem quepertany al comunal. En Martí diuque aquest sistema d’explotaciódata de l’època del morter de calç ies deixa d’utilitzar a principis del s.XX quan va aparèixer el cimentPortland. La grava s’extreia ambgaleria de perforació de la serrala-da obrint forat de sud a nord i as-segurant la cavitat amb pilars depedra. El material era arrencat ambescoda, que era un martell gros quetenia dues punxes, i la pala, possi-blement tret amb coves o cabas-sos i transportat amb animals. Lagrava es porgava. La més finas’emprava per fer façanes barreja-da amb calç com a morter i la mésgrossa en l’argamassa per fer pa-rets barrejant-la amb calç i tambéper arreglar camins. Continuantamb temes d’arqueologia indus-trial, vam fer una parada breu pervisitar les restes d’una antiga teu-leria de la localitat i de cop vamanar a l’arqueologia moderna. Enaquest cas, el modern parc eòlicde recent construcció. El Quixottindria molta feina en dominaraquests monstres. De retorn a la població i als afo-res, des del coll de Bovera vam al-birar tota la depressió del Ebre i laserra del Montsant i altres. Aques-ta situació és un privilegi. No fouaixí en la passada guerra civil, enquè els bombardejos de la Legió

Còndor van fer destrosses i algu-na mort. D’aquesta època en que-da un refugi que properamentserà visitable. Aquesta poblaciófou una de tantes declarada zonadevastada i adoptada pel cabdill.A la part més enlairada del poblehi ha les restes del poc que que-da del castell i un espai dels mésextensos i nombrosos en quantitatde sitges, segons ens explicà enMartí. Sobre les dues de la tarda, vamdinar a l’hotel del poble. Desprésd’un bon dinar distés i tranquil, l’es-glésia era el nostre objectiu. Estàdedicada a Sta. M. de Gràcia i ésanomenada la catedral de lesGarrigues. És barroca. Destaca elseu campanar esvelt i ben cons-truït i la sumptuosa façana moltharmoniosa i decorada. A l’interi-or, destaca el Sant Crist de Grà-cia, patró del poble que presideixl’altar major. Per finalitzar la sortida, vam vi-sitar el Sindicat Agrícola, construïta la tardor del 1920. Actualmentés un museu que cal visitar. Alcostat hi ha la moderna Coopera-tiva Agroindustrial Catalana SCCLque elabora oli d’oliva verge ex-tra amb olives arbequines mitjan-çant un sistema modern, sensecap procediment químic i senseaddicció de colorants oconservants. Ens acomiadàrem del nostreguia a les sis de la tarda, tot dientadéu a la Granadella amb un bonsabor de boca i amb la bona olorde l’oli arbequí.

Francesc Gesséwww.marquesat.net

20 la Palanca

LA PÀGINA DE L’INSTITUT

Cuidem els nostres animalsn data diumenge 10 d’abrill’alumnat de 3r ESO B del’Institut Els Planells vam

participar en la parada que l’Asso-ciació Amics dels Animals de laNoguera va muntar al mercat. Du-rant el matí vam donar a conèixer iconscienciar sobre la tasca que re-alitza aquesta associació així comrecollir donatius per a ella. Com ja us vam informar en da-tes passades, des de Tutoria hemtreballat en el projecte per tenir unamillor cura dels animals de compa-nyia i les aportacions d’aquestssobre les persones que els cuiden. Per aprofundir en el tema, ensva visitar el Sr. Daniel, d’Alòs deBalaguer, per explicar-nos la granaportació que li fa el seu gos pigallper dur una vida el més normalit-zada possible. També vam contactar i visitar elRefugi de Foradada de l’Associa-ció Amics dels Animals de la No-guera, on vam poder constatar elgran nombre de gats i gossos aban-donats pels seus antics propietaris.Visualitzades les necessitats del’associació i dels seus animals, elsnois i noies vam plantejar la possi-

bilitat de muntar conjuntament unaparada per:- sensibilitzar sobre les atencionsque cal tindre vers els animals decompanyia,- donar a conèixer la tasca que duua terme l’Associació,- plantejar diferents maneres decol·laborar amb l’Associació,- recollir material que necessita elRefugi dels animals,- recollir donatius per l’Associació. Aquest dia, que va ser de cloen-da del projecte, va ser un èxit d’im-plicació de l’alumnat i de col-

L’escriptor Fernando Lalana a l’Institut

laboració per part de la ciutadania. Agraïm la receptivitat de l’Asso-ciació que ha fet possible aquestprojecte per mitjà del qual l’alum-nat hem après valors com compro-mís, responsabilitat, respecte, col·-laboració i altruisme, entre d’altres. Moltes gràcies a tothom percontribuir en la nostra educació,donant possibilitat de ser més par-tícips en l’entorn que ens envol-ta!

Grup-classe 3r B

l dimarts 10 de maig, l’es-criptor aragonès FernandoLalana (Zaragoza, 1958) va

visitar l’Institut Els Planells per ofe-rir una xerrada a l’alumnat i respon-dre les preguntes que li van fer so-bre la seva obra i la seva manerade treballar. Fernando Lalana vacomençar a publicar llibres de lite-ratura infantil i juvenil el 1981 i desde llavors ha publicat més de centllibres. Ha estat guardonat amb al-guns dels premis més importantsde la literatura infantil i juvenil a ni-vell de l’Estat espanyol, com elGran Angular o el Cervantes de Li-teratura Infantil y Juvenil. Algunsdels seus títols més coneguts sónEl zulo, El asunto Galindo o Morirás

E

E

la Palanca 21

LA PÀGINA DE L’INSTITUT

Un bon futur laboral comença per una bona for-mació

en Chafarinas. Aquesta última fouportada al cinema l’any 1995. Quatre grups d’alumnes de 2n i3r d’ESO s’havien llegit una de lesnovel·les de l’autor, La tuneladora(2006), una història d’intriga prota-gonitzada per un detectiu privat,Fermín Escartín, a qui l’escriptor hadedicat una breu sèrie de quatre lli-bres. A alguns dels alumnes Latuneladora els havia agradat tantque es van animar a llegir una altra

de les novel·les de FernandoLalana (tot i que no era una lecturaobligatòria!). Fernando Lalana va intervenir a lasala polivalent, oferint una xerrada enquè va parlar sobre l’ofici d’escriure iva donar detalls d’algunes de lesseves novel·les. A continuació,l’alumnat va fer-li una bona colla depreguntes que l’escriptor va respon-dre demostrant que ja fa anys quedialoga amb els seus lectors.

Val a dir que a la sala també s’hiva instal·lar una petita exposició dematerial que l’alumnat havia realit-zat basant-se en la novel·la Latuneladora: una petita representa-ció, enregistrada en vídeo, d’unaescena del llibre; il·lustracions delspersonatges principals; un joc del’Oca basat en l’acció de la novel·-la; i, fins i tot, una petita versió delpopular joc de preguntes i respos-tes Trivial.

ls darrers indicadors apun-ten la tendència que els es-tudis de Formació Profes-

sional són cada vegada uns estu-dis amb majors perspectives defutur. La formació professional ésuna àrea formativa estretamentvinculada a les demandes delsdiferents sectors econòmics. Atèsque aquests sectors es troben enconstant procés de canvi, tambés’han reformat els plans d’estudide la formació professional perapropar-los, encara més, a lesnecessitats reals que sorgeixenen el dia a dia en el món laboral.El nou títol de Gestió Administra-tiva, com els altres nous títols deformació professional, té una du-rada de 2000 hores distribuïdes endos anys acadèmics. Cal destacar,però, que aquests dos anys aca-dèmics és poden cursar de ma-nera independent: no és neces-sari haver superat totes les uni-tats formatives del primer curs perpoder accedir a les del segon.Cadascuna de les unitats forma-tives que l’alumnat supera, secertifica de manera autònoma.Aquesta nova estructura del pro-cés d’ensenyament-aprenentatgefa que els estudis de formació pro-fessional siguin molt més dinà-mics i també molt més atractiusde cara a les persones que ja es-tan treballant, però que tenen la

necessitat d’ampliar les sevescompetències professionals. Una de les novetats més impor-tants que cal tenir en compte ésque el currículum d’aquest cicleformatiu s’articula mitjançantaquestes unitats formatives men-cionades abans. Són unitats deformació de durada variable quel’alumnat pot anar assolint demanera independent. Aquest fetpermet que els adults puguin ac-cedir amb facilitat als estudis deformació professional per tal d’ad-quirir les noves competències pro-fessionals que demana el mercatlaboral. Així doncs, si puntualmenta un professional li sorgeix la ne-cessitat d’acreditar uns determi-nats coneixements, pot fer-ho cur-sant una breu unitat formativa,que un cop assolida, serà certifi-cada amb el document correspo-nent. Una altra novetat destacable ésque a partir del curs acadèmic2010-2011, s’incorpora l’anglès alscontinguts curriculars del cicle deGestió Adminis-trativa. Aquestanova formacióprofessional es-timula també lacultura empre-nedora per mit-jà de nous con-t inguts i una

nova organització curricular. Undels propòsits que es persegueixés que l’estudiantat pugui elabo-rar projectes d’auto-ocupació apartir del coneixement en profun-ditat que haurà rebut mentre cur-sa el cicle. D’aquesta manera,l’estudiant que cursa Gestió Ad-ministrativa, rep els coneixementsnecessaris per constituir la sevapròpia empresa. Per altra banda,les sortides laborals d’aquest ci-cle formatiu són diverses: auxiliaradministratiu/va; ajudant d’oficina;auxiliar administratiu/va de cobra-ments i pagaments; administratiu/va comercial; auxiliar administra-tiu/va de gestió de personal; au-xiliar administratiu/va de les ad-ministracions públ iques;recepcionista; empleat/da d’aten-ció al client; empleat/ada de tre-soreria; empleat/da en mitjans depagament.

