Les escoles de negoci espanyoles es con-soliden com un referent, quatre d’elles es mantenen en els primers llocs dels ràn-quings mundials. Tot i així, tenen reptes a afrontar, com la definició d’un model exitós en relació a la formació on-line, i la potenciació de la recerca. Analitzem la situació del sector amb els responsables d’algunes de les principals escoles de ne-gocis del nostre país.

PÀGINES 35-42 >>

Setembre 2008 n. 108

ESPECIAL: ESCOLES DE NEGOCI

Un sector en trajectòria ascendent

El passat mes de juny es van consti-tuir un total de 1.323 empreses a Cata-lunya, la xifra més baixa de tot el que portem d’any i la pitjor dada registrada en un mes de juny des del 1995, se-gons l’Institut Nacional d’Estadística. Si a aquesta dada hi afegim que en els primers sis mesos del 2008 s’han dis-solt tantes empreses com en tot l’any 2006, les conclusions no conviden a l’optimisme. La situació catalana es

ES REGISTRA UNA DAVALLADA HISTÒRICA EN LA CONSTITUCIÓ D’EMPRESES

Les pimes, especialment les vinculades a la construcció, són les més afectades.

El nou context econòmic té un impacte directe en la pèrdua de llocs de treball.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 12 >>

Conversem amb la presidenta del Col·legi de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials, M. Pilar Puig.

L’economista Oriol Amat analitza la indústria química a Catalunya.

EMPRESA pàg. 13 a 22 >>

Daniel Ortiz repassa els agents que interven en el desenvolupament sostenible.

Educa-System ofereix classes a domicili, un negoci regulat des de fa temps a l’estranger.

Entrevista a la directora de màrqueting del Banc de Sang i Teixits, Elisenda Serra.

FINANCES pàg. 23 a 26 >>

Parlem amb el responsable de la Xarxa d’Oficines de Deutsche Bank a Catalunya, Joan Carles Oliver.

Es dispara el lloguer de títols en èpoques baixistes com les actuals.

INTERNACIONAL pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores reflexiona entorn a la crisi econòmica.

El mapa del món: Producció de bioetanol al món.

Suècia, un mercat nòrdic atractiu per a la inversió.

ESPECIAL pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a David Dinwoodie, director general de Business Schoolsde la Divisió de Formació de Planeta de Agostini.

Les escoles de negoci segueixen escalant llocs als rànquings mundials.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 43 a 48>>

Cada treballador desaprofita quatre dies de vacances.

Miquel Bonet conversa amb Anna Queralt, directora de recursos humans de Black & Decker.

ESTILS DE VIDA pàg. 49 a 55 >>

Entrevista a Félix Losada, autor del llibre Protocolo Inteligente.

Recorregut per Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf.

L’ESCASSA ACTIVITAT EN RECERCA, L’ASSIGNATURA PENDENT

La creació d’empreses a Catalunya cau a un nivell sense precedents. / ARXIU

DESTAQUEM

JOSEP MARIA ÁLVAREZSECRETARI GENERAL D’UGT-CATALUNYA

Les escoles de negocis en bona marxa. / ARXIU

“Quan no és moment de luxes, ens convertim en

una bona opció”

ENRIC CASIDIRECTOR GENERAL DE MANGO

“La generació que s’incorpora ara té uns

altres valors”

RICARD ALFAROPRESIDENT D’AEDIPE CATALUNYA

reprodueix a la resta de l’Estat, on la creació d’empreses ha reculat un 33% durant el mateix període. En aquest context de crisi el sector de les petites i mitjanes empreses, amb un pes important dins de l’economia espanyola, és el més afectat. Aquesta situació té alhora un efecte directe so-bre el mercat de treball, amb uns ín-dexs d’atur que no paren d’augmentar. PÀGINES 3 I 4 >>

“El Tripartit ha generat expectatives i ara cal

complir-les”

La creació d’empreses recula alhora que se’n destrueixen

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008OPINIÓ / Sumari

A finals dels setanta, es va estendre la idea de la rotació professional per les diferents empreses. Era aquesta la pe-dra filosofal que ens faria més competitius? Quin és el moment per assen-tar-nos en una empresa i que ocupi la nostra vida? Certa-ment, és gairebé impossible establir unes normes gene-rals a la varietat de funcions, condicions i diferents nivells de preparació que en paral·lel requereixen els diversos llocs i responsabilitats de treball. Però, si més no, sí que podem destacar que en la vida de les persones, en els països de-senvolupats i que gaudeixen de l’estat de benestar, tenim diferents condicionants se-gons l’estació per la qual dis-corre la nostra vida. Hi ha una primera etapa prè-via a la feina per formar-nos, ja sigui la FP o la universitat, per adquirir els coneixements necessaris, que en un món on

tot canvia d’avui per demà, després segur que requeriran de més actualitzacions. Una segona etapa, la dels “mileu-ristes”, que suposa la trobada amb la feina, on malgrat els esforços individuals de la per-sona en formar-se, i l’esforç de la societat civil en finançar la formació, no sempre els nostres joves aconseguei-xen el treball pel qual s’han preparat. A la tercera etapa li diem la fase “granota”, on sembla que està clar saltar d’empresa en empresa, fórmula idònia com a via òptima en la percepció de moltes persones –a partir del moment que se’ls esgota el projecte–. Al final del trajecte aquell tren que havia pres el “mileurista” grinyola, i ho fa en la quarta etapa, la que si em permeten,

denominaré la del “mig se-gle” –que en aquesta editorial hem batejat així perquè sona més a vell–. Al final del camí hi ha tres trajectes a prendre. El primer d’ells, i molt nom-brós, l’identificarem en el dia a dia de moltes empreses que seguint la moda dels nostres temps van “reservant” el per-

sonal definitiva-ment, via ERES o prejubilaci-ons o, sense que es noti , buscant-los un lloc adient –en un racó de l’or-ganització–. El

segon, els qui tenen la des-gràcia de trobar-se en sec-tors immersos en una gran catarsi global on el canvi és una constant. Aquests ja cal que preguin a Déu per no trobar-se amb què l’empresa on treballen “peti”. Ja saben que els directors de recur-sos humans, que els hagin

de contractar novament, els eliminaran a priori amb un simple filtre a l’anunci –pre-ferència persona entre 35-40 anys–. Però, vés per on, hi ha la tercera via, la dels que van definir el trajecte del “mi-leurista” i detecten el poder. Aquest grup al qual tots ens agradaria pertànyer, o per la influència dels altres o per independència pròpia. Aquí hi trobem empresaris, direc-tius, professors, funcionaris i professionals liberals, com metges, advocats, arquitec-tes, i els top ten del poder com presidents d’entitats fi-nanceres i institucions, líders polítics, etc. Tots sabem que no cal que patim per aquests. A més, són els que sembla que necessiten menys reci-clatge, ells sempre són ope-ratius, ningú els qüestiona. Ells juguen al mercat però també són els que posen les normes.

EDITORIAL

DELS JOVES “MILEURISTES” DE VINT ANYS ALS CINQUANTONS DE “MIG SEGLE”

“No sempre els nostres joves

aconsegueixen el treball pel qual s’han preparat”

DIRECTORI D’EMPRESES

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Coordinadora Editorial: Meritxell Sort. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Àgata Serra, Cristina San José, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begonya Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia:David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

EditorialAccor .............................15

Apple .............................11

Assistència Sanitària ....16

Bauhaus.........................16

Black & Decker..............47

Borges ...........................16

Caixa Catalunya ............16

Caixa Laietana...............16

Caixa Manresa ..............16

Caixa Penedès...............26

CAM ..............................25

Camper ..........................16

Deutsche Bank ..............23

Ferrovial.........................25

Freixenet........................16

Gas Natural ...................15

Goodyear .......................17

Husa ................................9

Iberdrola ....................9, 25

Indo................................25

Keldenich.........................9

La Fageda ......................17

Mango .............................7

Mútua Unversal.............17

Nestlé..............................9

NH Hoteles....................17

Nike ...............................15

Nokia .............................17

Planeta de Agostini.......35

RBS................................17

Ryanair ..........................17

Siemens.........................17

Spanair ......................8, 17

Telefónica................15, 17

Vodafone .......................15

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL Tema del mes / ECONOMIA 3

Economia

La creació d’empreses a Catalunya cau a un nivell sense precendents

L’IMPACTE DE LA CRISI SOBRE LES PIMES

AURELI VÁZQUEZ

Si crear una empresa era con-siderat fins ara com una ini-ciativa agosarada, fer-ho en aquest moment ja constitueix una autèntica excepció. L’es-tadística així ho constata: el passat mes de juny –últimes dades disponibles– es van constituir un total de 1.323 empreses a Catalunya, la xi-fra més baixa de tot el 2008 però, sobretot, la pitjor dada registrada en un mes de juny des de l’any 1995, any d’inici de les dades de l’INE. Món

empresarial ha recollit i ana-litzat els registres estadístics i, certament, les conclusions conviden al pessimisme. La dada del mes de juny sor-prèn per la seva contundèn-cia, ja que en aquest mes sem-pre s’havien constituït prop de 2.000 noves companyies com a mínim –de fet, l’any 2005 van ser més de 2.700–.A més, la força d’aquesta dada es complementa amb una altra de molt il·lustrativa: només en els primers sis me-sos de 2008 s’han dissolt més de 1.400 empreses, és a dir, tantes com en tot l’any 2006. A això cal afegir que el pas-sat mes de gener es va batre un rècord gens positiu: 491 empreses dissoltes, una xifra que no es veia des de la crisi de les ‘dot.com’ de fa nou anys.Les comparacions amb els registres dels anys anteriors segueixen aportant noves i

Aquest mes d’agost l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet pública la dada de creació d’empreses referent al passat mes de juny, un mes tradicionalment fort pel que fa a la constitució de societats. El resultat ha estat decebedor: el nombre d’empreses creades durant aquest mes va ser de 1.323, la pitjor dada des de 1995.

Només en els primers sis mesos de 2008 s’han dissolt tantes empreses com en tot l’any 2006

El 98,7% de les empreses que es creen a Espanya són Societats Limitades

La davallada del sector de la construcció ha contribuït a fer caure l’estadística en picat./ Foto: CE.

decebedores lectures. Per exemple, la xifra d’empreses creades el passat mes de juny és pràcticament la meitat que fa només un any, i la tendèn-cia registrada als darrers me-sos convida a pensar que aca-barem l’any amb un balanç històricament baix.

Més empreses dissoltes que maiLamentablement, el mateix es pot dir de la destrucció d’empreses. Si ens fixem en la dada d’empreses dissoltes, a més de la dada ja comentada –491 dissolucions al gener de 2008–, comprovarem que també estem batent rècords en aquesta direcció. Val a dir que a principis de 2008 s’han tramitat un nombre indeter-minat de dissolucions que no havien pogut ser ateses degut a la vaga de funcionaris de Justícia.

Tot i així, independentment d’aquesta vaga, si durant els darrers mesos de l’any con-tinuen –com tot fa pensar– amb la mateixa tendència, en només dos anys (2007-2008) s’hauran destruït més de 5.400 empreses, gairebé el doble que en el bienni 2005-2006.Així doncs, les dades projec-tades per a 2008 –en cas de continuar amb aquesta evolu-ció– preocupen especialment perquè constaten una tendèn-cia a la dissolució d’empre-ses, amb la corresponent pèr-dua de llocs de treballs. Entre els anys 2001 i 2006, s’havia arribat a un ritme estable de

Creació d’empreses a Catalunya durant el mes de juny(evolució interanual mes de juny)

FONT: IDESCAT I INE

1000

1500

2000

2500

3000

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

ECONOMIA / Tema del mes4 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

La xifra d’empresescreades el passat mes de juny és pràcticamentla meitat que el mateix mes de l’any passat

Com en el cas de Catalunya, les dades del conjunt d’Espanya revelen un descens històric

Només un 2,5% de les pimes espanyolesfacturen més de 2 milions d’euros

La creació de menys empreses, combinada amb un creixement dels tancaments, fa perillar milers de llocs de treball. / Foto: CE.

dissolució d’empreses situat al voltant de les 1.500, amb l’única excepció de l’any 2004, en què va repuntar fins a 2.200. Si ens fixem únicament en el nombre d’empreses creades durant el primer semestre de l’any, apreciem que, després de tres anys consecutius acu-mulant més de 15.000 noves empreses, aquest 2008 la ten-dència cau en picat fins a les 11.329.

Espanya, tan malament com CatalunyaL’anàlisi de les dades estatals evidencia que la davallada de la creació d’empreses a Ca-talunya no és una excepció, ni molt menys. Com en el cas de Catalunya, les dades del conjunt d’Espanya revelen un descens històric, amb una baixada del 33% respecte a les dades de juny de 2007. Les dades de l’INE posen so-bre la taula que durant el mes de juny es van crear 8.059 so-cietats mercantils al conjunt de l’Estat, lluny de les 13.668 de l’any 2007 o de les gairebé 15.000 de 2006. El cert és que aquesta comparació a la baixa no es registra només al mes de juny, ja que aquest re-trocés es produeix a tots els mesos. Es tracta, doncs, d’un descens clar i contundent del ritme de creació d’empreses.El mateix es pot dir del capi-tal subscrit per les empreses noves, que registra un des-cens del 39,1%, sempre se-gons dades de l’INE.

Només un 1% són S.A.L’economia espanyola acu-mula una llarga tradició de petites i mitjanes empreses, i això explica que el gruix –pràcticament el total– de les empreses creades siguin Societats Limitades. Segons l’INE, un 98,7% ho són, de manera que només l’1,3% res-tant està format per altres ti-pus de societats.Aquesta proporció varia, com és lògic, quan es parla del capital invertit. Les socie-tats limitades, tot i ser majo-ritàries, representen només un 75% del capital subscrit, conseqüència del baix im-port que es requereix per a la seva constitució (poc més de 3.000 euros). En canvi, les Societats Anònimes aporten el 25% restant, tot i que en nombre representen només un 1% del total.Val a dir també que, per zo-nes geogràfiques, Madrid és la comunitat que concentra un import més alt de capital,

Creació d’empreses a Espanya durant el primer semestre de l’any (evolució interanual)

FONT: IDESCAT I INE

0

20000

40000

60000

80000

100000

2006 2007 2008

82053 85042 62525 (+7,0%) (+3,6%) (-26,5%)

La pime espanyola, segons volum de facturació

FONT: DIRCE

(97,5%)

Menys de 2 milions d’euros 97,5%

Entre 2 i 10 milions d’euros 2%

Entre 10 i 50 milions d’euros 0,39%Més de 50 milions d’euros 0,09%

(2%)

(0,09%)(0,39%)

Creació d’empreses a Catalunya durant el primer semestre de l’any

FONT: IDESCAT I INE

Dissolució d’empreses a Catalunya

FONT: IDESCAT I INE

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 200810000

15000

20000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 200810000

15000

20000

amb un 20,5% del total, se-guit per la Comunitat valen-ciana (15,78%) i Catalunya (13,53%). Sorprèn, en canvi, que la comunitat de La Ri-oja –setena comunitat es-panyola en PIB per càpita– tingui una representació ínfima en el total del capital subscrit en la creació d’em-preses: només un 0,08%.

La construcció, element clauDeixant de banda el nom-bre d’empreses creades, el Directori Central d’Empre-ses (DIRCE) recorda al seu ‘Retrat de la Pime 2008’ –re-ferent a les dades de 2007– que el sector de la cons-trucció ha protagonitzat als darrers anys els creixe-ments més importants, com de fet ja és sabut. La forta caiguda d’aquest sector als darrers anys ex-

plicaria, doncs, aquest re-trocés. Val a dir també que la petita i mitjana empresa espanyola –i la catalana, en això sem-bla que no hi ha diferències substancials– presenta una certa feblesa estructural, ja que està constituïda en bona part per microempreses. Segons dades fetes públi-ques per l’Observatori Eu-ropeu de la Pime, l’ocupació a les empreses espanyoles se segueix generant gràcies a les microempreses, que agrupen un 50,5% del total d’empleats, davant del 39,7% que s registra com a mitjana a la Unió Europea.Potser una bona mostra d’això és que facturar més de 2 milions d’euros per any constitueix avui dia una es-tranya excepció. Només un 2,5% de les pimes espanyo-les superen aquest llistó.

A fons / ECONOMIA 5SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

la lliure competència, però no a impul-sar la pròpia indústria. Exemple: els laboratoris americans es van posar les botes amb el senyor Aznar, en contra dels productors autòctons. Els genèrics es poden produir aquí o al Marroc. Hem de tenir receptes pròpies. Igual amb els trens: es compren fora. És una mentida absoluta que aquí es produeixi un tren propi d’alta velocitat. No en tenim la tec-nologia!

Catalunya pateix un espoli fiscal?És una paraula molt bonica que no diu res. La situació d’avui és insostenible. El diferencial entre el que paguem i el que rebem no és compatible amb el desenvolupament de Catalunya. Ens empobrirem una mica més cada dia. Tota la societat catalana n’ha de prendre consciència perquè afecta els serveis públics: l’escola, les autopistes, els serveis sanitaris... Hi ha d’agafar consciència Espanya. Quan s’acabin de dir disbarats ens trobarem que Catalunya és una comunitat que té el 16-17% dels habitants d’Espanya, que produeix prop 20% del PIB, que paga impostos pel 23% i que no està disposada a mantenir aquest estatus. Sinó, no podrà continuar el seu ritme d’aportació a les arques. Ara no hi ha motius per negociar a mitges. Cal anar a l’última. S’ha d’introduir topalls màxims de diferencial de dèficit fiscal.

A Catalunya hi ha un govern catalanista, progressista i d’esquerres?Tenim un govern que ha obert tots els debats (alguns no s’havien obert mai, com el de l’Estatut), que ha generat mol-tíssimes expectatives i que ha arribat l’hora d’anar complint-les. Montilla és un president valent. Les reivindicacions a Zapatero són clares i concretes. Dema-nem que es passin de les paraules, de les reformes estructurals, al dia a dia dels ciutadans.

“El Tripartit ha generat expectatives i ha arribat l’hora de complir-les”

ENTREVISTA A JOSEP MARIA ÁLVAREZ, SECRETARI GENERAL D’UGT-CATALUNYA

El secretari general d’UGT-Catalunya, Josep Maria Álvarez, augura uns mesos de setembre i octubre dramàtics pel que fa al tancament d’empreses i acomiadaments a través d’Expedients de Regulació a Catalunya. Amb quasi vint anys al capdavant del partit, és partidari d’obrir el debat energè-tic, canviar el model de la Formació Professional i crear polítiques industrials integrals. Per a ell, la nova jornada laboral és un pas enrere.

ARTUR ZANÓN

Davant de quina situació es troben els treballadors actualment?La gent utilitza la paraula crisi per defi-nir el que hi ha. Estem en recessió en la construcció, davant d’una escalada de preus ens els productes de major consum (alimentaris), i això genera la percepció que avui no es pot comprar el mateix que ahir. A tot això s’afegeix la crisi de les hipoteques. Però estem en una fase més de la globalització, feta d’esquenes a la gent. I a Catalunya tenim els problemes de sempre: el preu de l’energia. Algun dia caldrà fer un debat sobre l’energia nuclear, tot just quan estem fent la MAT per comprar energia nuclear a França. Això no és incompati-ble amb més energies renovables. Ningú m’ha convençut per què no hem de pro-duir nuclear.

Com ho pateixen el treballadors?De manera dramàtica. Els preus que més pugen són els que la gent fa servir més: derivats del petroli, energia, aliments, el preu dels diners... La gent amb hipo-teques, si perd l’ocupació... Això és un drama.

Quant més creixerà l’atur a Catalunya?Les previsions fins ara són discutibles i discutides. No hi ha una previsió massa fiable. El Govern amaga i de vegades exagera. La desocupació es dispararà. Si no ho ha fet ja és perquè de les empre-ses han sortit els il·legals i perquè molts acomiadats s’han fet autònoms. A curt termini la situació serà complexa. Cal polítiques d’obra pública o d’habitatge protegit, més polítiques industrials.

I això s’està fent? L’oposició a Madrid diu que no.L’oposició no em mereix cap credibilitat. Les mesures que ha pres el Govern són clarament insuficients. Alguna, com la dels 400 euros, no l’hauria d’haver pres. No té una repercussió positiva com tin-drien d’altres.

La patronal es queixa de la indexació dels salaris. Amb una inflació importada, creuen que les nòmines no s’haurien de revisar segons l’IPC, ara alt?És una clàusula imprescindible. Jo entenc que algú que no visqui del seu sou, això li sembli aleatori. Si no tens la revisió, amb un sou de mil euros, l’any que ve viuràs una mica pitjor. Les empre-ses adapten el compte de resultats (si cal, mes a mes) per no tenir pèrdues. Ajustar salaris no frena competitivitat,

sinó que dóna més o menys beneficis. I els beneficis s’han de repartir.

Com en sortirem, de la crisi?Uf. Hi ha factors internacionals impor-tants: el canvi de presidència als EUA, perquè en Bush és responsable en bona part del que està passant. Una victòria d’Obama ajudaria una mica. Cal plan-tejar-se la regulació dels mercats, sinó, no ens en sortirem. Al nostre país cal un canvi radical de l’FP, el debat energètic, polítiques industrials integrals o infraes-tructures...

UGT aposta perquè els treballadors esti-guin a les sis a casa.La gent ha de tenir temps a l’oci, a la família... Donem un toc d’atenció a la intenció d’obrir 24 hores o estar treba-llant moltes hores. L’estada a l’empresa no és garantia de productivitat.

Sembla que a Brussel·les, amb la direc-tiva de la setmana laboral de 65 hores, no estan per la labor...L’onada neoliberal a Europa és un desas-tre. Quan s’aproven directives que fa 150 anys es van superar, penses que no anem enlloc. Desitjo una resposta molt contundent.

Com ens afectarà?Haurem de competir amb els països que aproven això, obre la porta a la negoci-ació individual... Pot tenir aplicació en professions com bombers, guàrdies de sanitaris o altres serveis. És una filosofia que va contra la història.

També fan una campanya perquè cap conveni se situï per sota dels mil euros. Entre el 30% i el 40% no arriben ni als mil euros. No que cobren mil euros, és que ni hi arriben: gent que cobra 600 o 800 euros mensuals. Diem que no se signi cap con-veni que no arribi als mil euros, o sense l’horitzó. És una campanya d’avergonyi-ment d’empreses que paguen menys de mil euros. L’èxit ha estat aclaparador. Per exemple, una treballadora d’hostaleria a Lleida pot veure incrementat el salari en 160 euros en dos anys

La indústria no acaba de prendre el relleu a la construcció, tot i el discurs oficial.Seria bo, però tenim un problema amb la política industrial i amb R+D. Cal buscar mecanismes de coordinació entre indús-tria i universitat. L’Estat ha de pensar el que compra on es produirà, quin valor afegit tindrà, quina tecnologia deixarà al país. Només s’ha pensat en la factura, en

“Durant molts anysnomés s’ha pensat en la lliure competència en comptes d’impulsar la pròpia indústria”

“Amb la situació actual ja no queden motius per negociar a mitges amb Madrid. Cal anar a l’última”

Josep Maria Álvarez porta 18 anys al capdavant d’UGT-Catalunya. / DAVID FERNÁNDEZ

6 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008ECONOMIA / Col·legis Professionals

COL·LEGI DE PUBLICITARIS I RELACIONSPÚBLIQUES DE CATALUNYA

El Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya va celebrar la 40a edició de La Nit de la Comunicació i el 10è aniversari del Col·legi amb un acte acadèmic que va reunir quatre destacats pro-fessionals del sector: Xavier Oliver, Jordi Vilajoana, Mario Beut i Antonio Noguero. Així mateix, es va lliurar un premi especial a Enric Nebot. Després de la presentació i benvinguda a l’acte per part del degà del Col·legi, Marc Puig, els ponents van donar a conèixer els seus plantejaments sobre la nova co-municació del futur i els nous canvis que es produi-ran al sector.

COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

Els economistes catalans creuen que d’entre les actuacions adoptades o que té previst adoptar el govern per fer front a l’actual situació econò-mica, les que tindran major impacte positiu són l’ampliació de la línia d’avals per a la titulació de crèdits a petites i mitjanes empreses (57,8%), i la revisió trimestral d’execució d’obra pública per tal de garantir el seu compliment (45,4%). No obstant això, tant els 400 euros en concepte de disminució de les retencions per a assalariats, pensionistes i autònoms, com la supressió de l’impost de patrimoni, han obtingut la conside-ració mínima quant a impacte favorable, amb un 12,5% i un 27%, respectivament.

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA (COAC)

L’informe mostra un descens en el procés de pro-ducció d’habitatge, amb 14.330 habitatges projec-tats a tot Catalunya durant els sis primers mesos de l’any. Això suposa una baixada d’un 71,6% res-pecte al mateix període de 2007, quan es van regis-trar 50.500 habitatges. A partir del segon trimestre de 2007, superat l’efecte de l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), la projecció d’habitatge ve presentant un descens sostingut i continuat, fet que condueix a una situació de producció similar a la registrada a principis dels anys noranta. Totes les demarcacions del Col·legi registren descensos en la projecció d’habitatges: Barcelona (-71%), Girona (-72,9%), Lleida (-73,2%), Tarragona (-63,1%) i Ebre (-81%).

NÚRIA CABRERA

Enguany es commemo-ren els 25 anys del Col·legi.L’organització col·legial neix arrel de la primera Llei de Col·legis professi-onals, entre els anys 1982 i 1984. Això és un reconei-xement com a professió, i amb els encàrrecs que representa una organitza-ció corporativa professio-nal, que són, bàsicament, la defensa de la professió, vetllar per la formació i el bon exercici professional, com qualsevol altra orga-nització d’aquest nivell.

La formació del Col·legi representa la visibilització de la professió? Abans de la constitució del Col·legi, existien asso-ciacions d’assistents soci-als, una per província a Catalunya, i a la resta de l’Estat. En el moment que s’organitza el Col·legi, es fa el bon encert de fer un col·legi únic a Catalunya. Encara estem treballant la percepció cohesionada de col·legi únic, d’aquest sentiment únic de col·legi professional.

Encara que el Col·legi va néixer fa 25 anys, la pro-fessió ve de molt lluny... La professió té una anti-guitat de més de cent anys. Som una professió nascuda de les neces-sitats socials, sobretot, de la industrialització. Provenim d’allò que se’n deia “visitadores sanità-ries”, persones que visi-taven les famílies obreres i feien una tasca social dins del món sanitari. La nostra professió té la virtut del seu bagatge interprofessional, bevent de moltes fonts, com la psicologia, la sanitat, el dret, la sociologia, l’an-tropologia i l’economia, perquè el nostre element de treball és la societat amb les seves neces-sitats. De “visitadores mèdiques” passem a ser

assistents socials, sense tenir uns estudis recone-guts a nivell universitari. Això arriba l’any 1984, quan es conforma com a estudi universitari, sota el nom de Treball Social. Així, la diferència entre treballador social i assistent social la dóna el títol universitari. Les funcions són pràctica-ment les mateixes. Ara, amb el procés de Bolo-nya i el nou títol de grau, ens trobarem una munió d’assistents socials que no podran convalidar a Treball Social, i d’altres, que el tindran que equi-parar. Encara no hi ha res decidit sobre els criteris de com es farà, és una incògnita.

Amb quins reptes es va enfrontar el Col·legi en els seus inicis?Ha tingut diferents reptes. Un d’ells és la cohesió de tota la col·legiatura, en aquest sentiment de per-tinença, que és un treball de procés. També, el fet que a la nostra professió no cal col·legiar-se per exercir, cosa que hem retret sempre a l’Admi-nistració. Per una raó, nosaltres, com a profes-

sionals, prenem decisi-ons i fem intervencions sobre la vida de les per-sones, de molta potència. Espero que amb el temps aconseguim que la nostra sigui una professió d’obli-gada col·legiació, perquè el fet d’estar col·legiat dóna una sèrie de garan-ties a la societat i també al professional.

En quina situació es troba la professió?Mai s’ha fet un estudi. Nosaltres, properament, tindrem un estudi que hem encarregat. Ara, la professió es troba en un moment d’expectatives a Catalunya, amb dues lleis, la de dependència i la de serveis socials. Però no estem contents, perquè en molts àmbits ens trobem malpagats, sobretot en el tercer sector. I encara que la llei obliga a tenir profes-sionals de treball social, sovint ens trobem amb què es contracta la gent sense tenir clares les seves tasques, o sense l’espai físic necessari.

Què reclama el Col·legi davant tot això?Principalment, vet-

llar pels professionals i supervisió, per donar un suport, ja que els profes-sionals hem de ser sensi-bles, però no podem fer nostres els problemes. D’altra banda, en una feina amb tanta pressió social com la nostra, cal facilitar l’opció de canvis en el lloc de tre-ball, amb altres tipus de responsabilitat. També, l’equiparació de sous de les persones que estan a l’Administració amb altres professions del mateix grau, i reclamar als sindicats que ho tin-guin tot present a l’hora de negociar convenis.

L’actualització és una necessitat?El treballador social és molt polivalent. Això requereix una inquietud per part del professio-nal, d’anar-se formant de manera continuada. S’ha de tenir capacitat d’empa-tia i tenir clar que no pot jutjar les situacions, sinó un element de càlcul.

Quins són els objectius de futur del Col·legi i la pro-fessió?El repte continu és estar a l’alçada de la complexitat social del moment, i per això es necessita una for-mació. Nosaltres estem avaluant el tipus de for-mació que podem oferir i que sigui diferent a allò que ofereixen la universi-tat i les empreses.

“A la nostra professió no cal col·legiar-se per exercir”

ENTREVISTA A Mª PILAR PUIG,PRESIDENTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE DIPLOMATS EN TREBALL SOCIAL I ASSISTENTS SOCIALS DE CATALUNYA

BREUS COL·LEGIALS

Amb un futur a mig termini força interessant, el Col·legi Oficial de Diplomats en Treball So-cial i Assistents Socials de Catalunya reclama l’obligada col·legiació dels professionals per tal de donar més garanties.

Se celebra la 40a edició de La Nit de la Comunicació. / CEDIDA

“Eltreballador social és molt polivalent”

SE CELEBRA LA 40ª NIT DE LA COMUNICACIÓ AMB UN HOMENATGE A QUATRE PROFESSIONALS RECONEGUTS DEL SECTOR

L’INFORME ‘HABITATGE COAC’ MOSTRA UNDESCENS DEL 71,6% RESPECTE AL MATEIX PERÍODE DE 2007

ES PRESENTEN ELS RESULTATS DE L’ENQUESTA DE PRIMAVERA

“Els professionals del treball social estan mal pagats, sobretot en el tercer sector”

Mª Pilar Puig es troba al capdavant del Col·legi. / DIEGO CALDERÓN

L’empresari del mes / ECONOMIA 7SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

“Quan no és moment de luxes Mango ens convertim en una bona opció”

ENTREVISTA A ENRIC CASI, DIRECTOR GENERAL DE MANGO

Enric Casi és director general de Mango. / CEDIDA

Entre la primera botiga al passeig de Gràcia de Barcelona el 1984 i la primera a Alger han passat 24 anys per a Mango. En aquest temps l’empresa ha obert un miler d’establiments a 90 països. Ara vol triplicar les seves dimensions en deu anys però el control continuarà a la família. A Palau-Solità, més concretament. Allà, 1.850 treballadors imaginen i mouen una multinacional amb 7.800 empleats arreu. De la crisi econòmica en senten a parlar, però només d’oïdes.

ARTUR ZANÓN

Cent milions d’euros d’inver-sió en un any on creix menys el consum de les famílies i quan l’economia està immersa en una crisi. No els afecta la desaccele-ració?No ho hem notat massa. 2008 és millor que el 2007. La factu-ració ha crescut un 17,9% fins el maig i en perímetre compa-rable, d’un 8%. Fins i tot al con-junt de l’Estat l’increment se situa entre el 5% i el 6%.

Tampoc no els afecta l’enca-riment de les matèries primeres o de la distribució?Almenys estem intentant que no ens afecti. Nosaltres te-nim un model diferent. Anem a l’última moda, som assequi-bles, oferim disseny, estilis-me, glamour... Qui busca en marques de més nivell ens compra a nosaltres com a se-gona opció en situacions com les actuals. Quan no és mo-ment de molts luxes som una bona opció.

Tampoc han encarit preus.Intentem absorbir marges man-tenint el preu. Però si el pro-ducte final puja, potser s’haurà de vendre més car.

A Inditex sí que l’afecta i es desploma a la Borsa perquè no pot vendre més.Crec que aquest cas es deu a una desacceleració en els seus resultats i ven el mateix en su-perfície comparable.

Amb 1.114 botigues a 90 països i amb una facturació de 1.333 mili-ons d’euros l’any passat, el pes de l’estranger en la facturació arriba al 74%. El creixement ha de ser a fora de l’Estat?Preveiem increments anuals del 5% en la facturació. Som mo-destos i així després estem més contents. Volem arribar a les 3.000 botigues amb una ober-tura neta de 200 establiments cada any. Ens costarà uns deu anys. Alguns seran a Espanya, però el mercat ja està bastant ple. Obrint-ne de noves a cer-

tes ciutats ens canibalitzaríem nosaltres mateixos. A Europa queda molt de mercat a França. En tenim unes 75. Podem arri-bar a les 300. Igual a Alemanya, Itàlia o el Regne Unit.

I Àsia i Amèrica?Depèn de si trobem locals adequats. A la Xina són 300 milions de persones amb ni-vell de vida europeu. Hem de veure com funciona la venda per metre quadrat. Als Estats Units comencem a conèixer el país. A Nova York tenim

moltes possibilitats de millo-rar. Una cosa són les expec-tatives. Una altra, veure què passa, que t’acceptin. Fins als tres anys, ni coneixes ni et co-neixen. Llavors la marca fun-ciona a ple rendiment.

I es coneixen els gustos, ben diferents a Xangai, Londres o Nova York, no?No tant. S’aproximen més del que pensem: tenim accés a la mateixa informació, veiem les mateixes pel·lícules... La moda és igual arreu, encara que cada país té peculiaritats.

Com faran l’expansió?Meitat franquícies, meitat nego-ci propi.

Res de sortida a borsa o obrir capital.No. Volem estar tranquils.

Com qualifica la competència dins el seu segment de mercat a Catalunya o a l’Estat? Als serveis se’ls acusa de part de la inflació perquè estan poc liberalitzats.Tothom és aquí, el mercat és in-ternacional. Els preus són de-flacionaris. No crec que sigui per nosaltres que pugen els preus. Més per l’alimentació. La competència és un antídot con-tra la inflació.

On es fabrica la roba de Mango?A la Xina el 40%, al Marroc un 20% i a Turquia i l’Est d’Europa l’altre 40%.

I què es reserven per a la planta de Palau-Solità i Plega-mans?Tenim el quarter general: dis-seny, mostres, patronatges, logística, administració, publi-citat. Aquí pilotem tot el movi-ment.

Quins són els marges amb què treballen?Depèn de cada país i de cada peça.

Citi un punt fort i un altre feble de Mango.El millor és l’oferta de dis-seny propi, personalitzat, es-tem a l’última tendència a la moda; d’altres compren i ve-nen. Som més una boutique que una cadena. I també tenim una bona logística per la capa-citat de vendre a qualsevol lloc del món. El negatiu podria ve-nir si ens fem molt grans i per-dem la màgia, la motivació i la identificació amb la marca. És un risc que els treballadors es tornin en un número.

