Barcelona. Casa Batlló

El Modernisme a Catalunya

El Modernisme designa a Catalunya unampli moviment artístic que es desenvo-lupa els darrers decennis del s. XIX i pri-mers del XX, que pretén actualitzar elsrepertoris figuratius, les tipologies arqui-tectòniques o els elements decoratius tra-dicionals per adequar-los a les noves tèc-niques, als nous materials industrials i ala sensibilitat moderna. Arriba a la màxi-ma esplendor pels volts del 1900, quanes manifesta com una moda decorati-va basada en la línia sinuosa, asimètri-ca, i en l’ornament floral, colorista, quecaracteritza sobretot l’arquitectura i tam-bé les arts decoratives o aplicades —vi-tralls, ceràmica, ferro i metall, mobilia-ri—, sense oblidar altres camps del dis-seny, com l’orfebreria, cartellisme, tipo-grafia, etc.

Coincideix amb una època brillant a totEuropa prèvia a la Primera Guerra Mundial(la Belle Époque), temps d’optimismecientífic i tècnic, de relativa prosperitateconòmica, de creativitat en art i cultura—simbolisme en literatura, wagnerismeen música, influència de Nietzsche en fi-losofia— i d’inquietud social. Són movi-ments paral·lels al Modernisme català elsanomenats Art Nouveau a França i Bèl-gica, Modern Style a la Gran Bretanya iEUA, Sezession a Àustria i Bohèmia, Ju-gendstil a Alemanya o Liberty a Itàlia.

El Modernisme català te una personali-tat pròpia, una gamma riquíssima i enmolts aspectes situada dins l’avantguar-da de la seva època, i es planteja alhoracom a art nacional, vinculat a un projectepolític: el catalanisme. Aquest movimentde represa i recuperació de la llengua ila cultura pròpies, que havien decaigutdesprés de l’esplendor medieval, s’iniciàen el camp literari —amb el nom deRenaixença— i continuà en els de l’art, lahistoriografia i la política. Coincideix ambun moment de desenvolupament socio-econòmic, de consolidació del capitalis-me industrial, d’estabilitat política, quedonà a la burgesia del país un marc ido-ni per a la inversió i creixement: establi-ments industrials (especialment «vapors»o fàbriques tèxtils), xarxes de ferrocar-rils, cooperatives agrícoles, sobretot vi-tivinícoles, i un espectacular creixementurbà, que en el cas paradigmàtic de Bar-celona cobreix una gran extensió de l’Ei-xample.

Pel seu caràcter nacional, el Moder-nisme s’enriqueix amb nombroses refe-rències, trets o símbols de la pròpia per-sonalitat, com és el cas de la utilitzacióde formes i ornaments en arquitecturadels estils històrics o de l’art popular i lapresència constant de l’escut de Cata-lunya o la representació del seu patróSant Jordi, amb la càrrega combativaque la seva llegenda comporta. Però si-multàniament, el Modernisme vol crearuna cultura moderna en sintonia ambEuropa, actitud que es reflecteix en lesabundants referències a l’arquitecturanòrdica i en l’avenç tecnològic que impli-ca l’ús de nous materials, com el ferro la-minat, el vidre industrial i el formigó o elperfeccionament de la tradicional cons-trucció de maó.

Gaudí i altres figures destacades

En arquitectura i disseny destaca per damunt de tot la figura ori-ginalíssima i genial de Gaudí, que ultrapassa els límits estrictes delcorrent amb una obra que té com a trets característics l’organicis-me, el domini de les estructures i els materials, i una gran càrregaexpressiva pròxima al simbolisme, en connexió amb la seva temà-tica religiosa. Es consideren deixebles directes seus Rubió i Bellver,Jujol i Martinell, El gironí Rafael Masó, també deixeble, arriba a unpersonal Noucentisme pròxim als models centreuropeus.

Domènech i Montaner, prototipus de l’arquitecte modernista,en divulga l’estil més decoratiu i característic sobre un rigorósplantejament estructural, dins un corrent mes racionalista com-partit amb els seus col·laboradors Vilaseca i Gallissà, i seguittambé per Falqués.

Puig i Cadafalch és, amb Gaudí i Domènech, el tercer gran nomde la constel·lació modernista; practicà un arqueologisme culte, detradició local i forana, amb un alt nivell de qualitat i originalitat.

L’accés a la política i al poder d’alguns significats intel·lectualsdel moviment cristal·litzà en una nova proposta cultural definidaper Eugeni d’Ors amb el nom de Noucentisme, que pretén desubstituir subjectivitat i decadentisme del Modernisme per unprojecte més ordenat, d’arrels clàssiques i mediterrànies.

El Modernisme comptà amb un esplèndid conjunt d’artistesplàstics. Citem-ne només com a punt de referència, la pintura deRusiñol i Casas, d’obra realista i tècnica impressionista; l’escul-tura de Josep Llimona i M. Blay; una segona generació de pintorsque s’hi relacionen, amb noms tan destacats com Nonell, Mir o elmateix Picasso, i també Anglada Camarasa. En arts decoratives,lligades a l’auge arquitectònic, citem moblistes com Homar oJ. Busquets, ceramistes com A. Serra, escultors com L. Escaler,E. Arnau o Gargallo, i joiers com els Masriera.

La geografia modernista

Barcelona és el gran centre de l’arquitectura modernista, ambmés de la meitat de les 2.000 mostres catalogades A partir delprestigi i brillantor del moviment a la capital, s’anà estenent perla Catalunya litoral i prelitoral seguint els eixos de creixementque foren a l’època les línies de ferrocarril. En trobem bonsexemples a les capitals comarcals o ciutats industrials de l’en-torn barceloní —on hi hagué una generació d’arquitectes munici-pals, seguidors dels grans mestres, que difongueren l’estil— alsnuclis d’estiueig o balnearis, a les comarques agrícoles del sud—amb els magnífics cellers— i a les colònies industrials vora elsgrans rius.

A més dels grans edificis religiosos i civils de caràcter institu-cional o cultural, mereix atenció especial l’ampli patrimoni con-servat de cases de pisos o unifamiliars, de botigues bellamentdecorades, monuments escultòrics o petites fonts, fanals ur-bans. Les escultures i esgrafiats policroms que decoren molts ex-teriors, vitralls, reixes de ferro i mosaics i tantes altres mostresde les arts decoratives que una passejada atenta per les ciutatscatalanes permet de descobrir, constitueixen també una part im-portant del catàleg artístic del Modernisme.

Els museus de Barcelona, Sitges, Olot, etc., conserven bonescol·leccions de pintura i escultura de l’època, així com tambémobles, vitralls, joies i bibelots. El comerç d’antiguitats ofereixencara un ampli mostruari de peces valuoses —pintura, mobles,joies— i peces menors, també atractives.

Aquells que es disposin a conèixer el llegat modernista deCatalunya trobaran, agrupats en sis àrees geogràfiques, els llocsd’interès que es poden visitar segons preferències o temps dis-ponible i on altres atractius paisatgístics i monumentals comple-menten el recorregut. Les oficines de turisme us ajudaran debon grat a programar les vostres visites.

Rutes del

ModernismeBarcelona. Park Güell

Park Güell, detall de banc ondulat Park Güell, detall de banc ondulat Park Güell, detall de banc ondulat Park Güell, detall de banc ondulat Park Güell, detall de banc ondulat

Park Güell. Escala principal

La capital de Catalunya, ja aleshores gran ciutat i un dels fo-cus europeus de cultura, presenta el conjunt d’obres delModernisme català més important, tant en qualitat com enquantitat. Les edificacions d’aquest estil coincidiren amb unmoment de creixement econòmic i d’expansió urbanísticaprotagonitzat per una alta burgesia culta, impulsora de les artsi amb voluntat de deixar l’empremta de la seva prosperitattambé en el paisatge urbà.

La rehabilitació d’aquest patrimoni arquitectònic, realitzadaamb encert i sensibilitat, impulsada per un programa municipald’ajuts, ha fet sorgir a la contemplació edificis i elements queabans passaven desapercebuts. Amb aquesta recuperació,Barcelona s’aferma com una ciutat modernista per excel·lèn-cia, especialment a l’Eixample, la zona d’expansió de l’antigaciutat emmurallada, dissenyada per l’enginyer lldefons Cerdà apartir del 1860 —seguint una xarxa regular de carrers paral·lelsi perpendiculars a la mar, amb illes de cases octogonals per su-pressió dels angles—, model avançat i original de planificacióurbanística.

Visitar les obres del Modernisme barceloní és també, i sobre-tot, passejar, descobrir i deixar-se seduir per una ciutat plenade vida, que segueix incorporant les tendències de cultura,d’art i de disseny més noves als seus carrers. La Barcelona mo-dernista és un dels llegats importants que ha sabut conservarla ciutat bimil·lenària.

El passeig de Gràcia, antic camí de la Barcelona emmuralla-da a la vila de Gràcia (avui incorporada com a barri a la ciutat),forma l’eix principal de l’Eixample, on se situen alguns dels

més destacats edificis modernistes, com «La Pedrera» deGaudí o els tres edificis entre els carrers Consell de Cent iAragó —I’anomenada «Mançana de la Discòrdia»— deDomènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Gaudí, tan caracterís-tics. La ruta ideal per iniciar la visita d’aquest sector parteix,doncs, de la plaça de Catalunya, centre tradicional de la ciutati puja per aquest passeig on, a més de gran nombre de casesque foren residència de l’alta burgesia barcelonina, es podencontemplar els fanals-banc de Falqués i el paviment de rajoleshexagonals segons un disseny de Gaudí. Un ampli carrer pa-ral·lel que manté també el caracter senyorial, amb belles edifi-cacions, és la rambla de Catalunya.

L’Eixample és travessat d’est a oest per l’avinguda Diagonal, ies troba dividit en dues parts pel passeig de Gràcia. La part deponent té edificis destacats, però la màxima concentració d’o-bres modernistes es troba a la de llevant, I’àrea anomenada laDreta de l’Eixample, limitada pel passeig de Sant Joan, on el re-corregut pels carrers paral·lels de Mallorca, València, Consell deCent, Diputació, Gran Via, entre d’altres, ofereix un conjunt mo-dernista únic potser a Europa, amb mostres de les grans figuresperò també amb edificis d’arquitectes secundaris que presen-ten una decoració atractiva, amb tot el caràcter i regust de l’èpo-ca. A l’extrem N es destaquen només dues obres mestres deGaudí i de Domènech i Montaner, el famosíssim temple de laSagrada Família i el conjunt de pavellons de l’Hospital de SantPau, units per l’avinguda de Gaudí, amb els fanals de Falqués.

És interessant d’observar, a més dels valors formals i la rique-sa decorativa, l’organització tipològica dels edificis caracterís-tics de la Dreta de l’Eixample: als baixos, generalment amb treso cinc obertures, hi ha les botigues o magatzems (havien estatabundants els de teixits, especialitat de la industrialització cata-lana ) amb la porta de la casa al centre; el principal era el pisdels propietaris que ocupava tota la planta i donava al jardí ques’obria a l’interior de l’illa, amb una tribuna ben decorada a la fa-çana i sovint una gran escala directa des del vestíbul; els altrespisos, de lloguer, són de menor extensió (dos pisos per replà) i avegades s’hi accedeix per una segona escala, més senzilla.

La ciutat antiga no té gaires mostres, en canvi, d’arquitecturamodernista, ja que en aquest moment d’expansió no disposa-

va de bons espais edificables (I’obertura de la via Laietana en1908-13 aporta un estil arquitectònic més classicitzant). Hi ha,però, dos mostres del més gran interès: el Palau Güell, al car-rer Nou de la Rambla, la primera obra mestra de Gaudí per aaquesta família, que el protegí durant anys, i el Palau de laMúsica Catalana de Domènech ¡ Montaner, al carrer de SantPere més Alt, compendi de solucions decoratives. El que síque es pot trobar encara pels carrers del barri vell són bellesmostres de botigues de decoració modernista incorporadesals edificis antics.

Vora l’antic recinte emmurallat, al parc de la Ciutadella, tro-bem algunes construccions de l’Exposició Universal del 1888,que significà un reconeixement internacional de la ciutat i delprogrés de la indústria catalana i unes millores urbanístiquescom aquest parc urbà on participaren els arquitectes jovesmés progressistes del moment, com Domènech, Vilaseca oFalqués; del primer és el notable edifici del cafè-restaurant (ditel Castell dels Tres Dragons), una de les obres precursores,com el Palau Güell, del Modernisme.

Una altra sèrie d’edificis interessants se situa als barris deGràcia, Sant Gervasi i Sarrià (antics municipis independentsannexats a partir de la fi del segle XIX a Barcelona), al peu delTibidabo, i corresponen a ordes religiosos dedicats a l’ense-nyament o a grans mansions de l’alta burgesia que convertirenaquest sector en zona residencial. Cal destacar-hi el projectede ciutat-jardí, limitat després a parc urbà, conegut com a ParkGüell, obra de Gaudí que resumeix millor que cap altra la mo-dernitat plàstica del moviment, la seva riquesa simbòlica, enun conjunt de forta dimensió urbanística.

Monuments principals

ANTONI GAUDÍ

Casa Vicens (Carolines, 22). Unade les primeres obres de Gaudí(1883-88), torre residencial ambjocs geomètrics de maó i aplica-cions ceràmiques que recrea l’ai-re de l’arquitectura islàmica. Re-marcable reixa de ferro basadaen la planta de margalló. Amplia-da en 1925-26, perdé el magníficjardí que l’envoltava.

Pavellons Güell (av. de Pedral-bes). Cavallerisses i picador d’unaantiga finca dels Güell on Gaudí,influït encara per l’arquitecturaoriental (1884-87), en dóna una vi-sió personal a les voltes i la cúpu-la. Amb la voluntat de fer del jardíuna metàfora del mitològic Hortde les Hespèrides, custodia la granreixa d’entrada un drac de ferroforjat. El conjunt és avui seu de laCàtedra Gaudí, de l’Escola d’Ar-quitectura, amb arxiu i bibliotecaespecialitzats en Modernisme.Centre de la Ruta del Modernisme.

Palau Güell (Nou de la Rambla,3). Residència urbana dels Güell

2 RUTA 1

Barcelona

Park Güell

Casa Vicens Casa Vicens, detall reixa Palau Güell, detall façana

Palau Güell, xemeneies

Casa Batlló, xemeneies Casa Milà, dita «La Pedrera»

«La Pedrera», xemeneies«La Pedrera», golfes

(1886-88) que acredita Gaudícom a gran creador d’ambients,que van des dels soterranis (lesantigues quadres), on es demos-tra la capacitat expressiva iconstructiva del maó, o el reco-rregut de l’escala, que va desco-brint els diferents nivells de l’e-difici, fins a la sorprenent gransala central, coberta amb unacúpula parabòlica que travessatot l’edifici i sobresurt en for-ma de con a la terrassa, rode-jada de xemeneies escultòri-ques on Gaudí usa per primeravegada la tècnica del «trencadís»(recobriment de superfícies ambfragments de ceràmica irregu-lars), molt usada pel Moder-nisme. Altres anticipacions sónel treball sinuós de la forja i lautilització de l’arc parabòlic a lafaçana i els interiors. En la res-tauració del 1992 es feren re-creacions d’algunes xemeneies.Patrimoni de la Humanitat se-gons la Unesco.

Convent de les Teresianes(Ganduxer, 85). Col·legi de reli-gioses que Gaudí ultimà (1888-89). La seva intervenció donà alconjunt el seu perfil emmerletati altres elements d’interès com

els arcs parabòlics i la reixad’entrada.

Casa Calvet (Casp, 48). Casad’habitatges (1898-1900) de fi-liació barroca, transició entre laprimera etapa de Gaudí, de rein-terpretació personal dels estilshistòrics, i la segona, totalmentlliure de condicionants. Notablesescala i ascensor.

Bellesguard (Bellesguard, 16).Casa residencial bastida perGaudí (1900-09) a l’indret d’un an-tic palau de Martí I l’Humà (mort el1410), darrer rei de la dinastia ca-talana autòctona. Per això pren-gué com a referència l’estil gòtictot allargant-ne desmesuradamentles proporcions. La torre es coro-na amb les quatre barres de labandera catalana i una creu de sisbraços.

Park Güell (Olot). Concebutcom a ciutat-jardí pel banquerEusebi Güell —iniciativa que noreeixí—, Gaudí només en cons-truí la infrastructura (camins, ac-cessos, gran plaça) en 1900-14;des del 1922 és parc municipal.S’integra en la natura mitjançantviaductes, murs de contenció i

ús naturalista de la pedra; la de-coració ceràmica, on tingué unpaper destacat J. M. Jujol, éspresent arreu: al famós bancondulat, al sostre de la sala de86 columnes (projectada com amercat de la urbanització), algran drac escultòric que dominal’escala principal, i significa unautilització genial del trencadís,amb resultats que s’anticipen alcollage i a la pintura abstracta.Museu Gaudí. Patrimoni de laHumanitat segons la Unesco.

Casa Batlló (pg. de Gràcia, 43).Casa d’habitatges reformada to-talment per Gaudí en 1905-07,tant a l’exterior (mosaic policromondulat, tribuna amb columnesde forma òssia, balcons de ferroen forma d’antifaç, coronamentamb escates imitant el llom d’undrac) com a l’interior (caixa del’escala i ascensor), on juga ambels tons de la rajola blava. Lesformes orgàniques de la façanasembla que estan relacionadesamb la llegenda de Sant Jordi,patró de Catalunya (creu clavadaa l’esquena del drac, ossos deles víctimes del monstre a les tri-bunes).

Casa Milà, dita «La Pedrera»(pg. de Gràcia, 92). Casa d’habi-tatges (1905-10) on Gaudí mostra el seu domini de la tècnica creantuna complexíssima estructura depedra aparent, de formes ero-sionades escultòricament, peusdrets i bigues de ferro encastats al’interior. Tots els elements, desde les obertures excavades a lapedra de la façana fins a les rei-xes de ferro forjat dels balcons oles xemeneies, que formen un es-pai transitable al terrat, prenen enaquest singular edifici, segura-ment l’obra mestra de Gaudí i delModernisme, un aspecte orgànicque s’avança a l’arquitectura ex-pressionista i a l’escultura abs-tracta. Restaurada a fons per laCaixa de Catalunya com a centrecultural, s’ha creat una plantad’exposicions (principal), un au-ditori (soterrani), un habitatge-mostra amb mobiliari modernis-ta, i, a les golfes i terrats, l’EspaiGaudí, que explica i contextualit-za la figura i obra de l’arquitecte.Patrimoni de la Humanitat segonsla Unesco.

La Sagrada Família (pl. de laSagrada Família). Temple expia-tori, I’obra més coneguda de

Gaudí, símbol de Barcelona i delModernisme, en el qual l’arqui-tecte treballà tota la vida (els dar-rers anys amb dedicació ex-clusiva i vivint a peu d’obra) ique deixà inacabat. Iniciat enconvencional estil neogòtic el1882 per F. de P. Villar y Lozano,Gaudí se’n féu càrrec el 1883 iprojectà —sobre la cripta ja co-mençada i perfeccionant-lo con-tínuament fins a la seva mort—un temple grandiós on aplicà totel seu saber arquitectònic: sim-bolisme (preveu dotze torres perals apòstols, quatre més per alsevangelistes, una altra per a laMare de Déu i la més alta —de170 m d’alçada— que simbolitzaJesucrist, mentre que cada fines-tra, columna, etc. es relacionaamb sants, institucions o miste-ris de la fe catòlica); integracióde l’estructura des del fonamentfins a la cúspide (arcs parabòlicssense necessitat de contraforts) idecoració fortament naturalista(figures emmotllades del natural,reproducció en pedra de núvols,caramulls de gel, etc.). Les úni-ques parts construïdes directa-ment per Gaudí foren l’absis ila façana del Naixement, amb lanarració dels primers anys de

3RUTA 1

Hospital de Sant Pau. Sostre de l’entrada principal«Castell dels Tres Dragons»

Fonda Espanya

Hospital de Sant Pau

Sagrada Família

la vida de Jesús, i les seves to-rres campanar. La polèmica con-tinuació de les obres, a partir del1952, basada en dibuixos i ma-quetes salvats de la destruccióde la Guerra Civil del 1936-39, amés de diverses torres, ha co-bert els darrers anys un tram dela nau central i es pot veure elbosc de columnes inclinades pro-jectades per Gaudí inspirant-seen la natura. A la nova façana dela Passió hi treballa des de 1987l’escultor Josep M. Subirachs.

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

«Castell dels Tres Dragons»(pg. de Picasso). Edifici construïtcom a cafè-restaurant amb mo-tiu de l’Exposició Universal del1888, és l’obra més claramentracionalista de Domènech, on ex-perimenta amb els murs doblesde maó exteriorment aparent(gran novetat en arquitectura noindustrial), utilitza estructura deferro laminat a la gran sala supe-rior i redueix la volumetria de l’e-difici a formes geomètriques sim-ples concentrant en espais bendelimitats els elements decora-tius de filiació gòtica (merlets, es-cuts i torre). Actualment és seudel Museu de Zoologia.

Editorial Montaner i Simon(Aragó, 255). Primer edifici im-portant de Domènech, bastit en1879-85, que combina elementsmudèjars, símbols progressistescom els engranatges dentats oles estrelles de cinc puntes i lautilització de ferro i maó vist.Seu d’una important editorial du-rant anys, a hores d’ara estatja laFundació Antoni Tàpies, amb ex-posició permanent de l’obra delpintor, exposicions temporals,activitats culturals i bibliotecaamb un important fons sobrecultures no occidentals.