Institut Els Planells

E

la Palanca 23

Esquí de muntanya al Mont Blancls dies 16, 17 i 18 d’abril elRaimon, l’Oleguer i el Nicvam anar als Alps France-

sos, a la reserva natural de les Con-tamines-Montjoie, a fer una rutad’esquí de muntanya a 10 km a l’ex-trem oest del massís del MontBlanc. La vall s’anomena Tré-la-Tête,coneguda sobretot pels Dômes deMiage. Una ruta de 3 dies amb es-quís de muntanya per visitar lesmuntanyes que vigilen el MontBlanc i l’agulla de Bionnassay, ambitineraris per glacera i trams alpins.Tot això amanit amb una de lesbaixades més boniques d’aquestapart dels Alps: el descens especta-cular amb esquís de més de 2400m de desnivell pel pendent sostin-gut de la glacera d’Armancette. El dia 16 vam deixar el cotxe alpoble de Contamines-Montjoie, alpàrquing de le Cugnon. Es puja perun caminet per dins del bosc ambels esquís a l’esquena (enguanyamb molt poca neu) fins arribar alrefugi de Tré-la-Tête (1970 m) onvam passar la nit. Compteu unes 2hores i quart de camí. El dia 17 vam sortir del refugi ivam començar a caminar. L’ambi-ent ja era més alpí. Es començavaa veure neu a prop per a poder-se

posar els esquís i feia força fred aprimeres hores del matí. Al cap depoca estona de caminar, vam pas-sar una zona rocosa una mica deli-cada (Mauvais Pas) perquè estavagelada i tenia una mica de precipi-ci. Després d’això, vam passar unrierol de desgel i ens vam poderposar els esquís. Vam començar afoquejar en direcció al refugi deConscrits (2600 m), on vam arribarcap a les 11 del matí. Com que era molt aviat i fins eldia següent al matí no engegàvem,el Nic va anar a inspeccionar unapala que li va cridar l’atenció al’Aiguille des Glaciers (3815 m). Vacomençar a pujar en solitari per unavia que es deia “Versant W” ambgrau d’exposició 4 sobre 6, passantuns seracs i un pas d’uns 65-70ºamb gel. Després d’això, es va des-viar i va obrir una nova variant d’uns400 m i uns 55º mantinguts tota l’es-tona fins arribar a l’avantcim del’Aiguille des Glaciers (3700 m). Labaixada va ser pel mateix lloc. Totala via és uns 900 m i hi va invertir 2hores i mitja en pujar. El dia 18 vam sortir del refugi deConscrits i vam començar afoquejar cap a la glacera de Tré-la-Tête, una glacera enorme i molt llar-ga amb un pendent suau i en al-

guns punts una mica més dret.Després vam arribar al coll deDômes i vam fer el pic del DômeOriental (3673 m). Tot seguit vamcomençar la Travessa dels Dômesde Miage (3633 m i 3670 m), unatravessa per una aresta impressio-nant, molt bonica i molt fotogènica. Al passar les Dômes només que-dava l’impressionant baixada fins aContamines-Montjoie per la glace-ra d’Armancette. Just abans d’arri-bar al petit llac d’Armancette, la neus’acaba i toca baixar els últims 900m amb els esquís a l’esquena. Uncop al cotxe, tornada fins a Annecy,on vam sopar una merescuda“tartiflette” abans de caure adormitscom uns rocs. El dia següent, rutade tornada fins a Catalunya.

Nic Boliart i Oleguer SuñerCUDOS Muntanya

ESPORTS

E

Els tres protagonistes al refugi de Conscrits

24 la Palanca

I Campus de futbol EFAP

DATES: 11 al 17 de juliol EDAT: 6 a 14 anysHORARI: 10h a 17:30h PREU: 145 eurosLLOC: Artesa de SegreINSCRIPCIÓ: Estanc Cal Massana (fins el 30 de juny)

DIRECCIÓ: Miquel Massana (jugador de la UELleida) i Roger Giribet (jugador del CF Balaguer)MÉS INFO: 690 217 449 // 620 685 799 //campusefap@hotmail.com

ESPORTS

Homenatge a Francesc Pedrós (Pintinho)l dissabte 4 de juny, la sec-ció de futbol sala del CENG(creada el 1899) va prepa-

rar una festa d’homenatge alFrancesc Pedrós (Pintinho) per laseva retirada, després de 22 anysjugant en aquest equip.

E Els seus companys d’equip i en-trenadors van convidar totes lespersones vinculades a l’equip alllarg de la seva història, així comels amics i seguidors, a participaren aquest homenatge que va tenirlloc durant el descans de l’últim

partit de la temporada. Gràcies, “Pintinho”, per fer-nosgaudir durant tant de temps del teuestil de joc.

Fotos: Jordana Avelar

la Palanca 25

ESPORTS

Marató de Madrid 2011ls Fondistes d’Artesa vanparticipar, el passat dia 17d’abril, a la Marató de

Madrid. Els corredors es van pro-posar anar a realitzar una Maratódiferent, i així ho van fer. El JordiAumedes, el Jordi Fernàndez i elRoger Llorens van pronosticar cór-rer en un temps estimat de 4 horesper poder fer-la tots junts i fer fotos

E

Grand Prix de Valònial passat 14 de maig, la inte-grant del Club de LleureAltis, Montse Tello, va parti-

cipar en la categoria de Bodyformal Grand Prix de Valònia (Bèlgica),com a integrant de l’equip de laSelecció Catalana, essent selec-cionada per a tal. La nostra atletava obtenir una bona 4a posició,sense ésser classificàtoria percap altra competició, ja que aixòés un “grand prix” i només puntuaper un dia. Cal dir que hem iniciat la nostrafase de competició a Barcelona el

E

durant tot el trajecte de la cursa. Endefinitiva, anaven a divertir-se i afer turisme d’una forma peculiar. Hovan aconseguir i, és més, van ferun temps de menys de 4 hores. ElGerard Castells, que va anar perlliure, va fer un temps de 3 hores i46 minuts. Hem de fer esment que el pas-sat 10 d’abril també van participar

a la Mitja Marató de Balàfia i ambla gran satisfacció que els inte-grants dels Fondistes d’Artesa hanampliat el grup amb dos corredorsmés: la Marta Serret Bella i l’IvanBalagueró Masanés, els quals vanquedar 1a i 2n respectivament.Moltes felicitats!

Dolors Puig

28 de maig. L’11 de juny,Campionat d’Europa aBèlgica; el 5 de novem-bre, Open de Catalunya ales Borges Blanques; i 19de novembre... Mundial aItàlia!

Eduard Camarasa

26 la Palanca

TEMA DEL MES

Els nous alcaldeses eleccions municipals delpassat 22 de maig van dei-xar a casa nostra uns resul-

tats molt clars. De manera que eldia 11 de juny, l’elecció dels nousalcaldes per part dels regidors en-trants va ser un mer tràmit. Als municipis on La Palanca té elseu àmbit d’actuació, els nous alcal-des són: Mingo Sabanés (Artesa deSegre, ERC); Lluís Soldevila (Alòs deBalaguer, CiU); Josep Regué (Cu-bells, CiU); Maricel Segú (Foradada,CiU); Xavier Terré (Vilanova de Meià,ERC). Foradada tindrà la primera alcal-dessa de casa nostra (SalvadorBoliart deixa pas a Maricel Segú). Ia Cubells es jubila un incombusti-ble com Josep Roig que deixa pasa un nouvingut a la política comJosep Regué. Alòs i Vilanova repe-teixen alcaldes. A nivell de la Noguera, CiU harecuperat l’hegemonia en detrimentdel PSC i ERC, tot assolint una al-caldia històricament socialista comla de Balaguer (Josep M. Roigé) irecuperant la de Ponts (M. AntòniaPubill). Catalunya també ha canvi-at de color, ja que els nacionalisteshan aconseguit rècord d’alcaldies ihan guanyat Barcelona (Xavier Tri-as), la qual des de la recuperació dela democràcia havia estat sempre enmans dels socialistes. A nivell esta-tal, el PP ha arrasat el PSOE.

Mingo Sabanés (ERC) és reele-git a Artesa A Artesa de Segre és van donaruns resultats que van sorprendretothom. Majoria absoluta d’ERC (7regidors, mai assolits abans per cappartit) i estancament - davallada deCiU (els mateixos 4 regidors queles passades eleccions, però ambla pèrdua de 101 vots). El PSC ésel partit que va sortir més malparatd’aquests comicis locals, ja que vaperdre els 2 regidors que tenia i213 vots. El PP, malgrat guanyar 65vots i fer una campanya força pro-metedora, també es va quedar

sense cap edil. La famosa llei d’Hondt, de la qualtothom parla però que pocs sabencom funciona, va deixar el PSC i elPP fora del consistori local, per no-més 6 i 8 vots, respectivament. Demanera que l’Ajuntament perd plu-ralitat i ERC té les mans lliures perdur endavant els seus projectes. Mingo Sabanés ha estat reelegitd’una forma incontestable. Lesclaus de la seva victòria vénen do-nades per moltes circumstàncies,difícils d’analitzar en tan poc espai,però que podrien tenir a veure amb

un mandat en el qual s’han dut aterme moltes obres i amb el fet queha estat un alcalde molt proper ambun equip treballador. Que l’oposi-ció tombés els pressupostos 2011,potser s’ha girat en contra sevacom un efecte boomerang. Queda per veure si la suposadamala gestió i el gran endeutamentque li van atribuir a Sabanés du-rant la campanya electoral són ve-ritables o no. Els electors, però,ja han parlat.

