MITJANS INTERACTIUS - Grau Multimèdiagraumultimedia.com/wp-content/uploads/PAC2_Amengual_Pere-1.pdf · MITJANS INTERACTIUS Entorn Digital i Mitjans Interactius PAC 2 Pere Amengual

MITJANS INTERACTIUS

Entorn Digital i Mitjans Interactius

PAC 2Pere Amengual GomilaAbril 2015

2

Mitjans Interactius - PAC 2

Primera Part

Escull tres plataformes interactives: aplicacions de mòbil, pàgines web, gadgets, software, xarxes socials, caixers automàtics, rentadores, rellotges,...i reflexiona críticament sobre l’adequació d’aquestes plataformes al tercer entorn, i com això condiciona la seva constitució, objectius i èxit.

Cal prendre com a referència, per a analitzar i criticar les plataformes escollides, l’esquema què defineix Echeverría amb la llista de característiques sobre el tercer entorn.

Plataforma 1: Berklee online

Plataforma 2: Soundcloud

Plataforma 3: The Museum Channel

Entorn digital i mitjans interactius

3


Plataforma 1 : Berklee online

Berklee online és una plataforma en línia per a l’ensenyament de música contemporània depenent de la prestigiosa Berklee College of Music, amb seu a Boston, Massachussets, EUA. Entre els estudis que ofereix es troben cursos online de les més variades disciplines, programes certificats multi-curs i Programes de Grau en línia Bachelor of Professional Studies. L’escola també ofereix recursos d’ensenyament gratuït a plataformes com Coursera i EdX.

La existència d’aquesta plataforma deu la seva existència a l’elevat nombre d’alumnes internacionals que durant els anys ha tengut la seva equivalent presencial, convertint-la en una de les més prestigioses del món dins l’ensenyament musical de músiques modernes com el jazz, la composició de bandes sonores, producció musical electrònica, etc.

Destaca l’enorme varietat de cursos i nivells que s’ofereixen. La pàgina principal ens mostra una arquitectura de la informació ben resolta, amb accés directe tant als graus de tipus “major” com als cursos individuals organitzats per àrea d’interès: producció musical,

teoria, negoci musical, piano, baix, guitarra, composició, etc...

Entre les principals característiques d’aquesta plataforma podem definir les següents com les més representatives:

a) Definició temporal convencional, seguint el sistema de trimestres habitual en el sector educatiu. L’alumne es pot matricular per anticipat en qualsevol trimestre (“term”) però una vegada començat ha de seguir la cronologia marcada.

b) Plans d’estudi confeccionats per l’equip de la Berklee College of Music, amb assignatures i certificats multi-curs molt interessants i actualitzats.

c) Discussions entre els alumnes amb supervisió dels professors, propiciant no només una pluralitat de punts de vista sinó també la creació d’una xarxa de contactes entre els estudiants i futurs professionals.


definició temporal convencional

4


d) Ús prominent dels recursos multimèdia (vídeo amb classes magistrals, tutorials, interpretacions, partitures interactives, fragments musicals comentats, etc.)

e) Integració amb altres continguts presents a la xarxa (articles a revistes, videoclips) i amb les xarxes socials.

f) Inestabilitat (error 404) deguda al grau més alt de risc i fragilitat ja que, quan deixen de funcionar les xarxes, el tercer entorn s’ensorra.

Adaptació al tercer entorn

Berklee online presenta en la seva distalitat un dels seus trets més definitoris. Permet arribar molt més lluny del que ho fa l’ensenyament tradicional, que només assegura l’intercanvi de coneixements si hi ha proximitat entre el professor i els alumnes. Això possibilita la creació d’una comunitat acadèmica transnacional i, alhora també elimina les barreres econòmiques que suposa realitzar uns estudis a l’estranger.

L’accés a l’escola presenta una reticularitat explícita, ja que l’accés a les aules depèn completament de la xarxa. No existeixen recintes físics on s’enregistrin o tenguin lloc les classes com en l’ensenyament musical tradicional, sinó que tot el procés es desenvolupa dins un entorn virtual. Ja que l’estudiant no s’ha de desplaçar físicament fins la seu de l’escola a Massachussets, la seva relació amb els altres alumnes i amb els professors té lloc mitjançant l’ús del seu perfil


ús dels recursos multimèdia

integració amb Youtube

error 404 que mostra una possible fragilitat

5


d’estudiant. No es tracta d’un avatar en el sentit més ampli del terme, ja que la creació del perfil presenta una sèrie de restriccions que li atorguen un caire bastant formal. Així i tot, és aquest perfil el que defineix com els estudiants i els professors es presenten a la resta del grup. Aquest avatar

permet la inclusió d’una fotografia real i un breu currículum, motiu pel qual també fa les funcions de targeta de visita.

La materialitat perd rellevància ja que es pot accedir a les aules des de qualsevol dispositiu electrònic que es pugui connectar a la xarxa i que permeti accés a internet, però això també contribueix a disminuir els costos de l’ensenyament ja que tots els materials d’estudi presenten una gran quantitat d’informació sense dependre d’un suport físic específic. Guanya rellevància, en canvi, el feedback informacional amb els professors, fins i tot molt més freqüent i oportú que en una escola convencional.

Mentre que un aula convencional sembla un escenari teatral propi del segon entorn, l’entorn web on tenen lloc les classes està realitzat mitjançant elements de disseny gràfic, vídeo, interacció, etc...

La simultaneïtat no és obligatòria, però sí possible.

Conviuen amb eines de discussió asincròniques com els fòrums, altres de tipus sincrònic com el xat. Aquesta combinació permet el millor de les dues variants, facilitant compaginar els estudis amb la feina (i sense oblidar la compatibilitat amb la presència d’estudiants als eixos horaris de tot el món). Però no oblida que en alguns casos els estudiants preferiran l’estil de comunicació més informal que ofereix el xat incorporat dins cada aula.