Humilitat, harmonia i afecte són els valors de Mango. En què es nota?S’aprecien al quarter gene-ral. Humilitat com a contra-posició a la prepotència, a voler saber-ho tot. Harmo-nia va contra el conflicte, ens adaptem. I l’afecte és el con-trari de la indiferència. Apli-car-ho ens ajuda a tenir un equip més cohesionat per as-solir més èxits.

8 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008ECONOMIA / Perspectiva

Una mirada enrere...1 d’agost

L’IPC escala fins al 5,3%, el

nivell més alt des del 1997

Es fa públic l’índex de preus de consum harmonitzat (IPCH) a Espanya que ha escalat dues dècimes i s’ha enfilat al mes de juliol fins al 5,3 %. Es tracta del nivell més alt des del 1997, quan l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va començar a elaborar aquesta estadística. L’encariment dels aliments i, sobretot, del pe-troli expliquen aquest nou avenç, el quart consecutiu. Fa només un any, l’índex de preus harmo-nitzat era del 2,3 %, cosa que sig-nifica que s’ha més que doblat en dotze mesos.

Nou màxim històric de

l’Euribor

L’alça de l’Euribor encareix les hipoteques en 91 euros al mes o, el que equival a 1.092 euros anu-als. I és que l’Euribor ha marcat un nou màxim històric al juliol i ha tancat el mes en el 5,393%. Al conjunt de l’Estat, on l’import de les hipoteques mitjanes és una mica més baix, la factura mensual de les hipoteques que s’hagin d’actualitzar amb el nou nivell pujarà 74 euros al mes (888 euros a l’any). Amb aquesta pujada, l’Euribor registra la seva quarta pujada consecutiva i ha superat per 0,032 punts el mà-xim que havia registrat al juny.

2 d’agost

Surten a la llum les intenci-

ons del govern amb AENA

El govern central comença a mostrar les seves cartes en la semiprivatització d’AENA, el gestor aeroportuari més gran del món i model singular a Europa. Després de separar la navegació aèria (torres i centres de control del trànsit), el pla és crear una nova societat per gestionar els aeroports (de moment només Barajas i el Prat) oberta al capital

privat en un 30%. L’Estat, però, es reserva la majoria en cada societat i filial del nou model aeroportuari i posa en qüestió la promesa que la Generalitat hi tindrà un paper “determinant”.

5 d’agost

L’atur segueix augmentant

L’atur ha pujat al juliol per novè mes consecutiu i ja afecta 321.964 persones, un 25,9% més que fa un any. Aquesta és la xi-fra més elevada des del març del 1995, segons les dades registra-des a les oficines d’ocupació de Catalunya fetes públiques pel ministeri de Treball. Cal desta-car especialment l’atur registrat en els serveis, que va créixer en 6.004 persones al juliol, xifra que representa gairebé la meitat dels desocupats registrats en aquesta activitat al conjunt de l’Estat.

8 d’agost

El BCE manté el preu del

diner al 4,25%

El Banc Central Europeu (BCE) decideix mantenir els tipus d’in-terès al 4,25%. El president de l’entitat, Jean-Claude Trichet, explica que l’actual preu del diner ajudarà a estabilitzar els preus a mitjà termini. Trichet diu que les circumstàncies actuals li donen la raó quan al juliol va decidir apujar els tipus, malgrat les crítiques. Pel que fa a l’evolu-ció de l’economia, el màxim res-ponsable del BCE afirma que “el segon i el tercer trimestre seran dèbils”, alhora que va recordar que els fonaments de l’Eurozona són sòlids.

Un any del ‘subprime’

El 9 d’agost del 2007 la Reserva Federal dels EUA i el Banc Cen-tral Europeu feien una injecció de liquiditat de més de 250.000 milions de dòlars en els mercats monetaris, la intervenció més

importants des dels atacs de l’11-S, en un intent de calmar els temors davant la crisi del sector immobiliari als EUA. És l’inici de la crisi financera global, que encara dura, i que ja va comen-çar a donar els primers senyals l’hivern del 2007, concretament el mes de febrer, quan el banc europeu HSBC va ser el primer a anunciar pèrdues relacionades amb la seva divisió d’hipoteques d’alt risc als EUA.

9 d’agost

Spanair reduirà la seva capa-

citat un 24%

La direcció de Spanair presenta al ministeri de Treball l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afecta al voltant de 1.100 treballadors de l’aerolínia i un màxim de 131 de la seva filial comercial. D’aquest ERO es desprèn també que la meitat dels llocs de treball, uns 600, se suprimiran de la base de la companyia a Palma, que quedarà anul·lada. A més, la companyia té previst la retirada de 15 avions entre el 15 de setembre i l’1 de novembre, cosa que equival a una reducció del 24% de l’operativa de Spanair.

13 d’agost

Rècord d’impagats

L’import total dels efectes de comerç impagats de les famílies i empreses catalanes s’ha incre-mentat un 80,4% en un any. Les últimes dades de l’INE situen el volum d’impagaments el juny passat en més de 341 milions d’euros. Amb els nivells actu-als, Catalunya és la comunitat autònoma amb més morositat comercial (lletres de canvi, lliu-rances de girs o pagarés, entre d’altres) del conjunt de l’Estat. L’import mitjà dels impagats està, segons l’INE, en els 1.950 euros.

15 d’agost

El PIB de l’eurozona cau per

primer cop a la història

L’economia de l’eurozona ha caigut per primer cop des de la creació de la unió econòmica i monetària, l’any 1999. Concre-tament, el producte interior brut (PIB) dels Quinze ha retrocedit al segon trimestre de l’any un 0,2%. El PIB dels vint-i-set Estats

que formen la UE s’ha anotat entre l’abril i el juny un descens d’un 0,1%, també la dada més negativa des que Europa com-parteix bandera. L’evolució més positiva és per a Eslovàquia, Li-tuània i la República Txeca, que creixen entre un 1,9 i un 0,9 %.

18 d’agost

La contractació a través de

les ETT cau un 13%

La contractació a través de les empreses de treball temporal (ETT) ha caigut un 7,8% al mes de juliol respecte el mateix mes de l’any passat i ja acumula una caiguda del 13% en els set pri-mers mesos de l’any. Així, les ETT, vehicle habitual de moltes empreses per trobar treballadors per a llocs concrets per a perío-des de temps normalment curts, també pateixen la crisi econòmi-ca i, en concret, de l’ocupació.

19 d’agost

La morositat en el nivell més

alt des de fa 9 anys

La morositat continua l’escalada imparable iniciada l’any passat i ja ha arribat a nivells històrics. Segons el Banc d’Espanya, a fi-nals de juny, un 1,61% dels crè-dits concedits per bancs, caixes i cooperatives no s’havien retor-nat. Aquesta xifra és la més alta des del mes d’agost del 1999, quan el percentatge de crèdits impagats va arribar a l’1,65%. Les caixes són les entitats més perjudicades per l’augment dels crèdits de retorn dubtós.

22 d’agost

El petroli s’encareix 4 dòlars

en un sol dia

El petroli torna a escalar com a conseqüència de les tensions entre Rússia i els Estats Units. El barril de Brent, el de referència a Europa, puja més de 4 dòlars, fins a fregar els 120 dòlars. Els operadors atribueixen la nova pujada al pacte entre els EUA i Polònia per a la instal·lació d’un

escut antimíssils, ja que Rússia -el segon exportador de petroli mundial- s’hi oposa. L’augment de les tensions geopolítiques torna a pressionar a l’alça els preus, després d’un període de calma. D’altra banda, l’encari-ment dels productes energètics és, precisament, el responsable de l’augment del dèficit comerci-al espanyol.

23 d’agost

La Reserva Federa nord-ame-

ricana es mostra optimista

El president de la Reserva Fe-deral nord-americana (Fed), Ben Bernanke, confia en tenir la inflació sota control sense haver de tocar els tipus. Ber-nanke va recordar que el preu de les primeres matèries co-mença a baixar i que el bitllet verd s’enforteix, notícies que va qualificar d’”encoratjadores”. Si a això hi sumem el lent ritme de creixement de la primera eco-nomia mundial, va assegurar, tot plegat farà que la inflació es moderi durant aquest any i tam-bé el que ve.

26 d’agost

La venda de cotxes cau un

40% durant el mes d’agost

El mercat de turismes tancarà el mes com el pitjor agost de la història, amb una caiguda previ-sible de les matriculacions que pot superar el 40%, segons fonts del sector que recorden que una caiguda com aquesta no es do-nava des del gener de 1993. La venda d’automòbils és un bon indicador de l’estat del Producte Interior Brut.

S’arriba al nivell més baix de

l’euro

L’euro s’arriba a cotitzar a 1,4591 dòlars, el nivell més baix dels últims sis mesos. La locumotora europea, Alemanya, confirma el retrocés del 0,5% del PIB mentre augmenta el pessimisme entre empresaris i consumidors. En paral·lel, el barril de petroli Brent cau en el mercat de Londres més de dos dòlars fins els 111,99.

Perspectiva / ECONOMIA 9SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

... un pas endavant

19 de setembre

Enquesta de Costos

Laborals

Després de l’increment del 5,1% en els costos laborals, s’espera la dada del segon trimestre per saber si la pu-jada del preu dels aliments i del petroli es trasllada en el que costa produir. És un dels problemes sobre els quals alerten els empresaris, per la pèrdua de competitivitat que pot comportar.

20 al 24 de setembre

Conferència de

supervisors bancaris

La tretzena conferència inter-nacional de supervisors se ce-lebra a Madrid per promoure la cooperació internacional entre les diferents autoritats nacionals de control ban-cari. Té lloc en el context de crisi financera i després d’haver-se qüestionat la fiabi-litat d’alguns organismes en-carregats de vetllar pel bon funcionament dels bancs i les caixes d’estalvi.

25 de setembre

Consell de competitivitat

La capital comunitària reu-neix els responsables de cada país per impulsar la competi-tivitat, un dels punts febles d’economies com la catalana o l’espanyola.

25 de setembre

Iberdrola i EDF, a judici

Comença el judici per la de-manda interposada per Iber-drola contra Électricité de France, grup al qual acusa de competència deslleial per no aclarir les seves intencions respecte a l’elèctrica basca i obstaculitzar-ne l’activitat i el negoci. Hi compareixerà el president del grup francès, Pierre Gadonneix, que nega les acusacions.

27 de setembre

Saló Caravaning

Fins el 5 d’octubre, Fira de Barcelona acull el 27è Saló Internacional del Caravaning, amb autocaravanes, carava-nes, campers, cases prefabri-cades o accessoris. L’edició incorpora més al·licients que mai per combatre els possibles efectes negatius

de la crisi. Es preveuen 150 expositors directes, més 360 d’indirectes. L’any passat, el Saló Caravaning va rebre 58.000 visitants.

28 de setembre

Missió a Romania

i Bulgària

La Cambra de Comerç de Barcelona participa fins el 3 d’octubre en una missió als dos darrers països que han accedit a la Unió Europea: Romania i Bulgària. Hi viat-jaran representants d’una vintena de sectors catalans: tèxtil, hostaleria, alimentació o equipaments.

1 de setembre

Termòmetre a la crisi

La tornada de les vacances serà un examen en tota re-gla per saber l’estat actual de l’economia, un cop passada l’aturada de l’estiu: comiats a indústria i els serveis, preus del petroli i dels aliments, evolució de la Borsa... El mi-nistre d’Economia, Pedro Sol-bes, va advertir que el pitjor arribaria a finals del 2008.

4 de setembre

Convenció

republicana als EUA

Després de la convenció dels demòcrates del 25 al 28 d’agost a Denver, en què es va proclamar Barack Obama candidat oficial del partit per a les eleccions del novem-bre, els republicans es donen cita els quatre primers dies de setembre a Minneapolis per catapultar John McCain. Serà llavors quan comenci realment la cursa per a la presidència de la principal economia mundial.

4 de setembre

Tipus d’interès estables

Després de l’increment a la reunió del juliol, el Banc Cen-tral Europeu manté els tipus d’interès al 4,25%. Els mer-cats ja van descomptar abans de l’estiu que no es tocaran i ara s’espera que l’Euríbor vagi reduint el diferencial, que supera el punt, amb el ti-pus d’interès oficial.

NOMENAMENTS

THALES

Alberto Parrondo, president de

Thales Espanya

Llicenciat en Ciències Matemàtiques per la Universitat Complutense de Madrid, PDG per l’Escola de Negocis IESE i Màs-ter en Gestió d’Administració Pública per la University of South California, Parrondo ha estat nomenat president després de més de 21 anys d’experiència en àrees de Defensa, Seguretat, Trans-

port i Banca. Va començar la seva carrera professional el 1987 al Banc Santander, incorporant-se un any després al Programa OTAN NAAWS al Naval Weapons Center de Califòrnia, com a responsable de Simulació.

NESTLÉ

Castañer, nou president de Nestlé

Francisco Castañer ha estat nomenat president del Consell d’Administració de Nestlé Espanya. Castañer porta una llarga trajectòria a l’empresa, amb ofi-cina central a Esplugues de Llobregat, i abans ja va ocupar altres càrrecs de res-ponsabilitat, com el de director general de tot el país. A més d’exercir com a pro-fessor mercantil a la Universitat de Bar-

celona (UB), també és president de Galderma Pharma SA i conseller de L’Oreal SA.

KELDENICH

Jordi Flotats, director de Keldenich

Flotats i Agulló, pertanyent al sector de l’automoció, ha estat designat direc-tor general de Keldenich, el concessio-nari autoritzat de BMW a Barcelona. L’empresa, que gestiona les marques BMW Group, BMW, MINI i Motocicletes, és el concessionari oficial més antic fora d’Alemanya i dóna servei als clients des de fa més de 70 anys. Un dels objectius

actuals del nou director és consolidar la seva posició al mer-cat. Flotats va assumir anteriorment la gerència i després la subdirecció de Pyrenees Motors.

HUSA HOTELS

L’Hotel Rey Juan Carlos I reforma

l’equip directiu

L’hotel, de la cadena HUSA, ha designat Sandra Farreró directora de màrqueting després de dur a terme una reorganitza-ció del Departament Comercial. L’elecció forma part d’una reestructuració comer-cial més àmplia amb la qual l’hotel barce-loní vol destacar com a referent de con-gressos i convencions, i alhora reforçar la

seva posició al sector del turisme de vacances. Farreró, amb una llarga experiència al sector de l’hostaleria, s’incorpora al càrrec després d’un període de baixa per maternitat. Al mateix temps, és professora ocasional de màrqueting a EADA, escola de màsters.

LES DADES DEL MES

11 de setembre Dada de l’IPC de l’agost

15 de setembre Efectes impagats del juliol

15 de setembre Societats mercantils del juliol

26 de setembre Hipoteques del juliol

10 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008ECONOMIA / Tecnologia

Turisme i competitivitata Catalunya

La competitivitat és, avui per avui, un dels eixos instrumentals fonamentals sobre els que giren les estratègies i les polítiques públiques i privades en matèria de desenvolupament turístic. És així, en tots els àmbits, en tots els territoris i els principals agents turístics en són consci-ents de la seva importància. Per això incorporen en tots els seus programes i actuacions aquest eix dins. Des de les institucions de la Unió Europea (en totes aquelles accions que aborden el turisme a partir del seu caràcter transversal), el Govern d’Espa-nya, el Govern de Catalunya, fins a la gestió de les nostres empreses i activitats turístiques.

Per tal d’adaptar-se a l’entorn i augmentar la competitivitat a Europa s’identifiquen cinc grans factors a tenir en compte: polítics, econòmics, mediam-bientals, socials, tecnològics i d’innovació. Evidentment, aquests factors són diferents en funció dels grans subsectors del turisme: transport, allotjament, atraccions turístiques, organit-zadores de viatges e intermedi-aris, etc.La dificultat per a definir la competitivitat turística i la seva importància per a la gestió pública/privada ha provocat l’actuació d’algunes organitza-cions turístiques que han inten-tat quantificar el nivell com-petitiu del sector turístic, en una extensa sèrie d’economies nacionals (130). Aquest és el cas del TTCI (Travel & Tourism Competitiveness Index), que ha desenvolupat una àmplia bate-

ria d’indicadors, alguns d’ells ja utilitzats en The Global Compe-titiveness Index, del WEF.El TTCI està composat per un total de 70 variables, englobades en 14 pilars i organitzades en tres subíndexs, que són els que en la pràctica acoten i aborden el concepte i característiques bàsiques del que denominem competitivitat turística. Aquests subíndexs són: marc regulador, infraestructures i entorn secto-rial i, recursos humans, cultu-rals i naturals.La definició d’aquests tres subíndexs són, de per si, sufi-cientment clarificadors. Dins d’aquests tres, caldria destacar la importància del marc regu-lador i del “bon govern” del turisme (governança turística) per tal de poder continuar ‘crei-xent’ en competitivitat turística.És a dir, la competitivitat turís-tica es podria mesurar pel grau

de rendibilitat de les inversions turístiques, per la quantitat i qua-litat de l’ocupació turística, pel grau de productivitat del mateix i per la generació de nivells de riquesa sostinguts en el temps . I tot això, amb els menors costos socials i ambientals. Des de fa un cert temps, l’exis-tència d’un marc regulador clar i transparent, funcional i eficaç es configura com un dels elements clau per a valorar la major o menor competitivitat turística i, en definitiva, la seva ‘complexi-tat normativa’. Si afegim la complexitat que genera la comprensió de la mateixa importància del turisme per a l’economia del nostre país, la plasmació d’aquestes normes, el seu desenvolupament i les múltiples i diverses administra-cions afectades, trobarem una part d’aquest “iceberg” que ens ocupa i preocupa.

Resulta evident que, no només són les ‘lleis de turisme’ les que ‘regulen’ el turisme i les seves activitats, sinó que són moltes les disposicions de diferents rangs, procedències, ‘nivells’, entre d’altres, que afecten o poden afectar el funcionament del turisme i les seves activitats. I a la llarga, el mateix futur d’un turisme cada cop més global. Les problemàtiques generades per les ‘velles’ i ‘noves’ normatives turístiques són múltiples. D’altra banda, les contradiccions són sovint difícils d’entendre, i les preguntes, en ocasions, plantegen respostes molt i molt discutibles.

“L’existència d’un marc regulador clar és un element clau per valorar la competitivitat”

COMPETITIVITAT TURÍSTICA

RAMON ARCARONS I SIMONPROFESSOR TITULAR DRET

TURÍSTIC I POLÍTICA TURÍSTICAEUHT CETT - UB

Tecnologia / ECONOMIA 11SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Nou iPhone 3G: màrqueting, tecnologia o fanatisme?

L’onze de juliol de 2008, va ser el gran dia. O si més no, el dia que molts esperaven. Per fi es podia adquirir el nou iPhone amb tecnologia 3G en el nostre país. Les previsions deien que al cap de poques hores de posar-se a la venda s’esgotarien totes les unitats disponibles i així va ser, a migdia del mateix dia 11 ja era gairebé impossible trobar un iPhone 3G a qualsevol dels 1.500 punts de venda que hi havia re-

partits per tot l’estat. Apple és una companyia que es caracte-ritza perquè els seus productes són innovadors fins el punt que solen revolucionar el mercat, però el nou iPhone no presen-ta cap novetat des del punt de vista tecnològic i sí que té algu-nes mancances importants si el comparem amb productes simi-lars dels seus competidors. Ales-hores, en què es basa Apple per preveure que s’arribin a vendre entre 25 i 30 milions d’unitats pocs mesos després del seu llan-çament? Algú diria que la culpa és del màrqueting que al cap i la fi és qui s’encarrega de crear necessitats en uns consumidors que en realitat no les tenen, no? Si és així, com s’explica que abans del llançament ni Apple ni Telefonica no fessin cap acció de màrqueting a cap mitjà de co-municació ni dels tradicionals ni dels nous? I si no s’havien

fet accions de màrqueting, com s’explica que pocs minuts abans de les deu del matí del mateix dia 11 hi haguessin prop de 700 persones fent cua per comprar el nou iPhone 3G a la tenda de Telefonica a Gran Via, alguns dels quals hi eren des de les cinc de la tarda del dia anteri-or, o que a Hong Kong el camió que duia els equips a la tenda hagués d’anar rodejat de fortes mesures de seguretat. Avui en dia l’extensa oferta de models i tipus de telèfons mòbils en el mercat cobreix àmpliament les necessitats dels consumidors. Els fabricants d’aquests tipus d’equips ja fa temps que bus-quen captar l’interès del consu-midor mitjançant la satisfacció d’altres valors com l’estètica o la rellevància social. L’iPhone 3G ofereix quelcom “més” que altres mòbils, adjectius com el més fashion, el més sexy o el

més glamurós es troben entre els més utilitzats en els milers de blogs i fòrums que hi ha a In-ternet on es comentaven els as-pectes del mòbil d’Apple abans del seu llançament, i que d’una manera o altra van contribuir a generar una part molt impor-tant de l’expectació al voltant de l’iPhone 3G. Els experts diuen que entre els principals motius pels quals un consumidor escull un producte hi ha, que encaixi en el seu estil de vida o que li representi un nou concepte in-teressant o una experiència de-sitjable. També coincideixen a identificar la marca Apple com una de les més fortes en el mer-cat pel que fa a l’establiment d’aquests vincles, més emocio-nals que tecnològics. Si el nou iPhone serà capaç o no de com-plir les expectatives és quelcom que encara està per veure, però del que no hi ha dubte és que la

seva arribada ha revolucionat el mercat de la telefonia mòbil fins el punt que els operadors han acceptat que ni tan sols pugui posar el seu logotip en el mòbil. En part si han acceptat aquest canvi de model ha estat per dos motius, d’una banda, esperen que les possibilitats que aporta la tecnologia 3G al iPhone faci que els usuaris utilitzin massi-vament els serveis de dades, i d’altra banda la associació amb Apple els permet superar la man-cança d’una marca forta que per si sola no els permet diferenciar-se dels seus competidors. En de-finitiva, l’èxit del nou iPhone 3G serà una combinació de les pos-sibilitats tecnològiques que ofe-reix l’equip, de les accions que Apple segueixi fent per mantenir i reforçar la seva imatge de mar-ca i de l’empenta que segueixin donant els més fanàtics clients de la companyia americana.

“Els operadors esperen que els usuaris utilitzin massivament els serveis de dades”

NOVES TECNOLOGIES

KIM RUIZVICESECRETARI

GENERAL DEL COETTC

12 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008ECONOMIA / Sectors

La indústria química a Catalunya: evolució i tendència

La indústria química té una gran importància dins l’economia espanyola, ja que aporta aproxi-madament el 10% del PIB indus-trial i prop del 5% del PIB total de l’economia. Catalunya repre-senta un 47% de la producció del sector químic estatal. Tanmateix, el mercat intern pre-senta una tendència a la pèrdua de pes relatiu des d’un punt de vista internacional, ja que es tracta d’un mercat madur que té taxes de creixement del consum baixes, si les comparem amb les dels països emergents com, per exemple, els països asiàtics, excepte Japó, que presenten unes perspectives de creixe-ment de la demanda interna força elevades. Aquests països són una de les zones amb més gran expansió de la indústria química a nivell mundial, conse-qüència de la importància dels seus mercats i de les perspecti-ves existents de creixement de la demanda interna. Val a dir que, com la resta de la Unió Europea, la indústria quí-mica catalana pateix la forta competència procedent d’alguns dels països del sud-est asiàtic, principalment de la Xina, Indo-nèsia, Tailàndia, l’Índia i Taiwan. Encara que la qualitat dels pro-ductes d’aquests països és, en

general, inferior a la dels pro-ductors d’Europa i dels Estats Units, són molt competitius a nivell de preus, motiu pel qual la seva penetració en determinats camps és certament significa-tiva. Malgrat això, el comporta-ment de la indústria química és positiu. Les empreses del sector químic durant l’any 2006 varen seguir augmentant el seu nivell de producció (6,5%) tot i que menys que l’any anterior (7,7%). Malauradament, aquest increment d’activitat no es va traduir en una millora de la rendibilitat ja que les taxes de rendibilitat varen disminuir. Així, la rendibilitat dels fons propis va baixar fins el 11,6%, que de tota manera, es pot qualificar d’elevada. Les causes principals de la baixada de la rendibilitat dels fons propis són la caiguda de la rendibilitat de l’actiu i del palanquejament. La rendibilitat de l’actiu va dis-minuir com a conseqüència de l’increment de les altres despe-ses d’explotació i les despeses financeres. En canvi, l’impost sobre els beneficis va disminuir en percentatge. El mateix va suc-ceir amb les despeses de perso-nal que varen augmentar menys que l’activitat. Això és conse-qüència de que la productivitat de les despeses de personal es va incrementar, si les comparem amb el valor afegit.També va repercutir en la menor rendibilitat de l’actiu la menor rotació de l’actiu circulant. La reducció del palanquejament implica que el deute és menys rendible que en anys anteri-ors, encara que els baixos tipus d’interès fan que l’endeutament segueixi essent rendible per a les empreses del sector. Els recur-sos generats es varen reduir i això explica que l’autofinança-ment també hagi disminuït. La reducció dels recursos generats va repercutir en el finançament de les inversions ja que es va fer essencialment amb deutes, tant a llarg termini com a curt amb cost. Cal destacar que els fons propis varen disminuir. Aquesta política de finançament ha com-

portat un increment de les des-peses financeres. En síntesi, al llarg dels darrers anys es cons-tata una tendència decreixent de les taxes de rendibilitat de les empreses del sector químic.

En els darrers anys s’ha acumu-lat una reducció entre 3 i 4 punts percentuals. Tot i així, la rendi-bilitat obtinguda segueix tenint valors que es poden qualificar d’acceptables. Si bé les vendes

mostren un dinamisme impor-tant, l’escassa contenció de les altres despeses d’explotació frena l’avenç dels resultats, i és sobretot el marge el que reflexa aquesta lleugera davallada.

LA INDÚSTRIA QUÍMICA

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF,

ECONOMISTA I VICEPRESIDENTDE L’ACCID

Amb aquest article encetem una sèrie que pretén informar de la marxa dels principals sectors de l’economia. Són articles que con-tribueixen a difondre l’Informe Anual de l’empresa catalana que publica el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya i la Memòria Econòmica de Catalunya que publica el Consell de Cambres de Catalunya.

Font: Central de Balanços del Banc d’Espanya

La indústria química presenta una tendència a la pèrdua de pes si ho comparem amb alguns països asiàtics LA INDÚSTRIA QUÍMICA CATALANA

ESTRUCTURA DEL BALANÇ I COMPTE DE RESULTATS2002 2003 2004 2005 2006

Nombre d’empreses de la mostra 125 119 117 110 1001. Partides del compte de resultats (percentatge de variació anual)Valor de la producció 2,2 5,8 2,6 7,7 6,5Resultat net total 53,3 -5,3 -3,6 8,2 -15,7Autofinançament 3,9 -12,5 2,2 -0,5 -18,6

2. Estructura del compte resultats (Vendes = 100)= Valor afegit brut (Vendes menys materials i altres despeses d’explotació) 26,1 27,4 26,4 25,0 23,7

-Despeses de personal 14,2 14,4 14,2 14,5 14,5-Amortitzacions i provisions de tràfic 4,4 4,1 4,1 4,2 3,8+Ingressos financers 1,7 1,0 1,2 1,8 1,2-Despeses financeres 1,1 1,3 1,2 1,1 1,3+/-Altres resultats 0,7 0,1 0,0 0,1 0,5-Impost sobre beneficis 2,2 2,5 2,3 1,8 1,4=Resultat total 6,6 6,2 5,9 5,3 4,4

3. Ràtios economicofinanceresResultat ordinari net / Fons propis 16,4 18,0 16,7 14,8 11,6Resultat ordinari abans d’interessos / Total Actiu net 13,6 14,9 13,6 11,7 9,1

Palanquejament 8,8 8,8 8,3 7,4 4,5Valor de la producció / Actiu net de l’explotació (voltes) 2,2 2,3 2,3 2,2 2,2Valor de la producció / Actiu circulant net de l’explotació (voltes) 6,9 6,9 6,4 5,8 5,1

Actiu immobilitzat net / Finançament permanent 80,2 80,4 78,4 77,4 84,7Autofinançament / Fons propis 17,5 16,6 15,6 14,0 11,5

(ns) Valor no significatiu perquè d’un període a l’altre canvia el signe de la partida corresponent o perquè el percentatge de variació és inferior al -100%

Emprenedoria / EMPRESA 13SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

fessor particular de forma legal que en negre”, afirma en Sebastián. A més, “si es regularitza el sector, tothom quedarà satisfet: les famí-lies, els professors, perquè estaran contractats, i l’Estat, perquè estem davant d’un negoci que pot convertir-se en una font molt important de creació de treball”, afegeix. Durant el 2007, la companyia va facturar 1,5 milins d’euros, un 50% més respecte a l’any anterior, i va adquirir la cer-tificació ISO:9001 en els seus processos de selecció de pro-fessorat.

“El negoci de les classes a domicili és unapresa fàcil de l’economia submergida”

EDUCA-SYSTEM I LES CLASSES PARTICULARS A DOMICILI

L’equip d’Educa-system. / CEDIDA

2,7 milions d’estudiants espanyols recorren a les classes particulars a domicili. Només un 7%, però, confien els seus resultats acadè-mics a professionals del sector. En aquest marc, Educa-system, la primera empresa de l’Estat que va professionalitzar el servei escolar a domicili, ha crescut a un ritme exponencial i les seves expectatives de futur són molt optimistes.

MERITXELL SORT

Educa-system va néixer com a conseqüència d’una circums-tància personal, segons ex-plica el fundador i director general de la companyia, Se-bastián Trivière-Casanovas. “La meva esposa volia rebre classes particulars de francès i vam buscar una empresa que ens donés el servei a domici-li. De seguida ens vam adonar que costava moltíssim trobar una companyia d’aquestes característiques i que l’ofer-ta era escassa”, afirma. Així, l’any 2003 va decidir posar en marxa Educa-system, la pri-mera empresa d’Espanya que va professionalitzar el servei escolar a domicili.Amb seu a Barcelona, la com-panyia està present a les principals ciutats d’Espanya i compta amb 13 delegacions. De cara a finals d’any, preveu obrir-ne tres més. També han iniciat a Mèxic el seu procés d’internacionalització, amb seu a Monterrey i amb dele-gacions a DF i Guadalajara. “Ens hem internacionalitzat amb pocs recursos i a un cost baix. D’aquí un any i mig te-nim la intenció d’expandir-nos cap a un altre país de parla hispana”, afirma en Se-bastián.

Una demanda que creixSegons dades de l’Institut Nacional de Qualitat i Ava-luació (INCE), gairebé la tercera part dels alumnes adolescents espanyols, estu-diants d’ESO, obté qualifica-cions negatives. Per això, les classes particulars es confir-men com l’alternativa més eficaç per contrarestar el creixement del fracàs esco-lar. Actualment, el 31% dels estudiants espanyols (2,7 mi-lions) ja reben algun tipus de suport fora de l’horari de les classes. Amb la detecció d’aquesta necessitat, Edu-

ca-system ha triplicat el seu creixement. Amb cinc anys d’activitat, s’ha convertit en un referent del sector amb més de 5.000 professors titu-lats i més de 8.000 hores de classes particulars imparti-des al mes. El funcionament de l’empresa és molt senzill: l’alumne com-pra un talonari amb xecs, ca-dascun dels quals dóna dret a una classe particular. Quan finalitza la classe, entrega un xec al professor, que podrà canviar-lo pels diners corres-ponents. Entre les matèries que s’imparteixen, hi ha des de matemàtiques, ciències, anglès, història o llengua, fins a classes de guitarra, xinès i comptabilitat. L’any 2006, Educa-system també va posar en marxa Educa-training, una part del grup especialitzada en la for-mació a empreses, treballa-dors i directius. “Actualment, Educa-training ja represen-ta el 12% del volum de l’em-presa i la nostra previsió és doblar la facturació”, desta-ca en Sebastián, que té com a objectiu oferir una qualitat molt elevada a les empreses.

La professionalització d’un mercat irregular Malgrat els 2,7 milions d’estu-diants espanyols que recorren al reforç extraescolar, només 130.000 es dirigeixen a pro-fessors específicament pre-parats, mentre que 1.780.000 opten per professors no espe-cialitzats. “El 93% dels estu-diants acudeixen a amics o coneguts i, d’aquesta manera, el negoci de les classes parti-culars s’ha convertit en una

presa fàcil de l’economia submergida”, explica el fun-dador d’Educa-system. De fet, la professionalització del sector és un dels reptes de la companyia, que és conscient que el mercat de les classes particulars genera 1.800 mili-ons d’euros en negre a l’any. “A d’altres països europeus, com França, aquest servei està completament regula-ritzat, de tal manera que és més barat contractar un pro-

“A d’altres països europeus, com França, el servei de les classes a domicili està regularitzat”

En un món cada vegada més competitiu, l’educació i la formació han esdevingut dos pilars fona-mentals en els quals les persones cada vegada necessiten invertir-hi més temps. És per això que, en algunes ocasions, el col·legi o la universitat no són escenaris sufi-cients i l’alumne ha de buscar alternatives que l’ajudin en el seu procés formatiu. Fins ara, aquestes ajudes no estaven professionalitzades i requeien, especialment, en estudiants que es volien treure un petit sou. Afortunadament, ara han sorgit empreses com Educa-system, que ofe-reixen el reforç professionalitzat a tots aquells que ho necessiten.

Perquè un país funcioni bé, necessita bons funcionaris, bons metges i, especialment, bons professors, ja que són aquests els que tenen a les seves mans la capacitat de formar els professionals que el dia de demà hauran de prendre les decisions importants. Així, podríem dir que Educa-system realitza una labor social que ajuda al desenvolupament del país, afegint un grau de qualitat a un servei que, actualment, té molta demanda.

EDUCA-SYSTEM

Cristian RoviraPresident d’Aijec

El mercat de les classes particulars a domicili genera 1.800 milions d’euros en negre a l’any

14 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008EMPRESA / Anàlisi

litat àmpliament compartida. I d’aquí prové la importància de la cooperació entre els di-ferents actors socials, inde-pendentment de si pertanyen a l’àmbit públic, empresarial o no lucratiu. Però, òbvia-ment, aquesta cultura coope-rativa mai no fructificarà si prèviament no s’han desenvo-lupat uns valors comuns, una visió compartida i una consci-ència d’interdependència. Ras i curt, els missatges serien: 1) només hi haurà futur si som capaços de dialogar, d’enten-dre’ns i de cooperar, i 2) el fu-tur serà per a tots o no serà per a ningú. Perquè és evident que si l’aire de la regió on jo visc està contaminat, sigui quina sigui la meva identitat, jo també respiraré en aquella atmosfera i en patiré les con-seqüències. I si l’exclusió so-cial i la pobresa de la meva regió, generen tensions, vi-olència o inseguretat ciuta-dana, és evident que jo no en podré pas restar al marge.

A Catalunya, qui més divulga-ció i pedagogia ha fet sobre el concepte emergent dels TSR ha estat en Josep Maria Ca-nyelles, expert i consultor en RSE. Segons la seva definició, un TSR seria aquell que “ten-deix a la sostenibilitat afron-tant proactivament els seus reptes econòmics, socials i ambientals, per mitjà de les estratègies col·laboratives i el

Territoris socialment responsables

forçosament ha d’incloure les 3 dimensions: econòmica, so-cial i mediambiental.

