Restauració monumental a Catalunya (segles XtX ¡ XX)...

de Obras Municipales (situada primer a la Rambla de Catalunya, núm. 84, i desprésal carrer del Bruch, núm. 21, a Barcelona, llocs on també hi va viure). Des d'aquestaoficina oferia tres tipus de serveis: Edificios municipales (cases consistorials, escolesi grups escolars, cases per a mestres, hospitals, cementiris, mercats i escorxadors),urbanización (plànols de noves alineacions, projectes d'eixample, reforma interior depoblacions, jardins i espais lliures, pavimentació de carrers, clavegueram), i Abasteci-miento de aguas po¿ables.l53 Algunes d'aquestes obres les va portar a terme entre1927 i 1932, en col'laboració amb les empreses constructores "Técnica de Construc-ción S.4." i "Promoción de Obras y Servicios Públicos,,.rs¿

Marlorell va contraure matrimoni el dia 4 de juliol de 1921, a la cripta de santaEulàlia de la catedral de Barcelona, amb Maria Arús, una dona barcelonina que li haviaestat presentada per Josep Puig i Cadafalch en una excursió al castell de Burriac,prop d'Argentona, on la família Puig estiuejava (Maria, que era deu anys més jove queMartorell, era amiga de Pilar, la filla de Puig).155 El matrimoni va tenir una filla, MariaAngels, nascuda el 2 d'agost de 1922, i morta sense descendència el 1997. Finalment,l'arquitecte va morir a Barcelona el mateix dia 2 d'agost de 19S1 , quan comptavaTSanYS d'edat.156

8.2. CBITERIS METODOLòGICS I D'INTERVENCIÓ. LA GESTIÓCOM A PROCES DE LA INTERVENCIÓ

*S'han format organitzacions, com el nostre Servei de Catatogació i Conser-vació de Monuments, que ademés de treballar constantment per fer I'inventa-ri gràfic dels nosfres monumentq emplea tots e/s mitjans de protecció utititza-b/es. Gestions prop de les corporacions, autor¡tats eclesràsflques i pañiculars;obres de conservació, problemes d'urbanització reso/fs evitant ta destrucciódels edificis tnferessants; projectes de nova utilització. També s'ha fet servir laconferència pública, Ia campanya periodística, el treball al Congrés professio-nal, i quan no hi ha hagut altre remei s'ha apel.lat a la rigorosa apticació de teslleis, i fins en algun cas a la força públic+."tst

"Mar-torell era molt treballadot molt afable, atenia molt bé a la gent, oi? t so-bretot tenia un criteri molt personal. Jo li havia sentit dir, per exemple, quanvam desenterrar I'arc del pont del Diable, que va haver d,afegir uns sillars enaquesta zona, i que estava molt content perquè era I'obra que li havia quedatmés bé, perquè era la que hi havia hagut de tocar menos. Tenia un pudor, uncriteri molt estricte, molt modest. Hi havia una olivera a datt de I'arc, i Ia vatreure. A la gent no li va agradar això, perquè deien que era típic. EII ho vaconsolidar tot, ho va arreglar, no es va ficar en cerimònies...,,158

Ja hem vist com la Memòria que havia presentat per accedir al càrrec de direc-tor de l'SCCM contenia els trets bàsics que definirien la seva actuació envers la pro-tecció dels monuments. A mesura que la seva tasca s'anés desenvolupant i que la

Jeroni Martorell en visita d'obres al pont delDiable, de Castellbisbal-Martorell,

acompanyat de Francesc pujols

i Ferran Serra 1929153. MARTORELL, Jeronii Proyectos y Presupuesfos de Obras Municipales. Fullet de propaganda de I'OficinaTècnica Barcelona, Oliva de Vilanova, lmp. [s/d] [-1927]. A través d'aquesta Oficina Tècnica, entre 1921 i 1937va fer els projectes i/o obres d'edificis públics, sobretot escolars i consistorials, d'Argentona, Calella, Castellfollitdel Boix, Granollers, Manresa, Mataró, Olesa de Montserrat, Palou, Vilassar de Dalt i Súria (Barcelona); Ribesde Fresser i Sant Joan de les Abadesses (Girona), i Ciurana, Pla de Santa Maria i Santes Creus flarragona)154 Per encàrrec d'aquestes empreses va fer també una sèrie de projectes d'edificis públics i/o obres d'ur-ban¡tzació a Carme, Sant Esteve Sesrovires, Vilassar de Dalt (Barcelona); Molina de Segura (Murcia); Camargo,Muriedas i Maliaño (Santander); Villanueva de Alcolea (Castelló); Brea ¡ lllueca (Saragossa); Fuensanta de l\4ar-tos (Jaén), Jarque flerol), Sollana (València), l\/oral de Calatrava (Ciudad Real). Vegeu: RocENT, Jordi; CoLo-N/INAS, Beatr¡z: 1977. Op. cit.155. Test¡mon¡ oral deMariaAngelsMadorell,enunaentrevistaiunvídeofetsl'octubredelgSgperleshis-toriadores de I'SCCM Raquel Lacuesta i lmma Vilamala La senyora M Àngels l\rlartorell explicava que Ia sevamare era una bona pianista, que havia tocat el piano a quatre mans amb Enric Granados També explicava queMartorell havia tingut tres germanes, filles de la seva mare, i un germà, fill de la seva madrastra f arquitectehavia patit durant anys d'una malaltia de I'estòmac, fet que, segons la filla, no n'havia alterat mai l'afabilitat.156 De la seva necrologia se'n van fer càrrec, entre d'altres, dos companys estimats: I'historiador AgustíDuran i Sanpere (Anuari de I'lnst¡tut d'Estud¡s Catalans,1952), i I'arquitecte R. Giralt Casadesús (Boletín de laAsociac¡ónAmigosdelaCiudad,set-des. 1951) Tambés'hi vaferressòlarevistaSanJorge,núm.4,oct1951 , publicació de la Diputació de Barcelona.'157. Així resumia Jeroni Martorell els criteris de la seva actuació des del seu càrrec de director de l'SCCM,en una conferència llegida el 1 927. Vegeu, MARToFELL, Jeroni: "Monuments de Catalunya salvats de la ruTna".Ma¡ Enrera. Butlletí del Centre Excursion¡sta de Gràcia, núm 24, gener de 1927.158 Testimoni oral d'lsidre Clopas Batlle: 1989. Op cit