Text i fotos: Miquel Regué i Gili

L

L’alcalde Sabanés i la regidora Elisabet Camats junt a la secretària accidental durant l’elecció

Els regidors entrants a l’Ajuntament d’Artesa: Joan Carles Eroles, Mari Alba Solanes, AntoniColom, Francesc Puigpinós, Elisabet Camats, Mingo Sabanés, Maria Jovell, Toni Belchi, JoanCamats, Josep M. Mayora i Domènec París

la Palanca 27

TEMA DEL MES

Regidors i regidores electes

ALÒS DE BALAGUERConvergència i Unió (CiU)Lluís Soldevila Cuadrat (alcalde)Ramon May CalvetJosep Riasol BatallaAntoni Josep Baella PedrolIndependents per Alòs de Balaguer - AcordMunicipal (IxAB-AM)Jordi Durany Alepuz

CUBELLSConvergència i Unió (CiU)Josep Regué Montserrat (alcalde)Clàudia Bellostes SoléSebastià Boixadera BrescóJosep Camps BalaguéEsquerra Republicana de Catalunya - AcordMunicipal (Esquerra-AM)Salvador Soldevila i PedrolPere Papell i PapellGenerosa Badia i Clua

FORADADAConvergència i Unió (CiU)Maricel Segú Peralba (alcaldessa)Joan Roca FilellaRicardo Roma CodinaIndependents per Foradada - Acord Municipal(IF-AM)Francesc Xavier Naudi SolàJordi Garí Corberó

VILANOVA DE MEIÀEsquerra Republicana de Catalunya - AcordMunicipal (Esquerra-AM)Xavier Terré i Boliart (alcalde)Jacint Sala i BatallaCarles Jaime i MarcóRamon Vila i RicaRuben Ricard Masanés i MartosConvergència i Unió (CiU)M. Carme Cairó AranJordi Novau VilanovaSANTA MARIA DE MEIÀ (Entitat MunicipalDescentralitzada)Convergència i Unió (CiU)Josep M. Miranda Torrent Fotos: Ajuntament Alòs, Miquel Regué,

Ioalanda Massanés i Martí Regué

28 la Palanca

TEMA DEL MES

Resultats de les eleccions municipals

El Centre d’Entitats les Monges va acollir totes lesMeses Electorals del municipi d’Artesa de Segre,una ubicació que va resultar un encert. A la imatgepodeu observar l’ambient que s’hi va viure durantla tarda, amb el públic expectant els resultats, quevan donar guanyadora ERC i Mingo Sabanés

En primer pla, els regidors electes d’Artesa; darrera, el públicassistent a la votació que va designar Mingo Sabanés alcalde

Ràdio Artesa i La Palanca van organitzar el debat electoral enquè van participar els 4 alcaldables a l’Ajuntament d’Artesa

Imatges electorals

Fotos: J.M. Espinal, Eva Maza i MRG

la Palanca 29

MÚSICA, MESTRE!

Concert de Primaveraurant la tarda del passat 5de maig, les escoles muni-cipals de música de Santa

Coloma de Queralt i d’Artesa deSegre s’agermanaren tot fent unatrobada d’alumnes de Cant Coral. Els alumnes de la nostra escolaque formen part dels grups coralsde Vailets i Minyons de la Coral In-fantil Brots d’Il·lusió participarenconjuntament amb els alumnes co-lomins en la preparació i realitza-ció d’un lluït concert. Gràcies a la col·laboració de laCooperativa d’Artesa de Segre, del’Ajuntament d’Artesa de Segre i dela seva Regidoria d’Educació i Cul-tura, el concert fou realitzat a les19:30h a la Sala d’Actes de la coo-perativa. El concert fou guiat sota la pre-sentació de les alumnes de la nos-tra escola Laura Viles i Júlia Ca-mats. Amb un guió fresc i participa-tiu, traslladaven al públic assistentcap a escenes imaginàries i ambi-ents suggeridors de les diferentsobres musicals que s’interpretaven. El repertori del concert fou inspi-rat en diferents musicals teatralscom “Mar i Cel” i “Mamma mia”, en-tre d’altres. També hi haguerenobres musicals conegudes de dife-rents pel·lícules musicals com “Thesound of music” i músiques de pel·-lícules de Disney. Els grups de cant coral, que aco-llien una setantena d’alumnes, fo-ren dirigits sota la direcció dels cor-responents professors de cant co-ral Joan Eudald i Neus Carles. Elrepertori fou també interpretat perl’acompanyament pianístic del pro-

fessor de la nostra escola AdolfGassol. Aquests concerts i intercanvisque promovem, entre alumnesd’escoles de música, formen partdel pla anual d’activitats pedagògi-ques de la nostra escola. D’aques-ta manera fructifica el treball peda-gògic i musical fet del dia a dia, amb

un concert participatiu dels alum-nes i de cara a tota la població.

Jordi Morera i NoguerolaDirector de l’Aula Municipal de

Música d’Artesa de Segre

D

30 la Palanca

TEATRE

El Grup de Teatre d’Artesa representa “Família”l Grup de Teatre d’Artesa,juntament amb lesArtesenques Actives, ens

van oferir aquest juny 3 nits d’actu-acions teatrals amb el toc de quali-tat i el saber fer a què ens tenenacostumats. L’obra no és la típica comèdia en3 actes, si bé té ensurts còmics ipicants, sinó que amb les tramoiescanviants, un poc complicades perla precarietat de mitjans, es mouenen una sèrie d’ambients d’una ma-teixa casa en el transcurs de l’ac-ció narrativa. La dinàmica en oca-sions varia deixant els actors està-tics, en “off”, mentre la il·luminacióenfoca l’acció real, guanyant enamplitud l’escenari. L’elecció del tema familiar dónamolt de sí. En principi pot semblaruna crítica ferotge a la convivènciade la família (incomunicació, en-gany, gelosia, hipocresia, enveja,indiferència...), però al final aques-ta crítica es transforma en una llo-ança a la vida familiar, quan el pro-tagonista solitari diu: “Està clar queval més estar mal acompanyat queviure sol”. Ens van agradar les escenes dela mort i la “resurrecció” de la Rosai l’espant de l’Alícia, la Carme quanenfadada li destrossa el cotxe amb

una paella alVentura il’expressivitat dela Lluna quanneteja la barba-coa o quan treusols el cap aldarrere d’un llit.També la forçadel protagonista,el Santi, queaguanta el pesde l’obra. Va estar en-certat el teló mu-sical retro queens evoca cançons perdudes en lamemòria dels anys 60 i 70. Ésl’adaptació d’un guió original cine-matogràfic i, amb tot, ens emportemla impressió –no la certesa– d’un“déjà vu” en algunes situacions. Fantàstics, com sempre, tots elsactors i actrius molt posats en el seupaper. Evidencien una recerca del’excel·lència i, deixant enrere queés teatre afeccionat, estan molt aprop de la professionalitat. En al-guns moments desapareix la ficciói sorgeix –ens fan viure– la màgiadel teatre. Cal avaluar la direcció itot l’equip tècnic que hi ha al darre-re, els canvis de tramoia, la posa-da en escena i la luminotècnia. Es-

E

perem i desitgem que amb la inau-guració del nou Casal Cultural totel treball i l’esforç artístic lluirà en-cara més.

Text: Bartomeu JovéFotos: Josep M. Espinal

la Palanca 31

PARLEN LES ENTITATS

Actes d’Artesa de Segre Solidàrial passats dies 8, 9 i 10d’abril, l’Associació Artesade Segre Solidària va pre-

parar uns actes que van tenir moltbona rebuda i molta assistència. Vam començar el dia 8 d’abrilamb una vetllada solidària i unabotigueta de productes de col·-laboració activa de la FundacióVicenç Ferrer a l’Institut deGuissona. Va ser un acte amb lec-tura de poemes i actuacions musi-cals on hi van participar alumnes iprofessors del centre. També vaassistir-hi en Sasi Kumar, que éstreballador i beneficiari en primerapersona de la Fundació Vicenç Fer-rer. El projecte estava emmarcatdins l’àrea d’eticocívica, assignatu-ra impartida per l’artesenca JoanaJiménez. Durant aquest curs,l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institutde Guissona ha realitzat tasquesd’aprenentatge i servei a la comu-nitat. La vetllada va ser tot un èxit! El dia 9 d’abril vam continuar elprograma a Ponts, on Pepi Estany

de l’AssociacióDOMISE dePonts, va organit-zar la projecció deldocumental “Elcamí dels som-nis”, que va estarpresentat pel seudirector, Joan So-ler, i per en SasiKumar. Les orga-nitzadores tambévan muntar unaparada amb pro-ductes solidaris. El dissabte 9 i eldiumenge 10 d’abril, gran estrenade l’esmentat documental a la salad’actes de la Cooperativa d’Artesa.Amb una gran assistència, tambéva estar presentat pel director man-resà i per en Sasi Kumar. Totes les aportacions rebudes entots els actes solidaris seran desti-nades a la construcció de la cinque-na escola d’en Vicenç Ferrer a l’Ín-dia.

E

Homenatge a Joan Maragalll Club de Lectures Artesencorganitzà, el passat 15 demaig i sota el títol de “Un Po-

nent Dolcíssim”, l’homenatge al po-eta Joan Maragall, del qual es cele-bra el 150è aniversari del seu naixe-ment i el centenari de la seva mort. L’acte va esta dividit en tresblocs. En cada bloc, Anton Not glos-sava part de la vida del poeta i elsrapsodes del Grup de Teatred’Artesa, sota la direcció de JoanRoca, en recitaven els poemes. Amb poc més d’una hora ens vaser possible oir poemes força co-neguts com El Cant de la Senyera,La vaca cega, La Fageda d’En Jor-dà, El Cant Espiritual, Oda nova aBarcelona o Oda a Espanya. Aquest cop els rapsodes foren EvaCendra, Carme Díaz, Vicenç Farràs,Ramon Orpinell, Dolors Palet, Neus

Puigpinós, JoanRoca i Lídia Roca,amb l’ajut inesti-mable d’en JosepManel Gil a càrrecde la llum i el so. L’acte ha estatinclòs en l’AnyMaragall 2010-2011 organitzatper la Institució deles Lletres Catala-nes i l’associacióFamília JoanMaragall i Clara Noble. S’ha dut aterme a la Dàlia Blanca gràcies a lacol·laboració de l’Ajuntamentd’Artesa de Segre, la revista La Pa-lanca, Radio Artesa, Ràdio Forada-da i l’associació d’Artesenques Acti-ves. Des del Club de Lectures volem

E

Des d’Artesa de Segre Solidàriavolem donar les gràcies a tothom!!!

D’esquerra a dreta: Anton Not, Dolors Palet, Neus Puigpinós, LídiaRoca, Eva Cendra, Ramon Orpinell, Carme Díaz, Vicenç Farràs i JoanRoca saludant Josep Manel Gil

donar les gràcies a aquestes entitatsi agrair al públic la seva assistència,ja que sense la seva participació aixòque fem no tindria sentit.

Josep M. Espinal i AubetSecretari del Club de Lectures

Artesenc

la Palanca 33

PARLEN LES ENTITATS

Adolescència i alcohol (Il)om abordar aquesttema amb els nostresfills?