Palau Montaner (Mallorca, 278).Residència urbana iniciada perl’arquitecte eclèctic Domènech iEstapà (1885) i acabada per Do-mènech i Montaner el 1893 ambla imposant escala i els frisos ce-ràmics de la façana. Actual Dele-gació del Govern.

Casa Thomas (Mallorca, 293).Casa d’habitatges, obra de Domè-nech de 1895-98, ampliada el1912 pel seu gendre F. Guàrdia iVial, on apareixen per primera ve-gada elements inconfusibles de ladecoració de l’arquitecte, com elsgirasols als ampits dels balcons,I’aplacat ceràmic amb botons enrelleu, etc. Estatja una empresade mobiliari que té en el seu catà-leg reedicions de mobles i ceràmi-ques modernistes.

Fonda o Hotel Espanya (SantPau, 9). En un hostal ja existent,

Domènech decorà (1902-03) laplanta baixa en col·laboracióamb l’escultor Eusebi Arnau (no-table xemeneia d’alabastre) i elpintor Ramon Casas (esgrafiat detema subaquàtic); cal destacarl’arrambador de fusta amb me-dallons de ceràmica al·lusius ales províncies espanyoles. Mantéla funció hotelera.

Casa Lamadrid (Girona, 113).Casa d’habitatges (1902) amb façana que conté un repertoridecoratiu similar al de la CasaThomas.

Hospital de Sant Pau (av. Gau-dí). Conjunt hospitalari en pave-llons projectat per Domènech el1902; en 1912-30 dirigí les obresel seu fill Pere Domènech i Roura.El pavelló d’accés, coronat peruna esvelta torre, té una estructu-ra de maó vist que domina tot elconjunt, enriquida amb mosaicsde tema històric o capitells i mèn-sules de pedra en forma d’àngels,sintètica obra juvenil de l’escultorPau Gargallo; s’hi destaca tambéla gran escala i els sostres, de re-miniscències islàmiques. Els pa-vellons destinats a distintes espe-

cialitats mèdiques estan voltantsde jardins, i es troben tots con-nectats a través de passatges sub-terranis. Es pot visitar parcial-ment. Patrimoni de la Humanitatsegons la Unesco. Centre de laRuta del Modernisme.

Palau de la Musica Catalana(Sant Pere més Alt). Seu del’Orfeó Català, entitat dinamitza-dora de la música a Barcelonades del 1891, i sala de concerts,bastit en 1905-08. És l’edificimés definidor del Modernismeper la precoç utilització d’estruc-tura de ferro laminat i especial-ment per la riquesa decorativa,amb magnífiques mostres de vi-

tralls (vidrieres i cúpula invertidade la sala d’audicions), de mo-saics (a la façana i a tot l’inte-rior), de pintura i d’escultura(grup exterior dedicat a la cançópopular de Miquel Blay i, a l’inte-rior, arc que simbolitza la músicapopular i la musica clàssica i lesmuses de l’escenari, representa-tives de les músiques nacionals,d’Eusebi Arnau). El conjunt res-pon a la idea wagneriana de la in-tegració de les arts, característi-ca del Modernisme català. Des-prés d’una important reformafeta en 1982-89 per Òscar Tus-quets, s’ha derrocat l’esglésiaadossada, cosa que dóna unanova visió de l’edifici i ha per-

mès una profunda remodelació(1999-2004) de façanes i ser-veis. Patrimoni de la Humanitatsegons la Unesco.

Casa Lleó Morera (pg. de Gràcia,35). Casa d’habitatges (1903-05)que perdé els elements més ca-racterístics en una desafortuna-da reforma (cupulí i arcs de laplanta baixa amb belles escultu-res). Resten interessants treballsescultòrics en balcons i finestres(amb els invents moderns a nivellde segon pis: gramòfon, bom-beta elèctrica, telèfon i màquinafotogràfica) i una tribuna angu-lar. El pis principal conserva unabona decoració modernista (vi-

4 RUTA 1

Casa Amatller i Casa Batlló

Palau de la Música Catalana. Cúpula de la sala d’audicions Palau de la Música Catalana. Sala d’audicions

Palau de la Música Catalana. Columnes

Casa Terrades, dita «Casa de les Punxes»Palau Macaya. Pati interior

Palau Macaya

Casa Serra

tralls, escultures, mosaics, rajo-les). Ha estat restaurada la plantabaixa amb voluntat de tornar-litant com era possible el primitiuaspecte.

Casa Fuster (pg. de Gràcia 132).Casa d’habitatges (1908-10) onDomènech utilitza molts delsseus elements característics: basede robustes columnes de pedrarosa, finestres trilobades, orna-mentació floral. El conjunt, però,denota una gran contenció ex-pressiva, afavorida per la blan-cor del marbre i l’eurítmia de lesfaçanes; la posterior és insòlita-ment plana. Actualment és un lu-xós hotel.

JOSEP PUIG I CADAFALCH

Casa Martí (Montsió, 3 bis).Casa d’habitatges (1895-96) querespon plenament al primer estilde Puig i Cadafalch, unió d’ele-ments del gòtic català i forà,amb gran cura dels detalls escul-tòrics i del treball de ferro. Ésmés coneguda pel nom de lacerveseria «Els Quatre Gats» dela planta baixa, centre de la bo-hèmia modernista on es reunien

i exposaven els pintors Casas,Nonell, Picasso, mentre el caba-retier Pere Romeu (representatal seient posterior del tàndemde la pintura de Casas que deco-rava el local) feia sessions deputxinel·lis. La cerveseria ha es-tat reoberta modernament.

Casa Amatller (pg. de Gràcia,41). Casa d’habitatges refeta perPuig i Cadafalch damunt un edifi-ci ja existent (1898). Hi afegí l’e-quilibradíssima façana amb tes-tera esglaonada a la manera deles cases flamenques, galeria co-rreguda i esgrafiats dins la tra-dició arquitectònica catalana, amés de la tribuna gòtico-floral, ireformà alhora el pati interioramb l’escala i el pis principal, ahores d’ara seu de l’lnstitut Amat-ller d’Art Hispànic. Són dissenyde Puig els mobles, llums, pavi-ments i vitralls, i té una notablexemeneia d’Eusebi Arnau. A la fa-çana principal, tema nacionalistade Sant Jordi lluitant contra eldrac. Sala d’exposicions a laplanta baixa.

Palau Macaya (pg. de Sant Joan,108). Residència urbana bastidael 1901, de façana blanca amb

esgrafiats i obertures amb deco-ració escultòrica, es destaca elpati interior, amb una curiosa es-cala coberta. Pertany a la Fun-dació “la Caixa”.

Casa Muntadas (av. del DoctorAndreu, 48). Casa residencial alpeu del Tibidabo (1901) que res-pon als esquemes de la masiacatalana, enriquida amb un coro-nament ondulat a la façana, de fi-liació barroca.

Casa Terrades, dita «Casa deles Punxes» (av. Diagonal, 416-420). Gran edifici d’habitatges(1903-05), d’aspecte medievalit-zant que justifica el nom amb quèse’l coneix. Forma un conjuntexempt entre tres carrers i l’ús delmaó li confereix un caràcter mo-numental. La coberta, de perfildentat, és dominada per esveltesagulles còniques que coronen lestorres angulars, que donen un ca-ràcter únic a aquest sector de laDiagonal; s’hi destaquen tam-bé les tribunes triangulars aixícom alguns detalls de disseny in-terior.

Casa Serra (rambla de Cata-lunya, 126). Residència urbana

(1903), inacabada, on Puig subs-titueix les habituals referènciesgòtiques per les renaixentistes,sense perdre, però, el seu segellpersonal. A hores d’ara estatja lapresidència de la Diputació deBarcelona; els serveis es trobenen un modern edifici annex.

Fàbrica Casaramona (av. Mar-quès de Comillas, 6-8). Gran fà-brica de filats (1911) on Puig ac-centuà les qualitats expressivesdel maó, que li permet de con-juminar la més estricta funcio-nalitat en l’organització de lesnaus amb un discret però efec-tiu decorativisme medievalit-zant, unit a l’ús de la volta cata-lana arreu del conjunt. Són no-tables tam-bé les dues torres i eltreball de forja. Fou molts anyscaserna de policia, fins a la sevaadquisició per La Caixa (1992),que a partir del 2000 inicià unambiciós projecte de remode-lació —on ha participat ArataIsozaki— per estatjar-hi Caixa-Forum, nova seu de la Fundació“la Caixa”, amb àmplies salesd’exposicions.

Casa Quadras (av. Diagonal,373). Residència urbana dels ba-

rons de Quadras (1904), bonamostra de la capacitat de dissenyi elegància de Puig, des de la reixa de la porta fins als interiors, pas-sant per la façana, que conjumi-na, com la de la Casa de lesPunxes, formes gòtiques i plate-resques amb una abundant deco-ració floral. Seu i centre culturalde la Casa Àsia.

Casa Company (Buenos Aires,56-58). Residència urbana (1911)que pertany a l’etapa de transicióde Puig entre el ple Modernisme,goticitzant, i la seva darrera èpo-ca, d’un personal classicisme. Endestaquen els ferros de les fi-nestres i I’esgrafiat figuratiu de la testera de la façana, ambl’Assumpció de Maria i garlandesflorals. Actual seu del Museu del’Esport Melcior Colet.

PERE FALQUÉS

Fanals-banc del passeig deGràcia. Dissenyats vers 1900per Falqués, aleshores arquitec-te municipal, la seva restauracióha redescobert els colors origi-nals del ferro (grana i daurat),consolidat la sinuosa estructu-

5RUTA 1

Monument al doctor Robert

Fanal del passeig de Gràcia El Pinar

Temple del Sagrat Cor Casa Golferichs

Casa Llopis i Bofill Arc de Triomf de l’Exposició del 1888

ra i recuperat els globus dellum; els bancs són de trencadísblanc.

Fanals de l’avinguda Gaudí.Restaurats, tenen una base enforma d’obelisc de pedra i coro-nament de ferro color grana, sónobra igualment de vers 1900.

Monument a Pitarra (pl. delTeatre). Monument al dramaturgcatalà Frederic Soler, dit «Pitarra»,inaugurat el 1907, amb esculturad’Agustí Querol; Falqués en féuel pedestal, molt abarrocat, ditpopularment el «número dos» perla seva forma.

Hidroelèctrica de Catalunya(av. de Vilanova, 12). Antiga fà-brica d’electricitat, ara oficinesde la companyia, feta el 1897utilitzant ja una estructura de ferro vist combinat amb maó;conserva la interessant maqui-nària. Ha estat restaurada ambencert.

JOSEP VILASECA

Arc de Triomf de l’Exposició del1888 (pg. de Lluís Companys).

Arc d’accés al recinte de l’Exposi-ció Universal del 1888, dins lesproporcions dels arcs de triomfclàssics però resolt amb maó vist iaplicacions de ceràmica (escenesfiguratives i frisos amb motius ve-getals).

Casa Pia Batlló (rambla deCatalunya, 17). Casa d’habitat-ges (1891-1906) en la qual des-taquen els cupulins terminals dela façana i I’ús de les bigues deferro, especialment a les obertu-res de la planta baixa.

Casa Quadros (Rambla, 82). Casa d’habitatges (1891-96) i an-tiga paraigüeria, de la qual mantéles característiques ornamentals,amb un drac que sosté un fanal iun paraigua, composició de ferrode regust oriental.

Casa Enric Batlló (pg. deGràcia, 75). Casa d’habitatges(1893-96), convertida en hotel,construcció mixta de pedra imaó vist on destaquen notablesmostres de disseny com les apli-cacions de ceràmica vidriada enforma de lira, elements de ferroforjat en forma de palmera, etc.

tics i un bon tractament delsmaterials. Coneguda popular-ment com «EI Xalet», se salvà dela demolició gràcies a la reivin-dicació dels veïns i actualmentestatja serveis municipals deldistricte.

El Frare Blanc o Casa Roviralta(av, del Tibidabo, 31). Casa resi-dencial (1903-13), amb ele-ments gòtics, a base de maó, ons’evidencien els magnífics resul-tats constructius i decoratius ob-tinguts pels operaris de l’èpocamodernista.

El Castell (Tibidabo). Sanatori(1903), edifici auxiliar formatper cilindres de diferents alturesal voltant d’una gran sala també circular, amb paraments de maói cobertes còniques revestidesde trencadís.

Casa Rialp (Dominics, 14). Casaresidencial (1908-10), construïdamaó vist i maçoneria; el maó for-ma els emmarcaments de les fi-nestres, les columnes salomòni-ques i el ràfec del balcó angular,la torre mirador, etc.

SALVADOR VALERI

Casa Comalat (av. Diagonal,442). Casa d’habitatges (1909-11), obra insòlita molt influïda perGaudí per l’abarrocament massísde les formes i pel peculiar cro-matisme, que li dóna, però, un segell personal. Cal destacar elcontrast entre la façana simètricai urbana de la Diagonal i la poste-rior (Còrsega), més lliure i acolori-da. Notable vestíbul amb mosaicsi vitralls de formes orgàniques itonalitats ocres i violades.

Torre Sant Jordi (Sant Eudald,11). Casa residencial (1906), vol-tada de jardí, de línia sinuosa, co-ronada per un característic cupulí.

JOSEP M. JUJOL

Casa Planells (av. Diagonal,332). Casa d’habitatges (1923-24) que sembla inspirada en laPedrera de Gaudí, simplificada almàxim; hi destaca la gran tribunaondulada.

JOSEP M. PERICAS

Monument a Mossèn CintoVerdaguer (av. Diagonal-pg. de

6 RUTA 1

Cases Cabot (Roger de Llúria,8-14). Cases d’habitatges veï-nes (1901-05) amb magníficaporta d’ornament entrellaçat so-bre perfil d’arc apuntat a la pri-mera i sòbries tribunes envidra-des i esgrafiat restaurat a la se-gona.

ENRIC SAGNIER

Palau de Justícia (pg. de LluísCompanys). Obra feta conjunta-ment per Sagnier i Josep Do-mènech i Estapà en 1887-1911,un dels primers edificis públicsmoderns de la ciutat; monumen-tal i sever, d’acord amb la sevafunció, té dos cossos centratsper patis i coronats per torres angulars; el nucli central, ambporxo característic i interessantreixa, allotja la gran sala amb columnes de granit rosa i eleva-da coberta d’arcs de ferro a lavista. El decorà el pintor JosepM. Sert.

El Pinar (Manuel Arnús). Casa re-sidencial al peu del Tibidabo(1903), per al banquer Arnús.L’agulla de la torre fa destacar l’e-difici, que té els elements signifi-catius (galeria, torre, finestres) depedra; interessant reixa de forja al’entrada de carruatges.

Casa Mulleras (Gran Via, 654).Casa d’habitatges (1904), amb no-table tribuna a la façana i gran ves-tíbul amb l’escala principal; deli-cat esgrafiat amb dames dansant.

Església de Pompeia (av. Dia-gonal, 450). Església i conventcaputxí annex (1907-15), quereinterpreten formes del gòticcatalà, com la coberta de biguesde fusta sobre arcs de pedra,amb elements ornamentals nous,com els capitells orgànics.

Temple del Sagrat Cor (cim delTibidabo). Iniciat el 1909 amb lesobres de l’església inferior, ambuna interessant portalada de re-gust barroc i treball escultòric idecoració vegetal molt realistad’Eusebi Arnau. La mort de l’ar-quitecte (1931) i la Guerra Civilen paralitzaren la construcció,continuada pel seu fill.

Caixa de Pensions (via Laietana,56). Antiga seu central d’aquestainstitució d’estalvi (1914-17), edi-fici neogòtic amb la façana acaba-da en una torre amb punxa, nota-ble peça escultòrica.

JOAN RUBIÓ I BELLVER

Casa Golferichs (Gran Via,491). Residència urbana (1900-01) d’acurada volumetria i refi-nats detalls, en una originalreinterpretació d’elements gò-

Sant Joan). Característic monu-ment (1913-24) format per unallarga columna, amb esculturesdels germans Oslé, dedicat algran poeta de la Renaixença ca-talana.

Església del Carme (Bisbe La-guarda). Església (1910-14) ambfaçana de maó que mostra laconjunció d’elements de l’arqui-tectura centreuropea del mo-ment, sobretot al campanar i a lafaçana principal (Sant Antoni),mentre que la lateral té formesmés inspirades en Gaudí.

ANTONI M. GALLISSÀ

Casa Llopis i Bofill (València,339). Casa d’habitatges (1902) degrans dimensions on Gallissàmostra gran cura en els detalls de-coratius; la façana, de murs llisos itribunes paral·lelepipèdiques, re-vela la influència racionalista deDomènech i Montaner.

JOAN MARTORELL I MONTELLS

Església de les Saleses (pg. deSant Joan, 92). Església (1882-85) que representa un interes-sant precedent del Modernis-me, en la qual Martorell renovàde manera personal les formesneogòtiques mitjançant un ús intel·ligent del maó, aplicat perprimera vegada en un edifici re-ligiós, i enriquit amb l’ús del co-lor, especialment a la façana-campanar.

BERNADÍ MARTORELL

Convent de Valldonzella (Cister,41). Convent cistercenc femení(1910), bastit als primers contra-forts del Tibidabo, que conjumi-na influències de Gaudí i de Do-mènech i Montaner en una perso-nalíssima adaptació del gòtic depotent volumetria i una utilitzaciómodèlica del maó.

Convent del Redemptor (Be-llesguard, 50). Convent (1926),situat prop la casa Bellesguardde Gaudí, bastit dins la mateixatònica, encara que més modest,del convent de Valldonzella.

CAMIL OLIVERAS

La Maternitat (trav. de les Corts,161). Institució benèfica destina-da a l’assistència de parteres i in-fants abandonats, obra iniciadael 1883 i acabada el 1902, jamort Oliveras. Són interessantsels pavellons centrals, de pedra imaó, i I’interior del pavelló del’Ave Maria, amb una notable es-cala. A hores d’ara seu delDepartament de Salut de laGeneralitat de Catalunya.

ALEXANDRE SOLER I MARCH

Casa Heribert Pons (rambla deCatalunya, 19-21). Casa d’habi-tatges (1907-09), molt influïdaper l’arquitectura vienesa delmoment; destaquen els relleusde la façana, amb representa-cions al·legòriques de les arts.Actual seu del Departament d’E-conomia i Finances de la Gene-ralitat de Catalunya.

ADOLF RUIZ I CASAMITJANA

La Rotonda (av. del Tibidabo,2). Edifici construït com a hotel(vers 1905), per iniciativa de lafamília Andreu, a hores d’ara clí-nica, en el qual destaca l’orna-mentada torre angular que li dó-na el nom.

ANTONI DE FALGUERA

Casa de la Lactància (Gran Via,475). Institució benèfica (1910),amb façana neogòtica coronadaper un grup escultòric d’EusebiArnau. Actualment és una llard’ancians.

Escola Municipal de Música(Bruc, 110). Conservatori (1916),edifici on Falguera demostra serseguidor de Puig i Cadafalch, sibé en els detalls decoratius subs-titueix la seva elegància per unacerta rotunditat de les formes; al’interior destaquen l’escala i lasala dita La Peixera, amb unagran claraboia de vitralls poli-croms.

JOSEP LLIMONA

Monument al Dr. Robert (pl. deTetuan). Monument realitzat en1904-10 a la plaça de la Uni-versitat, dedicat pels barceloninsal seu alcalde Bartomeu Robert,home molt estimat. Desmuntat enèpoca franquista, es recuperà el1979 i s’instal·là en el nou indret.La qualitat plàstica del basament,que sosté els grups al·legòrics deltreball, del metge, etc., ha fet ques’atribuís, erròniament, a una in-tervenció de Gaudí.

MANUEL SAYRACH

Casa Sayrach (av. Diagonal,423). Casa d’habitatges (1918),influïda per Gaudí però amb unaevident depuració formal, amb

un interessant vestíbul, de for-mes orgàniques. Hi ha un restau-rant a la primera planta, La casaveïna del c/ d’Enric Granados,153, obra de 1926, és també deSayrach.

JULI M. FOSSAS

Casa Villanueva (Roger de Llúria,80). Casa d’habitatges (1907) queocupa tot un xamfrà, amb tribunesde pedra i de vitralls, la central co-ronada per una vistosíssima cúpu-la amb alta punxa.

EDUARD FERRÉS

El Siglo (Casa Damians) (Pelai,54). Tradicionals magatzems(1915), obra feta en col·labora-ció per Ferrés, Lluís Homs iIgnasi Mas, un dels primers edifi-cis de formigó armat de Barce-lona; s’hi destaca el gran para-ment de vidre i l’atlant i la cariàti-de de la part superior, també deformigó. Remodelat el 1987, es-tatja de nou uns magatzems.

IGNASI MAS I MORELL

Plaça de toros Monumental(Gran Via, 749). La més gran de

les dues places de toros barcelo-nines, obra de 1913-15 feta encol·laboració per Mas i JoaquimRaspall, que adapta lliurementl’arquitectura islàmica.

JERONI F. GRANELL

Casa (Girona, 122) Casa d’habi-tatges (1903), que destaca perl’exacerbat cromatisme de la fa-çana i per la decoració del vestí-bul.