81

MONOGRAFIES

praxi en la restauració i l'urbanisme li proporcionés problemàtiques diverses querequerien un tractament individualitzat, el seu discurs s'enriquiria i s'ampliaria con-ceptualment, ifins i tot esdevindria més aleatori.

Les bases, però, del seu discurs recolzaven en uns factors preestableds. D'unabanda, el context politicocultural: la Mancomunitat, que oferia un programa que pos-sibilitava l'acció, institucionalitzada (Ian esperada des del segle anterior), en el campde la investigació científica, en la creació d'una xarxa d'equipaments públics, inexis-tents fins aleshores, i en la potenciació de la indústria, i I'Ajuntament de Barcelona,que seguint els seus passos assumia, des d'una reestructuració, el paper d'empre-sa. D'altra banda, la reorganilzació dels col.lectius professionals, com ara el delsarquitectes, que a finals del segle xtx, però sobretot en les primeres dècades del XX,

comencen a celebrar congressos nacionals i internacionals que serveixen de plata-forma per definir noves maneres d'entendre l'urbanisme i la ciutat, i noves maneresde protegir els monuments (fets que, al mateix temps, vindran reafirmats per la cele-bració d'exposicions internacionals on conviuen l'ar1, la indústria i l'urbanisme).

En el terreny del disseny arquitectònic, Marlorell, com alguns dels seus col.le-gues, va deixant de banda a poc a poc el llenguatge modernista-secessionista de lesprimeres obres, per arrenglerar-se a l'estil oficial (les pautes del qual han estat marca-des pels ideòlegs i intel.lectuals noucentistes), que beu en les arrels de la construcciói les formes tradicionals, allunyant-se paulatinament de qualsevol referència aliena. Estracta de recuperar l'arquitectura del país, l'ofici, els valors locals, i per això hi ha duesvies: la investigació i el coneixement de la història de la arquitectura catalana, quealguns arquitectes reclamen des dels congressos nacionals i internacionals.lse

La investigació li permetrà afrontar la restauració amb rigor científic, sensedonar marge a la inventiva. Cada edifici en el qual haurà d'intervenir és objecte d'unarecerca documental i adística en profunditat. Martorell segueix de prop les investiga-cions dels seus col.legues i dels historiadors de més prestigi d'arreu. Coneix elsescrits dels mestres vuitcentistes, i els més recents de Paul Léon, Lampérez, GomezMoreno, Torres Balbás, Amós Salvador i un llarg etcètera. Per posar un exemple delseu mètode, en la investigació que va precedir les obres de restauració de I'esglésiadel Marquet (Mura, Barcelona), per datar-la i relacionar-la fidedignament amb altresproduccions mossàrabs, va consultar i contrastar les teories i opinions que sobre laqüestió (les esglésies de Santa María de Melque, de San Miguel de Escalada, de SantPere de Rodes, de San Cebrián de Mazote, de San Baudilio de Berlanga, etc.) havienpublicat el Marqués de Lozoya, Puig i Cadafalch, Gómez Moreno, Casades, Tormo,Pijoa¡,100 i fins i tot va establir correspondència amb ells per aclarir dubtes, concep-tes: Félix Hernández Giménez li fa conèixer els seus estudis sobre la mesquita deCòrdova i altres monuments espanyols a través d'una llarga cafta.161

El mateix fa quan emprèn la restauració de les esglésies de Sant Pere de Ter-rassa, o la del monestir de Sant Cugat del Vallès, consultant i prenent notes dels estu-dis de Viollet le Duc, Lozoya, Lampérez, Schlunk, Torres Balbás, Puig i Cadafalch, Mn.Ribeu, Folch i Torres, Peray, Florez, Pijoan, R. Amador de los Ríos, Barraquer, Rogent,Domènech i Montaner, l'arqueòleg francès Raymond Lantier, I'historiador lituà JurgisBaltrusaitis...162 La recerca arqueològica i l'exploració arquitectònica acabaran decompletar la biografia dels edificis i de definir els criteris d'actuació.

