En poc més d’un any la situació econò-mica ha donat un gir, i els departa-ments de recursos humans es troben gestionant acomiadaments massius. Com a positiu, l’absentisme laboral ha minvat i les empreses aposten fort per millorar la competitivitat. D’altra banda, la RSC lligada a la part humana de les empreses, està experimentant un retrocés.

PÀGINES 35-42 >>

Abril 2009 n. 115

ESPECIAL: RECURSOS HUMANS

Els EROs es multipliquen

El Ministeri d’Administracions Pú-bliques va començar el 23 de gener a pagar el 70 per cent del pressupost dels projectes presentats pels muni-cipis a càrrec del Fons Estatal d’In-versió Local. Catalunya, amb un to-tal de 945 ajuntaments, ha presentat 3.927 projectes. Les obres han de ge-nerar la creació de 40.441 llocs de tre-ball nous, segons els objectius mar-

EL PAGAMENT CORRESPON AL PRIMER TERMINI, EL 70% DEL PRESSUPOST

Lleida és la província catalana que més diners ha rebut fins a la data per als seus 435 projectes.

Les empreses més afavorides són les pimes de rehabilitació i reformes.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 12 >>

Els reptes de la formació professional, des del punt de vista de la directora d’Educació de l’OCDE.

Celebració de la II Trobada de Col·legis Professionals dins el marc de Futura.

La crisi no afecta el comerç electrònic. En parlem amb Martí Manent, director de l’AECEM.

EMPRESA pàg. 13 a 22 >>

Daniel Ortiz reflexiona entorn a les oportunitats de la nova Llei d’Educació de Catalunya.

El bufet d’advocats Escura porta més de cent anys atenent els seus clients. El secret: saber-se adaptar.

FINANCES pàg. 23 a 26 >>

L’evolució a borsa de l’empresa farma-cèutica Almirall.

Alguns bancs centrals injecten diner directament a l’economia per desem-bossar el crèdit.

INTERNACIONAL pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores es planteja què pot aportar Europa per solucionar la crisi econòmica.

El mapa del món: Els paradisos fiscals.

Lituània, una potència econòmica de l’est d’Europa amb grans possibilitats.

ESPECIAL pàg. 35 a 42 >>

Conversem amb Ricard Alfaro, president d’Aedipe (Associació Espanyola de Direcció i Desenvolupament de Persones) a Catalunya.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 43 a 48>>

Professionals dels recursos humans i d’altres àmbits debaten sobre el futur del mercat laboral.

Miquel Bonet, expert en recursos humans, conversa amb Núria Costa, gerent de Plataforma d’Out-Servico.

ESTILS DE VIDA pàg. 49 a 55 >>

Al cor de la plana de Vic es troba el restaurant Can Jubany.

La degeneració macular pot provocar la pèrdua de visió en edats avançades.

LA CRISI PROTAGONITZA UNA NOVA ETAPA EN ELS DEPARTAMENTS DE RRHH

Totes les obres incloses al FEIL han d’anar assenyalades amb el cartell corresponent. / DAVID FERNÁNDEZ

DESTAQUEM

EUDALD PUIGDIRECTOR DE MÀRQUETING I COMUNICACIÓ DE GRUP SERHS

L’absentisme laboral ha minvat. / ARXIU

“Volem créixer més en qualitat que en

quantitat”

JOAQUIM OLIVÉDIRECTOR DE LA UPC SCHOOL OF PROFESSIONAL & EXECUTIVE DEVELOPMENT

“Viatjar a peu crea addicció”

JOSEP MARIA ESPINÀSESCRIPTOR I PERIODISTA

cats del FEIL: el foment de l’ocupació i la reactivació econòmica. Tanma-teix, es dubta que aquestes expecta-tives es compleixin, tal com expres-sen el representants del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques i de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya. La rehabilitació i millora d’espais pú-blics és el tipus d’obra més requerida. PÀGINES 3 I 4 >>

“El sentit comú és el que ha de primar”

Els ajuntaments catalans ja tenen 121 milions del FEIL

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009OPINIÓ / Sumari

La lluita contra l’Espai Eu-ropeu d’Educació Superior està de moda entre els jo-ves universitaris. Des de fa uns dies els anti-Bolonya obren portades de diaris amb tancaments a facultats i manifestacions espontà-nies amb resultats que no sempre serien els desitja-bles. És cert que acaparen els mitjans de comunicació, però no perdem de vista que en cap cas hi ha hagut una mobilització massiva. Les xifres ens ho demos-tren: arreu de Catalunya, es calcula que en les darreres manifestacions només uns 7.000 estudiants –6.000 a Barcelona– han mostrat el seu descontent amb el pla Bolonya i, molt sovint, de forma intermitent.

Si partim que qualsevol signe de protesta ben ar-gumentat és positiu per a l’avanç d’una societat, po-

dem mostrar més o menys la nostra simpatia per aquesta revolta estudiantil, secundada tan sols per una minoria de docents. Ara bé, aquesta protesta dei-xa de tenir sentit quan són tan sols uns pocs els qui es queixen i, encara menys, els qui saben exactament de què es quei-xen. L’únic punt a favor d’aquests jo-ves és que p o t s e r n o se’ls ha infor-mat conveni-entment de tot el que suposa el Pla Bo-lonya, més enllà de l’equi-paració dels seus estudis amb la resta de la Unió Eu-ropea. Hem de reconèixer que en aquest país nostre hi ha una tendència excessi-va a regular i normativitzar sense informar conveni-entment els ciutadans que,

per tant, no poden escoltar i formar-se una opinió, i a partir d’aquí actuar amb conseqüència. És clar que això potser ens ho hem guanyat a pols!

En qualsevol cas dóna la sensació que la protesta està sent liderada per uns

pocs estu-diants que arrosseguen la resta. I el més impor-tant i greu é s q u e l a gran majo-ria d’univer-

sitaris vol seguir amb la normalitat, és a dir, assistir a classe. És poc coherent que els qui diuen defensar la universitat, no permetin que aquesta segueixi el seu curs habitual. Potser els es-tudiants revoltats s’haurien de replantejar l’estratègia i unes altres formes de lluita,

com a mínim més respec-tuoses amb la resta de la societat, començant pels seus propis companys, pas-sant pels docents, i acabant pels ciutadans anònims que sense voler s’han trobat in-volucrats enmig de les se-ves protestes.

I mirant més enllà, ens po-dem plantejar què ens espe-ra si aquests universitaris han de ser els professionals del futur, que han d’ocupar càrrecs de responsabilitat a la societat. No ens deixem, però, vèncer pel pessimis-me, perquè cal insistir que, com gairebé sempre passa, són uns pocs els que fan molt de soroll i, per tant, no són representatius de tots els joves que es troben a la universitat. Ara, només que-da per veure, si es compleix aquella dita del molt soroll per a no res. El temps ens ho dirà...

EDITORIAL

UNS POCS QUE FAN MOLT DE SOROLL

“Hi ha una tendència

excessiva a regular sense

informar”

DIRECTORI D’EMPRESES

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Màrqueting: César Rodriguez. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Begoña Giménez, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begonya Merino, Raquel Correa. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

EditorialAcciona..........................17

Alcon .............................16

Altadis ...........................17

Amper............................16

Audi ...............................16

Bayer .............................17

BBVA .............................23

Caixa Galicia .................15

Caja Castilla-La Mancha..16

Coca-Cola ......................15

Criteria...........................17

Fagor..............................15

Ford................................16

Gas Natural ...................16

General Motors .............17

Grup SEHRS...................19

Iberdrola ........................15

L’Oréal ...........................16

La Caixa.........................16

Mercedes-Benz .............15

NH Hoteles....................15

Orange...........................16

Ryanair ..........................16

Spanair ..........................16

Telefónica......................16

Unicaja ..........................16

Visoren ..........................13

Vivendi...........................17

Volkswagen...................17

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL Tema del mes / ECONOMIA 3

Economia

Els ajuntaments de Catalunya ja han cobrat 121 milions d’euros del Fons Estatal d’Inversió Local

JA ESTAN EN MARXA O APUNT D’INICIAR-SE EL 16% DELS PROJECTES

BEGOÑA GIMÉNEZ

Catalunya rebrà en total mil milions d’euros per als seus ajuntaments, en base als més de 7 milions d’habitants que hi pertanyen (sortim a 174 eu-ros per persona). Tot gràcies al Fons Estatal d’Inversió Lo-cal, el FEIL, una de les mesu-res estrella de l’anomenat Plan E, “Plan Español para el Estí-mulo de la Economía y el Em-pleo”, un conjunt d’iniciatives, agruprades en cinc eixos d’ac-tuació, sent un d’ells el foment de l’ocupació. En data 28 de novembre de 2008, el Consell de Ministres del Govern Cen-tral va provar un Reial Decret amb una dotació extraordinà-ria d’11.000 milions d’euros, per frenar la destrucció del treball i reactivar l’activitat econòmica.

Gran part d’aquesta inversió, un total de 8.000 milions d’eu-ros, es van destinar a la creació d’un Fons extraordinari d’Inver-sió Pública en l’àmbit local per tal que els ajuntaments generin obra pública.A partir del 10 de desembre i fins el 23 de gener, els 8.112 municipi espanyols van presen-tar els seus projectes d’obres. Catalunya, amb un total de 945 municipis va presentar 3.927 projectes, dels quals gai-rebé tots han estat aprovats. Barcelona és la província d’Es-panya que més projectes exe-cutarà (2.330 projectes, 7,7% del total) i més ocupació es-tima crear (28.629 llocs de tre-ball, un 10,3% del total estatal). El consistori de Barcelona des-envoluparà el projecte amb el

pressupost més elevat de tota Espanya, de 5.800.000 euros, per al manteniment integral de la via pública de 14 carrers de la ciutat.

Primers pagamentsEls primers pagaments es van començar a efectuar el mateix 23 de gener. I des de llavors, el MAP fa un parell de lliuraments setmanals. De moment s’han repartit en tot l’Estat uns 607 milions d’euros, a 3.308 ajunta-

ments per a finançar 7.639 pro-jectes a càrrec del FIEL. L’im-port transferit correspon al 70 per cent del pressupost d’ adju-dicació dels projectes, que ocu-paran a 62.896 persones. El 30 per cent del pagament restant es farà un cop presentat el cer-tificat d’acabament de l’obra i de la inversió realitzada. Percentualment, Lleida és la província de totes les de Catalunya que més diners ha rebut en aquests dos últims me-sos. En total, un 25% dels seus projectes ja han cobrat el pri-mer termini de pagament. Els municipis de Lleida ja han rebut un total de 17.039.779,12 euros, el que suposa un 33,22 % del to-tal que ha de rebre en aquesta primera tanda de pagaments. Tarragona ja té diners per a 62

dels seus 506 projectes amb un import total de 5.609.228,43 euros. Girona, per la seva part, ja pot començar 103 dels 639 projectes presentats, havent rebut del MAP, de moment, 7.755.660,96 euros. La provín-cia de Barcelona ha cobrat un 13,73 % del que ha de rebre pel 70 per cent dels 943.792.208 eu-ros.

Foment de l’ocupacióEl president de la Federació Es-panyola de Municipis i Provín-cies, FEMP, Pedro Castro, s’ha mostrat des de l’inici a favor del FEIL ja que el considera “una oportunitat única per als ajun-taments i una important injec-ció per a les petites i mitjanes empreses dels municipis”. Tan-

Ampliació de voreres i renovació del paviment a la Travessea de Collblanc, a l’Hospitalet de Llobregat. / DAVID FERNÁNDEZ

El Ministeri d’Administracions Públiques (MAP) ha lliu-rat a Catalunya des del passat 23 de gener un total de 121.121.907,87 euros, és a dir, un 9,49 per cent del que li correspon. 652 projectes s’han vist beneficiats ja pel pagament del 70 per cent de l’import de la subvenció, el que vol dir que o bé ja s’han iniciat les obres o estan a punt de començar, tot just abans del 13 d’abril.

El FEIL hauria de suposar a Catalunya la creació de 40.441 llocs de treball

ECONOMIA / Tema del mes4 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

mateix, la contractació d’em-preses del propi municipi no ha estat mai, ni ha de ser, un requi-sit ni un valor afegit en les lici-tacions de les obres. De fet, des de la Diputació de Barcelona es desaconsella incloure com a criteri d’adjudicació la pro-cedència de l’empresa, ja que això es podria considerar dis-criminatori. Extraoficialment, però, algunes fonts consultades d’ajuntaments i altres entitats contradiuen aquesta considera-ció i asseguren que es prioritza, si és possible, la selecció d’una empresa de la població o de la comarca.Un dels requisits indispensa-bles que sí havia de constar, per Reial Decret, als contractes de les licitacions de les obres, és la creació de nova ocupació. En total, el FEIL ha de supo-sar la creació de uns 300.000 lloc de feina. Amb el diners del Pla Zapatero, es preveu per a Catalunya l’ocupació de 40.441 persones, segons els projectes que van presentar els munici-pis ( i que després no té perquè correspondre’s amb l’ocupació que finalment s’acabi creant o utilitzant). De fet, el dubte que realment la mesura sigui l’ad-dient per la creació d’ocupació revola per la ment de moltes persones i institucions. El mes de febrer, Catalunya va regis-trar un augment de 23.730 per-sones aturades. A hores d’ara, el nombre de treballadors a l’atur és de 479.487, dels quals 72.223 procedeixen del sector de la construcció. Haurem d’es-perar a la publicació de les da-

des de març, abril i maig, quan es produirà el gruix de les con-tractacions, per conèixer els efectes del FEIL sobre les da-des de l’atur. Mercedes Polo, gerent del Gremi de Construc-tors d’Obres de Barcelona i Co-marques dubta que realment el FEIL aconsegueixi crear un vo-lum d’ocupació considerable. A més, considera que el sistema d’adjudicació, en què es premia les empreses que més treballa-dors nous contracten, ha do-nat lloc a una certa picaresca. “Algunes empreses, que ja de per si es troben en una situació força precària econòmicament parlant, estan fent grans esfor-ços per mantenir la seva gent. Aquestes, com que no creen nova ocupació, no rasquen res. Què fan algunes empre-ses? Acomiaden treballadors amb la promesa de tornar-los a contractar quan se’ls hagi ad-judicat alguna de les obres dels ajuntaments”, explica Polo. El president de la Cambra Ofi-cial de Contractistes d’Obres de Catalunya, Rafael Romero comparteix també aquests dub-tes: “Els 1.072 milions d’euros assignats a Catalunya, en prin-cipi representen una demanda

addicional del 4% de l’activitat prevista pel 2009. No entenem tantes presses per un 4% més de feina.”La majoria de les obres que es portaran a terme al llarg dels propers mesos són de rehabi-litació i millora de l’espai pú-blic o destinades a la millora i adequació de l’equipament i les infraestructures de serveis bà-sics. Per la tipologia d’obra, les empreses que més en sortiran beneficiades són les pimes. Els treballadors autònoms, són els que més problemes es troben a l’hora d’ofertar a les licitaci-ons i també són els que menys contractes aconsegueixen. Mercedes Polo, del Gremi de Constructors explica les quei-xes dels més petits: “Les em-preses mitjanes se’ls mengen i els treuen el treball que abans els oferien. Com que la situa-ció està tan malament, tothom s’ha d’espavilar”.

Calendari atapeïtEls municipis no van tenir gaire temps per preparar els projectes. Un dels requisits per ser aprovats pel Ministeri d’Administracions Públiques

era que l’obra fos de nova pla-nificació (no inclosa als pres-supostos de 2009) i d’execució immediata (totes les obres han d’estar començades abans del 13 d’abril i finalitzades durant el primer trimestre de 2010). El període per presentar les iniciatives municipals va co-mençar el 10 de desembre i va durar només 45 dies, fins el 23 de gener, amb tots els fes-tius de Nadal pel mig. “Molts d’aquests projectes, per tant, no són prou definits ni adequa-dament prioritzats”, explica Romero. “A més a més, les em-pres només han tingut 13 dies per preparar les seves ofertes i s’ha oblidat un principi bà-sic: a la construcció el temps esmerçat abans de començar l’obra no és temps perdut, és temps guanyat. És molt dolent haver de corregir els errors amb l’obra ja començada”, es lamenta el representant dels grans constructors.En aquest cas, les poblacions que més han trigat a presentar

els projectes o per tant en po-sar en marxa tot el mecanisme d’execució (aprovació del pro-jecte, publicació del mateix, li-citació, adjudicació de l’obra, presentació de certificat i co-brament del 70 per cent de la subvenció) són les que han comptat amb més temps per organitzar-se i preparar amb més calma tota la documen-tació. Des de la Diputació de Barcelona ens ho confirma Antoni Pérez, cap de Servei de Govern Local i ara també director de l’Oficina d’Assitèn-cia al FEIL: “Fins i tot les em-preses que han licitat per pro-jectes municipals presentats a última hora han sortit benefi-ciades, perquè els ajuntaments els han pogut presentar oficio-sament els projectes i aquestes s’han pogut preparar millor les ofertes.” Aquesta no ha estat més que la primera fase del FEIL. Ara s’ha de fer tota la tasca de se-guiment de les obres i de les comptes, dels pagaments a 30 dies als proveïdors, de l’exe-cució correcta dels projectes i finalment, del cobrament del 30 per cent final de la subven-ció, un cop els municipis hagin presentat el certificat de la in-versió. Serà llavors quan es po-drà fer una valoració dels re-sultats: Ha suposat una millora pels municipis? Ha reactivat la seva economia? Ha generat un volum considerable d’ocupa-ció? S’han consolidat aquests llocs de treball o no ha estat més que un treball temporal i superficial?N’haurem de parlar més enda-vant.

Les pimes són les que sortiran més beneficiades a les adjudicacions, especialment les empreses de rehabilitació

Els municipis no poden establir la procedència de les empreses com a criteri a valorar

ESPAÑA CATALUNYA Barcelona Lleida Girona Tarragona

Total municipis 8.112 945 311 230 221 183

Total projectes 31.000 3.927 2.337 436 648 506

Total pressupost 7.900 M € 1.276 M € 943.792.208 73.275.793 € 124.986.462 € 134.120.821 €

Ocupació que generarà 300.000 persones 40.441 28.629 2.523 4.854 4.435

EL FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del MAP

NOMBRE DE PROJECTES APROVATS PER PROVÍNCIA

< 500

500 - 1000

1000- 1500

> 1500

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del MAP

Distribució dels projectes per tipus d’obra

Rehabilitació i millora d’espais públics: 32,40%Equipaments e infraestructures de serveis bàsics: 26,78%Equipaments i edificis culturals, esportius i educatius: 17,82%Edificis i equipaments socials, sanitaris i funeraris: 7,95%Promoció de la mobilitat i la seguretat vial: 4,40%Supressió de barreres arquitectòniques: 2,53%Estalvi i eficiència energètica: 2,52%Conservació del patrimoni històric i municipal: 2,35%Protecció del medi ambient: 1,71%Promoció industrial: 0,70%Promoció del turisme: 0,47%Prevenció d’incendis: 0,36%

Fonts: MAP i FEMP

A fons / ECONOMIA 5ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

sempre s’ha caracteritzat per la seva mobilitat, així que no és una cosa estricament d’ara.

Creu que les empreses s’hauria de preocupar més la formació dels seus empleats al llarg de la vida?No només les empreses, també i sobretot els governs; hauria de quedar clar que el paradigma de la formació professional és la clau que pot garan-tir una ocupació segura, no necessàri-ament la mateixa però sí una ocupació segura al llarg del temps. Per tant, ha d’estar també en el propi interès dels individus, dels treballadors invertir en la seva formació permanent i en la seva qualificació professional precisa-ment per garantir aquesta ocupació.

Si és tan important el sistema educa-tiu per al desenvolupament d’un país, en un moment de crisi, què fan els governs, inverteixen en formació o tendeixen a retallar-ne? Bé, és un punt molt important. D’una manera o d’una altra, els plans que hem vist dels diferents governs que formen part de l’OCDE per fer front a la crisi, pràcticament tots ens adrecen sempre a la qüestió de la formació; en l’informe recentment publicat per l’organització, el Going for growth, es veu ben clarament que dels 30 països, 18 contemplen reformes estructurals i específiques sobre el seu sistema educatiu. I això demostra que no és només un discurs, sinó que hi ha uns plans concrets per al sistema educa-tiu en el context de les mesures que s’estan prenen per combatre la crisi econòmica.

“Els empresaris s’han d’implicar en l’expansió de la formació professional”

ENTREVISTA A BARBARA ISCHINGER, DIRECTORA D’EDUCACIÓ DE L’ORGANITZACIÓ PER A LA COOPERACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

La directora d’Educació de l’OCDE (Organitazació per a la Coorperació i el Desenvolupament Econòmic), Barbara Ischinger, ha participat a les I Jornades Internacionals “Innovació, FP i Empresa”, organitzades per la Fundació BCN Formació Professional de l’Ajuntament de Barcelona i l’OCDE i amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona. Ischinger ha explicat com els països han d’oferir una resposta adequada per als requeriments que planteja el nou mercat de treball, especialment pel que fa als reptes de la formació professional.

“És imperatiu que el sector privat participi en la revisió del sistema educatiu ”

BEGOÑA GIMÉNEZ

Segons l’estudi de la Cambra de Comerç, a Catalunya faltaran una mitja de 53.000 professionals titulats en cicles formatius. Això passa també a la resta d’Europa?La situació dels països és molt dife-rent perquè n’hi ha que des de fa molt de temps han valorat molt i han invertit molt en la formació professi-onal i n’hi ha d’altres que només molt recentment han descobert el poten-cial que hi ha a la formació professio-nal. En alguns d’aquests països, el que passa és que l’opció majoritària és l‘ensenyament superior i els empresa-ris estan acostumats a donar feina a llicenciats. Però malgrat això, existeix el sentiment que les competències i les habilitats d’aquests titulats no són les adequades per aquests llocs de treball que estarien molt més ben coberts per la formació professional. En molts països estan ara revisant els sistemes de formació professional i el que és imperatiu és fer-lo amb la par-ticipació de les empreses i del sector privat, perquè sense aquesta partici-pació no es pot tenir la certesa que els titulats tinguin les competències i les habilitats que després els faran ocupables per aquestes empreses.

Amb què es perd més diners, contrac-tant un treballador subqualificat o a un sobrequalificat per a una mateixa feina?Nosaltres no tenim encara els càlculs que permetin comparar els costos dels uns i dels altres; el problema és que a l’ensenyament superior poden haver molts estudiants que esmercen molts anys estudiant a la universitat sense tenir una idea clara de quin futur volen tenir, mentre que en canvi, la formació professional podria haver donat un camí endreçat, segur i amb una orientació adequada que després els garantiria una millor sortida.

En què consisteix l’estudi Learningfor Jobs?Aquest projecte ha estat molt impor-tant per a l’OCDE i també per als països perquè ha generat un seguit d’eines que després són un tresor que podran compartir precisament per tractar d’avaluar la situació de la for-mació professional d’una maner com-partida, i això és una cosa que nosal-tres no havíem fet mai abans.

Quin país té millor resolt l’equilibri entre el que ofereix el sistema educatiu i el que necessita el mercat de treball?Cada país té un context i unes neces-sitats diferents que fan difícil la comparació. Tot i així, en el context de l’OCDE, nosaltres donem suport al nou sistema suïs que està ara en fase de desenvolupament però que sembla apuntar a un futur molt inte-ressant. El sistema suís, igual que els sistemes escandinaus, es caracteritza per donar una base de competències genèriques i evitar l’especialització precoç sota el convenciment que les persones joves d’avui no poden tenir un camí tancat, sinó que en el futur poden acudir a diferents especialitats en funció de l’evolució del mercat, i per tant és molt important la inversió en educació i en l’estudi d’aquestes competències genèriques o transver-sals. Tant a Àustria com a Alemanya la formació professional sempre ha estat molt ben vista i valorada per la societat i s’ha tingut molt de respecte pels titulats en formació professional i en aquest context és encara més important que hi hagin processos de revisió per actualitzar el sistema.

L’elevada taxa d’atur d’Espanya pot estar relacionada amb aquest desfasa-ment entre les necessitats empresarials

i la formació del treballadors?Aquest vincle resulta molt simpli-ficador, en realitat el fet que estem vivint una crisi econòmica i finan-cera explica molt més la situació del sistema professional. Llavors, el que hem de fer és demanar-nos, en aquest context, com podem equipar més adequadament els nostres joves i podem posar com a exemple el cas de Finlàndia, que va patir temps enrere una crisi i va posar molt d’èmfasi pre-cisament en el desenvolupament regi-onal i en la formació.

Com es pot apropar l’àmbit empresa-rial a l’àmbit formatiu? El sector empresarial s’ha d’implicar en la formació professional, ha de buscar vies de cooperació amb els centres en concret i ha de facilitar ponts entre l’empresa, a tots nivells, i la formació. D’una o una altra manera, aquesta és la perspectiva de futur que els empresaris han d’assumir com una responsabilitat seva.

Creu que s’haurien d’incentivar les pràctiques professionals internacionals i la mobilitat per afavorir l’intercanvi d’experiències?És una qüestió que la Unió Europea està promocionant i és una bona cosa; el sistema de la formació professional

“A Austria i Alemanya la formació professional està molt ben valorada per la societat”

Barbara Ischinger a Barcelona durant les jornades “Innovació, FP i Empresa”. / M.A. CHAZO

6 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009ECONOMIA / Col·legis Professionals

Cap a on van els col·legis?Dins el marc de les Jornades de Món empresarial, que tenen lloc cada any a Futura, es va celebrar el passat 20 de març la II Trobada de Col·legis Professionals de Catalunya. L’esdeveniment va aplegar prop d’un centenar d’assistents que van debatre entorn al tema dels Nous reptes al món col·legial.

SEGONA TROBADA DE COL·LEGIS PROFESSIONALS

de l’estat espanyol”. I tot seguit els va esperonar a fer planteja-ments de futur.

Allau normatiuEl catedràtic de Dret Admi-nistratiu de la Universitat de Girona, Joan Trayter, com a moderador de la trobada, va apuntar que un dels temes prin-cipals que afecta actualment als col·legis és l’allau normatiu. Va destacar, entre d’altres, la Llei 7/2006, que obliga a adaptar els estatuts de tots els col·legis el proper 31 de març. Per la seva banda, els consells de col·legis han de fer les normes regulado-res de la professió i han d’ade-quar les normes internes de funcionament a la normativa. Una altra normativa a afrontar és la Llei de societats professi-onals 2/2007 que estableix unes obligacions per als col·legis. Entre d’altres, aquests hauran de crear un registre de societats professionals. Finalment, el pro-cés de Bolonya, obliga també a adaptar els òrgans col·legials a les titulacions resultants, mol-tes d’elles producte de fusions i d’altres de nova creació.

Pel que fa als reptes, Trayter va coincidir amb la consellera

REDACCIÓ

La consellera de Justícia, Mont-serrat Tura, que va presidir la trobada, va inaugurar la ronda d’intervencions a partir d’una hipòtesi “una mica agosarada”, segons paraules seves. Concre-tament, va plantejar que “hi ha alguns elements del nostre dret propi que han acabat configu-rant una societat catalana amb uns valors, que probablement no tenen altres societats”. La consellera es va remuntar a la història medieval, recordant el moment en què els oficis es van començar a constituir en gre-mis amb un grau d’influència molt important sobre el poder polític i eclesiàstic.

Tura es va referir a la figura jurí-dica de l’hereu, que comportava que aquest conservés l’explota-ció agrària, mentre els altres germans havien de marxar a la ciutat, on normalment acaba-ven fent d’aprenents d’un ofici, esdevenint després titulars d’aquell ofici. Segons la con-sellera, amb el temps aquests professionals s’organitzarien, “fent-se encara més forts i su-mant interessos”, donant lloc gairebé deu segles després als actuals col·legis professionals, que ofereixen “no només servei als seus col·legiats sinó a la so-cietat sencera, atès que són cor-poracions de dret públic i, per tant, han de demostrar i garan-tir aquest servei a la ciutadania en el seu conjunt”.

Actualment, a Catalunya hi ha 127 col·legis professionals i 18 consells de col·legis. Tots aquests organismes “encaren nous reptes“ i un dels més im-portants, va afirmar la conse-llera, és l’aplicació de la Llei 7/2006, que persegueix evitar una major segregació de l’acti-vitat col·legial, perquè “creiem que per afrontar el futur amb garanties cal que els col·legis si-guin corporacions fortes”. Tura va cloure la seva intervenció felicitant els col·legis, perquè “gràcies a vostès, Catalunya té una solidesa en la seva organit-zació i els seus plantejaments que no hi ha en d’altres indrets

PERFIL DELS ASSISTENTS A LA SEGONA TROBADA DE COL·LEGIS PROFESSIONALS

En els darrers temps el món col·legial ha afrontat un allau normatiu

que els col·legis professionals han fet històricament una tasca molt important de defensa dels interessos de les professions, però actualment “el seu paper passa per potenciar la defensa dels interessos de la societat i, sobretot, que els ciutadans co-neguin la funció i el servei que presten aquestes entitats”.

Amago: “Més dubtes que oportunitats”“El 2009 és un any important perquè estan passant moltes coses”. Amb aquestes paraules va iniciar la seva intervenció Ferran Amago, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Telecomunicacions (COETTC). Des del seu punt de vista va alertar de molts aspectes que encara planegen entorn al pro-cés de Bolonya i que poden aca-bar afectant la professió d’engi-nyer de telecomunicacions. “No sabem si estem avançant cap a les professions o estem retro-cedint cap a una situació més oberta, però amb més dubtes”, va remarcar Amago alhora que va mostrar la seva preocupa-ció per la possible desaparició de la paraula de telecomuni-cacions en el títol de grau, que s’aprovi finalment. “Estan par-

lant d’eliminar paraules que són clau i que despistaran, fins i tot, al possible futur estudiant”, va apuntar el degà.

Amago va explicar que el seu sector dóna ocupació a mol-tes persones que treballen en l’exercici lliure, però va pun-tualitzar que el seu col·legi, no representa només aquests, sinó també a molts que treballen per compte aliè, amb la qual cosa “la nostra corporació ja està adaptada a crear serveis, perquè molts dels nostres col-legiats no utilitzen el visat, però sí altres serveis”.

D’altra banda, el degà del CO-ETTC va reconèixer que “està

sorgint un allau normatiu i, de vegades, costa saber ben bé que estem fent” i cal anar en compte perquè hi ha molt en joc, ja que el sector que representa suposa un 7% del PIB. Finalment, com a entitat de dret públic, el degà de ‘telecos’ va oferir el seu su-port a les administracions per evolucionar cap endavant i no posar-se pals a les rodes.

Vallvé: “Els col·legis no desapareixeran”El degà del Col·legi Oficial d’En-ginyers Industrials de Catalunya (COEIC), Joan Vallvé, va obrir la seva ponència fent una mica d’història, a l’igual que la conse-llera Tura. Primer, va recordar la creació de la Llei de Col·legis Professional de 1949, i després va remarcar que algunes asso-ciacions professionals són en-cara més antigues. “La nostra associació data del 1863, venim de molt lluny”, va puntualitzar el degà. Tot seguit va assenya-lar, un cop més, que els col·legis professionals són corporacions de dret públic i que, per tant, fan unes funcions delegades per part de l’administració. Una de les principals és el reconei-xement que un professional té les atribucions, que prèviament un decret li ha concedit.

En quant als aspectes que regu-len l’àmbit col·legial, Vallvé es va mostrar contrari al fet que

Vicepresidents i vicedegans 5%

Secretaris 5%Presidents 23%

Gerents 24%

Degans 17%Altres 26%

Prop d’un centenar d’assistents van seguir les intervencions dels diversos ponents.

Els col·legis participants es van oferir a col·laborar amb l’administració

Col·legis Professionals / ECONOMIA 7ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

siguin considerades com a res-triccions l’exigència d’una titula-aació determinada i la col·legiació obligatòria. “Necessitem que tota persona que es col·legiï, tin-gui una titulació”, va insistir el degà. D’altra banda, es va mos-trar convençut de la no desapa-aarició dels col·legis, perquè fanuna funció, que en cas contraril’hauria d’assumir l’Estat.

El degà dels enginyers també va opinar sobre el tema Bolo-nya, valorant-lo positivamentperquè “entenem que és la pos-sibilitat d’obrir la lliure circu-

lació de professionals a tot el territori de la Unió Europea. En tot cas si algun defecte té, és que arriba una mica tard i la circulació de professionals ja la tenim de professionals quevenen de més enllà de la UnióEuropea i en aquest punt no hiha res establert”. Ara bé, com a aspecte negatiu va criticar queel títol de grau a la major part de països europeus tingui una durada de tres anys i, en canvi, en el nostre país la durada sigui de quatre anys i això, “evident-ttment pot crear diferències en-tre professionals”.

Finalment, pel que fa a les fu-sions de col·legis, Vallvé es va mostrar d’acord amb la llei ca-aatalana que és contrària a la crea-ció de nous col·legis, sempre que n’hi hagi un altre que els pugui acollir. Fins i tot, va posar com a exemple a seguir un casparticular, protagonitzat desdel COEIC. Així, davant la pos-sibilitat que es creés un col·legid’enginyers químics, un altre de geòlegs i un d’organització in-dustrial, el propi Col·legi d’En-ginyers de Catalunya es va ofe-rir per integrar-los en el seu si. “No es pot pretendre que cada nova titulació tingui un nou col-legi”, va afirmar Vallvé.

Tugores: “Els col·legis han de canviar” Tan aviat com va començar la seva intervenció, Joan Tugo-res, catedràtic de la Universitat de Barcelona, va fer notar que“molts dels canvis que tenimen aquests moments són temesque no només deriven de les causes conjunturals d’Europa, sinó que deriven de canvis molts més globals, que estan esclatant arreu del món”. Se-

gons Tugores, tenint en compte que la societat ha canviat es-pectacularment en els darrers anys, els col·legis també ho han de fer.

El catedràtic va afegir que la competitivitat d’un país a nivellinternacional passa per l’espe-cialització i, en el cas concret d’Europa, s’ha de garantir la qualitat de la seva producció. En aquest sentit, “els col·legishan de ser els responsablesd’oferir garanties a la societat”i la seva principal responsabi-litat és assegurar que les tas-ques professionals es realitzinamb la màxima qualitat, fugint d’oportunismes, perquè això

és important per als col·legiats, però també per a la competitivi-tat de la nostra economia.

Finalment, i adreçant-se als qui es plantegen quin és el paper dels col·legis professional en un context de liberalització, Tu-gores va donar dos motius per mantenir-ne l’existència: pri-mer, prenent com a exemple la situació dels mercats financers,va defensar que, de vegades, re-gular massa poc pot tenir efec-tes negatius; i segon, va dir que garantir el bon exercici de lesprofessions, no ho pot fer úni-cament l’administració i per,això, calen els col·legis que es troben en un punt intermig.

UNA APOSTA FERMA PEL MÓN COL·LEGIAL

La II Trobada de Col·legis Professionals ha coincidit enguany amb eldesè aniversari de Món empresarial. Tot i que l’aposta d’aquesta pul -blicació per conformar una plataforma col·legial, a partir de les sevesplanes, ja ve de lluny, a partir d’aquest any s’ha decidit encara poten-ciar-la més. Així, ho va explicar l’editor de la publicació, Joan Pons, durant la presentació de la trobada col·legial, a l’hora que va animara tots els col·legis a participar en aquest nou projecte. També es va referir a algunes de les accions que s’han engegat aquest any perdonar suport als col·legis, com la doble plana de la secció de Col·legis i l’elaboració d’un monogràfic un cop a l’any.

El catedràtic Joan Tugores, el degà Joan Vallvé i la consellera Montserrat Tura.

8 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009ECONOMIA / Perspectiva

Una mirada enrere...3 de març

El nombre d’aturats

arriba gairebé als 3,5

milions a tot l’Estat

L’atur registrat al mes de febrer s’ha incrementat en 154.058 persones respecte al mes de gener, un 4,63%. A Catalunya, la xifra s’acosta a les 480.000 persones. El nombre de perso-nes a l’atur i que busquen feina a les oficines de treball de tot l’Estat se situa ara en pràctica-ment els 3,5 milions, segons el Ministeri de Treball. Aquesta és la xifra més alta des que es va començar a elaborar l’actu-al sèrie històrica amb dades comparables. En un any, l’atur ha pujat en més d’un milió de persones, concretament 1.166.528 persones, el 50,38%.

5 de març

El BCE abaixa els tipus a

l’1,5%, el nivell més baix

des de l’arribada de l’euro

El Banc Central Europeu ha anunciat, com s’esperava, una altra retallada dels tipus d’interès oficial de la zona euro. L’organisme que presi-deix Jean-Claude Trichet ha rebaixat mig punt el preu del diner, fins a situar-lo a l’1,5%, el nivell més baix des que es va introduir l’euro, el 1999. Coincidint amb això, l’euríbor també ha baixat per sota del 2% per primera vegada des de l’abril del 2004.

La retallada de tipus,

però, no evita un altre

sotrac a les borses

El cicle negatiu a les borses continua i la retallada de ti-pus que ha anunciat el BCE no ha impedit que els par-quets hagin tornat a registrar descensos destacats. L’Ibex-35 ha perdut un 4,51%, la se-gona reculada més forta de l’any, i s’ha quedat als 7.025 punts, un nou mínim des de l’octubre del 2003. La resta de places europees també han baixat, entre un 3 i un 5%.