En què consisteix un TSR? El significat resulta intuïtiva-ment fàcil de comprendre a partir d’una idea elemental: el desenvolupament sostenible no depèn només de les empre-ses, sinó de tots els agents ac-tius d’una comunitat. És a dir: les empreses no actuen soles, enmig del no-res, sinó envol-tades d’un conjunt d’agents igualment decisius i amb els quals aquestes comparteixen les responsabilitats de trans-formar i modelar l’entorn: els governs i les administraci-ons públiques, els sindicats, les organitzacions del Tercer Sector, els centres d’ensenya-ment (escoles i universitats), els mitjans de comunicació… sense oblidar, naturalment, la pròpia ciutadania! Així, el concepte de TSR sorgeix a partir del moment en què es pren consciència que la sos-tenibilitat és una responsabi-

“Quan passi un temps prudencial i poguem disposar de la necessària perspectiva, la societat espanyola en general i la valenciana en particular comprovaran amb més claredat les conseqüències presents i futures d’una dècada de desmesura i desgovern territorial”, J. Romero.

INTERÈS GENERAL I RSE

compromís multilateral, amb solucions eficients que creïn valor per a totes les parts, gestionant els propis actius tangibles i intangibles i aline-ant-los vers una visió sosteni-ble del territori”.

Fa poc més d’un any (maig 2007) amb motiu del primer seminari sobre Territoris So-cialment Responsables, cele-brat a Sitges i impulsat també per en Josep Maria Canyelles, es va fer públic un manifest a favor dels TSR (http://ma-nifesttsr.blogspot.com/) que emfatitzava idees com: gene-rar sinèrgies, millorar la go-vernança, posar en valor els actius immaterials o situar en el centre de l’activitat em-presarial els conceptes de Drets Humans i sostenibili-tat global. El manifest, pioner des de molts punts de vista, apel·lava a quatre grans com-promisos. Primer, gestionar activament la pròpia respon-sabilitat organitzativa, a tra-vés de les bones pràctiques i d’un model organitzatiu cohe-rent. Segon, fomentar i des-envolupar els processos de diàleg amb tots els grups d’in-terès, millorant els processos cooperatius i guanyant legi-timitat. Tercer, assumir els reptes i preocupacions de la societat com a part del propi projecte organitzatiu i apos-tar per una estratègia que ge-neri valor per a totes les parts

interessades, així com per al conjunt del territori. I quart, desenvolupar progressiva-ment una major complicitat i compromís amb la comunitat i el territori. El professor Joan Romero conclou la seva reflexió amb uns mots esperançadors: “Els pobles més cultes d’Eu-ropa han aconseguit que de manera àmplia es partici-pés d’una cultura territorial molt diferent de la que ha prevalgut a Espanya. Sem-pre d’acord amb una seqüèn-cia molt semblant: en primer lloc, la comunitat científica alerta sobre pràctiques i situ-acions indesitjables o insos-tenibles, posteriorment els mitjans de comunicació se’n fan ressò, finalment amplis sectors de la ciutadania ho incorporen com a problema o com a repte col·lectiu, i fi-nalment aquesta percepció majoritària acaba amerant les polítiques públiques. No-saltres som ara a l’inici del procés. Molts paisatges cul-turals ja seran irrecuperables, però molts d’altres es podran mantenir intactes. I les ma-les pràctiques deixaran de ser aplaudides (i de rebre suport en eleccions) per ser sancio-nades per la majoria de la po-blació”. Confiem que així si-gui… i que el vell eslògan de l’Spain is different hagi passat definitivament a la història.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR D’ESADE

“Estirant el fil de la sostenibilitat i la RSE s’ha forjat el concepte de TSR”

“El desenvolupa-ment sostenible no depèn només de les empreses, sinó de tots els agents actius d’una comunitat”

“Només hi haurà futur si som capaços de dialogar, d’entendre’ns i de cooperar”

“Els pobles més cultes d’Europa ho han aconseguit. I el nostre no té perquè ser una excepció”

Amb aquestes paraules, pon-derades i lúcides, el professor Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana i director de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local, inicia la seva reflexió a l’ar-ticle Territoris amb discurs, territoris amb cultura (revista Mètode, núm.55. Universitat de València). L’anàlisi és ben clara, els nostres comporta-ments presents tindran: “(…) conseqüències a diversos ni-vells, des de les relacionades amb l’excessiva dependèn-cia de l’activitat econòmica i l’ocupació en el sector de la construcció residencial, fins a la desaparició irreversible de referents de la nostra his-tòria i cultura col·lectives”. I el diagnòstic resulta igual-ment diàfan: “S’ha registrat un consum abusiu i desorde-nat d’energia, sòl i aigua. S’ha produït un molt notable in-crement del cost de serveis i de gestió de residus. S’ha exa-cerbat la mobilitat… Però, sobretot, s’ha produït la més intensa degradació i canalit-zació de referents identitaris i paisatgístics de la nostra his-tòria recent”.

Estirant el fil de la sosteni-bilitat i la RSE, i extrapolant aquests conceptes a una de-terminada àrea geogràfica, s’ha forjat el concepte de territoris socialment respon-sables (TSR) o, simplement, territoris responsables, si evi-tem el parany reduccionista del terme “social” en benefici d’una concepció més àmplia de la responsabilitat, i que

La cooperació entre els diferents sectors socials és una qüestió de gran importància. /ARXIU

sector privat, organismes de les Nacions Unides i cercles cientí-fics, entre d’altres.

Gas Natural, amb el Fòrum Pro Clima Madrid

Gas Natural juntament amb altres empreses de diferents sectors i l’Ajuntament de Madrid s’han unit al Fòrum Pro Clima per promoure ac-cions que permetin millorar la quali-tat de l’aire de la capital i així lluitar contra el canvi climà-tic. En aquest projecte hi par-ticipen més de 30 empreses

espanyoles les quals volen pro-moure l’ús del gas natural vehi-cular, un combustible alterna-tiu i menys nociu per al medi ambient. L’Ajuntament de Madrid, per la seva part, té en projecte l’edi-ció d’un llibre sobre bones pràctiques ambientals de les empreses per tal de reduir-ne l’impacte a causa de les seves activitats. D’altra banda, Gas Natural ha signat acords de col·laboració amb les empre-ses General Motors i Carrefour per tal de dur a terme accions favorables i respectuoses amb el medi ambient.

Actualitat en RSE Accor Services, distingida amb el Premi Nacional Alares

L’empresa Accor Services, com-panyia líder en serveis a empre-ses ha rebut el Premi Nacional Alares, que concedeix la fun-dació que duu el mateix nom, amb motiu de la seva tasca en el camp de la conciliació familiar i laboral dels seus treballadors. Accor Services ha impulsat ini-ciatives i serveis orientades a augmentar el benestar dels seus empleats al seu lloc de treball. Precisament, aquest és el tercer premi que rep l’empresa aquest 2008 en l’àmbit dels Recursos Humans, dels quals els altres 2 eren el premi Empresa Familiar-ment Responsable (EFR) per la Fundación + Família, i el premi Best Workplace 2008. Aquestes distincions situen Accor Servi-ces en una posició de referèn-cia l’àmbit dels RRHH. La clau de l’èxit es deu al fet que la com-panyia ha dut a terme iniciati-ves orientades a l’augment de la motivació i fidelització inter-nes però també ha procurat per les taxes de productivitat dels seus treballadors. Un exemple d’aquestes són el Ticket Restau-rant (per promoure l’alimenta-ció saludable dels treballadors que mengen fora de casa), el Tic-ket Guarderia (ajuda destinada a treballadors amb fills d’edats compreses entre els 0 i el 3 anys) o el Ticket informàtica.

Telefónica, ha escolaritzat més de 50.000 nens a l’Amèrica Llatina

La Fundación Telefónica, a tra-vés del seu programa d’acció social Proniño, va contribuir a l’eradicació del treball infantil a l’Amèrica Llatina mitjançant l’escolarització de qualitat dels menors. El balanç de la feina feta en aquest programa al llarg del 2007 és molt positiu ja que és va poder ajudar a 52.991 nens, nenes i adolescents de països com l’Argentina, el Bra-sil, Xile, Colòmbia, l’Equador, El Salvador, Guatemala, Mèxic, Nicaragua, Panamà, el Perú, Veneçuela i l’Uruguay. L’objec-tiu del 2007 era arribar a l’esco-larització de 50.000 nens, repte superat satisfactòriament. Pel 2008, La fita és arribar a escola-ritzar-ne 100.000. El programa d’acció social Proniño és una realitat gràcies a l’ajuda de

diverses ONG’s, escoles i insti-tucions públiques i privades en col·laboració amb les comuni-tats on viuen els infants.

Vodafone, amb la integració de la discapacitat en les noves tecnologies

La multinacional Vodafone ha col·laborat a la Primera Jor-nada sobre Aplicacions Acces-sibles en Telefonia Mòbil que ha portat per títol La Telefonía Mòbil ens apropa al futur. La idea central d’aquesta jornada ha estat la reflexió al voltant de l’accés de les persones amb alguna discapacitat a les noves tecnologies de la informació. S’hi han presentat novetats interessants com són les vídeo-trucades amb tecnologia d’àu-dio o vídeo; aplicacions especí-fiques per a una millor audició del telèfon mòbil; programes que converteixen text en veu; i telèfons amb tecles ràpides per marcar números predetermi-nats. A banda d’aquestes pro-postes també s’ha parlat sobre les aplicacions que caldria dur a terme en el futur. La trobada ha estat organitzada pel Centre Estatal d’Autonomia Personal i Ajudes Tècniques (CEAPAT), l’IMSERSO i el Ministeri d’Edu-cació, Política Social i Esport, en col·laboració amb Vodafone.

Barcelona acollirà el Congrés Nacional de la Natura

Entre el 5 i el 14 d’octubre tin-drà lloc a Barcelona el Congrés Mundial de la Natura i que orga-nitza la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). El Congrés es basarà en 3 grans eixos que seran: Un nou clima pel canvi; entorns sans, gent sana; i la salvaguarda de la diversitat de la vida. Aquest Congrés està conside-rat un dels esdeveniments més grans i importants a nivell mun-dial que tracta el delicat tema del desenvolupament sosteni-ble. Està previst que hi partici-pin més de 8.000 personalitats destacades, tant de governs, del

Nike+ Human Race, cursa solidària

El 31 d’agost tindrà lloc la pri-mera gran cursa solidària que organitza Nike. L’esdeveniment solidari i esportiu es celebrarà simultàniament a 25 ciutats de tot el món i s’oferiran 25 actua-cions musicals. Les inscripcions permetran accedir a la cursa i al concert i es podrà obtenir una samarreta de la Nike+ Human Race. Amb la recaptació, la venda de samarretes i la dona-ció d’un milió de dòlars per part de Nike s’espera arribar als 3 milions de dòlars.

Anàlisi / EMPRESA 15SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Generant confiança

Ajuda els qui ajuden Fa més de deu anys que vàrem posar en marxa el Pla Ajuda. Amb ell, totes les entitats sense ànim de lucre gaudeixen de descomptes de fins al 72,49% en els seus enviaments nacionals i un 20% en els internacionals.

Les coses més senzilles estan plenes d’esperança.

902 300 400 www.mrw.es

NOTÍCIES BREUS

16 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIUAssistència SanitàriaCrea un Centre de Reproduc-

ció Assistida

El centre començarà a funcio-nar en un període d’aproxima-dament sis mesos. Tindrà la seu a l’Hospital de Barcelona i estarà especialitzat en les noves tècniques de fecunda-ció i el tractament de la ferti-litat humana. El nou institut serà una realitat gràcies a la col·laboració entre Assistèn-cia Sanitària, un centre nord-americà d’elit i un grup de gine-còlegs barcelonins de primer nivell. El nou centre suposa una inversió que supera els 1,5 milions d’euros.

Bauhaus Inverteix 45 milions en una

botiga a Tarragona

Bauhaus, botiga especialit-zada en productes per a la casa, el taller i el jardí, ha invertit 45 milions d’euros en un nou establiment de 12.000 m2 a Tarragona. La compa-nyia alemanya té previst bus-car nous emplaçaments al nord de Barcelona i possiblement a Lleida.

Borges Té previst obrir filials a

Àsia

Borges té previst obrir pròxi-mament filials a la Xina, a l’Ín-dia i al Brasil. La venda dels seus productes als mercats internacionals suposa per a Borges un benefici del 76% del total facturat.

Cacao Sampaka Noves fronteres per a la

xocolata

Vuit anys després d’haver obert la primera botiga, Cacao Sam-paka, la cadena comercial catalana es planteja difondre

els secrets del cacau a mer-cats com Aràbia Saudita o Dubai. Actualment té botigues a Barcelona, Berlín, Madrid, Torrelodones, Màlaga, Valèn-cia i Lisboa. Cacao Sampaka es presenta com una cadena que inclou des de la plantació a Veneçuela o Mèxic, estreta-ment supervisada des de l’em-presa catalana, la importació i el refinatge fins a la degustació en els establiments de la firma, botiga i granja alhora.

Caixa Catalunya Posa en marxa el programa

Rétale

L’ o b r a s o c i a l d e C a i x a Catalunya, a través de la seva fundació Sol i Món, ha ini-ciat un nou cicle de sessions informatives del programa Rétale, que es dedica a asses-sorar immigrants d’Equador i Colòmbia perquè puguin crear un negoci al seu país d’origen. Durant les vacances tindran lloc 10 sessions informatives a través de les quals les persones interessades en el programa rebran informació dels requi-sits i condicions que es reque-reixen per formar-ne part.

Caixa LaietanaRep la màxima qualificació

de l’agència Fitch

Caixa Laietana ha dut a terme una titulització de préstecs hipotecaris, a través del fons AyT Colaterales Global Hipote-cario Caixa Laietana I, que ha rebut la qualificació AAA, de l’agencia de ràting Fitch. L’emis-sió està recolzada per préstecs hipotecaris per a particulars amb garantia de vivenda. L’im-port global de l’emissió és de 170 milions d’euros, a través de quatre trams de bons, i ha rebut la màxima nota.

Caixa Manresa Treu al mercat un dipòsit

referenciat a l’IPC

Caixa Manresa treu al mercat el Dipòsit IPC 10, que garanteix el 100% del capital invertit i un rendiment vinculat a la inflació espanyola i al comportament de dos valors de l’Ibex 35. Passats 12 mesos de la contractació del Dipòsit IPC 10, la meitat de la inversió rendirà la inflació espanyola més un 2% addicional. Una vegada calculat i abonat el rendiment aquesta meitat del dipòsit quedarà amortitzada.

Camper Inaugura la primera botiga a

l’Argentina

L’empresa mallorquina de saba-tes Camper, amb presència a més de 70 països, obrirà la seva primera botiga a l’Argentina. L’arribada de Camper a Bue-nos Aires ve acompanyada de la firma local Grimoldi, que va adquirir la llicència per comerci-alitzar els productes de Camper al país llatinoamericà. Grimoldi ha invertit 700.000 dòlars en el llançament del fabricant de cal-çat. Camper té més de 150 boti-gues a Sud-amèrica.

Dow ChemicalFarà R+D en tractament

d’aigua

La multinacional Dow Chemi-cal invertirà 9,5 milions d’eu-ros en la construcció d’un cen-tre d’investigació a Tarragona especialitzat en el desenvolu-pament de noves tecnologies per a la desalinització i el reci-clatge d’aigua. El centre, dis-senyat per Accciona Agua, que obrirà les portes l’any que ve, suposa una nova aposta de qualitat per a les instal·lacions de Tarragona i donarà feina a 25 investigadors.

FicosaEl grup forma una aliança

amb un grup nipó

El fabr icant ca ta là de components d’automoció Ficosa i la firma japonesa de sistemes elèctrics Omron s’han aliat per desenvolupar, produir i comercialitzar tecnologies d’assistència a la conducció de vehicles de motor a escala mundial. L’empresa conjunta es beneficiarà de l’experiència de Ficosa en la integració de sistemes i components en el vehicle i els coneixements d’Omron en electrònica, sen-sors i tecnologies de visió per càmera. La seu de l’empresa se situarà a Alemanya i tindrà una filial a Espanya.

FluidraLa multinacional catalana

exporta a 50 països

La multinacional catalana de piscines i tractament d’aigua Fluidra exporta els seus pro-ductes a cinquanta països dife-rents des del seu centre logís-tic de Maçanet de la Selva, anomenat Trace Logistics, un dels més moderns d’Eu-ropa i únic a l’Estat espanyol pel sistema d’automatització, compta amb una superfície d’uns 55.000 metres quadrats i una capacitat per expe-dir 150.000 palets anuals i 60 camions diaris i preparar uns 10.000 embalums cada dia.

Freixenet Inverteix 16 milions en una

nova línia productiva

Tot i que la crisi està afectant el consum de cava, Freixenet ha decidit adoptar una “acti-tud defensiva” i aquest any ha fet una important inversió per actualitzar les instal·lacions de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès). Concretament, el grup català ha destinat 16 mili-ons d’euros en una nova línia per a la congelació, degolla-ment, dosificació, tapada i eti-quetatge d’ampolles de cava. Aquesta serà la inversió més important de l’empresa durant aquest exercici, marcat per l’impacte de la caiguda del consum a Espanya a causa de la crisi econòmica.

FresCo Obre un local a l’Índia i

entra així al mercat asiàtic

FresCo va obrir el 31 de juliol el seu primer restaurant a Nova Delhi, la capital de l’Índia. L’esta-bliment té una superfície de 300 metres quadrats i està ubicat al centre comercial Ambience Mall. Així, FresCo ha iniciat la seva aventura a l’Índia de la mà del seu soci local amb la consti-tució d’una societat mixta.

Konik-Tech Consolida el seu negoci a

l’Àfrica

Konik-Tech, empresa especia-litzada en el desenvolupament d’aparells analitzadors, conso-lida la seva activitat a l’Àfrica, continent que ja suposa el 5% del seu volum de negoci. L’em-presa, que té la seu principal a Sant Cugat del Vallès, compta amb una trentena d’equips instal·lats a diversos països d’aquest continent. Arran de la crisi permanent que patei-xen alguns d’aquests països i la consegüent fuga de talents que comporta, l’empresa no ho ha tingut fàcil per impulsar la seva presència en aquest continent.

La FagedaEl model de la cooperativa

arriba a Harvard

La Fageda ha estat objecte d’es-tudi a la prestigiosa escola de negocis de la universitat nord-americana de Harvard. El cas de la cooperativa garrotxina es va analitzar en el marc d’un col-loqui que tractava “els reptes i les oportunitats de les empre-ses d’inclusió”, que va tenir lloc en els primers dies d’agost. Val a dir que tant Esade com l’Iese fa temps que expliquen als alum-nes de l’Estat espanyol el cas de la cooperativa catalana com a exemple a seguir.

Mútua UniversalIncrementa la seva partici-

pació en el mercat

L’entitat augmenta la seva quota al mercat fins el 9,33% (davant d’un 9,20 en el 2006), al mateix temps que incre-menta en un 2,95% el nombre d’empreses associades i en un

Panorama / EMPRESA 17SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUGoodyear Acomiadarà 600 treballadors

als EUA

El fabricant nord-americà de pneumàtics Goodyear tancarà 92 de les seves botigues com a part de l’estratègia d’augment de la rendibilitat que segueix actualment la companyia. Aquest fet suposarà l’acomiadament de 600 treballadors, tant fixos com temporals. Segons el grup, aquesta decisió ha estat conseqüència d’una rigorosa revisió de les operacions de les botigues i de la dinàmica del mercat del país.

HSBCLa crisi dels EUA fa caure un

28% el benefici

El Hong Kong and Shanghai Banking Corporation (HSBC), el banc més gran d’Europa per capitalització a la borsa, amb seu a Londres, va obtenir uns beneficis de 6.760 milions d’euros el primer semestre de l’any. Aquesta xifra representa una caiguda del 28% dels guanys en relació amb el mateix període del 2007.

NH HotelesLa crisi rebaixa un 20% els

beneficis

El grup NH Hoteles va obtenir uns beneficis de 32,4 milions d’euros en els primers sis mesos de l’any. Això representa

que la companyia hotelera va guanyar un 20% menys que en el mateix període de l’any passat. La cadena creu que aquesta baixada es deu a la crisi econòmica i a una provisió reversible de 12,3 milions d’euros. El grup anuncia que aprovarà un pla de mesures contra la crisi.

Nokia Acomiadarà 200 treballa-

dors de l’àrea d’internet

El fabricant finlandès de telefonia mòbil Nokia pretén acomiadar 200 treballadors de la seva filial de serveis per internet. La meitat dels llocs de treball que l’empresa podria suprimir es troben a Finlàndia. E l s a c o m i a d a m e n t s s’emmarquen dins d’un pla de r e e s t r u c t u r a c i ó d e l a companyia de part de les seves à r e e s d ’ i n v e s t i g a c i ó i desenvolupament. Segons el grup, es pretén recol·locar els treballadors dins la mateixa empresa.

RBSEl banc registra pèrdues per

primera vegada en 40 anys

El Royal Bank of Scotland (RBS) va perdre 493 milions d’euros el primer semestre de l’any. Aquest és el primer cop que l’entitat financera registra pèrdues econòmiques des de fa 40 anys. Segons l’RBS, que és el segon banc més gran del Regne Unit, aquests resultats s’expliquen per l’impacte de les condicions del mercat de diferents línies de negoci de la companyia i per l’amortització addicional de 7.505 milions d’euros que la companyia va aportar per la seva exposició al mercat creditici. Els ingressos totals del grup van disminuir un 31,2%.

Ryanair Anuncia que anul·larà els

bitllets d’altres webs

Ryanair manté la seva particular guerra contra les agències online i continuarà cancel·lant les reserves per als seus vols que no s’hagin comprat des de la seva pàgina web oficial. Tot i que els números no estan clars, el president de Ryanair, Michael O’Leary, diu en una compareixença pública a Madrid que des de dilluns passat la companyia ha anul·lat setanta reserves, de les quals divuit procedien de pàgines ubicades a l’Estat. Una xifra que no lliga amb una altra que havien donat els responsables de Ryanair, quan fa uns dies van dir que les cancel·lacions eren de més de 400 al dia. L’Associació Espanyola de Comerç Electrònic i Marqueting (ACEM) va recordar ahir que les agències de viatges online denunciades per Ryanair són “perfectament lícites i transparents i compleixen la normativa”. Va subratllar, a més, que els passatgers perjudicats tenen dret a compensacions.

Siemens Acomiadarà 16.750 treballa-

dors a tot el món

El grup alemany de tecnologia i enginyeria Siemens acomiadarà 16.750 treballadors a tot el món. La retallada de llocs de treball té l’objectiu de reduir els costos en l e s à r e e s d e v e n d e s i administració en l’actual entorn de desacceleració econòmica. Concretament, Siemens farà fora 5.250 persones a Alemanya i 5.150 persones a la resta d’Europa. La resta d’aco-miadaments, més de 6.000, es produiran fora del continent europeu. Encara no s’ha precisat com afectaran les retallades a

les plantes dels diferents països, ja que tot just s’estan iniciant les converses amb els representants dels treballadors. Siemens té una planta a Cornellà del Llo-bregat.

SimonAcomiada a 80 persones a

Barcelona

El fabricant de material elèctric Simon anuncia l’Expedient de Regulació d’Ocupació que afectarà a 80 treballadors. Es fa degut a la caiguda d’encàrrecs en un context de crisis immobiliària i econòmica. Des del gener que l’empresa actua amb un pla de baixes incentivades i prejuvilacions on s’han inscrit un centenar de treballadors, una xifra insuficient, segons la companyia, per fer front al descens dels encàrrecs.

Spanair Eliminarà bases i se cen-

trarà en Barcelona i Madrid

La direcció de Spanair confirma al comitè d’empresa de l’aerolínia que eliminarà cinc de les set bases que té la companyia a Espanya “per concentrar tots els recursos de producció” a Madrid i Barcelona, fet que suposarà la supressió de la base que té a Palma. Fonts de l’aerolínia van assegurar que la concentració de les bases és “imprescindible” per “guanyar en eficiència, rebaixar costos i assegurar la viabilitat de la companyia”. El grup negocia amb els sindicats la supressió de 1.100 llocs de treball.

Telefónica Cobrarà la identificació de

trucades a tothom

A partir del proper mes d’octubre, Telefónica cobrarà a tots els seus clients 0,58 euros al mes, IVA inclòs, pel servei d’identificació de trucades. Això suposa estendre el pagament del servei als clients que tenien contractats paquets de serveis (com el Duo o el Trío), ja que des del 10 de juliol es cobra als que no tenien aquests serveis. L’associació de consumidors Facua ho considera il·legal i denunciarà la companyia.

4,1% el de persones protegi-des. Ha prestat servei a 146.648 empreses, augmenten els seus ingressos per quotes reporta-des en un 12,74%, que suposen 1.090 milions d’euros .

MolenbergnatieEl cafè del port de Barce-

lona cotitzarà a Nova York

El port de Barcelona ha rebut l’homologació com a port lliu-rable de cafè per la borsa de Nova York, un dels primers mercats de futur del món pel que fa a les transaccions d’aquest producte d’alimenta-ció. Aquest certificat ha estat atorgat a Molenbergnatie, un dels principals operadors de cafè del port de Barcelona, que es converteix en el primer grup de l’Estat que rep de la borsa de Nova York la llicència d’em-magatzematge i del control de pes del cafè. Molenbergnatie disposa d’una superfície logís-tica per a 30.000 tones al port de Barcelona, on emmagat-zema cafè i cacau.

SaytesFactura 10 milions amb el

seu televisor submergible

La firma catalana Saytes, de Lliçà de Vall, ha assolit un ines-perat èxit amb la venda del seu model de televisor submergi-ble, i espera tancar aquest any amb unes vendes que li pro-porcionin 10 milions d’euros. L’empresa comercialitza un televisor de pantalla plana sub-mergible, pensat per al gran consum i amb l’objectiu d’arri-bar a un públic massiu. El tele-visor es pot adquirir en diver-ses grans superfícies com El Corte Inglés, Mediamarkt o Carrefour, entre d’altres. L’em-presa també ha començat a comercialitzar MP3 submergi-bles.

18 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

En general, el Banc de Sang i Teixits és conegut per la seva tasca relacionada amb les donacions. Però es fan altres projectes, oi? Si. El Banc de Sang i Teixits és una em-presa pública que a més de la seva missió d’abastir tots els hospitals públics i pri-vats de Catalunya, de components san-guinis i hemoderivats suficients i segurs, també actua com a centre d’obtenció i processament de teixits, i desenvolu-pem altres línies d’actuació en el camp de la immunobiologia, el diagnòstic mo-lecular, la teràpia cel·lular i la medicina regenerativa, on som molt forts perquè comptem amb el Banc de Sang de Cordó més gran de tot l’Estat.

On hem de situar el BST comparat amb entitats similars del nostre entorn?La nostra singularitat ens ve donada perquè estem presents a tot el procés de la sang: som una organització “de vena a vena”, del braç del donant, al braç del pacient. No hi ha cap organització en l’àmbit de la medicina transfusional com la nostra. Som responsables de la donació, del processament i també de la transfusió de la sang.

Des del punt de vista del màrqueting, quins objectius s’ha plantejat?En primer lloc transformar una organització orientada al producte en una organització orientada al mercat, en tots els àmbits d’actuació, tant la sang, com els teixits i els laboratoris, la docència, etc. En segon lloc, i només en l’àmbit de la donació de sang, posicionar la donació de sang com un acte de participació ciutadana i convertir-la en un hàbit per consciència social i no per emotivitat. En resum guanyar visibilitat en un grau superior a la hem tingut fins ara.

L’actual campanya “Amb una vegada no n’hi ha prou” cerca més la fidelització que la sensibilització? La campanya treballa sobre dos grans eixos estratègics: buscar nous donants a partir de molta informació, i la pro-posta d’un repte: fidelitzar els que ja

tenim aconseguint que donin més ve-gades. Això vol dir conèixer molt bé el perfil dels nostres donants i poder-los oferir una experiència de donació ade-quada a les seves expectatives. Cal pen-sar que la mitjana de donacions a l’any és de 1,5 vegades i hem d’aconseguir quatre donacions a l’any amb els homes i tres en les dones.

És veritat que la sensibilització sobre les donacions és superior aquí que arreu?Estem creixent any rere any en dona-cions de sang. Hem passat de tenir un ín-dex de 37 donacions per mil habitants i any al 2005 a un 39,2 al 2007. Penso que el fet d’haver unificat tots els bancs de sang en una sola organització que permet una comunicació i un missatge únic és bàsic, però sobretot l’esforç en el desplegament de les nostres unitats mòbils i l’obertura de nous centres de donació, que ens per-meten apropar-nos al donants. Ens hem de fer presents de forma constant i això s’aconsegueix amb la proximitat tant fí-sica com comunicativa.

Què en pensa que la primera inversió que es retalli, en temps de crisi, sigui la de comunicació, i/o la de màrqueting?

Depèn del sector de negoci on es treba-lli. Per afrontar una crisi una empresa pot adoptar diferents tipus de mesures, però sense clients no hi ha empresa i per tant s’ha de treballar en mesures de sa-tisfacció de les necessitats dels clients abordant una contenció dels costos que no aporten valor

Quin paper li atorga a la creativitat dins del procés global del màrqueting?No concebo el màrqueting sense creativi-tat. Les empreses han de saber extreure la creativitat latent dels seus professio-nals. Tots tenim un espai intern creatiu però a vegades no el sabem aflorar.

Com veu el nivell de la publicitat en general, del nostre país?Molt bé creativament, però hi haurà d’haver per força una adaptació més profunda de la publicitat als mitjans i su-ports .

Una frase que li agradi dir sovint.Dues: Hem de ser coherents! i “Amb una vegada no n’hi ha prou”.

JOSÉ LUIS TRUJILLO

KEIRETSU COMUNICACIÓ

“Hem d’aconseguir 4 donacions a l’any amb els homes, i 3 en les dones”

ENTREVISTA A ELISENDA SERRA, DIRECTORA DE MÀRQUETING DEL BANC DE SANG I TEIXITS

L’Elisenda Serra reconeix que no concep el màrqueting sense creativitat. / ENRIC MONTÉ

L’Elisenda, de 44 anys, és filòloga i té un postgrau en Màrqueting i Relacions Institucionals. Abans de directora de màrqueting del Banc de Sang ha estat Socia-directora de Nam, empresa de consultoria de comunicació i imatge, Directora de Comunicació del Grupo Planeta, Cap del Gabinet de Comunicació de l’ICS,entre altres facetes. A més, és mostra lleial als seus principis i amb mà dreta per les relacions humanes.

Una causa per la que es pugi do-nar fins”la darrera gota de sang”Qualsevol causa en la que estigui compromesa.

Va al gimnàs o només paga la quota?Procuro anar-hi un parell de dies a la setmana. És un espai per a mi on puc deixar anar la neurona. I un dia de ioga per no oblidar l’espai interior.

Es desmaia a la vista de la sang?De la que hi ha al banc no. Potser la d’un familiar proper sí que em pot fer perdre l’enteresa.

Vinga, digui’m el darrer caprici que s’ha conceditAnar amb la meva neboda de set anys al Liceu a veure la companyia de Mau-rice Béjart.

En igualtat de condicions, incor-poraria al seu equip un home o una dona? No faig diferències, però no sé com ho faig per acabar formant equips majo-ritàriament formats per dones. Sí que penso que part de l’èxit dels negocis resideix en la gent i les relacions que s’estableixen i que les dones guanyen en el terreny relacional.

MÉS QUE PERSONAL

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA 19SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

REDACCIÓ

Quins sectors econò-mics són els més importants a la zona?La producció de raïm i elaboració de vins i caves tradicionalment ha estat el sector més important de les comarques del Penedès. Tanmateix, des de sempre i especialment des de fa unes dècades, altres sectors han anat creixent molt com la indústria química, del paper o la de l’automòbil, al costat de molts altres sectors industrials i de serveis que garanteixen la diversificació econòmica del Penedès.

A quin perfil responen les empreses de l’Alt i el Baix Penedès?Com passa a Catalunya, la majoria de les empre-ses són petites i mitjanes, més del 85% de les pimes tenen entre 1 i 50 treballa-dors i només un 4% tenen més de 250 treballadors. També hi ha un nombre molt important d’empre-ses familiars, fins i tot algunes avui són dirigides per la sisena generació, tot i que la gran majoria es troben entre la segona i la tercera generació, això demostra un teixit empre-sarial arrelat i consolidat.

Han notat les empreses de la zona la crisi econò-mica? La frenada de la construc-ció ha arrossegat molts sectors i l’atur augmenta,

“Volem fomentar la innovació a les empreses”

com arreu de l’Estat. El Baix Penedès es pot ressentir més que l’Alt Penedès d’aquesta situa-ció ja que la construcció ha estat pal de paller per l’economia baixpenede-senca. Ara bé, la diversifi-cació econòmica i el dina-misme històric d’aquestes comarques ajudaran a una recuperació més ràpida.

Com s’ha d’afrontar? Des de la UEP, creiem que la logística industrial pot ser part de la solució, ja que crearia nous llocs de treball, de tots els nivells professionals, i permetria absorbir part de la mà d’obra que queda aturada.

Quines són les princi-pals dificultats amb què es troben els empresaris del Penedès?Avui en dia l’economia

és global i les dificultats també ho són. Ara bé, pensant en local, podem dir que els principals entrebancs són la cerca i retenció del talent i mà d’obra qualificada, l’ex-cessiva regulació i buro-cràcia que s’exigeix a les empreses i els impedi-ments provocats per la manca o pel retard en diverses infraestructures viàries, ferroviàries i de telecomunicacions.

Quin paper té el turisme al Penedès?Aquí parlem d’enoturisme. Recentment s’ha posat en marxa un Pla Estra-tègic d’Enoturisme que té per objectiu englobar dins una proposta atrac-tiva totes aquelles activi-tats relacionades amb el turisme enològic: gastro-nomia, rutes culturals,

visita a cellers, tastos de vins i caves, i altres activi-tats d’oci que s’organitzen al voltant del paisatge i els productes del Penedès. És un camp amb molt de potencial, que hem de treballar i ha de fer del Penedès una destinació turística de referència.

Quins altres reptes té l’associació?A banda de defensar els interessos de les empreses davant les administracions a l’hora de negociar millo-res per al territori, per a la UEP un dels reptes més importants que ens plantegem és fomentar la innovació a les empreses i de manera molt especial també impulsar la forma-ció, formació a tots els nivells, des dels directius als empleats, sigui presen-cial o a distància.

I els reptes de la comarca?El principal repte és formar el capital humà, hem d’estar millor prepa-rats per poder redreçar l’economia. La formació porta a la innovació, com més formats més capaços serem de pensar com fer millor el nostre producte i com ser més competitius en el mercat global. Per això també és prioritari aprendre a moure’ns en els mercats internacio-nals, dominar idiomes i decidir-nos a viatjar per poder trobar nous camins al nostre negoci.

Albert Calzada està convençut de la necessitat de formació. / CEDIDA

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

ENTREVISTA A ALBERT CALZADA, PRESIDENT DE LA UNIÓ EMPRESARIAL DEL PENEDÈS

CRISI ECONÒMICA

PIMEC RECOMANA A LES PIMESDIVERSIFICAR ELS CRÈDITS

COMERTIA I LA CAMBRA DE COMERÇ SIGNEN UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ

La crisi econòmica està provocant restriccions cre-ditícies de les entitats financeres cap a les pimes. Així ho alerta Pimec, que alhora recomana a les pe-tites i mitjanes empreses diversificar les peticions de finançament a bancs i caixes. No totes actuen de la mateixa manera, sobretot aquelles que tenen la si-tuació sanejada, però és habitual que algunes pimes, davant la situació actual, tinguin més dificultats en aconseguir un crèdit, o vegin com han augmentat les comissions i els tipus d’interès sobre l’euríbor.