El coneixemenl de I'arquitectura autòctona serà el que li permetrà a Maftorellposicionar-se al costat d'algunes teories de Ruskin i coincidir amb altres de Boito i

Giovannoni (encara que, quan cal, recorre a certes referències violletianes), i tambéde Puig i Cadafalch (en els seus primers projectes, Madorell palesa una influència

159. Respecte a això, Jordi RocENT i Beatriz CoLoN/iNAS (1977 Op cit ) citen aquestes notes de Martorell,extretes de la Memòria del projecte per a grup escolar a Argentona: El est¡lo adoptado se funda en la ten-denc¡a a armonizar las formas arquitectónicas con la trad¡ción local [. ] Líneas sencillas, proporc¡ón af¡nadade huecos y macizos, cubiertas de suaves pendientes, son en la comarca caracteristìcas Los alzados seadaptan a tales cond¡c¡ones, reflejando en el detalle algo de la arquitectura neoclásica del s xvilt, interpreta-do según el sentimiento arquitectonico moderno160 Es possible que Martorell consultés (pel que es desprèn de les seves anotacions manuscrites), delvlanuel GóMEZ MoRENo, "Excursión a través del arco de herradura", dins Fevlsfa de Cultura Española, num3, 1906,ilglesiasmozárabes ArteEspañol delossþ/ostxaxt,1919id'ElíasToR¡/o,uninformesobreSantPere de Rodes, de 30 de juliol de 1928t de Pelegrí CASADES, lnfluència de I'art oriental en els monumentsromànicsdeCatalunya,del903; del MARoUÉsDELozoYA, H¡storiadel afteh¡spánico (tresdelsseusvolums);de Fél¡x HERNÁNDEZ, "Un aspecto de la influencia del arte califal en Cataluña (basas y capiteles del siglo xt)",dins Archivo Español de Arie y Arqueología, núm. 16, Madrid 1930161. Félix Hernández Giménez: cada mecanografiada dirig¡da a Jeroni Martorell des de Còrdova, el 16 denovembre de 1 932.162 Les seves anotacions, en quartilles, sobre Sant Cugat ¡ les esglésies d'Egara porten dates compresesentre 1910 i 1949

82

Restauració monumentdl a

directa d'aquest arquitecte-historiador -amb

qui treballava sovint-, encara que maino arribarà a plantejar "restauracions ideals" a la manera com proposava puig en SantMadí Sescorls, en Sant SadurnÍ de Tavèrnoles, en Santa Maria de Cervelló o en I'esglé-sia de solsona;163 aquell tarannà seria seguit més aviat pel seu successor en I'sccM,Camil Pallàs).

Aquests posicionaments porten a Antoni Gonzâlez a la reflexió següent: ,,,4 /esactuacions de caràcter estrictament tècnic o científic, Martorell mostraria ta barreja derigor metodològic, sensibilitat i pragmatisme que presideix tota la seva obra, malgratque les diverses circumstàncies obliguin a adoptar diferents actituds tant de progra-ma com formals".164 (Es refereix a l,actuació al portal del Bover de Montblanc, on amés d'efectuar-se una consolidació, hi ha també una restauració estilística; igual quesucceeix als banys àrabs de Girona, a l'església de Sant Miquel d'Olèrdola o a la deSant Climent de Coll de Nargó).

El coneixement de l'arquitectura també li permetrà a Maftorell valorar els monu-ments des de diverses òptiques:

- Com a conjunt integrat per diversos volums que són l'expressió de diferentsèpoques, que s'hi han sobreposat o juxtaposat a la fàbrica original, i que hande ser respectats per allò que aporten a la història de la construcció i de l'ar-quitectura. En aquest sentit, Ma¡torell no vol parlar, gairebé mai, de "restaura-ció" de monuments, sinó de treballs de reparació, de consolidació, de nete-ja, de manteniment, en definitiva.