ELS MERCATS

La ciutat compta amb una sèriede mercats, centres plens de vi-talitat i animació popular que, sibé responen a una tipologia an-terior al moviment estricte, jaque la construcció s’inicia a mit-jan s. XIX, mostren ja la preocu-pació pels nous materials (es-tructures de ferro que suportenla coberta) i tenen elements decoratius afegits, molts ple-nament modernistes. Citem-neprimer el Born, a prop del parcde la Ciutadella, que fou moltsanys mercat central, obra deJosep Fontserè i Mestre (urba-nitzador del parc) i de l’enginyer

7RUTA 1

Plaça de toros Monumental Convent de Valldonzella

Farmàcia J. de Bolòs. Vitralls Mercat de La Boqueria

Fleca. Detall de les portes

Agulla, de Manolo Hugué Penjoll, de R. Teixé

Marqueteria, de G. Homar

Antiga Casa Figueres

Mosaic ceràmic, de G. Homar i A. Serra

Josep M. Cornet (1876), dins el model de Les Halles pari-senc, cobert per una bella pirà-mide octogonal; hi han estat ex-cavades interessants ruïnes dela part de la ciutat enderrocadaa partir del 1714. El mercat de Sant Antoni (Comte d’Urgell/Tamarit) és obra d’Antoni Rovi-ra i Trias (1872-82) i incorpo-ra l’experiència constructiva del’anterior; el mercat de SantJosep o de la Boqueria (Ram-bla), edificat en diverses eta-pes (1840-1914), el més vital i ben assortit de la ciutat, queofereix un bigarrat contrast decolors, olors i cridòria de ve-nedors, té una gran porta d’en-trada decorada amb motiusmodernistes, de ferro i vitralls, i ha estat remodelat; el mercatde la Llibertat (1874), a la plaçadel mateix nom, al barri deGràcia; i encara molts altres,com el mercat de la Concepció(Aragó/Bruc), el mercat del Ninot(Mallorca, 133), el mercat d’enGalvany (Calaf/ Madrazo), etc.

EL MODERNISME EN LA DECORACIÓ

El gust i la sensibilitat modernis-tes s’introduïren, naturalment,en la decoració dels interiors —resten belles mostres de mo-biliari als museus i també alscomerços d’antiguitats— i en lad’establiments comercials si-tuats sovint en cases més anti-gues però que renovaren l’as-pecte exterior i interior d’acordamb la nova moda. Una passeja-

da per la ciutat permet admirarencara bon nombre d’aquests es-tabliments que els propietaris hantingut el bon gust de conservar.

Les farmàcies formaren un grupespecialment receptiu als nouscorrents i resta un bon nombred’establiments que mantenenaquesta decoració. Citem-nenomés algunes: Farmàcia J. deBolòs (València, 256), una de lesmés completes, amb interessantsvitralls (el de la porta amb un grantaronger), llums i decoració alssostres, armaris amb les col·lec-cions de pots; Farmàcia Puig-Oriol(Mallorca, 312), obra de 1913, ambcuriosos vidres a les portes, ambpedres de colors incrustades, mo-biliari i recipients a l’interior; anti-ga Farmàcia Genové (Rambla,77), obra d’Enric Sagnier (1911)amb motius gòtics a la façana.

Altres establiments que sovintadoptaren aquest tipus de deco-ració foren les pastisseries i elsforns de pa. De les primeres, ci-tem l’Antiga Casa Figueras (Ram-bla, 83), decorada per AntoniRos i Güell (1902) i restaurada el1986, que conserva mobiliari ivitralls i la interessant façanaamb el rètol de mosaic i un mag-nífic relleu a l’angle que repre-senta una segadora amb la garbade blat al braç. La fleca del carrerGirona, 73, amb la façana deco-rada amb les típiques corbes.Altres establiments interessantssón: Filatèlia Monge (Boters, 2),que conserva perfectament la fa-çana de fusta goticitzant i els ele-

ments de mobiliari interior; labotiga de robes El Indio (Carme,24), amb façana que respon ales orientacions més internacio-nals de l’Art Nouveau (inici del s. XX); Casa Teixidor (rda. de SantPere, 16), antiga botiga de mate-rial de dibuix, obra de M. J.Raspall (1909), en la qual desta-ca sobretot el rètol exterior.

Té especial interès el Cercle delLiceu, club privat de difícil accés,integrat dins l’edifici del GranTeatre del Liceu, d’òpera, restau-rat (1999) després de l’incendide la sala i l’escenari (1994); elCercle, fundat el 1847, que nosofrí danys, renovà bona part dela decoració al tombant dels se-gles XIX-XX, segons projecte deJosep Pascó i d’Alexandre deRiquer (que en dissenyà els mo-bles), amb vitralls d’OleguerJunyent de tema wagnerià; hi hauna magnífica col·lecció de pin-tura de l’època (Masriera, Urgell,Causachs, Rusiñol, Mir, etc.), so-bretot els dotze plafons deRamon Casas al saló dit LaRotonda, bellíssim compendi dela sensibilitat modernista.

L’època modernista coincidí tam-bé amb la construcció del CementiriNou o del Sud-oest, situat als ves-sants marítims de la muntanyade Montjuïc, i les grans famíliesde la burgesia encarregaren alsarquitectes sumptuosos panteonsque donaren també ocasió a l’o-bra dels escultors i serrallers.Algunes escultures, com les deJosep Llimona, són autentiquesobres mestres en el seu gènere.Entre els arquitectes citem obresde Josep Vilaseca (Panteó Batlló,del 1885, amb àngels a l’entradad’inspiració egípcia), Antoni M,Gallissà (Panteó La Riva, del 1891,vertical i de base gòtica amb grancreativitat en les formes decora-tives), J. Puig i Cadafalch (PanteóTerrades, Panteó dels Barons deQuadras; Panteó Macià del 1917;Panteó Damm, del 1897), o J. M.Jujol (lapides sepulcrals Gibert-Romeu, 1910; Planells, 1916;Sansalvador, 1919).

8 RUTA 1

Penjolls, de Lluís Masriera

Park Güell, drac de l’escala principal

Antoni Gaudí1. Casa Vicens2. Pavellons Güell3. Palau Güell4. Convent de les

Teresianes5. Casa Calvet6. Bellesguard7. Park Güell8. Casa Batlló9. Casa Milà, dita

«La Pedrera»10. La Sagrada

FamíliaLluís Domènechi Montaner11. Castell dels Tres

Dragons12. Editorial

Montaner i Simon13. Palau Montaner14. Casa Thomas15. Fonda Espanya16. Casa Lamadrid17. Hospital de Sant

Pau18. Palau de la

Música Catalana19. Casa Lleó Morera20. Casa FusterJosep Puigi Cadafalch21. Casa Martí22. Casa Amatller23. Palau Macaya24. Casa Muntadas25. Casa Terrades,

dita «Casa de lesPunxes»

26. Casa Serra27. Fàbrica

Casaramona28. Casa Quadras29. Casa CompanyPere Falqués30. Fanals-banc del

Passeig de Gràcia31. Fanals de

l’Avinguda Gaudí32. Monument a

Pitarra33. Hidroelèctrica de

CatalunyaJosep Vilaseca34. Arc de Triomf35. Casa Pia Batlló36. Casa Quadros37. Casa Enric Batlló38. Cases CabotEnric Sagnier39. Palau de Justicia40. El Pinar41. Casa Mulleras42. Església de

Pompeia43. Temple del

Sagrat Cor

44. Caixa dePensions

Joan Rubiói Bellver45. Casa Golferichs46. El Frare Blanc o

Casa Roviralta47. El Castell48. Casa RialpAltres arquitectes49. Casa Comalat50. Torre Sant Jordi51. Casa Planells52. Monument a

Mossèn CintoVerdaguer

53. Església delCarme

54. Casa Llopisi Bofill

55. Església de lesSaleses

56. Convent deValldonzella

57. Convent delRedemptor

58. La Matermitat59. Casa Heribert

Pons60. La Rotonda61. Casa de

Lactància62. Escola Municipal

de Música63. Monument al

Dr. Robert64. Casa Sayrach65. Casa Villanueva66. El Siglo (Casa

Damians)67. Plaça de Toros

Monumental68. Casa

Colònia Güell

Sant Joan Despí. Torre dels Ous

Aquest és un recorregut re-lativament breu —en quilòme-tres però no pas en contingut—pels voltants de Barcelona, que permet la visita d’un seguit de monuments modernistes si-tuats, bàsicament, a les comar-ques del Vallès Occidental i elBaix Llobregat, un país densament

poblat on la intensa implantació industrial i el creixement urbà, una

mica anàrquic, no són destorb enca-ra per trobar racons agradables i elements complementarisd’interès.

La sortida de Barcelona cap a la població d’Esplugues deLlobregat, situada al seu límit municipal, permet el contacteamb els valors modernistes d’una vila que encara guarda l’aro-ma del tranquil poble que fou als racons de la plaça del’Església i el carrer de Montserrat. Tot seguit, trobem, ben aprop d’Esplugues, Sant Joan Despí, on les belles mostres delModernisme han quedat immerses en un marc intensament in-dustrialitzat, i Cornellà de Llobregat, una important ciutat sa-tèl·lit de Barcelona, que té una característica Torre de lesAigües creada per portar les aigües del Llobregat i depurar-les.

Des de Cornellà, i creuant el curs del riu, la ruta porta benaviat a Sant Boi de Llobregat, al peu del turó de Sant Ramon, i,tot seguit, cap al nord, al municipi de Santa Coloma deCervelló on, a l’àrea industrial de la Colònia Güell, la cripta del’església inacabada de Gaudí no solament és un dels monu-ments modernistes més interessants del gran arquitecte sinóque s’acompanya d’un bell entorn natural.

Novament cap al nord, la població de Sant Vicenç dels Horts,que els darrers anys ha tingut un enorme creixement demogrà-fic, recorda, amb alguns estimables edificis modernistes, unpassat, relativament recent, agrícola i d’assossegat estiueig.Ben a prop, I’encreuament viari dels Quatre Camins permet,cap a ponent i per la carretera de l’Ordal, arribar-se fins a duesboniques poblacions amb mostres del Modernisme: Cervelló,on val la pena arribar-se també al singular paratge d’arenis-ques roges que hostatja la vella església romànica de SantaMaria, i Vallirana, ben urbanitzada i amb una evident vocacióresidencial.

De tornada a Quatre Camins, es creua novament el Llobregati, a Molins de Rei, s’agafa la ruta cap al Papiol, població enfila-da en un turó i dominada per un antic castell restaurat, sobrela vall del Llobregat, des d’on val la pena arribar-se fins al sin-gular paratge immediat dit les Escletxes.

Per Castellbisbal i una ruta relativament nova que creua lazona industrial de Sant Andreu de la Barca, s’accedeix benaviat a Martorell, amb dos bells museus de ceràmica i el pinto-resc Pont del Diable que, segons diu la llegenda, el construíquasi sencer —li falta una pedra— en una sola nit. Des deMartorell, i ara cap al sud-oest per la vall de l’Anoia, arribar-sefins a la propera població de Gelida és una bona pensada, per-què a més de les mostres de Modernisme hi trobem un bellpaisatge circumdant on no hi falten ni les deus abundants, nila imposant presencia d’un castell, ni una constel·lació de xa-lets d’estiueig.

Novament a Martorell, la ciutat de Terrassa, l’antiga Egara,és la pròxima fita de l’itinerari, un camí ara de continuades ibelles vistes, especialment sobre la propera muntanya deMontserrat. Sobre les excel·lències de Terrassa, gran centreindustrial, monumental —amb el conjunt d’esglésies visigòti-co-romàniques— i cultural no cal insistir. I si es va amb proutemps ¿per què, després de la visita als edificis modernistes,no arribar-se fins al proper Parc Natural de Sant Llorenç delMunt i Serra de l’Obac, escenari natural d’una gran qualitat.

De Terrassa a Caldes de Montbui, per Castellar del Vallès iSentmenat, vorejant en part la muntanya de Sant Llorenç, éstambé un itinerari molt atractiu i variat. A Caldes, la tradicióbalneària, que arrenca dels romans i és encara vigent, consti-tueix un element vital. A més d’un interessant patrimoni mo-numental, que inclou la piscina termal i la galeria que l’envoltad’època romana, a la plaça de la Font del Lleó, o l’església par-roquial barroca, cal visitar el nou museu Thermàlia, amb unanotable col·lecció de l’escultor Manolo Hugué.

De Caldes de Montbui a Sabadell el camí és breu i també benagradable, amb pinedes abundants. Just abans d’arribar a la gran ciutat vallesana, caldrà donar una ullada al santuari de la Salut, bellament decorat pel sabadellenc Vila Arrufat, i entrar en la gran concentració urbana i industrial que ésSabadell, on el pols dinàmic de la ciutat no oblida les intensesactivitats culturals. Al marge de l’interès del Modernisme, perexemple, cal no oblidar que el Museu de l’lnstitut de Pa-leontologia es compta entre els primers del món.

De tornada a Barcelona, les darreres fites de l’itinerari propo-sat són Rubí, que de poble tranquil ha passat a un desenvolu-pament accelerat i conté alguns elements modernistes estima-bles, i, seguidament, Sant Cugat del Vallès, població en bonapart residencial, amb bells entorns i que —a més de l’emprem-ta modernista— conserva l’imposant edifici del seu antic mo-nestir benedictí, amb la seva gran rosassa a la façana i unclaustre d’excepció. Podem seguir, per tornar al punt de parti-da, la ruta de l’Arrabassada, que travessa les belles masses fo-restals de la serra de Collserola i, ja en la divisòria de la care-na, gaudir d’una bella panoràmica sobre la gran conurbacióbarcelonina, mentre es baixa per les giragonses del Revolt dela Paella cap al nucli urbà de la ciutat.

Monuments principals

Caldes de Montbui. Poblacióbalneària amb antiquíssimesfonts termals explotades ja pelsromans (es conserven impor-tants restes de les termes que hiconstruïren). Hi predominen elsedificis barrocs i vuitcentistes,però hi ha una bona decoraciómodernista a l’interior del Bal-neari Broquetas. El museu Ther-màlia estatja peces de gran inte-rès de l’escultor Manolo Hugué,que residí molts anys a la vila.

Cervelló. Població rural, al peude les serres de l’Ordal, que pos-seeix dos notables esglésies ro-màniques, la de Santa Maria deCervelló i la de Sant Ponç de Cor-bera, i restes del castell medie-val. És modernista l’església par-roquial actual, feta a partir de1896 segons plans de Josep

9RUTA 2

A les terres del Vallèspel ponent de Barcelona

Gerro, d’A. Serra (MNAC)

Terrassa. Masia Freixa

Colònia Güell

Colònia Güell

Colònia Güell Colònia Güell

Font i Gomà i Antoni Gallissà, goticitzant, amb façana on com-bina la pedra amb el maó vist irectoria adossada dins el mateixestil. A llevant del terme, hi hal’anomenada Granja Garcia, to-rre modernista d’Antoni Gallissà(1891), de planta quadrada, torreadossada i decoració ceràmica.

Colònia Güell. Barri industrialdel municipi de Santa Coloma deCervelló, creat a partir del 1890pel financer i industrial EusebiGüell i Bacigalupi com a colòniatèxtil (filats de cotó), urbanitzadaper Francesc Berenguer, col·la-borador de Gaudí; hi construí la

casa del director Joan Rubió iBellver (1900), amb interessantsjocs de maó. Però l’edifici mésnotable és la cripta (1898-1915)de l’església (que ha restat inaca-bada), que E. Güell encarregà aGaudí. Constitueix una de lesobres més estudiades del genialarquitecte per la innovació es-tructural —ús de les columnes in-clinades segons les empentesque han de suportar, cobertes pa-rabòliques i hiperbòliques— i pelsoberbi ús dels materials —pe-dra basàltica i maó enriquitsamb la policromia de mosaics i vitralls—, així com també per lariquesa espacial de l’interior i del

porxo d’entrada. La planta s’ins-criu en un oval irregular, amb uncos central dividit per dues cru-gies que sostenen per mitjà denombroses columnes multitud denervadures irregulars de maó visti amb una nau al voltant en giro-la. La cripta ha estat considera-da una de les peces fonamentalsde l’arquitectura del segle XX.Patrimoni de la Humanitat se-gons la Unesco.

Cornellà de Llobregat. Antigapoblació agrícola que la proximi-tat de Barcelona convertí des dela fi del segle XIX en industrial i deserveis i que constitueix una de

les grans aglomeracions satèl·litsde la capital. Són d’època moder-nista la Torre de les Aigües, estacióelevadora de la Societat d’Aigüesde Barcelona (1907), la FàbricaBagaria (1920-25), monumentalobra en maó de Modest Feu, a lacarretera d’Esplugues, o algunestorres residencials com la CasaCamprubí (1928), de J. M. Jujol,a la carretera de Sant Joan Despí.

Esplugues de Llobregat. Poblacióresidencial. D’època modernista,hi destaquem el panteó Garí, dePuig i Cadafalch, i l’antiga masia deCan Casanoves, reformada a l’ini-ci del segle XX per A. M. Gallissà;a hores d’ara està integrada en elconjunt del monestir de Montsió.Prop seu, són visitables els impor-tants forns de l’antiga fàbrica Pujoli Bausis, punt de referència obligatper a la producció de ceràmica apli-cada a l’arquitectura modernista.

Gelida. Població d’estiueig, do-minada per les restes d’un anticcastell. S’hi accedeix per un petitfunicular. Entre els edificis mo-dernistes destaca la Casa Delga-do (1910), al carrer de Mn. Jau-

me Via, amb una interessant rei-xa de ferro.

El Papiol. Població rural prop elLlobregat, a hores d’ara nucli re-sidencial. Domina la vila el cas-tell senyorial, gran edifici en laseva major part d’època gòtica,ben restaurat. Hi ha algunes ca-ses de gust modernista, entre lesquals destaca Can Bou o la Casade Pedra, obra de Salvador Valeri(1914), que fou arquitecte mu-nicipal, d’influència gaudiniana,amb coronament ondulat i bal-cons que reprodueixen en pedrabranques d’arbre.

Rubí. Antiga població agrícolaque al llarg del segle XX experi-mentà un ràpid i constant procésd’industrialització i un especta-cular augment demogràfic. Al nu-cli antic hi ha, de l’època moder-nista, el Mercat Vell, convertit ensala d’exposicions, i el CellerCooperatiu (1920), obra de Cè-sar Martinell.

Sabadell. Important població in-dustrial que des de mitjan se-

10 RUTA 2

Terrassa. Vapor Aymerich, Amat i Jover

gle XIX esdevingué un dels cen-tres llaners més importants d’Eu-ropa (fou anomenada la Man-chester catalana). A més de mos-tres interessants d’arquitecturaneoclàssica i industrial (antiguesfàbriques amb habitatges per alstreballadors), té un bon conjuntmodernista: Jeroni Martorell pla-nejà la Caixa d’Estalvis de Saba-dell (1905), edifici de pedra ambuna gran varietat i perfecció alsvitralls i una notable claraboia,així com també l’Escola Indus-trial (1907-10), actual centre cul-tural, voltat de jardí; BernadíMartorell, I’església de Sant Agus-tí (1924-32); Josep Renom, ar-quitecte municipal, féu diversescases com la Casa Arimon; EnricSagnier reformà en estil neogò-tic l’església arxiprestal de SantFeliu (1921). La popular Torre de l’Aigua, a llevant de la ciutat,obra del 1918, de l’arquitecteLluís Homs Moncusí, de formigóarmat, té aquesta sensibilitat, ifou un dels primers exemplesd’aplicació d’aquest material.

Sant Cugat del Vallès. Poblacióresidencial, formada al voltant

de l’antic monestir benedictí deSant Cugat del Vallès, molt im-portant en la història de Cata-lunya, del qual resten la gran es-glésia de transició del romànical gòtic, el claustre romànic i lesmuralles que el volten. D’èpocamodernista resten diverses obres:la Casa Massana, de Ferran Ro-meu; el Celler Cooperatiu, deCèsar Martinell (vers 1921 ), ambels típics arcs parabòlics de maóvist, el Mercat Municipal, Ia CasaLluch (1906), a la carretera del’Arrabassada, d’Eduard M. Bal-cells, de formes geomètriques iabundant policromia ceràmica, i la Casa Calada del mateix ar-quitecte.

Sant Joan Despí. Població tradi-cionalment agrícola, de masiesdisseminades, es convertí des dela fi del s. XIX en lloc d’estiueig de barcelonins i modernamenten nucli d’immigració que ha ur-banitzat gairebé tot el terme. Enfou arquitecte municipal JosepM. Jujol, que hi deixà alguna deles seves millors obres: la Torredels Ous (1913), prop l’estació,nom amb què es coneix la Torre

de la Creu per la forma de les cú-pules, I’obra més representativade Jujol, amb planta formadaper intersecció de cinc cilindresque assoleixen diferents alça-des; Can Negre (1915-30) és l’a-daptació d’una masia antiga i elseu coronament ondulat, la tri-buna en forma de carrossa i elssuports vinclats l’han fet consi-derar un precedent arquitectònicdel superrealisme; la capella in-terior reinterpreta elements bar-rocs, mentre que l’espai de l’es-cala sorprèn pel seu intens colorblau, restaurada, és centre cultu-ral municipal; la Casa Rovira(1926), també antiga masia re-formada; la Casa Jujol (1932),que es construí el mateix arqui-tecte. Jujol decorà interiormentla parròquia el 1943 (trona amb la sinuosa cal·ligrafia típica del’arquitecte). El Mercat Munici-pal (1930) és obra de CèsarMartinell.

Sant Vicenç dels Horts. Antigapoblació agrícola, centre d’es-tiueig des de l’inici del segle XX idesprés nucli industrial i d’immi-gració. La Casa del Comú (1924)és obra de l’arquitecte municipal

Melcior Vinyals, amb pati centrali bonica façana; cases modernis-tes com la Torre Blanca, la TorreNegra, el Molí dels Frares (antigapossessió del monestir de SantPau del Camp, reformada), CanPujador.

