El sector de les assegurances en el nos-tre país ha experimentat un creixement constant en els darrers anys. L’actual crisi podria suposar un fre, però els agents del sector en general es mostren optimistes. De moment, tan sols s’ha experimentat un descens en les pòlisses d’automoció, que es compensa amb un increment posi-tiu en la resta de branques, especialment en les de vida.

PÀGINES 35-42 >>

Novembre 2008 n. 110

ESPECIAL: ASSEGURANCES

Malgrat la crisi, el sector es manté

El tercer trimestre de 2008, la taxa d’atur se situa al 8,9 per cent i els sous romanen estancats ja fa uns anys. És per això que, amb la crisi, alguns tre-balladors busquen alternatives per arribar a final de mes. Un segon tre-ball acostuma a ser una opció més que habitual. El pitjor és quan l’alternativa de treball que s’ha d’assumir és en ne-gre, una feina mal pagada i sense cap

LA CRISI ENTERBOLEIX EL MERCAT LABORAL

El treball irregular es concentra en els sectors de serveis de la llar, construcció, hostaleria i agrícola.

Un 10% de les persones que busquen feina cerca un segon treball perquè no arriba a final de mes.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 12 >>

Malgrat la crisi Borsadiner ha estat un èxit. Ho valorem amb el seu presi-dent, Carlos Tusquets.

Ens apropem al col·lectiu mèdic de la mà de Miquel Bruguera, president del Col·legi de Metges de Barcelona.

L’economista Oriol Amat analitza el sector de la construcció de maquinària i equipament mecànic.

EMPRESA pàg. 13 a 22 >>

Daniel Ortiz opina sobre la recent presentació de l’Informe 2008 de la RSC a Espanya.

Caixa Sabadell, la caixa més antiga de Catalunya i la segona d’Espanya,compleix 150 anys.

FINANCES pàg. 23 a 26 >>

Entrevista a Javier López Pérez, president de Creditservices.

Les caixes d’estalvi es podrien reduir a la meitat abans del 2011, si tiren endavant els processos de fusió.

INTERNACIONAL pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores planteja si es podrà posar en marxa un nou ordre global, econòmic i polític.

El mapa del món: Les previsions de creixement de l’FMI.

Fem un repàs a alguns dels principals esdeveniments econòmics i polítics del món.

ESPECIAL pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Ferran Sicart, director general de Política Financera i Assegurances de la Generalitat.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 43 a 48>>

Entrevista a Josep Soler, director general de l’Institut d’EstudisFinancers.

Miquel Bonet conversa amb Ana Gutiérrez, directora de RRHH de Laborman (Grupo Randstad).

ESTILS DE VIDA pàg. 49 a 55 >>

Coneixem les propostes culinàries del Restaurant Alkimia, que ja ha aconseguit una estrella Michelin.

Geologia màgica, riquesa cultural i excursions, tots tres ingredients els trobem a Montserrat.

ELS USUARIS NO PRESCINDEIXEN DE LA CONTRACTACIÓ D’AQUEST SERVEI

Més d’un milió de treballadors a Espanya ho fa de manera irregular, un 16% a la construcció. / ARTUR ZANÓN

DESTAQUEM

VERÒNICA FISASDIRECTORA GENERAL DE NATURA BISSÉ

El sector assegurador no tem la crisi. / ARXIU

“Barcelona hauria d’apostar més per la

formació de directius”

RAMON ADELLPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE DIRECTIUS

“Se m’ha donat un salconduit de llibertat

periodística”

ÀNGEL CASASDIRECTOR DE BARCELONA TV

tipus de seguretat ni contracte. Des de les autoritats, però, es treballa per eradicar aquest tipus de pràctiques il·legals, amb inspeccions de treball i controls de l’Agència Tributària i la Seguretat Social. En el cas dels autò-noms, la manca de factures i l’omissió d’ingressos són les vies més freqüents per les quals se situen en l’economia submergida.

PÀGINES 3 I 4 >>

“La cosmètica espanyola és molt

valorada a l’exterior”

La crisi fa repuntar el treball en negre i la pluriocupació

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008OPINIÓ / Sumari

La convulsió financera global segueix amb el seu avanç en una crisi televisada, radiada i projectada a diari en els mit-jans escrits amb missatges controvertits i poc clars dels actors socials que, sens dub-te, abonen el terreny en el qual s’està instal·lant una gran manca de confiança, en espe-cial entre els bancs, que no es refien els uns dels altres. Fet que es demostra en el diferen-cial del tipus oficial del BCE (3,75%) amb l’euríbor (4,95%). Queden enrere els temps on des de la distància s’analitza-va l’escenari a l’altra banda de l’Atlàntic, i llavors, l’actitud acusatòria d’Europa era com si aquí no hagués de passar res. Però vés per on, al final i irremediablement, hem com-partit la mateixa realitat. Com ens ha pogut passar? És pos-sible que els bancs arribessin a creure’s propietaris d’uns diners que remenaven amb excessiva llibertat, oblidant

les bones praxis de l’activitat bancària. Operativa que en determinades conjuntures, per definició, fa febles les entitats financeres. Pensem que el millor banc del món en el marc de l’economia més favorable és potencialment una institució tècnicament en fallida sempre condiciona-da per la des-compensació de termini que hi ha entre el temps de l’exi-gència de l’ac-tiu contra la del passiu. Ens expliquem. En general, l’actiu dels dipòsits tenen uns terminis a curt: tant el diner interbancari, les emissions del BCE i dipòsits dels particulars etc. Terminis que poden oscil·lar en dies, mesos i en l’últim cas, en 2 o 3 anys. Comparat amb els anys en què el actius s’adjudiquen, veurem que són operacions

de molt més llarg recorre-gut, sobretot pel que fa a les hipoteques. Aquest desajust de tresoreria és una feblesa tècnica que, en certa mesura, podria explicar per què certs bancs amb un balanç solvent poden, contràriament al que semblaria, acusar problemes de liquiditat. Però el que ens

costa més d’en-tendre són els problemes de tresoreria que han aparegut en certes compa-nyies d’assegu-rances. Aquests constitueixen

un escàndol ja que les enti-tats capten recursos de la gent abans que es generi cap dret. Dipositen els seus es-talvis durant tota la vida per conformar al final un capital que els permeti jubilar-se amb un determinat estatus. En la resta de rams d’asseguran-ces, tant els de risc divers,

els de vida, o els d’automòbil, sempre es mantenen en una doble constant a l’equilibri tècnic dels pagaments periò-dics, on s’afegeix el financer, ja que per estar cobert s’ha de pagar abans. Reflexionant en aquest punt, no entenem què els hi pot haver passat a AIG, Fortis, Prudential, MetLife o AEGON. És evident que tots els problemes no estaven únicament en les subprimesni en la banca. Sembla que n’hi ha molts més i cal saber si serem capaços de capejar el temporal. De moment, a Espanya trobem a faltar la transparència europea en les ajudes a la banca. Per cert, si George Bush pogués utilitzar la moviola i tornar al 15 de se-tembre veient tot el xàfec que ha caigut a l’economia mun-dial, s’hauria estalviat la falli-da de Lehman Brothers? En economia, atemptar contra la confiança passa factura tant a culpables com a innocents!

EDITORIAL

LA TRANSPARÈNCIA FINANCERA GENERA CONFIANÇA

“Costa d’entendre els problemes de tresoreria que han aparegut en certes

asseguradores”

DIRECTORI D’EMPRESES

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Màrqueting: César Rodriguez. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Begoña Giménez, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begonya Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

EditorialAbengoa ........................16

Auren.............................16

Banesto .........................16

Caixa Catalunya ............16

Caixa Laietana...............16

Caixa Sabadell ..............18

Citigroup........................17

Daimler..........................17

El Corte Inglés ...............15

Emte ..............................16

Endesa...........................15

Ericsson .........................17

Eurofragance .................16

Fortis..............................17

Fresc Co.........................16

Gallina Blanca ...............17

HP ..................................18

Hypo Real State ............17

Iberdrola ........................15

Iberia .............................25

IBM................................15

ING ..........................17, 26

KTM...............................16

La Caixa...................15, 16

Laboratoris Esteve.........16

Laborman.......................47

Lladró.............................17

Lois ................................17

Marina d’Or ...................17

Natura Bissé..................13

Nissan ...........................17

ONO...............................17

Pepsico ..........................17

PwC ...............................16

Siemens.........................16

Telefónica......................17

Toshiba ..........................16

Unilever .........................17

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL Tema del mes / ECONOMIA 3

Economia

Pluriocupació i treball negre, maneres de guanyar-se la vida en temps de crisi

ELS IMMIGRANTS SÓN EL COL·LECTIU MÉS FORÇAT A TREBALLAR DE MANERA IRREGULAR

BEGOÑA GIMÉNEZ

L’economia submergida a Espa-nya és de les més voluminoses de la Unió Europea (la xifra va-ria entre el 20 i el 25% del Pro-ducte Interior Brut, segons dife-rents fonts), és a dir, uns 200.000 milions d’euros. L’economia sub-mergida roman aliena al control de l’Estat, tot i que la majoria de la població del món hi participa. Dintre d’aquesta s’hi troba el tre-ball irregular el qual té, a més d’implicacions en l’àmbit econò-mic, altres conseqüències de ca-ràcter psicològic, sociològic, po-lític i ètic que fa que tingui unes especials repercussions. Parlem d’aquell treball que, tot i ser le-gal i no delictiu, no és declarat a les autoritats amb el frau fiscal i a la seguretat social que com-porta. Sigui quin sigui el motiu per acceptar aquestes condici-ons de treball, és innegable que la primera perjudicada és ella mateixa. El Llibre Verd sobre Dret Labo-ral identifica el treball no decla-rat com a un dels factors que més contribueix a l’establiment del dumping social, s’associa a precarietat i riscos per a la sa-lut del treballador, amb baixes perspectives de carrera i sense

cobertura de protecció social.

Perfils i sectorsL’economia submergida s’estén especialment entre les petites empreses. Segons un estudi rea-litzat per GESTHA, Cos Especial de Gestió de la Hisenda Pública, presentat el passat mes d’octu-bre, un dels principals focus de frau es troba a les petites empre-ses i autònoms. Actualment, segons aquest informe, el 95,8% de les companyies amb base a Espanya que facturen entre

1,8 i 6 milions d’euros l’any, un total de 57.700 societats, esqui-ven la lluita contra el frau ja que, en la majoria dels casos, els seus comptes anuals no tenen l’obli-gació de ser auditats. En el cas de les microempreses, els fraus més importants es donen per mancança de factures o factu-res falses i omissió d’ingressos i falta de justificació de despeses, segons GESTHA. Segons l’infor-me Treball no declarat a la Unió Europea, extret de l’Eurobarò-metre 2007, el 3% de la població

en edat laboral d’Espanya cons-ta com a ocupada en treball sub-mergit, el que equival a 1,125 milions de persones. Aques-ta xifra, però, s’ha de prendre només com un indicador, ja que només hi consten els ciutadans majors de 15 anys sempre que s’hi estiguin de manera regular. Amb la qual cosa, tota perso-na immigrant sense papers que treballi al país no consta a les estadístiques.Pel que fa a Catalunya, el Pa-nel de Desigualtats de 2002 es-

tableix en un 4,3% dels ocupats, els treballadors que ho fan en l’economia submergida, i en un 4,4% per al 2005. L’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població a Catalunya el xi-frava, per al 2006, en un 4,1%. Segons l’Eurobaròmetre 2007,el perfil del treballador en negre és força variat, però els experts en citen cinc grans col·lectius: persones inactives com ara es-tudiants, prejubilats o mestres-ses, persones en situació d’atur; persones amb segona ocupa-

Els sectors més recurrents on es concentra el treball irregular són els serveis personals i de la llar, la construcció i l’hostaleria. / D.C.

La crisi econòmica, a més de provocar un augment a la taxa d’atur i, per tant, del nombre de persones que cer-quen una ocupació, està propiciant que els treballadors busquin alternatives per afrontar les seves responsabili-tats econòmiques. En ocasions, la solució passa per un segon treball per hores, de manera fixa o esporàdica, però amb contracte. De vegades, però, l’única opció és acceptar una feina en negre, sense contracte, ni asse-gurança, tot sovint precària i mal remunerada.

Aproximadament el 4% dels treballadors a Catalunya ho fa a l’economia submergida

A Espanya, els joves i les dones són dos dels grans col·lectius amb treball irregular

ECONOMIA / Tema del mes4 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

ció –sent aquesta segona la tre-ballada en negre–; autònoms o freelances i, per últim, persones immigrades, majoritàriament en situació irregular que es ve-uen abocades, per força, a tre-ballar a l’economia submergida. A Espanya, els joves d’entre 15 i 24 anys i les dones són dos dels grans col·lectius submergits. Els sectors més recurrents on es concentra el treball irregular són els serveis personals i de la llar, la construcció i l’hostaleria. Tot i que en xifres absolutes el sector agrícola no és tan impor-tant, a Espanya aquesta activitat es nodreix, en bona part, de mà d’obra en situació irregular.

Immigració i treball irregularSegons el politòleg Jordi Sànchez “no hi ha certeses sobre quin és l’impacte de la immigració en l’existència i la importància de l’economia submergida. En qualsevol cas hi ha dues qües-tions clares: la primera és que allà on ara detectem l’existèn-cia de l’economia submergida aquesta ja existia prèviament a l’arribada de la immigració. La segona és que el nombre de tre-balladors estrangers ocupats en l’economia submergida guarda relació amb el número d’estran-gers en situació d’irregularitat”. L’economia submergida és molt més que la generada per la po-blació irregular, però és un ac-tiu molt important d’aquesta. El nombre d’estrangers en l’econo-mia informal a Catalunya es po-dria ubicar a l’entorn del 18% del total de la població immigrada. Limitant-se a la població d’ori-gen estranger, els professors So-nia Parella i Albert Recio soste-nen –a l’informe d’aquest 2008

La població immigrada al mer-cat laboral– que el 5,4% de la població que es defineix com inactiva pot estar en l’eco-nomia submergida. Prenent con a referència les dades de l’Enquesta de Població Activa,aquest grup sumaria una mica més de 10.000 persones. L’anunci del ministre de Treball i Immigració, Celestino Cor-bacho, de suprimir la contracta-ció en origen va aixecar les veus dels col·lectius d’immigrants que consideren que “això pot fer aug-mentar el volum de treball irre-gular i l’economia submergida”, explica Ghassan Saliba, secre-tari d’immigració de Comissi-ons Obreres a Catalunya. “D’una manera encoberta, el ministre Corbacho vol aplicar una polí-tica d’immigració zero. No vol contractar en origen, té la inten-ció de retallar el reagrupament familiar o limitar les ocupacions incloses al catàleg de difícil co-bertura”, explica. Certament, està demostrat que aquest tipus de polítiques acaben posant-se de costat de l’economia submer-

gida. Segons Saliba, “l’any 2002, quan es va limitar la política d’immigració per part del govern del Partit Popular, ens vam tro-bar amb què un 55% dels immi-grants a Espanya treballava de manera irregular.” L’any 2005, amb la regularització de més de 600.000 irregulars, el volum d’economia submergida va dis-minuir, ja que el procés obligava a donar-se d’alta a la Seguretat Social. Per a Ghassan Saliba la cosa és clara: “amb la crisi ac-tual està augmentant l’economia submergida”.

Lluita contra el treball negreAflorar les feines submergides permetria un augment del grau de qualificació dels treballadors, augmentar la seva protecció so-cial i els ingressos de la Segure-tat Social. Per fer front al pro-blema, el Govern espanyol té oberts diferents fronts. Durant el primer trimestre d’aquest any l’Agència Tributària va posar en marxa un pla conjunt amb la Se-guretat Social d’intercanvi i creu-ament d’informació. La Segu-retat Social és l’encarregada de verificar si les empreses abonen les cotitzacions socials, men-tre que l’Agència Tributària re-alitza el seguiment dels impos-tos, com el de societats o l’IRPF dels empleats. Aquest darrer any, Inspecció de Treball ha obert 10.027 ordres de servei en tres àmbits diferents: comprova-ció de les obligacions a la Segu-retat Social, control de l’activitat dels becaris, per assegurar que no amaguen formes de treball abusives, i el control directe del treball d’estrangers. En total, es van insepeccionar 433.701 cen-tres de treball, dels quals un 33% correspon al sector de la cons-trucció, el 16% al comerç, el 12% a l’hostaleria i un 9,9% a serveis professionals. La lluita per acabar amb l’ocu-pació irregular dels immigrants passa també pel propi regla-ment d’Estrangeria que preveu la regularització per arrelament laboral de l’immigrant que acre-diti dos anys d’estada a Espanya i un any d’activitat laboral, així

com també per col·laborar amb la Inspecció de Treball. “Amb la introducció de l’article 45.5 s’ha aconseguit no culpabilitzar el treballador irregular de la seva situació, ell és una víctima”, ex-plica el secretari d’immigració de CCOO. Aquesta mateixa dis-posició s’ha traslladat a la Unió Europea com a proposta de di-rectiva perquè sigui aplicable a tots els països de la Unió.

La pluriocupacióComença a resultar habitual la recerca d’un segon treball per afrontar les despeses del dia a dia. Segons dades de l’empresa de recursos hu-mans Randstad, el nombre de persones que busca un segon treball el 2008 ha augmentat en un 10%, el doble que l’any passat. Catalunya és una de les zones amb més demanda d’una segona ocupació, i està augmen-tant de forma substancial i pro-gressiva, sobretot entre joves operaris de fàbriques o perso-nal de peonada de fins a 30 anys d’edat i immigrants amb feines

al sector de l’hostaleria. L’incre-ment de la demanda està entre un 15% i un 30%, en funció dels perfils professionals. Segons el Panel de Desigualtats a Catalunya, presentat al mes de juny, un 6,6% dels treballadors, és a dir, 233.000 persones, tenen més d’una feina. 91.000 serien autòctons i 97.000 no comuni-taris. La pluriocupació pot ser signe de precarietat (es busca una font d’ingressos suplemen-taris a causa de la insuficient re-tribució obtinguda amb el treball principal) i també d’irregularitat (en la mesura que el segon tre-ball no estigui declarat).

Si la crisi fa augmentar o no el treball precari, la pluriocupació, la irregularitat, la mobilitat, el teletraball o el treball autònom no ho sabrem fins d’aquí un any, quan podrem mirar la situació amb perspectiva. El que sí sa-bem és que les hipoteques es continuaran pagant i els carrets de la compra s’ompliran. Com guanyar els diners per pagar tot plegat, cada un farà allò que es-tigui a les seves mans.

El sector agrícola es nodreix, en bona part, de mà d’obra en situació irregular. / D. C.

“L’immigrant no és culpable de treballar irregularment”, segons GhassanSaliba

“Inspecció de Treball ha investigat quasi mig milió de centres de treball durant el 2008”

N. de Visites

Relacions Laborals

Seguretati SalutLaboral

Ocupació i Estrangeria

SeguretatSocial

Altresàrees

TotalInfraccions

Catalunya 10.671 171 1.250 286 1.021 215 4.967Barcelona 7.770 114 826 184 694 161 3.928

Girona 1.006 28 209 38 92 26 431Lleida 979 6 67 23 46 11 170

Tarragona 916 23 148 41 189 17 438TOTAL

ESPANYA 91.077 1.377 7.283 1.783 7.153 1.065 39.252

Inspecció de treball gener-març 2008. Número d’actes d’infracció

Motius Treballadors %Costos socials o impositius 20

Perquè beneficia a ambues parts 32Perquè no hi ha alternativa o

perquè es tracta d’una activitat temporal

50

Per la insistència del client 17

Motius per acceptar treball en negre a Espanya

Així es descriuen el Joan, la Lídia i la Mireia. Tots tres són barce-lonins, treballen de manera legal entre 8 i 10 hores al dia i durant tota la setmana. L’un en una fàbrica de Martorell, l’altra en una agència de publicitat i la tercera és recepcionista en un hotel. En les seves hores lliures, en Joan fa massatges a domicili, cobra 20 euros per sessió i en fa uns 10 a la setmana. La Lídia continua fent de publicista freelance en les seves hores lliures, a vega-des fins i tot, per a la pròpia empresa que la té contractada. Però quan fa hores extres, les treballa totes en negre. La Mireia quan no és recepcionista, és esteticista. A casa seva depila, neteja el cutis i pinta les ungles a veïnes, amigues i conegudes. Cap dels tres no emet factures pels serveis que ofereixen, ni paguen impostos ni cotitzen a la Seguretat Social. Són un perfil de treballador irregular potser menys precari, menys explotat però a tots els mou un mateix objectiu: guanyar-se la vida com poden per arribar a final de mes.

Joves, emprenedors, pluriempleats i submergits

Font: Ministeri de Treball i Immigració

Font: Eurobaròmetre 2007. Informe Treball no declarat a la Unió Europea

A fons / ECONOMIA 5NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Denominació: BORSADINER, Saló del diner, la borsa i altres mercats financers

Edició: Vuitena

Patrocinada per: Conselleria d’Economia i Finances de la Generalitat; La Caixa; Mapfre

President: Carles Tusquets

Director: Rafael Rubio

Visitants: 20.000 persones

Actes paral·lels : 21 conferències i presentacions

Expositors: 30 stands

Principals participants: Abertis, Caixa Catalunya, Gaesco, Intereconomía, Self Trade Bank, Agen Bolsa, CNMV, Grupo Agbar, IW Bank, Telefónica, Tesoro Público, AIF, Cortal Consors, IEF, La Caixa, BBVA, Criteria Caixa Corp., IG Markets, Renta 4, Borsa de Bar-celona, EFPA, ING, Repsol, Finanzas.com, Capital Asset, FXCM, Interactive Brokers,

Borsadiner Professional: Conferències per als professionals de les finances

tuada. La por, consubstancial a l’ésser humà s’ha convertit en pànic i això fa actuar d’una manera irracional. La crisi ha deixat preus insòlits, sobretot d’ac-tius financers i del sector immobiliari.

Alguna lliçó més extreta a Borsadiner?Que no ens hem d’endeutar excessiva-ment. Fins fa poc, degut als tipus d’inte-rès tan baixos que teníem, tothom s’atre-via a endeutar-se i clar, els diners s’han de tornar i els interessos poden pujar... hem actuat tots amb massa alegria. Ara hem de fer un exercici de despalanqueja-ment de l’economia, de rebaixar el nivell d’endeutament de tothom: dels bancs, de les empreses i dels particulars, per tal de tornar a la normalitat i fer una recom-posició de l‘estructura dels estalvis.

Hi ha molta gent molt afectada per la crisi financera al nostre país?Tothom, tothom que té uns petits estal-vis o fins i tot un immoble que veu com ha baixat el seu valor o qui té una hipo-teca que ha pujat de preu. Tothom està afectat. D’una manera directa o indi-recta. Inclús en la possibilitat de tenir atur a l’empresa: si baixa la demanda del consum, les empreses facturen menys, fan reconversió i augmenta l’atur i la gent s’estreny encara més el cinturó i...afecta el 100% de la població.

“Aquesta crisi no és la fi del món, continuarem progressant”

ENTREVISTA A CARLOS TUSQUETS, PRESIDENT DE BORSADINER

Més de 20.000 persones han visitat Borsadiner del 23 al 25 d’octubre a Barcelona on han participat els principals actors del sector financer per deba-tre sobre tendències del mercat, solucions per combatre la crisi econòmica, nous models financers, etc. El president del Saló, Carles Tusquets, ens explica les lliçons que sobre la crisi financera s’han extret de les reunions a Borsadiner Professional.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Més del doble de visitants que a l’anterior edició, tot un èxit en temps de crisi?En moments d’incertesa com els que estem vivint, de crisi profunda, és normal que la gent necessiti informa-ció per prendre decisions, sobretot dels especialistes i poder fer-se un mapa de l’estat de la qüestió el més professional possible. L’increment de participants als col·loquis i debats, ha estat espectacular. No ha quedat mai una cadira buida.

Pel que fa a estands i altres participants, com tenim les xifres?El nombre d’expositors d’empreses cotitzades, entitats financeres i de regu-lació ha crescut entorn del 20% més que l’any anterior.

Ha faltat algú en aquesta edició?Han estat les principals empreses espa-nyoles, les principals entitats finan-ceres del país, experts de tot el món per explicar-nos el funcionament de la crisi i jo crec que hem estat tots el que havíem d’estar.

On eren les empreses de rating?Certament no han estat presents a la fira i això que tenen bona part de culpa de tot el que està passant. Hem de fer un cas relatiu a les empreses de qualifica-ció: són com conduir mirant pel retrovi-sor, et diuen com eren les empreses uns mesos enrere. I com que els temps can-vien tan ràpid, ofereixen un indicador bastant poc útil. A més, s’han equivocat.

Han errat perquè no han sabut fer-ho millor o perquè hi havia interessos pel mig? Això han de ser els jutges qui ho diguin, si n’hi ha hagut o no frau. Però el que sí que puc dir és que s’ha d’establir una normativa molt clara que impliqui res-ponsabilitats pecuniàries per aquelles empreses de rating que no ho facin bé.

És un problema de regulació, llavors?No és que s’hagi de regular més sinó millorar l’existent i sobretot la supervi-sió, que és allò que fa el Banc d’Espa-nya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors que miren que les entitats finan-ceres facin les coses com cal, d’acord amb la regulació. El que ha fallat molt als EEUU i que és l’origen de la crisi no és tant, que també, que la regulació no era suficient, sinó que el supervisor no se n’ha adonat de la situació fins molt tard. A Espanya, els supervisors estan contínuament a sobre de les entitats i fan un examen exhaustiu del que estan

venent. Si això s’hagués fet a EEUU amb promptitud, no hauria passat tot això.

Com s’han estructurat les conferències a Borsadiner?Hi ha hagut dos tipus de jornades: unes adreçades al gran públic i d’altres per als professionals. Les conferències han estat continuades, pràcticament no hi havia descans entre l’una i l’altra. Han estat unes reunions molt profitoses per treure conclusions i cercar sortides a la crisi.

Quin seria el seu consell per als petits estalviadors?El més convenient en aquesta situació és no actuar a destemps. Segons quin sigui l’horitzó temporal, a llarg o curt ter-mini, del seu estalvi i de la seva inversió s’haurà de prendre una o una altra deci-sió. Hi ha persones que prenen decisions totalment contràries al seus interessos per manca d’informació.

S’han de deixar aquestes decisions en mans d’assessors financers?És important tenir un assessor que entengui la nostra situació, els nostres problemes i que nosaltres entenguem d’allò que ens està parlant. La confiança és important, però la decisió l’ha de prendre cadascú. No cal que tots siguem experts financers, però si hem de tenir uns mínims de coneixements, entendre els perquès d’una recomanació.

Què s’ha après a Borsadiner?Les conclusions de totes les jornades són: que no és la fi del món, el món con-tinuarà progressant; encara que aquest

any i el vinent encara seran complicats per a l’economia real, que ens haurem d’estrènyer el cinturó, que augmentarà l’atur i que entrarem en un període de recessió en comptes de tenir un creixe-ment com hem tingut sempre, segura-ment decreixerem una miqueta, de l’1 al 1,5%, però tampoc és tant. Una altra conclusió és que hem de ser conscients que s’han comès errors molt importants, inclús per part dels inver-sors, que ens hem cregut que la llei de la gravetat no existia, que tot allò que puja ho fa eternament i res havia de baixar, ni el sector immobiliari ni la borsa. I no, tot cau, perquè el món està estructurat en cicles de pujades i baixades.

O sigui que aquesta és una baixada com qualsevol altra?No, aquesta ha estat especialment accen-

“Ara cal fer un exercici de despalanquejament de l’economia i rebaixar el nivell d’endeutament general”

Carles Tusquets al seu despatx a Fibanc-Mediolanum, entitat que presideix/ D. CALDERÓN

FITXA TÈCNICA

6 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008ECONOMIA / Col·legis Professionals

NÚRIA HUESO

Massificació a les consul-tes, sensació de poc reconeixe-ment professional...Què pot fer el col·legi per pal·liar la situació?Primer de tot, s’ha de situar el paper i prioritats dels col·legis de metges, que no són instru-ments per millorar les condi-cions de treball dels metges, o per ocupar-se dels seus pro-blemes laborals, sinó que bàsi-cament estan per garantir a la societat que els atenen metges amb un bon nivell de compe-tència tècnica i de sentit ètic. Les qüestions laborals són una competència dels sindicats, i tenim un sindicat de metges. No obstant això, nosaltres també intervenim però més en el sentit de negociar amb l’Ad-ministració de manera pun-tual, quan hi ha problemes o fins i tot per fer denúncies pú-bliques d’iniciatives que ens semblen inadequades perquè perjudiquen els metges.

Temen que es torni a pro-posar l’ampliació dels horaris dels centres d’atenció primària (CAP)?Va ser el col·legi de metges qui va aconseguir que, sense cap conflicte ni cap vaga, s’apli-qués una moratòria d’aquesta norma, i de fet, això ha quedat mort i enterrat, no se n’ha par-lat més. Jo crec que és invia-ble, que no té molt sentit si el guany que té ampliar l’horari es perd perquè els metges es-taran enfadats i amb més difi-cultat compliran bé les seves responsabilitats.

És encertada la destitució del gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Francesc José María? No he tingut cap conflicte amb ell quan tenia la responsabili-tat de ser el director gerent de l’ICS, la qual cosa no vol dir que no hàgim tingut discrepàncies, sempre tractades d’una ma-nera civilitzada i molt raona-ble, i hem tingut molts punts de coincidència també. Per tant,

sincerament, em sap greu que l’hagin destituït perquè ja ha-víem establert uns hàbits de re-lació, però estic convençut que amb el seu successor també es produirà una bona relació i una bona comunicació.

El col·legi està a favor que les infermeres adquireixin més com-petències?Aquest és un problema molt calent, i de molt mal arranja-ment, perquè ni als metges els agrada ni les infermeres volen. Difícil que això pugui prospe-rar, però hem de ser lúcids i comprendre que amb el canvi que s’està produint en el món és raonable que es discuteixi, que s’obri un debat sobre les competències de metges i in-fermeres, si s’han de modificar o no, i en quines circumstàn-cies i de quina manera.

Corren temps de crisi. La po-blació pateix més malalties? Hi ha preocupació però no una repercussió en el dia a dia. El que està demostrat és que la pobresa té relació amb la inci-dència en malalties. Qualsevol crisi econòmica que incrementi el nivell de pobresa d’una soci-etat s’associarà amb més con-sum mèdic i amb més taxa de malalties. Això és previsible

però crec que Espanya encara queda lluny.

Què en pensa de la proposta de reformar el model de finança-ment sanitari?Jo crec que als metges no els afectarà pel que fa el seu sa-lari. El que sí és previsible és que en els propers anys no hi hagi diners per fer més coses. La sanitat exigeix constant-ment inversions perquè l’uti-llatge està obsolet, es neces-sita renovar per un de més modern. Si resulta que tens di-ficultats per accedir a medica-ments nous, o tens limitacions per millorar el teu utillatge, tot plegat farà que facis la feina menys bé i et frustris.

Realment fa falta anar a bus-car metges a l’estranger? El problema que tenim nosal-tres és que el sistema sanitari és poc eficient. Està mal orga-nitzat, massa gestionat. El nú-mero de metges per habitant a Espanya és dels més alts del món però n’hi ha molts que no fan de metges. Molts metges estarien disposats a continuar les seves jornades laborals ampliant-les, si els paguessin bé, però pel que et paguen no compensa, millor quedar-te a casa.

Estan millor valorats els met-ges a la resta d’Europa?Crec que els metges són els que estan més ben valorats a qual-sevol país. Perquè són coses que la gent necessita molt. Són poc valorats pels gestors del sistema sanitari però si fos pels ciutadans ens pagarien millor.

El COMB ha posat en marxa el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM). Quin és el seu objectiu?Aquest programa està adreçat a les addiccions i les malalties psiquiàtriques agudes, que po-den incidir molt negativament en la pràctica. Nosaltres tenim la responsabilitat, primera, de no fer-lo exercir i al mateix temps oferir-li un tractament.

Els reptes del col·legi per aquest any i el vinent? Un programa de protecció so-cial del metge. Ara estem en condicions de poder ajudar molt més, sobretot en el tema de la dependència. S’han pro-duït fenòmens molt injustos amb un sector de metges que va aportar diners com una pen-sió que era compatible amb la seguretat social i aquesta s’ha anat en orris. El segon gran ob-jectiu és tota la problemàtica lligada als metges que vénen de fora d’Espanya. L’Administra-ció l’únic que fa és homologar els títols de metge. Nosaltres mirem si en sap prou, i si no en sap, l’ajudem a que es recicli.

“Si fos pels ciutadans ens pagarien millor”Potser perquè és un dels sectors professionals que més pertoca a la ciutadania, el col·lectiu mèdic sempre ha estat d’actualitat. Últimament s’ha parlat de noves reformes i normatives des de diferents òrgans del govern. Propostes a part, la salut professional dels metges és reflecteix en el bon funcionament de la sanitat.

ENTREVISTA A MIQUEL BRUGUERA, PRESIDENT DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

“La sanitat exigeix constantment inversions perquè l’utillatge està obsolet”

“L’Administració l’únic que fa és homologar els títols de metge. Nosaltres mirem si en sap prou”

El doctor Miquel Bruguera al despatx del Col·legi./ N.H.

Adaptació dels estatuts col·legials a la llei catalanaUna de les tasques més urgents que tenen tots els col·legis professionals a Catalunya és adaptar la seva norma bàsica, els estatuts col·legials, a la Llei Catalana de 2006 d’exercici de professions titulades i dels col-legis professionals. D’aquesta manera, abans del 9 de març de 2009 han d’haver estat aprovats i adaptats pel propi col·legi i, pos-teriorment, per la Conselleria de Justícia la norma institucional bàsica del col·legi professional. La mateixa, que serà publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, haurà d’incloure una sèrie de novetats que bàsi-cament persegueixen una idea fonamental, i és que, d’acord amb l’ordenament constitucio-nal, els col·legis professionals no només defensen els interes-sos corporatius dels membres que integren el col·legi sinó, fonamentalment, l’interès dels ciutadans en què aquella pro-fessió es presti correctament i defensi, en el seu cas, els drets fonamentals dels destinataris de la mateixa. Les principals novetats que han d’incloure els nous estatuts professionals, que, insistim, han de ser adaptats per tots els col-legis, són: a) Els mandats dels membres dels òrgans de govern no poden excedir de 4 anys i l’exercici d’un mateix càrrec es limita a un màxim de 12 anys consecutius; b) El règim d’in-fraccions i sancions, així com el procediment disciplinari dels col·legiats, es modifica incloent la sanció d’expulsió i les multes; c) Respecte el règim econòmic, s’haurà d’informar a la Conselle-ria de Justícia del destí dels fons públics.Una tasca complexa que ha de ser aprovada pels col·legiats i que té l’objectiu de modernitzar les estructures col·legials.

JOAN MANEL TRAYTERCATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

Col·legis Professionals / ECONOMIA 7NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Vol conèixer més novetats i promocions exclusives per a la seva empresa?

www.caixasabadell.es/empresaSubscrigui’s al butlletí + empresa i assabenti’s de les últimes novetats abans que ningú registrant-se a

L’objectiu principal és constituir un capital destinat a comple-mentar la pensió de jubilació dels seus treballadors. A més, vostè:

• Pot decidir contractar-lo per a tots o per a una part dels tre- balladors.

• Es benefi ciarà d’importants avantatges fi scals i podrà deduir- se les aportacions de la base de l’Impost de societats.

• Fidelitzarà els treballadors.

Caixa Sabadell Previsió Empresa dóna resposta als com-promissos per pensions que la seva empresa tingui o pugui tenir amb els treballadors

La banca electrònica de Caixa Sabadell, amb la qual pot fer, des de qualsevol ordinador i a qualsevol hora les operacions més habituals, li dóna més:

• Nova estructura de navegació i agrupació intuïtiva de les transaccions.

• Confi guració d’operacions favorites.

• Accés a simuladors.

• Subscripció a publicacions corporatives.

A més, economitzarà temps en les seves gestions i evitarà desplaçaments, gaudint de la màxima seguretat. Renovi’s vostè també utilitzant la tecnologia més avançada!