- Com a element definidor d'un context urbà que cal, de vegades, posar envalor, enaltir a través del projecte urbanístic, millorant-ne l'emplaçament i lesperspectives visuals i integrant-lo en les trames urbanes. Es tracta, com as-senyalen Rogent/Colominas, de la "dimensió urbana de la conservació",16sque Madorell té sempre present. Amb aquesta finalitat l'arquitecte sugge-reix, reiteradament, criteris d'intervenció en els entorns dels monuments,tant si estan edificats com si són buits, de manera que aquells no siguinemergències descontextualitzades i aïllades en un espai erm, sense cons-truccions que els facin costat -els nuclis antics no s'entenen sense ceftadensitat d'edificació-, ni es vegin ofegats per aquestes, en volum i alçada.Cal evitar, d'altra banda, que siguin precisament les reformes interiors urba-nes les que destrueixin el patrimoni ("reformar no és destruir", deia sovint).Però aquests plantejaments s'han d'aplicar sense perdre de vista la neces-sitat d'higienitzar els teixits urbans antics, de modernitzar-los i de fer-loscompatibles amb les noves exigències de la circulació viària, el transporl, larenovació de l'edificació,166 la creació de zones verdes, és a dir, aplicant elscriteris de la urbanistica cientifica moderna.167 (Uns criteris que, en la teoria,també defensava Puig i Cadafalch, com hem vist en tractar d,aquest arqui-tecte).

- Els edificis històrics han de tenir una funció, han de ser reutilitzats de mane-ra racional, adequada a la seva naturalesa i a la seva biografia, si es volenconservar amb els seus valors intrínsecs.168 L'ambiciós programa d'equipa-

163 Aquestes krestauracions ideals. van ser publicades per Puig iCadafalch aL'arquitectura romànica aCatalunya Barcelona, 1909-1918164 GoNZALEZ, Antoni: 1993. "A propòsit de Jeroni lvtartorell . Op cit., pàg 44.165. RoGENT, Jordi; CoLoMINAS, Beatriz: 1977. Op. clt Com a exemples citen l'informe que Martorell varemetre a I'Ajuntament de Barcelona el 1917 per a la rectificació del projecte d'alineacions de la secció 3. dela Reforma lnterior de Barcelona, en base a la conservació de monuments, com la Casa dels Velers; els pro-jectes de nova urbanització en àrees d'edificis històrics: castell de Camarer, pòrtic de la Porta Ferrada de SantFeliu de Guíxols, Podal de Centelles; i la intervenció en el projecte de noves alineacions de Girona166 Martorell, en les conclusions del Congreso de Gobierno Municipal (1910), defensava que./osp/anos deurbanización y la ley mun¡c¡pal correspond¡ente, se estableceran de forma conveniente, para que las fachadasy líneas terminales de las construcc¡ones presenten movimiento". Vegeu: "Conclusiones al tema El afte en laurbanización y en la calle.. Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña Barcelona, 1911. Vegeu,també: MARTORELL, Jeron¡: "Métodos de urbanización,, Ponència presentada al Vttl Congreso Nacionat deArqu¡tectos Zaragoza, 1 d'octubre de 1 91 9.167. lVlartorell defuig les teories urbanistiques vuitcentistes, perquè.tol violentament, s'adaptava a un mot-//o., perquè així s'havien fet poblacions .de irassat rectilin¡, dur, violent, un¡forme, sense caràcter,. I afegeix:

"Naturalitat ¡ aft, s'han d'enllassar en solució La topografia del terrer, e/s mteressos creats, l'objecte a què hagid'estar destinat un barri, són indicacions precioses per a disposar el seu p/an". Vegeu: "La urbanisació moder-na. llustracióCatalana,núm.395, 1911;"fis1e¡rn¿interiordepoblaciones".Ciyiias,núm 4 GeneriglS'168 Aquest era un dels punts que més allunyava a Mar-torell de les teories de Ruskin Muñoz Cosme pun-tualitza, respecte a la idea ruskiniana que va influir en I'escola conservadora de la restauració (representadaa Catalunya, segons ell, per Puig i Cadafalch i Jeroni l\/artorell), que els arquitectes catalans no estaven encontra de la intervenció en els monuments, com Ruskin, sinó en la necessitat de limitar-la. "lo cual se tradu-

Catalunya (segles XIX i XX)..

83

[/ONOGRAFIES

ments de la Mancomunitat li proporciona, en els primers anys de la sevaactuació com a director de I'SCCM, nombroses ocasions per justificar reu-tilitzacions d'edificis com a escoles, cases consistorials, museus, etc., sem-pre i quan no sigui possible tornar-los l'ús original.

Martorell traça un camí per protegir eficaçment el patrimoni: la gestió prop delsorganismes públics, estatals, provincials i locals, i també privats. Cal anar per endavantde les decisions institucionals, públiques o privades, amb informes, dictàmens, estu-dis previs; amb projectes alternatius als aprovats o que estan en la fase d'informaciópúblicâ, amb campanyes de premsa i conferències que influeixin en les institucions i enl'opinió pública, acompanyades de noves propostes dissuasives ifactibles. En aquestsentit, Martorell no descansa, manté una tenacitat i constància en el treball que el faguanyar molles batalles (la rectificació de les alineacions en l'obertura de la Via Laie-tana i el salvament de la Casa de la Seda o dels Velers a Barcelona, de les torres deCanet i del portal de Centelles, la declaració monumental de nombrosos edificis, i unllarg etcètera). Quan no lroba els recursos necessaris en el si de la Diputació de Bar-celona, fa gestions prop de l'Estat, de les altres diputacions, de la Junta de Museus,dels ajuntaments, de les parròquies i dels propietaris d'edificis adístics, per tal d'acon-seguir una inversió per a l'execució de les obres, oferint la infraestructura de I'SCCMper redactar els projectes peftinents.