El primer i l’últim que es diu enaquests tallers és que en l’educa-ció dels nostres fills hi ha d’havermolta comunicació i molt de res-pecte i d’amor. Cal intentar esta-blir límits clars i pactar i consensuaramb ells la majoria de les decisi-ons. L’adolescent per definició ésuna persona inconformista, quenecessita reafirmar-se i anar encontra de l’autoritat que l’envolta.Li agrada arriscar-se i conèixer elsseus límits. Se sent invulnerable inomés pot pensar en el present.El grup d’amics és la seva fontd’influència i el seu objectiu viurel’oci a “tope”, i ara li ha tocat viureen un món consumista. Totesaquestes característiques el fanespecialment candidat a ser con-sumidor de drogues, i entre ellesl’alcohol. L’adolescent el que busca enaquest consum és eufòria, relaxa-ció, desinhibició, augment de lasociabilitat… però no és conscientque sovint aconsegueix dificultatper parlar, per associar idees,descoordinació motora… Segons els últims estudis, l’alco-hol és la segona droga legal mésconsumida del nostre país, darreradel tabac, i la forma de consum enels joves és de tipus “destroyer”(prendre molt alcohol en poqueshores). Sembla ser que el seu con-sum no ha augmentat (60% delsjoves de 14 a 18 anys), però si hoha fet el nombre de joves que enl’últim mes “s’han emborratxat”(50%). Aquesta dada alerta perquèmostra un augment en l’exposicióal risc de molts joves. Per altra banda, molts adoles-cents creuen que seria necessari

rebre més informació sobre dro-gues, que les normes de l’adminis-tració haurien de ser més dures ique els seus pares són excessiva-ment permissius. Per tant, cal par-lar, parlar i parlar!

Com podem prevenir com apares?1. Entendre els canvis que està fentel jove: respectar els seus distancia-ments i intimitat, però cal buscarmoments comuns de trobada, activi-tats per fer junts i poder dialogar.2. Cal donar-los suport i deixar queprenguin les seves pròpies decisions.3. Cal conèixer el grup d’amics delfill, i fins i tot als seus pares.4. Si ens costa d’entendre’ns, caldistingir el que és important del queno, i deixar-los llibertat per pensar.Potser caldrà tornar a consensuarles normes.5. Cal estar atents i presents:- quan hi ha canvis d’amics i no ensels volen presentar,- si gasten excessivament diners,- si presenten els ulls vermells,- quan mostren manca de concen-tració i disminució del rendimentescolar,- quan hi ha incompliment de normes,- quan hi ha canvis en l’estat ànim:canvis d’humor, excessiva irritabilitat,posar-se sempre a la defensiva...- quan arriben de festa, cal espe-rar-los desperts i parlar-los-hi,- saber si els seu grup d’amics són“bebedors”,- cal incidir en els riscos: conduc-ció de vehicles, consum de vàriesdrogues alhora...6. Cal oferir oci estimulador i diver-sificat.

Com podem abordar el temasi sospitem que el nostre fillha consumit?1. Abordar el conflicte sense ge-

nerar-ne un altre: to de veu cordi-al però seriós, clima d’intimitat id’acceptació, buscar causes i efec-tes físics, psíquics i socials. Bus-car plegats una solució positiva: “elserrors ens ensenyen”. Intentar nocaure en els retrets.2. Esbrinar si el consum ha estatun acte aïllat o bé és una con-ducta habitual, si és només en capde setmana o si és també en dieslectius. Cal apel·lar a la confiança ia la responsabilitat del jove, inten-tant fer una valoració més global,ja que és fàcil suposar que l’abúsés la conseqüència d’altres proble-mes. Cada família és un món is’han de tenir en compte totes lesvariables que incideixen en la vidade l’adolescent.3. Els canvis de conducta i adqui-sició d’hàbits són lents. Els pareshan de reconèixer els petits can-vis positius, i continuar informantdels que són negatius.4. Treballar en les falses creen-ces sobre l’alcohol: vomitar, dut-xes fredes o un cafè disminueixenl’alcoholèmia, el problema de lesborratxeres només són les ressa-ques, l’alcohol ajuda a lligar i millo-ren les relacions sexuals, l’oli aju-da a que l’alcohol no faci tan mal... En el pròxim article parlarem decom saber si una persona és de-pendent o no, i de com actuar enles situacions de més risc. De mentre, podeu trobar mésinformació en les següents webs totinteractuant amb els vostres fills:www.educacionsenvalores.org/spip.php?article2804: “Consumocuidado. Sexo y alcohol”www.lascarasdelalcohol.com.eswww.drojnet.2http://www.ordago.net

AMPA Institut Els Planells

C

revista @ la la la la lapalanca palanca palanca palanca palanca . cat

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

Novetats

34 la Palanca

ADULTS

La princesa de jade. Premi NèstorLuján de novel·la històrica. CoiaValls. Ed. ColumnaSé lo que estás pensando. 13aedició. John Verdon. Ed. Roca Edi-torial

Les terres promeses. Premi SantJoan 2010. Joan Barril. Ed. Edici-ons 62

En terres baixes. Herta Müller.Premi Nobel de Literatura. Ed.L’Eclèctica

Lo nou diccionari lleidatà-català.R. Masip, F. Montardit i D.Prenafeta. Ed. Alfazeta

Carta al Papa d’un creient críticamb motiu de la seva visita aCatalunya. Lluís Busquets. Ed. AraLlibres

La Riera. Orígens i secrets de lafamília. Les receptes del restau-rant. Ed. Cossetània Edicions

501 llocs de silenci que has deconèixer abans de morir. CecíliaLorenzo. Ed. Ara Llibres

NOVEL·LA JUVENIL

El cementiri sense làpides i al-tres històries negres. NeilGaiman. Ed. Estrella Polar

INFANTIL

Naruto. Aquells que es posen enmarxa. Volum 39. MasashiKishimoto. Ed. GlématLes tres bessones. Veig veig.Roser Capdevila. Ed. Cromosoma

En Jim Botó i en Lluc el maqui-nista. Michael Ende. Ed. La gale-ra.

DVD

- Invictus- Cinco días en Saigón- Malditos bastardos

DVD INFANTIL

- Los mundos de Coraline- Vicky el vikingo

GUIES DE VIATGE

A la biblioteca disposem d’un am-pli ventall de guies de viatge, tantde Catalunya, com d’Espanya,Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica. Aquíen teniu un petit recull.

CATALUNYA:- Guia d’establiments de turismerural ’10. Ed. Generalitat deCatalunya- Guia d’hotels ’10. Ed. Generali-tat de Catalunya- Guia de càmpings ’10. Ed. Ge-neralitat de Catalunya- El camí de Sant Jaume del Portde la Selva - Sant Pere de Rodesi de la Jonquera. Ed. Generalitatde Catalunya- El camí de Sant Jaume deMontserrat a Alcarràs. Ed. Gene-ralitat de Catalunya- Col·lecció Els millors racons deCatalunya amb automòbil: Terres

la Palanca 35

Biblioteca Joan Maluquer i ViladotC/ Escoles, 6

25730 ARTESA DE SEGREbiblioteca.artesadesegre@gencat.cat

Tel: 973400754http://

bibliotecaartesadesegre.blogspot.com

De dilluns a divendres: de 16:30ha 20:30hDissabte: de 10h a 13h

Préstec de llibres, revistes iaudiovisuals

Servei d’internet i multimèdiaConnexió Wi-Fi

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

- Mapes comarcals de Catalunya.Escala 1:50000. Totes les comar-ques. Ed. Generalitat de Catalunya

ESPANYA:- Los mejores castillos deEspaña. Mª Pilar Queralt del Hierro.Ed. Everest- El camino del Cid. Ed. El PaísAguilar- Alojamientos monásticos deEspaña. 143 posadas para elalma, lugares de reflexión para

ACTIVITATS BIBLIOTECA- Divendres 24 de juny, Reunió Club de Lectura d’Alentorn. Parla-rem del llibre El criteri del cretí. Un viatge al món dels perjudicis isobrevaloracions de Jordi Souto.- Dilluns 27 de juny, Obrim el Biblioparc, com sempre a la Pl. Ajunta-ment de 7 a 9 del vespre.

NOU HORARI D’ESTIUDel 15 de juny al 15 de setembre

Matins: dimarts, dimecres i divendres de 9:30h a 13:30hTardes: dilluns i dijous de 16:30h a 20h

de l’Ebre, Val d’Aran, Vallès,Pirineu, Penedès, CatalunyaNord, Montseny, Garrotxa i Ripo-llès, Costa Brava, Empordà i elPla de l’Estany, Costa Daurada,Barcelona i els seus voltants,Catalunya Central, Cerdanya. Ed.RACC, Edicions 62 i la Vanguardia

encontrarse consigo mismo.Javier de Sagastizábal. Ed. Everest- Guía Michelin. España yPortugal 2009. Hoteles yrestaurantes

DVD:- Rutas de España: El Camino deSantiago, la Vía de la Plata, la rutadel castellano, La ruta delQuijote, el Camino del Cid, AlÁndalus, la Vía Augusta, laEspaña insular. Ed. Planeta- Guías turísticas por el mundo:Méjico, Rio de Janeiro, NuevaYork, las Vegas, Beÿing, Tokio,Estambul, Roma.

la Palanca 37

FA 25 ANYS

Maig de 1986l II Congrés Internacional dela Llengua Catalana té for-ça protagonisme en dife-

rents seccions de la revista, com nopodia ser d’altra manera, ja que unade les funcions de La Palanca ésla promoció de la nostra llengua. PORTADA. El muntatge de por-tada ens recorda la celebraciód’aquest important congrés que vatenir lloc aquell 1986. EDITORIAL. També l’editorial ésfa ressò d’aquest congrés. Comen-ça fent una mica d’història, des deprincipis del s. XX, respecte a lanormalització de la nostra llengua,i acaba plantejant algunes pregun-tes, com per exemple: “I tu que faspel català?” LOCAL. En la Informació Muni-cipal es publica la relació de factu-res i de llicències d’obres (nomésun parell) del mes de març. En el Noticiari Local hi trobem:la nova junta de la Dàlia Blancaencapçalada per Mingo Sabanéscom a president, les contribucionsespecials per a l’enllumenat públicde la zona del Camp de Futbol, lainstal·lació d’una cabina de laONCE a la Pl. Progrés, la declara-ció com a zona de muntanya deVilanova de Meià, les gelades del’abril, l’inici de les obres d’amplia-ció d’abastament d’aigua, la inter-posició d’un recurs contenciós ad-ministratiu per part de l’Ajuntamentcontra la Confederació Hidrogràfi-ca de l’Ebre en relació a l’embas-sament d’aigua al Canal d’Urgell,l’adjudicació de l’enllumenat públicde la Ctra. d’Agramunt i la sentèn-cia judicial contra un veí d’Artesaper escàndol públic. COMARCA. Jaume Armengolens informa de la finalització d’uncicle de conferències sobre salut aForadada. Ferran Sánchez Agustí en laseua secció Des del Mirador delMontsec, acaba l’article començaten la revista anterior: Avui carrete-res: la marginació de les nostrescontrades (Ii). Per altra banda, in-

forma de la localització d’una vin-tena de tombes excavades a laroca, a prop de Vernet, en l’articleUna necròpolis al terme d’Artesa deSegre. També s’informa en aquesta sec-ció d’un dinar de germanor a Seróque reuní 150 persones, de l’inicid’un curs sobre informàtica aVilanova de Meià, de la mort en ac-cident de Mn. Xavier Prilló en tor-nar d’una reunió sobre colònies aSanta Maria i de diverses obres aAlentorn, Baldomar, Colldelrat,Collfred i Montargull.