Miquel Valls i Javier Cottet, presidents de La Cam-bra de Comerç i Comertia respectivament, han sig-nat un conveni de col·laboració que pretén ajudar en el desenvolupament de les empreses catalanes per-tanyents al sector del Retail. Aquesta acció conjunta promourà la comunicació de les accions de caire co-mercial de la Cambra als socis de Comertia i alhora els recolzarà en el seu creixement i expansió empre-sarial. També s’iniciarà un programa de formació de Desenvolupament i Creixement del Negoci.

COL·LABORACIÓ AMB EL SECTOR DEL RETAIL

L’AERCE CREA UN ‘THINK TANK’ DE COMPRES

L’Asociación Española de Profesionales de Compras, Contratación y Aprovisionamientos posa en funcionament el nou Ateneo de Compras, un think tank que pretén oferir estudis de mercat, de tendències i, recomanacions sobre assumptes de compres i contractacions. Aquest fòrum, on les principals companyies del país podran intercanviar opinions i idees, té la finalitat de ser un referent del món empresarial i alhora exercir d’interlocutor entre les institucions de l’Estat i la societat entre altres.

COMPRES, CONTRACTACIONS I TENDÈNCIES

Miquel Valls i Javier Cottet firmen un conveni de col·laboració. / CEDIDA

20 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008EMPRESA / Decàleg

ECONOMIA RELACIONS LABORALS EMPRESA FAMILIAR GRAN APAGADA COOPERACIÓ D’EMPRESES

ALFONSO CEBRIÁNDIRECTOR GENERAL DE FUNDACIÓN NEXIA

JOSEP LLUIS PEREZCOMISSIÓ D’INTANGIBLES DE L’ACCID

Cap multa a les elèctriques

Mitjançant un comunicat del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya s’ha fet creure als ciutadans que l’Administració autonòmica ha imposat una sanció de 21 milions d’euros a “Red Electrica Española i a Fecsa Endesa”. Però la reali-tat n’és una altra. Un any des-prés de la gran apagada que va sofrir Barcelona al juliol del 2007, els nostres gestors han estat incapaços d’impo-sar cap sanció ni trobar cap responsable. El que s’ha fet ara és una nota de premsa d’un tràmit del procediment sancionador que rep la deno-minació de “plec de càrrecs” en el que únicament es con-creten els fets per tal que els presumptes infractors puguin fer al·legacions, exercir els seus drets de defensa, etc. Per tant, res de res, haurem d’es-perar un altre any per veure si passem a la següent fase del procediment. Mentrestant, la companyia Fecsa-Endesa ja ha anunciat que recorrerà contra la multa.

JOAN M. TRAYTERCATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

Emprendre per continuar

Ésser emprenedor és una qüestió de caràcter i comportament que ajuda a entendre millor la paraula oportunitat. Tenint en compte que darrere de l’inici de cada empresa familiar hi ha un empre-nedor incansable, no ens ha de sorprendre que l’empresa fami-liar es consideri el brou de cultiu ideal per a l’esperit emprenedor. Els membres de la següent gene-ració, només per haver viscut amb l’empresa família, comen-cen a acumular els coneixements implícits. Per això, l’empresa familiar és la que més probabi-litats té de seguir essent empre-nedora. No obstant, cal que les famílies promoguin l’esperit i el comportament emprenedor per tal que l’empresa pugui seguir creant activitats innovadores per augmentar la vida de l’activi-tat empresarial actual. El millor camí per aconseguir-ho és orga-nitzar les famílies amb disciplina, responsabilitat, esperit d’equip i del sentit de continuïtat. La dimensió espiritual de l’empresa és evident. A USA augmenten les empreses que dediquen algun temps a la meditació.

Morositat comercial

En el que portem de 2008 l’aug-ment de la morositat bancària ha encès els llums d’alarma. És evi-dent que la situació econòmica té molt a veure. Tanmateix, els estudis realitzats mostren que la morositat comercial, al marge de la situació econòmica, és un mal endèmic de l’economia espa-nyola. Les causes de la moro-sitat són vergonyoses. A nivell de tota la UE, la principal raó de l’incompliment de terminis és la pròpia decisió del deutor: un 35% dels morosos no paga a temps perquè ha decidit pagar tard. Les dificultats financeres, molt per sota, són la causa en un 23% dels casos, seguides d’errors administratius (17%) i litigis (7%). Aquests percentatges es veuran afectats per la conjuntura actual. Però, tant com per a distorsionar la conclusió òbvia? Conforme el mateix estudi, el percentatge de pagament tardà intencional a Espanya ha vingut sent del 62%. Des de l’experiència, hem de recomanar que les empreses que segueixen una política de perse-cució estricta del frau són menys vulnerables al mateix.

Seguretat (en la Cooperació)

QUIM ARPÍDIRECTOR GENERAL AXXON.

TREBALL DE QUALITAT, QUALITAT DE VIDA

Compromís o COMPROMÍS?

Quin ha de ser l’autèntic COM-PROMÍS d’una empresa cap els seus treballadors? És acceptat que un contracte laboral, indefi-nit o temporal, no és l’epicentre d’una relació laboral certament compromesa. Però, com s’acon-segueix aquest compromís? Es tracta d’analitzar els nostres col-laboradors per tal de saber les seves fortaleses i els seus punts de reforç, la seva orientació cap aquelles responsabilitats i llocs de treball on el seu poten-cial pot destacar. El seguiment, acompanyament en les seves tasques, garantint sempre canals de comunicació que facilitin la integració i sentit de pertinença a l’empresa. La formació conti-nuada. La visió de futur, trac-tant d’identificar nous escenaris en la relació laboral més enllà de la que va donar origen a la relació laboral inicial. El verita-ble COMPROMÍS de millora de l’empleabilitat dels nostres col-laboradors, en moments en què l’economia ens demana innova-ció i flexibilitat, cal ser vist com una clau estratègica a les orga-nitzacions.

DAVID A. SANMARTÍNDETECTIU PRIVAT I ADVOCAT

GRUPO HAS S.A.

RELACIONS LABORALS EN ÈPOCA DE CRISILes crisis econòmiques produeixen caigudes abruptes de rendibilitat i les empreses replantegen la seva políti-ca de recursos humans.

Conscients d’aquesta realitat, Aedipe Catalunya orga--

tants de bufets d’advocats especialitzats ens donaran la seva visió de cap a on s’encaminen les noves tendències en matèria de relacions laborals en aquest nou cicle econòmic.

Dia : 7 d’octubre de 2008 Lloc: Auditori Winterthur de l’Illa

AGENDA

9.30 Presentació de la jornada per part de Ricard Alfaro, President d’Aedipe Catalunya

9.40 Inici de la jornada: Salvador Alvarez, Director General de Relacions Laborals del Departament de Treball

10–11 Iñigo Sagardoy (Sagardoy Abogados) i Jordi Puigbó (Cuatrecasas)

11 Cafè

11.30 Mario Ibáñez(Uría & Menendez) i Rafael Ortiz (Garrigues Advocats)

12’30 Debat

13/13.30

PreusSocis Aedipe:gratuïtNo socis: 150 euros

INSCRIPCIONS:secretaria@aedipecatalunya.com Tlfon 93.423.84.13

7 d’octubre de 2008

Causa de la crisi econòmica o és un mal endèmic?

Un contracte laboral no és l’epicentre d’una relació laboral

Les famílies han de promoure l’esperit emprenedor

L’Administració ha estat incapaç d’imposar cap sanció

Quan es planteja formar una xarxa, moltes empreses des-confien davant de la possibilitat que alguna empresa participant s’aprofiti de la disponibilitat de les altres. La pregunta és si val la pena participar en un procés cooperatiu. La resposta és clara. L’activitat empresari-al és una activitat de risc però convé afegir que implicar-se en una xarxa ofereix: primer, millor possibilitat per créixer; i segon, l’ocasió d’incloure en els pactes que s’acordin, garanties i cauteles que impedeixin, si es donen, aquests tipus de com-portaments. Amb molta fre-qüència, el cost d’oportunitat d’una expulsió de la xarxa, és molt superior als beneficis que aquests comportaments per-meten obtenir. Tot i aquestes reflexions, la implicació d’orga-nismes dependents de la Gene-ralitat, la Cambra de Comerç, Barcelona Activa, etc, en la supervisió d’aquests projectes, contribuiria a la creació d’un clima de seguretat i confiança que facilitaria la seva posada en pràctica.

El cost d’expulsió és molt superior als beneficis que s’obtenen

Decàleg / EMPRESA 21SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

En la societat de la imatge, la reflexió sobre la imatge corpo-rativa de l’empresa no és un de-bat irrellevant. Compta i molt la imatge exterior que projecta de si mateixa una organització, ja que és el primer contacte amb el potencial client, però la imat-ge no pot esdevenir el centre d’interès, ni la font principal de despesa. Cal vetllar, a més, per-què la imatge s’adeqüi al màxim a la realitat, ja que en el cas de projectar una imatge excessiva o irreal, es creen unes falses expectatives en el client que, al cap i a la fi, li generen frustració i, fins i tot, indignació. L’ètica de la imatge corporativa exigeix transparència, adequació entre la realitat i el que es projecta exteriorment, però, a la vegada, sobrietat. Cal tenir sempre present que la millor forma de projectar-se i donar-se a conèixer po-sitivament no és fent grans campanyes publicitàries, sinó, senzillament, fent bé la feina, treballant dia a dia perquè el producte resultant sigui excel-lent en tots els sentits.

Imatge corporativa

FRANCESC TORRALBADIRECTOR DE LA CÀTEDRA ETHOS

UNIVERSITAT RAMON LLULL

AGUSTÍ MOLÍASSOCI-DIRECTOR

CONTACT CENTER INSTITUTE

ESTIL EMPRESARIAL

MARCEL GALLISOCI DIRECTOR D’ACTICOM

Tot gestionant les expectatives

Ja fa temps que vaig entendre que un client satisfet és aquell a qui li ofereixes 10 i acabes donant-li 10 i mig. Amb menys estarà clarament insatisfet, però si ho superem amb un escreix desmesurat, la nostra oferta perdrà bona part del valor per-cebut quan ens va contractar. Si el que pretenem és fidelitzar el nostre client, per satisfer-lo, haurem de saber gestionar les seves expectatives, per la qual cosa no només caldrà saber mesurar les nostres comunicaci-ons comercials de manera de no prometre més del que som capa-ços d’oferir-li, sinó també conèi-xer si el client ha contractat amb anterioritat un producte o servei similar (bé a nosaltres, bé als nostres competidors) per enten-dre quina és la seva referència, sense oblidar com el preu que ens pagarà al final influirà també en la seva valoració. En aquesta línia, Tom Peters, a Re-Imagineens ofereix un dels millors con-sells: “Lliurar solucions, supe-rar les expectatives del client a partir del compromís per l’èxit del propi client”.

BRANDING

Símbols universals

Les marques són símbols que comuniquen a l’instant el seu significat. En el moment que a través de la retina els identifi-quem, ens aporten un munt de dades que creuen per les neuro-nes aportant-nos tranquil·litat, nerviosisme, o indiferència. La simbologia religiosa, políti-ca, mediàtica, humanitària, de serveis, béns de consum o per exemple esportiva, ha necessi-tat molt de temps, esforç i di-ners per aconseguir tenir una personalitat única, clara i in-discutible. Jugar, menysprear o fer trampes amb els símbols acostuma a portar (com ja hem vist) males conseqüències per-què molts d’ells són la icona de la consciència humana. Quin-ze ostatges de les FARC, entre ells Íngrid Betancourt, han es-tat alliberats fent una mica de trampes. El Govern colombià va demanar disculpes a Creu Roja per haver utilitzat l’em-blema de l’organització. Diuen que en la guerra val tot però, fins i tot a l’infern, no s’ha de perjudicar la credibilitat d’una marca.

AMADEU BERGÉSDIRECTOR CREATIU

KEIRETSU+COMUNICACIÓN

COMUNICACIÓ RECURSOS HUMANS

DR. JORDI TOUSDEPARTAMENT DE PSICOLOGIA

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

El ‘trepisme’

Cada vegada més les empre-ses busquen que els seus tre-balladors participin a partir d’implantar sistemes de grups autònoms i equips de treball. Això vol dir que caldria aban-donar conductes individua-listes en pro de conductes de col·laboració i participació. Però, en aquest camí poden sorgir problemes, alguns, de-rivats dels patrons de cultura organitzativa pels que es re-geixen algunes empreses on, s’avaluen i s’incentiven els èxits individuals, es potencia la competitivitat ferotge entre els seus membres, s’obliden els elements col·laboratius i es permet el ‘comportament arri-bista’. La psicologia científica parla de ‘comportament arri-bista’ mentre que les denomi-nacions més populars parlen de “comportament trepa” o “trepes”. L’objectiu de l’arri-bista és obtenir un rendiment individual màxim i enfilar-se ràpidament dins l’estructura organitzativa; és a dir, priorit-zar els interessos propis abans que els de l’organització.

MÀRQUETING

“La gana azuza l’ingeni” deia la meva àvia, i deu n’hi do com ho fa! Ara es fica la tisora a tort i a dret cercant la reducció de costos, i es fàcil que els capí-tols més afectats siguin el màr-queting i la gestió del client, ¿per què?, doncs perquè cap potencial client es queixarà per no haver rebut una promoció que desconeix, ni cap nínxol de mercat amenaçarà amb fer vaga per no haver-li fet saber la nostra proposta comercial, “pa per avui i gana per demà”, estem d’acord? Doncs ara és el moment de crear tàctiques i innovar polítiques que acon-segueixin fidelitzar als nostres clients alhora que els rendibi-litzem venent-los més. Es pot aconseguir? Aquí és on intervé la gana, hi ha crisi! Una idea, si el que cerquem és liquidès i rendibilitat a curt termini, centrem l’esforç en els clients, traient partit a cada interacció i utilitzem nous canals com els sms, els emails, els 902 que tenen costos reduïts, són im-mediats i suposen un posicio-nament d’innovació.

La gana ‘azuza’ l’ingeni

Cal conèixer si el client ha contractat abans un servei similar

No s’ha de perjudicar la credibilitat d’una marca

És important vetllar perquè la imatge s’adeqüi a la realitat

Incentivar els èxits individuals potencia la competitivitat

Si cerquem liquidès, centrem l’esforç en els clients

22 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008EMPRESA / Empresa centenària

èxit perquè “l’empresa sempre ha comptat amb els millors especialistes en maquinària de teixits i acabats i també ha sabut atendre les necessitats del mercat en cada moment”. En aquest sentit, la firma s’ha vist obligada tot sovint a invertir en màquines “de nou concepte i de màxima qualitat”. Fins al punt d’arribar a crear conjuntament amb empreses i ta l ianes maquinària en R+D especial pel producte de l’empresa.

La clientela“El client d’Aretex, tot i que s’ha modificat amb els anys degut al canvi social i a la distribució de productes de moda, segueix sent un client fidel a la qualitat”, afirma la Roser Ramos. Amb 240 treballadors a la pròpia fàbrica d’Arenys i altres 150 repartits en tallers de la comarca del Maresme, la firma catalana compta amb clients de quarta generació, és a dir “comerços que han passat de pares a fills i es mantenen fidels al producte”. Amb més de 3.400 clients, el més important és El Corte Inglés.

Noves fronteresL’empresa ha celebrat aquest any el seu 110è aniversari de vida i de cara al futur no llunyà

Cóndor, la mítica marca de mitjons arriba als 110 anys

MÒNICA VILLANUEVA

L’any 1898, la família Riera d’Arenys de Mar var fundar l’empresa i la marca Cóndor especialitzada en l’elaboració i comercialització de mitjons. No va ser fins l’any 1975 que la corporació empresarial Valls d’Igualada, també propietària de Punto Blanco, va comprar la companyia d’Arenys i a dia d’avui n’és encara la propietària mantenint l’esperit familiar del negoci. El holding tèxtil té sis

empreses: Punto Blanco, Aretex (de Arenys Tèxtil), Grafopack, Novograf, Gaez i Defiber.

Capacitat d’adaptacióL’empresa ha hagut de conviure amb èpoques de crisis i de bonança però la seva capacitat d’adaptació l’ha situat en un referent en la calceteria de bebès i nens no només a nivell nacional, sinó també europeu. Roser Ramos, la directora general d’Aretex, explica aquest

Cóndor arriba als 110 anys d’història amb molt bona salut. La seva capacitat d’adaptació i les ganes d’innovar en nous materials i productes, fan d’aquesta marca del Maresme un referent en el sector de mitjons i leotards. Especialitzats amb moda infantil i per a bebès, presenten per a cada temporada atractius dissenys i colors que fidelitzen una clientela exigent amb la qualitat.

ARETEX (CÓNDOR)

Els dissenys atractius i els colors han format sempre part de la marca. / CEDIDA

Els tallers de Cóndor han estat sempre situats a Arenys de Mar. / CEDIDA

es proposa “estar present en tots els països europeus i ser referent en el món infantil a tot Europa”. Treballant en aquesta direcció, aquest any Aretex ha nombra nous distribuïdors a Austràlia i poc a poc senten les bases per entrar als Estats Units.

Innovar amb fil de bambúLes ganes d’innovar de la firma catalana la van portar ara fa dos anys a confeccionar amb fil de bambú, tota una revolució. Aquest teixit cent per cent natural aporta als mitjons una consistència fina al tacte, “a la vegada que un aspecte elegant donat que el teixit es veu realçat amb una lleugera lluentor que aporta la mateixa fibra de bambú”, explica Roser Ramos que des de fa poc més d’un any ocupa el càrrec de directora general. A més, aquest innovador material posseeix materials antibacterianes. “El

consumidor de seguida s’adona que té a les seves mans un material diferent: és fresc, suau i molt apropiat per a l’estiu”, comenta la directora de la firma. Pel que fa el preu d’aquests mitjons, tenen un preu similar, i a vegades fins i tot inferior al reste de l’oferta.

Gran varietat de productesTot i ser Cóndor la marca més reconeguda en el mercat, Aretex SA té altres marques pròpies, també produïdes als més de 8.000 metres quadrats de la fàbrica i oficines d’Arenys de Mar on es confeccionen més de 8 milions d’unitats de mitjons i leotards. Recentment, l’empresa s’ha iniciat en la comercialització de nous productes de gènere de punt com ara: capells, guants, bufandes, banyadors i també llenceria infantil. La marca, a més, compta amb cinc botigues pròpies repartides per territori nacional.

Entrevista / FINANCES 23SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

“A finals de l’any que ve la crisi haurà tocat fons i ja estarem remuntant”

ENTREVISTA A JOAN CARLES OLIVER, RESPONSABLE DE LA XARXA D’OFICINES DE DEUTSCHE BANK A CATALUNYAFinances

ARIADNA BOADA

Podem parlar d’una crisi financera profunda?Per descomptat que aquesta és una crisi prou forta i pro-funda. És evident que la crisi té un impacte en el finança-ment des de diversos punts de vista. Quan les garanties de recobrament dels crèdits són més baixes, la política de concessió és més dura. Els serveis de riscos miren més les operacions perquè la morositat creix molt. La con-fiança interbancària no és la mateixa que fa uns mesos i això fa que els bancs també siguin més prudents amb els clients. I s’ha traduït en una restricció òbvia de crèdit en comparació amb el que hi havia fa un any. Fa uns mesos, l’accés al crèdit era extraordinàriament flexible. A tot arreu, i aquí, gairebé sense garanties, podies acce-dir a comprar un habitatge o un cotxe, perquè el mercat era molt positiu. Ara això ha canviat.

Una crisi que ha afectat molts sectors...Sí, perquè a més de la crisi financera, també hi ha una crisi de sector, l’immobi-liari, i de model de desen-volupament econòmic. Això passa habitualment quan fas molt bé una cosa, s’acaba la demanda i s’ha de derivar a uns altres sectors, on sí que hi ha oportunitats. Ara

estem en un moment que cal buscar inversions i desenvo-lupament en altres sectors econòmics on tenim possi-bilitats, com el de serveis i tecnològics. També hem de revisar els sectors històrics com el turisme i la construc-ció, i sens dubte, millorar la productivitat espanyola, perquè això ens lastra el desenvolupament en sectors alternatius.

Com es pot reactivar l’eco-nomia?A Espanya falten emprene-dors i falta gent amb capa-citat i formació. I això s’ha d’afrontar ja. Des del govern

cal que es promocioni la nova entrada d’empreses.

Fins ara vivíem per sobre de les nostres possibilitats?Jo tinc la percepció que els espanyols no viuen per sobre de les seves possibilitats. De fet, les possibilitats les marca el mercat. L’accés al crèdit s’havia desenvolupat molt en els darrers anys, es vivia dins un entorn de finan-çament agressiu. L’índex de l’endeutament d’un espanyol era alt per la hipoteca, però comparativament a l’endeu-tament en préstecs personals o targes de crèdit d’altres països, no és tan gran. Però

quan arribes a la crisi, hi ha més impagats i frens a l’accés.

S’atreveix a donar una data que posi punt i final a la crisi?La crisi financera mundial creiem que començarà a remuntar a partir del segon semestre de 2009. En aquesta data haurem arribat al punt d’inflexió. Això dependrà molt de les cases d’hipote-ques dels EUA i la posició de crèdit de grans bancs. A finals de l’any que ve la crisi haurà tocat fons i ja estarem remuntant.

Com definiria el mercat ban-cari espanyol?Espanya és probablement el mercat més competitiu del món. Les opcions que ofereix el sector bancari al nostre país no tenen compe-tència enlloc més del món. La capacitat de treballar online, la gran xarxa de cai-xers automàtics no existeix a altres països. A més, la infraestructura de dades dels bancs espanyols és la millor del món. Ara es treballa amb unes variables d’eficiència

Joan Carles Oliver fa més de 30 anys que està a Deutsche Bank. / DAVID FERNÁNDEZ

Amb més de 30 anys a l’entitat bancària, Joan Carles Oliver es mostra convençut que a finals del 2009 la crisi financera ja haurà tocat fons. Creu que el país ha d’apostar per altres sectors, especialment el de serveis, per donar un nou impuls a l’economia. Deutsche Bank gestiona a Catalunya actius per valor de 5.000 milions d’euros, on té 63 oficines i 17 agents financers.

“Les opcions que ofereix el sector bancari espanyol no tenen competència enlloc més del món”

a Espanya que és difícil de trobar en un altre país.

Quins són els motius del gran desenvolupament bancari espanyol?Històricament hi ha hagut un gran desenvolupament tecno-lògic de la banca. A més, la legislació espanyola ha ajudat molt a què això passés. Val a dir que el Banco de España ha estat dels primers sempre en adaptar-se als nous temps.

Deutsche Bank és molt fort en banca privada. En temps de crisi, també es nota?En els darrers anys hem cres-cut molt, tant pel que ha cres-cut el país com per la nostra proposta de valor. El nostre increment ha estat al voltant del 15% any rere any, és a dir, per sobre de la mitjana de la banca. Però també cal remar-car que hem invertit molt en productes i en plataformes.

Com es planteja el futur de l’entitat al nostre país?Volem continuar sent molt competitius en banca privada i empreses i posar productes que fins ara no existeixen a Espanya. Una de les grans apostes és tenir una plata-forma d’assessorament que pugui detectar les necessitats dels clients i els pugui fer un plantejament individual. Aquí seguirem fent inversions, i també en empreses per trobar noves solucions financeres.

24 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008FINANCES / Anàlisi de valors

pacte d’aquesta operativa en el bon govern de les companyies que cotitzen a borsa. Pot succe-ir que un inversor acumuli més drets de vot dels que li corres-

sulta complicat predir quin valor pujarà o baixarà. Per això convé saber quines companyies són les que tenen més accions llogades a tercers. Quan es produeixi un rebot d’aquests títols, molts in-versors es poden veure obligats a comprar accions per evitar les pèrdues i retornar les que van llogar en el termini acordat.

Pels valors, la venda de les acci-ons força la cotització a la bai-xa. En una segona fase, l’entra-da de diner per recomprar els títols i retornar-los als propieta-ris comporta la recuperació del preu del valor. Quan un inversor decideix que llogarà els seus tí-tols, renuncia als drets polítics durant el temps que s’estengui el préstec. I això ha fet que la CNMV reconsideri quin és l’im-

Lloguer de títols en època baixista

VALORSDEL MES

6.351,156.340,52

DAX

1,561,45

13.353,7812.778,71

1.802,991.886,32

NASDAQ

3.313,413.297,42

EUROSTOXX 50

NOTABLE RECULADAAgost és un mes d’inactivi-tat als parquets. Però a un any de l’esclat subprime les acci-ons intercanviades a la primerameitat del mes cauen més d’un 40% respecte al 2007.

ELS INVERSORS GUANYEN DINERS LLOGANT ACCIONS ALS SEUS PROPIETARIS

+4,62%

28 Juliol26 Agost

BEGONYA MERINO

Hi ha inversors que guanyen diners amb valors que han pa-tit caigudes, això sí, amb una opció al marge de l’operativa convencional. I hi ha agències i societats que ofereixen aquest servei, com RBC Deixa. Des de l’esclat de la crisi, aquest tipus d’operació es produeix afavori-da per les perspectives baixis-tes: els grans inversors acudei-xen al préstec de valors, llogant les accions als seus propietaris a canvi de pagar-los una comis-sió. Qui cedeix les seves acci-ons ho fa a canvi d’un cert in-terès. El prestatari, que preveu que aquests títols cauran, els ven i els recompra posterior-ment a un preu més baix. Indi-tex, Gamesa, Grifols i Criteria són els valors que mostren més augment en el nombre d’acci-ons a crèdit en els dos primers trimestres de l’any. En canvi, Santander i Repsol són els que tenen els valors amb menys ac-cions prestades.

A data d’avui, 18 dels 35 valors de l’Ibex tenen més accions llogades que a començament d’any. L’increment d’aques-ta operativa pot haver contri-buït, segons alguns analistes, a l’augment de la volatilitat de la borsa espanyola en els últims mesos. El préstec de títols ha arribat a un 25,33% aquest any, amb una xifra de 3.256 milions.O sigui, que hi ha inversors que es poden beneficiar de la caigu-

Grans inversors treuen rendiment del préstec d’accions llogant-les als seus propietaris a canvi de retribuir-los amb una comissió. Són els propieta-ris de més de 3.200 milions d’accions els que les tenen llogades.

DÒLAR / EURO

-0,48%

NIKKEI

-4,50% -0,16%

da de les cotitzacions. Aquesta és una de les causes que explica el mal comportament d’alguns valors. D’altra banda, aquesta no és una operativa exempta de riscos, com es va poder compro-var amb el cas de Martinsa Fa-desa. Va haver-hi inversors que pensaven que podien guanyar diners amb la immobiliària, però que després no van poder com-plir amb la seva obligació de re-tornar els títols. En canviar la cotització de la immobiliària de forma inesperada, no van poder recomprar els títols més barats. Per calibrar el grau de dificultat que es pot tenir en recomprar els títols, els experts recomanen orientar-se pel número d’accions que cotitza la companyia lliure-ment en borsa (free float).Les oscil·lacions que patei-xen molts valors ha complicat aquesta operativa. I és que re-

CAC DOW JONESÍBEX

A data d’avui 18 dels 35 valors de l’Ibex tenen més accions llogades que a principis d’any

28 JULIOL 26 AGOST 28 JULIOL 26 AGOST 28 JULIOL 26 AGOST

pondrien en convocar-se una junta general d’accionistes. Ara és fàcil separar la rendibilitat econòmica d’una acció del seu dret polític.

Inditex, Gamesa,Grifols i Criteria, entre les empreses que tenen més accions prestades

COMPANYIES AMB EL PERCENTATGE MÉS ELEVAT DE CAPITAL PRESTAT

Companyies Accions prestades Percentatge de capitalBanco Popular 476.539.397 39,21Iberdrola 1.327.494.571 26,58Indra Sistemas 36.250.235 22,09BBVA 822.379.994 21,94Red Eléctrica 28.995.372 21,44Telecinco 52.276.785 21,20Santander 1.263.794.160 20,21Repsol YPF 238.949.453 19,57Gamesa 44.637.541 18,35Telefónica 856.554.266 17,94

El lloguer de títols es dispara en èpoques com l’actual de perspectives baixistes a la borsa. / ARXIU

El préstec de títols ha arribat a un 25,33% aquest any, amb una xifra de 3.256 milions.

11335,30

11424,35

11513,40

11602,45

11691,50

11780,55

11869,60

11958,65

12047,70

11131,08

11197,18

11263,28

11329,39

11395,49

11461,59

11527,69

11593,80

11659,90

4280,63

4312,86

4345,09

4377,33

4409,56

4441,79

4474,02

4506,26

4538,49

-7,05%

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / FINANCES 25

interessants que els que la te-nen elevada. Cal veure si la cotització ha baixat o si és previsible que millori la se-va retribució en els propers anys.

quel i Costas, Repsol i BBVA, amb potencials d’entre el 30% i el 40%. Fersa, Grifols, Pescanova, Vértice 360 i Faes mostren els increments més destaca-bles, degut a què partien de pagaments molt minsos. Pel que fa a les que més riscos presenten, hi ha la immobi-liària Realia, la constructora ACS, Antena 3 i Telecinco. I segons preveuen els analis-tes, les que més riscos tenen de reduir la seva retribució hi ha NH i Sol Meliá. Pel que fa als valors més rendibles per dividend, són Criteria, Telefò-nica, BBVA Repsol i Santan-der, i són els que auguren les

Els inversors es refugien en valors amb potencial

LA RENDIBILITAT PER DIVIDEND EN EL PUNT DE MIRA DELS INVERSORS

OPA D’IBERDROLA SOBRE ROKASIberdrola Renovables ha anunciat una OPA so-bre la grega Rokas. Iberdrola ja té el 52,7% de les accions ordinàries i el 47,32% de les pre-ferents. L’operació pot representar una inver-sió de 175 milions d’euros a l’eòlica, que es-pera tancar l’operació a mitjans de setembre.

FERROVIALLes accions de Ferrovial han aconseguit tancar l’agost en positiu des-prés que la Comissió de Competència (CC) britànica hagi anunciat que el grup ha de vendre tres dels set aeroports que té al Regne Unit. La fina-litat d’aquesta decisió és trencar la situació de gairebé monopoli que el grup constructor ostenta al país. La CC ha afirmat que hi ha “problemes de competència” a cadascun dels set aeroports de la companyia (Hea-throw, Gatwick, Stansted i Southampton, a Anglaterra; i Glasgow, Edim-burg i Aberdeen, a Escòcia), fet que té conseqüències negatives tant per als passatgers com per a les aerolínies.

BEGONYA MERINO

Els mesos passats han estat durs per les borses. És en aquests casos, quan la incer-tesa fa acte de presència, que la rendibilitat per dividend adquireix el major protago-nisme. Santander, BBVA, Te-lefónica o Repsol són algunes de les opcions més interes-sants, ja que a una bona ren-dibilitat per dividend afegei-xen unes bones previsions.

La rendibilitat per dividend pot servir, així, com a refe-rència important quan, en aquest escenari incert i da-vant els dubtes sobre l’evolu-ció que poden seguir les co-titzacions, s’ha de triar una cartera de renda variable.

Si no hi ha canvis en l’horit-zó, les previsions indiquen que seran majoria les cotitza-des espanyoles que mantin-dran, o fins i tot elevaran, la seva retribució a l’accionis-ta per l’any vinent. I és que les cotitzades són conscients que l’accionista reclama en aquesta època una atenció especial. I estan donant res-posta a aquesta necessitat. Els inversors estan a la cer-ca de refugis en aquest temps d’inclemències, i responen

confiant en els valors que re-tribueixen a l’accionista.

Segons dades proporciona-des per Bolsas y Mercados Españoles, les cotitzades van repartir entre els seus acci-onistes durant el primer se-mestre d’aquest any més de 13.700 milions d’euros, una quantitat que supera en un 23,5% la quantitat retribuïda el primer semestre de l’any anterior.

També hi ha el risc que la cri-si econòmica forci a què hi hagi companyies que decidei-xin canviar la seva política de retribucions. En tot cas, cal parar atenció al potenci-al alcista de les cotitzacions, doncs si les expectatives ens diuen que el valor cotitza per sobre del que val l’empresa, de res serveixen les cotitza-cions. Si cerquem valors que ofereixin una rendibilitat mí-nima del 5% per l’any vinent i que a més tinguin un potenci-al alcista elevat, les possibili-tats es redueixen.

Segons la valoració mitjana del mercat, Criteria, BME, Vértice 360 i Clínica Baviera tenen un recorregut alcista superior al 50%, i inferior, Mi-

LAS CAIXES SURTEN A BORSALa Caja de Ahorros del Mediterráneo és la prime-ra caixa en sortir a borsa, per primera vegada a la història. I ho fa amb 50 milions de quotes participa-tives, emissions similars a les accions però sense drets polítics. Ara és d’esperar que altres caixes se-gueixin el mateix camí.

La majoria de companyiesmantidran o elevaran les cotitzacionsl’any vinent

VILA CASAS COMPRA EL 5% D’INDO Antonio Vila Casas ha comprat 1,113 mi-lions d’accions valorades en 1,96 mili-ons d’euros, el que representa una par-ticipació del 5% d’Indo. El grup òptic català va tancar el juliol una ampliació de ca-pital per un import de 16,69 milions d’euros.

perspectives més positives,ja que s’espera que augmen-tin la seva retribució. I recordar que els valors amb rendibilitat per dividend més reduïda no han de ser menys

La crisi pot dur les companyies a canviar la seva política de retribucions. / ARXIU

Els valors més rendibles per dividend són Criteria, Telefónica,BBVA i Repsol

L’escenari de sacsejades que ha patit la borsa durant l’actual exercici indueix els inversors a buscar refugi en les cotitzacions que no revisen a la baixa. Elsanalistes recomanen consultar la rendibilitat futura per dividend i estabilitat en els beneficis.

JULIOL 2008 AGOST 200830,6732,8234,9737,1239,2741,4243,5845,7347,8850,0352,1854,3456,4958,6460,7962,9465,10

EMPRESES AMB UNA MAJOR RENDIBILITAT PER DIVIDEND

Empresa 2008 2007Telecinco 15,08 7,42BME 8,37 4,23BBVA 6,62 4,36Banco Popular 6,35 4,24ACS 6,32 4,31Banesto 6,13 4,14Santander 6,12 4,39Endesa 5,78 4,30FCC 5,75 4,14Telefónica 5,70 3,38

FONT: Bolsas y Mercados Españoles.