6 de març

Les administracions

públiques deuen dos

milions d’euros a les

empreses

Segons dades del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisen-da, les administracions pú-bliques tenen deutes amb les empreses que ascendeixen a més de dos milions d’euros a Catalunya. Al conjunt de l’es-tat, la xifra supera els dotze mil milions. Els tècnics con-sideren que s’ha de compen-sar les empreses que estan en aquesta situació, de manera que puguin ajornar les obli-gacions amb Hisenda sense penalitzacions.

11 de març

La CEOE proposa un

augment salarial de l’1%

per als nous convenis

La patronal espanyola reco-mana no negociar pujades sa-larials per sobre l’1%. Aquesta decisió la transmetrà en una circular que enviarà a totes les organitzacions empresa-rials que han de negociar els nous convenis col·lectius. Una decisió que arriba des-prés del desacord en el pacte per l’increment salarial, que els sindicats fixen al 2%.

15 de març

Milers de persones es

manifesten sota el lema

‘Plantem cara a la crisi”

Milers de persones, 50.000 segons els organitzadors i 12.000 segons la Guàrdia Urbana, s’han manifestat pels carrers del centre de Barcelona convocades pels sindicats Comissions Obre-res i UGT per ‘plantar cara’ a la crisi. Amb aquesta mo-

bilització, també han volgut expressar el seu malestar per les mesures que han posat en marxa els governs espa-nyol i català, unes mesures que consideren ‘insuficients’ per afrontar la situació. A la manifestació s’han adherit re-presentants de la majoria de partits polítics i més de 125 entitats i associacions sindi-cals, socials i culturals.

L’OPEP no aplicarà noves

retallades de la producció

del cru fins d’aquí a dos

mesos

L’Organització de Països Ex-portadors de Petroli (OPEP) no aplicarà noves retallades de la producció del cru. Els ministres dels 12 països que formen l’OPEP han decidit a Viena, que tot i que el preu del petroli ha caigut fins als 44 dòlars actuals, no en dis-minuiran la producció. En canvi, han acordat aplicar al 100% les retallades que es van pactar al setembre i que de moment només s’apliquen en un 80%. L’altre compromís és tornar-se a reunir al maig, si els preus continuen en els nivells actuals.

18 de març

Trichet assenyala el 2010

com l’any de l’inici d’una

“recuperació moderada”

El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean Claude Trichet, ha indicat que el 2010 pot ser l’any de “l’inici d’una recuperació moderada” de la crisi econòmica. Trichet ha insistit que la recuperació es veurà “progressivament du-rant el 2010” i que ha coinci-dit amb el seu col·lega Ben Bernanke, el president de la Reserva Federal dels Estats Units, que el 2009 serà molt i molt difícil, i que “som en un període molt incert”.

Les caixes reclamen

mesures més dures contra

la crisi

El president de les caixes d’estalvi, Juan Ramón Quin-tás, ha dit davant de la comis-sió d’economia del Congrés que censura el paquet actual contra la crisi perquè conside-ra que “no està a l’alçada” de les necessitats que té avui en dia l’economia. Quintás va re-clamar a José Luis Rodríguez Zapatero més mesures i més contundència contra aques-ta crisi “que pot durar anys” i que pot comportar “conse-qüències dramàtiques”.

20 de març

Catalunya rebrà

ajudes per al sector de

l’automòbil

El Ministeri d’Indústria, Turis-me i Comerç ha acordat que Catalunya rebrà 224 milions d’euros per fer ressorgir el sec-tor de l’automòbil. Catalunya és la comunitat que té més sol·licituds aprovades dins el Pla de Competitivitat del Sec-tor de l’Automòbil i, en con-seqüència, és la que rep més ajudes i la que registra més in-versions. Els 224 milions que rebrà suposen el 28,12% del conjunt de les ajudes a nivell estatal. L’objectiu és fomentar les inversions per orientar la producció cap a vehicles més segurs i sostenibles.

21 de març

El Banc Mundial considera

que enguany l’economia

global retrocedirà entre

un 1% i un 2%

El president del Banc Mundial (BM), Bob Zoellick, ha anun-ciat que l’economia a nivell global retrocedirà aquest any

2009 entre un 1% i un 2%. A més, va advertir que els estí-muls públics que s’estan apor-tant poden comportar un nou daltabaix si no s’aconsegueix que els sistemes de crèdit es recuperin. Segons Zoellick, “el més important ara són els actius tòxics i la recapitalitza-ció dels bancs”. Pel que fa a les previsions del Banc Mun-dial, Zoellick ha explicat que les previsions “mostren una ralentització de l’economia no vista des de la Segona Guerra Mundial o la Gran Depressió”.

La UE anul·la la cimera

sobre treball

Els caps d’Estat i de Govern membres de la Unió Euro-pea han decidit suspendre la cimera especial sobre tre-ball que estava prevista que es celebrés a Praga el proper mes de maig i rebaixar-la a un nivell més tècnic. Aques-ta decisió s’ha pres per no aixecar gaires expectatives davant un problema social de tan grans que afecta a tantes persones i al qual no hi veuen clarament quines són les solucions a aplicar.

22 de març

Es disparen els

impagaments hipotecaris

Segons l’Associació Hipo-tecària Espanyola (AHE) la morositat hipotecària es va situar el desembre del 2008 en el 2,36%. Just un any abans la taxa se situava en el 0,72%. Segons l’AHE una de les cau-ses de l’augment de la moro-sitat és l’augment dels tipus d’interès registrats l’any pas-sat. Tant bancs i caixes com clients procuren sempre de renegociar la hipoteca abans de procedir a l’embargament.

Perspectiva / ECONOMIA 9ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

... un pas endavant

LES DADES DEL MES

MARSH

Álvaro Milans del Bosch, conseller

delegat El fins ara director general de la compan-yia i director de l’àrea de Riscos Finan-cers i Professionals, ha estat nomenat CEO. Amb més de 23 anys d’experiència dins el sector assegurador, Milans del Bosch es va incorporar a la companyia el 1987, provinent de Marsh Londres, on havia començat la seva carrera professio-

nal dins la companyia. Està especialitzat en la gestió dels ris-cos financers, polítics i de crèdit. És Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, compta amb el diploma Lloyd’s of London i el títol d’Agent i Corredor d’Assegurances del Ministeri d’Economia i Hisenda.

DOLCE HOTELS&RESORTS

Thibault Ruffat, vicepresident de

Vendes per Europa Ruffat desenvoluparà l’estratègia de ven-des per a les cinc propietats europees de la cadena hotelera. També dirigirà l’oficina europea global i gestionarà els comptes clau de Dolce. També proporcionarà suport integral de vendes a les noves obertures, incloent el nou Dolce Munich que obrirà les seves portes el març del 2010. Prèvia-

ment a la seva incorporació a Dolce Hotels and Resorts, Truffat havia estat director comercial i de vendes a Warwick Internatio-nal Hotels. Té una experiència de 15 anys a la indústria hotelera ocupants als càrrecs en diferents hotels, entre els quals desta-quen l’Hotel Westminster i l’Hotel California a París.

AXESOR

Guillermo Cabot, director de Serveis

d’Informació de Risc Des de la delegació comercial de Madrid, Cabot liderarà la gestió d’aquesta unitat de negoci, tenint entre els seus objectius el de-senvolupament i seguiment dels clients pre-ferents i la millora dels serveis i solucions que se’ls ofereixen. Cabot, amb 34 anys, és economista i compatibilitza la seva tasca professional amb l’activitat docent a les

escoles de negocis EOI i CEU. Anteriorment, ha ocupat llocs de responsabilitat en l’àmbit comercial i de màrqueting, en d’altres empreses de serveis, com Sodexho o Mapfre Quavitae.

NOMENAMENTS

1 d’abril ERO temporal per a 3.783 empleats de Nissan a Bar-celona

1 al 4 d’abrilCelebració del 40è Congrés d’UGT per reelegir Cándi-do Méndez

3 d’abril Índexs de producció indus-trial del febrer

14 d’Abril Societats mercantils (febrer)

28 d’abril Hipoteques del febrer

2 d’abril

Baixada dels tipus

d’interès

Esgotant la seva política mo-netària, el Banc Central Eu-ropeu tornarà a abaixar els seus tipus d’interès, ara si-tuats a l’1,5%. Ho va insinuar el seu director i així ho pre-veuen els analistes. Després de l’avís que potser s’estava tocant fons, l’interessant serà veure quant baixen i l’expli-cació de cara al futur: si es descarten nous descensos és que la situació econòmica co-mença a redreçar-se. El pitjor escenari seria reconèixer que no queda marge per fer front a la recessió.

Nova cimera del G-20

El president dels EUA, Ba-rack Obama, viatja a Londres per participar en la Cimera dels G-20 per a la reforma del sistema financer mun-dial, on també hi prendrà part Espanya. Després de la pri-mera reunió als Estats Units, ara cal veure si la bateria de mesures extraordinàries co-mencen a tenir efecte en una economia mundial per a la qual l’FMI preveu una reces-sió del 0,6% per a enguany.

3 d’abril

60 aniversari de l’OTAN

Estrasburg i Baden-Baden (Alemanya) seran les ciu-tats que, conjuntament, aco-lliran la cimera doble amb què l’OTAN celebra els seus seixanta anys d’existèn-cia. S’hi parlarà dels plans a l’Afganistan, l’Iraq o Guan-tànamo, de l’ampliació de l’Aliança cap a l’òrbita exso-viètica, de les relacions amb Rússia o de la retirada de les tropes espanyoles de Kosovo.

20 d’abril

Construmat intenta

mantenir-se

Un dels sectors més castigats per la crisi s’exhibeix durant cinc dies al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona. El

certamen, un dels més im-portants d’Europa i adreçat a professionals, dóna cabuda a subsectors com maquinària, prefabricats, aïllaments, apa-rells de precisió, elements per a estructures, pintura, energies renovables o clima-tització, entre d’altres. Vol ser un revulsiu.

Congrés d’internet

Fins el 24 se celebra el XVIII Congrés Internacional World Wide 2009 a Madrid, coinci-dint amb el vintè aniversa-ri de les webs. Empresaris, investigadors, innovadors, informàtics i polítics s’hi do-nen cita. Enguany es deba-trà sobre l’accés a internet a través de les tres pantalles: ordinador, telèfon i televisió i sobre com això pot canviar la manera de viure, treballar o relacionar-se en el futur més immediat.

24 d’abril

Destrucció de

mig milió de feines

Amb les dades que ha anat avançant cada mes l’INEM, l’INE publicarà la pitjor xi-fra laboral dels darrers anys, amb la generació, aproxi-madament, de 500.000 atu-rats durant només el primer trimestre. Els darrers tres mesos del 2008, Catalunya va destruir 96.200 feines (489.600 a Espanya) i va ge-nerar 112.100 aturats més (609.100 a l’Estat).

25 d’abril

Reunió conjunta

de l’FMI i el BM

Amb l’amenaça que l’econo-mia mundial es pot contreu-re per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, es reuneixen a Washington els dirigent del Fons Monetari Internacional i el Banc Mun-dial per impulsar el creixe-ment, les finances i reduir la pobresa al món.

27 d’abril

Pont tecnològic amb

Silicon Valley

Organitzat per l ’ent i tat Barcelona Activa, hi ha pro-gramada una jornada de treball a la seu central de Microsoft a Redmond (Seatt-le), un seminari a la seu de la incubadora de Silicon Valley i un programa específic de contactes empresarials per a cada empresa participant. Aquest pont tecnològic vol analitzar oportunitats i ten-dències econòmiques de les dues àrees que conformen d’avantguarda tecnològica mundial.

30 d’abril

Missió a Argentina,

Xile i Brasil

Entre el 20 i el 30, la Cambra de Comerç de Sabadell orga-nitza una missió comercial a Xile, l’Argentina i el Bra-sil, dins el Pla d’Acció Inter-nacional 2009. Són els tres mercats més madurs de Su-damèrica i els que presenten una major estabilitat jurídica per fer inversions. La crisi econòmica els afecta, però en menor mesura que a Eu-ropa. La missió va adreçada a empreses que tinguin pen-sat internacionalitzar-se.

10 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009ECONOMIA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

Martí Manent durant l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

MARTÍ MANENT, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE COMERÇ ELECTRÒNIC I MÀRQUETING RELACIONAL

PIMEC I COL·LECTIUS EMPRESARIALS

LA PATRONAL I ELS EMPRESARIS ES CONCENTREN A MADRID PER REIVINDICAR SOBRE LA MALA GESTIÓ DE LA CRISI

NEIX LA FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE JOVES EMPRESARIS I EMPRENEDORS DE CATALUNYA

PIMEC i més de 300 empresaris, representants de 160 associacions, gremis i col·legis professionals de Catalunya, s’han concentrat a Madrid davant del Congrés dels Diputats per demostrar el seu desen-cís i malestar per la gestió que l’Administració cen-tral està fent de la crisi. Segons ells, la majoria de pimes i autònoms es troben en una posició molt complicada, i consideren que no s’estan duent a terme les reformes o correccions necessàries per millorar la situació. Per això, han lliurat a l’Admi-nistració i a tots els partits polítics un document de propostes conjunturals i estructurals per alleujar la crisi. Les propostes tracten tres grans bloc: el finan-çament, la morositat i la reforma laboral.

Ha nascut una nova entitat, la Federació d’Asso-ciacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya (FAJEEC), amb l’objectiu de fomentar l’emprenedoria, crear sinergies entre els joves empresaris catalans i dotar-los de representativi-tat davant les diferents instàncies econòmiques i polítiques. Amb una representació total d’unes 5.000 empreses, que donen feina a més de 20.000 treballadors, la nova federació neix per “provo-car una reacció en cadena que ens porti a creure novament en el futur fomentant i motivant els jo-ves empresaris i emprenedors a continuar llui-tant pels seus negocis”, afirma el president de la nova plataforma, Daniel Casadesús.

FAJEEC

LA PATRONAL OFEREIX EINES PER A LA GESTIÓ DE PLANTILLES MULTICULTURALSLa patronal terrassenca Cecot està tramitant l’homologació d’un curs en Mediació i Gestió del Conflicte. El seu objectiu és capacitar per a la gestió de la diversitat als responsables de les organitzacions. L’increment de la internaciona-lització de l’activitat de l’empresa fa que s’inten-sifiquin els seus contactes amb d’altres cultures. Aquesta situació, juntament amb els canvis de-mogràfics del país i l’arribada de persones d’ori-gen divers, condueix a la necessitat d’adquirir competències per a la gestió d’equips de treball transnacionals, heterogenis i ètnicament i cultu-ralment diversos. Gràcies al curs, la Cecot esde-vindrà la primera institució no universitària que oferirà aquesta formació de manera reglada.

CECOT

Al centre, Josep González, president de PIMEC. / CEDIDA

“El futur dels negocis està a Internet”Tot i que la crisi econòmica sembla que encara no té ganes de marxar, les perspectives del negoci del comerç electrònic per aquest 2009 són molt optimistes. Així ens ho asse-gura Martí Manent, president de l’Associació Espanyola de Comerç Electrònic i Màrque-ting Relacional (AECEM).

MERITXELL SORT

La crisi està afectant els negocis per Internet?Sí, en positiu i en nega-tiu. En positiu, en primer lloc cal dir que les vendes per Internet augmenten perquè és un mitjà on hi ha molta més oferta per poder comparar i triar. I, en segon lloc, s’està pro-duint un efecte substitu-tiu, és a dir, la gent potser no pot gastar-se diners per anar de viatge, però sí per comprar-se un llibre, unes entrades... i ho fa a través de la xarxa. D’altra banda, l’efecte negatiu el trobem en aquells sec-tors que també pateixen la crisi en el món offline:cotxes, pisos i viatges de gran consum. No obstant això, s’estan originant efectes estranys, com l’augment de vendes d’automòbils de segona mà per Internet.

Quins són els sectors que registren més vendes? Fa tres o quatre anys, et diria que l’àmbit de l’oci. Actualment, la roba i els complements estan crei-xent a un ritme especta-cular. Però és normal. Si mirem les botigues del carrer, veiem que la gent a vegades es gasta més diners en roba que en altres coses. Per tant, es reprodueix el mateix patró a Internet.

Les empreses espa-nyoles estan prou adap-tades als canvis en el mercat relacionats amb el comerç electrònic? Hi ha empreses que ho han sabut entendre molt bé: són les organitzaci-ons 100% Internet, que utilitzen el mitjà de forma intensiva. En canvi, hi ha negocis que venen el 95% dels seus produc-tes a través de la botiga tradicional i només el 5%

per Internet. En aquests casos, ni dediquen inver-sió, ni temps ni esforços al sector online, tot i que cada vegada més s’estan adonant que Internet és un canal de vendes potent.

Les pimes desconfien del comerç electrònic?N’hi ha de tot tipus. Algu-nes pimes són especta-culars, estan perdudes per petits pobles de Catalunya, ho venen tot per Internet i ni sabem que existeixen. D’altres, en canvi, els ha costat més entendre la importància de la xarxa, perquè per a elles, una petita inversió pot suposar molts diners i no han sabut trobar ningú que els expliqués quina era la solució adequada.

Des de l’AECEM esteu desenvolupant un programa de divulgació per tota Espa-nya. Això pot ajudar-les?Aquest és el nostre objec-tiu, explicar-los el comerç electrònic des d’una perspectiva pràctica i donar-los petits trucs per atraure clients a través de la xarxa. En aquesta primera ronda hem parlat

amb 1.500 pimes de tot l’Estat, i l’objectiu és arri-bar a 3.000. Les pimes han d’entendre que amb Internet tenen una gran oportunitat. Si els seus cli-ents són la gent del barri, del poble o del poble del costat, amb la xarxa se’ls obre una finestra a tot el món. I si aquesta pime és la millor en un producte o en un servei determinat, trobarà el seu client.

Però encara hi ha el mite de l’estafa per Internet... És un mite fals. Tots nosaltres coneixem algú que al carrer li han robat la bossa. I la pregunta és: coneixeu algú que l’hagin robat per Internet? Jo no. Una altra pregunta: estàs utilitzant la banca elec-trònica? I un percentatge molt elevat de la població et dirà que sí. Per tant, Internet és un mitjà segur, si no la gent no hi confia-ria els seus diners.

Quina és la situació del sector a nivell europeu i internacional? A Espanya estem endar-rerits en comparació a d’altres països. La clau és

l’ADSL. O tenim carre-teres per moure’ns per Internet o no en tenim. L’autopista del futur és la connectivitat, i no només des de la perspec-tiva del comerciant, sinó també de la societat. Els nens a l’escola ja no uti-litzen el diccionari, sinó la Wikipèdia. I si a casa no tenen ADSL o el que tenen és massa lent, no poden accedir al conei-xement. Encara s’ha de fer un esforç perquè les administracions enten-guin que, a vegades, és millor no invertir en una biblioteca, on la infor-mació queda estancada i no actualitzada, i inver-tir en ADSL.

Quina relació tenen amb l’Administració?Depèn. Tenim greus pro-blemes amb l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, que és la més exigent d’Europa. La nor-mativa dificulta l’evolució del comerç electrònic. Per exemple, l’Agència diu que a la teva pàgina web no pots tenir l’opció “recomienda esta web a un amigo” perquè és spam. Ens sentim incom-presos i desprotegits per l’Agència, que és poc receptiva a la realitat. En canvi, amb el Ministeri o la Generalitat no tenim cap problema, al contrari, ja que han entès que cal invertir en la societat de la informació.

Quin és el futur del comerç electrònic?És espectacular. Hi ha molt camp per recórrer.Tenim oportunitats en el mercat hispà i no hem de passar per alt el mercat anglosaxó, la Xina i l’Ín-dia. Les perspectives són il·lusionadores perquè el futur dels negocis està a Internet.

ECONOMIA / Anàlisi 11ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

La recessió actual no pot ser com la del Japó

REFLEXIONS ENTORN A LA RECESSIÓ ECONÒMICA

Japó està vivint una profunda recessió des de l’any 1990. La dècada dels 90 s’ha anomenat fins i tot la dècada perduda al Japó. Conèixer el que està succeint al país nipó té interès perquè molts analistes consideren que la crisi global actual, i especialment a l’estat espanyol, durarà molts anys com al Japó. Davant el pessimisme imperant, pot ser útil comprovar que la recessió actual no pot ser tan negativa.

En cinc anys, la borsa japonesa va pujar més d’un 450% i el valor dels immobles es va multiplicar per cinc

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF,

ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

DIFERÈNCIES ENTRE LA SITUACIÓ DE JAPÓ EL 1990 I LACRISI GLOBAL I A L’ESTAT ESPANYOL DE 2008-2009

Japó 1990Crisi global i a

l’Estat espanyol 2008- 2009

Temps transcorregut entre l’inici del crack i l’actuació contundent dels governs

11 anys Menysd’un any

PER mig de la borsa en el moment de punxar la bombolla 80 18

(31-12-2007)

PER mig de la borsa un any després de la punxada de la bombolla 72 7,5

(31-12-2008)

Rendibilitat mitja per dividend en el moment de la punxada de la bombolla

1% 2,5%

Rendibilitat mitja per dividend un any després de la punxada de la bombolla

0,6% 5%

Revalorització aproximada de la borsa en els cinc anteriors a la punxada de la bombolla

450% 90%

Revalorització aproximada dels immobles en els cinc anys anteriors a la punxada

500% 95%

Un altre factor causant de la bombolla va ser el superàvit comercial, Japó exportava molt més del que importava

Els increments de preus dels immobles i les accions van alimentar la bombolla japonesa. / ARXIU

A partir de 1985 l’economia japonesa va viure una exube-rància immobiliària i borsària sense límits. En cinc anys, la borsa va pujar més d’un 450% i el valor dels immobles es va multiplicar per cinc (veure figura). En aquests anys el valor immobiliari global de la zona de Tòquio superava a la del con-junt dels Estats Units. L’índex Nikkei de la Borsa de Tòquio va arribar als 37.000 punts. Aquestes revaloracions van tenir múltiples causes i entre elles es pot destacar l’increment dels crèdits concedits pels bancs, en part a clients amb una baixa capacitat de devolució. Aquests préstecs es concedien amb uns tipus d’interès molt baixos ja que la inflació estava bastant contro-lada. Un altre factor causant de la bombolla va ser el superàvit comercial de Japó, que expor-tava molt més del que importava, el que explica que la població tingués importants excedents de liquiditat que sobrepassaven les necessitats de consum i que es van destinar a invertir en immo-bles i accions. Els increments de preus dels immobles i de les ac-cions van alimentar la bombolla davant les expectatives de grans guanys en poc temps. El PER (ràtio que compara la cotització d’una empresa amb el benefici per acció generat) mitjà de les accions cotitzades en la Borsa de Tòquio va arribar al valor de 80 l’any 1990, la qual cosa és un indici clar d’especulació sense límits i de preus desorbitats. Per poder avaluar la importància d’aquesta dada podem recordar

que l’any 1929, abans del crack, el PER mig de la Borsa de Nova York era de 45, que també era excessiu, però molt menor que l’existent a Japó al 1990. Una altra variable a tenir en compte és la forta apreciació del ien davant les pressions d’Estats Units per aconseguir que Japó reduís el seu superàvit comer-cial. Es pensava que al revaluar el ien, Japó augmentaria les seves importacions i reduiria les exportacions. Entre 1985 i 1998 el tipus de canvi va passar de 238 iens per dòlar a 128 iens per dòlar. Això va provocar una cai-guda dels beneficis empresarials al dificultar les exportacions japoneses i abaratir les impor-tacions. L’any 1990 els elevats preus dels immobles i accions ja eren insostenibles i es va pro-duir la punxada de la bombolla. A l’enfonsar-se les cotitzacions de les accions i el preu dels immobles, els bancs van comen-çar a tenir grans increments de la morositat, el que va provocar que alguns d’ells fessin fallida i que el conjunt del sistema financer comencés a reduir els crèdits a empreses i particulars. Les empreses van començar a patir les conseqüències dels increments de la morositat dels seus clients i el nombre de tan-caments d’empreses va comen-

çar a créixer. La baixada dels tipus d’interès a nivells pròxims a zero no va animar l’economia ja que el mercat seguia pensant que els preus de les accions i dels immobles encara havien de baixar més. Això s’explica també perquè els baixos nivells de beneficis de les empreses japoneses fan que el PER sigui molt alt, el que és un indici que les accions estan cares. Un any després de la punxada de la bombolla, l’índex Nikkei ja havia caigut un 30%, als dos anys el descens ja era del 60%. Durant els primers anys després de l’inici del crack el Govern japo-nès, controlat pel partit Liberal, va prendre molt poques mesu-res la qual cosa no va ajudar a solucionar la situació. Les pri-meres actuacions contundents del govern japonès no es van produir fins a l’arribada al poder del Primer Ministre Junichiro Koizumi l’any 2001. Quan la Borsa es començava a recupe-rar va empalmar amb la bom-bolla tecnològica i el Nikkei va seguir baixant fins al 81%, però el PER seguia sent elevat (al 2001 el PER mig de les empre-ses japoneses era de 61) el que indicava que les accions seguien cares. Aquest crack és dels més llargs ja que quan l’economia japonesa es començava a recu-

perar ha coincidit amb l’inici del crack de les subprime. A la fi de 2007, el PER ja havia baixat con-siderablement però seguia sent molt alt (28,3). Durant aquests anys l’índex Nikkei va baixar fins 8.000, però malgrat això, els baixos beneficis de les empre-ses fan que el PER segueixi sent alt i, per tant, les accions seguei-xen sense ser barates. Tot i això,

ni en els pitjors moments de la crisi, l’atur ha superat el 6% de la població activa. La profunditat del crack de Japó i la seva llarga durada són difícilment trasllada-bles a altres situacions i entorns geogràfics, ja que els nivells de preus arribats al 1990 a Japó en els immobles i les accions no tenen precedents en els últims cent anys.

12 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009ECONOMIA / Tecnologia

Els treballadors estan preocu-pats pels seus llocs de treball. Ara més que mai tots tenim clar que el lloc de treball ja no és per a tota la vida i queestà supeditat a molts factors indirectes. Cada vegada mésles empreses acomiaden o fan Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) temporal o no. Molts treballadors pensen que aquests ERO es fan en aquests moments per netejar algunes empreses aprofitant aquests moments incerts i de preocupació. La realitat és que aconseguir un nivell d’atur his-tòric, l’únic que denota és comde malament que estem fentles coses entre tots.

Mentrestant els polítics pro-posen solucions. Alguns, elsque governen, ho fan aplicant el pressupost disponible amb

Estem vivint uns moments que caldria reflexionar molt pausa-aadament, ja que les conclusions a les quals arribarem seran molt importants per al futur.Si fa anys ens haguessin ditque la bombolla immobiliària esclataria pels aires l’any 2008i la globalització afectaria leseconomies en forma de cas-cada, ningú no hagués apostatni un cèntim d’euro. Tothom sabia, tothom creia, etc. peròno érem conscients de lesrepercussions que tindrien per als treballadors, per als empre-saris i per als polítics.

El perquè de tot plegatSITUACIÓ DEL MERCAT LABORAL

“El sector de les TIC hauria d’erigir-se com a tractor de la resta de sectors”

les TIC dins dels seus depar-rrtaments. Per què?

Aquesta visió negativa dedepressió s’hauria de conver-rrtir en passió. El sector de lesTelecomunicacions basat en el coneixement, en el talent i en la millora de la productivitat i de la competitivitat hauria d’erigir-se com a tractor de la resta de sec-tors i hauria de fer de trencador del pessimisme generalitzat queens està rondant. Un sector quecreu en sí mateix i que aixeca realment passions pels que el configurem però que cal conti-nuar treballant en la seva cons-trucció des de la regulació fins a la part més legislativa. Calen uns bons ciments sobre el qualsconstruir el canvi de model eco-nòmic i social passant moltespersones que conformen sec-tors terciaris a un model més del coneixement i de telecomu-nicacions. La passió que des-perta pot retornar a donar opti-misme a les persones que estan en plena depressió i que cal quedonem la confiança oportuna i necessària per tornar a la activi-tat creativa i de creixement.

ajudes màgiques o receptes que combinen la teoria mésliberal i la pràctica del vell brui-xot que mai no ha aplicat niexperimentat en un món real. El beuratge que servia per fer més fort al poble, aquí no s’ha experimentat prèvia-ment per la qual cosa els que la prenenes queden una miqueta dece-buts de la poca capacitat que et dóna. D’altres polítics més‘resaviats’ diuen que ha d’ésser el bruixot jove del poble del costat el que faci la màgia, ja que és qui té el do de transfor-rrmar, encara que acaba de fer-se bruixot. Els tercers ja ni fan ni pensen que han d’ésser d’al-tres i aprofiten els moments de glòria per afanyar-se per-rrsonalment. Els de l’oposició, en canvi, sense pressupost i sense gaires ajudes comunica-aatives, fan el pregó. A vegades només serveix per veure que realment també estan preocu-pats i que tenen alguna cosa a dir en aquest camp. Però, per què davant d’una situació comla que estem patint no s’ajun-ten tots les receptes màgiques,els pregons i els beuratges i

fem plegats un gran acord ambun únic camí i horitzó?

Tothom reafirma que el sector TIC i els de les noves tec-nologies haurà de liderar elcanvi de cicle i de tendència.Tothom mira aquest sector com el que ha de revolucio-nar novament la sortida d’una crisi. En canvi, els empresaris no aposten per elles ja que treuen pressupostos en l’apli-cació de la modernització deles seves empreses mitjançantla implantació de sistemes i organitzacions noves. Els tre-balladors, per la seva banda, no els tenen en compte ja que són al final, els afectats.Per últim, els polítics que no apliquen cap mesura decidida perquè sigui aquest sector qui prengui protagonisme real.No pot ésser que es parli desectors tractors quan lesretallades pressupostàriesde les administracions públi-ques afecten més que mai les àrees TIC, la qual cosa posarà en risc els compromisos de modernitzar l’administració mitjançant la implantació de

FERRAN AMAGODEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

ANAÍS GARRELLCERCLE PER AL CONEIXEMENT

I MEMBRE DE L’INSTITUT DE ROBÒTICA INDUSTRIAL (IRI)

Enginyers, Matemàtics i Robots

El passat dia 7 de març la sonda Kepler va iniciar la seva missióper buscar evidències de vida extraterrestre. Per fer possible el seu viatge ha estat necessà-ria l’aplicació simultània d’infi-fifinitat de conceptes físics i mate-màtics, -molts d’ells basats en les aportacions de l’astrònomi matemàtic Johannes Kepler i les seves lleis sobre el movi-ment dels planetes al voltant del sol-, i la incorporació dels

avenços tècnics i científics d’última generació. El viatge elconduirà a posicionar-se en una òrbita el·líptica al voltant delsol, on observarà unes 100.000 estrelles situades a una dis-tància d’entre 600 i 3.000 anysllum de les constel·lacions de Cygnus i Lyra de la Via Làctia,i també buscarà ‘exoplanetes’ amb capacitat de mantenir l’aigua en estat líquid, element imprescindible per a la vida.

Sens dubte els robots, portantla ciència i la tecnologia al límit de les seves possibilitats, estanprenent posicions en totes les àrees i assolint un alt nivelld’imitació i aprenentatge, per-rrfeccionant les activitats dels

éssers humans i obrint nous camps d’aplicació, entre ellsun d’especial interès és la pro-tecció i acompanyament de lespersones en zones urbanes.

Actualment, la Universitat deCatalunya juntament amb altresuniversitats europees estan desenvolupant un projecte, on un conjunt de robots autònoms s’ocupen de diverses tasques de manera cooperativa. Un exem-ple de tasca emprada per un robot és la funció de guia turís-tic pels carrers de Barcelona iuna aplicació és el desallotja-ment en zones d’emergència,convertint la feina dels bombersen una tasca molt més segura i efectiva.

En tot aquest procés un ele-ment clau és la incorporaciód’intel·ligència per dotar-losde la capacitat d’afrontar situa-cions noves no predetermina-des, és a dir, capacitat de deci-sió. Una intel·ligència deno-

minada intel·ligència artificial que ja és usada en la presa de decisions econòmiques, en la conquista de l’espai, en les con-nnfrontacions armades, en l’oci, o en la medicina, però que a pesar del llarg recorregut, que es va iniciar en 1956, en la Conferèn-cia de Darmouth van emprar per primera vegada aquest mot, estem lluny de complir la prova de Turing concretada en: “exis-tirà Intel·ligència Artificial quan no siguem capaços de distingir entre un ésser humà i un pro-grama de computadora en una conversa a cegues”. Per això és imprescindible redoblar els esforços, sabent que la comple-xitat és més gran quan s’interac-tua robot home en contraposat a robot matèria.

El repte cabdal en la robòtica per interactuar resideix bàsi-cament en dotar-los d’intel-ligència, conseqüentment entenem la robòtica com una disciplina transversal i multidis-

ciplinari, on el treball simbiòtic entre matemàtics, tecnòlegs i antropòlegs es converteix enfonamental. Matemàtics amb capacitats d’aplicar els concep-tes abstractes i els models pre-dictius a les relacions humanes,tecnòlegs capaços d’implemen-tar la solució dels desafiamentsmatemàtics i antropòlegs que siguin capaços de fer d’ interlo-cutor amb ells, per aproximar la realitat social al món tècnic-científic.

I en aquest escenari de progrés, hauríem de mirar amb atenció, iocupar-nos de que les vocacions científiques i tècniques s’incre-mentin al nostre país, ja que la falta manifesta de matemàticsi enginyers és només la punta de l’ iceberg de les oportunitats que es rebutgen i que condicio-nen el futur a nivell global, i, en especial, en sectors claus per assolir altes cotes d’activitat progrés i benestar, com és elcas de la robòtica.

“Un element clau és la incorporació d’intel·ligència artificial als robots”

AVENÇOS DE LA ROBÒTICA

Empresari del mes / EMPRESA 13ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

“Enguany arribarem a una cartera de 2.200 pisos a tota Espanya i ja tenim beneficis”

RAMON RUIZ, DIRECTOR I CONSELLER APODERAT DE VISOREN

Ramon Ruiz afirma que ara estan començant a explotar el negoci. / A. ZANÓN

En plena caiguda immobiliària lliure i quan encara no s’ha resolt la mancança d’habitatge públic, empreses com Visoren comencen a treure el cap. Construeixen en terrenys cedits pels ajuntaments (que en mantenen la propietat) i després lloguen segons les condicions que imposa l’Administració. Vivendes Socials en Renda (Visoren) sosté que llogar és rendible en un model a 30-65 anys vista.

ARTUR ZANÓN

El pla de creixement de Viso-ren preveu doblar la facturació fins el 2012. En plena crisi, no varien les previsions a la baixa?No. El nostre cicle és diferent al de les immobiliàries: quan elles guanyaven molt, nosal-tres menys, i ara nosaltres gua-nyem molt més que algunes. Es ratifiquen els plans de creixe-ment perquè els nostres actius no es devaluen. El seu valor i els nostres marges els mar-ca la llei. Ara bé, també tenim riscos, com ara els impagats. Però no per avui. Els 300 eu-ros del lloguer és l’últim que es deixa de pagar.

2008 va tancar amb un volum de vendes superior al 2007.L’any passat vam recollir els fruits dels anys 2005 a 2007. Ja teníem 800 habitatges amb famí-lies vivint-hi. En canvi, el 2006 i el 2007 n’hi havia poques enca-ra. El nostre negoci té diverses fases. La primera consisteix en el totxo, en la construcció. I ara és quan comencem a explotar el negoci. Enguany, entre els pisos en lloguer i els que estan en construcció arribarem a una cartera de 2.200, però el 2012 en seran 3.500. El 2009 volem adjudicar 400 habitatges, lliurar quatre promocions i començar les obres de 450 pisos.

Ja han assolit el nivell de rendibilitat?Aquí s’assumeix que tens pèr-

dues durant set o nou anys. Això varia segons la comuni-tat i les subvencions. Estem combinant les subvencions amb els ingressos sostinguts per començar a donar benefi-cis. El benefici operatiu va ser de 342.000 euros, un 8% dels 4.122.000 euros facturats.

L’aturada del mercat de com-pravenda beneficia el lloguer i el seu mercat?Cap habitatge del mercat lliu-re no ens pot fer competència. Ningú pot oferir un pis amb pàrquing i traster per 312 eu-ros al mes a Esplugues. El que sí ens perjudica és la descon-fiança al mercat: es deixa de donar crèdit.

Així, veuen el futur amb més optimisme que les immobiliàries.Nosaltres som un bon nego-ci per als bancs. Som esta-bles amb un risc relativament baix. Ara tenim un problema de cost de diners. Els tipus d’interès acordats al Pla de l’Habitatge són tan baixos que als bancs no els surt rendible prestar-nos diners. Perden ca-lers. Quant a la situació ge-neral, no tinc ni idea de quan sortirem de la crisi. I qui digui el contrari, menteix.

El seu model de negoci pot semblar una rara avis dins el mercat. Acostumats com estàvem que els diners es feien només comprant i venent, i amb els con-

sumidors pensant que llogar és tirar els diners...En un principi sí que érem una rara avis. Però ara ja no. Que no se’ns assimili a una immo-biliària! Sí a un concessiona-ri d’aeroport o d’autopistes. El lloguer és un bon negoci, i s’es-tà demostrant.

Es critica que, en realitat, es fan pocs pisos de protecció oficial de lloguer. Quines mancances veu en l’Administració?No és ben bé realitat. A Catalunya se’n fan pocs, però a la resta d’Espanya se’n fan més. El lloguer té un proble-ma: no pot suportar el preu del sòl. Quin problema hi ha-via abans a Catalunya? Que no hi havia sòl. Perquè no s’havia creat! Les noves lleis han cre-at un paraigües legal que ens ajuda. D’altra banda, també es noten els problemes de finan-

“Nosaltres som un bon negoci per als bancs. Tenim un risc relativament baix”

çament: no està tancat per a la Renfe, per a les infraestructu-res... però tampoc per a nosal-tres. Falten subvencions que no arriben perquè el finança-ment no està tancat.