• Per a treballadors autònoms i petites i mitjanes empreses de qualsevol sector d’activitat* per a projectes que es facin a Cata- lunya i comportin la compra d’actius productius que s’incorporin a l’activitat principal de l’empresa. Els actius poden ser de segona transmissió.

• ICFcrèdit fi nança amb préstec o lísing i inclou la possibilitat de sol·licitar un aval per part d’Avalis.

• Import màxim d’1,5 milions d’euros per benefi ciari (en una operació o més), sense superar el 80% del pressupost del pro- jecte.

Complementi la jubilació dels seus treballadors

CODI, la banca electrònica de Caixa Sabadell, millora la usabilitat i renova la seva imatge

Nova línia ICFcrèdit:condicions preferents per impulsar les inversions de l’empresa

* Excepte agrari, immobiliari i fi nancer (principalment).

L’objectiu d’aquesta línia de fi nançament és afavorir la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana

Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona

L’ICAB mostra les deficiències del sistema judicial

El Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) ha presentat l’Informe sobre la Justícia, inclòs en l’anomenat Pla de Trans-parència Judicial, que mostra les mancances i carències del funcionament del sistema judicial alhora que suggereix les solucions més adients, com són: intercanvi de documents i registres unificats entre les diverses administracions, creació d’una oficina judicial moderna, i un desenvolupament defini-tiu del traspàs de competències. L’informe es divideix en dues parts diferenciades, una primera que tracta els resultats de l’activitat de l’ICAB pròpiament, i on destaca, arrel de la situa-ció econòmica actual, el constant augment de sol·licituds de justícia gratuïta, i una segona dedicada a actualitzar les dades sobre la justícia en l’àmbit jurisdiccional.

Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya

Gran participació en la 7a Diada de les Telecomunicacions

El COETTC (Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya) va reunir en la 7a Diada de les Telecomunica-cions al voltant de 3.000 persones, entre les quals es trobaven estudiants, col·legiats, professionals del sector i personali-tats distingides, com la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila. L’acte va girar entorn tres eixos principals: la televisió digital, l’accés de les persones discapacitades o dependents a les telecomunicacions, i la capacitat de la banda ampla. A la cloenda es van lliurar els premis d’excel·lència a aquelles empreses i institucions que fomenten l’ús de les TIC amb l’objectiu de millorar la productivitat, la innovació i la responsabilitat social.

Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya

Col·legiació obligatòria pels professionals de l’esport

La Generalitat ha aprovat per llei que a partir d’ara els professionals de l’esport estiguin obligats a col·legiar-se per poder exercir. Amb aquesta normativa s’intentarà que augmenti la qualitat del sistema esportiu català i alhora es vetlli per la seguretat i la salut de les per-sones en una pràctica que cada vegada és més comuna i que pot tenir efectes negatius si no es realitza adequadament. El Col·legi de Llicenciats en Educació Física (COPLEFC) es mostra satisfet amb aquesta resolució ja que d’aquesta manera es beneficiarà el col·lectiu de l’esport en general i també qui accedeixi als seus ser-veis ho farà d’una manera més segura. Des d’aquest moment, exer-cir sense estar col·legiat suposarà una sanció. Aquesta llei regula l’exercici dels professors d’educació física, animadors o monitors esportius professionals, entrenadors i directors esportius.

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Setmana de l’arquitectura a Barcelona

La ciutat comtal ha estat la capital de l’arquitectura durant una setmana amb la celebració de l’Arquiset’08 durant els primers nou dies d’octubre. L’esdeveniment, de caràcter anual, està organitzat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i Arquinfad, entitat encarregada d’entregar els Pre-mis FAD d’Arquitectura i Interiorisme. El projecte vol mostrar la interacció entre la societat, l’arquitectura i totes aquelles disciplines relacionades amb l’espai a través d’exposicions, tallers i jornades tècniques per diferents punts de la ciutat. Així doncs, diversos escenaris de Barcelona com la Facultat de Dret, la passarel·la del Maremàgnum o la torre del Club Marítim van experimentar jocs de llum i il·luminacions espe-cials que dibuixaven nous paisatges urbans. A la cita, que vol sensibilitzar els ciutadans sobre la cultura arquitectònica, es van sumar nombroses empreses de caire públic i privat, esco-les i col·legis professionals entre d’altres.

El degà del COETTC, Ferran Amago, i Jordi Bosch, secretari de telecomunicacions de la Generalitat. / CEDIDA

Alumnes de primària de diferents escoles de Barcelona. / CEDIDA

BREUS COL·LEGIALS

8 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008ECONOMIA / Perspectiva

Una mirada enrere...1 d’octubre

La Unió Europea

culpa als EUA de la crisi

El bloqueig al pla de rescat de l’administració nord-americana irrita la Comissió Europea que reacciona amb contundència culpant Washington de la crisi que ha creuat l’Atlàntic i con-tagiat la banca europea i recla-mant-li que assumeixi la seva responsabilitat. “Les turbulèn-cies que estem patint vénen dels EUA i s’han convertit en un problema global, així que tenen una responsabilitat especial en aquesta situació”, va advertir el portaveu de la CE, Johannes Laitenberger. Per la seva ban-da, Brussel·les presumeix de la resposta dels governs euro-peus, que “sí que assumeixen les seves responsabilitats” i “de-mostren que estan a l’altura de protegir l’estabilitat financera i els estalvis dels europeus”.

2 d’octubre

L’atur espanyol és el que

més creix de tota la UE

No només és ja el soci de la Unió Europea amb l’atur més elevat, sinó que, a més, la taxa de desocupats és la que més creix. L’atur espanyol, de l’11,3%, supera en gairebé qua-tre punts la mitjana de la zona euro, del 7,5%. I en només el mes d’agost passat va augmen-tar tres dècimes més, sobretot per la crisi del totxo.

L’Euribor supera el 5,5% i

trenca el seu màxim històric

La desconfiança en els mer-cats financers i interbancaris està escanyant aquells que han de pagar una hipoteca. L’Euri-bor, índex de referència per a la quota de pagament de l’ha-bitatge, toca un nou màxim després d’uns mesos de força estabilitat. Les hipoteques a 40 anys es poden encarir més d’un 10% si l’índex es manté en nivells similars

3 d’octubre

404 aturats més cada dia

L’atur ha augmentat en 12.133 persones al mes de setembre i ja encadena onze alces conse-cutives per situar-se en 354.215 desocupats a Catalunya, la xi-fra més alta des de l’abril del 1994. Al setembre, cada dia han perdut la feina 404 perso-nes. A l’Estat espanyol, l’atur s’ha situat per sobre dels 2,6 milions, amb un augment de 95.000 persones respecte a l’agost i de més de 600.000, un 30,1%, en l’últim any. Amb tot això, els immigrants desocu-pats s’han doblat en un any

4 d’octubre

Llum verda al

pla dels Estats Units

Aprovat i signat el mateix dia, el pla de rescat financer que ha d’injectar 700.000 milions de dòlars als mercats. Al se-gon intent i després dels can-vis introduïts en el text, el pla de rescat financer va ser final-ment aprovat ahir per la Cam-bra de Representants dels EUA i el president George W. Bush el va signar a corre-cuita tan bon punt li van fer arribar. La majoria dels republicans hi votaven en contra i al migdia Wall Street pujava un 2,5%, re-acciona amb una caiguda del Dow Jones de l’1,5%.

5 d’octubre

Els líders del G-8 recolza-

ran les entitats en crisi

França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia -les quatre potèn-cies europees membres del G-8- acorden que ajudaran els bancs que estiguin en di-ficultats per la crisi financera internacional. Però hi haurà sancions per als responsables de les entitats que estiguin en situacions límit. Aquests com-promisos demostren l’esperit

de coordinació per assegurar la liquiditat per preservar la confiança i l’estabilitat del sis-tema financer a Europa.

7 d’octubre

El dilluns negre

La banca s’ensorra frustrada per l’absència d’una versió eu-ropea del pla de rescat financer de Bush. Fent bo un cop més el tòpic del dilluns negre, el pànic no va parar de generar males notícies: la borsa francesa, per exemple, anota el trist rècord de la caiguda més forta de la seva història, un 9%, i mentre borses remotes com Buenos Aires, São Paulo o Mèxic lliscaven pel to-bogan i suspenien cotitzacions, un dels índexs més observats aquests dies, el Dow Jones nord-americà, va limitar al 3,6% unes caigudes que hores abans arri-baven al 7%. L’Íbex-35 perd un 6% envoltat de caigudes encara més grans al Vell Continent.

9 d’octubre

Retallada històrica

El Banc Central Europeu (BCE) fa un gir a la seva polí-tica monetària i decideix abai-xar mig punt el tipus d’interès en una acció insòlita en què es van coordinar la seva homòlo-ga nord-americana, la Reser-va Federal (Fed), i els bancs centrals d’Anglaterra, Suïssa, Suècia, el Canadà i Austràlia. L’institut emissor europeu dei-xa el preu del diner en el 3,75%, amb efectes a partir del 15 d’octubre, mentre que la Fed el va abaixar del 2 a l’1,75%.

11 d’octubre

L’Íbex-35 pateix la baixada

més forta de la història

La caiguda d’un 9,1% per a l’Íbex-35, en línia amb la resta de parquets mundials, se suma a les patacades dels últims dies

que han sumit els mercats de renda variable en una depressió profunda sense que, de moment, ningú, ni cap autoritat financera ni governamental, tingui el me-dicament adequat. Aquesta for-ta baixada és el rècord històric de caigudes del selectiu, i és el colofó d’una setmana en què el seu valor s’ha minimitzat ni més ni menys que un 21,6%, un dalta-baix que no es recordava des de la setmana de l’11-S. D’aquesta manera, en el que portem d’any, les empreses que componen l’Íbex-35 han reduït el seu valor en més d’un 40%.

14 d’octubre

El cost del rescat: 1,7 bilions

Alemanya, França, Espanya i Àustria aproven els seus cos-tosos plans per garantir la li-quiditat. 1,734 bilions d’euros és el que costaran els plans de rescat i ajuts al sector financer a Europa, 3,5 vegades més del que costa el controvertit pla Bush als Estats Units.

16 d’octubre

La UE impulsa un acord per

“refundar” el capitalisme

Els Vint-i-set acorden celebrar una cimera global al novembre per reformar l’FMI perquè con-troli i regulu de debò el sistema financer mundial. El president de torn de la UE, el francès Sarkozy, i la cencellera alema-nya, Angela Merkel, proposan l’extinció dels paradisos fis-cals. A més, Brussel·les pretén que en les fallides els estalvis es tornin en tres dies. La cime-ra global es celebrarà a Nova York per “ser la ciutat on tot ha començat”, segons Sarkozy.

17 d’octubre

El petroli sucumbeix

El preu del petroli de referèn-cia a Europa, el Brent, baixa fins als 65,45 dòlars el barril, i es situa en mínims dels últims 17 mesos. Aquesta caiguda, de

més del 55% des dels màxims històrics assolits al juliol i d’un 28% en un sol mes, amb prou feines s’ha reflectit a les estacions de servei.

25 d’octubre

La borsa segueix caient

Les borses continuen sumides en una profunda depressió i re-gistren caigudes del 5,2% en el cas de l’Íbex-35 espanyol, del 5% en les borses alemanya i britàni-ca, del 3,5% en la francesa i del 5,6% en la italiana. En el cas de la borsa espanyola, està vivint un octubre especialment nega-tiu en el qual ha perdut pràcti-cament una quarta part del seu valor, un 24% en només 18 dies de sessions del selectiu. El PIB negatiu al Regne Unit reforça la idea d’una recessió important a tot el món.

28 d’octubre

El BCE mou fitxa per

intentar frenar la recessió

Jean-Claude Trichet aprofita la visita a l’Estat espanyol per fer un nou intent d’injectar ànims a la depauperada economia europea. El president del Banc Central Europeu diu que la institució “possiblement” tor-narà a abaixar els tipus d’inte-rès a la zona euro, més enllà del 3,75 a què es va reduir a primers de mes. Admet que les previsions de creixement no són precisament positives i que persistiran els problemes “intensos” al sector financer.

El cru baixa dels 60

dòlars per primer cop en

21 mesos

El petroli continua caient per les previsions que la demanda baixarà a causa de la crisi ar-ribant a cotitzar per sota dels 60 dòlars el barril, cosa que no feia des de 21 mesos, concre-tament des del gener de l’any passat. A Catalunya, ja hi ha gasolineres a Catalunya amb preus per sota d’un euro el litre. Al mateix temps, l’euro perd terreny davant del dòlar.

Perspectiva / ECONOMIA 9NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

... un pas endavant

6 de novembre

Vendre millor al segle XXI

Sessió informativa a l’edifici Copca per revisar els concep-tes bàsics de la relació amb els clients. Es tracta que els empre-saris es qüestionin el que fan, com ho fan i com ho podrien fer millor. Es parlarà sobre repensar el negoci, gestió avan-çada de clients, noves estra-tègies de fidelització, habili-tats dels venedors excel·lents o optimització de xarxes comer-cials.

Nova baixada dels tipus

d’interès?

Els ulls d’inversors, empresa-ris i hipotecats es dirigeixen a Francfort per saber si segueix la rebaixa del tipus d’interès o si la històrica reducció concer-tada de mig punt el 8 d’octubre dels principals bancs centrals del món ha acabat. La inflació, amb el petroli còmodament per sota dels 100 dòlars per barril, sembla més controlada. En canvi, l’FMI va advertir d’una recessió dels països més des-envolupats al 2009, entre ells Espanya.

11 de noviembre

Debat sobre

assegurances a Barcelona

En el marc de la Setmana Medi-terrània de Líders econòmics, Barcelona celebra la III Jor-nada Mediterrània d’Assegu-rances, amb el títol “Assegu-rances en la Mediterrània: la consolidació dels mercats”. Hi participen el comissari d’Afers Econòmics, Joaquín Almunia, i el ministre d’Economia, Pedro Solbes.

13 de novembre

Retrocés de l’economia

Publicació de la dada del PIB. Els experts preveuen que l’eco-nomia espanyola hagi caigut el segon trimestre. S’espera una dada negativa també per al dar-rer trimestre, de manera que s’entri en recessió. El segon tri-mestre, l’economia espanyola només va créixer d’un 0,1%. I el tercer trimestre, la riquesa de Catalunya va caure d’un 0,1%.

14 de novembre

Cimera PSC-Unió

Després de l’aposta pel president del consell de Govern d’Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, per la soci-overgència, els líders d’UCD i el Partit dels Socialistes de Catalunya, José Montilla, es reu-neixen. El PSC ho veu com una manera de desgastar Convergèn-cia i l’acusa de radicalisme. Unió, com una manera de desmarcar-se dels socis de coalició.

15 de novembre

Reunió del G-20 i el G-8

Els set països més desenvolu-pats més Rússia (G8) i els es-tats emergents aplegats en el G20 (l’Índia, la Xina, el Brasil...) es reuneixen a Washington. Ho faran per resoldre la crisi financera i per intentar que la recessió dels països pobres no s’estengui a tot el planeta.

18 de novembre

L’OPEP retalla la producció

de petroli

En un context de normalitza-ció dels preus de les matèries primeres, els principals paï-sos exportadors de petroli es reuneixen a Viena de manera extraordinària. Volen traçar

3 de novembre

Barcelona, seu

mediterrània?

La presidència de torn de la Unió Europea acull la reunió dels ministres d’Exteriors dels 27 països integrants i els estats de l’arc mediterrani. En ella s’ha de decidir quina ciutat serà la seu de la secre-taria de la Unió per a la Medi-terrània. Barcelona hi opta.

4 de novembre

Obama o McCain

Els darrers sondejos donen com a probable guanyador de les eleccions als Estats Units d’Amèrica el candidat demò-crata Barack Obama. Després d’una campanya eminent-ment centrada en l’economia, els mercats esperen saber la resposta concreta que la nova administració donarà a la crisi més profunda des del 1929, i també conèixer la pro-funditat real de la crisi finan-cera.

Reunió de l’Ecofin

Reunió a Brussel·les dels mi-nistres d’Economia per fer un seguiment de la situació econòmica i els mercats fi-nancers. La possible entrada en recessió dels principals estats, els problemes de bancs i caixes i la destrucció de llocs de treball centraran bona part de l’atenció dels 27 responsables nacionals de fi-nances.

4 i 5 de novembre

Segona edició del Salón

Capital Humano

Durant dos dies tindrà lloc, al Palau de Congressos de Barcelona, aquest saló pro-fessional del món dels recur-sos humans, organitzat per Especial Directivos, la revis-ta Capital Humano i l’asso-ciació Aedipe Catalunya. El Saló, de periodicitat anual i amb dues edicions (Madrid i Barcelona), té caràcter mo-nogràfic i professional exclu-sivament.

NOMENAMENTS

SAFT

Javier Sánchez, responsable comercial

La companyia líder mundial en la fabricació de bateries de tecnologia avançada per a usos industrials, ha nomenat Javier Sánchez nou responsa-ble comercial de la divisió SBG per a energies renovables i sostenibilitat, des d’on supervisarà el departament de ven-des de bateries de liti i d’acumuladors per a energies netes de la multinacio-

nal a Espanya. Sánchez és enginyer industrial per la Univer-sitat Carlos III de Madrid amb l’especialitat d’electrònica i automàtica industrial. A més, compta amb un màster en pre-venció de riscos laborals en les especialitats d’ergonomia i seguretat.

SOGETI

Federico G. Del Castillo, director

d’Assessoria Jurídica

Del Castillo assumeix la responsabili-tat de donar suport legal a tota la com-panyia en un entorn tecnològic d’ampli espectre. S’encarregarà també de la gestió de la Secretaria del Consell d’Administració de la companyia. Del Castillo (Madrid, 1970) és Llicenciat en

Dret per la Universitat Complutense de Madrid. S’incorpora a Sogeti després de desenvolupar la seva carrera professio-nal durant més d’onze anys en diversos bufets de Los Ángeles (Califòrnia, EEUU) i Madrid. Abans d’ocupar el càrrec actual, va ser responsable de l’Assessoria Jurídica de la multinacio-nal LG Electronics España durant els darrers quatre anys.

LES DADES DEL MES

4 de novembre Estadística de procedi-ment concursal del tercer trimestre

12 de novembre IPC d’octubre

19 de novembre Comptabilitat nacional tri-mestral

27 de novembreÍndexs de comerç al detall d’octubre

una estratègia comuna per atu-rar la caiguda dels preus de l’or negre. Si a l’11 de juliol va arri-bar als 147,5 dòlars el barril, el passat octubre els preus van oscil·lar entre els 70 i els 80.

26 de novembre

Dia Mundial de la Televisió

El Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC) organit-za una jornada on la televisió del futur serà la protagonista. El desplegament de la TDT i el nou rol que assumeixen les cadenes de televisió de tota la vida seran alguns dels temes que s’hi tractaran.

26-28 de novembre

III Congrés de Turisme

Un miler de professionals del turisme es donen cita al III Con-grés de Turisme de Catalunya,

en què es vol donar el prota-gonisme a l’empresa turística. Innovació, internacionalització i competitivitat són aspectes que s’hi debatran en un context en què per primer cop en molts anys es redueix l’entrada de vi-sitants estrangers.

10 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008ECONOMIA / Tecnologia

Després d’haver analitzat, par-lat, discutit, raonat, etc. més de cinc anys seguits sobre el nou marc de l’educació uni-versitària (també anomenada educació superior) i d’haver vist com les tendències anaven d’un cantó a un altre, si algú em preguntés com ho veig avui mateix el que em surt del cos és dir-li que molt malament.Realment el model de la nova educació universitària és un model que venia a canviar les tendències actuals, en cada estat membre, de la seva for-mació universitària per tal

LES OPORTUNITATS DEL NOU MODEL UNIVERSITARI

“Els reptes estan servits i les oportunitats esperant”

FERRAN AMAGODEGÀ DEL COETTC I DEL COITT El nou espai d’educació

europeu: realitat o ficció

d’aplicar tres nous criteris: homogeneïtzar les formacions per assegurar la mobilitat dels professionals arreu d’Europa, adoptar formacions més adap-tades a les necessitats empre-sarials amb títols generalistes i especialitats posteriors mitjan-çant els màsters, i fomentar els sistemes d’investigació i d’in-novació de les universitats.Tothom està d’acord en què aquest model és perfecte i que era ben necessari. Els Con-sells Socials de les Universi-tats catalanes es van posar sempre a favor de treure titu-

lats al mercat on, posterior-ment, s’especialitzarien en funció de les necessitats reals del seu lloc de treball i de la seva carrera professional que desitjava realitzar l’individu. En canvi les universitats i els que conformen el sistema uni-versitari estaven preocupats ja que podien perdre anys absoluts de docència amb la repercussió econòmica que comportava per les arques de les universitats. Per altra ban-da estaven els col·legis pro-fessionals cadascun dins de la seva disciplina i defensant els seus interessos en base a la seva visió de com ha de desen-volupar-se la seva professió i què caldria demanar als nous plans d’estudis per ésser més competitius i adaptats al que les empreses i les administra-

cions demanen.El marc de relació entre els tres nivells: el món de l’admi-nistració, el món de la univer-sitat i el món professional va començar a arrancar fa dos anys una taula per tal de co-ordinar i assegurar una plena implicació de tothom per fer el canvi amb consens. Aquest consens, si volem mantenir la data de posada en marxa del proper curs escolar (2009-2010) no pot passar d’aquest mes d’octubre. Seria una llàs-tima que fóssim uns dels dar-rers països en posar en marxa Bolonya perquè no tenim clar quin és el model de formació universitària que ens estan demandant (i no pas pensar quin es el que jo vull per mi mateix).Els reptes estan servits i les

oportunitats esperant. Crec que tots s’haurien de treure una part important de la seva endogàmia interna i pensar en l’alumne del futur, i l’em-pleador i l’empleat per saber el que ofereix un i pot trobar l’altre. Aquest canvi concep-tual només es pot donar amb una bona dosi de visió de futur sense complexos. Respecte a l’enginyeria està clar que els Graduats tindran assimilada, inicialment, les se-ves competències a les d’engi-nyer tècnic de la seva branca de coneixement. Creiem que el més important per aquests nous professionals serà com podran tenir la formació al llarg de la vida i el seu suple-ment al diploma que serà el que els permetrà aconseguir una mobilitat arreu d’Europa.

Tecnologia / ECONOMIA 11NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

D’aprendre idiomes a defensar-se en anglès

EL PAPER DELS IDIOMES DINS EL SISTEMA EDUCATIU

Fa gairebé un quart de segle la Generalitat de Catalunya va impulsar una campanya publ ic i tàr ia anomenada “Aprendre Idiomes”, destina-da a intentar girar full d’una assignatura pendent del sis-tema educatiu de llavors. En aquella època, l’aprenen-tatge d’un idioma estranger s’iniciava a 6è d’EGB, el que significava que en el millor dels casos, un estudiant que arribava a la universitat, ho feia havent realitzat set cur-sos d’idiomes. En el cas de l’anglès, això es traduïa a un

nivell inferior al del First Certificate, o, en altres parau-les, un domini insuficient de l’idioma per a un ús quotidià o professional. Les successi-ves reformes educatives van permetre garantir que el nom-bre d’anys d’idioma estranger augmentés fins a estendre’s al llarg de tot l’ensenyament obligatori. Malauradament, aquest major nombre d’anys d’estudi no s’ha traduït en cap millora significativa. Me-sos enrere, la pròpia Gene-ralitat va concloure que, el nivell d’anglès d’un estudiant

que acaba el batxillerat se si-tua entre el nivell A2 i B1 del nivell comú de referència del Consell d’Europa –és a dir, un nivell corresponent a tres cursos d’escola oficial. En altres paraules, malgrat els esforços realitzats i amb una major penetració de l’anglès a la nostra societat, el nivell d’idiomes se situa al mateix nivell que el que tenien els estudiants que als anys 80 ha-vien fet anglès com a llengua estrangera.Si aquest resultat ja és pre-ocupant per ell mateix, més ho són les solucions que ens planteja l’administració com-petent: requerir que al final dels estudis universitaris el nivell d’anglès sigui equiva-lent al B2, és a dir, quatre nivells d’Escola Oficial d’Idi-

omes. Aquest nivell s’haurà d’acreditar, bé mitjançant la superació d’una prova, bé cursant un nombre de crèdits d’assignatures impartides en aquesta llengua. Malaurada-ment es tracta d’un pegat que dubto molt solucioni massa problemes. En primer lloc, perquè mesures d’aquest tipus deixen fora al 60% dels joves del nostre país que finalitzen els seus estudis abans de la universitat, molts dels quals hauran de guanyar-se la vida en sectors com el turisme. En segon lloc, perquè la universi-tat no pot ser el lloc on s’ha-gin de solucionar mancances del sistema educatiu de base, sigui en idiomes, en matemà-tiques o en coneixements de tecnologies de la informació i la comunicació. I finalment,

perquè sembla més lògic ana-litzar què ha passat perquè més hores d’anglès no hagin donat cap fruit, en comptes de llençar-se a fer més cursos alegrement.Per cert, no sé si serà signe que alguna cosa no funcio-na bé, però hem passat de l’Aprendre Idiomes a l’Apren-dre Anglès a seques. Es tracta al meu entendre d’un greu er-ror, tenint en compte la nos-tra posició estratègica a l’arc mediterrani. Que els nostres graduats dominin l’anglès és imprescindible, però si volem gaudir d’un avantatge compe-titiu addicional al sol i la plat-ja hauríem de plantejar-nos seriosament que les noves ge-neracions dominessin una se-gona llengua estrangera, i de manera especial el francès.

DAVID RODRÍGUEZCERCLE PER AL CONEIXEMENT

“Més anys d’estudi d’anglès no s’ha traduït en una millora”

12 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008ECONOMIA / Sectors

Catalunya té un pes rellevant sobre l’import net de la xifra de negocis del sector a nivell esta-tal, ja que representa al voltant del 28%.El 2006, es va incrementar el nivell de producció i, per tant, d’activitat (2,5%, en lloc del 2,9% de l’any 2005). Les taxes de rendibilitat corresponents als resultats ordinaris varen augmentar. Així, la rendibilitat dels fons propis va pujar fins el 11,8% (més elevada que el 10,1% de l’any 2005). Aquesta rendibi-litat es pot qualificar d’elevada ja que està en línia amb el cost d’oportunitat dels accionistes que en aquests anys està al vol-tant del sis i el deu per cent, en moltes empreses. L’evolució de la rendibilitat de l’actiu i del palanquejament, és a dir de la utilització del deute, expliquen l’evolució de la rendibilitat dels fons propis. La rendibilitat de l’actiu ha pujat fins el 9,4% (l’any 2005 va ser del 8%). Aquesta millora és el resultat de la millora del marges ja que la rotació dels actius es manté. Pel que fa al marge, la majoria de despeses varen dis-minuir, però l’increment de les despeses financeres va ser molt important i ha suposat una cai-guda del valor afegit generat, del

marge i del resultat net.Un motiu que explica l’evolu-ció de la rendibilitat de l’actiu és l’eficiència en la gestió dels actius. Així, la rotació de l’ac-tiu ha millorat lleugerament. La rotació de l’actiu circulant també ha experimentat una petita millora. Les empreses d’aquest sector han seguit inver-tint de manera preferent en immobilitzat per tal de mantenir els nivells de competitivitat. En canvi, el marge s’ha reduït sobretot per la caiguda del valor afegit (del 27,6% sobre vendes de l’any 2005 al 26,9% de l’any 2006) ja que els costos de mate-rials han crescut més que les vendes. Aquest és un dels fac-tors que explica la caiguda del resultat net sobre vendes que ha passat del 3,6% l’any 2005 al 2,3% l’any 2006.Un altre factor positiu és l’aug-ment del palanquejament, que ha passat de 3,8 l’any 2005 a 4,4 l’any 2006. Per tant, el deute és més rendible que en anys ante-riors. Com s’ha indicat, això explica la millora de la rendibili-tat ordinària dels fons propis.La reducció dels recursos gene-rats ha repercutit en el finan-çament de les inversions, que s’ha fet sobretot amb deutes a llarg termini amb cost, i també amb fons propis. Els fons propis han augmentat lleugerament. Aquesta política de finançament ha comportat una reducció del deute a curt termini amb cost. En síntesi, a l’any 2006 ha seguit augmentant el nivell d’activi-tat. La rendibilitat ha augmen-tat. Entre els aspectes positius es pot destacar la millora del palanquejament, tot i l’impor-tant augment de les despeses financeres. En els anys 2007 i 2008, encara que no disposem de les dades que permetrien verificar-ho, tot fa pensar que els nivells d’acti-vitat s’han començat a reduir, el que comportarà una major des-acceleració dels resultats. Per altra banda, també és previsible que els nivells de morositat aug-mentin i les despeses financeres també. Tot plegat pot compor-tar una reducció dels beneficis i

més tensions financeres. Aquesta situació podrà ser superada més fàcilment per les empreses que tinguin estruc-tures patrimonials més sòlides i més capacitat per a generar

beneficis. El primer significa estar ben capitalitzat i, per tant, un nivell baix d’endeutament. El segon implica mantenir un bon nivell de competitivitat amb polítiques adequades d’innova-

ció, qualitat i costos baixos. Tot plegat no és fàcil, però sembla que per sobreviure i aprofitar les oportunitats que es poden plan-tejar en moments de crisi no hi ha una altra via.

El sector de la construcció de maquinària i equipament mecànic

EVOLUCIÓ I TENDÈNCIA

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF,

ECONOMISTA I VICEPRESIDENTDE L’ACCID

Continuant amb la sèrie d’anàlisi de sectors, en aquest article analitzem el sector de la construcció de maquinària i equipament mecà-nic. D’aquesta manera contribuïm a divulgar l’Informe anual de l’empresa catalana (Departament d’Economia i Finances de la Genera-litat) i la Memòria Econòmica de Catalunya (Consell de Cambres de Catalunya).

Les empreses d’aquest sector han seguit invertint per mantenir els nivells de competitivitat

Estructura del balanç i compte de resultats2002 2003 2004 2005 2006

Nombre d’empreses de la mostra 88 79 74 77 671. Partides del compte de resultats (percentatge de variació anual)Valor de la producció 3,3 1,6 -0,2 2,9 2,5=Resultat net total -46,7 -18,8 44,7 -1,8 -38,2=Autofinançament -25,0 -2,1 -19,1 -13,1 5,7

2. Estructura del compte resultats (Vendes = 100)=Valor afegit brut (Vendes menys materials i altres despeses d’explotació) 30,1 30,9 29,9 27,6 26,9

-Despeses de personal 21,6 22,1 21,9 20,0 19,1-Amortitzacions i provisions de tràfic 3,4 3,7 3,3 3,2 3,1+Ingressos financers 0,4 0,4 0,4 0,6 1,3-Despeses financeres 1,2 1,2 0,9 1,0 1,2+/-Altres resultats -1,0 -0,8 0,2 1,2 -1,0-Impost sobre beneficis 1,1 1,4 1,4 1,6 1,4=Resultat total 2,2 2,1 3,0 3,6 2,3

3. Ràtios economicofinanceresResultat ordinari net / Fons propis 11,6 10,9 10,9 10,1 11,8Resultat ordinari abans d’interessos / Total Actiu net 9,6 8,8 8,6 8,0 9,4Palanquejament 3,8 3,9 4,6 3,8 4,4Valor de la producció / Actiu net de l’explotació (voltes) 2,2 2,0 2,1 2,1 2,2Valor de la producció / Actiu circulantnet de l’explotació (voltes) 3,8 3,2 3,4 3,3 3,4

Actiu immobilitzat net / Finançament permanent 60,2 62,5 60,1 55,1 58,9Autofinançament / Fons propis 14,2 14,3 12,4 11,3 11,2

LA INDÚSTRIA CATALANA DE CONSTRUCCIÓ DE MAQUINÀRIAI EQUIPAMENT MECÀNIC

Emprenedoria / EMPRESA 13NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

: especialistes,professionals, compromesos

GIRONA · C/Barcelona 2 · 17002 Girona · Tel. 972 224 940 · Fax 972 222 649 · girona@axxon.cat BARCELONA · C/Balmes 89-91, 8è, 1a · 08008 Barcelona ·Tel. 902 224 940 · Fax 935 518 728 · barcelona@axxon.cat

Treball temporal, selecció i consultoria69/0030/08

“Treballar en família és un privilegi”

ENTREVISTA A VERÒNICA FISAS, DIRECTORA GENERAL DE NATURA BISSÉ

Verònica Fisas està al capdavant de l’empresa de cosmètics Natura Bissé. / CEDIDA

És la germana gran de la segona generació dels Fisas, fundadors de Natura Bissé, l’empresa catalana que ha revolucionat la cosmèti-ca de més alta gamma. Després de set anys als Estats Units, un mercat on han triomfat, torna a Espanya a liderar aquesta companyia familiar. Verònica Fisas explica la sort que té de poder treballar rodejada de la seva família.

ARIADNA BOADA

Com es troba en el nou càrrec de directora general?Doncs em trobo molt a gust. Ja fa 25 anys que estic treba-llant a l’empresa, encara que en diferents àmbits. Els dar-rers set anys he estat al càr-rec de la companyia als Estats Units i m’ha ajudat a ampliar els meus coneixements al mer-cat internacional. Conec l’em-presa, el producte, l’entorn i, el més important, he tingut un gran mestre que ens ha conta-giat l’entusiasme i l’energia: el meu pare.

Quina és la relació amb els altres germans i familiars, que també tenen càrrecs a l’empresa?Tenim una relació molt bona. No hem d’oblidar que aquest és un projecte familiar que va co-mençar ara farà 30 anys. Cadas-cú comunica als altres els seus projectes. Es plantegen dife-rents àrees d’actuació a Natura Bissé, amb el criteri d’unificar al màxim els diferents mercats, tant a nivell nacional com a ni-vell internacional. Treballar en família és un privilegi. No exis-teix el caràcter competitiu en-tre nosaltres, tots treballem pel mateix projecte.

Li ha costat al seu pare cedir la direcció de la companyia?El meu pare és una perso-na amb una gran personalitat, força, energia i integritat. Els meus pares, tots dos junts, són els fundadors del projecte, i la nostra missió ara és adaptar-lo als moments i reptes actuals.

El relleu s’ha fet d‘una forma paulativa, consensuada i molt parlada. El meu pare encara se-gueix present a Natura Bissé, tot i que involucrat a un altre ni-vell. Després de molt temps de voler-ho fer, ara pot dur a terme aquell projecte que sempre te-nia en ment: ha creat la Funda-ció Ricardo Fisas.

Què aportarà la segona gene-ració a Natura Bissé?Volem continuar el projecte dels meus pares, adaptant-lo a les necessitats actuals del mer-cat. Seguirem en la nostra línia d’investigació per tal de poder crear productes d’alta tecnolo-gia biocosmètica, que puguin satisfer el client més exigent. Fa vuit anys va començar la nostra expansió internacional. Actualment ens trobem en un moment de creixement inter-nacional molt important, no no-més a nivell de distribuïdors, sinó també a nivell de filials.

Com arriba una empresa fami-liar catalana creada fa 30 anys a competir amb les grans firmes internacionals de cosmètica?Som una empresa altament especialitzada en la fabrica-ció de productes cosmètics. No fem maquillatges, ni per-fums, ni moda. Aquesta espe-cialització, juntament amb la qualitat dels nostres produc-tes, la recerca i la investigació, han estat reconeguts nacional i internacionalment, també la nostra localització en els mi-llors punts de venda de cada país. Vam ser valents... està-

vem convençuts que teníem un gran producte i el volíem posicionar en els millors punts de venda, sense cap mena de complexos. El producte va agradar i es va establir.

Quina creu vostè que és la clau de l’èxit de Natura Bissé?La innovació, la investigació, la tecnologia, la formulació i la qualitat juntament amb la gent que forma tot l’equip.

El seu producte estrella és la crema Diamond, que representa gairebé el 25% de les vendes. Com s’aconsegueix fabricar un pro-ducte com aquest i convertir-lo en un dels millors del món?El nostre esforç inversor en R+D+i, la qualitat del produc-

te, la seva efectivitat, la formu-lació, l’elevat percentatge de principis actius i els grans re-sultats aconseguits van ser la clau de l’èxit. Els productes de la línia Diamond inclouen ingre-dients innovadors i altes con-centracions de principis actius i representen un nou concepte d’antiaging dins dels productes cosmètics.