- El catàleg o inventari gràfic ha de ser I'eina per conèixer no sols les obresd'ar1, sinó també la geografia, els costums, la indumentària, la gent i els ofi-cis.16e D'altra banda, la formació continuada del catàleg, que té un caràcterobeft per quant ha d'ésser objecte de revisió i ampliació constant, i l'ajutd'uns delegats comarcals i locals, erudits i aficionats amants de l'ad del seupaís, lligats fonamentalment als centres excursionistes, són els mitjans i re-cursos bàsics amb els quals compta per formar aquest inventari gràfic deCatalunya,l70 per controlar i avisar de les actuacions no oficials sobre elsmonuments, per evitar-ne la destrucció i la desaparició dels objectes adís-tics, fent així possible la protecció.171 Per això aprofita qualsevol ocasió perdivulgar les obres d'art: les exposicions sobre interiorisme i mobiliari en sónun exemple.l72 En l'estudi de l'interiorisme i del mobiliari antic, Martorellsegueix els passos de Viollet le Duc que, com és sabut, dedica un diccio-nari a aquest patrimoni artístic, considerant que el seu coneixement és detanta impofiància com el dels contenidors arquitectònics.

Quan ja podava gairebé cinc anys en el càrrec de director de l'SCCM, Martorellva dictar una conferència a I'Ateneo de Madrid

-segurament a petició de l'arquitec-

te Leopoldo Torres Balbás- amb el títol E/ patrimonio arfístico nacional,173 on feiauna reflexió i una anàlisi detallada de l'estat de la qüestió respecte a la propietal adís-tica, a la definició de Monument nacional, als mètodes protectors, a la legislació i

organització estrangeres, al catàleg, a la conservació i restauració de monuments i ala situació a Espanya i Catalunya. El mètode i els criteris que propugnava es podenresumir en aquestes frases:

"Abans de tot s'ha de procurar prolongar la vida del major nombre posslb/e deconstruccions hrsfòriques, amb senzills treballs de consolidació i manteniment. No hiha dret que s'emprin sumes considerables de diners tot refent uns quants monu-

ce en un máximo respeto hac¡a todas las paftes constitutivas del monumento y la consecuente preferencia deactuaciones de mera consolidación .". Muñoz CostvtE, A: 1989 La conservación del patrimonio arquitectó-nico español l\/adrid, l\4¡nisterio de Cultura, pàg 96169 Martorell defensa la necessitat del Catàleg pel seu a/¡ interès científic ipatriòtic l\ilARToBELL, Jeroni:

1909 "L'inventari gràfic de Catalunya" Butlletí del Centre Excursion¡sta de Catalunya, núm 169. Barcelona,

febrer.170 MARToRELL, Jeroni: 1918 "L'excursionisme iel patrimoni artístic nacional" Excursions Ateneu Enciclo-pèd¡c Popular Barcelona, setembre.171 LacríticaduraquefeiaMarlorell perlapocaestimaqueexistiaverselsmonumentslareflectiaenunaconferència: "La tlista d'enemics dels monuments és tlarga És et pafticutar que ven els finestrats. És la cor-poració púbtica que ven i abandona t'hospitat gòtic. És un rector,. que ven la portatada o unes fonts baptts-

mals. És el polític, és el diputat a Corts que autoritza la destrucció d'una torre. És t'analfabet, pagat per des-truir l'arcada de les muralles És t'or del ianqui que... compra taules o sepulcres Es l'excursionista que pinta/es parets amb el seu norn.. <l\4onuments de Catalunya salvats de la ruina". Ma¡ Enrera, butlletí del CentreExcursionista de Gràcia, núm 24, gener 1927.172 El 1923, I'SCCIV va pad¡cipar en l'Exposició lnternacional del moble ¡ decorac¡ó inter¡or, celebrada a

Barcelona, amb I'aportació de fotografies que fe¡en referència a l'evolució de l'habitació catalana des del

segle xl fins al xlx173 MARToBELL, Jeroni: .El patrimonio artístico nacional" Arquitectura, núm 14. ltlìadrid, luny de 1919

84

Restauració monumental d Cdtdlunyd (seg/es XIX ¡ XX)...

ments, deixant-los com a nous, acabats de fer, en tant que cauen en rui'na per aban-dó gran nombre de valioses construcc¡ons.

"La major part del pressupost que dedica I'Estat a la reparació dels denominats

"monuments nacionals, és utilitzat per a fins que no tenen res a veure amb la sevaconservacio: s'hi dediquen a realitzar projectes de fantàstiques reconstitucions, moltrnteressanfs de veure al teatre representades per i 'escenografia, però no a la realitat.

,La conservacio i restauració de monuments ha de practicar-se amb gran res-pecte a I'obra del passaf, procurant mantenir-la en la major integritat possib/e.