Amb moltes promocions a Catalunya i alguna a fora, cap a on creixeran?Volem potenciar Catalunya, Astúries o València, i ara ani-rem a Castella-la Manxa, Galí-cia, País Basc i Castella-Lleó. Ara ja tenim una mica més de pisos a fora del territori català que a dins.

I a fora d’Espanya?El nostre model de negoci es basa en unes lleis concretes molt definides. Tot està mar-cat: el valor del crèdit, el tipus d’interès, la durada del prés-tec, els recursos propis i la taxació. Cada país té unes nor-mes diferents. Ara per ara, ni ens ho plantegem.

En un model tan fixat per l’Ad-ministració, quin marge tenen per diferenciar-se de la competència i guanyar més?No! Depèn de com puguis fer millor la ràtio metres quadrats útils – metres quadrats cons-truïts, de com de bo siguis construint i dissenyant, la ges-tió de l’energia que generem, la rapidesa a l’hora de llogar pisos buits... Això és el que et pot donar més marge per dife-renciar-te de la competència.

“Ens perjudica la desconfiança al mercat, es deixa de donar crèdit”

14 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009EMPRESA / RSC

tunitats, ni a la millora de la qualitat del sistema educatiu, ni, per descomptat, a la lliber-tat d’elecció dels ciutadans.El passat 19 de març va tenir lloc la tercera vaga consecu-tiva del sector de l’ensenya-ment per protestar contra el projecte de llei d’Educació promogut pel conseller Mara-gall. Les divergències són no-tables i l’acord no serà fàcil d’assolir. No obstant, cal fer-se la següent pregunta: ens podem permetre el desacord? Ens podem permetre una mala llei? A quin futur pot as-pirar un país que fracassa en l’educació de les noves gene-racions? Sense educació no hi ha ciutadans lliures i res-ponsables, ni democràcia, ni competitivitat, ni cohesió so-cial, ni convivència... Ras i curt, sense una bona educa-ció, el futur trontolla.Finalment, és obvi que aquest cop no comptarem amb l’ex-cusa de l’enemic exterior. Aquesta llei no depèn de Madrid, tan sols depèn de nosaltres. Gràcies a l’Esta-tut de l’any 2006, el Parla-ment de Catalunya disposa, per primera vegada a la seva història, de la capacitat per elaborar una Llei d’Educació de Catalunya. La desaprofita-rem? Serem capaços de dei-xar escapar aquest tren? Po-dria ser el darrer.

RESPONSABILITAT EN L’EDUCACIÓ

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

“Educar no es fa només en el reducte de l’escola o en el marc de la família, sinó en el conjunt de la societat”

Els sistemes educatius dels països capdavanters detecten ràpidament els alumnes amb dificultats. /ARXIU

La crisi econòmica està en boca de tots, però hi ha una altra crisi, molt més greu encara, que sembla passar inadvertida: la de l’educació. Els resultats del sistema educatiu català es troben molt lluny del que caldria esperar. La nova Llei d’Educació de Catalunya, que el Parlament aprovarà aquesta primavera, és una gran oportunitat per corregir el rumb. Seria imperdonable que es desaprofités.

Educació: el darrer tren?

Malgrat la complexitat inhe-rent a qualsevol debat rigo-rós sobre l’educació, hi ha dades concretes que resul-ten extraordinàriament preo-cupants i no deixen lloc a cap dubte a l’hora de referir-nos a la crisi de l’educació al nostre país. D’una banda, Catalunya compta amb la segona taxa de graduació més baixa de l’Es-tat espanyol a l’ESO, amb un 69,6%, enfront d’un 75,3% del conjunt espanyol (segons les dades del 2006). Addicional-ment, cal assenyalar també l’elevadíssima taxa de fracàs escolar o abandonament pre-matur en els estudis secun-daris postobligatoris (batxi-llerat i formació professional de cicles superiors), que a Catalunya arriba al 34,1% dels alumnes, enfront del 30,8% d’Espanya i el 15,2% de la UE-25 (amb dades del 2005). D’al-tra banda, els resultats del darrer informe PISA (comple-mentats per l’informe de la Fundació Bofill de novembre 2007) atorguen a Catalunya una puntuació global de 491 punts (amb greus carències en aspectes fonamentals com la comprensió lectora o el ni-vell de matemàtiques), en re-lació als 488 d’Espanya i els 500 de la mitjana dels països membres de l’OCDE. Aquests i altres indicadors posen de relleu una crisi estructural del sistema educatiu de grans dimensions a casa nostra. Què cal fer? Per on cal comen-çar? El passat 4 de desembre ESADE va organitzar un gran acte per l’educació que va re-unir a més de 30 institucions de la societat civil catalanes. Municipis, patronals, sindi-

cats, col·legis professionals, mitjans de comunicació, en-titats de lleure i l’esport, i in-fraestructures culturals. Les entitats presents van subs-criure un manifest en el qual s’afirmava que: “No pretenem reivindicar res, sinó fer un pas endavant plantejant-nos què ens podem exigir a nosal-tres mateixos per contribuir a millorar la situació de l’edu-cació a casa nostra”. I, efec-tivament, el manifest anava acompanyat d’un altre docu-ment en el qual cadascun dels diversos àmbits institucio-nals assumia un conjunt de compromisos específics en relació a l’educació. La idea central de l’acte quedava per-fectament recollida en el punt 5è del manifest: “Educar no es fa només en el reducte de l’escola o en el marc de la fa-mília, sinó en el conjunt de la societat. Educar no és només la tasca d’uns “professionals”, és una tasca de tots i totes; si cal tota la tribu per a educar un infant, hem d’assumir el nostre paper”. I sens dubte, aquesta voluntat unitària, de corresponsabilitat davant l’educació, fou la principal aportació d’aquella iniciativa.

En aquell mateix acte es va presentar també un exhaus-tiu document sobre l’edu-cació, en forma d’annex, elaborat per un conjunt de professors i especialistes en educació, entre els quals hi havia Xavier Antich, Gregorio Luri i Joan Majó. Entre mol-tes altres coses, el document afirmava, en primer lloc, que no hi ha un únic model edu-catiu universal. Així, els qua-tre països amb resultats edu-catius capdavanters a nivell mundial (Finlàndia, Corea del Sud, Flandes i Singapur), disposen, cadascun d’ells, de sistemes educatius radical-ment diferents. I, en segon lloc, que malgrat les nombro-ses diferències, els sistemes educatius dels països capda-vanters tenen en comú alguns elements molt importants com són: triar els millors pro-fessors, aprofitar al màxim les seves capacitats i detectar molt aviat els alumnes amb dificultats. El reconeixement d’aquests tres factors permet afirmar que la clau del rendi-ment escolar no es troba no-més ni en la inversió, ni en l’increment de les hores de classe, ni en la reducció de la ràtio alumnes/professor, ni en les reunions, ni en la burocràcia, ni en el sou dels professors. Malauradament, el debat sobre l’educació a

Catalunya encara es troba fortament condicionat pel partidisme polític, el corpo-rativisme dels sectors més di-rectament afectats i els apri-orismes ideològics. Aquestes actituds desenfoquen el pro-blema i concentren l’atenció en “aspectes que són real-ment perifèrics respecte a la situació real de crisi que viu actualment el món educatiu”. Això succeeix, per exemple, quan es pretén enfrontar l’es-cola de titularitat pública i la concertada (negant-se a acceptar la diversitat de la pròpia societat i atemptant greument contra la llibertat educativa de les famílies), o bé quan es reobren vells de-bats sobre la religió a les au-les, com si aquests fossin els principals problemes del nos-tre sistema educatiu! També resulten especialment perju-dicials les actituds gremials i resistencia-listes, basades en la defensa dels drets adqui-rits, i que no accepten que la feina dels mestres (com la de qualsevol altre professional) hagi de ser mesurada i avalu-ada amb transparència. Final-ment, els tics “dirigistes” i neo-intervencionistes de l’Admi-nistració, que pretén regular l’accés a l’escola mitjançant les tristament famoses zones escolars, tampoc contribu-eixen ni a la igualtat d’opor-

“Els països capdavanters trien els millors professors i aprofiten al màxim les seves capacitats”

“Ens podem permetre el desacord? Ens podem permetre una mala llei? ”

Actualitat en RSC

RSC / EMPRESA 15ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Caixa Galicia

Línia per finançar tala i

transport de fusta

Caixa Galicia i la cooperativa forestal i la Cooperativa Fores-tal Ganadeira Rexional han signat recentment un conveni financer que està dirigit als més de 950 socis productors de fusta d’aquesta cooperativa, amb una línia de finançament de 20 milions ampliable en fun-ció de la demanda. Es tracta de finançar la tala i el transport de la fusta dels arbres caiguts pel temporal d’aquest passat hivern. D’aquesta manera es vol emmagatzemar la fusta, gestionar-ne la venda i preve-nir el risc d’incendis a l’estiu.

Coca-Cola i WWF Espanya

Col·laboren en la

recuperació d’espais

naturals

Coca-Cola Espanya i WWF, juntament amb el Programa Mediterrani de WWF a Portu-gal, han anunciat un projecte de recuperació de la conca hid-rogràfica del riu Guadiana a Espanya i Portugal. En aquesta zona s’hi ha extret intensiva-ment aigua subterrània per a usos agrícoles; també cal reg-ular-ne del cabal i solucionar la contaminació de les aigües, entre d’altres accions que cal fer en aquesta zona. Caldrà plantar uns 25.000 arbres i potenciar-ne la biodiversitat. El projecte de recuperació de la conca del riu Guadiana s’emmarca dins l’acord internacional fet l’any

2007 entre Coca-Cola i WWF amb l’objectiu de millorar les reserves naturals d’aigua a tot el món.

Fagor Electrodomèstics

Premi a la responsabilitat

social

El grup Fagor Electrodomèstics acaba de rebre el Premi Respon-sabilitat Social en els Processos d’Internacionalització de mans del Fòrum de Responsabilitat Social de Guipúscoa. Aquest premi és un reconeixement al seu “esforç i preocupació per l’expansió i la implantació de la RSC a totes les seves fili-als.” El grup Fagor Electro-domèstics és el major grup cooperatiu del món i, a nivell europeu és el cinquè fabricant d’electrodomèstics amb una quota de mercat a Europa que és gairebé del 6%. L’any 2007 el grup va obtenir una facturació de 1.750 milions d’euros.

Iberdrola

Inverteix en programes

socials

L’any 2008 Iberdrola va des-tinar un total de 61 milions d’euros a programes socials i de contribució a la comunitat. Segons s’afirma en un comu-nicat de l’empresa “els recur-sos es van invertir en projectes d’art i cultura, programes humanitaris, educació i patro-cinis ambientals.” Tan sols a Espanya, l’empresa ha realit-zat més de 70 actuacions com, per exemple, la reconstrucció i il·luminació de monuments i el suport a entitats culturals.

Mercedez-Benz

Vehicles més respectuosos

La marca de vehicles Mercedes-Benz ha tret al mercat una nova edició del seu model Clase E el qual està equipat amb nous motors diesel que resulten més eficients i uns propulsors de gasolina que tenen un consum un 20% inferior per la seva injec-ció directa. Fonts de l’empresa han assenyalat que “aquest vehi-cle compleix amb la normativa europea d’emissions Euro 5 mentre que la mecànica EI E 350 Blue TEC compleix amb la regulació Euro 6, que està pre-vista pel 2014.”

NH Hoteles

Cursos de RSC pels

empleats

El grup NH Hoteles ha plani-ficat dos cursos de formació obligatoris dirigits als seus treballadors sobre Respon-sabilitat Social Corporativa i medi ambient dissenyats per la NH University. Aquesta formació vol posar al dia els compromisos de l’empresa per millorar les tasques pro-fessionals dels treballadors. A més, serà imprescindible la seva realització per totes aquelles persones que vulguin

accedir als Programes de Desenvolupament Intern de NH Hoteles per poder pro-mocionar-se a llocs directius i caps de departament.

Toys ’R ’Us

Col·labora en projectes

solidaris

La cadena Toys ’R ’Us ha comunicat que col·laborarà amb l’ONG Save the children per aconseguir proporcionar joguines a tots els nens amb discapacitat d’Haití. La cadena posarà a disposició dels cli-

ents les targetes “Regala som-riures” d’1 i 3 euros a través de les quals l’ONG finança els seus projectes. Per exem-ple, si s’adquireix la tar-geta d’1 euro Save the chil-dren podrà proporcinar-li una joguina didàctica a un nen dis-capacitat d’Haití, donar trac-tament contra la malària a un nen d’Etiopía, o administrar 3 vacunes contra el xarampió a Sierra Leona. I si es compra la targeta de 3 euros, es podrà proporcionar aliments durant un mes a un nen de Níger o oferir-li un llit a un nen intern a una escola rural del Tibet.

16 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIUAlconInaugura nou magatzem

Alcon, l’empresa líder mèdico-farmaceutica en oftalmolo-gia ha comunicat que tras-llada el seu magatzem del Masnou, la seva seu espa-nyola, a Santa Perpètua de Mogoda. D’aquesta manera, l ’empresa augmentarà la seva producció i, en un futur, aquest magatzem també pro-veirà a Portugal. La inaugu-ració del nou magatzem per-metrà fer 150.000 comandes a l’any. El grup farmacèutic ha invertit 6 milions d’euros en el nou magatzem i en l’ampli-ació de la fàbrica del Masnou, on s’aconseguirà augmentar un 25% la producció i es man-tindrà com a centre d’I+D.

AmperAugment de beneficis

El grup Amper va registrar un benefici net atribuït de 14,7 milions d’euros el 2008, xifra que suposa un increment del 13% respecte dels 13 mili-ons obtinguts l’any anterior. Els beneficis de l’empresa es van situar en els 359,1 milions d’euros, és a dir, un 15,7% més respecte del 2007, que va facturar 310,2 milions d’euros.

AudiRècord de beneficis el 2008

Audi, que pertany al grup Volks-wagen, va tancar l’exercici del 2008 amb un benefici net de 2.207 milions d’euros, és a dir, un 30,4% més res-pecte del benefici de l’any fiscal 2007, quan el resultat va ser de 1.692 milions d’eu-ros. Precisament l’any 2008 va ser el 13è exercici conse-cutiu en què Audi va aconse-guir un rècord de producció, vendes, facturació i beneficis, segons va anunciar recent-ment Rupert Stadler, presi-dent d’Audi AG.

Caja Castilla-La Macha i UnicajaAcord de fusió

Les entitats financeres Caja Castilla-La Mancha i Unicaja han fet saber a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que han establert “unes bases d’acord” amb l’objectiu d’in-tegrar-se. En aquest context, han comunicat que l’entitat resultant seria “la principal institució financera d’Andalu-sia i una de les 5 primeres cai-xes d’estalvi d’Espanya”. L’en-titat tindria un aproximat de 60.000 milions d’euros basant-se en el negoci minorista.

FordAnuncia mesures

per pal·liar la crisi

L’empresa automobilística ha anunciat que el seu con-sell d’Administració ha apro-vat un pla per eliminar un deute de 10.400 milions de dòlars que consisteix en ofe-rir a canvi als seus tenidors diners i accions de la com-panyia. Ford va anunciar que aquesta oferta només és pels tenidors de les seves Notes Convertibles del 4,25% que vencen l’any 2036 i que es van emetre el 2006. D’altra banda, Ford Credit va anunciar una nova oferta valorada en 1.300 milions de dòlars per adqui-rir el deute de Ford. A data de 31 de desembre de 2008 Ford acumulava un deute de 25.800 milions de dòlars.

Gas NaturalPren el control

d’Unión Fenosa

L’empresa Gas Natural entra al consell de direcció de l’elèc-trica Unión Fenosa incloent 4 consellers dins la directiva, fet que els representa el 30% del dret de vot. Per la seva part, ACS, el grup venedor

n’ha tret els seus membres. L’actual vicepresident i con-seller delegat de Gas Natu-ral, Honorato López Isla, es mantindrà en el seu càrrec fins a mitjans d’abril, moment en què s’acabarà de fer efec-tiva la fusió d’empreses. En la nova etapa, Gas Natural vol que López Isla mantingui algun tipus de càrrec dins la nova estructura.

GDF-SuezAugmenta beneficis

El grup energètic Gas de France (GDF)-Suez va obte-nir l’any 2008 un benefici de 6.500 milions d’euros, un 13% més que en l’exercici de l’any anterior. D’altra banda, el volum de negoci va ser de 83.100 milions d’euros, xifra que representa un 17% més. Pel que fa a les previsions de cara al 2009 es planteja la possibilitat d’un augment del Resultat Brut d’Explota-ció (Ebitda). De cara al 2011 i amb unes expectatives de millora del panorama econò-mic es preveu un Ebitda d’en-tre 17.000 i 18.000 milions d’euros. Gérard Mestrallet, president del grup, considera que “l’any 2008, GDF-Suez ha superat tots els seus objec-tius i que els seus resultats demostren la solidesa del seu model econòmic”.

La CaixaInverteix en tecnologia

La Caixa invertirà 321 milions d’euros per l’impuls d’un pla d’innovació i desenvolupa-ment amb l’objectiu de con-vertir-se en una de les enti-tats de primera línia a nivell mundial pel que fa a la incor-poració de la tecnologia al negoci financer. La Caixa ha signat un acord amb IBM per

incrementar els seus recur-sos tecnològics i per investi-gar i desenvolupar de manera conjunta noves aplicacions tecnològiques. Dins el pla de R+D+i, IBM assessorarà a La Caixa al llarg del pro-cés i proporcionarà recursos d’infraestructures tecnològi-ques, com és el programari, la maquinaria i els serveis per tal de garantir el suport al creixement de l’entitat.

L’OréalAugment de vendes a la Xina

El fabricant francès de cos-mètics ha comunicat que les seves vendes el 2008 a la Xina van augmentar un 27,7% per un valor de 6.950 milions de iuans, uns 806 milions d’eu-ros. Amb aquests ingressos, el mercat xinès s’ha conver-tit en el setè més important del món per a L’Oréal així com el més gran per de tota la zona d’Àsia i el Pacífic. Pel que fa a la quota de mercat de la firma francesa el 2008 a la Xina, aquesta es va situar en el 10,5%, superant el 9,7% de l’any 2007.

OrangeCreixement lleuger

Orange, la filial espanyola de France Télécom, ha tingut un creixement lleuger dels seus beneficis pel que fa a la seva activitat mòbil. El creixe-ment va ser d’un 0,4% fins els 3.382 milions d’euros. D’al-tra banda, el seu negoci fix va créixer un 4,3% fins els 736 milions d’euros.

RyanairVol consolidar

el lideratge a Catalunya

La companyia aèria Ryanair,

que opera només des dels aeroports de Reus i Girona, ha arribat a ser la companyia amb el volum més alt de pas-satgers transportats. Ryanair té ara l’objectiu de consoli-dar el lideratge i està mante-nint negociacions amb AENA per aconseguir volar també des de l’aeroport del Prat.

SpanairPossibles vols

intercontinentals

En un mitjà termini, l’aerolí-nia Spanair es planteja oferir vols intercontinentals direc-tament des de Barcelona, independentment de la com-panyia amb la qual es pugui associar. La intenció d’una possible associació es fa amb l’objectiu de tenir més passat-gers que volin a Sudamèrica i a l’Àsia i no pas d’obtenir avi-ons de llarg radi. Fonts de la Generalitat comenten que el Prat té un potencial per a vols directes per a 800.000 passat-gers a l’any a Llatinoamèrica i més de 150.000 al Japó.

TelefónicaSensible amb la crisi

El president de Telefónica Espanya, Guillermo Ansaldo ha anunciat que reduirà un 50% la factura fixa i mòbil dels seus clients que estiguin a l’atur fins a un màxim de 20 . Aquesta mesura es man-tindrà durant tot l'any però només s’aplicarà a aquells cli-ents amb un contracte de per-manència a la companyia de 6 mesos. A banda d'aquesta mesura, ofereix un servei d'assessorament de manera que els usuaris puguin esco-llir els productes que més s'adaptin a les seves neces-sitats tots els dies durant 24 hores al telèfon 900.380.390.

Panorama / EMPRESA 17ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUAccionaRedueix flota de Transme-

diterránea

Després de la desinver-sió d’Endesa, Acciona, el grup constructor i de ser-veis, ha decidit portar a terme una gran reestructu-ració de Transmediterránia. La mesura preveu reduir un terç dels vaixells de la flota naval. Dels 27 vaixells, 8 es volen vendre després de fer balanç dels resultats eco-nòmics referents al 2008. El motiu d’aquesta mesura és la caiguda un 86,2% del benefici brut operatiu el passat any fins els 6 milions d’euros. L’elevat preu del combusti-ble ha contribuït a l’agreuja-ment de la situació.

AltadisRedueix plantilla

Altadis, la filial d’Imperial Tobacco ha pactat amb els sindicats un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afectarà a gairebé 800 treballadors a Espanya. La mesura s’emmarca dins dels projectes de reestructura-ció anunciats per la britànica Imperial Tobacco després de la integració de les dues companyies.

BayerRedueix els sous un 10%

El grup Bayer ha decidit fer front a la crisi sense reta-llar, per ara, plantilla. Ha optat per reduir els sous un 10% en un pacte de soli-daritat per tal de mantenir fora de perill la plantilla a Alemanya. Un dels motius

d’aquesta mesura és la cai-guda del benefici un 63,5% l’any 2008. A tot el món, Bayer té 108.600 llocs de treball, dels quals quedaran blindats amb aquest pacte els 37.400 llocs d’Alemanya. Les fàbriques de Tarragona i de la Zona Franca de Barcelona per ara no s’han vist afectades.

CriteriaCauen els beneficis un 38%

El holding d’empreses parti-cipades de La Caixa va asso-lir els 1.058,6 milions d’euros el 2008, resultats que equiva-len al 38,66% menys respecte de l’any anterior. Segons les dades que conté la Comis-sió Nacional del Mercat de Valors el benefici recurrent net individual va sumar l’any passat 803 milions d’euros, és a dir un 30% més. Tot i així, els resultats s’han vist afec-tats per l’endeutament i per l’augment de les despeses financeres fins els 249,8 mili-ons d’euros, 2,5 vegades més que el 2007. Aquestes dades van generar un resultat nega-tiu de 415,7 milions d’euros enfront d’un resultat posi-tiu de 458,2 milions d’euros. D’altra banda, el volum de negoci de participades de La Caixa va arribar a un import net de 3.774 milions gràcies a les adquisicions fetes a l’úl-tim exercici, xifra que repre-senta un 69% més que l’any anterior.

Diari ABCRetalla plantilla

La direcció diari ha comuni-cat que ha presentat un expe-dient de regulació d’ocupació (ERO) que afectarà 238 tre-balladors d’una plantilla de 456 persones, és a dir la mei-tat del total. Aquesta mesura respon a “causes de caràcter econòmic, productiu i orga-nitzatiu”, segons han confir-mat fonts del mateix diari i del Grup Vocento, que n’és el propietari. D’altra banda, el comitè d’empresa ha fet saber que els treballadors “no estan disposats a entrar en la negociació de cap aco-miadament” i, a més, faran

servir totes les eines que tinguin a l’abast per evitar aquesta mesura anunciada per l’empresa.

ETTTanquen 300 oficines

La crisi també afecta a les empreses de treball temporal i una mostra és que han hagut de tancar 300 oficines a tota Espanya amb motiu del des-cens de facturació i de col-locacions. Segons Francisco Aranda, president de l’Asso-ciació de Grans ETT (Aget) “les empreses s’han vist obli-gades a portar a terme una ‘optimització’ dels seus recur-sos” i que a més “no es dispo-sen de dades tancades sobre l’evolució de la xarxa d’ofici-nes”. Com a exemple, Adecco ha hagut de tancar 70 ofici-nes, és a dir el 10% de la seva xarxa, i Randstad va registrar uns ingressos de 1.144 milions d’euros, amb un descens del 5% en el conjunt de l’any.

General Motors3.500 acomiadaments a

Opel

Carl-Peter Forster, cap de General Motors a Europa, ha anunciat que el pla de sane-jament d’Opel contempla aju-des estatals, l’eliminació de 3.500 llocs de treball i retalls salarials. Segons Forster “pel rescat de totes les factories

es necessiten préstecs o par-ticipacions directes per un valor de 3.300 milions d’euros fins el 2014. GM té un gran interès en la independència d’Opel i està disposada a ser flexible en el reordenació de la propietat de l’empresa.” Tot i la crisi, cal destacar que Opel s’ha convertit en la segona marca amb major fac-turació de vehicles al mercat alemany amb 22.000 vehicles venuts el mes de febrer, xifra que suposa un increment del 4,2% respecte del mateix mes de l’any anterior.

Johnson ControlsERO temporal

El grup Johnsons Con-trol, dedicat a la fabricació d’aparells d’aire condicio-nat, ha presentat un expedi-ent de regulació d’ocupació (ERO) sobre 173 treballa-dors dels 297 que té l’em-presa a la planta de Sabadell. Segons l’ERO, els treballa-dors assistiran a la planta un dia a la setmana durant tot un any, fins al març del 2010. La mesura pretén garantir la viabilitat de l’empresa.

Martinsa FadesaPèrdues de fins a 2.471

milions d’euros

La crisi del sector immobiliari ha fet que totes les empreses del sector se n’hagin ressen-tit. Només Martinsa Fadesa acumula 2.471 milions d’eu-ros en pèrdues immobiliàries, xifra que fa ascendir a 8.500 milions les pèrdues de tot el sector de la construcció.

Sector de la premsa nord-americanaAfectada per

la crisi econòmica

D’una banda, The New York Times Company, propietària del diari The New York Times, ha anunciat que ha posat a la venda 21 dels 52 pisos de la seu del rotatiu ubicat a Man-hattan. A causa de la pèr-dua de beneficis dels darrers mesos l’empresa s’ha vist obli-gada a prendre mesures. L’em-presa inversionista W.P. Carey adquirirà part d’aquests pisos

per 225 milions de dòlars. D ’a l t ra banda, e l grup McClarthy Company, propie-tari del diari The Miami Herald ha comunicat la intenció d’eli-minar 1.600 llocs de treball, és a dir, un 15% del total de la seva plantilla. La mesura es deu al descens de beneficis i a la voluntat de recuperar 5,3 milions de dòlars per la venda d’uns diaris a unes empreses declarades en bancarrota.

VivendiEls beneficis cauen un 0,8%

Vivendi, el grup francès de comunicació, va obtenir el 2008 un benefici de 2.603 milions d’euros l’any 2008. Es tracta d’una lleugera caiguda del 0,8% la qual Vivendi va atribuir als efectes de l’am-pliació de l’empresa. Pel que fa al resultat operatiu ajus-tat va caure un 2,9% fins els 4.260 milions d’euros.

VolkswagenRescindirà

els contractes temporals

El consorci automobilístic alemany ha comunicat que rescindirà els 16.500 treballa-dors a tot el món que actual-ment tenen un contracte de tipus temporal. El president del grup, Martin Winterkorm ha fet saber que els acomia-daments seran una mesura “desagradable i inevitable” i que venen originats per la situació de crisi de vendes que afecta el sector. Segons afirma Winterkorm el treball reduït de la jornada laboral de 35 hores ha aconseguit “no produir estocs de vehicles”. Les vendes de Volkswagen van disminuir el 15% el mes de gener però, a més a més, en el conjunt de l’any es pre-veu una caiguda del 10%.

18 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009EMPRESA/ Emprenedoria

funcions executives. “El sistema resideix en un servidor web i és utilitzable des de pantalles tàc-tils, amb les quals la persona afectada realitza els exercicis de recuperació i entrenament de la memòria”, expliquen.

El mercat català, la prioritatAegerus no ha rebut mai cap ajuda econòmica de l’Admi-nistració Pública. “Però no ha calgut perquè ens hem auto-finançat sempre”, destaquen. No obstant això, els dos em-

MERITXELL SORT

Fa tres anys, Joan Matarín i Jaume Ten, que en feia més de 25 que treballaven amb in-formàtica clínica, van cons-tatar dues realitats: el sector hospitalari estava esgotat i, en canvi, el sector de la de-pendència era molt emergent, amb un forat clar en el mercat de la informàtica de gestió. En Joan i en Jaume van decidir entrar-hi i fundar la seva prò-pia empresa, Aegerus, que es dedica a implantar i desenvo-lupar programes informàtics per a centres d’atenció a la de-pendència, residències assis-tides, centres sociosanitaris i serveis d’atenció domiciliària.

Costos reduïts i tecnologia assequibleL’èxit d’aquest software ra-dica en què és un model sense costos tecnològics i comple-mentaris. “No hi ha grans in-versions per a tecnologies en aquest sector, perquè l’atenció al resident és el factor humà, clau de l’activitat. Per això, hem ideat un sistema senzill en l’operativa i fàcil de posar en marxa”, expliquen els fun-dadors. Aquesta empresa sa-badellenca amb una plantilla d’11 treballadors ha experi-mentat un creixement signifi-catiu des que es va posar en marxa. De 30 clients el 2007 ha passat a tenir actualment 160 centres de dependència de tot l’Estat que utilitzen el sistema d’Aegerus. “La nostra previsió és arribar als 250-300 clients a finals d’any”, comen-ten en Joan i en Jaume.

Aegerus no va començar a treballar amb imatge cor-porativa fins l’estiu de l’any passat. De fet, la clau de la seva expansió ha estat la forma més antiga de publici-tat: el boca orella. “Fins ara no hi ha hagut màrqueting en el sentit pràctic. I volem fer-ne, però sense canviar la línia de contacte personal amb cada client de principi a final”, destaquen.

“Fama merescuda”Aegerus s’adapta a les neces-sitats pròpies de cada cen-tre i aconsegueix una relació amistosa amb el client, que ho comunica a tots els seus coneguts. “Tenim una fama merescuda. Ara, fent publici-tat, aquest reconeixement es

veurà reforçat, però no am-pliat”, afegeixen convençuts els dos empresaris.

Al servei de la gent granAegerus ha signat un acord de col·laboració amb la Fun-dació Privada Uszheimer amb l’objectiu de millorar els trac-taments de les persones grans amb deteriorament cognitiu. S’editarà un nou material, el M.I.D. (Manual de Interven-ción de Demencias), que do-narà suport a la promoció de la salut de la tercera edat i a la prevenció precoç de la de-mència, una de les principals malalties que els afecta. Amb el M.I.D., qualsevol persona pot realitzar, de forma sen-zilla, exercicis d’orientació, memòria, atenció, llenguatge i

Aegerus, el software més social SISTEMA INFORMÀTIC PER AL SECTOR DE LA DEPENDÈNCIA

Aegerus ha crescut gràcies a la forma més antiga de publicitat: el boca orella

“A Catalunya hi ha 1.500 centres de dependència. I volem arribar a cobrir-ne la meitat”

D’esquerra a dreta, Joan Matarín i Jaume Ten, els fundadors d’Aegerus. / CEDIDA

La percepció que es té de les empreses informàtiques és que són fredes i avorrides. Aegerus, una empresa sabadellenca que va néixer el setembre del 2006, ha demostrat que també poden desprendre caliu i humanitat. En poc temps ha implantat el seu sistema informàtic a més de 160 centres assistencials de tot l’Estat. I en un futur els agradaria créixer cap a Europa, tot i que, de moment, al mercat català encara tenen feina per estona.

Nova Seu social de Gas Natural a Barcelona.

Líders del sector del gas a Espanya i a l’Amèrica Llatina, segon operador privat de Gas Natural Liquat de la Conca

Atlàntica i tercera companyia del món en capacitat de generació d’electricitat amb cicles combinats de gas.

Després de 165 anys acomplint els reptes que ens hem assenyalat, podem dir que ens continua agradant el futur

que veiem. Un futur ple de compromís empresarial i de milions de clients arreu del món, als quals continuar

portant el benestar, sempre amb el màxim respecte i sensibilitat pel medi ambient. www.gasnatural.com

Davant d’aquest resultat, el més pràctic és tenir el podi a casa.1a empresa gasista d’Espanya i l’Amèrica Llatina

2n operador de GNL de la Conca

Atlàntica

3r operador mundial de cicles combinats de gas

LA FUNDACIÓ PRIVADA AEGERUS

Com que Aegerus treballa per un sector humanista, vol retornar part del benefici empresarial cap a la gent gran, veritables clients finals de l’organització, mitjançant la contribució a preservar el que és més important: el seu coneixement. Per això ha creat la Fundació Privada Aegerus. “A través dels tests de valoració que es fan als residents de centres geriàtrics, es va detectar que hi havia persones amb vocaci-ons literàries. Així, hem decidit crear un premi literari i altres propostes artístiques per tal d’ajudar a recuperar, mantenir i difondre el coneixe-ment de la gent gran”, comenten en Joan i en Jaume. El premi consis-teix en la publicació dels treballs guanyadors, “tot i que l’autèntic premi per a l’avi serà que tindrà una motivació extra per continuar exercitant aquella vocació”, afegeixen.

presaris critiquen que l’Admi-nistració miri amb més bons ulls un programa costós pro-cedent d’una multinacional que un model fet a Catalunya. “És més difícil que ens compri l’Administració que una orga-nització privada i, en aquest sentit, s’hauria de donar més suport a l’empresa tecnolò-gica local”, remarquen. En un futur, l’organització vol convertir-se en referent d’aquest sector de la depen-dència. El 90% dels clients d’Aegerus són centres cata-lans, mentre que el 10% res-tant són clients de les Illes Balears, Navarra, Andalusia i Cantàbria. “A casa nostra tenim feina per donar i per vendre. Dels 1.500 centres de dependència que hi ha a Catalunya, el 10% estan co-berts per nosaltres. I ens agra-daria arribar al 50% a mig ter-mini”, afirmen des d’Aegerus. A nivell internacional, Europa és el mercat que els motiva més per créixer, tot i que no te-nen cap intenció de crear em-preses exteriors, sinó aconse-guir socis al país en qüestió.

Màrqueting i Comunicació / EMPRESA 19ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

“Som una gran família que s’ajuda i avança junta”

ENTREVISTA A EUDALD PUIG, DIRECTOR CORPORATIU DE MÀRQUETING I COMUNICACIÓ DE GRUP SERHS

Eudald Puig, en una imatge al costat de les instal·lacions del grup SERHS / CEDIDA

MÉS QUE PERSONAL

Quin és el posicionament i el bene-fici diferencial de SERHS actualment?Se’ns qualifica com el primer grup turístic de Catalunya, per tant, com a corporació formada per 80 empre-ses, més de 1.500 accionistes i 3.000 treballadors, ens posicionem entre els líders del sector també a nivell de l’Estat espanyol. Els fets diferen-cials més destacats són la diversifica-ció d’activitats amb empreses que es complementen entre si per oferir un servei integral als nostres clients; el nostre origen com a cooperativa ara fa 33 anys; i la vessant humana tant a nivell intern com extern, considerant les persones com el nostre principal actiu.

La fundació del grup a l’any 1975, a partir d’una cooperativa, crec que és un fet únic al nostre país. Es així? Veritablement sí que podríem dir que és un fet únic no només pel moment, sinó per la trajectòria posterior i fins on s’ha arribat ara. Segurament, no hi ha cap altre cooperativa que ara sigui un grup turístic amb aquesta magnitud en tota la costa mediterrània. L’origen va venir lligat amb un moment de crisi que va viure l’emergent sector turístic que havia florit els anys 60.

La diversificació de sectors i empre-ses actual, en quin grau complica les estratègies de màrqueting que es dis-senyen?Com a grup podríem dir que treba-llem en dues visions. Una com a cor-poració, des d’un punt de vista global, tenint present la identitat i els nostres trets característics. I per una altra part, estem estructurats en diferents àrees operatives de negoci, especialit-zades en àmbits d’activitat com són: distribució productes peribles i no pe-ribles; turisme i viatges; hotels; gestió i producció alimentària; projectes i equipaments; així com serveis i noves tecnologies. Cada àrea presenta una estratègica específica.

En un futur a curt termini com creu que afectarà la crisi al grup SERHS?Tota situació té punts negatius i altres de positius. L’alentiment del consum i la morositat fan prendre unes determi-nacions concretes per amortir els seus efectes com estem efectuant i encara amb més èmfasi aquests darrers mesos. La baixada del tipus d’interès, preu del combustible (SERHS té un parc mòbil de més de 700 vehicles) i el nivell d’in-flació ajuden a mantenir alguns costos. La nostra corporació sempre ha treba-llat amb rigor i control, adaptant-se a les necessitats de mercat.

Hi ha la sensació que les estratègies de màrqueting conegudes no serveixen del tot per aquests moments d’incertesa i crisi desconeguda. Què n’opina?Crec que el sentit comú, que acos-tuma a ser a vegades com es diu “el menys comú dels sentits”, és el que ha de primar. Les grans teories dels grans gurús, ara no les saben defen-sar ni ells mateixos. Els nostres avis o pares tenen molt a dir: el seny.

Les etapes de crisi generen grans oportunitats. Hi està d’acord? La seva empresa ha detectat i pensa aprofitar cap d’aquestes oportunitats?L’equip humà de Grup SERHS està format per persones molt identifica-des i amb gran orgull de treballar a SERHS. Som una gran família que ens ajudem i avancem junts. Això no és fàcil de trobar i podríem dir que és un dels pilars fonamentals que dóna una gran força al grup. El nostre gran àmbit d’actuació ens fa estar atents amb molts fronts oberts. De ben se-gur que tindrem bones oportunitats per créixer i guanyar magnitud com a gran empresa. Ja n’hi ha d’opcions, però tot s’ha de ponderar, és clar.