Terrassa. Població que afegí aun ric passat històric (seu d’unantiquissim bisbat, el d’Egara)del qual resta un interessantconjunt d’esglésies visigotico-ro-màniques, una important activi-tat industrial tèxtil des del se-gle XIX, paral·lela a la de Saba-dell. El Modernisme incidí en elsedificis públics, en residènciesde la burgesia i en les fàbriques.Cal destacar l’obra de Lluís Mun-cunill, arquitecte municipal: laMasia Freixa (1907-10), que cen-tra avui el parc municipal deSant Jordi, on aplicà l’arc para-bòlic gaudinià, pren un aire islà-mic per les arcades de la façana,la coberta ondulada i la torrecom a minaret, malgrat l’ab-sència de decoració (I’edifici és a hores d’ara conservatori demúsica); I’antic Vapor Aymerich,Amat i Jover, fàbrica de teixits ala rambla d’Egara (1907-08), de

12.000 m2 de superfície, que repla llum zenitalment per l’espe-cial configuració de la coberta,amb voltes de maó amb tirants(actualment estatja molt ade-quadament el Museu de la Cièn-cia i de la Tècnica de Catalunya);una altra fàbrica, el Vapor Amat,basa la seva coberta en la tra-dicional cúpula amb llanterna,sempre de maó (actual SalaMuncunill d’exposicions); la Casade la Ciutat és un interessantedifici neogòtic, del 1903, igualcom la Casa Puig Arnau, al car-rer del Nord, anterior ( 1898);I’Escola Universitària d’Enginye-ria Tècnica o Escola Industrial(1903), gran conjunt neoromà-nic; el Magatzem Farnés (1907),que acull actualment l’ArxiuTobella, de fotografies antigues;la Casa Barata (1905); el GranCasino (1920), entre molts al-tres.

Vallirana. Petita població vora lacarretera de Barcelona a Valènciapel coll de l’Ordal, ruta importantfins a la construcció de l’autopis-ta. Té un petit grup de cases uni-familiars, de planta i pis, amb de-coració modernista.

11RUTA 2

Sabadell. Escola Industrial Cornellà de Llobregat. Fàbrica Bagaria

Sant Cugat del Vallès. Casa Lluch Sant Joan Despí. Can Negre

Obra de R. Casas. Col·lecció particular

Arnau, Eusebi (Barcelona, 1864-1934). Escultor, format a Roma. Undels principals col·laboradors dels ar-quitectes del Modernisme (Hospitalde Sant Pau, etc.), féu també monu-ments al Parc de la Ciutadella deBarcelona.

Blay, Miquel (Olot, 1866-Madrid1936). Escultor format en la tra-dicional indústria d’imatgeria reli-giosa olotina, al taller dels germansVayreda, i pensionat a París i a Roma.Actiu a Espanya i a Hispanoamèrica.Dins el corrent simbolista que inclouel Modernisme, destaquen grups escultòrics com Els primers freds(MNAC) o La cançó popular (façanadel Palau de la Música de Barcelona).

Brull, Joan (Barcelona, 1863-1912).Pintor, representa dins el Moder-nisme una estètica amarada per lamalenconia, la tendresa i la nostàl-gia, amb obres com Ensomni(MNAC), Safo, Misticisme, Idil·li.

Casas, Ramon (Barcelona, 1866-1932). Pintor i dibuixant, una de lesfigures més representatives del Mo-dernisme pictòric a Catalunya. Granamic de Santiago Rusiñol, féu amb ellestades a París, d’on portà una versiópersonal dels tons grisos de l’Im-pressionisme. Excel·lent tècnic tanten les pintures a l’oli (retrats, escenesd’ambient, interiors) com en el carbó(sèrie de més de 200 retrats de les fi-gures més significatives de la vida po-lítica i cultural catalanes). Fou un delspromotors de la cerveseria Els QuatreGats i editor de la revista Pèl & Ploma,importants en el desenvolupamentdel Modernisme. Obres al MNAC, aOlot, Sitges, Montserrat, etc. Plafonsde gran bellesa al Cercle del Liceu deBarcelona, club privat.

Clarà, Josep (Olot, 1878-Barcelona,1958). Escultor. Inicialment influïtper Rodin, aviat evolucionà vers elsmodels clàssics i esdevingué capda-vanter del Noucentisme. Té obra aOlot i a Barcelona (MNAC) i escultu-res urbanes com la Deessa (1919) ala barcelonina plaça de Catalunya.

Domènech i Montaner, Lluís (Barce-lona, 1850-1923). Arquitecte (1873),professor i director de l’Escola d’Ar-quitectura de Barcelona (1901). Par-ticipà activament en el moviment polític del catalanisme i després en lainvestigació històrica i arqueològica.Representa la branca racionalista delModernisme arquitectònic per l’ús denous materials i tecnologies que con-jumina amb una especial afició perles arts aplicades i bells oficis, ambresultats decorativistes. Actiu a Bar-celona (ruta 1), Reus (ruta 6), Canet(ruta 3), Olot (ruta 4).

Falqués, Pere (Sant Andreu de Palo-mar, 1850-Barcelona, 1916). Arqui-tecte (1873). Fou arquitecte munici-pal de Barcelona, on féu obres comels fanals del passeig de Gràcia o elmonument a Pitarra, d’exuberant de-corativisme.

Gargallo, Pau (Maella, 1881-Reus,1934). Escultor. Format amb EusebiArnau, col·laborà amb ell en la deco-ració del Palau de la Música i del’Hospital de Sant Pau de Barcelona,anà després a París i evolucionà versel Noucentisme i encara vers un per-sonal avantguardisme (obres de fer-ro i metall).

Gaudí, Antoni (Reus, 1852-Bar-celona, 1926). Arquitecte (1878). Ac-tiu sobretot a Barcelona (rutes 1 i 2),on tingué inicialment la protecció dela família Güell i després fou absor-bit totalment pels treballs de la Sa-grada Família, on es traslladà a viu-re. Figura cabdal del Modernisme, lamés reconeguda internacionalment,malgrat que es mantingué per laseva forta personalitat aïllat delsprincipals grups del moviment. Laseva obra es mou entre l’expressio-nisme (a les cases Batlló i Milà arribaal grau més intens) i el simbolismed’arrel religiosa (Sagrada Família). AlPark Güell, ajudat per Jujol, inventàamb el llarg banc de ceràmica la

fragmentació de la forma. Dissenya-dor dels ornaments constructius id’interessant mobiliari.

Homar, Gaspar (Bunyola, Mallorca,1870-Barcelona, 1953). Moblista idecorador, excel·lí en conjunts enri-quits amb marqueteria d’una tècnicaextraordinària, com el de la CasaLleó Morera (avui al MNAC).

Jujol, Josep Maria (Tarragona,1879-Barcelona, 1949). Arquitecte(1906). Col·laborador de Gaudí a LaPedrera i al Park Güell, excel·lent di-buixant, la seva obra pròpia es res-sent de l’escassa potència econòmi-ca dels seus clients, i amb materialshumils crea enginyoses formes quesovint anticipen troballes del dadais-me i el superrealisme. Actiu a SantJoan Despí (ruta 2) i a les terres delCamp de Tarragona (ruta 6), a mésde Barcelona (ruta 1).

Llimona, Josep (Barcelona, 1864-1934). Escultor, format a Roma.Amb el seu germà, el pintor JoanLlimona, i altres artistes, fundà elCercle Artístic de Sant Lluc, de ten-dència catòlica. A més d’obres reli-gioses i de notables monuments fu-neraris, excel·lí en figures nues, ambun tractament esfumat del marbre,encerca d’efectes de clarobscur a lamanera de Rodin. Obra a Barcelona(El desconsol del Parc de la Ciuta-della, el Sant Jordi o el Forjador aMontjuïc, etc.) i a Montserrat, entrealtres llocs.

Manolo (Manuel Martínez Hugué)(Barcelona, 1872-Caldes de Mont-bui, 1945). Escultor de la colla d’ElsQuatre Gats i amic de Picasso i delsavantguardistes, passà a París i aCeret, i des del 1927 residí a Caldesde Montbui. La seva obra aporta alNoucentisme una rotunditat de for-mes i un arcaisme que el separend’escultors més classicitzants comClarà o Rebull.

Masriera, Lluís (Barcelona, 1872-1958). Orfebre, pintor i escriptor, d’una família d’artistes i argenters.Deixeble de Lossier a Ginebra, intro-duí i perfeccionà l’esmalt translúcidque aplicà a joies de disseny moder-nista, amb representació d’ocells, li-bèl·lules, paons, fades i nimfes. A ho-res d’ara s’han reproduït alguns delsseus models més bells.

Masó, Rafael (Girona, 1880-1935).Arquitecte (1906) i escriptor. Aglu-tinà el moviment noucentista aGirona al voltant de la societatAthenea. Trencà amb el Modernis-me arquitectònic tradicional i fou influït per la Sezession vienesa il’escocès C.R. Mackintosh (obres aGirona i Olot, ruta 4) fins derivarvers un popularisme idealitzant (ur-banització de S’Agaró, a la CostaBrava).

Mestres, Apel·les (Barcelona, 1854-1936). Dibuixant, escriptor i músic.La seva obra com a il·lustrador, deta-llista i fantasiosa, evolucionà cap auna estilització de les formes orgàni-ques pròpia del Modernisme franco-belga.

Mir, Joaquim (Barcelona, 1873-1940). Pintor. Inicialment de la Colladel Safrà, des d’una estada a Ma-llorca (1899-1903) derivà cap a unpostimpressionisme basat en el co-lor que el portà fins als límits del’abstracció pictòrica (època delCamp de Tarragona). S’establí aVilanova i la Geltrú (1921), on esconserva una bona mostra de laseva obra, així com al MNAC. Tambéféu vitralls.

Nogués, Xavier (Barcelona, 1873-1941). Dibuixant, gravador i pintor,la seva obra caricaturesca repre-senta el vessant satíric del Noucen-tisme. Treballà la ceràmica (el PinellBrai) i el vidre. Pintures murals a lesGaleries Laietanes, avui al MNAC.

Nonell, Isidre (Barcelona, 1873-1911). Pintor i dibuixant. Fou mem-bre de la Colla del Safrà i assidu delsQuatre Gats. Se centrà en la repre-sentació de marginats (gitanes, cre-tins) amb una tècnica postimpressio-nista de pinzellades molt subjecti-ves. Obres al MNAC.

Pericas, Josep Maria (Vic, 1881-Barcelona, 1965). Arquitecte (1906),col·laborador de Rafel Masó. Influïtinicialment per Gaudí, evolucionàcap a un classicisme modernitzantdins el corrent del Noucentisme.

Puig i Cadafalch, Josep (Mataró,1867-Barcelona, 1957). Arquitecte(1891), historiador de l’art i polític.Deixeble de Domènech i Montaner,la seva obra es caracteritza per l’ús de formes del gòtic del nordd’Europa enriquides amb abundantdecoració floral i especial atenciópels materials (ferro, vitralls, cerà-mica). Actiu a Barcelona (ruta 1),Mataró i Argentona (ruta 3), Viladrau(ruta 3), Montserrat (ruta 5), SantSadurní d’Anoia (ruta 6). A partir dela I Guerra Mundial evolucionà versun estil més classicitzant, amb obrescom el projecte inicial de l’ExposicióInternacional del 1929 a Montjuïc.Polític catalanista, fou president dela Mancomunitat de Catalunya en1917-23, continuador de l’obra dePrat de la Riba.

Riquer, Alexandre de (Calaf, 1856-Palma de Mallorca, 1920). Dibuixant,pintor i poeta. En la seva estada aLondres fou influït pels prerafaelites ipel moviment Arts and Crafts. Féucartells, il·lustracions i pintures mu-rals; promogué a Catalunya l’exlibris-me i les arts del llibre, i projectà dis-senys de mobles, rajoles, llums, es-malts. Fou poeta simbolista.

Rubió i Bellver, Joan (Reus, 1871-Barcelona, 1952). Arquitecte (1892).Seguidor de Gaudí, del qual pren l’in-terès per l’estructura plasmada en eltractament de materials com el maó iel ferro. Actiu a Barcelona (ruta 1),Ripoll (ruta 3), Raimat (ruta 5) i tam-bé a Mallorca.

Rusiñol, Santiago (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931). Pintor i escriptor.Compartí amb Ramon Casas la bohè-mia parisenca i convertí Sitges en uncentre del Modernisme (Cau Ferrat,Festes Modernistes, entronització delGreco, etc.). Inicialment impressio-nista, evolucionà, sota la influènciadels prerafaelites, cap al simbolisme,i finalment se centrà en les sèries dejardins crepusculars. De personalitatacusada, dotat d’una gran capacitatd’humor i d’ironia, ha deixat un ricanecdotari.

Sagnier, Enric (Barcelona, 1858-1931). Arquitecte (1882). Assimilàelements decoratius modernistes enedificis de base clàssica. Construímés de 200 edificis, preferentmentper a l’alta burgesia i també per alsordes religiosos, sobretot a Barce-lona (ruta 1).

Triadó, Josep (Barcelona, 1870-1929). Dibuixant i pintor. Deixebled’Alexandre de Riquer, fou desta-cat exlibrista, dins l’estètica del Modernisme, i també il·lustrador,cartellista, projectista d’enquaderna-cions, etc. Féu pintura simbolista,paisatge i pintura d’història.

Valeri, Salvador (Barcelona, 1873-1954). Arquitecte (1899). Influït perGaudí, féu una obra d’un decorati-visme exuberant, amb ornamenta-ció floral, frontons ondulats, ceràmi-ca, etc. Actiu a Barcelona (ruta 1), elPapiol (ruta 2) i altres localitats delBaix Llobregat i el Vallès.

Vilaseca, Josep (Barcelona, 1848-1910). Arquitecte (1873). Fou, ambDomènech i Montaner, precursor de la tendència racionalista del Mo-dernisme. Actiu sobretot a Barce-lona (ruta 1), on féu l’Arc de Triomfde l’Exposició Universal del 1888.

12

NOTA BIOGRÀFICA DELS ARTISTESMÉS DESTACATS DEL MODERNISME

Aeroportde la Seu dÕUrgell

MA

R

ME

DI

TE

RR

ÀN

IA

Alf�s

Das

ñdena

golf deSant Jordi

illa de Buda

cap de Tortosa

golf de Roses

Aeroportde Girona-Costa Brava

Aeroport de Barcelona

Aeroportde Reus

túnel deVielha

túneldel Cadí

túnel dePimorent

Lleida

Tarragona

Barcelona

cap de Cervera

Val dÕAran

Pirineus

Terres de Lleida

Catalunya Central

Costa Daurada

Terres de lÕEbre

Costa de Garraf

Barcelona

Costa de Barcelona- Maresme

Costa Brava

Pa�s Va lenc i�

Ar

ag

�n

ANDORRA

PI

RI

N

EU

S

F R A N C E

el Pont de Suert Sort

Tremp

la Seu dÕUrgell

Solsona

Balaguer

T�rrega

Mollerussa

les Borges Blanques

Cervera

Montblanc

Valls

M�ra dÕEbre

Gandesa

Falset Reus

Tortosa

Amposta

Girona

el Vendrell Vilanova i la Geltr�

Vilafrancadel Pened�s

S. Feliu de L.

Igualada

SabadellTerrassa

Manresa

Berga

Ripoll

Puigcerd�

Figueres

Olot

Banyoles

la BisbaldÕEmpord�

Santa Colomade Farners

Matar�

Granollers

Vic

Vielha

Col�nia G�ellCornell� de L.

Esplugues de L.

Gelida

Sant Cugatdel Vall�s

el Papiol

Rub�

S. Joan Desp�S. Vicen� dels H.

Vallirana

lÕAmetlla del Vall�s

Arenys de MarArgentona

Badalona

Campdev�nol

Campins

Camprodon

Canet de Mar

Cardedeu

el Figar�

Folgueroles

la Garriga

HostalricMassanes

El Masnou

la Pobla de Lillet

Sant Hilari Sacalm

Sant Pol de Mar

Seva

Tiana

Viladrau

Vilassar

Angl�s Bescan�

Cadaqu�s

Caldes de Malavella

Lloret de Mar

Palafrugell

sÕAgar�Sant Feliu de Gu�xols

Tossa de Mar

Barber�de la Conca

Guimer�

Montserrat

Olius

Raimat

Rocafort de Queralt

Sant Guim de Freixenet

Aiguam�rcia

Bonastre

Constant�

Cornudellade Montsant

GarrafMontferri

Nulles

els Pallaresos

el Pinell de Brai

Sant Sadurn� dÕAnoia

SitgesVallmollVistabella

Caldes de Montbui

lÕEspluga de Francol� Cervell�

Ll�via

20 25 km0 5 10 15

Aeroportde la Seu dÕUrgell

MA

R

ME

DI

TE

RR

ÀN

IA

Alf�s

Das

ñdena

golf deSant Jordi

illa de Buda

cap de Tortosa

golf de Roses

Aeroportde Girona-Costa Brava

Aeroport de Barcelona

Aeroportde Reus

túnel deVielha

túneldel Cadí

túnel dePimorent

Lleida

Tarragona

Barcelona

cap de Cervera

Val dÕAran

Pirineus

Terres de Lleida

Catalunya Central

Costa Daurada

Terres de lÕEbre

Costa de Garraf

Barcelona

Costa de Barcelona- Maresme

Costa Brava

Pa�s Va lenc i�

Ar

ag

�n

ANDORRA

PI

RI

N

EU

S

F R A N C E

el Pont de Suert Sort

Tremp

la Seu dÕUrgell

Solsona

Balaguer

T�rrega

Mollerussa

les Borges Blanques

Cervera

Montblanc

Valls

M�ra dÕEbre

Gandesa

Falset Reus

Tortosa

Amposta

Girona

el Vendrell Vilanova i la Geltr�

Vilafrancadel Pened�s

S. Feliu de L.

Igualada

SabadellTerrassa

Manresa

Berga

Ripoll

Puigcerd�

Figueres

Olot

Banyoles

la BisbaldÕEmpord�

Santa Colomade Farners

Matar�

Granollers

Vic

Vielha

Col�nia G�ellCornell� de L.

Esplugues de L.

Gelida

Sant Cugatdel Vall�s

el Papiol

Rub�

S. Joan Desp�S. Vicen� dels H.

Vallirana

lÕAmetlla del Vall�s

Arenys de MarArgentona

Badalona

Campdev�nol

Campins

Camprodon

Canet de Mar

Cardedeu

el Figar�

Folgueroles

la Garriga

HostalricMassanes

El Masnou

la Pobla de Lillet

Sant Hilari Sacalm

Sant Pol de Mar

Seva

Tiana

Viladrau

Vilassar

Angl�s Bescan�

Cadaqu�s

Caldes de Malavella

Lloret de Mar

Palafrugell

sÕAgar�Sant Feliu de Gu�xols

Tossa de Mar

Barber�de la Conca

Guimer�

Montserrat

Olius

Raimat

Rocafort de Queralt

Sant Guim de Freixenet

Aiguam�rcia

Bonastre

Constant�

Cornudellade Montsant

GarrafMontferri

Nulles

els Pallaresos

el Pinell de Brai

Sant Sadurn� dÕAnoia

SitgesVallmollVistabella

Caldes de Montbui

lÕEspluga de Francol� Cervell�

Ll�via

20 25 km0 5 10 15

Patrimoni de la Humanitat

Localitat amb patrimoni modernista

Aeroport

Sant Pol de Mar. Escola pública

ció, s’ha de passejar lentament, tafanejant pels vells carrers,sobretot sota els porxos de la plaça Major, on fer l’aperitiu alCafè Nou és un ritual gairebé imprescindible.

L’anada de Vic cap al nord, vall del Ter amunt, entre pins,roures i fagedes, és un recorregut complementari pel Ripollèsque té un interès evident no solament pels elements delModernisme sinó també, i tant o més, pels atractius que com-plementen el recorregut. En primer lloc, Ripoll, la capital co-marcal, on l’empremta modernista —cal reconèixer-ho— que-da mig ofegada per la imposant presència del monestir romà-nic fundat pel mític abat Oliba, que fa que aquest indret hagiestat anomenat el «bressol de Catalunya». I Camprodon, cen-tre d’una vall pirenaica de verds esponjosos i brillants, d’unpaisatge bellíssim, on el Modernisme es justifica per l’exis-tència d’una ja centenària tradició d’estiueig iniciada pelDr. Bartomeu Robert i continuada per la burgesia catalana delcanvi dels segles XIX-XX. I també Campdevànol, aigua amuntdel Freser, amb mostres singulars modernistes. I a la Pobla deLillet, ja a l’Alt Berguedà, en creuar el coll de Merolla, podemvisitar l’obra modernista de carcassa grisa de la fàbrica delClot del Moro i els singulars i gaudinians Jardins Artigas, i des-prés arribar-se a les espectaculars surgències, relativamentproperes, de les fonts del Llobregat.

Novament a Vic, la tornada cap a Barcelona —una vegadacomprats uns bons embotits— pot ser posposada per l’itinera-ri que aviat deixa la Plana per endinsar-se en el profund pasobert entre el massís del Montseny i les cingleres de Bertí.Passa pel fons de l’ampla gorja el modest riu Congost i, aiguaavall, trobem mostres del Modernisme al Figaró, I’Ametlla i laGarriga, belles poblacions d’estiueig; la darrera té també unanotable tradició balneària i, avui, una important indústriadel moble.

Per aquestes localitats s’ha obert la porta a la zona mes ca-racterística del Vallès, on el paisatge torna a tenir un deciditcaràcter mediterrani i el cel una llum rutilant i enlluernadora.Aquí, Granollers és la gran capital comarcal, d’una gran vitali-tat. Els dijous, el mercat és, com diu Pau Vila, una festa majorcomarcal. La llarga tradició d’aquest mercat va molt lligada a lapresencia de la Porxada, un monument de visita obligada quefa costat als bells exemplars modernistes de la ciutat, mentreles pageses del rengle, ben a prop, criden, regategen i venenl’aviram i els conills als marmanyers i compradors en un es-pectacle únic.