Com és la relació amb la com-petència a Espanya?Bona. Penso que a Espanya hi ha empreses de cosmètica avançada francament bones amb productes molt efectius. La cosmètica espanyola ocupa el cinquè lloc a nivell europeu en el rànquing de facturació, i és molt valorada a l’exterior

Nom: Natura Bissé Internacional Any de constitució: 1979 Activitat: fabricació i comer-cialització de tractaments cos-mètics facials i corporals Plantilla: 233 treballadors (100 a Espanya i Regne Unit; 88 als Estats Units; 30 a Mèxic; 15 a Dubai)Facturació 2007: 30,5 milions d’eurosQuota d’exportació: 53% Filials: Estats Units, Mèxic, Dubai i LondresDistribuïdors: 20Seu: Parc Tecnològic del Vallès - 08290 Cerdanyola (Barcelona) www.naturabisse.es

DADES DE LACOMPANYIA

dins del sector, tot i que crec que al sector en si mateix en-cara li fa falta la “denominació d’origen” pròpia.

Sabem que tenen molt clara la seva implicació amb l’entorn. Participen en alguna iniciativa social?Participem en el programa de desenvolupament i indepen-dència de les dones en àrees urbanes i rurals d’Àfrica. In-tentem millorar de forma gra-dual les condicions de vida de les dones en un país on les zo-nes rurals pateixen d’extrema sequera i terra poc fèrtil. Na-tura Bissé fa una donació del 0,7% de la seva facturació a Espanya per finançar aquest programa.

14 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008EMPRESA / Anàlisi

de canviar de proveïdor”. O “com que els meus empleats estan orgullosos de formar part de l’empresa, no cediran a la temptació d’abandonar-me per uns pocs euros més de retribució”. No obstant, tal com exposa el professor La-fuente, cal tenir ben clares les regles del joc: “Les dues clas-ses de normes són incompati-bles. Això és, les empreses no poden aspirar a disfrutar dels avantatges d’una i altra classe de normes. Per exemple, no és possible treure profit de la lleialtat dels empleats, i, quan convé, prescindir dels matei-xos amb la normativa laboral vigent” (p.6).

L’estudi és extens i conté di-versos capítols de gran inte-rès. Resulta especialment re-marcable l’apartat I.I, que es refereix a la RSE amb el títol de: Una manera ilustrada de cuidar el propio interés. En realitat, tal com expliquen els autors, l’expressió prové del setmanari britànic The Eco-nomist (Do it right, 17/1/2008), en el qual es qualificava la RSE com un assumpte de en-lightened self-interest. Segons els autors, el desenvolupa-ment de la RSE constaria de 3 estadis clarament diferen-ciats. El primer seria el de la “filantropia”, de caràcter pas-siu, en el qual les companyies es limiten a realitzar aporta-cions econòmiques a causes benèfiques. El segon seria l’estadi de “la gestió del risc”,

El valor de la confiança

mercat exigeix l’existència de relacions de confiança entre els agents econòmics i soci-als”. Així, des de l’òptica de la nova economia institucional americana, podem resumir la seva tesi afirmant que: “(…) la reputació és una barrera a l’adopció de comportaments oportunistes: “si la meva re-putació val alguna cosa, no la puc perdre adoptant com-portaments d’engany”. En de-finitiva, la confiança, això és, la seguretat que l’altra part complirà adequadament els termes del contracte, facilita les transaccions i perfecciona l’economia de mercat. Això queda àmpliament demostrat quan es constata que la pèr-dua de confiança vers una empresa té conseqüències ne-gatives per a ella en els mer-cats de producte, treball i ca-pitals” (p.5).

La segona perspectiva és la que ens ofereix la psicologia econòmica de Dan Ariely. Se-gons aquest autor, les tran-saccions (relacions) poden guiar-se per 2 tipus diferents de normes: les mercantils o les socials. “Les primeres res-ponen estrictament als prin-cipis econòmics del mercat: incentius econòmics indivi-duals, preus com variables d’ajustament… Les normes socials es refereixen a pa-trons de comportament que guien les relacions en con-textos com la família, l’amis-tat, l’associació d’interessos sense afany de lucre (…). La cultura de RSC és, en aquests termes, el desplaçament d’al-gunes empreses des de les normes mercantils a les nor-mes socials. Això reporta beneficis immediats: “com que els meus clients confien en mi, són lleials i, per tant, no cauran en la temptació

El món econòmic viu un període d’intranquil·litat i angoixa. A la incertesa econòmica habitual, s’hi suma ara el pànic dels mercats financers i el terrabastall de la crisi empresarial. En aquest context, “La RSE pot entendre’s com el conjunt de senyals que les companyies envien als seus grups d’interès amb l’objectiu de generar confiança social” (Inf. RSC 2008, p. 42).

VALORS EMPRESARIALS

en el qual la RSE s’entén com una estratègia preventiva, per tal de reduir l’impacte dels danys davant de possibles crisis. I finalment hi hauria el desenvolupament de la RSE com una autèntica estratègia de “captura d’oportunitats”, la qual cosa requereix un no-table grau d’assimilació de la RSE a través de la pròpia cul-tura organitzativa i una ele-vada coherència en totes les actuacions de l’empresa.

Cal destacar també els resul-tats d’una enquesta sobre el clima d’opinió respecte a la RSE, realitzada a 380 experts en la matèria (dels quals el 48% procedeix del món em-presarial i el 52% està vincu-lat a diversos grups d’inte-rès). Les conclusions d’aquest treball d’investigació, degu-dament interpretades en l’in-forme, posen de manifest qüestions rellevants com per exemple La contribució de les empreses al benestar de la societat: un 48% la considera “eminentment positiva”, un 37% “en ocasions positiva”, un 12% “en ocasions nega-tiva”, un 2% “fonamentalment negativa” i un 1% “ns/nc”. Ara bé, aquesta opinió àmplia-ment favorable a l’empresa es veu fortament condicionada en funció del sector d’activi-tat en el qual operi l’empresa. Així, mentre que l’aigua, l’ali-mentació o la tecnologia són les activitats més ben perce-budes, els sectors financer,

del petroli o la construcció generen una gran desconfi-ança.

Un altre aspecte cabdal de l’enquesta fa referència al va-lor econòmic de la confiança,mesurat a partir de l’actitud que declaren tenir els enques-tats envers les companyies amb comportaments socials, ambientals o ètics que no si-guin els adequats. Així, un 55% dels enquestats afirma que re-butjaria rotundament adqui-rir béns o serveis d’aquestes empreses, i un 36% estima que també es plantejaria el rebuig. D’altra banda, un 64% afirma que rebutjaria com-prar accions d’una empresa d’aquestes característiques, i un 29% creu que potser també podria arribar a la mateixa conclusió. Un 47% rebutja-ria treballar en una empresa així, i un 44% podria arribar prendre la mateixa decisió. Un 70% afirma que parlaria malament d’aquesta empresa davant dels seus familiars i amics, i un 25% potser també ho faria. I, finalment, un 32% afirma que estaria disposat a manifestar-se activament en contra d’una empresa així, i un 36% potser també.

Heus aquí un petit tast d’al-guns dels apartats més inte-ressants de l’estudi. Els con-vido a llegir o consultar el document sencer… i a refle-xionar-hi.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR D’ESADE

“Cada cop hi ha més analistes que destaquen el caràcter determinant de la confiança en l’àmbit econòmic”

“El setmanari britànic The Economistqualificava la RSEcom un assumpte de enlightened self-interest”

“Un 55% dels enquestats rebutjaria adquirir béns o serveis de companyies amb comportaments no adequats”

La recent presentació al Cer-cle d’Economia de l’Informe 2008 de la RSC a Espanya, ti-tulat: La confianza social en las empresas españolas, ela-borat per la Fundación Al-ternativas, constitueix una bona ocasió per reflexionar sobre el valor de la confi-ança. La confiança empresa-rial és un “intangible” pensa-ran alguns amb un inevitable to de disgust, i per tant, és un concepte abstracte, difícil de mesurar i que no sempre té una traducció immediata en el compte de resultats de l’empresa. I, no obstant això, cada vegada hi ha més analis-tes que destaquen el caràcter determinant de la confiança en l’àmbit econòmic. D’altra banda, l’actual crisi financera, immobiliària i, per extensió, del conjunt de l’economia, no deixa de ser la conseqüèn-cia directa d’una gravíssima manca de confiança en el sis-tema per part dels inversors, els empresaris i els propis consumidors.

El professor Lafuente, en la presentació de l’Informe, des-taca dues perspectives teòri-ques complementàries del va-lor de la confiança en termes empresarials. En primer lloc, certament, avui en dia tot-hom admet que “el bon fun-cionament de l’economia de

La confiança és un element bàsic pel bon funcionament de l’empresa i el seu entorn. /ARXIU

Iberdrola

Millor Elèctrica mundial

segons el Climate

Leadership Index

La companyia Iberdrola ha estat escollida per segon any consecu-tiu com la millor empresa elèc-trica del món pel seu projecte en la lluita contra el canvi climà-tic. Aquesta classificació la porta a terme el Climate Leadership Index mitjançant l’anàlisi de 10 aspectes clau sobre les iniciati-ves adoptades per les diferents companyies per mirar d’aturar el canvi climàtic. Iberdrola ha acon-seguit 82 punts, el màxim possi-

ble que es pot atorgar, i ha estat declarada la Best in Class del seu sector a escala mundial.

La Caixa

Foment de la contractació de

persones amb risc d’exclusió

L’obra Social La Caixa, a través del seu programa Incorpora, ha subscrit un conveni juntament amb la Confederació Empre-sarial Extremeña, per fomen-tar la contractació de persones en risc d’exclusió social. El pro-grama Incorpora funciona des de l’any 2006 i, amb aquest nou

Actualitat en RSE EADA

Inaugura el curs amb MSF

L’Escola d’Alta Direcció i Administració va inaugurar el nou any acadèmic en un acte celebrat al Palau de la Música i va comptar amb la presència destacada de diferents mem-bres del Patronat de l’Escola i també amb Paula Farias, pre-sidenta de Metges Sense Fron-teres a Espanya. Farias va des-tacar la gestió empresarial que porta a terme l’organització medicohumanitària que pre-sideix. Per aconseguir-ho, va apuntar que una de les claus és la independència financera. Només el 7,7% dels ingres-sos de Metges Sense Fronte-res provenen de fons institu-cionals. L’acte d’inauguració va finalitzar amb l’entrega de premis als millors projectes i diplomes als participants de l’Any Acadèmic 2007-08.

El Corte Inglés

Ajuda a combatre

la fam al món

El Corte Inglés i l’organització benèfica World Food Programme(WFP) han engegat una inicia-tiva per recollir diners i així aju-dar a combatre la fam als països més desfavorits. El projecte és la venda d’una bossa dissenyada per Lauren Bush, neboda del pre-sident dels Estats Units, George W. Bush, i que està inspirada en les bosses que es fan servir per repartir menjar en aquests paï-sos. Aquestes bosses es poden adquirir en uns centres concrets de El Corte Inglés a un preu de 45 euros. A Catalunya només es pot trobar al Corte Ingles de la Plaça de Catalunya de Barcelona. La bossa es diu Feed bag i s’ha fabri-cat amb materials naturals. L’ob-jectiu final de tot aquest projecte és conscienciar sobre el pro-blema de la fam infantil i acon-seguir també fons pel Programa Escolar d’Alimentació Mundial de les Nacions Unides.

Endesa

L’ONU premia

una filial seva al Brasil

Coelce, la filial d’Endesa al Bra-sil, és l’empresa privada que l’ONU ha volgut distingir per la seva tasca feta en els Objectius del Desenvolupament del Mil-leni (ODM). Coelce ha donat impuls a un projecte que ofe-reix descomptes en la factura elèctrica a canvi de reciclar les escombraries i deixalles. El projecte porta per nom Eco-elce i s’ha posat en pràctica a l’estat de Ceara, població situ-ada al nord-est del Brasil. Més concretament el projecte està dirigit a la població clienta de Coelce amb baix nivell adqui-sitiu de manera que si recicla obtindrà descomptes en la fac-tura d’energia que consumeix a mode d’incentiu. El procés per aplicar aquest descompte con-sisteix en què el client es des-plaça al punt de recollida de dei-xalles, prèviament classificades i, després, aquestes es pesen i es valoren segons la cotització que tenen aquell dia. Un cop fet això, s’aplica un descompte pro-porcional a la factura del client. Des de l’any 2006 s’han benefi-ciat d’aquest programa més de 73.000 clients.

IBM

Ajuda a reduir

l’impacte mediambiental

IBM ha donat el tret de sortida a un nou servei de consultoria per tal d’ajudar a les empreses en el procés de fabricació i el seu des-envolupament de productes res-ponsables amb el medi ambient. IBM s’encarrega de supervisar cadascun dels passos a l’hora de fabricar un producte, en fa un informe i tracta amb l’em-presa en qüestió com millorar els aspectes deficitaris en responsa-bilitat mediambiental.

acord es vol crear una aliança sòlida a Extremadura per des-envolupar aquest tipus d’ajuda social. Fins ara, el programa ha aconseguit que l’empresa ordi-nària contracti gairebé 12.000 persones amb problemes per incorporar-se a un lloc de tre-ball. Incorpora, posa al servei del teixit empresarial un pro-grama de responsabilitat social corporativa per sensibilitzar els empresaris sobre aquesta qües-tió a través d’accions divulga-tives i jornades informatives i així aconseguir que més empre-ses es sumin a aquesta tasca solidària.

Anàlisi / EMPRESA 15NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

16 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008EMPRESA / Panorama

ros en els nou primers mesos del 2008, fet que suposa un augment d’un 12% respecte a l’obtingut entre el gener i el setembre del 2007. Amb aquestes xifres, el banc que presideix Ana Patrícia Botín supera el que preveien els analistes i segueix augmen-tant malgrat la notable des-acceleració del negoci credi-tici.

Caixa Catalunya Inverteix 200 milions

en fonts renovables

Caixa Catalunya ha finan-çat amb 30 milions d’euros el parc fotovoltaic de Valver-dón (Salamanca), que té una potència instal·lada de 5,45 megawatts. En els vuit pri-mers mesos de l’any l’entitat financera ha invertit 200 mili-ons en energies renovables, un 35% més que en el mateix període del 2007.

Caixa Laietana Manté el seu benefici

net fins al setembre

Caixa Laietana va registrar un benefici net de 23,9 mili-ons d’euros en els nou pri-mers mesos de l’exercici, una xifra que representa un 0,1 per cent més que en el mateix període de l’any ante-rior i la morositat se situa en el 3,78%. L’entitat tancarà l’any 2008 amb un total de 277 oficines, 28 de les quals estan situades a la Comuni-tat de Madrid.

EmteReforça en el

sector de l’energia solar

El grup Emte finalitza la cons-trucció d’una placa fotovol-taica de 5,5 megawatts a Jerez de la Frontera (Cadis), que permetrà cobrir el consum elèctric anual de 2.400 llars i reduir les emissions de diòxid de carboni en 4.920 tones. La planta, que ocupa 40 hectà-rees, ha comportat una inver-sió de 42 milions. Dedicat al desenvolupament de serveis integrals d’enginyeria, tecno-logia i energies renovables, Emte va facturar l’any passat 618,6 milions.

EL MES POSITIUAbengoaAposta per l’energia solar

El grup Abengoa té previst invertir fins a mil milions anuals en energia termoso-lar. El projecte més imme-diat són les dues centrals de Écija de 50 MW cadascuna. Les obres s’iniciaran durant el primer trimestre de 2009. La inversió prevista ascen-deix a uns 500 milions d’eu-ros. De moment, per al tra-çat elèctric de la planta pilot compta amb els serveis de Tracelec, empresa líder en aquest tipus d’instal·lacions.

AurenCreix un 11%

en l’últim exercici

La companyia, amb una des-tacada presència a Catalunya, preveu que l’actual situa-ció econòmica generi una major activitat per les firmes de serveis professionals. La facturació de la companyia continua en la mateixa línia de creixement d’anys anteri-ors i ha ascendit a 49,2 mili-ons d’euros, un 11% més que l’any anterior.

Banesto Guanya un 12% més

malgrat la crisi financera

L’entitat bancària Banesto va registrar un benefici net atri-buïble de 653,87 milions d’eu-

Eurofragance Preveu un creixement del

16,5% anual

El grup català Eurofragance, dedicat a la creació i venda d’aromes i fragàncies, preveu facturar 21 milions d’euros aquest any, amb un creixement del 16,5% sobre els 18 milions de l’any passat. La companyia familiar acaba de realitzar una important inversió en R+D en el seu laboratori de Rubí, on ha instal·lat un equip de control i anàlisi de matèries dels més avançats.

Fresc CoLa cadena, premiada

pels centres comercials

La cadena de franquícies de restauració moderna Fresc Co ha sigut distingida amb el premi a la millor franquí-cia d’aquest any en un centre comercial, que atorga l’Associ-ació Estatal de Centres Comer-cials (AECC). El premi vol ser un reconeixement a l’esforç, la creativitat i la innovació de les empreses del sector. Fresc Co és una de les ensenyes de res-taurants que integren The Eat Out Group, la filial de restau-ració del grup Agrolimen, que controla la família Carulla.

KTMDestina 30 milions

a un cotxe esportiu

L’empresa de motocicletes KTM ha invertit 30 milions d’euros en el desenvolupament del seu primer vehicle esportiu de quatre rodes, homologat per circular pel carrer i que omplirà el forat deixat per Lotus. El nou vehicle, l’X-Bow, no té ni por-tes ni sostre. La potència del motor arriba als 240 cavalls i pesa només 790 quilos. La firma assegura que no es tracta

d’un prototip, sinó d’un pro-jecte a llarg termini que tindrà nous models.

Laboratoris Esteve Destina 60 milions

a R+D aquest any

L’empresa invertirà aquest any en recerca i desenvolupament (R+D). El seu president, Antoni Esteve, considera “imprescin-dible per ser capaços d’inno-var” en els productes. Durant la seva participació en la Trobada del Sector Farmacèutic cele-brada a l’IESE, Esteve va afir-mar que una empresa que no tingui productes propis no pot sobreviure. Al seu parer, el sec-tor farmacèutic necessita cons-tància i no deixar-se portar pels cicles.

La CaixaGuanya un 19%

més fins al setembre

El grup La Caixa incrementa el seu benefici net del ter-cer trimestre del 18,9%, fins als 1.773 milions d’eu-ros. Les xifres indiquen els guanys recurrents i compa-rables amb els tres primers trimestres del 2007, és a dir, els propis de l’activitat finan-cera bàsica de La Caixa. Aquesta bona evolució es deu, segons fonts de l’entitat, al “sòlid augment dels ingres-sos” i a “l’adequada gestió dels preus”, juntament amb la capacitat comercial de la xarxa i el control “estricte” de la despesa.

PwCCreix un 8% en el

darrer exercici fiscal

PricewaterhouseCoopers (PwC) obté el darrer exer-cici fiscal uns ingressos bruts de 20.080 milions d’euros.

Aquesta xifra representa un creixement del 8 % respecte a l’any anterior. PwC destaca la contribució al negoci que han fet els mercats emergents, on l’alça ha estat del 21%. Per primer cop, els negocis de consultoria i d’assesso-rament fiscal i legal suposen més de la meitat dels ingres-sos de la firma.

Siemens Invertirà 210

milions a Catalunya

La multinacional alema-nya Siemens preveu fer unes inversions de 210 mili-ons d’euros a Catalunya en el període 2008-2010.El pla estratègic del grup al Princi-pat potenciarà totes les línies de negoci (indústria, energia, salut i serveis i tecnologies de la informació). L’aposta més clara és per a la planta de la multinacional a Cornellà, que s’ha configurat com un cen-tre d’excel·lència per a tot el grup en el sector ferroviari gràcies a la seva especialitza-ció en la fabricació de motors de tracció per a trens d’alta velocitat, metros i tramvies.

ToshibaCreix un 23% en la venda

de portàtils

Toshiba Information Systems ha vengut un total de 239.747 portàtils al llarg del primer semestre fiscal, el que signi-fica un creixement del 23%. A més, la companyia ha reforçat la seva presència en el negoci B2B. Durant aquest període, a més, Toshiba consolida la seva posició com a major proveïdor de les Administra-cions Públiques i de projectes en l’àmbit de l’educació.

Panorama / EMPRESA 17NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUCitigroupRegistra pèrdues històri-

ques i acomiadaments

Citigroup reconeix pèrdues per valor de 10.421 milions de dòlars (7.671 milions d’eu-ros) entre els mesos de gener i setembre. També anuncia una reducció de plantilla que comportarà 11.000 acomiada-ments més, que se sumaran als 12.000 que ja ha realitzat aquest exercici fins a un total de 23.000. Malgrat tot això, els responsables del grup es mos-tren esperançats pel que els queda de negoci i per l’ajuda de capital públic.

DaimlerRebaixa en 1.000 milions el

seu objectiu de benefici

El grup automobilístic ale-many Daimler admet que no complirà els seus objectius de rendibilitat fixats per a aquest exercici, com a conseqüència de l’impacte de la crisi finan-cera, dels seus efectes sobre l’economia real i de la incer-tesa dels consumidors. Daim-ler va rebaixar de 7.000 a 6.000 milions la seva previ-sió de resultat operatiu per al conjunt del 2008, si bé va pre-cisar que qualsevol previsió té “un alt grau d’incertesa” arran de la crisi.

EricssonEls beneficis cauen un 54%

El grup suec de telecomu-nicacions Ericsson obté un benefici net de 1.549 milions d’euros durant els nou pri-mers mesos de l’any. Aquests guanys representen una cai-guda del 54% respecte al mateix període de l’any pas-sat. El conseller delegat d’Ericsson, Carl-Henric Svan-

berg, assegura que els resul-tats no són conseqüència de la crisi, però reconeix que “és difícil predir” com actuaran els operadors i els consumi-dors en els mesos vinents.

FortisPosa en perill

3.000 llocs de treball

La presa de control de la filial de Fortis a Bèlgica per part del grup francès BNP Paribas podria suposar la pèrdua de fins a 3.000 llocs de treball. Fortis té actualment 23.000 empleats a Bèlgica, dels quals 18.540 al sector de la banca minorista, que no corren perill perquè l’entitat francesa no operava fins ara en aquell país en l’esmentat segment de negoci. En canvi, Fortis i BNP sí que tenen altres acti-vitats que se superposen, com la divisió de banca de negocis, que podria haver de sacrificar 1.500 llocs de treball.

Gallina BlancaTanca la seva planta de

producció a Ucraïna

El grup espanyol PASA, al qual pertany Gallina Blanca, ha tancat la seva fàbrica a Ucra-ïna, operativa des del 1995. Ara la totalitat del subministre es realitza a través de distri-buïdors de Rússia. En aquests moments l’empresa està bus-cant comprador per als seus béns al país eslau.

Hypo Real StateEl govern alemany

salva l’entitat

Després de l’enfonsament d’Hypo real State, el govern cobreix per primer cop tots els fons bancaris dels particu-lars davant del risc. En aquest, Merkel i el sector bancari pac-ten un crèdit de 50.000 milions per salvar l’entitat com a solu-ció al col·lapse del HRE.

INGHolanda salva el grup amb

una injecció de capital

L’holandesa ING, el tretzè grup bancari en el rànquing mun-dial i el més gran a internet rebrà una injecció de capital

públic de 10.000 milions d’eu-ros. ING és el primer banc a fer servir part dels 20.000 milions d’euros que el govern holandès va posar a disposi-ció de les entitats per supe-rar la crisi, que l’ha portat a registrar pèrdues de 500 mili-ons d’euros en el tercer tri-mestre, segons les seves prò-pies dades.

LladróEl grup valencià

acomiada 275 treballadors

La direcció de Lladró anuncia als representants sindicals la intenció de realitzar un expe-dient de regulació d’ocupació que podria afectar fins a 275 treballadors de la coneguda firma de figures de porcellana. L’empresa, amb seu a Taver-nes Blanques (Horta del Nord), es converteix així en una nova víctima de la crisi econòmica. Aquesta decisió, que suposarà una reducció de la plantilla d’un 19%. Lladró ha justificat la mesura per “la intenció de garantir la conti-nuïtat de l’activitat empresa-rial”.

LoisTanca i acomiada

350 treballadors

El grup tèxtil Sáez Merino, fabricant de Lois, presenta la sol·licitud de liquidació al jut-jat mercantil de València en no poder complir les condici-ons establertes en el concurs de creditors acordat l’any pas-sat. La liquidació portarà al tancament de les fàbriques i centres de la firma i a l’aco-miadament dels 350 empleats. No obstant, el 80% de la pro-ducció es realitza a la planta que la companyia té a Tànger (Marroc).

Marina d’OrAcomiada el 20%

de la plantilla

El grup empresarial de refe-rència per la seva progressió meteòrica en activitats de construcció, promoció immo-biliària, hostaleria i turisme, Marina d’Or, està acusant greu-ment la crisi econòmica. Anun-cia que ha presentat dos expe-dients de regulació d’ocupació (ERO) que afecten un total de 214 empleats, el 20% de la seva plantilla a l’Estat espanyol, i que se sumen al miler que va acomiadar fa un any. Malgrat això, el complex manté el pla d’internacionalització.

Nissan S’escuda en el futur per aco-

miadar 1.680 persones

La multinacional Nissan con-firma que està preparant un expedient de regulació d’ocu-pació (ERO) que afectarà 1.680 treballadors de les seves plan-tes de Zona Franca i Montcada, a Barcelona. El grup japonès argumenta que necessita garan-tir el futur industrial d’aques-tes instal·lacions més enllà del 2012, quan deixarà de fabricar a Barcelona els vehicles comerci-als lleugers. Malgrat aquesta jus-tificació, els sindicats ho atri-bueixen a la causa del descens de vendes i un nou tipus de demanda.

ONORetalla 1.300 llocs de treball

L’operador de cable ONO deci-deix retallar la seva plantilla un 30% mitjançant un expedient de regulació d’ocupació (ERO), que afectarà un màxim de 1.300 treballadors, amb el qual la companyia pretén fer front a la crisi econòmica i millorar la

competitivitat del grup. El grup de telecomunicacions disposa ara d’una plantilla formada per 4.300 treballadors.

Pepsico Acomiadarà 3.300

treballadors als Estats Units

El fabricant nord-americà de begudes refrescants i aperitius Pepsico acomiadarà 3.300 tre-balladors, amb el tancament de sis plantes, en el marc d’un pla de millora de la productivitat de la companyia, que va obte-nir un benefici net d’uns 1.150 milions d’euros en el tercer tri-mestre, un 9,6% menys que en el mateix període del 2007. Pep-sico espera estalviar uns 890 milions d’euros bruts en els tres propers anys .

.

Telefónica Impulsa prejubilacions

als 48 anys

Telefónica presenta al seu comitè d’empresa una proposta de prejubilacions als 48 anys per retallar la plantilla a dues de les seves filials espanyoles, Telefónica Móviles i Telefónica Soluciones. Aquesta mesura, que suposarà la reducció de 700 llocs de treball, afectarà els tre-balladors que tinguin menys de 15 anys d’antiguitat a l’empresa i en condicions semblants als que es jubilen als 52 anys.

Unilever Tanca la històrica

planta de Frigo

La multinacional Unilever pre-senta un expedient de regula-ció d’ocupació (ERO) per als 268 treballadors de la fàbrica de gelats Frigo del Poblenou de Barcelona, procés que por-tarà al tancament de la planta, única a l’Estat espanyol. La polí-tica d’Unilever és centralitzar la producció en d’altres fàbriques, com les de França o les d’Ale-manya. Unilever té uns 1.200 treballadors més a l’Estat.

18 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

Com valora la notorietat de marca HP en el nostre país dins el segment que lidera? HP actualment i des de fa més de 20 anys té el lideratge en aquest mercat. No només a Espanya sinó a tot el món. HP ha estat al capdavant del desenvolupa-ment de moltes tecnologies de sistema d’escriptura i d’experience design per posar la tecnologia al servei de l’usuari. Des del centre de Sant Cugat desenvolu-pem cada any més de 100 patents.

Com treballen el màrqueting de fidelit-zació dins del seu segment?Actualment tenim la base de dades instal·lada més gran del mercat. La nos-tra millor eina de fidelització fins ara ha estat tenir el millor dòssier de productes i tecnologies de mercat.

La frase “el màrqueting és massa impor-tant com per deixar-lo a càrrec del depar-tament de màrqueting” de David Packard, quina opinió li mereix?El comentari de Packard és molt bo. Realment allò dolent del màrqueting és que sembla massa proper a tots, qualse-vol creu que pot opinar sobre ell. Com en tot existeixen especialistes que estan més preparats.

Pensa que la comunicació global és l’adequada, o cal pensar de manera local per a cada mercat?Com tot, depèn del segment al qual et dirigeixes. Fa uns anys vam fer un llan-çament per al mercat de la fotografia amb una estratègia global a través de 100 fotògrafs famosos i bloggers que van anunciar el producte a les seves webs, revistes, esdeveniments i també entre-vistes. I va tenir molt d’èxit. És evident que després vam haver de complemen-tar-ho amb uns esdeveniments en què la gent pogués sentir i tocar la impressora en el seu distribuïdor local.

En èpoques de crisi sovint el màrqueting i la comunicació són les primeres víctimes dels retalls. Quina és la seva opinió al res-pecte?

Màrqueting per a mi no és publicitat, sinó que és marcar les estratègies de productes, solucions o serveis, que vo-lem vendre. Així que en èpoques de crisi es poden ajustar els pressupostos en co-municació, però no es pot disminuir la investigació en màrqueting, ja que sinó l’únic que s’aconseguiria és retallar la vida d’un negoci.

Quina part de l’èxit del màrqueting creu que es deu als estudis i quina a les aplica-cions o intuïcions dels equips humans?Crec en la intuïció –que no és més que un munt de coneixement adquirit– com el principal èxit del màrqueting. S’han de seguir les intuïcions i veure si les dades i les anàlisis ho corroboren.

Com veu el nivell de la publicitat en el nostre país?Crec que hi ha un nivell molt alt. En la darrera campanya de llançament a nivell mundial d’una nova categoria d’impres-sores de gran format, vam escollir una agència catalana. I competien agències de tot el món.

Quin anunci o campanya l’ha sorprès dels darrers que ha vist?El de la Creu Roja: “Per als qui tenen sort i per als qui no”. Un bon exemple de com en una frase es pot dir tant, tan apropiat i tan autèntic.

JOSÉ LUIS TRUJILLO

KEIRETSU COMUNICACIÓ

“En èpoques de crisi no es pot reduir la investigació en màrqueting”

ENTREVISTA A GUAYENTE SANMARTÍN, DIRECTORA MUNDIAL DE MÀRQUETING DEL NEGOCI D’IMPRESSIÓ GRAN FORMAT HP

Sanmartín creu en la intuïció com el principal èxit del màrqueting. / CEDIDA

A la vida, què li produeix una gran impressió?La gent honesta, justa i noble.

La persona que, professional-ment, més l’hagi impressionat?Qualsevol president de Telefònica. Vaig estudiar Enginyeria de Telecomu-nicacions amb el somni d’arribar a ser presidenta de Telefònica.

Quina ha estat la darrera cosa políticament no correcte que ha fet?Plorar en una presentació del pla denegoci davant de tot el consell d’ad-ministració.

Una ciutat per viure, una per anar de vacances i una altra que no valgui la pena anar-hi.Viure a Barcelona, no conec cap altra ciutat tan perfecta... i n’he visitat per sort o per desgràcia moltes. Per anar de va-cances, Ciutadella, a Menorca, el meu lloc de pau i tranquil·litat. I per no anar: Xangai, brut, sorollós i desordenat.

La darrera pel·lícula que va veure.Mamma Mia. Boníssima. Vaig sortir cantant.

Allò que no perdonaria mai als seus col·laboradors?No ser honest.

Si no hagués fet aquesta feina, quina altra li hauria agradat desen-volupar?Si tornés a estudiar crec que triaria una professió amb més benefici direc-te sobre l’ésser humà.

Una frase que li agradi dir sovint.Tresor! (Li ho dic sovint a la meva filla i al meu marit)

MÉS QUE PERSONAL

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA 19

ÀGATA SERRA

Se senten prou escoltats per l’administració?Se’ns hauria d’escoltar més. Crec que és positiu que els directius partici-pem en els grans debats socials, perquè tenim una visió del món de l’em-presa i de la societat que pot aportar solucions i elements positius. A més, normalment estem acostumats a treballar per objectius, a fixar-nos plans de treball i fites, i això molts cops també és important en aquests debats socials.

Com s’ha d’afrontar una època de crisi com l’actual?El directiu ha de multipli-car-se, ha d’estar a prop de la seva gent i alhora no ha de tancar-se a la seva empresa. Ha de veure si la crisi genera noves opor-tunitats, que segur que les genera, i ser capaç d’apro-fitar-les. Des d’un punt de vista intern, la gestió del directiu ha de tornar als principis bàsics, és a dir, cal gestionar mirant la liquiditat amb criteri de caixa, optimitzant costos, i fent participar l’equip en aquest pla.

El directiu espanyol mira prou cap enfora?Aquella imatge del direc-tiu espanyol tancat s’ha superat, avui dia juga a la primera divisió mundial. N’hi ha molts que tenen càrrecs de responsabilitat de primer nivell a empre-ses multinacionals. El que passa és que al final tots som humans i ens agrada fonamentalment incrementar la nostra qualitat de vida, i el cert és que avui per avui en el nostre país es viu molt bé i això és un aspecte que valoren tant els directius que venen de fora com els d’aquí. D’altra banda,

“El directiu espanyol juga a la primera divisió mundial”

el sistema de formació de directius aquí a Espanya no ajuda, perquè no hem estat capaços de desloca-litzar la formació univer-sitària. En els darrers anys hem posat una universitat a cada barri, quan en reali-tat l’etapa de formació uni-versitària hauria d’ajudar a globalitzar la figura del directiu.

Com valora la formació per directius que s’imparteix a casa nostra?La formació de directius és una cosa per la qual Espanya i, concretament, Barcelona hauria d’apos-tar més decididament. Tenim un entorn agrada-ble, un país desenvolupat i unes escoles de negoci que són líders a nivell mundial. Per tant, ho tenim tot per apostar per aquest àmbit i penso que des del sector públic no s’és suficient conscient de la gran siner-gia i de la gran inversió que representa que futurs

directius vinguin a formar-se a Catalunya, perquè això genera una empatia amb la ciutat, que després en el futur quan aquella persona té un càrrec de responsabilitat molts cops és un factor que pot deri-var en una inversió, una ubicació de seu social...

Vostè és professor d’uni-versitat i està constantment en contacte amb els qui seran els futurs directius de les empreses. Com els veu?La formació del nostre jovent és cada cop més sòlida, però hauríem de procurar que no es perdi la cultura de l’esforç i la capacitat de sacrifici. Un país que té gent amb ganes d’emprendre, ho faci directament o esti-gui treballant en una empresa, té qualitat i capacitat de creixement. En aquest sentit, és clau activar la col·laboració universitat-empresa, però des d’un punt de vista

real, perquè sovint esdevé tan sols un discurs teòric. Les estructures rígides ho fan tremendament com-plicat, perquè el món de l’empresa evoluciona a una velocitat a la qual des-graciadament no ho fa la universitat. Ara es parla molt de l’adaptació dels plans d’estudi a Bolonya, però poca gent planteja si en aquest procés hi han de tenir veu les empreses. S’està fent de forma endo-gàmica dintre de la pròpia universitat.

Quin seria el punt feble del directiu espanyol?El nostre nivell d’idiomes, tot i que s’ha millorat molt. I ens segueix faltant encara vocació per planificar. Ara bé, això té la contrapartida que els nostres directius tenen una flexibilitat i una capacitat d’adaptació, com la tenen pocs directius de tot Europa. I en moments d’incertesa com els actu-als, la qualitat de la impro-visació és molt important.