En un grup multisectorial com el seu, quin paper hi té la imatge de marca, i com la treballen? La nostra marca SERHS creiem que té un gran valor i alt nivell de notorietat

en aquests moments. Alhora és la di-positària de tota aquesta trajectòria, know how i posicionament que hem tractat. Totes les nostres àrees de ne-goci incorporen aquest valor de marca en tots els suports que disposem, des d’instal·lacions, vehicles i uniformitat dels treballadors, fins a catàlegs i fu-lletons promocionals. També procu-rem tenir una actitud proactiva amb els mitjans de comunicació per refor-çar la nostra projecció.

Els mitjans en general, amb la seva saturació i problemàtica particular, creu que valen realment el que es cobra pels seus anuncis?En el mercat tot val allò que un està disposat a pagar i pel que ven també podem afegir cobrar. Segurament hi ha hagut una certa eufòria en alguns sectors. Els preus dels productes o serveis hi ha la teoria que han d’incor-porar l’esforç o les hores de treball que s’hi ha destinat a produir-lo. En publicitat alguns preus eren molt ele-vats, tot i que cal tenir present el rati d’impactes. Ara s’estan reduint. Pot-ser la idea difusa de que la publicitat no té mesurador també canviarà. De fet ho està fent a internet amb els pay per click, per exemple.

JOSÉ LUIS TRUJILLO

KEIRETSU COMUNICACIÓ

38 anys. Llicenciat en Dret. MBA per la Universitat de Girona. Des de sem-pre ha treballat en el sector turístic, primer a la Vall de Núria (FGC) i des-prés a Marineland (Aspro).

La darrera cosa divertida que ha fet en grup?Jugar amb el meu fill de 3 anys i mig a lleons. Va guanyar ell.

El primer salari que va guanyar, qui li va pagar i de quin import va ser?Recordo quan potser tenia 14 anys quan un veí em va donar 500 pesse-tes per traduir de l’anglès al català un manual d’instruccions d’una càmera fotogràfica.

Com col·labora per aconseguir un món més sostenible?Sóc de Ripoll, descendent de força generacions de pagesos. Porto inte-grada ‘l’eco-ruralitat’.

Ordeni correctament aquestes paraules: Jo, família, amics, empre-sa, treball, diners, salut. El més important és la salut de la teva família.

De quin pal es vostè: Ors, bastons, espases o copes?No hi entenc de cartes. De petit ju-gava al truc.

Quant gasta de telèfon mòbil cada mes?No ho sé, però suposo que no gaire. No m’han dit res al respecte des de l’empresa.

El president del nostre país li ha concedit un desig, què li demanaria?Precisament que tingués la capacitat de poder concedir desitjos als catalans.

La muntanya més bonica queconeix?Visc a Ribes de Freser i veig el Tagasovint. No és un cim gaire alt, al vol-tant dels 2.000 metres, però no té al-tres muntanyes al costat com pot ser el Puigmal. Des del cim es pot veure el Pedraforca, Montserrat i fins i tot el mar. Amb una hora i mitja el pots fer.

La darrera manifestació a la que ha anat?Quan era estudiant a la facultat de Dret sí que de tant en tant fèiem al-guna cosa.

Una frase que li agradi dir.Quan em demanem com vaig de feina quasi sempre dic que “estic distret”. Tinc força coses a fer. Com escriu Martí i Pol, “tot està per fer i tot és possible.”

20 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009EMPRESA / Decàleg

PATENTS ACORDS MÀRQUETING RSC EMPRESA FAMILIAR

MARCEL GALLISOCIDIRECTOR D’ACTICOMSOCIDIRECTOR D’ACTICOM

VICENÇ BOSCHDDIRECTOR DE L’ASIRECTOR DE L’ASCECEFF

Comprar abansd’ajudar

Les mesures adoptades pel go-vern central per encarar aques-ta crisi no semblen que estiguinservint de gaire. Les empresesno aixequen el cap i els consu-midors segueixen amagant elsseus estalvis. El capitalisme no està acabat ni molt menys, s’es-tà prenent una becaineta, això sí, mentre els dirigents del tot elmón malgasten diners ajudanta aquells que són els únics res-ponsables del que ha succeït: els bancs. Es parla ja de nacionalit-zar-los per sanejar-los i despréspoder tornar-los a privatitzar.Diuen que així aconseguiríem que l’estat, engranatge moralmolt més poderós que l’interèsempresarial, inoculés normes irestriccions molt més realistes a un mercat que ha transcendit per molt el vincle guany-pro-ductivitat. Potser tenen raó, però abans que els consumidorsperdin la por i renovin els seus electrodomèstics no arriba-rem enlloc. La pregunta no éscom ajudar als bancs a sortir d’aquesta, sinó com fer que elconsumidor s’arrenqui i torni a comprar.

CRISTIAN PALAZZIPPCÀTEDRA ETHOS UNIVERSITATT TAA RAMON

LLULL

Observar mésque preguntar

En aquests temps que ara enstoca viure, he recordat l’entre-vista que el periodista Lluís Ami-iiguet va fer el juny del 2006 a qui va ser president del Grup BBDO,el publicista nordamericà AllenRosenshine, que deia: “no pren-gui nota del que diuen, observii estudiï el que fan!”. Concreta-aament comentava que quan va fer el llançament de detergents ecològics, “a la pregunta de siels clients pagarien una mica més per comprar un sabó queno fes mal al medi ambient, tots els clients potencials responien:Sí, per descomptat”. Tot i això,aquests el deixaven de comprar en observar que netejar els re-queria major esforç. Rosenshineés de l’opinió que “tots mentimen les enquestes! Tots diem allò que creiem que ens fa quedar com més intel·ligents, més pre-ocupats pel medi ambient...” i és precisament per això que convéanar al punt de venda i observar els potencials clients... Potser així entendrem perquè algun su-permercat fa no gaire va retirar quasi 800 referències dels seuslínials.

La marca comunitària

La sol·licitud de marca comuni-tària permet a l’interessat prote-gir mitjançant un sol registre, a tot el territori de la Unió Euro-pea. Aquesta sol·licitud tindrà una protecció de caràcter uni-tari, atorgant al seu titular undret exclusiu que li permetrà prohibir a tercers l’ús de la seva marca en el tràfic econòmic dequalsevol signe idèntic o similar a la marca comunitària per a productes i / o serveis idèntics o relacionats amb aquells per als quals la marca estigui pro-tegida. Aquest caràcter unitari de la marca comunitària per-rrmet simplificar els tràmits i la seva gestió mitjançant una sola sol·licitud, un sol idioma, un sol expedient i una única oficina detramitació. Tota aquesta simpli-ficació de tràmits redueix els costos, sent per tant la solució més econòmica per a la seva protecció a Europa. A més, una sol·licitud de marca comunità-àària pot, entre altres possibilitats,ser objecte de cessió, de dretsreals, de mesures d’execució forçosa, de procediments d’in-solvència i de llicència.

L’experiència empresarial

Des de la perspectiva de la ges-tió empresarial hi ha uns fets que són rellevants. El primer ésque la llarga durada de l’expan-sió dels mercats ha fet que elsexecutius que gestionaven lesnostres empreses no conegues-sin les dificultats de treballar enmercats en recessió. El segonés que aquest creixement per-rrmanent ha fet que els errors degestió quedessin amagats pelsbeneficis. Això, en l’actualitat, ja no passa. L’avantatge de les em-preses familiars en aquest con-text és que els CEO d’aquestes porten molts anys en la gestió,i han conegut la crisi dels anys90 i tenen experiència. També tenen un altre avantatge, i ésque no han de treballar a curt termini com les empreses de ca-aapital, ja que la visió de la majoria d’aquestes empreses és a 9-10anys. A més, la família sovint ensituacions de crisi no reparteixbeneficis. Per últim, a l’empresa familiar les inversions tambéson a llarg termini, i tenen així mateix, relacions més properesamb el personal, els proveïdorsi els clients.

JORDI MARTÍVICEPRESIDENT COMISSIÓ D’INTATT NGIBLES

ACCID. DIRECTOR D’ALTRIUM.

Cooperar en crisi

En situació de crisi, compartir despeses de local, sistemes in-formàtics o serveis (adminis-tració, secretaria, màrqueting,..)pot ser una forma de cooperar que aporti bons resultats. Tam-bé fer projectes conjunts d’inno-vació en producte, tecnologies de producció, comercialització o gestió. O oferir productes i serveis complementaris a lesadministracions públiques, ocompartir amb una sola gestiócomercial per entrar a nous mercats. En tot cas els aspectesde relació, afinitat i confiança sempre són determinants, amb unes regles de joc clares i com-partides.... però com generar confiança en temps de crisi? Cal superar la por, la sobreprotec-ció, el creure’s millor o pitjor, elpensar només en el propi bene-fici... per tant cal trobar perso-nes com cal. Generar aquestes dinàmiques de coneixement,confiança i sinèrgies és possibleactualment, on els assessors iproveïdors poden ser nexes deconnexió importants, i és clar que tal fas tal reps... cal apren-dre a ajudar i a ser ajudat.

JOAN CARLES HUECASDDIRECTORIRECTOR

SOGEMARK PROPIEDAD INDUSTRIAL

Permet protegir amb un sol registre a tota la Unió Europea

Compartir despeses de local o serveis pot ser útil

Convé anar al punt de venda i observar els clients

Els consumidors segueixen amagant els seus estalvis

En situacions de crisi no es reparteixen beneficis

Decàleg / EMPRESA 21ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

Els distribuïdors venen les seves marques blanques tot ique el producte, normalment,el fabrica una marca conegu-da. Ara bé, en temps de reces-sió, s’obre una guerra entre fabricants i distribuïdors. Hi ha fabricants que han decidit anul·lar o reduir el pressu-post destinat a la publicitat per afegir-lo al seu compte de resultats. Error, horror! Obli-den que tiren per la borda les estratègies, el posicionament i la inversió que han realitzat al llarg dels anys. El consu-midor necessita conèixer les marques, poder escollir, sa-ber qui està darrere i confiar en elles per consumir-les ambtotal garantia. Doncs bé, men-tre les marques blanques vancréixer l’any passat un 18,2%,les marques tradicionals no-més ho van fer un 4,3%. Aten-ció a la dada. No ho oblidi, la publicitat és una bona inver-rrsió. Si vostè creu en la seva marca, no deixi d’invertir.Aconsegueixi que la ment delconsumidor no es quedi en blanc davant el línial!

Guerra entre marques

AMADEO BERGÉSDIRECTOR CREATIUDIRECTOR CREATIU

KEIRETSU+COMUNICACIÓN

LLUÍS PARDPP ODIRECTORDIRECTOR DDEE SASAGGEE SSPP CCATALUNYAATALUNYA

FORMACIÓ

MARIO V. GONZÁLEZPROFESSOR D’EAE BUSINESS SCHOOL

La formació, aposta segura

En un entorn econòmic re-cessiu com l’actual i amb un mercat laboral tan competitiu,mantenir el lloc de treball o trobar una nova feina es con-verteixen amb l’objectiu pri-mordial. En aquest context,una de les estratègies podria estar a buscar la formació adequada. Segons l’evidència empírica disponible per alsmercats laborals anglosaxons, llatinoamericans i, especial-ment, pel cas espanyol, els estudis de postgrau, com elsmàster, aporten beneficis quan-nntificables i importants en el nivell de possibilitats laboralsde les persones, tot i les condi-cions econòmiques. Només a Catalunya durant el darrer any, en què el nombre d’aturats a nivell nacional va augmentar massivament en 1.200.000 per-rrsones, la taxa d’atur per a la població activa amb estudis de postgrau s’ha imposat a aquestescenari advers disminuintdel 2,1% a l’1,6%, mentre que per aquells que no posseeixenaquests estudis va augmentar significativament.

SOCIETAT

El compromís social

El rol de l’empresa en el camp de la responsabilitat socialcorporativa (RSC) ha evoluci-onat molt. Agrupa un conjuntd’accions orientades cap a la satisfacció dels interessos de l’espai social en el qual està immers. Els sistemes de ges-tió empresarial persegueixenun nou equilibri entre les di-mensions econòmica, social i ambiental. Aquesta contribu-ció activa i voluntària de les organitzacions parteix que la empresa és un dels principalsprotagonistes de la societat i els seus grups d’interès comen-cen a demanar la incorporacióde consideracions socials imediambientals en la gestió diària de les organitzacions. La incorporació de polítiquesde responsabilitat social en la gestió empresarial és un factor de competitivitat clau per a les empreses, perquè se’n deduei-xen decisions estratègiques iimportants inversions. La RSCva més enllà de l’acatament de les lleis i les normes, donant per suposat el seu respecte il’estricte compliment.

FERNANDO MARTÍNDIRECTOR GENERAL EL DERECHO

CREATIVITAT PENEDÈS

ALBERT CT ALZADAPRESIPRESIDDENTENT DDE LAE LA UUNIÓNIÓ EEMMPPRESARIALRESARIAL DDELEL

PENEDÈS (UEP)

Cal un pas endavant

Com totes les crisis, l’actualfarà una purga d’excessos. La solució per tornar al bon camí passa per fer més eficients les empreses i reduir el pes dels sectors sobredimensionats. En aquesta situació cal fer que la indústria, el comerç i els ser-rrveis avançats guanyin mercats nacionals i internacionals, no-més així generarem els llocs de treball que necessiten les nostres comarques. Per fer-ho, però, cal una gran evolu-ció en les infraestructures del Penedès. L’activitat empresa-aarial ha d’avançar en paral·lel als avenços del segle XXI, però encara hi ha grans àrees,tant cellers com polígons com zones urbanes, que no reben serveis bàsics i telecomunica-aacions en condicions. A més, els transports de mercaderies per carretera i via fèrria són lentsi cars. Avui, tota empresa ne-cessita dur a terme la seva ac-tivitat quotidiana amb un nivellcompetitiu i, per això, cal que tots fem un canvi de mentalitati posem especial èmfasi en so-lucionar aquestes mancances.

ECONOMIA

-sis són cíclics. Però no sabempronosticar el termini de les crisis. En un article vaig llegir com l’FMI vaticinava 2 anys més, altres analistes parlen de canvi de tendència cap a finals 2010, Barack Obama parla d’un període de recuperació d’una dècada, i les opinions d’amics i col·legues professionals són molt dispars. Però i si en comp-tes de preocupar-nos pel temps que durarà això i cavil·lar enun sense fi de conseqüènciesnegatives, comencem a pensar que, mentre duri aquesta situa-aació, hi ha moltes oportunitatsde canviar i de millorar. Viureuna crisi és una experiència dela qual aprendre, treure partit, aguditzar l’enginy, fer coses noves que no haguéssim fetabans, escometre nous reptes,plantejar noves metes i estar més actiu que mai. L’actitud deles empreses i de les persones serà la peça clau per fer que aquest cicle sigui curt o llarg. Irecordi, no sobreviuen els mésforts, sinó els que millor sabenadaptar-se.

L’important ésadaptar-se

Podem innovar redefinint els processos de supervisió

La RSC va més enllà de l’acatament de les normes

El consumidor necessitaconèixer les marques

Cal que la indústria i els serveis guanyin mercat

Viure una crisi és una experiència de la qual s’ha d’aprendre

22 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009EMPRESA / Empresa centenària

ra assumeix un repte impor-tant: convertir-se en despatx multidisciplinari. Fins aquell moment, el despatx, enca-ra que comptava amb moltes figures, continuava funcio-nant com un despatx en què cada advocat era titular dels seus propis assumptes. I tot i que, en certa mesura, fun-cionava de manera col·lectiva no es tractava d’una vertade-ra empresa de serveis”, recor-da el soci director de la firma. Va ser llavors quan l’empre-sa va adquirir el to col·lectiu que la caracteritza avui, es va modernitzar i es va constituir en forma de societat.

Tradició i modernitatDes d’aleshores, Escura és un bufet multidisciplinari for-mat per advocats i economis-tes que desenvolupa les seves actuacions en l’àmbit legal però també en l’econòmic, el fiscal, el de recursos humans, el de la gestió immobiliària, el mercantil, el contenciós, el laboral, el civil, i el de les noves tecnologies, entre d’al-

Justícia ininterrompuda

RAQUEL CORREA

El bufet Escura no va néixer com a tal sinó que, l’any 1905, Narcís Coll i Amat va decidir fundar un despatx sota el nom de Centro Mercantil Interna-cional i va trobar el recolza-ment d’un grup d’empresaris de la ciutat comtal. “El des-patx es funda per la necessi-tat que tenen les empreses de dotar-se de serveis de tipus jurídic i econòmic. Avui dia, una empresa de serveis és molt habitual però l’acta de fundació del Centro Mercan-til Internacional és una decla-ració molt moderna tenint en compte que és de principis del segle XX”, afirma Ferran Escura.

Aviat l’empresa va assolir unes dimensions significatives, tant pel que fa al nombre de pro-fessionals que l’integraven com pel novedós tipus de ser-vei que oferia. Després d’un primer període d’expansió, en què el despatx va obrir ofi-cines a Madrid i València, va arribar l’impacte de la guerra civil. Un impacte que va cau-sar una reducció significativa en el volum de feina de la fir-ma que, però, va seguir man-tenint la seva presència en l’exercici professional.

Acabada la guerra, va comen-çar a treballar al despatx un noi jove, l’advocat Antonio Escura Viñuelo que, en tan sols quatre o cinc anys, va esdevenir la figura més relle-vant del bufet. “Abans, els despatxos tenien diversos advocats i cadascun firmava amb el seu nom”, explica el seu successor, Ferran Escura, “però, a partir dels anys 60 i 70, a Espanya s’adopta aquest concepte, més modern, més americà, de posar al despatx el nom de la persona que hi és més destacada”. Va ser lla-vors, cap els anys 80, quan l’antic Centro Mercantil Inter-nacional va esdevenir l’actual Bufet Escura.

“No va ser fins aquella èpo-ca que el despatx va tornar a tenir les mateixes dimensions que tenia abans de la Guerra,

quan érem més de 20. La guer-ra va ser un dels moments més difícils pel bufet perquè les necessitats de la gent no eren precisament de cobertura de serveis jurídics i, en aquell mal moment econòmic, es requerien només serveis jurí-dics molt primaris, com la rei-vindicació de terres”, explica Ferran Escura. Van haver de passar molts anys, doncs, per-què el bufet tornés al lloc que havia tingut una vegada. “És als anys 80 quan Bufet Escu-

Ni un sol dia. Ni de la guerra ni de la postguerra: “Escura mai ha tancat. Sempre ha estat operatiu”, explica Ferran Escura, soci director del bufet d’advocats de Barcelona que, amb més de 100 anys d’història, pot presumir que no ha tancat ni un sol dia. Ara, en moments com l’actual, asseguren estar preparats per no notar la crisi econòmica.

BUFET D’ADVOCATS ESCURA

Portada d’un número de l’any 1922 de la Revista Coll, que es publicava pels clients. / CEDIDA

Als anys 80 Escura assumeix el repte d’esdevenir un bufet multidiciplinari

“Donem un servei de primer nivell sense els costos que tenen les multinacionals”

tres. “El sector jurídic està molt afectat per la crisi però al nostre despatx no ens ha afectat –de fet, el nostre rit-me de creixement continua sent el que havíem previst– i jo crec que es deu a dos fets diferencials. D’una banda, el fet que som un despatx mul-tidisciplinari: les empreses volen despatxos d’un deter-minada categoria que donin tots els serveis, no volen anar a buscar una cosa aquí i l’al-tra allà. Nosaltres ens vam preparar i avui podem oferir aquest servei. I en segon lloc, el tema de la qualitat. Hem fet una aposta clara per la quali-tat i podem donar serveis de primeríssim nivell sense els costos que tenen les grans multinacionals. Hi ha grans multinacionals que, en una política d’estalvi generada per l’actual crisi econòmica, redueixen costos i busquen despatxos alternatius a millor preu però de la mateixa qua-litat que els líders mundi-als. Al Bufet Escura reben el mateix servei però en millors

Postal de felicitació de l’any nou del Centro Mercantil Internacional (1921) / CEDIDA

condicions”, explica el soci director del despatx, que con-sidera que aquest són els dos factors diferencials que els han caracteritzat des de fa temps i ara són, a més, els que els han permès sortir-se’n bé de la crisi que afecta tots els sectors econòmics: “No té sentit preparar-se quan la cri-si ja està en marxa”, senten-cia aquest advocat.

Esperit de serveiEl bufet, doncs, ha hagut d’evolucionar i adaptar-se als canvis que portaven amb elles les noves generacions: “La manera de treballar ha can-viat radicalment en aquests anys. Tot i així, és curiós per-què, quan consultem l’acta fundacional, ens adonem que, tot i els canvis que hem pas-sat amb el temps, l’esperit de donar un servei personalitzat és el mateix que ja es veia en l’acta fundacional. L’entorn canvia, els ritmes de treball canvien, però l’esperit perdu-ra en el temps”, afirma Ferran Escura.

Entrevista / FINANCES 23ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

“Quan passi la crisi, el BBVA serà un dels bancs guanyadors”

ENTREVISTA A ANTONI BALLABRIGA, DIRECTOR DE RESPONSABILITAT I REPUTACIÓ CORPORATIVES DEL BBVAFinances

Antoni Ballabriga durant les jornades “Coresponsables” a Barcelona. / CEDIDA

La crisi financera no és només un problema de valors borsaris. La poca transparència, la cobdícia i la irresponsabilitat en la gestió del risc són valors que també estan en escac. El BBVA fa front a la situació amb l’ajut d’eines de responsabilitat social corporativa que el permeten un lideratge únic en el sector financer fins assegurar que d’aquesta, en sortiran enfortits.

“La credibilitat i la confiança, els nostres actius més importants”

“Apostem per la rendibilitat ajustada als principis ”

BEGOÑA GIMÉNEZ

Com està la situació?La situació general ha estat de creixent crisi i col·lapse. No són temps fàcils, però el banc, en l’entorn que es troba, està cada vegada marcant més diferències i crec, sens dubte, que serà un dels bancs gua-nyadors amb la crisi.

Des del departament de res-ponsabilitat corporativa, com s’ha intentat contrarrestar la crisi?El que ens ha conduit a un col-lapse total ha estat la creació d’un sistema financer paral·lel sense regular i sense cap pro-blema per aconseguir liqui-ditat. Tot això ha provocat una crisi de valors, una crisi d’avarícia, de cobdícia que, en el fons, si s’hagués treballat amb un model de negoci on la responsabilitat social hagués estat més integrada en l’adn de les companyies, de les enti-tats financeres i de les empre-ses en general, segurament tot això hauria estat d’una altra manera. Les entitats que realment han fet l’aposta per integrar l’RSC en la seva estra-tègia de negoci, són les que aniran marcant la diferència poc a poc.

Com haurien de ser les enti-tats financeres responsables? Pensem en entitats financeres basades en la transparència, en un criteri de prudència per a la gestió del risc, més integritat... tot això són prin-cipis que reforcen els nostres actius més importants com són la credibilitat i la confi-ança. El BBVA ja fa molt de temps que integra la responsa-bilitat social en la seva estra-tègia de negoci. Per exemple, el model tradicional de negoci financer es basa en la rendibi-litat ajustada al risc i nosaltres anem més enllà, pensem en la rendibilitat ajustada als prin-cipis, és a dir, que no tot val. Això suposa que no s’han de vendre productes que el client

no entén, que s’han d’intentar vendre solucions que reforcin la idea de la relació a llarg ter-mini amb el client, màxima transparència, etc. Per això, és cert que el sector financer, en la seva globalitat, ha estat el causant o el detonant de la crisi però també hi ha compa-nyies del sector que hem fet una aposta per models dife-rencials.

Creu que el sector assumeix la seva responsabilitat pel que fa a la crisi?No, però és que en realitat han fallat moltes coses. Ha fallat el regulador, el super-visor, els que havien de fer el seguiment del comportament de les diferents entitats, ha fallat el mercat i els dirigents de moltes entitats financeres amb un enfocament molt a curt termini, sobretot pel que fa a les remuneracions. La crisi immobiliària ha estat un component molt importanten què s’ha fet una gestió impru-dent del ris. Aquí a Espanya a banda de la línia d’avals (que ha estat una línia d’ajudes per

a la recuperació de la solvèn-cia i una ajuda per dinamitzar el mercat interbancari però no ha estat una ajuda reals a les entitats) no s’ha hagut de fer res més. Jo crec que això és gràcies a una bona regu-lació del banc d’Espanya i també pel comportament de les entitats financeres que, en general, han intentat sempre oferir un producte del qual els clients poguessin respondre i per això ara no ens trobem amb grans sorpreses.

Com explica als ciutadans les ajudes al sector financer, sobre-tot quan el crèdit no arriba?El tema dels ajuts a les enti-tats financeres s’ha explicat molt malament. El que s’ha fet a Espanya fins ara –és proba-ble que properament alguna entitat financera hagi de ser intervinguda–, és acor-dar mesures per restablir la liquiditat però no és res que pugui afectar al contribuent. Les entitats haurem de pagar igualment aquests préstecs. Al final el que està fent el regu-lador és donar sortida a un

deute de garantia que tenim les entitats i que ens costa col·locar-la al mercat inter-bancari per aconseguir conti-nuant donant crèdits. De totes maneres, aclareixo que BBVA no ha fet ús d’aquestes ajudes. Si no es donen més crèdits no és perquè fem una res-tricció de crèdit sinó perquè hi ha una forta baixada de la demanda. Per altra banda, la situació ens obliga a ser molt prudents en la gestió del risc. Per una per una part és bo que cada vegada hi hagi un accés més ampli al crèdit, però les concessions no es poden fer de manera indiscriminada. El president ens diu que ens ho pensem moltes vegades perquè com a entitat estem en una situació privilegiada de solvència i liquiditat respecte a altres.

És també responsabilitat corporativa treure productes que ajudin a superar la crisi?Ja fa temps que el banc integra la responsabilitat social en el negoci. Així treballem colze a colze amb altres departaments per impulsar productes que tinguin un component social o mediambiental que donin res-posta a les noves necessitats.

Quins productes d’aquest tipus tenen?

A Espanya, per exemple, tenim el que es coneix com a “Plan Familia” que són préstecs amb una sèrie d’avantatges especí-fics que tenen en compte les circumstàncies concretes de la vida de les persones. Tenim un que és el préstec de nai-xement, que són 3.000 euros sense interès. D’aquest ja en portem cinc edicions i és un concepte que ens ha funcio-nat molt bé. Aquest any passat hem creat “l’Ajuda Vivenda”, que és una bonificació en el tipus d’interès per als joves que demanen un préstec hipo-tecari amb menys recursos que altres. Aquest any passat es van fer pràcticament 1.400 préstecs hipotecaris finançats per sota de l’Euríbor. Aquesta és una de les línies que es treballa. L’altra és la inclusió financera en els països on estem. L’aposta del banc és tractar d’aconseguir l’accés financer a totes les capes de la societat. També s’està impul-sant el microcrèdit, sobretot a l’Amèrica Llatina a través d’una fundació dotada d’un pressupost de 200 milions d’euros el 2007 i que el 2008 ja té 350.000 clients en crèdits d’un promig de 900 dòlars.

Creu que el sistema de valors europeu és diferent a l’americà i per això no ens trobem amb pro-ductes com les subprimes?Aquí la regulació ha estat molt més prudent. A part de fer les provisions anticícliques, s’ha desincentivat alimentar un sistema financer paral·lel creat sense capital via apalan-cament. Per altra banda, el sis-tema hipotecari nordamericà és molt diferent, la venda es fa a través dels agents que estan primats per cada hipoteca que fan. Per altra banda, als EUA la persona no respon del prés-tec que ha subscrit, respon la vivenda. Això fa que molta gent deixi de pagar. Quant els valors, crec que a Europa no ha hagut una visió tant a curt termini.

“No s’ha explicat bé l’ajuda a les entitats financeres”

24 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009FINANCES / Anàlisi de valors

ha tocat de peus a terra amb la crisi, que ha enviat una se-nyal al sector de què neces-sita canviar. El repte d’ara és diversificar per poder bene-ficiar-se de les oportunitats que la recessió pot produir. Els analistes asseguren que desapareixeran firmes, però que sobreviuran les que en-certin amb petites inversions en els sectors -com l’energia i la sanitat- que més remun-taran quan comenci a difumi-nar-se la crisi.

seva base inversora, el 5% in-tentant recaptar nou diner i un 5% intentant dur a terme nous acords”, observa David Rubenstein, cofundador de Carlyle.No tot són males notícies per al sector. En l’actual marc d’escassetat de crèdits, un dels clars avantatges del ca-pital risc és la liquiditat de la qual disposen (uns 80.000 milions d’euros per invertir a Europa), en part perquè els inversors van posar diners que encara no s’han invertit. El valor conjunt de les inver-sions del capital risc va caure més de dos terços entre 2007 i 2008.El crèdit no ha desaparegut, però el sector sap que captar diner serà cada cop més difí-cil i que les pressions dels in-versors perquè rebaixin les comissions seran cada cop majors. “O la indústria s’adap-ta o caurà en la irrellevància”, va sentenciar a Berlín Henry Kravis, fundador de KKR. El capital risc, amb 20.000 em-preses en cartera a Europa,

fiaven massa en la informa-ció elaborada pels consellers dels bancs d’inversió. Simon Walker, cap de la British Pri-vate Equity i Venture Capital Assotiation, reconeix que la indústria va convertir-se en “vaga” durant el boom credi-tici. També va endeutar-se en ex-cés i s’ha acabat exposant a la cara B de l’efecte palanca, que magnifica els rendiments durant èpoques de bonança però multiplica les pèrdues durant les caigudes. Segons el grup de recerca Dealogic, el capital risc va invertir 1,63 bilions de dò-lars durant 2005-07, més de la meitat de la inversió total des de 1995. De gener a març, hi ha hagut 147 noves com-pres per un valor de 18.200 milions de dòlars, dos terços menys que els 470 acords va-lorats en 43.600 milions del mateix període de l’any pas-sat.En aquest context, el primer objectiu dels grups de capi-tal risc és assegurar-se la su-pervivència. “Les firmes in-vertiran el 70% del seu temps en apuntalar les seves inver-sions, el 20% en apuntalar la

Els “reis del capitalisme” perden el tron

VALORSDEL MES

3.846,214.883,29

DAX

1,271,35

7.461,228.479,99

1.160,831.243,81

NASDAQ

1.965,262.149,18

EUROSTOXX 50

TOT EN VERTEls bancs han impulsat les pu-jades generalitzades a tots els parquets i se n’ha ressentit tot el sector financer. Caldrà veure si el positivisme s’estendrà els pro-pers mesos.

EFECTES DELS SEUS PROPIS EXCESSOS

+7,14%

25 febrer25 març

LAIA JARDÍ

La conferència “Super Re-turn”, celebrada aquest fe-brer a Berlín, deu el seu nom als moments feliços del capi-tal risc. Fa només tres anys, els “reis del capitalisme”, com els va batejar The Eco-nomist, van saber treure pro-fit de la combinació de tipus d’interès històricament bai-xos i d’una gran liquiditat al mercat: movien més de mig bilió d’euros, cap empresa estava fora del seu abast i oferien rendibilitats imbati-bles, del 20% anual. El gegant de l’automoció Chrysler o l’espanyola Alta-dis són dos exemples d’em-preses engolides pel capital risc, protagonista d’opera-cions multimilionàries però també de les suspicàcies de governs i organitzacions in-ternacionals.Al “Super Return” d’aquest any, l’actitud d’edicions ante-riors de vantar-se pels desor-bitats beneficis de les firmes va donar pas a la preocupa-ció pel futur del sector. Molts d’aquests grups, dedicats a comprar empreses madures, fer-les créixer i vendre-les al cap dels anys, han començat

“El capital risc i les ‘hedge funds’ poden afectar l’estabilitat del sistema financer. Si alguna cosa va malament, si la música para, tindrem seriosos problemes”. Premo-nitòries van ser les paraules pronunciades el 2007 a París per Francisco González, president del BBVA. Tres anys després, l’edat d’or d’ambdues ha arribat a la fi.

DÒLAR / EURO

+9,35%

NIKKEI

+13,65% +9,80%

a patir la crisi per tres vies: el deteriorament del valor dels seus actius, el fort endeuta-ment de moltes de les empre-ses participades pel sector i la pressió d’alguns inversors –principalment bancs, asse-guradores i fons de pensions- per recuperar el seu diners.Heino Meerkatt, de Boston Consulting Group, reconeix que gairebé la meitat de les companyies en mans de fir-mes de capital risc presenta-ran morositat en el seus pa-gaments durant els pròxims tres anys, el que podria deri-var en una onada d’insolvèn-cia. A Europa, Candover ha vist aquest març com el valor de la seva cartera quedava re-duït a la meitat. El valor de les inversions de la seva ri-val Permira ha caigut un 36%, Terra Firma, un 45% i Blacks-tone, propietari de la cadena d’hotels Hilton, un 30%. Segons els experts, la indús-tria està patint els efectes dels seus propis excessos i errors. Els anys de creixe-ment econòmic els van con-vèncer que tot el que tocaven ho convertien en or; accele-raven els seus anàlisis dels objectius a comprar i con-

CACDOW JONESÍBEX

25 FEBRER

+6,76%

Gairebé la meitat d’empreses en mans de firmes de capital risc presentaranmorositat aviat

25 FEBRER25 FEBRER 25 MARÇ

Segons els experts, la indústria està patint els efectes dels seus propis excessos i errors

25 MARÇ 25 MARÇ

Font; PitchBook Platform

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

100

160

220

280

340

400

460

520

580

640

700

2004 2005 2006 2007 2008Capital invertit (milions de $) N’um d’operacions

EVOLUCIÓ DEL CAPITAL RISC ALS EUA

6547,046635,706724,956813,706902,856991,807080,747169,707258,647347,607436,547525,507614,447703,407792,33

6817,406913,907010,417106,927203,437299,947396,457492,957589,467685,977782,487878,987975,498072,00

2519,292548,032576,782605,532634,282663,022691,772720,512749,262778,012806,762835,502864,252893,45

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / FINANCES 25

Segons Ibersecurities, Almi-rall compta amb una cartera sòlida i diversificada interna-cionalment, una opinió com-partida per la major part dels analistes. No obstant, els úl-tims mesos han demostrat que el mercat segueix de prop els avanços del grup en la se-va gran aposta farmacològica, el que pot marcar la diferèn-cia en el seu ritme de creixe-ment de cara al futur. Del grup destaquen uns ingressos cons-tants (va guanyar 136,1 mili-ons d’euros el 2008, un 3,8% més l’any anterior) i el fet que compti amb acords de col-laboració a altres països per la comercialització de deter-minats productes, punts forts que compensen la gran despe-sa en I+D, de 139,3 milions du-rant l’any passat, un 14,1% més que el 2007. “El mercat valora el seu perfil defensiu”, destaca Xavier Tei-xidó, de Renta 4. Segons l’ana-lista, de la caiguda en vertical

L’acció dels laboratoris acumula guanys del 13,59% des de gener

ALMIRALL, RECUPERANT LA CONFIANÇA DELS INVERSORS

UNIÓ ALS CELS ESPANYOLSSpanair i Air Europa han arribat a un acord comer-cial per compartir alguns dels seus vols nacionals, una iniciativa que busca reduir costos incremen-tant l’ocupació dels seus avions. L’acord és vigent des del 29 de març i afecta 13 rutes. En 1 any, 25 companyies s’han vist reduïdes a gairebé la meitat.

GAMESALes accions de Gamesa, la segona companyia del món en fabricació d’aerogeneradors, acumulen una caiguda del 28,3% des de principis d’any. La revisió a la baixa de la previsió de les seves vendes (entre 3.300 i 3.600 megavats) ha passat factura al grup, que va guanyar 320 milions el 2008, un 45,5% més que l’any anterior. A mig-llarg ter-mini, Gamesa podria veure’s beneficiada per l’aposta del president dels Estats Units, Barack Obama, per les energies renovables, un tema que també s’ha convertit en prioritari a l’agenda de José Luis Rodríguez Zapatero.

LAIA JARDÍ

L’exercici anterior va ser un cop baix per al primer labora-tori espanyol, una història de rumors, pujada i davallada que va saldar-se amb pèrdues d’un 63% a borsa. El passat setem-bre, Almirall va caure un 44% en una única sessió, el major descens a Espanya des del crac d’Astroc, el 18 d’abril del 2007. El rumor d’una OPA per part d’un fons d’inversió holan-dès va disparar Laboratoris Al-mirall un 5,5%. El dia següent, 3 de setembre, l’anunci d’uns resultats inferiors als esperats del fàrmac Aclidinium va fer caure l’acció dels 15 als 8,7 eu-ros, una davallada amb què la companyia va perdre més de 600 milions d’euros de capita-lització borsària.Mig any després de l’entre-banc amb el bromur d’aclidi-ni, orientat al tractament de malalties pulmonars, Almirall comença a recuperar-se amb una pujada acumulada des de gener del 13,59%, fins els 6,35 euros (a 20 de març). També ha rebut bones notícies. A mit-jans de març van publicar-se els resultats positius en Fase III de Sativex, un fàrmac deri-vat del cànnabis, del seu soci britànic GW Pharmaceuticals. La bona evolució del medica-

ment, dissenyat pel tractament de l’esclerosi múltiple, va su-posar una injecció positiva per Almirall, que compta amb els drets comercials a tot Euro-pa, a excepció del Regne Unit. D’aprovar-se, suposarà visibili-tat i uns ingressos importants de la comercialització fora d’Europa.L’aposta estratègica d’Almirall, enfocada a productes innova-dors i protegits per patent, va veure’s reforçada aquest ge-ner. El grup presidit per Jorge Gallardo va anunciar la venta d’una cartera de 13 dels seus fàrmacs més veterans -i ja fo-ra de la protecció de la patent-al grup Kern Pharma per 19,1 milions d’euros. Amb aquesta operació ha obtingut una cai-xa addicional que li perme-trà finançar la investigació en nous medicaments, especial-ment l’Aclidinium, en àrees te-rapèutiques relacionades amb el tractament de l’asma, l’ar-tritis reumatoide o l’esclero-si múltiple. La notícia en si no té un gran impacte borsari pel poc pes dels productes, però sí que transmet un missatge posi-tiu sobre l’estratègia del grup d’apostar per un model de ne-goci d’investigació, d’alt risc però que pot ser extremada-ment rentable.