Els alumnes que es troben més propers no són els que geogràficament ho estan ja que l’ús de la xarxa facilita una compressió espacial que

permet equiparar les distàncies de milers de kilòmetres entre els estudiants i els professors a les reduïdes distàncies d’un aula presencial. La compressió temporal permet a tots els alumnes accedir als mateixos recursos en paral·lel i obtenir un


representacionalitat amb perfil d’usuari

la xarxa propícia la compressió espacial

6


millor aprofitament. Moltes activitats que requeririen un enfocament seqüencial es poden realitzar de forma simultània ja que, per exemple, un fòrum permet a més d’un alumne escriure la seva opinió al mateix temps i a un nombre indeterminat dels seus companys llegir-la o realitzar una altra activitat relacionada (per exemple, consultar una font) sense que la conversa perdi fluïdesa ni efectivitat.

La informació viatja de forma virtual. Els exercicis, exàmens, etc. no s’han d’enviar físicament, sinó que ho fan només les seves representacions electròniques, amb tots els avantatges pràctics que això comporta.

La informació circula de forma ràpida, independent de la distància física que, en el cas específic d’aquesta escola internacional, seria un factor limitador a tenir en compte.

Es tracta d’un exemple clar de globalitat, en el que alumnes de tots els països del món comparteixen la mateixa experiència i adquireixen un conjunt de coneixements semblant. No obstant,

presenta algunes deficiències com comentaré en l’apartat següent.

Aquesta plataforma d’ensenyament es recolza en el que s’anomena memòria artificial externa, que pren com a contingut propi els recursos educatius posats a l’abast de l’estudiant. El model pedagògic encaixa amb aquesta premissa, ja que en les demostracions dels diferents cursos que he pogut visitar, es pot observar que es potencia un tipus d’ensenyament no memorístic, la qual cosa em sembla molt positiva.

Els recursos d’aprenentatge són de diversos tipus: àudio, video, text... però en tots els casos es tracta de versions digitalitzades convenientment i que es presenten mitjançant un navegador web amb codificació HTML/CSS. En alguns casos es presenten altres recursos en forma de documents electrònics,

com per exemple partitures electròniques o documents pdf. En tots


la informació viatja, no els objectes físics

7


els casos la digitalització permet la integració semiòtica de paraules, gestos (vídeos professors), música... en un únic sistema digital binari.

Des del punt de vista polític i social, berklee.edu s’adapta completament al concepte de transnacionalitat absolut. Només aquells estudis de més qualificació acadèmica requereixen tràmits burocràtics relatius a l’itinerari acadèmic que l’estudiant hagi pogut realitzar en el seu país. Si bé es cert que es deixen endevinar alguns tics etno-centristes tan característics de la cultura nord-americana, la sensació global és que es tracta d’una comunitat educativa, per vocació, veritablement internacional. Resumint, podríem afirmar que presenta un major nivell d’apertura i desterritorialització que la major part universitats americanes.

Cal destacar que, mentre que en els primers anys de la seva existència, aquesta plataforma feia sempre referència constant a les aptituds tècniques imprescindibles en relació a l’us de les tecnologies; en els darrers anys cada vegada costa més de trobar aquest tipus d’informació. Probablement, l’experiència ha ajudat a observar que els alumnes de cada vegada es troben millor adaptats en relació a l´ús de la xarxa i les noves tecnologies i aquestes, alhora, fan servir un conjunt d’interfícies i metàfores cada vegada més fàcils d’entendre.

Debilitats en relació al context actual (no adequació al 3E)

Si el sistema informàtic de l’escola falla o si l’alumne no pot connectar-se a internet tercer entorn queda inhabilitat de forma seriosa. De totes

maneres, amb l’avançament de les tecnologies de comunicació aquest tipus d’error són cada vegada menys freqüents i, fins i tot, menys probables que un problema en el segon entorn en el que, per exemple, patíssim una avaria al cotxe i no poguéssim anar a la universitat.

Es pot percebre en els recursos pedagògics que la plataforma ha posat a disposició del públic que encara es pot arribar a assolir un major grau d’heterogeneïtat. Per exemple, només hi ha la possibilitat d’estudiar en un sol idioma (anglès) i tampoc he pogut trobar excessives referències a les cultures musicals d’altres llocs que no siguin els EUA, sobre tot, molt poques referències a la cultura asiàtica o a la africana.

La bisensorialitat que presenten els mitjans tecnològics actuals és un defecte en aquest cas, ja que el tacte és un sentit molt útil als músics i que els permet aprendre amb major facilitat la manera en que han de tocar el seu instrument per obtenir-ne el millor rendiment. Per exemple, un professor de piano moltes vegades corregirà la postura de l’esquena o dels dits amb un suau toc, indicant de forma ràpida e inequívoca la modificació a realitzar.

Seria d’esperar una progressiva adaptació a un entorn multilingüe en un futur pròxim, tal com ja estan fent altres plataformes educacionals online com Khan Academy o Coursera.

Un altre aspecte negatiu que seria fàcil de millorar tècnicament, però que presenta dificultat de tipus pràctic és la multicronia restringida que resulta de la trimestralització dels cursos. Així, és necessari que l’alumne comenci les classes a una data determinada i també les finalitzi de forma conjunta amb la resta d’alumnes de la seva classe.


8


Valoració personal i justificació de l’elecció.

A títol personal, trobo molt positiva la plataforma d’ensenyament tant pels seus continguts com per la correcta implementació de l’entorn en línia, clara, moderna i amb una bona arquitectura.

M’he plantejat estudiar a Berklee online en acabar els meus estudis a la UOC perquè, després de la bona experiència adquirida envers l’ensenyament online, crec que pot ser una bona manera d’adquirir molts coneixements pràctics

Entre els grans canvis que ha reportat l’emergència dels sistemes TIC, l’ensenyament online resumeix els trets més rellevants d’aquesta transformació tecno-social. D’una banda, es produeix a distància però a diferència de l’ensenyament a distància tradicional, el primer té lloc a la xarxa i de forma multi-crònica, permetent no només un accés més ràpid i eficient als recursos educatius, sinó també un millor aprofitament del temps i una major rapidesa en tots aquells processos que requereixen d’interacció entre els professors i els alumnes. A més, el tercer entorn i les TIC possibiliten nous processos d’aprenentatge i transmissió de la informació i el coneixement. Les TIC generen un nou ventall d’opcions que van molt més enllà d’incorporar un ordinador a les aules o substituir el tablet per els llibres i els quaderns.