"Fàcilment, amb mitjans econÒmics reduits, poden conservar-se els monumentsarquitectònics; de vegades bastaria amb reparar teulades, canalitzar les aigües per evi-tar malmetre els fonaments, consolidar elements deteriorats."

També des d'aquestes pàgines es manifesta a favor de conservar les obres d'arten la seva situació originària, que és on producen el mayor goce estético. No està d'a-cord en què es prengui com a norma enviar totes les peces als museus; aquí noméshi haurien d'anar les que es troben en deficients condicions de llum o de seguretat oles que han estat trobades en excavacions arqueològiques, sense complir la missió pera la qual van ser creades. Reclama, doncs, "que todo el país sea un Museo; que lasobras de arte se hallen bien guardadas en todas parfes: he ahí el ideal" . I af egeix: "Pro-teger los monumentos vivos aplicados a /as necesidades corrientes, es cosa tan con-veniente como cuidar de los inválidos [...]."

Quant a posar remei als perills que corre el patrimoni espanyol, Marlorell comen-ta que a Catalunya se n'ha trobat un d'uheroic", el patriotisme: No fundado éste en fra-ses huecas, verbalismo y abstracciones, srno en realidades vivas, en sus rarces máshondas. El despertar del sentimiento nacional, el catalanismo, desveló su amor al país,atrayendo su atención hacia los monumentos... al conocerlos fueron estimados y vién-dolos abandonados [...], nació en el alma colectiva el deseo de laborar en favor deellos.17a

Per últim, per portar a terme una nova acció, considera que les disposicionslegals haurien de fundar-se en aquests principis:

"1. Declarar de propiedad nacional los monumentos y obras de afte pertene-c¡entes a colectividades [...].

ll. lmponer, a los edificios artrstlcos de propiedad privada, la servidumbre deinterés arlístico 1.../ (perquè no es puguin enderrocar ni alterar sense auto-rització).

lll. Extender la servidumbre [...] á los terrenos próximos a los monumentos [...]para el acceso, visualidad y salvaguardia.

lV. lntervención de la Aduana al ser exportados objetos de añe [...]."

Eren, en definitiva, els dos paràmetres essencials de la protecció monumental:la tutela, derivada d'una bona gestió governamental, i la praxi restauratòria, recolza-da en la programació prèvia, en el rigor metodològic i científic i en la reutilitzacio delpatrimoni.

El seu mètode de treball i els seus criteris seran, evidentment, aplicats en el des-envolupament de la tasca com a arquitecte conservador de la Tercera Zona d'Es-panya, que es va iniciar al teatre romà de Sagunt. Aquesta actuació mereix ser expli-cada, ja que aporta informació sobre els criteris globals d'intervenció.175 A la tardor del1930, Martorell va rebre una notificació de la Direcció General de Belles Arls a l'ob-jecte d'estudiar i dictaminar sobre les condicions d'estabilitat de les ruines del teatreromà. El diari Las Provincias, amb data 5 d'octubre d'aquell mateix any, ja va donarnotícia de la presència de Martorell a Sagunt i de les converses que havia mantingutamb l'alcalde de la població i amb un vocal de la Comissió Provincial de Monumentsde València, sobre la imminent restauració.

Madorell va redactar l'informe pedinent, amb la relació de les obres que ell con-siderava que s'hi havien de fer amb caràcter d'urgència, i l'acompanyava d'un sol plà-nol on s'indicaven aquestes obres i d'algunes fotografies. A I'informe especificava lesrestes que en aquell moment encara subsistien del teatre: escena, orquestra i càvea ograderies. La resta de les ruTnes s'estenia en una longitud aproximada de cent metres.És interessant conéixer els termes en què s'expressava a I'escrit, en comprovar el malestat de conservació del monument:

174 MARTOFELL, Jeroni: 1919. .El patrimonio artístico . Op c¡f1 75. LAOUESTA, Raquel: 1 992 .L'actuació de Jeroni Marlorell al País Valencià com a arquitecte conservadorde monuments nacionals de la tercera zona d'Espanya. Obres de restauració". Primer Congreso de Historiadel Afte Valenciano Op cit, pàgs 687-688.

Teatre romà de Sagunt Treballs deconsolidació J Madorell, arqte 1930-1936

85

MONOGRAFJES

( \ \il't{(ll)(')\r(.r¡ \r\ trt¡ n0\rstt t{to t, r\\ fIrßtl

Camprodon Església del monestirde Sant Pere. Projecte de conservació,

de J. lvladorell 1930

"El teatro romano de Sagunto está sumamente mut¡lado. La acción del tiempoconsumó su obra, pero en mejor estado se hallaría s¡n la destrucc¡ón consc¡ente prac-ticada por el hombre. El poeta Argensola, en 1715, ya se lamenta de que con métrmo-les de nobles inscripciones, aras y p¡edras del teatro romano, se fabricaban viviendas.Pero el mal princ¡pal lo exper¡mentó el monumento, cuando la invasión francesa, en 181 1 .

