MISTERI

INVISIBLE

ESCRIT PER:

Can Gili Vell, escola Pere IV de Barcelona 4t, escola Jacint Verdaguer de Castelldefels Torre Agbar, escola Pere IV de Barcelona

IL·LUSTRAT PER

4t, escola Jacint Verdaguer de Castelldefels

Fa molt i moltíssim temps, 3000 anys abans de Crist a una escola que es deia Pere IV passaven coses molt estranyes. En aquesta escola s’havien produït greus problemes: havien anat desapareixent a cada classe un nen.

A més les portes estaven trencades, els vidres estaven pel terra,...-

Degut a tot això els veïns van contractar els detectius més famosos de la ciutat.

Quan van arribar la parella de detectius, el Fantasma i l’Esquelet, varen començar a investigar el cas. Però després de cercar moltes pistes no van arribar a cap conclusió. Necessitaven l’ajuda dels seus companys, l’Esquirol i el Nen Extraterrestre.

De seguida que varen arribar aquests detectius, van iniciar de nou la seva investigació.

Primer varen interrogar als veïns. A continuació amb les dades que els hi varen donar van tornar cap a l'escola.

Un cop els quatre detectius van arribar a l’escola, van entrar a la classe d’informàtica i van trobar un guant negre al costat d’un armari. Al terra hi havia un rastre d’una substància gelatinosa que anava des del guant fins a l’armari. Dintre d’aquest hi havia un passadís secret.

+El passadís era molt fosc. Allà van trobar un laboratori on es podien fer molts experiments. L’Esquirol va trobar un beuratge màgic que servia per fer-se invisible. Ell es va despistar i es va caure dins el líquid.

De sobte... va desaparèixer! !!!!

L’Esquirol es va espantar però va decidir buscar als seus amics. Mentre caminava anava deixant un rastre gelatinós com el que hi havia fora de l’armari.

El Fantasma, l’Esquelet i el Nen Extraterrestre buscaven al seu amic.

L’Esquirol caminava i caminava fins que va arribar a una sala on hi havia una taula amb un llibre que contenia la “fórmula de la invisibilitat”. Aquesta fórmula era:

F= MC2visible-847-22.349-5 pells de plàtan-878-moc d’elefant+cuc

Els tres amics van descobrir que hi havia un rastre gelatinós com el d’abans al terra. Va aparèixer un gos, que era el vigilant d’aquest armari tant especial. El amics, en veure’l es van amagar perquè van pensar que aquest gos s’havia menjat l’Esquirol i havia amagat als nens de l’escola Pere IV a l’armari.

El gos anava olorant el rastre dels ossos de l’Esquelet i va trobar als tres personatges amagats. Es va tirar damunt l’Esquelet i aquest va començar a cridar com un boig. L’Esquelet perquè el gos el deixés en pau, es va treure el radi i li va tirar.

Els tres amics van fugir corrents i es van xocar contra alguna cosa, de sobte van escoltar:

- Ei, que soc jo! L’Esquirol! Què feu?

- Però on ets? No et veiem! – va dir l’Esquelet.

- Veieu aquest llibre sobre de la taula? Hi ha una fórmula per fer-me visible un altre cop. Me la podeu llegir, si us plau?

- Però si és la “fórmula de la invisibilitat”! – va dir el Nen Extraterrestre.

- Però si la girem et podràs fer visible! – va afegir el Fantasma. Aquí la tens:

F= cuc+moc d’elefant-878- 5 pells de plàtan- 94.322-748-MC2visible

- Moltes gràcies! Ja puc ser visible! Sou els millors amics del món! – va dir l’Esquirol.

Bé , ara que estem tots , necessitem més pistes – va dir l’esquelet .

Al costat de la taula hi havia més substància gelatinosa . – Nois , mireu , continua per aquella porta . Amagats a un quartet de la neteja , van trobar als nens lligats amb una corda de gelatina . Només se’ls sentia perquè també els havien fet prendre el beuratge i no se’ls podia veure . L’esquirol els hi va preparar la formula de la visibilitat i després els hi van preguntar si sabien qui havia estat . –

Els nens només havien vist una silueta d’una persona que portava ulleres ; Al seu costat va aparèixer l’altre guant.

Serà un professor de l’escola ? – va dir el nen extraterrestre . Tinc un pla !- va dir el Fantasma . Els detectius van anar per totes les aules fins que van trobar a un professor de ciències que duia ulleres . Es van acostar i es van adonar que olorava igual que el líquid gelatinós i que les seves mans duien unes ferides que , molt segur , li obligaven a portar guants per no infectar-se .L’esquelet el va desemmascarar i ell, quan va veure que sabien que era ell , va sortir corrents pel passadís fins que va relliscar amb la mateixa substància que ell havia creat i el van poder atrapar . El professor va confessar que havia fet això perquè li donessin les culpes al director per no saber resoldre el cas i haver permès aquella situació i així , després , quedar ell com el nou director . Va demanar disculpes i va dir que mai havia pensat en fer mal als nens , què només volia crear confusió entre tots per aconseguir el seu objectiu .

Una vegada es va resoldre el cas , el director va agafar les mesures oportunes com treballar per l’escola sense donar classes i ajudar als nens amb els deures i exàmens , fins que la gent tornés a confiar en ell . Tot va tornar a la normalitat amb una gran festa de tota l’escola a la que van estar convidats els súper detectius i bons amics que van estar encantats de participar-hi .

I conte contat, aquest conte s’ha acabat!