IBERDROLA NO VOL ACS AL CONSELLL’elèctrica ha donat llargues a l’entrada de la constructo-ra ACS al seu consell de direcció. Per evitar la confronta-ció, Galán ha dit que en el seu moment estudiarà l’entrada quan hi hagi una vacant. ACS sol·licita un lloc al consell d’administració d’Iberdrola d’acord amb la seva participa-ció accionarial, que s’eleva al 12,7%.

GAS NATURAL MULTIPLICA PER 2 EL CAPITAL SOCIALGas Natural ha aprovat una ampliació de capi-tal de 3.502 milions d’euros a través de l’emissió de 447,8 milions de noves accions. L’operació su-posa multiplicar per dos el seu capital social, amb l’objectiu de finançar la compra d’Unión Fenosa.

des de 15 euros fins a 4, el va-lor “està aguantant i fa intents de rebotar”. “Podria remuntar fins a la meitat de què ha bai-xat, als 8 o 9 euros, si el mercat fa temptatives de millorar”.Almirall se situa entre les di-vuit empreses de l’Índex Ge-neral de la Borsa de Madrid que presumeixen de recoma-nacions de compra, segons el consens del mercat. En el cas dels laboratoris catalans, es destaca la seva positiva evolució durant el 2009, pe-rò també que les accions es-tan barates per PER -nombre de cops que el benefici per tí-

El 2009 ha començat amb millor peu per a Almirall de com va acabar l’any anterior. Si el segon semestre de 2008 va sorprendre el grup amb una decepció pels resultats del seu producte estrella i una pèrdua de gairebé la meitat del seu valor borsari, el que portem d’any ha situat els laboratoris catalans entre els guanyadors del mercat continu.

tol està contingut al preu de l’acció- i que el rendiment que ofereix la seva retribució se situa prop del 5%.Pel que fa al futur, Almirall manté el seus plans de crei-xement i busca oportunitats de compra fora d’Espanya, concretament a França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit. De cara el 2009, els laboratoris confien que la seva xifra de vendes, l’EBITDA i el resultat net normalitzat creixin “en un dígit percentual”. A més a més, manté la promesa d’un dividend d’entre el 35 i el 40% del benefici.

2 GENER 20 MARÇ

El laboratori manté els seus plans futurs de creixement fora d’Espanya. / ARXIU

Destaquenuns ingressos contants i els acords de col·laboració a altres països

8,048,508,969,439,89

10,3610,8211,2911,7512,2212,6813,1513,6114,0814,5415,01

26 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009FINANCES / Banca i Assegurances

LA FED I EL BANC D’ANGLATERRA INJECTEN SUMES MILIONÀRIES A L’ECONOMIA PER DESEMBOSSAR EL CRÈDIT

Llicència per fabricar dinerL’han qualificada com a l’última arma en la guerra contra la recessió: imprimir diner o el seu terme tècnic “quantitative easing” (expansió quan-titativa), la gran esperança dels Bancs Centrals per evitar la deflació. El Banc d’Anglaterra i la Reserva Federal han estat els pioners en aquesta crisi, però altres els seguiran, donat que les contínues baixades dels tipus d’interès no aconsegueixen estimular el consum.

LAIA JARDÍ

L’actual crisi econòmica és diferent de les experimenta-des durant els últims cinquanta anys. Normalment, les recessi-ons tenen lloc quan l’economia s’escalfa. Després d’anys de creixement accelerat, s’accen-tuen les pressions inflacionis-tes i el banc central puja els tipus d’interès. Això provoca una desacceleració econòmica que es resolt amb la rebaixa del preu del diner. Aquesta crisi, en canvi, té l’origen a les grans pèrdues del sistema financer i la ruptura de la confiança en el mercat creditici. Això fa que les baixades de tipus dels bancs centrals no es vegin trasllada-des a l’economia real i, per tant, la política monetària sigui poc efectiva. Davant d’aquesta dis-juntiva i després d’històriques retallades dels tipus, les auto-ritats monetàries es plantegen atacar el problema d’arrel, és a dir, injectar diner directament a l’economia real.El 5 de març, el Comitè de Política Monetària del Banc d’Anglaterra va avançar cap a la frontera de la política mone-tària ortodoxa a l’anunciar que injectarà 75.000 milions de lliu-res (uns 79.900 milions d’eu-ros) per comprar deute públic,

una pràctica coneguda com a expansió quantitativa que el Banc mai ha hagut de contem-plar –fins ara- durant els seus 315 anys d’història.L’instrument també es coneix com “imprimir diner”, tot i que en realitat no es fabriquen bitllets sinó que es compren actius -normalment bons gover-namentals- dels bancs i d’altres institucions financeres. Per pagar-los, el Banc Central no demana préstecs sinó que crea nou diner electrònic. Enlloc de reduir el cost del diner –reta-llant els tipus oficials d’interès- el que es fa és incrementar la massa monetària.El 18 de març, la Reserva Fede-ral va aplicar a gran escala l’es-tratègia britànica, a l’anunciar la injecció de 300.000 milions de dòlars (uns 221.000 milions d’euros) en la compra de bons del Tresor. Suïssa també està aplicant l’expansió quantitativa i s’espera que Canadà i Suècia siguin els pròxims. Fins i tot el Banc Central Europeu es planteja de cara al maig/juny inundar d’euros el sistema en un intent de desembussar el crèdit.L’expansió quantitativa té dos efectes: injecta liquiditat als venedors d’aquests actius -

amb la idea que la utilitzin per gastar-la en altres actius o aug-mentar els crèdits a particulars i empreses- i indirectament redueix els tipus d’interès dels préstecs. Amb la compra de bons es rebaixa la seva rendibi-litat i això fa menys atractiva la inversió en deute públic o dipò-sits bancaris, al temps que s’in-centiva la inversió en borsa.La gran majoria d’analistes creu que augmentar la massa mone-tària mereix una oportunitat, però pocs tenen la genuïna con-

vicció que funcionarà. A banda de la dificultat de saber quant diner nou és suficient, una de les incògnites és si la liquiditat injectada al sistema arribarà a les butxaques d’empreses i particulars. L’escassesa de liquiditat actual podria portar als bancs a guardar les reserves enlloc d’augmentar els crèdits, el que limitaria l’eficàcia de la nova pràctica.“El tema clau no és el cost del crèdit sinó la seva dispo-nibilitat. Posar més diners a

disposició de l’economia brità-nica és l’objectiu adequat. Les empreses i els clients necessi-ten millor accés a crèdit asse-quible, però també s’ha d’anar amb cura. Mal gestionada, la pràctica pot afegir pressió inflacionista”, alerta Stephen Robertson, director general del British Retail Consortium. Des del Banc d’Anglaterra s’as-segura que es podrà eliminar la liquiditat que sobra en el moment adequat per no entrar en un espiral inflacionista.

Experiències anteriorsDesprés del crac de 1929 i la subseqüent crisi bancària, la Fed va decidir-se a finan-çar una gran expansió fiscal amb la impressió de diner. Un esforç que, segons els analis-tes, va ser crucial per treure l’economia de la Gran Depres-sió. Dècades després, el 2001, el Japó va fer el mateix per superar el que es coneix com la “dècada perduda” dels noranta –deu anys de caiguda dels preus de l’habitatge i de crisis bancàries-. Els experts consideren que en aquest cas es va arribar massa tard, derivant en una dècada sense reactivar el consum tot i oferir el diner pràcticament gratis.

NOTÍCIES DEL MES

AUGMENTEN LES QUEIXES CON-TRA BANCS I CAIXESLa crisi s’ha traduït també en un augment en un 53,5% de les queixes al Banc d’Espanya, que van créixer fins els 2.238 escrits durant el quart trimestre del 2008. Segons l’últim informe del Banc d’Espanya, els bancs són l’objectiu de la meitat de les reclamacions dels clients (un 52,8%), mentre que el 34% dels escrits estaven dirigits contra les cai-xes. Els principals blancs de l’ira: Citibank, Cetelem i Open Bank, del grup Santander.

LA UE DUPLICA LES AJUDES AL’ESTEls líders de la UE han acordat duplicar, fins els 50.000 milions d’euros, els fons dedicats a ajudar les economies de l’est d’Europa, especialment colpejades per la recessió. El Consell Europeu també ha anunciat la injec-ció de 75.000 milions d’euros al FMI, en un intent de reforçar la posició europea de cara a la reunió del G-20 a Londres, el 2 d’abril.

L’objectiu de la UE és que l’FMI assoleixi un mínim de 500.000 milions de dòlars per oferir més línies de crèdit als països en dificultats.

ELS PROMOTORS, ELS MÉS MO-ROSOSUn de cada dos euros morosos de la banca és de promotors immobiliaris. El 52% dels préstecs empresarials de dubtós cobrament –amb impagaments de més de tres mesos– prové de l’activitat immobiliària (19.390 mili-ons d’un total de 37.265 milions). Segons les dades del quart trimestre del 2008 publicades pel Banc d’Espanya, si també es comptabilit-zen els crèdits dubtosos de les famílies amb la banca, el col·lectiu de promotors acapara el 33% dels impagaments.

110 MILIONS PER 120 OFICINESCaixa Catalunya ha recaptat 110 milions d’euros amb la venda de 120 sucursals de la seva xarxa d’oficines a grups familiars, ope-ració que permetrà a la caixa obtenir recur-

sos extraordinaris per augmentar les seves provisions. L’entitat dirigida per Adolf Todó seguirà operant a les sucursals venudes en règim de lloguer, una pràctica que s’està es-tenent per tot el sector. L’objectiu de la caixa és col·locar al mercat 824 sucursals i acon-seguir un mínim de 514 milions d’euros.

ESPANYA S’ACOMIADA DELS “HEDGE FUNDS”Les principals gestores espanyoles han anunciat la liquidació dels seus “Hedge Funds”, o fons d’alt risc especulatiu, des-prés de patir pèrdues interanuals d’un 20% i peticions massives de reembossaments a finals d’any. Gestión Alternativa, Bankin-ter, UBS, Optimal i BBVA són alguns que han tancat els seus fons, el que ha deixat a milers d’inversors amb les seves participa-cions congelades. Els “hedge funds” ges-tionen només 1.300 milions d’euros en fons registrats a Espanya, un 45% menys que a l’estiu.

ELS IMPAGAMENTS ES DISPAREN UN 148 PER CENTEl deute impagat a entitats financeres i grans empreses per part de famílies i em-preses s’ha elevat als 32.068 milions d’euros el febrer, el que suposa un 148% més que al mateix mes del 2008. Les dades de l’Asso-ciació Nacional d’Establiments Financers de Crèdit revelen que el número d’espa-nyols comptabilitzats com a morosos supe-ra els 2 milions, un 59,8% més, mentre que en el cas de les empreses la xifra s’eleva un 55,7%, fins les 227.000.

2009, PROVA DE FOC PER A LES EMPRESESEls grans grups espanyols han tancat el 2008 amb elevats beneficis, tot i la crisi econòmica. Telefónica, Endesa, Repsol, Abertis, Gamesa o el BBVA i el Santander han salvat els seus resultats de l’any pas-sat gràcies a la bona evolució del primer semestre.

“Quantitative easing” és l’expressió tècnica de la pràctica coneguda com imprimir diner. / ARXIU

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL L’expert / INTERNACIONAL 27

EL PAPER D’EUROPA DAVANT LA RECESSIÓ ECONÒMICA

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

Internacional

Xina vol millorar la protecció social i estimular la demanda interna. / ARXIU

Europa i la sortida de la crisi La crisi va sorgir als Estats Units però la seva propagació ha exacerbat les febleses de les economies europees i sovint sembla que la seva fragmentació. A l’hora d’arribar a solucions internacionals, les tensions entre Estats Units i Xina a vegades dóna la sensació que deixen Europa en un lloc residual. Què pot aportar Europa a la sortida de la crisi?

El projecte d’integració euro-pea va néixer bàsicament amb una dimensió interna: crear un mercat únic i després una moneda comuna. Però la super-posició en el temps entre la construcció de la UE i la glo-balització ha fet que en bona mesura els debats sobre Europa s’anessin referint al seu posicio-nament a l’economia i la política globals. Naturalment les dimen-sions internes i externes estan relacionades: les febleses d’Eu-ropa com agent internacional deriven sovint de la seva frag-mentació política, però també és cert que Europa ha estat pionera en mecanismes i processos de supranacionalització que poden ser referències valuoses –en positiu i en negatiu, sobre què cal fer i què cal evitar– ara quan la crisi actual evidencia la neces-sitat de respostes transnacionals a problemes globals.

Europa i les noves regles globalsEncara que sovint s’analitzin els impactes econòmics i polítics de la crisi en termes de la confron-

tació entre Estats Units i Xina pel lideratge mundial i s’apunti a un paper cada vegada més relativament perifèric de la UE, les dades mostren que el paper d’Europa té molts ingredients potents. La UE encara encap-çala el rànquing d’exportador mundial de mercaderies (per davant d’una Xina que va supe-rar el 2007 els Estats Units). El lideratge europeu és especial-ment consistent en productes de qualitat. Això implica que Europa ha de tenir més interès que ningú en mantenir obert el sistema comercial mundial.

Des de la perspectiva financera, els desequilibris profunds que reflecteixen el dèficit d’estalvi dels Estats Units i el superà-vit d’algunes de les principals economies emergents troba el seu contrapunt en una posició més propera a un cert equili-bri al conjunt de la UE, encara que amb notables desequilibris interns. Europa es troba, doncs, en situació d’aportar propostes i solucions més ponderades... que de pas suavitzin el paper de l’euro com a principal moneda que sofreix les vicissituds dels ajustos del dòlar, a la vista dels controls importants sobre els tipus de canvi de les monedes de les potències comercials asi-àtiques i les petroleres.

Quan es diu que el binomi glo-balització + crisi ens portarà a una nova distribució del poder econòmic, empresarial, finan-cer i polític a escala mundial, cal recordar que històricament aquests canvis han estat el

resultat de conflictes bèl·lics, i que evitar això seria una novetat enormement positiva. I s’hauria de recordar d’immediat que la UE va néixer amb aquesta filosofia i objectiu: generar un entramat d’interdependències econòmiques que fes inima-ginable la repetició d’una ter-cera guerra mundial. Extrapo-lar aquesta fita a escala global hauria de ser una aportació cabdal de l’experiència europea de les darreres dècades.

Europa també ha estat el lloc del món on les polítiques de benestar han anat més lluny (fins i tot massa, afegiran els crítics). L’èxit d’aquestes políti-ques va ser la simbiosi entre les intervencions públiques en eco-nomia i els compromisos d’es-tabilitat econòmica i protecció social. Ara que hi ha una nova onada de polítiques públiques, una important lliçó d’Europa és que no es tracta només de polítiques de despesa pública sinó que el cabdal són contin-guts que responguin a les noves realitats del segle XXI, des dels aspectes energètics i mediam-bientals fins als demogràfics (migracions i envelliment) pas-sant pels nous requeriments de capital humà de qualitat.

El model europeu Els temps de prosperitat global ara desapareguts van dur a una sacralització del model de capi-talisme anglosaxó així com certs elogis –en públic i, sobretot, en privat– al capitalisme asiàtic(amb escasses preocupacions

socials i encara menys democrà-cia política), amb la contrapar-tida de creixents menyspreus al model europeu. Ara constatem com Dani Rodrik –des de Har-vard– ens diu que la profunditat de la crisi és el resultat explosiu de la trobada entre els capita-lismes nordamericà i la seva variant asiàtica, és a dir, d’una banda la confusió injustificada entre mercats lliures i mercats desregulats i, de l’altra, l’oblit del paper de les institucions socials i polítiques com a legiti-mació i moderació de les forces dels mercats. Ara, els Estats Units i Xina semblen haver des-cobert el paper essencial de les polítiques de cobertura social i redistribució, fent-se força més europees. Desapareguts en la foguera de les vanitats alguns dogmatismes, cal revaloritzar, sense complexos, el model europeu.Què vol dir això? D’una banda, que competitivitat i cohesió social no són intrínsecament

oposats sinó que tenen molts més ingredients i complemen-tarietat que contraposició. D’altra banda, que la dinàmica de hard work (o feina ben fetaen la versió catalana) i la qua-litat de vida estan destinats a trobar-se i no a ser models alternatius entre els quals cal triar dràsticament. I també que el pluralisme i la tolerància són valors no només ètics o morals sinó també una font de riquesa i benestar. Ara que l’Adminis-tració Obama parla d’univer-salitzar l’assistència sanitària i que Xina assaja com millorar la protecció social i estimular la demanda interna –començant pel consum dels seus ciuta-dans– cal recordar que els prin-cipis ètics asiàtics tradicionals de saviesa i compassió potser estan més propers al model europeu que al mix explosiu (Rodrik dixit) amb què els països de tradició budista i confucionista havien intentat absorbir el capitalisme.

28 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009INTERNACIONAL / El mapa del món

Els paradisos fiscals

Illes Turques

Luxemburg

Gibraltar

Mònaco

Andorra

Jersey

Illa de Man

Antigua Barbuda

Barbados

Santa Lucía

Dominica

Granada

San Cristóbali Nieves

San Vicente i las Granadinas

Anguila

Montserrat

Illes Verges

Illes Caiman

Belice

Illes Panamà

Illes Cook

Una quarta part de la riquesa m ndial l’acumulen els anomenats paradisos fis als, segons el FonsMonetari Internacional. erò, en què consisteixexactament un parad s fiscal i què és el que el fa tan atractiu? É un territori on no es paguenimpostos o els ixò impostos són molts baixos. Aixòfa que tant puguiparticulars com empreses, hi pugdiposita us de st els seus diners sense cap tipus di, a més, de forma secreta.T fiscal remun-t i que l’origen dels paradisos fisc

e XX, da cop hi ha ta a la segona meitat del segle X

om l’OCDE, que han posat enmés organismerrers temps mesures antiparadís.marxa en els da

ue alguns estats ho hagin deixatAixò ha fet quser, i s hagin passat a ser considera omser, i d’altres a perants, ja que col·laboren, entr ’altres, a cooperant

b l’intercanvi d’informació fiscalrcEl propi president del govern panyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s’h mostrat en diver-ses ocasions partidari d dicar els paradisos fiscals, perquè els co dera una eina de frau. I és que aquests pe diquen altres estats, ja que

diners de ciutadans, que els deacullen dideclarar en els seus respectius països.declarar e

El cas d’l cas d’AAndorranLa decisió d’Andorra de fa unes poqdddecisiónes de canviar el see anv sselde canmés transparentrpsparerer nade paradisosris podrieque el d’e

Mesures antipiparadís

El mapa del món / INTERNACIONAL 29ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

Illes Marshal

Nauru

Vanuatu

Samoa

Niue

Malta

San Marino

Lietchtenstein

Xipre

Bahrein

Seichelles

Illes Maurici

Suïssa

Singapur

Hong Kong

30 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009INTERNACIONAL / Conjuntura

NÚRIA CABRERA

El candidat del Front Farabundo Martí d’Alli-berament Nacional (FMLN), Mauricio Funes, s’ha proclamat vencedor de les eleccions presi-dencials celebrades a El Salvador, convertint-se en el primer president d’esquerres en la histò-ria d’aquest país centre-americà. L’FMLN, antic grup guer-riller d’esquerres, va ser legalitzat com a partit polític l’any 1992, des-prés de la guerra civil que va assolar el país, i que van protagonitzar contra l’exèrcit salva-dorenc (1980-1992). El conflicte va deixar més de 75.000 morts durant 12 anys de combat. Ara, com a partit polític, ha desbancat per primera vegada en vint anys el partit dretà de l’Aliança Republicana Naciona-lista (ARENA), sobre el qual pesa l’ombra dels esquadrons de la mort salvadorencs durant la guerra.

Funes, de 49 anys i peri-odista, era el primer candidat de l’FMLN sense passat guerriller. En una crida a la convi-vència social, Funes va manifestar el seu desig que el resultat de les eleccions presidencials sigui “un nou acord de pau, de reconciliació”. “Per aquesta raó, con-vido les diferents forces polítiques perquè cons-truïm aquesta unitat”, va afegir, en una de les seves primeres com-

pareixences davant la premsa després de ser proclamat president.

La dreta reconeix la derrotaDesprés del recompte electoral , Mauricio Funes ha obtingut el 51% dels vots, mentre que l’ARENA ha rebut el suport del 49% dels ciutadans. Pel que fa a la participació, més d’un 60% dels electors con-vocats a les urnes van acudir a votar. Per pri-

mera vegada en la histò-ria salvadorenca, els dos candidats a la presidèn-cia del país han superat el milió de vots. Més de 4.000 observadors han verificat el procés electoral al qual van ser convocats més de 4,2 milions de ciutadans sal-vadorencs. El candidat de l’ARENA, Rodrigo Ávila, ha reco-negut la derrota a les eleccions presidencials i ha promès fer a partir d’ara “una oposició constructiva”.L’ARENA va arribar al poder l’any 1989, amb la figura de l’empresari Alfredo Cristiani al cap-davant, després de des-plaçar el Partit Demò-crata Cristià del poder. El 1992, Cristiani va signar els Acords de Pau amb l’ex guerrilla de l’FMLN. L’ARENA va guanyar successivament les elec-cions presidencials el 1994, 1999 i 2004. Ara, exerciran el seu paper d’oposició per primera vegada des de 1984.

Funes guanya les eleccions presidencials a El Salvador El candidat continuista de l’Aliança Republicana Nacionalista (ARENA), Rodrigo Ávila, ha reco-negut la derrota a les eleccions d’El Salvador i ha promès fer “una oposició constructiva”.

VICTÒRIA DEL FRONT FARABUNDO MARTÍ D’ALLIBERAMENT NACIONAL (FMLN) InternacionalNOTÍCIES DEL MES

La Unió Europea vol millorar la seva presència a l’Afganistan Entre d’altres mesures, es recolzarà la reforma policial al país i es treballarà per afavo-rir el desenvolupament de les capacitats pròpies d’un Estat de Dret.

CONTRIBUCIÓ EUROPEA A L’AFGANISTAN

NÚRIA CABRERA

Els ministres d’afers estrangers de la Unió Europea han reafirmat a la seva darrera trobada el seu “compromís a llarg termini” amb l’esta-bilització, reconstrucció i desenvolupament de l’Afganistan i, de manera “urgent”, s’han compro-mès a estudiar com “aug-mentar i millorar” la seva contribució i assistència.“Tots els estats mem-bres haurien de parti-

cipar, d’una manera o una altra, per ajudar l’Afganistan. No tot el món ha de posar tropes sobre el terreny, però s’ha de cooperar, hi ha moltes maneres”, va recalcar l’Alt Repre-sentant de Polít ica Exterior i de Segure-tat Comuna de la UE, Javier Solana.

Afavorir el respecte als Drets HumansEls vint-i-set s’han com-

promès a “assistir a la reforma de la policia afganesa” a través de la seva missió policial que consideren essen-cial per establir un cos policial afganès “com-petent i legítim”, un fet que serà “crucial” per a l’estabilitat a llarg ter-mini de l’Afganistan. La UE està immersa en un procés de generació de forces per augmen-tar el seu contingent policial. L’objectiu és

arribar als 400 abans de l’estiu. A més, els vint-i-set consideren neces-sari que es respecti la protecció dels Drets Humans i que s’im-pulsi la lluita contra la corrupció i la impu-nitat “per garantir un bon Govern”. La Unió Europea també espera que Kabul “mantingui les llibertats fonamen-tals garantides per la Constitució afganesa i el Dret Internacional”.

Mauricio Funes té 49 anys i és periodista. / ARXIU

L’OTAN ARRIBA A UN ACORD PER REPRENDRE ELS CONTACTES FORMALS AMB RÚSSIAEls 26 aliats de l’OTAN han arribat a un acord per re-prendre els contactes formals amb Rússia, que van ser interromputs com a resposta a l’ús desproporcionat de la força per part de Moscou en el conflicte del passat estiu a Geòrgia, que va tenir com a conseqüència el reconeixement de les regions separatistes georgianes d’Ossètia del Sud i Abkhàzia. De fet, els Estats Units te-nen un gran interès en descongelar les relacions amb Rússia, perquè volen que participi en l’escut antimíssils que Washington vol desplegar a l’est d’Europa. D’altra banda, Moscou ha celebrat la restitució del diàleg, i ha assenyalat que suspendre’l va ser un error.

NETANYAHU FORMA GOVERN AMB L’ULTRADRETÀ LIEBERMANEl líder del Likud, Benjamin Netanyahu, ha arribat a un acord amb la ultradreta de Lieberman per formar un govern de coalició a Israel. D’aquesta manera, compleix amb l’encàrrec que li va fer el president del país, Shimon Peres. Segons fonts del Likud, el pacte entre les dues formacions arriba després de setma-nes de negociació i preveu deixar a mans de Lieber-man les carteres d’Afers Exteriors, Defensa, Infraes-tructures, Turisme i Integració de Nous Immigrants. El govern de coalició haurà de comptar amb altres suports per obtenir la majoria, entre els quals es tro-ba el partit de centre, Kadima. Les dues formacions no es posen d’acord en temes clau com la creació d’un Estat palestí, però mantenen les converses.

ELS GRUPS PALESTINS ACORDEN CELEBRAR ELECCIONS EL 2010 Els diferents grups palestins que negocien un pacte de reconciliació han arribat a un acord per celebrar eleccions legislatives i presidencials el 25 de gener de 2010. No obstant això, en aquests moments con-tinua oberta la negociació del pacte per a la creació d’un govern provisional d’unitat nacional que serà el responsable d’organitzar aquests comicis, segons va indicar el secretari general del Front per a l’Allibera-ment de Palestina, Wasil Abú Yusef, en declaracions a l’agència de notícies egípcia MENA. El Moviment de Resistència Islàmica (Hamás) i el Moviment Al Fatá, els dos principals grups palestins, no es posen d’acord en l’actitud cap a Israel. Mentre Hamás defensa la lluita armada, Al Fatá, el grup del president palestí, Mahmud Abbas, opta per negociar amb Israel complint amb les condicions de la comunitat internacional.

LA UE FA UN ESFORÇ “MOLT SUPERIOR” ALS EUA EN LA LLUITA CONTRA LA CRISI, SEGONS BARROSO El president de la Co-missió Europea, José Manuel Durao Barro-so, ha replicat al pre-sident nordamericà Barack Obama que la Unió Europea ja està fent un esforç “molt su-perior” al d’Estats Units per tal de combatre la crisi econòmica, amb mesures d’estímul i de protecció social, encara que no va excloure que sigui necessa-ri prendre noves iniciatives si la recessió s’agreuja. Barroso va reaccionar així a la petició que Obama ha dirigit a Europa i a d’altres països perquè adoptin nous plans d’estímul per reactivar l’economia. Els ministres d’Economia de la UE ja van rebutjar aquesta petició, considerant que només serviria per “afegir dèficit al dèficit i deute al deute” i van apostar per concentrar-se en l’aplicació de les mesures ja encetades.

Agenda de la internacionalització

ABR és membre fundador de BYS (Asociación Española de Empresas de Búsqueda y Selección de Personal), integrada a ECSSA (European Confederation of Search and Selection Associations)

ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABRABR

ABR és una empresa especialitzada en serveis de:

“Que cadascú s’exerciti en l’art que domina”(Ciceró, Tusculanes 1, 18,41)

www.abr.es

• Recerca i selecció de professionals i directius.• Avaluació psicològica i competencial.• Consultoria en RRHH.

Balmes 26 3er 1a - 08007 BarcelonaTel.: 93 412 33 99

32 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009INTERNACIONAL / Oberts a l’estranger

7 d’abril

Comerç internacional per

a empreses de serveis

Des de la Cambra de Comerç de Lleida s’ha programat aquesta jornada per desen-volupar una visió estratègica del negoci de serveis a nivell internacional i eines de deci-sió, control i gestió en l’àmbit internacional, a més d’actualit-zar i millorar els coneixements en comerç internacional. El curs està adreçat a gerents i/o directius d’exportació de peti-tes i mitjanes empreses, amb experiència professional de comerç internacional que vul-guin actualitzar i millorar els seus coneixements en matèria internacional. Tots els contin-guts i aprenentatges del pro-grama han estat creats i dis-senyats per a adaptar-se a les necessitats de les petites empreses.

20 d’abril

Elaboració de la cartera

de projectes d’R+D+I

Es pot considerar que el pro-jecte és la unitat per gestio-nar el procés d’innovació. Per aquesta raó, és de gran impor-tància la correcta identificació de les idees de l’empresa que s’han aprovat per ser execu-tades. L’objectiu de la jornada organitzada des del Parc Tec-nològic del Vallès i EuropaIn-nova és dotar als assistents de coneixements sobre identifi-cació de les oportunitats d’in-novació de l’empresa, com recopilar i gestionar les idees i com definir les idees per poder valorar les que formaran part dels projectes d’innovació a executar. L’acte va adreçat a gestors de la innovació, inte-ressats en conèixer els meca-nismes per facilitar el finança-ment dels projectes d’R+D+I

de la seva entitat. També, als tècnics financers i administra-tius responsables de la gestió financera dels projectes.

Del 20 al 29 d’abril

Missió comercial a

Austràlia i Nova Zelanda

La Cambra de Comerç i Indús-tria de Terrassa, dins del marc del Pla d’Acció Internacional 2009 del Consell de Cambres de Catalunya, organitza una Missió Comercial a Austràlia i Nova Zelanda. L’objectiu d’aquesta acció és facilitar a les empreses catalanes el contacte empresa-rial i comercial amb empre-ses compradores d’Austràlia i Nova Zelanda. Dins dels actes organitzats per a les empreses exportadores, està previst que aquestes mantinguin entrevis-tes amb les empreses importa-dores interessades en comprar i distribuir els seus productes o serveis en aquests països.

21 d’abril

Fòrum Politècnic de la

Universitat de Girona

Fòrum d’empreses per tal de facilitar el contacte entre estu-diants de darrers cursos de carreres tècniques de la Uni-versitat de Girona i empreses interessades.

23 d’abril

Responsabilitat social

corporativa. Aplicació a

l’empresa

L’objectiu del curs és apor-tar als participants els con-ceptes bàsics dels diferents models de gestió de la res-ponsabilitat social corpora-tiva a nivell empresarial i les guies per elaborar memòries de sostenibilitat per definir de forma voluntària les polí-tiques socials i ambientals de forma complementària a la legislació aplicable, per con-tribuir a la millora de la soci-etat i preservar el medi ambi-ent. Dirigit a persones amb la tasca de gestionar la res-ponsabilitat social corpora-tiva a la seva empresa, tèc-nics de gestió de la qualitat, el medi ambient o altres àrees de l’empresa. Anirà a càrrec d’Evaristo Gutiérrez, direc-tor d’INGECAL, S.L., empresa consultora de sistemes de ges-tió de qualitat i medi ambient, i enginyer tècnic industrial, Màster Direcció d’Operaci-ons ESADE, auditor certificat de sistemes de qualitat i medi ambient: Organització Euro-pea de la Qualitat–EOQ.

28 d’abril

Xarxes Socials: ús i

aplicacions per a les

empreses

El fenomen Web 2.0 ja és un fet a tots els nivells. Eines com els blocs, wikis i tecno-logies de sindicació de contin-guts via RSS; aplicacions per intercanviar fotos, vídeos i presentacions; eines de micro-blogging i, sobretot, les xar-xes socials, són presents en el nostre dia a dia, a Internet i fora d’ell. Aplicacions com Facebook, LinkedIn, Xing,Tuenti... són utilitzades per

milions de persones, tant per ús personal com professional. Les empreses, però, encara desconeixen el seu potencial i desconfien de ser-hi davant la incertesa de quin profit en poden treure. L’experiència de moltes que hi són demos-tra que les organitzacions han de considerar, seriosament, el seu ús amb finalitats empresa-rials. El taller del Parc Tecno-lògic del Vallès pretén expli-car per què i com.

Del 30 d’abril al 3 de maig

I Creuer de Networking per

a Dones Professionals

Durant quatre intensos dies, més de 100 dones professio-nals (emprenedores, executi-ves, empresàries i directives) a nivell nacional combinaran l’experiència de viatjar per Marsella i Eivissa amb la pos-sibilitat de treballar i ampliar les seves xarxes de contac-tes professionals amb qua-tre dinamitzades sessions de network i moltes altres acti-vitats a bord del creuer. Orga-nitza ProyectosTIC.

NOTÍCIES DE LAINTERNACIONALITZACIÓ

Naulover desembarca als

Estats Units

El fabricant català de gènere

de punt per a dona Naulover continua la seva tasca d’ex-pansió, i ho fa amb les prime-res comandes per proveir el mercat nordamericà, la seva gran aposta de futur per ele-var les exportacions de l’ac-tual 20% fins al 50% durant els propers cinc anys. A més dels Estats Units, la marca Naulover és present a Mèxic, Xile, Bèlgica, Portugal, Itàlia i Anglaterra. Per afavorir la internacionalització i satis-fer la demanda, durant aquest any 2009 es posarà en marxa la venda en línia a través del web de Naulover.

Isdin reafirma la seva

presència a Europa amb

una filial a Itàlia

Laboratoris Isdin segueix amb la política d’expansió. El seu nou moviment ha estat l’obertura d’una filial a Itàlia, consolidant, així, la seva pre-sència a la Unió Europea, on ja compta amb les delega-cions de Portugal i Grècia, amb la finalitat de ser una de les marques de referència en dermatologia. Aquesta tasca d’internacionalització va començar fa una dècada. Es troba, d’aquesta manera, a Argentina, Xile, Mèxic, Perú i Brasil. Isdin és el primer laboratori farmacèutic en el mercat dermatològic espa-nyol, amb una quota de mer-cat del 9%.

Sobre el terreny / INTERNACIONAL 33ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

DADES GENERALS

L’EURO, FINS EL 2011

Reinoldijus Sarkinas, president del consell de directors del Banc de Lituània, ha declarat en les darreres setmanes que l’adopció de l’eu-ro a Lituània serà una realitat el 2011-2012. Segons la seva estimació, l’actual situació econòmica i financera ha de ser tinguda en compte: la inflació augmentarà durant alguns mesos, però començarà a baixar posteriorment. “El 2010 s’arribarà al llindar d’inflació fixat per la Unió Europea i, si les circumstàncies econòmiques són favorables, podria arribar-s’hi fins i tot abans”. La taxa d’inflació no pot superar en més de l’1,5% la taxa mitjana d’inflació dels tres països de la UE amb preus més estables. A més, el dèficit del govern central no pot representar més del 3% del PIB i el deute públic ha de ser inferior al 60% del PIB o, si més no, presentar una reducció ràpida i constant. L’adopció de l’eu-ro segueix sent un dels objectius prioritaris de Lituània.

La Comissió Europea ha recomanat a Lituània que s’orienti cap a l’estabilitat macroeconòmica. / ARXIU

POTÈNCIA ECONÒMICA A L’EST D’EUROPA

Lituània s’orientarà cap a la restricció de la política fiscal

Els sectors de l’alimentació i de materials de construcció són els que donen més oportunitats

Lituània, una bona oportunitat de negoci sense explotar Encara que compta amb bones perspectives d’inversió per a la producció espanyola, la presència de les nostres empreses és gairebé testimonial. Amb el teló de fons de la crisi financera, aquest país bàltic s’ofereix com una possibilitat ferma i solvent de negoci.

NÚRIA CABRERA

Lituània és un país desconegut, econòmicament parlant, enca-ra que compta amb una gran iniciativa empresarial. Quan es fa referència a Lituània, s’ha de constatar que és un Estat dinàmic, obert, flexible, i amb una població formada que vol aprofitar les oportunitats em-presarials que van sorgint.A tot això, s’ha de sumar la seva posició estratègica a nivell geogràfic, que li permet benefi-ciar-se de l’estabilitat jurídica, econòmica i política que li pro-porciona la seva pertinença a la Unió Europea. A més, la seva proximitat amb els països nòr-dics, que són els més competi-tius del món, s’ha traduït en un interessant procés d’inversions i transferència de dinàmiques a l’hora de fer negocis, que han estat molt positius pel desenvo-lupament de l’estructura eco-nòmica de Lituània.