En aquest aspecte, veig que Berklee online presenta la carència de no haver sabut adoptar encara totes les possibilitats que les noves

tecnologies permeten, especialment pel que respecta a la interacció, limitant-se a demanar alguna cosa mentre es va veient un vídeo i aturant, o no, la reproducció en funció de la idoneïtat de la resposta.

Sota el meu punt de vista, cal aprofitar millor les TIC per aprofundir en les possibilitats que ofereix el tractament interactiu de la informació i incloure els elements audiovisuals no només com un substitut de la tradicional classe magistral, sinó com un reforç dels termes que no s’han acabat d’entendre, amb processos d’avaluació constants que adaptin el nivell de les explicacions al de l’assimilació dels continguts per part de l’alumne. He pogut veure aquest tipus d’adaptació de nivell interactiva en alguns tests d’idiomes que van augmentant o disminuint la dificultat de la prova en funció dels encerts i les errades, permetent que l’alumne no dediqui un temps superflu a repassar el que ja sap, maximitzant l’aprofitament del temps dedicat als estudis.


9


Plataforma 2 : Soundcloud

Soundcloud és una plataforma mòbil i online que permet compartir i conèixer música, facilitant als seus usuaris la creació, col·laboració, promoció i distribució de continguts musicals.

El seu model de negoci es basa en l’oferiment de comptes gratuïts als

usuaris amateurs, convidant als usuaris més avançats adquirir comptes de pagament amb les que poden accedir a característiques prèmium com estadístiques, distribució controlada i eines de mercadeig.

Entre les seves característiques més rellevants destaquen:

Els creadors musicals poden pujar sons, emmagatzemar-los i mostrar-los a la resta del món sense cap cost. Mitjançant un senzill sistema de widgets poden inserir codi dins blogs, llocs web i xarxes socials amb un reproductor personalitzat.

Els fans poden fer arribar les seves opinions sobre el propi timeline de la cançó, així poden indicar els seus fragments preferits o anar comentant alguna característica en especial. Un sistema de “likes” permet anar marcant la nostra música preferida, el que servirà com

informació al sistema per realitzar les seves recomanacions. Tant els fans com els creadors poden realitzar llistes de cançons amb un format semblant als àlbums o les recopilacions musicals.

Soundcloud també presenta un component de xarxa social en el que els seguidors poden veure els gustos musicals dels seus amics i enviar-lis missatges.

Els usuaris també es poden limitar a realitzar d’oients, escoltant una infinita llista de reproducció creada segons el seu gust musical tant en un reproductor en segon pla a la plana web com en apps mòbils gratuïtes.


10



Tractant-se principalment d’una plataforma de serveis de distribució musical a la xarxa, presenta una marcada distalitat, no requereix proximitat entre agent i objecte. No ens trobem ni davant el cas de compartició de l’experiència musical pròpia del primer entorn, on els creadors i el públic comparteixen un únic espai molt proper i, fins i tot, creen l’experiència musical de forma col·lectiva; ni davant els concerts multitudinaris característics de les societats urbanes, emmarcades dins el segon entorn.

Novament, la xarxa ens configura la reticularitat d’aquesta plataforma, amb característiques topològiques diferents de E1 i E2. Per interactuar no cal estar físicament en un lloc, basta connectar-se a una xarxa. A més, ho facilita permetent la connexió no només des d’ordinadors sinó també des de dispositius mòbils.

Pel que fa a l’aspecte representacional, els usuaris tenen el seu perfil de l’aplicació amb una fotografia i una plana de perfil que mostra la música que ha pujar l’usuari, les seves llistes de reproducció, els seus gustos musicals, a qui segueix, qui el segueix a ell, els seus comentaris,

etc. El més destacable d’aquest punt és la facilitat amb la que el perfil es va “emplenant de contingut” així com els usuaris van indicant quines són les seves cançons preferides, els altres usuaris als que segueixen, etc.

La relació entre els usuaris i la plataforma es totalment informacional, no només per la música que es posa a disposició dels usuaris sinó també per la manera en que aquests hi afegeixen valor mostrant les seves preferències i gusts. Encara que és òbviament necessari l’ús d’un dispositiu per escoltar la música i efectuar les

interaccions, el fet de que es pugui fer servir pràcticament qualsevol tipus d’aparell ja sigui mòbil o d’escriptori resta importància a la part física del servei. És a dir, soundcloud no ven un “ipod” com fa Apple, sinó que ofereix un servei cent per cent immaterial.

El gaudi d’interpretar música de forma personal o col·lectiva, amb una identificació o un contacte estret entre els músics i el públic, es pot relacionar amb el primer entorn. Les sales de concerts i totes aquelles


reticularitat amb interacció de múltiples usuaris

11


expressions musicals que requereixen d’una certa escenificació (encara que no sigui necessàriament en directe, com per exemple el format de videoclip) formen part del segon entorn. Però la manera en que artistes y fans es comuniquen mitjançant aquesta plataforma és pròpia del tercer entorn, en presentar una major artificialitat degut a la integració amb la interfície digital que es fa servir. Així i tot, com destacaré en els aspectes negatius d’adaptació al tercer entorn, hi ha marge per desenvolupar un major grau d’artificialitat ja que no s’observen cap tipus de possibilitats de difusió de nous formats sonors com la música interactiva o algunes formes que fan servir processos generatius en temps real.