Finalment, aquesta secció es faressò de la presència de personesdel municipi a les llistes de les Elec-cions Generals: Jaume Cardona(UDC) al Senat, Jaume Farrando(PSC) i Benet Tugues (ERC) alCongrés. CAMP. Es publica un article queexplica les assemblees ordinària iextraordinària de la Cooperativa delCamp, d’on sortí el nou ConsellRector, presidit per Pere Serra. Amés, s’informa de diversos temesd’interès per al sector, entre lesquals una línia d’ajuts per a l’api-

E

38 la Palanca

FA 25 ANYS

LA FITXA

Número: 53Data: maig de 1986Preu: 100 ptes.Pàgines: 24

cultura. MODA. La redacció ens informade la presentació de moda en per-ruqueria a Lleida a càrrec del grupAvanç Moda, en el qual hi havia laperruquera artesenca M. DolorsPortillo. Algunes noies de la desfi-lada també eren d’Artesa.

INFORME. Una llengua, un po-ble era l’eslògan del Il Congrés dela Llengua Catalana. En aquestasecció es reculen un parell d’arti-cles que parlen del Congrés, und’Andreu-Carles Vega, secretari depremsa de la Comissió Territorial deLleida, i l’altre de F.S.C. ENTREVISTA. Porta per títolEmotiu homenatge a Lluís Xandridels seus exalumnes. I és que l’en-trevista es va fer gràcies a aquest

acte que reuní uns 160 exalumnesde l’antiga Acadèmia Balmes. Larevista destaca aquesta frase: “Lameva millor satisfacció era quanpodia posar a un alumne: Te felici-to, sobresaliente”. TEATRE. La secció deixa cons-tància de l’èxit de la representacióde l’obra “Momo” a càrrec del grupde teatre de l’Institut de FPd’Artesa. ESPORTS. La secció explica labona temporada del Club d’EscacsArtesa, ja que 7 dels seus 10 juga-dors van aconseguir l’ascens decategoria. IMATGES D’AHIR. Dues imatgesde l’entrada a Artesa per la Ctra.d’Agramunt, una del moment i l’al-tra d’uns 50 anys enrere, serveixenper comprovar les diferències ambel pas del temps. CULTURA. S’informa dels dife-rents premis del Concurs Fotogrà-

fic organitzat pel Club de Lecturesi el Museu del Montsec. En desta-ca Jaume Gaset amb 4 premis. Per altra banda, l’Institut de FPd’Artesa va participar en una trobad’instituts a Mollerussa: “La Festade la FP”. DE LA VELLA ARTESA. Brunetd’Artesa continua amb L’auca delnostre poble, 1900-1936 (II), curio-sa descripció de personatgesartesencs de l’època. CARTES A LA REDACCIÓ. Unparell de cartes sense signar ensinformen d’actes que van tenir lloca Artesa. Primer, la XIX Trobada deCorals Infantils de Catalunya quereuní 12 corals i més de 400 canta-ries el 13 d’abril a la localitat. Lasegona carta fa referència a la in-terpretació de la cançó “Una veu pelmón”, amb motiu del II Congrés dela Llengua Catalana, arreu delsPaïsos Catalans el 30 d’abril a les8 del vespre. A la Pl. Ajuntament escongregà força gent per cantar-laamb l’Orfeó Artesenc i la Coral In-fantil Brots d’Il·lusió. HUMOR. Com és habitual, unparell d’acudits dels populars per-sonatges Quimet i Cosme tanquenla revista.

Juny de 1986ot i que la notícia de la por-tada va ser tot un esdeveni-ment pel municipi, a les pà-

gines interiors trobem molt poquesreferències a les eleccions, proba-blement per ser pocs dies abans deltancament de l’edició. PORTADA. Jaume Cardona, al-calde d’Artesa, era escollit senadoren les Eleccions Generals i la por-tada no podia ser una altra. EDITORIAL. L’editorial, Elecci-ons i seleccions, contrasta dos es-deveniments ben diferents: leseleccions i el Campionat Mundial deFutbol de Mèxic. També fa referèn-cia, però, a la mala collita per la se-quera i a la Festa de Sant Joan. LOCAL. La Informació Municipalrecull la relació de factures del’abril, les llicències d’obres i d’ober-

tura d’establiment del mateix mes il’obertura del servei de préstec dela Biblioteca Municipal. Entre altres coses, el Noticiari Lo-cal ens informa sobre diferents obres:l’aprovació del projecte per a resta-blir la zona de La Palanca, el desen-volupament de l’obra de les voreresde la Ctra. de Ponts, la finalitzacióde la pavimentació dels passadissosi encintat del cementiri. COMARCA. A Des del Miradordel Montsec, Ferran Sánchez Agus-tí conclou la seua visió del desen-volupament de les comunicacionsa les nostres contrades a Avui car-reteres: de la marginació al canvi(III). En aquesta ocasió també par-la del tren de la Pobla. A Foradada, Jaume Armengolens parla de la celebració de la

Festa de Sant Urbà i explica elsdetalls de la tradició de la coca. L’article Ajuts per al benestarsocial en zones rurals informa delsdetalls del decret de convocatòriad’aquests ajuts. J.M.S. exposa els motius pelquals la Donzell d’Urgell (pobleagregat a Agramunt), a través dela Junta de Veïns, va demanar ladeclaració de monument històrico-artístic degut a la conservació deles característiques medievals. CAMP. La Comunitat de Regantsd’Artesa, Montsonís, Collfred iVilves fa públics els comptes de1985 i el pressupost de 1986. INFORME. La secció fa un am-pli reportatge del 2n Concurs Foto-gràfic d’Anya. A més de publicar-ne íntegrament les bases, fa un

T

la Palanca 39

FA 25 ANYS

LA FITXA

Número: 54Data: juny de 1986Preu: 100 ptes.Pàgines: 24

recorregut per la biografia artísticade Sergi Mas, autor de l’obra deceràmica (6 kg) que serà el premiextraordinari del concurs i que re-produeix els gravats rupestres deMas d’en Olives. HISTÒRIA. Un article sense sig-nar ens introdueix en la història del

municipi d’Alòsde Balaguer. VACANCESD’ESTIU. Enaquest pàginas’informa delServei de Colò-nies de Vacan-ces d’Urgell pelque fa al Amicsde la Natura(Salgar) i a CalPetit (Argente-ra). MÚSICA. L’ar-ticle VII Aplec deCorals és la crò-nica de la Troba-da de Corals de laZona Nord deLleida que tinguélloc a Artesa el 15de juny amb laparticipació de 9agrupacions co-rals. IMATGESD’AHIR. La sec-ció ens ofereix

dues fotografies (una del moment il’altra antiga) del rentador de la secla. OPINIÓ. Jesús Martí i Fernàndezsigna l’article La lingüística en la so-cietat, en el qual reflexiona sobrediferents aspectes en relació ambles llengües, com ara el respecteals dialectes i la normalització del

català. CULTURA. Llegir revistes, signatper T. Serentill, responsable de laBiblioteca Municipal, és una rela-ció de publicacions que es podientrobar a la biblioteca. DE LA VELLA ARTESA. Segura-ment per qüestions d’espai, pocs sónels personatges que Brunet d’Artesaens presenta aquest mes a L’aucadel nostre poble, 1900-1936. LOCAL. Reapareix aquesta sec-ció amb l’article Necrològica, signatper Josep M. Martínez, el qual fauna glossa de la vida de tres mos-sens relacionats amb Artesa, tras-passats tots ells en el breu períodede 3 setmanes: Mn. FrancescSabaté, Mn. Xavier Prilló i Mn.Agustí Bernaus. Acaba l’article ambla publicació d’un poema d’aquestdarrer: El rellotge de la meva vida. HUMOR. Un parell d’acudits so-bre política dels personatges Quimeti Cosme tanquen una vegada mésel contingut de la revista.

Ramon Giribet i Boneta

Dates arecordar

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no es tornaràa renovar el DNI a l’Ajuntament d’Artesa de Segre.Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 29 de junyArtesa de Segre: dimecres 29 de juny (només encasos molt justificats, que no puguin anar directa-ment a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels ob-jectes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

la Palanca 41

IN MEMORIAM

Senzill, humil, professional, honest i íntegre

La Marina de cal Giribet ens ha deixatSemblava que no ens havia de deixar mai, que sempre estaria entre nosaltres,però la Marina de cal Giribet ens ha deixat. I ho ha fet de la mateixa maneracom va viure: sense fer gaire soroll. Marina Boneta i Feliu era de Vilanova de Meià i artesenca d’adopció. Primerva ser filla, néta i germana. Després, esposa del Ton (de Lluçars), mare de 4fills, padrina de 6 néts i besàvia de 3 besnéts. Va ser també tia, cosina, cunya-da... I a més, amiga, bona veïna i, fins i tot, consellera. Per damunt de tot, però,va ser una dona senzilla, profundament creient i mestressa de casa amb lle-tres majúscules. Ens ha deixat amb gairebé 96 anys i, amb excepció dels últims dies, ambuna qualitat de vida francament envejable. Des de fa anys, havia fet de casa

seua el seu palau, la seua fortalesa, i sortia molt poc. Va ser, però, la seua decisió. Ens hem acomiadat d’ella amb l’enorme tristesa i el gran buit que et deixa la mort d’una persona estimada,però reconfortats tot pensant en aquesta llarga vida que ha tingut, sempre envoltada de gent que l’estimava. Lapena més gran, que va sofrir en silenci, va ser la de veure marxar un fill abans que ella. A ella li tocava; al nostregermà Joan, no. Volem donar el nostre més sincer agraïment a totes aquelles persones que, sigui de forma personal o anivell professional, li heu fet costat al llarg de tants i tants anys. Ella n’estava molt de tots vosaltres. Moltesgràcies a tothom.