El mayor de ingenieros Jaramillo, fue encargado de fortificar el castillo de Sagunto y,para lograr mejor éxito, entendió que precisaba la destrucción del teatro, por estor-bar la defensa del fuerfe. A pesar de que en ias Corfes de Cádiz hubo quien se opusoenérgicamente, fue destruido en el año indicado, con Ia aquiescencia del gobierno, afuerza de barrenos, el pórtico y galería superior del teatro.

"Pero el espíritu utilitario, el aprovechamiento de las piedras del teatro por losvec¡nos de Sagunto, como cantera, ha sido Ia principal causa del lamentable estado enque se encuentran las ruinas. Se ha llegado al límite: han sido excavados, reducidos almín¡mo, los macizos de obra, hasta que el peligro de derrumbamientos peligrosos impl-dio proseguir. En el año 7860 se construyó un muro, cerrando el perímetro del teatro,lo cual evitó males mayores.,

Els treballs que proposava fer a Sagunt tenien com a objelius les tres línies quevan defini¡ al llarg del seu exercici com a reslaurador, els criteris bàsics d'intervencióen els monuments, i que, de fet, coincidien amb alguna idea de John Ruskin i ambalguns dels principis que Camillo Boito havia defensat des d'ltàlia: consolidar les rui-nes, però en cas necessari, refer els elements que estaven documentats des del puntde vista constructiu; estudiar in situ, científicament, el monument, amb metodologiaarqueològica, i trobar-li el significat que havia tingut o tenia per a la població, no sola-ment com a element històric, sinó lambé com a element o component urbà, encaraque fos en estat de ruina; en tercer lloc, urbanitzar l'indret, recuperar-lo per a la ciu-tat com a element de paisatge urbà i d'ús públic (en el sentit de la plàcida contem-plació del monument que invita a la reflexió i a l'estudi), potenciant la monumentalit-zació de l'entorn i, per tant, el seu valor turístic.

A partir d'aquestes premisses, Martorell proposava un projecte on la idea prin-cipal era, utilitzant formigó i mamposteria (per diferenciar l'obra nova de la vella, comreclamaven els teòrics italians), consolidar massissos, reomplir forats, reforçar mursi voltes. D'aquesta manera, la ruïna prolongaria la seva existència i s'evitaria el perilld'ensorrament. També parlava de consolidacions impossibles al sector de la "sumacavea>, a la banda est del teatre, per la qual cosa considerava preferible precipitar lacaiguda d'allò que podia oferir algun perill. Un cop realitzades aquestes obres, Mar-torell aconsellava efectuar-hi algunes plantacions al voltant de les rulnes, <para quela vegetación las acompañe, aunque sin ocasionar con sus raíces deterioros; asímismo arreglar las. calles, que son de paso obligado para llegar al Teatro."

Aquesta va ser, potser, una de les actuacions més emblemàtiques de Marlorell-restaurador. En ella es condensa tot un bagatge cultural, s'hi sintetitzen i reelaborentotes les teories de la restauració, aprofitant-ne el més assenyat, el més lògic i el quemillor escau a la conservació dels monuments.

Criteris semblants va emprar en dues altres obres realitzades també per encàr-rec del Ministeri d'lnstrucció Pública, però amb la col.laboració de I'SCCM: I'esglé-sia de Sant Pere de Camprodon i el monestir de Santa Maria de Poblet.

A Camprodon (l'església havia estat abandonada el 1835, com a conseqüènciade l'exclaustració), la restauració s'havia començat, amb escassos pressupostos i ainiciativa de la Comissió de Monuments de Girona, el 1896, segons projecte idirec-ció de l'arquitecte Leandre Serrallach. La intervenció de Martorell va tenir lloc el 1931 .

Aleshores, segons ell mateix comunicava a l'lnstitut d'Estudis Catalans, els treballs,dirigits a la conservació i dignificació del monument, van ser els següents:

"Construcció d'una cobeña de teules. Consolidació del campanar amb atirantatentre els dos pisos, i reparació del massrs de coberta i cornisa. Arrencament de vege-tació i arbusts. Replenament dels buifs dels murs a I'interior i exterior i construcció denous paraments; reconstrucció d'algunes flnestres de pedra. Neteja de restes d'engui-xats. Endegament de la façana principal. Pavimentació a I'interior, amb lloses de pedrasegons el nivell antic, amb graons en el creuer i absis principal. Rebaixament del ter-reny exterior, junt als murs, per tal d'evitar humitats. Construcció de noves portes defusta icol.locació de vidrieres a /es flnestres".l76

Cal remarcar, aquÍ, la posició eclèctica que pren Martorell, com tantes vegadeshavia fet, per exemple, Elías Rogent, i que Pere Hereu sintetitzava d'aquesta mane-ra'. "La sorlida eclèctica apunta a una reutilització crítica de fotes les formes proce-

176. MARTORELL, J.: "Restauracions" Anuari de l'lnstìtut d'Estudis Catalans, 1927-1931 També recollit aToRRES BALBÁS: 1 933 .La reparación de los monumentos antiguos en España" Arquitectura, núm 1 63