Encara que la reproducció de la llista automàtica realitzada segons les preferències de l’usuari es sembla molt en format i contingut a una emissió radiofònica convencional del segon entorn, Soundcloud ens ofereix la possibilitat de establit un procés comunicatiu multicrònic, en el que el moment de la “emissió” (la pujada dels fitxers musicals o les interaccions i comentaris dels fans) no té lloc al mateix temps que la escolta o interacció dels fans. Destaca el fet de que la interacció pot arribar a presentar un element recursiu, en

el que el productor de contingut i els seus fans intercanvien comentaris i condicionen l’aparició de noves llistes de reproducció que, novament, es convertiran en possibilitats de difusió de les obres musicals.

La distalitat pròpia del tercer entorn resta rellevància a la distància física entre els creadors musicals i el seu públic i, d’aquesta manera, un artista d’un poblet del Mediterrani té les mateixes que un artista de Nova York ja que el nivell i la quantitat de les interaccions no depenen de la situació geogràfica sinó del nombre de connexions que s’estableixin. Això produeix una compressió en la que les distàncies augmenten o, sobre tot, disminueixen en funció del nombre de “likes”, la rellevància de les “llistes de reproducció” en les que s’ha inclòs un tema,

etc. Fins i tot, quan un usuari rellevant o famós indica que li ha agradat un tema d’un artista, en realitat està apropant al músic a un nou grup de seguidors, que a la vegada establiran noves connexions amb l’artista que perduren en el temps, ja que la plataforma emmagatzema, com hem mencionat, les preferències en una base de dades.

El model tradicional de transmissió de música del primer entorn requereix el desplaçament físic dels artistes


procés comunicatiu multicrònic amb reproduccións, reposts, likes...

12


(recordem, per exemple, la manera en que antigament s’havien de desplaçar els músics ambulants). En el segon entorn, es massifica i urbanitza aquesta relació, però no arriba a desaparèixer la necessitat de desplaçar físicament o bé els músics o, en el cas de la música gravada, els suports físics de l’enregistrament (discs, cassetes, cd’s...). Soundcloud és un exemple paradigmàtic de com la música es pot transmetre com un pur flux electrònic, obviant de forma absoluta la necessitat de qualsevol tipus de desplaçament físic.

En els mitjans de distribució musical del segon entorn, és necessari que passi un temps des de la creació de la peça musical fins que aquesta arriba als seguidors. El procés de posar en marxa el complex mecanisme de fabricació, promoció, estocatge, transport, venda al detall a les tendes de música... podia trigar mesos des de l’enregistrament de la peça musical fins que aquesta arribava al gran públic. No es pot comparar amb la rapidesa amb que, en el tercer entorn, un artista pot pujar una cançó a la plataforma i aquesta es troba disponible en qüestió de minuts arreu de tot el globus.

Alguns dels mitjans de comunicació es troben assentats en l’aire (la ràdio, la televisió convencional i per satèl·lit) però és en el tercer entorn quan aquest assentament es la principal manera de vertebrar el complex sistema de distribució de dades que fa servir la xarxa internet.

Encara que en el tercer entorn, la fragilitat dels sistemes de maquinari i programari fan que l’existència de moltes actuacions sigui inherentment inestable, podem afirmar que Soundcloud presenta un nivell de robustesa força alt. L’aplicació per dispositius mòbils permet, a més, emmagatzemar la música dins el telèfon o tablet per poder gaudir d’ella de forma offline, en cas de una hipotètica caiguda de la xarxa o absència de connexió.

Soundcloud és una plataforma que es desenvolupa a nivell global, sense cap tipus de limitacions geogràfiques, a diferència d’altres plataformes com Youtube que encara presenten aquest tipus de limitacions degut a la pressió dels grups que gestionen els drets d’autor. En aquest aspecte, la plataforma que ens ocupa ajuda més als petits autors i, fins i tot, els hi permet difondre les seves obres sota llicència Creative Commons.

Degut a l’enorme quantitat de referències que Soundcloud emmagatzema respecte dels nostres gustos musicals, es pot dir que funciona com una mena de memòria artificial externa permetent un canvi del paradigma de memorització. Ja no és necessari retenir el nom dels músics que ens agraden; cliquem sobre la icona de “like” i aquests ja formen part del nostre “núvol” de preferències musicals. Assignem un tema a una llista de reproducció que hem assignat a un estil o estat d’ànim i sempre la tendrem a la nostra disposició sense necessitat de recordar-ne ni l’autor ni el títol.


13


La naturalesa interna de les dades gestionades per la plataforma és totalment digital, tant pel que respecta a la plana web o les apps mòbils com pel que fa a la pròpia codificació dels sons, en formats digitals que poden canviar segons les característiques del client de navegació.

La plataforma presenta un grau mitjà d’integració semiòtica ja que paraules, textos, llistes de cançons, etc... queden integrades en una sol sistema binari difós mitjançant les xarxes telemàtiques, amb un clar avantatge sobre els mitjans tradicionals de comunicació més propis del segon entorn.

Pel que fa a l’heterogeneïtat dels aspectes semiòtics i cognitius, podem considerar que no es tracta una gran varietat de significats, pràcticament limitant-se a establir una xarxa entre cançons i les preferències musicals dels usuaris amb una relació formal prou simple en la que l’usuari indica de forma booleana el seu gust per una cançó i, adicionalment, pot crear llistes de reproducció sobre un concepte determinat, que pot indicar al títol. La relació entre els signes que es fan servir i els usuaris és fàcil d’entendre i no presenta gaire ambigüitat.

Com ha quedat reflectit anteriorment, la distalitat del tercer entorn facilitat enormement l’aparició de fenòmens transnacionals. Com tantes altres plataformes a la xarxa, aquestes es creen pensant ja en un públic multinacional, sense biaixos cap a una nacionalitat determinada. Així i tot, es pot observar que la plataforma ha resultat ser especialment dominant en alguns mercats, com el del sud-est asiàtic(3).

Els usuaris de Soundcloud presenten un fort perfil d’interdependència.