Quina percepció té la societat del directiu?Ha millorat, però queda camí per recórrer. Sobre-tot en els darrers temps, s’ha estès una visió falsa del directiu, perquè certa-ment en el món financer s’han comès alguns exces-sos, que requereixen d’una regeneració ètica. Però, compte, no fem de casos particulars, una cosa gene-ral. Aquest país el tiren endavant directius que s’ai-xequen cada matí a les set del matí i que no cobren bonus milionaris, i això s’ha de dir alt i clar, perquè aquesta és la gent que real-ment genera llocs de tre-ball i fa créixer el país. Per tant, no és just que a tots els directius se’ls posi dins el mateix sac, tot i que hi ha casos particulars que caldrà corregir.

Adell coneix de prop les inquietuds i problemàtiques dels directius. / D.C.

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

ENTREVISTA A RAMON ADELL, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE DIRECTIUS (AED)

CECOT

MÉS DE LA MEITAT DE LES PIMES PATEIXEN RETARDS EN LA DEVOLUCIÓ DE L’IVA

MÉS DE 500 PERSONES SE CITEN A TORTOSA AMB MOTIU DE LA VII JORNADA GRESOL

Tot i que el Govern s’ha compromès a partir de l’1 de gener de 2009 a fer la devolució mensual de l’IVA, un 56% de les empreses encara no ha cobrat la devolució de l’IVA del 2007 en el mes de setembre, segons un estudi de la Cecot. Si tenim en compte que el 50% de les empreses amb dret a devolució afirma haver de rebre de-volucions d’IVA del 2007 per imports superiors a 100.000 euros, la Cecot veu una incoherència entre la proposta del Govern i la realitat, amb la qual cosa dubta que la devolució de l’IVA men-sual a partir de gener sigui ràpida i efectiva per les pimes. A més, la patronal catalana afegeix que en moments de desacceleració econòmica com l’actual, la devolució de l’IVA és una eina cabdal per al desenvolupament i finançament de les pimes.

Més de 500 persones es van trobar el 24 d’octubre al Pavelló Firal de Tortosa per par-ticipar en la VIIa Jornada Gresol, un fòrum de debat que ja ha esdevingut una cita anual de re-ferència per al teixit empresarial. Entre els as-sistents, va destacar la presència d’empresaris com José Luis Bonet, president de Freixenet; Rafael Arias Salgado, president de Carrefour España; i Josep Pont, conseller delgat del Grup Borges. També diversos polítics i líders d’opinió es van apropar a aquest esdeveniment, organit-zat per la Fundació Gresol, amb l’objectiu de de-batre entorn als principals reptes econòmics.

FUNDACIÓ GRESOL

DUES ASSOCIACIONS CATALANES D’AGÈNCIES DE VIATGES TREBALLARAN CONJUNTAMENT

La Unió Catalana d’agències de viatges emissores (UCAVE) i l’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV) han decidit treballar de forma coordinada per defensar els interessos de les agències de viatges a Catalunya. Tot i que la primera actuació se centrarà en la supervisió de la posada en marxa de l’Agència Catalana de Turisme, també s’han plantejat altres objectius, entre els quals destaca vetllar per aconseguir una millor operativitat i connectivitat de l’Aeroport del Prat, analitzar els càlculs que realitzen les companyies aèries per aplicar els suplements per increment de carburant i crear noves vies en la lluita contra l’intrusisme.

UCAVE-ACAV

Josep Piqué va ser un dels participants a la Jornada Gresol. / CEDIDA

L’Associació Espanyola de Directius (AED) va néixer el 1996 amb la voluntat d’esdevenir un punt de trobada i d’intercanvi d’experiències. Amb prop de 1.700 socis, representa un col·lectiu que “té una gran responsabilitat social perquè els directius estan liderant el desenvolupament de les empreses”, segons explica el seu president, Ramon Adell.

20 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008EMPRESA / Decàleg

ATENCIÓ AL CLIENT EMPRESA FAMILIAR RECURSOS HUMANS COOPERACIÓ RSC

RICARD MASIPDIRECTOR ASSOCIAT AXIS HUMAN CAPITAL.

PROFESSOR ASSOCIAT D’EADA

Créixer cooperant

Cada cop sentim parlar més de la cooperació empresarial com un dels intangibles importants a gestionar. La cooperació va associada a elements de rela-ció, de gestió i de vegades de poder, en un procés que pot donar lloc a acords, aliances o creació de grups, ja sigui pel creixement, la innovació o la internacionalització. La cooperació la podem focalit-zar en complementar-nos en l’oferta, generar junts nou pro-ducte o servei, comunicar o comercialitzar conjuntament, compartir locals i serveis, etc. i si comptem amb suport expert ens pot estalviar temps i diners, o no perdre una bona oportu-nitat. Tanmateix saber en què i com cooperar, i trobar el part-ner adequat amb qui es tingui confiança pot no ser una tasca fàcil. Malgrat tot pot ser un camí de futur sense massa inversió, i més en moments de crisis pot aportar llum i viabilitat, sense caure en una sensació de fracàs per veure disminuir les opcions de supervivència, sense recur-sos o idees per afrontar-la.

JORDI MARTÍVICEPRESIDENT DE LA COMISSIÓ

D’INTANGIBLES DE L’ ACCID

Reducció de serveis

La situació actual per la qual travessa la funció de recursos humans passa per un constant increment de la importància que van prenent els aspectes relatius al capital humà de les companyies que, al mateix temps, prenen decisions cada vegada més orientades a reduir aquells serveis i funcions no relacionats directament amb les estratègies i el negoci. Davant d’aquest entorn, es comencen a descobrir dues possibles alternatives per al futur dels Recursos Humans: la primera, l’externalització de bona part de les seves funcions, i la segona, vincu-lar-se directament al negoci. En aquesta segona opció s’in-clouen algunes tendències actuals que podríem denomi-nar tercera generació de la funció de persones, com l’apa-rició de la consultoria interna a través de la figura del busi-ness-partner, l’organització per carteres internes i, en general, una major aproxima-ció a cada una de les necessi-tats de la companyia.

Qualitat i low cost

Sí, rotundament és compatible la qualitat amb models de low cost. Sempre s’ha parlat del terme relació qualitat/preu. Així doncs, la discussió estarà en quin nivell volem fixar aquesta relació entre les parts contrac-tants. Sempre que hi hagi acord doncs perfecte, quedaria demos-trat que és possible la compati-bilitat entre la qualitat amb un nivell baix de preu. El que passa, és que tot té un límit, encara que no el vulguem acceptar. El que compra vol aconseguir el preu més baix possible i el que ven el preu més alt possible. El que ven pensa que si li fan baixar el preu relaxarà el nivell de servei i les dues parts solen callar i no fixar aquesta nova relació entre preu i qualitat. El problema el tenim quan hi ha una posició de poder per la part compradora, i aleshores es converteix en un o caixa o faixa i depenent de la situació econòmica de l’em-presa venedora aquesta acabarà cedint però no donant la qualitat que la Generalitat pensa li ha de donar i tot acabarà amb no qua-litat de serveis de neteja.

ALFONSO CEBRIÁNDIRECTOR GENERAL DE FUNDACIÓN NEXIA

Les claus de la continuïtat

Aconseguir superar els obs-tacles que imposa la transi-ció generacional i arribar a ser una empresa centenària és un repte per a totes les empreses familiars. La transmissió de l’esperit emprenedor, la innovació i l’adaptació als canvis indus-trials, la gestió del nom fami-liar com a marca, la diversifi-cació, la professionalització, etc. són alguns dels factors que influeixen en la probabi-litat que una empresa fami-liar arribi a ser una empresa centenària. Però potser els ingredients més importants són el com-promís i la voluntat, per a la continuïtat que cal fomentar en el si familiar. Per assolir aquest objectiu, les famílies s’han d’organit-zar, formar tots els familiars i finalment establir un procés que ajudi el grup familiar a convertir-se en un equip d’èxit i amb lideratge, en el qual tots els membres cone-guin perfectament la seva funció.

JAUME PALLEROLSDIRECTOR IP-CONSULTANTS

ECONOMISTA I DIPLOMAT PER L’IESE

El que compra vol aconseguir el preu més baix possible

Els ingredients més importants són el compromís i la voluntat

Hi ha una major aproximació a les necessitats de la companyia

Trobar el partneradequat pot no ser una tasca fàcil

FRANCESC TORRALBA ROSELLÓ, CÀTEDRA ETHOS DE LA UNIVERSITAT

RAMON LLULL

Competència i competitivitat

Amb massa freqüència es con-fonen els termes de compe-tència i de competitivitat. La competència és la lluita per la millora personal, el treball esforçat per excel·lir en el propi terreny professional, per això exigeix formació i capaci-tat d’autocrítica. La competiti-vitat és, en canvi, la lluita pel mercat, és la capacitat d’obrir-se un espai en ell i de mante-nir-s’hi al llarg del temps. La competitivitat és essencial en una economia de mercat, però solament s’és competi-tiu si es cerca la competència. La més difícil de les lluites no és la lluita contra els altres, sinó la batalla personal per superar els propis límits. Les organitzacions intel·ligents no solament es preocupen per ser competitives en el mercat, sinó per estimular els seus col·laboradors a excel·lir en la seva feina, a lluitar contra els seus propis límits. Aquesta és, al capdavall, la millor manera de ser competitiu, perquè no depèn dels altres, sinó d’un mateix.

Solament s’és competitiu si es cerca la competència

1er a Espanya i Amèrica Llatina

2on a Mèxic3er al món

Nova seu social de Gas Natural a Barcelona.

Líders del sector del gas a Espanya i a l’Amèrica Llatina, segon operador de generació elèctrica a

Mèxic i tercera companyia del món per volum de gas transportat. Després de 165 anys acomplint els

reptes que ens hem assenyalat, podem dir que ens continua agradant el futur que veiem. Un futur

ple de compromís empresarial i de milions de clients arreu del món, als quals continuar portant

el benestar, sempre amb el màxim respecte i sensibilitat pel medi ambient. www.gasnatural.com

Davant d’aquest resultat, el més pràctic és tenir el podi a casa.

Decàleg / EMPRESA 21NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

La crisi ha de ser rebatuda en el si de les organitzacions amb estratègies financeres i de màr-queting que facin despuntar el seu producte dels altres, ja que el pitjor dels errors que es pot cometre en temps de cri-si és seguir fent el mateix. En aquest sentit, una bona forma d’aportar valor al nostre nego-ci és mitjançant innovació en TI, adaptant els processos a la nova situació. El capital d’in-formació, com el capital humà, té valor només en el context de l’estratègia, i ha d’ajudar-nos a distingir-nos de la nostra com-petència. Aquí el valor de les TI es maximitza mitjançant la implementació de programari a mida que ens permeti acomo-dar-nos en un ‘vehicle’ que es mou amb major rapidesa, ver-satilitat i consum que dels nos-tres competidors. És per això que l’elecció d’un proveïdor de TI està implícita en l’adopció d’una bona estratègia. Amb l’elecció d’un partner especia-litzat, es garantirà la tornada de la inversió contribuint al desen-volupament de l’organització.

Innovar en temps de crisi

DAVID TEIXIDÓ, DIRECTOR GENERAL DE PASIONA

LLUÍS PARDODIRECTOR DE SAGE SP CATALUNYA

MÀRQUETING TECNOLOGIA

Els dos elements clau

No és que la tecnologia, per ella mateixa, hagi d’ajudar les em-preses a sortir de la crisi però el que sí que farà serà proporci-onar una informació molt valu-osa sobre com afrontar-la de la millor manera possible. Aprofi-tar aquestes èpoques delicades per a depurar el sistema de ges-tió i el model de negoci és quel-com necessari per encarar una situació que es reproduirà de manera cíclica al llarg de la vida de les empreses. L’empresa que disposi d’una millor informació, i al menor cost, és la que esta-rà millor preparada per afron-tar els períodes de crisi i això s’aconsegueix amb eines que facilitin la informació neces-sària per a optimitzar la gestió del treball, dels recursos, dels clients,...Ara bé, l’ús d’aquestes eines (ERP, CMR, productes de SOA) requereix d’un aprenen-tatge i d’un canvi en la nostra forma de fer les coses; és un canvi d’estratègia. En períodes de crisi sobreviu aquell qui és més competitiu i innovador i això passa, necessàriament, per invertir en formació.

FRANCESC BOIXADERPROFESSOR TITULAR DE L’ESCOLA UNIVER-

SITÀRIA D’INFORMÀTICA “TOMÀS CERDÀ”

INNOVACIÓ E-LEARNING

JOSEP LOZANO DIRECTOR DE AEFOL.COM

Contra la crisi, formació

Estem vivint moments apas-sionants de canvis=crisis. La crisis econòmica global és un toc d’alerta. Un bon sistema de formació que fomenti el canvi i adaptació del treballador als nous temps ha d’estar impulsat per la iniciativa privada o públi-ca, però sempre amb un con-trol de qualitat i supervisió de l’Estat. Només un 10% dels di-ners que els governs d’Europa i USA s’han gastat en aquesta crisi, serien suficients per im-partir una excel·lent formació on line per a milions de perso-nes. Fa molt bé la Conselleria de Treball en promoure cam-panyes per impulsar la forma-ció contínua, però segurament també podrien pensar nous canvis en el nostre sistema formatiu: impulsar l’e-learning, exportar formació, invertir en I+D+i en formació+TiC, donar suport a la campanya: “eBCNing, Barcelona capital mundial del e-learning”. Veiem aquesta crisis con una magnífi-ca oportunitat de canvi global en la formació, perquè amb més formació menys crisi.

FACTURACIÓ

Una factura electrònica és un document amb el mateix con-tingut que la factura tradicional però representada en format di-gital, el que permet avantatges com l’agilitat en els tràmits. A més, gaudeix d’unes condici-ons de seguretat que la versió en paper mai tindrà. En aquests temps de crisis, no podem per-dre de vista els seus beneficis. Tindrem importants estalvis de costos i la reducció d’errors en les sol·licituds de compra i en l’emissió de factures. Per això, és clau aspirar a incorporar la facturació electrònica en els negocis per millorar la compe-titivitat. Els sectors beneficiats per la incorporació de la fac-turació electrònica són molts. No obstant, per poder usar-la a ple rendiment és necessari la implantació d’un programari. El principal obstacle no és el cost que comporta sinó el canvi de mentalitat que es necessita per deixar d’utilitzar el paper. L’ar-ribada de la factura electrònica comporta sobretot un canvi de xip per part de tots els departa-ments d’una organització.

La factura electrònica

MARCEL GALLISOCI DIRECTOR D’ACTICOM

Tot canvia cada cop més ràpid

Tot canvia cada cop més ràpid i el comportament del consumi-dor no n’és una excepció, només cal un click. Malcom Gladwey, sociòleg i escriptor nordameri-cà, definia aquest click en el seu llibre The tipping point. Aquest punt d’inflexió, normalment desitjat per totes les empreses que confien vendre el seu pro-ducte amb el mínim esforç, es produeix en el moment en què la comunicació de la seva ofer-ta acaba per escapar-se del seu control, tot arribant a generar una gran resposta dels consu-midors. Així s’expliquen fenò-mens que han arribat a assolir caire global, com els relacionats amb Apple i els seus productes, que molts de nosaltres conei-xem tot i que ens resulta difícil recordar quan hem vist la seva darrera publicitat. Per facilitar l’epidèmia cal haver identificat abans els diferents ‘connectors’ (líders d’opinió), els quals han de poder donar bones referènci-es i que, com no podia ser d’una altra manera, disposen d’Inter-net, canal que multiplica la seva capacitat de comunicació.

Per facilitar l’epidèmia cal haver identificat els ‘connectors’

En períodes de crisi sobreviu el qui és competitiu i innovador

El pitjor error en temps de crisi és seguir fent el mateix

Es podrien pensar nous canvis com impulsar l’e-learning

Permet notables avantatges com l’agilitat en els tràmits

22 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008EMPRESA / Empresa centenària

El símbol de la guardiolaEntre les entitats financeres, Caixa Sabadell va ser pionera, a finals de la dècada dels setanta, en transformar els seus símbols en una imatge corporativa. Avui en dia, el logotip està format pel símbol de la guardiola, que queda representada per l’espai buit que deixen dues lletres “s”,inicial de Sabadell, encarades l’una amb l’altra.

Procés expansiuDesprés de la crisi de la dècada que va del 1975 al 1985, Sabadell va experimentar una important recuperació i transformació que es va traduir amb l’impuls de canvis dins l’entitat. Calia

Caixa Sabadell: 150 anys d’una institució financera i social

MÒNICA VILLANUEVA

Cent cinquanta anys han passat des que Pere Turull i Sallent, el fundador de Caixa Sabadell, va iniciar el projecte de crear una caixa d’estalvi per fomentar l’estalvi, la previsió social, i evitar l ’exclusió f inancera. Conèixer tres segles tan diferents, ha fet viure a l’entitat situacions ben diverses: la revolució industrial especialment important a Sabadell, el convuls segle XX i aquest segle XXI marcat per una època de reptes.

L’arribada de la Guerra CivilTal i com explica Salvador Soley, president de Caixa Sabadell, “als anys 20 la ciutat vivia esplendor comercial i cultura que es reflexava en l’augment d’impositors, sent un moment de confiança i progrés”. Però l’arribada de la guerra va interrompre la normalitat del país: “els homes van ser mobilitzats i les tasques administratives van ser assumides per personal femení”. Magrat el conflicte, la instució solament va tancar la seva activitat durant vuit

dies. A la postguerra, tot i les precarietats, l’economia local de Sabadell es dinamitzà però “mancaven estructures, habitatge, atenció sanitària i educació”, narra Soley.

La tasca de l’obra socialAl llarg de la història, les caixes han cobert tot sovint “necessitats que no podien ser ateses per l’administració públ ica” , comenta Jordi Mestre, director general de l’entitat que es mostra convençut que “si aquest model ha funcionat i ha estat positiu per a la societat durant un segle i mig, cal mantenir-lo”. En aquest sentit, Caixa Sabadell porta anys destinant més d’un 20% dels beneficis a l’Obra Social: des de la creació d’escoles i clíniques infantils, a construir pisos socials, impulsar polígons industrials, o fomentar l’educació i la cultura amb la creació d’una b ib l io teca popular. “No tenim l’obligació, però sí el compromís de revertir any rere any un par important dels beneficis a la societat”, conclou Mestre.

Caixa Sabadell, durant el seu segle i mig d’història ha hagut d’adaptar-se a les necessitats i dificultats de cada moment. Sent avui la caixa més antiga de Catalunya i la segona d’Espanya mira al futur amb il·lusió però també amb responsabilitat cap a la societat. L’obra social realitzada per l’entitat ha estat una de les claus en el desenvolupament i progrés del Vallès Occidental.

CAIXA SABADELL

Acte d’inauguració (1924) de la seu de Caixa Sabadell amb la presència d’Alfons XIII. / CEDIDA

superar una situació crítica viscuda a l’inici del període, al mateix temps que adaptar-se a les innovacions tecnològiques i donar resposta al creixement del negoci. En un primer moment van prefer ir consol idar-se a Catalunya, i esperar al 2007, per sortir fora de la comunitat autònoma. “La nostra filosofia ha estat sempre créixer al costat dels nostres clients i dels seus projectes. Per tant era lògic que féssim el pas”, explica Salvador Soley, president de Caixa Sabadell

que defineix el creixement de l’entitat com “prudent, rendible i sostenible”.

L’entitat en xifresA dia d’avui, Caixa Sabadell compta amb un total de 373 oficines, de les quals 13 estan a Madrid, sis a València i una a Andalusia. Tot i néixer amb voluntat d’oferir servei als particulars, des de fa 10 anys l’entitat també s’ha centrat amb portar a terme els negocis de les empreses. Més de 1.800 persones treballen a Caixa Sabadell, de les quals un 54% són dones.

“Si el model d’obra social ha funcionat durant 150 anys, cal mantenir-lo”

“El creixement de l’entitat és prudent, rendible i sostenible”

Façana principal de l’edifici modernista, seu central de Caixa Sabadell. / CEDIDA

Biblioteca a l’edifici de l’Obra Social de Caixa Sabadell. Fotografia presa l’any 1928. / CEDIDA

Entrevista / FINANCES 23NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

“Creditservices es centra en productes que no ofereix la banca tradicional”

ENTREVISTA A JAVIER LÓPEZ PÉREZ, PRESIDENT DE CREDITSERVICESFinances

BEGOÑA GIMÉNEZ

Com neix Creditservices?Ens vam fixar que als EEUU o Anglaterra hi havia una activi-tat que funcionava molt bé, la d’assessor financer. Si a Espa-nya teníem corredors d’asse-gurances, enteníem que la de corredor de bancs també podia ser una activitat interessant per fer negoci.

S’entenia el plantejament?L’inici va ser molt complicat. L’activitat no estava regulada, així que no ens podíem esta-blir com a corredors de bancs. Per altra banda, la llei obliga els agents a treballar en exclu-siva amb una sola entitat finan-cera. Ens vam establir com a corredors d’assegurances, que era el més legal que es podia fer. En una primera fase, vam signar amb els bancs acords majoritàriament verbals, hi treballàvem d’una manera ofi-ciosa.

Quin és el seu principal client?Volíem cobrir tot tipus de cli-ents: des d’empreses a parti-culars, des de clients vip fins a solucionar embargaments a persones amb problemes eco-nòmics.

I ho fan?Aquí la gent està acostumada que quan vol un crèdit, va al seu banc de sempre, encara que nosaltres tinguem un acord amb un interès més baix. Certament, el client que més ve a les nostres oficines és el considerat no prime o no conforming, aquell a qui la seva entitat li ha denegat el servei. I sense voler-lo, ens vam espe-cialitzar en aquests; són autò-noms, immigrants, persones amb certes dificultats... Tenim acords amb una sèrie d’enti-tats on els paràmetres són una mica més flexibles.

Com ho aconsegueixen? Tenim acords amb bancs

estrangers que tenen un criteri molt més ampli pel que fa a la concessió de préstecs i hipote-ques. I a ells els interessa per poder operar a Espanya.

Què són hipoteques escom-braria?Una hipoteca subprime és risc màxim a preu màxim: sense demanar avals s’atorgava una hipoteca del 120% del valor de la vivenda amb un interès del 12-16% anual. Per norma, la gent paga casa seva; però clar, amb el crash immobiliari que ha hagut, les cases que valien 10, s’han pagat per 12 i ara la casa en val 7; la gent veu que és molt més gran el deute que té amb el banc que el valor de la vivenda. A Espanya, quan signem una hipoteca, respo-nem amb tots els nostres bens, presents i futurs. Als EEUU no: allà et deixen els diners contra la casa i només respons amb la casa. Amb la qual cosa, què perd la gent? Si no pot pagar, torna la casa al banc. Per això tenen el gran problema que ara mateix tenen.

A Espanya s’han signat hipoteques escombraria?No, al nostre país, els mateixos bancs que sí que feien subpri-mes fora, han entrat a Espa-nya amb uns criteris de risc diferents, sabent que també el client respon de moltes més coses. Nosaltres aconseguim donar hipoteques considera-des no conforming, amb una mica més de risc, però no sub-primes.

Com els ha agafat la crisi?Hem anat creixent en volum d’oficines i hem anat invertint segons els beneficis que teníem, sense deutes. Hi ha empreses del nostre sector que es troben en suspensió de pagaments perquè s’han endeutat massa.

Però han aturat l’expansió internacional...Sí, però perquè vam cometre l’error de signar un acord amb una gran multinacional nord-americana per fer l’expansió conjuntament. Però finalment aquesta empresa va decidir anar pel seu compte. Ara és

quan comencem, sense aquest grup, la nostra expansió inter-nacional. Tenim ja paga i senyal al Marroc, i obrirem a Croàcia, Bulgària, Romania i Polònia on ens hem de reunir amb el grup d’inversors; estarem a Mèxic i a Puerto Rico, i a Brasil estem a punt de tancar l’acord. Amb representants de Perú, Xile i tota la zona de Guatemala en parlem pròximament. En 5 anys hem d’obrir oficines en 10 països.

Per què aquests països?Perquè són països emergents. Les grans potències estan en crisi. El més important per a un banc és treballar en un país on la vivenda creix.

Des de Creditservices, com es viu la crisi?Tot és molt més complicat que abans. Molts dels nostres clients eren immigrants. Ara, els immigrants que es queden sense feina, l’Estat els vol capitalitzar l’atur i que tornin al seu país d’origen. I els bancs, tot i que no es pot dir obertament, no volen signar amb immigrants, perquè no saben què passarà amb aques-tes hipoteques. Amb la qual cosa, les nostres oficines que es dedicaven quasi en exclu-siva als immigrants, ho tenen més difícil.

Javier López Pérez va crear Creditservices l’any 1998. / DAVID FERNÁNDEZ

No hi ha res millor que saber aprofitar els moments de crisi per enfortir el negoci. Aquesta sembla ser la filosofia de Javier López Pérez, fundador i president de Creditservices, la xarxa de franquícies d’assessoria financera que va revolucionar el panorama espanyol a finals dels 90 i que es reinventa segons la demanda del mercat: dels immigrants i morosos han passat a donar servei al cap de família que no arriba a fi de mes. I és que, com explica Javier López Pérez, una crisi és un problema per algú i una oportunitat per un altre.

“La crisi és un bon moment per aprendre i fer acords”

Com l’afrontarà, la crisi?Hem de buscar un nou perfil de client. El nostre negoci ara s’ha de centrar en productes que no ofereixi la banca tradicional, que està restringint el crèdit i rebutja clients als quals abans els hauria concedit un préstec. Aquests són els nostres nous clients: persones víctimes de la crisi actual, gent normal amb les despeses típiques del dia a dia però que no arriba a fi de mes amb el sou que té. Els nostres bancs estrangers fan moltes coses que la banca espa-nyola no en fa; hem de saber quines són i aprofitar-lo. El franquiciat que fa una recerca activa de nous clients està molt bé, n’hi ha qui fins i tot factura més que l’any passat. També hem detectat que el 80% de la nostra competència ha tancat, així que tenim més mercat.

Però tenen menys oficines...Sí, perquè abans alguns fran-quiciats obrien punts de venda i creaven la seva pròpia xarxa. Molts d’aquests punts de venda s’han hagut de tancar perquè estaven en zones on hi havia molta immigració. Així és que hem passat de 500 oficines a 300 que tenim actualment. Però estem convençuts que el 2010 tornarem a repuntar.

Ens fa un pronòstic del futur de l’economia?Tindrem un 2009 molt com-plicat i els preus de la vivenda encara baixaran una mica. Però no tot és dolent, estem en un bon moment per comprar i llogar. Com diuen el xinesos, una crisi és un problema per algú i una oportunitat per un altre.

I del futur del seu negoci?Haurem d’estar més actius, amb la ment més oberta. La crisi és un bon moment per imaginar i renovar-se. És un moment per aprendre i fer acords amb altres empreses.

“A Espanya no s’han signat hipoteques escombraria”

“El 80% de la nostra competènciaha tancat”

24 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008FINANCES / Anàlisi de valors

ton per discutir una reforma de l’ordre financer global. Consi-derada per molts com l’última bala per evitar una repetició de la Gran Depressió, la cimera re-corda la conferència de Bretton Woods de 1944, quan 44 països van establir, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, les ins-titucions i el sistema monetari que ara s’han vist amenaçats.14 mesos després de l’inici de la crisi subprime, la duració

ha promès 360.000 milions; i Espanya, 100.000 milions per avalar els deutes, més una in-jecció de fins a 50.000 milions per comprar actius de bancs. El Regne Unit, amb el seu primer ministre, Gordon Brown, consi-derat el nou guru de les finan-ces mundials, ha compromès 37.000 milions de lliures per se-mi nacionalitzar tres dels seus bancs principals. Austràlia i No-va Zelanda han abandonat la se-va postura purista pel que fa a garantir els dipòsits i el Banc de Japó ha injectat 45.500 milions de dòlars al sistema bancari.Ja sigui comprant accions dels bancs, l’aval dels préstecs o la garantia dels dipòsits, les po-tències mundials s’han endeu-tat per salvar el sistema i tot apunta que només és el princi-pi. Xavier Teixidó, de Renta 4, és optimista: “Europa ha anat orquestrada amb mesures ben dirigides i, amb temps, el siste-ma tornarà a la normalitat. Els mercats han caigut entre un 50 i un 60% i la recessió difícilment podrà evitar-se, però tot apunta a que la crisis no es traslladarà a l’economia real”.El G-20 (G-7, Unió Europea, Rússia, Xina, Índia i nou naci-ons emergents més) es reuniran el 15 de novembre a Washing-

El món recupera Keynes per evitar la segona Gran Depressió

VALORSDEL MES

6.0684.808,69

DAX

1,471,32

12.115,037.621,92

1.661,331.302,12

NASDAQ

3.139,832.515,24

EUROSTOXX 50

OCTUBRE NO MILLORAEls plans de rescat, el d’EEUU i l’im-pulsat per la Unió Europea, comen-çaven a restaurar la confiança a les borses mundials quan la nacionalit-zació de les pensions argentines ha fet tremolar novament els parquets.

MESURES PER SALVAR LA CRISI

-21,62%

23 Setembre29 Octubre

LAIA JARDÍ

La vella paradoxa keynessiana que hi ha moments en què els governs han d’actuar per salvar el capitalisme d’ell mateix ha tornat a posar-se de moda. De la mateixa manera que els anys noranta, finlandesos i suecs van nacionalitzar els seus bancs per tornar-los a privatitzar uns anys després, governs de tots els co-lors polítics s’han llançat a in-tervenir per evitar que la crisis s’encomani a l’economia real. La justificació és la mateixa –els costos de no intervenir sortirien més cars-, però el rescat ha asso-lit aquest cop una escala global.Octubre serà recordat per una

“Ara tots som keynesians”, va pronunciar Richard Nixon el 1971. La cèlebre frase donaria pas a la revolta liderada per Margaret Thatcher i Ronald Reagan contra l’ortodòxia econòmica que havia imperat des dels anys trenta, quan John Maynard Keynes va aportar la base teòrica per posar fi a la Gran Depressió. Tres dècades després, la major crisis financera des del crac del 29 ha ressuscitat les teories econòmiques del segle XX entre els temors a una profunda recessió.

DÒLAR / EURO

-19,89%

NIKKEI

-37,08% -20,75%

explosió de dramàtiques inter-vencions, en un intent dels go-verns d’abordar els dos punts febles dels bancs: la solvència i la liquiditat. Les primeres temp-tatives per estabilitzar el siste-ma van donar pas a la pitjor set-mana borsària que es recorda: Londres, Tòquio i Madrid van caure més d’un 9% en un sol dia, la major davallada de la histò-ria de l’Ibex, que va tancar amb 8.997,7 punts. El temor que la resposta hagi arribat massa tard s’ha apoderat dels inversors, tot i que la posterior cadena d’actu-acions intervencionistes ha cal-mat una mica els mercats.El 14 d’octubre, el govern dels Estats Units, un dels països que històricament més ha evitat la paraula nacionalització, va anunciar una injecció als bancs de 250.000 milions de dòlars, acompanyada d’una garantia dels préstecs interbancaris. El pla és una còpia de les mesures aprovades a Europa i dissenya-des pel Regne Unit: el 13 d’oc-tubre els líders de la zona euro van fer públic un pla de rescat de més de dos bilions d’euros. L’aixeta s’ha obert per restablir la confiança, sobretot a partir dels avals a la banca: Alema-nya ha aprovat una dotació de 500.000 milions d’euros; França

CACDOW JONESÍBEX

La propera cimera econòmica delG-20 recorda la conferència de Bretton Woodsde 1944

23 SET 29 OCT

Les potències mundials estan intervenint per evitar que la crisi s’encomani a l’economia real

de l’episodi encara és la gran incògnita. L’últim informe del Fons Monetari Internacional apunta a una possible recupe-ració a finals del 2009, sempre que les mesures adoptades pels governs aconsegueixin retornar la confiança als mercats. Del contrari i si a sobre la crisi con-tagia els mercats emergents, es podria acabar parlant de la pri-mera depressió mundial en dè-cades.

-10,20

Els governs han comprat crèdits dolents als bancs per salvar el sistema.

ENTITAT DATA ESTAT ACTUAL

Fannie Mae 07/09/2008 NacionalitzatFreddie Mac 07/09/2008 Nacionalitzat

Lehman Brothers 15/09/2008 Col·lapse

Merrill Lynch 15/09/2008 Absorbit per Bank of America

AIG 16/09/2008 Semi nacionalitzatHBOS 17/09/2008 Absorbit pel Lloyds

WaMu 25/09/2008 En bancarrota i comprat per JPMorgan Chase

Fortis 28/09/2008 NacionalitzatBradford & Bingley 29/09/2008 Nacionalitzat

Wachovia 29/09/2008 Absorbit per Wells FargoGlitnir 29/09/2008 Nacionalitzat

Hypo Real Estate 06/10/2008 Rescatat pel govern alemany

RBS 13/10/2008 Semi-nacionalitzatLloyds TSB 13/10/2008 Semi-nacionalitzat

BANCS AFECTATS PER LA CRISI DES DE SETEMBRE

8009,898235,098460,298685,508910,709135,909361,109586,309811,50

10036,7010261,9010487,1010712,3010937,5011162,7011387,90

8451,198630,658810,118989,579169,049348,509527,969707,429886,89

10066,3510245,8110425,2710604,7410784,2010963,6611143,12

3067,353140,413213,483286,553359,623432,693505,763578,833651,893724,963798,033871,103944,174017,244090,314163,37

23 SET 29 OCT 23 SET 29 OCT

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / FINANCES 25

cuperació econòmica a l’ho-ritzó i amb les economies europees a punt d’entrar en recessió (les que encara no ho han fet), tot apunta que els guanyadors de la crisi econò-mica estaran de celebració durant un bon temps.

31 establiments a Catalunya i Andorra, va tancar el 2007 amb una facturació de 60 mi-lions d’euros, 9,5 milions més que l’any anterior.La gent no ha renunciat en-cara a consumir, però sí s’ha resignat a comprar més barat. Segons un recent informe de la consultora TNS, el volum de facturació dels outlets ha crescut un 1,14% a Espanya durant el primer semestre de 2008, un increment modest però important en un moment en què tot negoci que acon-segueixi no perdre diners ja es pot considerar afortunat. Amb les marques blanques dels supermercats l’evolució és semblant. El fet que per-metin estalviar fins un 37% del cistell de la compra expli-ca els resultats de l’estudi de la consultora IRI, que revela com la demanda d’aquest ti-

Els guanyadors de la crisi

ELS FAST-FOOD, COBRADORS DE DEUTES I OUTLETS ESTAN FENT L’AGOST

MILLORES A LA XARXA ELÈCTRICARed Eléctrica d’España invertirà 225 milions d’eu-ros a Barcelona i 616 milions a tot Catalunya fins el 2012 per millorar la xarxa de subministrament d’alta tensió. Els nous projectes a la capital catalana estan encaminats a evitar una apagada com la que el juliol del 2007 va deixar 300.000 usuaris sense electricitat.

IBERIAIberia ha protagonitzat una històrica escalada del 50% durant la segona meitat del mes. El motiu? L’acord de fusió amb British Airways no no-més podria avançar-se, sinó que està a punt de tancar-se amb una equa-ció de bescanvi molt favorable per a l’espanyola: una acció de la britàni-ca per cada 1,2 d’Iberia. La crisi econòmica ha beneficiat Iberia, que ha aprofitat la caiguda borsària de British per arribar fins el 10% del capital. El percentatge és considerable tenint en compte que la mida de la brità-nica duplica la de l’espanyola.