26 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008FINANCES / Banca i Assegurances

BEGONYA MERINO

Hi ha experts que pensen que el problema principal de l’actual crisi no és la liquiditat, sinó la manca de confiança en el sistema financer. I és que aquest sistema ha pres riscos amb operacions incertes, com les titulitzacions hipotecàries. Fa un any les entitats espanyoles havien tancat operacions per un valor de 1.000 milions d’euros. Tot i així, el ministre d’Economia, Pedro Solbes, assegurava recentment que el sistema financer espanyol està protegit de les dificultats gràcies a la seva solvència i a la disponibilitat de reserves. El sistema financer és el gran afectat, però és també l’agent que pot transmetre els seus mals a tota l’economia com si d’un virus es tractés. I aquest virus té la forma de restricció en la concessió de crèdits a empreses i particulars després d’un any sense mercat interbancari. Així ho mostra el volum de préstecs concedits a Europa durant els últims dotze mesos, que ha caigut gairebé un 50%. A aquesta grip se suma ara

DADES DE MOROSITAT DE PRÉSTECS A PARTICULARS I EMPRESES

La morositat s’afegeix als indicadors negatiusA un any de l’esclat de la bombolla immobiliària, la morositat a bancs i caixes creix de forma sostinguda. Segons dades del Banc d’Espanya, durant el primer semestre de l’any s’ha arribat a un 1,69%, una xifra que duplica el percentatge del primer semestre de 2007.

l’ombra de la morositat que planeja sobre l’economia. L’informe del Banc d’Espanya indica que del global de préstecs signats per les entitats bancàries espanyoles, un 1,69% són morosos. I són les caixes les entitats que encapçalen aquesta llista, amb un 1,9%, enfront dels bancs, amb un 1,28%. En definitiva, xifres que superen el nivell més alt des de 1999.

Dins d ’aquestes x i f res , Caixa Catalunya, una de les principals caixes catalanes, té el dubtós honor de ser l’entitat amb les taxes més

elevades del sector, amb un 2,50% davant del 1,68% amb les quals va tancar el primer trimestre de l’actual exercici. És també una altra entitat catalana, Caixa Laietana, la que presenta una de les taxes més elevades, amb un 3,20%.

Hi ha qui preveu que la mora assolirà fins un 4% el proper exercici. És el cas del president de la Confederación Española de Cajas de Ahorro, Juan Ramón Quintás. Un percentatge que no deu agradar a la banca

Els bancs i les caixes han restringit el crèdit a empreses i particulars. / ARXIU

Les caixes són les que registren les taxes de morositat més elevades

BIDSA ADQUIREIX EL 4,90%D’ANTENA 3 TELEVISIÓNLa filial de capital desenvolupament de Banc Sabadell, BIDSA, ha adquirit a Grupo Rayet un 4,90% d’Antena 3 Televisión per un import de 84,8 milions d’euros. L’entrada a l’accionariat d’Antena 3 respon a l’interès del grup Banc Sabadell per ser present al capital d’una empresa del mercat espanyol de la comunicació i amb una alta rendibilitat per dividend.

CAIXA SABADELL OBTÉ UN BENEFICI DESTACATCaixa Sabadell ha obtingut el primer semestre del 2008 un resultat consolidat de 98 milions d’euros, xifra que representa un 189,6% més que el primer semestre de l’any passat. L’anterior exercici va estar marcat pels resultats obtinguts amb la venda del 50% de les companyies asseguradores a Zurich. Una part del resultat es destinarà a reforçar el balanç. Així, s’ha avançat el calendari de dotacions en previsió d’un possible escenari econòmic advers.

LA MEMÒRIA RSC DE CAIXA DE TERRASSA, ACREDITADA AMB LA MÀXIMA QUALIFICACIÓLa memòria anual que Caixa Terrassa publica cada any ha merescut enguany la màxima qualificació per part del Global Reporting Iniciative (GRI). Des de 2004, l’entitat edita aquesta memòria seguint els criteris del Global Reporting Iniciative (GRI). A banda de recollir les principals dades econòmiques, dels òrgans de govern i de l’Obra Social, la memòria inclou un capítol sobre les actuacions de l’entitat en qüestió de responsabilitat social corporativa (RSC) i sostenibilitat. Caixa Terrassa és la primera caixa d’estalvis catalana que obté l’acreditació de nivell A, la màxima que atorga el GRI.

GRUP CAIXA PENEDÈS OBTÉUNS BENEFICIS NETS DE 55,5 MILIONS D’EUROSEl Grup Caixa Penedès ha obtingut un resultat net consolidat de 55,5 milions d’euros durant el primer semestre de 2008, un 2,63% més que

durant el mateix període de l’any anterior. La inversió creditícia s’ha incrementat un 6,78% en relació a la mateixa data de l’any passat. D’altra banda, la ràtio de morositat total s’ha situat a 30 de juny de 2008 en un 2,24%.

CAIXA DE MANLLEU, TERRASSA I CATALUNYA EMETRAN BONS PER 810 MILIONS D’EUROSCaixa Manlleu ha signat amb Caixa Catalunya i Caixa Terrassa una operació de titulització de part de la seva cartera de préstecs i altres crèdits concedits a pimes catalanes per un import de 810 milions d’euros. La titulització es finançarà amb una emissió de bons que es negociarà en el mercat secundari de la borsa de Barcelona i que comptarà amb l’aval de la Generalitat fins el 39% de l’import de l’emissió. Aquest aval permetrà una millora en el ràting i un preu més favorable, en un moment difícil per emetre cèdules hipotecàries en els mercats internacionals.

LA CAIXA PUBLICA L’ANUARIECONÒMIC D’ESPANYA 2008

El Servei d’Estudis de la Caixa publica l’edició d’enguany del seu Anuario Económico de España 2008. L’anuari recull una sèrie de dades estadístiques i indicadors socio-econòmics sobre els municipis espanyols de més de 1.000 habitants. A més, es fan una sèrie d’estimacions sobre indicadors com la capacitat de consum per municipi o la determinació de les àrees d’influència comercial. L’edició completa d’enguany es presenta per tercer any consecutiu només en versió electrònica.

IRREGULARITATS EN EL COBRAMENT DE COMISSIONS BANCÀRIESL’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances ha fet pública una enquesta que assegura que set de cada deu usuaris de serveis financers s’han vist obligats a pagar comissions no recollides al contracte signat amb la seva entitat. A més, quasi el 40% dels enquestats diu que la seva entitat li ha cobrat comissions que superen la quantitat que s’anuncia al contracte o al taulell d’anuncis.

NOTÍCIES DEL MES

del nostre país, que sempre havia pressumit del seu baix nivell de morositat, inferior a la mitjana europea, que està entorn del 3%.

Aquesta situació reflecteix les dificultats que afronten no només els particulars, sinó les empreses que van recórrer al crèdit i que ara han de fer front als pagaments. Les dades indiquen que a l’Estat espanyol s’han disparat els concursos de creditors, que han superat els 600 durant el segon trimestre de

l’exercici. Això representa un creixement del 172%. El cas de la suspensió de pagaments de Martinsa Fadesa, incapaç de fer front a un deute de 5.200 milions d’euros, és emblemàtic.

Caldrà veure com es presenta el pròxim trimestre i si la crisi financera es converteix en industrial. Veurem així si es compleixen els pronòstics que a començaments d’any feia l’economista Xavier Sala Martín: un 2008 de profunda crisi econòmica global.

S’han produït 600 concursos de creditors durant el segon trimestre d’aquest any

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL L’expert / INTERNACIONAL 27

mesura perquè també la mag-nitud dels excessos ha estat força superior al promig–, què podem fer per minimitzar els costos econòmics i socials? Quins actius podem mobilitzar per accelerar el retorn a una trajectòria més sòlida? Hi ha propostes de tota mena, sovint més interessades que realis-tes. Es parla de la necessitat de millorar la productivitat i el valor afegit de les nostres activi-tats, quelcom sempre més fàcil d’enunciar que de fer. Crec que un ingredient cabdal seria reco-nèixer i potenciar el paper de la base empresarial productiva que tenim a Catalunya, i que en circumstàncies (tipus de canvi real, incentius comparatius de rendibilitat en contra, etc) molt adverses els darrers temps ha estat capaç d’anar assumint els reptes de la competència global, superant sovint les exi-gències d’uns mercats globals que obliguen a paràmetres de qualitat i creativitat importants. Tenim a casa nostra un interes-

El segon any de la crisi

Quan comença el segon any de la crisi, no tan sols s’han dissipat les perspectives d’una sortida ràpida, sinó que hi ha importants temors que s’agreu-gin les dificultats. Fins i tot el Fons Monetari Internacional, que acostuma a ser moderada-ment optimista, explicita a la seva actualització de previsions, publicada el juliol, com el final de 2008 i principi de 2009 poden ser els moments més proble-màtics. Inusualment, l’FMI pre-senta les seves projeccions no només en taxes anuals, sinó que explicita les comparacions entre els darrers trimestres dels anys –com recull el quadre 1– per visibilitzar més clarament la profunditat de la crisi a la qual es preveu arribar a finals de 2008 i principis de 2009.

El segon any, pitjor que el primerLes dades que van emergint, i les que ho faran els propers mesos, tendeixen a confirmar que la

crua realitat ens està portant a unes dificultats, a una ressaca proporcional a la magnitud dels excessos comesos... Encara que, com acostuma a passar, no sempre amb la mateixa distribu-ció entre persones i grups.

La comparació de les xifres del quadre 1 entre economies avançades i països emergents i en desenvolupament conti-nuen sent importants. La crisi aprofundeix la redistribució de poder econòmic a escala mundial, i no és un consol pels països tradicionalment industri-alitzats que comencin a aparèi-xer indicadors de certa preocu-pació a mig termini també per algunes economies emergents. Les projeccions de l’FMI impli-quen també una moderació perceptible, aquest segon any de crisi, a aquestes econo-mies, i també s’alerta de com la inflació s’està convertint en un problema crònic espe-cialment en aquests països. Tot això, a banda dels debats sobre els efectes dels preus dels aliments sobre importants sectors socials d’algunes eco-nomies en desenvolupament i emergents.

Un nou Bretton Woods?Com fer front a aquestes dificul-tats? Durant aquest estiu s’ha comentat molt l’enèsim fracàs de les negociacions comercials de la Ronda Doha. Alguns han recordat com la crisi dels anys 30 es va agreujar per les respos-tes proteccionistes de les prin-cipals potències, començant pels Estats Units. Altres hem insistit en què probablement el “col·lapse” de les negociacions de l’OMC/WTO testimonia una forma d’entendre el món global que ha quedat desbordada per noves realitats. D’altres parlen de la manca de lideratge a escala internacional, i fins i tot a alguns blogs es debat si McCain o Obama serien més capaços d’encapçalar –comen-çant per reconèixer les implica-cions d’un ordre mundial més multipolar que mai des de fa un segle– unes reformes insti-tucionals globals d’abast sem-blant a les de Bretton Woods. Probablement necessitem una certa “refundació” d’importants aspectes de les regles o la gover-nance del nostre món, superant un marc que ha estat útil per una economia que s’anava inter-nacionalitzant, però que ja no pot acomodar una economia realment global.

‘Hidden champions’I, a casa nostra, amb les ja clares dades que som un dels països més negativament afectats per la crisi –en bona

Portem ara ja un any des que a l’estiu de 2007 van esclatar els senyals inequívocs de canvi de cicle. S’han dissipat les perspectives d’una crisi curta i suau i sembla que la magnitud i durada dels ajustos serà almenys proporcional a la dels excessos acumulats durant els anys anteriors. Quines perspectives tenim ara que iniciem el segon any de la crisi? Què podem fer per intentar una més sòlida recuperació?

LA CRISI CONTINUA

sant nombre d’aquests hidden champions: empreses sovint discretes però tremendament eficaces a les quals podem aplicar aquesta denominació encunyada per descriure l’èxit del model exportador alemany, basat en mitjanes empreses capdavanteres en el seu nínxol de mercat, i amb més capacitat de generació de veritable inno-vació i progrés que d’altres for-mats com els dels anomenats campions nacionals.

Per concloure, dues idees-resum. Primera, hauríem de fer quasi obligatòries per financers i polítics la lectura de la història de les grans crisis financeres, inclosa l’actual: s’assemblen molt més del que seria desitja-ble, per tenir una millor opinió sobre la capacitat humana per aprendre de l’experiència. I segona, després de la festa aplaudida per molts, ara toca retornar a la realitat i revalorit-zar la feina honesta i modesta, seriosa i ben feta.

A Catalunya tenim un bon nombre de ‘hidden champions’: empreses discretes però eficaces

JOAN TUGORES QUES,CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT

DE BARCELONA

Internacional

Font: FMI, World Economic Outlook Update, juliol 2008

Estimació2007

Projecció2008

Projecció2009

Economia mundial 4,8 3,0 4,3Economies avançades 2,6 1,0 2,3Estats Units 2,5 0,3 1,9Eurozona 2,1 1,3 1,7Emergents

i en desenvolupament 8,5 6,3 7,5

Xina 11,3 8,8 11,1 Índia 8,9 7,6 7,7

TAXA DE VARIACIÓ DEL PIB REAL COMPARANT EL 4T TRIMESTRE D’UN ANY AMB EL DE L’ANY ANTERIOR

28 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008INTERNACIONAL / El mapa del món

L’era dels biocombustiblesProducció de bioetanol al món

Què és?

BiocombustibleSón els combustibles produïts a partir de massa biodegra-dable i que es pot reaprofitar. Són considerats com una energia renovable. Els biocarburants que s’utilitzen són el biodièsel i el bioetanol, i procedeixen de matèries primeres vegetals. En concret, el biodièsel s’usa a partir d’oli verge (de soja, gira-sol o colza) o d’olis usats. El bioetanol s’obté a partir de llavors riques en sucre i a partir de la tècnica de la fermentació.

Producció total de biocarburants

Bioetanol 43 milions de tonesBiodièsel 5,4 milions de tones

43

5,4

El mapa del món / INTERNACIONAL 29SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Biocombustibles, alternativa al petroli?

La Unió Europea s’ha fixat una triple estratègia d’acció en relació als biocombustibles:

Promoure’ls tant a la UE com en països en desenvolupament.Preparar el seu ús a gran escala, millorant la competitivitat i incrementant la investigació.Donar suport als països on la producció de biocombustibles podria estimular el creixement econòmic sostenible.

L’objectiu final és reduir la dependència europea de les importacions combustibles fòssils, bàsicament del petroli, però també rebaixar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i proporcionar noves sortides als agricultors.

Ara bé, vista l’estratègia, les tensions dels últims mesos sobre els aliments que són a la base de la produc-ció han suposat encariments desmesurats de preus i han qüestionat el futur d’aquesta energia. Els països productors, bàsicament sudamericans, amb Brasil al capdavant, creuen que és una estratègia dels països petroliers per deslegitimar aquesta font energètica de futur i mantenen que l’única alternativa real al petroli són els biocombustibles, que aporten avantatges clars en matèria de consum i ambiental.

La producció europea de bioetanol representa aproximadament un 10% del total mundial i Suècia és el principal productor. Espanya està entre els cinc primers països d’Europa que produeix bioetanol, amb un 34% del total i amb un consum també superior a la mitjana europea.

(dades en milions de litres)

Estats Units 18.378Canadà 579Centreamèrica 248Brasil 17.000Argentina 170Europa 2.984Ucraïna 269Rússia 647Xina 3.850Japó 114Indonèsia 170Austràlia 148Tailàndia 352Índia 1.900Aràbia Saudita 197Sud-Àfrica 386

Espanya 415

30 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008INTERNACIONAL / Conjuntura

NÚRIA CABRERA

Amb l’objectiu de reduir el pes de l’Estat a l’econo-mia, Polònia presenta un important pla de privatit-zacions. La previsió que fa el Govern polonès és la de posar al mercat partici-pacions en 740 empreses públiques a canvi de 8.900 milions d’euros.Segons informa el diari El País, els inversors e s t r a n g e r s p o d r a n invertir en empreses de diversos sectors, des de petites companyies relacionades amb el sector del turisme, fins a l’aerolínia Lot o l’empresa pública de ferrocarrils. Les operacions més destacades seran la venda de participacions en grups energètics, com Polska Grupa Energetyczna i Enea, amb un valor de 1.500 milions d’euros, i el banc PKO, el segon del país, on el Govern polonès reduirà la seva presència en un 20%.Sobre els ingressos que generin aquestes privatit-zacions, un 40% anirà des-

tinat al sistema de pensi-ons. La resta, es dividirà entre l’educació, reduir el deute públic i compen-sacions per les naciona-litzacions durant l’etapa comunista.Amb aquest pla de privatitzacions, es dóna un nou aire a l’economia polonesa. Degut al seu bon creixement anual, Polònia és, ara mateix, una de les economies més actives, on cal destacar, el

paper que han jugat les inversions europees que s’han realitzat al país des de que forma parta de la UE (maig de 2004).

Reunió a MadridEl vicepresident i minis-tre d’Economia polonès, Waldemar Pawlak, va mantenir a mitjans de juliol, una trobada amb empresaris espanyols als quals va presentar aquest

pla de privatitzacions pre-vist per al període 2008-2011 . Waldemar Pawlak va informar dels canvis que s’han produït en el país i va destacar l’in-crement de les relacions comercials entre Espa-nya i Polònia, ja que “les exportacions s’han tripli-cat entre el 2004 i el 2007, i les importacions s’han duplicat durant el mateix període”. Pel que fa refe-rència a les privatitzaci-ons, el viceprimer minis-tre va posar l’accent en el sector energètic. Pawlak va explicar que Polònia obté el 60% de l’energia del carbó, un 20% del petroli, un 12% del gas i el 8% restant són energies renovables. “El país vol incrementar en els pro-pers anys el percentatge d’energies renovables i per a això requereix de la inversió estrangera i possibles socis potencials com Espanya per a asso-lir el benestar i el desen-volupament econòmic, tecnològic i industrial de Polònia”, va concloure.

Polònia engega un pla de privatitzacions multisectorial Els ingressos que reporti la venda de participacions es dedicaran a reduir el deute públic, invertir en educació i el 40% anirà destinat al sistema de pensions.

L’ANTIGA REPÚBLICA SOVIÈTICA S’OBRE A L’ECONOMIA MUNDIAL InternacionalFMI ADMET LA DIFICULTAT D’ESTABLIR LA DURADA DE LA CRISIEl director gerent del Fons Monetari Interna-cional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, va adme-tre a la cimera del G8 que va tenir lloc al Japó a principis del passat mes de juliol, que és di-fícil saber quant durarà encara la crisi financera global pel risc de noves pèrdues creditícies i la in-certesa respecte al mercat immobiliari dels Estats Units. “El que és segur és que les conseqüències de la crisi financera per a l’economia real encara estan davant nostre”, va assenyalar Strauss-Kahn. D’altra banda, el director gerent del FMI va afirmar que la inflació representa la major amenaça econòmica actual i es troba fora de control en alguns països emergents. “El tema de la inflació suposa probable-ment la major amenaça d’avui dia”, va assenyalar Strauss-Kahn, qui va apuntar la necessitat que es produeixi un cert enduriment monetari.

LA INDÚSTRIA FARMACÈUTICA, EL SEGON SECTOR MÉS EXPORTADOR DE CUBALa indústria farmacèutica cubana va ingressar 350 milions de dòlars en 2007 i es va situar en el segon lloc de les exportacions per darrera del sector del níquel i avantatjant a productes tradicionals com el tabac, el ron o el sucre. El catàleg cubà inclou vacunes contra la meningitis B i l’hepatitis B. D’acord amb dades oficials, l’any 2006, la biotecnologia cubana havia exportat 38 tipus de medicaments a 40 països, amb ingressos de més de 50 milions de dòlars. Actualment, l’illa manté empreses mixtes amb Sud-àfrica, Índia i Xina, així com acords de transferència de tecnologia amb Brasil i Iran i desenvolupaments conjunts amb diversos països, entre ells, Veneçuela, Vietnam i Xina.

ARGENTINA DEROGA EL SISTEMAD’IMPOSTOS, CAUSADOR DE LA CRISISEl Govern argentí va derogar, el passat mes de juliol, el decret sobre el sistema de retencions mòbils, que augmentava la quota a pagar per les exportacions de gra, segons s’incrementessin les cotitzacions en els mercats internacionals. Els productors agropecuaris portaven molt de temps reclamant al Govern que derogués la resolució que va provocar un conflicte que es va perllongar durant més de quatre mesos i que va incloure el tall de carreteres i la suspensió de negocis. Sobre aquesta decisió, el president de la Federació Agrària Argentina, Eduardo Buzzi, l’ha qualificada de “positiva”. “És un primer pas que ha de ser complementat amb un tractament diferenciat dels productors mitjans i petits”, va afirmar.

LA CANYA DE SUCRE ES POSTULA COM LA MILLOR ALTERNATIVA AL PETROLINo tots els biocombustibles tenen la mateixa res-ponsabilitat en la crisi alimentària global. Un recent estudi del Banc Mundial, publicat per The Guardi-an, assegura que l’impacte d’aquests carburants suposa el 75% de l’augment de preu del blat i del blat de moro. També exclou al substitut vegetal de la gasolina produït a partir de canya de sucre. De fet, aquest producte és l’única matèria agrícola que no ha augmentat de preu des de l’any 2006, mentre que l’augment mig de la resta d’aliments ha estat del 83%. A més, el cicle de vida del bioetanol de canya de sucre emet prop d’un 85% menys de CO2 que les gasolines procedents del petroli.

NOTÍCIES DEL MES

Trichet no canviarà la política monetària del BCE El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, reconeix que el creixe-ment econòmic en la zona euro serà més feble en els dos darrers trimestres de l’any.

ELS INTERESSOS DE LA ZONA EURO

NÚRIA CABRERA

E n u n a e n t r e v i s t a conjunta concedida als diaris europeus Frankfurter Allgemeine Zeitung, Irish Estafis,Jornal de Negócios i Le Figaro el passat mes de juliol, el president del BCE, Jean-Claude Trichet va defensar l’úl-tima pujada de tipus (del 4% al 4,25%) del 3 de juliol i va assegurar que amb aquesta política es

tornarà a l’estabilitat de preus en un període de 18 mesosEl diagnòstic de Trichet, no obstant això, no és tan optimista per a la situació actual i preveu que hi haurà una més baixa activitat en els dos darrers trimestres de l’any. Els efectes d’aquesta desaccelera-ció ja s’estan començant a notar en alguns països com Espanya. Refe-

rent a això, Trichet va apuntar que el BCE no canviarà la seva política monetària per ajudar a països amb problemes econòmics, com Espa-nya, Irlanda o Portugal. El president del BCE va insistir en què el seu principal objectiu és defensar els interessos de “tota” la zona euro i assegurar una estabilitat de preus a mig termini.Preguntat sobre si el

pitjor moment de la crisi creditícia està superada, Trichet va assenyalar: “La meva anàlisi és que estem experimentant des del mes d’agost de l’any passat una contí-nua correcció del mercat molt significativa amb episodis de turbulència, d’un alt nivell de volatili-tat i d’un comportament frenètic del mercat. Una altre cop, és un procés que continua”.

Waldemar Pawlak, ministre d’Economia, encapçala les reformes. /ARXIU

32 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008INTERNACIONAL / Sobre el terreny

PROJECTMANAGEMENT AVANZADO

Edición invierno - inicio Febrero 2007horario: viernes, de 16:30h. a 21:30h.sábados, de 9 a 14:00h.

Edición primavera - inicio Mayo 2008horario: martes y jueves, de 17:45h. a 21:45hDuración: 90 horas.

GESTIÓN DE PROYECTOS EFICIENTES ENCALIDAD TIEMPO Y COSTE.

GESTIÓN INFORMATIZADA

INFORMACIÓN E INSCRIPCIONES: C/ Jordi Girona, 1-3 Edifici C5 planta 0 (Campus Nord) 08034 Barcelona ,Telfs.: 93 401 60 81 / 93 401 68 13, Fax:93 401 56 29 , e-mail:antonia.romero@upc.edu, web:http://www.doe.upc.edu

masters y postgrados

Impulsa tu carrera

Suècia, una aposta segura d’inversió a l’estrangerAmb una economia oberta i orientada a la inver-sió exterior, Suècia s’erigeix com a marca de qua-litat arran de l’èxit de la seva estructura empresa-rial multinacional que afavoreix el comerç mundial, aconseguint una forta presència en el context inter-nacional.

NÚRIA CABRERA

Amb més de nou milions de consumidors amb un nivell ad-quisitiu alt, Suècia es un mercat molt interessant que serveix de plataforma per tal d’accedir a la resta de països nòrdics, am-pliant aquest mercat fins els 24 milions de possibles consu-midors, també amb un alt po-der adquisitiu. Segons diferents documents confeccionats per l’Oficina Econòmica i Comer-cial d’Espanya a Suècia (ICEX), les relacions comercials amb Suècia són de caràcter durador, molt professionals i estables. Les facilitats del Govern suec per tal d’estimular la inver-sió estrangera van començar a finals dels anys 80 i princi-pis dels 90, amb una sèrie de mesures que van afavorir la li-beralització del mercat, amb

l’eliminació del control de can-vis, una profunda reforma fiscal i la suavització de les restric-cions sobre la participació es-trangera en el sector financer i les fusions, participacions i ad-quisicions d’empreses públi-ques sueques.Des de la posada en marxa d’aquestes mesures, el país es-candinau aplica el principi de no discriminació de forma uni-lateral, de tal manera que les in-versions estrangeres reben el mateix tracte i la mateixa con-sideració, i per tant, també han de complir els mateixos requi-sits que les empreses locals.

Sectors estratègics d’inversióPel que fa a Espanya, la in-tegració de Suècia a la Unió Europea l’any 1995 va ser el punt d’inflexió per augmen-tar l’intercanvi comercial entre tots dos països. D’aquesta ma-nera, Espanya exporta a Suè-cia productes elèctrics i de telecomunicacions, maquinària i productes relacionats amb l’alimentació, el tèxtil, el calçat

i l’automòbil, amb empreses significatives, com Miguel Tor-res (vins), SEAT (automòbils), Grup Inditex (moda), propietari de les marques Zara i Massimo Dutti, entre d’altres, Acerinox (acers inoxidables), Mango (moda) i CBG Consulting (tra-duccions), tal com estableix la Cambra de Comerç Hispa-no-sueca. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística Suec (SCB), Espanya es va si-tuar l’any 2006 en el quinzè lloc de la llista de països exporta-dors a Suècia. Al document Suècia: perspecti-ves i oportunitats, l’ICEX posa de manifest que els sectors de major interès per a la inversió són les tecnologies de la infor-mació, les telecomunicacions, l’electrònica, el material elèctric i aparells mecànics en general, a més de productes farmacèu-tics i biotecnologia.Ja amb dades concretes, i se-gons aquest mateix informe, el 46% de les importacions del país nòrdic són productes me-cànics i fonamentalment pro-ductes electrònics i ordinadors (el 17%), maquinària (11,9%) i vehicles de transport (10%). De forma complementària, les empreses espanyoles po-den trobar un important sec-tor d’inversió en els productes químics, que són importats en un 11,9% i on Espanya compta

amb una important capacitat de producció i avantatges com-paratius. Així mateix, la roba i el calçat també ocupen un lloc important en les importacions, amb un 5,9%, juntament amb els aliments, que arriben a unes xifres d’importació del 8%. En aquest últim sector, a més, les empreses espanyoles mante-nen una bona acceptació en el mercat suec.

L’Agència ISA i els incentius fiscalsL’Agència d’Inversió a Suè-cia (ISA) és una agència esta-tal que té com a finalitat ajudar i informar de manera gratuïta els inversors estrangers sobre les oportunitats de negoci i els avantatges d’establir les seves empreses a Suècia. De forma concreta, l’ISA ofereix informa-ció general sobre oportunitats de negoci, sectors estratègics i

conjuntura econòmica, però també, informació específica i consells pràctics sobre com es-tablir-se a Suècia. L’ISA, a més, participa en la intermediació per tal de facilitar els primers contactes amb els organismes suecs de serveis i empreses i l’anàlisi d’oportunitats de nego-ci al país escandinau.L’ISA també dóna a conèixer els incentius fiscals dels quals les empreses estrangeres es poden beneficiar. Així, existeixen tres tipus d’incentius financers: les subvencions i préstecs de ca-ràcter estatal (Préstecs Nutek per projectes tècnics, Fons per al Desenvolupament Industrial de Suècia, Subvencions Indus-trials Nòrdiques,), els relacio-nats amb el desenvolupament regional (subvencions rurals, a la inversió, al transport) i, final-ment, les subvencions relacio-nades amb la contractació, la formació i l’educació.

Suècia és un mercat que serveix de plataforma per accedir als països nòrdics. / ARXIU

EL MERCAT NÒRDIC

Les tecnologies de la informació i l’electrònica són alguns dels sectors de major interès per a la inversió

Població: 9,1 milionsSuperfície: 449.964 km²Capital: EstocolmSistema polític: Monarquia parlamentàriaInflació: 2,0%(2007) 2,6% (estimació per a 2008)Creixement del PIB: 2,6% (2007) 2,9% (estimació per a 2008)Principals destinacions de les exportacions: Alemanya (9,8%), Es-tats Units (9,3%), Noruega (9,1%), Regne Unit (7,1%) i Dinamarca (6,9%)

DADES GENERALS

Fonts: CIA The World Factbook; The Economist, FMI, OCDE, Eurostat

Fòrum d’Inversors que reco-llirà la presentació de projec-tes del sector biotecnològic a la recerca de capital, prèviament seleccionats. L’objectiu d’aquest Fòrum és reunir un grup selecte d’empreses amb projectes bio-tecnològics innovadors que cer-quin finançament internacional o socis, i donar-los l’oportunitat de presentar els seus plans de negoci a un plantell d’inversors biotecnològics interessats en el sector, a entitats de capital risc i a possibles socis corporatius.

Del 22 de setembre al 3 de novembre

Gestió administrativa en

comerç exterior I

La Cambra de Barcelona a Granollers realitza aquest curs de 35 hores per oferir formació sobre la realitat de tot el pro-cés seqüencial d’importació i exportació de mercaderies i donar especial importància a la logística del producte. Les jor-nades estan dirigides a gerents de pimes; comandaments intermedis; personal adminis-tratiu dels departaments de finances, comercial i comerç exterior; comercials i comer-cials d’exportació, i estudiants de cicles formatius o forma-ció superior interessats en el comerç exterior.

Del 23 al 25 de setembre

Solucions de finançament

d’exportacions

Nova sessió de formació a càr-rec de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, sobre solucions de finançament d’ex-portacions. Durant les sessi-ons, s’identificaran i valoraran les vies privades tradicionals de finançament d’exportacions

i les possibles cobertures al risc de canvi i les noves vies priva-des de finançament: factoringd’exportació, forfaiting, confir-ming i descompte comercial de rebuts electrònics.

24 de setembre

Obrint Mèxic

La Cambra de Tarragona pre-para una nova acció de promo-ció. En aquest cas, és una jor-nada de treball per a empresaris locals interessats en la impor-tació, exportació i/o inversió a Mèxic.

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ

Garrigues obre oficina a

Romania

Des del passat 1 de juliol, Gar-rigues disposa d’una nova ofi-cina pròpia a Bucarest (Roma-nia) mitjançant la integració de “Mars&Asociatii SCA”, una prestigiosa empresa roma-nesa que durant els darrers cinc anys s’ha especialitzat en assessorar el sector empresa-rial espanyol amb interessos a Romania. Aquest despatx té, a més, una àmplia experièn-cia en l’àrea d’energia i infraes-tructures, així com en el sector financer i immobiliari. L’opera-ció s’engloba dins del pla estra-tègic de Garrigues d’expandir i consolidar la seva presència a Europa Central i de l’Est, que va iniciar al gener del 2007 amb l’obertura de la seva seu de Var-sòvia (Polònia). La xarxa inter-nacional de Garrigues es com-pleta amb oficines a Nova York, Brussel·les i Londres. Res-pecte a la seva xarxa ibèrica, Garrigues compta actualment

Agenda de la internacionalització4 de setembre

Iniciació al negoci

internacional

La Cambra de Comerç de Barcelona realitza una sessió d’iniciació al negoci internaci-onal, dirigida a emprenedors amb vocació internacional i a empreses amb cap experièn-cia exportadora. L’objectiu és facilitar informació i eines que puguin ser d’utilitat a l’hora de prendre decisions: com iniciar-se en el negoci internacional import/export, punts fonamen-tals a tenir en compte, informa-ció bàsica per exportar, pro-grames i ajuts per a la iniciació al negoci internacional i viabili-tat del projecte de negoci inter-nacional.

Del 4 de setembre al 19 de desembre

Curs superior de direcció

d’exportació

La Cambra de Comerç de Lleida organitza aquest curs amb l’ob-jectiu de donar al participant les eines suficients per tal que pugui desenvolupar una tasca professional de direcció de ven-des internacionals, podent tan-car comandes, contactar amb clients, portar la política de pro-veïdors al departament extern, dirigir equips de venda, triar intermediaris internacionals, negociar multiculturalment, tancar contractes i treballar online.

Del 14 al 19 de setembre

Missió Comercial a Suïssa i

Alemanya

Acte de caràcter multisectorial, organitzat per la Cambra de Comerç de Terrassa. Aquesta

missió comercial és una acció de prospecció en mercats inter-nacionals, on pot participar qualsevol empresa interessada en la seva internacionalització. La Cambra de Terrassa s’en-carrega de l’organització de les agendes de treball i les entrevis-tes amb empresaris locals.

Del 15 al 18 de setembre

Reunions de treball amb

el director d’ACC1Ó

CIDEM|COPCA de París

El director del Centre de Pro-moció de Negocis d’ACC1Ó CIDEM|COPCA a París visita Barcelona amb l’objectiu d’aju-dar el sector emprenedor en l’estudi de projectes empresari-als a França.

Del 17 al 19 de setembre

Fòrum d’Inversors

‘Biospain 2008’ a Granada

En el marc de la trobada inter-nacional en biotecnologia, Biospain 2008, se celebrarà un

amb 27 oficines a Espanya i Portugal. La seva àmplia pre-sència li permet continuar sent el despatx capdavanter de la Península Ibèrica amb una fac-turació de 258,6 milions d’euros l’any 2007.

Sener, present a Algèria i

San Francisco

L’empresa espanyola d’engi-nyeria, consultoria i integració de sistemes Sener ha inaugurat recentment una nova oficina als Estats Units, al districte finan-cer de San Francisco, des d’on es coordinaran projectes a tot el mercat nordamericà, especi-alment en el camp de l’energia termosolar, per a l’execució de contractes d’enginyeria i cons-trucció de centrals d’energia solar per concentració. Sener també ha obert una nova ofi-cina a Algèria, a la zona resi-dencial del Biar, a la ciutat d’Al-ger. Present al mercat algerià amb importants projectes d’en-ginyeria civil, l’empresa espa-nyola espera consolidar la seva trajectòria en aquest país mit-jançant la implementació de fórmules productives i de col-laboració local a curt i mig ter-mini, i amb la diversificació dels seus treballs en subsectors com ferrocarrils, ports i aeroports. A més, buscarà oportunitats en el subsector de les edificacions singulars i també en enginyeria hidràulica.

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL 33SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ESPECIAL: Escoles de negoci 35

L’ENTREVISTA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

àmplia, que acompanyi a la persona des d’abans d’entrar al mercat laboral i també en el moment que té una feina.

És un tòpic que a Espanya ens falla l’anglès?A Espanya hi ha un repte molt important: millorar en competència lingüística inter-nacional. Podem focalitzar-ho en l’anglès, si volem, però cal adaptar-se a l’evolució del mercat internacional. D’aquí uns anys podria ser el xinès, per exemple. Cal millorar no només en la formació d’idi-omes, també en la formació de fer negocis en idiomes, el business in english.