I encara una visita lateral des de Granollers, camí de la zonadel baix Montseny. De primer, a Cardedeu, on també de la màd’una llarga tradició d’estiueig el Modernisme és present, béque hi trobem altres valors monumentals i paisatgístics variatsi abundants. Seguidament, cal arribar-se a Campins, on si béla mostra modernista es limita a la presència d’una creu de ter-me, podem passejar per paisatges d’una gran qualitat, on bos-cos i conreus s’alternen harmoniosament i les masies s’orien-ten a la solana de cara a la llarga plana vallesana.

RUTA 3

De la Costa del Maresme als Pirineus

pel Montseny i la Plana de Vic

Canet de Mar. Ateneu

Monuments principals

L’Ametlla del Vallès. Població re-sidencial de llarga tradició, té alsector central del nucli antic diver-ses obres de Manuel J. Raspall,que en fou alguns anys arquitectemunicipal: I’Ajuntament i escoles(1910), el Cafè (1907), Can Milletde Baix (1909), característiquesdel Modernisme modest i rural de la segona generació. La CasaSindreu és obra de SalvadorValeri.

Arenys de Mar. Vila marinera,centre de l’Alt Maresme, quecompta amb una interessant ar-quitectura popular al voltant dela Rambla i amb un magnífic re-taule barroc a l’església parro-quial. A més d’algun edifici mo-dernista, com el Mercat, obrad’Ignasi Mas del 1928, hi ha inte-ressants escultures funeràries deJosep Llimona (panteons Bosch,del 1918, i Mundet, del 1900) alcementiri, on reposa el poetaSalvador Espriu, que féu de lapoblació (sota l’anagrama Sine-ra) un mite literari.

Argentona. Vila de llarga tradi-ció residencial a causa de lesnombroses fonts minerals i me-dicinals explotades des de mit-jan s. XIX. Hi ha interessantsmasies pel terme. De l’èpocamodernista destaca la casa d’es-tiueig del gran arquitecte Puig iCadafalch, al centre de la vila(plaça de Vendre), refeta en1897-1900 damunt tres petitescases existents. Al veïnat delCros, hi ha la magnifica mansiódita Can Garí, una de les prime-res obres importants del mateixarquitecte (1898-1900), que hiaplicà el seu característic ar-queologisme neogòtic floral a latribuna d’entrada, amb elementsdecoratius sovint exòtics en unconjunt que vol evocar la casapairal catalana i amb una granperfecció en els elements arte-sanals (esgrafiats, vitralls, rajo-les, serralleria). Prop seu hi ha la capella de Sant Miquel delCros, de Lluís Bonet i Garí, deixe-ble de Puig, d’estètica gaudinia-na (1929).

Badalona. Població d’origenromà que manté al nucli antic alguns trets del seu passat devila marinera i residencial, com-pletament transformat per la in-dustrialització. De l’època moder-nista hi destaquen una sèrie d’e-dificis del que fou arquitec-te municipal, Joan Amigó: CasaPavillard (1906), les fàbriquesGiró (1907-20) i G. de Andreis dita«La Llauna» (1906-19), avui insti-tut d’ensenyament secundari, ambinteressant decoració a la façana,etc., així com el panteó Bosch(1907), escenogràfic conjunt goti-cofloral al petit cementiri.

Campdevànol. Població pròximaa Ripoll, coneguda per la tradicio-nal dansa o gala de Campdevànol,que es balla per la Festa Major.Hospital modernista de J. Rubió i Bellver (1917) i casetes moder-nistes del mestre d’obres MiquelFosses al barri de l’Estació.

Campins. Creu de terme atribuï-da a Jujol.

Aquest és un iti-nerari que no s’hau-ria d’emprendre sen-se disposar de proutemps i d’una deci-dida predisposicióa valorar tot el quede bell té un país,encara que el pro-pòsit principal si-gui el Modernis-me. És un tra-jecte massa pled’elements d’in-

terès per negligir-los, i que, en relativament pocs quilòmetres,permet passar dels escenaris més assolellats i mediterranis alsd’aire boirós i centreeuropeu, i fins als que presenten un certaire alpí.

En primer lloc, cal deixar-se seduir per les gràcies de l’acolo-rit Maresme, la comarca dels clavells i de les llargues platges,de les terres de sauló, de les alzines i dels pins pinyoners, del’antiga petja d’ibers i romans, on el Modernisme és presentdes de Badalona —encara al Barcelonès— a Tiana i el Masnou,a Vilassar de Mar i Argentona, a Sant Pol de Mar, Canet de Mar iArenys de Mar, i també a Mataró, la puixant capital comarcald’un ric país amb una horta secular de qualitat que, al costatdels saborosos productes de la mar, proporciona una cuina demolta categoria, que va des de les llagostes amb garotes alspèsols de Llavaneres.

A partir de la vall de la Tordera, divisòria amb la comarca dela Selva, I’itinerari, entre pinedes i pollancredes, té una discre-ta mostra de Modernisme a la monumental vila fortificadad’Hostalric, prop del racó solitari i idíl·lic de Massanes, entreuna vegetació esponerosa, també amb construccions d’a-quest art. Desprès comença un llarg recorregut per la valld’Arbúcies, vorejant el Montseny, que és una de les rutes mésagradables i arrodonides d’aquestes terres, fins a arribar aSant Hilari Sacalm, població balneària de múltiples i fresquesdeus, de clima sanitós i castanyers ombrívols.

El camí de Sant Hilari a Viladrau no desmereix gens de l’an-terior i el Montseny segueix present a l’horitzó. Viladrau és unapoblació d’estiueig molt ben posada, amb bells topants.Potser la peregrinació del Modernisme s’hauria de comple-mentar aquí amb una anada fins a la romàntica deu que, en unbell escenari, recorda, de la mà de Guerau de Liost, el granpoeta del Montseny: «Filla del Cel jo só la Font de l’Oreneta /em descobrí l’ocell i em coronà el poeta».

Per les petites mostres modernistes de Seva i Folgueroles,I’itinerari ha fet la seva entrada a la Plana de Vic, on la catifaverda contínua dels prats i conreus es veu interrompuda no-més per petits i grisos turons. I arribem a Vic, la capital comar-cal d’Osona, ciutat un punt levítica i boirosa, centre comercialde dens contingut i animat mercat. Pel nucli antic de la pobla-

Arenys de Mar. Panteó, de J. Llimona

14

Mataró. Casa Coll i Regàs

Mataró. Casa Coll i Regàs Mataró. Casa Coll i Regàs

Canet de Mar. Casa Roura La Garriga. «Mançana Raspall» La Garriga. «Mançana Raspall»

Granollers. Casa de la VilaVic. Casa Puigsec-Masferrer

Granollers. Casa Clapès

Camprodon. Bella població piri-nenca amb interessants monu-ments medievals (monestir deSant Pere, el Pont Nou), que es-devingué, amb l’arribada del fer-rocarril, centre d’estiueig. Xaletsresidencials al passeig de la FontNova i al de Maristany com el Casal(1882, de J. Vilaseca), Casa Roig(1901), Can Cabot (1900-05,d’E. Sagnier), Can Mas de Xeixàs(1900-05), entre altres. De JuliM. Fossas es conserven l’HotelRigat i el Cinema Rigat, del 1914.

Canet de Mar. Població marine-ra, revitalitzada a partir de la fidel segle XIX per la indústria tèx-til i avui centre turístic. A mésd’interessants mostres d’arqui-tectura popular, la vinculació deDomènech i Montaner amb Canet(d’on era la família de la sevamare i la seva muller) fa que hihagi peces valuoses d’aquest ar-quitecte, com la Casa Roura, a lariera de Sant Domènec (1884),edifici aïllat amb torre circular de maó i ferro ben treballat a les baranes, o l’Ateneu, antic Fo-ment Catalanista, al carrer Ample(1887), amb el característic cupulíi balcó de forja, reformà l’antigamasia familiar, actual Casa-MuseuLluís Domènech i Montaner, i re-construí el notable castell neogò-tic de Santa Florentina, als afo-res. El seu fill Pere Domènech iRoura creà un interessant edificiindustrial a la Fàbrica Jover, abase de maó. Rafael Masó hi bas-tí la Cooperativa La Unió (1920-25),ja dins la línia noucentista i CanRenau, E. Ferrès, Can Busquets iPuig i Cadafalch, I’hotel del san-tuari de la Misericòrdia.

Cardedeu. Població d’estiueigcaracterística del Vallès, té bonnombre de torres o xalets de l’è-poca modernista, obra de diver-sos arquitectes com M.J. Raspall(la Granja Viader, del 1925, queactualitza el model de masia ca-talana amb coberta a dues ai-gües) o Eduard Balcells (CasaGual, del 1910, a la carretera deCaldes, amb testera esglaonada,torre-escala i tribunes).

El Figaró. Població d’estiueigvora l’antic camí ral que enllaçael Vallès amb Osona, té diversestorres fetes per M.J. Raspall, au-tor també de les escoles i de laCasa del Comú (1911).

Folgueroles. Tradicional pobla-ció pròxima a Vic, que conservavells casals de pedra, conegudasobretot a Catalunya perquè hi va néixer el gran poeta nacio-nal Jacint Verdaguer (1854-1902,Mossèn Cinto), un dels forjadorsdel català literari modern, autordels poemes èpics L’Atlàntida iCanigó. És modernista el monu-ment que J.M. Pericas erigí al poe-ta davant l’església (1908), pilarde pedra coronat per quatre figu-res religioses i un motiu floral.

La Garriga. Població de llargatradició balneària (fonts termals),esdevingué un important centred’estiueig amb l’arribada del fer-rocarril. Hi destaca l’obra de M.J. Raspall, que fou arquitectemunicipal (igual com en altrespoblacions pròximes) i deixà laconeguda «mançana» Raspall, illade cases formada per Casa Bar-

bey (1910), Torre Iris (1911), la«Bombonera» (1911) i Can Barra-quer (1912), amb bells vitralls imosaics que li donen un ric cro-matisme, així com també la CasaRaspall (1903), reforma de lacasa pairal de la seva mare a la placeta de Santa Isabel, ambelements gòtics, Can Sallent, CanSallerés, entre altres.

Granollers. Capital del VallèsOriental, activa ciutat mercantilformada en una cruïlla de camins,que centra la coneguda Porxada,antiga Llotja del Gra renaixentis-ta on se celebra el mercat, ambbella columnata. A la mateixaplaça hi ha la Casa de la Ciutat,obra de Simó Cordomí (1902-04),neogòtica, amb ornamentaciófloral, i la Casa Clapés, de M.J.Raspall (1907). Entre d’altres edi-ficis modernistes, citem tambéCan Blanxart, al carrer del GeneralPrim, de Jeroni Martorell (1904),les portes amb decoració floral igran escultura amb figura femeni-na, i Can Torrabadella, al carrer deClavè, de Francesc Mariné.

Hostalric. Població situada da-munt un escarpament basàlticsobre la Tordera, fou importantplaça fortificada i conserva unmagnífic recinte murallat ambvuit torres cilíndriques i un grancastell fortificat al s. XVIII a la ma-nera de Vauban. La Casa de laVila té la façana modernista,obra de Bonaventura Conill.

Massanes. Població rural, propla qual Puig i Cadafalch restaurà(1902-03) I’antic Mas de Quares,inspirant-se en formes medievalscatalanes, i bastí l’església neo-gòtica de Santa Maria, oberta alpúblic com a santuari.

El Masnou. Vila de gran tradiciómarinera, la proximitat de Bar-celona afavorí la seva funció desegona residència i estiueig. Ames de la notable Casa de laVila, neoclàssica, té diversesobres modernistes de Bona-ventura Bassegoda i Amigó, queen fou l’arquitecte municipal, en-tre les quals destaca el Casino(1903-04), amb una interessant

escultura romàniques. D’èpocamodernista són Can Bonada(1912-14), al carrer del Progrés, il’església de Sant Miquel de laRoqueta (1912), al raval del’Hospital, obra de Joan Rubió iBellver; la Casa Dou (1908), ditael Casino Vell, a la plaça delMercadal, obra de J.M. Pericas;el xalet de Can Codina (1918).

Sant Hilari Sacalm. Població bal-neària i lloc d’estiueig, al cor deles Guilleries. La casa de l’aiguade la Font Picant és obra de J.M.Pericas (1922), autor també del’antiga cooperativa. A uns 7 kmhi ha l’anomenat castell de Villa-vecchia, envoltat per un parc,obra d’Enric Sagnier i Villavecchiadel 1893, d’estil fantasiós.

Sant Pol de Mar. Vila marinerade llarga tradició com a centred’estiueig. Conserva dues interes-sants mostres modernistes, lesEscoles Públiques (1907) i CanPlaniol, d’Ignasi Mas i Morell, fillde la vila i arquitecte municipal.

Seva. Població rural de la Planade Vic, al peu del Montseny, ambnombroses masies escampades

pel terme. Al costat del masSobrevia, Puig i Cadafalch hiconstruí una torre modernista,vers 1925.

Tiana. Població d’estiueig prope-ra a Barcelona. Cases i xaletsmodernistes, Casino. Can Sent-romà es un gran casal gòtic refor-mat en època modernista, queconté un museu arqueològicamb troballes romanes fetes almateix indret, on hi hagué unavil·la romana.

Vic. Ciutat episcopal, amb un ricpatrimoni artístic (catedral, MuseuDiocesà amb una notable col·lec-ció de romànic i gòtic) i actiu cen-tre comercial, amb un concorre-gut mercat supracomarcal. PlaçaMajor porticada, esglésies i con-vents, cases senyorials, antic tem-ple romà. Hi ha alguns casals d’è-poca modernista, com el PalauComella o Casino, a l’angle de laplaça Major i carrer de Verdaguer,obra de Gaietà Buïgas (1896); laCasa Puigsec-Masferrer, prop eltemple romà, amb façana ambesgrafiats i escultures al jardí quepersonifiquen les quatre estacions,la Casa Colomer, a la plaça de laCatedral, obra de J.M. Pericas(1906), de façana asimètrica ambtribuna i decoració de ceràmicaverda i balcons de ferro forjat, en-tre altres.

Viladrau. Població d’estiueig alpeu del Montseny, amb notablesmasies escampades pel terme.La Casa Bofill és obra de Puig iCadafalch del 1899.

Vilassar de Mar. Població de tra-dició marinera i d’estiueig, té unainteressant arquitectura popularal nucli més antic i algunes bonesmostres de Modernisme al pas-seig Marítim i al carrer de SantPau; destaquen les realitzadesper Eduard Ferrés, fill de Vilassar,que en fou arquitecte municipalabans d’iniciar una brillant carre-ra per Espanya i Europa: CasaBassa (1903), Casa Sitges (1900),Casa Sénia del Rellotge.

15RUTA 3

decoració (vitralls, ferros, etc.), id’altres autors com el palauetdel Marquès del Masnou, de Sal-vador Vinyals o l’Asil, de GaietàBuïgas. Al cementiri hi ha una es-cultura de Josep Llimona.

Mataró. Activa població costane-ra, de tradició marinera i indus-trial, capital del Maresme. Restesromanes, ric patrimoni barroc ala parròquia. Pàtria de Puig i Ca-dafalch, hi bastí alguns dels seusprimers edificis: la Casa Coll iRegàs (carrer d’Argentona, 55),obra del 1893, té una acuradíssi-ma façana que conjumina l’esgra-fiat, la forja, la ceràmica i l’escul-tura; el petit mercat de la plaçaGran (1892), amb galeria arqueja-da; I’actual edifici de la Creu Roja(1894-95), goticitzant, etc. Gaudíhi projectà a l’inici de la seva ca-rrera la Cooperativa Obrera Ma-taronesa (1898) de la qual esconserva una nau coberta ambestructura parabòlica de fusta.

La Pobla de Lillet. Fàbrica de ci-ment Asland, situada a l’indretdit el Clot del Moro, ja dins el terme de Castellar de n’Hug, in-teressant construcció del tipusdit «en cascada» perquè aprofi-ta el pendent de la muntanya.Fou planificada per Rafael Guas-tavino (1901), I’arquitecte quepatentà als EUA la volta catalanade maó, que s’aplicà a milersd’edificis públics. La fàbrica vatancar el 1975, s'ha restaurat iactualment alberga el Museu delCiment Asland. També s'ha res-taurat amb finalitat turística lapetita línia de ferrocarril que, entre1914 i 1924, transportava el ma-terial des de Guardiola al Clot delMoro, passant per la Pobla de Lillet.Al nord de la vila, vora el riu i elcarrilet, hi ha els singulars JardinsArtigas, a l’indret dit font de laMagnèsia, de regust modernista iatribuïts a Gaudí.

Ripoll. Vila coneguda sobretotpel seu antic monestir benedictíde Santa Maria de Ripoll, un delscentres monacals i repobladorsmés important de la Catalunyamedieval, que conserva bellís-simes mostres d’arquitectura i

Olot. Casa Solà Morales

Cadaqués. Casa Serinyena

Des de lamonumentalciutat de Gi-rona, on elModernis-me té unain te res -

sant representa-ció, es proposa aquí un

itinerari d’una gran varietat, desdels verds humits de les terres olotines

als xiprers arrenglerats sobre la plana empor-danesa, des de la corba lluminosa de les cales de la

Costa Brava a les terres de relleus suaus i amorosits de la Selvainterior.

Aigua amunt de la vall del Ter, trobem Bescanó i Anglès, ambalgunes mostres del Modernisme i, a l’ensems, la gràcia crei-xent d’unes riberes amb arbredes remorejants que encaras’incrementa més camí de la Cellera i del forat del Pasteral, peron el riu Ter surt de les presons que li han parat els pantans deSau i Susqueda.

L’itinerari continua ara vall del Brugent amunt. Per Amer—bella plaça porxada— i Sant Feliu de Pallerols, sota l’esguardde l’encinglerat santuari del Far i també del de la Salut, el camíarriba finalment a la Vall d’en Bas, que és una bona entrada alpaisatge olotí immediat. En aquesta vall, el rústic pintoresquis-me de poblets com Joanetes, Sant Privat i els Hostalets no potser oblidat.

La ciutat d’Olot, capital de la comarca de la Garrotxa, i d’a-questa plana sembrada de singulars cons volcànics, és una be-lla població amb bones mostres del Modernisme —algunes alseu Museu— i una escola pictòrica paisatgística de fama. Aixòno és estrany, perquè solament s’ha de donar un tomb pelsvoltants de la ciutat per adonar-se que s’està davant d’un pa-norama d’una gran finor, amb una vegetació magnífica i unesgrans cases pairals que obren les seves galeries sobre unsverds esponjosos i maragdins i unes arbredes que el vent fasonar com orgues. A la Font Moixina, tot això arriba a la per-fecció més absoluta.

Cap a llevant, I’itinerari deixa enrere Olot i va seguint el cursde l’indolent Fluvià; cap a Castellfollit de la Roca, dalt el seucingle basàltic; cap a Besalú i el seu conjunt monumental i me-dieval d’excepció. I, finalment, ja per les planes sàviamentconreades, cap a Figueres, que és la dinàmica capital de la co-marca de l’Alt Empordà, sobre la ruta de França, amb obra mo-dernista remarcable i museus tan singulars com el del pintorSalvador Dalí, un dels més visitats del país. A Figueres, la gas-tronomia és una ciència molt important i compta amb establi-ments de gran anomenada.

Si es disposa de temps i es vol tenir una visió exhaustiva delModernisme empordanès, cal un recorregut suplementari finsa Cadaqués, al cor de la península del Cap de Creus. Les obresmodernistes s’insereixen en aquest poble mariner i pintoresc,la taca blanca del qual destaca sobre el món mineral i torturatde la zona, solament endolcit per algunes vinyes.

Des de Figueres, el camí continua cap al Baix Empordà, i hofa entre bones terres de conreu protegides sovint amb fileresde xiprers de les excessives envestides de la tramuntana. Unpaisatge que, en acostar-se al Ter, és dominat per la calcàriamola del massís del Montgrí on resten solitàries les quatre pa-rets del seu castell inacabat.

A la Bisbal d’Empordà, que és la capital comarcal, elModernisme s’acompanya d’altres estimables valors monu-mentals. Són abundants també les parades de ceràmica i ter-rissa, activitat característica, però aquesta mena d’aire que téla població de petita capital solament pot copsar-se tot fent uncafè sota les Voltes que el «Panchito» va construir al llarg de lacarretera.

L’itinerari proposat continua cap a Palafrugell, una gran vilaquasi filla del suro i amb bones mostres de Modernisme.L’autèntic pols de la població s’ha de prendre aquí a la PlaçaNova, flanquejada pels casinos tradicionals i on, especialmenta l’estiu, i sota l’ombra dels arbres estufats, hi paren les cadi-res els cafès i la gent hi fa petar la xerrada.

Continuant cap al sud, carretera endavant, Palamós és ben aprop i és un centre industrial i turístic considerable. El racómariner de «la Catifa» i en general tot el port, és sempre unabona atracció i, a mitja tarda, amb l’arribada de les barquesque pesquen a la vaca, no falten mai espectadors fent rotllanaal voltant de les captures.

És a partir de Palamós que, en cerca de l’art modernista,comença un bell itinerari que ressegueix un dels sectors mésreeixits de la Costa Brava. De primer, per les pinedes i penya-segats del Comtat de Sant Jordi i el llarg sorral de la cosmo-polita Platja d’Aro, fins a les elegants mostres arquitectòni-ques del nucli residencial d’excepció que és S’Agaró.