La família

Sempre hi ha un endemà... eren paraules que formaven part del vocabulari delteu esperit lluitador. I avui és l’endemà de l’últim dia de 38 intensos anys. Enrealitat tota una vida, injustament curta, però plena de vivències, d’experiènci-es, d’esforç i també d’èxits personals. Esportista, assidu d’infinitat de curses atlètiques, vies verdes… Amant con-fessat de la natura, anys enrere a la muntanya, a la neu, al riu, primer a Puigcerdài després a la Seu i ja en el darrer moment a Tortosa, el teu últim destí com agran professional de la Unitat de la Policia Científica dels Mossos d’Esquadra,on es complau haver conegut tants i tants companys i amics que t’estimaven ireconeixien la teva vàlua. No podem acabar sense recordar tots els moments d’infantesa, adolescèn-cia, joventut... que al llarg de la teva vida has gaudit a Anya, i on ara has iniciataquest darrer viatge, el que t’ha portat a la glòria que t’has guanyat amb les

teves accions i atencions amb tothom. Els que hem pogut gaudir de la teva companyia hem descobert unFrancesc senzill, humil, honest, gran professional, que estimava la seva professió i immensament íntegre, querepresentava un exemple a seguir. Has deixat una forta empremta, Sisco, tato... Has marxat, sí, però en l’ànima de tots aquells que hem pogutestar al teu costat i gaudir de la teva companyia ens queda un gratificant record, tota una història de sensaci-ons, anècdotes, experiències i aquestes paraules teves: “Gaudeix de cada moment que t’ofereix la vida”. Tu hovas saber fer i així ho vas voler compartir amb aquells que t’estimaven, que t’estimen. Tenies raó, sempre hi ha un endemà, l’esperança del demà que sempre va ser la teva senyera vital i la que,de ben segur, vols que ara enarborem tots plegats.La família Brovia-Capell vol agrair a tots els familiars i amics la seva assistència al comiat d’en Francesc, aixícom donar també les gràcies als veïns d’Anya.A tots ells, MOLTES GRÀCIES.

Els que fem possible La Palanca volem expressar el nostre més sentit condol al company Ramon Giribeti Boneta, i a la seva família, per la pèrdua de la seva mare Marina

Nota de Condol

42 la Palanca

CARTES A LA REDACCIÓ

En quin món vivim?ctualment es fa difícil i com-plicat donar un sol adjectiuque pugui definir la forma de

vida dels humans a la Terra. Per una banda, tenim personesque treballen per viure i, per unaaltra, d’altres que viuen per treba-llar. Només és una diferència de lesmultituds que podem donar i trobaren la nostra espècie, perquè, perestrany que a alguns els sembli, somtots de la mateixa, vivim tots al ma-teix planeta i tenim els mateixos an-tecedents, l’homo sapiens sapiens. És evident, però, que no somiguals. No podem trobar una rèpli-ca idèntica a la nostra. Cadascú téla seva genètica, la seva forma depensar, d’actuar i reaccionar. Peròsom una societat molt més homo-gènia del que ens pensem. Qual-sevol informació resulta importanti, segons com s’hagi transmès o deltema que tracti, ens pot resultarmés o menys interessant. Però somvertaderament capaços de destri-ar el que realment és o no impor-tant, del que hauríem de parar aten-ció i del que no? Molts de nosaltressom susceptibles i ens deixem gui-ar per modes i corrents que no te-nen ni fonaments ni bases racio-nals, però, tot i això, en som parti-daris. Ens unim a corrents revolu-cionaris, fem actes (accions) que,en certes ocasions, no en sabemni el perquè, solament creiem queens és partidari o que resulta grati-ficant fer-ho... Vivim en un món enel qual el control de la nostra mentsuposa una evolució, estancamento degradació de la societat. Somnosaltres, els que estem vivint actu-alment, els qui decidim i decidirem elfutur dels nostres descendents i, qua-si bé, del planeta sencer. Solament, és per posar-ne unsexemples que, per a mi, són forçaclarificadors pel que fa a actuaci-ons irracionals. Molta gent beu al-cohol i fuma i, fins i tot, alguns pre-nen drogues il·legals (si més no, alnostre país), però en preguntar-losel perquè, observem respostes poc

aclaridores, il·lògiques i sense unmotiu ferm. Parlant en majories, molts jovesrelacionen sortir de festa amb alco-hol i drogues. Jo puc assegurar quehe sortit alguns cops de festa ambels meus companys i sense la ne-cessitat de prendre’m substànciesestupefaents, ni alcohol ni tabac m’hohe passat la mar de bé, he estat ca-paç de gaudir-ne; però això és el queens han fet creure, o bé és una “pe-tita” moda que s’ha arrelat en la so-cietat actual, igual que moltes d’al-tres. Però què ens aporta veritable-ment de positiu? Si ens ho parem amirar d’una forma objectiva, tot aixòno ens serveix de gran cosa, tot i que,si és per nodrir l’economia actual, elsinteressos del govern, llavors és for-ça possible que puguem observar-ne alguna utilitat. Ara bé, els mals decap, els mals de panxa, els càncers,l’addicció, la pol·lució... tots els pro-blemes que en sorgeixen, el governno pot fer-los desaparèixer tan fàcil-ment, no és una simple moda quees pugui esborrar com si res, això jaho deixen en mans de cadascun. Enel moment que ens deixem dominarper aquests corrents, per aquestesmodes sense sentit, ja no som ple-nament capaços de poder observarla realitat, el que ens convé, de for-ma objectiva i coherent. Llavors, somun més d’aquesta teranyina social. Un altre gran tema al qual ferreferència és la crisi econòmicaactual, encara que jo prefereixoparlar de crisi, globalment, en latotalitat de la paraula. Estem centrant la nostra vista, engran majoria, en els diners, l’econo-mia, però hi ha d’altres temes queresulten ser de gran importància i alsquals no donem la suficient atencióque requereixen. Som quasi bé set mil milions d’ha-bitants i solament alguns es veuencapaços de dir que hi ha superpo-blació, un terme de gran debat, peròpoc debatut. Un altre greu problema és el sub-desenvolupament que molts països

i regions sofreixen, encara ara, enel segle XXI; i segurament, cosaque moltes persones pensem, ésque alguns beneficiaris ha d’haver-hi d’aquesta situació. Després, com a temes més actu-als, tenim la controvèrsia entre lesenergies renovables i les altres for-mes de produir energia, com el pe-troli; i també tenim, en termes gene-rals, el tema de la contaminació. Peròno ens enganyem, les arrelsd’aquests problemes som nosaltresmateixos, els humans. Nosaltres ensaprofitem de la greu situació que so-freixen les persones que amb proufeines poden menjar i subsistir, somnosaltres qui produïm els gasos con-taminants que afecten la capa d’ozói, a la vegada, provoquen un augmentde temperatura global; i també somnosaltres qui dia rere dia donem l’es-quena a aquests problemes i en pro-voquem de nous. Però, mentrestant, milions depersones estan vivint en condicionsprecàries, treballant dia i nit amb un“salari” que, amb prou feines, elspermet subsistir; d’altres, una mi-noria, estan neguitosos perquè noacaben de decidir el xalet en el qualpassaran el cap de setmana. Envers totes aquestes problemà-tiques i moltes d’altres que hi ha,nosaltres preferim parlar de la crisieconòmica que, segons diuen, ensenvaeix. Les persones adultes, amb unacerta experiència en la vida, m’handit que encara em queda viure iveure molt, que encara no sé el queés guanyar-me la vida, haver detreballar per poder menjar i poderviure. Tot això és cert, però no calviure-ho per ser capaç de poderveure que la Terra, i en ella la raçahumana, comença a degradar-se idirigir-se a un final proper. I és queels humans acostumem a reaccio-nar quan el perill és imminent o bé,i encara pitjor, quan ja ha passat aalgú o a algun territori. Però, tal icom prediuen historiadors, cientí-fics, investigadors... d’aquí uns

A

la Palanca 43

CARTES A LA REDACCIÓ

anys, ens veurem immersos en ungreu problema, del qual no en sa-bem les magnituds concretes, peròsí que serà catastròfic. Per poder convalidar-ho, última-ment estan passant força catàstro-fes que ens fan adonar del perills enels quals podem arribar a topar, i ensmostren que encara ens queda moltper descobrir i per avançar, que nopodem controlar la natura ni (això jaés opinió pròpia i personal) ella haestat creada per a nosaltres, per aextreure-li el màxim rendiment, pera explotar-la tant i com a nosaltresens vingui de gust, perquè fer-ho i,més ben dit, intentar-ho d’aquestesmaneres tan brusques, té un preu:El tsunami que va provocar la graninundació d’Austràlia i els terratrè-mols del Japó van provocar greusdanys i moltes pèrdues humanes, ala vegada que varen provocar granpànic arreu. En aquell moment, tantrics com pobres es van veure sob-tats per aquells desastres naturals,no hi va haver distincions. Hem fetgrans avenços científics i tecnològics,però més es podria avançar si fós-sim una societat ben configurada iben avinguda, però, sembla ser, queaixò queda a molts anys llum de lanostra espècie, en la qual, cadascúmira pel seu benefici propi i, sobre-tot, econòmic. Així, les persones som capaces dequalsevol cosa per aconseguir elpoder, els diners i d’altres coses queens fan allunyar del que ens separade la resta d’animals, del que haurí-em de ser, persones racionals i unxic sentimentals. Hauríem de pensarles actuacions, si més no, les de granimportància, abans d’actuar. Haurí-em d’estudiar les variables i els di-versos avantatges i inconvenientsque aquestes poden tenir. Però, enmoltes situacions, només hi ha unavariable a tenir en compte: els diners,que, a la vegada, pensem que apor-ten poder. En algunes situacions, mentremostrava els meus ideals en cer-tes converses, m’han consideratcom una persona utòpica i solamentdesitjo el millor per a nosaltres i pera la Terra. No m’agrada moure’m per