Feta servir en solitari, la plataforma perd tot el seu atractiu. Precisament és la interdependència entre els usuaris el que permet descobrir nova música, intercanviar opinions i, en definitiva, formar part d’una comunitat. L’estudi realitzat per l’empresa OnDevice Research(4), que fa servir tècniques de big-data per ajudar a Soundcloud a conèixer millor als seus usuaris amb la finalitat última de millorar la seva penetració al mercat ens informa que la consolidació de les dades relatives als perfils de consum dels usuaris és decisiva per establir les decisions estratègiques relatives al futur de la companyia, definir els nivells de segmentació dels usuaris, comprendre millor el que motiva als usuaris i, finalment, entendre els patrons d’ús per ajustar les campanyes als social media.


La plataforma Soundcloud és un exemple prou bo d’adaptació al tercer entorn i és probable que els seus creadors prenguessin bona nota de les errades comeses en el desenvolupament d’altres plataformes com


interdependència entre els usuaris

14


Myspace, Napster o Audiogalaxy ja que, en el cas que ens ocupa, sembla que presenta pocs dels trets negatius d’aquestes esmentades xarxes de distribució de continguts musicals.

Així i tot, podem trobar alguns punts en els que tal volta es podria millorar una mica. Per exemple, es limita bastant l’aspecte

representacional del seus usuaris, permetent poca personalització tant dels avatars com dels perfils, frustrant la possibilitat de crear una veritable xarxa social.

Encara que la reproducció de música codificada digitalment es realitza en el tercer entorn podem dir que no va molt més enllà de proporcionar una experiència d’ús augmentada d’una forma artística més relacionada amb el segon entorn, la música “enregistrada”. Es podria aconseguir una millora importat de l’artificialitat incorporant nous formats musicals que facin ús de la interactivitat i la generativitat, encara que aquest tipus d’expressions artístiques encara no es troben massa desenvolupades a la xarxa, que fins ara s’ha centrat més en aplicar aquest tipus de tècniques al camp audiovisual. Un exemple d’experiments de vídeos musicals interactius el podem trobar a https://www.chromeexperiments.com/interactive-music-video.


He triat aquesta plataforma degut a que crec que és un bon exemple d’integració dels aspectes relatius al gaudi de la música i a la interacció entre els usuaris. Aquest punt d’equilibri no és fàcil d’aconseguir, com ho demostren els fracassos de Myspace i, fins i tot, de la pròpia Apple amb la seva fallida xarxa social Ping, que va tancar en Setembre de 2012.

Entre els punts que considero més rellevants de cara a realitzar una acció de benchmarking respecte del meu treball en la pràctica d’aquesta assignatura destacaria els següents:

a) la manera com els usuaris deixen “anotacions” sobre un fragment determinat del contingut musical que tots els altres usuaris poden veure i amb les que poden interactuar

b) la possibilitat de funcionar també com una “emissora de ràdio” que emet constantment música en funció dels gustos de cada usuari

c) les facilitats que presenta per compartir contingut sota llicència creative commons, permetent fins i tot la descàrrega per emmagatzemar els continguts de forma permanent, repercutint de forma favorable en la seva estabilitat

d) la disponibilitat de la plataforma no només com a aplicació web sinó també com a app per dispositius mòbils.


15


Plataforma 3 : The Museum Channel

The Museum Channel és una aplicació per a televisors Samsung que acosta als seus usuaris una gran col·lecció d’obres mestres, oferint accés a exposicions de pintura dels més prestigiosos museus arreu del món.

El concepte original prové de la cadena de televisió francesa homònima, que va iniciar les seves emissions en desembre de l’any 2010. L’aplicació, per tant, deu gairebé tot el seu contingut audiovisual a la programació televisiva ja emesa en la cadena.

Malgrat ser una aplicació gratuïta, per accedir a la totalitat dels continguts és necessari abonar-se a una de les ofertes que el canal ofereix a la web www.themuseumchannel.tv. Una subscripció anual costa 39.99€ i permet un accés multiplataforma: web, aplicació mòbil i aplicació per a televisors.

La navegació estructura el contingut en artistes (Blake, Cezanne, Goya...), museus (British Museum, MNAC, Kulturforum...) i temes (pop art, autoretrats, la guerra...), i en cada una d’aquestes categories mostra un ampli ventall d’opcions.

Clicant sobre les opcions disponibles s’inicia la reproducció d’un petit documental de durada entre 3 i 20 minuts que ens mostra no només l’obra sinó que ens explica altres dades rellevants com el seu context, la tècnica feta servir per l’artista, etc.

No presenta cap opció d’interacció entre els usuaris ni tampoc permet

organitzar ni seleccionar els continguts. No emmagatzema informació sobre el recorregut que ja ha fet l’usuari ni tampoc sobre les seves preferències. Es tracta, simplement, d’una col·lecció exhaustiva de mini-documentals sobre l’art pictòric més rellevant, emmarcant-lo dins el context museístic tradicional. De fet, la plataforma es defineix a sí mateixa com “el primer canal de televisió dedicat a les belles arts” afegint la possibilitat de “més de 250 exposicions sota demanda”.


16



La pròpia auto-definició de la plataforma fa referència a la distalitat, oferint apropar l’art (entenent-lo com el patrimoni museístic) a les llars. No obstant, el fet de que es facin servir noves tecnologies per realitzar aquesta acció no és garantia d’una adaptació completa al tercer entorn, com analitzarem més endavant.

Encara que una aplicació per a televisors ha de dependre forçadament de l’accés a la xarxa, i per aquest motiu és inevitable mencionar la reticularitat de la plataforma, de nou ens trobem davant la possibilitat de concebre el mateix producte o servei, pràcticament amb la mateixa funcionalitat.