( \\ll,ltotxr\l(,llsl\lrll ll()\\rttX¡{ì Dt r1\ trrk(t

86

Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX)..

cA¡lr'Rot)ÓNl(ìÌ.lr-\lÀ DLl- ,t{ON.{S ll:RlO lt- s.\N l'Ël)lìO

ll(()ìß(-fr) ol:_ | r)\s[,R\,\r t0\f{c[{D^ ( \ l\t'tìr)lt(,\

L'església abans de la restauració 1930Camprodon Església del monestir L'església abans de la restauració 1930de Sant Pere. Projecte de restauració 1930

dents d'arquitectures històriques que pugu¡n ésser útls per resoldre /es necessltafsconstruct¡ves, funcionalsi expresslves del present,.177 Si bé aquest no és exactamentel plantejament a Camprodon, puix que Martorell no recorre a altres arquitectures perinspirar-ne les solucions, ja que la fàbrica es conservava en la seva integritat arqui-tectònica, sí que es pot extrapolar a la decisió de conjuminar reparacions, consoli-dacions i reconstruccions en funció d'aquelles necessitats constructives i funcionals.

Del monestir de Poblet ja hem dit que les primeres obres de conservació es vaniniciar al segle xtx a iniciativa de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i de laComissió de Monuments de Tarragona, que van comissionar el 1876 a l'arquitecteRamon Salas Ricomà perfer-ne un informe. El 1921, es va donar un nou impuls deÇaraa la reconstrucció amb motiu de la declaració monumental del conjunt. Les-criptor Eduard Toda Güell (1 855-1941) ja venia interessant-se de feia anys pel Pobletque havia conegut en la seva joventut, i n'havia fet un estudi en el qual va col.labo-rar el també jove aleshores Antoni Gaudí. El 1930, Toda va ser nomenat president delrecentment creat Patronat de Poblet, i va ser a padir d'aleshores que Jeroni Martorellhi va intervenir, com a membre del dit patronat, com a arquitecte conservador delMinisteri d'lnstrucció Pública i com a cap de l'SCCM de la Generalitat de Catalu-nya.178

L actuació conjunta Toda-Martorell a Poblet va parlir de la consideració que elconjunt, a més de casa conventual, era residència i panteó reial ensems que lloc for-tificat. També destacaven que el seu interès no només radicava en les dependènciesde I'entorn del claustre, dels segles Xtt-XV, sinó també en les construccions dels se-gles XVI-XVIll, com ara les cases dels monjos jubilats i el palau de I'Abat. Martorellespecificava en la memòria presentada a I'lEC que <un criteri de màxima, gairebéexclusiva atenció en la paft monàstica medieval, havia negligit fins ara altres de granimporlància, com Ia muralla de Pere lll amb /es torres, les cambres reials i depen-dències accessòfles, Ia sala gòtica pròxima a la porta reÌal, la casa del mestre de novi-cis, etc.,.17s Per aquest motiu havia defensat parar-hi atenció en els nous treballs. Ladescripció que ell mateix fa de les tasques de restauració és extensa, i ens remetema la nota anterior.lso

177 HEREU, Pere: 1987. Vegeu el capítol de Conclusions de Vers una arqu¡tectura nacional Op. cít., pàg147178 FERRER, l\/ A; DASCA, A,; RovtRA, J : 1994 CL Anys de la Re¡al Soc¡etat... Op cit, pàg 2BB. Vegeu,també: BASSEGoDA NoNELL, Juan: "Neomed¡evalismo en Cataluña, La restauración del Monasterio de Poblet"Medievalismo y Neomed¡evaltsmo en la Arquitectura Española Aspectos generales. Actas del 1er. CongresoAvila, septiembre 1987, pàgs 119-128129. IVIARToRELL,J:"Restauracions" Anuari del'lEC, 1927-1931 Op cit Vegeu,també: "Lamagníficacon-ferènciadeJeroni lvladorell al'Ateneu" D¡ar¡ deTarragona, 1951935; "lVartorell parladelareconstrucciódePoble|" Diari de Tarragona,21 5.1935.180. La premsa de l'època va seguir de prop els esdeveniments de Poblet. Esmentem, entre d'altres, elssegüents adicles: .Commemoració del Centenari de la destrucció de Poblet" L'lnstant,29 3 1935; "Poblet,la ciudad monacal amurallada, conmemora el centenario de la exclaustración". El Correo Catalán, 13 5 1935;

"LesgransreconstruccionsdelmonestirdePobleb, Esp/a¡,31.3.1935;"Cataluñareconstruyesugranmonas-terio Elprimeradículodeprensa,en1836" ElCorreoCatalán,2641936;"¿,PorquésedescaftaaPobletde

lvlonestir de Poblet Projecte d'instal.laciód'una residència per a artistes J Marlorell,

arqte 1934

L'església, després de la restauració. 1931

L'església, abans de la restauració. 1930

L'església, després de la restauració 1931

87