LAIA JARDÍ

Empreses que es declaren en fallida, nacionalització de bancs i caiguda dels preus dels pisos, acompanyada del comiat als crèdits. L’actual si-tuació econòmica és un mal-son per a la majoria de les empreses: el preu del petro-li continua alt, els aliments són cars i els consumidors es veuen obligats a gastar cada cop més en el que necessiten i menys en el que realment volen. Ara que els bancs han optat per tancar l’aixeta dels prés-tecs, la despesa també s’ha aturat en una economia basa-da en el consum on, quan els ciutadans s’estrenyen el cin-turó, gairebé tothom en pa-teix les conseqüències. Acos-tumats a obrir el diari per llegir quin és l’últim negoci, immobiliària o banc víctima de la crisi, la pregunta és: al-gú hi està guanyant?En un context d’escasetat de diners, són dos els tipus d’empreses que podrien treu-re’n profit. Una, les que es de-diquen a perseguir morosos. Si tenim en compte que els procediments monitoris –els derivats de l’impagament de factures de fins els 30.000 eu-ros– van augmentar un 36%

durant el primer semestre a la ciutat de Barcelona, o que durant els primers sis mesos de l’any les demandes per im-pagament presentades als jut-jats de primera instància de la ciutat van augmentar en un 126%, s’entén perquè empre-ses com El cobrador del Frac estan nedant en guanys i in-crementant el seu negoci a un ritme del 50%.I dos, les empreses que pro-porcionen serveis o produc-tes més barats. Les cadenes de menjar ràpid o per em-portar són unes de les més agraïdes a la desaccelera-ció econòmica. Les pizzeri-es, establiments d’entrepans o amanides i hamburgueseri-es estan prosperant a marxes forçades a costa dels restau-rants. Un recent informe de Pricewaterhouse Coopers re-vela que els fast-foods estan incrementant les seves ven-des per sobre del 5%. Burger King assegura que els seus in-gressos durant juliol i agost van créixer un 5,7% a Espa-nya en comparació amb el mateix període de 2007, men-tre les arques daurades de McDonalds seguiran amb els seus projectes d’expansió: 70 restaurants més a Espa-nya d’aquí al 2010. Viena, amb

VUELING ENTRA EN GUANYSLa companyia catalana ha guanyat 14,7 milions d’euros fins el setembre, en comparació amb les pèrdues de 32,3 milions del mateix període del 2007. Un augment dels in-gressos del 32% i un ampli ajust han fet possible que la firma, en procés de fusió amb Clickair, aconseguís el seu primer resultat positiu a l’acumulat de tres trimestres.

Les marques blanquespermetenestalviar fins un 37% del cistell de la compra

INVERTIR MENYS PER SEGUIR CREIXENTEls beneficis d’Iberdrola fins el setembre han cres-cut més que s’esperava: un 53,8%, fins els 2.481 milions d’euros. No obstant, la major elèctrica d’Espanya ha deixat clar que podria reduir les se-ves inversions fins el 2010 en uns 2.000 milions d’euros a l’any per fer front a la crisi creditícia.

pus de producte va créixer un 18,8% durant els cinc primers mesos de l’any. Cadenes de supermercats com Dia, Mer-cadona o Lidl estan guanyant quota de mercat a establi-ments més cars com Capra-bo o Alcampo, que han caigut del 2,7 al 2,4% i del 4,3 al 4,1%, respectivament.En un context en què quedar-se a casa s’ha convertit en la nova tendència dels caps de setmana, no sorprèn que la indústria del vídeojoc a Es-panya creixés un 50% el 2007 i obtingués unes vendes de 1.454 milions d’euros, segons les dades d’aDeSe. La crisi també ha despertat l’optimis-me a Hollywood, que recorda amb esperança les files cre-ades a l’entrada de les sales de cine després del crac de 1929.Sense indicis encara d’una re-

Augmenta el nombre de clients dels restaurants de menjar ràpid. / ARXIU

Les demandes per impagament han augmentat un 126% a Barcelonadurant els últims 6 mesos

El consumidor destina menys pressupost a l’oci i als articles cars i busca alternatives més econòmiques. Aquests produtes troben el filó a la crisi.

1 OCTUBRE 22 OCTUBRE1,25

1,33

1,41

1,49

1,57

1,65

1,73

1,81

1,90

26 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008FINANCES / Banca i Assegurances

País Basc. Aquesta última és on el procés està més avançat i ja s’especula amb un nom propi: Gure Kutxa, la Nostra Caixa, en euskera. Seria el resultat de l’ens que sorgís de la unió de la Kutxa i la BBK, una fusió recolzada pel PNB però que desperta recels entre el PSE i el PP.A Andalusia, el president de la Junta, Manuel Chaves, ha trobat l’excusa perfecta per dur a terme el seu programa electoral i recuperar el seu anhelat projecte d’unir en una única caixa les cinc que operen a la regió. Segons els seus pronòstics, els primers passos podrien tenir lloc la propera primavera, un cop es consolidi l’estructura de

Les caixes podríen fer “fusions virtuals”, de comptes però no d’òrgans. / ARXIU

Les fusions poden començar abans del que es pensa

NOTÍCIES DEL MES

El Govern de Castella i Lleó planteja fusionar les seves sis entitats d’estalvi

LA INTEGRACIÓ PODRIA REDUIR A LA MEITAT LES 45 CAIXES ACTUALS ABANS DEL 2011

Llum verda a la fusió de caixesDe 80 a 45 en només trenta anys. Els processos d’integració de caixes d’estalvi han estat una constant a la història financera d’Espanya. Ara, la crisi econòmica global ha tornat a posar sobre la taula les velles temptatives de fusió d’entitats. L’increment de la morositat i la necessitat de neutralitzar el descens dels beneficis ha portat al propi Banc d’Espanya i al govern central a fer una crida per configurar un nou mapa financer.

LAIA JARDÍ

“Les fusions es produiran per una reestructuració del sector i no com a conseqüència de la crisi”. El governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, és conscient que en temps de turbulències, fusió i alarmisme van de la mà. No obstant això, ha escollit el mes més afectat per la crisi per donar el tret de sortida a un procés d’integració que podria reduir a la meitat el nombre d’entitats d’estalvi. Si bé és cert que Espanya compta amb un sistema financer solvent i sòlid, la crisi global ha reobert el debat de les fusions, que podrien començar abans que es pensa i perllongar-se entre sis mesos i tres anys.Ja sigui per les turbulències o per les recents recomanacions de Zapatero, Solbes i el Banc Central, les caixes de gairebé mitja desena de comunitats han començat a donar els primers passos per propiciar fusions o “fusions virtuals”, és a dir, unificar els comptes però no els òrgans. Aquesta última variant, que ha rebut el vist i plau de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA) és la

que s’ha plantejat el Govern de Castella i Lleó per a les seves sis entitats, que mantindrien la identitat i l’àmbit territorial, però compartirien activitats. La fórmula, que funcionaria com un holding, no convenç el PSOE. El vicepresident de Caja España, el socialista Francisco León, proposa com a alternativa fusionar l’entitat amb Cajastur, Caja Cantabria i les gallegues Caixa Galicia i Caixa Nova, una idea que crearia la primera fusió entre entitats de diferents comunitats però que no ha entusiasmat els

interessats. La proposta no és desgavellada perquè es tracta de caixes amb un volum de negoci similar, però donaria lloc a pugnes entre governs autonòmics per assumir la seva supervisió legal, mantenir la seu i el consell d’administració.

Processos obertsJuntament amb Castella i Lleó, són tres més les comunitats que mantenen oberts processos d’integració de les seves caixes: Extremadura, on s’ha creat una comissió per estudiar el futur de les entitats, Andalusia i el

Cajasol, entitat sorgida de la integració de El Monte i Caja San Fernando. En el cas català, no es planteja, de moment, donar aquest pas, tot i que La Caixa no s’ha lliu-rat dels rumors inevitables un cop iniciat el ball de fusions: es diu que podria quedar-se amb Caja Castilla-La Mancha. Xavier Teixidó, de Renta 4, no descarta que s’acabin plante-jant fusions catalanes, “però seria en una segona fase”. “De rumors en moments compli-cats n’hi ha molts, però és cert que podríem veure processos d’integració en els pròxims mesos i anys”.L’atomitzat sector de les caixes, molt exposat a l’activitat immobiliària, tem que un moviment d’integració en aquest moment pugui ser interpretat com un senyal de debilitat de l’entitat absorbida. El Banc d’Espanya recomana esperar mig any abans de posar res sobre la taula. Tard o d’hora, el que no nega gairebé ningú és que les concentracions aniran a més: ja no és impensable que el mapa financer pugui quedar reduït a una vintena d’entitats d’estalvi abans del 2011.

BANC SABADELL GUANYA UN 26% MÉS FINS SETEMBRELa venda del 50% del seu grup assegurador Zurich ha contribuït als guanys de l’entitat catalana, que ha obtingut un benefici net atribuït fins setembre de 762,18 milions d’euros, un 26,1% més que durant el mateix període de l’any anterior. Els guanys sense tenir en compte els extraordinaris també augmentarien, però menys: un 3,8%. Els dipòsits de clients de Banc Sabadell han crescut un 23,1% de gener a setembre, fins els 38.193 milions.

ARGENTINA NACIONALITZA ELSFONS PRIVATS DE PENSIONSEl govern d’Argentina ha anunciat la nacionalització del sistema privat de pensions del país, mitjançant el traspàs dels deu fons de pensió privats, amb actius que sumen uns 30.000 milions de dòlars, al Fons de Garantia de la Seguretat Social. La mesura ha activat les sospites que l’executiu vulgui fer-se càrrec d’aquests fons per injectar diners a les pobres arques públiques. Buenos Aires

justifica el pla per les fortes pèrdues, del 20%, a les carteres com a conseqüència de la volatilitat dels mercats.

EL SANTANDER SE’NVA DE COMPRES ALS EUAEl Santander prefereix el remei a la malaltia i realitzarà unes provisions de 1.200 milions de dòlars per frenar la possible morositat de la seva última adquisició, el nord americà Sovereign. L’entitat ha anunciat que comprarà el 75,65% que encara no tenia del tercer banc de Bòston mitjançant una operació de canvi d’accions valorada en 1.900 milions de dòlars. El banc confia que la compra repercutirà positivament en el seu benefici per acció a partir del 2011.

LES FALLIDES NACIONALSARRIBEN A EUROPAIslàndia s’ha convertit en la primera gran víctima europea de la crisi financera en reconèixer que es troba a dos passos de la bancarrota nacional. El país, que s’ha vist obligat a nacionalitzar els bancs més

importants del país –Landsbanki, Glitnir i Kaupthing–, no és l’únic que ha demanat ajuda al Fons Monetari Internacional (FMI).Hongria ha demanat prestats fins a 5.000 milions d’euros al Fons i Bèlgica podria necessitar ajuda, després dels milionaris rescats dels bancs Dexia i Fortis.

HOLANDA SURT AL RESCAT D’INGEl govern holandès ha injectat 10.000 milions d’euros al banc ING per mantenir els seus ratis de solvència. L’entitat, el cinquè banc de dipòsits a Espanya –amb 1,7 milions de clients i uns 15.000 milions en estalvis– es va convertir en el segon gran banc europeu, darrera del suís UBS, en obtenir el recolzament del seu govern després de les mesures de rescat pactades per la UE. L’estat holandès no tindrà dret a vot a la junta d’accionistes però nomenarà dos consellers amb dret a veto.

ELS GUANYS DE BANESTOAUGMENTEN UN 12% El banc presidit per Ana Patricia Botín

va inaugurar la temporada de resultats a Espanya a contracorrent de la conjuntura del mercat. El Banesto va registrar un increment dels seus guanys del 12% durant els nou primers mesos de l’any, fins els 653,9 milions. La morositat va situar-se al 1,17%, amb una cobertura del 144,1%. Els resultats de l’entitat, que va registrar un augment de tots els seus marges per sobre el 10%, són millors que s’esperaven.

EL REGNE UNIT, A LES PORTESDE LA RECESSIÓL’economia britànica s’ha estancat més ràpid que no s’esperava després de caure un 0,5% durant el tercer trimestre de l’any, el primer creixement en negatiu des de 1992. El temor que el Regne Unit s’encamini cap a una profunda recessió ha augmentat per l’aturada del consum i la inversió. El primer ministre britànic, Gordon Brown, ja va admetre que el país està entrant en recessió, que quedarà confirmada si el PIB del quart trimestre també registra un retrocés.

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL L’expert / INTERNACIONAL 27

White, defensava una llibertat-desregulació dels moviments internacionals de capitals. D’al-tra banda, el representat britànic, el famós John Maynard Keynes, que de facto actuava en nom de les economies europees –una barreja de Brown i Sarkozy– era conscient que si es volia pre-servar un marge de sobirania nacional, no només per motius ideològics, sinó per mantenir un model social que correspongués a les voluntats democràtiques de les ciutadanies, calia limitar i regular els fluxos financers internacionals. Les propostes de regulacions financeres interna-cionals no són, doncs, propostes conjunturals vinculades a ver-sions recents de la taxa Tobin o semblants, ni de retorn a tics intervencionistes, sinó de recu-perar les assenyades propostes de Keynes (de fet, va ser el seu rival White qui va ser acusat d’esquerranisme i fins i tot de comunisme... viure per veure!)

Crisi + conflicte = ordre global?

Efectivament, els canvis en la configuració del món des de finals del segle XIX –incloent el relleu del Regne Unit pels Estats Units al lideratge mundial així com el pes creixent d’econo-mies que anomenaríem emer-gents, amb més pes econòmic que polític, com Rússia i Alema-nya– no s’havien pogut traduir a les primeres dècades del segle XX en un veritable ordre inter-nacional. El fracàs de la Societat de Nacions creada pel Tractat de Versalles (1919) i les insen-sates clàusules econòmiques, denunciades al seu moment per Keynes, que va arribar a dimitir com a membre de la delegació britànica negociadora del Trac-tat, van agreujar els desordres. La humanitat, com sovint els nens i els adults, van necessitar un traumàtic impacte per reacci-onar, en termes d’una depressió sense precedents i el conflicte bèl·lic més gran de la de histò-ria per finalment articular unes regles mínimes que reflectien els canvis econòmics i els militars.

Un nou Bretton Woods?Aquests dies són moltes les refe-rències a la necessitat d’un nou Bretton Woods (en el moment de redactar aquest text amb aquestes paraules –en anglès– hi havia més d’1,5 milions d’en-trades a Google) que retorni l’efectivitat a un marc institu-cional que ha quedat obsolet, bàsicament per no reflectir les noves realitats globals. El deto-nant d’una gran crisi ja el tenim: com mostra la figura, el nombre de països implicats en situaci-ons de tensions financeres ha arribat a un màxim històric. I la seva gravetat ja només resisteix la comparació amb la iniciada amb el crack de 1929. Però sem-blaria que manca –afortunada-ment– el conflicte paral·lel al de 1939-1945. O no: el mateix dia d’octubre de 2008, en el qual les economies europees assumien els principis del premier britànic Gordon Brown i acceptaven que una part substancial de les inter-vencions al sistema financer havien de tenir lloc per la banda de la seva recapitalització –i no només d’injeccions de liquiditat o de compra d’actius tòxics– un article publicat al Washington

Post amb la cobertura de l’influ-ent Peterson Institut for Inter-national Economics tenia un títol explícit: La propera guerra mundial?: podria ser financera.Un dels seus autors era el pro-fessor Simon Johnson, fins uns dies abans cap de recerca i conseller econòmic del Fons Monetari Internacional. Aquests símils conflictuals són habituals en els exconsellers econòmics de l’FMI, ja que l’antecessor de Simon, Raghuram Rajan, es va acomiadar del càrrec parlant de la nova versió del great game o la pugna, primer silenciosa i des-prés militar, entre les economies avançades de finals del segle XIX i les llavors emergents per assolir l’accés i el control dels subministraments de matèries primeres. Avui en dia, el poten-cial financer de les economies emergents és una eina (o arma?) de primer ordre en la reconfigu-ració del poder econòmic i polí-tic global, i és prou coneguda la cursa en termes d’influència inversora i política a Àfrica i Amèrica Llatina entre les noves potències asiàtiques i els compo-nents del G-7.

Regulacions financeres internacionalsRetornant als debats més estric-tament econòmics, és oportú recordar que les dimensions financeres internacionals ja van tenir un lloc destacat als debats sobre l’arquitectura de Bretton Woods. El representant dels Estats Units, Harry Dexter

Després d’una gran depressió als anys 1930 i una (segona) Guerra Mundial, va ser possible articular un ordre eco-nòmic i polític internacional amb les institucions de Bretton Woods i Nacions Unides. Podrem després de la gran crisi iniciada el 2007 i els conflictes geoestratègics posar en marxa finalment un veritable ordre global, econòmic i polític al final d’aquesta primera dècada del segle XXI?

UN NOU ORDRE GLOBAL, ECONÒMIC I POLÍTIC

per un funcionament equilibrat entre economia i democràcia del sistema internacional.

Per descomptat que entre el Bret-ton Woods de 1944 i els acords que es volen discutir, a partir de novembre de 2008, han passat moltes coses. Probablement no bastarien les intervencions d’extrema urgència d’aquestes darreres setmanes, sinó que cal-dria afegir com a mínim un com-promís de polítiques expansives amb components de veritat pro-ductius –amb un paper protago-nista del teixit empresarial de mitjana i petita empresa– i unes regles de veritat a l’alçada d’una economia global. I pel que fa a les regles a aplicar al vessant financer, cal anar més enllà de propostes de transparència o fiscalitat dels moviments inter-nacionals. Probablement un senyal de credibilitat de l’abast de les propostes de reforma serà el realisme en treure conseqüèn-cies de la famosa globalització financera i plantejar mecanis-mes per a la supranacionalit-zació de la fiscalitat dels rendi-ments dels capitals. Pot semblar una consideració allunyada de la realpolitik, però durant les darreres setmanes hem vist com s’assumien amb normalitat hete-rodòxies molt més impensables fa un any.

Cal retornar l’efectivitat a un marc institucional que ha quedat obsolet per no reflectir les noves realitats globals

JOAN TUGORES QUES,CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT

DE BARCELONA

Internacional

Font: FMI, World Economic Outlook, octubre 2008, cap. 4

PAÏSOS AMB TENSIONS FINANCERES (1980-2008)Col·lapse dels antics bons del Nikkei

Fallida del mercat d’estocs

Crisi dels bancs escandinaus

Col·lapseLTCM

CrisiERM

100

80

60

40

20

1980 85 90 95 2000 05 08

28 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008INTERNACIONAL / El mapa del món

País 2006 2007 2008 2009

Albània 5,45 6,00 6,12 6,27Alemanya 2,98 2,51 1,85 0,00Algèria 2,00 4,60 4,86 4,53Aràbia Saudita 3,03 3,52 5,85 4,30Argentina 8,47 8,65 6,50 3,60Austràlia 2,74 4,17 2,49 2,24Àustria 3,37 3,07 2,04 0,76Bèlgica 2,93 2,85 1,41 0,17Brasil 3,75 5,42 5,23 3,50Bulgària 6,32 6,16 6,25 4,25Canadà 3,11 2,71 0,72 1,17Croàcia 4,76 5,55 3,78 3,73Dinamarca 3,90 1,66 1,01 0,45Egipte 6,84 7,09 7,23 6,00Eslovènia 5,72 6,07 4,26 3,65Espanya 3,89 3,66 1,38 -0,25Estats Units 2,78 2,03 1,57 0,06Etiòpia 11,56 11,43 8,42 6,52Finlàndia 4,85 4,52 2,50 1,62França 2,17 2,17 0,84 0,15Holanda 3,38 3,46 2,27 1,05Hong Kong 7,02 6,37 4,09 3,47Hongria 3,94 1,31 1,90 2,30Índia 9,82 9,34 7,93 6,94Irlanda 5,71 6,03 -1,79 -0,58Islàndia 4,43 4,86 0,30 -3,09Israel 5,18 5,37 4,32 2,78Itàlia 1,84 1,46 -0,06 -0,24Japó 2,42 2,08 0,69 0,47Luxemburg 6,12 4,48 2,28 1,78Malta 3,15 3,71 2,77 2,30Marroc 7,80 2,70 6,50 5,50Mèxic 4,91 3,20 2,05 1,80Noruega 2,53 3,66 2,49 1,21Nova Zelanda 1,94 3,22 0,65 1,48Paquistan 6,92 6,38 5,80 3,50Polònia 6,23 6,65 5,24 3,76Portugal 1,37 1,91 0,60 0,10Regne Unit 2,84 3,03 0,99 -0,13Afganistan 8,18 11,49 7,48 8,32República Eslovaca 8,54 10,37 7,37 5,61República d’Iran 5,85 6,39 5,51 5,03República Txeca 6,79 6,57 4,03 3,35Romania 7,86 6,04 8,60 4,80Rússia 7,40 8,10 7,00 5,50Singapur 8,17 7,72 3,62 3,45Sri Lanka 7,67 6,79 6,10 5,09Sudàfrica 5,39 5,12 3,83 3,31Suècia 4,09 2,73 1,20 1,40Suïssa 3,38 3,33 1,74 0,69Tuníssia 5,52 6,31 5,50 5,00Turquia 6,89 4,62 3,50 3,00Xile 4,34 5,10 4,46 3,80Xina 11,60 11,90 9,74 9,25

Desacceleració mundia

3

4

5

6

7

8

9

Món global Estats Units Zona Euro

CREIXEMENT 2006-2009

2006 2007 2008 2009

El mapa del món / INTERNACIONAL 29NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

El Fons Monetari Internacional ha hagut de revisar les pre-visions que havia fet fa mig any i ara augura un escenari molt diferent per l’any que ve. L’economia mundial tindrà un creixement del 3%, gairebé 1 punt menys que enguany i s’aguantarà, bàsicament, gràcies al creixement impara-ble de la Xina –sí, novament la Xina- que tornarà a tenir un ritme superior al 9%. També les economies llatinoamerica-nes i els països àrabs, gràcies sobretot al petroli, mantin-dran un bon ritme. L’any que ve, el creixement dels Estats Units serà nul i els experts no acaben de trobar la fórmula per reactivar l’eco-nomia i tornar la confiança, sobretot en el sistema bancari.

A Europa, la desacceleració serà notable, i també hi haurà decreixement, si comptem que el creixement serà de 2 dècimes i la inflació, en canvi, pot estar al voltant dels 2 punts. Pel que fa als països europeus, els qui han crescut més els últims anys són els que patiran una pitjor batacada. I aquí hi trobem Espanya. Segons l’FMI, al 2009 l’economia espanyola decreixerà un quart de punt, perquè ha estat molt concentrada en el sector constructor, que és el que pateix més l’estrangulament del finançament a crèdit. De fet, els països que tindran una desacceleració l’any que ve són tots de la Unió Europea. Catalunya també recularà una dècima.

al10% o més

6%-10%

3%-6%

0%-3%

menys de 0%

sense dades

PREVISIONS PER AL 2009

Previsions a la baixa

30 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008INTERNACIONAL / Conjuntura

NÚRIA CABRERA

El Partit Conservador del primer ministre Stephen Harper ha estat el guanyador de les eleccions legislati-ves anticipades cele-brades al Canadà. Tot i això, els conservadors han de tornar a formar un govern minoritari, ja que no han aconse-guit els 155 escons que necessitaven per tenir majoria absoluta. Els comicis, els primers que celebra un Estat membre del G-7 des de l’inici de la greu crisi financera mundial, han estat marcats per una elevada abstenció.Els conservadors han aconseguit renovar la confiança de l’electorat del Canadà, en la cele-bració de les eleccions generals anticipades. El conservador Step-hen Harper va agrair el suport rebut en uns comicis que ha inter-pretat com un mandat reforçat. Harper va dir, després de conèixer els resultats, que accepten

humilment el repte de dirigir el país, el qual sortirà reforçat econò-micament de la crisi, segons va pronosticar.

Govern en minoriaTot i reforçar la seva posició, Harper haurà de continuar governant en minoria. La forma-ció conservadora ha obtingut millors resul-tats que en la darrera legislatura, 143 dipu-tats, però s’han quedat

a dotze escons de la majoria absoluta. Els resultats al Quebec, on s’han imposat els independentistes del Bloc Quebequès, han estat determinants per aquest resultat final. I és que durant les últi-mes setmanes de cam-panya Harper va fer una sèrie de controvertides declaracions i anuncis que van acabar d’en-fonsar el seu suport popular en aquesta pro-

víncia, on precisament els conservadors espe-raven guanyar votants.El pr imer ministre canadenc va dissoldre el Parlament el mes passat i va avançar les eleccions un any, en un intent de reforçar la seva precària majo-ria. Així doncs, l’intent d’aprofitar la seva bona posició a les enquestes per aconseguir la majo-ria parlamentària no li ha sortit bé a Harper, que el 2006 va tren-car l’hegemonia de 13 anys del Partit Liberal. El seu líder, Stephan Dion, el gran perdedor de la nit electoral, va reconèixer la derrota i es va comprometre a col·laborar amb l’exe-cutiu per afrontar la crisi econòmica global.Els comicis s’han de-senvolupat amb una abstenció rècord. Poc més del 58% del cens va acudir a les urnes. Cal tenir en compte, però, que es tracta del tercer escrutini en quatre anys.

Els conservadors no obtenen la majoria absoluta al CanadàL’abstenció arriba a xifres rècord en uns comicis que s’han celebrat de forma anticipada.

ELECCIONS AL CANADÀ InternacionalL’AIE RETALLA LA PREVISIÓ DE DEMANDA MUNDIAL DE PETROLI PER A 2008 I 2009 PER LA CRISI ECONÒMICAL’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha tornat a revisar a la baixa la seva previsió de demanda mun-dial de petroli per a 2008 i 2009 davant la retallada en les previsions de creixement econòmic anunciades pel Fons Monetari Internacional (FMI), fins a 86,5 mi-lions de barrils diaris el 2008 i 87,2 el proper any. Enconcret, l’agència pertanyent a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va reduir en 240.000 barrils diaris l’estimació per a 2008 i en 440.000 barrils diaris la de 2009. D’aquesta manera, el creixement de la demanda mundial de petroli el 2008 serà només d’un 0,5% respecte a 2007, el seu menor increment en 15 anys.

EL REGNE UNIT VOL LIMITAR LA IMMIGRACIÓ PER FRENAR L’ATUR El Govern del Regne Unit planeja limitar l’entrada d’im-migrants per plantar cara a l’augment de l’atur derivat de la crisi econòmica, segons afirma al diari The Times el secretari d’Estat d’Immigració, Phil Woolas. En una entrevista amb el rotatiu, Woolas, que va assumir el càrrec el 4 d’octubre, assegura que vol veure una re-ducció significativa del nombre d’immigrants que vé-nen al país. Actualment, el Regne Unit està engegant un sistema de control de la immigració basat en punts, similar a l’australià, en el qual se selecciona en funció d’estrictes criteris els immigrants extracomunitaris que poden venir al país.

ES TROBEN A CUBA IMPORTANTS RESERVES PETROLERES SIMILARS A LES DELS ESTATS UNITS

La companyia espanyola Repsol, juntament amb altres empreses, ha fet unes prospeccions a Cuba que con-firmen que a l’illa hi ha bosses de petroli. N’hi podria haver per a 20.000 milions de barrils, una xifra només lleugerament per sota de les reserves de cru que es calcula que tenen els Estats Units. Està previst que les prospeccions s’iniciïn el 2009, però almenys fins al 2012 aquest petroli no arribaria al mercat. Si es confirma la importància d’aquest jaciment, Cuba entrarà al club dels països productors de petroli, situant-se per davant d’Algèria o Noruega. Actualment, Cuba produeix 60.000 barrils diaris de petroli i 20.000 més de gas que cobrei-xen el 50% de les necessitats energètiques del país.

CONTINUÏTAT AL GOVERN D’AZERBAIDJANEl president d’Azerbaidjan, Ilham Alíev, governarà cinc anys més aquest país ric en petroli després de renovar el seu mandat en unes eleccions boicoteja-des per l’oposició, però validades per observadors internacionals de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). Alíev, que va aconse-guir mantenir relacions cordials tant amb Washington com amb Moscou, a més de Teheran, va obtenir el 88,64% dels vots, segons dades oficials correspo-nents al 96,8% dels sufragis escrutats, segons va in-formar el president de la Comissió Electoral Central, Mazair Panájov.

NOTÍCIES DEL MES

Síria i Líban decideixen establir relacions diplomàtiques Tots dos països acorden reprendre la comunicació després de més de 60 anys sense con-tactes de caire polític.

PER PRIMERA VEGADA DES DE LA INDEPENDÈNCIA

NÚRIA CABRERA

El president de Síria, Bashar al Assad, ha publicat un decret per establir relacions diplo-màtiques amb el Líban, per primera vegada des que ambdós països acon-seguissin la independèn-cia, l’any 1940. El minis-tre d’Afers exteriors del Líban, Fawzi Sallouj, va declarar sobre aquesta mesura per debatre el mecanisme necessari per a l’establiment de llaços amb el seu homòleg siri,

Walid al Moualem. A més, Síria espera assolir un intercanvi d’ambaixadors abans de finals d’any. Els països occidentals, i més concretament França, antiga metròpoli, han estat els principals enco-ratjadors d’aquest tractat, i esperen que doni certa estabilitat a la zona.El decret, que formalitza les decisions preses de forma conjunta amb el Líban el passat 13 d’agost quan el president libanès Michel Suleiman va visi-

tar Damasc, va ser recol-zat per França durant mesos. El Govern de Damasc també ha sofert la pressió d’Occident, per a prendre mesures com el reconeixement de la sobi-rania del Líban i la pròpia obertura de relacions diplomàtiques, ja que els països més desenvolupats esperen que s’assoleixi estabilitat a la zona.

La difícil política libanesaDurant gairebé tres dèca-

des, la política libanesa va estar controlada per Síria, fins que aquesta es va retirar del país el 2005, després de l’as-sassinat de l’exprimer ministre Ragik al Hariri. Síria es va establir al Líban el 1976, un any després que comencés la Guerra Civil, i després del final del conflicte, l’any 1990, es va quedar al país com a força de dissuasió, en una deci-sió consensuada amb la Lliga Àrab.

Stephen Harper és el primer ministre de Canadà. /ARXIU

32 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008INTERNACIONAL / Sobre el terreny

Finlàndia, oberta a la inversió estrangera Amb un mercat de cinc milions de consumidors, el país nòrdic és una de les economies més sòlides del seu entorn, ja que concentra un important nombre d’interessos estrangers en diferents sectors industrials, des de l’energètic fins el farmacèutic.

NÚRIA CABRERA

Al llarg dels darrers anys, l’eco-nomia finlandesa ha viscut un període de creixement econò-mic sostingut que ha permès una reducció significativa de la taxa d’atur del país. Com a economia petita i molt oberta cap a l’exterior, Finlàndia s’ha beneficiat, en gran mesura, d’una conjuntura exterior in-ternacional favorable. Això ha proporcionat a les seves em-preses exportadores l’oportu-nitat d’obrir nous mercats fora de la Unió Europea i de conso-lidar els existents en els països socis. A llarg termini, el repte eco-nòmic principal és com enca-rar el desafiament que planteja l’envelliment de la població i la seva probable disminució en termes totals. Malgrat que ja comencen a establir-se un con-junt de prioritats de política econòmica en aquest sentit per implantar les bases adequades per tractar el problema, és molt probable que aquesta qüestió se situï en el centre dels debats polítics i econòmics finlande-sos del futur.

Oportunitats de negociLa Xarxa d’Oficines Econòmi-ques i Comercials d’Espanya a l’Exterior (ICEX) ofereix, a grans trets, la informació so-bre les possibilitats d’inversió a Finlàndia. De fet, les relacions econòmiques entre Finlàndia

i Espanya es desenvolupen de forma plenament satisfactòria. Els intercanvis comercials entre tots dos països s’han incremen-tat al llarg dels quatre últims anys dins d’un context favora-ble per a ambdues economies. Es preveu que els intercanvis s’intensifiquin els propers anys.S’ha de tenir en compte que el mercat finlandès està format per cinc milions de persones aproximadament, amb un ele-vat poder adquisitiu. En termes quantitatius, a la regió d’Hèl-sinki es concentren la major part dels consumidors finlan-desos i, en conseqüència, el nu-cli de les activitats comercials i de prestació de serveis. En el marc del grup de paï-sos nòrdics, Finlàndia és el se-gon país amb el major nombre d’habitants després de Suècia (al voltant de nou milions d’ha-bitants) i per davant de Norue-ga (al voltant de quatre milions d’habitants) i Islàndia. La seva situació de proximitat als paï-sos bàltics, membres de la Unió Europea, reforça la seva impor-tància econòmica a la regió. Els sectors econòmics més di-nàmics de Finlàndia són la in-dústria de la fusta, els metalls, l’enginyeria, les telecomunica-cions i les indústries de l’elec-trònica. Excepte la fusta i alguns minerals, Finlàndia de-pèn de les importacions per te-nir matèries primeres, energia, i alguns components per als pro-ductes manufacturats. A causa

del clima, el desenvolupament agrícola es limita a l’autosufici-ència en productes bàsics. Els sectors tradicionals d’ex-portació espanyola a Finlàndia com els automòbils i els pro-ductes d’alimentació elaborats i no elaborats continuen ab-sorbint importacions significa-tives procedents de l’exterior. D’altra banda, els sectors in-dustrials tecnològics segueixen demandant equips que oferei-xin prestacions estandarditza-des equiparables a les ofertes pels productes de qualitat mit-ja presents en els mercats inter-nacionals del ram i el preu del qual d’adquisició sigui competi-tiu. Finalment, sectors d’inten-sitat tecnològica elevada com el farmacèutic o el biotecnològic ofereixen bones oportunitats d’exportació a Finlàndia.Pel que fa als sectors d’interès estratègic per al Govern finlan-

dès, l’energètic sembla el més ben situat per absorbir un aug-ment considerable d’inversió pública i privada mitjançant la planificació que s’està portant a terme de l’expansió de la capa-citat de generació i distribució energètica del país. En aquest sentit, la possibilitat de parti-cipar en empreses finlandeses del sector és una bona oportu-nitat d’inversió i cal que sigui considerada amb deteniment.

El sector exterior, en xifresLa participació de l’exporta-ció de béns al PIB finlandès és molt destacada, i va arribar, el 2006, al 44,5%. Segons els ser-veis de Duanes de Finlàndia, el mateix any, les exportaci-ons van arribar als 74.404 mi-

La proximitat de Finlàndia als països bàltics reforça la seva importància econòmica a la regió

lions d’euros. Les principals exportacions per sectors van ser les següents: equipament elèctric i òptic (24,7%), pol-pa, paper i productes del pa-per (16,1%), metalls bàsics i productes metàl·lics fabricats (14,4%), maquinària i equipa-ment (11,8%), equipament de transport (7,5%) i productes químics i afins (10,4%). El 2006, la importació va representar el 39,3% del PIB finlandès i va su-posar 65.683 milions d’euros. La distribució de les principals importacions finlandeses va ser d’equipament elèctric i òptic (19,9%), productes procedents de la mineria (14,6%), metalls bàsics i productes metàl·lics fa-bricats (10,7%), equipament de transport (10,5%) i productes químics i afins (10,4%).

POSICIÓ ESTRATÈGICA DINS DEL MERCAT NÒRDIC

Excepte la fusta, el país depèn de les importacions de matèria primera i energia

Població: 5,2 milionsSuperfície: 338.000 km2

Capital: HèlsinkiSistema polític: República Inflació: 2,5% (2007), 3,7% (estimació 2008)Creixement del PIB: 4,3% (2007), 2,8% (estimació 2008)Principals destinacions de les exportacions: Alemanya (11,3%), Suècia (10,5%), Rússia (10,1%), Regne Unit (6,5%), Estats Units 6,5%) i Holanda (5,1%).

DADES GENERALS

Fonts: The CIA World Fact, The Economist.

Finlàndia és el segon país nòrdic més poblat, després de Suècia. / ARXIU

Agenda de la internacionalitzacióOberts a l’estranger / INTERNACIONAL 33NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

3 de novembre

L’IVA en el comerç

internacional: Intrastat

La delegació de la Cambra de Comerç del Garraf, situada a Vilanova i la Geltrú, organitza aquest acte de promoció per a persones que treballen en l’àmbit del comerç internacio-nal en empreses i que necessi-ten desenvolupar tasques rela-cionades amb les compres i vendes internacionals i conèi-xer el funcionament de l’IVA. La formació que s’ofereix va destinada a tenir uns bons coneixements de les obligaci-ons contractuals i fiscals del comerç internacional, tant en les compravendes comunità-ries com amb tercers països.