En aquest cas sí que es troba justificat el caràcter informacional de la plataforma ja que, a diferència de tractar amb els objectes característics d’E1 i E2 (en aquesta cas serien obres pictòriques), aquí se’ns ofereix fer servir un objecte com el televisor per accedir als continguts, però l’objecte no és el fet rellevant, no tan sols el producte, que és la informació de qualitat sobre obres d’art. De fet, el televisor és un objecte que fem servir habitualment per realitzar altres accions

i el seu ús no és, ni tan sols, una condició imprescindible per fer ús de la plataforma.

L’experiència de gaudir de les obres d’art i les explicacions no requereix la presència física ni de les obres d’art ni dels guies de museu, portant-se a terme mitjançant la seva representació virtual en vídeos explicatius. La idea principal que ens presenta la plataforma és la de que no hem de viatjar per poder gaudir de les obres i dels museus en els que estan exposades. Encara que una representació electrònica no és exactament el mateix que l’obra d’art observada en directe, sí que en molts casos les imatges, els sons i les paraules digitalitzades poden substituir la necessitat de desplaçament dels objectes físics.

Fa només uns anys, la retransmissió de vídeo sota demanda (VOD) hagués resultat impossible degut a que les xarxes

domèstiques no podien fer front a l’ample de banda requerit per aquestes retransmissions. Avui en dia, amb moltes connexions superant els requisits mínims per aquest tipus d’activitats, podem dir que la xarxa presenta una rapidesa suficient per oferir el servei amb garanties.


autoreferència a la distalitat de la plataforma: usar-la és un viatge

17


És curiosa la dependència de l’assentament en el aire ja que tractem sobre un objecte que inicialment prové d’una plataforma de distribució

de continguts realitzada sobre l’espai radioelèctric. En el cas que ens ocupa, aquest espai de cada vegada es troba menys ocupat per les retransmissions de tipus broadcast (televisió, ràdio, etc.) i cada vegada més es reserva una part major de l’espectre per les retransmissions de dades digitals.

Encara que la iniciativa original de la cadena televisiva va tenir lloc a França, un

dels avantatges de la plataforma escollida és la seva globalitat. Es pot accedir des de qualsevol part del món i entenent que els continguts tenguin una certa rellevància universal es produeix una bona adaptació entre aquests i la plataforma.

L’opció escollida presenta un grau de bisensorialitat (visual, per la part pictòrica i auditiva pel que fa a les locucions dels documentals) molt marcat. Molts amants de l’art diuen que és necessari gaudir de l’obra pictòrica presencialment i que, encara que sembli contradictori, aquesta s’ha de apreciar fent servir els cinc sentits. En aquest cas, el tercer entorn encara presenta aquestes deficiències, però que es poden entendre tenint en compte que els estímuls visuals i sonors has suposat, fins ara, la principal via de transmissió del coneixement i la cultura.

Aquesta plataforma ens permet emmagatzemar una gran quantitat d’informació relativa a la història de l’art però sense arribar a tenir un to enciclopèdic. La possibilitat de “copiar” la imatge de les obres pictòriques en serveix per propiciar la difusió de un grup de coneixements que formen part important de la memòria col·lectiva.

Les explicacions dels guies, les obres d’art, les paraules i els textos explicatius es troben semiòticament integrats dins els continguts audiovisuals que proporciona la plataforma. No ens trobem simplement davant un quadre sinó que gaudim d’un conjunt de dades i signes integrats en un únic fitxer digital.

Pel que respecta a l’heterogeneïtat, la plataforma realitza un intent de multilingüisme aportant la possibilitat de triar entre dues llengües. No obstant encara queda enfora de les possibilitats que en un futur probablement en proporcionaran les funcionalitats de traducció simultània o similars. Encara que el producte no presenta cap tipus de restricció geogràfica i la seva projecció és transnacional, podem dir que encara no està del tot preparat per a convertir-se en un producte de masses degut, parcialment, a la manca d’un clar esforç de localització de la interfície i els continguts.


bisensorialitat audiovisual

intent limitat de heterogeneïtat multilingüe

18


Pel que fa a la dicotomia producció/consum, ens trobem amb un bon exemple d’adaptació al tercer entorn ja que en aquesta plataforma no és la producció de productes o serveis el més rellevant sinó el consum. El producte és informació i coneixement i l’objectiu de la empresa proveïdora ha de ser la maximització del nombre d’usuaris, motiu pel qual no dubten en fer servir distints dispositius, fins i tots alguns d’ús emergent.


L’opció escollida presenta una distalitat més propi del segon entorn. Es podria substituir per una col·lecció de fascicles amb DVD i no perdria la seva essència. És important distingir entre una distalitat del segon entorn com la que permet, per exemple, la distribució de coneixements i idees mitjançant llibres, en quant que objectes físics de paper, de la distalitat pròpia del tercer entorn, molt més explícita i instantània.

De la mateixa manera que els museus, les sales de concerts, etc. són escenaris característics del segon entorn, aquesta plataforma no modifica substancialment les condicions de gaudi de l’obra pictòrica. Ens trobem davant el tradicional procediment d’observar una obra pictòrica sense interactuar amb ella, al mateix temps que un expert en la matèria ens proporciona informació addicional sobre la mateixa.

No augmenta, per tant, el grau d’artificialitat ja que ni crea major interdependència del públic ni canvia el paradigma d’escenificació.

Si bé l’efecte comunicatiu no s’esgota en el moment de la seva emissió, fet que comparteix amb l’asincronicitat pròpia de tots els registres audiovisuals propis del segon entorn, no podem parlar d’un entorn multicrònic, ja que no existeix cap mecanisme de permetre accions en temps real que afectin ni al contingut ni a la manera d’organitzar-lo.

Un altra aspecte feble en relació al context actual que coneixem amb el nom de tercer entorn es produeix pel que fa a que, encara que existeix compressió del temps i l’espai, en el sentit de que l’accés als continguts es produeix de forma instantània, sense haver de viatjar a tots i cada un dels museus (una tasca que ens portaria tota una vida), la topologia originada amb aquest model de distribució de continguts no es desplega de forma reticular sinó jeràrquica, de dalt cap abaix, del creador de contingut cap als consumidors. No es produeix, per tant, una adaptació real al tercer entorn.