La crisi o recessió econò-mica actual afectarà també a les escoles de negoci?Com a tots els sectors, estem a l’expectativa, per veure l’evo-lució de la situació. El que és interessant és que els nostres cursos no es veuen com una despesa, sinó com una inver-sió. Encara en època de crisi la gent es continua formant.

EAE oferta algun curs o pro-grama per a gestió de crisi?I tant! Justament cada estiu fem el Business in Economics

Summer Trainning (BEST), un curs d’estiu que enguany tractava el tema de la gestió de crisis. Dins del programa s’es-tudiava el sector immobiliari, la gestió de la morositat, i també hem tingut conferenciants.

I entre les diferents escoles hi ha molta competència o pre-domina el fair play?Crec que a cap sector he vist

CARLES CHACÓN

La seva arribada a EAE coin-cideix amb el 50è aniversari de l’escola. Com pensen celebrar l’efemèride?Durant tot l’any acadèmic tin-drem conferències relaciona-des amb tota la formació que oferim, com la responsabilitat corporativa. Tindrem, a més a més, personalitats que faran seminaris sobre temes d’ac-tualitat.

Més enllà del 50è aniver-sari, quins altres objectius s’ha marcat com a director general d’EAE?Dins de la divisió de Formació de Planeta, el que pretenem és oferir una formació íntegra. Una formació corporativa, de professionals, que sigui extensiva a tots els nivells de la formació. Una de les parts clau per a poder fer-ho és la generació de coneixement, des del mateix grup. També estem desenvolupant la for-mació adaptada per a empre-ses mitjançant un model mixt de formació presencial i on-line. Volem ser molt flexibles a l’hora de donar material adap-tat segons les necessitats de l’empresa.

Quines són les àrees forma-tives amb més demanda?Observem un creixement en gairebé totes les àrees de management. Els MBA i els màsters cada vegada es demanen més. I també hi ha una gran demanda d’especi-alització pel que fa a aspec-tes concrets de gestió i alta direcció. Per exemple, a finances, es busca una espe-

“La formació on-line és una tendència mundial clara que es confirmarà”

Repte de futur: la consolidació

Especial escoles de negoci

cialitat de finances internaci-onals o corporatives; dins de màrqueting, ara està de moda el brand management. És curiós com a les àrees funcio-nals fa anys faltaven coneixe-ments bàsics, i ara ja no, per això ara es busca una especi-alització més profunda.

Creu que els cursos on-line seran la tendència majoritària en un futur o sempre seran un complement a la formació pre-sencial?Depèn de la persona que s’està formant i de la matè-ria en què s’està formant. El que sí veurem és un creixe-ment en l’oferta de formació pura on-line, és una tendència

mundial clara que es confir-marà. La clau és com s’orga-nitzen, sobre una plataforma on-line, les activitats que els alumnes han de realitzar. El que nosaltres volem, no obs-tant, és fer un model mixt, una barreja de temes on-line amb sessions intensives pre-sencials on els alumnes es veuen les cares i treballen les competències de gestió.

En una recent entrevista, vostè apostava per una forma-ció més amplia i menys elitista. A què es refereix?Jo no tinc res en contra de la formació d’alts directius, entre altres coses perquè a EAE també la impartim. Cons-titueixen el 10% dels nostres alumnes. Però nosaltres hem detectat que tots els nivells requereixen el mateix grau de qualitat i d’excel·lència. A mesura que un professional creix, necessita la formació més adient per cada moment. Per a mi no es tracta de fer una oferta més o menys eli-tista: ens agrada fer una oferta

“Cal millorar no només en la formació d’idiomes, també en la formació per fer negocis en idiomes”

una relació tan estreta entre diverses institucions. Tots reconeixem que si ho fem bé, ens beneficia a tots. La projec-ció internacional d’unes quan-tes escoles beneficia al país i a la resta d’escoles.

Els grans referents mundi-als d’escoles de negoci, com la London Business School, Insead, etc, són un mirall on mirar-se? O simplement és un altre model?Podem aprendre de qualsevol escola que es basi en l’excel·-lència. Ara bé, cal adaptar aquest aprenentatge a la teva manera de fer, al teu mètode. I les grans escoles també apre-nen de nosaltres, per exem-ple, quant a la flexibilitat que una petita escola pot tenir, amb grups més reduïts, fent activitats que ells ni poden somiar. El dinamisme que un MBA de 40 o 50 persones té no es pot dur a terme en un de 800, per exemple.

I quins són els valors bàsics d’EAE?Nosaltres formem part d’un grup empresarial amb una visió corporativa, molt pragmà-tica. Fem una formació basada en la interactuació, com en una empresa. Dins d’això, tenim un compromís ferm amb la socie-tat, per això per a nosaltres són fonamentals temes de respon-sabilitat corporativa, de soste-nibilitat, de com cuidar el teu ambient i fer negocis d’una forma positiva. Som també molt integradors, ens interessa atraure gent de tots els països, cultures i ideologies, per inter-canviar experiències.

David L. Dinwoodie és el responsable de la divisió de Formació del Grup Planeta, dins de la qual es troba l’Escola d’Administració d’Empreses (EAE). Experimentat en centres com ESADE i EADA, entre molts d’altres, Dinwoodie aposta per la diversificació de mètodes de formació i, sobretot, per la flexibilitat acadèmica en un ambient integrador i de caràcter eminentment pragmàtic.

DAVID DINWOODIE, DIRECTOR GENERAL DE BUSINESS SCHOOLS DE LA DIVISIÓ DE FORMACIÓ DE PLANETA DE AGOSTINI

Dinwoodie aposta per la interactivitat a la formació on-line. / FOTO: DAVID FERNÀNDEZ

36 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008ESPECIAL: Escoles de negoci

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

AURELI VÁZQUEZ

IESE, ESADE i EADA celebren aquest 2008 la mateixa efemèride: 50 anys de vida. I totes tres poden celebrar l ’aniversari amb un mateix regal: haver guanyat l locs a la darrera actualització del rànquing mundial que anualment elabora Financial Times. Les tres escoles tenen el privilegi de formar part d’aquesta llista selecta, a la qual també hi apareix –i de forma ben destacada– l’Instituto de Empresa (IE Business School).

L’Instituto de Empresa,al ‘Top 10’E n e l c a s d e l ’ I E Business School, aquest darrer any ha aconseguit una important f i ta després de ‘colar-se’ entre els 10 centres més prestigiosos del

L’INSTITUTO DE EMPRESA ENTRA AL ‘TOP 10’ MUNDIAL SEGONS FINANCIAL TIMES I ES CONSOLIDA COM UNA DE LES ESCOLES QUE REPORTEN MAJORS INCREMENTS DE SOU ALS SEUS ALUMNES.El Sector

Les escoles de negoci espanyoles segueixen escalant llocs als rànquings mundialsEl mapa mundial de les millors escoles de negocis segueix tenint un clar accent nordamericà: 57 de les 100 primeres són als EstatsUnits, segons el prestigiós rànquing de programes MBA elaborat per Financial Times. Només hi figuren quatre escoles de negoci espanyoles en aquesta selecció. Això sí: totes quatre en trajectòria ascendent.

món, per davant de les universitats de Chicago i Cambridge. L’IE, amb seu a Madrid i Segòvia, figurava en el 12è lloc l’any 2006 i va avançar un lloc més al 2007. Ara, el prestigiós rànquing de FT la col·loca com la 8a escola de negocis del món, la tercera d’Europa i la primera d’Espanya.L’Instituto de Empresa ofereix algunes dades interessants pel que fa a salaris. De fet, és una de les escoles del món que registra un major increment mitjà dels sous –144%–, amb un salari mitjà de 124.600 euros anuals bruts per als seus alumnes.No en va, l’Instituto de Empresa recorda a la seva web que altres rànquings ja situen el situen entre els millors del món, i cita els de Forbes –que els situa

com a quarta escola de negocis del món– o The Economist, que el situa al novè lloc del món–. En aquest mateix espai, l’escola

SALARI BRUT ANUAL DELS ALUMNES A LES ESCOLES DEL ‘TOP 10’ (EN DÒLARS)

FONT: FINANCIAL TIMES

‘TOP 10’ D’ESCOLES DE NEGOCI EN RECERCA

FONT: FINANCIAL TIMES

0 50.000 100.000 150.000 200.000University of Cambridge

University of ChicagoIE Business School

MIT: SloanInsead

Harvard Business SchoolStanford University

Columbia Business SchoolLondon Business School

Wharton 165.859144.918165.123167.225146.878155.160124.600148.978127.064

1. Harvard Business School 6. University of Michigan

2. Wharton 7. University of Chicago

3. London Business School 8. New York University

4. Stanford 9. N.U. Kellog

5. Duke University 10. U.C. Berkeley

de negocis assenyala com una part del seu èxit la gran diversitat de procedències dels seus estudiants, procedents de 57 països diferents.

IESE: 98% d’alumnes ‘col·locats’L’IESE és una altra de les escoles que continuen progressant als rànquings. A la llista

de FT, passa del lloc 16è a l’11è. En aquest cas, destaca el seu elevat percentatge d’èxit en la contractació d’alumnes –el 98% surten amb feina–, als quals reporta t a m b é u n n o t a b l e increment de sou.Pel que fa a ESADE, els seus responsables poden estar ben satisfets dels seus resultats. El rànquing de Global MBA de FT el situa al lloc 21è. Però no és la seva millor ubicació, ja que el Wall

Street Journal la va reconèixer al setembre de 2007 ni més ni menys que com la millor escola de negocis del món.F i n a l m e n t , E A D A conf i rma que es tà en el bon camí i no només consolida la seva presència al ‘Top 100’ –va accedir-hi l’any passat–, sinó que guanya posicions i ja és al lloc 95.

LA VISIÓ DE THE WALL STREET JOURNAL

1. ESADE2. IMD

3. IPADE

4. London Business School

5. Thunderbird

6. Columbia

7. Tecnológico de Monterrey

8. MIT / Sloan

9. Universitty of Western Ontario

10. Incae

12. Instituto de Empresa15. IESE

FONT: THE WALL STREET JOURNAL

LES MILLORS ESCOLES, SEGONS FINANCIAL TIMES(entre parèntesi, lloc que ocupava al rànquing de 2007)

1. Wharton (1)

2. London Business School (5)

3. Columbia Business School (2)

4. Stanford (3 ex aequo)

5. Harvard (3 ex aequo)

6. Insead (7)

7. MIT / Sloan (14)

8. Instituto de Empresa (11)9. University of Chicago (6)

10. Cambridge / Judge (15)

11. IESE (16)21. ESADE (24)95. EADA (100)

FONT: FINANCIAL TIMES

ESPECIAL: Escoles de negoci 37

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL RÀNQUING ‘DISTANCE LERANING’ DE FINANCIAL TIMES ESTÀ ELABORAT EN BASE AL NOMBRE D’ALUMNES MATRICULATS. AIXÒ FA PENSAR QUE ENCARA NO HI HA UNS CRITERIS DE QUALITAT BEN DEFINITS PER A AQUESTA CATEGORIA.El Sector

Financial Times obvia al seu rànquing on-line els centres espanyols

Percentatge d’estudiants que acaben el màster on-line en menys de 5 anys

(ordre segons rànquing Distance Larning de Financial Times) / Font: FT

Percentatge d’estudiants internacionals en màsters on-line

(ordre segons rànquing Distance Larning de Financial Times) / Font: FT

0 20 40 60 80 100University of Liverpool

Tecnológico de MonterreyUniversity of Maryland

Manchester Business SchoolU21 Global

Henley Management CollegeOpen University Business School

Edinburgh Business SchoolUniversity of Phoenix 65

7069709172938086

0 20 40 60 80 10University of Liverpool

Tecnológico de MonterreyUniversity of Maryland

Manchester Business SchoolU21 Global

Henley Management CollegeOpen University Business School

Edinburgh Business SchoolUniversity of Phoenix 3,4

84 46 73 83 83 2,4 10 84

REDACCIÓ

Després d’acabar els seus estudis universita-ris, Jordi Pérez va co-mençar a treballar a l’Àrea de Recursos Hu-mans d’un important centre hospitalari. La feina li agradava i va co-mençar a pensar en la possibilitat de comple-mentar la seva formació amb un màster, tot i que amb les limitacions del seu horari professional. Mentre iniciava la cerca d’un curs a la mida de les seves possibilitats, va rebre la trucada de l’es-cola de negocis EAE i va escoltar la seva oferta. Setmanes més tard, en Jordi es matriculava en un màster on-line.El cas de Jordi Pérez és un exemple real de com es mou la demanda de màsters a distància, un mercat al qual alguns au-guren un gran potencial. Un cop superat el ‘boom’ d’Internet –que va ca-tapultar i ensorrar em-preses amb la mateixa velocitat–, el model gua-

nya en maduresa. Ja no es tracta de comercialit-zar com sigui formació on-line, sinó de propor-cionar a l’alumne un su-port tutorial que l’ajudi a culminar el màster amb èxit. “Un màster on-line t’obliga a ser més orga-nitzat i a tenir més força de voluntat”, admet Jordi Pérez, “però a canvi puc estirar els terminis per acabar-lo si em convé, i a més puc trucar o enviar mails al meu tutor si el necessito”, afegeix.Efectivament, el paper del tutor guanya un pes preponderat en el nou model d’ensenyament on-line que es va confi-gurant. L’aposta de les escoles de negoci és un model mixte –blended le-

arning–, que combina els avantatges de la formació a distància amb els de la formació presencial.

‘Top 40’ de FTLa millor prova de la consolidació del nou model és l’interès mos-trat per les grans publi-

cacions. El prestigiós Financial Times es va fer ressò d’aquesta de-manda i fa uns anys va afegir al seu llistat de rànquings el de progra-mes a distància.El llistat de Financial

Times és només un ràn-quing més, però admet diverses lectures. La primera és que, dels 40 centres seleccionats, la gran majoria (32) són nordamericans o angle-sos, com passa amb els rànquings de grans es-coles de negoci. La se-gona és que en aquesta selecció no trobem cap centre català i només n’hi ha un de l’Estat (Instituto de Empresa, en el lloc 37è).Tenint en compte que els centres d’ensenya-ment catalans i espa-nyols són una autèn-tica referència mundial, l’aparició o no en aquest rànquing es podria con-siderar anecdòtica, però en tot cas resulta signi-ficatiu d’una tendència que ja hi és present.

El rànquing de FT cor-responent a l’any 2008 està elaborat en base al nombre d’alumnes matriculats en màsters on-line, la qual cosa convida a pensar que encara no hi ha uns criteris de qualitat ben definits. En aquest llis-tat, la Universitat de Phoenix obté un do-mini aclaparador, amb 40.000 alumnes.

La mitjana: 3 anys de duradaEn la informació reco-llida per FT per elaborar aquest rànquing crida l’atenció el temps de du-rada d’aquests estudis i,

sobretot, quin percen-tatge d’alumnes acon-segueix finalitzar-los en un termini de temps ra-onable. Per exemple, re-sulta poc esperançador que l’Open University del Regne Unit ofereixi fins a 10 anys per aca-bar un programa MBA. En canvi, semblen més raonables les dades del Tecnológico de Monter-rey (Mèxic), que acon-segueixen una mitjana d’entre dos i tres anys de durada. En tot cas, el 80% dels seus alum-nes acaben el màster en menys de cinc anys.En realitat, la millor nota en aquest aspecte se

l’emporta el Instituto de Empresa, que aconse-gueix que un 100% dels alumnes acabin el màs-ter en menys de cinc anys, entre altres coses perquè el termini màxim és d’un any i mig. Això fa pensar que el nivell d’exigència per part del centre és més elevat.També resulta rellevant la dada sobre el grau d’internacionalització dels programes oferts. La Universitat de Phoe-nix, tot i liderar el ràn-quing, només registra un 3,4% d’alumnes es-trangers, lluny del 78% que aconsegueix l’Insti-tuto de Empresa.

Escoles de negocis on-line amb més alumnes

Font: Distance Learning MBA programmes 2008. Financial Times.

0 5000 10000 15000 20000 25000 30000 35000 40000Walden University

University of LiverpoolTecnológico de Monterrey

University of MarylandManchester Business School

U21 GlobalHenley Management College

Open University Business SchoolEdinburgh Business School

University of Phoenix 40.0008.3496.0374.4003.3002.0362.2531.9901.8001.714

38 ESPECIAL: Escoles de negoci MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

FORTALESES

DEBILITATS

Les grans escoles de negoci espanyoles es consoliden com a referents als rànquings de les principals publicacions

Les escoles de negoci amb seu a Catalunya i al conjunt de l’Es-tat tenen en comú una mateixa assignatura pendent: la recerca. Tot i que als darrers anys han fet un esforç important per situar-se en llocs capdavanters en el panorama mundial, les dades relacionades amb l’acti-vitat investigadora evidencien un estat encara incipient en aquest aspecte.Les xifres que aporta Finan-

cial Times són prou clares. El mateix rànquing que distingeix quatre escoles de negoci espa-nyoles en el ‘Top 100’ mundial posa sobre la taula una altra dada sens dubte menys opti-mista: entre les 50 escoles de negoci del ‘Top 100’ que més destaquen per la seva recerca no n’hi ha cap d’espanyola. Dit d’una altra manera: les princi-pals escoles de negoci espa-nyoles destaquen tant per la seva qualitat global com per la seva escassa activitat de

La recerca en l’activitat de la docència, assignatura pendent per a les escoles de negoci de l’Estat

recerca.En realitat, el cert és que l’ac-tivitat investigadora deixa més aviat en mal lloc les nostres escoles, que amb l’excepció de l’IESE (lloc 54è) se situen als llocs de cua de la llista.L’IE Business School és un cas

molt clar. Situat en l’11è lloc del rànquing de FT, ocupa en canvi el 88è pel que fa a recerca. De fet, el cas de l’Instituto de Empresa és el que més crida l’atenció per la desproporció el entre lloc al rànquing global i la posició per recerca. El mateix

Financial Times, The Wall

Street Journal, Business

Week... les principals publi-cacions del món econòmic estan d’acord a l’hora de situar les escoles de negoci de l’Estat com algunes de les millors del món. Depenent de cada capçalera, els llocs que ocupen unes i altres varia, però sempre es compleix una variable: les tres principals escoles de negoci espanyoles –IE, IESE i ESADE– figuren sempre entre les vint-i-cinc més destacades.Encara més important que això és el fet que s’observa una progressió lenta però segura, que demostra si més no un cert grau de conso-lidació. Aquest últim any, a més, totes tres –i també EADA– han guanyat posi-cions en els diferents ràn-quings.Aquest escenari ha millorat de manera notable als darrers

Les escoles de negoci espanyolesdestaquen tant per la seva qualitat com per la seva escassa activitat de recerca

anys, arran del reconeixe-ment d’ESADE com la millor escola de negocis del món, segons The Wall Street Jour-

nal. Aquest rànquing es basa en l’opinió de 4.500 empreses de tot el món, i destaca els titulats d’MBA a ESADE per “la seva integritat i capacitat de treball en equip”. ESADE defensa el valor d’aquest ràn-quing –molt més favorable que el de Financial Times–ja que “pot considerar-se un reflex fidel de l’opinió del mercat, ja que és l’únic que es publica basant-se estricta-ment en les respostes de les empreses que recluten a titu-lats d’MBA”.Aquest rànquing s’elabora a partir de tres paràmetres: satisfacció global de les empreses –que es mesura en base a 21 criteris–, capa-citat de l’escola per atreure reclutadors internacionals i voluntat de cada empresa de

Rànquing d’escoles de negoci per recerca

1. Harvard (EUA)

2. Wharton (EUA)

3. London Business School (GBR)

4. Stanford (EUA)

5. Duke University (EUA)

6. University of Michigan (EUA)

7. Chicago GSB (EUA)

8. New York University: Stern (EUA)

9. Kellogg (EUA)

10. Berkeley (EUA)

FONT: FINANCIAL TIMES

es pot dir d’ESADE, que el ràn-quing de FT situa en el lloc 21è, però que es desplaça fins al 92è quan es parla de recerca. L’únic cas comparable és el de HEC París, 18è a la llista global i 81è en recerca.Pel que fa a EADA, al rànquing global figura al lloc 95, molt semblant al que ocupa en el capítol de recerca (98è, tan-cant la llista). L’excepció, com dèiem, és l’IESE, tot i que no d’una maner rotunda: en el rànquing global

de FT és al lloc 11è, mentre que en l’apartat de recerca figura al 54è.En l’altre extrem –les esco-les amb un nivell més alt de recerca–, no hi ha grans sor-preses, ja que trobem els noms més coneguts: Harvard, Whar-ton, London Business School, etc. Les excepcions són la Duke University, que ocupa el 5è lloc en recerca malgrat estar al 28è del rànquing global, o Michigan, 6è en recerca i 27è en el rànquing global.

LES ESCOLES DE NEGOCI ESPANYOLES, ALS RÀNQUINGS INTERNACIONALS

Centre FT (2008) TWJ (set.09) BW* (nov.07)IE 8 12 16

IESE 11 15 12

ESADE 21 1 14

EADA 95 --- ---

Abreviacions: FT (Financial Times). TWJ (The Wall Street Journal). BW (Busines Week).

* Programes oberts

LES FORTALESES DE CADA ESCOLA, SEGONS BUSINESS WEEK.RÀNQUING DE 2007

Escola Negocis globals Innovació Lideratge Estratègia

IESE A+ A A+ A+

ESADE A+ A+ A+ A+

IE A A A A+

QUÈ VOL DIR‘FER RECERCA’ SEGONSFINANCIAL TIMES?

Juntament amb el seu rànquing global, Financial Times elabora categories paral·leles, com és el cas de la recerca. Aquesta classificació té en compte la publicació d’articles acadèmics en un llistat d’unes 40 publica-cions de prestigi.

continuar contractant gradu-ats de la mateixa escola de negocis.Curiosament, cap dels tres rànquings esmentats es posa d’acord sobre quina és la millor escola de negocis espanyola. Per a Financial

Times és l’Instituto d’Em-presa; per a The Wall Street

Journal, ESADE –que també seria la millor del món–, i per a Business Week, en canvi, la millor de l’Estat seria IESE, a qui atribueix l’12a posició.Aquest darrer rànquing atri-bueix a l’IESE tres fortaleses especialment destacades: Negocis Globals, Lideratge i Estratègia. A ESADE, tot i estar dos llocs per sota d’IESE, li atribueix les matei-xes fortaleses i n’afegeix una altra: Innovació. Finalment, a l’Instituto de Empresa li atribueix la fortalesa de l’Es-tratègia.

ESPECIAL: Escoles de negoci / EL DAFO 39SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Durant anys, el denominat ‘Procés de Bolonya’ ha com-portat mals de cap i debats interminables als diferents fòrums educatius. El que per a molts ha estat una amena-ça –encara ho és per als seus nombrosos detractors– tam-bé admet una lectura en po-sitiu. Un dels avantatges de Bolonya és que clarifica què

AMENACES

OPORTUNITATS

Els dubtes sobre el valor real dels màsters on-line qüestionen l’existència d’un model definit d’èxit

El ‘Pla Bolonya’, oportunitat per clarificar i posar ordre en el panorama confús dels màsters i postgraus

Fa poc més de deu anys, estudiar un màster on-line era senzillament inviable, i el referent més proper a aquesta experiència era matricular-se a una universi-tat a distància. És il·lustratiu que la Universitat Oberta de Catalunya tingués matricu-lats l’any 2000 menys de la meitat d’alumnes que ara. De seguida va arribar la gran eclosió d’Internet i, a poc a poc, les escoles de nego-cis –com les universitats en general– es van assegurar un lloc de primera fila en la nova oferta emergent de docència on-line. De fet, no fa gaire –octubre de 2007– que EAE (Grup Planeta) va signar amb la UB un acord per crear la denominada Online Busi-ness School, autodefinida com “un projecte orientat a la formació de directius i professionals, davant les noves necessitats i reptes

és un màster exactament, la qual cosa hauria de contribu-ir a posar ordre en la caòtica oferta actual de pressumptes màsters, postgraus i cursos d’especialització. Això per-metrà, doncs, disposar d’unes garanties mínimes exigibles a qualsevol màster. Així, els nous màsters han de comptar amb l’aprovació

El Pla Bolonya facilitarà la internacionalització dels estudis / Foto: IESE

Màrius Rubiralta i José Manuel Lara signen l’any passat l’acord per crear l’Online Business School / FOTO: CEDIDA

d’una societat en permanent procés de canvi”. En pocs anys, l’oferta de màsters a través d’Internet es va multiplicar. La pròpia Online Business School ofe-reix màsters en les àrees de Direcció, Finances, Comu-nicació, Màrqueting, Vendes i Recursos Humans. Les dimensions dels màsters on-line han experimentat una evolució tal que l’any 2006 Financial Times va publicar per primer cop un rànquing

dedicat exclusivament als MBA’s on-line (veure pàgina 37). Destaca, per exemple, que la Universitat de Phoenix (EUA) tingui prop de 40.000 inscrits en aquest tipus d’es-tudis.El problema de tot plegat és que, un cop comprovada l’efectivitat del mitjà elec-trònic, l’essència dels màs-

ters de tota la vida es recu-pera. Els màsters on-line continuen en vigor, però ara s’aposta per un ‘mix’ que combina formació presencial i formació a distància: l’ano-menat ‘blended learning’. La pregunta és: Què passa amb tots aquells que han cursat un MBA on-line? Seran con-siderats graduats ‘de segona

categoria’? En opinió de Joan Torrens, director de l’Escola de Negocis CEU de Barce-lona (veure pàgines 40-41), “l’oferta de formació on-line continuarà creixent, però el contacte amb les persones i la seva interacció és una peça fonamental de l’enri-quiment i de la qualitat de la formació”.La tendència actual és, doncs, el ‘blended learning’. Cal esperar que s’acabi imposant com a aposta definitiva o, si més no, model sòlid durant una etapa raonable? Mentre aquesta pregunta segueixi planant sense resposta i el model formatiu no es defi-neixi, les escoles de negocis corren el risc de veure com la formació es converteix en una mercaderia sense valor. En aquest sentit, la indefi-nició del model es presenta com una amenaça a tenir en compte.

Els màsters on-line continuen en vigor, però ara s’aposta pel ‘blended learning’,que combina formació on-line i presencial

LA CLAU

El nou escenari dels màsters està definit per l’Espai Eu-ropeu d’Educació Superior (EEES), que unifica l’educació universitària a Europa en tres categories diferents: Grau, Postgrau/Màster i Doctorat. A la pràctica, tenir un títol de màster equival necessària-ment a tenir uns estudis uni-versitaris de 6 o 7 anys, ja que per a accedir a ell abans cal tenir el títol de Grau.D’altra banda, els màsters de la nova ‘Era Bolonya’ apliquen una metodologia que poten-cia el treball fora de l’aula, la recerca, l’assistència a con-ferències i seminaris, etc.Aquests nous màsters es mesuren en crèdits ECTS (Eu-ropean Credit Transfer Sys-tem), una unitat de caràcter internacional que té l’objectiu de fomentar els programes de postgrau entre universitats de diferents països.

del Govern central, en aquest cas per mitjà del Consejo de Univerdidades. A més, neces-siten l’autorització de la Ge-neralitat, que és qui donarà el vist-i-plau als programes tenint en compte les possi-bilitats del centre per a dur a terme realment el màster sol·licitat. Aquest plus de seguretat re-

presenta una garantia per als estudiants i, en conseqüèn-cia, una oportunitat per a les escoles de negoci, que ja gaudeixen de l’estructura i el ‘know how’ necessari per desenvolupar amb normalitat aquest tipus de formació. En canvi, aquestes noves garanti-es representaran un obstacle per a aquelles entitats que, sense estar prou preparades, pretenen instaurar postgraus de dubtosa qualitat.Les diferents universitats i es-coles de negoci ja estan apli-cant els termes de Bolonya als seus màsters. De fet, l’any passat ESADE va celebrar la graduació de la primera pro-moció de ‘màsters Bolonya’ en management, formada per 63 llicenciats en Adminis-tració i Direcció d’Empreses, amb una edat mitjana de 23 anys. Aquest màster, per cert, va ser impartit íntegrament en anglès.

40 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008ESPECIAL: Escoles de negoci

LES VEUS DEL SECTOR

1. Diverses escoles de negoci catalanes i espanyoles són reconegudes arreu del món. Estem tocant sostre?No hi ha sostre. Hem de tre-ballar per millorar la qualitat del que fem i el nostre posi-cionament com a institució dins del context mundial.

2. Quina és la prioritat/s que els transmeten els empresaris per incorporar-la als programes de forma-ció d’executius? La necessitat de millorar les actituds de les perso-nes en relació a la seva feina. La formació ja no es tracta exclusivament de continguts i coneixements. Té més a veure amb les competències personals i també amb les actituds. El fet que estiguem par-lant constantment de l’esperit emprenedor de les persones vol dir que aquest gust per crear empresa amb el risc i compromís que això comporta s’ha perdut.

3. Si hagués d’esmentar un punt de millora de les nostres escoles de negoci, quin diria?Una millor relació amb les administracions públiques i poder dedicar més recursos a la investigació. Les dues coses van lligades i són una assignatura pendent.

1. El sector de les escoles de negoci a Espanya és un dels més internacionalitzats del país. En els últims anys, les escoles espanyoles han experimentat un procés de globalització de l’experièn-cia d’aprenentatge en gene-ral: “important” alumnes i

claustre internacionals, potenciant els continguts de la majoria de programes.

2. Destaquem els següents aspectes: ampliar la visió internacional, els idiomes i la gestió de la crisi. Els temps de crisi poden generar oportuni-tats per reflexionar sobre l’estratègia de l’empresa i preparar-la per al futur. Aquestes oportunitats es multipliquen quan l’empresa actua en un context internacional, amb oportunitats globals.

3. És molt rellevant que dins de les escoles de negoci mundial, Espanya tingui situades a tres d’elles entre les més destacades. Si mirem d’altres països euro-peus és difícil trobar un altre país que tingui tres escoles entre les millors del món. Aquesta és una dada que freqüentment no té la valoració positiva que mereix com a factor important per al desenvolu-pament del món empresarial i econòmic espanyol.

“Els temps de crisi poden generar oportunitats”

“Cal millorar la relació amb les administracions”

MARCEL PLANELLAS, PROFESSOR I SECRETARI GENERAL D’ESADE

DAVID PARCERISAS, DIRECTOR GENERAL D’EADA

1. Sens dubte, podem afirmar que no hem tocat sostre. Les escoles de negocis, especial-ment les catalanes, són reco-negudes i valorades per la seva metodologia de treball i el seu rigor acadèmic. D’altra banda, no hem de menystenir el paper atractiu que té la ciutat de Bar-

celona com a capital d’una societat oberta, innova-dora, creativa i on el talent és un valor permanent.

2. De la meva etapa a la patronal CECOT recordo un empresari que sempre afirmava: «Ja li ensenya-rem a treballar, el que cal és que vulgui aprendre i sigui capaç d’entendre les exigències del seu lloc de treball». Amb altres paraules, no li preocupaven els coneixements, el que li treia el son era saber si tindria les competències professionals adients per obtenir resultats superiors al lloc de treball i així poder donar valor a la seva empresa.

3. Fonamentalment, optar per una especialització superior. És a dir, verticalitat i, sens dubte, treballar més intensament les competències. Les empreses necessiten professionals amb talent innovador que puguin provocar canvis en les seves organitzacions i que siguin capaços d’assolir resultats superiors.

“Les nostres escoles no han tocat sostre”

MIQUEL SOLÉ, DIRECTOR DE FUNDACIÓ CULTURAL CAIXA TERRASSA

ESPECIAL: Escoles de negoci 41SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES VEUS DEL SECTOR

1. Creiem que la formació de directius s’ha conver-tit en una necessitat degut als canvis tecnològics, de models de negoci i a la globa-lització en general. Els direc-tius i empresaris necessiten adaptar-se i busquen ajuda en escoles com la nostra.

2. Els directius busquen una formació que poten-ciï el seu perfil integrador més que no pas espe-cialista. En concret, notem una gran inquietud en tots aquells aspectes relacionats amb el desenvo-lupament d’habilitats personals de lideratge: gestió d’equips, comunicació, motivació, relacions inter-personals.... També hi ha, cada cop més, un interès creixent per conèixer les realitats empresarials d’altres regions del món in situ. I sempre, de fons, se’ns demana que en qualsevol camp els hi aportem una visió realista i integradora de la persona com a vèrtex de l’empresa.

3. Servir millor a la societat a través de millors líders. A l’IESE tenim un motor de millora cons-tant, un compromís amb l’excel·lència i una voca-ció de servei per aconseguir aquesta millora.

1. Barcelona és una ciutat de referència en l’àmbit de la formació empresarial i per a directius. El repte és conti-nuar essent-ho. Seguir crei-xent en el procés d’internaci-onalització, consolidar trets de diferenciació i ampliar el pes de la nostra oferta han de

ser objectius per a totes les escoles i institucions del sector.

2. És una pregunta tòpica que té també una res-posta tòpica: la formació en habilitats directives (comunicació personal, negociació, treball en equip, lideratge...) és cada cop més l’aspecte clau que reclamen les empreses. La formació especia-litzada és important, però també cada cop més les empreses es plantegen els seus propis plans de formació i, en alguns casos, la creació d’universi-tats corporatives. Tanmateix, però, hi ha un altre aspecte d’importància creixent vinculat als proces-sos d’internacionalització: la formació de directius per a treballar a l’exterior.

3. Resumint el que hem dit fins ara, les línies de millora han de ser: internacionalització, diferenci-ació i innovació.

1. No serà fàcil, però la veritat és que les escoles de negoci espanyoles estan molt ben posicionades i reconegudes a nivell internacional. Crec que ens ajuda i ens seguirà ajudant el fet de comptar amb prestigi-oses universitats públiques i, sobretot, privades. La conne-

xió entre el món acadèmic i el del coneixement propi de la Universitat amb la realitat de les empreses té un punt de trobada i enteniment en les escoles de negoci, sobretot aquelles que pertanyen a una Universitat.

2. No hem d’oblidar que la pime és qui realment sustenta la nostra economia. La nostra formació de directius està molt focalitzada al món de la petita i mitjana empresa i, sobretot, en aquelles de compo-nent i cultura familiar.

3. No som molt partidaris de la formació on-line com eina fonamental de la formació, sinó única-ment com eina de suport a la formació presencial. Crec que Bolonya, en part, ja s’encarregarà d’això, aportant rigor acadèmic i garanties a la proliferació de màsters, postgraus i títols similars que avui dia abunden en el mercat i confonen a l’interessat en formació.

“La pime sustenta realment la nostra economia real”

JOAN TORRENS,DIRECTOR DE L’ESCOLA DE NEGOCIS CEU (BCN)

“Cal servir millor a la societat amb millors líders”

“El repte és continuar essent la referència”

JORDI UTGÈS,DIRECTOR DE RELACIONS INSTITUCIONALS DE L’IESE

PAU VERRIÉ, DIRECTOR GENERAL DE L’IDEC

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA 43SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

liderar projectes des de recur-sos humans que permetin que aquesta gent s’integri dins de les companyies amb les seves característiques. No es tracta de demanar-los que ells facin tot el procés d’adaptació, sinó que l’empresa els ha de facilitar les coses.