Oportunitats de negoci per a les empreses espanyolesSegons els darrers informes de l’Oficina Econòmica i Co-mercial d’Espanya a Vilnius, la inversió espanyola a Lituà-nia és gairebé inexistent. Se-gons l’Institut d’Estadístiques Lituà, la inversió acumulada a 1 de gener de 2007 arribava als 3,9 milions d’euros.No obstant això, s’obren oportunitats molt suggerents de negoci. Els sectors d’actu-ació són molt diversos, però destaquen sobretot aquells on Espanya té avantatges comparatius com l’alimenta-ció, materials de construcció i certs béns de consum. Encara que la producció agro-alimentària lituana és relati-vament important, existeixen possibilitats per a les expor-tacions de tot tipus de frui-tes, principalment, cítrics i melons, i d’hortalisses, com tomàquets, pebrots i altres verdures. També, poden te-nir cabuda l’oli d’oliva o d’al-tres procedències, el vinagre i algunes espècies i condi-ments, encara que en petita quantitat. Un subsector amb

Població: 3,6 milions

Superfície: 65.303 km2

Capital: Vilnius

Sistema polític: República presidencialista

Inflació: 10,9% (2008), 4,2% (estimació 2009)

Creixement del PIB: 3,2% (2008), -8% (estimació 2009)

Principals destinacions de les exportacions:

Rússia (15%), Letònia (12,9%), Alemanya (10,5%), Polònia (6,3%), Estònia (5,8%).

futur és el vi de qualitat mitja i de bon preu. En l’apartat de productes químics, els farma-cèutics ofereixen, en principi, més oportunitats, així com els plàstics i el material aïllant. Entre els béns de consum, el calçat, els tèxtils o el moble són els productes més deman-dats. En el camp industrial, les eines petites tenen més sorti-da, juntament amb el material de transport, els vehicles i les peces de recanvi. Altres pro-ductes d’interès poden ser la maquinària per a indústries tèxtils i de la fusta.El sector energètic és un dels que desperta major interès, no només per les possibilitats que ofereix la futura central nuclear. A curt i mig termini, Lituània haurà d’augmentar la seva capacitat de generació i d’aprovisionament d’energia. En aquest sentit, existeixen

oportunitats tant en matèria de construcció de centrals de cicle combinat, plantes de co-generació, una possible termi-nal de gas liquat o possibilitats d’implantació d’energies reno-vables, com la biomassa. D’altra banda, existeixen sec-tors que també estan, des de fa poc, despertant l’interès inver-sor de les empreses espanyoles. Destaquen el sector immobilia-ri, especialment en el segment residencial. Cal recordar que segons les darreres dades re-collides per una de les majors companyies immobiliàries de la regió, Re&Solution, durant el 2008 a Lituània s’ha registrat el major volum de transaccions immobiliàries dels estats bàl-tics, mentre Estònia i Letònia passen per una gran inestabi-litat econòmica i acumulen un important deute. L’actual situ-ació del mercat immobiliari en

els països bàltics ve determina-da per l’impacte de la situació econòmica global, la crisi fi-nancera i l’augment de l’oferta d’oportunitats d’inversió.

Bona acollida del pla anticrisiSegons informa The Baltic Ti-mes, la Comissió Europea ha avaluat positivament el pla an-ticrisi elaborat per Lituània, i ha recomanat al país que s’orienti cap a l’estabilitat macroeconò-mica i la restricció de la política fiscal. El pla, a més, recull me-sures per a gestionar els desa-justaments macroeconòmics i reduir el dèficit públic. Per al primer ministre lituà, Andrius

Kubilius, “l’avaluació de la Co-missió Europea i les instituci-ons internacionals confirma la correcta elecció dels proble-mes que han de ser abordats. Únicament amb un pla d’acció ben definit i amb un programa específic es podran superar les dificultats originades per la desacceleració econòmica”. El govern ha anunciat els seus plans d’injectar al voltant de 666,7 milions d’euros als sectors immobiliari i de la construcció, amb una part considerable dels diners destinada a la renovació de col·legis i guarderies. Segons els plans inicials, la Unió Euro-pea i el BEI finançaran projec-tes, amb el recolzament dels bancs comercials lituans. En oposició al pla anticri-si original, part dels diners s’utilitzarà per a la renovació d’edificis, per fer-los més efi-cients energèticament i per simplificar la regulació sobre construccions i terres.

Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX

ESPECIAL: RECURSOS HUMANS 35

L’ENTREVISTA

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

mediador entre els actors de l’organització.

Pel que fa les accions de Responsabilitat Social, diria que perillen com a conseqüèn-cia d’aquest mateix entorn eco-nòmic?La nova economia tindrà molt present la part social de les empreses, la part ètica. Als EUA s’ha vist la neces-sitat d’aplicar l’ètica en els negocis. Tindrem empre-ses més responsables, més ètiques, i una de les conse-qüències serà que no es pot vendre fum. Hem de bus-car la coherència entre com ets portes enfora i portes endins. S’ha de ser coherent, tenir valors ètics per a tot, els treballadors s’ho han de creure: s’ha de predicar amb l’exemple.

En un moment en què es parla de contenció salarial,

CARLES CHACÓN

Sembla que l’àrea de Recur-sos Humans viu especialment la crisi. Quina és la situació global que vostè percep?Les direccions de RRHH estem modificant el nos-tre funcionament. Fins ara estàvem treballant en desen-volupament i formació, i ara tornen els temes més durs del departament. Algunes empre-ses aborden temes de curt ter-mini, degut a la crisi, evident-ment, però no obliden que hi ha una estratègia a llarg ter-mini que cal abordar per tal d’estar en una bona situació quan sortim de la crisi. Des dels departaments som cons-cients de les necessitats: ara s’ha de gestionar la situació de crisi, però propugnem no deixar d’invertir en el capital humà com a font del desenvo-lupament del teixit empresa-rial a Catalunya.

S’han preocupat prou les empreses de millorar el seu capital humà durant l’època de bonança econòmica?A Catalunya tenim excel·lents gestors de persones. Hem de desatacar el caràcter, la qualitat i la visió emprene-dora de la gent que treballa a Catalunya. Ens hem adonat a temps que el més important són les persones. Però ara hem de fer una altra reflexió: si hem invertit quan les coses han anat bé, ara que les coses no van bé hem d’invertir més, no menys.

Però aquesta inversió, de vegades, per a algunes empre-ses, és inassumible…

“Ara els treballadors són més comprensius amb les dificultats de l’empresa”

Els RRHH, en el punt de mira

Especial Recursos Humans

Hi ha de tot, clar. A diferèn-cia d’altres crisis, hem asso-lit una conscienciació de la situació que fa que les empre-ses retallin en manteniment, desplaçaments, o menjars… coses supèrflues. Però la for-mació s’està respectant bas-tant, perquè les direccions s’han adonat que si volen tenir una empresa capdavan-tera i excel·lent s’ha d’invertir en la gent.

Quins són, ara per ara, els reptes més difícils als quals han de fer front els departaments de Recursos Humans? A j u d a r l ’ e m p r e s a a desprendre’s del ‘greix orga-nitzatiu’. En un moment de

benestar econòmic, algunes empreses han fet poc exer-cici i han acumulat greix, i ara cal fer una liposucció. Però més que reduir volum, s’ha de reduir greix. I és que algunes empreses poden reduir mus-cul també, i això no convé.

Podrien els departaments de RRHH assumir el paper de mediadors entre directius i empresaris?Sempre s’ha dit que el depar-tament de RRHH és el soci estratègic de la direcció per implantar les polítiques de l’empresa. En un futur, els departaments de RRHH seran els socis de tots els grups d’interès de l’empresa, també dels treballadors. Ens haurem d’apropar a tots els actors que tenen alguna cosa a dir a l’empresa, també als sindicats. El departament de RRHH ha de ser l’oli de l’engranatge de l’empresa, el

“Abans de tocar els sous, cal eliminar altres despeses supèrflues”

quina actitud percep en els tre-balladors al respecte?Depèn del sector, evident-ment. A nivell general veiem que hi ha una major com-prensió per part dels treba-lladors de les dificultats de l’empresa. Els departaments de RRHH hem fet coses bones, en aquest sentit: hem sabut explicar-li al treballador com funcionen les empreses. Un dels canvis més impor-tants en els nostres departa-ments durant els últims anys és que ens hem apropat al negoci. Ara entenem per què l’empresa funciona o per què no funciona, i quan entens les coses pots explicar-les i els treballadors les entenen millor.

Què li van semblar les declaracions del president Montilla, en el sentit de qües-tionar l’increment salarial dels funcionaris?Primer cal que la gent enten-gui que les empreses viuen ara per ara una situació d’excepció, una situació molt difícil. Evidentment, si hi ha una empresa que no té pro-blemes, no estic d’acord amb que s’aturi l’increment sala-rial. Però el 99% de les empre-ses ho estan passant molt malament. Per tant, tothom ha d’apretar-se el cinturó. Tothom. Cal aplicar la con-tenció a tots els nivells: des dels directius als treballadors. I cal tenir present que, abans de tocar el sou, és impres-cindible eliminar altres des-peses que són supèrflues. És un tema de responsabilitat empresarial.

Un nou model de gestió del capital humà pot néixer a partir de l’actual crisi. Per al president de l’associació AEDIPE-Catalunya, RicardAlfaro, els departaments de Recursos Humans han deixat de ser ‘els de les nòmines’ per convertir-se en alguna cosa més: un intermediari entre els diferents protagonistes de les empreses.

RICARD ALFARO, PRESIDENT D’AEDIPE (ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE DIRECCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE PERSONES) A CATALUNYA

Alfaro es mostra optimista i remarca les oportunitats que la crisi ofereix als empresaris. / FOTO: DAVID FERNÁNDEZ

36 ESPECIAL: RECURSOS HUMANS

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

VINCULADA DES DELS INICIS A L’ÀREA DELS RECURSOS HUMANS, LA RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL HA GUANYAT IDENTITAT DURANT ELS DARRERS ANYS. ARA AFRONTA EL DIFÍCIL REPTE DE LA SUPERVIVÈNCIA.El Sector

RSC: la ‘part humana’ de l’empresa s’enfronta a les tensions que genera la crisiSom les persones menys ‘humanes’ amb la crisi? Si utilitzem com a termòmetre la inversió en Responsabilitat Social Corporativa (RSC o RSE), sembla que la resposta és ‘sí’. Segons dades de l’Observatori de la Inversió Socialment Responsable 2008, els anomenats fons d’inversió socialment responsables van començar a declinar l’any passat. La crisi passa factura... també a la part humana.

Patrimoni invertit en fons ISR (milers d’euros)

Font: OBSERVATORI 2008 DE LA INVERSIÓ SOCIALMENT RESPONSABLE

Partícips dels fons ISR comercialitzats a Espanya

Font: OBSERVATORI 2008 DE LA INVERSIÓ SOCIALMENT RESPONSABLE

AURELI VÁZQUEZ

“El capital social d’una empresa és un valor afe-git que es construeix amb el temps i comporta, en-tre altres coses, reputa-ció i lleialtat a la marca, clau essencial per a l’èxit d’un negoci”. Aquesta frase, extreta d’un arti-cle de Luis Javier Castro Lachner –coordinador de la Red Centroameri-cana de Promoción de la RSE– sintetitza l’es-sència de la denominada Responsabilitat Social, un àrea que al llarg de la darrera dècada s’ha de-senvolupat de forma ex-ponencial.Durant aquest temps, la RSC ha crescut gene-rant un nou món, paral-lel al creixement dels negocis: hi ha editorials especialitzades, agèn-cies de notícies, con-sultors, fons d’inversió, empreses de màrque-ting que s’hi dediquen

en exclusiva, i moltes empreses disposen ja del seu propi departa-ment de RSC. En molts casos, ha avançat de la mà del departament de Recursos Humans, ja si-gui per afinitat temàtica o perquè els propis tre-balladors de l’empresa participaven en les ac-cions de Responsabili-tat Social impulsades per la companyia.El problema és que, amb la crisi, aquesta àrea pa-teix retallades, ja sigui de les ajudes destinades a ONG’s -una petita part de la RSC- o d’altres conceptes.

Cap a on va la RSC?Ara la pregunta que es planteja el món de la RSC és: com es veurà afectat per la crisi? O fins i tot, continuarà existint amb els matei-xos paràmetres actuals? El passat mes de gener,

des d’aquestes matei-xes planes, el professor d’ESADE i expert en RSE Daniel Ortiz res-ponia en part a aquesta pregunta, fent-se ressò d’unes paraules de la vi-ce-presidenta de la Con-federació Espanyola de Directius, Pilar Gómez-Acebo: “les nostres em-preses estan al segle XXI en tecnologia, però continuen vivint a l’edat del cromanyó respecte al factor humà”. Ortiz tancava l’article amb la següent reflexió: “men-tre les persones només aspirin a ser felices ‘des-

prés de la jornada labo-ral’, les empreses esta-ran sota sospita”.En aquest sentit, és cert que encara s’im-pulsen moltes accions d’RSE, com les campa-nyes conjuntes del FCB i Nike amb les Nacions Unides, les accions de grans companyies es-tatals contra la vio-lència de gènere o les constants adhesions al Pacte Mundial per part de companyies no ne-cessàriament grans. D’altra banda, altres grans empreses com Te-lefónica o La Caixa se-gueixen apostant per la RSE a través d’ambicio-sos programes d’abast internacional.

“Risc pressupostari”Malgrat tot, és innega-ble que la crisi afecta d’alguna manera aquest àmbit . Aquest pro-blema va captar part

En molts casos, la RSCha cresut de la mà dels departamentsde RecursosHumans

del protagonisme a les VI Jornades Corres-ponsables, organitza-des per Mediarespon-sable. Durant aquest acte, el director de RSE del BBVA, Antoni Balla-briga, va admetre que la crisi comporta “un risc pressupostari”, i per això va afirmar que és important “que les companyies tinguin ben aliniada la RSC al seu negoci per tal de poder argumentar-la davant els accionistes i el Con-sell d’administració”.Aquestes mateixes jor-nades van servir, també,

per presentar l’Anuario

Empresa Responsable

y Sostenible 2009, amb les opinions de més de 250 professionals. Val la pena destacar que un 50% dels enquestats va considerar que la crisi ja està afectant a la RSC, motiu pel qual és neces-sari implicar més els di-rectius en aquesta àrea. Al cap i a la fi, com deia el director de l’empresa Valores & Marketing, Is-mael Vallès, “sense pen-sar en la persona i sense actuar sobre els seus comportaments, la RSC no avançarà”.

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007

2.667 30.542 49.580 46.253 45.464 38.964

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007

54.301 845.907 1.008.357 1.031.594 1.125.100 937.668

RSC: MOLT MÉS QUE ‘ACCIONS SOCIALS’

Sota el paraigües genèric de Responsabilitat Social Corporativa s’inclouen molt més que les ajudes a ONG’s i altres accions socials similars. La RSC comprèn des d’iniciatives per a la protecció del medi ambient fins a mesures per a la igualtat de gènere a la feina, passant per la integració dels discapacitats o la millora de les condicions laborals dels empleats.

ESPECIAL: RECURSOS HUMANS 37

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

AMB UNA SITUACIÓ ECONÒMICA FORA DE CONTROL, LES PATRONALS MIREN DE CONVÈNCER EL GOVERN PERQUÈ REGULI A FAVOR D’UNS ACOMIADAMENTS MENYS COSTOSOS QUE INCENTIVIN LA CONTRACTACIÓ.El Sector

Els EROs massius tornen a reobrir el debat sobre el cost dels acomiadaments

Indemnitzacions per acomiadament (En milions d’euros)

FONT: MINISTERI DE TREBALL I IMMIGRACIÓ

Indemnitzacions d’acomiadament, per tipus (En milions d’euros)

FONT: MINISTERI DE TREBALL I IMMIGRACIÓ

A. VÁZQUEZ

Les dades sobre Ex-pedients de Regula-ció d’Ocupació (ERO) i acomiadaments mas-sius són demolidores. Segons dades publi-cades pel Ministeri de Treball, l’any 2008 es van autoritzar 6.227 ex-pedients al conjunt de l’Estat, que van afectar un total de 147.475 tre-balladors. Aquests acomiada-ments han fet créixer l’atur –que va camí de batre rècords–, però també han provocat un impacte inquietant al món empresarial.Les dades oficials són contundents: l’any 2008, les indemnitzacions per acomiadaments van re-presentar per a l’em-presariat una despesa de 342,4 milions d’eu-ros, un 76% més que al 2007.

Si només tenim en compte l’últim trimes-tre, el resultat és en-cara més preocupant: 167,8 milions d’euros, un 250% més que el tri-mestre anterior.El ball de xifres pot ma-rejar més encara si ens fixem en l’impacte dels Expedients de Regula-ció d’Ocupació regis-trats a Espanya durant un sol mes: el gener de 2009. En aquests pri-mers trenta dies de l’any, la xifra d’EROs assoleix els 1.400 ex-pedients aprovats, és a dir, gairebé un 25% del total de 2008... però en un sol mes. Encara esgarrifa més analitzar només la xi-fra dels treballadors afectats durant el ge-ner: 61.019 empleats. Dit d’una altra manera: en el primer mes de ge-ner de 2009 ja s’ha as-

solit un 40% de la xifra d’acomiadaments de tot el 2008.

Cap a un ‘contracte de crisi’?La contundència de les dades anteriors ha por-tat els empresaris a de-senterrar, un cop més, la reclamació d’un ‘con-tracte de crisi’. Es trac-taria d’un nou esquema laboral que permetés obrir la via per a abara-tir els acomiadaments, passant des dels actuals

45 dies per any treballat –per al cas d’un treba-llador amb contracte indefinit– als 20.De moment, la res-posta per part del Go-vern central no ha dei-xat lloc per als dubtes: el president José Luis Rodríguez Zapatero va negar ja fa uns mesos ni tan sols la possibili-tat d’estudiar aquesta opció, argumentant que en un moment com aquest és precisament quan cal estar al costat del treballador i asse-gurar la seva protecció social.Ara resta per compro-var si, amb un creixe-ment exponencial dels acomiadaments, l’Exe-cutiu acabarà resistint amb aquesta mateixa postura o si, pel con-trari, acabarà cedint per incentivar la inicia-tiva empresarial.

Els acomiadaments massius es multipliquen i ja es compten per milers. I el que és pitjor: 2009 ha començat amb un fort increment dels temuts ERO. Així les coses, els empresaris recuperen una vella reivindicació: ja que la crisi no afluixa –sostenen– cal crear un ‘contracte de crisi’ que rebaixi les indemnitzacions per acomiadament. El debat torna a obrir-se.

En el primer mes de gener de 2009 ja s’ha assolit un 40% de la xifra total de treballadorsacomiadatsde tot el 2008.

0

50

100

150

200

250

300

350

2007 2008

194,6 342,4 (+75,9%)

Per sentència

Per conciliació

0 50 100 150 200 250

228 (+84,9%)

144,4 (+60,4%)

LES DONES DIRECTIVES COBRENMENYS AMB LA CRISI

Una de les conseqüències de la crisi econòmica és que les dones han empitjorat la seva situació als staffs directius de les empreses espanyoles. Segonsun estudi elaborat conjuntament per la firma ICSA i l’IESE, la presència de dones en llocs directius ha passat del 19% de 2007 al 13% de 2008.Malgrat aquest retrocés evident, el percentatge és superior al de França –on hi ha un 12% de dones ocupant càrrecs directius– o al d’Itàlia –8%–. Ara bé, d’aquests tres països, Espanya és, amb diferència, el que més discrimina a les dones, ja que cobren de mitjana un 15% menys que els seus col·legues masculins. Aquesta diferència, a més, representa un pas enrere en els avenços salarials assolits durant els darrers anys. De fet, al 2007 la diferència de sou entre homes i dones era del 10%, cinc punts menys que ara. A més, en aquest cas, Espanya surt perdent de llarg en la comparativa amb França i Itàlia. En aquests dos països, tot i existir igualment discriminació salarial, la diferència és menor: un 3% a Itàlia i un 8% a França.

38 ESPECIAL: RECURSOS HUMANS / EL DAFO MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

FORTALESES

DEBILITATS

La redefinició i l’enfortiment dels departaments de RRHH revertirà en la cohesió i negociació en les empreses

Una de les principals debi-litats de l’estat actual dels departaments de RRHH és la forta retallada en la con-cessió de crèdits per part de les entitats financeres. Amb altres paraules, la manca de finançament. Com a conseqüència de la manca de finançament a les empreses, els departaments poden veure com minva el seu poder i marge de maniobra dins d’aquestes companyies. Com a resultat d’aquesta situació, els departaments tindrien menys capacitat per contractar personal. A més a més, es veurien paralitzades aquelles mesures destinades a augmentar el sou dels tre-balladors.

Sense incentius?I una altra conseqüència important és la possible eli-minació o congelació dels incentius. Aquesta última

La manca de finançament generalitzada limita el marge d’acció dels departaments de Recursos Humans

mesura constituex tota una debilitat, ja que en algunes àrees (com la comercial, per exemple), els incentius són una part important dels bene-ficis dels treballadors. Molts d’aquests professionals tenen un sou base que després es complementa amb incentius segons les vendes. És, per tant, una eïna fonamental per tal d’incrementar la pro-ductivitat i els guanys de les empreses. En temps de crisi, retallar els incentius no és la millor manera de fomentar el creixement i la productivitat.

Queden enrere els temps en què el departament de Recur-sos Humans complia funcions merament administratives. Durant molt de temps, aques-tes funcions van ser execu-tades per persones sense una formació adient i espe-cialitzada, trivialitzant les seves funcions i relegant-es l’àmbit comptable. D’aquesta manera, Recursos Humans feia referència a aquell depar-tament de l’empresa on es pagaven les nòmines i on es contractava i s’acomiadaven els treballadors. No obstant, aquesta situació ha canviat durant els darrers anys, com a conseqüència d’una més profunda conscienciació sobre les condicions laborals dels treballadors. És així com, adoptant una nova filosofia quant als Recursos Humans, els departaments han anat assolint noves responsabili-tats i més poder dins de l’es- Els departaments de RRHH són claus en la cohesió i negociació laboral / FOTO: ARXIU

tructura organitzativa de les empreses.

Cohesió laboralÉs a dir, els departaments de Recursos Humans han experimentat, sortosament, una redefinició de les seves atribucions, que ara són més clares i extenses. La inclusió de noves tasques i tècniques ha donat com a fruit el naixe-ment de nous departaments, esencials per al bon funcio-nament de l’empresa. Bàsi-cament, la redefinició dels Recursos Humans s’ha donat en l’administració adient del personal treballador d’una empresa, per tal de millo-rar el seu rendiment. A més, aquests nous departament fomenten la incentivació i motivació dels treballadors, i, en general, gestionen les relacions entre treballadors i empresaris. Estem parlant d’una forta-

lesa perquè els professionals dels RRHH estan cridats a tenir un important paper en la mediació laboral, i més en l’actual conjuntura de crisi, on cal negociar i pactar cons-tantment noves condicions entre directius i treballadors. Això reverteix en favor de l’empresa: més poder per als Recursos Humans signica una millor cohesió laboral dins de l’organització, i, per tant, una productivitat més alta.

SENSE CRÈDIT AL 2009

El director general de “la Cai-xa”, Joan Maria Nin, va de-clarar a finals de març que el crèdit durant el 2009 no només no creixerà, sinó que baixarà per primera vegada en anys, a causa del retrocés del PIB (-2’9%) i a l’augment de l’atur (+17’2%). Aquesta reducció progressiva del finançament durant el 2009 pot afectar, entre d’altres, al departa-ment de Recursos Humans.En aquest sentit, el subdirector general de l’entitat, Jordi Gual, va declarar que la restricció en la concessió de crèdits serà totalment necessària. Se-gons Gual, aquesta restricció no serà indiscriminada, si bé accepta que la dificultat per accedir al finançament pot ser perillosa per al sistema pro-ductiu espanyol i per al teixit empresarial de petites i mitja-nes empreses.

La concessió de crèdits a empresaris baixarà encara més durant 2009 / FOTO: ARXIU

La manca de finançament a les empreses pot fer minvar el poder dels Recursos Humans dins d’aquestes companyies

Els departaments de RRHH han experimentatuna redefinició de les seves atribucions,que ara són més clares i extenses

ESPECIAL: RECURSOS HUMANS / EL DAFO 39ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

Davant de moments d’incer-tesa com l’actual, també sor-geixen algunes oportunitats en l’àmbit de les relacions en-tre els treballadors i l’empre-sa per a la qual treballen. Per exemple, la crisi pot ajudar a pal·liar l’absentisme laboral dels treballadors. De fet, un estudi al respecte dut a terme per la empresa de Recursos Humans Adecco indica que una de cada tres empreses ha vist com l’absentisme laboral s’ha reduït a causa de la cri-si. En concret, un 34% de les 720 empreses enquestades ha notat aquest efecte en les seves plantilles. D’aquest per-centatge, el 60% indica que la reducció de l’absentisme po-dria arribar al 15%.

Millor competitivitatL’absentisme laboral a Es-panya se situa, segons les dades de l’enquesta, en un 5’8%, una xifra per sobre de

la mitjana europea (4%), i té un cost per treballador d’aproximadament 2.500 euros anuals, unes pèrdues que equivalen a l’1% del PIB espanyol. Per això, tradicio-nalment, el sector empresa-rial ha atribuït a l’absentisme un dels principals problemes per a millorar la competiti-vitat empresarial. Menys ab-sentisme, per tant, significa també una oportunitat per avançar cap a una millor pro-ductivitat i competència.

Taxa de rotacióUna altra de les conseqüèn-cies beneficioses de la crisi dins de l’àmbit dels Recursos Humans és una menor taxa de rotació en les plantilles de les empreses. El gran nombre de contractes temporals fa que la taxa de rotació espanyola hagi estat molt alta. Aquesta alta tem-poralitat dels treballadors és

perillosa, ja que redueix la inversió de l’empresa en for-mació del treballador. A més, les limitacions en renovaci-ons indefinides en contractes temporals fan que les empre-ses contractin treballadors diferents.

Model de futurHi ha altres oportunitats en l’àrea dels RRHH. En un mo-ment de canvi profund de models, és necessari que els departaments de RRHH de les empreses abordin canvis de funcionament. Si durant el creixement econòmic dels

darrers anys les decisions han estat fàcils i, sovint, han apostat per impactes a curt termini, ara cal plantejar un altre tipus de model, un mo-del de futur que ha basar-se en el llarg termini. Per això la inversió en for-mació, en millorar la qualitat del capital humà de l’em-presa o en col·laboració en-tre equips, és essencial. De

fet, les empreses catalanes han apostat per un model de qualitat, de capital humà que tendeixi a l’excel·lència, i per això és imprescindible la inversió en RRHH. Els beneficis i la competitivitat, per part de les empreses ca-talanes, vindrà més de la mà de l’aptitud dels seus treba-lladors i directius que no pas per la maquinària.

AMENACES

OPORTUNITATS

El clima de tensió laboral provocat per la crisi dificulta el paper mediador dels departaments de RRHH

La crisi pot ajudar a reduir l’absentisme laboral a les empreses i millorar-ne la competitivitat

Els departaments de Recur-sos Humans, acostumats a superar permanents conflic-tes sindicals i aturades de producció, s’enfronten ara a un problema desconegut, motivat per una situació eco-nòmica greu; probablement, la més greu que es recorda des del Crack del 29 –evident-ment, amb matisos i caracte-rístiques pròpies-. Com a con-seqüència d’això, l’ambient laboral en algunes empreses és tens i incert. Amb una con-juntura econòmica complexa, caracteritzada per la manca de liquiditat i uns indicadors macroeconòmics preocu-pants, el ràpid deteriorament de l’economia ha provocat que moltes companyies hagin abordat solucions de curt ter-mini: des d’acomiadaments fins a reduccions de jornada, passant per altres soluciones menys habituals. Però una altra cosa és planificar el futur.

I aquesta és precisament una de les grans amenaces amb què en aquests moments es troben els professionals dels Recursos Humans. Ni tan sols les grans autoritats i organis-mes econòmics coincideixen en com es recuperarà l’eco-nomia, circumstància que accentua encara més el clima d’incertesa. Aquesta situa-ció provoca el malestar dels treballadors, i pot afectar de manera decisiva a la produc-tivitat de les empreses, que d’aquesta manera veuen com baixa la rendibilitat.

L’exemple de SEATEn aquest sentit, és signi-ficatiu l’exemple del paper que els sindicats han adop-tat en les negociacions amb SEAT. Si bé es tracta d’una secció especialment reivin-dicativa en les seves accions, els comitès de negociació de treballadors han acceptat la

congelació de sous per tal que el nou model de l’em-presa automobilística, el Q3, es fabriqui a Catalunya. Es tracta d’una concessió poc freqüent en l’entorn sindical, que reflecteix la inseguretat els treballadors respecte el seu futur més immediat.Així les coses, els departa-ments de Recursos Humans tenen al davant un problema complex, que va més enllà de l’operativa habitual i s’intro-dueix en la parcel·la perso-nal de cada empleat.

Com a conseqüènciad’ una conjuntura econòmicacomplexa,l’ambient laboral en algunes empreses és tens i incert

Els sindicats han fet concessions històriques en el cas SEAT / FOTO: DAVID FERNÀNDEZ

L’absentisme té un cost de 2.500 euros anuals per treballador, unes pèrdues que equivalen al 1% el PIB espanyol

La reducció de l’absentisme laboral revertirà en una millor competitivitat / FOTO: ARXIU

40 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009ESPECIAL: RECURSOS HUMANS

ÀGORA

1. Si interpretem el món dels Recursos Humans des de la nostra perspectiva, o sigui la selecció, és evident que en aquests moments estem notant una certa baixada de la demanda. Malgrat tot, estem convençuts que la tendència

negativa actual variarà en els propers mesos.

2. La nostra empresa, conscient des de fa més o menys un any del canvi de tendència econòmica, s’ha anat preparant amb nous serveis al mercat, incentivant al màxim el nostre compromís amb els clients i accentuant també el servei de qualitat que sempre hem ofert.

3. La transparència empresarial és la base de la motivació. Si els col·laboradors estan correctament informats sobre la marxa de l’empresa i es senten partícips com a equip, dels èxits i dels fracassos, generalment la reacció acostuma a ser positiva. Un exemple podria ser, dins la indústria de l’automò-bil, l’actitud dels sindicats que ara es mereixerien una nota ben alta. Per altra banda, la formació és un factor tant sumament important per a l’empresa, que al marge de la situació econòmica, les empreses haurien d’invertir en ella al màxim.

“La transparència és la base de la motivació”

RESPON JOAQUIM CATALÀ,GERENT DE CATALÀ RECURSOS HUMANS

1. De forma diversa en funció del sector i del grau d’afecta-ció de l’empresa per la crisi. Empreses positives que inten-ten mantenir polítiques de desenvolupament i de poten-ciació dels seus empleats, tot i trobar-se en processos de

reducció de plantilla. Empreses que han abando-nat qualsevol plantejament de gestió dels Recursos Humans, donant prioritat a les pautes laborals.

2. El sector de l’automòbil està immers en un important pla d’ajustaments. El personal està més pendent de si es veu afectat per la regulació i pel futur de l’empresa, que per si es fa o no una cor-recta gestió de Recursos Humans. L’empresa ha reduït les seves polítiques de Recursos Humans a aquelles basades en subvencions.

3. No existeix un final del túnel clar. Això fa que algunes empreses prenguin mesures per fases, el que genera una incertesa i un alt nivell de desconfi-ança en el personal. És difícil realitzar accions per a potenciar la implicació del personal en aquesta situació. És important mantenir i incrementar la comunicació. Però no oblidem que no sempre podem transmetre la realitat de la situació.

“No existeix un final del túnel clar”

RESPON JAUME MUÑOZ,DIRECTOR MÀSTER EN DIRECCIÓ DE RRHH D’EAE

1. Com està afectant la crisi al món dels RRHH?Són moments d’oportunitat. Estem rebent candidatures de grans professionals, amb conei-xements, habilitats i competèn-cies extraordinàries. A més, la gran majoria d’ells es mostren

absolutament oberts a nous escenaris i projectes.

2. La seva empresa/organització en particular, com ho està vivint?Axxon sempre ha apostat per l’especialització i sempre hem procurat estar oberts als nous reptes. En aquests moments, aquest esperit de reinvenció se’ns ha pronunciat i, més que mai, som especial-ment sensibles al nostre entorn, als nostres clients, les seves necessitats i oportunitats.

3. Com es treballen els aspectes positius –formació, il·lusió, esperit d’equip, proactivitat– en un moment complicat per a l’economia?En el cas d’Axxon, empresa proveïdora de serveis de RRHH, la formació, il·lusió, esperit d’equip i proactivitat són essencials. Per aquest motiu les abordem no des de la perspectiva d’uns externs sinó des de la pròpia integració a l’empresa que servim.

“Il·lusió, esperit d’equip i proactivitat són essencials”

RESPON QUIM ARPI,DIRECTOR GENERAL D’AXXON

ESPECIAL: RECURSOS HUMANS 41ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

ÀGORA

1. Ja que el capital humà és el principal actiu de les empreses i s’està veient directament afec-tat per la crisi, és de màxima prioritat fer un seguiment proper i atendre des de RRHH davant qualsevol acció que pugui tenir conseqüències vers

l’equip que integra una organització empresarial.

2. En el nostre cas, tenim molt clar que la priori-tat de l’empresa és l’equip i la retenció de talent en aquesta delicada conjuntura econòmica. Cal tenir en compte que, com tots els cicles, aquest anirà remetent i llavors serà de vital importancia seguir comptant amb un personal motivat i eficaç, motor clar de l’èxit de qualsevol projecte empresarial.

3. La incentivació econòmica no ha de constituir la principal font de motivació de la plantilla en cap moment i, de fet, en l’actualitat, és un aspecte com-plicat de reforçar dins les empreses. Per aquest motiu, invertir en aspectes clau com la formació, la implicació en els objectius comuns i la col-laboració en equip, entre d’altres, serà un catalit-zador molt positiu tant per a les entitats com per als treballadors. La comunicació clara, sincera i precisa facilita la implicació dels treballadors.

1. En el món laboral i en el de RRHH i, tot i que la gent no en vulgui parlar, hi ha por. I hi ha por perquè la gent té molt més a perdre que fa 10 anys. En aquests moments complicats, les relacions laborals, essent la part més dura de l’àrea de

RRHH, primen sobre l’àrea de desenvolupament de les persones.

2. El Grup Damm segueix tenint una posició sòlida tant des del punt de vista de negoci com des de l’àrea dels Recursos Humans. Damm, com qualsevol altra empresa, és el reflex d’una socie-tat tensionada per les circumstàncies de l’actual crisi. Damm no és un bon exemple per parlar d’acomiadaments, però sí que tenim un indicador relacionat amb la capacitat de generar nous llocs de feina i, en aquests darrers 6 mesos, aquest indi-cador està sent clarament negatiu.

3. El Grup Damm té pressupostat una inversió en formació que supera el milió d’euros per any. Hem detectat que la inversió en formació i en model organitzatiu dobla el rendiment de la inversió en maquinària; moltes vegades invertim en actius quan allò que necessitem és invertir en persones.

“La prioritat de l’empresa és la retenció de talent”

“La gent té molt més a perdre que fa 10 anys”

RESPON ADELINA MANZANO,DIRECTORA DE FACTOR HUMANO

RESPON MARCIAL NAVARRO,DIRECTOR DE RRHH DE GRUP DAMM

1. Els acomiadaments no són del grat de ningú; però, si les circumstàncies ho requereixen, hem de verificar, d’una banda, la necessitat de l’acomiada-ment (per exemple, la reducció de l’activitat de l’empresa), i per una altra, a qui s’acomiada

(per exemple, les persones estrictament prescindi-bles). Si això es fa bé, l’organització s’adapta a la situació actual i guanya en eficiència.

2. Dir que no ens afecta seria faltar a la veritat. Però el que sí és cert és que hem passat uns anys de plena activitat en els quals hem executat molt, però amb poc temps per a pensar. Aquest moment actual de ‘suspens’ ens permet disposar de més temps i ho estem dedicant a aquells aspectes que fan referència a una anàlisi del nou entorn, a mar-car-nos metes a llarg termini, i a elaborar plans d’acció que tinguin en compte el mig termini.

3. Un període com aquest implica un abans i un després. Si assumim això, hem de pensar que les velles solucions del passat no seran probablement les solucions del futur. Les solucions del futur exi-geixen treballar en equip i col·laborar en xarxa. La tecnologia ens ho permet.

“Les solucions del passat no seran les del futur”

RESPON ALEJANDRO MARTÍN,SOCI-DIRECTOR DE TDSYSTEM

Jordi Girona, 16 • 08034 Barcelona • Tel. 93.280.00.08Av. General Perón, 22 4ºD • 28020 Madrid • Tel. 91.535.14.67

www.medigrup.com • servcorp@medigrup.com

A Medigrup Digital li farem un producte a la seva mida.

Revistesexternes

Publicacionsdestinades a diferentspúblics externs dela seva empresa.Potencia la projeccióde l’organització i dela marca.

Revistesinternes

Plataforma en format digital, revista operiòdic, per establir un canal de comunicació interna cohesionantl’organització, perinformar de novetats i transmetre la cultura de l’empresa,normalment en formade House-Organ, Newsletter...

Revistesper al canal

Eina de comunicació entre l’empresa i la xarxa comercial o elcanal de distribució,amb l’objectiu de motivar, fidelitzar,informar i formar,reforçant la imatge demarca.

Revistesinstitucionals

Revistes i periòdicsdestinats a fomentar el networking, lainformació i el valor afegit entre elsmembres vinculats a les organitzacions.

Memòriesd’activitat

Publicació anual destinada a accionistes i inversors amb l’objectiu d’informar deles activitats portades a terme durant l’any i del resultat assolit. Un element de gran valor informatiu que aporta valor afegit a la gestió.