En aquest sector baixempordanès i selvatà de la Costa Brava,les mostres del Modernisme són presents i estimables a SantFeliu de Guíxols, Tossa de Mar i Lloret de Mar. La ciutat de SantFeliu, arrecerada al peu del pujol de Sant Elm, és a la vegadauna de les més atractives poblacions de la Costa Brava, una be-lla fesomia urbana que assoleix els millors nivells a la Rambla ial passeig ran de mar i també —cal no oblidar-ho— un nivell dequalitat gastronòmica que mobilitza molts gourmets.

De Sant Feliu a Tossa de Mar, la ruta proposada, que vorejaels vessants dels penya-segats costaners, resulta un dels itine-raris més bells i espectaculars. Malgrat l’abrupte escenari queel mar escomet, la costa amaga petites platges que com les ca-les Canyet, Pola i Giverola, són d’una gran bellesa. La visió deTossa des de la carretera, tot just passat el morro de la puntade la Bauma, és un bon espectacle: el turó ran de mar coronatde pins i amb la ruïna de l’antiga església, la muralla emmerle-tada que baixa cap a la platja i tanca el nucli de la Vila Vella i elnou caseriu que s’escampa seguint la corba lluminosa de labadia.

També el camí de Tossa a Lloret de Mar és un itinerari remar-cable i amaga, entre verdes pinedes, I’encant de l’ermita deSanta Cristina, amb la cala acollidora i el pi secular i monu-mental. Lloret, que és avui un dels centres turístics més consi-derables del país, basa el seu prestigi actual en un tradicionalpassat d’estiueig benestant per part de la burgesia barceloninade primers de segle xx, i també en la seva condició de vilad’«americanos», títol atorgat als emigrants que tornaven de lesAntilles amb molts diners.

Finalment, I’itinerari s’acaba de Lloret cap a Girona, passantper Caldes de Malavella, on l’art modernista hi és també pre-sent. Malgrat el temps que avança, I’arquitectura singular delsbalnearis d’aquesta important vila termal segueix contemplantavui les passejades pel parc, entre ombres i silencis, les in-ofensives partides de cartes i les reeixides labors de punt delsque segueixen amb fe la cura d’aigües.

Monuments principals

Anglès. Vila situada als contra-forts de les Guilleries; la proxi-mitat del Ter facilità la indus-trialització tèxtil. El nucli antic,medieval, dit la Vila Vella, té bo-nics racons i edificis. Compta ambdues cases modernistes de RafaelMasó, la Casa Vinyes (1907-08) ila Casa Cendra (1913-15); aques-ta darrera, voltada de jardí, es potvisitar (Avall, 27).

Bescanó. Població vora el Ter,al sector de contacte del pla deGirona amb la Selva. L’arqui-tecte Joan Roca hi bastí el 1916una central elèctrica dins la líniad’altres establiments industrialsque féu per la regió de Girona iOlot.

La Bisbal d’Empordà. Vital po-blació, capital de la comarca delBaix Empordà, centre productorde ceràmica. Té interessants mo-numents, com l’antic palau gòticdels bisbes de Girona, I’esglésiabarroca, els edificis neoclàssicsde les Voltes, amb algun modestexemple modernista com el CineMundial ; I’Ajuntament Vell (dePelagi Martínez, 1928) és ja nou-centista.

Cadaqués. Bella població mari-nera al voltant d’una arreceradabadia. Tradicional centre d’atrac-ció d’artistes i intel·lectuals, lapresència de Salvador Dalí al pe-tit barri de Portlligat li donà re-nom internacional. Arquitecturapopular, cases del s. XIX, arqui-

16 RUTA 4

De Girona a la Costa Brava

per la vall del Fluvià

Olot. Casa Solà Morales

Olot. Casa Solà Morales

La càrrega, de R. Casas Palafrugell. Fàbrica Armstrong.

Girona. Casa Teixidor Girona. Farinera Teixidor

S’Agaró. Can Casas

(habitatges i oficines) units perun pontet i interessant ceràmicablanca i decoració de forja (fa-nals, reixa); la Casa Batlle (1909-10, al carrer Nou), amb vuit mus-sols de ceràmica groga coronantla façana; la Casa Ensesa (1913-15, a la carretera de Barcelona, ahores d’ara Escola Municipal deMúsica); la Casa Gispert Saüch(1921-23, a l’avinguda de JaumeI, 7). Masó restaurà també edifi-cis anteriors (Casa Salieti, al car-rer de Ciutadans; la Casa Masó ila Casa Gavaldà, al carrer de lesBallesteries, i la Casa RibesCrehuet, al carrer de la Força).

Lloret de Mar. Vila eminentmentturística, una de les primeres ciu-tats hoteleres del país, fet que hacanviat la seva fesomia tradicio-nal. De l’època modernista des-taquem la Capella del Santíssimde l’església parroquial, obra deBonaventura Conill (1917) i no-tables panteons al cementiri(Panteó Arús, d’A.M. Gallissà, oel conjunt de panteons de B.Conill).

Olot. Capital de la comarca dela Garrotxa, al centre d’una inte-ressant regió volcànica, voltadad’un bell paisatge que inspirà laconeguda escola paisatgísticad’Olot, la ciutat compta amb in-teressants edificis, entre elsquals l’Hospici neoclàssic deVentura Rodríguez (on a horesd’ara hi ha l’important MuseuComarcal de la Garrotxa, ambpintura i escultura de l’èpocamodernista). En destaquem dosinteressants edificis, la CasaSolà Morales, al Firal, refeta en1915-16 per Domènech i Mon-taner, amb balconada als bai-xos, amb escultures d’EusebiArnau i tribuna floral i loggia alpis superior, i la Casa Masramon,a l’Eixample Malagrida, obra deRafael Masó (1913-14), una deles més valorades, de línies janoucentistes amb la façana ins-pirada en l’arquitectura rural dela Garrotxa.

Palafrugell. La població fou elprimer centre de fabricació su-rotapera del país i aquest fet lidonà gran prosperitat; prop seu

ja molt lluny dels seus pressu-pòsits modernistes i tot el con-junt, continuat per FrancescFolguera (Hostal Sa Gavina,Senya Blanca, etc.), té un marcatcaràcter noucentista, classicit-zant, d’una sobrietat refinada.

Sant Feliu de Guíxols. Poblacióformada al voltant d’un anticmonestir benedictí, la indústria isobretot la comercialització delsuro li donà gran prosperitat desde la fi del s. XIX, complementa-da per un fort atractiu turístic.L’arquitecte municipal GeneralGuitart i Lostaló urbanitzà la ciu-tat i hi féu notables edificis mo-dernistes: el Casino dels Nois,neomudèjar (1890-1903), el Ca-sino dels Senyors (1909), laCasa Patxot, etc. També hi féuobres Rafael Masó: Caixad’Estalvis (1923) o Can Casas(1915-16), aquesta al veïnat deSant Pol, que conjumina la in-fluència centreuropea amb la ti-pologia autòctona de la masia,decorada amb ceràmica vidra-da. A Sant Pol hi ha també la tor-re modernista dita Casa Estrada

17RUTA 4

Caldes de Malavella Sant Feliu de Guíxols. Casino dels Nois

hi ha els nuclis mariners i turís-tics de Llafranc, Calella i Tama-riu. Hi ha diversos edificis de l’època modernista, entre elsquals destaca la gran fàbrica su-rera Armstrong, obra de l’arqui-tecte G. Guitart (1900-04), ambnotables elements de forja a la façana i característica torremetàl·lica, actualment Museudel Suro; I’edifici de la coopera-tiva L’Econòmica Palafrugellen-ca, obra de la darrera etapa deRafael Masó (1925-26), amb notable decoració ceràmica; laCasa Miquel, atribuïda a J. Go-day, i la Casa Almeda; altres edificis, com els dels dos casi-nos de la vila, tenen l’encant del’època.

S’Agaró. Urbanització residen-cial prop la mar promocionadaper una família de l’alta burge-sia local, els Ensesa, que atrauun turisme cosmopolita. La ini-cià l’arquitecte Rafael Masó el1924, quan aquest es trobava

o Torre de les Punxes. Al cemen-tiri hi ha obres interessants en-tre les quals el Panteó Casas, dePuig i Cadafalch.

Tossa de Mar. Població marine-ra i turística, amb un magnífic re-cinte murallat, la Vila Vella, queforma un dels perfils mes carac-terístics i coneguts de la CostaBrava. Als seus peus s’alça laVila Nova, conjunt bigarrat i ale-gre, amb alguns edificis moder-nistes com la Casa Sans, obra del’arquitecte Antoni de Falguera,influïda per Puig i Cadafalch.D’època modernista és el pin-tor Jaume Vilallonga, un dels primers que descobrí l’atractiupictòric de la població, on acu-diren desprès Roig i Soler, Brull o Masriera i, als anys 30 del segle XX, pintors europeus mésavantguardistes (Marc Chagall,Metzinger, etc.) Hi ha un MuseuMunicipal que estatja interes-sants obres.

pal. A part del conegut i visitatTeatre Museu Dalí (el pintor erafill de Figueres), hi ha un Museudels Joguets que conserva pecesd’època modernista.

Girona. Població d’origen romàamb un ric passat històric delqual resta un important patrimo-ni monumental (muralles, cate-dral, museus, edificis i esglésiesromànics i gòtics, etc.). En èpocamodernista, Girona comptà ambun dels arquitectes més interes-sants, Rafael Masó, també poeta,que aglutinà al voltant seu artis-tes i artesans en un intent de re-vitalitzar les arts aplicades (cerà-mica, ferro, escultura, etc.) i queportà a terme una obra de ruptu-ra amb el Modernisme més tradi-cional tot evolucionant cap a unple Noucentisme. Destaquem aGirona la Casa Teixidor o Casade la Punxa (1918-22, carrer deSanta Eugènia), amb un gracióscupulí de ceràmica verda i ele-gants proporcions, ara seu delCol·legi d’Aparelladors; propseu, la Farinera Teixidor (1910-11), amb els cossos d’entrada

tectura moderna. D’època mo-dernista en destaquem la CasaSerinyena (1910) i les escoles(1915), així com també algunesde les tombes del vell cementirique domina la mar, amb escultu-res de Josep Llimona.

Caldes de Malavella. Estacióbalneària termal coneguda japels romans. Són d’època mo-dernista dos dels balnearis mésimportants, obra de l’arquitecteGaietà Buïgas i Monravà, el deVichy Catalán (fi del s. XIX), dinsun estil neoislàmic i voltat d’ungran parc, i el Balneari Prats(1900); aquest estil es reflec-teix també en una sèrie de cases de la població d’aquestperíode.

Figueres. Capital de la comarcade l’Alt Empordà, la ciutat tinguéal llarg del s. XIX un destacat paper en la propagació d’ideesfederals i republicanes (AbdóTerrades i Narcís Monturiol, in-ventor del submarí). En l’aspecteurbanístic predominen els edifi-cis neoclàssics de Roca i Bros,fets a mitjan s. XIX, que donenl’aspecte característic a la ciutat,centrada per una bonica Rambla.El Modernisme tingué com a prin-cipal representant Josep Azemar,autor de l’Escorxador Municipal(1903), a hores d’ara cen-tre cultural, la Casa Cusí (1894), neogòtica, o la Casa Salleras(1910). També són modernistesel Casino Menestral (1904) o elCine-Teatre Jardí (1914), aquestobra de Llorenç Ros, o algunspanteons del cementiri munici-

Montserrat. Cinquè misteri de dolor Lleida. Casa Magí Llorenç

Heus ací un iti-nerari que, desde Barcelona,

entra en contac-te amb la

Depressió Cen-tral Catalana i

d’aquestaamb les

Terres dePonent. País

de bon vi —com laConca deBarberà—

i de blat —com els altiplans segar-rencs— no és estrany que el Modernisme estigui so-

vint estretament vinculat a aquestes produccions agrícoles: cellers i sindicats agrícoles, farineres i magatzems de cereals.

Al camí inicial cap a la Catalunya central, la muntanya deMontserrat és una primera fita obligada, i no solament per lapresència d’elements modernistes sinó també, i encara més,perquè el famós monestir benedictí, el més important centrede devoció mariana del país, s’insereix en un impressionantpaisatge de morfologia única. Després, un xic més al nord, lavisita al Modernisme de Manresa és una oportunitat per conèi-xer aquesta activa i industriosa ciutat, capital de la comarcadel Bages, la situació geogràfica de la qual la fa sentir-se l’au-tèntic cor de Catalunya.

Per poc temps que es disposi, arribar-se de Manresa aSolsona és una bona pensada, tot i que la distància és relativa-ment important: 52 km. I no solament perquè la ruta té moltd’interès, amb la presència de la monumental vila de Cardona,la seva col·legiata-castell i la Muntanya de la Sal, sinó tambéperquè Solsona, seu episcopal i capital del Solsonès, fa costatals monuments modernistes amb un gran patrimoni arqueolò-gic i monumental, i un Museu Diocesà que, especialment enart medieval, és dels més considerables del país. I això, sensecomptar la immediata proximitat d’’Olius: Modernisme, romà-nic, paisatge.

De Montserrat i Manresa cap a ponent, i per la dinàmica ciu-tat d’lgualada —la de les adoberies i els gèneres de punt—, elssevers altiplans de l’anomenada baixa Segarra obren el camíque, pel coll de Deogràcies, comença a baixar suaument cap ala vall del Francolí, en plena Conca de Barberà. Són terres do-minades per uns vins majoritàriament blancs i rosats, d’aromamelosa i densa, que es guarden a les naus de cellers i sindicatsagrícoles modernistes com els de Rocafort de Queralt, Sarral,Pira o Barberà de la Conca.

L’itinerari arriba a Montblanc, la capital de la comarca, on elnucli urbà antic, voltat per la imposant muralla medieval, té ungran caràcter, revaloritzat amb molt d’encert. No lluny deMontblanc i el seu sindicat modernista, I’emprenedora vila del’Espluga de Francolí complementa la presència del celler,

també modernista, amb altres valors monumentals, una cui-dada fisonomia urbana i un Casal, autèntic focus de cultura iesport, i encara amb llaminadures d’anomenada, com els car-quinyolis i les neules. L’Espluga és, habitualment, el camí queporta a l’immediat monestir de Santa Maria de Poblet, joia delgòtic i el romànic i, amb tota probabilitat, el monument mésimportant de Catalunya, situat dins el municipi de Vimbodí. Sies vol tenir una visió global i aèria de la Conca: pobles, monu-ments, vinyes, paisatges..., res millor que pujar des de Poblet,per la pista forestal, a l’enlairat mirador de la Pena i disfrutarde l’extensa panoràmica.

De l’Espluga cap a Lleida, la visita als cellers modernistes deCèsar Martinell a l’Albi —amb el carrer del Call i la plaça porxa-da— i d’Arbeca —famoses olives arbequines—, no representacap marrada excessiva i permet contemplar els extensos olive-rars de la comarca de les Garrigues, on es fa un oli de moltaanomenada, i passar per la capital comarcal, les BorgesBlanques. Més endavant, superat el poble de Juneda, la silue-ta del caseriu de la ciutat de Lleida emergeix d’immediat comun vaixell fent camí pel mar de la plana segrianenca, amb l’altcampanar de la Seu Vella al seu cim. Lleida és no solament lacapital de la comarca del Segrià, sinó també de totes les terrescatalanes de ponent —la «capital de la terra ferma»— i, per des-comptat, de la bona fruita: peres, pomes i préssecs de saboro-sa delectació. La ciutat acompanya el conjunt de monumentsimportants amb l’orgull d’una excel·lent gastronomia autòcto-na. Som, sobretot, a la terra dels caragols, presents no sola-ment a la popular cutxipanda —o «cassola del tros»—sinó fetsa la llauna i, també, a la brutesca.

Ben a prop de Lleida, a uns 10 o 12 km, Raimat és una ex-plotació agrícola modèlica amb uns cellers modernistes degran interès. La visita a l’indret permet també passar ran delbell conjunt esportiu i d’esplai de les anomenades Bassesd’Alpicat, molt freqüentades pels lleidatans. Després, de tor-nada a Lleida, hom pot continuar l’itinerari modernista per lacarretera de Barcelona, i fer una bona volta per tal de passarper Guimerà on, ultra la mostra modernista de la seva esglé-sia, hi ha l’encant d’aquest intricat conjunt urbà medieval, es-tès en cascada muntanya avall fins al migrat cabal del riu Corb.

De tornada a la ruta de Barcelona, la parada a Cervera ésobligada. Farinera modernista, universitat, església arxiprestalsón molt importants, però res tan agradable i recomanablecom caminar per aquesta espina dorsal de l’allargassat CarrerMajor i, si es fa la visita acompanyat de menuts, deixar-lostemps per a córrer, entre divertits i esporuguits, per sota elsvells arcs evocadors del misteriós carreró de les Bruixes.

Des de l’immediat coll de la Panadella, un molt breu trajecteal nord permet la contemplació del magatzem modernista deSant Guim de Freixenet, que es una població disposada sobrel’ampli altiplà cerealista segarrenc. Després, la baixada cap ala depressió de la Conca d’Òdena i el pas novament perIgualada —amb el seu important cens modernista— clou el cir-cuit proposat i obre el camí directe de tornada a Barcelona.

Monuments principals

Barberà de la Conca. Poblacióagrícola que fou capdavanteradel moviment cooperativista aCatalunya (el 1894 s’hi formàuna Societat de Treballadors Agrí-coles que construïren el 1903 unedifici); els propietaris es cons-tituïren en Sindicat Agrícola el1920 i encarregaren el celler co-operatiu a C. Martinell; és d’unagran nau amb pilars interiors que sostenen l’armadura i es bi-furquen formant sèries alternesd’arcs equilibrats.

Cervera. Capital de la Segarra,regió cerealista, ciutat conegudasobretot per la magnífica univer-sitat neoclàssica, de la segonameitat del s. XVIII que fou l’únicaactiva a Catalunya des de la fi dela Guerra de Successió (1714)fins a mitjan s. XIX. En un extremde la població, prop el ferrocarril,hi ha la gran farinera del SindicatAgrícola, obra de C. Martinell del1921; I’alçada de les seves dotzesitges, a la qual s’afegeix encaraun dipòsit d’aigua cònic i una es-tructura metàl·lica que corona unfocus lluminós, a la manera defar, li dóna un aspecte de castell;I’exterior és decorat amb frangesde pedra unides per arcs a la partsuperior.

L’Espluga de Francolí. Poblacióagrícola i centre d’estiueig per lesseves aigües i la proximitat dePoblet. Té un dels cellers coope-ratius més antics de Catalunya(1913), obra de Domènech i Mon-taner on intervingué també el seufill Domènech i Roura, inicialmentde dues naus (el 1957 se n’hi afe-gí una d’idèntica); s’inspira en el sistema d’arcs diafragma delgòtic català, que després adoptàMartinell (encara que aquest da-rrer amb arcs parabòlics i noapuntats), i combina pedra, maóvist i arrebossat a l’exterior.

Guimerà. Població de l’Urgellque conserva l’antic recinte mu-rallat al peu del castell medieval,enrunat, formant un pintoresc iatractiu conjunt de carrerons

18 RUTA 5

De Montserrat a Lleida per valls i altiplans interiors

Cartell, d’Adrià Gual. Col·lecció particular

L’Espluga de Francolí. CooperativaAgrícola

Rocafort de Queralt. Sindicat Agrícola

Igualada. Adoberia Manresa. Farinera La Florinda

Igualada. Asil del Sant Crist

Manresa. Escorxador

Haes, amb col·leccions d’artistesdels s. XIX i XX (s’hi destaca l’obradel dibuixant i pintor modernistaXavier Gosé).

Manresa. Capital del Bages, ciu-tat de gran vitalitat econòmica icultural des d’època medieval, alcentre de Catalunya. Té monu-ments interessants com la grancol·legiata de Santa Maria, dita laSeu, imposant temple gòtic quedomina la ciutat i conserva va-luoses peces d’art, o el Pont Vell,pont medieval de tradició roma-na, sobre el Cardener, edificisbarrocs i neoclàssics com laCasa de la Ciutat o el Palau deJustícia. De l’època modernistacitem primer algunes obres delmanresà Ignasi Oms, col·labora-dor de Domènech i Montaner el 1888 i arquitecte municipal deManresa des del 1891: el Casino,al passeig de Pere III, obra del1906; la Casa Torrents (1906), ala plaça de Sant Domingo;l’Escorxador (1906); la FarineraLa Florinda (1912-13); a mig pas-seig s’obre el carrer de l’Arqui-tecte Oms, que presenta la sin-gularitat de tenir totes les casesd’aquest autor i fetes en èpocamolt pròxima. Alexandre Soler iMarch (I’autor de la magnífica es-tació del ferrocarril de la ciutatde València) completà l’antic mo-nestir, gòtic, de Santa Clara. Enel conjunt d’edificis, en la sevamajor part barrocs, que formenla Santa Cova (on segons tradicióSant Ignasi de Loiola, en el seuretir a Manresa el 1522, practicài escriví els famosos ExercicisEspirituals), hi ha una galeria re-

decorada en 1915-18, que uneixl’església i la Coveta, feta segonsplans del jesuïta Martí Coronas(amb marbres, estucs, mosaics ivitralls) i escultures en marbre ibronze de Josep Llimona i deCarles Flotats.

Montblanc. Població importanten època medieval (s’hi celebra-ren corts i tingué un Palau Reial),que conserva un magnífic recin-te de muralles, en molt bon es-tat, i interessants edificis medie-vals i de tradició renaixentista ibarroca (esglésies i convents, ca-ses senyorials). Capital de laConca de Barberà, regió vitiviní-cola, el 1919 s’aixecà, vora l’es-tació del ferrocarril, el Sindicatde Vinicultors, segons plans deCèsar Martinell, que aprofita unaporta adovellada d’època gòtica idóna a l’edifici reminiscènciesd’aquest estil, que predomina ala població; el 1945 fou ampliat inovament el 1956 amb una al-màssera.