Del 5 al 20 de novembre

Estratègia i iniciativa

emprenedora

Sessió d’informació organit-zada per IESE Business School Barcelona, sota el marc de IESE Programa Enfocados, i dirigida a empresaris. Aquest curs, que es desenvoluparà en quatre sessions, té per objectiu elaborar un diagnòstic de les capacitats de direcció en inno-vació de cada empresa com a punt de partida d’un programa de transformació, i identificar aquells aspectes clau en els quals s’ha d’intervenir per fer l’empresa més innovadora.

Del 8 al 15 de novembre

Business Bridge

Barcelona – Xina

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Bar-celona i l’Ajuntament de Barce-lona organitzen conjuntament

un Pont Empresarial (Business Brigde) a la Xina. D’aquesta manera, es visitaran les ciu-tats de Xangai, Shenzhen i Guanzhou. Aquest nou pont persegueix continuar la labor de projecció internacional de Barcelona, de les seves insti-tucions i, sobretot, del seu tei-xit empresarial. Aquests ponts estan enfocats a donar el màxim d’eines als participants per assolir un triple objectiu: analit-zar les oportunitats, tendències econòmiques i factors competi-tius de la província de Xangai i Guandong, compartir experièn-cies i ajudar a la internacionalit-zació de les empreses.

12 de novembre

XI Jornada EUROECOM

El Palau de la Música de Barcelona acull aquesta tro-bada amb la finalitat d’analit-zar l’actualitat sobre Internet i els nous canals interactius i debatre els factors d’èxit en la planificació d’estratègies de màrqueting digital. L’acte es dirigeix a tots aquells empre-saris que veuen Internet com a eina clau en l’estratègia de màrqueting i internacionalit-zació de les seves empreses i organitzacions.

Del 17 al 23 de novembre

Missió Comercial Directa

als EUA

El Departament Internacio-nal de PIMEC organitza una missió comercial directa als Estats Units de caràcter mul-tisectorial, que tindrà lloc a San Francisco. Aquesta missió està inclosa al Pla d’internaci-onalització de la PIME cata-lana. Es prepararà una agenda individualitzada de contactes empresarials per a les empre-ses que així ho sol·licitin, sota els criteris comercials especi-ficats per elles.

19 de novembre

Com vendre online a

l’exterior

Des de la Cambra de Comerç de Girona es realitza aquest seminari. Amb la base d’un pla estratègic, s’analitzarà com ha de ser el web d’una empresa exportadora per vendre on-line a d’altres països, orienta-ció al mercat, així com quines són les millors accions de pro-moció, i tot des d’un punt de vista comercial i pràctic, no tecnològic.

Del 20 al 27 de novembre

El comerç exterior en 50

documents

La Cambra de Comerç de Barcelona a Badalona porta a terme aquest cicle de formació per oferir al participant una idea clara de tots els fluxos docu-mentals a l’exportació/impor-tació d’una mercaderia, tenint en compte l’ús i les funcions de cadascun dels agents que inter-venen en l’operació respecte del document i, a més, les obligaci-ons de l’exportador i l’importa-dor en funció del terme comer-cial pactat. El cicle està dirigit a gerents de pimes exportado-res; directors comercials i d’ex-

portació; personal dels depar-taments d’exportació, tant comercials com administratius i, en general, qualsevol professi-onal interessat en el domini de la mecànica documental d’im-portació-exportació.

Del 26 al 27 de novembre

Com fer negocis amb

Rússia

Per tal d’analitzar les carac-terístiques més importants de Rússia des de diferents punts de vista i amb l’objec-tiu d’establir noves relacions comercials, des de la Cambra Comerç de Reus s’organitza aquesta sessió formativa. Està dirigida a responsables dels departaments de màrqueting i comerç internacional de l’em-presa, i a totes aquelles perso-nes que realitzen aquestes fun-cions en un departament simi-lar. També, a professionals que vulguin ampliar els seus coneixements en aquesta matèria.

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ

La moda catalana torna

a París en el marc de la

setmana dels creadors

E l showroom de moda ca ta lana – la in ic ia t iva

d’internacionalització de la moda a París impulsada per la Secretaria de Comerç i Turisme del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa– torna a la capital francesa en el marc de la Setmana dels Creadors. Els dissenyadors catalans que han mostrat en aquesta ocasió les seves col·leccions durant el mes d’octubre a París han estat 10: Cecilia Sörensen, Lucía Blanco, Bambi by Laura, Txell Miras, Gentz Suarez, Gori de Palma, El Delgado Buil, Oscarleon, Zazo&Brull i Martín Lamothe.

La Caixa obrirà la seva

primera sucursal a Lisboa

La Caixa, principal accionista del Banc Portuguès d’Inversió (BPI), ha obtingut autoritza-ció del Banc de Portugal per obrir una sucursal a Lisboa, segons ha anunciat el banc central portuguès. La Caixa tenia dues oficines de repre-sentació, a Lisboa i Porto, però a partir d’ara podrà tenir una sucursal, fet que suposa que els seus clients podran fer dipòsits i retirar diners, entre d’altres operacions. Encara no està definida una data per a l’obertura, però està pre-vist que es produeixi el 2009. Aquesta decisió s’enquadra dins de l’estratègia d’interna-cionalització de l’entitat.

ESPECIAL: SECTOR ASSEGURADOR 35

L’ENTREVISTA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ons totalitzen 82.139 milions d’euros, un 1,8% menys que a la mateixa data del 2007. En canvi, els comptes dels par-tícips són ja 10.417.483, és a dir, n’hi ha un 3,6% més. Aquestes xifres, en el context actual, no poden ser qualifi-cades de negatives, sinó que es pot considerar que recu-llen part de la baixada de les cotitzacions dels actius, per tant, només suposen un impasse en el continu crei-xement del patrimoni dels fons de pensions espanyols.

Creu que la poca capacitat d’estalvi de les famílies catala-nes pot afectar a la contracta-ció d’assegurances?Si la renda disponible de les famílies catalanes es veu disminuïda per la inflació o per l’increment de l’atur, per exemple, el consum de pro-ductes financers en gene-ral en notarà la repercussió. Tanmateix, les assegurances mostren una alta resistèn-cia a la disminució en el seu consum, ja que estan vincu-lades a necessitats de pro-tecció davant situacions de contingència.

Durant el 2007, el 63% de treballadors autònoms tenien contractada una assegurança privada. Quina importància tenen aquests treballadors dins del sector?Els autònoms, per la singula-ritat de la seves condicions laborals, són uns grans usu-aris de productes assegura-dors. El principal producte que acostumen a subscriure és l’assegurança de baixa

CARLES CHACÓN

Segons dades d’UNESPA, tot i l’entorn de recessió, les asse-gurances de vida van créixer a mes de juny un 5’14% respecte al 2007. Creu que es mantindrà l’any que ve aquesta tendència a l’alça?El món inversor està, en aquest moments, molt con-dicionat per la desconfiança que s’ha estès en el sector financer. De totes maneres, aquesta desconfiança s’ha centrat més en les entitats de crèdit que en les enti-tats asseguradores. Un feno-men especialment significa-tiu a Europa, on de moment no s’ha produït cap impacte negatiu en el sector assegura-dor. Així, i tot i que les com-panyies asseguradores no són immunes a la crisi, estic con-vençut que el negoci de les empreses d’aquest segment creixerà enguany més que el conjunt del sector financer. Una mostra d’aquesta ten-dència és la taxa de creixe-ment del 6,3% experimentada pel sector a finals del tercer trimestre.

Els PIAS han augmentat un 197’26% en el mateix període. A què atribueix aquest elevat índex de contractacions?Els PIAS tenen una fiscalitat molt atractiva i que, com tot producte nou, presenta un potencial de creixement molt elevat en els seus estadis ini-cials. Al contrari d’altres pro-ductes, els PIAS són un pro-ducte líquid en tot moment, si bé el seu avantatge fis-cal es perd quan es rescata abans que transcorrin 10

“Si la renda de les famílies baixa, el consum de productes financers disminuirà”

El repte de mantenir el creixement

Especial sector assegurador

anys des de la seva contra-ctació. En l’actual context, aquesta liquiditat explica l’elevat creixement que està registrant.

Quins productes han notat més l’impacte de l’actual crisi?Un dels rams on l’impacte de la crisi és més significatiu és el de l’automòbil, que repre-senta el 40% del negoci de no vida i que registra una dava-llada del 0,9% en la recapta-ció de primes a finals del ter-cer trimestre. Això significa que s’ha passat dels 9.539 milions d’euros registrats en els primers nou mesos de

l’any 2007 als 9.452 milions del mateix període de l’ac-tual exercici.

Com ha afectat la caiguda del mercat immobiliari al sector assegurador?La caiguda del sector immo-biliari ha afectat alguns pro-ductes concrets. Així, per exemple, les assegurances de cobertura de mort, que estan molt vinculades a la conces-sió de crèdits hipotecaris, han disminuït un 1,3% durant el primer semestre de l’any.

Fa un any el subdirector general de plans i fons de pensions del govern central, Francisco de Blas, deia a MónEmpresarial que el patrimoni acumulat en els fons de pensi-ons seguiria creixent a un ritme aproximat del 13%. S’ha com-plert la previsió?Si consultem les darreres xifres disponibles, referents a 30 de juny del present exer-cici, tenim que els actius ges-tionats pel fons de pensi-

El patrimoni gestionaten PIAS era de 835 milionsa finals del primer semestre de 2008

laboral per atendre les despe-ses derivades d’aquesta situ-ació, ja que les prestacions públiques que reben, tot i les recents modificacions legisla-tives, solen ser insuficients. També contracten asseguran-ces de salut (que representen l’11% de les vendes d’aquest producte del sector), pòlis-ses multirisc pel comerç (en les quals bars i restaurants representen la meitat de les subscripcions i el 60% dels sinistres), plans de pensions i assegurances de vehicles. Ara també es comença a prendre consciència de la necessitat de cobrir el risc derivat de la responsabilitat civil.

Quines creu que són les principals traves per al futur creixement del sector?En primer lloc s’ha de reco-nèixer que la situació eco-nòmica i financera no és la més favorable per al desen-volupament del sector asse-gurador. En segon lloc, cal seguir treballant per consci-enciar la població espanyola de la necessitat de comple-mentar les prestacions públi-ques durant l’etapa de la vida no activa. En aquest sentit, totes les iniciatives legisla-tives que afavoreixin aquest procés seran benvingudes, como ho demostra l’èxit dels PIAS. Finalment, també s’ha de remarcar que l’excessiva competència que s’observa en alguns rams pot provocar que l’afany de determinades entitats per guanyar quota de mercat comporti, a la llarga, implicacions negatives en el seu resultat tècnic.

El sector assegurador a Catalunya ha experiment un creixement constant durant els darrers anys: l’exercici passat, per exemple, el consum d’assegurances per càpita era de 1.514 euros/any, un 30% més que a l’estat espanyol. Davant la crisi, però, el sector aguanta el tipus. Els professionals ho atribueixen a que ofereix un producte de necessitat de protecció davant de situacions de contingència.

FERRAN SICART, DIRECTOR GENERAL DE POLÍTICA FINANCERA I ASSEGURANCES DE LA GENERALITAT

Sicart espera que una vegada se superi la crisi el sector creixi encara més. / FOTO: CEDIDA

36 ESPECIAL: SECTOR ASSEGURADOR

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

L’INCREMENT DE LES ASSEGURANCES DE VIDA, QUE MOSTRA UN COMPORTAMENT POSITIU, CONTRASTA AMB EL DESCENS DE LES PÒLISSES D’AUTOMOCIÓ, QUE EVOLUCIONEN A LA BAIXA DEGUT AL RETROCÉS DEL SECTOR.El Sector

Les assegurances de vida aguanten el tipus i registren un increment del 10,9% internualEl volum de primes del sector assegurador en el ram de Vida va tancar el tercer trimestre de l’any amb un total acumulat de 19.536 milions d’euros, és a dir, un 10,9% més en el còmput interanual. Tot i així, els professionals del sector miren aquesta dada amb escepticisme i conviden a analitzar els matisos.

Evolució de les primes de vida Període gener-setembre - En milions d’euros

Font: ICEA

Evolució de les primes de No Vida Període gener-setembre - En milions d’euros

Font: ICEA

A. VÁZQUEZ

La crisi no ha passat factura encara al sec-tor assegurador. Això és, si més no, el que reflecteixen les dades d’ICEA, el principal subministrador de da-des de les assegurado-res espanyoles. Un cop tancat el tercer trimes-tre de 2008, el volum global de primes –Vida i No Vida– experimenta un ascens clar: 6,3%. Aquest increment és especialment favorable en el ram de Vida, on es registra una millora del 10,9%, fregant la barrera dels 20.000 mi-lions d’euros.

Cau l’assegurança d’automocióL’increment és positiu per a totes les bran-ques, amb l’excepció de l’automoció, on es registra per primer cop en molts anys un

creixement negatiu, concretament del -0,9%, amb un volum de pri-mes de 9.500 milions d’euros aproximada-ment. Aquest retrocés s’explica per la dava-llada que ha experimen-tat la matriculació de vehicles, i que proba-blement encara no ha recollit la magnitud real de la caiguda.Des d’una perspectiva històrica, l’evolució del creixement en el ram de Vida no hauria de ser

preocupant, si més no amb les dades a la mà. Tot i que l’any passat el creixement va arribar al 14,5%, en anys anteriors els percentatges ha-vien estat molt més mo-destos. L’any 2006, per exemple, l’increment amb prou feines va su-perar l’1%, al 2005 va ser del 5,2%, la meitat que ara.

InterpretacionsprudentsMalgrat tot, els pro-fessionals fan una lec-tura prudent d’aquestes dades. “Les primes de vida creixen, però cal veure com es fa”, afirma el president d’AVIVA, David Angulo, que afegeix: “pugen per elements exògens a l’assegurança com a tal i, en realitat, són de canvis de balanços, és a dir, es passa l’estalvi en uns productes a assegu-

rances de vida, la qual cosa no mostra la reali-tat de l’assegurança de vida”.Per la seva banda, el director general co-mercial d’Agrupació Mútua, Santiago Cas-telló, recorda que “tot i que el creixement en l’assegurança de vida individual sigui del 2,8%, és inferior a la in-teranual, quan normal-ment sempre ha estat per sobre de l’IPC. Cas-telló atribueix aquesta ralentització a dos fac-tors: “per una banda, la baixada de crèdits personals i hipotecaris ha provocat una dismi-nució en la demanda de productes de vida individual, i per altra, l’equiparació fiscal en-tre assegurances de vida i dipòsits finan-cers també ha afavorit l’augment d’inversió en productes financers en

L’increment és positiu per a totes les branques excepteautomoció,que enguany retrocedeixun 0,9%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 200810.000

15.000

20.000

15.000

20.000

25.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

detriment dels produc-tes de vida”.Tampoc a Caifor aca-ben de mostrar-se sa-tisfets. “L’evolució de les assegurances indi-viduals no ens permet estar satisfets, ja que aquesta taxa de creixe-ment, que es refereix a les provisions ma-temàtiques, demostra que els ingressos per primes, malgrat són un 10% superiors a les de l’any anterior, que-den molt compensats per les sortides i paga-ments de prestacions que es produeixen”.

Programes de reten-ció i fidelitzacióEn aquest sentit, Libo-rio Cuezva, conseller delegat d’UBK, opina que “per raó de la crisi, s’incrementarà la con-tractació d’assegurances de vida invidivuals i hi haurà una lleugera

paral i tzació en les col·lectives”.Xavier Martínez An-dreu, director de Caixa Manresa Inversió, as-senyala que “en èpo-ques d’incertesa econò-mica com aquesta, els clients adquireixen un sentiment més alt de protecció, per això s’ incrementa la de-manda d’assegurances de vida per cancel·lació de préstecs”. Martínez afegeix, no obstant, que “un cop exhaurit el pro-cés d’externalització, l’activitat de les as-segurances de vida col·lectiva ha vist re-duir molt significativa-ment la seva acceptació per part de les empre-ses”, i conclou que “ara el futur ens dóna una nova oportunitat per oferir programes de re-tenció i fidelització mit-jançant aquest tipus d’assegurances”.

ESPECIAL: SECTOR ASSEGURADOR 37

L’ENQUESTA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

GAIREBÉ 8 DE CADA 10 ENQUESTATS ES DECLARA OPTIMISTA TOT I RECONÈIXER QUE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL SECTORNO ÉS LA MILLOR. EN LA BRANCA DE ‘NO-VIDA’, MÉS DEL 70% TREU FERRO A LA DAVALLADA DE LES PÒLISSES DE COTXES.El Sector

Els professionals del sector s’inclinen per un prudent optimisme malgrat la crisiLa situació financera no és la millor i lògicament el sector pot patir-ho, però tot i així els enquestats es mostren moderadament optimistes. Aquesta és una de les conclusiones que s’extreuen de l’enquesta d’aquest mes, realitzada amb la col·laboració del Col·legide Mediadors d’Assegurances de Barcelona.

PIAS i PPA: Evolució del nombre d’assegurats Nombre total d’assegurats, a 30 de juny de 2008 - Els percentatges són interanuals

FONT: UNESPA

0

50000

100000

150000

200000

250000

PPAPIAS

197.188(+ 197,2%)

247.537(+ 34,5%)

PIAS i PPA: Volum de l’estalvi gestionat En milions d’euros, a 30 de juny de 2008 - Els percentatges són interanuals

FONT: UNESPA

0

300

600

900

1200

1500

PPAPIAS

835,7(+ 218%)

1.403,6(+ 89,9%)

1. Quina és la seva percepció global del sector en un entorn de recessió com l’actual?a. Bona (18%)

b. No és la millor, però sóc optimista (80%)

c. Sóc pessimista (2%)

18 80 2

2. Les dades d’UNESPA corresponents al primer semestre de 2008 ens mostren un lleuger increment per a l’assegurança de vida individual (+2,8%). Quina lectura fa d’aquesta dada?

a. Marca una tendència de creixement moderat a mig termini (46%)

b. Aquestes dades empitjoraran pròximament (22%)

c. És una dada bona que convida a l’optimisme (32%)

46 22 32

3. Quin dels següents canals de venda creu que guanyarà pes durant els propers anys? a) Les correduries (60%)

b) Agents comercials (exclusius/vinculats) (0%)

c) La pròpia entitat, de forma directa. (18%)

d) Altres (22%)

60 18 22

4. Quin dels següents factors li sembla més preocupant per al sector a curt termini?a) La crisi / situació econòmica actual (54%)

b) El desconeixement de determinats productes per part dels clients (7%)

c) La precarietat laboral, al marge de la crisi (11%)

d) Aspectes normatius / legals (28%)

54 7 11 28

5. Quin dels següents factors li sembla més preocupant per al sector a llarg termini?a) Els efectes de la crisi (30%)

b) La precarietat laboral (15%)

c) La manca d’una bona formació específica (37%)

d) La complexitat dels productes en un entorn canviant (18%)

30 15 37 18

6. Com qualificaria la formació dels professionals al sector?a) Prou bona (18%)

b) Millorable, però suficient (57%)

c) Dolenta, ha de millorar (25%)

18 57 25

7. Quina importància diria que té el coneixement d’idiomes en la seva professió?a) Irrellevant (14%)

b) Pràctic, però no imprescindible (39%)

c) Cada cop més important (29%)

d) Imprescindible (18%)

14 39 29 18

8. La contractació dels Plans Individuals d’Estalvi Sistemàtic (PIAs) va créixer un 220% interanual, segons dades d’ICEA. A què atribueix aquest èxit?

a) A la novetat del producte (7%)

b) Als seus avantatges fiscals (25%)

c) A l’impuls públic i privat d’aquests productes (14%)

d) És una suma dels tres factors alhora (54%)

7 25 14 54

9. Com afectarà al sector assegurador el descens en les vendes de vehicles?a) No afectarà de cap manera el sector (0%)

b) És un factor conjuntural que no ha d’afectar greument el sector a mig termini (71%)

b) Representarà un inconvenient seriós per a aquest segment d’assegurances (29%)

71 29

10. Com valora la confiança dels consumidors sobre les entitats asseguradores en aquest moment?a) És cada cop més gran (14%)

b) No ha millorat respecte a anys anteriors, però diria que és bona (64%)

b) Ha caigut, ara es confia menys en les entitats asseguradores (22%)

14 64 22

38 ESPECIAL: Sector assegurador / EL DAFO MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

FORTALESES

DEBILITATS

El sector assegurador exhibeix la seva solvència davant la incertesa generada al cercles financers de tot el món

Estalviar per al futur ha estat, sobretot als últims anys, una autèntica missió impossible per a la majoria de famílies catalanes i espanyoles. Si bé és cert que les compres de pisos i cases es van disparar i que, en conseqüència, la riquesa patrimonial es va multiplicar, l’actual situació financera convida a reflexionar sobre la riquesa real de les famílies. Aquest càlcul és especialment cru si tenim en compte que l’atur creix, el preu de l’habi-tatge baixa i, sobretot, hi ha moltes persones ‘enganxades’ en una hipoteca pont, a l’es-pera d’aconseguir un compra-dor en l’últim moment.Així les coses, la impossibili-tat d’estalviar de cara al futur -i també a despeses no previs-tes- s’ha convertit en un factor preocupant. Ja fa tres anys, la Fundació de Caixes d’Estalvi (Funcas) afirmava que l’estalvi brut disponible de les llars

espanyoles era del 7,4%, però advertia que aquest estalvi era insuficient per fer front a l’elevat nivell d’endeutament a què s’estaven sotmetent. “Les famílies no només no tenen capacitat de finançament, sinó que necessiten finançament”, explicava ja al 2005 el director de Funcas, Victorio Valle. Tant és així que, en el període 1995-2005, la taxa d’estalvi de les famílies va caure un 45%.

Lleu millora... conseqüència de la crisiL’escassetat de l’estalvi arriba, a més, en un període en què es qüestiona el futur real del sis-tema públic de pensions. I, tot i que oficialment aquesta pos-sibilitat ni tan sols es planteja, el cert és que la baixa natali-tat del país i una esperança de vida més alta dificulten les coses. Però no tot és negatiu en el panorama financer de les

llars. Paradoxalment, la crisi ha produït un efecte contrari: en el segon trimestre de 2008, la taxa d’estalvi es va situar en el 14% de la renda disponible, una taxa que no s’assolia des de l’any 2003. Així ho reflectia el darrer informe de la Comp-tabilitat Nacional Trimestral d’Espanya, difós per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) fa tot just unes setmanes. La nota explicativa de l’INE ho argumentava de la següent manera: “la crisi econòmica i la por als seus efectes ha fet que els ciutadans incrementin la seva taxa d’estalvi”.Aquesta taxa del 14% repre-senta 2,7 punts més que en el mateix període de l’any 2007.Així doncs, aquesta debilitat pot acabar convertint-se en una poderosa oportunitat per al sector, sempre que la situa-ció financera no ens sorpren-gui amb nous daltabaixos com els dels darrers mesos.

La manca d’estalvi de les famílies corre el risc de convertir-se en un problema estructural de cara al futur

La por a l’atur i la crisi en general ha fet repuntar la taxa d’estalvi. / FOTO: ARXIU

Baixen les assegurances lligades a hipoteques, però pugen els PPA i els PIAS / FOTO: ARXIU

Fa unes setmanes, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, pro-clamava orgullós la situació de solvència que pot exhibir el sistema financer espanyol. “Aquí no se’ns ha enfosat ni La Caixa, ni el BBVA, ni el San-tander”, afirmava el president.Més enllà de les valoracions polítiques que mereixin aques-tes paraules a uns i altres, el cert és que el sistema financer espanyol ha demostrat prou solvència com per no haver de patir a curt termini. I el mateix es pot afirmar del sector asse-gurador, obligat per llei a com-plir amb un seguit de garanties més que suficients. El president executiu d’Aviva, David Angulo, és molt rotund al respecte: “Espanya té, amb diferència, el sistema financer més solvent del món occi-dental, tant en banca com en assegurances”, afirma (veure pàgines 40-41).

En aquests mateixos termes s’expressava recentment el president de la patronal cata-lana UCEAC, Francisco Arre-gui. Durant la presentació de la Memòria de l’Assegurança a Catalunya, Arregui va qua-lificar la situació del sector de “extremadament solvent”, i va recordar que la Direc-ció General d’Assegurances de l’Estat ja imposa controls prou rigorosos com per dubtar d’aquesta solvència.Tant segur estava Aguirre de la solidesa del sistema assegu-rador espanyol que va afirmar que és “pràcticament impossi-ble” que aquí es produeixi un

cas semblant al de AIG. Una empresa que, per cert, a Espa-nya compta amb prop d’un milió de clients.

Èxit dels PIAS i els PPAsUna de les mostres de soli-desa que està oferint el sector és l’èxit de dos productes relativament nous: els ano-menats PIAS (Plans Individu-als d’Estalvi Sistemàtic) i els PPA (Plans de Previsió Asse-gurats). Els seus avantatges fiscals i la comoditat i flexibilitat que ofereixen als suscriptors per-meten que estiguin tirant del sector, amb increments real-ment espectaculars (veure ‘Oportunitats’). “El PPA ofereix rendibilitats assegurades en els terminis determinats pel client amb els mateixos avantatges fiscals que els plans de pensions”, recorda José A. Iglesias, sub-director comercial de Caifor.

La DGA ja imposa prou controls com per assegurar la solvència del sector assegurador

ESPECIAL: Sector assegurador / EL DAFO 39NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Cauen les borses? És moment per als productes conserva-dors. No és una regla nova: sempre ha estat així i, ara que els principals indicadors protagonitzen autèntiques acrobàcies, els inversors més prudents es refugien en pro-ductes d’interessos discrets... però segurs. Els PPAs i els

PIAS són alguns d’aquests productes: permeten estalvi-ar a llarg termini i tenen in-teressants avantatges fiscals (veure definicions al quadre adjunt).

Productes finalistesTant un com l’altre són pro-ductes finalistes, és a dir, es-

tan pensats per estalviar de cara a la jubilació. Però ara especialment, tant els PPA’s com els PIAS es troben en un moment dolç: “el PIAS serà el producte estrella els pròxims anys, perquè qualsevol pro-ducte amb avantatges fiscals en el rescat és adequat en temps de crisi”, afirma Da-vid Angulo, d’Aviva. “A més -afegeix-, permet tota mena d’inversions: garantit, renda variable, etc-, i per tant cada client pot adaptar-se a un producte segons el seu perfil de risc”.

Un èxit fora de dubteL’èxit dels dos productes ha estat realment notable, com demostren les xifres publi-cades per la central de dades d’ICEA. Pel que fa als PPA’s, entre els passats mesos de gener i juny de 2008 hi havia registrats gairebé 200.000 assegurats,

un 34,5% més respecte el ma-teix període de l’any anterior. L’Estalvi gestionat per aquest producte encara crida més l’atenció: 1.403 milions d’eu-ros, és a dir, gairebé el doble que en el mateix període de 2007.Els PIAS (o PIES en la seva denominació catalana), entre gener i juny van experimentar un creixement del 197% inter-nual, arribant als 247.000 as-segurats. Pel que fa al volum d’estalvi gestionat per aquest altre producte -més novedós que els PPA’s-, va superar els 835 milions d’euros, un 218% més que en el primer semes-tre de 2007. “En els períodes de volati-litat borsària, les persones busquem la seguretat de la rendibilitat quasi-fixa”, recor-da Liborio Cuezva, conseller delegat d’UBK, que afegeix: “la tendència actual es man-tindrà”.

AMENACES

OPORTUNITATS

El sector assegurador tem una ‘guerra de preus’ com a conseqüència de la situació econòmica actual

L’èxit de productes conservadors com els PPA’s i els PIAS mostra la cara amable de les turbulències financeres

La crisi fa que les famílies revisin els seus pagaments mensuals i tendeixin a reduir les despeses que perceben com a inncessàries. Si, a més, la comunicació amb les seves entitats asseguradores és escassa, aquesta sensació de ‘pagar per res’ s’incre-menta, i el perill de perdre la pòlissa és més gran per a l’entitat. Aquesta és, grosso

modo , la visió que dóna Santiago Castelló, direc-tor comercial d’Agrupació Mútua, sobre un possible escenari del sector assegu-rador, un escenari en el qual la primera conseqüència immediata és la necessitat de rebaixar preus per ser més competitius.

Triple recepta contra la guerra de preusAixí doncs, si es vol evitar acabar en una guerra de preus -de resultats sempre

imprevisibles-, les entitats asseguradores han d’apli-car-se una triple recepta, que també aporta el mateix Castelló: millorar les cober-tures, millorar el servei i fer “un esforç per comunicar-se amb els clients i deixar-se veure i notar”.

La clau: treballar la comunicacióÉs sabut que, en temps de crisi, les partides de màrque-ting acostumen a reduir-se, segurament amb més fre-qüència del que els mateixos directius voldrien. Això és així no tant perquè es consi-deri una partida inútil, com perquè no és tan prioritària com pagar sous, complir amb els bancs i satisfer els deutes amb els proveïdors.Tal com apunta Santiago Castelló, una comunicació fluïda amb els clients és essencial.

És fàcil imaginar que aquesta comunicació no pot quedar només de portes enfora, sinó que ha de ‘viatjar’ també en busca de nous clients. Així és com la inversió publicità-ria s’acaba convertint en un ‘cercle virtuós’... o la seva absència en un cercle viciós: menys clients, menys inver-

sió, menys clients...En aquest sentit, resulta especialment interessant tenir en compte la reflexió de Xavier Martínez, director de Caixa Manresa Inversió: “ara el futur ens dóna una nova oportunitat per oferir programes de retenció i fide-lització mitjançant aquest

tipus d’assegurances”. Es tracta en definitiva, de crear valor afegir per evitar que el sector es converteixi en un aparador de preus o, com diu gràficament el res-ponsable d’una important entitat, “en cas contrari, els clients aniran a buscar les millors ofertes a Internet”.

El sector ha de treballar les ofertes de comunicació i valor afegit si no vol entrar en una guerra de preus. / FOTO: ARXIU

Ara, la planificació prudent és una de les alternatives preferides pels inversors / FOTO: ARXIU

PIAS I PPA’S

PIAS: Plans Individuals d’Es-talvi Sistemàtic (PIES en cata-là). Nascut l’any 2007, és un producte idoni per a qui vulgui obtenir un complement a la ju-bilació en forma de renda vita-lícia. La seva fiscalitat millora si es mantenen almenys durant 10 anys.

PPA: Plans de Previsions Asse-gurats. Van néixer l’any 2002 i tenen com a objectiu estimular l’estalvi a llarg termini amb la mateixa fiscalitat que els plans de pensions. Desgraven les aportacions i hi ha incentius si es rescaten en forma de renda vitalícia. Asseguren un interès, la qual cosa els converteix en un bon refugi per a inversors prudents en temps d’incertesa.

40 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008ESPECIAL: SECTOR ASSEGURADOR

LES VEUS DEL SECTOR

1. Quina és la seva percepció global del sector en un entorn de recessió com l’actual?En un entorn de recessió eco-òmica com l’actual, les asse-gurances són un ‘instrument refugi’, especialment neces-sari en temps de crisi. El crei-

xement en rams “demanda”, com és el sector de l’automòbil, i en rams específics, com ho són els industrials, és probable que sigui nul o negatiu.

2. Quines són les oportunitats per al sector? Segons la meva opinió, crec que, ara per ara, les oportunitats per al sector s’han d’orientar a treba-llar per enfortir la confiança del consumidor, apor-tant productes més acurats vers les necessitats reals i respondre amb més celeritat en el moment d’indemnitzar les prestacions assegurades.

3. Quin canal de venda creu que s’acabarà imposant a llarg termini? Correduries? Agents exclusius/vincu-lats? La pròpia entitat, de forma directa? O és neces-sari un sistema mixte de venda d’assegurances?A qualsevol societat plural el nombre d’actors sempre serà ampli i, tots ells, tindran un protago-nisme important. Òbviament, cadascú d’aquests destacarà en l’àmbit de la seva especialització.

“Les companyies han de fer un esforç per fer-se notar”

“Les assegurances són un‘instrument refugi’”

RESPON SANTIAGO CASTELLÓ, DTOR GRAL COMERCIAL D’AGRUPACIÓ MÚTUA

RESPON LIBORIO CUEZVA,CONSELLER DELEGAT UBK

1. El sentiment d’intranquil·litat fa que molta gent es plantegi la necessitat de ser més previnguts. Això afectarà als productes de previsió social com són els plans de pensions, PPA’s, productes de dependència… que, malgrat la crisi, es posicionen com eix ver-

tebrador de la seguretat a futur en un entorn actual de fragilitat de les economies familiars.

2. El sector ha de seguir apostant per bons produc-tes d’estalvi que aprofitin aquest efecte de recerca futura de les famílies. Bons tipus d’interès, bona fiscalitat i seguretat, és el que ara busca el client. En aquest entorn les companyies han de fer un esforç per comunicar-se amb els seus clients per a fer-se veure i notar. En cas contrari, si per al client no existim, les possibilitats de donar de baixa la pòlissa augmenten ja que la sensació de pagar per res s’incrementa.

3. El mercat d’assegurances espanyol és clarament multicanal. Cada canal juga el seu paper en la inter-mediació professional d’assegurances. Pel contrari, els clients aniran a buscar les millors ofertes a través d’Internet o del telèfon. Una tendència que es veurà a llarg termini serà la concentració de mediadors.

A diferència del sector assegurador de no-vida i, tot i les restriccions que pateix i patirà l’economia familiar, la cerca de la tranquil·litat en un futur es presenta com una oportunitat dins el mercat de les assegurances de vida. La incertesa i la por davant un període, en principi llarg, de recessió econòmi-ca, obre la butxaca familiar de la previsió i l’estalvi. Món Empresarial ha volgut conèixer quina és la visió general i específica de cinc professionals vers les oportunitats que es poden presentar amb la crisi financera i els possibles canvis que es puguin pro-duir al mercat assegurador espanyol. En general, es mostren prudents, tot i que coinci-deixen en el caràcter anticíclic que caracteritza el ram de vida, i que es presenta com un dels punts forts del mercat gràcies a la tendència estalviadora de les famílies. Més enllà de les oportunitats, també es posen de relleu els reptes pendents del sector, on es destaca, per exemple, la necessitat de demanar millores fiscals en l’estalvi a llarg termini.

La incertesa davant la crisi, clau per al sector

ESPECIAL: SECTOR ASSEGURADOR 41NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES VEUS DEL SECTOR

1. El sector assegurador patirà als pròxims mesos, però serem dels que menys patirà, perquè som un negoci una mica anticí-clic, és a dir, quan als altres els hi va molt bé, a nosaltres ens va menys bé; quan als altres els hi va malament, ens va menys mala-

ment. Espanya té, amb diferència, el sistema financer més solvent del món occidental, tant en banca com en assegurances, pel que penso que no hi haurà cap asseguradora amb problemes de solvència.

2. Com a sector, hauríem de seguir demanant millo-res fiscals en l’estalvi a llarg termini. És una absoluta necessitat econòmica i social. Part del problema de l’economia està en la falta d’estalvi estable de les famílies, fet que contribuiria a disminuir el dèficit de l’Estat. Els productes a llarg termini generen estabi-litat, confiança i riquesa. No es vol una millora per a l’assegurança, sinó per a la finalitat de l’estalvi.

3. La distribució és diversa. En bancosseguradores, per exemple, es treballa amb productes molt sen-zills. No obstant això, la xarxa de corredors i agents financers creix molt positivament i podria benefi-ciar-se de la creixent demanda d’assessorament en productes garantits, provocada per la crisi.

1. Sense oblidar que les asse-gurances formen part del mercat financer i sense saber la durada i profunditat a la que pot arribar aquesta crisi finan-cera mundial, sembla que, de moment, tindrà un impacte petit en el sector assegurador

espanyol. Sabem, de fet, que les companyies asse-guradores mantenen un alt nivell de fortalesa com-plint amb els requisits de capital i solvència que la pròpia regulació determina.

2. Les oportunitats són múltiples. Per exemple, en l’àmbit de les assegurances individuals, el sector ha de trobar la resposta a les necessitats de la socie-tat espanyola en la previsió social complementària. El desenvolupament de la dependència i la creació d’instruments financers com la renda vitalícia i les hipoteques inverses ens permetran desenvolupar, com ja s’ha fet en altres països, un mercat d’assegu-rances privades que milloraran la qualitat de vida a partir de la jubilació.