Assessorament en disseny editorial

Creació de revistes corporatives

Elaboracióde continguts

Tel.: 93 280 00 08servcorp@medigrup.com

Quin tipus derevista corporativanecessita?

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA 43ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOAQUIM OLIVÉ, DIRECTOR DE LA UPC SCHOOL OF PROFESSIONAL & EXECUTIVE DEVELOPMENT

Joaquim Olivé. / Foto cedida per la UPC School.

Formació directiva

“Volem créixer més en qualitat que en quantitat”

“Volem potenciar la formacióa mida per a les empreses”A través de la Fundació Politècnica de la UPC s’ha creat la UPC School, un centre que ofereix formació contínua i assessorament als professionals del sector tecnològic, especialment a enginyers i arquitectes. De fet, el centre és una actualització i una adaptació a les exigències de l’actualitat d’un servei que ja fa 15 anys que s’ofereix. En parlem tot seguit amb Joaquim Olivé, director del centre.

CRISTINA SAN JOSÉ

Com i quan va sorgir el pro-jecte de la UPC School of Profes-sional & Executive Development?Aquest és un projecte nou de la Universitat Politècnica de Catalunya, l’antecedent del qual és la formació contí-nua a través de programes de màsters, postgraus i cursos d’especialització. Se’n fan des de l’any 1994 quan la UPC va crear la Fundació Politècnica de Catalunya i ara hem cregut que l’havíem de reformular per donar més resposta a les necessitats actuals. Plantegem que la pròpia universitat ajudi a aquestes persones que ja ha format inicialment en l’àm-bit arquitectura/enginyeria de manera intensa i que tenen la capacitat de ser professionals doncs que continuïn amb no-saltres. L’enfocament que li donem és ajuntar la tecnologia amb el business i el manage-ment. És a dir, desenvolupa-ment professional i executiu de les persones.

El lema és Inspiring innova-tion. Empowering talent. Quin fet diferencial aportarà aquesta escola de negocis? Hem elaborat un pla de comu-nicació per aquesta nova mar-ca i ens hem traslladat de seu corporativa. Fins ara estàvem al Campus nord fent una bona part de la formació continuada de la universitat però fa 4 o 5 anys ja varem pensar que ha-víem d’estar al districte 22@. Des del setembre del 2008 es-tem ocupant un nou edifici al carrer Badajoz, a prop de T-Systems, d’Indra, etc. Hem afe-git un nou lema a l’escola per ajudar a trencar l’associació de tecnologia i rigidesa i donar-li un caràcter més humà. Per això hem triat també un edifici amb tot de coses referents a la naturalesa amb fotografies molt grans a cada planta. De-finim la UPC School com un espai de trobada i d’intercanvi de professionals que ja estan a l’empresa. Enviem aquest mis-

satge amb l’objectiu que ser-veixi per inspirar la innovació i per potenciar el talent de les persones.

Capacitat d’innovar, talent i networking són els valors insíg-nia de l’escola. Quins reptes s’han establert a curt i llarg termini?Aquests són els valors que vo-lem explicar i els que volem que tingui aquest projecte. En-lloc diu que som una escola de postgrau, com moltes escoles. Li hem donat el caire d’ajudar a desenvolupar-se per inspirar innovació i que l’experiència dels altres ajudi a innovar i a potenciar el talent de les per-sones. La part important és el networking, és a dir, la for-mació en aquest nivell quan la persona ja està en la seva tra-jectòria professional. Les per-sones intercanvien, fan xarxa i aprenen, no només amb el temps que allà els hem dit que poden estar sinó que en el fu-tur entre ells també. El repte que tenim és que siguem capa-ços de fer entendre el projecte i el seu enfocament prenent la UPC School com el referent dels enginyers i arquitectes que treballen en el nostre entorn per actualitzar els seus conei-xements compartir-los, créixer professionalment. L’objectiu és que les persones que estan en el món tecnològic ens vegin

com el seu referent per conti-nuar formant-se i ajudar-les en el seu desenvolupament. La de-manda per part dels alumnes és elevada però encara pensem que falta un pas més, si ens comparem amb països de refe-rència. En estudis de formació continuada tenim 6.000 alum-nes però volem créixer més en qualitat que en quantitat.

L’escola desenvolupa progra-mes formatius a mida a través de les solucions corporatives. Com se’n beneficien les empreses?Aquesta és una de les coses que venim fent de fa uns anys i ara, amb el nou projecte, vo-lem potenciar la formació in company o a mida per l’empre-sa. Coneixem majoritàriament la decisió de formar-se en un màster o uns estudis nous uni-versitaris. Ara, cada vegada és més freqüent que les pròpies empreses estableixin els seus programes formatius. Les prò-pies empreses a través del seu departament de recursos hu-mans ja fan la seva formació o bé contracten a qui sigui. Mol-tes vegades nosaltres ajudem a les empreses a fer els seus pro-grames. Per exemple, Agbar té un programa de formació pels seus directius de primer nivell que porten 3 ó 4 anys com a tècnics a nivell d’enginyeria. Agbar ha desenvolupat amb

nosaltres un programa de màs-ter corporatiu per anar fent créixer els seus professionals. D’això se’n diu ‘universitats corporatives’. Tenim un equip de solucions corporatives que visita a les empreses, se’ls ex-plica el nostre catàleg i a partir d’aquí s’adapta un programa o bé s’afegeixen coses o se n’eli-minen d’altres en funció de les seves necessitats. Per tant, benefici immens per l’empresa perquè és necessari actualitzar. Aquesta és una via a través de la qual la pròpia empresa és qui ajuda als seus treballadors a formar-se. Moltes empreses ja hi estan interessades però hi ha molt camp per créixer. Les empreses grans són les que hi són més i les mitjanes els costa més.

Com és la demanda per part d’empreses i professionals en resposta a l’oferta formativa?Nosaltres tenim una oferta de programes on es pot matri-cular qui vulgui en les dates establertes, és a dir, que són programes estructurats, plani-ficats i previstos. També el que fem és adaptar i fer a mida els programes per a les empreses. Però dins dels primers, es pot donar, per iniciativa del propi professional que veu que ne-cessita una formació i la fa o, pot ser que aquest pacti amb

l’empresa perquè li financi aquell programa.

A nivell individual s’ofereix el Career Service. Quins avantatges o beneficis obtindran les perso-nes que en facin ús? El Career Service el fan la majoria d’universitats a nivell d’Europa i ja l’estan implantant les universitat espanyoles. És un servei dirigit a les perso-nes que fan algun programa a la institució i està pensat per ajudar-los en la seva trajectòria i en el seu futur professional. No només ajudem a nivell de formació sinó en tot allò que necessitin a cada moment. És a dir, a partir de la seva experte-sa, la seva trajectòria anterior i la formació actual que estan rebent ens comprometem a as-sessorar-los indicant-los si cal continuar fent o deixant de fer, reorientant la seva carrera, po-tenciant-la o especialitzant-la.

Com veu el sector de les esco-les de negocis? S’han basat en algun referent?Les escoles de negocis com a tals són escoles orientades a formar directius, siguin del sector que siguin. Nosaltres no volem ser una escola més de negocis sinó que volem donar resposta al desenvolupament dels professionals en l’àmbit tecnològic però en la compe-tència de directiu i tècnic. La tecnologia va avançant i es necessita, tot i tenir una base de fa anys, una actualització ja que aquesta és canviant. I com-plementar-ho amb l’àmbit més de negoci.

És possible l’excel·lència? Siés així, quin és el camí? Aconseguir l’excel·lència és possible treballant. Per què es pot considerar excel·lent o no una formació? Doncs en base no només a com es fa sinó amb quins experts utilitzes, els qual et posicionen per formar en les millor condicions. Cal tenir els millors experts siguin d’on siguin.

“Apostem per potenciar la formació incompany o a mida per l’empresa”

44 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009 FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

COL·LOQUI SOBRE RECURSOS HUMANS

Radiografia del mercat de treballDiversos representants de la societat civil i responsables de recursos humans es van reunir el passat 20 de març dins el marc de Futura per debatre sobre la tendència del mercat de treball en un context de crisi com l’actual.

REDACCIÓ

El secretari general de Tre-ball, Antoni Fernández Pé-rez, va donar el tret de sortida al col·loqui, admetent que el mercat de treball “no està en el seu millor moment, només a Catalunya hi ha aproxima-dament 200.000 persones més sense feina que fa un any”. A tot això, el secretari general va advertir que la situació pot empitjorar: “No descartem que la xifra de desocupats inscrits a les oficines de treball arribi als 700.000 a finals d’any”. Per la seva banda, Josep Fran-cí, director general d’En-senyaments Professionals, Artístics i Especialitzats, va avançar que la Llei d’Educa-ció de Catalunya persegueix elevar el nivell de qualificació professional de les persones i, en aquesta línia, fa una aposta decisiva per la formació pro-

fessional, facilitant-ne l’accés i la seva flexibilització. Just després d’aquesta inter-venció es va obrir pròpiament el col·loqui que es va allargar durant una hora. El seu tanca-ment va anar a càrrec d’Auro-ra Masip, directora general de

Comunicació del Govern, que va destacar algunes de les pa-raules més pronunciades en-tre els participants, com ara oportunitat, innovació, com-promís, valor, formació, col-laboració i comunicació, entre d’altres.

Josep Francí, Antoni Fernández Pérez i Aurora Masip. / DAVID FERNÁNDEZ

El col·loqui va estar moderat per Miquel Bonet, expert de RRHH de Món empresarial. Bona part de les intervencions van estar condicionades pel context de crisi actual. Tot seguit recollim part de les intervencions dels as-sistents:

Ferran Amago, degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomu-nicacions “Els qui, com jo, treballem en el món de la consultoria estem veient com la inversió de les empreses privades i de les administracions està caient. Cal activar mecanismes més ràpids per canviar la situació”.

Antoni Cañete, secretari general de PIMEC“Només estem formant un 10 per cent de la població activa i la for-mació és clau per poder oferir productes d’alt valor afegit i poder exportar. (...) Han canviat les regles

del joc, ens trobem davant una rea-litat diferent a la d’anteriors crisis. (...) Cal una reforma laboral perquè sinó no tindrem futur com a país”.

Narcís Bosch, director-gerent del Consell de Cambres de Catalunya“Hem de treballar per millorar l’edu-cació i, en especial, la formació pro-fessional. Hi ha encara un biaix excessiu cap a la universitat, que s’ha de superar. (...) El sistema de qualificacions ha de ser més àgil i tots els processos d’ensenyament han de poder ser avaluats i avalua-bles”.

Alfonso Cebrián, secretari general de ForQ“S’ha notat un gir positiu entorn a la formació professional, però calen encara més alumnes i, sobretot, facilitar-los passarel·les cap a la universitat (...) També cal promoure xarxes de professionals catalans a l’exterior que mirin cap aquí”.

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA 45ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

T’ajudema impulsar la teva carrera

professional

Màster en Disseny Multimèdia(títol propi UAB)

Postgraus SAP (homologats per SAP, preparenper superar l’examen de certificació oficial)

SAP – Certification Development ConsultantABAP Workbench

SAP – Desenvolupament SAP Netweaver(Màster)

SAP – Certification Netweaver ConsultantExchange Infraestructure

SAP – Certification Netweaver Consultant WebAplication Server

Postgrau en Direcció de Projectes (encol·laboració amb Microsoft Productivity &Innovation Center)

Cursos intensius de Producció Audiovisual, DissenyCentrat en l’Usuari, Disseny de Solucions WEB iDisseny d’Animacions Interactives

Model presencial en horaricompatible amb la teva jornada laboral

Av. de la Generalitat, s/n 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 informatica@cesc.es

www.eug.es

Formació continuada enl’àmbit de les Tecnologiesde la Informació i les Comunicacions (TIC)

Juan Antonio Esteban, director general d’Infojobs“Després de molt de temps, aquest mes hem vist que les ofertes de treball s’incrementaven. L’apartat que té a veure amb les TIC és el que millor està aguantant la crisi. (...) Internet encara es manté com a mitjà potent a l’hora de buscar feina”.

David Parcerisas, president d’EADA i ForQ“Ens trobem davant un forat obert, que s’ha obert de sobte. No ens trobem davant un problema eco-nòmic, sinó també social. Les em-preses necessiten gent amb com-promís, dedicació i professionali-tat. (...) La mediocritat de les admi-nistracions és preocupant”.

Ramon Roch, director general d’ECA“Per primer cop no ens trobem davant una crisi local, sinó que és global, no hi ha cap país del món que no l’estigui patint en més o menys proporció. (...) Cadascú des del lloc que ocupa ha d’intentar resoldre els problemes”.

Oriol Tarrats, coordinador general del Programa E+E del Consell de Cambres de Catalunya“L’apropament de la formació pro-fessional a les empreses ha estat molt ben valorat per aquestes, que malgrat la crisi han mantingut la demanda d’alumnes en pràc-tiques. Notem que les empreses segueixen disposades a ensenyar els alumnes”.

Joan Tugores, catedràtic de la Universitat de Barcelona“Hi ha sectors que probablement han esgotat el seu cicle i cal saber reconèixer-ho. Ens hem de preo-cupar per les empreses que tenen bones expectatives. La reassigna-ció de recursos cal fer-la adequa-dament”

Susana Gutiérrez, presidenta d’Aedipe Espanya“Des de recursos humans hem de buscar alternatives a la sortida de gent de les empreses. Ara bé, penso que ens trobem davant una crisi de valors i cal demanar, en aquest sentit, un esforç als treba-lladors”.

Ricard Alfaro, president Aedipe Catalunya“Tenim un problema d’aprenen-tatge, en els nivells de productivitat i en l’absentisme. Hi ha una manca de flexibilitat laboral. (...) Per sortir de la crisi cal tenir posada la vista a llarg termini, estem gestionant des del forat”.

Joaquin Bernardo, director de RRHH de HP“La nostra empresa ha passat per dificultats i el que ens ha ajudat és tenir gent preparada, però sobretot adaptable. La gent ha de començar a acostumar-se a can-viar de lloc de feia sense canviar de companyia”.

Margarita Ferrer, directora de RRHH de Grup Sehrs“Hem notat canvis en l’actitud de la gent, els treballadors tenen por a perdre la feina i l’absentisme ha baixat. Hi ha actituds més positives i proactives envers la feina. Hem aplicat mesures de flexibilització, és clar que potser aquest meca-nisme en el sector turisme és més fàcil de portar a terme”.

Ignasi Garreta, director de RRHH de Sage“Fa molts anys que parlem de manca de flexibilitat i productivi-tat. No hem fet els deures i ara ens ho trobem. Hauríem de mirar cap a altres països per veure com ho fan. (...) La nostra classe política peca del curt termini”.

Josep Ginesta, director Àrea de Persones UOC“S’estan posant les pedres per canviar el model de formació. Hi ha diverses experiències i nosal-tres en som un exemple. (...) La gent que ara accedeix al mercat laboral, té unes altres prioritats que no necessàriament han de ser dolentes. (...) Cal construir models de producció més eficients”.

Francisco Herrero, director de RRHH de Freixenet“Per a nosaltres els efectes de la crisi són diferents a nivell nacio-nal i internacional. (...) Cal prendre consciència social del que està passant i hem de detectar quins són els nostres punts forts. Estem en un procés de transició”.

Eulàlia Martínez, directora de la Fundació Cecot Formació“Hem estat distrets amb lleis d’igualtat, plans d’assetjament, entre altres, i ara el que cal és prioritzar. El nostre país necessita una reforma laboral. (...) També cal capitalitzar la formació dels treba-lladors”.

Xavier Ros, director d’Estratègia de RRHH de Seat“Nosaltres hem fet els deures, també els treballadors acceptant la congelació de salari. (...) Hem de tenir en compte que només si millora la productivitat, estarem en condicions de poder augmentar els salaris”

Carme Suárez, directora de RRHH de Bankpime“Confiem en què la confiança amb el sector financer millori. L’empleat de banca ha passat de ser una professió envejada, a tot el con-trari. En aquests moments, costa trobar gent preparada i també amb ganes per treballar. (...) És impor-tant la continuació de la formació després de la universitat”.

46 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

En temps de crisi, la reducció de cos-tos esdevé una de les principals priori-tats de les empreses. Nou de cada deu reconeixen que en els últims mesos han incrementat el seu esforç per tal de reduir costos, segons una enquesta realitzada per Ernst & Young entre 250 executius de companyies cotitzades. Malgrat la intenció de reduir despeses, tres anys després d’haver anunciat els seus plans d’estalvi, l’experiència de-mostra que el 70% de les companyies no han aconseguit els seus objectius.Fa uns mesos, quan les empreses tan-caven el seu any fiscal, 7 de cada 10 afirmaven que havien millorat els seus ingressos totals, però en 4 de cada 10 companyies la rendibilitat havia em-pitjorat. Davant aquesta situació, un 87% de les empreses enquestades con-sidera la reducció de costos com un aspecte fonamental i per aquesta raó comencen un pla de retalls per millo-rar la seva rendibilitat i competitivitat.Les àrees afectades per la reducció

de costos són, per ordre decreixent: tota l’organització, manufactura, ope-racions i logística, tecnologies de la informació, compres, les vendes i la distribució, els recursos humans, tre-soreria, màrqueting, tax i R+D.Amb l’aplicació de programes de reducció de costos, les empre-ses aconsegueixen estalvis en poc temps, però la majoria d’aquestes accions perden la seva efectivitat paulatinament, bé perquè no hi ha sistemes de seguiment, per falta de compromís i col·laboració dels dife-rents grups de treball o per la falta de continuïtat dels seus membres. Un 63% de les empreses analitzades que va implantar un programa de re-ducció de costos va aconseguir re-sultats el primer any, però segons va passar el temps, el percentatge d’es-talvi es va reduir. Tres anys després de posar en marxa el programa d’estalvi, un 70% de companyies havia fracassat en els seus objectius inicials.

Quan la reducció de costos esdevé un impossible

Mentre la majoria d’empreses llui-ten per mantenir-se surant en la que es preveu una llarga travessa cap a la recuperació econòmica, d’altres troben la seva oportuni-tat en aquests temps difícils. És el cas d’algunes companyies de fast-food i de menjars preparats.Però més enllà dels guanys origi-nats per una situació que tothom afirma de conjuntural, acadèmics i empresaris van debatre recentment a l’IESE com han de ser les compa-nyies que superin la crisi i arribin en bones condicions a l’any 2020.Companyies amb projecte i base industrial, les que apostin per la innovació i la retenció del talent, les que aportin rapidesa i flexi-bilitat, les transparents... són

opinions dels quatre empresaris que van acudir a la taula rodona Creant l’empresa del 2020, Salva-dor Alemany, conseller delegat d’Abertis, Francisco Belill, pre-sident de Siemens Europa Sud, Francisco Rubiralta, president de Celsa, i Simón Pedro Barceló, copresident de Barceló Corpora-ció Empresarial.En una cosa van coincidir els quatre directius: els moments de crisi són també moments d’opor-tunitats. Belill va recordar la fra-se del fundador de Siemens: “Si no puc preveure el futur, el puc inventar”, subratllant així la im-portància que en el moment ac-tual té la innovació. I Alemany va recordar que “sortir de la crisi

depèn de nosaltres mateixos”. A la taula rodona van participar també els professors d’IESE Antoni Argandoña, Xavier Vives i Pedro Videla. Aquest últim va insistir en què superar la crisi no és només recuperar xifres positives en l’evolució del PIB, sinó “tornar al creixement, fent les reformes que calguin”. I va reclamar la reforma del sistema financer, juntament amb mesu-res fiscals, i també la reforma del mercat laboral.Els acadèmics van reclamar uns nous Pactes de la Moncloa. I Ar-gandoña va puntualitzar que cal im-plicar no només a partits, sindicats i patronals, sinó a tota la societat civil perquè s’arribi a aquest acord.

Superar la crisi per crear l’empresa del 2020

HABILITATS DIRECTIVES

CONEIXEMENTS

BEGONYA MERINO

Sovint se sent a dir que el temps de crisi és també temps d’oportunitats. Completar una formació pendent, traslladar-se un temps a l’estranger per aprendre idiomes, canviar la localitat de residència i, fins i tot, canviar de professió són opcions possibles i que a més poden aportar enriquiment personal i atreure no-ves oportunitats professionals. No cal esperar que el sector o l’empresa en la qual treballem entri en estat d’emergència. Si la nostra tasca és susceptible de ser deslocalitzada, si el nostre nivell d’insatisfacció laboral és elevat, o si l’empresa permet acollir-se a plans de baixes voluntàries, és un bon moment per reflexionar sobre quina direcció vi-tal volem reprendre. Evidentment, aquesta possibilitat depèn dels compromisos familiars i econòmics de cada persona, que no es poden deixar de banda.Després d’esbrinar cap a on volem dirigir els nostres passos, cal ser realista i preguntar-se amb honeste-dat si volem arribar fins al final per assolir l’objectiu que creiem que vo-lem aconseguir.Els dubtes que puguin sorgir es po-den resoldre parlant amb algú que hagi complert un projecte similar. Esbrinar quines han estat les prin-cipals dificultats que ha trobat, com les va vèncer i com li ha anat des-prés és una forma de mitigar el fla-gell de la incertesa, que és un potent generador de dubtes i pors. També

és positiu acceptar les resistències de familiars i amics, que sovint es mostren resistents a un canvi que pot costar d’entendre. Els entorns pròxims acostumen a ser protectors i, per tant, conservadors.Un cop presa la decisió, traçar-se un pla d’acció, i sempre guardar-se una carta a la butxaca per si el projecte no va tan bé com havíem pensat.

Aprofitar la crisi per canviar de vida

ACTITUDS

Per reduir costos, cal la col·laboració de tots els grups de treball. / ARXIU

El temps de crisi és també un temps propici als canvis. / ARXIU

Hi ha diferents opinions sobre com ha de ser l’empresa del futur. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA 47ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A NÚRIA COSTA, GERENT DE PLATAFORMA D’OUT-SERVICO

Quina és exactament la seva funció pro-fessional? Porto la selecció, contractació i desen-volupament professional de les 790 per-sones que treballen aquí, a més d’altres funcions de gestió i estratègiques.

Què ha canviat entre la gestió de recursos humans de fa 20 anys a l’actual?En l’actualitat la gestió és més àgil i estratègica, per tant també més produc-tiva.

Es coneix la gent, simplement a través del telèfon? No sempre, però és important escoltar per reconduir els temes quan es tornen complexos.

És fàcil combatre la monotonia d’un call center?Al contrari del que sembla, un call cen-ter no és gens monòton. Cada dia és diferent, degut a què els tipus de serveis que treballem són diferents, i també cadascun dels clients.

Què té la seva empresa que no tenen d’altres?El factor humà, flexibilitat a l’hora de treballar.

Per què creu que hi ha més dones que homes treballant en aquest sector?Tot i que sempre ha estat així, en l’actualitat degut a la nova generació d’empreses de serveis, cada cop hi ha més incorporacions d’homes.

És possible promocionar en aquest tipus de treball?D’operador passes a coordinador, des-prés a supervisor, i a responsable del servei.

Per la seva experiència, on és fàcil detectar el talent en aquesta funció la-boral?Hi ha talent ocult en persones que, a més de la seva vida familiar, necessi-

“La comunicació no té barreres ni límits, compta el resultat”

ten aportar altres valors treballant en aquest àmbit.

Les noves generacions X i Y, prefereixen més la seguretat als reptes?Hi ha de tot, però la veritat és que per a molts al principi és un treball pont i després descobreixen que els agrada el que fan.

Sembla que el seu sector segueix creixent tot i que tendeix a deslocali-tzar-se. Hi ha algun motiu?És veritat que tendeix a sortir fora d’Espanya però és un tema de costos, però nosaltres aportem valors afegits, ja que fem ‘venda telefònica’ i sabem crear empatia amb el servei encarregat pel client.

Tenen molta rotació de personal?No, menys d’un 10% a l’any.

Com viviu la gestió de la diversitat?Bé, pensi que pel tipus de serveis que gestionem necessitem teleoperadors bi-lingües, i s’adapten perfectament, la co-

municació no té barreres ni límits, compta el resultat.

Tenen molts casos d’estrès?No, perquè ens organitzem bé, hi ha bon clima laboral, som una gran família en la qual cadascú sap el seu rol.

Què recomana als qui comencen en el sector?Que segueixin les pautes dels seus super-visors, que tenen una professió d’autèntic futur, que es practica a totes les edats, tenim quasi la meitat de la gent amb més de 45 anys i té molt d’èxit.

És possible retenir clients amb una bona gestió de call center?Es tracta que a través de la nostra gestió, el client aconseguexi els seus objectius empresarials i segueixi treballant amb nosaltres. Som una estructura de suport comercial important i planifiquem cam-panyes anuals amb els clients.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

Núria Costa gestiona una plantilla de 790 persones. / DIEGO CALDERÓN

Nascuda a Barcelona fa 45 anys, té dos fills, Jofre i Roger, de 18 i 10 anys respectivament. Va co-mençar a treballar als 16 anys.

El millor de la seva infància?Les vacances.

Què feien els teus pares? Regentaven un negoci propi d’hostaleria i menjars prepa-rats.

Alguna cosa quotidiana que no es vol perdre per res del món?Sopar tots junts a casa.

Què vol ser de gran? No vull ser gran.

La feina roba temps a la famí-lia?En alguns moments de treball màxim sí, però intento compa-ginar-ho. No és la quantitat de temps dedicat el que compta, sinó la qualitat.

Què fa en els moments que no treballa?Intento relaxar-me, tot i que per a una dona és difícil no treballar al llarg del dia.

El país que més l’ha impressio-nada.Egipte, per la seva cultura i diversitat. Tot i que també m’agraden les platges de la Cos-ta Brava.

Què pensa del moment que vi-vim?És un moment de crisi al qual hem d’adaptar-nos i treballar.

Va tenir algun mestre quan va començar?En tots els inicis sempre hi ha un mestre al qual cal agrair els seus consells i ensenyaments. Jo sí que el vaig tenir i li estic molt agraïda.

48 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

RECURSOS HUMANS TECNOLOGIA

UN 40% DELS DESOCUPATS DEDICA MÉS DE TRES HORES DIÀRIES A BUSCAR FEINA

Un de cada cinc aturats inverteix menys d’una hora al dia a buscar treball, mentre que el 40% dedica d’una a tres hores i un altre 40% utilitza més de tres hores diàries, segons una enquesta realitzada per Randstad a 1.317 treballadors temporals a Espanya. Els estrangers dediquen més hores al dia que els espanyols a buscar treball, ja que un 52% d’ells asseguren dedicar més de tres hores diàries a aquesta activitat, enfront d’un 37% en el cas dels espanyols. L’enquesta revela que quant més gran és l’edat dels desocupats, més gran és el temps que afirmen a buscar treball. Així, si entre els 16 i 24 anys només un 32% inverteix més de tres hores al dia en aquesta tasca, entre els 45 i 65 anys aquest percentatge es dispara al 51%.

RECERCA

EL GOVERN MULTIPLICARÀ PER 3,5 ELS RECUR-SOS DESTINATS AQUEST 2009

El Govern multiplicarà per 3,5 els recursos destinats aquest 2009 a la formació ocupacional de les persones en atur, que beneficiaran prop de 176.000 persones. Avui el Govern ha impulsat un conjunt de 9.000 accions noves relacionades amb la formació per millorar l’ocupabilitat de les persones en atur. “Al Govern ens preocupa i ens ocupa la crisi, per tant ens preocupen les persones sense feina i per això tripliquem els recursos i ampliem així el nombre de persones que podran accedir a la formació, amb noves eines com la formació a distància”, segons paraules de la consellera de Treball, Mar Serna. Aquestes accions, que compten amb un pressupost superior als 205 milions d’euros, se sumen a totes les que el Govern ha aprovat en les darreres setmanes per pal·liar els efectes de la crisi.

EL GOVERN APROVA LA PROPOSTA DEL PACTE NACIONAL PER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ

El Govern ha aprovat la seva proposta del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PRNI) amb l’objectiu de fixar, a 15 anys vista, un full de ruta compartit amb els partits polítics, les universitats, les associacions empresarials i els sindicats, així com també amb altres agents que s’hi vulguin adherir. La proposta s’està negociant ara amb tots aquests agents per poder impulsar una agenda comuna de país per al desenvolupament d’un nou model socioeconòmic basat en la recerca, la innovació i l’educació, que permeti passar d’una economia industrial i de serveis tradicional cap a una altra basada en el coneixement.

LA UNIÓ EUROPEA VOL DUPLICAR LA INVERSIÓ EN TIC

La Comissió Europea ha proposat als països membres i a les empreses del sector de les tecnologies de la informació i comunicació d’unificar els seus recursos i intensificar la seva col·laboració. L’objectiu és situar-se “en primera línia mundial”, tenint en compte que Europa representa el 34% del mercat mundial d’aquestes tecnologies, amb un valor que augmenta un 4% a l’any. No obstant això, el valor afegit produït per aquesta indústria només representa el 23% del total, degut a la divisió del mercat i fragmentació dels esforços en investigació. Per aquest motiu la UE creu que existeix un cert retard en la investigació de les TIC i en la producció d’articles i serveis basats en aquestes tecnologies, en comparació d’altres països competidors a nivell mundial.

ELS ENGINYERS DE SOFTWARE, ENTRE ELS PROFESSIONALS MÉS DEMANDATS

Encara que la professió d’enginyer de software és una de les més demandades en l’actualitat, les universitats troben dificultats per atraure els futurs experts en aquesta branca. Segons l’Associació d’Empreses de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions d’Espanya (Aetic), al nostre país es necessiten 25.000 professionals informàtics. Un exemple: la Universitat Politècnica de Madrid va rebre l’any passat prop de 1.000 sol·licituds d’ocupadors enfront dels 300 alumnes que es van titular el 2006. La realitat és que més de la meitat dels estudiants de Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) comencen a treballar abans de finalitzar la carrera.

MÉS DE 460 MILIONS D’EUROS PER ESTIMULAR LA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES

Amb l’objectiu d’enfortir les empreses catalanes i augmentar la seva competitivitat davant l’actual canvi de cicle, ACC1Ó, adscrita al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, mobilitzarà més de 460 milions d’euros mitjançant diversos instruments financers, gairebé un 20% més que l’any anterior. D’aquests 173 són recursos propis i la resta s’articulen mitjançant préstecs i acords amb l’Institut Català de Finances i altres entitats bancàries. A més es destinaran 73 milions d’euros a ajuts a fons perdut per afavorir els processos d’innovació en gestió, innovació tecnològica i innovació estratègica i processos d’internacionalització en les diferents fases: iniciació, expansió i consolidació.

EXPERTS EN FORMACIÓ DETECTEN LA NECESSITAT DE FORMAR EMPRENEDORS SOCIALS

La EFMD Entrepeneurship Conference, organitza-da per EAE a Barcelona, ha arribat a la conclusió que cal formar més emprenedors socials. Concre-tament, David Dinwoodie, director general d’EAE, ha assenyalat “la necessitat d’impulsar la forma-ció d’emprenedors socials, que els seus objectius de creixement vagin més enllà del lucre”, especial-ment, en el context de “crisi i incertesa actual”. Per Dinwoodie, aquest Congrés ha tingut múltiples lec-tures tot i que hi ha dos conceptes que han acapa-rat les sessions de treball. Per una banda, “la neces-sitat d’adaptar la literatura de gestió empresarial a la nova realitat empresarial amb la creació i desen-volupament de millors materials formatius relacio-nats amb la identificació de negocis viables”. I per altra banda “la necessitat d’aprofundir en enfoca-ments pragmàtics en l’educació directiva on el pa-per del joc, simuladors, casos i altres formats aju-den a la formació d’emprenedors més qualificats”.

BARCELONA ES CONVERTEIX EN CAPITAL DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

Barcelona es va convertir els dies 12 i 13 de març en capital de la formació professional amb l’acollida de les I Jornades Internacionals sobre Innovació, Formació Professional i Empresa. A les jornades, les primeres d’aquest tipus que es fan a l’Estat espanyol, hi van participar 300 persones, entre representants polítics de diversos països, directors de fundacions i entitats, rectors d’universitats, presidents d’associacions empresarials, responsables de sindicats i presidents de gremis i empreses. Els organitzadors de l’acte van ser la Fundació BCN Formació Professional i la regidoria d’Educació de l’Ajuntament.

ELS DESPATXOS D’ADVOCATS ESPANYOLS TRIEN LES MILLORS UNIVERSITATS EN FORMACIÓ JURÍDICA

Harvard, Yale, New York, Georgetown, Londres, Washington, Boston. Són els llocs en els quals es forma l’elit internacional del sector jurídic i, a més, les universitats que han estat triades com a millors pels principals despatxos d’advocats espanyols. Són escoles de postgrau especialitzades en lleis i universitats que imparteixen màsters en els quals només hi pot participar un selecte grup d’alumnes després de superar un exigent i competitiu procés d’admissió i que exigeixen un important esforç econòmic, que arriba als 50.000 dòlars (uns 38.000 euros) de matrícula, sense comptar amb el cost d’oportunitat de traslladar-se a aquests llocs durant un o dos anys i d’abandonar durant aquest temps l’activitat professional.

FORMACIÓ

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA 49ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOSEP MARIA ESPINÀS, ESCRIPTOR I PERIODISTA Estils de Vida

Josep Maria Espinàs, amb 82 anys, al seu àtic de l’Eixample barceloní. / M. A. CHAZO

“Jo només sóc un escrip-tor que camina”. Senzilla descripció la que fa Es-pinàs de si mateix i pot-ser no calen gaires més presentacions. Un home que ha fet de tot, que ha guanyat els premis més representatius de la cul-tura catalana i que va participar si no fundar, el moviment més caris-màtic pròpiament nostre, el de la nova cançó. Lla-vors, potser el “només” és massa poc per definir-lo. Ha fet 82 anys i acaba de publicar “A peu per Múrcia”. És la vintena de les seves passejades literàries.

“Vaig a llocs que no interessenningú””

BEGOÑA GIMÉNEZ

Els protagonistes del seus llibres són els propis habitants dels pobles. S’incomoden quan els pregunta?No, perquè jo no faig pregun-tes. Al contrari, en el viatge a peu procuro arribar-hi discre-tament. Un ha de seure al cos-tat de la persona, saludar i fer algun comentari sense enva-ir el seu espai. Llavors, si vol, respondrà i poc a poc anirem establint una conversa. Sobre-tot el que no pregunto són co-ses personals.

Imaginem que mai a la vida es presenta com a escriptor, oi?No! Ni pensar-hi! Per això vaig deixar d’anar a comarques ca-talanes, perquè la gent ja em reconeixia i això em trencava els plans. Necessito ser anò-nim. Així que començo a ca-minar, m’oblido de tot, del que faig, del que escric, de Barcelona. Es tracta només d’absorbir l’ambient, veure la gent com és.... Vaig a veure què trobo, no tinc objectius previs, no planifico.

Però abans de sortir, alguna cosa sí que haurà pensat, ni que sigui per triar el lloc, no?Primer, vaig a llocs que ningú m’ha recomanat, on no hi va

ningú. Els trio amb unes con-dicions: que no siguin territo-ris turístics, que no hagin estat industrialitzats i que, d’alguna manera, conservin el caràcter que han tingut durant segles.

Té fe en l’atzar?Quan fas un viatge en cotxe ja saps on vols arribar i què veu-re. Jo faig al contrari. Vaig a llocs que no interessen ningú disposat a rebre tots els estí-muls que siguin possibles. No em cal veure cap església per-què això ja es veu als llibres d’art i jo no vull fer una guia. Jo només sóc un escriptor que camina, no sóc un excursionis-ta. L’atzar és importantíssim. En el moment que començo a caminar tot m’està bé: tant si fa sol com si plou. Jo visc cada minut i trec partit de cada cosa que veig.

S’imaginava al principi l’èxit dels seus viatges i llibres?

No, era impensable. Estic sorprès. El primer a peu el vaig fer perquè era escriptor, que sinó... en canvi, després he anat fent molts més i és que aquests viatges creen ad-dicció. No sé si en tinc més que de fumar a pipa. Hauré de deixar de fer-ho, perquè és clar, amb 82 anys... però no sé com m’ho faré per estar sense fer els viatges a peu. És l’experiència d’indepen-dència, de ficar-te en un món que no coneix ningú, i de viu-re cada dia sense saber que et passarà, i en acabar, fer re-pàs. Tot això enganxa.

Com reacciona la gent de la regió que descriu?Quan ho expliques, a vega-des no entenen perquè hi has anat i es queden molt parats pel que has vist, perquè pot-ser a ells no se’ls hagués acu-dit fixar-s’hi. Per a mi tot és molt nou i estimulant. De to-tes maneres, la gent dels po-bles que visito, normalment no saben que escric i no sa-ben que publicaré el viatge, només saben que els ha visi-tat un foraster i prou.

Què li estimula a vostè?Un dels grans estímuls del vi-atge a peu és comprovar la diversitat humana. He anat aprenent a valorar-la. Si em pregunten com són els murci-ans, he de dir que com els ca-talans, perquè no n’hi ha dos d’iguals.

Com han evolucionat els pobles en aquests 20 anys que porta observant-los? Com que precisament vaig a llocs que ni estan industrialit-zats ni reben turisme, en prin-cipi han conservat molt el seu caràcter. En algun poble he tin-gut la sensació que jo era la pri-mera persona desconeguda que hi entrava des de feia molts anys. Això fa molt d’efecte, et sents veritablement un foraster. Són pobles on hi ha una place-ta on s’hi troben unes quantes persones grans, i et diuen com a gran notícia que aquell any ha nascut un nen i està tot el poble entusiasmat i fins i tot te’l volen ensenyar. Són mons que no te-nen res a veure amb el meu ha-bitual i això és el que més em sedueix.