interessos econòmics, en prefereixouns de globals i comuns, i aquests,per a mi, són el progrés, la felicitat ila cura del medi ambient. Són, real-ment, uns mals interessos, o són sim-plement uns interessos que, actual-ment, no interessen? Ara, però, sembla ser que comen-ça a preocupar una mica el tema deles energies renovables i la conser-vació del medi ambient, de labiodiversitat i, en conjunt, del plane-ta. Jo, personalment, agraeixomoltíssim a totes aquelles personesque intenten tenir-ne cura i fan el queestà a les seves mans per conser-var la Terra, casa nostra, perquè enella hi vivim tots i, en ella, hi vàremnéixer. Se’m fa difícil de comprendrecom les persones no saben valorarla sort que tenim, pel sol fet de poderexistir. No entenc com molta gentprefereix destruir un territori en comp-tes d’observar-lo pacíficament, veientla grandesa i variabilitat de la natura,esdevinguda en milions i milionsd’anys d’evolució, plasmats, en part,en nosaltres, uns animals que estemdestruint tots aquests anys d’histò-ria, tots aquests progressos naturals.Em faig creus de com estem tractantla Terra, fins i tot de com ens estemtractant entre nosaltres. No sé ben bé com acabarem, des-conec moltes de les variables possi-bles per avançar en un bon camí, iencara més en el camí correcte, peròsi no les intentem buscar, si no anemtots a una, tot apunta a un final forçatràgic. Com a últim tema que voldria es-mentar, i que considero força impor-tant, és el del patró de persona en elqual ens agradaria basar-nos, és adir, en els diversos models de perso-na que els joves i no tan joves pre-nem com a pauta. És possible que sigui jo qui en tin-gui una visió errònia sobre tot això,però tinc la sensació que moltes per-sones desitjarien poder arribar a sercom aquelles que disposen de granssumes de diners i propietats, peròque, a la vegada, no han hagut detreballar ni fer esforços per aconse-guir quelcom que volien i desitjaven,la majoria de les quals no mereixien

obtenir. Però, moltes d’aquestes per-sones, no crec que hagin aconseguitel plaer de contribuir en molts aspec-tes importants de la societat. És aquí on jo crec que resideix elproblema que volia recalcar i aquestés que, molt possiblement, no sabemvalorar correctament les personesque realment ho mereixen. Aques-tes, si més no, per a mi, haurien deser els homes i les dones que, real-ment privilegiades, permeten feravançar la societat, treballant i dedi-cant temps a la Ciència, la Tecnolo-gia, la Cultura, l’Educació i d’altresàmbits en els quals, amb un paperprimordial, la intel·ligència i l’esforçes veuen recompensats. I aquestespersones són moltes, i passen des-apercebudes en la societat, però, ala vegada, nosaltres no ens adonemde la seva gran contribució diària. Però bé, mentrestant tot això pas-sa i no deixa d’influir-me, jo, un jovede 18 anys acabats de complir, esticintentant i fent un gran esforç perescriure aquest text, el qual esperoque, amb una correcta estructura iamb suficients motius i amb exem-ples prou convincents, desitjo que usagradi i us pugui fer reflexionar. I, a la vegada que jo intentocontribuir, a la meva manera, a mi-llorar el món en el qual vivim, d’al-tres persones, també s’hi esforcendonant el màxim de les seves for-ces i treballant durament per ferrealitat el somni d’una societat mi-llor. Encara que, llavors, a la vegadaque penso en aquesta gent, recordoque, d’altres persones, els donenl’espatlla, i el problema està en quèaquests són la majoria, són els quedesitgen els diners i el poder per da-munt de qualsevol altra cosa. Però no ens rendirem, no ho fa-rem. Passi el que passi cal pensarque tenim una causa molt justa, unagran fita per la qual lluitar. Per finalitzar, us diré que ara ésquan m’adono que alguns hem as-solit el vertader plaer de ser humansi espero que la resta puguin arribar-hi, perquè fins llavors, tenim un deu-re a complir.

Ivan Balagueró Masanés

la Palanca 45

22è Premi de Narrativa Breul diumenge 29 de maig, a les13h, al local de la DàliaBlanca, va tenir lloc l’acte de

lliurament de premis del 22è Premide Narrativa Breu d’Artesa deSegre. El lliurament de premis va comp-tar amb la presència de l’alcaldeMingo Sabanés; acompanyat deVicent Font, president del ConsellComarcal, de Jordi París, regidorde Cultura i Educació; i de Josefi-na París, responsable de la Biblio-teca i coordinadora del certamen.Els tres primers en funcions d’al-calde, president i regidor respecti-vament. L’acte va ser presentat per AntonNot i va comptar amb la interven-ció de l’escriptora Marta Alòs queva parlar sobre l’escriptura i la lectu-ra, convidant tots els participantsa no defallir i, premiats o no, a se-guir escrivint. Per altra banda, fouamenitzat amb l’actuació del jovepianista Bernat Giribet que va in-terpretar, entre d’altres peces, unacomposició seva: Poema en blau. Després es va procedir a la lec-

E

tura de l’acta del Jurat i al lliuramentdels premis i accèssits. En aques-ta edició, els guanyadors han es-tat: Noa Solé de Mollet del Vallès,en la 1a categoria; Núria Portad’Artesa de Segre, en la 2a cate-goria; Judit Algué d’Artesa deSegre, en la 3a categoria; MartíCasal de Barcelona, en la 4a cate-goria; Laura Ripoll d’Agramunt, enla 5a categoria; Mireia Toda de Ri-era de Gaià, en la 6a categoria; iMaurici Capdet de Barcelona, en la

7a categoria. Els premis van consistir en lotsde llibres i obsequis per a les tresprimeres categories i premis enmetàl·lic, que anaven des dels100 euros de la 4a categoria finsals 500 euros de la 7a. Tots elsaccèssits van rebre lots de llibresi obsequis.

Text: La PalancaFotos: Josep M. Espinal

L’acte va ser presentat per Anton Not Intervenció de l’escriptora Marta Alòs

NARRATIVA

46 la Palanca

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Mes d’abrilSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (7 d’abril de 2011) iextraordinari (26 d’abril de 2011)Absències: Jordi París (ERC),Domènec París (CiU) i SalvadorMaluquer (CiU)

S’aprova el reconeixement de crè-dit número 1/2011 per un import de165.020,35 euros.A favor: 4 vots (ERC)Abstencions: 6 vots (4 CiU + 2 PSC)

S’aproven, per unanimitat, les cer-tificacions d’obra següents:- Certificació núm. 7, per 48.762,16euros, de l’obra “Xarxa de saneja-ment i adequació dels entorns dela carretera d’Alentorn”, realitzadaper Promalos-Olsina SL.- Certificacions núm. 3, per 13.109,64euros, i núm. 4, per 86.317,57 euros,de l’obra “Escola de Música”, realit-zada per Carrers i Obres SL.- Certificació núm. 4, per 45.126,30euros, de l’obra “Pavimentació delscarrers Sant Joan i Carnisseries”,realitzada per Construccions ToniClotet SL.- Certificació núm. 3, per 6.357,00euros, de l’obra “Equipar un pou decaptació d’aigües subterrànies iconducció fins al dipòsit existent alnucli de Comiols”, realitzada perInstalaciones y Proyectos deVanguardia SL.

S’aprova, per unanimitat, prorrogarel contracte de prestació del Ser-vei de manteniment, neteja i vigi-lància en les instal·lacions del Pa-velló Poliesportiu, subscrit amb elSr. Ricardo Zamora Palacios fins eldia 10 d’octubre de 2011.

S’acorda, per unanimitat, aprovarinicialment l’Ordenança número 33reguladora dels fitxers que conte-nen dades de caràcter personalgestionats per l’Ajuntamentd’Artesa de Segre.

S’acorda, per unanimitat, aprovar

l’acta de les operacions de delimi-tacions entre els termes municipalsde Ponts i Artesa de Segre del dia24 de febrer de 2011, lliurada pelstècnics de la Direcció General d’Ad-ministració Local i l’Institut Carto-gràfic de Catalunya i signada pelsrepresentants dels ajuntaments.

S’aprova, per unanimitat, donar pervàlid el sorteig electrònic i nome-nar com a integrants de les MesesElectorals de les eleccions locals,a celebrar el proper 22 de maig, alsmembres, titulars i suplents quehan resultat elegits en el sorteigefectuat.

JUNTES DE GOVERN(ordinària de 14 d’abril)

S’acorda aprovar les relacions defactures majors de 120,20 eurospendents d’aprovació, correspo-nents a l’exercici comptable 2011,per un import de 257.420,83 euros.

S’acorda aprovar el conveni de col·-laboració entre la Diputació deLleida i l’Ajuntament d’Artesa deSegre pel traspàs de la carreteraLP-9132a - Travessera d’Alentorn,amb una longitud de 1.090 m.S’aproven les següents llicènciesd’obres:- A Construccions del Segre i la No-guera, en representació de PereSala, per condicionar la porta del ga-ratge, de l’immoble situat a la Ctra.

de Ponts 61, Artesa de Segre.- A Maria Méndez González, per re-parar esquerdes de la façana de l’im-moble situat al C/ Riera s/n,Baldomar.- A Josefina Llorens Riasol, per can-viar la banyera per plat de dutxa, irajoles de terra i parets de bany, del’habitatge situat a la Ctra. de Ponts40, Artesa de Segre.- A Judit Jou Llorens, per repassarteulada, ficar Onduline per goteres,canviar teules, repassar les sordesde les vores, de l’immoble situat alC/ Fassina 1, Artesa de Segre.- A Jordi Ros Roig, per estucar ambmonocapa acabat raspat, incloentmallatex en els possibles canvis dedilatació i cantonera de color, sò-col d’un metre en acabat raspat,amb la corresponent bastida del’immoble situat a la Ctra. de Tremp43, Artesa de Segre.

S’aprova la pròrroga de llicènciad’obres a Àngel Ribó Berengueres,en representació d’Emilio RibóBerengueres, per iniciar les obres demodernització, ampliació, canvi d’ori-entació productiva i legalització d’unaactivitat ramadera existent, situada alpolígon 16, parcel·la 22 de Comiols,concedida per decret 193/2009 dedata 18 de desembre.

S’acorda autoritzar la connexió a laxarxa d’aigua potable a Jeová Pi-res da Fonseca, per l’habitatge si-tuat al C/ Enric Granados 4 2n 3a,Artesa de Segre.

S’acorda atorgar una subvenció de12.432,07 euros a la Junta Veïnal deBaldomar com a aportació municipaldel 10% a les obres realitzades.