Montserrat. Monestir benedictí,centre espiritual de Catalunya itradicional focus de cultura, si-tuat en una muntanya de pecu-liar geologia, que ha esdevingutsímbol. La basílica fou molt reformada a partir de la fi del s. XIX: la façana neoplaterescafou planejada per F. de P. Villar(amb escultures dels germansVallmitjana) i el mateix arquitec-te, ajudat pel jove Gaudí, féu elcambril (1884), amb pintures deJoan Llimona; entre les nombro-ses peces de valor que conserval’interior del temple, citem l’al-

tar de la Immaculada, de marbreblanc treballat i sintètic vitrallamb àngels de J.M. Pericas(1910) i I’altar de Sant Josep,amb un retaule de fusta atribuïta Gaudí, així com també les pin-tures del presbiteri, obra d’Ale-xandre de Riquer. El claustreneoromànic fou construït perPuig i Cadafalch (1925), que re-formà també el refetor i urbanit-zà l’esplanada exterior del san-tuari, sota la qual hi ha el Museude Montserrat (notables col·lec-cións Sala i Busquets). Al camíde la Cova (on la tradició situa latrobada de la Mare de Déu) hi hales representacions dels quinzemisteris del Rosari: s’hi desta-quen el tercer misteri de goig(retaule neogòtic amb rajoles vi-driades) i el cinquè misteri dedolor (crucifix que sobresurt perdamunt el paisatge), tots dos dePuig i Cadafalch, i el primer mis-teri de glòria, iniciat per Gaudí,amb escultures de Josep Lli-mona tots ells. A més dels granspintors del tombant de segle ca-talà que es poden admirar al mu-seu, cal remarcar belles pecesd’orfebreria votiva, a l’església ial mateix museu.

Olius. Petita població rural, ambuna església romànica, a prop deSolsona, en una regió boscosa ipoc poblada. Darrere l’església hiha un curiós cementiri modernis-ta d’influència gaudiniana, obrade Bernadí Martorell (1916).

Raimat. Colònia agrícola situadaa l’extrem de ponent del termemunicipal de Lleida, al sector re-

gat pel canal d’Aragó i Catalu-nya i la derivació del canal deVallmanya. L’empresa vitiviníco-la Raventós i Codorniu, de SantSadurní d’Anoia, hi establí unaimportant explotació de vinya iencarregà a Joan Rubió i Bellver(1918-25) els plans del poblat,I’església —del tipus neogòtic— iels grans Cellers Raimat, cobertsamb una estructura escalonadade formigó armat que permetuna il·luminació matisada. Elsdarrers anys s’han importat vi-nyes de Califòrnia i s’hi ha apli-cat nova tecnologia.

Rocafort de Queralt. Poblacióagrícola de la Conca de Barberà,al límit amb la Segarra. Fou laprimera a encarregar a CèsarMartinell un celler cooperatiu en la línia del de l’Espluga deFrancolí, iniciador d’una sèrieque si bé es troba dins les pre-misses ideològiques del Noucen-tisme, com a servei públic pro-tegit per les institucions, es vin-cula amb el Modernisme per latècnica gaudiniana dels arcs pa-rabòlics. Aquest Sindicat Agrí-cola és obra del 1918, amplia-da el 1930 i el 1947 pel mateixMartinell, i té tres naus ambbells arcs parabòlics que soste-nen l’embigat i una façana oncombina la decoració de pedraa la base, maó a les finestres iceràmica, cal destacar el suporten maó del dipòsit d’aigua.

Sant Guim de Freixenet. Pobla-ció que es forma com a petit nu-cli industrial agrari amb l’arriba-da del ferrocarril, al voltant del’estació. Cèsar Martinell hi cons-truí el 1921 un Magatzem deCereals dependent del SindicatAgrícola de Cervera; constitueixun interessant exemple de la se-va producció, dins la línia del ce-ller cooperatiu de Gandesa, ambarcs equilibrats i volta catalanaque dóna el característic aspecte a la coberta, sobre unaestructura basilical de tres naus.

Solsona. Capital del Solsonès,als Prepirineus, regió de baixadensitat demogràfica i aspra be-llesa en el seu paisatge. Con-vertida en seu episcopal al s. XVI,té una magnífica catedral, palauepiscopal, Museu Diocesà ambun ric patrimoni romànic, i con-serva gran part del recinte demuralles i vells casals. Hi ha algu-nes mostres de Modernisme tar-dà i rural, entre les quals citeml’Hotel Sant Roc, obra de BernadíMartorell vers el 1920, amb coro-nament esglaonat i arcades gòti-ques a la planta baixa, o la glorie-ta de la Vil·la Riu, amb columneshelicoïdals de maó i cupulí.

19RUTA 5

Raimat. Cooperativa Agrícola

amb belles mostres d’arquitectu-ra medieval. Dins l’església parro-quial, gòtica, sorprèn el contrastdel retaule modernista, d’alabas-tre, obra tardana (1940) deJ.M. Jujol, d’influència gaudiniana.

Igualada. Capital d’Anoia, vitalpoblació mercantil i industrial,coneguda sobretot per les sevesadoberies. Té bon nombre d’edi-ficis d’època modernista, entreels quals destaquem l’Escorxa-dor (1902-05), conjunt d’edificisde Pau Salvat i Isidre Gili; diver-ses adoberies com Cal Sabaterdel carrer del Sol, obra de JosepRos (1912-19), la Casa Ratés(1908), obra d’Isidre Gili; la casad’habitatges del carrer del Solobra de Josep Pausas; i el Mo-dernisme tardà de l’Asil del SantCrist (1931) segons plans deJoan Rubió i Bellver, deixeble deGaudí, al voltant d’un claustre iesglésia de planta de creu grega,amb murs de textura rugosa queli donen aspecte de castell. A lesantigues fàbriques de Cal Grano-tes i Cal Boyer hi ha ha instal·latel Museu de la Pell d’Igualada iComarcal de l’Anoia.

Lleida. Capital de les Terres dePonent i de la Catalunya interior,al centre d’una fèrtil regió agríco-la, amb un ric patrimoni monu-mental (Seu Vella, Hospital deSanta Maria, museus). Comptaamb interessants edificis moder-nistes, obra de Francesc Morera iGatell, arquitecte municipal queexercí aquest càrrec des del 1906fins al 1941. Citem-ne l’Escor-xador (1912-15), que amplia unaconstrucció anterior neoclàssica;el Mercat del Pla (1913), de pedrai ferro, al pla dels Gramàtics: laCasa Magí Llorenç (1905-07), a launió dels carrers Major i deCavallers, amb una bella tribunaa l’angle; la Casa Aunós (1911),convertida després en HotelPal·las i en banc, que conserva lafaçana al Carrer Major; la portad’accés als Camps Elisis (1908),jardins públics per als quals féumés endavant (1923-26) el pave-lló-aquàrium, d’estètica més nou-centista, i el disseny dels espaisverds; les Cases Noves (1914) de la rambla d’Aragó; la CasaMelcior (1912), a la placeta deSant Francesc; la Casa Fontanals(1912); la Casa Montull 1922 alCarrer Major; el panteó del comtede Torregrossa (l911), al cementi-ri. L’arquitecte Joan Bergós, fillde Lleida, estudiós de Gaudí, féuel retaule major de la CatedralNova. Al convent del Roser, bar-roc, hi ha instal·lat el Museu d’ArtJaume Morera, amb els fons quedonà J. Morera i Galícia (1917),pintor deixeble de Carlos de

Garraf. Celler Güell

El Pinell de Brai. Fragment ceràmic de X. Nogués

Cal remarcar l’interès d’un itinerari que, des de Barcelona i ala recerca dels monuments modernistes situats a les comar-ques meridionals de Catalunya, ofereix l’amable plaer suple-mentari d’immergir-se en un dels paisatges més decididamentmediterranis del país, en el regnat de l’olivera i, sobretot, de lavinya i el vi.

Per les terres del Baix Llobregat, ens dirigim a la zona turísti-ca de la Costa de Garraf. L’accés obligat vers Sitges i Vilanova ila Geltrú havia estat fins fa poc la sinuosa i esquerpa carreteraque voreja els vessants del massís de Garraf —declarat ParcNatural per la seva peculiar orografia i vegetació—, on podemveure el celler de Garraf, obra de Gaudí. Però avui disposem, amés, de l’autopista C-32 que, a través de diversos túnels, en-llaça Castelldefels i Sitges.

Amb l’arribada a Sitges —la «Blanca Subur»—, s’entra en con-tacte amb una de les viles de més antiga i sòlida tradició turísti-ca on, ultra els museus i altres valors monumentals, sobresurtl’amable polidesa de la seva fisonomia urbana i paisatgística. Nogens lluny, costa enllà —dins la mateixa zona turística de laCosta de Garraf—, Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca deGarraf, uneix a la seva importància industrial, comercial i mari-nera un especial gust per la bona gastronomia, de la qual l’allcremat i el bull de tonyina poden ser una bona justificació.

Del litoral, i cap a l’interior, I’accés a la Depressió Prelitorales fa per Vilafranca del Penedès que és, de molt, la gran capitalvinícola de Catalunya, d’un país assolellat, de blaus puríssimsal cel, on les vinyes donen uns suaus rosats, uns blancs deli-cats i uns negres d’una gran finor. A Vilafranca, a més de l’inte-rès dels seus monuments, el contingut del Museu del Vi pro-porciona molt més del que el nom sembla prometre, i les pas-tisseries proporcionen l’oportunitat de comprar una típicamenja: les coques de matafaluga. Afegim-hi que, a llevant dela ciutat, i no gaire lluny, la visita al Modernisme de SantSadurní d’Anoia és una oportunitat d’entrar en contacte ambuna vila que, des de la darreria del segle XIX, s’ha convertit enel més important centre productor dels vins de cava.

El camí de Vilafranca al Vendrell, ja al Baix Penedès, permetla visita a la platja de Sant Salvador, on hi ha la Casa-museuPau Casals, que conserva els records del gran violoncel·lista,fill de la vila. Mes enllà del Vendrell, per la carretera de Valls, elcoll de Santa Cristina obre la porta a l’Alt Camp i a la possibili-tat de visitar Montferri i, més enllà, Bonastre, i també, aiguaamunt del modest curs del Gaià i les seves alberedes, comple-mentar la visita als cellers modernistes d’Aiguamúrcia i SantesCreus, amb la visita ineludible, en aquest darrer indret, d’undels monuments cabdals de Catalunya: el gran monestir cister-cenc, joia del gòtic i el romànic.

Valls, la dinàmica capital de la comarca de l’Alt Camp, és lanova fita d’aquest itinerari del Modernisme que s’escampa perla vall del Francolí i els seus vessants. Valls és també bressoldels Xiquets de Valls, agrupació agosarada de castellers oconstructors de torres humanes d’equilibri inversemblant. Iper als gurmets, atenció a una obligada referència als popularscalçots, plat de temporada que mobilitza gernacions, consti-tuït per una modesta i dolcíssima ceba, feta directament alfoc, acompanyada de la saborosa salsa dita salvitxada.

Un petit enfilall de pobles, voltats d’oliveres i ametllers i, so-bretot, de vinyes, ofereix diverses mostres del Modernisme icobreix l’espai entre Valls i Tarragona: Nulles, amb un vi negrede gran cos; Vallmoll, amb el seu castell; els Pallaresos, on lavinya domina amb escreix; Vistabella, que amb el nom ho diutot... I, finalment, Tarragona, la gran ciutat d’avui i la ImperialTarraco dels romans, on la concentració de grans monumentsde totes les èpoques no ha de fer perdre l’oportunitat d’unapassejada per la Rambla senyorial fins a abocar-se sobre elblau infinit estès davant el passeig de les Palmeres.

Tot i passar pel Modernisme de Constantí, el trajecte fins aReus és curt i l’arribada a la capital del Baix Camp és immedia-ta. La importància comercial de la ciutat, que la portà, el se-

gle XIX, a esdevenir el segon centre urbà de Catalunya, justifi-ca la important presència de l’obra modernista. A Reus, capitaltambé de l’avellana, el batec vital s’ha de sentir vagant pel po-pular carrer de Monterols, entre les places de Prim i delMercadal, i el bon gust dels reusencs per les llaminadures, tas-tant els panellets de gema i el típic menjar blanc.

L’itinerari continua cap a la comarca del Priorat i la seva capi-tal, Falset, per bé que proposa una visita lateral a un punt inte-ressant de la mateixa comarca. La visita al celler de Cornude-lla cal acompanyar-la, en tot cas, de la visita a les ruïnes de laque fou cartoixa d’Escaladei, al peu de l’aspra muralla delMontsant, des d’on els monjos colonitzaren aquestes terresplantant les primeres vinyes sobre la característica llicorelladels set pobles històrics i autènticament prioratins. Aquestesterres produeixen un vi extraordinari, profundament aromàtici de bon grau, cada dia mes apreciat.

Carretera endavant, més enllà de Falset, el pont de Móra so-bre l’Ebre, el riu peninsular mes cabalós, dóna accés a la co-marca de Terra Alta, també de gran tradició vinícola i oleícola,per arribar tot seguit a Gandesa, la capital. La visita al celler co-operatiu, bella obra modernista, permet la compra in situ d’u-nes ampolles del bo blanc, un vi de bouquet molt generós.

Camí de Tortosa, el pas entre les feréstegues serres deCavalls i Pàndols, històric i tràgic escenari de les més cruentesaccions bèl·liques de la Guerra Civil, porta al Pinell de Brai i alseu excepcional celler. S’hi poden encara trobar bells objec-tes artesans fets de margalló o palma d’espart, que ha estatuna activitat molt tradicional. Després, I’itinerari, que aviats’emparella amb la riba dreta de l’Ebre, pren el camí deTortosa, la capital de la comarca del Baix Ebre amb un impor-tant cens de monuments. A Tortosa hi ha una cosa ineludible afer: pujar al turó de la Suda, on hi ha el castell medieval d’ori-gen àrab, avui parador turístic, i deixar anar la vista sobre laciutat, la vall esponerosa del riu, els camps d’arrenglerades oli-veres i, més lluny, I’imposant massís dels Ports i, més al sud-est, la gran planúria del delta de l’Ebre —important ParcNatural— on els camps farratgers i els arrossars voregen aigua-molls i estanyols, llargs sorrals i badies d’aigües somes, para-dís del marisc i dels llagostins, i refugi i escala de pas d’una va-riadíssima avifauna.

Monuments principals

Aiguamúrcia. Petita població ru-ral que dóna nom al terme muni-cipal dins els límits del qual hi hael famós antic monestir cister-cenc de Santes Creus, monu-ment cabdal del gòtic català.Cèsar Martinell planejà el 1920el Celler Cooperatiu, de líniesmes simples i austeres que lamajor part de les seves altresconstruccions; el 1921, planejaun altre Celler Cooperatiu al po-ble de Santes Creus, format alvoltant del monestir, de tipus ba-silical i amb bells finestrals demaó vist a la façana.

Bonastre. Petita població ruraldel Tarragonès, al límit ja amb elBaix Penedès. L’església parro-quial de Santa Magdalena, obramolt simple del s. XVIII, té nota-bles elements realitzats per J.M.Jujol, entre els quals el baptisterii el sagrari, que ha estat conside-rat una de les peces més interes-sants de l’arquitecte (1941-45).

Constantí. Població agrícolapròxima a Tarragona, fet que hacomportat el seu creixement i in-dustrialització. Dins el terme, hiha l’interesantíssim Mausoleu deCentcelles, obra tardoromana(vers 350 dC) amb bells mo-saics, considerat la tomba deConstant I, fill de l’emperadorConstantí. L’església parroquialde Sant Feliu fou reformada enel seu interior en 1913-15 perJosep M. Jujol, que féu la picabaptismal, bancs i confessiona-ris, i diverses reixes de ferro.

20 RUTA 6

Del Penedès a les terres de l’Ebre

pel Camp de Tarragona

Sitges. Plat de ceràmica, Cau Ferrat

El Pinell de Brai. Sindicat Agrícola

d’arc parabòlic, de maó, té unacuriosa reixa mòbil formada percadenes; I’edifici, de pedra i maó, unifica murs i cobertes enuna estructura triangular, ambparaments llisos dels quals so-bresurten les obertures; el coro-nen diverses xemeneies i el cam-panaret d’espadanya de la cape-lla interior.

Montferri. Petita població agrí-cola de l’Alt Camp, vora el Gaià.Al NE del nucli s’alça el san-tuari de Montserrat, obra molt in-teressant de J.M. Jujol iniciada el 1925 que volgué que l’arqui-tectura imités l’especial orogra-fia de la muntanya de Montse-rrat. Restà inacabat i abandonatmolts anys, fins que el 1990 se’nreprengué la construcció, total-ment acabada el 1999. Es pot visitar.

Nulles. Població agrícola de l’AltCamp, de gran tradició vinícola.El Celler Cooperatiu del SindicatAgrícola de Sant Isidre és una deles obres destacades de CèsarMartinell (1919), que segueix enpart el model del de Rocafort deQueralt, amb dues naus d’arcsparabòlics equilibrats en maó iI’exterior molt ornamentat amb lí-nies de maó vist combinat ambpedra.

Els Pallaresos. Petita poblacióagrícola pròxima a Tarragona, ala vora del Francolí. L’arquitecteJosep M. Jujol hi deixa diversesobres, entre les quals es destacasens dubte, dins el nucli, la CasaBofarull, antiga masia molt refor-mada (1914-31), amb una bellagaleria posterior sobre un arc pa-rabòlic que conserva pintures so-bre les estacions del mateixJujol, una torre angular i espe-cialment els volums de l’escalainterior que corona una torratxaamb un àngel parallamps tambéde Jujol. Altres realitzacions se-ves són les escoles i la Casa delComú (1920), la Casa Andreu ala plaça de l’Església, els altarslaterals de la parròquia de SantSalvador (1945-47), la reformade la Casa Fortuny (1944), la rei-xa de Casa Solé (1927).

El Pinell de Brai. Població agrí-cola de Terra Alta, que produeixvins de qualitat d’aquesta de-nominació. El seu Molí d’Oli iCeller del Sindicat Agrícola és l’o-bra màxima de Cèsar Martinell(1919-22), que hi perfeccionà elsistema creat per Gaudí de co-berta de teules a doble vessantsobre embigat de fusta sobrearcs parabòlics equilibrats (sen-se necessitat de contraforts late-rals), fets amb rajoles aplantilla-des i a rosca, textura que li dóna

una major categoria, i amb elscarcanyols perforats per arquets.Les quatre naus inicials es reduï-ren a tres, més alta la central, iels murs exteriors es troben benornamentats, amb finestrals demaó vist emmarcats per un granarc i basament d’obra de pedra imorter; les dues parts estan se-parades per un magnífic fris ce-ràmic, obra del pintor XavierNogués, I’obra del qual s’inscriuja plenament dins el noucen-tisme, amb una gran càrrega satí-rica i expressiva: s’hi representala verema, I’elaboració del vi, di-verses al·legories i una escenade caçadors embriacs.

Reus. Capital del Baix Camp iuna de les ciutats més considera-bles i vitals de la Catalunya Nova,que ha exercit un important pa-per com a plaça comercial dedistribució de productes agríco-les, amb mercat, fires, exposi-cions que tenen un ampli radid’acció. En l’època modernista,alhora que hi hagué un interes-sant nucli de literats al voltant deJosep Aladern (pseudònim deCosme Vidal), i dins el movimentmodernista literari, es construï-ren interessants edificis, algunsdels quals obra de Domènech iMontaner, que acudí a Reus periniciativa del polític Pau Font deRubinat, que havia estat alcaldede la ciutat. Al centre del nucliurbà hi ha la Casa Navàs (1901),a la plaça del Mercadal, queadopta elements locals com elporxo de la planta baixa i té a lafaçana escultures de Gaudí (cosídel famós arquitecte). Conservagairebé íntegra la rica decoracióinterior, on destaquen l’escala

21RUTA 6

Gandesa. Cooperativa Agrícola

Falset. Celler cooperatiu

Nulles. Celler Cooperatiu Reus. Institut Pere Mata

Gandesa. Cooperativa Agrícola

Cornudella de Montsant. Po-blació agrícola, entre les mun-tanyes de Prades i el Montsant,en un bell paratge travessat pelriu de Siurana (on modernaments’ha construït un pantà). Dins elseu terme hi ha el pintoresc po-ble de Siurana, sobre una espec-tacular cinglera, amb una inte-ressant església romànica. ACornudella, Cèsar Martinell cons-truí un important Celler Coo-peratiu (1919), amb les bótes nosubterrànies per aprofitar deldesnivell del terreny, sobre pilarsi arcs, i murs exteriors ben orna-mentats amb pedra i maó.

Falset. Població amb interes-sants monuments medievals(muralles, restes del castell) i ca-sals renaixentistes (Casa de laVila) i posteriors, capital delPriorat, comarca que produeixvins de gran prestigi. D’èpocamodernista són les escoles(1909-16), segons plans de Ra-mon Salas i Ricomà; CèsarMartinell hi bastí (1919) un delsseus característics cellers coope-ratius, d’estructura basilical (naucentral, més ampla i cobertaamb encavallada de fusta, i dueslaterals, separades per una ar-queria atirantada); I’arquitecteseguí la tradició medieval de lavila en l’aspecte de la façana,amb portal de mig punt amb do-velles de granit i torres angularsemmerletades.