3. Crec que la multicanalitat estarà present en la distribució d’assegurances. Tot i això, canals com el bancari, el telèfon i Internet es troben en procés d’ex-pansió en detriment d’altres com agents i corredors.

“La crisi tindrà un impacte menor en el sector”

RESPON XAVIER MARTÍNEZ ,DIRECTOR DE CAIXA MANRESA INVERSIÓ

“L’assegurança és un negoci una mica anticíclic”

RESPON DAVID ANGULO,PRESIDENT EXECUTIU D’AVIVA

1. El sector assegurador de no-vida està fent front a una con-juntura que no li és especial-ment favorable pel que fa a les assegurances d’automòbils i de la llar, degut al refredament que hi ha hagut en la venda d’amb-dós béns. Per l’altra banda però,

es pot donar el cas que es percebi un cert comporta-ment anticíclic a les assegurances de vida, acompa-nyat d’una propensió a l’estalvi més gran.

2. Podem apuntar com a un dels principals temes pendents dins del sector assegurador de vida, la necessària potenciació de l’estalvi llarg-placista, indispensable per al nostre país, si volem que la societat pugui mantenir amb els adequats nivells de seguretat l’actual estat del benestar.

3. Actualment hi ha una tendència global per part dels principals grups asseguradors d’ampliar els seus canals de distribució amb l’objectiu d’arribar al màxim nombre de clients possible mitjançant la multicanalitat. Això ha generat tota una sèrie d’aliances estratègiques en el mercat assegurador espanyol que semblen apuntar al canal bancasse-gurador com el millor posicionat del venda d’asse-gurances per a particulars.

“Cal potenciar l’estalvi del tipus llarg-placista”

RESPON JOSÉ A. IGLESIAS,SUBDIRECTOR COMERCIAL I MÀRQUETING DE CAIFOR

A les empreses, a les entitats i als organismes públicsque volen...

• Incorporar el català com a llengua de treball.• Que el personal aprengui a parlar i escriure en català.• Adequar el nivell de català del personal a les necessitats de cada lloc de treball.• Atendre els seus clients, usuaris i ciutadans en la seva llengua.

...els oferim• Serveis de gestió lingüística:

• anàlisi lingüística • plans de formació en llengua catalana• plans d’autonomia lingüística• formació en català per al personal• formació a mida per a col·lectius específics

• Participació en el programa de “Voluntariat per la llengua”.

“Voluntariat per la llengua” (VxL) és un programa de la Generalitat de Catalunya i del Consorci per a la Nor-malització Lingüística que:

• Fomenta l’ús de la llengua catalana en les rela-cions personals.• Facilita que les persones que tenen coneixe-ments bàsics de català es llencin a parlar-lo.

Pots ser voluntari o voluntària si:• Ets major d’edat. • Parles habitualment en català.• Disposes de 10 hores per parlar en català amb una persona que vol practicar-lo.

Pots ser aprenent o aprenenta si:• Ets major d’edat .• Parles una mica el català.• Disposes de 10 hores per practicar el català en un context real i distès.

També pots participar-hi si:• Ets una entitat que vol promoure i facilitar que les seves persones associades participin en el programa.• Ets un establiment que vol facilitar que persones que participen en el programa puguin practicar el català.

CPNL.CAT

VXL.CAT

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA 43NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Com valora la cultura finan-cera dels espanyols?Encara fa vint anys el sistema financer espanyol era molt ru-dimentari. De cop, vam viure un desenvolupament molt fort: productes nous, competència entre entitats... Per tant, és lò-gic que estiguem més endarre-rits en aquest aspecte que altres països europeus. El tema de les finances tampoc és un tema que a nivell d’escola i universitat s’hagi tractat massa. Les finan-ces tenen mala premsa, encara hi ha gent que ho assimila a es-peculació, i en canvi es tracta de quelcom d’utilitat. Curiosa-ment, la qualitat de vida millora amb un augment de l’educació financera. A Estats Units quasi tothom té un professional in-dependent que l’ajuda en els impostos, a gestionar els seus estalvis i despeses. Aquí ens conformem a tenir un assessor fiscal, però aquest t’ajuda a fer la declaració, però no a gestio-nar l’estalvi i les despeses.

Fins a quin punt creu que és important el coneixement del món financer per a un directiu o executiu?Sovint trobes professionals de nivell, amb un nivell d’ingressos elevat, però que en canvi tenen moltes mancances en la forma

de gestionar els seus diners. I resulta que potser dedicant deu minuts diaris a la gestió dels seus ingressos, podrien treba-llar menys. Els directius i qual-sevol persona hauria de tenir prou coneixements de finances personals, però especialment els petits empresaris, perquè el seu patrimoni està vinculat a la seva empresa. No és conveni-ent separar la gestió de la teva empresa de les teves finances personals, ho has de gestionar conjuntament, no pots crear compartiments estancs.

Quina és i quina ha estat la influència de l’IEF dins del món financer català?Formem els professionals de les finances de Catalunya. Fins ara s’han format entre 60.000 i 70.000 alumnes. Per tant, crec que el 50 per cent dels profes-sionals del món financer de Catalunya han passat per al-gun tipus d’activitat que ha fet l’IEF. Hem estat dinamitzadors d’iniciatives financeres que han estat clau. Si no existís l’IEF, segurament s’hauria hagut d’in-ventar un centre de referència semblant. A més, ens hem avan-çat i hem estat impulsors de no-vetats i innovacions financeres.

Quin creu que ha de ser el

tual de les entitats financeres espanyoles?Dóna la impressió que les enti-tats bancàries espanyoles són més sòlides de promig que la major part de les europees, però em falten dades per valo-rar-ho. Sembla que hem estat més prudents, però alerta per-què el finançament del mercat immobiliari a Espanya ha estat desbocat durant uns quants anys.

S’atreveix a preveure una data de finalització de la crisi econòmica?No, primer de tot perquè no sabem si la crisi ha arribat al seu nivell màxim. La meva im-pressió personal és que com que Estats Units està prenent mesures molt més àgils, amb una reducció d’impostos i una política monetària molt dirigida a què l’economia s’expansio-ni, amb mesures d’intervenció en les entitats més afectades, sortiran abans de la crisi. Això podria ser a finals del 2009. Europa aniria al darrere, triga-rà més a recuperar-se. Hem de tenir en compte que l’economia nordamericana és més dinàmi-ca i flexible, el que li dóna més capacitat d’enfonsar-se i recu-perar-se.

“La qualitat de vida millora amb un augment de l’educació financera”

ENTREVISTA A JOSEP SOLER, DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS

Josep Soler es troba al capdavant de l’IEF. / DAVID FERNÁNDEZ

L’Institut d’Estudis Financers (IEF) es va crear l’any 1990 gràcies a l’impuls dels principals bancs i caixes d’estalvi espanyoles, i al suport de la Generalitat de Catalunya, que volia donar un impuls al sector financer. Actualment, ha esdevingut un centre de referència a nivell de formació financera però, a més, impulsa activitats no exclusivament formatives.

Formació directiva

ÀGATA SERRA

Amb quina filosofia va néixer l’Institut d’Estudis Financers?Bàsicament, en aquell moment es perseguia que Barcelona tingués un cert nivell internacional des del punt de vista financer. Això s’ha aconseguit. A més, avui dia l’IEF és el màxim referent a ni-vell espanyol de formació exclu-sivament financera. L’any passat es van arribar a fer 11.000 hores presencials de formació per a més de 5.000 alumnes. Però, tam-bé, hem donat suport a inicia-tives financeres no pròpiament formatives, com ara la creació d’associacions d’àmbit financer i hem estat darrere d’un nombre important de jornades tècniques que s’han fet a Barcelona. Tam-bé, hem estat molt actius en la creació de Borsadiner.

Quins són els darrers projec-tes que estan posant en marxa?Com que la part formativa de l’institut està molt consolida-da, recentment hem decidit reimpulsar les activitats no for-matives. A nivell europeu, des de la Comissió Europa, es vol promoure l’educació financera dels ciutadans i nosaltres ens hem ofert per elaborar els ma-terials que poden ser d’utilitat per a la formació de diferents col·lectius. Un altre àmbit molt important que estem llançant és l’àmbit de recerca finance-ra, però aplicada, és a dir, ja hi ha departaments i universitats que estan fent una recerca aca-dèmica de nivell, nosaltres ni per estructura ni per capacitat podem fer recerca de primer ni-vell, nosaltres volem fer recerca aplicada, per exemple d’aspec-tes que estiguin més a prop de la divulgació que de la recerca. També, hem creat un portal, finances.cat, on es pot accedir a molts recursos i informació sobre les finances a Catalunya. Volem que la persona que esti-gui interessada en una activitat financera pugui accedir a una informació de qualitat, que ha passat per un filtre previ.

vincle, si és que ha d’existir, en-tre política i economia?Penso que s’ha de deixar un am-pli marge de llibertat als agents econòmics. Però és cert que da-vant una crisi com l’actual, ens hem de plantejar qui té la culpa que el sector immobiliari s’hagi convertit en una gran activitat econòmica, i resulta que, com que els responsables són múl-tiples –promotors, banquers, ciutadans, estat...–, ens trobem amb una culpa que és col·lectiva i, en aquest cas, és normal que hi hagi una intervenció política més forta, per poder donar un tomb a la situació.

Com valora la situació ac-

“A Estats Units quasi tothom té un professional que l’ajuda a gestionar l’estalvi i les despeses ”

Entre les activitats no formatives de l’IEF destaquen els Premis a l’Excel·lència Financera, que enguany s’han convocat per primer cop, amb l’objectiu de reconèixer iniciatives i trajectòries pro-fessionals, no necessàriament vinculades a l’àmbit laboral de les finances. Els guardonats en les diverses categories han estat:1. Destacada trajectòria professional en finances “Professional financer de l’any”: Santiago Fernández Valbuena, director gene-ral de Finances de Telefónica SA.2. Millor Tasca continuada de divulgació financera: Analistes Financers Internacionals.3. Destacada trajectòria en formació i educació financera: Anto-nio Argandoña Rámiz, professor de l’IESE.4. Premi a la transparència en la informació financera corporati-va per a empreses no cotitzades: Caja Navarra.5. Premi a la transparència en la informació financera corporati-va per a empreses cotitzades: Abertis.

MOLT MÉS ENLLÀ DE LA FORMACIÓ

“El 50 per cent dels professionals del món financer de Catalunya han passat per l’IEF”

44 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008 FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

REDACCIÓ

La retribució mitjana dels pro-fessionals amb formació uni-versitària ha crescut en el darrer any un 3,1% mentre que la dels no universitaris de-creix un 0,1%. Concretament la remuneració mitjana dels treballadors espanyols amb formació superior és de 30.693 euros bruts a l’any, enfront als quasi 20.000 que ingressen de mitjana els qui no han anat a la universitat. Així, es desprèn de l’informe sobre L’impacte de la formació en la retribució a Espanya, elaborat per ICSA Recursos Humans amb la col-laboració de la Business En-gineering School de La Salle i Laboris.net.Si analitzem les mateixes dades per grups d’edats les diferènci-es salarials entre treballadors amb més i menys estudis es van accentuant a mesura que s’incrementa la seva edat. Si bé en edats compreses entre els 24 i els 30 anys, la diferència salarial entre un diplomat uni-

versitari i un universitari amb un màster és pràcticament in-apreciable, a partir dels 50 anys la diferència s’incremen-ta gairebé en un 50 per cent. Per tant, a partir de l’esmentat estudi es pot concloure que a major nivell de formació, l’evo-

lució en el temps dels nivells retributius és molt més signifi-cativa. Segons el director gene-ral d’ICSA Recursos Humans, Ernesto Póveda, això signifi-ca que les empreses valoren la formació i també l’experiència dels seus treballadors.

Durant la presentació de l’in-forme el director general d’IC-SA Recursos Humans, Ernesto Póveda va destacar que “en un any complicat, la formació segueix sent un valor que es-tà en alça i, fins i tot, podem arribar a afirmar que la cri-si reconeix els professionals amb més formació”. Curiosa-ment, els únics professionals que no han vist incremen-tats els ingressos respecte a l’any passat, són els que ocu-pen càrrecs directius. Això

s’explica perquè els ingres-sos d’aquests professionals normalment van encarats a la consecució de resultats i, sem-bla ser que els directius no es-tan aconseguint els objectius que eren d’esperar a conse-qüència de la crisi.Per la seva banda, el responsa-ble de Treball del Campus La Salle, Javier de Diego, desta-ca que si “el teixit empresarial té clar que la formació desen-volupa professionalment”, tal com es desprèn de l’estudi, “els empresaris haurien d’in-teressar-se més a l’hora de fer inversions en formació”. D’al-tra banda, de Diego creu que la realització d’un màster o postgrau segueix sent l’única via per poder accedir a certs càrrecs de responsabilitat i és per aquest motiu que darrera-ment s’ha notat un cert incre-ment de la demanda per part de les empreses de professi-onals amb base tecnològica, però alhora amb una vessant de gestió.

L’IMPACTE DE LA FORMACIÓ

La retribució delsprofessionalsuniversitaris ha crescut un 3,1%

La remuneració mitjana dels treballadors amb formació superior és de 30.693 euros bruts a l’any. / ARXIU

Un major nivell de formació es tradueix en més salari per als professionalsEls titulats universitaris cobren un 53% més que els qui no disposen d’aquesta titulació, segons es desprèn d’un informe elaborat per la consultora ICSA Recursos Humans, que analitza tant l’impacte de la formació en la retribució com les variacions abans i després de l’ac-tual crisi econòmica.

La situació econòmica actual centra l’atencióMés de 450 persones van participar a la XIII Jornada d’Economia Caixa Manresa, que enguany es va celebrar a Món Sant Benet. Polítics, experts i, sobretot, empre-saris van reflexionar entorn al tema L’empresa catalana i el món.

REDACCIÓ

Reflexionar sobre quines són les millors estratègies per “obrir-nos camí al món, quins són els principals proble-mes en què ens podem trobar, quins factors són més determi-nants a l’hora d’expandir-se pel planeta, i com la situació actu-al pot haver modificat alguns dels pressupòsits que fins ara havien estat útils”. Amb aques-tes paraules va definir l’objec-tiu de la jornada d’enguany, el president de Caixa Manresa, Valentí Roqueta.

Prestigiosos experts i desta-cats empresaris van opinar sobre l’actual crisi financera i la situació de desacceleració econòmica, que es viu a Estats Units i Europa. Eugeni Brego-lat, ambaixador d’Espanya a Andorra i exambaixador a In-donèsia, la Xina, Canadà i Rús-sia, va analitzar el creixement de la Xina i va alertar que paï-sos com Espanya són els que més sofriran la competència d’aquest país asiàtic pel fet que la indústria espanyola no té al-ta tecnologia, sinó mitjana.

Un altre dels assistents, Josep Piqué, president de Mixta Àfrica, president de Vueling i exministre d’Indústria i Afers Exteriors, va assegurar que “es-tem en una crisi de conseqüèn-cies encara imprevisibles”.Altres ponents van ser recone-guts professionals com Helena Guardans, consellera delegada de Sellbytel Group; Xavier Tor-ra, director general de Simon Holding; Ton Capella, conseller delegat de Telstar; i Ricardo Fi-sas, vicepresident de Natura Bissé.

Els directius són els únics que no han vist incrementatel seu salari

XIII JORNADA D’ECONOMIA CAIXA MANRESA

El president de Caixa Manresa amb els Prínceps d’Astúries que van presidir la Jornada. / CEDIDA

46 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

Joel Baum, professor de la Rotman School of Management de la Univer-sitat de Toronto, a Canadà, publica un interessant article amb el concep-te d’interempresa com a eix. La idea és ben senzilla: es tracta d’acords a curt termini, fins i tot entre compa-nyies competidores, amb un propòsit concret. Alguns exemples: obrir un mercat, fabricar un component o col-laborar en R+D.La interempresa és el resultat d’una aliança estratègica que contradiu la premissa que les empreses són enti-tats autònomes. Especialment en èpo-ca d’incertesa, les companyies tenen una via per incrementar la seva com-petitivitat enfront d’altres empreses, interempreses o grups. Els resultats d’aquestes aliances depenen en gran mesura d’una adequada planificació estratègica i organitzativa i de la in-teracció entre tots dos aspectes. Es tracta de “combinar els recursos dels membres de la interempresa i de ma-terialitzar la gestió d’aquests recursos mitjançant les aliances”, diu l’autor.

Un objectiu que cal aconseguir és la creació de confiança, ja que la com-petència entre els membres del grup és negativa pels objectius de la inter-empresa. Cal que cada una de les companyies que signi aquest acord confiïn en el contracte per limitar el possible oportunisme. I també cal conèixer quins són els avantatges que s’obtenen de l’associació i quins factors repercuteixen en el valor que aconsegueixen els membres.Segons l’autor, un cop aconseguit l’acord estratègic, els nivells de con-fiança i cooperació s’incrementen, i la col·laboració resulta més factible i senzilla. Això sí, un cop els mem-bres augmenten en nombre i diversi-tat, les negociacions esdevenen més complexes.Aquest concepte representa la trans-formació de la naturalesa de la com-petència i el desplaçament del centre de poder econòmic, que està deixant d’estar centrat en les empreses indi-viduals per ubicar-se en les interem-preses o en els grans grups.

Interempreses: aliances entre competidors per unir forces

No hi ha dubte que una de les habilitats gerencials bàsiques és saber tractar amb la gent. Hi ha líders que deixen empremta en els seus col·laboradors amb la seva manera d’actuar i que aconsegueixen influir en ells de forma profunda. D’aquests se’n diu que tenen carisma, que sa-ben tractar la gent. Però, què els fa diferents de la resta?Hi ha nombroses teories sobre lideratge i sobre les habilitats que cal desenvolupar. El doctor Keirsey parla més aviat de tem-peraments. Es basa en la teoria

de Myers-Briggs, que parteix de quatre dualitats que, com-binades entre si, explicarien la personalitat dels individus. Aquestes dicotomies són extra-versió i introversió, sensació davant d’intuïció, pensament i sentiment, i judici i percepció. La conjugació d’aquestes duali-tats dóna setze tipus de perso-nalitat.El doctor David Keirsey es va basar en els postulats anteriors per elaborar la seva teoria. De fet, Keirsey no parla de perso-nalitats, sinó de temperaments. I

diu que aquest és conseqüència de com la gent recopila informa-ció de l’ambient (amb els sentits o la intuïció) i de com la proces-sa (racionalment, a través dels sentiments, emetent judicis o a través de la percepció).Això anterior dóna lloc a quatre tipus de temperaments: els guar-dians, lleials al sistema; els artis-tes, gent orientada a processos; els idealistes, arquitectes del canvi, i els racionals, que tenen habilitats interpersonals i poden ser considerats seductors per la seva capacitat per convèncer.

Com és el temperament dels grans líders?

HABILITATS DIRECTIVES

CONEIXEMENTS

“Ja ho faré demà” és un pensament que quasi tots hem aplicat en les nos-tres vides alguna vegada. Però quan es posterguen activitats de forma crònica, deixant sistemàticament per demà el que es pot fer avui, podem estar davant d’un trastorn del com-portament. És la típica “síndrome de l’estudiant”, que espera sempre a l’últim moment, el dia i l’hora límits, per lliurar els seus treballs.La negativa a acceptar que tothom hem d’enfrontar tasques desagrada-bles durant la nostra quotidianitat pot estar darrera d’aquesta actitud. Evitar les tasques molestes pot ha-ver esdevingut un estil de vida que fuig de les experiències ingrates i cerca l’hedonisme a tota hora.Pel contrari, en altres persones aquesta actitud d’evitació pot res-pondre a la por del fracàs. És el cas d’individus molt perfeccionistes i que són molt crítics amb si ma-teixos. Així, l’evitació de tasques desagradables es converteix en una tortura pel procrastinador: se sent culpable i desgraciat per no enfron-tar la seva por de no dur a terme una tasca perfecta i per no realitzar la tasca en si.Curiosament, la por de l’èxit pot estar també en l’origen de la pro-crastinació. Els motius poden ser diferents, des de la negativa a assu-mir més responsabilitats, o perquè es pensi que no es mereix l’èxit, per no diferenciar-se dels altres i perdre l’acceptació o per submissió a rols socials establerts.Com solucionar aquest problema? Cada cas requerirà una solució di-ferent, però si hem de parlar en general, és bàsic adonar-se’n i con-vertir-se en observador de la pròpia

conducta i valorar quins perjudicis està portant aquest comportament.Hi ha algunes tàctiques que poden ajudar a enfrontar tasques desagra-dables: establir prioritats, crear-se metes realistes, fer que les pròpies tasques tinguin sentit, calcular el temps que es necessita per fer al-guna cosa i multiplicar-lo per dos, i modificar l’ambient de treball o es-tudi, eliminant elements distractors i sorolls.

Procrastinació: el molest hàbit de deixar-ho tot per després

ACTITUDS

El centre de poder es desplaça des de l’empresa a l’interempresa i als grups empresarials. / ARXIU

La cerca del plaer a tota hora impedeix afrontar les tasques desagradables. / CEDIDA

Els grans líders tenen la capacitat d’influir. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA 47NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ANA GUTIÉRREZ, DIRECTORA DE RRHH DE LABORMAN (GRUPO RANDSTAD)

Per què treballes en aquest sector?Quan l’any 1994, em vaig haver de plan-tejar un canvi d’empresa, em va cridar l’atenció l’aparició d’aquest sector a Es-panya i m’hi vaig apropar. El concepte em va agradar i una vegada que comen-ces, t’enganxa. Té reptes molt ràpids i canviants.

Com has pogut compaginar el teu rol de mare de cinc fills amb la feina de directora de RRHH?Tenint la sort d’haver pogut comptar amb l’ajuda d’unes persones extraor-dinàries que s’han ocupat dels meus fills com si fossin seus. Els caps de setmana i les vacances dedicació total a la família.

Què ha canviat entre la gestió dels RRHH de fa 20 anys amb l’actual?S’ha professionalitzat i en general exis-teix interès per part de les altres direc-cions de les empreses per aprendre aquest “art” de gestionar persones. Tot i que encara queda camí per recórrer. També hi ha un canvi molt important de mentalitat de com és el model i el rol del professional de RRHH, demanant-li una major implicació i coneixement del negoci.

Les noves generacions X i Y, prefereixen seguretat a reptes?La llegenda urbana diu que només volen seguretat però hi ha de tot. De totes maneres, m’agradaria fer una investi-gació sobre aquest grup, sobre els seus pares i el resta de l’entorn on s’ha desen-volupat la seva adolescència.

Com es pot manejar el canvi generacio-nal?Analitzant els canvis i assumint tot el positiu i també el que és irremeiable, amb interès i alegria. Això succeeix des de l’era de les cavernes i és el que mou el món. Sempre el mateix és avorrit.

Creu realment que aquí existeix discri-minació salarial cap a la dona?

“Sóc una defensora de la curiositat de cada persona per saber-ne més”

Aquest és un tema ardu i complicat, ja que encara hi ha una llosa molt important de professions o llocs femenins. A més, sóc una ferma de-fensora que també cal millorar la implicació real de les dones amb la seva carrera professional. Això comporta uns esforços socials que van més enllà de les reduccions de jornada.

Creus que es compleix el principi ‘amb millor formació, millor lloc de feina’?No. Tampoc es compleix sempre que ‘a més formació, millor professional’, si entenem per formació l’exclusivament certificada. Malgrat això, sóc una defen-sora a ultrança de la formació profes-sional, però sobretot de la curiositat insaciable de cada persona per saber més (i no només de la seva professió).

Què els dius als recent arribats?Si són joves que han arribat a una

gran empresa, amb moltes possibi-litats d’aprendre i de treballar amb il·lusió. Això sí, amb molt de ritme per la immediatesa de resposta que neces-siten els nostres clients. Si són més sèniors, el mateix.

Estar en un grup líder com Randstad, és un avantatge o un inconvenient?És un gran avantatge i com a manager representa una gran responsabilitat.

Algun consell pels qui comencen en RRHH?Els diria que aprenguin a escoltar, que entenguin el negoci, que tornin a escol-tar, que siguin pacients amb els altres i amb si mateixos. Però que sobretot desenvolupin tot el sentit comú per re-soldre els problemes en els quals hagin d’actuar.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

Nascuda a Sevilla però ha viscut a Vitòria fins els 14 anys, a Bilbao i a Zumaia. Actualment compagina Bilbao i Madrid. L’Ana és la sego-na de 15 germans i va començar a treballar amb 17 anys a l’empresa del seu pare.

Fins a quin punt creus que influeix la teva vida el lloc de naixement?Penso que influeix l’entorn on et cries, vius i estudies, la teva famí-lia, la feina. Si tot això es dóna en un únic lloc, segurament existirà una tendència d’estil.

El millor de la infància?Les vivències familiars, l’en-tusiasme del meu pare per ensenyar-nos la curiositat per moltes coses, la protecció de la meva mare sense arribar a atabalar.

Què feien els teus pares?El meu pare era empresari i la meva mare era el mateix a nivell local. Era única gestionant la fa-mília, tant a nivell de gestió per-sonal ja que tenia una estona per cada fill com a nivell econòmic i de logística.

Alguna quotidianitat que no vul-guis perdre?El contacte i relació amb els meus fills i néts.

Què vols ser de gran?Gran ja ho sóc però enyoro tenir més temps lliure per les meves aficions. Encara que els meus fills diuen que estan escoltant això fa més de 20 anys i que no faig res per posar-ho en pràctica.

Què penses del moment en què vivim?És el final d’una era de diner fàcil, però prestat. Per tant ens toca una etapa en la que haurem de treballar per aconseguir les noves coses quotidianes i pagar els deutes de les alegries passades.

Per l’Ana Gutiérrez el fet que Laborman formi part d’una gran multinacional suposa un major repte. / JUAN HINO

48 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

UNIVERSITAT

KEIRETSU FORUM OBRE OFICINES AL DISTRICTE 22@BARCELONA

Keiretsu Forum, una gran xarxa d’inversors d’EUA, amb l’impuls de ‘la Caixa’, la Cambra de Comerç de Barcelona i el Parc d’Innovació la Salle-URL entre d’altres, s’ha instal·lat al districte tecnològic de Barcelona. D’aquesta manera, Keiretsu Forum Barcelona, una exclusiva comunitat d’inversors privats entre els que hi ha empresaris, presidents, venture capitalists i alts executius d’importants empreses, conviurà en un mateix espai amb la resta de companyies dedicades al futur i a les noves tecnologies, concretament a l’edifici Imagina. Keiretsu Forum està integrat per més de 750 membres d’arreu del món i la seva activitat principal són els fòrums d’inversió. Només es pot ser membre de la companyia a través de la invitació d’un altre, i s’ha de comptar amb un perfil d’inversor actiu i solvent.

EL PACTE NACIONAL DE LA INNOVACIÓ MANTÉ LES XIFRES D’INVERSIÓ EN R+D

El Govern català ha aprovat el Pacte Nacional per a la Investigació i la Innovació (PNRI), que vol fer a Catalunya capdavantera en R+D. Les xifres d’inversió es mantenen, encara que, i segons el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, està previst fer una revisió a començaments del 2009 degut a la crisi. El Govern ha manifestat que duplicarà la inversió en R+D en el 2009-2013 i alhora incrementarà la concessió de crèdits per projectes d’investigació empresarial. A més, la Generalitat pretén captar capital estranger per crear un fons de capital risc públic i privat català pel que ja ha establert contactes amb Silicon Valley i Hong Kong. Un dels objectius primordials és impulsar a Catalunya com a referència en l’àmbit tecnològic i de la investigació, que avui dia concentra el 25% de la ciència espanyola. En aquest pacte intervé la Generalitat, els partits del PSC, ERC, ICV, CiU i el PP, a més de les universitats públiques i privades catalanes, les patronals de Foment del Treball i Pimec, i el sindicat d’UGT.

RECERCA I INNOVACIÓ

EMSU 2008, LA UNIVERSITAT ENVERS EL CANVI GLOBAL I LA SOSTENIBILITAT

La cinquena edició internacional del congrés EMSU 2008 (les sigles en anglès de gestió ambiental per a universitats sostenibles), ha estat organitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i el Consell Racional d’Expertesa en Educació per a la Sostenibilitat de Barcelona (RCE), per mostrar el paper de les universitats en relació a la sostenibilitat i la globalització. L’acte, que té lloc cada dos anys per diferents universitats d’arreu del món, explorarà quin és el paper de les institucions docents en la creació de nous coneixements, així com la interrelació de les universitats amb la societat i les seves necessitats. La cinquena edició del congrés s’ha celebrat a l’edifici Vèrtex de l’UPC. / ARXIU

LA CRISI ECONÒMICA FA CRÉIXER LA DEMANDA DE CURSOS DE FP

En temps de recessió econòmica moltes persones en situació d’atur opten per formar-se i adquirir coneixements especialitzats en un ofici per poder reincorporar-se al mercat laboral. En un any, la demanda de cursos de formació professional ha crescut fins un 50%, sobretot els cursos de mecànica de vehicles, auxiliar d’infermeria i hostaleria. En canvi, els cursos de construcció d’obres i de gestió immobiliària han sofert un gran descens. Són les dades que es desprenen del informe elaborat pel centre d’estudis a distància CCC.

FORMACIÓ CONTÍNUA

AUGAC, JORNADES PER LA COMUNICACIÓ ILA INTERNACIONALITZACIÓ

L’AUGAC (Associació de Professionals de Gabinets de Comunicació de les Universitats Espanyoles, públi-ques i privades, i Centres d’Investigació) ha cele-brat les jornades anuals de formació enfocades a la internacionalització i a les estratègies de comunicació. L’entitat, formada per professionals que desenvolupen la seva activitat en gabinets de comunicació d’universitats i centres d’investigació espanyols, va reunir un centenar de professionals a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona durant tres dies.

ASSOCIACIÓ

NOU PROGRAMA DE BEQUES PER JOVES QUE TREBALLEN I ESTUDIEN

Els joves menors de 24 anys es podran beneficiar del nou programa de beques impulsat pel Ministeri d’Educació que s’implantarà el curs vinent. El repte és intentar que aquells joves amb necessitat d’aportar un salari a la seva família no es vegin obligats a abandonar el sistema educatiu i obtinguin una qualificació necessària pel seu desenvolupament professional. En el marc socioeconòmic actual és important que els joves treballadors puguin compaginar la seva activitat laboral i alhora completar la seva formació, adquirint almenys la titulació bàsica. La secretaria de l’Estat també vol promoure i facilitar l’accés a la formació professional de grau mitjà, ja que, com va assenyalar l’informe de l’OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), és un dels grans buits del sistema educatiu espanyol.

BRUSSEL·LES CREA UNA WEB SOBRE PROGRAMES D’EDUCACIÓ INTERNACIONAL

La Comissió Europea ha creat una nova pàgina web que mostra l’oferta educativa d’ensenyança superior i que té per objectiu atraure estudiants per formar-se a Europa i a altres estats membres, com Suècia, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Turquia. El portal, www.study-in-europe.org,dóna a conèixer informació educativa i social de trenta-dos països europeus en anglès, espanyol, francès, portuguès, àrab, xinès i rus. Amb aquesta iniciativa es vol facilitar a l’estudiant l’elecció del curs que més l’interessi i tota la informació possible sobre el país al qual es dirigeix, des de les gestions necessàries abans de marxar o processos d’admissió existents, fins les condicions de vida de la regió escollida o què és el que es pot esperar de la universitat de destí.

EDUCACIÓ

Catalunya vol ser capdavantera en innovació i investigació. /ARXIU

Les crisis econòmiques produeixen caigudes abruptes de rendibilitat i les empreses replantegen la seva políti-ca de recursos humans.

Conscients d’aquesta realitat, Aedipe Catalunya orga--

tants de bufets d’advocats especialitzats ens donaran la seva visió de cap a on s’encaminen les noves tendències en matèria de relacions laborals en aquest nou cicle econòmic.

Dia : 7 d’octubre de 2008 Lloc: Auditori Winterthur de l’Illa

Lloc:Gran Teatre del Liceu

Hora:de 11 a 13.30h

INSCRIPCIONS:elopez@egarsat.es tel. 93.582.96.03

Presenten la “Guia Pràctica per a la gestió de l’absentisme“EGARSAT - LANDWELL - ESADE- AEDIPE CATALUNYA

21 de noviembre de 2008

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA 49NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

format per cinc membres que representen els cinc partits presents al Consistori Munici-pal. A mi no m’ha anomenat cap polític, ni l’alcalde. Per tant, això em dóna un salcon-duit de llibertat periodística. És molt important el canvi que s’ha fet a BTV; abans el di-rector l’anomenava i el cessa-va l’Alcalde. Això ja no ho pot fer. Els polítics han estat prou intel·ligents per deslligar-se de la direcció de la televisió.

Llavors, per què el seu pre-decessor, Ricard Domingo, va dir que sentia no poder traspassar-li totes les atribucions que ell va gaudir?Ni el Consell d’Administra-ció ni companys ni jo tampoc vam entendre aquestes parau-les. No sabem exactament a què es referia. No sé si jo tinc més o menys atribucions; no-més sé que no he de donar explicacions a cap regidor, a cap Alcalde. Abans el direc-tor l’anomenava l’Alcalde i per més honestos que fossin, li havia de rendir comptes. Jo he demanat al Consell: paci-ència, perquè el que no s’ha canviat en anys no es farà en tres mesos; confiança, ja que han pres la decisió de des-polititzar el càrrec; i dota-ció econòmica, perquè venen anys difícils i tenim pocs di-ners. Jo sempre he estat un periodista independent, no sóc un home de partit.

“A Barcelona Televisió li

falta una mica de pebre”

ENTREVISTA A ÀNGEL CASAS, NOU DIRECTOR DE BARCELONA TVEstils de Vida

Àngel Casas, a la sala de continuïtat de BTV/ DAVID FERNÁNDEZ

Amb il·lusió i empenta afronta Àngel Casas el nou repte que se li plan-teja: dirigir Barcelona Te-levisió, l’emissora muni-cipal de la ciutat que tant s’estima. Sense escati-mar algunes crítiques, Àngel Casas es repensa la graella, les franges horàries i la filosofia de la cadena per captivar televidents entre les en-grunes, com ell diu, de la gran audiència televisi-va. Com ho farà? Amb la seva gran experiència i un equip amb moltes ga-nes de treballar.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Fa un mes que és director de BTV, com viu aquest moment?Estem en un moment de molts canvis, és apassionant.

Com ha trobat Barcelona TV?És una tele feta per gent molt jove i amb moltes ganes; jo crec que estaven esperant un sacseig per manifestar les se-ves ganes de treballar, d’apor-tar idees i fer coses noves. He trobat una actitud molt positi-va. Ara necessitem un projec-te que ens il·lusioni i això és el que entre tots els meus com-panys de direcció i jo estem in-tentant crear.

Aposta per la gent jove?Aposto pels nous talents, se-ria tonto si no ho fes, perquè és gent amb molta imagina-ció, no tan condicionada per les estructures. Però aquest és un país que menysprea l’ex-

periència; gent que pot apor-tar moltes coses, de vegades és apartada injustament. Hem d’anar amb compte amb aques-ta actitud. Mira, un dels pro-grames de més èxit que tenim és el de Ferran Monegal, un se-nyor que, precisament, no aca-ba de començar. L’experiència no s’ha de menysprear ni tan sols en una televisió d’esperit jove com és aquesta.

Externalitzarà la producció?Sí, una part; és que jo crec que és un model molt bo si s’aprofiten tots els avantatges que presenta. S’ha de ser àgil i competitiu, no podem car-regar amb tanta gent pròpia. Tenim un contracte amb una empresa que ens proveeix de personal i dotació tècnica. Però a més a més, jo no vull que BTV sigui una finca priva-da a l’hora de produir progra-mes. Vull obrir el ventall de productores que treballen per

a nosaltres. Encara hem de fer la reflexió sobre la progra-mació, un estudi de la graella i decidir què volem, quins pro-grames ens interessen i deixar que les productores ens apor-tin noves idees, segons uns paràmetres econòmics i d’es-til que els donarem. Això esti-mularà i farà millorar l’oferta existent.