INFORMES D’ALCALDIA

La Fundació Esclerosi Múltiple pro-posa realitzar la campanya “Mulla’t”d’aquest any 2011 el dia 10 de juliol.

Eva Maza i Batlle

la Palanca 47

DES DE L’AJUNTAMENT

PintadesA la imatge es pot veure la forma comalguns ciutadans volen manifestar lesseves idees, fent pintades al mobili-ari urbà i, en aquest cas, l’edifici dels

Nova xarxa d’alta tensióLa nova xarxa d’alta tensió entreTudela i el Polígon Industrial el Plaaconsegueix duplicar la potènciaactual d’abastament a Artesa deSegre i disposard’un nou socorsamb equips telecomandats a dis-tància, que en cas d’averia mini-mitza la durada de la mateixa. Els treballs han consistit en laconstrucció de quasi 4 km de novaxarxa de 25.000 volts, que escomplementen amb una maniobra

intermitja i l’electrificació amb trestransformadors dins de la zonaper on transcorre la instal·lació,per tal de revitalitzar la zona ruralentre el polígon i Tudela. La nova línia forma part del plaestratègic de millora del municipid’Artesa, conjuntament amb lamodernització de les instal·lacionsexistents del polígon en direccióa Agramunt i que es troben en trà-mits d’expropiació forçosa, dona-

da la impossibilitat d’arribar a unacord amb una de les propietatsde les finques afectades. Aquestes millores han estat pos-sibles gràcies a la insistència del’Ajuntament per tal de poder donarresposta a la demanda elèctrica enconstant augment. La inversió ha estat de 350.000euros, a càrrec d’Endesa Distribu-ció Elèctrics SLU, i la infraestructurava entrar en servei el 5 de juny.

Fira i Festa MajorPodeu consultar els següents temesde la Fira o la Festa Major trucant al973400013 (extensió 031 o 032) obé a www.artesadesegre.cat:Fira de Sant Bartomeu:- IV Concurs Fotogràfic Fira de Sant

col·legis electorals de les passadeseleccions municipals. Encara hi ha hagut algunes pinta-des més: al C/ Tarragona, al C/B ar-

Bartomeu- 3a Mostra d’artistes locals- 4rt Concurs d’aparadors- Concurs de productes estranysFesta Major:- Concurs de la portada del llibret

de la Festa Major- Anuncis pel llibret de la FestaMajor- Escrits de col·laboració de lesentitats pel llibret de la Festa Ma-jor

Agraïment i compromísEn vista del resultat de les passades eleccions municipals, totes les persones que de manera directa o indirec-ta hem donat suport a la candidatura d’ERC, volem manifestar el nostre més pregon agraïment a la ciutadaniaper l’allau de vots que ens ha atorgat, aconseguint un resultat històric. Alhora, el nostre màxim respecte per aaquelles persones que han optat per altres opcions. Som conscients que aquest resultat significa un premi a la feina feta i a la manera de fer-la, però a la vegadatambé implica un alt grau de compromís i de responsabilitat, per la qual cosa esperem estar a l’alçada de lescircumstàncies i, malgrat els temps difícils que ens esperen, aconseguir el màxim d’objectius possible per almunicipi.

Artesa de Segre

AgraïmentTotes les persones que hem format la llista de Convergència i Unió a les passades eleccions municipals volemagrair als nostres votants el seu suport i la seva confiança en les eleccions. Al mateix temps, ens posem adisposició de tots els ciutadans per tal que, si així ho creuen oportú, fer-nos arribar els seus suggeriments iinquietuds i així poder continuar treballant pel bé del nostre municipi.

Grup Local CiU

celona (cantonada Ctra. d’Agra-munt), a l’avinguda Maria Anzizu (an-tic supermercat Charter) i al C/ Forn(cantonada C/ Bisbe Bernaus).

PARTITS POLÍTICS

48 la Palanca

HUMOR

J.G

alce

ran

Cara i creu de les eleccions a Artesa

la Palanca 49

PALANC-OCI

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins

Jeroglíficper David Fusté

Nom d’un poeta valencià

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

Apa!

NOTANOTANOTANOTANOTA

I

Negre

ch

Horitzontals1. Persona que porta una cosa a l’acompliment definitiu.- 2.Idea personal que es té sobre un assumpte. Que no portaaccent.- 3. Contrari de bruta. Les consonants del sant mésdur. Al revés, forma prefixada del grec que significa sofre.- 4.Les consonants de la fira. Malhumor de forma generalitzadaen un grup de persones. La matrícula dels cotxes de Girona.-5. Al revés, alegre, content. Castigar. La consonant amb méspit.- 6. Relatiu al drama. Poloni.- 7. Parella de vocals quereclamen la nostra atenció. Metall usat pels joiers. Substàn-cia que es descompon amb facilitat.- 8. Nord. Relatiu a l’àrea.Així comencen les coses atípiques.- 9. Conduccions artifici-als d’aigua. El menjador preferit de les vaques.- 10. Al revés,resi. Article encara utilitzat la Catalunya Occidental. Notamusical modèlica. Vocal prima.- 11. Que evita l’asma.Verticals1. Secret dit a cau d’orella.- 2. Treballador, obrer qualificat.Aparell usat per assecar figues.- 3. La part més fosca del dia.A Mallorca, gos. Al revés, mil quilos.- 4. Al revés i plural, partdel cos usada per a escriure. Fruit que quan és vermell enca-

ra és verd. Vocal que ha fet règim.- 5. Parella de vocals que sempre es queixen. Ajunta dues coses.- 6. Individuque té els llavis grossos i sortints. Al revés, producte químic utilitzat per fer sabó.- 7. La primera de les vocals.El consumidor clàssic de pastanagues. Consonant de dos pontets.- 8. Mig moviment artístic. Dóna que haguanyat molts diners. Contrari de muntanyós.- 9. Prefix que significa orella. Consonant tossuda. Contrari decar.- 10. Vermell. Atzavara. La vocal del mig.- 11. Individu a qui no li agrada la política.

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Consumadora.- 2. Opinió. Àton.- 3. Neta. RC. oiT.- 4. FR. Maror. GI.- 5. iaG. Punir. P.- 6. R.Dramàtic. PO.- 7. EI. Or. Labil.- 8.N. Areal. Ati.- 9. Canals. Prat.- 10. irO. Lo. La. I.- 11. Antiasmàtic.VERTICALS: a partir de les horitzontals.JeroglíficAusiàs March (au, si, as, mar, ch).Problema d’escacsLes blanques poden fer taules amb 1- Ad6+, Rf7; 2- Ac5, Re6 (si Ag1; 3- Ad4, e2; 4- Axc3 i taules); 3- Ad4, Ae1; 4- Axe3,Ad2; 5- Ag5, Rf5; 6- f4, Axf4; 7- Rh5 i taules.

50 la Palanca

IMATGES D’AHIR

La creu de terme. 1913

e molt temps enrere, a lespoblacions de Catalunya (iAndorra), hi havia les ano-

menades “creus de terme” o peiró.Algunes encara avui es conserven,però la major part han anat desa-pareixen, per raons de refer lesvoravies, o de posar-hi tubs de des-guàs soterrats. Sembla que per unmotiu o altre feien nosa i les treien.Realment no es tractava de fites quedelimitaven els termes municipals,sinó que majoritàriament eren puntsde benvinguda o de comiat dels viat-gers des del vessant religiós. S’ubicaven a l’entrada de lespoblacions o dels monestirs, ambun crucifix sobre un pedestal de doso tres graons. Estaven plenes desimbolisme, n’hi havia de molt ela-borades amb ornaments molt tre-ballats, i antigament es conserva-ven als pobles per generacions. Siviatgeu per Catalunya, encara avuien trobareu alguna, però ja no tanals afores, les noves construccionsles han sobrepassat. Un exemple és Andorra, on acada parròquia hi havia una creude terme, conservada durant se-gles. Darrerament, uns vàndalsn’han destruït una de gòtica, que

està en fase de restauració. En aquells anys, el nucli princi-pal d’Artesa era a les places, alsporxos de la plaça Major, al Joc dela Pilota, i al que avui es coneix coma Nucli Antic. A la foto s’aprecia elque avui és el carrer Girona, bas-tant desmarxat. Més que habitat-ges, sembla que eren coberts ocorrals. S’hi veu dues xemeneies iuna casa gran. La primera casa quees va fer en aquesta zona era CalGessaire, el 1916, i en tot el queavui s’entén per la carretera deTremp sols hi havia Cal Picolí. Se-guidament es va fer la masia de CalXollat, que vivien a la carretera dePonts. La Farinera es va començarseguidament. En aquesta zona, a més, hi ha-via el cementiri vell. Durant segles,en un ampli espai al darrere la creuhi havia el cementiri d’Artesa. S’had’entendre que era als afores. Agafava els dos costats de lacarretera. Pujant a la dreta, allò queavui és Cal Bella, Cal Gessaire ipotser més amunt. I pujant a l’es-querra, Cal Costa, els quals quanvan fer el mur alt que hi ha, hi tro-baven creus i làpides; i també CalMarcovau. El nou cementiri, l’actu-

al, es va inaugurar pels volts de1910-1912. La carretera no era tanampla com avui, no calia, era unpoc més estreta. Les carreteresd’Agramunt i de Ponts s’havien co-mençat a construir i la vida als po-bles petits, com a Artesa, transcor-ria tranquil·la, sense massa alda-rulls, i la pressa i el rellotge no teni-en la importància d’avui dia. La genttenia la feina de casa, ajudava elsveïns i gairebé tothom conreavahorts, que a més d’ocupar-los eltemps, nodria la taula de les cases.Eren economies enfocades a lasubsistència i a l’estalvi, la gents’autoabastien amb els corrals iquatre animals. Per l’esbarjo no hi havia encaracinema, el jovent feia excursions iberenars a les fonts els festius, lesdones es trobaven als recers, i elhomes feien la joca als cafès. Al Corde la Dàlia Blanca, s’hi feia agru-pacions corals, a l’estil dels Cors deClavé i recentment s’havia inaugu-rat un Camp d’Esports (no de fut-bol) que reunia el jovent. I així trans-corria la vida.

Bartomeu Jové i SerraFotos: Fons Fotogràfic Salvany

D

LA FOTO

Des de La Palanca sempre hem defensat la màxima llibertat d’expressió. En el cas de la imatge, aquestallibertat topa amb el fet de malmetre un edifici públic; és a dir, de tothom. (Foto: Ramon Giribet)