Des del seu punt de vista, quin impacte ha tingut la Llei d’Igualtat entre Homes i Dones?Ha suposat una palanca perquè empreses que fins ara no tenien consciència en aquest aspecte la guanyin. Crec que els plans d’igualtat presos seriosament i com una oportunitat, no com una

amenaça, suposaran el fet que tinguem més probabili-tats perquè persones del sexe femení ocupin llocs de direc-ció dins de les empreses. El 50% de la població és del sexe femení i, per tant, si integrem aquestes persones, també en les posicions més directives, al final guanyarem en talent.

Quines són les mancances dels professionals catalans?El coneixement d’idiomes és un mal endèmic que encara patim tots els professionals, tot i que de mica en mica ens n’estem sortint. A nivell de recursos humans, un dels nostres prin-cipals reptes és la gestió de

managers encara estan amb la cultura antiga. És imprescindi-ble que reconeguem allò positiu que està aportant aquesta gent.

Malgrat la crisi, les empreses apostaran per la formació?Sí, no hi ha més remei. Per bé o per malament, guanyaran pes les empreses que es dediquen a serveis, i això requereix un tipus de treballador que ha d’es-tar contínuament formant-se. Si tens una plantilla formada i compromesa, al final això repercuteix en el client. Proba-blement ve una època de crisi en què hi haurà restriccions salarials, però del que estic segur és que es mantindrà el mateix nivell d’inversió en for-mació, perquè és un tema de subsistència empresarial.

En matèria de prevenció de riscos laborals, com creu que ens trobem?S’ha fet una feina molt bona, però cal donar un salt qualita-tiu. Cal passar de l’excel·lència en les activitats preventives a l’excel·lència en la gestió pre-ventiva, és a dir, integrar els processos que tenen a veure amb qualitat, medi ambient i prevenció. I això ha de trac-tar-se a nivell directiu i s’ha de visualitzar com un tema de primer nivell, que és el que és. D’aquesta manera l’aspecte qua-litatiu de la prevenció guanyarà pes i, al final, les empreses gua-nyaran cultura preventiva.

“La generació que s’està incorporant al mercat laboral té uns altres valors”

ENTREVISTA A RICARD ALFARO, PRESIDENT D’AEDIPE CATALUNYA

Ricard Alfaro ha estat nomenat recentment president. / DAVID FERNÁNDEZ

La gestió de la diversitat és un dels principals reptes que tenen els departaments de recursos humans, des del punt de vista del presi-dent d’Aedipe Catalunya, Ricard Alfaro. La integració d’immigrants dins el mercat laboral, la incorporació de la dona en càrrecs direc-tius i l’entrada d’una nova generació de treballadors amb altres valors dibuixen un panorama molt diferent al de fa uns anys.

Formació directiva

ÀGATA SERRA

Com han canviat els recursos humans en els darrers anys?Molt. És un àmbit funcional en transformació permanent. Abans els responsables de recursos humans venien a ser els advocats laboralistes de l’empresa. De mica en mica han guanyat pes en altres aspectes com ara la captació i retenció del talent, i la gestió de la diver-sitat dins de les empreses. Avui els departaments de recursos humans som un departament de gestió de valor.

Com podria afectar l’actualcrisi als departaments de recursos humans?L’època que ve és complicada i correm el risc que els departa-ment de recursos humans patei-xin una regressió. Hi ha aspectes que esdevenen claus en aquesta època, com ara la gestió de la comunicació interna, cal fer entendre a la plantilla que les coses van malament i per tant tots ens hem d’estrènyer el cin-turó.

Quins reptes ha suposat l’aco-lliment de la població immigrant?Bàsicament aprendre a gesti-onar la diversitat, un tema del qual fins fa pocs anys no es par-lava, perquè les plantilles eren molt homogènies. Quan tens empleats d’una cinquantena de nacionalitats, cal ser flexible, perquè al final la gestió del com-promís és clau. És important

la diversitat generacional. En aquests moments la generació que s’està incorporant al món laboral té uns altres valors, li costa molt vincular-se a un pro-jecte que no sigui compatible amb el seu projecte personal de vida. Les empreses han de començar a adaptar-s’hi.

Creu que els joves que s’in-corporen al món laboral estan menys preparats?No hi estic d’acord. Les perso-nes que diuen o diem això ens mirem al mirall d’ells amb la nostra experiència, i evident-ment si ets un professional que portes vint anys exercint la pro-fessió estaràs millor preparat que una persona que s’incor-pora de la universitat. Penso que els joves que s’incorporen ara ho fan amb un major nivell de coneixements que abans. Ara bé, no busquen feines per a tota la vida, que és el que buscàvem nosaltres. Els joves d’ara tenen altres valors, però els hem d’entendre, no és nega-tiu, tot el contrari. El problema d’aquesta gent és que els seus

“Si tens una plantillaformada i compromesa,al final això repercuteix en el client”

44 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008 FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

LES VACANCES SÓN UN DRET

Vacances a mig fer Cada treballador deixa sense aprofitar quatre dies de les vacances a què té dret. Quan es gaudeixen, però, gairebé ningú es recorda de la feina i no revisa els correus ni la bústia de l’empresa. Pocs són els que renunciarien a jornades de festa a canvi d’una compensació. Aquí tenim dret a 36 dies lliures al cap de l’any, entre els festius i les vacances. Els finlandesos i els veïns francesos són els que més vacances acumulen a Europa.

segons marca l’Estatut dels Treballadors, els empleats assalariats tenen dret a dos dies de vacances pagades per cada mes treballat; en total, 22 dies. De tota manera, parlar de vacances remunerades, de la mateixa forma que de pagues extraordinàries al juny i al desembre, no significa res quan el que es negocia és un salari brut anual. La suma al final de l’any és la mateixa.A tot això cal afegir uns altres 14 dies festius. Vuit corresponen al calendari estatal (Nadal, Cap d’Any, Dia de la Constitució, Immaculada, Ascensió, Dia del Treball, Tots Sants i Dotze d’Octubre), quatre més els

Els espanyols no utilitzen quatre dies de vacances dels que els corresponen

Dins les empreses, els conflictes solen aparèixer en el reparti-ment de les vacances. Totes d’un cop? Entre els directius, la ma-joria (87%) opten per dividir-les al llarg de tot l’any, mentre que una minoria (13%) triaria gaudir-les de manera seguida, segons el Baròmetre d’Opinió d’EAE-Noticias.com. Aquest fraccionament en les vacances té una lògica: tenir algun dia lliure extra pel Nadal i Setmana Santa. El 52% dels enquestats es decanta pel 50% a l’estiu i, la resta, per a aquestes dues cele-bracions. Un 39% prefereix anar-s’ho repartint durant tot l’any. I si els caps marxen de vacances, la seva absència podria per-judicar el normal desenvolupament de l’empresa. Quina seria la millor fórmula per evitar-ho? Un 78% opina que fraccionant-les en tot l’any, i un altre 17% creu que millor fer-ho tot d’un cop.

ELS DIRECTIUS LES VOLEN REPARTIDESARTUR ZANÓN

Si vostè forma part d’una gran minoria, segur que encara té dies pendents de vacances per lliurar. I el problema (o el benefici, segons com es miri) és que no les gaudirà abans que acabi l’any... i les perdrà. I això que no es poden cobrar malgrat ser un dret de tothom.Segons un estudi elaborat per Expedia.es, una agència especialitzada en viatges en línia, els espanyols no utilitzen de mitjana quatre dies dels que els corresponen. La seva vuitena Vacation Deprivation Survey indica que el 2007 la mitjana va passar de 30 a 31 dies, una xifra que duplica la dels nordamericans. No obstant això, pocs són els que opinen que l’important de veritat és treballar i que la feina és el primer. Així, un 24% arribarà al desembre amb dies pendents de lliurar. El percentatge als Països Baixos (49%) duplica el nostre.Al mateix temps, una part destacada dels treballadors (18%) renunciaria a algun dia de vacances si percebés a canvi una compensació econòmica. Aquesta opció, però, no està permesa. La Unió Europea (la mateixa institució que vol permetre una setmana laboral de 60 hores als països que en formen part) va dictaminar que aquesta possibilitat no és legal: que no és lícit per als empleats bescanviar diners per dies.Uns no gasten totes les vacances, però d’altres desitjarien tenir-ne més. Ni que fos pagant-les o que els les descomptessin del sou. Els espanyols, segons la mateixa enquesta, són els que més estarien disposats a esgarrapar algun dia: un 53% s’hi mostra favorable. Molt diferent és l’opinió dels austríacs (només un 33% hi estaria disposat) o els holandesos (un 32%), per no parlar dels alemanys (26%). Hi ha gustos per tot.Marxar de vacances implica desconnectar. No només no engegar l’ordinador. També que la ment s’ocupi d’altres afers. Apagar el mòbil de la feina, no rebre correus electrònics del treball. És costum fer-ho així, encara que un 14%

reconeix que controlen l’e-mail o la bústia del treball durant les vacances. Només ens superen els holandesos, amb un 12%. Ben diferent és la situació als Estats Units, on un de cada quatre mira els missatges i un de cada cinc admet que ha arribat a postposar o cancel·lar viatges per culpa del treball.

Les diferències entre els treballadors europeusEls empleats que millors condicions tenen, segons dades de la mateixa enquesta, són els francesos (tot i això, encara renuncien a tres dies). Els enquestats van respondre que compten amb 37 dies anuals. Creuant el Canal de la Mànega canvia molt la cosa (26 dies al Regne Unit), però més si es compara amb els Estats Units, amb 13 jornades lliurades efectivament. El país nordamericà destaca en cada estudi com el de pitjors hàbits de vacances. Amb aquesta situació, no és estrany que no arribin a oblidar-se de la feina i un terç fins i tot diu patir estrès perquè no pot deixar de pensar-hi.Legalment, a l’Estat Espanyol,

Si vostè encara no pertany a la minoria que posa per davant la feina sobre la seva vida personal i li queden dies, millor seguir aquests consells:—Marxar de vacances costa diners; reservar amb antelació ajuda a planificar millor i a contractar paquets turístics més econòmics. No està de més perdre temps navegant per Internet tot consultant agències o aerolínies. Si se’ns passa el temps, el millor és esperar a ultimíssima hora. Això implica gairebé anar a una agència de viatges amb la maleta feta per sortir ja o al dia següent. Enguany les reserves s’han fet amb 51 dies d’antelació, s’ha reduït el nombre d’estrelles dels hotels buscats (predomini de dos i tres) i els paquets normals corresponen a unes vacances de 3,5 dies per 350 euros. —Temporada baixa? És la fórmula més econòmica, sens dubte. Menys gent, més barat, més prestacions i menys calor són els avantatges. L’inconvenient és quadrar el calendari amb algú que coincideixi en dates.—I persigni’s: vols anul·lats (el 72% ha patit aquesta situació), pèr-dues d’equipatge (64% són els que ho declaren) o cancel·lacions de viatges al darrer instant (30%) són alguns dels inconvenients. De la mateixa manera que ocorre alguns dies a la feina, marxar de vacances pot convertir-se també en tota una aventura.

A ÚLTIMA HORA

decideix cada Comunitat Autònoma (a Catalunya, Onze de Setembre, Pentecosta, Divendres Sant i Dilluns de Pasqua) i dos més de locals (Mercè i Sant Joan). En conjunt, 36 dies, que són dos més que la mitjana europea, segons la Guia Mundial de Beneficis i Ocupacióelaborada per la firma Mercer Human Resource Consulting.Els països amb majors drets són Finlàndia, França i Lituània. L’estat nòrdic acumula 30 dies de vacances, els mateixos que França i vuit més que Espanya,

i 14 festius anuals, igual xifra que aquí. França té més dies de vacances (30), però menys festius: només 10 en tot l’any. Per damunt o igual que Espanya se situen Àustria (38) o Suècia (36), però també Grècia (37) o Malta (38).A l ’a l t re extrem, i amb diferències significatives, se situen estats tan diferents com el Regne Unit, Romania i els Països Baixos (tots amb 28 dies anuals), amb poques vacances per llei (20-21 dies) i pocs festius (7-8).

Un 53% dels espanyols estarien disposats a tenir més dies de vacances a canvi de menys sou. / ARXIU

Els treballadors europeus que tenen més dies de vacances són els francesos

Avda. Diagonal, 661-671 Barcelona

46 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

Els departaments d’IT de les em-preses s’enfronten a un problema creixent: el que en anglès s’ha ano-menat shadow IT. El terme fa re-ferència a una situació cada cop més freqüent a les empreses: usua-ris que creen les seves pròpies soluci-ons informàtiques sense el consenti-ment dels departaments de sistemes, bé perquè aquests no disposen de prou recursos per donar resposta a les ne-cessitats de l’usuari o perquè, sovint, estan mancats de pressupost.Si vostè instal·la aplicacions al seu ordinador corporatiu pel seu compte, manipula les que ja té instal·lades, o fins i tot compra equips i software, està totament inmers en la cultura shadow IT. Ara fa un any que ComputerWorld publicava els resultats d’una enques-ta sobre el tema realitzada per Blue Prism, un especialista en integració. El 67% dels enquestats confessava conèi-xer l’existència d’aquestes pràctiques, el 24% les negava, i el 10% ignorava si

el problema existia. En tot cas, aquest usuari proactiu posa els pèls de punta als directors de sistemes. Alguns cre-uen que aquestes pràctiques són ar-riscades (costos, riscos de seguretat, etc), però el cert és que el treball dia-ri es beneficia de la proactivitat dels qui no veuen solucionades les seves necessitats. La raó és que els depar-taments de sistemes, també segons l’enquesta, dediquen la major part del seu temps i esforços a tirar endavant els projectes estratègics de la compa-nyia (58%). D’altra banda, el 41% dels enquestats creia que les tasques dià-ries de millora eren més importants que els projectes estratègics, i només el 24% va dir que operacions, infraes-tructures i seguretat són els serveis en els quals s’haurien de concentrar. Així que són molts els departaments de sis-temes que entenen les raons d’aquesta situació i tracten de cercar solucions pragmàtiques: controls estratègics i més col·laboració entre IT i negoci.

Els usuaris autosuficients o la cultura de la ‘shadow IT’

Un de cada dos catalans adults pre-senta sobrepès o obesitat, en gran part causada pel sedentarisme. El 61% de la població declara consumir begudes alcohòliques, els hàbits d’alimentació deixen de banda la dieta mediterrània i són substituïts per altres menys sa-ludables. I què passa quan a tot això se suma una activitat laboral amb res-ponsabilitats, jornades maratonianes amb viatges i nombroses reunions? Doncs que la salut se’n ressenteix. Un estudi de fa uns anys a Bank One va demostrar que els beneficis d’una re-visió mèdica a consciència realitzada anualment no només és beneficiosa

en termes de salut, sinó que pot estal-viar diners a l’empresa. I és que a Es-tats Units, ja hi ha empreses que han retallat el nombre de dies que els seus empleats es poden prendre, per tal de reduir el cost de l’absentisme laboral, com és el cas de Merrill Lynch, que l’any passat els va reduir de quaranta a tres dies anuals. Vista la situació, la tornada de vacan-ces és un bon moment per plantejar-se fer alguns canvis en els hàbits de vida: mantenir una alimentació saludable, fer activitat física i tractar de reservar un temps pel descans són formes de fomentar la salut.

Els directius sans estalvien diners a l’empresa

CONEIXEMENTS

Què passaria si en comptes d’ha-ver de reciclar la multitud de plàs-tics que serveixen d’envoltori per a molts aliments s’evités l’ús d’aquest material en la confecció dels emba-latges? I si en dissenyar un edifici es projectés l’ús d’il·luminació i ventil-lació naturals per tal de reduir la despesa energètica? Són només dos exemples que expliquen a la per-fecció el concepte cradle to cradle(“del bressol al bressol”) proposat pel químic alemany Michael Braun-gart i per l’arquitecte nordamericà William McDonough al seu llibre Re-diseñando la forma en que hacemos las cosas.

Els autors reclamen la reconcilia-ció entre indústria i medi ambient a través d’una idea ben senzilla: la utilització de materials que puguin

reciclar-se de forma cíclica en pro-cessos biològics. I introdueixen conceptes com el d’upcycling (el re-ciclatge que es realitza de tal forma que manté o aporta valor a través del temps), i l’oposat, dowcycling (el re-ciclatge a través del qual es perd la qualitat del producte reciclat). Així, es tractaria d’imitar els proces-sos que es donen a la natura. I els autors proposen el terme d’ecoe-fectivitat per qualificar aquests pro-ductes de la indústria humana que són saludables, segurs, profitables i regeneratius. Per això han creat la certificació cradle to cradle, que me-surant els criteris d’ecointel·ligència proposats pels autors, qualifica les empreses que el segueixen i facilita que els consumidors puguin adqui-rir si així ho desitgen aquests pro-ductes.Aquesta proposta, que alguns han qualificat de propera revolució in-dustrial, canvia així l’enfocament tradicional proposat de les tres R de l’ecologisme (reduir, reutilitzar, reciclar). Un exemple de producte reconegut amb la certificació cradle to cradle és la cadira Think, d’Steel-case, ela-borada en un 41% amb materials reciclables, i dissenyada per fabri-car-se amb els mínims residus, con-sum d’energia i impacte ambiental. A més, per reduir els transports, la cadira es fabrica a prop dels clients.

Entre els clients de l’empresa que els autors van crear (McDonough Braungart Design Chemistry) pel desenvolupament de productes i sis-temes cradle to cradle hi ha firmes com Ford, Basf, Volvo i Nike.

El ‘cradle to cradle’, una crida a la transformació de la indústria

ACTITUDS

La cadira Think d’Steelcase va rebre la certificació cradle to cradle. / CEDIDA

Tenim tota la motivació, productivitat i energia que volsper als teus empleats. Truca’ns i veuràs que, com més enforma estiguin ells, més en forma estarà la teva empresa.

NOU PROGRAMACORPORATE DiR

DiR Empreses93 450 48 18 (ext. 293) · mkextern@dir.cat · www.dir.cat

Gemma MengualMedallista olímpica Pequín 08

HABILITATS DIRECTIVES

Es reclama la reconciliació entre indústria i medi ambient

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA 47SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ANNA QUERALT, DIRECTORA DE RRHH DE BLACK & DECKER

Què t’agrada més dels RRHH?El fet de prestar un autèntic recolza-ment al negoci i a la vocació de servei al client intern. Contribuir als resultats de la companyia mitjançant el desenvo-lupament de les persones vinculant les seves necessitats amb les del negoci per a funcionar tots de forma alineada cap el creixement i l’èxit.

Com veus els joves que entren en el món laboral? Hi ha de tot. Gent que arriba amb moltes ganes i energia per a treballar i tenen una bona base formativa. Potser trobo a faltar una mica de respecte, sembla que estigui de moda presumir de superficia-litat i sovint de ‘passotisme’. Cal saber que les coses ben fetes requereixen temps i esforç.

Quin valor li dones a la formació?És fonamental, però no és la vareta màgica que tot ho soluciona. És una inversió que s’ha gestionar adequada-ment: a qui formar, en què, com i quan.

Ets sents orgullosa d’algun assoliment?D’haver aconseguit reorientar la meva carrera cap els RRHH (en un inici era el meu plan B, l’A era la investigació). Haver estat capç d’integrar-me en cada companyia per a la que treballo i que encara tinguin un bon record de mi. M’agradaria pensar que he pogut aporta alguna petita cosa en cada lloc. Jo m’he emportat molt de cada empresa.

El repte més gran amb el qual t’has enfrontat?Professionalment, destacaria dos: una fusió d’empreses en la meva anterior companyia i una reestructuració de plantilla.

Feu alguna cosa per retenir i fidelitzar el talent?Tenim identificades les persones amb potencial i les desenvolupem sense prometre el que després no podem

“És clau encaixar en la funció que fas, amb els companys i l’empresa”

complir. Prediquem amb l’exemple, ja que molts llocs directius de la companyia, tant a Espanya com a Portugal i al resta de la firma, estan ocupats per persones que han estat promocionades internament. Un exemple proper és el nou director general d’Espanya i Portugal, que va començar fa 10 anys com a venedor.

Està de moda el lideratge femení o és que sou millors?No som millors ni pitjors, tenim una escala de valors diferents. Nosaltres valorem més els detalls, la comunica-ció i el color del cristall amb el qual mirem a l’exterior no és el mateix. A vegades no interpretem les coses de la mateixa manera perquè les obser-vem subjectivament. La clau per a ser millor no és ser home o dona, sinó encaixar en la funció que estàs fent, amb els companys i amb l’empresa.

És millor l’autogestió o la jerarquia?Més que en l’autogestió, crec en l’automotivació o en unes bones direc-

tius per part del cap. Totes dues coses són necessàries en la seva justa dosi. La clau està en la relació humana.

Què feu per gestionar la diversitat?Les oportunitats són exactament les mateixes per a tothom sense distinció. Som una companyia molt multinacional en el sentit que movem molt als nostres col·laboradors entre països, per la qual cosa tenim a totes les oficines una bona barreja de cultures. A més, en el Comitè de Direcció aquest any hem augmentat el nombre de dones amb una més.

Per què agrada tan poc formar-se?No comparteixo aquesta afirmació. Si la formació s’imparteix adequadament i és apropiada, es valora moltíssim.

T’espanta la innovació?Al contrari, m’encanta. Als RRHH s’ha d’innovar mitjançant l’evolució, les revo-lucions són massa dràstiques.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

L’Anna Queralt surt periòdicament amb els venedors per conèixer bé el negoci. / DAVID FERNÁNDEZ

Nascuda a Tarragona però criada a Huesca, és mare d’una nena de tres anys i ha estudiat Psicologia. A més, té un Doctorat en Compor-tament Animal i un postgrau en Gestió de RHH i Relacions Labo-rals.

Com ha estat la teva carrera pro-fessional?Vaig començar a la Universitat investigant i donant classes, des-prés vaig reorientar la meva carre-ra cap els RRHH, començant per Reorientació Laboral treballant per a la Generalitat. Després vaig passar-me a Consultoria per a posteriorment incorporar-me en el departament de RRHH d’una empresa i finalment com a direc-tora de RRHH.

Què opines del moment històric que estem vivint?Tot és cíclic i ara estem en les ‘ho-res baixes’. El que s’ha de fer és no deixar que la corba baixi molt i intentar remuntar el més aviat possible.

Expressa’m un desig pel moment en el que vivim?Viure cada dia més intensament i valorar el que tenim, que la vida és un gran regal. Tampoc s’ha d’oblidar que l’avarícia trenca el sac.

Quina música t’agrada?Clàssica (ballet i òpera), house, rock. M’encanta en Joaquín Sa-bina, el Robbie Williams, Super-tramp, música dels 80 i 90. En general quasi tot.

Què fas un cap de setmana?Gaudir de la meva filla. A l’hivern ens agrada a tots esquiar i a l’estiu la muntanya. Intento buscar una mica de temps per a les meves aficions, tot i que és difícil.

T’agraden els contes?Sí, especialment els orientals, són molt instructius.

48 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

EL DICCIONARI

PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ

D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA

INNOVA UPC

En el diccionari d’economia i gestió de l’Enciclopèdia Catalana en la lletra W, de fet, només hi ha recollits 4 ítems: Walras, Wicksell, Wiesser i World wide web. És a dir, tres grans economistes i una paraula que entra en el diccionari per la porta del darrera. És gairebé el mateix que ens passarà quan haguem de comentar les lletres X i Z. És com si els diccionaris, amb la complicitat de l’alfabet, un cop dedicat un gran esforç a les 22 primeres lletres, ja cansats, haguessin decidit deixar-ho córrer. D’altra banda, aquestes tres lletres, la W, la X i la Z, presents en l’alfabet català, sembla com si estiguessin situades en la frontera de la parla. Aquest fenomen no és exclusiu de la nostra llengua. En el MIT Dictionary of Modern Economics, la lletra W incorpora poques paraules encara que algunes tant importants com “wage” (salaris), “wealth” (riquesa), welfare (benestar) i work (treball). El mateix succeix en els diccionaris francesos. Per exemple, en el diccionari Lexique d’Économie de la coneguda editorial Dalloz especialitzada en manuals de ciències socials, es ventila les tres lletres amb dues planes. Recull “warrant”, “welfare estate”, “zaibatzu” i “zollverein” que són paraules anglosaxones, japoneses i alemanyes, respectivament i només “zone franche” i “zone de libre-échanges” són dues paraules a considerar com a pròpies. En aquestes circumstàncies, només ens queden dues opcions: emmanllevar paraules d’altres llengües o bé comentar la vida i miracles dels esmentats tres insignes economistes i parlar de la importància de la web. Som-hi. En Walras va posar els fonaments de la microeconomia moderna, va desenvolupar la utilitat marginal i la teoria de l’equilibri general. Ho va fer paral·lelament a en Jevons però sense conèixer-se. Segons en Schumpeter en

Walras ha estat el més gran de tots els economistes i certament sense les seves contribucions la Microeconomia encara potser estaríem discutint confusament sobre el valor de les coses. En Wicksell i en Wiesser varen també afegir el seu granet de sorra a l’edifici. El primer refà el model neoclàssic utilitzant les noves eines, en aquell moment, de la marginalitat, i també va fer aportacions a la teoria monetària que no estaria malament rellegir en temps de crisi, especialment la tendència al creixement dels tipus d’interès en temps d’inflació. El segon, en Wiesser, és un representant de l’escola austríaca que, al millorar la teoria de la utilitat marginal, va facilitar la introducció del concepte de “cost oportunitat”. El cost oportunitat és el cost de

l’oportunitat rebutjada. Se suposa que jo trio una cosa no perquè les altres no m’agradin sinó perquè triar les altres representa per a mi un cost superior. El concepte és probablement un dels més importants de la ciència econòmica ja que explica molt sovint comportaments que no són obvis en una primera aproximació. Per exemple, els restaurants ofereixen opcions molt diverses

i pensades per agradar. Sembla que hauríem de tenir tendència en anar provant tota l’oferta de la carta. Però jo, per exemple, normalment trio els calamars a la romana. Per què? No perquè no m’agradin les altres opcions sinó perquè jo no puc menjar dos coses alhora i posats a menjar-ne només una, el que més m’agrada són els calamars a la romana. No està malament, oi? Finalment ens queda explicar la paraula World wide web. Doncs bé, per comentar la seva importància repetiria la coneguda frase: “Va fer més per l’astronomia el descobridor del telescopi que molts dels astrònoms”.

W

FORMACIÓ

ELS PARES CATALANS, ELS QUE MÉS COMPARTEIXEN LA BAIXA PER MATERNITAT

Catalunya és la comunitat amb més baixa per maternitat compartida. Aquesta dada, de l’1,6%, encara que ajustada, contrasta amb la corresponent a la resta del país. I és que, durant els tres primers mesos d’aquest any, es van produir 87.677 baixes per maternitat, però només van ser compartides entre mare i pare 1.280, és a dir, l’1,46%. Són dades de l’estadística de prestacions per maternitat de la Seguretat Social, que també mostra com més de la meitat de les dones creu que tenir un fill pot ser un impediment per desenvolupar la seva carrera professional. Prova d’això és que entre homes i dones, són majoritàriament elles, un 95%, les que opten per aparcar el seu lloc de feina o demanar una excedència per dedicar-se a la criança dels fills.

EL 27% DELS ESPANYOLS NO ÉS SINCER EN ELSEU CURRÍCULUM

Tergiversar algunes dades, exagerar d’altres i ometre detalls negatius d’experiències laborals anteriors, són algunes de les tècniques que utilitzen un de cada quatre espanyols a l’hora d’elaborar el seu currículum. El mateix succeeix en les entrevistes personals, on en ocasions, per intentar aconseguir la feina desitjada, s’engruixa el nivell de responsabilitat del lloc de feina anterior. Això és el que assegura l’empresa de recursos humans i treball temporal Kelly Services després de fer una enquesta a 115.000 treballadors de 33 països diferents. Una altra conclusió important és que una de les vies més usades per accedir a un lloc de feina és la Xarxa, ja que gairebé un 80% dels enquestats confirma que en alguna ocasió ha introduït les seves dades en una bases dades d’Internet.

LES EMPRESES QUE CONCILIÏN HORARIS TINDRAN PREMI

El premi, que començarà a atorgar-se aquest mes de setembre, reconeixerà a aquelles empreses que posin mitjans per conciliar la vida professional i personal dels seus treballadors, sense renunciar a la productivitat i/o el rendiment. La consultora Concilia Vida Familiar y Laboral ha creat aquesta original distinció amb el propòsit de servir com a reclam de talents, i tanmateix per retenir-los. Amb aquest guardó el que s’intenta és promoure com un actiu de l’empresa el seu compromís per aportar més qualitat de vida a aquelles persones que l’integren. Maria Teresa D. Lorenzo, directora de Canal Concilia, ha afirmat que en temps de recessió econòmica és “encara més necessari aportar un valor afegit a les empreses a través d’elements diferenciadors”.

RECURSOS HUMANS

L’ABANDONAMENT ESCOLAR A ESPANYA SEGUEIX AUGMENTANT

Els estudiants espanyols que abandonen les aules, amb edats compreses entre els 18 i 24 anys, es situen per sobre de la mitjana comunitària. Així es recull en el informe que elabora anualment la Comissió Europea sobre l’educació en els països que conformen la UE. D’aquesta manera, els percentatge d’espanyols del nostre país que deixen d’estudiar amb precocitat és del 31%, enfront del 14,8% de la mitjana europea. Una altra dada que es desprèn de l’estudi és l’increment de graduats en Matemàtiques, Ciències i Tecnologia. I és que, malgrat que Espanya és un dels països on hi ha un alt grau d’abandonament escolar, no és així en el nombre de joves que decideix fer una carrera, un 27%, proporció superior que el de la resta de països d’Europa.Només 1.280 de 87.677 baixes per maternitat han estat compartides. /ARXIU

LA MAJORIA DE DOCTORS ESPANYOLS TREBALLA

L’enquesta publicada per l’INE demostra que el 96,4% dels doctors del nostre país treballa, és a dir, el sector gairebé frega la plena ocupació. D’aquest conjunt, un 70% es dedica a la recerca i desenvolupament, però la dada més rellevant és que el 44% del total de la despesa a Espanya en R+D+I correspon al sector privat, quan només hi treballa el 15,7% dels doctors. També és significativa la durada de temps que triguen els doctors en trobar feina. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, existeixen diferències entre ambdós sexes, i mentre que per les dones el període aproximat és de sis mesos, pels homes és de quatre. Entre els doctors majors de 35 anys que van aconseguir el títol acadèmic hi ha més homes que dones (un 54,2%, enfront un 45,8%), però en canvi, la tendència canvia en els més joves i les afavoreix lleugerament a elles.

OCUPACIÓ LABORAL

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA 49SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Espanya té la sort de poder gau-dir de cultures diferents dins el seu territori; i si és veritat que les persones podem tenir valors i ambicions distintes en funció del nostre origen, les empreses també.

A l’hora de negociar fora, té consciència l’empresari espanyol que ha d’adaptar-se a la cultura estrangera? Potser la nostra presència a l’exterior és recent, però la majoria de companyies es-panyoles amb operacions ex-traordinàries a l’estranger són conscients que l’èxit depèn de la capacitat per emmotllar-se i comprendre la cultura dels altres. No ho hem d’estar fent malament quan hi ha empre-ses espanyoles en els cinc con-tinents.

Cita constantment els autors clàssics. Aquestes referències són un bon manual per desenvolupar les nostres relacions dia a dia? Mirar amb atenció les ments brillants que durant més de vint segles s’han preocupat per descobrir com és l’ésser humà sembla quelcom bàsic. La filo-sofia és la millor guia per viure.

Com va sorgir la idea d’escriure un llibre amb aquesta temàtica? Jo sempre m’he dedicat a la ges-tió de relacions, i a fer que les coses passin en diferents àmbits de la vida professional.

“El que més fem a

la vida és relacionar-nos”

ENTREVISTA A FÉLIX LOSADA, AUTOR DEL LLIBRE PROTOCOLO INTELIGENTEEstils de Vida

Félix Losada durant un moment de l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

L’últim llibre de Félix Lo-sada, Protocolo Inteli-gente, gira entorn de les relacions humanes amb els altres, dins i fora de les empreses, i en la vida quotidiana. Avalua la im-portància de les bones maneres i manifesta les utilitats sempre positives de mantenir una bona educació en la societat d’avui dia. Relacionar-nos amb la gent de l’en-torn de forma adequada i intel·ligent ens assegura una existència més ple-na i feliç.

REDACCIÓ

En el seu llibre reflexiona so-bre la relació propera entre dues persones, però el terme protocol no es relaciona amb marcar dis-tàncies? El protocol defineix maneres de fer. Perquè el que més fem a la vida és relacionar-nos, i com gairebé tot, hi ha formes de fer-les més o menys positi-ves, segons el que vulguem aconseguir. Afegir intel·ligent al substantiu protocol és el que ens permet introduir un procés intel·ligent en la nostra forma de relacionar-nos amb els altres.

Fins quin punt les bones mane-res poden considerar-se un actiu per l’empresa? Vivim en una economia de ser-veis, basada en aconseguir que els nostres clients vulguin ser els nostres clients, i que els nostres proveïdors vulguin ser els nos-tres proveïdors. Tot això implica

relacions entre una multitud d’actors. La bona educació el que fa és manejar aquestes relacions per aconseguir que els altres i un mateix tinguem satisfacció. Per aquest motiu, és fonamental que una empresa, en una economia de serveis, gestioni les relacions amb tots els stakeholders, i això ho fem, no amb una màquina o utilit-zant programes informàtics, si-nó persones relacionant-se amb altres persones.

Les noves tecnologies són una oportunitat per millorar les nos-tres relacions, però també poden espatllar-les. Com trobar la justa mesura? Les noves tecnologies no són per

se ni bones ni dolentes, és el que fem amb elles. Si una persona és educada i utilitza un mòbil, Internet o entra en un xat, farà un ús adequat. El problema és l’efecte multiplicador, que tenen les tecnologies, de conductes que no són el millor exemple per les relacions que els interessaria crear a un professional o a una empresa.

En el cas concret d’ Espanya, vostè comenta que la pèrdua de

maneres té lloc amb la Transició? Com pot corregir-se aquesta si-tuació? Les bones maneres ho són perquè són bones per relacio-nar-nos amb la resta. En la nostra economia i empresa necessitem comunicar-nos adequadament perquè els al-tres vulguin seguir treballant amb nosaltres. En l’entorn competitiu de l’economia global és fonamental tenir aquestes bones relacions i conèixer les normes de comportament. Amb la Transició coincideix un canvi de paradigma, i en el món actual de la xarxa hem de saber relacionar-nos amb la gent del nostre voltant i amb la que està a l’altre racó del món.

Com es percep, en altres paï-sos del món que poden ser mer-cats potencials, la nostra manera de ser?En aquest món global hem de comprendre les altres cultures i fer comprendre la nostra per assolir espais d’enteniment. Al final, després de totes les negociacions realitzades, els tractes i acords els desenvolupen les persones. Nosaltres formem part d’una cultura d’hereus, no d’emprenedors. També tenim característiques singulars que ens diferencien de la resta del món. Hem de ser nordameri-cans amb els nordamericans, indis amb els indis, i japonesos amb els japonesos.

Però quan es busca el tracte proper, no existeix risc de caure en la vulgaritat? En totes les professions el que diferencia l’artesà és la manera en la que desenvolupa el seu art. En el camp de les relacions passa el mateix, depèn d’un mateix preparar-se adequadament per portar-nos bé amb els altres, sense excessos ni defectes.