Els continguts tractats presenten un focus excessiu en la cultura pictòrica del món occidental. No es tracta el fenomen de la pintura com una realitat cultural global si es deixen de banda (o es tracten superficialment) les obres de totes les cultures del món en igualtat de condicions. Aquesta tendència etnocentrista, malauradament, encara perdura no tan sols en el gran públic sinó també en els programadors culturals i els responsables dels museus.


19



De les tres plataformes escollides aquesta ha estat la que ha presentat una millor oportunitat de reflectir el que vertaderament significa una adequada adaptació al tercer entorn ja que l’anàlisi en profunditat revela la aparent contradicció entre un suposat exemple gairebé paradigmàtic dels mitjans interactius i la realitat d’una plataforma que en molts aspectes es limita a virtualitzar trets i característiques que pertanyen al segon entorn.

De cara a la preparació del prototip a proposar en la pràctica, ha estat la plataforma que més s’acosta en contingut al que vull desenvolupar (una aplicació de distribució d’obres d’art digital) però és la menys rellevant en la majoria dels aspectes relatius a com aquests continguts s’han de fer presents en el tercer entorn.

Particularment, he descobert la importància de considerar aspectes com no substituir la recintualitat física del segon entorn per un altre tipus de recintualitat “virtual” que no presenta una vertadera reticularitat. També ha resultat reveladora la contraposició de la representacionalitat dels usuaris envers la seva presencialitat ja que no es tracta de simular una presencia en un lloc sinó de permetre a l’usuari desenvolupar una capacitat de representativitat amb un perfil públic virtual que li permeti establir contactes i relacions amb la resta d’usuaris.

En aquest exemple, també he pogut endevinar la possibilitat de superar el model asincrònic en el que un gravador de vídeo ens permetia veure un programa de televisió enregistrat en una cinta, o una plataforma digital que sembla ser un catàleg de gravacions antigues, i aconseguir un model multicrònic en el que els usuaris també interactuen, però no exclusivament, en temps real.

Pel que respecta als intents de la plataforma d’aconseguir una major globalitat i transnacionalitat, superant els límits imposats per la difusió televisiva del format original, cal a dir que la valoro positivament encara que crec que per assolir uns objectius una mica més ambiciosos és necessari no limitar-se a implementar una proposta multilingüe sinó que s’ha d’anar més enllà i considerar la possibilitat d’adaptar també els continguts.


20


En aquesta taula he reflectit només aquelles característiques en les que les tres plataformes presentaven diferències significatives i susceptibles de generar una reflexió, deixant de banda les que presentaven coincidències explícites ja relacionades en l’anàlisi anterior.

En primera instància, cal reflexionar sobre l’estructura jeràrquica molt poc reticular de la plataforma “The Museum Channel”, que sembla més un catàleg organitzat per difondre continguts que una vertadera estructura reticular en la que tots els elements interactuen i aporten contingut, tal i com és el cas de les altres dues plataformes. Destaca el fet de que Berklee online, essent una plataforma educativa, no ha donat l’esquena a les opcions per generar contingut per part dels alumnes.

Novament, The Museum Channel presenta un factor negatiu pel que respecta a la representacionalitat, ja que ni tan sols existeix la possibilitat de crear un perfil d’usuari públic, en contraposició a Soundcloud que basa el seu model de negoci precisament en treure el màxim profit de la informació que els usuaris emmagatzemen

en el seu perfil, afectant de forma directa a la nul·la possibilitat d’interdependència entre els usuaris. Es pot establir la mateixa relació pel que fa referència a la multicronicitat, on novament Soundcloud presenta una magnífica adaptació i The Museum Channel no permet ni la més mínima intervenció, limitant-se a proveir contingut.

Resulta interessant analitzar com la bisensorialitat afecta de forma distinta a cada una de les plataformes. Mentre que la interacció tàctil (per alguna cosa es diu “tocar” un instrument) pot ser molt necessari en el cas de Berklee online, la experiència de Soundcloud es basa en el sentit de l’oïda, permetent fins i tot als usuaris desconnectar la interfície visual o deixar-la en un segon pla i seguir escoltant música.

També, com menys depenent del llenguatge escrit i oral és una plataforma, podem observar que més reeixida és la seva capacitat de transnacionalitat. Un vídeo explicatiu s’ha de traduir forçosament a l’idioma dels usuaris, en canvi la música és un llenguatge internacional i alguns aspectes de la interfície de Soundcloud es poden sobre-entendre només fent servir les pistes gràfiques proporcionades.


reticularitat representacionalitat artificialitat multicronicitat bisensorialitat afecta…

integració semiòtica

transnacionalitat interdependència usuaris

Berklee online

reticular bona poca bona negativament bona mitjana forta

Soundcloud reticular excel·lent mitjana molt bona no afecta bona bona molt forta

The Museum Channel

jeràrquica pobra molt poca pobra afecta poc bona pobra nula

21


Segona Part:

1. El tema : Quina és la idea principal del nostre projecte? Què volem prototipar?

La meva proposta es basa en una plataforma de distribució de contingut audiovisual interactiu artístic per a televisors intel·ligents.

Partint de la idea de que l’art digital interactiu no acaba de trobar el seu lloc dins els museus i les galeries d’art, es proposa portar aquestes propostes artístiques a les llars, fent servir un element que ja es troba en una posició privilegiada per servir de suport físic, el televisor intel·ligent, també conegut com smart-tv.

El que vull prototipar és una aplicació que permeti descobrir obres d’art digital interactiu interessants, valorar si ens agraden fent públic el nostre suport, visualitzar-les a la pantalla i, principalment, interactuar amb els altres usuaris amb comentaris i mitjançant la creació del nostre tauler personal que mostrarà les nostres obres d’art preferides, la nostra opinió, el temps que les hem visualitzat, etc. Finalment, la plataforma ens suggerirà noves obres d’art en funció de les nostres preferències.