Com veu la competència?Respecte la resta de televisi-ons locals som els primers. Però això no té mèrit, perquè també tenim un pressupost que no està gens malament; nosaltres no ens podem plan-tejar una televisió generalista competitiva amb TV3 o Antena 3, perquè seríem el parent po-bre, no podem contraprogra-mar a TV3 perquè ni tenim els mitjans ni els diners. No volem fer una televisió alternativa, volem ser una alternativa dife-rent a les altres televisions.

En què es vol diferenciar?Nosaltres hem de parlar de Barcelona: és allò que ens de-fineix i és el nostre àmbit de treball. Hem de cobrir molt bé tota la ciutat, amb correspon-sals de barri que hi visquin i que ens subministrin informa-ció permanentment. Barcelona genera molta informació i es-pectacle. Vull un programa de participació activa dels barris amb connexions permanents, aquest ha de ser el nostre po-sicionament.

Amb un pressupost limitat, què prioritza: els mitjans humans o els tècnics? Aquest és el gran quid de la qüestió... Es tracta d’arribar a l’equilibri. El primer que hem de fer és saber què volem que es vegi per la pantalla. Podem fer una impecable gestió geren-cial però el producte televisiu és el més important. Ens hem de preguntar “què pot inte-ressar al telespectador bar-celoní?” I llavors, veure amb quins mitjans comptem. L’ac-titud de l’equip és molt bona, la gent nova que jo he incorpo-rat i la que ja hi havia, que està molt bregada a aquesta casa.

BTV té molts bons programes. Sí, la singularitat cultural s’ha de mantenir, evidentment. Però trobo que a BTV li falta una mica de pebre, d’alegria. És tot molt correcte, tècnica-ment impecable, però... com deia en Berdají ‘cal algaravia’. BTV és políticament molt cor-recta, però té un pel d’unifor-mitat que a mi no m’agrada, li hem de donar crestes d’humor, d’enginy.

Hi haurà programa musical?En una primera etapa, farem un programa de música en viu, segur. Però vull anar més enllà. Crear un àmbit televisiu de música eclèctica.

Tem la pressió política?Em va anomenar per unanimi-tat el Consell d’Administració

“Vull obrir el ventall de productores que treballen per a nosaltres”

“BTV té un punt d’uniformitat que no m’agrada”

“Se m’ha donat un salconduit de llibertat periodística”

50 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

C. SAN JOSÉ

La Fundació Joan Miró de Barcelona acull des del 31 d’octubre i fins el 25 de gener del 2009 l’exposició Moder-nitat americana, comissariada per Sarah Newman i Emily Shapiro. En essència, el que podrà veure el visi-tant serà una recull de 100 obres representatives de l’art americà produïdes entre finals del segle XIX i part del segle XX. Totes elles prove-nen del fons de la Corcoran Gallery of Art de Washington D.C., un dels centres més destacats dedicats a l’art i la cultura, tant contemporània com històrica.

L’exposició al detallModernitat americana es divideix en 7 seccions, les quals, a través de dife-rents temes i suports volen convidar al visitant a fer una reflexió sobre les característiques i la manera de fer més genuïna de l’art nord-americà. Tota l’exposició està organitzada a partir dels aspectes més importants que il·lustren el seu propi desenvo-lupament, des d’una perspectiva que s’allunya de les d’ordre cronològic més tradicionals. En aquesta exposi-ció hi han participat un gran nombre d’artistes, dels quals en citem a continuació una petita representa-ció: Cecilia Beaux, Thomas Wilmer Dewing, John Singer Sargent o Childe Hassam. Tots ells van rebre la influència dels moviments artístics que tenien lloc a Europa en aquella època, especialment de França.

Un projecte pionerUn fet característic de la Corcoran Gallery és el fet que va coincidir la creació del museu amb el sor-giment de la tècnica fotogràfica. És per aquest motiu que la galeria

ha fet un seguiment de l’evolució d’aquesta tècnica i n’ha recollit les seves passes. El valor més impor-tant d’aquest seguiment és la ves-sant documental que mostren les fotografies. A través de les imatges ens podem fer una idea de la realitat que vivien els Estats Units i els seus ciutadans al llarg del segle XX. La Corcoran Gallery la va crear el 1869 el col·leccionista i empresari William Wilson Corcoran. Així, la galeria es va convertir en la pri-

mera institució privada de la capital dedicada a l’art americà. L’objectiu principal ha estat molt clar des del principi: potenciar el talent americà. En l’època de la seva inauguració hi havia un domini molt important de l’art francès i aquest va ser un dels motius pel qual la galeria va lluitar per enfortir la producció artística americana. La galeria compta amb un gran fons que conté les obres més importants dels segles XVIII, XIX i XX fetes per artistes autòctons.

CULTURACITA CRÍTICA: “Les idees no són responsables d’allò que els homes fan amb elles.” Werner Karl Heisenberg, filòsof i físic alemany.

Una aproximació a la producció artística yankee Des del 31 d’octubre es pot veure a la Fundació Joan Miró de Barcelona l’exposició Modernitat americana, la qual és un repàs a algunes de les peces culminants de l’art nord-americà dipositades a la Corcoran Gallery of Art de Washington D.C..

Joan Carrera i Planas (1930-2008), el bisbe més gran en actiu d’EspanyaJoan Carrera ens ha deixat recentment quan encara exercia en actiu el càrrec de bisbe auxiliar de Barce-lona. Carrera va patir un desmai mentre pronunciava una conferència i va ser traslladat a l’Hospital de la Vall d’Hebron on va estar ingressat en estat de coma durant dues setmanes. Carrera, nascut a Cornellà, va ser nomenat bisbe auxi-liar de Barcelona l’any 1991 i, també, bisbe d’Algesires. Els darrers anys exercia també com a vicari general de l’arxidiòcesi de Barcelona. L’any 2005, Carrera va pre-sentar la seva renuncia perquè havia arribat als 75 anys, edat de jubilació dels bisbes. Encara, però, la re-núncia no havia estat acceptada.Carrera havia destacat pel seu posicionament apertu-rista i també per la seva proximitat a les idees de CiU. Un fet destacat de la seva vida es va produir l’any 2000 quan va decidir presentar la dimissió com a coordina-dor de la cúria i dels organismes diocesans. Aquesta decisió es va produir després que Ricard Maria Carles rellevés del càrrec al jesuïta Enric Puig. Els seus inicis laborals, pels volts dels anys 50, van ser dins el món obrer i la immigració de l’època a Barcelo-na, l’Hospitalet i Badalona.

GEN

ERFE

BR

ERM

AR

ÇA

BR

ILM

AIG

JULI

OL

AG

OST

SET

EMB

RE

OC

TUB

RE

NO

VEM

BR

ED

ESEM

BR

E

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

AGENDA CULTURAL

> Ródtxenko. La construcció del futurExposició pictòrica a l’Obra Social de Caixa de Catalunya d’un dels artistes fonamentals de l’avantguarda russa.A la Pedrera, del 14/10/08 al 5/01/09

> China soñada, China realExposició que vol presentar la realitat d’aquest país en 4 dimensions a través de diversos suports com maquetes i obres d’art, entre d’altres.Al CCCB, del 4/11/08 al 22/02/09.

> World Press Photo 2008 Recopilació de les obres guanyadores del concurs homònim de fotoperiodisme. Ho organitza el CCCB i la Fundación Photographic Social Vision.Del 18/11 al 14/12 al CCCB.

> Exposició Zones de Risc A través de la Col·lecció d’Art Contemporàni de la Fundació “La Caixa” se’ns proposa prendre cons-ciència de la complexa realitat que ens envolta.Al Caixa Forum Barcelona a partir del 25/10.

> Concert dels GossosEl grup de Manresa presenta el seu últim disc, Oxígen, coincidint amb el seu 15è aniversari. El 14 de novembre a l’Espacio Movistar.

> Arxiu universal. La condició del document i la utopia fotogràfica moderna Exposició fotogràfica estructurada en dues parts: Debat sobre la fotografia moderna i, Barcelona i la seva trajectòria visual. Al MACBA, del 23/10/08 al 6/01/09.

JUN

Y

Marsden Hartley. Berlin Abstraction, 1914-1915. /CEDIDA

Paul Newman (1925-2008), una estrella mítica de HollywoodL’actor nord-americà, Paul Newman, ha mort després d’una llarga malaltia a l’edat de 83 anys. Newman va demanar el passat agost a la seva família poder passar els seus últims dies a casa tranquil i envoltat dels seus.Les seves primeres passes com a actor les va donar al teatre i, de mica en mica, va passar de ser una simple afició a una activitat que li ocupava tot el temps. Per aquest motiu va decidir marxar a Nova York i apuntar-se a l’Actor’s Studio. Allà va conèixer a Joanne Woodward, la dona que es convertiria en la seva segona esposa i en la mare dels seus tres fills. A l’Actor’s Studio, Newman va voler formar-se per ser director de cinema enlloc d’actor. Allà de seguida es van fixar en el seu atractiu físic i això el va portar directament a l’escenari un altre cop. Amb Woodward va formar una de les parelles més fermes de Hollywood i junts van rodar una dotzena de pel·lícules. L’èxit li va arribar gràcies a la pel·lícula Marcat per l’odi, de l’any 1956 i va guanyar un Oscar al millor actor per El color dels diners. Va estar nominat també en altres set ocasions i va rebre un Oscar honorífic a la seva trajectòria. Newman es va caracteritzar també per la seva tasca en favor dels drets socials i mediambientals. Newman va fer donacions com a obres de caritat i va fundar un campa-ment d’estiu per a nens malalts de càncer a Connecticut.

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 51NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECACITA CÈLEBRE: “I és que en aquest món traïdor, no hi ha veritat ni mentida: tot és segons el mirall amb el qual es miri.”, Ramón de Campoamor, poeta espanyol.

COMO INTERPRETAR LA INFORMA-CIÓN ECONÓMICAAutor: X. Brun, P. Larraga i M. Moya Editorial: ProfitPàgines: 128Aquest llibre vol ser una eina per donar un cop de mà a tots aquells professionals que es dediquen a l’assessorament de temes financers a clients. Cal donar respostes que estiguin a l’alçada de les exigències i necessitats actuals dels clients, els quals demanen respostes de gran professionalitat. Como interpretar la información económica ajuda a comprendre la informació de tipus econòmic, els conceptes rela-cionats amb productes, mercats i també l’anàlisi i selecció d’inver-sions a través dels coneixements instrumentals bàsics. Mitjançant aquest llibre i els de la resta formen la Colección Manuales de Aseso-ramiento Financiero els professio-nals del sector podran obtenir una formació continuada molt útil.

LA EMPRESA EN MOVIMIENTOAutor: D. Peppers i M. RogersEditorial: DeustoPàgines: 280El llibre La empresa en movimiento ofereix al lector les 12 lleis bàsi-ques del màrqueting per construir amb èxit una visió de futur sòlida de l’empresa. Ara ja no és suficient amb tenir un producte de primera qualitat ni tan sols oferir un servei de primer ordre. Els autors apun-ten que els temps s’acceleren de manera que cal una constant reno-vació i deixar de pensar a mitjà ter-mini. La empresa en movimiento és un diàleg que convida el lector a fer un recorregut per cadascuna de les àrees que conformen una empresa, és a dir, des del client i el treballa-dor fins a la tecnologia i la innova-ció per tal de recrear les claus que asseguren l’èxit de la seva empresa. Peppers i Rogers són autors de diversos best sellers els quals s’han traduït fins a 17 idiomes.

DAR PARA RECIBIRAutor: B. Burg i J. D. MannEditorial: UranoPàgines: 128A través de la història d’en Joe el lector descobrirà les 5 lleis que garanteixen l’èxit en els negocis i que, a més a més, descobreixen la fórmula per millorar a la vida. Joe és un jove i ambiciós executiu que està angoixat pel tancament d’un trimestre en el qual no ha aconse-guit obtenir els resultats que havia previst. Aleshores decideix con-tactar amb un home de negocis influent el qual li ha de proporcio-nar les claus per obtenir els resul-tats programats. La idea central es basa en el següent: una persona pot aconseguir assolir allò en què es centra i obtenir allò que espera obtenir. Aquest llibre fuig del tòpic

“guanyar per guanyar” i aposta per l’entrega cap als altres. Donar alguna cosa sense esperar res a canvi pot ser un estil de vida.

Sala 33, a les 22.40h, al 33Produccions audiovi-suals guardonades de temàtica variada.

Catalunya ves-pre, a les 19h, a Cata-lunya InformacióRepàs de l’actualitat del dia.

No ens podem perdre...

DILLUNS

60 minuts, a les 22.10h, al 33Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

Economia i em-presa, a Catalunya Informació, a les 21.30hActualitat econòmica.

DIMARTS

Quèquicom, a les 22h, al 33Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absolu-ta, a les 12h a RAC 1Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIMECRES

Capital, a les 6h a Radio IntereconomíaInformació econòmi-ca amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15h, a Onda RamblaAnàlisi financera i ter-túlia econòmica, amb Juan García.

DIJOUS

Economía a fondo, a les 20.30h a CNN+Mónica Sanz analitza l’actualitat econòmica.

Hora 25, de 20h a 24h a la SERRepas dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

DIVENDRES

El Debate de CNN+, a les 23.30hDebat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SERActualitat amb Mont-serrat Domínguez.

DISSABTE

30 minuts, a les 21.35h a TV3Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Notícies al 3/24Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

DIUMENGE

TELEVISIÓ

TEXT: C. SAN JOSÉ

A la present columna volem parlar d’una qüestió bona i d’una altra de dolenta del panorama televisiu. I com es fa sempre, començarem per la menys dolenta per acabar amb una millor sensació de cos tractant una qüestió més positiva.D’una banda volem posar damunt la taula el gran nom-bre de programes de caire social i el seu enfocament ex-cessivament sensacionalista. A molta gent l’interessa saber què passa al seu voltant perquè és una cosa na-tural de la humanitat. El problema ve quan s’entra en el terreny de mal gust i la falta de respecte tant per la gent que s’enfoca com per aquells que consumeixen el programa, als quals se’ls pot ferir la sensibilitat. No és necessari burxar en els sentiments i la misèria d’aquells que han patit (o pateixen) una tragèdia o en aquells que no tenen recursos per tenir una vida digna. Gairebé to-tes les cadenes tenen espais d’aquest tipus i, tot i que ells són els que decideixen els continguts de la seva graella els espectadors som els que decidim en última instància si ho volem veure o no. De vegades cal fer l’esforç de posar-se en el lloc de l’altre per saber quina actitud cal tenir davant les situacions. No podem obli-dar referir-nos als informatius, principalment els de Te-le5 els quals segueixen la mateixa línia prioritzant de manera desmesurada aquest tipus de continguts per damunt d’altres que també són d’interès general com la política o l’economia. Per l’altra banda volem destacar l’espai Crackòvia, del mateix equip que realitza Polònia. Està molt bé tenir en-treteniment que ens permeti riure una mica i aïllar-nos de la rutina i de la crisi de la qual tant se’n parla darrera-ment. Crackòvia, és un paròdia de l’actualitat esportiva, sobretot del Barça i l’Espanyol. És clar que aquesta pín-dola serà més efectiva i refrescant per aquells que els interessa el tema però bé, és recomanable per a tothom més que no pas el sensacionalisme que comentàvem. També és una opció per desconnectar l’original Pequín Express, de la cadena Quatro. És curiós i sa veure com diverses parelles de concursants se les enginyen per viatjar des de Moscou fins a Pequín tan sols amb un euro al dia, fent autoestop i demanant allotjament allà on puguin. Si bé és cert que no deixa de ser un reality amb un contracte que el telespectador no coneix entre la cadena i els participants, aquest programa mostra com la necessitat de supervivència aguditza la ment i posa a prova les relacions socials i el treball en equip. S’agraeix l’alternativa.

Entre poc i massa

52 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008ESTILS DE VIDA / El gourmet

BEGONYA MERINO

El passat mes parlàvem del tàndem Franco/Doñate com a autor d’una proposta que ha merescut l’estrella Michelín pel Saüc, un petit restaurant. I aquest mes parlem d’un altre tàndem amb estrella. No és aquesta l’única coincidència entre tots dos locals. En aquest cas, són Jordi Vilà i Sònia Profitós els caps visibles i propietaris d’Alkimia, ell a peu de fogons i ella a sala. També tots dos han sabut treballar amb encert per aconseguir l’estrella Michelín. Al igual que el Saüc, Alkimia és un restau-rant petit, de trenta-cinc places, sense aspiració al luxe, però amb molt bon criteri posat a la cuina.

Capacitat d’atraccióProcedents de l’Abrevadero, el 2002 Profitós i Vilà van decidir canviar i instal·lar-se a l’Eixample. I en dos anys, els arribà el reconeixe-ment. Però el més gran èxit és haver estat capaços de crear un local i una oferta que agrada: alguna cosa de l’Alkimia crida l’atenció al transeünt aliè a la gastrono-mia, i alguna cosa fa apun-tar la vista cap a l’interior d’aquest restaurant del carrer Indústria. La sorpresa es troba a dins: una carta sempre amb un

rerefons de cuina catalana, però amb la voluntat de no encotillar-se. Són tants els adjectius que poden encaixar en la cuina de Jordi Vilà... “cuina catalana moderna, actualitzada, con-temporània”, diu ell. Però el xef no és home d’etiquetes i prefereix posar un exemple del que ofereix: “unes anxo-ves espectaculars amb pa de coca de vidre i tomàquet”, possiblement, diu la carta, les millor anxoves del món”.

Gaudi sense prejudicisAl migdia el local el visita el client de negocis, però per la nit l’escenari canvia. I a l’Alkimia es pot trobar tant públic vinculat a la gastro-nomia, com turistes com comensals que fan alguna celebració.A aquest jove xef li agrada que el client arribi a casa seva sense prejudicis, amb la il·lusió i les ganes del qui va a veure una pel·lícula o una obra de teatre. A la carta, i especialment als menús, es poden trobar “pel·lícules” per riure, altres que conviden a reflexionar. N’hi ha algunes que no tenen més pretensió que agradar de forma fàcil, i d’altres, que busquen la provocació. Com provocativa és la Gamba a

la mà, que se serveix sobre un jaç de sal i sense forqui-lla, per gaudir de tot el seu esplendor amb el gust i amb el tacte.

Menús molt calculatsHi ha tres menús per esco-llir: Tradicions Contem-

porànies, amb aperitius, cinc plats i dos postres, per 54 euros; un menú de temporada com l’anterior, però amb dos plats, per 32 euros. I el germà gran, el Menú Alkimia, per 68 euros.La selecció dels plats es curosa: Vilà sap que un plat massa arriscat o que no agradi pot espatllar la delicada memòria del pala-dar, per això composa els

menús de forma calculada i amb bon criteri.Així, dos vessants con-viuen a la carta: un de més conservador, del que seria representació l’arròs de nyores, i un de més arriscat i sorprenent, encapçalat pel Roger en el mar, que va acompanyat amb una sopa blava que alguns han quali-cat de genial.

Restaurant Alkimia

Carrer Indústria, 79

Tel. 93 207 61 15

DROLMAUn dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.Passeig de Gràcia, 68 - BarcelonaTel. 93 496 77 10

EL BULLIFamós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -GironaTel. 972 150 457

COMERÇ 24L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona.Carrer Comerç, 24 - BarcelonaTel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana.Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

I BUONI AMICIPer gaudir de l’autèntica cuina triveneta.Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTESTípica cuina catalana de qualitat.Passeig Isabel II, 14 - BarcelonaTel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHELCarta flexible: amanides, peixos,carns. Atenció al llom de xai del xef.Beltrán i Rózpide, 16 bis - BarcelonaTel. 93 203 84 08

SANT PAURestaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda.Nou, 10 - Sant Pol de MarTel. 93 760 06 62

TRITÓNCuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa.Alfambra, 16 - BarcelonaTel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETOLa qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.Ganduxer, 10 - BarcelonaTel. 93 200 72 44

PER MENJAR...I FER NEGOCIS

ELS ‘TOP 10’

Ingredientstradicionalstocats per la

la imaginacióEncert és la paraula que defineix la pro-posta d’Alkimia. Jordi Vilà diu fer la cuina que li agrada. El reco-neixement del públic, subratllat amb una es-trella Michelín, demos-tren el seu bon criteri.

RESTAURANT ALKIMIA

El plat més provocatiu és la ‘Gamba a la mà’, que se serveix per menjar-la sense forquilla

Bombó d’ou ferrat amb patata, codonyat i sobrassada. / CEDIDA

EL TAST

Característiques: groc palla amb reflexos daurats. Aromes de flors de muntanya i nou. En boca, és suau i amb notes de gran maduresa.

Premis: guardonat amb 96 punts a la Guia Vi+Gastronomia 2008/9 dels 300 Millors Vins Espanyols – Millor Cava Espanyol.

Maridatge i servei: aquest cava permetrà gaudir de totes les delícies dels grans plats.

Varietats: 70% xarel·lo i 30% macabeu.

Acidesa total: 4,0 – 4,5 g/l

Grau alcohòlic: 11.5 – 12% vol.

Sucres reductors: 3 g/l

Gramona III Lustros

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL Viatges / ESTILS DE VIDA 53

Excursions breus per un entorn sagrat

La riquesa de Montser-rat té diverses cares: l’espiritual, la natural i la cultural. La munta-nya és també un centre amb una intensa acti-vitat excursionista que ofereix des de diferents rutes d’escalada fins a excursions accessibles. Aquest mes us propo-sem una visita a la mun-tanya sagrada i alguna excursió breu.

VIATJAR PER CATALUNYA: MONTSERRAT

BEGONYA MERINO

Montserrat és, sens dubte, un símbol que el poble català ha fet seu des de temps que es remun-ten molt enrere. La muntanya ha estat pels catalans molt més que centre de religiositat. Pen-sament, cultura i política van trobar suport a l’abadia, que va esdevenir nucli de debat i lloc de refugi per a artistes, intel-lectuals i polítics; especialment durant les èpoques difícils per a la democràcia i per al poble català. Aquesta realitat s’en-trellaça amb la rica tradició de veneració i estima del país vers aquesta muntanya sagrada i la seva Madona Bruna.

Geologia màgicaLa muntanya ocupa el centre geogràfic de Catalunya, a cavall de les comarques de l’Anoia, el Bages i el Baix Llobregat. Les seves formes singulars són la causa de la fascinació que exerceix aquest gran temple de pedra. Els espectaculars dits petris que s’alcen apuntant al

cel són monòlits de conglome-rat, amb còdols de composició diversa de gran resistència a l’erosió.L’originalitat del seu perfil és tal, que ha donat lloc a un tipus de relleu anomenat montserratí, fill de la combinació de materials, l’estructura del massís i l’ero-sió. Llargs períodes de desgast causat pel gel i l’aigua durant milers d’anys han arrodonit els turons i han produït les carac-terístiques formes de columna. I per contribuir al misteri de la muntanya, a les roques més toves podem trobar coves i zones d’abric. Les formes capri-cioses d’alguns cims han excitat la imaginació popular, que els ha batejat amb noms diversos: Trompa de l’Elefant, Cadireta,Gegant Encantat, Sentinela...

Riquesa culturalEl monestir benedictí ha estat eix de la tradició cultural de Montserrat. Al monestir va haver-hi un scriptorium ja als segles XIV i XIV, i també allà

es va crear una de les primeres impremtes del país. Avui dia els monjos continuen la seva tasca editorial i les edicions musicals dels enregistraments de l’Esco-lania.Essent l’estudi un dels pilars de la vida monàstica, no és d’es-tranyar que la biblioteca del monestir sigui una de les més importants de Catalunya, tant pel nombre de volums com per la importància de les obres custodiades. Al segle XVIII el monestir va ser destruït i es van perdre gran part dels llibres que guardava. En l’actualitat disposa de més de tres-cents mil volums, mil cinc-cents manuscrits, quatre-cents incunables, divuit-mil gravats i cinc-cents mapes antics. Un veritable patrimoni artístic.

Vessant excursionistaHi ha una gran varietat d’activi-tats excursionistes que es poden gaudir al que és parc natural des de 1987. L’arribada a Montserrat a peu és un clàssic que es re-munta a l’edat mitjana.

la capella de Sant Miquel, i des-prés d’una pendent, arriba al pla de les Taràntules, on es troba l’estació superior del Funicular de Sant Joan. A banda d’un tram de camí pedregós, és un camí còmode i està ben senyalizat. Una altra excursió, aquesta d’uns vint minuts, és la que surt del Santuari fins a la Santa Cova, i que passa per quinze monuments que representen els quinze misteris. El camí acaba a la Santa Cova, on es va trobar, segons la llegenda, la imatge de la Mare de Déu.I per acabar, un camí fàcil i pla, el que va del Santuari a Els Degotalls. Durant el recorre-gut es poden veure diversos monuments dedicats a artistes catalans com Jacint Verdaguer, Joan Maragall i Pep Ventura. Els Degotalls és la placeta que hi ha al final del camí a on es pot veure l’empremta que l’aigua ha deixat a la roca. El recorregut és ple de vegetació, el que fa el pas-seig molt agradable.

Pels qui vulguin caminar un parell d’hores, dues propostes: el Camí Romeu a Montserrat surt de Monistrol, i transcorre pel Camí de les Canals i de l’Ai-gua. També la drecera dels Tres Quarts surt de la mateixa locali-tat, però cal preveure que té un desnivell de més de cinc-cents metres.Els qui tinguin un nivell de sen-derisme mig i estiguin habituats a caminar, es poden plantejar fer la ruta de les Ermites Perdudes, que té uns vuit quilòmetres i un desnivell de sis-cents cinquanta metres. Surt del monestir i enfila el camí dels Francesos, passa després per un laberint entre formacions rocalloses conegu-des, on s’amaguen les ermites a les quals fa referència.I ja dins de les propostes més breus, el primer passeig és el que va del Santuari al Pla de les Taràntules, d’uns cinquanta minuts t i amb vistes que valen la pena. La ruta arrenca de la plaça de la Font del Miracle, passa per

Part del monestir junt amb el típic relleu montserratí. / ARXIU

L’ESCOLANIA DE MONTSERRAT

És obligat sentir l’Escolania durant el culte religiós, al qual li dóna una especial emoció. Aquests joves cantaires desperten una sim-patia especial entre els visitants. L’escola de música té fama inter-nacional per la seva qualitat, està formada per més de cinquanta nois de 9 a 14 anys, procedents tant de les comarques catalanes, com de la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià. Per poder ingressar a l’Escolania, els nens han hagut de preparar-s’hi durant temps i superar diverses proves eliminatòries. Molts dels escolans segueixen estudis de música en deixar Mont-serrat i alguns d’ells han assolit un alt nivell professional com a cantants, instrumentistes o directors.

54 MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008ESTILS DE VIDA / Esports

ESPORT I EMPRESA

NATÀLIA PASTOR

Aquest estiu, la selecció espanyola d’hoquei ha guanyat una plata o ha perdut un or?El 23 d’agost de 2008, dia de la final a Beijing, vam perdre un or. És la sensació que té en calent un esportista, quan es pensa més amb el cor que no amb el cap. El temps, però, farà canviar l’amarg regust d’aquella final i alhora fer-nos adonar que, tot i no haver aconseguit el nostre somni, es va aconseguir quel-com molt gran i n’hem d’es-tar orgullosos.

Què és el que més t’ha impressionat d’aquesta edició olímpica a nivell personal?Per sort, conec la Xina pre-olímpica i la de després dels jocs. Van donar una imatge de la Xina que no és, sense contaminació, amb la meitat de cotxes en circulació, etc. El que la gent va veure per televisió, malauradament, no és la Xina real. Malgrat

ALBERT SALA, JUGADOR DE LA SELECCIÓ D’HOQUEI HERBA QUE VA GUANYAR LA PLATA A PEKÍN

Albert Sala, durant una competició amb el seu equip. / FOTO: CEDIDA

Ha guanyat una medalla de plata amb la selecció espanyola d’hoquei en els darrers JJOO i, de moment, prefereix descansar abans de fixar-se un altre gran objectiu. Llicenciat en Periodisme, l’Albert Sala es caracteritza per ser una persona intrèpida en busca de noves experiències.

“A Espanya,la majoria de gent creu que sap d’esport. Però només saben de futbol”

“Ens hem quedat a les portes

del gran somni”

tot, em van impressionar els voluntaris xinesos que van fer possible una organització tan impressionant.

Què ha representat Pekínper a la selecció espanyola? Iper a l’afició?Ens hem quedat a les portes del gran somni. Som un equip creat fa uns anys per guanyar. La gent que ens coneix ens té un gran respecte, valora el nostre sacrifici i, sobre-tot, admira el nostres mèto-des de treball. Molta gent ens ha seguit. I sé de molts que

han vibrat, plorat... i sentit! Poder crear sentiments a la gent com a esportista no es pot expressar amb paraules.

Què és el que va motivar la marxa de l’Atlètic de Terrassa al SCHC Bilthoven?Fa dues temporades, un cop acabada la carrera de Peri-odisme, vaig creure que era el moment de viure noves experiències i de créixer a l’estranger. Tenia la proposta de jugar a Holanda, el qual considero un país liberal i modern per créixer espor-tiva, personal i professio-nalment. Aquí disfruto, pero tinc clar que el meu futur és a Catalunya.

Tot i el potencial de la selecció, què és el que manca a Espanya per consolidar aquest esport?Saber vendre’l. Les escoles d’ hoquei fan una feina admi-rable, per això surten juga-dors d’aquest nivell. La pre-sència mediàtica de l’hoquei és nul·la, per moments és vergonyós. Com a espor-tista, de vegades et pots arri-bar a molestar pel tracte que reps. En el fons, a Espanya, la majoria de gent creu que

sap d’esport. Però el que no saben és que només en saben de futbol.

Quina és la teva tasca al Johan Cruyff Institute for SportStudies?Formo part del projecte MINAF (Màster Internacional en Negocis i Administració del Futbol). L’estem revisant i adaptant per poder impar-tir-lo properament a Barce-lona i a Àmsterdam. Amb el meu català, castellà, anglès i la mica d’holandès que sé, sóc el Coordinador de Comu-nicacions Internacionals de l’Institut.

També estàs estudiant un Màster en Direcció Esportiva al mateix Institut. Vols encaminar el teu futur laboral en aquesta direcció?Dos matins a la setmana sóc alumne del MISM (Master Internacional in Sport Mana-gement). A més de la feina, vull seguir formant-me i tenir el màxim d’eines per al dia en què l’hoquei deixi de ser una prioritat. No sé si la ges-tió esportiva serà important al meu futur, pero en el cas que ho sigui, sé que estaré preparat.

L’ombra de la recessió econòmica que es viu a nivell mundial es nota al sector espor-tiu? De quina manera ho viviu a l’Insititut, per exemple?La cultura en el món de l’es-port aquí a Holanda és dife-rent, almenys a l’hoquei. Els patrocinadors donen molt de suport als clubs. A l’Ins-titut no ho hem notat. Molts clubs ofereixen als seus juga-dors algun dels nostres cur-sos i així formar-los acadèmi-cament per quan acabin les seves carreres com a espor-tistes en actiu.

Quins creus que són els obstacles que es presenten més sovint als esportistes quan es retiren i volen entrar al mercat laboral?La manca d’experiència labo-ral. N’hi ha molts que no poden o volen compaginar ambdues coses. Però no tot-hom té el privilegi de tenir la disciplina que aprens en un equip d’èlit i això és aplicable a qualsevol empresa. I des-prés, entrar al mercat labo-ral amb uns 30 anys i sense experiència no deixa de ser un obstacle. Penso que l’es-portista d’elit cada vegada està més valorat.

Salut / ESTILS DE VIDA 55NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

“La gent demana consell per qualsevol taca que té a la pell”

JUAN ANTONIO SMANDÍA, CAP DEL SERVEI DE DERMATOLOGIA DE L’HOSPITAL DOS DE MAIG

ARIADNA BOADA

Creu que som prou cons-cients de la nostra pell?Actualment és l’especialitat amb més demanda d’assis-tència, tant pels metges MIR, com pels usuaris. Ara mateix els dermatòlegs tenim les consultes saturades. D’una banda per què ha augmen-tat molt la preocupació –el càncer de pell s’ha disparat moltíssim–, hi ha més cons-ciència, i de l’altra, i motivat pel benestar, tothom es pre-cupa per l’aparença física. Una taca a la pell provoca que s’acudeixi a l’especia-lista.

Quines són les lesions més comunes de la pell?Principalment és la psoriasis, que afecta al 2% de la pobla-ció. Es tracta d’una malaltia inflamatòria crònica carac-teritzada per la presència de lesions eritematoses de mides diverses, arrodonides i circumscrites, recobertes per escates de color blanquinós. És una lesió molt freqüent que provoca moltes molèsties i té un component de rebuig social important. El ventall de les malalties cutànies és molt ampli, poden ser infec-cioses, bacterianes i també varien en funció de l’edat.

Els nens, per exemple, patei-xen molt l’eccema atòpic, els adolescents l’acné i els joves la caigudes de cabell. Però una de les més freqüent és el melanoma.

Per quins motius es con-sulta més al dermatòleg que fa uns anys?La por pel càncer de pell està molt estès. Tenim moltes pre-guntes sobre el sol. La gent envelleix més i per tant, hi ha més lesions cutànies pel procés d’envelliment. I també es demanda consell per qual-sevol taca o piga que apare-gui a la pell.

nota a la pell. Excepte en el cas de la psoriasi que va molt lligada a l’augment del coles-terol, triglicèrids i la hiper-tensió.

Hi ha lesions que provoquen trastorns en la persona?Sí. Les lesions i malalties der-matològiques moltes vegades donen mala qualitat de vida perquè creen un trastorn que té una relació molt directe amb l’exterior. En els estudis de qualitat de vida, les malal-ties cròniques de la pell com la psoriasis o l’eccema atòpic creen un trastorn important. L’acné pot provocar depres-sió als joves. Pensi que la gent pregunta molt quan li apareixen taques o pigues a la pell, perquè no els agrada i els pot afectar la seva rela-ció amb els altres. Per això hi ha tanta demanda de la medi-cina estètica. Hi ha lesions que provoquen més trastorn per la persona del que pugui representar per a la seva vida.

Ens podria donar alguns consells per tenir una pell sana?No cremar-se amb el sol, pro-tegir la pell de les radiacions solars i fer consultes almenys un cop l’any amb el dermatò-leg per si hi ha alguna taca.

El doctor Smandía fa més de 25 anys que treballa en l’àmbit de la dermatologia. / ARXIU

Els nens tenen una pell més sensible?Darrerament han augmentat els casos d’eccema atòpic. És una alteració immunològica i formaria part d’aquest grup de lesions com la tendència a la rinitis. Ha augmentat molt als països industrialitzats i sobretot en nens.

Poden influir els nostres hà-bits en la salut de la pell?La gent es cuida molt més i és conscient que ha de con-sultar. La pell és més fàcil, perquè es veu. Això angoixa, i per tant, la gent reacciona i consulta molt. Per por al càncer, a l’envelliment cutani o al benestar, és a dir, el seu aspecte físic, tothom acaba anant al dermatòleg. A més l’hàbit de prendre molt el sol ha influït molt. Ara hi ha més consciència, però ha augmen-tat molt el càncer cutani. Les campanyes que s’han fet han ajudat a què la gent es cons-cienciï i demani consells.

Els hàbits alimentaris, també influeixen?En general, la relació entre la dieta i la pell no és tan evident com la relació que pugui tenir amb el sistema cardiovascular. En cas que hi hagi un problema de falta de nutrients, aleshores sí que es

És doctor en medicina i cirurgia, especialista en der-matologia medicoquímica. Juan Antonio Smandía (Barcelona, 1953) fa més de 25 anys que exerceix al servei de dermatologia de l’Hospital Dos de Maig de Barcelona, que forma part del Consorci Sanitari Integral. És assessor d’Acció Psoriasi des de l’any 1993 i un reconegut professional de la pell. Assegu-ra que ara més que mai tothom és conscient de la pell i que es treballa molt en temes de prevenció.

“Les malalties dermatològiquesmolts cops donen mala qualitat de vida perquè creen un trastorn que té una relació directe amb l’exterior”