És molt cansat el viatge?El secret és anar sense pressa i molta paciència. Després de tot un matí caminant, passes la tar-da en un poble com un veí més. Al dia següent, fas el mateix. Mai he pretès batre rècords.

Hi troba dificultats? L’allotjament, potser és l’única.

La gent desconfia o li ofereix casa seva? Abans sí, però ara no pas-sa. Fins i tot hi ha algú que no s’ha cregut que feia tot el viat-ge a peu i s’ha pensat que tenia el cotxe amagat a les afores del poble. Un dia un senyor em va seguir per comprovar-ho.

Es posen en contacte amb vostè els seus seguidors?Sí, hi ha lectors que també s’han fet addictes. Fins i tot segueixen el mateix recorre-gut i quan arriben als pobles, preguntes pels personatges.

Hi ha una forma de viatjar “a la manera espinàs”? Si tens en compte que no hi ha precedents d’escriptors que facin caminades i escri-guin allò que veuen... potser sí. A mi m’agrada molt De-libes i ell camina per anar a caçar, però ell ho fa amb un objectiu, jo només ho faig per explorar el territori i no cal que sigui ni bonic ni atraient.

Faria aquests viatges sense haver d’escriure’ls?Jo crec que no, encara que m’han satisfet molt. Són molt formatius, et fan més humil i més respectuós cap als altres. Aquests viatges són molt edu-catius.

Però la gent no acostuma...És que no interessa. Jo tinc la sort que he descobert com t’enriqueixes, com aprens a no ser dogmàtic, que cadas-cú té les seves raons per ser com és, per viure com viu, que no hi ha dues històries iguals...En un viatge a peu te n’adones que tothom té algu-na cosa que tu no saps, i que no tens dret a dictar sentèn-cia. Només cal saber mirar i parar l’orella.

“Viatjant a peu aprens a valorar

la diversitat humana”

“Viatjar a peu crea addicció. No sé si en tinc més que de fumar a pipa”

50 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

CRISTINA SAN JOSÉ

El turisme s’ha convertit des de fa ja uns quants anys en la principal font d’ingressos de molts països a escala mundial. En aquesta mostra que porta per títol “Programa Turisme. Espais de ficció” que ha organit-zat el Disseny Hub Barcelona fins el proper 24 de maig, el visitant podrà fer un recorregut del llarg i del través per tot el que representa aquest important sector econòmic. Aquest recorregut ha estat possible gràcies a la col·laboració del Col-legi d’Arquitectes de Catalunya, amb l’exposició “Antecedents en la construcció d’espais de ficció”; l’As-sociació de Dissenyadors gràfics i l’Associació de Dissenyadors Indus-trials del FAD amb l’exposició “Low Cost”; el màster de la UPC “Intelli-gent Coast” amb l’estudi de recerca “MultiRambles”, i amb produccions pròpies del Disseny Hub Barcelona: les exposicions “Turisme. Espais de ficció” i “Efecte souvenir”. Aquesta mostra s’estructura en 2 parts: “La construcció del desig” i “Reproduc-cions i reinterpretacions. Mapa del present i del futur de l’experiència turística del lloc” El turisme és capaç de fer realitat els somnis de molta gent perquè permet viure experiències que molts cops són desitjos que volen esdevenir realitat. Tothom ha volgut (o voldrà) en algun moment de la seva vida conèixer indrets dife-rents als que l’envolten cada dia, de vegades bastant semblants al propi entorn i d’altres que són completa-ment diferents, exòtics o salvatges. Per tant, potser no tothom però sí gran part de la gent està disposada a pagar un preu per poder gaudir d’un viatge somiat que es con-verteix en una experiència molt

agradable. Aquesta exposició del Disseny Hub Barcelona vol aproxi-mar el visitant a la realitat d’aquesta gran indústria, als dissenys que la projecten des de la comunicació, la publicitat o el cinema i també a la relació entre desig i disseny, indús-tria i consum.

“Mass-Tourism”, activitat de masses L’anàlisi del turisme, els seus models i la seva repercussió és una activitat relativament nova. Des de sempre hi ha hagut turisme tot i que en formes diferents. Des de fa molts segles enrere els exploradors ja feien una forma de turisme tot i que amb un format, unes necessi-tats i unes circumstàncies diferents. Amb el pas del temps l’activitat

turística ha esdevingut molt popu-lar i tothom, en la mesura que pot, ho practica fent realitat alguns dels seus desitjos, esdevenint en els dar-rers temps una activitat de masses o “Mass Tourism”. Se n’han fet estudis des de totes les disciplines (sociologia, antropologia, ciències econòmiques, etc.) per analitzar-ne l’impacte. “L’estructura del desig”, la primera part de l’exposició fa un repàs a l’ob-tenció de la felicitat i el desig d’eva-sió. Els mass-media ens generen desitjos ficticis i ens fan dibuixar, de manera inconscient, el mapa de les nostres preferències. La segona part, “Reproduccions i interpreta-cions”, ens parla de “l’artificialitat” en la societat de consum i de les ‘estretes’ relacions entre dissenya-dors i la societat de consum.

CULTURACITA CRÍTICA: : “La violència és la por als ideals dels altres.” Mahatma Gandhi, Polític i pensador indi.

El turisme analitzat com a fenomen de masses El Disseny Hub Barcelona mostra fins el proper 24 de maig l’exposició “Programa Turisme. Espais de ficció”, una visió des de diferents angles del que representa aquest sector tant important per a totes les economies.

Pepe Rubianes (1947-2009), mestre de l’humor i el sarcasmePepe Rubianes, actor i director teatral, ens ha deixat recentment a l’edat de 61 anys després de lluitar con-tra un càncer de pulmó que li va ser diagnosticat a principis del 2008. Nascut a Vilagarcía de Arousa (Pon-tevedra) i establert a Catalunya des dels cinc anys va obtenir els seus primer èxits de la mà de la companyia Dagoll Dagom (per exemple amb “Antaviana”) i també dels Joglars (“Operació Ubú”).Va ser a l’any 1981 que Rubianes va iniciar el seu camí en solitari pels escenaris. De la mà del seu represen-tant Toni Coll va posar en cartell espectacles com “Pay-Pay”, “En resumidas cuentas”, “Rubianes: 15 años” o “Rubianes solamente”, entre d’altres. El recordarem també per “L’entrevista del mil·lenni” que va durar 9 hores i que va compartir amb en Toni Soler.Com a director, i amb un caire totalment seriós, va dirigir “Lorca eran todos”, obra que va estar envoltada de polèmica arrel d’unes declaracions que Rubianes va fer al programa de TV3, “El Club” i que van fer que l’alcalde Ruiz-Gallardón vetés l’espectacle al Teatro Español de Madrid. Aquest esdeveniment encara està pendent de judici. La seva veu enregistrada avui és present al musical “Monthy Python’s Spamalot” en el paper de ‘Déu’ una mica peculiar.

GEN

ERFE

BR

ERM

AR

ÇA

BR

ILM

AIG

JULI

OL

AG

OST

SET

EMB

RE

OC

TUB

RE

NO

VEM

BR

ED

ESEM

BR

E

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

AGENDA CULTURAL

> “Il·luminacions. Catalunya visionària”Exposició mostra l’obra de les figures del món de les arts, les lletres, la ciència i els pensaments que han fet avançar la societat de manera innovadora. Fins al 17 de maig al CCCB.

> Teatre “5 noies i un vestit”Cinc noies es troben en un casament i totes elles porten el mateix vestit. A més, descobreixen que tenen un vincle afectiu comú. A partir del 6 d’abril a l’Almeria Teatre de Barcelona.

> Concert de Laura PausiniLa cantant intaliana presenta el seu últim treball discogràfic “Primavera anticipada” gravat entre Itàlia, Londres i Los Ángeles. Al Palau de la Música Catalana, el dia 30 d’abril.

>“Sorolla. Visió d’Espanya”Exposició que mostra 14 panells pintats per Sorolla provinents de la biblioteca de la Hispanic Society of America.Fins el 3 de maig al MNAC.

> Concert Centenari Isaac AlbénizConcert amb motiu del centenari de la mort d’Isaac Albéniz on s’interpretaran 3 de les seves obres més famoses incloses dins la Suite Iberia. El 17 de maig a l’Auditori.

> Teatre “La infanticida i germana pau”Les actrius Emma Vilarasau i Àngels Gonyalons interpreten 2 textos de Víctor Català, on sens dubte emocionaran el públic assistent a l’obra. Fins el 17 d’abril al teatre Romea.

JUN

Y

Sala 5 “Sol i platja” de Reiner Riedler. Comissari de la sala: Carlos Ipser. /CEDIDA Jean Baudrillard (1929-2009), un dels grans pensadors de la postmodernitatJean Baudrillard, filòsof i sociòleg francès ha mort des-prés de no aconseguir superar una llarga malaltia. Les teories que va formular el van convertir en un dels mà-xims referents del pensament postmodern. Baudrillard, nascut a Reims (França) sempre va ser molt crític amb la societat de consum. Són destacables els professors que van avaluar la seva tesi doctoral: ni més no menys que el semiòleg Roland Barthes i el sociòleg Pierre Bordieu. Posteriorment, Baudrillard va ser professor a la Univer-sitat de Nanterre en l’àmbit de la sociologia. L’any 1968 va publicar “Le système des objets” precisament sobre la societat de consum. Entre les seves teories en destaca “la desaparició de la realitat” reflexionant al voltant del dis-curs de la virtualitat; també afirmava que “les masses no són víctimes de l’ordre social, sinó els seus còmplices”. Més endavant, a l’any 1986 va extreure tota una sèrie de conclusions després de fer un viatge pels Estats Units plasmades en el llibre “Amèrica”, publicat per Anagrama. Segons Baudrillard, “els Estats Units exemplifiquen el mo-del de societat assimilat al d’una empresa. Són la utopia realitzada. (...) són la versió original de la modernitat.” La seva producció literària compta amb més de 50 títols.

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 51ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECACITA CÈLEBRE: “Tan sols és immensament ric aquell que sap limitar els seus desitjos.” Voltaire, filòsof i escriptor francès.

“50 HISTORIAS DE ÉXITO. DE LOSSUEÑOS PERSONALES A LOSLOGROS EMPRESARIALES”Autor: VarisEditorial: Ediciones GranicaPàgines: 240El llibre “50 historias de éxito”mostra al lector 50 experiències transformadores, molt diverses, molt humanes i molt inspiradores. Aquest llibre testimonia el procés de desenvolupament directiu pel qual han passat 50 persones que avui en dia ocupen posicions relle-vants dins el nostre entorn empre-sarial, polític, social i esportiu. La qualitat que més es destaca d’aques-tes 50 persones és la seva humani-tat però també és posa l’accent enla seva forma de concebre el món i les relacions humanes i en la seva forma especial de concebre el món.Amb aquest llibre EADA culmina el seu 50 aniversari fent un home-natge a tots els estudiants que s’han format a les seves aules.

“HABLAR COMO OBAMA. EL PODERDE COMUNICAR CON FIRMEZA YCON VISIÓN”Autor: Shel LeanneEditorial: Profit EditorialPàgines: 200A través d’aquest llibre, el lector trobarà les tècniques d’oratòria queva utilitzar Obama i que han acon-seguit que el candidat afroamericà esdevingués el nou president delsEstats Units. Aquestes estratègies són vitals, no només en el terreny polític sinó també pels executiusd’empreses, directius i líders de totsels camps. “Hablar con Obama”proporciona les eines necessàries per aconseguir canvis positius en tots els nivells de cada organitza-aació. El llibre de Shel Leanne aporta les claus necessàries per combinar l’oratòria, el llenguatge corporal il’art de la persuasió per presentar-se davant la gent, aconseguir gene-rar la seva confiança i fomentar la seva acció.

“GUÍA DE MERCADOS FINANCIEROS”Autor: Marc LevinsonEditorial: Gestión 2000Pàgines: 360A través del llibre “Guía de merca-aados financieros”, Marc Levinson voldonar un cop de mà als seus lectors perquè entenguin quin és el funcio-nament dels mercats financers i també com treballar-hi de forma intel·ligent a través de l’explicació de tots els factors que hi influei-xen. Marc Levinson va ser editor d’economia i finances del diari

“The Economist”, a més a més dedesenvolupar tasques d’escriptor especialitzat en temes econòmics.D’altra banda, també ha publicat múltiples articles a diferents mit-jans de comunicació escrits entre els quals destaquen el “Newsweek” o el “Harvard Business Review”.

“Guía de mercados financieros” vol convertir-se en una referència obli-gada per a tots aquells interessatsen el camp de l’economia.

Àgora, a les 22h, al 33Espai setmanal de debat sobre temes d’interès general.

Catalunya ves-pre, a les 19h, a Cata-lunya InformacióRepàs de l’actualitat del dia.

No ens podem perdre...

DILLUNS

60 minuts, a les22.30h, al 33Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

Economia i em-presa, a CatalunyaInformació, a les 21.30hActualitat econòmica.

DIMARTSRR

Valor afegit, a les 22.30h, al 33Programa d’anàlisidirigit i presentat perAlbert Closas.

Minoria Absolu-ta, a les 12h a RAC 1Sàtira política de dillunsa divendres amb ToniSolé, Queco Novell, etc.

DIMECRES

Capital, a les 6h a Radio IntereconomíaInformació econòmi-ca amb Luis Vicente Muñoz.

Àrea, a les 20.15h, a Onda RamblaAnàlisi financera ide tots els temesd’actualitat d’interès.

DIJOUS

Economía CNN+,a les 20.50h Mónica Sanz s’encarrega d’analitzar l’actualitat econòmica.

Hora 25, de 20h a24h a la SERRepas dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

DIVENDRES

El Debate deCNN+, a les 23.30hDebat sobre temesd’actualitat, amb JoséMaria Calleja.

A vivir que sondos días, a les 8h, ala SERActualitat amb Mont-serrat Domínguez.

DISSABTE

30 minuts, a les21.45h a TV3Reportatges a fons,introduïts per JoanSalvat.

Notícies al 3/24Tota l’actualitat, demanera ininterrumpudaal canal de notícies deTelevisió de Catalunya.

DIUMENGE

TELEVISIÓ

TEXT: C. SAN JOSÉ

El panorama televisiu d’aquesta temporada renovacontinguts en algunes cadenes mentre que en d’al-tres es plantegen noves entregues de formats que jaconeix el gran públic. A TV3 per exemple, es presen-ten canvis: d’una banda entren continguts nous men-tre que d’altres prou populars desapareixen. L’eterna sèrie “El cor de la ciutat” aviat plegarà després d’ex-primir fins a l’extrem trames creades tots aquests anys. El mateix passa amb “El Club”, magazine diri-git per l’Albert Om. El periodista ha decidit finalitzar aquesta llarga etapa de les sobretaules de TV3 perpensar en nous projectes i donar pas a aires nous en aquella franja horària. La mateixa cadena dóna labenvinguda a d’altres espais com és el cas del pro-grama “Ànima”, el nou magazine d’actualitat culturaldel canal 33. En el terreny de la ficció, TV3 tot just acaba d’estrenar la sèrie de ficció “Infidels”, que és laversió catalana de “Mujeres desesperadas” o “Sexoen Nueva York”. Ens endinsarem en la vida personal iprofessional de cinc amigues amb perfils diversos. Hiestarem atents. En canvi, qui segueix en la mateixa línia és Tele5.D’entrada ja tenim a les nostres pantalles una novaedició del concurs “Supervivientes: Perdidos en Hon-duras.” El reclam, el de sempre: exfamosos, pseudo-famosos i algun esportista en hores baixes. El sacrificide sotmetre’s als mosquits i fer un règim intensiu esveu compensat pels beneficis econòmics que els re-portarà aquesta revifada de popularitat. Un altre format que està en peu de guerra és el per ara incom-bustible “OT”, el qual ja ha iniciat els castings per ala nova edició que tornarà a tenir al capdavant a enJesús Vázquez, el qual també presenta “Supervivi-entes”. D’altra banda, sembla que el projecte del nouprograma d’en Xavier Sardà, que va quedar suspèsdesprés del conflicte entre la direcció de la cadena iels directius de Gestmusic, torna a engegar motors.Recentment s’ha presentat de manera oficial el pro-grama que serà un magazine d’actualitat que comp-tarà amb col·laboradors prou coneguts pel gran públiccom, per exemple, Boris Izaguirre o Mercedes Milá.Finalment, volíem destacar el bon èxit d’audiència de la nova graella que té Barcelona TV després de la seva renovació. Programes veterans com “Telemone-gal”, “La porteria” i “La tarda” han aconseguit moltbons resultats. L’Infovespre i les telecomèdies brità-niques també han tingut una bona acollida.

Uns arriben i uns altres se’n van

52 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009ESTILS DE VIDA / El gourmet

BEGOÑA GIMÉNEZ

Al bell mig de la plana de Vic,molt a prop de Calldeteness’aixeca una bonica i elegant masia restaurada que acull el restaurant de Nando Jubany, xef català força mediàtic (el recordarem a El Club del’Albert Om i l’hem escol-tat a Catalunya Ràdio ambl’Antoni Bassas).El restaurant, inaugurat el 1995, és hereu de l’experi-ència de tres generacions, que són les que composen la nissaga de Nando Junbay, xef amable i proper d’aquest encantador restaurant. Compta amb una estrella Michellin i amb tot un seguit nde fans que l’adoren i en parlen molt bé a diferents fòrums, blocs i xats gastro-nòmics. L’ambient selecte, elegant i ple de detalls fa del’estança al restaurant detota una experiència gastro-nòmica, en part gràcies al paper determinant de l’Anna Orte, cap de sala i parella delcuiner. La masia, de dos plan-tes, disposa de tres salonsprivats per a 50 comensals i també ofereix servei a domi-cili, especialment atractiu en dates nadalenques. El serveies caracteritza per oferir un tracte molt familiar amb unes presentacions molt cui-dades i unes preparacionsexquisides.

Receptari tradicionalLa cuina de Jubany té una base tradicional, amb la quejuga el seu xef, permetent-se alguna originalitat. Amantdels productes de la terra i la caça com la llebre, la becada, els bolets o la tòfona, Jubany els treballa amb una gransensibilitat, revisant una per una les receptes del repertori

clàssic. L’hivern es posa delseu costat per oferir al cuiner la millor matèria primera dela temporada. La frescor i la suprema qualitat dels ingredi-ents és un dels punts a favor més importants que atresora Can Jubany. La cuina de Jubany brilla especialment amb el receptari més tradici-onal de la cuina catalana on emociona el comensal, comell mateix diu: “M’agrada quela gent recordi sabors que ja coneix i que l’emocionin per portar-li a la ment receptes que estan a la memòria”.Alguns plats s’han convertit

en una constant a la carta de Can Jubany, on s’on pre-sents des del mateix dia de la seva inauguració, com per exemple la sopeta d’es-carxofes. D’altres s’han anat incorporant a mesura queel mestratge del cuiner s’ha anat ampliant i consolidant. Podríem destacar de la carta la terrina de llebre o l’arròssec amb brou d’escamarlansi espardenyes (un clàssic que si el traguessin de la carta molts clients es rebel·larien). Les postres també són debase tradicional com ara eltípic pijama, renovat i adap-tat, fet molt més lleuger. Cal destacar, però, el Gin tònicde Can Jubany, fet a basede crema de llimona, pa depessic amb ametlla, gelatina

de tònica, espuma de gin fizzi gelat de ginebra.La bodega té fins a 600 refe-rències i es pot visitar ambtranquil·litat. Les marques han estat seleccionades ambmolt de criteri i la varietat permet fins i tot fer tastosverticals d’un mateix vi ambdiferents anyades.En general, la relació qua-litat/preu és més que equi-librada, fins i tot en elsvins, el preu dels quals no supera el 20 per cent delpreu adquirit a bodega, la qual cosa és d’agrair en els temps que corren.

DROLMAUn dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.Passeig de Gràcia, 68 - BarcelonaTel. 93 496 77 10

EL BULLIFamós internacionalment per lacuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -GironaTel. 972 150 457

COMERÇ 24L’aposta de Carles Abellan al Barridel Born de Barcelona.Carrer Comerç, 24 - BarcelonaTel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana.Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

I BUONI AMICIPer gaudir de l’autèntica cuina triveneta.Casanova, 193 - BarcelonaTel. 93 439 68 16

LES SET PORTESTípica cuina catalana de qualitat.Passeig Isabel II, 14 - BarcelonaTel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHELCarta flexible: amanides, peixos,carns. Atenció al llom de xai del xef.Beltrán i Rózpide, 16 bis - BarcelonaTel. 93 203 84 08

SANT PAURestaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda.Nou, 10 - Sant Pol de MarTel. 93 760 06 62

TRITÓNCuina catalana-basca, senzillai generosa, per menjar com a casa.Alfambra, 16 - BarcelonaTel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETOLa qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.Ganduxer, 10 -r BarcelonaTel. 93 200 72 44

PER MENJAR...I FER NEGOCIS

ELS ‘TOP 10’

L’hivern és considerat per molts una estaciótrista i fosca. Però perd’altres és el momentàlgid en què aparei-xen ingredients inas-sequibles en qualse-vol altres moment del’any. Nando Jubany,xef i propietari de la masia que porta el seu nom, els aprofitaal màxim per preparar alguns dels seus mi-llors plats.

RESTAURANT CAN JUBANY

Nando Jubany és un xef cordial a qui li agrada conèixer els comensals. / CEDIDA

EL TAST

Varietat:VV 100 % Moscatell d’AlexandriaElaboració: Verema manual. Sagnat de mostflor, fermentant a baixa temperatura en bótesde roure francès Allier de 300 litres. Acabada la fermentació alcohòlica, s’inicia el procés de criança sobre les mares fines fins elmarç. Embotellat a l’abril.Tast:TT Color groc palla amb reflexos daurats. Aroma potent i elegant, fruites exòtiques i cítrics. Matisos de fusta amb acusat caràc-ter varietal. Excel·lent harmonia de fruita, i aromes de criança. En boca és equilibrat i saborós, gras i amb cos. Intens aroma retro-nasal i darrer gust persistent, i agradable.Temperatura de servei: TT 10-11º C.

JONCÀRIA MOSCATNANDO JUBANYSUGGEREIX

Milfulls de pa torrat amb tòfona, poma caramelitzadai foie

Caneló de pollastre rostit amb tòfona

Varat a la brasa amb VVmoixama, fruita i bolets

Pularda rostida amb verduretes acompanyadad’un saltejat de bròquil i foie

La màgia dels aliments

d’hivern

Ctra. de Sant Hilari, s/n08506 Calldetenes(Barcelona)Tel 93 889 10 23www.canjubany.com

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL Viatges / ESTILS DE VIDA 53

Gaudir al ritme de les onades

Molts viatgers afirmen que al Carib el temps transcorre al ritme de les onades i és així mateix com un ha de plantejar-se la visita a Costa Rica, d’una manera tranquil·la i pausada, gaudint de cada moment. L’illa centreamericana és una destinació atrac-tiva que es consti-tueix com una opció encertada per la seva diversitat i desenvolu-pament turístic.

VIATJAR PER CENTREAMÈRICA: COSTA RICA

BEGOÑA GIMÉNEZ

És difícil trobar al Carib espais pràcticament verges i solitaris on tanmateix el turista pugui gaudir d’uns mínims serveis i poder alhora, viatjar amb segu-retat. Per assaborir el Carib i trobar la seva essència propo-sem Costa Rica, on més del 25 per cent del seu espai és prote-git, una terra tropical plena de contrastos. Per menys de 800 euros podem comprar un bitllet d’avió amb Iberia i viatjar fins a San José, capital de Costa Rica, a unes 15 hores de vol des de Barcelona. La ciutat ofereix, a simple vista, una imatge força estadouni-denca on els centres comercials i les cadenes de menjar ràpid conviuen amb els vestigis del seu passat colonial, represen-tat per la bella arquitectura d’origen espanyol. Les cases són grans blocs de pedra amb àmplies entrades arquejades, sostres alts i amb bigues, grans finestrals amb “soles truncos”, vitralls, i massisses portes de

fusta que donen a carrers empe-drats. Des de fora, es veuran els balcons generosos des d’on s’ob-serven les hamaques penjant, influència aquesta dels nadius illencs. Als carrers i als mercats ens endinsarem en un bullici d’olors, colors i sorolls barrejats i entrarem en contacte amb els seus habitants, els ticos, gent amable i de caràcter acollidor i afable. Tot això ho trobarem en clar contrast amb edificis d’ar-quitectura actual de ciment que ens recorden que Costa Rica és també un país globalitzat, capi-talista i democràtic. En sortir de la ciutat, capital de la província de San José, haurem de triar com volem el nostre viatge: aventura o des-cans; platges i rius o muntanyes i volcans. De tot hi ha a Costa Rica.

Diversitat de paratgesCosta Rica s’estén majestuosa-ment des de l’Oceà Pacífic fins el Mar Carib i si fem un recorre-gut per les seves set províncies

trobarem una gran varietat de paisatges i climes.Heredia és la província més petita del país on podem visitar algun dels grans cafetars de la zona, ja que el cafè d’ací és dels més famosos del món.La província de Guanacaste és generosa i càlida, coneguda especialment per les seves espectaculars platges banyades pel Pacífic, un paradís per als amants dels esports aquàtics, la pesca i el sol. Playa Panamà, al nord, n’és un exemple, però val a dir que tota la seva costa és un privilegi. A la serralada d’aquesta província hi ha un magnífic volcà actiu el “Rincón de la Vieja” i boscos tropicals secs amb un inventari biològic extraordinari.Puntarenas, també a la costa

incomparable i la seva geogra-fia abasta des del bosc plujós fins les exuberants planícies del nord. Cal destacar especialment els volcans Arenal i Poal. Per finalitzar arribem a la caribenya província de Limón, una combinació de jungla, platges paradisíaques i impo-nents muntanyes. L’exemple més exuberant de la regió és el Parc Natural del Tortuguero, una vasta extensió de terra protegida d’exòtica vegetació i vida salvatge. Es va crear espe-cialment per protegir la tortuga verd, ja que és l’àrea de fresa més important del Carib occi-dental. En acabar el recorregut, ja només ens quedaria tombar-nos al sol, prendre una beguda fresqueta i gaudir del ritme que marquen les onades.

del Pacífic és la província més gran de Costa Rica i s’estén fins la frontera de Panamà. El Port de Caldera i la ciutat de Punta-neras reben diàriament cente-nars de turistes dels creuers. La reserva biològica de Carara és una alternativa esplèndida a les precioses platges. Moltes de les seves àrees són zones restringi-des al turisme massiu i el viatger només accedeix amb permís i guia professional. Cartago, coneguda també com l’Antiga Metròpoli, és la regió més important pel que fa a l’art colonial on també podem trobar volcans, parcs naturals i reser-ves biològiques. La província d’Alajuela és coneguda com la “Terra dels Mangos” i limita amb Nicaragua. Posseeix una riquesa natural

Vista d’una platja tropical a Costa Rica. / ARXIU

TURISME SEGUR I AMB GARANTIES

Actualment, Costa Rica rep una mitja de 270.000 visitants euro-peus. Llatinoamèrica ha escalat posicions en competitivitat turís-tica aquests darrers anys, segons el Fòrum Econòmic Mundial de Competitivitat Turística que estudia i compara 133 països. Costa Rica es troba al lloc 42 del rànquing (Espanya s’hi troba al sisè). Per a la seva avaluació s’han tingut en compte sobretot els seus recur-sos naturals, les àrees protegides, la faunes i les infraestructures, així com la seguretat del país. Costa Rica posseeix una àmplia xarxa de carreteres i una variada oferta per al lloguer de vehicles que podràs conduir per tres mesos amb la llicència del país d’origen. El principal aeroport és l’internacional de Juan Santamaría, a vint minuts de la capital costa-riquenya. Per als visitants que desitgin ingressar per mar, poden fer-ho pels ports de Limón o Moín al Carib, Puerto Caldera i Puntarenas al Pacífic Mig i Golfito i Quepos al Pacífic Sud.

54 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009ESTILS DE VIDA / Esports

ESPORT I EMPRESA

FERRAN GRAU

T’agrada que et diguin ‘la Sirena’?Suposo que aquesta imatge té una estreta relació amb la sincro. Com que les perso-nes que practiquem natació sincronitzada, a més, ho fem amb música i ballem sota l’aigua, entenc que això de sirenes ve d’aquí. La veritat, si et sóc sincera, no m’agrada massa.

T’esperaves aquesta revo-lada de popularitat fa uns anys?De fet, ho somiava. Ho desit-java! Sempre he volgut que em passés una cosa així. Estar valorada per la teva feina és una sensació molt gratificant. Era un somni de sempre, que s’ha forjat a base de treball i de sacrifici.

I després del treball i del sacrifici?La recompensa! Ja de ben petita ho volia. Recordo els Jocs de Barcelona com un dels primers moments en què em va passar pel cap.

Per què?Era voluntària dels Jocs del

FOTO: WWW.ELBLOGDEGEMMAMENGUAL.COM

Va néixer a Barcelona l’abril del 1977 i, des de ben petita, l’aigua ha estat el seu medi natural. Aquest ha estat un dels seus grans anys: ha pujat al podi dels Jocs de Beijing i ha estat guardonada com a millor esportista de l’any. A més, ha estat la protagonista de l’espot de Freixenet, on l’hem pogut veure com una de les cèlebres ‘bombolles’ juntament amb les seves companyes d’equip.

“Somiava amb el que he viscut: estar valorada per la teva feina és una sensació molt gratificant”

“M’agrada encomanar el sentit de lluita a les més joves”

92 a les piscines Picornell i vaig estar tan a prop de les nedadores que vaig pensar que volia ser com elles, fer el que feien elles.

Quina era la teva tasca de voluntària?Jo era l’encarregada de reco-llir els paperets de les puntu-acions.

És important entendre’t bé amb les teves companyes?És essencial per fer bé la tasca a la qual ens dediquem.

Què et ve al cap quan et dic el nom de la teva darrera com-panya, Andrea Fuentes?És la meva parella en molts sentits i no sols a dins de la piscina. Hi ha dies que em sorprèn la compenetració que tenim. A vegades, fins i tot, sembla telepatia. Però tampoc em vull oblidar de les compa-nyes que he anat tenint al llarg de la meva carrera. Ha estat molt important l’entesa que he tingut amb totes. La connexió amb elles, de la primera a l’úl-tima, és la clau.

Per cert, què se sent fent de ‘bombolla Freixenet’?Va ser una experiència molt agradable! Fer aquest espot és una cosa que jo creia reservada a les estrelles de Hollywood o als cantants famosos. Però ens van oferir protagonitzar-lo a nosaltres enguany perquè els encai-xava molt amb la temporada que havíem fet.

GEMMA MENGUAL, NEDADORA

Com ho recordes?Ens va agradar molt fer-lo però va ser força dur per les repeticions. Van haver-hi dos rodatges diferents. Un primer el vam fer al CAR de Sant Cugat, gairebé tot un dia. L’al-tra part és va fer a Londres. Ens vam desplaçar a Angla-terra durant quatre dies.

Com se sent la Gemma lluny de l’aigua?Em fa molta falta l’aigua. Visc a Barcelona per aquest motiu. Així, estic a prop de l’aigua.

Però el mar no és una pis-cina...L’aigua, a part de ser la meva eina, és una cosa que neces-sito tenir sempre amb mi. De fet, penso que l’aigua forma part de mi.

Què penses quan hi ets a dins? Em refereixo a quan fas les coreografies...Una nedadora de sincronit-zada mecanitza molt els seus pensaments quan s’entrena. Ens hem de concentrar molt. Després, però, m’agrada sentir l’aigua quan nedo per plaer. No tot és entrenar, tampoc.

Com veus el futur de la sin-cronitzada a Catalunya?

En això precisament treba-llem a fons, de valent. Que les més joves segueixin el camí que els hem obert les més veteranes. El que m’agrada és encomanar a les que venen darrere nostre el mateix sentit de lluita i la mateixa ener-gia que nosaltres hem posat en aquest esport els últims anys. És un panorama com-plicat perquè són poques les llicències que es reparteixen. Nosaltres hem hagut de fer molts esforços per posar-nos on som. I n’estic molt satis-feta de tot plegat.

T’agradaria seguir vincu-lada sempre a la sincro quan et retiris?És clar! Voldria formar part d’aquest esport des d’una altra vessant, però espero que quedi encara temps per endavant. No tinc pas inten-ció de retirar-me de moment.

Salut / ESTILS DE VIDA 55ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

Quan la ceguesa està associada a l’edat

LA DEGENERACIÓ MACULAR ASSOCIADA A L’EDAT (DMAE)

BEGONYA MERINO

“La degeneració macular asso-ciada a l’edat és una malaltia que és una gran desconeguda”, diu el doctor Lluís Arias Bar-quet, de l’Institut de la Màcula i la Retina, del Centre Mèdic Teknon. Afecta la màcula, la part central de la retina, la més important de la visió. I pot pro-vocar la ceguesa sobtada en persones d’edat avançada. “Per això resulta tan dramàtica”, afirma el doctor Arias.Sorprèn que encara es cone-gui tan poc una patologia que, segons preveu l’OMS, està pre-vist que es tripliqui en els prò-xims 15 o 20 anys. Augmentarà com augmenten totes les malal-ties lligades a l’envelliment. És el preu que hem de pagar per viure més anys.

Aquest trastorn és degeneratiu i, per tant, lligat a l’edat. A més anys, més possibilitats de patir-la. “No se sap la causa exacta, però sí es coneixen els tres fac-tors de risc principals”, afirma el doctor Arias.El primer d’ells és l’edat, a més anys, més risc, tot i que pot començar a partir dels 50. El segon factor és el genètic, que s’està estudiant, però pel que sembla té una forta influència. I el tercer factor de risc és el tabac. Els fumadors tenen un risc més alt de desenvolupar degeneració macular. Segons el doctor Arias, “sobre els dos pri-mers no es pot incidir, només sobre el tabac”. Per això es diu al pacient que ha de deixar de fumar. L’especialista posa de manifest que “també és útil

ingerir fruita i verdura, perquè les vitamines són antioxidants que lluiten contra l’oxida-ció macular, que és un factor important implicat en la dege-neració d’aquesta malaltia”.

Les dues formes de DMAEHi ha dues grans formes de DMAE: la seca i la humida. A la primera, es va produint una atròfia de les cèl·lules de la retina. És una forma lenta que va provocant pèrdua visual progressiva al llarg de bastant temps. Aquesta forma de la DMAE encara no es pot frenar, tot i que està previst que surtin fàrmacs molt aviat.La forma humida es diu així perquè hi ha fenòmens inflama-toris, presència de sang i líquid.

tant les formes més avançades com les més inicials.

Conviure amb la DMAEL’adaptació a la situació de ceguesa en una persona gran és complicada. Si la DMAE comença en un ull i l’altre està bé, poden passar anys fins que l’ull sa s’afecti, i el pacient pot fer una vida quasi normal. Però quan li comença a fallar la visió en el segon ull, ja comencen a presentar-se problemes impor-tants. Si la taca central de l’ull no és molt densa, i permet con-servar un cert grau de visió, la situació és menys dramàtica. Segons el doctor Arias, “gene-ralment aquestes persones tenen problemes afegits, perquè passen a dependre de l’entorn social i familiar per fer qualsevol cosa. A més, tenen un grau de depressió important. Gairebé la meitat dels afectats pateixen depressió que s’ha de tractar amb fàrmacs”.Una persona gran que es queda cega no pot fer res: llegir, anar a buscar el nét a l’escola... això es converteix en un drama perso-nal. A més, hi ha danys afegits: els pacients cauen més, hi ha més fractures i accidents.Per això, per les importants implicacions que comporta aquesta patologia, és important donar-la a conèixer entre la població. Un diagnòstic precoç pot ajudar a alentir l’avanç de la DMAE

La detecció precoç pot retardar l’avanç de la DMAE. / ARXIU

És una forma de la DMAE més agressiva i evoluciona més ràpi-dament. En poques setmanes el pacient pot quedar pràcticament cec. Avui dia ja hi ha tractaments per frenar la forma humida. Actualment es pot evitar que es perdi la visió central, i en alguns casos es pot fer que la persona recuperi una mica de visió. Però l’objectiu bàsic és frenar-la.Tot i que la DMAE no provoca ceguesa total, en fases molt avançades es perd totalment la visió central, a efectes pràctics és com si s’estigués cec (és el que s’anomena ceguesa legal). Al mig del camp de la visió, aquestes persones veuen una taca molt grossa, i tot i que con-serven una mica de visió peri-fèrica, a efectes pràctics estan cecs, ja que no poden llegir, escriure, mirar la televisió, anar pel carrer...Segons el doctor Arias, és molt difícil de predir l’evolució d’aquesta malaltia quan es pre-senta. Canvia molt d’un pacient a un altre. Pel que fa al nombre de persones afectades, no es disposa de dades epidemio-lògiques molt fidedignes. En global, a tot l’Estat espanyol hi pot haver un milió de perso-nes amb degeneració macular (això inclouria les formes més inicials, que encara no presen-ten ceguesa). El doctor Arias estima que a nivell de Catalunya podríem parlar d’uns 250.000-300.000 casos, si es contemplen

La degeneració macular associada a l’edat (DMAE)és una forma de ceguesa bastant desconeguda. Pot provocar la pèrdua de visió central en edats avançades i és també la causa més freqüent de ce-guesa en els més grans de 55 anys. Una campanya intenta donar-la a conèixer entre públic i metges.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 250.000-300.000 persones afectades