2. El context: Quin és l’àmbit en el què s’emmarca la idea (xarxes socials, blogs, GPS, realitat augmentada, etc...)

Dins el context de les aplicacions per televisors intel·ligents(5), la nostra plataforma presenta les característiques més notables d’aquest tipus de dispositius, és a dir, la connexió a Internet i els serveis propis de la web 2.0(6): el contingut generat pels usuaris, una òptima usabilitat i la interoperatibilitat.

No l’hem de confondre amb l’anomenada InternetTV o IPTV, que és tan sols una manera de rebre el contingut convencional per internet en lloc de pels canals radioelèctrics convencionals. Aquesta proposta fa servir el sistema operatiu precarregat del televisor i una app que s’ha d’adquirir de forma gratuïta a la tenda d’aplicacions del televisor, de manera semblant a com funcionen les apps integrades dins els telèfons mòbils.


22


3. Justificació del projecte: perquè hem escollit aquesta idea, quin és el seu objectiu, perquè creiem què és adient, plataformes de referència, etc..

Un dels principals motius pels quals vaig decidir iniciar els estudis del grau va ser aprofundir en el coneixement de les possibilitats d’expressió artística dels nous mitjans. Havent-me dedicat a la producció musical de música experimental durant molt anys, he tengut l’oportunitat de fer servir sempre la tecnologia al límit de les seves possibilitats. Encara que la creació de continguts audiovisuals convencionals també em resulta atractiva, les noves perspectives que m’ha obert l’estudi d’aquesta assignatura m’han ajudat a reflexionar sobre la necessitat de realitzar noves propostes artístiques que s’adaptin al tercer entorn.

Trobo molt interessant l’anàlisi en detall els punts forts i febles de la creació artística contemporània en relació al tercer entorn, especialment pel que fa referència al grau d’artificialitat de les noves propostes artístiques. Igual que el cinema no és teatre, ni la fotografia pintura, els nous mitjans no haurien de ser imatges ni escrits digitalitzats.

Encara que el contingut sigui realment més important que el continent, també és cert que els nous continguts no poden expressar-se amb els vells mitjans. Igual que la pel·lícula Koyaanisqatsi(7) no es pot representar en un teatre amb actors com si fos una obra de Lope de Vega. No té sentit.

L’adaptació al tercer entorn propícia, per sí mateixa, una nova font

de continguts. Lluny de ser un “efecte especial” que s’afegeix a una pel·lícula, dins el tercer entorn ja es desenvolupen moltes activitats artístiques que no es poden expressar en termes de pintura, vídeo o paraules. El codi digital és la forma d’art del darrer mig segle. En els centres de Belles Arts i els Conservatoris del S.XXI s’ensenya Processing, Javascript, MAX i Arduino. Almenys en alguns.

Però la proposta pretén donar sortida no només a continguts, sinó també a sentiments, reflexions, emocions. Amb un televisor i codi digital, aprofitant l’omnipresència d’aquest tipus de dispositius i també la seva rellevància com a font de continguts audiovisuals dins la llar.

Pel que fa a plataformes de referència, he tengut en compte l’experiència de dispositius semblants com la pantalla 4K Canviz(8), dissenyada per la exposició d’art digital; els dispositius de la companyia Electric Objects, com l’EO1(9) que en el moment d’escriure aquestes línies ja ha obtingut més de 780.000$ de finançament a Kickstarter; i també els dispositius de Framed(10), l’autoanomenada plataforma revolucionària per l’art digital.

El que aporta la meva proposta respecte de les esmentades és una adaptació proactiva dels principis que defineixen el tercer entorn, permetent el desenvolupament complet de una modalitat artística relativament nova amb un grau d’artificialitat major i, per tant, necessitada d’una integració total amb la societat del coneixement, fugint dels recintes en els que fins ara s’havia exposat l’art.


23


(1) Expandir la educación al tercer entorno. Javier Echevarría [en línia] http://publica-ciones.zemos98.org/expandir-la-educacion-al-tercer,1436

(2) Soundcloud. Crunchbase. [en línia] https://www.crunchbase.com/organization/soundcloud#src3

(3) http://www.billboard.com/biz/articles/news/global/6091777/asian-countri-es-listening-music-apps-india-soundcloud-zingmp3

(4) https://ondeviceresearch.com/soundcloud-big-data

(5) Col·laboradors de la Viquipèdia. Televisió intel·ligent [en línia]. Viquipèdia, l’En-ciclopèdia Lliure, 2015 [data de consulta: 15 de gener del 2015]. Disponible en <//ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Televisi%C3%B3_intel%C2%B7ligent&ol-did=14683611>.

(6) http://en.wikipedia.org/wiki/Web_2.0

(7) Col·laboradors de la Viquipèdia. Koyaanisqatsi [en línia]. Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure, 2015 [data de consulta: 25 de gener del 2015]. Disponible en <//ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Koyaanisqatsi&oldid=14742047>.

(8) http://www.digitaltrends.com/photography/4k-display-turns-digital-art-ana-log-experience-thats-ok/

(9) https://www.electricobjects.com/?utm_source=kickstarter

(10) https://www.kickstarter.com/projects/1353046055/framed-a-revolutio-nary-platform-for-digital-art/posts/1177466

Imatges

Imatge de la portada (cc by-sa) Vitrall del sostre del Palau de la Musica Catalana fet per Antoni Rigalt [en línia] http://ca.wikipedia.org/wiki/Vitrall#/media/File:Palau_-_Vitrall_platea.jpg

10 art frames - Framed - http://www.digitaltrends.com/mobile/framed-digital-can-vases-kickstarter/

Totes les altres imatges (cc by-sa) Pere Amengual

Referències bibliogràfiques i en línia

Documents

MITJANS INTERACTIUS - Grau Multimèdiagraumultimedia.com/wp-content/uploads/PAC2_Amengual_Pere-1.pdf · MITJANS INTERACTIUS Entorn Digital i Mitjans Interactius PAC 2 Pere Amengual