Gandesa. Capital de Terra Alta,comarca també de prestigiososvins, amb notables casals anticsi bella església parroquial, queconserva una important portadaromànica, de l’anomenada esco-la lleidatana. La CooperativaAgrícola, obra de Cèsar Martinelldel 1919, és una de les més inte-ressants de l’autor: sobre arcsparabòlics equilibrats de maóconstruí la coberta de voltes ca-talanes de rajola plana, voltes deles anomenades de closca d’ouper facilitar dilatacions i contrac-cions d’origen tèrmic, distribuï-des a diferents alçades per dei-xar obertures de llum entre elles.La decoració exterior és sòbria,amb les obertures emmarcadesper maó vist. L’any següent esbastí un edifici paral·lel a l’altrecostat del camí, amb celler i al-màssera. Ha estat restaurat.

Garraf. Petita població costane-ra del municipi de Sitges, abanspoblet pescador i ara nucli turís-tic. Prop seu hi ha el Celler Güello Celler de Garraf que el comtede Güell encarregà a Gaudí el1895 (hi col·laborà el seu deixe-ble i ajudant Francesc Beren-guer, a qui ha estat erròniamentatribuït). La porta del recinte,

Sant Sadurní d’Anoia. Caves Codorniu

Reus. Casa Navàs Reus. Institut Pere Mata

Reus. Casa Rull

bé amb voltes de maó de pla so-bre arcs diafragma de mig punt,façana amb arcs apuntats i testeresgraonat i encara el celler gran,ampliat modernament per Boneti Garí. Dins el nucli urbà hi habon nombre d’edificis eclèctics itambé modernistes (Casa de laVila de 1896-1900, les EscolesPúbliques de vers 1910, la CasaLluís Mestres, obra de SantiagoGüell de 1909, I’Ateneu Agrí-cola, cases d’habitatges, etc.) iencara una bona representaciód’obres noucentistes, dels arqui-tectes Josep Ros i Ros (CavesFreixenet, 1927-29; Casa Ba-qués, del 1925, amb el caracte-rístic templet-mirador), FrancescFolguera (façana de l’esglésiaparroquial i rectoria, del 1924, la primera de caràcter neobru-nel·leschià amb esgrafiats deJ. Busquets; la Casa Formosa,del 1928-29, amb esgrafiats) oCèsar Martinell (Casa i CavesMiró, 1929-32), entre altres.

Sitges. Vila de tradició marinera,en un bell indret de les costes deGarraf, amb el nucli antic o VilaVella en un promontori i extensesplatges a banda i banda, ben ur-banitzades de cara a la funció re-sidencial i turística que té la po-

blació. Els darrers decennis del s.XIX fou centre d’una interessantescola de paisatgistes, dita lumi-nista, amb Arcadi Mas i Fontde-vila, Joan Roig i Soler i Joaquimde Miró i Argenter com a figuresdestacades, així com també Eli-seu Meifrèn. Des del 1891 s’esta-blí a la vila Santiago Rusiñol, quepromogué una sèrie d’activitatsartístiques que tingueren un granressò i donaren a Sitges el prestigicultural que encara manté, comles Festes Modernistes (1892-99),amb exposicions, espectacles te-atrals i musicals, etc. A la seva ca-sa del Cau Ferrat, arranjada perl’arquitecte Francesc Rogent, reu-ní la seva notable col·lecció de fe-rros, ceràmica i pintura, avui mu-seu veí del Museu Maricel, edifici

de l’antic hospital que arranjà Mi-quel Utrillo amb elements escul-tòrics de procedència diversa ioriginals de Pere Jou, a iniciati-va del financer americà CharlesDeering (1910-12). Entre altresedificis de l’època modernistadestaquem la Casa de la Vila(1888-89), obra neogòtica de Sal-vador Vinyals, la Casa del Rellot-ge (1912-15), a la plaça del Capde la Vila, d’Ignasi Mas, el MercatMunicipal (1889-91) de GaietàBuïgas, amb una interessant mar-quesina de ferro, I’Hospital deSant Joan (1912), de Josep Font i Gumà, I’Hotel Victòria i diver-ses torres residencials, etc. Hi hadiversos monuments, entre elsquals el del Greco (1898), a laRibera, obra de Josep Reynés, i

dos de Rusiñol, un de Joan Bo-rrell i Nicolau, al pati de la Biblio-teca Santiago Rusiñol i l’altre se-gons projecte de Pere Jou, propla platja de Sant Sebastià, el delDoctor Robert (1907), de JosepReynés, a la plaça de l’Ajunta-ment, etc. El noucentisme, d’a-rrel clàssica i mediterrània, tinguéa Sitges un destacat representanten la figura del pintor JoaquimSunyer, fill de la vila, on a par-tir del 1911 instal·là el seu taller i aglutinà intel·lectuals i artis-tes; una de les realitzacions urba-nístiques més interessants dinsaquesta línia fou la ciutat-jardí deTerramar (1919), una de les pri-meres d’Europa, a la banda SOde la població, davant la mar, queconserva algunes de les edifica-

22 RUTA 6

Sitges. Cau Ferrat

amb mosaics i vitralls, les com-posicions figuratives de rajolaamb els característics elementsflorals, i mobles amb marquete-ria d’Homar; als afores, hi ha elsanatori psiquiàtric Institut PereMata (1897-1912), en el qualDomènech assajà el sistema depavellons independents entrejardins, de maó i abundant deco-ració ceràmica i un cert aire islà-mic a l’interior, sistema que des-près desenvolupà a l’Hospital deSant Pau de Barcelona; les obresforen completades pel seu fillP. Domènec i Roura. Al carrer deSant Joan hi ha la Casa Rull(1900), fins fa poc Arxiu Muni-cipal, i la Casa Gasull (1911-12).Obra d’altres arquitectes moder-nistes són els Laboratoris Serra(1911-12) i la Casa Quadrada(1924-26), del raval de SantaAnna, de Joan Rubió i Bellver, fillde Reus, i diversos edificis dePere Caselles i Tarrats (CasaPunyed, 1892; Casa Homdedéu,1893; Banc d’Espanya, 1904;dos grups escolars, etc.).

Sant Sadurní d’Anoia. Poblaciótradicionalment agrícola que, apartir del darrer quart del s. XIX,es convertí en el primer centreelaborador dels vins de cava i hamantingut al llarg dels anys la to-tal primacia dins el mercat es-panyol, i una forta incidència enl’internacional. Els Raventós, dela masia de Can Codorniu, forenels introductors dels vins escu-mosos segons la tècnica france-sa i són precisament les CavesCodorniu, als afores de la pobla-ció, el conjunt modernista mésinteressant de Sant Sadurní,obra de Puig i Cadafalch (1896-1906): renovà l’antiga masia deCan Codorniu amb un aire neo-medievalista, torre de planta circular amb coberta cònica vi-driada, etc., i edificà el pavellód’expedicions (actual sala de re-cepció), de planta rectangular,cobert amb voltes catalanes demaó de pla sobre arcs torals pa-rabòlics amb llunetes, i obertu-res d’arcs parabòlics amb pina-cles, tot de maó i pedra i vidriatverd; el porxo de premses, tam-

Vistabella. Església del Sagrat Cor

Vilanova i la Geltrú. Panteó VíctorBalaguer

Tarragona. Antic escorxador, actual Universitat Rovira i Virgili Tarragona. Mercat Central Tarragona. Convent de les Teresianes

cions més significatives al Pas-seig Marítim.

Tarragona. Ciutat important jaen època romana, capital de laHispània Citerior, que conservaimportants restes del seu passat(amfiteatre, muralles, circ, etc.) itambé d’època medieval, espe-cialment la catedral, seu de l’ar-quebisbat primat de Catalunya.El Modernisme té bones mostresa la ciutat baixa, al voltant de laRambla Nova o de Sant Joan: hi destaquen les obres dels ar-quitectes Pau Monguió (conventdels Carmelites, neogòtic, al qualJujol afegí el cambril el 1919);Josep M. Pujol i de Barberà, quefou arquitecte municipal en1897-1939 i projectà el pla d’ei-xample del 1922, amb edificiscom l‘Escorxador (1902), restau-rat i seu del rectorat de laUniversitat, el Mercat Central(1915), a la plaça de Corsini,construcció de ferro amb equili-brada façana i magnífica reixa, laCasa Ripoll (1913), al passeig deSant Antoni, amb interessant tri-buna rococó i una torre, elCol·legi La Salle (1923), entremoltes altres; Ramon Salas iRicomà, que construí la CasaSalas (1907) a la Rambla Nova,amb una bella tribuna i decora-ció de la façana i, abans, la plaçade toros (1885) o el monument aRoger de Llúria (1889), també ala Rambla Nova; Josep M. Jujolféu el Teatre Metropol (1908) peral Patronat Obrer, amb decoraciósimilar a la de la Pedrera, refor-mat i restaurat amb encert(1994) o la Casa Ximenis (1914),al passeig de la Muralla, en laqual destaquen els esgrafiats iels balcons amb seient incorpo-rat; de Bernadí Martorell tenim elconvent de les Teresianes (1922),a la Rambla Nova, interessantedifici de maó vist.

Tortosa. Ciutat situada prop ladesembocadura de l’Ebre, abansde l’inici del gran delta, capitalde les terres de l’Ebre i del sectormeridional de Catalunya. Fou im-portant ja en època romana iàrab, i conserva importants mos-tres d’arquitectura medieval (ca-tedral, el castell de la Suda, al’antiga acròpolis, avui paradorde turisme, convents, etc.). A lazona de l’eixample hi ha bonsexemples de construccions mo-dernistes. De Pau Monguió, des-taquen l’Escorxador Municipal(1906-08), a l’avinguda de FelipPedrell, sostingut per columnesde maó i amb bella decoració depedra, maó i ceràmica verda iblava; la Casa Pallarès (1906-07),a l’avinguda de la Generalitat, dedecoració similar; la Casa Grego

(1907-08), a la plaça de la Cate-dral, on substitueix ceràmica imaó per aplicacions en relleu i ladecoració geomètrica per la ve-getal. De Joan Abril i Guanya-bens, que fou arquitecte munici-pal: el Mercat Municipal (1885),amb coberta sostinguda per es-tructura de ferro, escalinata d’ac-cés i estany al Parc Municipal(1885-92), vora el riu; I’esglésiadel Roser (1912-14), a l’entradade Ferreries, a la dreta del riu;cúpula de l’església de la Repa-ració (1903), al carrer de la Mer-cè. Altres obres modernistes sonla Casa Matheu, al carrer de Cer-vantes, amb mirador molt orna-mentat; la Casa Brunet, prop l’an-terior, molt barroca; la Casa Bau(1914-15), al carrer de RamonBerenguer IV, de Joan Amigó, ambgaleria d’arcs a la planta baixa imirador; la Casa Pinyana, a l’a-vinguda de la Generalitat, davantel parc; la Casa Ferran Arasa, a lacarretera de la Simpàtica, obrade l’arquitecte Benaiges.

Vallmoll. Població agrícola tradi-cional del Camp de Tarragona.

Als afores, hi ha l’ermita delRoser, obra d’arquitectura popu-lar del s. XVI, amb un magnífic re-taule renaixentista del pintor fran-cès Jean Bas (1580), ermita res-taurada i decorada a la façana il’interior per J.M. Jujol el 1925.

Valls. Ciutat del Camp de Tar-ragona, capital de l’Alt Camp,centre comercial i agrícola ambantiga tradició industrial. Té bo-nes mostres de Renaixement ibarroc (cal destacar els plafonsceràmics de l’església del Roserde 1605). D’època modernista hitrobem diverses cases de CèsarMartinell, fill de la ciutat, que pro-jectà també l’altar de l’esglésiade la Mare de Déu del Lledó, i deJosep M. Vives i Castellet, tambéfill de Valls. La façana de la Casade la Ciutat és obra de RamonSalas i Ricomà, de la fi del s. XIX.

Vilafranca del Penedès. Capitalde l’Alt Penedès, rica regió viní-cola, població important ja enèpoca medieval (conserva diver-sos edificis antics, entre els qualsel Palau Reial, avui Museu de

Vilafranca i Museu del Vi, el PalauBaltà o l’església de Sant Fran-cesc, museu lapidari, entre moltsaltres). El Modernisme hi deixànombroses mostres, especial-ment les dels arquitectes EugeniCampllonch i Parés, arquitectemunicipal en 1904-10 (reforma dela Casa de la Vila, 1912; Can Soler,1904, a l’avinguda de Barcelona;Can Jané, vers 1910, al carrer dela Cort, amb vistosa tribuna alxamfrà, cornisa ondulada, esgra-fiats i ornaments florals), o deSantiago Güell i Grau, més nom-broses (Can Claramunt, 1905, ala plaça de Jaume I; FarmàciaGüell, 1905, carrer de la Parellada;Casa Miró-lnglada, a la Rambla deNostra Senyora, de façana asimè-trica amb coronament ornamen-tal i decoració vegetal, etc.).Citem-ne també Can Figuerot (1888),al carrer del General Prim, obrad’August Font i Carreras; el grupescultòric del Davallament, deJosep Llimona, a la cripta del’església basílica de Santa Maria(que té la façana neogòtica del1903, obra de Font i Carreras iSantiago Güell); el monument a Milà

i Fontanals (1912), a la rambla deSant Francesc, fet segons projected’Enric Monserdà amb esculturesd’Eusebi Arnau de bronze i bustde Milà de marbre de ManuelFuxà, o encara els fanals moder-nistes del carrer de Santa Maria.

Vilanova i la Geltrú. Poblaciómarinera, amb important portpesquer, comercial i esportiu, ca-pital del Garraf, façana marítimadel Penedès. La vila conserva in-teressants monuments de l’arqui-tectura eclèctica vuitcentista, elsmés importants obra de JeroniGranell (Biblioteca-museu Bala-guer, Col·legi Samà, dels escola-pis), pare de l’arquitecte moder-nista barceloní Jeroni F. Granell.D’època modernista podem citarla Casa de l’lndiano (vers 1905),a la rambla de la Pau, obra deJosep M. Miró, avui convertida enCasal d’Avis, amb un mirador deformes vegetals al jardí i la deco-ració interior molt ben conserva-da; d’aquest mateix autor són elMercat i les escoles, notablesexemples de modernisme tardà.També les obres de Bonaventura

23RUTA 6

Pollés, de família vilanovina, quefou alguns anys arquitecte muni-cipal, com la façana i el campa-nar de l’església de Santa Mariade la Mar, al barri marítim, laCasa de Santa Teresa (1889) pera Víctor Balaguer, dins el mateixrecinte del Museu, algunes casesal passeig de Ribes Roges, i I’am-pliació del cementiri, on féu di-versos panteons.

Vistabella. Petita població agrí-cola i rural del Camp de Tarragona(municipi de la Secuita) que pos-seeix una notable església delSagrat Cor (1918-23), una de lesobres més interessants de Josep M.Jujol, de planta quadrada, ambl’espai unitari de la nau cobertper una cúpula formada per unsistema d’arcs parabòlics i coro-nada per un campanar agut, moltcaracterístic; l’accés és diagonal, enun dels vèrtexs de la construcció.

I. Nonell (fragment). MNAC

Moble, d’A. Gaudí. Casa-museu Gaudí

J. Brull (fragment). MCG

BARCELONA

Museu Nacional d’Art deCatalunya (MNAC). El PalauNacional de Montjuïc, bastit ambmotiu de l’Exposició Internacionalde 1929 i remodelat a partir deldarrer decenni del s. XX, estatjauna esplèndida col·lecció d’artmedieval català (romànic i gòtic).A partir del 2004 s’hi han traslla-dat les col·leccions d’art modern(s. XIX i XX) que des del 1945 espodien veure a l’edifici de l’Arsenal—avui Parlament de Catalunya—del Parc de la Ciutadella. Comprenenun ric fons de l’època modernis-ta, amb amplis conjunts d’obresde les figures més destacades enarts plàstiques i decoratives delmoviment: pintures de RamonCasas (amb la notable col·leccióde retrats al carbó), SantiagoRusiñol, Isidre Nonell, JoaquimMir, Joan Brull, Aleix Clapés i moltsaltres; escultures de Josep Llimona,Miquel Blay, Eusebi Arnau, etc.;mobiliari de Gaspar Homar; cerà-mica d’Antoni Serra i LambertEscaler. De les mostres d’art nou-centista es destaquen les pintu-res de Joaquim Sunyer, els pla-fons de Xavier Nogués per a lesgaleries Laietanes, escultures deJosep Clarà i de Manolo Hugué.

Casa-museu Gaudí. Torre dinsel Park Güell (Olot, s/n) un delsdos únics estatges construïts dela projectada urbanització, obrade Francesc Berenguer, on vis-qué Gaudí des del 1906 fins al1926. Estatja una interessantcol·lecció de mobiliari dissenyatper Gaudí per al Palau Güell i pera les cases Calvet i Batlló, i unbon conjunt d’obres de deixe-bles de Gaudí, com moblesd’Aleix Clapés o esbossos d’es-cultura com Els degeneratsde Carles Mani, dibuixos deJ.M. Jujol, etc., així com tambérecords personals de Gaudí.

Museu del Temple Expiatoride la Sagrada Família. Annex altemple, conté maquetes, plànolsi altres documents gràfics útilsper conèixer el procés de cons-trucció i característiques d’a-questa singular obra.

OLOT

Museu Comarcal de la Garrotxa(MCG). Instal·lat a I’antic Hospici,obra neoclàssica de VenturaRodríguez. Comprèn seccionsd’etnologia i història local i unabona col·lecció d’art català. Caldestacar els conjunts d’escultu-res dels olotins Miquel Blay, bonexponent de l’art modernista, iJosep Clarà, plenament noucen-tista. De pintura modernista, encitem obres de Joan Brull, RamonCasas (amb el famós quadre Lacàrrega), Isidre Nonell, XavierGosé, Santiago Rusiñol, etc.Interessant col·lecció dels cartellsde la sèrie «Los cigarrillos París».

SITGES

Museu Cau Ferrat. Instal·lat a lacasa que Santiago Rusiñol esbastí a la fi del segle XIX sobreunes cases de pescadors, vora lamar i al costat de l’actual MuseuMaricel. Conserva la magníficacol·lecció de ferros que li dónanom (dels s. X al XX), ceràmica,vidres, mobiliari i un bon con-junt de pintors de l’època (Ra-mon Casas, Aleix Clapés, IsidreNonell, Picasso, Darío Regoyos,Ignacio Zuloaga, Ramon Pichot,Miquel Utrillo, Hermen AngladaCamarasa, els pintors de l’escolaluminista de Sitges, etc.) a mésde dues pintures del Greco, solemnement entronitzades el1894 després d’una processó cí-vica a les famoses Festes Moder-nistes.

MONTSERRAT

Museu de Montserrat. En unesdependències sota la plaça prin-cipal de l’abadia arranjades perPuig i Cadafalch, estatja —a mésdel fons tradicional— la donacióJosep Sala (1982) i la do-nació Xavier Busquets (1992).La primera, col·lecció de granqualitat, indispensable per com-prendre l’evolució de la pintu-

ra catalana entre el darrer terç del s. XIX i el primer del XX, ambpeces tan importants com La terrassa o Al bany de RamonCases, Paisatge de Montserratde Joaquim Mir, i obres deSantiago Rusiñol, Hermen An-glada Camarasa, Isidre Nonell,etc., així com també una bonarepresentació de l’època nou-centista. La segona hi ha apor-

tat obres de Casas, Picasso,Dalí, impressionistes francesos,etc.

REUS

Museu Comarcal SalvadorVilaseca. En un edifici de la pla-ça de la Llibertat, a més de sec-cions d’arqueologia, d’històriade la ciutat i d’indústries tradi-cionals i populars, conté unacol·lecció d’artistes reusencsdels s. XIX i XX, entre els qualsMarià Fortuny, Josep Llovera,Josep Tapiró, Baldomer Galo-fre, aquests tres influïts pel pri-mer, i, ja dins una sensibilitatmes pròxima al Modernisme,pintures d’Hortensi Güell i es-cultures de Joan Roig i Solé; hiha també escultures de JoanRebull, dins l’estètica noucen-tista. Una sala està dedicada aAntoni Gaudí, fill de Reus. Hi hainteressants pintures d’HortensiGüell al Centre de Lectura, insti-tució cultural de llarga tradició ala ciutat.

Gaudí Centre. A la plaça delMercadal i al costat de l'Ajunta-ment, és un modern museuinteractiu dedicat a la vida i al'obra d'Antoni Gaudí i la sevarelació amb la ciutat, on es pottrobar des de maquetes de lesobres més emblemàtiques i dedetalls constructius de la pro-ducció artística del genial arqui-tecte, fins a una reproducció delseu taller.

VILANOVA I LA GELTRÚ

Biblioteca-museu Víctor Bala-guer. Instal·lat en un monu-mental edifici situat a la plaçade Víctor Balaguer, té una im-portant biblioteca, seccionsd’arqueologia i art egipci i orien-tal, ceràmica, armes, etc., i unapinacoteca amb obres catalanesdels s. XIX i XX, especialment deJoaquim Mir que visqué a la població des del 1921, RamonCasas, Santiago Rusiñol, JoanBrull, Ricard Canals, IsidreNonell, etc.

24

Museus

Mirall, de L. Escaler. MNAC

© Generalitat de Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Turisme de Catalunya. Realització: Servei d’Informació i Difusió Turística. Textos: Santiago Barjau. Disseny: Saura-Torrente. Fotografies: Oriol Alamany, JosepBorrell, Pere Català Roca, Jordi Isern, Ramon Manent, Xavier Miserachs, Jordi Pareto, Rambol, Punt Diari, Francesc Tur i Toni Vidal. Impressió: Printer Indústria Gráfica. D.L.: B-54468-2007. Printed in UE

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Innovació,Universitats i Empresa

Plein air, de R. Casas. © MNAC- Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona. 2007Fotògrafs: Calveras/Mérida/Sagristà

Cala Sant Vicenç, de J. Mir. Museu de Montserrat Nu, de Josep Llimona. MNAC