Fins quin punt és bo deixar-se portar per la primera impressió? L’important és no deixar-se portar. L’important és infor-mació, dades, regles per poder aplicar; i uns processos clars que ens condueixin al que busquem. Deixar-se portar és espontaneïtat, que no és sinò-nim de naturalitat; i les re-lacions personals en el món de l’empresa no poden regir-se per l’espontaneïtat.

Moltes vegades, l’èxit empre-sarial pot veure’s en perill per una relació portada de manera inade-quada?Ens oblidem que els que ens relacionem som persones, no processos; no es relaciona un banc amb un client; es relaciona un professional del banc amb un client, i depèn de com es con-dueixi aquella relació s’establirà algun llaç empresarial.

A Espanya hi ha maneres dife-rents de fer negoci segons les zones?

“Les bones maneres ho són perquè són bones per relacionar-nos amb la resta”

“Nosaltres formem part d’una cultura d’hereus, no d’emprenedors”

50 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

NÚRIA H.

Obsessió, angoixa, mort i desespe-ració. JG Ballard revela una visió de futur sense possibilitats i mostra un desengany permanent que no deixa indiferent. “Crec en la inexistència del passat, en la mort del futur i en les infinites possibilitats del present”. L’escriptor de contes i novel·les de ficció, considerat un autor contem-porani de culte, mostra un interès recurrent en la futilesa del passat, però també en la del futur. L’exposició que presenta el CCCB està fragmentada en les diferents etapes artístiques i vitals de l’escrip-tor. El públic s’hi troba amb dife-rents escenaris que compten amb eines audiovisuals, escenogràfiques i bibliogràfiques, que apropen i ajuden a comprendre els referents artístics i literaris de l’autor. Tanmateix, la Festa Internacional Kosmopolis’08, que tindrà lloc del 22 al 26 d’octubre, li dedicarà un espai on es mostrarà la seva influència en el món literari hispà i en l’anglosaxó, així com en les noves generacions d’escriptors.

Una visió particularLa seva infància, viscuda en una comunitat britànica de Xangai, a l’època de l’esclat de la segona guer-ra mundial, va marcar la seva parti-cular visió de la vida. El trasbals que suposa patir els estralls d’un con-flicte bèl·lic, inclús la seva família va ser reclosa en un camp de concen-tració, el va commocionar. Prova d’això són les obres semi autobio-gràfiques La bondat de les dones

i L’imperi del sol. Aquesta última, amb un gran ressò a nivell mundial, va ser adaptada al cinema de la mà d’Steven Spielberg. Una influència també molt impor-tant de la seva vida personal és el contacte directe amb el psicoanàlisi i la pintura surrealista. Ambdós con-ceptes van ajudar-lo a construir pai-satges onírics i visuals devastadors, però alhora encisadors pel lector.

Ballard profunditza en el seu món interior, i explora els seus pensa-ments íntims, obsessions i creences. La catàstrofe i la destrucció es reite-ren en els escenaris que conformen la seva obra, i arriben al seu punt àlgid en El món submergit o La

sequera. Els personatges de Ballard, en comptes d’intentar restablir l’or-dre inicial, acaben emmotllant-se a la nova situació. L’aflicció per la mort prematura de la seva esposa, Mary Ballard, provoca un canvi en l’escriptura de l’autor. Els tecnicismes i els elements abs-tractes penetren en la seva litera-tura. Llibres com La platja terminal

o Crash, aquesta última també adap-

tada amb èxit al cinema, mostren el canvi radical i la tendència a la frag-mentació dels relats.

L’univers ballardiàL’exposició del CCCB és una opor-tunitat per conèixer la rica i extensa obra de Ballard, des dels inicis fins l’última etapa de l’escriptor. Aquesta darrera, amb obres com Running

wild o Kingdom come, escodrinya les comunitats tancades en si ma-teixes, alienes al món exterior. “Crec en la mort de les emocions i en el triomf de la imaginació”. L’obra de Ballard marca un abans i un des-prés en la literatura contemporània.

CULTURACITA CRÍTICA: “La malaltia de l’ignorant és ignorar la seva ignorància” Amos Bronson Alcott, filòsof i professor nord-americà.

Autòpsia del nou mil·lenni,una dissecció de BallardEl Centre de Cultura Contemporània (CCCB) ofereix, des del 22 de juliol fins el 2 de novembre, una mostra de l’obra d’un dels escriptors anglesos més enigmàtics, James Graham Ballard. L’exposició coincidirà amb la Festa Internacional de la Literatura Kosmopolis’08, que li dedicarà també un monogràfic.

Mahmud Darwish (1941-2008), el poeta de la resistència palestinaMahmud Darwish, nascut a Galilea, se’l recordarà com un dels grans poetes àrabs de la Història i també com un símbol i referent intel·lectual pel món musulmà. Da-rwish ens va deixar a l’edat de 67 anys després d’unes complicacions sorgides en una intervenció quirúrgica al cor. Va haver de viure a l’exili després de la invasió del Líban per part d’Israel. La seva obra va ser una lluita constant entre la realitat i els seus desitjos, motiu pel qual se l’ha inclòs sempre dins la categoria del realis-me metafísic. Els seus poemes, que parlaven de sang, de la pàtria i la terra ocupada, reflectien les esperances frustrades del poble palestí. La seva afiliació al Partit Comunista i la temàtica de la seva producció literària el van dur a passar llargues temporades a la presó i també sota arrest domiciliari. El sobrenom de “poeta de la resistència” se’l va guanyar després de ser l’autor de la Declaració de la Independència Palestina. La se-va figura va ser distingida amb la medalla del Cavaller de les Arts i les Lletres de França el 1997, el premi Lo-tus el 1969 o el premi de la fundació Lannan a la lli-bertat cultural el 2001, entre d’altres.

GEN

ERFE

BR

ERM

AR

ÇA

BR

ILM

AIG

JULI

OL

AG

OST

SET

EMB

RE

OC

TUB

RE

NO

VEM

BR

ED

ESEM

BR

E

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

AGENDA CULTURAL

> Concert de ColdplayPresenten el seu últim disc, Viva la vida or death and all his friends, el quart de la seva carrera dis-cogràfica. Entrades esgotades. El 6 de setembre al Palau Sant Jordi.

> Exposició 35 PicassosMostra de 35 obres de Picasso representatives de la seva obra. Maya Picasso, filla del pintor ha par-ticipat en l’elaboració del catàleg de l’exposició.Galeria d’Art Manel Mayoral, del 16/09 al 20/12.

> Exposició MaternitatsImatges de la maternitat a diferents llocs del món i en circumstàncies molt diferents, fetes pel fotògraf Bru Rovira. Al Museu Picasso, fins el 12 d’octubre.

> SombrerosEspectacle de dansa contemporània dirigit per Phi-lippe Decouflé, un dels grans renovadors d’aquest gènere. A la Sala Gran del TNC, del 25 al 28 de setembre.

> Ballet de Sao PauloArriba a Barcelona l’espectacle d’aquest ballet brasiler, fundat el 1968, el qual compta amb un gran prestigi a nivell internacional. Al Gran Teatre del Liceu, del 3 al 6 de setembre.

> La tortuga de DarwinProducció teatral que obre la temporada del Romea. L’actriu Carmen Machi com a protagonista representarà una tortuga bicentenària. Al Teatre Romea a partir del 3 de setembre.

JUN

Y

James Graham Ballard. /CEDIDA

Fujio Akatsuka (1935-2008), un mestre del manga d’humor Fujio Akatsuka va ser un dels pioners del manga còmic japonès, fet que el va convertir en tota una llegenda ja en vida. Akatsuka va morir després d’una llarga malaltia que es va afegir a d’altres complicacions greus de salut.El mestre manga va crear un estil nou que consitia en la creació de tires còmiques breus amb missatges que contenien molta crítica social i també uns tocs de surrea-lisme. El fet de ser el creador d’aquest estil va fer que se’l considerés com el “gran pare del manga de l’humor absurd”. Aquest gènere va reportar grans benenficis econòmics fins a convertir-se en una indústria de guanys multimilionaris. La seva carrera artística no va començar, però, fins que no es va traslladar a viure a Tokiwa-so, uns apartaments on van formar-se durant 30 anys grans artistes del món del còmic. El primer èxit d’Akatsuka va ser l’any 1962 amb la publicació de Osomatsukun (Cosas de locos). Ja en la seva maduresa com a artista va arribar Bakabon (Bakabon el geni). Algunes de les seves obres es van convertir en sèries de televisió i, al 2000, Akatsuka va publicar una his-torieta escrita i dibuixada en el sistema Braille. En honor a la seva trajectòria i a la seva figura, l’Associació Japonesa de Dibuixants de Còmics va fer-li entrega el 1997 del Gegant Premi Literari. A més a més, l’editorial Shueisha otorga cada dos anys un premi amb el seu nom a aquells joves artistes del còmic manga.

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 51SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECACITA CÈLEBRE: “L’esperança és el somni de l’home despert.” Aristòtil, filòsof grec.

COMPTABILITAT I DIRECCIÓ. RESPON-SABILITAT SOCIAL CORPORATIVA.Autor: Varis autors (ACCID)Editorial: ACCIDPàgines: 233El monogràfic analitza la impor-tància que ha adquirit la Res-ponsabilitat Social Corporativa per a les empreses espanyoles en els darrers anys i el paper que tindrá en el futur. El llibre s’estructura en 3 grans parts, que són: Comptabilitat i Direc-ció; Articles Doctrinals; i Casos Pràctics. L’objectiu d’aquest monogràfic, que ha estat elaborat amb la participació d’alguns dels millors experts i professionals en aquesta temàtica, és oferir una visió amplia de la RSC, tant des del punt de vista pràctic com teòric. S’hi tracten qüestions des-tacables com la rendibilitat de la RSC, la manera com implemen-tar-la a l’empresa o el nivell òptim de transparència empresarial.

A VIVIR DEL CUENTO. DESCUBRETUS COMPETENCIAS Y PODRÁSVIVIR DE ELLASAutor: Miquel Bonet i AnglarillEditorial: Ed. Univ. Ramón ArecesPàgines: 136Miquel Bonet presenta en aquest llibre 4 històries al voltant de la confiança en un mateix, els valors, el fracàs i l’esperança, els quals són els 4 punts cardinals que al món professional es converteixen en talent, talant, actitud i aptitud, que en definitiva conformen les compe-tències generals per viure i treballar en plenitud. Els contes porten per títol Lo más grande es ser pequeño; Quid pro quo; La decisión de Gise-lle; i La lágrima. Les quatre històries representen situacions humanes tan reals que semblen verídiques, d’acord amb els temps actuals. L’anterior llibre publicat per Bonet ¡Búscate la vida! ha tingut molt èxit i recentment acaba de sortir al mercat la seva tercera edició.

BUSCARAutor: John BattelleEditorial: Tendencias – Ed. UranoPàgines: 413Aquest llibre ens respon totes les preguntes que la societat s’ha plantejat fins ara al voltant del fenomen Google. John Bat-telle ens explica el perquè de l’èxit d’aquest buscador i les conseqüències que comporta la creació d’un món on cada click es pot conservar per sempre. Google ha permès l’accés al coneixement de moltes perso-nes i també al progrés cultural i informatiu de molts pobles. Per aquest i d’altres motius, Google ha rebut recentment el Premi Príncep d’Asturies en la catego-ria de Comunicació i Humanitats. Els buscadors d’internet s’han convertit, sens dubte, en l’aparell cultural més important de la his-tòria ja que permet organitzar la informació mundial.

Sala 33, a les 22.40h, al 33Produccions audiovi-suals guardonades de temàtica variada.

Catalunya ves-pre, a les 19h, a Cata-lunya InformacióRepàs de l’actualitat del dia.

No ens podem perdre...

DILLUNS

60 minuts, a les 22.10h, al 33Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

Converses, a les 15h, a Catalunya RàdioConverses amb perso-nalitats destacatdes.

DIMARTS

Quèquicom, a les 22h, al 33Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absolu-ta, a les 12h a RAC 1Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIMECRES

Capital, a les 6h a Radio IntereconomíaInformació econòmi-ca amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15h, a Onda RamblaAnàlisi financera i ter-túlia econòmica, amb Juan García.

DIJOUS

Economía a fondo, a les 20.30h a CNN+Mónica Sanz analitza l’actualitat econòmica.

Hora 25, de 20h a 24h a la SERRepas dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

DIVENDRES

El Debate de CNN+, a les 23.30hDebat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SERActualitat amb Mont-serrat Domínguez.

DISSABTE

30 minuts, a les 21.35h a TV3Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Notícies al 3/24Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

DIUMENGE

TELEVISIÓ

TEXT: C. SAN JOSÉ

Afrontem un nou inici de temporada a les graelles televi-sives pendents de les novetats (esperem que alguna sigui de qualitat) i que ompliran la “caixa tonta” la propera tar-dor. El panorama, per ara no sembla massa engrescador ja que, per exemple, comença a treure el cap l’obsolet i enganyós reality Gran Hermano. No perdem l’esperança encara. Tot pot canviar.Fem però una mirada enrere i fem balanç de l’agost, te-levisivament parlant. Si fem memòria, se’ns han omplert les pantalles permanentment de la crisi econòmica, tam-bé de l’apoteosi dels Jocs Olímpics de Pequín i finalment del tràgic accident aèri de Barajas. Sobre el primer tema, aquí no hi aprofundirem ja que aquesta no és una colum-na d’economia sinó de televisió. Sí que cal destacar però el clima de tensió i psicosi que es transmet cada mes més per les constants informacions del declivi del siste-ma econòmic mundial.D’altra banda, si parlem dels Jocs Olímpics de Pequín, hem pogut veure unes cerimònies i preparatius que volien deixar el món bocabadat. I així ho va aconseguir la Xina, sobretot després de saber-se que les imatges que vèiem per la televisió estaven retocades digitalment per fer-ho tot més impressionant. Tampoc se’ns podia escapar el retard amb què rebiem les imatges, així com tampoc la trampa com la de la nena que va cantar en la cerimònia inaugural. La veu no petanyia a la nena que enfocaven sinó a una que era més grassoneta i que, segons sem-bla, no era la imatge que volien donar. En conclusió, van ser uns Jocs que van impresionar però que van defraudar pels enganys d’un país amb poca llibertat i transparència. L’espectacularitat de les cerimònies inaugurals i de clau-sura que vàrem veure i el grapat de medalles que va ob-tenir la Xina són una mostra de perquè estem davant de la gran potència mundial dels propers anys.No podem passar per alt la tragèdia de l’aeroport de Ba-rajas i el tractament que n’han fet les diverses televisions. Caldria més sentit de la responsabilitat i critèri periodístic a l’hora de tractar temes amb imatges. No són periodis-me aquelles imatges que no aporten res. No era necessa-ri donar a totes hores i a totes les televisions les imatges posteriors a l’accident ni tampoc mostrar i preguntar als familiars de les víctimes molestant-los en moments tant dolorosos. Ja sabiem que havien perdut familiars propers, per tant, l’assetjament era gratuït. Aquest tipus d’imatges fereixen la sensibilitat de molts telespectadors i no infor-men de res. Sembla però que el sensacionalisme preval per damunt l’ètica periodística. No hi estem d’acord.

Crisi, medalles i horror

52 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008ESTILS DE VIDA / El gourmet

BEGONYA MERINO

Fanny Fiolleau i Rémy Lefebvre són els artífexs d’aquesta proposta que vol anar més enllà de la gas-tronomia. Artkuisine és una aposta personal que va néixer ara fa un any, segons expliquen, del plaer de rebre els amics i de compartir-ne taula. Al capdavant de la cuina hi ha Rémy Lefebvre, un xef que no s’ha format a escoles, sinó a cuines impor-tants, com la de Reno. I al costat dels propietaris, Gerard Vives, el mag del pebre, un home que viatja per tot el món a la recerca de les millors espècies. Un cop seleccionades, les lla-vors en forma de boletes es preserven en tubs d’assaig. La complicitat amb Vives explica la presència a la carta del ras el hanout,la clàssica barreja àrab d’espècies i herbes que pot incorporar fins a 30 varie-tats diferents.

El localArtkuisine està davant del mercat Galvany, a una zona a mig camí entre el barri i l’àrea de negocis. El visitant és rebut per una entrada dissenyada com un bar de champagne a on picar ostres i foie gras. A l’interior, el cor del restaurant queda repar-tit entre la cuina i un discret menjador amb capacitat per a no més de 40 comensals. I en aquest espai carismà-tic resta gran part del seu encant. El menjador és també un espai idoni per les reunions matinals d’empresa que els propietaris van començar a oferir la primavera passada:

coffee breaks amb cafès, aigües minerals i pans rústics.

Cura i dedicacióEl local és el que els crítics han anomenat neobistrot.La seva principal ambi-ció és la cerca del sabor i la personalitat. I aquestes qualitats les persegueix no només en la seva carta, sinó en la rebuda als seus clients-amics, en la creació del seu ambient elegant i distès i en els detalls que l’acompanyen. Per tant, no sorprèn que l’esperit de la seva cuina descansi en la cura i la dedicació. Si haguessin de definir la seva proposta, els propietaris trien la denomi-nació de cuina mediterrània d’autor. Darrere la porta de la cuina Marco Agagliate i el xef Rémy Lefebvre lliu-ren la seva personal cerca del sabor, volen emocionar, i per això la vitalitat inunda la cuina i envaeix la carta, que traspua passió i desig de sorprendre. I tot això, a un preu raonable.La carta és breu i suggerent. Els primers plats s’agrupen sota el títol “despertar els sentits”. Costarà decidir-se

entre les sardines al espeto,el tàrtar d’anguila o el riso-tto de gambetes i gallina. Els segons plats es reparteixen entre dos tipus de propos-tes: carn i peix es conver-teixen en “Mar modest” i “Terra salvatge”. Dins del primer apartat, Artkuisine ens ofereix un bacallà fresc a la planxa amb crumblede taronja, sofregit i suc d’escalivada a la llimona, o un rap, també a la planxa, amb bacon a l pebre , fonoll i albercoc. Entre les carns destaquen el garrí

de Segòvia, rostit i deso-ssat, barbetes setinades i pinya al carbó, o el be rostit a la seva pell, amb couscous de verdures i espècies de la Mediterrània. I per acabar, la carta de vins, amb una oferta ben comentada que oscil·la entre els 19 i els 75 euros. Una proposta amb personalitat, en un entorn elegant i distès i a bon preu.

Madrazo, 137, Barcelona

Tel: 932 023 146

artkuisine@hotmail.com

DROLMAUn dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.Passeig de Gràcia, 68 - BarcelonaTel. 93 496 77 10

EL BULLIFamós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -GironaTel. 972 150 457

COMERÇ 24L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona.Carrer Comerç, 24 - BarcelonaTel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana.Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

I BUONI AMICIPer gaudir de l’autèntica cuina triveneta.Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTESTípica cuina catalana de qualitat.Passeig Isabel II, 14 - BarcelonaTel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHELCarta flexible: amanides, peixos,carns. Atenció al llom de xai del xef.Beltrán i Rózpide, 16 bis - BarcelonaTel. 93 203 84 08

SANT PAURestaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda.Nou, 10 - Sant Pol de MarTel. 93 760 06 62

TRITÓNCuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa.Alfambra, 16 - BarcelonaTel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETOLa qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.Ganduxer, 10 - BarcelonaTel. 93 200 72 44

PER MENJAR...I FER NEGOCIS

ELS ‘TOP 10’

Personalitat i elegància

distesaArtkuisine és un restau-rant jove i amb persona-litat que ara compleix un any de vida. És un local que té cura dels detalls tant a la cuina com al menjador i la prova que es pot oferir cuina de qualitat a un preu rao-nable.

RESTAURANT ARTKUISINE

Els propietaris de l’Artkuisine defineixen la seva cuina com una proposta mediterrània d’autor

El local és el que els crítics han anomenat neobistrot. / CEDIDA

EL TAST

Característiques: color groc palla amb reflexos verdosos. Car-bònic fi i amb bona evolució en copa. Aromes cremoses (fruita seca) combinades amb delicades notes florals, de fruita blanca i cítrics. En boca és saborós i fresc.

Criança: horitzontal en rima. Cava de tercer any.

Varietats de raïm: macabeu (35%), xarel·lo (35%) i parellada (30%).

Procedència: 40% vinya pròpia de més de 20 anys. 60% vinya controlada de més de 15 anys emparrada.

Grau alcohòlic: 12% vol.

Acidesa total: 5,9 g/l (tartàrica)

Preu: 12,25€

MESTRES Brut Nature

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL Viatges / ESTILS DE VIDA 53

L’efervescència cultural de la capital del Garraf

De tradició agrícola i pesquera, Vilanova i la Geltrú ha mantingut l’essència de la cul-tura popular catalana. Combinant la història i la modernitat, la ciutat ofereix un gran ventall de possibilitats d’oci per a totes les preferències, des de les més cultu-rals fins a les dirigides als amants dels esports aquàtics.

VIATJAR PER CATALUNYA: VILANOVA I LA GELTRÚ

NÚRIA CABRERA

Situada a mig camí entre Barcelona i Tarragona, Vilanova i la Geltrú és una ciutat amb una llarga història. De fet, testimoni de la història és el Jaciment Arqueològic d’Adarró, unes ruïnes de la vila iberoromana. La ciutat, polaritzadora d’un entorn territorial més ampli, sempre ha tingut un gran dinamisme eco-nòmic, basat primer en l’agri-cultura i el comerç marítim de vi (segles XVIII i XIX), després, en la industrialització del sector tèxtil (segle XIX) i, per últim, en una diversificació industrial fonamentada en les grans fàbri-ques del metall, tèxtil i químic (primera meitat del segle XX). A Vilanova i la Geltrú es pot gaudir d’aquesta convivència entre la tradició popular i l’actu-alitat, la millor manera de fer-ho és passejant per seu casc urbà, el barri marítim, la rambla i La Geltrú, sense oblidar reservar una estona per relaxar-se a qual-sevol punt dels quatre kilòme-tres de platges que posseeix.

Enclaus culturalsUn dels eixos principals de Vilanova i la Geltrú com a refe-rent cultural és la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, on es troba el llegat d’un vilanoví adoptiu, Víctor Balaguer, expo-nent màxim de la Renaixença Catalana, restaurador dels Jocs Florals, escriptor i polític del segle XIX. Víctor Balaguer va ser ministre d’Ultramar i dipu-tat de les Corts espanyoles pel districte de Vilanova i la Geltrú. La ciutat, a més, acull un dels museus més destacats de tota Espanya en matèria de ferrocar-ril. Entre d’altres, es pot obser-var el tren reial que va utilitzar el rei Alfons XIII. L’època romàntica va tenir una gran incidència a Vilanova i la Geltrú, i testimoni d’això és el Museu Romàntic Can Papiol, on s’evoca la vida quotidiana d’una família benestant del segle XIX, a través de l’ambient de les dife-rents estances, el mobiliari i els objectes decoratius de l’època. En el mateix context, trobem

el Centre d’Interpretació del Romanticisme Terra XIX, un passeig per la història del romanticisme del segle XIX amb vídeos, escenografies, objectes i el llegat d’una família benestant de l’època. Tot això envoltat d’un entorn natural amb jardí romàn-tic, bosc i zona de pícnic, ubicat a la Masia d’en Cabanyes. També hi ha un espai per a la tecnologia, i aquest rep el nom de Neàpolis. Aquest projecte, dissenyat per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, centralitza les polítiques actives de la socie-tat de la informació dirigides a la ciutadania i, alhora, crea un nou potencial econòmic. Són 8.000 metres quadrats dedicats a la promoció tecnològica, la inves-tigació, el desenvolupament i la innovació dels continguts digi-tals per a ús ciutadà.

La importància del marA una vila marinera no podia faltar un espai d’aquestes carac-terístiques, el Museu de Mar, situat al Far de Vilanova i la Geltrú, on s’exhibeix una col-

fragis i drames esdevinguts a la vora dels extensos arenals de la comarca i els penya-segats del Garraf, han estat conservats per la memòria popular i elaborats de nou pel geni de l’artista.A més, des de l’any 2001, Vilanova i la Geltrú és una esta-ció nàutica, un espai turístic i recreatiu que permet practicar el turisme nàutic, entès com a vacances actives en contacte amb l’aigua i amb la possibilitat de realitzar tota mena d’activi-tats nàutiques durant el temps de lleure. Es pot gaudir de la vela lleugera, vela de creuer, motonàutica, windsurf, sub-marinisme, caiac, piragüisme, rem, xàrter de creuer, esquí nàutic, excursions marítimes,… Complementant-ho amb dife-rents modalitats d’allotjament, el gaudir de la natura i l’oferta turística i recreativa de l’entorn.

EL PRADO, A VILANOVA I LA GELTRÚ

La Sala Prado exhibeix les obres més rellevants del dipòsit histò-ric del Museo del Prado a la Biblioteca Museu Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. La majoria de les peces s’havien conservat durant molts anys en les reserves del museu, i en aquest nou espai surten de nou a la llum pública. Són obres barroques, del segle XVII,principalment del segle d’or espanyol amb algun exemple europeu de l’escola flamenca. Destaquen els noms de pintors universals com El Greco, Goya, Murillo, Ribera, Rubens, Brueghel o Van Dyck. Amb la presència d’aquestes obres, el Museu Víctor Balaguer es consolida com un dels museus d’art més importants de Catalunya, ja que aplega un dels dipòsits més importants del Museo del Prado a tot Espanya. L’origen d’aquest dipòsit es remunta a la creació del Museu Balaguer l’any 1884. Gràcies a la influència que tenia el polí-tic i escriptor Víctor Balaguer en la cort espanyola, va poder obtenir un magnífic conjunt del Prado per a obrir el seu projecte cultural.

lecció d’objectes i fotografies lli-gats al món del mar: una mostra de la vida marinera al municipi.Un altre lloc dedicat als mari-ners és la Torre Blava, una forti-ficació construïda durant la ter-cera guerra carlina, a l’últim terç del segle XIX, que va ser recons-truïda i actualment és un espai artístic dedicat a la Mediterrà-nia, projecte de l’artista Josep Guinovart. A la Torre Blava es poden distingir una sèrie de motius, reals i imaginaris, que, per l’autor conformen la memò-ria èpica de la mar. Pirates, nau-

Des de l’any 2001, Vilanova i la Geltrú s’ha convertit en una estació nàutica i un espai turístic

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer és un dels museus més antics de Catalunya. / CEDIDA

54 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008ESTILS DE VIDA / Esports

ESPORT I EMPRESA

CARLES CHACÓN

El passat Roland Garros va ser tot un triomf, et vas posi-cionar en el mapa mundial del tennis. Com et sents en haver estat la tennista revelació, el centre de totes les mirades?Doncs la veritat és que em sento molt contenta, no només per haver estat la revelació del torneig. També em trobo molt satisfeta amb els triomfs que vaig aconse-guir durant aquelles dues set-manes, que m’apropen una mica més a la part de dalt del rànquing.

Has passat d’estar al lloc 300 del rànquing a principis d’any a ser la número 51. T’has marcat l’objectiu de pujar una mica més?A principis d’any ja vaig dir que m’agradaria acabar entre les 80 primeres. Així que, ara per ara, encara no em marco nous objectius. Si puc acabar millor, una mica més a dalt,

CARLA SUÁREZ, TENNISTA

Suárez reivindica la nova fornada de tennistes espanyoles. / FOTO: CEDIDA.

La canària Carla Suárez ha estat la tennista revelació del passat torneig de Roland Garros, i ara per ara ocupa el número 55 del rànquing mundial. Món Empresarial va parlar amb ella uns dies abans dels Jocs de Pequín, on aquest cop tenir mala sort: va caure eliminada a mans de la xinesa Shuai Peng.

“Ha arribat el moment

d’oblidar-nos una mica

de la Conchita i l’Arantxa”

“A principis d’any ja vaig dir que m’agradaria acabar entre les 80 primeres. Així que, ara per ara, encara no em marco nous objectius”

doncs estaré satisfeta. I si no, doncs continuaré treballant.

Ets la primera quartfinalista espanyola des del 2003. Creus que el tennis femení espanyol passa per un moment fluix?Jo crec que ens hem de donar temps. La gent s’ha acostu-mat a la Conchita i l’Arantxa, i ara crec que ha arribat el moment d’oblidar-nos una mica d’elles. De moment, aquest any les coses ens estan anant molt bé, a les espanyoles. Anabel Medina ha guanyat un títol WTA, Lla-gostera un altre, María José Martínez és al lloc 79 del ràn-quing mundial, Vivi Ruano segueix triomfant en dobles i al setembre juguem la final de la Fed Cup contra Rús-sia... Jo crec que aquesta crisi ja s’està superant.

Sorprèn que siguis la sisena jugadora de la història que ha conseguit arribar a quarts par-tint de la fase prèvia.Realment passar la prèvia i guanyar quatre partits a la fase final és complicat... Però jo crec que les jugadores d’avui dia estan capacitades per fer coses com aquesta.

Has batut a grans jugadores com Parmentier, Mauresmo o Pennetta. Com afronta Carla Suárez aquests partits?Quan entro a qualsevol pista de tennis intento entrar el més tranquil·la possible i molt concentrada en poder desenvolupar les meves qua-litats sigui qui sigui el meu rival... Crec que aquesta és una de les meves claus, dels meus secrets.

Ha de ser molt dur psicolò-gicament, amb 20 anys, enfron-tar-se a les grans del tennis. Com et mentalitzes?Cada dia entreno per millo-rar totes les coses que em falten, els que estan al meu voltant també m’ensenyen aquestes coses i m’edu-quen per poder aconseguir les coses que em proposo... També em fixo en les altres jugadores joves, hi ha mol-tes per sota de la meva edat o de la mateixa que han fet grans coses: si elles poden, jo crec que treballant com ho he fet fins ara també puc aconseguir-ho.

Diuen que un dels teus secrets és el teu revés, a una sola mà.

M’ho van ensenyar des de petita i des d’aleshores no ho he canviat... La veritat és que a la gent li agrada veure-ho i jo ho agraeixo.

La teva gran participació al Roland Garros ha fet que fossis invitada especial a Wimbledon i t’ha donat via directa cap als JJOO de Pequín. Quina és la teva previsió per al torneig?Esta clar que els Jocs són una cita important, i totes les jugadores afrontaran el torneig amb moltes ganes i il·lusió. Jo, de moment, no m’he posat cap objectiu. Sim-plement faré les coses com sé fer-les i gaudiré.

Podries estar al podi?Pujar al podi sempre és com-plicat, com ja t’he comentat, però intentaré fer-ho el millor que sé.

La vida econòmica de l’esportista de vegades és dura. En el teu cas, com gestiones els estalvis?És molt difícil viure del ten-nis si no estàs a dalt de tot. De moment els diners els estalvio, però no inverteixo en res.

MARCA LA DIFERENCIA

Salut / ESTILS DE VIDA 55SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

“Després de vacances és millor evitar els propòsits d’esmena”

EL RETORN DE VACANCES

BEGONYA MERINO

La reincorporació a la feina després de les vacances pot arri-bar a ser un malson per a alguns treballadors. Com es pot alleujar la duresa del retorn?La tornada està en funció de què és el que has fet durant les vacances i com ho has planificat.

Quins consells ens donaria, doncs, per fer una bona planifi-cació i gaudir d’unes vacances satisfactòries?La primera cosa és veure quina és la situació de l’individu, i la segona és quina forma tens de planificar les vacances. T’has de preguntar per la teva situa-ció personal: si ets una persona que està absolutament estres-sada, que treballes 12 hores cada dia, que t’acabes de divor-ciar, i el teu pla de vacances és amb els veïns, amb la sogra o te’n vas amb 10 persones,

el més segur és que aquestes vacances siguin un desastre. Cal saber quin tipus de vacan-ces vols fer i planificar-les segons els teus desitjos.

Ens pot dir quins tipus de vacances hi ha?Jo diria que tres: les de panxing,si es vol dir així, a platja o a muntanya; les de tipus urbà o visita cultural, i les d’aventura (4x4, senderisme, etc).

Hi ha alguna forma segura d’espatllar les vacances?Si el mes d’agost te’n vas a una platja plena de gent amb tota la família, excepte que siguis una persona amb molta marxa que li agradi això, el més probable és que acabis més estressat de com estaves abans de marxar. De vegades no pensem les vacances en funció del que necessitem, sinó del que “toca”

fer, o fins i tot de vegades del que ens demana la família, que també pot ser.

Hi ha alguna actitud que hem tingut durant l’estiu que pot angoixar-nos quan retornem a la vida quotidiana? Sí! Fer propòsit d’esmena. Tothom ho fa, quan torni deixaré de fumar, aprendré anglès d’una vegada... Això les empreses ho saben, a la tor-nada de vacances hi ha oferta de cursos de formació, anglès... O els gimnasos, que justament fan ofertes en aquest temps... Jo diria que hauria d’estar pro-hibit fer-se aquests propòsits durant les vacances.

Alguna cosa a evitar?Doncs miri, fins i tot jo recoma-naria no llegir diaris, sobretot si fas les vacances a l’agost, perquè com que a l’estiu no hi

canvies d’ambient i estàs eufòric. Però si tens la mala sort que et trobes un overbooking a l’aeroport, això et pot generar un estrès negatiu. Aleshores, entre una cosa i una altra, hi ha persones que “perden” els pri-mers dies de vacances.

Diria que la forma de fer vacances està canviant?Últimament a Europa les vacances s’estan “estirant”. La gent no s’agafa un mes de descans, això és una bestiesa, sobretot sabent que a la tor-nada t’esperen onze mesos de feina. La idea és repartir-les en setmanes, estirar-les i combi-nar els diferents tipus, ara una setmana de descans, i ara una setmana de visites culturals o de senderisme, suposant que a la persona li agradin les tres coses.

Fins a quin punt no hi ha una pressió per fer grans viatges? Ara sembla que tothom ha de viatjar, encara que sigui per poder-ho explicar.Sí, mai un torna de vacances de Salou, el que queda bé és dir que has estat a les Mun-tanyes Rocalloses. I això es nota més en alguns sectors, per exemple, a les agències de publicitat, quasi és obligatori que tothom faci unes vacances sofisticades.

Ramon Cayuela durant l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

ha notícies, el que donen són els accidents, els problemes als aeroports, les pujades de preu que trobaràs quan tornis... Recomano desconnexió total

Però de vegades desconnec-tar no és gens fàcil...Depèn de com vagi l’empresa, de la seva situació, pot haver una sensació de por, que si marxo, a la tornada m’hauran tocat la feina, me l’hauran fet, o m’hauran tret alguna respon-sabilitat... Això també depèn de la situació de l’empresa, si és tranquil·la o de molta competència. Totes aquestes circumstàncies incideixen en què les vacances siguin com-pletes i positives o no.

El cert és que la majoria portem un nivell d’activitat prou intens. Com adaptar-nos al canvi que suposa el descans a l’estiu?És que hi ha gent que necessita un temps per desconnectar, fins i tot els primers quatre dies. La pròpia sortida de vacances també genera estrès, encara que és positiu, perquè

La depressió postva-cacional és un clàssic d’aquesta època de l’any. L’èxit de les vacan-ces i de la reincorpo-ració al lloc de feina es cuina durant tot l’any. Cal planificar el període de descans, tenir presents les pròpies preferènci-es i, com no, treballar el propi equilibri personal durant els dotze mesos. Ens ho explica Ramon Cayuela, director d’Staff Consultants i professor de psicologia a la Uni-versitat Rovira Virgili.

“El retorn a la feina depèn del que has fet durant les vacances”